MilitarisMe a aMrica llatina

Pere Ortega i Juan sebastin gMez

39

uaderns per a la solidaritat

Autors del Quadern: Pere Ortega, historiador i investigador sobre pau i desarmament del Centre Dels, i Juan Sebastian Gmez, llicenciat en Cincies Poltiques i membre del Centre Dels.

Edita: Justcia i Pau Novembre 2010 Rivadeneyra 6, 10 08002 Barcelona Tel. 93 317 61 77 Fax 93 412 53 84 justiciaipau@justiciaipau.org www.justiciaipau.org www.centredelas.org info@centredelas.org

Amb el suport de:

ISBN: 978-84-614-4868-5 DL: B-22938-1998 Grafisme+impressi amb la collaboraci de la Fundaci Tam-Tam 93 218 92 39 Illustraci de portada: Joan Sanz

NDex

El Centre dEstudis per a la Pau J.M. Dels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 1. Lintervencionisme actual dEstats Units . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 1.1 El Pla Colmbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 1.2 Les bases militars dEUA a Amrica Llatina . . . . . . . . . . . . . . . . 11 1.3 El Comando Sud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 1.4 La IV Flota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.5 La seguretat regional i el Pla Puebla Panam . . . . . . . . . . . . . . . 14 1.6 La Iniciativa Mrida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 2. La despesa militar a Amrica Llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 2.1 La ineficincia de la despesa militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 3. El comer darmes internacional a Amrica Llatina . . . . . . . . . . . . 20 3.1 Les exportacions darmes de la Uni Europea a Amrica Llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3.2 El comer darmes de lEstat espanyol a Amrica Llatina . . . . . 23 4. Els ndexs de militaritzaci dels pasos dAmrica Llatina . . . . . . . 29 5. Perills i amenaces per la pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 6. Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

CeNtre DestuDis per la pau J.M. Dels

El Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels, de Justcia i Pau, va nixer lany 1999 com a resultat del treball desenvolupat des de 1988 per la Campanya Contra el Comer dArmes (C3A) i funciona com un Centre dInvestigaci sobre temes relacionats amb el desarmament i la pau a lEstat espanyol. El Centre t com a missi el foment duna cultura de pau i la construcci duna societat desarmada i per aix es dedica a fer recerca i sensibilitzar sobre els efectes perversos de les armes i el militarisme. Combina el treball destudi i publicaci amb la difusi i mobilitzaci social al voltant dels efectes negatius del militarisme, entre ells la despesa militar, la R+D militar, la fabricaci i el comer darmes, les forces armades, les missions militars a lexterior en que participa lEstat espanyol. El Centre dEstudis per la Pau rep el nom de J.M. Dels, en record de Josep Manuel Dels, que va ser president de Justcia i Pau de Girona i abans comandant de lexrcit a la reserva i membre de la UMD (Uni Militar Democrtica). Encara que, per sobre de tot, Josep Manuel Dels va ser un pacifista rellevant que dedic lltima etapa de la seva vida a la ferma defensa de la pau. El Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels s collaborador del Stockholm Internacional Peace Research Institut (SIPRI) i forma part de European Network Against Arms Trade, ENAAT, (Xarxa Europea Contra el Comer dArmes), lAsociacin Espaola de Investigacin para la Paz (AIPAZ) i la International Action Network on a Small Arms (IANSA).

MilitarisMe1 a aMrica llatina

Pere Ortega i Juan sebastin gMez

preseNtaCi A Amrica Llatina sest produint un procs de transformaci poltica molt important respecte al seu passat recent, tant, que s sens dubte el continent on sestan produint ms canvis de rgims conservadors i dictadures militars cap a democrcies ms participatives i socials. Argentina, Bolvia, Brasil, Equador, Paraguai, Uruguai i Veneuela han experimentant canvis poltics de transformaci social, produts grcies a grans mobilitzacions socials populars i que han obert processos poltics democrtics amb participaci de la ciutadania, processos que obren lesperana que savanci a superar les pobresa en qu estaven immergits aquests pasos. Per aquestes esperances de superar lendarreriment social que patien t en el militarisme un perill que frustri les esperances de canvi. Aquest treball va destinat a posar lalerta en el creixent militarisme que est sofrint el continent i advertir que aquest fet pot frenar el desenvolupament econmic i social, alhora que pot obrir la porta a nous conflictes armats. Parlar de militaritzaci, dins del context llatinoameric, es parlar de les innombrables intervencions i agressions militars efectuades pels Estats Units en gaireb tots els pasos del continent americ. Com tamb, del pes excessiu que els militars han jugat en la poltica interna del continent mitjanant cops destat i instaurant dictadures militars. Per al
1. Per militarisme els autors entenen un sistema de valors que justifica ls de la fora amb intencions blliques, alhora que tamb s una perversi del fet militar quan pren unes dimensions excessives en la vida poltica nacional o internacional.

costat daquests dos fets, tamb existeix una altra realitat, la militaritzaci interna que els propis governs de la regi porten a terme i que, en els darrers anys, est agafant unes proporcions importants. Aquesta militaritzaci prov de dos subjectes diferents. Un, del pes especfic que els militars encara juguen en les poltiques internes dels diferents estats, i que comporta privilegis convertint-los en un poder fctic que condiciona i segresta la poltica dels governs. I un segon, que t el seu origen en els pressupostos militars dels estats, els quals en els darrers anys han augmentat de manera vertiginosa. Lincrement de la despesa militar sha tradut en una millora dels aparells de les forces armades, i molt especialment en importants compres darmament, fins al punt que avui Amrica Llatina s una de les regions mundials on arriba ms armament, que frena el desenvolupament del continent i obre el cam a tensions i possibles conflictes. 1. liNterveNCioNisMe aCtual Destats uNits La poltica exterior dEstats Units dirigida a Amrica Llatina i el Carib continua avui, com ho va ser en el passat, dirigida a exercir un indissimulat control sobre les poltiques internes dels pasos de la regi. I busca, com es desprn dels diferents documents que regulen la seguretat i la defensa dEUA, preservar els seus interessos poltics en el continent, alhora que determina la poltica interna de tots els pasos. Malgrat que, si es comptabilitza la presncia material defectius militars en les diferents bases i installacions existents, aquests no sobrepassen el nombre de 2000 soldats. Aquest redut nombre de forces s degut a la proximitat dEUA amb els seus vens del sud, la qual cosa no fa necessari desplaar excessius soldats pel continent, doncs ja disposa de grans bases militars en el propi territori per donar cobertura sobradament a possibles intervencions en tot el continent, i noms li calen algunes bases i petites installacions estratgicament repartides per la regi. Bases que es compaginen amb tot un entramat dorganitzacions i plans dirigits al control i vigilncia de tot el continent iberoameric. Des de la tristament famosa Escola de les Amriques (SOA), ubicada en Fort Benning, Georgia, denominada des de 2001 Institut de lHemisferi Occidental per a la Cooperaci de Seguretat. Escola que propag la nefasta Doctrina de Seguritat Nacional ensinistrant als militars que desprs encapalarien les dictadures dels anys 70 i 80. I que en els 59 anys ha

entrenat a ms de 60.000 militars llatinoamericans en tcniques de contrainsurgncia, formaci de franctiradors, comandament i guerra psicolgica, intelligncia militar i tctiques dinterrogatori. Fins a altres ms actuals posades en marxa per la lluita contra el narcotrfic i la lluita contra el terrorisme. Per una banda, el Pla Colmbia; per un altra, el Comando Sud i la IV Flota que tenen la missi de controlar tota Amrica Llatina i el Carib. Tamb el Pla Puebla Panam dirigit a protegir la regi de centre Amrica, de Mxic a Panam, considerada dalt valor estratgic, doncs per aquesta regi transiten les relacions dEUA amb la resta del continent llatinoameric. I per ltim la Iniciativa Mrida, un pla de 2008 subscrit amb Mxic i la resta de pasos de centre Amrica per a combatre el narcotrfic i el crim organitzat. Tots els quals a continuaci es detallen. 1.1 El Pla Colmbia Colmbia s un dels pasos que ms diners rep dels Estats Units per a projectes militars o de seguretat. En aquest sentit, s el pas que destaca com el ms fort aliat dels EUA en sud-amrica. Colmbia s lnic pas del continent que va donar suport a la invasi de les tropes nordamericanes i aliades a lIraq i Afganistan. El Pla Colmbia va sorgir en el context dun estat que, desprs del fracs de les converses de pau de San Vicente del Cagun (1998), es trobava atrapat per lenfortiment de les guerrilles FARC. Per aix rep el suport unnime dels EUA a travs del ms ambicis pla de cooperaci militar mai abans destinat a una naci llatinoamericana. El Pla va ser concebut com un esfor per a la lluita contra el narcotrfic i el terrorisme. Semmarcava enmig dunes estretes relacions entre els presidents Bill Clinton i Andrs Pastrana, que posteriorment es van enfortir ms entre George W. Bush (2000) i lvaro Uribe (2002). Aquest ltim va comptar amb enormes recursos provinents del Pla per a la gestaci i desenvolupament del que va denominar de Seguretat Democrtica, al costat daltres dos importants pilars: la Confiana Inversionista i la Cohesi Social. Dintre de la seva poltica de seguretat democrtica, destacava un immens projecte o ofensiva militar, que incloa el desenvolupament del Pla Patriota. Una ingent ofensiva militar que buscava acabar amb els grups guerrillers i restablir lordre en nombroses zones rurals del sud del pas, on es van enviar 12.000 soldats de forces especials als departaments de Putumayo, Guaviare, Meta i Caquet.

Entre els anys 2000 i 2005, el Pla Colmbia va rebre 2.800 milions de dlars, encara que les ajudes des del Departament de Defensa a Colmbia es van estimar en 4.500 milions de dlars. En el 2005, lAdministraci Bush va demanar fons addicionals al Congrs per al Pla de 463 milions de dlars a travs de lACI, i 90 milions de dlars ms a travs del FMF .El Pla compta principalment amb el suport del programa del govern dEUA anomenat Andean Counterdrug Initiative (ACI) o Iniciativa Andina Contra les Drogues, i rep assistncia del Foreign Military Financing (FMF) o Finanament per a Forces Militars Estrangeres del Department of Defenses central counternarcotics account o Compte Central Antinarctics del Departament de Defensa dels Estats Units. La participaci i influncia de les agncies dintelligncia i seguretat dels EUA, a travs daquests acords de cooperaci militar, han convertit Colmbia en el tercer receptor dajuda econmica militar en el mn, desprs dIsrael i Egipte. El Pla Colmbia ha donat, a dia davui, uns resultats catastrfics, perqu amb lexcusa dacabar amb el cultiu de la coca sha expulsat 180.000 camperols de les seves terres, provocant desplaaments pel pas, i molts altres refugiats a Equador i Veneuela, agreujant les tensions amb Colmbia. I encara avui, no passa setmana sense que es coneguin nous assassinats i expulsions de camperols en la guerra bruta que practiquen els paramilitars en benefici de terratinents dedicats a la ramaderia i el cultiu de la palma africana per produir agrocombustible. Terratinents que han estat els principals beneficiaris daquest Pla, ja que han acabat ocupant grans extensions abans en mans dels camperols. En deu anys la producci de palma ha passat de 145.000 hectrees a 300.000. Mentrestant, en els dotze anys transcorreguts des de linici de la pretesa lluita deradicar la coca, aquest cultiu continua sent una de les principals fonts dingressos de les parts enfrontades i el principal producte que engreixa el PIB colombi. Llavors cal preguntar-se: de qu han servit els ms de 7.300 milions de dlars dajudes dEUA per al Pla Colmbia? Doncs han servit per armar les forces armades colombianes, com ho testifica el pressupost militar, que ha passat de 3.431 milions de dlars lany 2000 a 10.055 milions el 2009. I s prudent suposar que el nou acord militar seguir el mateix cam, aix els 465 milions de dlars que enguany (2010) el govern de Barack Obama acaba dentregar serviran per continuar augmentant lajuda militar dEUA. Aquests fets frenen el necessari procs de pacificaci del conflicte de Colmbia, sn factors que desestabilitzen el pas i la regi i obren el cam a futurs nous enfrontaments entre pasos.

10

1.2 Les bases militars dEUA a Amrica Llatina Si alguna cosa crida ms latenci en lanlisi sobre les caracterstiques i desenvolupament militar en la regi, sn les nombroses bases militars nord-americanes existents de punta a punta del continent. De les ms de 700 bases i punts doperacions militars amb qu Estats Units compta en el mn, prop duna vintena sn a Amrica Llatina. La llista lencapala Colmbia, amb set bases i dues installacions utilitzables de diversos tipus i caracterstiques repartides per tota la seva geografia. Les bases de: Cartagena (sobre el Mar Carib), Larandia (en el departament de Caquet, al sud del pas), Tolemaida i Palanquero (a Cundinamarca, en el centre), Mlaga (a la regi del Pacfic), Apiay (en el departament de Meta), Malambo (a lAtlntic), i altres de les quals ja disposava, com Tres Cantons (a lAmaznia colombiana). A totes aquestes bases sha dafegir una nova base militar que est en construcci al nord de Colmbia, en el departament de la Guajira, en la frontera colombiana veneolana. Aquesta base comptar amb la participaci de soldats nord-americans (de 800 a 1.000), i a ms seran activats sis batallons daviaci, dos tamb a la frontera amb Veneuela, en el conveni militar subscrit entre el govern dlvaro Uribe i Estats Units. En la resta del continent, destaquen com a bases o installacions de cooperaci militar: la base de Mariscal Estigarribia, a Paraguai (acord signat el maig de 2005); les bases de Iquitos i Nanay, a Per; la base Soto Cano, a Hondures (on va aterrar lavi que va treure a lexpresident Manuel Zelaya desprs del cop destat); la base Libria, a Costa Rica; la base de Comalapa, a El Salvador; les bases Regna Beatriz Aruba i Hatos, a Curaao, en les Antilles holandeses, per al trnsit i transport de les seves aeronaus i tropes; a ms compta amb installacions militars a Panam; les bases permanents amb important presncia militar a Puerto Rico i Guantnamo (Cuba), i alguna petita installaci militar, per molt til, com a laeroport dAntigua (Guatemala), que utilitza com a base aria per fer escales. El pas que ha viscut una constant presncia militar nord-americana s Hait, aquest petit pas caribeny que destaca per ser un dels ms pobres i degradats del planeta. Desprs del terratrmol esdevingut al febrer de 2010, que va deixar prop de 300.000 morts, la presncia militar nord-americana va incrementar la ja existent amb dues unitats daire i terra i actius de suport de 2.000 marines cadascuna, denominades

11

Expeditionary Units. Segons fonts oficials citades per diversos mitjans de comunicaci (vegeu Euronews), Washington pretn enviar entre 9 i 10 mil soldats, a ms duns altres 2.000 marines, a Hait per conformar una presncia del voltant de 20.000 militars a lilla, amb una considerable capacitat de mobilitat aria, martima i terrestre. 1.3 El Comando Sud No hi ha dubte de la histrica i contnua presncia militar dels Estats Units en tota Amrica Llatina i al Carib al llarg dels segles xix i xx. De fet hi ha una creixent preocupaci per la presncia de la IV Flota nord-americana, reactivada el 2008 com a part dun procs de reforament de les operacions contra el trfic illegal de drogues i la lluita contra el terrorisme a Amrica Llatina. No obstant aix, la reincorporaci daquesta flota i la seva assignaci en aquesta zona no s ms que un component de lUnited States Southern Command (USSOUTHCOM) o Comando Sud. Aquesta agncia interestatal, com es denomina oficialment, est composta per diversos comandaments, equips i unitats.
12

En primer lloc hi ha la U.S. Army South (USARSO) o Exrcit Nord-americ del Sud, localitzat en Fort Sam Houston, Texas. L USARSO inclou aviaci, intelligncia, comunicaci i unitats de logstica. Aquest exrcit t, entre altres tasques, lajuda en cas de desastres nacionals i internacionals, per tamb la lluita contra el narcotrfic. Realitza exercicis en alta mar i dna assistncia logstica en projectes humanitaris i civils. LUSARSO t responsabilitats executives dintre del Comando Sud en la regi llatinoamericana i del Carib. Per altra banda, hi ha el 12 AF (Air Forces Southern) localitzat en la base aria Davis-Monthan Air Force Base, a Arizona. Aquesta unitat est encarregada del comandament i control de lactivitat aria. A ms, est proveda de radars de vigilncia conjunta, realitza transport aeri i dna suport al Comando Sud en suposades operacions humanitries i de lluita contra el narcotrfic. Altres components de gran importncia dintre del Comando Sud sn la U.S. Marine Corps Forces South (USMARFORSOUTH), establert a Miami, Florida, que comanda totes les unitats de marines designades al Comando Sud. Aix mateix, lSpecial Operations Command South, establert en la base Homestead Air Reserve Base, prop de Miami, t la funci de realitzar operacions de resposta rpida i operacions especials per al Comando Sud.

Per altra banda, uns altres quatre elements daquesta enorme agncia doperacions militars sn: el Joint Task Force Guantanamo, en la base naval de la badia de Guantnamo (Cuba), on es desenvolupen investigacions sobre crims de guerra de combatents enemics detinguts com a suposats terroristes en la guerra que desenvolupa EUA contra el terrorisme internacional. El Joint Interagency Task Force South, una fora localitzada a Key West, Florida, que realitza tasques de monitoratge antinarctics, intelligncia i detecci aria i martima contra el trfic de drogues en el mar Carib, el golf de Mxic i el Pacfic. El Center for Hemispheric Defense Studies (CHDS) o Centre dEstudis Hemisfrics, localitzat a Washington D.C., on es realitzen tasques deducaci, investigaci i divulgaci de coneixements en temes de defensa i presa de decisions en seguretat internacional amb militars i civils de lhemisferi nord occidental. Finalment i no menys important, el Joint Task Force (Fora de Tasca Conjunta), en la base aria de Soto Cano a Hondures. Aquesta fora t una gran importncia per als interessos nord-americans en la regi, ja que, a ms de comptar amb un gran complex a la base de Soto Cano, organitza exercicis i suports multilaterals de cooperaci amb els pasos aliats, en assistncia humanitria i civil, antinarctics, contraintelligncia i assistncia davant els desastres a Amrica Central.
13

1.4 La IV Flota Des dabril de 2008, la IV Flota de larmada dEUA torna a patrullar per les aiges dAmrica Llatina, flota inactiva des de 1950. Aquest fet ha causat un profund malestar en la majoria de pasos de la regi, que veuen un retorn a les poltiques intervencionistes i de control dEUA en el continent sud-americ, i tamb una agressi a les seves sobiranies territorials i martimes. Lacord de reactivar la IV Flota, amb la missi de lluitar contra el terrorisme i el narcotrfic, va arribar, sospitosament, poc desprs de saber la decisi del govern de Rafael Correa, dEquador, de no renovar el tractat que permetia a Washington utilitzar la base militar de Manta, la ms important del continent sud-americ i que expirava el novembre de 2009 i deixava els EUA sense bases operatives a Amrica del Sud. La IV Flota s lelement ms destacat del Comando Sud, denominada U.S. Naval Forces Southern Command / U.S. 4th Fleet. La IV Flota est

localitzada a la base naval de Mayport, Florida, composta de bucs, avions i submarins que realitzen tasques de vigilncia Amrica del Centre i del Sud. La IV Flota t una base de cooperaci en seguretat a Comalapa, El Salvador, des don es dna suport a les operacions contra el narcoterrorisme. I ara, abril 2010, Per ha donat perms perqu la IV Flota utilitzi els ports peruans, amb la qual cosa EUA disposa duna nova plataforma militar a la regi. Les operacions ms importants realitzades per la IV Flota sn: CD Operations, Community Relations, Disaster Relief, New Horizons, PANAMAX, Teamwork South, SIFOREX i UNITAS; totes realitzades en conjunt amb les forces armades dels diferents pasos aliats a la regi. En la seva majoria, aquestes tasques sengloben en el que es denomina lluita contra el terrorisme i el narcotrfic, on destaca la cooperaci de pasos com Xile, Per, Brasil o Colmbia. Cal remarcar loperaci UNITAS, en la qual van participar aproximadament 25.500 soldats, marines i guardacostes nordamericans amb 15 bucs diferents. Aquests exercicis realitzats anualment busquen estrnyer les relacions amb els aliats en la regi i conformar una fora conjunta que vigili pels interessos i la seguretat de la regi.
14

Segons documents i fonts oficials, la presncia dEstats Units de punta a punta del continent americ amb un complex i massiu operatiu militar est sustentat en la responsabilitat de garantir la seguretat i el respecte per la democrcia i les seves institucions. I per altra banda, per la lluita contra el narcotrfic, el crim organitzat i el terrorisme. 1.5 La seguretat regional i el Pla Puebla Panam El Pla Puebla Panam (PPP) va ser concebut lany 2000, per iniciativa del llavors president de Mxic Vicente Fox, com un espai poltic dintegraci, cooperaci i dileg multilateral entre els pasos dAmrica Central. El PPP comprn els pasos de la regi mesoamericana, s a dir, Panam, Costa Rica, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Guatemala i Belize, i els estats mexicans de Campeche, Yucatn, Quintana Rosego, Xiapas, Tabasco, Oaxaca, Guerrero, Pobla i Veracruz. Posteriorment, el 2006, shi va incorporar Colmbia. Aquest extens territori est habitat 64 milions de persones, 28 en la part mexicana i 36 en la resta, la poblaci de la qual es caracteritza, en la seva

major part, per tenir alts graus de pobresa, un baix nivell educatiu i elevats ndexs datur. Poblaci que viu un 48% en el camp, un 40% treballa en agricultura i un 18% s indgena. Amrica Central s una regi que compta amb excellents terres de cultiu, amb plantacions extensives i una enorme riquesa en recursos naturals, com boscos i aigua. A ms, s la segona regi del mn amb major riquesa biogentica, desprs de la Amaznia sud-americana. A part de lagroexportaci de cultius, com la banana, la regi centreamericana s rica en recursos estratgics, com petroli, gas natural i minerals no metllics, mantells daigua subterrnia i rius dalt potencial hidroelctric i boscos per a fusta. Els objectius inicials del PPP eren lenfortiment institucional, per aquesta ra es va articular amb el Sistema de la Integraci Centreamericana (SICA), la gesti de projectes i incorporaci de noves rees prioritries, com lenergtica i de seguretat. Per aix shan desenvolupat, entre altres coses, infraestructures que inclouen carreteres i ports, per estimular el creixement de la productivitat i la competitivitat. Per el PPP va sorgir com una iniciativa dEstats Units per a la protecci duna regi que considera dalt valor estratgic controlar. Amrica Central s el canal pel qual transiten les relacions dEUA amb la resta del subcontinent llatinoameric. I, en el context de lluita contra el narcotrfic i el terrorisme que porta a terme EUA, a ms dels considerables recursos naturals, s sens dubte una zona tcticament rellevant per al present i futur de les relacions Nord Sud del continent americ. 1.6 La Iniciativa Mrida La Iniciativa Mrida o Pla Mrida s un tractat internacional de seguretat establert pels Estats Units subscrit amb Mxic i els pasos dAmrica Central per combatre el narcotrfic i el crim organitzat. Lacord va ser activat per lexpresident George Bush el 30 de juny del 2008. El pla atorgar a Mxic 1.400 milions de dlars per a la lluita contra el narcotrfic i el crim organitzat. El Congrs dEUA va aprovar un paquet de mesures dajuda amb un cost de 1.600 milions de dlars que seran aplicats durant un termini de tres anys. Durant el primer any, la Iniciativa Mrida va proporcionar a Mxic 400 milions de dlars en equip i entrenament. A ms, inclou unes ajudes

15

addicionals de 65 milions de dlars per a les nacions centreamericanes (Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Panam); el Congrs, posteriorment, tamb va incloure Hait i la Repblica Dominicana en el conjunt dAmrica Central. Els objectius especfics daquesta iniciativa sn: millorar els programes de les agncies de seguretat en la vigilncia dels territoris; dotar dequipament i actius per donar suport a les agncies de seguretat; lliurar noves tecnologies per enfortir la coordinaci de les forces de seguretat i informaci entre Mxic i EUA; transferir tecnologies per augmentar la capacitat de Mxic i els pasos centreamericans en matria dintelligncia amb el propsit de millorar lordre pblic. Entre les institucions nord-americanes que estan involucrades en la Iniciativa Mrida hi ha el Departament dEstat, el Departament de Justcia, el Consell Nacional de Seguretat, el Pentgon, lAgncia Central dIntelligncia (CIA), lFBI, lagncia antidrogues DEA. I per part de Mxic: el Congrs de la Uni, la Secretaria de la Defensa Nacional, lArmada de Mxic, la Secretaria de Seguretat Pblica, la Prefectura General de la Repblica i el Centre dInvestigaci i Seguretat Nacional.
16

El Pla ha estat blanc de nombroses crtiques per part danalistes poltics i activistes socials, que adverteixen que aquesta iniciativa se situa en el context de criminalitzaci de la lluita social i sindical. Adverteixen, aix mateix, que la Iniciativa Mrida reforar la guerra de baixa intensitat i la contrainsurgncia contra els moviments socials, mentre que uns altres assenyalen un increment dabusos contra els drets humans per part de les forces policials i militars. La qual cosa agreujar la tensi en un context presidit per la guerra establerta entre les forces de seguretat i els grups de narcotraficants. 2. la Despesa Militar a aMriCa llatiNa Per no tota la responsabilitat recau en limperialisme dEUA, tan denunciat per les forces socials llatinoamericanes. Tamb hi han greus responsabilitats internes que no sn alienes, sin dels propis governs de la regi. Perqu el fet de no saber detectar els defectes propis mentre es llancen crtiques a la ingerncia exterior acaba passant factura i afectant la credibilitat dels projectes poltics interns.

En aquest sentit, analitzem el que diu el darrer anuari del SIPRI 2010,2 on sindica que les despeses militars del conjunt de pasos de Amrica del Sud durant el perode 2000-2009 augmentaren un 48%, fins arribar lany 2009 a 52.951 milions de dlars (Taula 1). Les xifres dAmrica Central sn tamb destacades, encara que una mica ms moderades, i lany 2009 la despesa militar va ser de 6.489 milions $, amb un increment dun 27% per al mateix perode de 2000-2009. Per separat cadascun dels pasos, es comprova que s Colmbia, amb un 3,7% respecte del PIB, el pas amb la despesa militar ms alta. Aix t Taula 1. Despesa militar a Amrica Llatina
DESPESA MILITAR COMPARATIVA 2000-2009/ %PIB Pas Despesa militar milions $ 2000 Despesa militar % PIB 2000 Despesa militar milions $ 2009 Despesa militar % PIB 2008 % Variaci despesa militar 2000-2009

Amrica del Sud Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Total 2.201,00 208,00 19.550,00 4.766,00 534,00 125,00 1.504,00 352,00 2.563,00 3.835,00 35.638,00 0,80 1,90 1,80 3,00 1,70 1,10 2,00 1,50 1,50 3,70 2.608,00 268,00 27.124,00 10.055,00 1.821,00 140,00 1.502,00 496,00 3.254,00 5.683,00 52.951,00 0,80 1,50 1,50 3,70 2,80 0,80 1,10 1,30 1,40 3,50 18,5 28,8 38,7 111,0 241,0 12,0 -0,1 40,9 27,0 48,2 48,6
17

2. SIPRI Yearbook 2010, p. 214

Pas

Despesa militar milions $ 2000

Despesa militar % PIB 2000

Despesa militar milions $ 2009

Despesa militar % PIB 2008

% Variaci despesa militar 2000-2009

Amrica Central Costa Rica1 Cuba2 Guatemala Hondures Mxic Nicargua Panam
3

n/a n/a 295,00 51,40 4.066,00 40,30 n/a 241,00 153,00 5.087,70

n/a n/a 0,8 0,5 0,6 0,8 n/a 0,7 0,9

n/a n/a 175,00 105,00 5.490,00 41,7 n/a 272,00 134,00 6.489,70

n/a n/a 0,40 0,80 0,50 0,70 n/a 0,60 0,50

n/a n/a -40,68 104,28 35,02 3,47 n/a 12,86 -12,42 27,56

Repblica Dominicana El Salvador

18

Total

1. Costa Rica no t despesa militar perqu no t exrcit propi 2. No es disposa de dades sobre despesa militar de Cuba 3. No es disposa de dades sobre despesa militar de Panam
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del SIPRI Yearbook 2010

una explicaci en el fet que Colmbia viu un conflicte intern de dimensions de guerra civil amb dos grups guerrillers que controlen territoris, lELN i les FARC. Per, en canvi, no t justificaci en els casos de Xile (3,5%) o Equador (2,8%), que no pateixen conflictes armats interns i en canvi tenen una despesa militar important. Cal recordar que, segons informes de Nacions Unides sobre els estndards internacionals en despesa militar, es recomana no superar l1% del PIB; superar el 2% es considera una taxa de pas militaritzat; i superior al 4% correspon a un pas altament militaritzat. Segons aquests estndards, a Amrica del Sud solament Argentina i Paraguai sn els pasos de la regi que es poden considerar no militaritzats, mentre que superen el 2%, com hem assenyalat, Colmbia, Equador i Xile, i la resta oscillen entre

l1 i el 2%. En canvi, a Amrica Central, tots els pasos tenen un ndex per sota de l1% del PIB, cosa que denota que els estats dAmrica Central destinen pocs recursos a lmbit militar, amb un clar retrocs respecte a dcades anteriors, quan hi hagu conflictes a Nicaragua, El Salvador i Guatemala. I s que la despesa militar impulsa tot el cicle econmic militar, s a dir, manteniment de les forces armades i compra darmament; i en el cas de tenir indstria, com s el cas de Brasil, on hi ha una potent indstria militar (de menor importncia a Xile i Argentina), tamb hauran de dedicar importants recursos pblics a impulsar la R+D i les indstries darmes. La qual cosa pot tenir un efecte pernicis, afavorint laparici o enfortiment dun complex militar industrial intern, un poder fctic o grup de pressi que impulsi un militarisme en el s de cada un dels pasos de la regi. Amb la qual cosa es pot haver abandonat el militarisme que va propiciar el cuartelazo dels cops militars detapes anteriors, per entrar en el militarisme modern dels lobbies militars. 2.1 L ineficincia de la despesa militar Una qesti generalment menystinguda i que saccepta de manera generalitzada s que laugment de recursos destinats a despesa militar s una inversi productiva en termes deficincia econmica. Malauradament aquesta s una visi de consens tant des de lmbit poltic conservador, com des de lesquerra. Aix est passant avui a Amrica Llatina. Larribada al govern de forces socials desquerres amb programes per afrontar transformacions socials per combatre la pobresa i les desigualtats ha anat acompanyat dun fort increment de la despesa militar a Brasil, Equador, Veneuela i Xile, sense cap conscincia de caure en la perversi del militarisme. Afortunadament aquest no ha estat el cas de Paraguai, Uruguai i Bolvia, on no hi ha hagut augments significatius en despesa militar. La despesa militar entorpeix el creixement de leconomia productiva. Per una banda, genera endeutament pblic, el qual comporta inflaci perqu impedeix que es generi cap mena dingrs en les arques pbliques; per laltra, impedeix que bns de capital es destinin al sector productiu civil, obstaculitzant economies descala. Aquestes qestions sn especialment sensibles en els pasos no industrialitzats i empobrits,
19

per una qesti de costos doportunitat que es perden, ja que una part dels recursos que shaurien de destinar al desenvolupament hum de la poblaci es dediquen a un servei dineficincia social i afavoreixen laugment de possibles conflictes armats. 3. el CoMer DarMes iNterNaCioNal a aMriCa llatiNa En el conjunt mundial les compres darmes a Amrica Llatina representen l11% sobre el total.3 En les darrers cinc anys (2005-2009), aquestes sincrementaren en un 150% (Taula 2), i els pasos dAmrica del Sud, en el seu conjunt, compraren armes per un import de 7.979 milions de dlars. Mentrestant, a Amrica Central les compres sn bastant ms moderades, noms 247 milions de dlars, que representen un incrementat dun 5% en els ltims cinc anys. Taula 2. Importacions darmes a Amrica Llatina 2005-2009 (en milions de dlars)
Amrica del Sud
20

Amrica Central 69 18 1.014 549 251 1 767 132 2.206 2.972 7.979 Cuba Guatemala Hait Hondures Jamaica Mxic Nicargua Rep. Dominicana El Salvador Trinitat Tobago Total 0 0 1 0 43 185 0 8 4 6 247

Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Total

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del SIPRI Yearbook 2010

3. SIPRI Yearbook 2010, p. 285

Els principals exportadors darmes en la regi foren Estats Units, seguits de la Uni Europea (Taula 1), Rssia i Xina. Examinant els pasos receptors darmament es pot constatar que EUA s el principal subministrador darmament a Argentina, Brasil, Xile, Colmbia, Mxic i Per. s a dir, pasos que han estat, en el passat recent, o sn actualment aliats dEUA. En canvi Veneuela, pas hostil a la poltica exterior dEUA, sabasteix darmes principalment provinents de Rssia i en menor quantia de Xina. Malgrat que, tant Xina com la Uni Europea i Rssia, a diferncia dEUA, no tenen prejudicis ideolgics i venen armes a tots els pasos de la regi per igual sense anteposar criteris poltics. 3.1 Les exportacions darmes de la Uni Europea a Amrica Llatina Les exportacions darmes dels pasos membres de la UE representen un 34% sobre el total de les exportacions darmes mundials, un ter del total, i suposen 7.979 milions de dlars lany 2007.4 Respecte dAmrica Llatina, la UE es troba en segon lloc dels venedors darmes de la regi. Aix, en el perode de 2003-2008 ha venut per un import de 1.839.559.010 deuros (Taula 3). La UE va adoptar un Codi de Conducta5 que regula les exportacions darmes. El Codi de Conducta consta de vuit criteris que determinen la convenincia dautoritzar o no les exportacions darmes a pasos quan hi ha conflictes, violacions de drets humans, un alt risc de desestabilitzaci interna o de militarisme (Taula 15 de lAnnex). El Codi de Conducta va tenir continutat en ladopci duna Posici Comuna (PC a partir dara), una norma que regula el comer darmes europees, per que deixa en mans de cadascun dels estats membres laplicaci de la poltica comunitria de control de les exportacions darmament. Aix comporta greus problemes a lhora daplicar els criteris del Codi de Conducta. Per exemple, shan exportat armes a Colmbia, pas que reuneix tots els requisits del Codi de Conducta de la PC que desaconsellen les vendes darmes, ja que hi ha un conflicte intern greu amb aspecte de guerra civil que enfronta lEstat amb els grups armats de les FARC i lELN; hi ha greus
4. SIPRI Yearbook 2009, p. 307. 5. Uni Europea, Cdigo de Conducta de la UE sobre Exportacin de Armas, disponible en: www.consilium.europa.eu/uedocs/cmsUpload/08675r2en8.pdf
21

Taula 3. Exportacions darmes de la Uni Europea a Amrica Llatina (en milers deuros corrents)
Pas Argentina Bolvia Brasil
1

2003 382,76 53,80 10.066,54 11.975,85 2.045,50 5.578,27 97,40 133,64 16.486,54 8.511,28 23,59 11,56 360,50
2

2004 2.049,70 127.233,68 3.285,41 23.709,87 132,30 3.415,63 183,67 3.377,39 15.245,29

2005 1.730,85 52.608,70 3.762,11 35.647,89 146,00 26.868,16 811,85 23.170,13 200.399,26

2006 5.146,92 300,49 119.978,52 2.971,47 6.998,72 14.806,33 158,96 16.864,34 322.388,12

2007 1.657,50 118.332,73 19.267,66 8.534,50 79,86 11.095,70 353,93 18.032,60 168.443,97

2008 2.500,52 850,78 106.297,98 32.952,28 18.137,29 63,42 2.338,62 9.214,47 42.064,48 42.835,09

Total 13.468,25 1.205,07 534.518,15 74.214,78 95.073,77 5.999,85 58.621,84 10.856,52 119.995,48 757.823,01 23,59

Amrica del Sud

Colmbia Equador Per Uruguai Veneuela Xile

3

Paraguai

Amrica Central Cuba

22

Costa Rica Guatemala Hait Hondures Mxic Nicargua Panam Repblica Dominicana El Salvador Total

51,16 519,60 673,65 38,14 41.501,92

21,18

1.122,84 221,61 394,19

914,70 108,96 646,36 8.866,27 36,00 212,22 2,99

2.121,44 989,06 933,40 1.040,55 143.643,94 122,36 1.082,56 16.943,80 881,70 1.839.559,12

31.437,91 471,03 1.264,91 497,33 89.398,41

41.451,14

11.828,20 16,84

8.558,50 69,52 399,31

15.580,86 5,15 236.914,50 33,21 386.718,22

95,04 156,56 501.575,13 356.720,98

189,45 268.231,88

1. Brasil compra a Frana 78 milions en equips electrnics militars i avions de combat (2004), i 15 milions (2005). A Espanya 79 milions en avions de combat (2007) 2. Equador va rebre dEspanya avions de combat per 15 milions el 2005 i 34 milions el 2005 3. Xile va comprar a Holanda 145 milions i a Frana 17 milions en vaixells de guerra el 2005. A Holanda, avions per 38 milions el 2006 i vaixells per 82,5 milions el 2007
Font: Elaboraci prpia a partir dels informes anuals 2004 a 2008 de la UE dexportacions darmes (European Unin Code of Conduct on Arms Exports)

violacions dels drets humans de la poblaci per part de les parts enfrontades i de grups paramilitars; hi ha un alt grau de militaritzaci, i hi ha el perill duna desestabilitzaci regional enfront de Veneuela i Equador. Les vendes darmes a Veneuela tamb sn desaconsellables per la ra que aquest pas est adquirint darrerament molt armament i que comporta, de facto, una militaritzaci social del pas. Alhora que Veneuela senfronta a Colmbia per desavinences poltiques, que ha comportat una escalada de tensions i tamb una cursa de compres darmes entre ambds pasos. 3.2 El comer darmes de lEstat espanyol a Amrica Llatina LEstat espanyol tamb t responsabilitats en la militaritzaci actual dAmrica Llatina, ja que exporta armes a tots els pasos de la regi. Espanya ha exportat armes per una quantia de 646,80 milions deuros en els darrers deu anys (2000-2009). A Brasil (266 milions ), Xile (189 milions ), Colmbia (93,9 milions ), Equador (56 milions ), Mxic (44 milions ) i Veneuela (15 milions ) (Taula 4). Daquestes exportacions, sn especialment preocupants les vendes a Colmbia que, com ja sha indicat, s el pas on es donen tots els criteris del Codi de Conducta per prohibir les vendes darmes. Espanya a partir de 2005 ha incrementat les seves vendes en un 700%: de 152.000 deuros, ha augmentat a 16 milions el 2007. Tamb sn irresponsables les vendes a Veneuela, pas confrontat a Colmbia en una escalada militar que pot acabar en conflicte. Les armes curtes i lleugeres haurien de gaudir dun tractament especial dins de la Llei de comer darmes espanyola, pel fet que les armes curtes sn les que utilitzen en els conflictes interns els grups armats, siguin de tipus guerrillers, paramilitars, mfies, narcotraficants o delinqents comuns. Per la Llei de comer darmes espanyola no fa cap distinci entre armes curtes i armes pesades. En canvi si que t un codi aranzelari diferenciat, el qual ens permet saber les quantitats darmes curtes que sexporten. Espanya s fabricant daquest tipus darmament descassa tecnologia. Veneuela, Per i Mxic sn els principals compradors darmes lleugeres espanyoles (Taula 5), i tots tres pasos tenen un alt nivell de conflictivitat social interna, per la qual cosa caldria, encara amb ms ra, que sassegurs
23

Taula 4. Exportacions darmes dEspanya a Amrica Llatina (en milers deuros corrents)
Pasos 2000 2001 2002 Amrica del Sud Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela
24

2003

2004

2005

369,54 99,23 319,53 361,89 10,10

775,30

9,23

17,66 53,80

10,87

1,80

420,65 98,40 4,47

1.778,61 438,30 11.478,12 2.030,71 5.568,28 1,99 87,48

30,16 961,42 20.153,88

1,03 152,00 32.254,71

14,16

27,24

19,85 247,51 8,00 1.435,65

8,65 29,91 377,89 1.715,27

2.108,60 3.625,08 3,43 7.965,24 Amrica Central 2.527,03 1.301,15 23.064,24 1.703,80 650,32 23.524,60 1.586,26 34.023,04

Xile Total

Costa Rica Cuba Mxic Nicargua Panam Rep. Dominicana El Salvador Trinitat i Tobago Total

50,15 133,58

27,80 3,48

137,96 22,78 636,60

2,14 23,59

1,77

195,36

48,04

46,40

343,21 452,52 166,50 129,64 446,59 5,15 0,00

186,54 5,74

431,85

422,41

1.258,86

797,34

768,46

202,29

48,04

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Subdireccin General de Comercio Exterior de Material de Defensa y de doble Uso

Pasos

2006

2007

2008

2009

2000-2009

Amrica del Sud Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Total 145,69 15,00 3.241,05 178.592,76 256.565,85 4.290,13 2.308,35 102.745,36 156,70 8.439,32 111,45 710,72 106.458,81 3.477,96 89.301,28 3.569,99 216,63 3,20 300,00 74.051,52 79.913,48 16.022,45 54,25 1.447,32 841,79 63.446,39 31.137,53 324,28 25,37 718,03 46.961,90 33.311,96 1.236,08 2.660,30 2.012,85 266.923,27 93.962,07 56.285,11 5.568,28 433,27 14.161,41 15.775,95 189.016,83 646.799,34
25

Amrica Central Costa Rica Cuba Mxic Nicargua Panam Rep. Dominicana El Salvador Trinitat i Tobago Total 30,00 35,30 1.241,76 1.055,59 43.863,16 124,15 124,15 1,69 3,00 66,46 5,30 14,00 108,11 1.101,92 823,33 7,99 3,50 43.782,22 2.153,05 186,93 44.789,63 389,61 623,71 814,49 705,78 30,00 49.693,19

Taula 5. Exportacions dEspanya darmes curtes i lleugeres a Amrica Llatina (en milers deuros corrents)
Pasos Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Total
26

2000 1.730,49 241,62 202,74 32,36 30,17 434,34 726,46 156,10 2.238,83 1.049,06 6.842,17 66,11 313,28 53,24

2001 Amrica del Sud 1.405,12 491,78 231,50 78,25 4,48 252,98 1.165,81 168,45 2.144,78 1.180,11 7.123,26 40,25 86,81 142,57

2002 16,61 189,14 102,71 26,95 203,18 279,05 1.069,83 26,07 1.601,75 1.062,58 4.577,87 81,44 80,96 99,14

2003 120,70 139,20 452,70 35,70 80,80 162,50 1.189,20 47,40 1.095,20 831,60 4.155,00 114,60 42,20 159,20 46,30

2004 237,00 181,60 212,40 49,00 58,10 352,30 772,90 22,60 939,10 372,50 3.197,50 103,80 121,20 171,80 70,90 111,40 810,30 45,60 3,70 185,00 47,10 7,10 1.677,90

Amrica Central Costa Rica Cuba Guatemala Hondures Jamaica Mxic Nicargua Panam Rep. Dominicana El Salvador Trinitat i Tobago Total 630,62 1.113,02 599,01 3,99 67,16 90,07 192,81 36,77 650,58 161,37 17,39 4,96 153,75 934,20 22,90 2,60 192,60 39,20 7,60 1.561,40

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels

Pasos Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Total Costa Rica Cuba Guatemala Hondures Jamaica Mxic Nicargua Panam Rep. Dominicana El Salvador Trinitat i Tobago Total

2005 413,13 223,43 23,61 201,49 59,25 405,31 999,98 132,23 2.353,21 435,03 5.246,67 24,62 101,27 241,14 67,83 1.731,61 0,81 3,10 156,87 24,20 30,04 2.381,49

2006 280,60 336,31 54,56 168,85 178,22 329,23 1.553,22 149,43 712,34 770,21 4.532,97 79,59 97,01 344,20 79,58 30,38 1.701,84 46,88 25,54 148,91 41,04 2.594,97

2007 Amrica del Sud 297,28 421,77 268,97 1.308,26 244,59 494,95 909,72 143,19 707,65 571,94 5.368,32 Amrica Central 129,62 36,81 241,23 184,78 55,34 2.205,30 59,35 50,35 45,77 19,21 3.027,76

2008 428,60 280,00 873,90 165,80 12,50 289,20 1.675,70 367,50 931,90 805,20 5.830,30 40,80 42,90 305,20

2009 954,60 637,40 447,70 49,00 224,20 1.241,40 437,10 1.072,90 499,00 5.563,30 32,90 39,10 181,20 155,10 48,20

2000-2009 5.884,13 2.504,85 3.060,49 2.514,36 920,29 3.224,06 11.304,22 1.650,07 13.797,66 7.577,23 52.437,36
27

713,73 961,54 1.938,92 604,49 245,32 11.191,87 605,63 234,24 1.480,97 295,57 181,09 18.453,37

1.861,90 71,00 74,90 95,00 40,30 2.532,00

1.098,00 412,70 69,00 263,20 35,80 2.335,20

que solament s lEstat qui adquireix armes, i impedir que anessin a parar a mans dempreses privades. Per la falta de transparncia informativa de la llei que regula el comer darmes a Espanya ho impedeix i no se sap el dest final de les armes curtes. El Govern espanyol va aprovar la Posici Comuna, seguida posteriorment de la primera Llei sobre comer darmes (Llei 53/2007, de 28 de desembre de 2007), on sespecifica que els criteris del Codi de Conducta seran de compliment obligat per a Espanya. Per malgrat ladopci de la llei, aquesta continua sent ineficient per impedir exportacions darmes contrries als criteris del Codi de Conducta. Aix s degut a qestions similars que afecten la PC de la UE. La primera, que el govern es reserva el dret a continuar exportant armes obeint a criteris dinteressos econmics, socials, comercials i industrials. s a dir, la nova llei diu que per sobre dels criteris tics de la UE estan els interessos econmics i comercials espanyols. La segona no s menys important. La llei consagra el secret destat de no fer pbliques les actes de les exportacions darmes. Aqu el govern es refugia en la Llei de secrets oficials per no informar de quin tipus darma sexporta, noms indica la categoria del producte, i solament es menciona el pas de dest, per no diu si s lEstat o un particular, amb la qual cosa les armes podrien anar a parar a mans dempreses de seguretat privades. I finalment tampoc es diu el nom del fabricant exportador i no se sap quines sn les empreses que fan negocis amb les armes. La classificaci com a secret destat daquestes exportacions s una decisi immoral i illegal. Immoral perqu implica fer negoci amb el sofriment i dolor de les poblacions que sofreixen violncia armada, a ms de fer prevaler els interessos privats de les indstries darmes per sobre del valor de la transparncia. Transparncia que facilitaria un control ms efectiu de les poltiques governamentals en aquesta matria, i seria una mesura que contribuiria a reduir lescalada darmaments en el mn i en particular a Amrica Llatina. I illegal perqu la Llei de secrets oficials nicament permet classificar la informaci quan el coneixement pblic de la mateixa informaci pugui posar en risc la seguretat i defensa de lEstat. Aquesta poltica noms afavoreix els interessos exportadors de les indstries darmes espanyoles, i tamb preserva els interessos dels estats receptors que no volen que se spiga quina classe darmes reben.

28

4. iNDiCaDors De MilitaritzaCi Dels pasos DaMriCa llatiNa Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels pasos del mn (PIB, IDH, GINI...), en aquest estudi hem escollit aquells que ens semblen que poden complementar els ndexs de militaritzaci, i aquells altres que ens donen una visi de la violncia fsica i la inseguretat interna que pateixen les persones. Hem optat pels segents:
n

ndex dEstats Fallits,6 que mesura la capacitat dels governs en donar seguretat interior i exterior als seus ciutadans. ndex de Pau Global,7 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament. ndex de Percepci de Corrupci,8 que mesura la corrupci interna dels estats, tant de les empreses privades com de les institucions pbliques. ndex dels Drets Humans,9 que mesura les violacions dels drets humans a linterior dels pasos. ndex de Conflictes Armats,10 que indica els conflictes armats existents, duraci i morts. Desplaats Interns,11 que mesura en funci dels conflictes existents els desplaaments interns de la poblaci. Nivell dImpunitat,12 que mesura el nivell dimpunitat amb qu actuen delinqents, bandes i mfies de delinqncia organitzada. (Taula 6).

29

6. Failed State Index, Foreing Policy and The Fundation for Peace. 7. Global Peace Index, Institute for Economics and Peace. 8. Corruption Perception Index (CPI) 2009, Transparency International. 9. Informe Alerta 2010 sobre conflictes, drets humans i construcci de pau, Escola de Cultura de Pau. 10. Uppsala Conflict Data, Uppsala Universitet (One-sided violence, Armed conflict, Non-state conflict). 11. Internal Displacement Monitoring Centre. 12. Informe Alerta 2010 sobre conflictes, drets humans i construcci de pau, Escola de Cultura de Pau.

Taula 6. Indicadors diversos de pasos dAmrica Llatina

Amrica del Sud Pasos ndex Estats Fallits Rnquing /1771 148 48 119 46 69 106 92 154 83 155 138 77 73 76 11 96 66 130 93 76 124 ndex Global de Pau Rnquing /1492 71 81 83 138 101 77 89 24 122 28 26 72 112 125 124 107 64 61 93 103 94 ndex ndex DDHH/ Conflictes Percepci 192 (INDH)4 Armats 3 de Corrupci 2000-20105 2,9 2,7 3,7 3,7 2,2 2,1 3,7 6,7 1,9 6,7 5,3 4,4 3,4 2,5 1,8 3,3 2,5 3,4 3 3,4 3,6 Amrica Central Costa Rica Cuba Guatemala Hondures Hait Mxic Nicargua Panam R.Dominic. El Salvador Trinidad i Tobago 188 93 40 82 45 31 150 180 115 102 129 Si + Si 2002-2010
12

Desplaats Interns6

Nivell dImpunitat7

Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela

30

123 78 63 26 61 110 96 169 77 142 Si + 150.000

11

Si +8 Si + 1960-20109 200310 3,3 a 4,9 milions Si +

Xile

Indeterminats

Si + Si + Si +

5.000-8.000

13

Si +

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

Failed State Index 2010, Foreing Policy and The Fund for Peace. 1 mxima, 177 mnima Global Peace Index 2010, Institute for Economics and Peace. 1 mnima, 149 mxima Corruption Perception Index (CPI) 2009, Transparency International. 0 mxima, 10 mnima Informe Alerta 2010 sobre conflictes, drets humans i construcci de pau, Escola de Cultura de Pau. 1 mnima, 192 mxima Uppsala Conflict Data, Uppsala Universitet (One-sided violence, Armed conflict, Non-state conflict) Internal Displacement Monitoring Centre Informe Alerta 2010 sobre conflictes, drets humans i construcci de pau, Escola de Cultura de Pau (Si +)=Sistemtica Colmbia: hi ha un conflicte armat, de violncia estatal i violncia grup armat no estatal (vegeu apartat Colmbia) Conflicte entre grups indgenes HuaoraniTagaeri degut a la fragmentaci (almenys 26 morts) Conflicte entre lEstat i els grups insurgents de Sendero Luminoso i Tupac Amaru 1980-2000 (va causar 1 mili de desplaats; avui encara 150.000) IDMC 12. Conflictes entre mfies del narcotrfic (Juarez cartelSinaloa cartel, Sinaloa cartelGulf cartel, Tijuana cartelTijuana cartelEl Teo) 13. Encara es registren desplaats en lestat de Xiapas pel conflicte entre EZLN i Estat dels anys 1990

Font: Elaboraci prpia

Alhora, per mesurar el grau de militaritzaci, hem optat per ndicadors ja utilitzats per molts altres centres:
n n n

la despesa militar (Taula 1); el comer darmes (Taula 2); el nombre de forces armades estatals per habitant, i tamb les no estatals (Taula 16 de lAnnex).

31

De tots aquests ndicadors hem fem una valoraci esquemtica per a cadascun dels pasos dAmrica Llatina que mereixen algun comentari especial, malgrat que les taules dels indicadors, per si mateixes, sn suficientment explcites. Bolvia Larribada al govern dEvo Morales ha estat una de les grans esperances de canvi poltic i social de tota Amrica Llatina. Morales, un indgena dirigent dun important moviment social indigenista, va ser determinant en la caiguda del govern corrupte de Snchez de Lozada el 2003. Govern que havia perms la privatitzaci i venda del gas bolivi a empreses transnacionals estrangeres, entre daltres lespanyola REPSOL. Bolvia no t signes de militaritzaci importants. Malgrat aix, ha incrementat la despesa militar un 28,8% en els darrers cinc anys (Taula 1), per en canvi, respecte del PIB, la seva despesa militar sha redut, baixant del

1,9% el 2000 al 1,5% el 2008. Les compres darmes no sn significatives, ha comprat material militar divers a Rssia i avions militars a Espanya i Xina. Taula 7. Principals compres darmes de Bolvia
Compres darmes 3 avions transport C-212 6 avions de combat K-8 Material militar (en negociaci)
Font: Elaboraci prpia

En milions $ ? 57,80 150,00

Pas venedor Espanya Xina Rssia

Respecte a les seves forces armades, t un alta proporci de militars, un 4,7 per mil, respecte al total de poblaci (Taula 16 de lAnnex), pel fet que Bolvia t un nombrs exrcit, per en canvi no el t ben equipat darmament, cosa que vol dir que el pressupost militar es dedica en la seva major part a pagar personal. S que en canvi sn preocupants els diversos indicadors de la Taula 6. En lndex destats fallits ocupa el lloc 48; en corrupci t un ndex de 2,7; en lndex global de pau, el lloc 81 sobre 149 pasos, i a ms hi ha impunitat interna. s a dir, no gaudeix de massa bons indicadors com per dedicar recursos a la despesa militar que hauria de dedicar a desenvolupament i seguretat humana interna. Brasil Brasil s la gran potencia regional. La seva despesa militar s de 23.302 milions $ i representa el 47% de tota la despesa dAmrica del Sud. El seu pressupost militar lany 2009 era un 38% superior al de 2000 (Taula 1), i una bona part, 4.600 milions $ de la despesa de 2009, els ha destinat a adquirir nous armaments. Segons el Pla Estratgic de Defensa, una de les reformes estellars del segon mandat de Lula da Silva preveia elevar el pressupost de defensa de l1,5 al 2,5% del PIB. Brasil t dues centrals nuclears i en vol construir una tercera per enriquir urani i proveir les seves prpies centrals nuclears. Alhora arribava a un acord nuclear amb Frana per adquirir un primer submar militar de propulsi nuclear. Un submar que es va dir que estaria destinat a reforar

32

la defensa militar de les seves reserves naturals a lAmaznia i el petroli descobert enfront de les costes brasileres. s cert que la Constituci brasilera prohibeix la possessi darmes nuclears, per malgrat que no es digui, ens trobem en una situaci similar a la dIran. Aix, Brasil entra a formar part del selecte grup dels pasos amb capacitat denriquir urani i, si ho desitgs, de fabricar la bomba atmica. Brasil ha dedicat a ladquisici darmes 1,01 bilions de dlars en els darrers cinc anys (2005-2009). De les compres darmes destaquen les fetes a Frana i se situen per sobre dels 12.500 milions $, i consisteixen en ladquisici, a ms del submar nuclear, de 4 submarins Scorpene, 35 avions de combat Rafale i 50 helicpters EC-725. A Espanya ha adquirit 12 avions C-295; diversos tipus dhelicpters a EUA, i 2.044 blindats a Itlia per 3.370 milions $. Taula 8. Principals compres darmes de Brasil
Compres darmes 35 avions de combat Rafale 50 helicpters EC-725 1 submar nuclear i 4 submarins Scorpene 12 avions C-295 14 avions UAV Mssils MSS-1.2 250 blindats Leopard 2044 blindats Iveco 12 helicpters M1-35 9 avions P-2 Orion (modernitzaci) 30 Torpedos Mk48 30 motors per blindats C-9 34 helicpters AS-365 (modernitzaci) 10 helicpters Blackhawk 8 helicpters Seahawk 5 canons navals L70 40mm
Font: Elaboraci prpia

En milions $ 12.000,00 8.600,00 238,00 350,00 26,10 ? 3.370,00 150,00 10,00 58,00 ? 217,50 133,00 359,00 29,40

Pas venedor Frana

33

Espanya ? ? Alemanya Itlia Rssia ?

Estats Units

Per altra banda Brasil s un important fabricant darmes, especialment lleugeres, no ha signat el protocol que prohibeix les bombes de dispersi i les fabrica. De les seves indstries darmes sobresurt laeronutica Embraer, que subministra els avions de combat Super Tucano. En els ltims cinc anys Embraer ha venut 137 unitats Super Tucano a 15 pasos per un import de 650 milions $, entre els quals es troben la majoria dels pasos dAmrica Llatina. Brasil t uns indicadors de militaritzaci contradictoris, mentre compra moltes armes, t unes forces armades limitades, amb un 1,4 per mil habitants, el ms baix dAmrica del Sud (Taula 16 de lAnnex). Lndex destat fallit tamb el t molt baix, el nmero 48, que es deriva de la falta de seguretat interna que ofereix el govern en els barris (favelas) ms empobrits (Taula 6). Colmbia Colmbia ja ha estat comentada en lapartat de la presncia dEUA a Amrica Llatina. Aqu noms cal afegir que s el pas dAmrica Llatina que t els indicadors de militaritzaci ms alts, en despesa militar un 3,7% del
34

Taula 9. Principals compres darmes de Colmbia

Compres darmes Material militar divers 39 blindats Mi-17 Textron 12 helicpters Bell 212 15 helicpters Blackhawk 25 avions Super Tucano Avions UAV no tripulats 5 helicpters Mi-17 Modernitzaci fragates 4 avions C-295 i 1 C-235 13 avions de combat Kafir
Font: Elaboraci prpia

En milions $ 100,00 45,60 ? 225,00 234,50 25,00 24,00 100,00 ? ?

Pas venedor

Estats Units

Brasil ? Rssia Frana Espanya Israel

PIB; en soldats, un 6,5 per mil habitants; importants compres darmes, 549 milions $ entre 2005-2009; mant un greu conflicte armat intern amb grups guerrillers (3.500); a ms, actuen grups de paramilitars gobernamentals, aproximadament uns 30.000, que provoquen molta inseguretat interna; t un alt ndex de violacions dels drets humans i molts morts, com ho demostren entre 3,3 i 4,9 milions de desplaats, el segon pas del planeta darrere de Sudan. En lndex global de pau ocupa el lloc 138 sobre 149 pasos, i el lloc 26 en drets humans, el ms baix de tota Amrica Llatina. A ms, a Colmbia hi ha entre 8.000 i 11.000 nens soldats que participen en el conflicte. Hi ha una violncia sexual habitual i sistemtica contra les dones, i s un dels territoris del mn amb ms presncia de mines antipersona. s a dir, uns indicadors molt deficients que shaurien dintentar invertir per poder donar ms seguretat a les persones (Taula 6). Equador s un dels pasos ms empobrits dAmrica del Sud, tamb ha incrementat fortament la seva despesa militar, un 289% en els ltims deu anys, i avui dedica un 2,8% del seu PIB a qestions militars. La compra darmes Taula 10. Principals compres darmes dEquador
Compres darmes 1 avi CN-235 (any 2005) 2 avions CN-212 i 1 CN-235 (any 2004) 2 helicpters MI-17 6 avions UAV no tripulats 30 blindats Leopard (segona m) 24 avions de combat Super Tucano (negociaci) 7 helicpters Dhruv 4 rdars YLC2 y YLC18 4 avions transport militar M60 9 caabombarders Cheetah i helicpters de combat
Font: Elaboraci prpia 35

En milions $ 24,00 60,00 22,00 46,00 15,00 240,00 ? 120,00 50,00 80,00

Pas venedor Espanya Rssia Israel Xile Brasil ndia Xina Sud-frica

ms important en curs lha fet a Brasil, amb qui negocia adquirir entre 18 i 24 avions de combat Super Tucano per un valor que pot arribar als 240 milions $. Un dels passos positius que shan donat per establir confiana amb Per, un pas amb qui mant rivalitats histriques des de la Guerra del Cndor (1995), s lestabliment dun Grup de Treball Bilateral, amb la intenci de mesurar les despeses militars dambds pasos i establir mesures de confiana mtua. El mateix president Rafael Correa ha manifestat la intenci de reduir la despesa militar del pas per comenar una guerra contra la pobresa, principal font dinjustcies del pas.13 Equador no t bons indicadors, dedica el 2,8% del PIB a despesa militar, compra armes, i t unes forces armades sobredimensionades, un 3,9 per mil habitants; i uns ndexs poc reeixits, ocupa el lloc 101 del rnquing de pau global; un 3,7 de corrupci, i un lloc baix, el 61, en el rnquing de drets humans. Hondures
36

Hondures no t bons ndexs de seguretat interna: ocupa el lloc 125 en lndex de pau global; t impunitat interna amb un sistema judicial dbil que no dna prou seguretat a la poblaci i uns drets humans no massa protegits (Taula 6). En canvi, no s un pas militaritzat, t una escassa despesa militar un 0,8% del PIB, no compra armes i t unes redudes forces armades (Taula 16 de lAnnex). Per de sobta, el juny de 2009, el president Manuel Zelaya elegit democrticament s derrocat per un cop destat dirigit per militars. Es va parlar que darrera del cop destat estava la ma dEstats Units, donat que en el passat, EUA havia donat recolzament a diversos cops destat militars en Hondures. Durant els anys del govern sandinista a Nicaragua, EUA don suport militar a les guerrilles de la contra que volien derrocar el sandinisme des dHondures. En els darrers anys Hondures havia entrat en una fase daprofundiment democrtic que van culminar amb larribada al poder del lliberal Manuel Zelaya. Qui, durant el seu mandat, va fer un gir en la seva poltica dirigint-la a reduir les desigualtats de la poblaci, posant laccent en poltiques de major protecci social.
13. Infodefensa.

Cert s que la Casa Blanca va condemnar aquest cop destat i va demanar la restauraci de Zelaya a la presidncia. Per tamb s cert, que difcilment es pot donar un cop destat a Centre Amrica sense el coneixement de les agncies dintelligncia dEUA. Com tamb cal tenir present, que desprs dunes controvertides eleccions en les que no es va permetre presentar-se al president Zelaya derrocat, EUA reconegu al nou president Porfirio Lobo, mentre la major part de governs dAmrica Llatina i el Carib no ho feien. EUA disposa duna petita installaci militar a Hondures, una base area que utilitza per que els seus avions facin escala. s des daquest aeroport de on va sortir lavi que va enviar a lexili a lexpresident Manuel Zelaya desprs del cop destat. Mxic Mxic, malgrat que s el pas ms gran i amb ms habitants dAmrica Central, t un baix nivell de despesa militar, un 0,5% de PIB; en canvi t un exrcit nombrs, de 268.000 homes, que represent un 2,4 per mil habitants, per sense grans despeses en compres darmaments, 185 milions de dlars en el perode 2005-2009. s per aquests motius que t un bon ndex global, ocupa el lloc 107 en el rnquing. No passa el mateix Taula 11. Principals compres darmes de Mxic
Compres darmes 7 avions de transport C-295 Radars aeris 5 helicpters Bell 412 6 helicpters Tigre 6 helicpters Cougar EC725 4 helicpters S-65 Yasur 2 avions no tripulats UAV 13 canons M56 de 105 mm
Font: Elaboraci prpia

37

En milions $ 110 26 51

Pas venedor Espanya Estats Units

Frana 26 25 60 Israel Xina

en lndex de corrupci (la coneguda mordida) que el t fora alt, un 3,3; alhora que hi ha impunitat en el pas, derivada de la inseguretat de les bandes organitzades en el narcotrfic. Per Per s un consumidor darmes de tipus mitj, 767 milions els anys 20052009. En canvi s que t unes nombroses forces armades (114.000), que fan que tingui un elevat ndex, 3,8 soldats per mil habitants. Respecte als indicadors de seguretat de les persones sn irregulars, ja que encara t un grup armat intern, Sendero Luminoso, format per uns 500 guerrillers, delinqncia interna, poc respecte pels drets humans i un nivell alt de corrupci (Taula 6). Taula 12. Principals compres darmes de Per
Compres darmes Mssils antitanc 5 helicpters MI-17 i 2 MI-35
38

En milions $ 25,00 100,00 6,00 82,00

Pas venedor Rssia

6 helicpters Sea King 2 vaixells aterratge (modernitzar) 2 avions Fokker F-60 Missils Spike 25 mssils portatils
Font: Elaboraci prpia

Estats Units Holanda

48,00 14,00

Israel Xina

La neutralitat esgrimida per lanterior govern de Pastrana ara sha trencat amb larribada dun nou president ms conservador, Alan Garca, que ha establert relacions militars amb EUA. Una de les primeres mesures adoptades pel nou govern ha estat obrir el port de Callao als vaixells de la IV Flota dEUA. Veneuela El pressupost militar de Veneuela ha augmentat un 27% en deu anys (2000-2009), passant de 2.563 milions $ a 3.254 milions $. La major part

Taula 13. Principals compres darmes de Veneuela

Compres darmes 8 patrulleres i 4 corbetes 10 avions C-235 i C-295 Avions Mirage 2000 (modernitzaci) 40 mssils terra-aire 53 helicpters M-17, M-28 i M-35 24 avions de combat Sukhoi SU-30 100.000 fusells AK-103 i una planta per fabricar fusells Kalashnikov Una planta per fabricar sistemes porttils de defensa antiaria Igla-S Diversos tipus de mssils, 20 mssils Tor-1 12 avions de transport IL76 i IL78 92 blindats BMP-3 i T-72 18 avions K-8W 9 radars JYL
Font: Elaboraci prpia

En milions $ 1.600,00

Pas venedor Espanya Frana Israel

140,00 20,00

5.000,00

Rssia

360,00 150,00

Xina
39

daquests recursos han estat destinats a compres militars que el situen en el segon lloc del rnquing dAmrica de compradors darmes. Rssia s el principal subministrador darmes de Veneuela i li ha de subministrar 50 helicpters M-17, M-26 i M-35; 24 avions de combat Sukhoi SU-30, i 100.000 fusells Kalashnikov i una planta per fabricar aquests fusells; tamb sistemes porttils de defensa antiaria. Armes valorades entre 4.400 i 5.000 milions $. lEstat espanyol tamb s un important venedor darmes a aquest pas, va signar un contracte per un import de 1.300 milions deuros per al subministrament de 10 avions C-295 i 2 C-235 de vigilncia martima, ms 4 patrullers costaneres i 4 corbetes militars. La militaritzaci de la societat de Veneuela s notria. El seu president Hugo Chvez ho defensa sota lexcusa del perill que representa limperialisme dEUA i les possibles agressions que es facin des de Colmbia. Un dels passos ms evidents ha estat la creaci duna milcia (un cos

paramilitar) de 35.000 membres civils amb la missi de defensar la sobirania del pas i la revoluci bolivariana. Aquesta situaci ha estat denunciada per organitzacions de drets humans independents i no sospitoses destar al servei de limperialisme ianqui, como ara Provea, que assegura que aquest desviament de recursos a lmbit militar est afectant els sectors ms vulnerables del pas, i especialment el pla dhabitatges no complert pel govern. Xile Segons el SIPRI, lany 2008 Xile va ser el primer importador darmes dAmrica Llatina. T les forces armades ms ben equipades amb mateTaula 14. Principals compres darmes de Xile
COMPRES DARMES 4 patrullers costaneres i 4 corbetes 10 avions C-295 i 2 C-235 2 submarins Scorpene
40

EN MILIONS $ 1.100,00 400,00 120 25 125 660 125 50 10 ? 50 120 ? 270 80 110

PAS VENEDOR Espanya Frana/Espanya Frana Alemanya

10 helicpters AS535 Super Puma i 4 helicpters AS 35 136 blindats Leopard II 28 caabombarders F-16 4 helicpters Bell 412 20 mssils antivaixell Arpon 3 helicpters AS-365 Panther 13 mssils AIM-120C7 AMRAAM 1 vaixell de subministrament (segona m) 12 avions de combat Super Tucano Mssils Python-4 18 caabombarders F-16 (segona m) 8 helicpters Cougar 25 caabombarders Mirage (segona m)
Font: Elaboraci prpia

Estats Units

Brasil Israel Holanda Frana Blgica

rial modern dAmrica Llatina, tant, que Xile ha estat el primer pas que ha estat reconegut per lOTAN de tenir uns estndards militars homologables a la mateixa OTAN. Aquests fets condicionen que Xile tingui una despesa militar molt elevada, 3,5% del PIB, un ndex de creixement del 48% en els darrers deu anys, i dedica bona part del seu pressupost a la compra darmes, que en els darrers cinc anys han estat importants, 2.972 milions de dlars entre 2005 i 2009. Els ministres de Defensa de Xile i Per mantenen des de fa sis anys converses per tal dhomologar la seva despesa militar i establir mesures de confiana entre ambds pasos que trenquin amb les rivalitats del passat que els va portar a enfrontaments (Guerra del Pacfic de 1883). Aquestes converses tenen la finalitat dimpedir una cursa darmaments entre ells. Aix, han acordat mesures de transparncia en inversions en armaments i no incrementar excessivament les despeses militars. Una altra bona notcia va ser lanunci del ministre dafers exteriors del pas, Alfredo Moreno, quan va invitar Per a sumar-se a la iniciativa de ratificar el acords dOslo de 2008 sobre la prohibici de les bombes de dispersi. Aquesta qesti s objecte destudi per part de la OEA (Organitzaci dEstats Americans), per tal de ser implantada no solament pels dos pasos sin per tota Amrica Llatina. 5. perills i aMeNaCes per la pau El conflicte ms important que podria desestabilitzar la regi prov de Colmbia, per la rivalitat, ja descrita, amb Veneuela, i en menor grau amb Equador. Per, sobretot, per la presncia dEUA mitjanant les bases militars, ja esmentades, i especialment la de Palanquero. Segons va desvetllar un document oficial del Departament de la Fora Area del Departament de Defensa dEUA, garanteix portar a terme operacions despectre complet per tota Amrica del Sud.14 La qual cosa reafirma les sospites llanades pels governs de Veneuela i Equador sobre un acord que consideraven una agressi per a les seves sobiranies, i que venia a incrementar les diverses tensions existents entre Colmbia i Equador/Veneuela, ja que lexrcit colombi havia bombardejat bases guerrilleres de les FARC en territori dEquador (mar 2008), i el president
14. http://www.centrodealerta.org/documentos_desclasificados/original_in_english_air_for.pdf

41

de Colmbia daleshores, lvaro Uribe, havia acusat el govern dHugo Chvez de facilitar ajuda i armament a les guerrilles que operen dins de Colmbia. Hi ha acords bilaterals dEUA signats amb Per, on Robert Gates, secretari de defensa de Washington, acaba de signar el mes dabril de 2010 un protocol amb el govern dAlan Garcia que permet a la IV Flota nordamericana entrar en els ports peruans. I aqu resideix el principal perill dambds acords, que tot es redueixi a un increment de la militaritzaci de la regi, ms armes, major presncia i llibertat de moviments per a les forces armades dEUA a Colmbia i Per. La qual cosa noms pot ser vista pels pasos vens com una intromissi en els assumptes regionals i una provocaci, ja que des de les bases colombianes i els ports peruans el Pentgon no noms sotmetr a vigilncia al narcotrfic i un suposat terrorisme, sin tamb tota la regi, convertint-se en una amenaa per a la seguretat de Veneuela, Equador i Bolvia, els pasos ms hostils a la poltica exterior dEUA. La pau no solament sassoleix allunyant la possibilitat dun esclat de conflictes armats, sin tamb reduint les violncies estructurals i culturals. Aquestes violncies tenen en tota Amrica Llatina un fort arrelament i condemnen la majoria de les poblacions del continent a la pobresa. Aix, les principals amenaces que pateixen els pasos de la regi llatinoamericana resideixen en la falta de seguretat humana interna, producte del retard en el desenvolupament hum del continent, amb ndexs molt baixos descolaritzaci i sanitat, que barrejats amb els ndexs descrits de corrupci, violncies internes, escassa protecci dels drets humans, colloquen el continent en una situaci dinseguretat permanent. S a aquests dficits hi afegim els costos dun militarisme intern que creix en els ltims anys de manera vertiginosa, aleshores Amrica Llatina viu una situaci social molt complicada. Per fer front a les desigualtats a Amrica Llatina es necessiten molts recursos. Dedicar una part important dels recursos a la despesa militar s malbaratar-los i fomentar un militarisme que va en detriment del necessari desenvolupament hum, alhora que pot generar rivalitats i fomentar conflictes entre pasos. En canvi, la reducci dels pressupostos militars, la disminuci de les compres darmes i de les forces armades ajudaria a alleugerir les tensions i a establir mesures de confiana entre els pasos

42

de la regi. Compartir la seguretat s molt ms barat que armar-se fins a les dents; s allunyar el perill de conflictes; s alliberar recursos per al desenvolupament hum de la poblaci, i s ajudar a la reducci de les desigualtats per aconseguir una societat ms equitativa.

43

aNNex

Taula 15. Codi de Conducta de la Uni Europea sobre Comer dArmes

Criteri 1 Criteri 2 Criteri 3 Criteri 4 Criteri 5
44

Respecte als compromisos internacionals dels estats membres de la Uni Europea. Respecte dels drets humans en el pas de dest final. Situaci interna del pas de dest final, en termes dexistncia de tensions o conflictes armats. Preservaci de la pau, la seguretat i lestabilitat regionals. Seguretat nacional dels estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals sn responsabilitat dun Estat membre, aix com dels pasos amics i aliats. Comportament del pas comprador davant la comunitat internacional. Existncia del risc que larmament es desvi dins del pas comprador o es reexporti en condicions no desitjades. Compatibilitat de les exportacions darmes amb la capacitat econmica i tcnica del pas receptor.

Criteri 6 Criteri 7

Criteri 8

Font: Elaboraci prpia

Taula 16. Nombre de Forces Armades actives Estatals i No estatals dAmrica Llatina 2009
Sud Amrica Pas Argentina Bolvia Brasil Colmbia Equador Paraguai Per Uruguai Veneuela Xile Costa Rica Cuba Guatemala Hondures Hait Mxic Nicaragua Panam Repblica Dominicana El Salvador Trinidad i Tobago Nm. Forces Armades Total en milers 73 46 328 285 58 11 114 25 115 61 0 49 15 12 na 268 12 0 49 16 4 Nm. Forces Armades per cpita en milers 1,7 4,7 1,4 6,5 3,9 1,5 3,8 7 4,2 3,4 Centre Amrica 0 4,2 1,1 1,5 Na 2,4 2 0 5,1 2,1 3,3 10 26 18 8 0 36 0 12 15 17 0 Nm. Paramilitars1 estatals (milers) 31 37 395 144 0 14 77 1 0 41 Nm. Paramilitars2 no estatals (milers) Nm. Grups armats3 (milers)

3,5

11

0,5

1. Paramilitars estatals: forces armades que tenen una doble funci a vegades civils i altres militars 2. Paramilitars no estatals: forces armades que actuen al marge de lEstat, per que en ocasions actuen amb complicitat de lEstat 3. Grups armats que actuen contra lEstat
Font: Elabaoraci prpia a partir de dades del The Military Balance 2010

Quaderns per a la solidaritat

1 Deute extern, deute etern? Arcadi Oliveres Boadella Maig 1998 Febrer 1999 (2a. ed.) 2 Sempre shan de pagar els deutes? Els cristians i el deute extern Setembre 1998 Abril 1999 (2a. ed.) 3 El comer darmes a la regi dels Grans Llacs Vernica Puigjaner Novembre 1998 4 Latur: debats i propostes. Idees per acabar amb la societat salarial Andrs Ros Pueyo Desembre 1998 5 Biotecnologia, biodiversitat i aliments transgnics Llus M. J. de Cisneros Paella Maig 1999 6 Preguntes i respostes entorn del deute extern Anna M. Garriga Juliol 1999 7 Vigilncia ciutadana: la guerra electrnica. El control social a travs de les noves tecnologies Viviane Alice Denoyers Desembre 1999 8 Gandhi i la no-violncia Antoni Soler Juny 2000 9 El mn amenaador de les armes lleugeres Arnau Gmez Ferrer i Susanna Soler Vivancos Novembre 2000 10 Sorolls Llus J. de Cisneros Gener 2001 11 Repensar el socialismo Luis de Sebastin Mar 2001 12 Pla Colmbia: un pla de guerra Dana Kathryn Mason Juny 2001 13 El futur del cristianisme Ramon M. Nogus Juliol 2001 14 Inversions espanyoles a Amrica Llatina Sandra Carreras, Nria Gimnez, Ingrid Olives, Patrcia Rodrguez i Vanesa Valio Gener 2002 15 Dones, conflictes i construcci de la pau lia Susanna Febrer 2002 16 La pres a Catalunya. Un diagnstic de la situaci actual Comissi de presons de Justcia i Pau Novembre 2002 17 Contra la globalitzaci parcial Joan Gmez i Segal Octubre 2003 18 Frums, moviments socials i participaci Pere Ortega Gener 2004 19 Per una defensa europea no armada Toms Gisbert i Pere Ortega (Centre Dels) Maig 2004 20 La pobresa a Catalunya avui Comissi de Quart Mn de Justcia i Pau Gener 2005 21 Les guerres de la tele Alejandro Pozo Gener 2005 22 Moviments de construcci de pau des de les dones colombianes Sandra Liliana i Alicia Barbero Febrer 2005 23 Guerra en el nou context de globalitzaci Tica Font Abril 2005 24 Per un consum responsable Comissi dEconomia Solidria de Justcia i Pau Maig 2005 25 Esclavitud contempornia a casa nostra: el trfic de persones Sabina Puig i Xavier Seuba Novembre 2005 26 Moviments socials: una alternativa democrtica al conflicte colombi Hctor Mondragn Gener 2006 27 Dones agents de pau, una experincia a lOrient Mitj (El conflicte araboisraeli des duna perspectiva de gnere) Comissi de Dona de Justcia i Pau Gener 2006 28 El model alimentari actual Ignasi Dies i Moratilla Juny 2006 29 Accs als medicaments en els pasos pobres Xavier Valls Juny 2006 30 La Poltica Agrria Comuna de la UE i les relacions comercials internacionals Raquel Crcoles Gonzlez Setembre 2006 31 Les migracions: llibertat individual, desafiament collectiu Eduard Ibez Octubre 2006 32 La nova economia de la globalitzaci Noves formes dapropiaci i despoliaci Maria Josep Oliv Desembre 2006 33 La qesti kurda, passat i present Coordinador: Jordi Tejel Maig 2007

34 Indstria darmes a Catalunya. Dels trabucs a laeronutica Pere Ortega Setembre 2007 35 Les malalties negligides de l'frica negra Xavier Valls Desembre 2007 36 El Frum Social Mundial. Nous camins per canviar el mn Jordi Calvo Rufanges Gener 2008 37 Burundi: Entre la guerra i la pau Miguel ngel Prieto Vaz Juny 2008

38 Respostes dels moviments socials a les empreses transnacionals. Campanyes catalanes de denncia de les activitats no tiques i de les violacions dels drets humans dempreses transnacionals. Eullia Reguant Desembre de 2008 39 Militarisme a Amrica Llatina Pere Ortega i Juan Sebastin Gmez Decembre 2010

Amb el suport de: