Tema 1.

Conceptes bsics del Metabolisme

Energia lliure als processos biolgics. Concepte de metabolisme i ruta metablica. Fases del metabolisme. Paper de lATP i altres compostos que participen en la transferncia denergia en el metabolisme. Oxido-reduccions en els processos bioqumics. Paper dels transportadors delectrons al metabolisme. Regulaci de les rutes metabliques.
Font diapositives: http://www.worthpublishers.com/lehninger http://www.whfreeman.com/biochem5

Producci i consum denergia en els organismes vius Els organismes vius requereixen una aportaci contnua denergia per viure. Tenen sistemes per a extreure, transformar i utilitzar energia del seu entorn. Els ssers vius sn sistemes oberts, poden captar energia de lentorn i canalitzar-la per a desenvolupar treball biolgic. Lincrement de complexitat en lorganisme es tradueix en un increment del desordre total.

 Les cllules sn mquines qumiques que treballen a pressi i temperatura

constant. Les cllules generen ordre intern, augmentant lentropia total

Els ssers vius depenen duna aportaci constant denergia per oposar-se a la tendncia de la natura cap a un estat de major desordre.

elevades de molcules inorgniques i orgniques implica un treball osmtic.

La retenci de concentracions

Els ssers vius es troben en un estat estacionari dinmic

Energia lliure de Gibbs

Energia disponible per a realitzar treball

Termodinmicament un procs s:

favorable quan G < 0 (Exergnic) desfavorable quan G > 0 (Endergnic) El sistema tendeix a lequilibri (G = 0)

G = H -TS La entalpia (H) mesura el contingut calric dun sistema La entropia (S) quantifica el desordre dun sistema

Energia lliure de Gibbs

G condicions estndard G condicions estndard i fisiolgiques G V determinades condicions cellulars

A+B C+ D

G= G+RT ln [C][D] [A][B]

R = 8.315 J/mol. K)

Condicions energtiques en lequilibri

A+B C+ D En lequilibri la G = 0

Keq =

[C]eq[D]eq [A]eq[B]eq

Reaccions acoblades
La Gtotal s la suma algebraica dels canvis denergia individuals (G1 y G2)

Reaccions acoblades
Acoblant dues reaccions podem obtenir una reacci global exergnica

Producci i consum denergia metablica

Auttrofs: Obtenen lenergia de la llum solar. Utilitzen el CO2 com a font de carboni

Hetertrofs: Obtenen lenergia a partir de loxidaci de combustibles qumics Utilitzen molcules orgniques com a font de carboni

Rutes metabliques
El METABOLISME estudia el conjunt de reaccions qumiques que tenen lloc a les cllules. Metabolisme ve del grec metabole, que significa canvi. Rutes catabliques: Converteixen les molcules orgniques complexes en productes senzills. Sallibera energia. Rutes anabliques: Es sintetitzen molcules complexes a partir de precursors senzills. Requereixen una aportaci energtica.

 Les vies catabliques sn convergents. Les vies anabliques sn divergents. Les vies amfibliques poden ser anabliques o catabliques.

Fases del metabolisme

Visi general del metabolisme

Exemples de vies catabliques

Gliclisi

Metabolisme oxidatiu

Exemples de vies anabliques

Gluconeognesi i sntesi de glcids

Fotosntesi

Compostos rics amb energia

Les reaccions catabliques alliberen energia que s utilitzada per a sintetitzar compostos rics en energia. Aquests compostos rics en energia seran utilitzats en les reaccions anabliques.

LATP com a moneda energtica universal

ATP (adenosina trifosfat)

LATP s el principal transportador

denergia qumica. Els enllaos fosfoanhidres tenen una G dhidrlisi molt negativa. LATP t un potencial de transferncia del grup fosfat elevat.

G = -30.5 kJ/mol

Elevada energia dhidrlisi de lATP

Complexes de lATP i lADP amb Mg 2+

Altres compostos fosforilats amb energia dhidrlisi elevada

fosfoenolpiruvat

Altres compostos fosforilats amb energia dhidrlisi elevada

fosfocreatina

Fosfocreatina + H2O creatina + Pi

G = -43 kJ/mol

ADP + Pi ATP + H2O G = -30.5 kJ/mol -------------------------------------------------------------------------------------Fosfocreatina + ADP ATP + creatina G = -12.5 kJ/mol

Altres compostos fosforilats amb menor energia dhidrlisi

Paper central de lATP en els potencials de transferncia de grups fosfat

LATP s el principal nexe entre les reaccions catabliques i anabliques

Acetil-coA
Coenzim A (CoA)

Lacetil-coA s un tioster
Els tiosters tenen una elevada energia dhidrlisi. El Coenzim A s un transportador de grups acil. Lacetil-CoA t una elevada energia de transferncia del grup acetil

AMP + ATP 2 ADP

Reaccions doxidaci -reducci

RT ln
nF

[acceptor de-] [donador de-]

E, Potencial de reducci estndard (V) n, nombre delectrons transferits F, constant de Faraday (96,48 kJ/mol.V)

Reaccions doxidaci -reducci

B red + A ox n+ B ox n+ + A red

B red B ox n+ + n eA ox n+ + n e- A red

Fe 2+ + Cu 2+ Fe 3+ + Cu + Fe 2+ Fe 3+ + eCu 2+ + e- Cu+

Mesura del potencial de reducci estndard

H+ + e - H2

Reaccions doxidaci reducci

Sistemes de transferncia delectrons

Transportadors delectrons

NAD+
(Dinucletid de Nicotinamida i Adenina)

NAD+ + 2e- + 2H+ NADH + H+

El NAD+ s un acceptor de- que participa en les vies metabliques

El NAD+ i el NADP+ participen en vies metabliques diferenciades

Transportadors delectrons

FADH2
(Flavina Adenina Dinucletid)

FMN
(Flavina Mononucletid)

Caracterstiques de les rutes metabliques

Les etapes irreversibles sn els punts de control de les vies metabliques

Mecanismes de control de les vies metabliques

Control per la concentraci de substrat. Control per la concentraci denzim. Control per regulaci lactivitat enzimtica. Regulaci hormonal. Compartimentaci cellular. Control per lespecialitzaci dels teixits. Els enzims que catalitzen reaccions seqencials es troben sovint formant grans macro-complexes.

Mecanismes de control de les vies metabliques

Control per [S] o [E]

Regulaci de lactivitat enzimtica

Funci dels enzims

Centre actiu

Els enzims sn catalitzadors biolgics que reconeixen especficament el seu substrat i afavoreixen la reacci de catlisi, incrementant enormement la velocitat de la reacci

E+S

ES

EP

E+P

Cintica enzimtica E+S ES EP E+P

Els enzims incrementen la velocitat de la reacci per no modifiquen lestat dequilibri.

k1 k-1

[P]eq / [S]eq = k1 / k-1 = K'eq

G' = -RT ln k'eq

R = constant dels gasos 8.315 J/mol. K

Mecanisme dacci enzimtica

Definim la variaci denergia lliure estndard (G) duna reacci com la diferncia entre el nivell energtic basal corresponent al substrat (S) i el nivell energtic basal del producte (P) en condicions estndard.

Els enzims disminueixen lenergia dactivaci

La diferncia entre el nivell energtic de lestat de transici i el nivell basal es denomina energia dactivaci G

Podem representar lenergia lliure dactivaci en funci de les corresponents energies lliures dentalpia i dentropia.

G = H - T S G (variaci denergia lliure dactivaci) Lenzim facilita el trencament i formaci denllaos reduint aix laport calric (H) necessari Lenzim redueix el desordre (-S), orienta adequadament els grups reactius en posicions que afavoreixen les collisions productives.

Regulaci allostrica

Els enzims allostrics es troben regulats per moduladors que suneixen de forma no covalent en un lloc diferenciat del centre actiu (centre allostric)

Regulaci allostrica

Els enzims amb uni de substrat cooperativa presenten una corba [S] Vo sigmoidal. Els moduladors poden actuar com a activadors o inhibidors. Els enzims reguladors de vies metabliques solen ser enzims allostrics, que permeten un control ms estricte.

Regulaci per modificaci covalent reversible

Mecanismes de control de les vies metabliques

Regulaci hormonal

Mecanismes de control de les vies metabliques

Exemples de compartimentaci

Organitzaci denzims en macro-complexes

Mecanismes de regulaci de lactivitat enzimtica

Regulaci de lactivitat enzimtica per control de la sntesi i degradaci de lenzim

Mecanismes de regulaci de lactivitat enzimtica