Context histric

(492-475 a.C.) (479-431 a.C.) (431-404 a.C.)

Guerres mdiques
Atenes ven als medes i les conseqncies sn: Democratitzaci Popilaritzaci de lensenyament Sorgiment dels sofistes

Imperialisme atenenc
Pricles s reelegit 15 vegades . Atenes s la capital cultural de Grcia: Herdot, Xenofont, Fdies, Sofocles, Esquil, Eurpides, Scrates, Anaxgores, els sofistes. Oposici: Tucdides

Guerres del pelopons:

Enfrontament Atenes (lliga de Delos) amb esparta (Lliga del pelopons). Victoria desparta que imposa a Atenes el govern dels 30 tirans. Un any desprs Trasbul instaura de nou la democracia.

Qui eren?
La paraula sofista prov del grec sophists, que vol dir savi, expert. Ms que duna escola organitzada es tractava dun conjunt heterogeni de pensadors que compartien la condici de serestrangers, cultes i hbils oradors. Es definien a si mateixos com a mestres de virtut i ensenyaven lart de loratria a canvi de grans sumes de diners i aix, van exercir la seva influncia de manera Indirecta per mitj dels seus ensenyaments als joves atenesos benestants.

Malgrat la seva fama, no tothom tenia un bon concepte. El fet de qestionar les bases tradicionals de la religi i de la societat atenesa els va enfrontar als sectors ms conservadors de la polis Sels va acusar de la decadncia moral dAtenes, que, a parer de molts, va provocar la desfeta contra Esparta en la guerra del Pelopons. Objectivament podem dir que els sofistes van ser una veritable illustraci grega que va contribuir al progrs de diversos mbits del saber com el llenguatge, el dret, ltica i la poltica.

Caracterstiques:
Leloqncia com a virtut. Sn educadors que ensenyen una virtut que dna gran poder: lart de parlar i convncer. Eina fonamental en el context poltic de la democrcia. Subjectivisme. No existeix una veritat objectiva, ats que depn del subjecte (Demcrit). Escepticisme. Tota argumentaci pot ser refutada. No s possible conixer cap cosa amb veritable certesa.

 Relativisme moral. Com a conseqncia del punt anterior, no existeix un criteri universalment vlid, invariable en quant a la consideraci dels valors morals. Convencionalisme. Primers en distingir entre llei positiva (nomos), fruit de la convenci i el pacte; i llei natural (fisis), no escrita i basada en la naturalesa humana. Els sofistes de la 2a generaci intentaren estudiar les lleis naturals i van arribar a la conclusi que es basaven en dos principis: la recerca del plaer la llei del ms fort.

Com a conseqncia va sorgir el que es va denominar la doble moral: pblica i Privada indiferentisme moral.

Per qu sorgeixen?
La sofstica s el moviment cultural determinat al segle V a.C. Es pot considerar com el triomf de la democrcia, perqu posa el debat com a centre de vida a la ciutat.

Lideal grec s el de bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes sn lexpressi daquest ideal.
Emergeixen aix els problemes de retrica i de dret, en la mesura que sinteressaven sobretot pel problema de la convivncia Illustraci grega.

Principals sofistes
1a poca:
Sn anteriors a les Guerres del Pelopons. Fonamenten racionalment la societat. La llei s convencional (nomos), per s necessari basar-la en la naturalesa humana. Protgores i Grgies.

2a poca:
Posteriors a les Guerres del Pelopons. Es sustenten en el poder. Degeneraci del moviment. Callicls i Trasmac