L'AUGMENT

L'augment s una marca morfolgica caracterstica dels temps de passat

(imperfet, aorist) que apareix a l'inici de l'arrel verbal. Es pot formar amb
l'addici de - o amb una vocal llarga:
1) S'afegeix - davant l'arrel del verb quan aquesta comena per consonant.
Per exemple:

(present) (imperfet)
(present) (imperfet)

2) L'augment consisteix en una vocal llarga quan l'arrel del verb comena per
vocal

allargament de la vocal breu:

o
o
o

: (present) (imperfet)
: > (present) (imperfet)
: (present) (imperfet)

Les vocals i tamb s'allarguen per aquest allargament no es reflecteix per

escrit:
o
o

: (present) (imperfet)
: > (present) (imperfet)

Els verbs que comencen amb diftong tamb poden allargar el }

primer element del diftong o no alterar-lo:
o
o
o

: (present) (imperfet)
: (present) / (imperfet)
: (present) (imperfet)

: (present) /
(imperfet)
: (present) /
(imperfet)
: (present) (imperfet)

o
o

Els verbs que comencen amb vocal llarga no queden alterats per
l'augment:
o

Quan el
segon
element
del
diftong s
queda
subscrita.

(present) (imperfet)

Alguns verbs comenats per - presenten un augment irregular en - ():

o

ARTICLE

(present) (imperfet)

singular
masc.
fem.
neutre
N
A
G
D

plural
fem.

masc.

neutre

- Demostratiu de primera persona: 'aquest',

N
A
G
D

singular
masc.
fem.

neutre

masc.

plural
fem.

neutre

-. Demostratiu de tercera persona: 'aquell', all

N
A
G
D

masc.

singular
fem.

neutre

masc.

PRONOM-ADJECTIU ANAFRIC (el mateix, ell mateix)

N
A
G
D

singular
masc.
fem.

neutre

masc.

plural
fem.

neutre

PRONOM RELATIU
Traducci: 'que', 'qui', 'qual', 'qu' (relatius)

N
A
G
D

singular
masc.
fem.

DECLINACI EN -O

neutre

masc.

plural
fem.

neutre

plural
fem.

neutre

N
V
A
G
D

masc.
singular
plural

fem.
singular

N
V
A
G
D

plural

neutre
singular

N
V
A
G
D

PRIMERA DECLINACI: TEMES EN A

Terminacions

singular

plural
masc.

fem.
I
N
V
A
G
D

-
-
-
-
-

II
-
-
-
-
-

tipus I: noms en - pura

(precedida de , , )

tipus II: noms en -

(no precedida de , , )

tipus III: noms en - impura

(no precedida de , , ):

III
-
-
-
-
-

II

fem.masc.
I, II, III
-
-
-
-
-

femenins: 'dia'

masculins: 'jove,
noi'

femenins: 'tcnica'

masculins:
'navegant'

Noms n'hi ha de femenins:

'opini'

Nom., voc. i ac. amb -.

Genitiu i datiu amb -.

plural

Casos i principals significats de les preposicions:

+ acusatiu

a, cap a (amunt)

a, cap a (dins)

+ genitiu

enfront de, en lloc

de

de, des de (fora)

de, des de (dins)

davant de

+ datiu

a, en, dins

amb

a causa de

a travs de

cap a (avall), durant,

segons

sota, contra

ms enll

amb

per damunt de (sense

contacte)

sobre

a tots dos costats de, al

voltant de

sobre

al voltant de

sobre, contra

a sobre de (amb
contacte)

a sobre de (amb
contacte)

al costat de, a casa de

del costat de, des

de casa de

al costat de, a casa de

des

al voltant de

sobre (figurat)

al voltant de (poc
freqent)

cap a, davant de

des de (el costat)

al costat de, a ms de

sota

de sota de

sota

L'aposici s una funci sintctica tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal

que complementa a un nom, usualment entre comes o adjacent. Per exemple
"carrer Balmes" est format per un nom i un altre nom que complementa el
primer de forma adjacent, mentre que "Paris, capital de Frana" seria un
exemple d'aposici amb comes. No hi ha un nombre mxim d'aposicions que
poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de ttols
nobiliaris. Noms la memria a curt termini, responsable de retenir la informaci
rellevant durant la frase, marca el lmit. Aquesta memria s ms extensa en el
cas del discurs escrit que en l'oral

LA DECLINACI I EL TEMA D'UN SUBSTANTIU

nominatiu
acabat en

genitiu acabat
en

article

tema

-- (pura)

--

-- / -- (mixta)

--

gnere

declinaci

femen
primera:
temes en -
mascul

--

--

mascul

--

femen

--

neutre

labial

velar

-- / -- / --

dental

--

-- tipus I

segona:
temtics

mascul
-

--

-- tipus II
i

--

nasal
femen

lquida

sibilant (--)

diftong --

-, -

--, -- variable

--

consonant (dental)

sibilant (--)

--, --

--, -- variable

neutre

tercera:
atemtics

3 declinaci

Temes en oclusiva
labial:

'rab' (tema: -)
singular
formaci

resultat

plural
formaci

resultat

velar:

-()

()

'cabra' (tema: -)
singular
formaci

resultat

plural
formaci

resultat

dental:

-()

()

'nen' (tema: -)
singular
formaci

resultat

plural
formaci

resultat

-()

()

3 declinaci

Temes en -Tipus I. Amb el Nsg sigmtic: 'dent' (tema: -)

singular
formaci

plural

resultat

formaci

resultat

-()

()

Tipus I. Amb el Nsg amb allargament voclic:

'vell' (tema: -)
singular
formaci

plural

resultat

formaci

resultat

()

()

1.2.4. Temes en nasal (--)

'guia, cap' (tema: -)
singular

plural
formaci

resultat

()

()