ARESTA 86

mar-abril 2007
2
TERRiToRi Alp:
El tour dEl monT blAnc
M. Llusa Huguet Recasens
5
trekkings AfRicAnS 1
El mARRoc, trekking bEREbER
Chus Muro Figueres
10
REcull dEScAlAdES SEAm 2006
Guillem Ullastre
12
iTinERARiS ExcuRSioniSTES
nm. 86
El mATAgAllS
Manel Corts
14
lA mARxA En dEfEnSA dE monT-REbEi
Xavier Massot
15
vidA dEl cEnTRE
ApunTS i comunicAcionS
Equip Aresta
16
vidA dEl cEnTRE
biblioTEcA dEl cEl
EQUIP DE REDACCI: Merc Ciutat, Josep Llus Gzquez, Merc Gzquez,
Dolors Llords, Carmina Pardo, Carles Sez, Nria Sol. DISSENY GRFIC: Josep
Herrndiz. EDITA: Centre Excursionista de Lleida. REDACCI I ADMINISTRACI:
C/ Comer, 25. 25007 Lleida. Tel.: 973242329. Fax: 973234497. E-mail: cel@cel.cat
INTERNET: http://www.cel.cat IMPRIMEIX: Arts Grfiques Bobal, SL. DIPSIT
LEGAL: L-39-1958. Tirada: 1.200 exemplars. Publicaci no lucrativa. El CEL no es
responsabilitza de les opinions dels autors. Es permet la reproducci per amb
l'esment de l'autor i l'origen. Subscripci de 6 nmeros: 13 euros. Preu del nmero:
2,40 euros. Imprs en paper de cellulosa blanquejada sense clor. FOTO DE PORTA-
DA: Agulla Negra de Peuterey. Foto: Dolors Pericon. COLLABOREN:
tema de Portada
aresta 2
territori alp: el tour del mont blanc
en parlar de trekking sembla que sempre ho hgim de rela-
cionar amb serralades i pasos llunyans: el trek dels anna-
purnes, el del baltoro, el de leverest increbles. Per el
cert s que el fet de trescar per camins de muntanya i supe-
rar colls, sense assolir els cims que els coronen, s un gran
plaer que permet mesurar les grans dimensions del paisatge
i recrrer pausadament (tot i que avui en dia nhi ha que
hi van corrent) espais de gran bellesa; i no s menys cert
que s molt factible realitzar aquesta activitat ben a prop,
en el nostre Pirineu i, sense cap dubte, en els alps.
de tot aix en saben molt els francesos que sn grans
randoneurs. Per tamb en el nostre Cel, tenim sen-
deristes (totes i tots els coneixeu) amb currculum que
shan especialitzat en recrrer els Grans senders de la
pennsula ibrica i en sn magnfics experts.
avui us parlar dun recorregut clssic pels alps que
aquest passat ms dagost vam realitzar la Gemma
esteve, la dolors Pericn, lelisenda blanch i jo mateixa.
sempre disposades a carregar la motxilla a lesquena,
ens vam marcar un programa destiu que ens permets
gaudir duns bons dies en territori alp.
tot bon muntanyenc t com a referents alpinstics els
alps. i aix, el mont blanc, les Grans Jorasses, lagulla
de Puterey, lagulla Verte sn alguns dels cims ms
emblemtics que poden albirar-se realitzant el tour del
Mont Blanc (tmb). Una gran amalgama de senders
revolten el gran masss del mont blanc, en un recorregut
de ms de 150 quilmetres i quasi 8.000 metres de des-
nivell acumulat si es realitza en tota seva extensi. en
definitiva, un petit repte en un espai majestus.
Qui tingui ganes de gaudir-ne sha de plantejar iniciar el tour
a la vila de les Houches, prop de Chamonix, on el telefric
de belleveau et transporta a la cota 1.000; aix estalviem
quasi tres hores de caminar per una pista ascendent.
Vessant itali del Mont Blanc
tema de Portada
aresta
la quantitat de refugis que hi ha al llarg de la ruta del
tmb permet planificar les etapes a la carta; aix s, s
aconsellable fer reserves en els refugis triats per asse-
gurar-se lloc cada nit. les poques ms aptes per fer el
tmb sn el juliol i lagost i, com molt b pensareu, s un
perode de gran moviment senderista per aquelles valls,
aix com dies amb gran risc de mal temps; per aix no
ha de ser problema. daltra banda, si es tria el juliol, cal-
dr informar-se de la persistncia de neu en els colls ms
alts, per no veure truncada alguna jornada.
Nosaltres planificrem 9 jornades durant la primera set-
mana dagost, de les quals 4 ens fu mal temps, fet que
no ens imped cobrir la ruta; aix s, ens limit les grans
panormiques. No es pot tenir tot en aquesta vida.
la nostra planificaci pot servir dexemple per a qui
tingui ganes daventurar-se a realitzar el tmb. Hi ha una
gran gamma de possibilitats de fer el Tour, tot depn del
temps disponible, les condicions fsiques aqu teniu
una proposta.
1a etapa
les Houches (980 m/telefric 1007 m)-Refugi miage
(1.559 m).
Horari: 0 m de telefric i 40 h (sense telefric afegi-
rem 245 h).
desnivell: +694 m -755 m. Pas ms alt: Coll de tricot
(2.120 m).
2a etapa
Refugi miage (1.559 m)-Refugi la balme (1.706 m).
Horari: 50 h. desnivell: +70 m-556 m.
3a etapa
Refugi la balme (1.706 m)-Refugi mottets (1.870 m).
Horari: 715 h. desnivell: +1.11 m-949 m.
Pasos ms alts: Coll de bonhome (2.29 m) i Croix de
bonhome (2.4 m).
4a etapa
Ref. mottets (1.870 m)-maison vieille (1.956 m/ itlia).
Horari: 8 h. desnivell: +1.12 m-765 m.
Pas ms alt: lesplndid Col de seigne (2.516 m) amb
vistes al mont blanc i pas a itlia. destacar en aquesta
jornada les espectaculars vistes del masss (arista de
Peuterey, dent du Gegant, Grans Jorasses)
5a etapa
maison vieille (1.956 m)-Refugi bertone (1.989 m).
Horari: 4 h. desnivell: -750 m+750 m.
Prop del llac de Combal
aresta 4
Pas ms alt: Col de la fentre darpette (2.665 m/ 20 h)
i baixada vertiginosa fins a trient (1.400 m).
s una espectacular etapa, amb vistes a la gelera de
trient.
Hi ha variants ms fcils (ruta bovine) i ms difcils (col
de balme per les Grands).
9a etapa
Trient (1.400 m)-col de balme (2.191 m)-le Tour
(1.500 m).
Horari: 4 a 5 h. desnivell: +870 m -200 m
Pas ms alt: Col de balme (2.191 m i vistes impressio-
nants al mt. blanc) i descens (estaci desqu) fins a le
tour (refugi de Caf).
en definitiva, no caldria repetir la gran bellesa de la volta
al mont blanc que recorre les terres ms altes de frana,
itlia i sussa. Una bona forma de fer vacances i conixer
el masss del mont blanc des de tots els seus vessants,
aix s, sempre que la meteorologia ho permeti.
Text: m. llusa Huguet Recasens
fotos: gemma Esteve
baixada a Courmayeur (1.226 m) i ascens al refugi ber-
tone, on diuen que es veuen les millors vistes i sortides
del sol (diuen).
6a etapa
Ref. bertone (1.989 m)-Refugi Elena (2.062 m).
Horari: 5 h. desnivell: +1.100 m-1.00 m.
etapa que vam haver de variar per la pluja. Vam seguir la
ruta per les cotes ms baixes.
el refugi elena, al peu de la gelera Pr de bar, s un dels
millors del tmb.
7a etapa
Ref. Elena (2.062 m)-Relais dArpette (1.642 m/sussa).
Horari: 7 a 8 h. desnivell: +475 m-915 m.
Pas ms alt: Col ferret (2.57 m). Hi ha una llarga, llar-
ga, caminada fins a Champex (1.466 m) i pujada final al
refugi relais darpette, el millor de tots (1.642 m).
de tota manera surt a compte agafar un bus des de ferret
a issert o Champex.
8a etapa
Relais dArpette (1.642 m)-Trient (1.400 m).
Horari: 6 a 7 h. desnivell: +900 m-900 m.
Vessant itali Peuterey Vall Le Blanche
Gelera de Trient Col de la Seigne (2.516 m)
tema de Portada
aresta 5
esPeCial Gell
a unes escasses dues hores davi i a unes poques ms de
cotxe, lalt atlas de marrqueix ens ofereix una mplia
varietat de trekkings, descensos de barrancs, rutes en
btt i vies descalada.
durant cinc dies recorrerem una part molt poc conegu-
da de latlas. des de la vall feli dels at bougemez
ens internarem per kasbahs semiderrudes, majestuosos
canyons i inhspits plans daltura, sempre envoltats per
nmades i els seus ramats.
0. No s la primera vegada que venim a aquest pas. marroc
s a prop, no s gens car, els paisatges sn increbles i la gent
s encantadora. en mohamed ens ha recollit a marrqueix
i entre soroll de motos, muetzins cridant a loraci i la
msica a tot drap del casset ens enfilem cap a latlas.
Hi ha hagut petits canvis al poble. ara shi arriba per
carretera asfaltada i tamb hi ha electricitat i, com no
podia ser daltra manera: lomnipresent televisi amb el
seu corresponent dVd. s la modernitat (i el progrs per
a aquest poble orgulls i sincer de les muntanyes). Com
qualsevol societat moderna han installat un lloc de con-
trol de mercaderies i recaptaci dimpostos: un cordill de
punta a punta de carretera servir a tal efecte. Pel que fa a
la resta, el poble roman igual: carrers empolsinats, mules
i muletiers traginant amunt i avall, nous pertot arreu i la
concorreguda Gite detape on en mohamed i tota la seva
parentela discuteixen, sexpliquen aventures i de tant en tant
fan artesania (i penso que som els nics que en comprem).
avui simposa un bon sopar i una bona dosi de xocolata.
dem sortirem de bon mat en direcci a tabant.
1. llarga etapa que ens dur per la vall dels at bouge-
mez. el cam comena pla, envoltat de poblets, camps
de cereals, patates i frondosos noguers ( que en rom
no deixar dinspeccionar). tenim sort i s diumenge.
mercat a tabant. sort que hi som de passada, ja que el
prquing s ple. desenes de mules i rucs de totes les
mides i colors esperen que els seus amos acabin les
compres per tornar al seu lloc de procedncia. algunes
recorreran dos dies fins arribar a casa. el ms xocant sn
les parades de centenars de sabates de tota mena i en total
anarquia on la gent se submergeix buscant no s qu.
Comena enmig duna forta calorada la pujada del
tizin- at-imi (2.905 m). Un cop a dalt, el paisatge s
sorprenent. Una vall fonda que recupera alada amb els
contraforts de lirrril mgoun (el segon cim del marroc).
Pel cam ens avanaran rcules de mules carregades de
tota mena destris i en alguns casos muntades per les
dones dels at tata, tribu nmada bereber que pastura
aquestes contrades a lestiu. ser molt xocant veure les
seves robes negres en contrast amb els mocadors ver-
mells, i els collarets i les polseres de grans dimensions.
Cares serioses, amb ulls emmarcats per lnies fosques de
maquillatge.
acampem a tighremt-n-ahmed, al costat del rierol que
donar lloc a lassif mGoun. Ja el farem un altre any,
aquest itinerari. inshallah! el graner fortificat encara
aguanta, per el vell i arrugat guarda del refugi va morir
lany passat.
2. Jornada agradable. el cam s gaireb pla. anem
seguint el curs de lassif mGoun des duna considera-
ble alada i distncia. sempre travessant diversos douars
(poblets que agrupen cases familiars) i vorejant immen-
sos noguers que ens proporcionen ombres refrescants a
les hores intermdies del dia. en un cert moment tenim el
riu tan a prop que el bany resulta irresistible. el mGoun
encara s un petit rierol de muntanya, no tan fred com els
nostres dels Pirineus, per en la seva fora sendevina la
voluntat de travessar el massif del mGoun per arribar
a la frtil vall del dades. Passarem pel poblat digherm
izdarn per arribar al poble de tichki enmig duna impor-
tant calorada.
Trekkings africans 1,
el marroc, trekking bereber
aresta 6
artiCle
Per acampar optem per seguir cam per un oued sec que
surt a lesquerra del poble. en aquest recorregut en sad,
el nostre guia, ens assegura que s una zona molt poc
concorreguda, i que els nmades que trobarem sn fora
agressius. et poden apedregar i robar les espardenyes.
du meu! Com ho far per continuar descal si ja em
coven els peus? Caldr agrupar-se.
trobem el millor lloc per plantar les tendes. Unes mun-
tanyetes arrodonides pel temps ens donen la perspectiva
ideal per acampar. llstima que laigua s una mica lluny.
a la nit la quietud i el silenci imposen un estat de benestar
difcil dexplicar. el cel s completament estelat. la gent
es dispersa per la muntanya per contemplar aquest espec-
tacle grandis (i per fer les seves necessitats). a dalt de tot
de la muntanya sendevinen llunyans focs emprats pels
nmades per escalfar-se i foragitar les feres.
3. de bon mat ens llevem amb lagradable companyia
de nens i nenes dels at atta. tots van descalos, per
amb unes cares i uns ulls difcils doblidar. les galetes
els faran els ssers ms felios de la muntanya. i per qu
no, a nosaltres tamb.
avui tenim letapa ms dura de totes. Comencem a
pujar paulatinament. el pendent no dura gaire, per s
constant. fa calor. el paisatge s despullat de vegetaci.
solament ens acompanyen petis matolls baixos, molt
cremats pels pastors, i els pocs que romanen intactes, els
ocupen uns excrements que mai no hem pogut identificar
per que deuen correspondre a un animal de molt dures
natges, ja que la planta punxa molt.
enfilem el primer coll, el tizi-n-igourane (.211 m).
a estones el cam discorre pel vessant de la muntanya,
sobre enfilades de troncs i pedres. Pertot arreu hi ha
ramats de cabres i bens. les dones (qui si no) van amb
lomnipresent xerricana groga a buscar aigua al fons de
la vall. la calor augmenta. Cal atacar-la a poc a poc,
per sense parar. en Jordi, lalba i jo farem equip i a
poc a poc i gaireb sense adonar-nos-en arribarem a dalt,
on un grup de mseres tendes de pl de camell allotgen
unes no menys mseres famlies. aquesta pobra gent est
allunyada de tot.
Voregem una mica la muntanya i ja tenim davant el tizin-
taghboula (.022 m). a partir dara el cam recorrer
un pla pedregs immens. Veurem els primers camells (a
.000 m) i ens toparem amb pedres planes gravades pels
pastors a semblana dels antics petroglifs. Un pobre vell
sens atansa a la recerca dajuda. t una m desfeta per
una caiguda i la cara tallada . Quan plegui de guardar el
ramat baixar al nostre campament perqu el curem. No
ens ho creiem.
el cam comena a planejar, el terra s ple de petits
fssils. i comena la pluja. fa moltes hores que estem
de marxa i les cames comencen a fer figa. Hi ha una
petita rebelli quan al fons, fons, fons de la vall sintueix
la nostra tenda blanca. la baixada ser espectacular.
acampem al costat de les tendes fosques dels nmades.
Hi ha camells pasturant pels voltants. i molts gossos.
Quan anem a sopar, sorpresa, el pastor arriba. efectuem
les cures corresponents, ja que sest enfosquint i lhome
es quedar a dormir. Per, no. Com si res, agafa i marxa.
increble.
4. avui ser una altra dura jornada, per memorable.
travessarem el pla de tagoujimt-touyant per arribar
a les fonts de laqqa-n-tazaght. ens creuarem en mig
dimmensos plans dun verd golfista amb fosques ten-
des de nmades dat ouahlil que preparen la seva
marxa vers les pastures dhivern del djebel saghro. s
una imatge bblica veure les rcules de mules i camells
carregats, seguides pels pastors i els seus gossos. Creiem
estar vivint imatges dun altre segle. realment som uns
privilegiats.
aresta 7
artiCle
Comena un descens vertigins. al principi s un con-
gost sec, de blocs immensos i flanquejat daltes parets.
de cop el cam acaba en un mirador. la grandiositat del
paisatge fa que parem una bona estona. Comena la part
ms dura per als muletiers i les mules. aquesta s la ra
per la qual ens va costar tant de trobar-ne. el cam es
precipita avall, en innumerables marrades, cap al buit, a
voltes exposades, a voltes embolcallades per frondoses
boixeres. Cal aguantar les mules per la cua. al final, la
recompensa: un fons de vall on potser sobreviuen les
darreres panteres de latlas. a cada costat parets de grans
dimensions. al fons, coves, boscos i rocs. a poc a poc,
i de forma ms relaxada, ens obrirem pas fins a un petit
douar a la confluncia entre el circ de taghia i les gorges
de tazaght. difcil trobar lloc per acampar, per la proxi-
mitat del riuet ens ho fa a tots ms confortable.
5. avui enfilem el rierol avall. a estones per dins, a
estones pel terra sorrenc de les vores. Comena a ploure,
per les massisses torres de les kasbahs de Zawyat
ahanal ja es comencen a dibuixar en la llunyania.
aquest poblet, situat a 1.595 m, s un dels ms atractius
de latlas. a lentrada hi ha el cementiri, amb la promi-
nent tomba duna marab. al fons les cases destil euro-
peu on habitaven els francesos durant la colonitzaci.
aprofitarem per comprar saboroses pomes i admirar la
runosa ambulncia 4x4 de la mitja lluna aparcada al mig
de la plaa. Com tamb un vehicle catal, ja que s una
zona descalada fora famosa a les nostres contrades.
enfilem enmig duna forta calor la pujada del tizi-n-ilissi
(2.664 m). ser la darrera que farem en aquest trekking.
la presncia duna pista lateral ens comena a afectar
lesperit aventurer. a dalt de la muntanya sentim uns trets.
s un casament, se sent msica i es veu molta gent. dones
amb llampants vestits grocs, vermells o blaus. i de tant en
tant la fumarada dun tret descopeta. arribem a dalt del
coll. fem cua per aprovisionar-nos daigua. s qesti de
no saltar-nos la cua, ja que hi ha fora gent.
a partir dara el cam segueix la pista de terra que
du a issim souk. el paisatge s desolador. a banda i
banda romanen drets els esquelets dantics greneviers
dimponents soques. la desforestaci s implacable.
molts dells sobreviuen amb unes poques fulles en els
seus extrems ms dbils. Cada vegada veiem ms gent.
ens adelanta a tot drap una ruca amb dos passatgers i
msica incorporada. Per fi veiem una de les imatges
que tinc ms ben gravades: issim souk o el mercat dels
nmades.
envoltat de muntanyes, i allat per un immens oued de
grava, saixeca un desgavellat poblet a lestil del Far West.
Una plaa central, de terra i recoberta de brutcia. barraques
de fusta per tots costats. Candaus en totes les portes.
Camions, furgonetes i gnere de tota mena. Gent de totes
les contrades. en trnsit o en cerca de provisions. diversos
tes a lnic caf del poble ens permeten contemplar la vida
quotidiana. Una sobtada calamarsada tenyeix de gris el
panorama. la plaa s buida. el caf somple. estem com
els nmades, durant tants de segles, ancorats en el temps i
sota les ordres canviants de la meteorologia. Quin plaer.
s la nostra darrera nit a les muntanyes. dem agafa-
rem la furgoneta i, per paratges no gens menyspreables,
arribarem a agut. Passarem pel tizi-n-tirghist. Ja som
de nou a la vall feli. aquesta nit mechou i ball. i a
esperar un altre any, per poder retornar amb els nostres
vells amics.
Grcies a tots els amics que sempre ens acompanyen i
que ens fan les persones ms felices del mn.
aresta 8
artiCle
dAdES pRcTiQuES
Situaci i accs
el trekking sinicia a la poblaci dagout, dins de la
vall dels ait bougemez. Per arribar-hi, la millor opci
s llogar una furgoneta a marrqueix, via azilal. Hi ha
220 km. darrerament han acabat dasfaltar tot el cam. a
azilal podeu parar a dinar, a comprar menjar i tota mena
destris (gas, etc.). tamb hi ha bancs i farmcies.
Una opci ms llarga i farragosa s anar amb autobs a
azilal, dall a ait mohamed en taxi collectiu i dall a
agout en un altre taxi.
si escolliu la primera opci heu de quedar entesos amb
lempresa, pel que fa al preu del cotxe, si inclou el sou
del xofer o qui paga la gasolina. Hi pot haver sorpreses.
aix s, sn seriosos i mai no falten a una cita.
poca aconsellable
tot lany. ideal a la primavera i la tardor. a lhivern tro-
bareu neu i molt de fred al Plateau tagoujimt taouyant.
material necessari
material i equipament habituals de trekking. a la prima-
vera i tardor, hi sol ploure i a lhivern fa molt de fred. de
dia fa molta calor, per la qual cosa seran imprescindibles
gorra, ulleres de sol i cremes solars. a lestiu les nits
poden ser molt fredes al Plateau de tagoujimt taouyant.
Porteu calat de recanvi, hi ha fora estones dins dels
rius. No oblideu el banyador. a tabant hi ha botiguetes i
el diumenge fan un gran mercat.
dificultat
tcnicament la dificultat s mitjana. les etapes solen
ser de 5-7 hores. Hi ha collades com el tizi-n-ait-imi,
tizi-n-igourane i tizi-n-tabhboula que requereixen cert
esfor sostingut.
Allotjament
a agout us podeu allotjar chez lhabitant a canvi de
petites recompenses. recentment sha construt a la
vora un petit alberg regentat per un marroqu i la seva
dona sussa. durant tot el recorregut es pot acampar
lliurement. Una precauci: no acampeu mai en els llits
secs dels rius (oueds) ni a les vores. Us podria costar la
vida en cas duna pluja llunyana a les muntanyes. en cas
dacampar a prop de nmades o poblets no us atanseu als
gossos. sn veritablement ferotges en la defensa del seu
ramat. si heu dacampar en terrenys dun poble demaneu
perms al caid (alcalde). Us ho agrairan.
Altres dades
trobareu molt bons guies federats a la Gite dEtape
dagout situada a la carretera mateix. estan molt ben
formats tant en laspecte muntanyenc com pel que fa a
cultura bereber, sanitat, socors, etc. Un bon contacte s
en mohamed al mansouri <momountrek@yahoo.com.>
ell us ho pot arreglar tot. malfieu-vos de tots els falsos
guies que us buscaran a marrqueix i azilal. exigiu sem-
pre la titulaci oficial. els preus sn oficials i innegocia-
bles, de la mateixa manera que els sous dels muletiers i
animals de bast (que tamb trobareu a agout).
Moneda: la moneda oficial s el dirham (11,10: 1 euro /
2006). Us acceptaran perfectament euros i a marrqueix
targetes de crdit. Vigileu amb les del tipus electron,
ja que no tots els bancs i els establiments les accepten.
Porteu sempre el mnim a sobre. a la muntanya i als
pobles mai no hi ha problemes.
Vacunes: Com en qualsevol esport de cert risc caldria
tenir al dia la vacuna antitetnica. tamb s aconsellable
lantihepatitis. abans de marxar passeu per la delegaci
territorial de sanitat i seguretat social. av. alcalde
rovira roure, 2 (97 70164). eviteu beure aigua sense
tractar, fins i tot a la muntanya (pot estar contaminada per
lhome o el bestiar), menjar fruita sense pelar i verdures
sense rentar. els guies solen dur desinfectants per netejar
verdures. a les ciutats no mengeu gelats.
bibliografia i cartografia
mIM, r. Marruecos, gua de trekking y excursiones.
sua edizioak: bilbao, 1998.
sMITH, K. Trekking in the Atlas Mountains. Cicerone
Guides, 2004.
GALLEY, H. Montagnes du Maroc. editions olizane:
Geneve, 2004.
Zawyat ahanal. esc. 1:100.000. Direction de la Conser-
vation Fonciere et des Travaux Tographiques. el troba-
reu fcilment a lHotel al, al costat mateix de la plaa
Jemaa el fna, marrqueix.
chus muro figueres. jesusmuro@andorra.ad
aresta 9
1a ETAPA: Agout-Tabant- Tighremt-n-Ahmed. Horari: 6 h
2a ETAPA: Tighremt-n-Ahmed- Tichki. Horari: 5 h
3a ETAPA: Tichki- Plateau Tagoujimt-Taouyant. Horari: 6 h
4a ETAPA: Taagoujimt-Taouyant- Gorges de Tazaght. Horari: 6 h
5a ETAPA: Gorges de Tazaght- Zawyat Ancla- Issim Souk. Horari: 6 h
6a ETAPA: Issim Souk- Agout. Horari: 6 h
aresta 10
recull descalades seam 2006
seam
la ms destacada:
Himlaia
Per commemorar el Centenari del Centre excursionista
de lleida (1906-2006), aquests darrers mesos shan
celebrat tot un reguitzell dactivitats fora variades. Una
daquestes, prevista de fa temps, consistia que una expedi-
ci ntegrament lleidatana intents arribar al cim dun pic
de ms de vuit mil metres. desprs de diverses reunions
i duna prvia selecci, es consolid un grup de nou per-
sones, totes membres del Cel, que van formar lequip
lleida al G2 amb lobjectiu dafrontar lascensi al
Gasherbrum ii (8.05m) de la serralada del Karakorum.
el 1 de juny, el cap dexpedici Juanjo Garra, el metge
agust ardiaca (seam), anton tarragona (seam),
Jordi Gzquez (seam), Josep anton muoz, Jordi Jov
(seam), Jordi marmolejo (seam), manel domingo (se-
am) i el responsable del camp base feliu izard (seam)
van volar fins al Pakistan. all comenaren una llarga i
entretinguda marxa daproximaci que els dugu al desi-
tjat camp base situat a la regi del baltoro. desprs dun
primer intent dascensi, el 22 de juliol Juanjo Garra
i manel domingo assoliren el cim per la ruta normal.
darrere dells, el 2 de juliol, Jordi marmolejo i Jordi
Gzquez tamb ho aconseguiren.
repeticions:
PrePiriNeU
2 dabril, fontllonga (lleida), ascensi al Coscoll (706 m)
per la via maNoWar (00 m, 6b) a crrec de Xavier
Garcia (seam) i Guillem Ullastre (seam).
10 de maig, mont-rebei (lleida), ascensi a la Paret de Ca-
talunya pel diedre Gris (400 m, 6a) a crrec de Josep
maria Cano (seam) i Xavier Garcia (seam).
16 de maig, mont-rebei (lleida), ascensi a la Paret de Ca-
talunya per la via del Corb (450 m, 6b) a crrec de
ferran i Guillem Ullastre (seam).
27 de maig, mont-rebei (lleida), ascensi a la Paret de
Catalunya per la via marQUises (450 m, 6b-a1) a
crrec de ferran Ullastre (seam) i rafel bernat.
14 dagost, Pea montaesa (osca), ascensi al Pilar del
sobrarbe per la via fredi-PiCaZo (00 m, 6a-a2) a
crrec de ferran Ullastre (seam) i rafel bernat.
PiriNeU
14 de febrer, Gavarnie (frana), ascensi a la cascada
adreNaliNe (00 m, iV/5+) a crrec de Jaume Clua
(seam) i Joanfra farreras.
14 de febrer, Gavarnie (frana), ascensi a la cascada
baNZaYoUs (00 m, iV/5) a crrec de Jordi martinez
(seam) i marc rocaspana.
8 dabril, benasc (osca), ascensi al pic de margalida
(.241 m) pel corredor Nord (250 m, iii/md) a crrec
de Jordi martnez (seam) i Jess almarza.
21 de maig, ordesa (osca), ascensi al Gallinero per la
via rabad-NaVarro (400 m, md+), a crrec de
Xavier Garcia (seam) i Josep maria Cano (seam).
4 de juliol, ordesa (osca), ascensi al tozal del mallo
per la combinaci de les vies las brUJas i fraNCo-
esPaNYola (50 m, md+) a crrec de Jaume Clua
(seam) i Guillem malet.
Via Adrenaline a Gavarnie
Foto: Jaume Clua
aresta 11
2 de desembre, Gavarnie (frana), ascensi a la cara oest
del tailln (.144 m) pel corredor CeNtral (50 m,
iV/md) a crrec de Jordi marmolejo (seam) i anton
tarragona (seam).
alPs
16 de gener, crins (frana), ascensi a la cascada
reCtioN (200 m, ii/5+) (malaval) a crrec de Javier
ayuso i Jaume Clua (seam).
15 de mar, mont blanc (frana), ascensi a la cara
est del mont blanc de tacul (4.248 m) per la goulotte
albiNoNi-GabarroU (550 m, iii/4) a crrec de
Jaume Clua (seam) i marc rocaspana.
Juliol, mont blanc (frana), ascensi al Gran Capucin
(.88 m) per la via boNatti-CHiGo (400 m, md) a
crrec de Jaume Clua (seam) i aleix roig.
agost, Valais (sussa), ascensi al Weissmies (4.02 m)
per laresta Nord (500 m, d) a crrec de Josep maria
Cano (seam) i Joan.
NorUeGa
mar, ascensi a les cascades NYe VemorKfoss (140 m,
iii/5) i sabotorfosseN (125 m, iii/5+) (rjukan) a
crrec de Jaume Clua (seam) i Xavier Gran.
Yosemite
setembre, ascensi a la cara nord-oest del Half dome
(2.600 m) per la via reGUlar (600 m, 5.9-a1) a crrec
de Jaume Clua (seam) i tamas Kavaks.
octubre, ascensi a la cara sud-est del Capitn (2.07 m)
per la via ZodiaC (600 m, 5.9-a2) a crrec de Jaume
Clua (seam) i sergio Hernndez.
Vies noves:
Via de la CliVella (280 m, 6b) a la roca de Galliner
(1.65 m), lalzina daliny (lleida). 1a ascensi el 0
dabril a crrec de Guillem i ferran Ullastre (seam).
Via el JardiN KeledeN (120 m, 6a-a0 (6b)), a la
Pala alta (951 m), mont-roig (lleida). 1a ascensi el
maig per Josep maria Cano (seam) i marc segarra amb
la collaboraci anterior de toni rosauro.
Via el Nas de Pedra (400 m, 6a-a1) al 2n pic (2.720
m) de la serra de les agudes, Valncia dneu (lleida).
1a ascensi el i 4 de setembre a crrec de Guillem i
ferran Ullastre (seam).
Via bUNNY (10 m, 6b) a Pena blanca, baldellou
(osca). 1a ascensi el setembre per Jordi marmolejo
(seam) i daniel Pouajet amb la collaboraci anterior
danton tarragona (seam) i ferran Ullastre (seam).
Via del GraN esCaNYall (150 m, 6a-a1e (6c)) al
Puig de mill (1.025 m), mill (lleida). 1a ascensi el
22 doctubre per Guillem i ferran Ullastre (seam).
Via XaVier teiXid (260 m, 6a (sortida esquerra) o
6b-a0 (sortida directa) al Pedalet (occidental), montsec
de rbies (lleida). 1a ascensi l1 de novembre per
Jordi marmolejo (seam) i ferran Ullastre (seam).
Via sPtimo ViCio (140 m, 6a-a2+) a la Pala alta
(951 m), mont-roig (lleida). 1 ascensi del 7 al 10 de
desembre per Jordi marmolejo (seam), sidarta Gallego
i ademir. iniciada anteriorment (1r llarg) per Pere
Villarroya (seam).
reequipament:
Via CarNaVal roCK (160 m, 6b-a0 (6c+)) a la
Paret de ls, sant lloren de montgai (lleida). labor
finalitzada el mes doctubre i duta a terme per Jos
antonio lpez, Josep terraza (seam) i Jordi marmole-
jo (seam).
guillem ullastre
seam
Via Rabad Navarro
(Gallinero)
Foto: J. M. Cano
aresta 12
itiNeraris eXCUrsioNistes
Nm. 86. el matagalls
El masss del Montseny s el ms elevat de la serralada
Prelitoral catalana. Proper als grans nuclis de poblaci
de Barcelona i la seva rodalia, fou des dels inicis de
lexcursionisme escenari predilecte dels nostres prede-
cessors. Muntanya vella i bella alhora, la riquesa de la
seva flora (ms de 1.700 espcies de plantes superiors)
no t pari al nostre pas. El masss es pot subdividir en
tres nuclis principals: el format per les Agudes i el tur
de lHome (mxima altitud); el Matagalls, dalria
quasi igual, i la Calma, un dilatat altipl.
Accs: des de lleida per lautovia a-2 fins abans de
barcelona; lautopista a-7 fins abans de sant Celoni, i la
carretera bV-501 per santa maria de Palautordera, fins
al coll formic. tamb shi pot anar per leix transversal
fins abans de Vic, desviar-se a tona i des daqu, per la
mateixa carretera bV-501 que passa per seva i el brull,
arribar a coll formic. la segona opci s un xic ms
curta i fora ms tranquil.la.
0,00 h. coll formic (1.245 m), pas estratgic creuat per
la carretera bV-501, que separa el masss de la Calma,
al sW, del matagalls, al Ne. ampli aparcament a uns
200 m. bar-restaurant. al mateix coll, a la vora de la
carre-tera, unes escales de pedra duen a un cam que
passa a frec duna creu en memria duna vctima de la
primera carlinada. segueix la pujada, i es creua la pista
de sant segimon, que descriu una gran marrada a la dreta
cap a sant andreu de la Castanya, la pagesia ms elevada
del montseny, que t a prop una alzina monumental. el
nostre cam, costerut i a voltes pedregs, puja decidit
entre mates de blec i desprs travessa la roureda del
marqus, formada per arbres ms aviat petits, que donen
a lindret el nom de carena dels roures. Passada la roure-
da, el vessant ja noms s poblat de matolls.
0,10 h. es travessa de nou la pista que hem creuat abans.
el cam segueix pujant, ara pel vessant solell del tur
den bessa, al cim del qual hi ha un repetidor, i gira cap
a llevant. al davall i a m dreta veiem sant andreu de la
Castanya. el pendent minva, i sarriba a un coll herbat
des don la visi sobre cap al N. es flanqueja pel solell
el tur segent, i sarriba a un segon coll.
0,30 h. Pla de la barraca (1.67 m). enmig de lampli
coll herbat, es veu una gran depressi circular: s la resta
dun pou de neu, un dels molts de la muntanya (nhi ha
77 de coneguts), ja que al montseny la indstria del gel
natural havia estat molt important, en altres temps, quan
les nevades eren ms abundoses que ara. el cam, sempre
molt visible, senfila per lesquenall del tur Gros de
sant andreu. a la dreta, apartat del cam, hi ha un esquei,
nom que es dna a un roqueter enasprat que no arriba a
tenir la verticalitat d un cingle. s un dels pocs indrets
del recorregut on es pot trobar ombra, i noms al mat.
la pujada pel llom del tur s feixuga, sha de caminar
per sobre de roques de llicorella esmicolada.
0,55 h. tur Gros de sant andreu (1.542 m), des don es
descobreix per primer cop el cim del matagalls, coronat
per una gran creu. el cam segueix prop de la carena del
tur de lestanyol, amb algunes clapes de fageda al davall,
fins al proper collet dels llops. al torrent de m esquerra,
ms avall, hi ha la font dels bisbes; i enlairada al mateix
torrent, gaireb al nostre nivell, la font freda, a la qual
arriba un curt tram de cam des del collet dels llops.
1,05 h. font freda, una de les ms altes de la muntanya,
laigua de la qual fa honor al seu nom. ben arranjada,
sorprn la netedat del lloc, malgrat que hi passa molta
gent. aquest detall sempre ens ha cridat latenci en
les nostres excursions per la Catalunya Vella. tornant
al collet dels llops, es retroba el cam principal, que
segueix pujant per lample esquenall en direcci Ne, fins
al cim que es veu proper, al qual tamb arriba el cam que
puja des de sant maral per coll Pregon, a llevant, tant
freqentat com el que nosaltres seguim.
1,30 h. Cim del matagalls (1.697 m), ampli i de formes
suaus. al punt ms alt, una base de pedra suporta una
gran creu de ferro. taula dorientaci. aquest cim gau-
deix de la millor panormica del montseny: al N les
Guilleries, el Collsacabra i el Puigsacalm; el tel de fons
s format pels Pirineus, amb el Canig; a llevant latrevit
perfil de les agudes amb el tur de lHome, a la seva
dreta el montnegre i el mar, amb la torre de Collserola
lluent al sol. a ponent, els cingles de bert, sant lloren
del munt i montserrat, i ms a la dreta, si el dia s prou
clar, es poden veure en la llunyania els nostres montsec
i boumort, a ms dels Pirineus centrals.
baixarem del matagalls pel cam carener de coll sapru-
nera. Per no confondrel amb altres, cal adrear-se fran-
cament cap a ponent. la carena sindividualitza aviat,
separada del tur Gros del Pujol pel torrent de la font
de matagalls. a la nostra esquerra, a laltre costat del
sot de la fagetona, capalera del sot destrelles, veiem
lesquenall que hem seguit de pujada.
1,50 h. Collet de la font (1.557 m). el cam segueix
avanant cap a ponent, planejant o en suau baixada. en
aresta 1
arribar al pla dels Ginebres (1.48 m), gira al NW perqu
tamb ho fa la carena. al vessant de la dreta hi ha, no
visibles des de dalt, un parell de pous de neu. el cam
sesborra de vegades, per no hi ha prdua possible, per-
qu va sempre per la carena o molt a prop.
2,20 h. Coll saprunera (1.9 m). Crulla de camins. Un
dells, a lesquerra, baixa al sot destrelles i a la pista
de sant segimon; a la dreta, en surt un que gira enrere
i baixa al torrent de la font de matagalls. Cal seguir el
del mig que, sense allunyar-se de la carena, flanqueja
en direcci NW per lesquerra del petit tur de Coll
saprunera fins laltre costat.
2,27 h. Collet (1.40 m), enfront del tur de sant miquel.
en aquest punt el cam es bifurca, segueix per un i altre
costat del tur. s aconsellable seguir el ms fressat, que
baixa de flanc cap a m dreta, estret i penjat.
2,30 h. sant miquel dels barretons (1.05 m), petita
capella del segle XVI, avui en estat runs, estintolada
en un vertigins estrep de roca, autntic niu dligues.
al dessota, a vol docell, es t el conjunt dedificis de
sant segimon. el cam hi baixa per la dreta (e) i s aeri,
pendent i malms. Cal anar amb compte de baixada, espe-
cialment si est moll o nevat. es passa a frec duna font o
aljub natural, i poc desprs hom aterra (valgui lexpressi)
a lesglsia primitiva, del segle XIII, edificada dins duna
mplia cavitat natural. Ja a peu pla, sarriba al santuari.
2,40 h. sant segimon (1.20 m), gran conjunt dedificis,
avui en estat runs per en procs de restauraci, que
sens dubte ser llarg i costs. edificat en un repl de
la muntanya entre els segles XVII i XVIII era, juntament
amb sant maral i santa fe, un dels tres santuaris ms
anomenats de la rodalia. travessant un passads, a laltre
costat trobarem la pista que cal seguir, en direcci a m
esquerra. deixant enrere els edificis es camina de pla pel
costat duna ubrrima fageda, fins que la pista, sortint de
lobaga, gira a migjorn, deixa el bosc enrere i comena
a pujar. el vessant pel qual ara passem contrasta amb el
itiNeraris eXCUrsioNistes
El pla de la Barraca, entre el coll Formic i el Matagalls. La
depressi circular que es veu al mig s la romanalla dun
antic pou de neu
Foto: Manel Corts
de laltre costat del sot destrelles, on la vegetaci s
esponerosa.
2,55 h. font de sant miquel dels sants, daigua bona i
fresca, a frec de pista i a m esquerra. Poc desprs es creua
una torrentera ombrvola. en aquest punt arriba el cam
que abans hem deixat a coll sa Prunera. la pista, desprs
duna curta estona per lobaga, gira novament al s.
3,10 h. surt un cam ben fressat a m dreta que creua
limmediat torrent del sot destrelles, senfila per laltre
vessant, enmig de la fageda, i a retroba la pista ms amunt,
la qual cosa ens estalvia una bona marrada. Unes mar-
ques de pintura de color taronja ajuden a seguir aquesta
drecera. (si segussim la pista, a lindret on aquesta creua
el torrent veurem el faig Gros, arbre monumental.)
3,15 h. es retroba la pista, que seguirem cap a m dreta.
Poc desprs, a lindret del pla de Cent sous (dit tamb
de Cinc sous), es deixa a la mateixa m un cam que
segueix la carena del tur dels esqueis, i la pista descriu
un marcat revolt cap a lesquerra.
3,20 h. Pla den bessa (1.45 m), a partir del qual la pista
sencara decididament a migjorn. trencall a m esquerra
que puja al repetidor. sinicia la llarga baixada.
3,32 h. ens creuem amb el cam pel qual hem pujat
abans, sobre la carena dels roures. abandonant la pista,
seguirem de baixada aquest cam.
3,40 h. coll formic, on sha iniciat el recorregut.
nota: Recorregut realitzat a finals de maig de 2005 amb
en Vctor Luque. Fou la seva darrera excursi.
manel corts
bibliografia Montseny, vol. 1. Juan lPEZ CORTIJO. ed.
montblanc martin / C.e.C. barcelona, 1989.
a. aRAGN, J. lALUEZA, J. PORTELL. Caminades pel
Montseny. Guies Prtic. barcelona, 1999.
Cartografia: Montseny, Parc Natural. escala 1/25.000.
ed. alpina - Geo/estel. barcelona, 2002.
aresta 14
En la darrera ARESTA sinformava de dos projectes que
poden comportar greus impactes sobre la integritat del
congost de Mont-rebei: un pont als cingles de la Pertusa
i una presa de 33 m dalada a la cua de lembassament
de Canelles, i es convidava els lectors a participar a una
marxa per la seva defensa, el 4 de febrer de 2007. La
major part de socis del CEL vam rebre la revista en data
posterior al 4 de febrer, per la qual cosa potser molta
gent no es va assabentar a temps daquest acte. Malgrat
aix, la caminada popular va ser un xit amb ms de
500 persones. De moment, aquesta caminada, aix com
altres actes realitzats per la Plataforma per la Defensa
del Montsec, ha servit per mostrar als poltics i a lopini
pblica que molta gent est en contra que es malmeti
el darrer gran congost verge del Prepirineu i, fins i tot,
alguns partits del Govern de la Generalitat shan mani-
festat en contra de la presa a Mont-rebei.
la marxa en defensa de mont-rebei va aplegar
ms de 500 persones
artiCle
La lluita, per, no sacaba aqu. Altres projectes, com uns
grans complexos residencials i de golf a la vall de Cards
i al Port del Comte, amenacen el nostre patrimoni natu-
ral. s dubts que aquests projectes serveixin per millo-
rar la qualitat de vida de la gent del Pirineu i del Pre-
pirineu ja que el seu desenvolupament est en mans de
grans immobiliries que tenen el control dels projectes i
els beneficis econmics que generen.
Queda clar, per tant, que nosaltres no ens oposem als pro-
jectes que puguin comportar una millora de les condicions
econmiques i socials de la gent del nostre pas, ni ens
oposem al progrs perqu s. Ens oposem als projectes
que malmeten el patrimoni natural, de tots, per omplir
les butxaques, ja prou plenes, dalguns.
xavier massot i castell
Vocal de Natura i Medi Ambient del Centre
Excursionista de Lleida
aresta 15
Apunts i comunicacions
v i d A d e l c e n t r e
EXPOSICIONS
Gener-febrer
Mostra de les obres de socis
del Centre presentades al premi
scar Ribes de lany 2006.
A causa de la gran quantitat
dobres presentades a la con-
vocatria, la sala dexposicions
es va quedar petita. Per tal
dagrair als socis del Centre la
seva participaci, els mesos
de gener i febrer denguany
hem disposat duna mostra
de les obres que van presen-
tar.
Mar-abril
Graus, canals i pujadors de
les nostres muntanyes. De
Manuel Corts. Cada any el
Manel ens gratifica amb una
acuradssima i documentada
exposici sobre algun tema
dels que ell coneix profunda-
ment. Aquesta primavera ser
sobre els passos aptes per a
grimpadors.
Maig-juny
Fotografies creatives. De Car-
les Masfret. Fa alguns anys
tingurem una exposici de
retrats de personatges darreu
del mn. Enguany ser de
fotografies dintre de la foto-
grafia.
Estiu
Encara no sabem les dates
exactes, per lamic Feliu ens
est preparant una sorpresa
amb dibuixos dHerg-Izard.
COLLABORACI AMB EL DIARI LA MAANA
Durant lany del Centenari el diari La Maana ha publicat, men-
sualment, un article per difondre les activitats i seccions del
nostre Centre. Estem molt agrats per la predisposici que ha
mostrat vers lentitat. Ara, en acabar la celebraci, hem cregut
adient retornar a una collaboraci anterior.
Hem pensat que seria interessant publicar itineraris excur-
sionistes dins de la revista dominical. En principi els articles
apareixerien el darrer cap de setmana de cada mes. Igualment,
incorporarem la nostra agenda del mes segent actualitzada.
La descripci ditineraris, en lanterior etapa, havia caigut en la
responsabilitat de pocs consocis. Pensem que seria ms inte-
ressant que aquest recull de recorreguts estigus obert a tots
i totes. En principi en Joan Ramon Segura seria el coordinador
de la proposta, per seria preferible que ens anssim animant
a fer alguna ressenya de les sortides ms engrescadores que
duem a terme per publicar al diari. Caldria que fos una activitat
encarada al gran pblic: senzilla, sense complicacions tcni-
ques, amb un croquis bsic, fotografies
Haurem de reflectir la varietat de sortides que fem al Centre:
alta muntanya, esqu, raquetes, bicicleta de muntanya, sorti-
des familiars, espeleologia Per qualsevol dubte que tingueu,
no dubteu a preguntar. I, sobretot, NIMS!!
M. Jos Casas Gallinad
Miquel Edmond Vctor Socias
Cristian Cimadevilla Magri
Josep Maria Fernndez Mola
Jaume Bresco Aguad
Jordi Amors Arbellon
Slvia Mas Sans
Maribel Farr Vall
Meritxell Bonet Jou
Fina Nadal Gen
Josep Maria Pelegr Gou
Ariadna Pelegri Montagut
Llus Homdedeu Perez
Merc Corts Iglesias
Miquel Homdedeu Corts
Susana Maria Moreira Monao
Teresa Vilaseca Colell
Jordi Cots Pairada
Joan Homdedeu Corts
Montserrat Antunez Pujol
Elisenda Manresa Germ
Merc Montell Tarrag
Jordi Estruch Bosch
Alba Sanuy Vila
Elisabet Fuentes Ramos
Vctor Sans Monico
Laura Prez Martn
Carme Busca Luna
BENVINGuTS ELS NOuS SOCIS:
aresta 16
Biblioteca del CEL
v i d a d E L C E n t r E
donATiuS:
q Paseos y excursiones por la Val Arages-Jasa, Asa,
Borau: historia, costumbres y tradiciones de sus
pueblos (2006). CALVO eITO, Constancio; CLAVO
PREZ, andrs. saragossa Prames, 2006. isbN:
84-821-209-9 (donatiu de leditorial Prames).
q Paseos y excursiones por la Val dAns-Fago:
historia, costumbres y tradiciones de sus pueblos
(2006). CALVO eITO, Constancio; CLAVO PREZ,
andrs. saragossa: Prames, 2006. isbN: 84-821-
207-2 (donatiu de leditorial Prames).
q Paseos y excursiones por la Val dEcho, Siersa,
Urdus y Embn: historia, costumbres y tra-diciones
de sus pueblos (2006). CALVO eITO, Constancio;
Clavo Prez, andrs. saragossa: Prames, 2006.
isbN: 84-821-192-0 (donatiu de leditorial
Prames).
q Toulouse-Ste vlo, le long du canal du Midi
(2002). toulouse: Vlo, 2002 (donatiu de Jordi
monerris i llus tabern).
q Historia del Alpinismo: montaas y hombres
(2003). fAUS, agustn. [saragossa]: barrabes, d. l.
2005. isbN: 84-96744-27-9 (donatiu de leditorial
barrabes)
q La montaa y el hombre en los albores del siglo XXI
(2003). mOSCOSO, david. [saragossa]: barrabes, d.
l. 200. isbN: 84-95744-29-5 (donatiu de ledi-
torial barrabes).
q Noain-Azpeitia: Caada Real deProvincias (2004).
saragossa: Prames, dl. 2004. isbN: 84-821-161-
0 (donatiu demili lonc aventin i Carmina Pardo
mestre).
q Tarazona y el Moncayo (2006). [saragossa]: Pra-
mes, 2006. red Natural de aragn, 7. isbN: 84-
821-807-0 (donatiu de leditorial Prames).
q Un canal Segarra-Garrigues per al segle xxi
(2006): ponncies presentades a les jornades cele-
brades entre gener-abril del 2005. lleida: Pags
editors, 2006. isbN: 84-9779-44-6 (donatiu del
Departament de Geografa de la UdL).
q Pallars Sobir-Nord: Prac Nacional dAiges-
tortes i estany de Sant Maurici. Parc Natural de lAlt
Pirineu. barcelona: editorial Piolet, 2006. isbN:
84-95945-2-0 (donatiu de Joan ramon segura).
q Pallars Sobir-Sud: Parc Nacional dAigestortes
i estany de Sant Maurici. Parc Natural de lAlt
Pirineu. barcelona: editorial Piolet, 2006. isbN:
84-95945--9 (donatiu de Joan ramon segura).
q Terra i nima: lectures sobre coses de Catalunya.
Salvatella, miquel a. barcelona: salvatella, d. l.
1961 (donatiu de lHemeroteca de Ponent).
q On anem dexcursi?: 20 propostes per a les 4
estacions de lany (2006). sEGURA, Joan ramon.
lleida: la maana, d. l. 2006 (donatiu de Joan
ramon segura).
AdQuiSicionS:
mApES:
q Montsec de lEstall. [Escala 1:25.000] barcelona:
editorial Piolet, 2006. isbN: 84-95945-27-4.
q Muntanyes de Vandells. Vandells i lHospitalet
de lInfant Serres del Mestral [Escala 1:20.000]
barcelona: editorial Piolet, 2006. isbN: 84-95945-
28-2.
q Card: Rasquera [Escala 1:10.000]. barcelona:
editorial Piolet, 2006. isbN: 84-95945-29-0.
q Sierra de Boumort (oest/est): mapes excursionistes
[Escala 1: 20.000]. barcelona: editorial Piolet,
2006.isbN: 84-95945-0-4.
q La Porta del Cel [Escala 1:25.000]: mapa excur-
sionista. [barcelona] Geo estel mapes, 2005. isbN:
84-8090-220-5.
q Mallorca Tramuntana Nord: mapa i guia excur-
sionista [escala 1: 25.000]. barcelona: editorial
alpina, [s.a.]. isbN: 84-8090-151-9.
q Mallorca Tramuntana Central: mapa i guia ex-
cursionista [escala 1: 25.000]. barcelona: editorial
alpina [s.a.]. isbN: 84-8090-151-9.
q Mallorca Tramuntana Sud: mapa i guia excur-
sionista [escala 1: 25.000]. barcelona: editorial
alpina [s.a.]. isbN: 84-8090-26-1.
vdEoS:
q Un camp de batalla de la guerra civil al front del
segre: el Merengue i la Lleva del Biver (1938).
lleida: edicions de la Universitat de lleida, 2006
llocs de memria amb histria. isbN: 84-8409-
204-6.
q Terra de frontera: Els Pirineus catalans entre
dues guerres (1938-1945). lleida: edicions de la
Universitat de lleida, 2006. llocs de memria amb
histria. isbN: 84-8409-902-X.