TRASTORNS AMB DEFICIT D'ATENCI I HIPERACTIVITAT

Els trastorns amb dficit d'atenci i hiperactivitat afecten la conducta i sn crnics. Poden interferir amb la capacitat per inhibir la conducta (impulsivitat), interferir en l'eficincia en activitats orientades a un objectiu (manca d'atenci) o destarotar el nivell d'activitat previst per l'estat maduratiu de l'alumne (hiperactivitat). Segons el smptoma predominant sestableixen 3 tipus de TDAH: - Inatent: predomina la inatenci. - Impulsiu-Hiperactiu: predomina la dificultat en lautocontrol. - Combinat: Presenta smptomes dinatenci, d'impulsivitat i dhiperactivitat. Quan el trastorn est ben diagnosticat, es pot tractar farmacolgicament amb resultats immediats i positius. Tamb s immediata la tornada al lestat anterior quan lalumne no pren el medicament. Que veiem a laula en un alumne amb aquest tipus de trastorn: - T dificultats per reflexionar abans dactuar i preveure les conseqncies de les seves accions. - T dificultats per acceptar realitzar tasques que requereixen un esfor sostingut. - T problemes en el compliment escolar (organitzaci, planificaci, oblits, objectius a llarg termini...). - No para atenci als detalls i fa errors per distracci. Es distreu sovint - Sembla no escoltar quan se li parla directament. - Mou permanentment les extremitats; o es retora al seu seient; o saixeca quan no toca. - Presenta desinhibici a la parla i li costa esperar torn: interromp, interfereix, es fica amb d'altres... - T dificultats per relacionar-se adequadament amb daltres nens. Tot aix mena a una clara disminuci de la capacitat daprenentatge; baix rendiment, fracs escolar i baixa autoestima; problemes emocionals (depressi, desconfiana o inseguretat). Els trastorns de conducta o personalitat sn freqents, el que comporta dificultats en les relacions (familiars i socials), dificultats en el seguiment de normes i canvis sobtats dnim, tamb deguts a la constant frustraci que pateix. s un alumne que es pot mostrar-se imprevisible: un dia fa b la feina i el segent no. No obstant aix, aquests alumnes tenen algunes caracterstiques que poden facilitar el seu desenvolupament personal, com ara, gran expressivitat afectiva i sensibilitat; pensament rpid, intutiu i creatiu; solen ser alumnes sincers, ingenus i sense malcia. SUGGERIMENTS PER AL PROFESSORAT Suggeriments generals per a facilitar el treball a laula: - Assegurar-se de qu sha captat latenci de lalumne. - Comenar la classe recuperant lanterior. Fer una explicaci dall que farem. Facilitar un esquema amb els conceptes importants i el vocabulari bsic. Adequar-se a la seva limitada capacitat datenci - Planificar els canvis amb antelaci donant un lmit de temps per a realitzar-los. - Establir regles clares, repassar-les, i reforar positivament el seu acompliment. - Inculcar lorganitzaci i lestabliment de petits objectius personals. Formar lhbit dendrear les coses de classe diriament i supervisar ls de lagenda. Reconixer els petits avenos. - Afavorir ls del llenguatge per regular la conducta i ordenar el pensament. - Oferir models de conducta reflexiva i aplicaci d'estratgies de soluci de problemes tot verbalitzant-les - Afavorir la correcta autoavaluaci. Ajudar-lo a fer una atribuci adequada d'xits/fracassos per reconixer la seva responsabilitat en all que fa o li passa. - Utilitzar sovint el refor positiu per augmentar les conductes desitjables, estar-se quiets, tenir un bon rendiment. Evidenciar aquestes valoracions (notes a lagenda, valorar la tasca presentada, fer un gest d'aprovaci,...) - A les situacions conflictives intentar que pensin o proposin altres formes dabordar els problemes. Si molesta sovint sel pot fer sortir de classe i tornar en 5 minuts, sense fer comentaris crtics en pblic. - Comptar amb ells per realitzar activitats que permetin moviment: encrrecs, repartir material, sortir a la pissarra s important, per, que durant el temps de treball a classe, hi hagi poc soroll i moviment. - Establir metes a curt termini, realistes i avaluables. - Ajustar les expectatives a les possibilitats de lalumne.

El professor, en les activitats daula, escrites, deures: - Constncia en lexigncia de pautes concretes en la presentaci de fulls (marges, nom, data) - Plantejar poques activitats per full i amb espais suficients per a les respostes. - Reduir la quantitat dexercicis en activitats de prctica reiterativa. - Subratllar els pargrafs ms importants de la pgina. - Centrar latenci en una activitat concreta tapant (si cal) les altres activitats del full. - Realitzar avaluacions curtes, sovintejades i evitar controls extensos. - Presentar les instruccions de les activitats escrites amb ordinador i amb redactat clar. - Subratllar les paraules clau i el vocabulari especfic en les consignes escrites. - Explicar els deures utilitzant la pissarra, verbalitzant alhora les instruccions. Deixar temps per copiar. - Segmentar les feines en fases, marcar un temps prudent per a cada una, reforar lalumne quan arribi a lobjectiu marcat i demanar-li que continu amb la segent fase. Afavorir la correcci immediata. - Estructurar la realitzaci de les feines en temps curts per tal que pugui acabar-les. - Facilitar un sistema de suport amb un company que lajudi en la comprensi de les tasques. - Controlar les feines de llarg termini. Fer recordatoris, comentar, etc. - Facilitar esquemes, guies destudi setmanals i la planificaci de lestudi diari. El professor, en lexposici de temes i llions - Mantenir un contacte ocular freqent. Utilitzar claus i senyals no verbals per redirigir latenci, sense interrompre lexplicaci. - Relacionar lexplicaci amb algun tema de linters de lalumne. - Donar en la mesura del possible, explicacions curtes i concises. - Dotar lexplicaci de ritme. Punts curts i clars (si s's massa lent s probable que es perdi informaci) - Proporcionar varietat dactivitats a cada tema. Alternar les de caire visual, auditiu, manipulatiu. - Involucrar lalumne durant lactivitat proporcionant: - Materials d'autocorrecci. - Possibilitats de participar i interactuar amb activitats de treball cooperatiu, presentacions, etc. - Dirigir-se a lalumne mentre es fa lexplicaci, cridant-lo pel seu nom. - Fer notar a lalumne quan est en una actitud adequada. Evitar comentaris tipus: ests als nvols". Sn preferibles crides reflexives sobre el seu comportament tipus: recordes el que havies de fer? - Deixar-li temps per comentar amb algun company alguna cosa que no hagi ents. En lorganitzaci de laula.. - Asseure lalumne a prop de la taula del professor o evitar llocs amb distractors (porta, finestres, etc.) - Assegurar-nos que t un visi completa i ptima de la pissarra. - Assignar un lloc (taula, cadira) prou estable en el temps a cada alumne. - Posar-los-hi al costat de companys que siguin models apropiats (atents, endreats,...) Aspectes a tenir en compte en el control del comportament - Tenir unes expectatives ajustades a les necessitats de lalumne. - Definir la situaci: explicar-li que sabem qu li passa, manifestar-li suport. Explicitar les expectatives que tenim envers el seu comportament. Explicar-li el qu ha de fer, no noms el que no ha de fer. - Reforar els comportaments adequats. - Potenciar la cooperaci en lloc de la competitivitat. - Buscar solucions en lloc de culpables. - Potenciar lamistat, lempatia, lhumor. - Donar ms atenci a les conductes positives que a les negatives. - Potenciar la participaci i la responsabilitat. - Recordar de manera breu, per amb freqncia, les normes de comportament general a classe. - Lloar de manera clara i especfica les actuacions correctes, eludint la utilitzaci de frases fetes i generals. - No posar lalumne en evidncia davant els companys, ni avergonyir-lo. Oferir-li suport i afecte. - Procurar un ambient tranquil i ordenat i sense canvis. Si nhi ha, anticipar-los, doncs lestabilitat els ajuda. - Establir unes rutines estructurades amb recordatoris freqents. - Donar les consignes duna en una i fent contacte ocular. - Deixar clara la relaci que hi ha entre cada conducta i les seves conseqncies.

- No etiquetar amb qualificatius com ara passota, gandul..., per evitar que acabi assumint aquest rol.