Le livre mdical dans le monde Grco-Romain Recompte dels papirs mdics grecs: Augment d'un 100% de fragments en els

ltims 30 anys Total literaris (i.e. no documentals): 251 al 2004 39: autors coneguts els altres: adespota o annims Origen desconegut per a la meitat (fruit d'excavacions clandestines). Provinences: Antinoopolis (Alt-Egipte, ss. IV-VI, 27), Fayum (30), Oxirrinc (poca romana, 23). Alexandria no ha donat res, perqu s massa humida. Vnen doncs de la chora. Sn cpies privades que formarien part de biblioteques particulars de tempes, sacerdots i particulars, metges o no. Contingut: entre els d'autor, els ms nombrosos sn els hipocrtics (22), seguits de Gal (3), Nicandre de Colof (s. II aC, 3), Dioscrides (I aC, 3), Soranos d'Efs (II, 3), Herodot (II-I aC, 1), Heliodor (I dC, 1). Entre els annims: no noms tractats, sin tamb manuals -qestionaris o reculls de definicions-, receptaris, prescripcions isolades. Els tractats, encara que siguin de la chora, no exposen pas una medicina provinciana, sin, al contrari, de primera lnia, testimoniant una rpida difusi de les obres de referncia. Illustraci en els llibres de medicina antics El primer exemplar de llibre de medicina illustrat s el ms. bizant de Dioscrides de Viena (ppis. del s. VI). Parntesi: els papirs de Dioscrides, 3 almenys. Article jstor Un de molt important, Michigan: part gran d'un rotlle de 33 cm. 3 columnes, la segona molt ben conservada. Moltes lnies per columna, per un text literari, 89. Una m literria, de llibre. Molt poca confusi de vocals i diftongs, cosa estranya per un fragment tan llarg. Com a tard del 190. Text divergent de la tradici, per no molt: segons els editors, la recensi s d'uns 100 anys desprs de papir. Per aquesta no n's la causa: de fet es pot provar que no depn d'aquesta recensci. Es tracta del text ms general de l'estabilitat ms gran dels textos literaris.
For since Wellmann traces his "Joannine " recension to the second century, and the papyrus shows that a different form of the text was current scarcely later than the middle of that century, it is clear that two good but different forms of the text were known within ageneration or two after the author's death. This is not surprising in the case of a technical work where little value is set upon verbal style. Is it not possible that the differ- ences may go back even to the author's lifetime? If Dios- curides dictated from his notes to a group of scribes using shorthand, their copies would show very much the same sort of variety as is observed in the different forms of our text, and some of the copies might escape the author's revision. Thus two or more texts might come into being under such circumstances that no one of them could claim exclusive authority.

Per tenim 2 testimonis illustrats de medicina

Parntesi: primer papir illustrat: el P. Paris. 1. inv. 2325, resum fet per un cert Leptines de l'Ars astronomica d'Eudox. Les imatges interrompen el text de la columna cada cop que el sentit les requereix. Neugebauer, tanmateix, diu que moltes de les imatges no tenen una relaci directa amb el que es diu al text. La relaci amb Eudox est noms fonamentada per l'acrstic que apareix al papir, on es llegeix . El compara amb el P. Hibeh 27, que t tan poc a veure amb Eudox com aquest. Atribueix la inadequaci de les 32 figures al text al fet que probablement es tracti d'un resum d'un text ms gran: -> Netz i el laboratori de papirs: imatges i taules que es copien d'una banda a l'altra en els papirs astrolgics. De fet, els papirs illustrats ms antics sn de matemtica o d'astronomia, on les figures estan estretament lligades al text. Ocupen tota l'amplada de la columna i no tenen marc. Els 2 herbaris illustrats antics: P. Tebtunis (sud de Fayum) 2.679 i 39-41 s. II rotlle escrit noms al recto i en uncial 2.679 fr. a trobem la seqncia illustraci-denominaci-explicaci. P. Johnson, P. Antinoopolis 3.214 ca. 400 cdex, uncial, figura, nom i explicaci. Tebtunis 2.679 Veure la transcripci a The Tebtunis Papyri Interessant el fr. a s inici de secci (abans hi ha la illustraci de la planta) Johnson proposa ] (que seria una forma de ). Aix encaixa amb la descripci a Dioscrides 2.133. ha de ser un ttol, perqu si no la sintaxi no enganxa: segons les probables restitucions de Johnson, a l'esquerra de la columna falten noms 4 o 5 lletres per lnia. Comparar tamb amb el Dioscorides vindobonensis: la reducci radical del text: com ms precisa la figura menys ho s el text. Relaci de complementarietat text-figura, no d'interdependncia (com en els textos matemtics: all, les edicions amb text llarg com PFay 9 tenen dibuixos tamb grans i precisos. La gran probabilitat que el Dioscrides original no tingus illustracions. Papirs literaris amb illustracions: Versos sobre els treballs d'Hracles: POxy 2331 s.III. La illustraci ve desprs del text, i ocupa tota l'amplada de la columna. Transcripci: The classical review (Page). Primera: Hracles mirant a la dreta, a la muntanya. Segona, estrangulant el lle, i tercera amb el lle mort. La variaci entre l'poca de l'herbari de Tebtunis i l'Antonoopolis: el primer s volum; el segon s cdex amb illustraci quasi a pgina sencera (s. II i IV resp. per la lletra), la forma final s la del Dioscrides de Viena. Les illustracions, lluny de ser preses al natural, sn probablement copiades en una tradici que potser es remunta a Cratevas. (recordar la

illustraci al cdex de Viena de Dioscrides escrivint mentre Cratevas pinta una magrana [s aix una mandrgora?]) El text s fora Dioscrides. Interessant: la provinena dels papirs d'herbaris illustrats: a Tebtunis s'han trobat molts papirs mdics, sobretot d'poca romana, que devien pertnyer a l'inici a la biblioteca annexa al temple del du cocodril Soknebtunis. Se sap que a les tasques rituals participaven copistes (escribes i lectors), i metges, sobretot pels nombrosos peregrins. S'hi ha trobat tamb un herbari no illustrat en demtic. A Antinoopolis s'hi han trobat molts papirs mdics dels ss. II-VII: activitat mdica al voltant del culta a St. Collut, metge i mrtir (305), invocat per les malalties dels ulls. La polmica de les illustracions als llibres mdics Gal critica el metge metdic Julianos a Alexandria per la consideraci que li presta a la utilitat de la pintura per a la medicina (l'escola metdica pretenia formar el metge en 6 mesos). Llibres mdics illustrats a l'antiguitat: a la mateixa poca que Cratevas, Apolloni de Citium presenta com a innovaci [encara que potser cal posar en dubte la seva afirmaci] el seu Tractat de les articulacions illustrat, dedicat a un Ptolemeu. Ha sobreviscut (en cpia medieval). s un manual illustrat de cirurgia hipocrtica. Relaci medicina i poder [com a cas invers de la relaci matemtica i poder, potser amb l'excepci d'Eratstenes?]. El cas d'Apolloni que acabem de veure. El del seu mestre Zpir, relacionat amb Ptolemeu XII i Mitrdates VI (li envi receptes d'antdots). [el cas de Gal, ms tard, bviament]. Gravitaci a l'entorn de monarques interessats en la medicina i colleccionadors de llibres. El llibre d'Apolloni (l'original en volum) havia de ser especialment sumptus. (associaci d'illustraci i riquesa) Tamb s sumptus el Laurentianus gr. 74, 7 (fi IX) o cdex de Nicetas. Dos tractats illustrats a dins: Sobre els vendatges de Soranos d'Efs, amb figures inserides dins el text, i el tractat d'Apolloni Sobre les articulacions, amb illustracions a pgina completa. Ms illustraci als papirs mdics, a part dels herbaris Un papir editat per Gallazzi i Kramer (veure nota 72 del cap. corresponent), originalment de com a mnim 2,5 m x 32 cm, que al verso cont tot d'estudis de caps humans i altres parts del cos, amb altres representacions com un mapa geogrfic i animals. Segons els editors, originalment estava destinat a un tractat de geografia, per posteriorment va ser usat vries vegades al s. I per fornir de models de dibuixos cientfics i artstics un taller d'illustradors. [recordar el papir d'Artemidor: possibilitat que fos usat per un taller d'illustraci de llibres, d'Aristtil (veure en aix la nota 78 del captol)]. Per a l'illustraci cientfic, no s clar si Herfil o Erasstrat recorreren a la illustraci, per s al s. IaC Crateva i Apollini de Citium. Desprs, Soranos (s. II: els dibuixos de la tradici ms. segur que remunten a l'antiguitat, com a mnim a Sobre els vendatges). Desprs, Nicandre de Colof (segons Tertuli: scribit et pingit). A l'poca bizantina, l'illustraci en llibres mdics s habitual: Zsim de Panopolis.