Memòria - 2008-2010 Ciutat Vella

Memria 2008-2010
M 08-10 Foment de Ciutat Vella, sa.

PGINA ANTERIOR | NDEX 2 MEMRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Foment de Ciutat Vella, sa. (Focivesa) porta 10 anys treballant en la millora del nostre districte. La
memria que teniu a les mans recull les actuacions dutes a terme durant el perode 2008-2010,
any que culmina aquest aniversari. Han estat anys dintensa activitat, treballant per assolir els
nous reptes del territori. Els eixos principals de la tasca de Focivesa shan centrat en lexecuci
dels projectes durbanitzaci i dedifcaci prioritzats al Programa dActuaci del Districte (PAD)
del mandat municipal 2007-2011. A ms, shan impulsat i shan liderat tres Plans de Barri. Tamb
ha estat possible dur a terme fns a 43 actuacions de diversa tipologia i abast que no es trobaven
pressupostades inicialment, grcies al marc del Fons estatal dinversi local.
Les actuacions del PAD, document que selabora amb la participaci dels vens i les venes de
Ciutat Vella i marca el full de ruta que cal seguir en cada cicle municipal, han continuat tenint, com
a grans prioritats, la reordenaci de lespai pblic i la dotaci dequipaments comunitaris, tant
mitjanant la construcci o la rehabilitaci dedifcis per a nous centres, com amb la millora dels
ja existents. Aquestes dues lnies dactuaci sn els pilars fonamentals de la transformaci i la
revitalitzaci de Ciutat Vella en qu ha actuat Focivesa duna manera activa.
Des de la mateixa voluntat de convertir la transformaci urbana en una eina per a la millora social
dels barris, lAjuntament de Barcelona ha impulsat, amb lajut de Foment de Ciutat Vella, sa., tres
projectes dintervenci integral que han estat seleccionats per rebre els ajuts econmics de la
Llei de barris. Dintre del perode que recull aquesta memria, sha tancat el Pla de Barris que ha
aportat millores substancials a lrea de Sant Pere i Santa Caterina, i ja sha desenvolupat una part
important de les actuacions i els programes que conformen el de la Barceloneta. Aquest Pla ha
esdevingut un model de participaci dels vens i les venes, els primers destinataris de les millores
urbanstiques i socials que permeten a aquest emblemtic barri encarar el futur mantenint la seva
singularitat. Per ltim, ha comenat a caminar el Pla de Barris del Raval Sud, que es desenvolupar
al llarg dels prxims anys i contribuir duna gran manera a equilibrar el nivell dincidncia desigual
que el procs de transformaci ha tingut fns ara en una i en laltra meitat del Raval.
Entre les moltes actuacions dutes a terme en aquest perode, cal esmentar-ne una per la seva
transcendncia especial: la reforma de la plaa de la Gardunya, que ha vist iniciar les obres de
laparcament soterrat. Es tracta dun projecte ambicis per la seva complexitat i la barreja dusos
que permetr aconseguir un nou espai pblic al Raval i generar noves sinrgies ciutadanes.
Finalment voldria destacar que el procs de regeneraci que Focivesa est duent a terme,
ha aportat resultats tangibles i satisfactoris, per ens obliga alhora a encarar tots i cada un
dels reptes derivats dels nous temps. Un de fonamental s el fet dassolir lequilibri necessari
entre el carcter residencial i de proximitat dels barris de Ciutat Vella i el rol daparador de la
ciutat que recau en aquest districte. Aquesta dualitat fa de Ciutat Vella un territori de realitats
i problemtiques especfques, que requereixen, per tant, tractaments i solucions tamb
especfques, amb lobjectiu permanent de continuar vetllant per la qualitat de vida, la convivncia i
la cohesi social als barris del revitalitzat centre histric de Barcelona.
Assumpta Escarp i Gibert | Presidenta de Foment de Ciutat Vella, sa.
| 3a Tinent dalcalde de lAjuntament de Barcelona
| Regidora del Districte de Ciutat Vella
3 MEMRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. NDEX | PGINA SEGENT
Una de les capelles
annexes del claustre
del convent de Sant Agust
rehabilitades.
1 | Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pg. 06
Presentaci de lempresa
Ciutat Vella
El procs de transformaci i revitalitzaci
Foment de Ciutat Vella, sa.
mbits dactuaci de Foment de Ciutat Vella, sa.
2 | Informe de gesti 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pg. 14
Actuacions diniciativa municipal
Actuacions del Pla dActuaci del Districte 2008-2010
Plans de Barris
Altres programes
Comunicaci i projecci internacional
Actuacions pblico-privades
3 | Informe econmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pg. 96
Rehabilitaci integral de
ledifici municipal situat a
la placeta del Pi, 2 per tal
dadequar-lo als nous usos
ciutadans.
MEMRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. PGINA ANTERIOR | NDEX 6
Presentaci de lempresa
Ciutat Vella
Ciutat Vella s el districte primer dels deu que
conformen la ciutat de Barcelona. Engloba
quatre barris: els tres del nucli histric central
el Raval, el Gtic i el conjunt dels barris de
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el barri
mariner de la Barceloneta.
El districte t una superfcie de 4,4 km
2
i
107.426 habitants dacord amb les dades de
lInstituto Nacional de Estadstica (INE) de lany
2009, per la qual cosa la densitat de poblaci
s de 24.591 habitants per quilmetre quadrat.
La densitat mitjana de la ciutat de Barcelona
s de 15.872 habitants per quilmetre quadrat.
A Ciutat Vella conflueixen actius turstics,
econmics, comercials, culturals i patrimonials,
a ms del carcter residencial que mantenen
els seus barris.
El procs de transformaci i revitalitzaci
La Ciutat Vella davui s el resultat del
procs de transformaci i revitalitzaci
que, des de primers dels anys vuitanta del
segle XX, va comenar a viure el districte.
La prdua de centralitat que Ciutat Vella va
anar patint des que, a mitjan segle XlX, van
ser enderrocades les muralles i Barcelona
es va expandir cap a lEixample va dur el
centre histric a una situaci de decadncia
fsica i social. Lany 1979, amb la restauraci
dels ajuntaments democrtics desprs de
la dictadura, lAjuntament de Barcelona va
decidir la intervenci en el centre histric per
tal de revitalitzar-lo amb un doble objectiu:
recuperar-lo com a centre vital de la ciutat i
mantenir alhora el carcter residencial dels
seus barris.
Per fer-ho, lAjuntament va implicar en el
projecte les altres Administracions, s a dir la
Generalitat de Catalunya i el Govern dEspanya,
i va consensuar algunes decisions amb les
associacions de vens dels quatre barris el
Raval, el Gtic, Casc Antic i la Barceloneta i
amb els agents econmics, com ara la Cambra
de Comer. Durant la primera meitat de la
dcada dels vuitanta del segle passat es van
redactar els Plans Especials de Reforma Interior
(PERI) per al Raval, el sector oriental del Casc
Antic i la Barceloneta, i lany 1986 el districte
va ser declarat rea de rehabilitaci integrada
(ARI). El mateix any, Barcelona va ser escollida
com a seu dels Jocs Olmpics de 1992, un
esdeveniment que feia encara ms necessria
una intervenci de gran abast al centre de la
ciutat.
Lany 1988, la creaci de la societat deconomia
mixta Promoci de Ciutat Vella, sa. com a
rgan per impulsar i liderar la transformaci
del districte va marcar linici tangible dun
procs que ha deixat i continua deixant
un llegat ben visible. Els barris shan dotat
dequipaments, com ara centres cvics,
residncies, biblioteques, centres de serveis
personals o escoles bressol, dels quals
abans estaven mancats; shan ubicat al
Introducci
centre histric equipaments de ciutat, com
el Museu dArt Contemporani, el Centre de
Cultura Contempornia o diversos centres
universitaris; sha renovat la majoria dels
carrers del districte; shan dut a terme algunes
operacions de diversa magnitud per esponjar
el teixit urb i per crear nous espais pblics;
sha construt nou habitatge pblic; sha
ajudat econmicament els propietaris privats
per tal que rehabilitessin els seus edificis,
el seus habitatges i els seus locals; shan
renovat els tres mercats amb qu actualment
compta Ciutat Vella, i shan millorat totes les
infraestructures i les xarxes de serveis del
centre histric.
Promoci de Ciutat Vella, sa. va iniciar
lany 1988 la tasca dimpuls i lideratge de la
transformaci urbanstica del districte. Foment
de Ciutat Vella, sa. va prendre el relleu per tal
de donar continutat al model dempresa mixta
com a instrument per a continuar gestionant
el procs de transformaci i revitalitzaci dels
barris del centre histric de Barcelona.
Constituci
El 19 de febrer de 1999, per acord del Consell
Plenari, es va constituir Foment de Ciutat
Vella, sa. com a societat annima amb capital
ntegrament municipal. El Consell Plenari, en
sessi del dia 23 de febrer de 2000, va acordar
la transformaci de la societat en una empresa
deconomia mixta, amb un capital inicial de
6 milions deuros:
3,6milionsdeurosdecapitalpblic(60%).
2,4milionsdeurosdecapitalprivat(40%).
Objecte social
La societat va ser creada amb lobjectiu de dur
a terme totes les actuacions urbanstiques i
dedificaci planejades en el marc del procs
de transformaci i revitalitzaci del districte de
Ciutat Vella.
Perode de vigncia
Foment de Ciutat Vella, sa. tindr una durada
mxima de 14 anys i, al final daquest perode,
els actius i passius revertiran a favor dentitats
de dret pblic o privat, ntegrament participades
per les Administracions pbliques, un cop que
shagin amortitzat les accions del capital privat.
Actualment, lempresa ha iniciat el seu procs
damortitzaci de les accions del capital privat
per a dur a terme la seva dissoluci en la data
prevista estatutriament. La Junta General
Ordinria dAccionistes de la societat, que es va
celebrar el dia 30 de juny de 2010, acord en
compliment dall que preveu larticle 38 dels
Estatuts, en relaci amb la data de finalitzaci
de la societat i lamortitzaci de les accions
de classe B reduir el capital social en la xifra
de 601.000,00 euros, a crrec de beneficis o
MEMRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 8 PGINA ANTERIOR | NDEX
reserves lliures, mitjanant lamortitzaci de
10.000 accions de la classe B amb un valor
nominal de 60,10 euros cadascuna delles i la
devoluci daportacions el mateix any 2010. Per
tal dacomplir lacord de la Junta, amb data de
29 de novembre de 2010 es van fer efectius els
reemborsaments corresponents a les accions
que shavien amortitzat en virtut de la reducci
de capital acordada. La suma que es va abonar
als titulars de les accions amortitzades va pujar
fins a 601.000,00 euros de devoluci de capital
i 249.432,73 euros de beneficis.
Lnies dactuaci
Dacord amb larticle 49 de la Carta Municipal
de Barcelona, el pla dempresa de la societat
divideix les seves activitats en dues branques,
segons la naturalesa del seu capital.
Activitats de servei pblic
Aquest mbit inclou la gesti de les operacions
del Programa dActuaci Municipal (PAM),
que lAjuntament encarrega a la societat, com
tamb lelaboraci del planejament urbanstic
i el disseny dels nous espais urbans o la
remodelaci daquells ja existents.
En aquesta lnia de treball sinclouen les
actuacions de promoci econmica vinculades
amb els objectius estratgics de la revitalitzaci
de Ciutat Vella.
Tamb dins les actuacions diniciativa municipal
es desenvolupa la promoci de la rehabilitaci
privada.
Finalment formen part daquest grup daccions
la gesti i el manteniment duna part del conjunt
dedificis municipals ubicats a Ciutat Vella,
que actualment no es troben adscrits al servei
pblic i que han estat objecte dun encrrec
especfic a Foment de Ciutat Vella, sa.
Activitats econmiques de mercat
Sn operacions dobtenci o venda de sl o
sostre, tant si sn en forma de solars, com
si sn edificis sencers, habitatges o locals
comercials, que es desenvoluparan amb
lobjectiu dimpulsar la regeneraci del teixit
urb i la dinamitzaci econmica del districte
per tal de fer entrar la participaci de la
iniciativa privada en aquest tipus dactuacions.
mbits dactuaci
de Foment de Ciutat Vella, sa.
Urbanisme i obres
Les actuacions presenten tres tipologies.
Urbanitzaci
Consisteix en la remodelaci dels carrers, la
urbanitzaci de les noves vies pbliques, el
canvi del paviment, la collocaci darbrat i de
mobiliari urb nous.
Equipaments
Es tracta de la construcci o rehabilitaci
dedificis per acollir serveis de proximitat per
al barri, com ara centres cvics, biblioteques,
escoles bressol, residncies per a estudiants,
complexos esportius, apartaments per a gent
gran i mercats municipals dabastiment, entre
daltres.
Infraestructures
Es fonamenta en la installaci de la xarxa de
recollida pneumtica de residus slids urbans
i la seva implantaci progressiva als barris
de Santa Caterina i el Raval, la construcci
o lampliaci de nous aparcaments pblics,
i la modernitzaci de les xarxes de serveis
(electricitat, aigua, gas, telfon, cable,
enllumenat pblic i clavegueram).
Llei de barris
Els projectes que sinclouen en aquesta via de
finanament, amb una dotaci econmica que
aporta la Generalitat de Catalunya, tal i com
es recull en la Llei de millora de barris, rees
urbanes i viles que requereixen una atenci
especial, shan centrat en el barri de Sant Pere i
Santa Caterina, ja finalitzat, i en la Barceloneta
i el Raval Sud, tots tres amb lobjectiu de
renovaci urbana i revitalitzaci social i
econmica als barris mitjanant una actuaci
dintervenci integral.
Habitatge
La millora de les condicions dels habitatges per
a una major qualitat de vida dels seus residents
ha estat un dels objectius prioritaris del procs
de transformaci i revitalitzaci de Ciutat Vella.
Mantenir el carcter residencial i de proximitat
dels barris del districte ha estat fonamental en
aquest procs, juntament amb la recuperaci
del centre histric com a centre neurlgic de
Barcelona. La gesti dels ajuts pblics a la
rehabilitaci privada es va dur a terme des de
lOficina de lHabitatge de Ciutat Vella, servei
municipal que es va englobar a Foment de
Ciutat Vella, sa. fins al mes de juliol de 2009.
Loficina va ser creada el mes de maig de 2004
i va integrar lOficina de Rehabilitaci de Ciutat
Vella, activa des de lany 1988. Actualment,
lOficina de lHabitatge sha incorporat a la
xarxa del Consorci de lHabitatge de Barcelona.
Promoci i dinamitzaci comercial
El comer s un element de cohesi i de
dinamisme a Ciutat Vella. La implantaci del
comer en aquelles rees del centre histric que
hagin pogut patir un retrocs en aquest aspecte
o en les zones del districte que reneixen, fruit
de la renovaci urbanstica, s bsica i alhora
va lligada al manteniment del control dusos i
activitats dels locals per tal de garantir lequilibri
comercial i la mixticitat entre les diverses
tipologies del pblic que en fa s. Sha treballat
en la promoci de nous locals comercials,
la cessi de locals de titularitat municipal a
entitats socials o ladquisici de locals tancats
per fomentar-ne la reobertura amb lobjectiu
com de contribuir a la dinamitzaci i a
lequilibri comercial de Ciutat Vella. Sha creat
una lnia dajuts per a petits emprenedors que
sinstallin en locals dels barris de Sant Pere i
Santa Caterina i la Barceloneta.
Accionariat
La societat mixta es va formar a partir dun
capital social inicial de sis milions deuros (mil
milions de pessetes lany 2001). El capital de
procedncia pblica, anomenat de srie A, s
del60%deltotalmentrequeel40%restant
prov del capital privat, anomenat de srie B.
Dins la srie A, lAjuntament de Barcelona
aportinicialmentel51%delcapitalque
atorga a la societat el carcter de municipal
segons la definici global dempresa municipal
deconomia mixta. Lany 2004, aquestes accions
van ser transferides a la societat privada
municipal BIMSA (Barcelona dInfraestructures
Municipals, S.A.). La Diputaci de Barcelona,
segona instituci pblica implicada en la
creaci de la societat, aport la resta del capital
pblic.
La srie B, corresponent a laportaci del
capital privat, t com a agents diverses
entitats financeres i empreses de serveis
implicades i interessades en la rehabilitaci
i la modernitzaci del nucli histric de
Barcelona. Hi destaca, per la seva significaci
social, la presncia de la societat Iniciativa
per a la Recuperaci de Ciutat Vella, creada
amb lobjectiu de promoure la revitalitzaci
comercial del centre histric de Barcelona.
Composici de laccionariat (el 31 de desembre de 2010)
Accionistes %
BIMSA 3.065.100 56,67
Diputaci de Barcelona 540.900 10
Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona 473.287,50 8,75
Banco Bilbao-Vizcaya-Argentaria, S.A. 450.750 8,33
Invercartera, S.A.U. 315.525 5,83
Telefnica Soluciones Sectoriales, S.A.U. 225.375 4,17
Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella, S.L. 202.837,50 3,75
SABA Aparcamientos, S.A. 135.225 2,50
Total 5.409.000 100
Administraci
Composici del Consell dAdministraci de
Foment de Ciutat Vella, sa. (el 22 de desembre
de 2010)
Presidenta
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Vicepresident primer
Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos
Vicepresident segon
Sr. Emili Sarrin i Avinent
Vocals
Im. Sr. Ramon Garca-Bragado i Acn
Ima. Sra. Merc Homs i Molist
Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil
Sra. Merc Massa i Rincon
Sra. Pilar Solans i Huguet
Sr. Joan Conde i del Campo
Sr. Joan Anton Snchez i de Juan
Sr. Jos Antonio Gilabert i Delgado
Sr. Adri Folia i Campos
Excma. Diputaci de Barcelona,
representada pel Sr. Rafael Roig i Mil
Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona,
representada pel Sr. Pere Guardiola i Tey
Invercartera, S.A.U., representada pel Sr. Eduard
Mendiluce i Fradera (cooptaci: 22-12-2010)
Banco Bilbao-Vizcaya-Argentaria, S.A.,
representat pel Sr. Josep Meseguer i Claps
Telefnica Soluciones Sectoriales, S.A.U.,
representada pel Sr. Llus Castells i Arcas
SABA Aparcamientos, S.A.,
representada pel Sr. Jordi Dez i Dez
Plantilla de Foment de Ciutat Vella, sa.
(el 31 de desembre de 2010)
Direcci General
Xavier Valls i Serra
Carme Gual i Via
Cristina Millet i Vilanova
May Mainar i Font
Montserrat Mon i Jornet
Elena Rosillo i Ballesca
Berta Cendrs i Oll
Organigrama de lempresa
Direcci general
Administraci,
Contractaci
i Recursos Humans
Servei Jurdic, Gesti
del Sl i Patrimoni
Projectes i Obres
Gabinet de la Direcci
de Comunicaci
Oficina Tcnica de
la Barceloneta
Direcci dAdministraci i Contractaci
Elvira Utrillo i Toms
Albert Campos i Cadenas
Maria Josep Comellas i Martn
Eduard Tejero i lvaro
Rosa Maria Junoy i Saludes
Direcci de Projectes i Obres
Robert Marsan i lvarez
Albert Rib i Pratsobrerroca
Jos Miguel Dez i Bueno
Antoni Garcia i Salanova
Jordi Fargas i Soler
Pilar Millet i Vilanova
Josep Maria Plach i Vidal
Ramon Gallego i Castella
Maria Llusa Gimeno i Comas
Servei Jurdic, Gesti de Sl i Patrimoni
Isidre Costa i Ribera
Miquel Man i Clav
Francisco Flores i Reyes
Carme Muoz i Creus
Montserrat Pousa i Engroat
Nria Martnez i Navarro
August Ribeiro i Duarte
Oficina Tcnica de la Barceloneta
Mnica Mateos i Guerrero
Anna Terra i Sans
Arnau Balcells i Capellades
Josep Maria Lpez i Bea
Collaboradors externs
Maite Hernando i Martnez
Miquel Roca i Cols
Isidre Pastor i Batalla
Xavier Sust i Fatj
Conjunt dactuacions
a la plaa del Pedr.
Informe de gesti 2008-2010
Actuacions diniciativa municipal
Actuacions del Pla dActuaci del Districte
2008-2011
Per tal dacomplir les prioritats marcades en
el Pla dActuaci del Districte 2008-2011 (PAD
2008-2011), Foment de Ciutat Vella, sa. ha
dut a terme les actuacions que tot seguit es
descriuen.
Urbanitzaci
Remodelaci de la plaa de Castella
i del carrer de Gravina
La plaa de Castella va ser remodelada per tal
dadequar lespai a ls prioritari dels vianants
i, alhora, per millorar la funci de la plaa com
a prtic dentrada al Raval pel seu extrem
nord. Lactuaci va possibilitar que gran part
de lespai de la plaa anteriorment condicionat
pels vehicles actualment estigui destinat als
vianants, que poden gaudir de ls de tota la
plaa amb les niques excepcions del carril
nic de circulaci i dels trams daccs i de
sortida de laparcament soterrat, el qual tamb
va ser objecte de diversos treballs de millora i
adequaci.
En el carril nic de circulaci de la plaa es
van ubicar les rees de crrega i descrrega
destinades als vehicles que subministren
productes als establiments de lentorn,
com tamb una rea daparcament per a
motos. El carril, que correspon al tram del
carrer dels Tallers que passa per la plaa, t
sentit descendent i shi accedeix des de la
confluncia de la ronda de Sant Antoni amb la
plaa de la Universitat o b des del carrer de
Gravina. A lextrem sud de la plaa, el carril
tomba cap al carrer de Valldonzella, del qual
tamb es va arranjar el tram ms prxim a
la plaa de Castella. Pel que fa a les rampes
de laparcament, es van resoldre buscant la
mxima discreci posible. La daccs es va
mantenir enfront del carrer de Gravina i la de
sortida es va dirigir cap al tram del carrer de
Torres i Amat, que fa de continuaci del carrer
de Montalegre.
Aquest tram del carrer va ser obert i urbanitzat
abans de la remodelaci de la plaa si
b tots dos projectes van formar part del
conjunt dactuacions destinades a millorar
la connectivitat de la plaa de Castella amb
leix dequipaments culturals i universitaris
dels carrers de Valldonzella i de Montalegre
(facultats de la Universitat de Barcelona [UB],
Museu dArt Contemporani de Barcelona
[Macba], Centre de Cultura Contempornia de
Barcelona [CCCB] i Facultat de Comunicaci
Blanquerna-Universitat Ramon Llull [URL]).
Un cop que ha estat remodelada, la plaa de
Castella ha esdevingut una porta dentrada ms
funcional cap al nucli cultural i universitari que
t a tocar, per al qual donava lesquena abans
de la intervenci.
Lactuaci a la plaa es va completar amb la
renovaci del mobiliari urb, la disposici duna
rea per a estacionar-hi bicicletes, la millora
de les xarxes que subministren serveis a la
zona i la substituci dels dos grans parterres
que hi havia anteriorment per uns altres quatre
ms funcionals. En els nous parterres es van
replantar els arbres que ja hi havia a la plaa i
se nhi van afegir de nous per tal de potenciar el
paper de la plaa de Castella com a petit pulm
verd ciutad.
El projecte va comportar tamb la
reurbanitzaci del carrer de Gravina, on
lactuaci tamb va seguir el criteri daugmentar
lespai destinat als vianants, renovar el
Remodelaci de vuit carrers del Raval centre
Els carrers de Vistalegre, de les Carretes, de
lAurora, de la Lleialtat, de Sant Paci, de Sant
Rafael, de Sant Mart i de Sant Bartomeu,
tots vuit situats a lrea del Raval centre,
entre la rambla del Raval i la plaa de Folch
i Torres, han estat remodelats. Lactuaci ha
perms adequar aquests carrers al criteri
general daugmentar lespai per als vianants
i atorgar-los-hi la prioritat que regeix la
reordenaci de lespai pblic a Ciutat Vella en
les ltimes dcades.
Aquests vuit carrers es van pavimentar a un
nic nivell, per amb dos materials diferents
per tal de distingir clarament el tram central,
de paviment de llambordes de granit, i els
trams laterals, de sl de lloses de formig.
Aprofitant laixecament de cada carrer per a
la renovaci del paviment, es van fer treballs
de millora i modernitzaci de totes les xarxes
de subministrament de serveis daquesta
zona: aigua, llum, gas, telfon i clavegueram.
Igualment, en tots els carrers es va renovar
lenllumenat pblic amb la installaci dun
paviment i reforar les xarxes de serveis. En
la calada central es van habilitar algunes
places daparcament per a motos i una zona
de crrega i descrrega per als establiments
hotelers i comercials del carrer.
Per celebrar lacabament de la remodelaci de
la plaa de Castella i del carrer de Gravina, la
tarda del dissabte 13 de setembre de 2008 es
va organitzar a la plaa una festa infantil per als
nens i les nenes del barri.
Projecte: UTE Urgell-Alfa Tecnologies/Greccat.
Execuci de les obres: Rubatec-CRC Obras y Servicios.
Termini de les obres: setembre de 2007-agost de 2008.
Cost: 1,9 milions deuros.
tipus de fanal que redueix el consum energtic
alhora que augmenta la illuminaci. En alguns
daquests carrers, lactuaci va comportar
tamb la installaci de la xarxa de recollida
pneumtica descombraries.
Les obres es van afrontar duna manera
progressiva al llarg dun any i mig per tal de
reduir lafectaci de les molsties tant per
als vens i les venes com per a la circulaci.
Lactuaci formava part del PAD del mandat
municipal anterior si b va concloure el mes de
mar de lany 2008, ja dintre daquest mandat.
Projecte: Alfa Tecnologies.
Execuci de les obres: Acciona Infraestructuras.
Termini de les obres: octubre de 2006-mar de 2008.
Urbanitzaci de la placeta de Martina Castells
La placeta de Martina Castells s el nou espai
pblic per a ls ciutad que ha guanyat el
barri del Raval desprs de la recuperaci del
pati posterior a labsis de la capella de Sant
Lltzer. Lespai va ser urbanitzat com a zona
enjardinada i es va dotar de mobiliari urb i
duna rea de jocs infantils.
La urbanitzaci daquest nou espai pblic forma
part del conjunt dactuacions integrades en la
recuperaci de lilla de Sant Lltzer, delimitada
per la plaa del Pedr i els carrers del Carme,
de lHospital i de Sant Lltzer. Altres actuacions
daquest projecte han estat la rehabilitaci
de ledifici del carrer del Carme, 101-109 com
a nova seu del Centre de Serveis Socials
del Raval (CSS Raval), la reforma de ledifici
del carrer de lHospital, 140-142 per a usos
administratius i lacabament de la restauraci
de la capella de Sant Lltzer.
Projecte: Arderiu i Morat arquitectes.
Execuci de les obres: Teyco.
Termini de les obres: juliol-desembre de 2009.
Cost: incls en la rehabilitaci de ledifici del CSS Raval
(carrer del Carme, 101-109).
Arranjament de la plaa de Salvador Segu
i del carrer dEspalter
El mes de novembre de 2010 siniciaren les
obres darranjament de la plaa de Salvador
Segu i del carrer dEspalter. Aquests dos
espais pblics conformen lentorn immediat
del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya,
la construcci del qual, per lempresa GISA
(Gesti dInfraestructures, S.A.U.), tamb
es trobava en el tram final a lacabament de
lexercici de 2010.
El projecte t, com a lnies bsiques, la
renovaci del paviment i del mobiliari urb com
tamb la millora de lenllumenat pblic i de les
xarxes de subministrament de serveis de la
zona. Lactuaci comporta la installaci de la
xarxa de recollida pneumtica de residus al
carrer dEspalter.
Els treballs en aquesta rea safegeixen als que
ja es van dur a terme al voltant de lilla de la
rambla del Raval, en la qual van ser remodelats
els carrers den Robador, de Sant Rafael, Nou
de Sadurn i el tram del carrer de Sant Josep
Oriol entre el carrer dEspalter i la rambla del
Raval, a ms de la urbanitzaci de la nova plaa
de Manuel Vzquez Montalbn. Posteriorment,
en el marc del Fons estatal dinversi local,
tamb es va dur a terme una actuaci a la plaa
de Salvador Segu, que consistia en la millora
de lrea de jocs infantils.
Projecte: UTE Urgell-Alfa Tecnologies.
Execuci de les obres: Emcofa i Envac.
Termini de les obres: novembre de 2010-maig de 2011.
Cost: 930.000 euros.
Remodelaci del carrer de Joaqun Costa
A primers de 2010 sinici la remodelaci
del carrer de Joaqun Costa, leix viari ms
important del Raval nord. Lobjectiu fonamental
de lactuaci va ser la reordenaci de lespai
pblic, que es va destinar duna manera
prioritria als vianants, i la installaci de la
xarxa de recollida pneumtica de residus.
La remodelaci del carrer es complet amb
la renovaci del mobiliari urb, la millora de
les xarxes de subministrament de serveis i la
collocaci darbrat.
A finals de 2010, la remodelaci del carrer es
trobava en la tercera i ltima fase, que comprn
el tram des del carrer de Ferlandina fins a la
confluncia del carrer de Joaqun Costa amb el
de Torres i Amat i la ronda de Sant Antoni.
Projecte: Cabrera Oliv.
Execuci de les obres: Copisa i Envac.
Termini de les obres: gener de 2010-abril de 2011.
Cinquena fase de la remodelaci dels entorns
del mercat de Santa Caterina
Parallelament a les obres de construcci del
nou mercat de Santa Caterina, des de lany
2004 sha anat afrontant la remodelaci dels
carrers i les places de lentorn del mercat.
Lactuaci sha dut a terme per fases per tal de
minimitzar-ne limpacte i adaptar-la al ritme de
construcci del mercat i ledifici dhabitatges
per a gent gran que es va alar al seu extrem sud.
La cinquena i ltima fase daquesta remodelaci
es va afrontar ja en aquest mandat municipal
i va incloure diversos carrers i places situats
a ambdues bandes de lavinguda de Francesc
Camb, que tamb havia estat objecte duna
important intervenci en el marc del projecte
general de reurbanitzaci dels entorns del
mercat.
Les places de Mercaders i de les Beates i
els carrers del Pare Gallifa, dels Avell, del
Trag, de Massanet, de lArc de Sant Silvestre,
de Mercaders i de les Beates van conformar
lrea dactuaci daquesta cinquena fase.
La pavimentaci de lespai pblic a un nic
nivell, la modernitzaci de les xarxes de
subministrament de serveis, del clavegueram i
de lenllumenat pblic, la renovaci del mobiliari
urb i la millora de lrea de jocs infantils de la
plaa de Mercaders van ser les lnies principals
de lactuaci.
Projecte: Greccat.
Execuci de les obres: Coptalia, S.A.
Termini de les obres: agost de 2007-juny de 2008.
rodes, una zona destacionament de motos
i algunes places per deixar-hi bicicletes. La
rampa daccs es troba al carrer de Sant Rafael
i la de sortida, a la rambla del Raval. La gesti
de laparcament s a crrec de lempresa
municipal B:SM (Barcelona de Serveis
Municipals, S.A.).
Projecte: PCG.
Execuci de les obres: Copcisa.
Termini de les obres: setembre de 2005-juliol de 2008.
Edificaci
Construcci de laparcament de lilla
de la rambla del Raval
El 19 de setembre de 2008 va entrar en
funcionament laparcament pblic municipal
construt al subsl de lilla de la rambla del
Raval. Lestructura de lobra estava acabada
des dun any abans, aproximadament, si b
els ltims treballs previs a lentrada en servei
de laparcament es van posposar fins que la
construcci de tots els edificis que conformen
aquest nou conjunt urb estigus avanada per
evitar que els camions de lobra i els vehicles
dels usuaris de laparcament coincidissin al
carrer de Sant Rafael.
El nou aparcament soterrat, de dues plantes,
t una capacitat per a 228 vehicles de quatre
Rehabilitaci de ledifici
del carrer del Carme, 101-109 com a
Centre de Serveis Socials del Raval
Ledifici situat en els nmeros 101-109 del carrer
del Carme va ser objecte duna rehabilitaci
integral per tal dadequar-lo com a nou Centre
de Serveis Socials del Raval. Daquesta manera,
ledifici histric que havia acollit lantiga Escola
de la Repblica ha recuperat ls social, que ha
fet possible la ubicaci en un espai molt ms
ample, modern i funcional de lequipament que
fins aleshores estava ubicat al carrer dErasme
de Janer, 8.
Els treballs de rehabilitaci de ledifici van
tenir dos objectius fonamentals: duna
banda, millorar lestructura original de
ledifici, redefinir-ne els espais, modernitzar
la installaci de les xarxes de serveis i
comunicacions, i dignificar la faana; de laltra,
adaptar linterior de ledifici per tal que el
centre compls els requisits que marca la nova
normativa municipal sobre centres de serveis
socials.
Barcelona compta amb una xarxa de ms de
trenta equipaments daquest tipus, els quals
han viscut un procs dhomogenetzaci
pel que fa a les seves prestacions, les
dependncies amb qu han de comptar i el
personal necessari per oferir tots els serveis als
usuaris.
La rehabilitaci de ledifici del carrer del
Carme, 101-109 ha estat acompanyada de la
recuperaci, com a espai ds ciutad, del pati
interior situat entre ledifici, el carrer de Sant
Lltzer i el carrer de lHospital. En el nou espai
Construcci de ledifici doficines de la
Tresoreria General de la Seguretat Social
A finals de lany 2010 havia entrat en el tram
final la construcci de ledifici situat al carrer
de lArc del Teatre, 63-65, el qual est destinat
a acollir una oficina integral de la Tresoreria
General de la Seguretat Social.
Ledifici t una estructura de soterrani, planta
baixa i sis plantes dalada, la cinquena i la
sisena situades en un cos de superfcie inferior
a la resta. Lencaix dun edifici volumins
enmig duna trama urbana de carrers estrets
sha resolt atorgant singularitat a la nova
construcci, de la qual la planta baixa i el
soterrani se situen dins els lmits del solar
mentre que les plantes superiors estan
desplaades per tal dalinear-se amb el carrer
de lOm. La superfcie total s de 6.291 m
2
.
pblic, que rep el nom de placeta de Martina
Castells, t una presncia notable labsis de la
capella de Sant Lltzer, la faana frontal de la
qual presideix la plaa del Pedr.
El dissabte 20 de mar de 2010 es va celebrar
una jornada de portes obertes per tal de donar
a conixer als vens i les venes del barri les
dependncies del nou equipament. La jornada
tamb va servir per inaugurar la nova placeta
i per mostrar la capella de Sant Lltzer, de la
qual destaca la restauraci recent de la cpula
barroca de la capella del Sant Sepulcre.
Termini de les obres: gener de 2008-juliol de 2009.
Linterior de ledifici est concebut des de
la flexibilitat per tal de facilitar-ne qualsevol
distribuci despais que es derivin del
funcionament de loficina. Laprofitament total
dels espais operatius, la mxima sostenibilitat
possible i laprofitament energtic en
lexplotaci de les seves installacions sn
alguns dels criteris bsics en el disseny de
ledifici.
La construcci sala en el solar que
anteriorment va acollir el mercat del Carme,
que fou clausurat i enderrocat ats el baix nivell
docupaci de les parades i pel descens del
nombre de clients que presentava en els seus
darrers anys de servei.
A finals de 2010 shavien iniciat tamb els
treballs durbanitzaci dels entorns del nou
edifici, actuaci inclosa dins el mateix projecte
dedificaci. Aquesta obra derivada abraa una
superfcie de 2.330 m
2
, gran part dels quals
corresponen al nou espai pblic generat pel fet
que el nou edifici t una base inferior a la de
lantic mercat del Carme. El fet docupar menys
superfcie al nivell del carrer permet enllaar els
carrers de lOm i de Mina, contigus en el traat,
per que quedaven tallats per la presncia del
mercat.
Projecte: Baena Casamor Arquitectes BCQ.
Execuci de les obres: FCC Construccin.
Termini de les obres: juny de 2009-febrer de 2011.
Cost de ledifici: 8,6 milions deuros (aportats per la
Tresoreria de la Seguretat Social).
Cost de ladequaci dels entorns: 945.660 euros.
Rehabilitaci de ledifici del carrer del
Regomir, 7-9 per ampliar el Centre Cvic
Pati Llimona
La fnca situada al nmero 7 del carrer del
Regomir est essent rehabilitada duna manera
integral des de lestiu de 2009. Lobjectiu de
lactuaci s ampliar les dependncies del Centre
Cvic Pati Llimona, que ocupa la fnca confrontant
situada al nmero 3 del mateix carrer.
La rehabilitaci permet conservar la faana
original i molts dels seus detalls ornamentals
mentre que bona part de lestructura interna de
ledifici ha estat enderrocada i, posteriorment,
alada de nou.
Lampliaci de lespai disponible comportar
una redistribuci general de les dependncies
del Centre Cvic Pati Llimona. Per aquest motiu,
el projecte de rehabilitaci de ledifici del carrer
del Regomir, 7-9 tamb comporta diverses
actuacions a linterior de lactual centre, com
Adequaci de ledifici de la Rambla, 30-32
com a biblioteca del Gtic
Ledifici situat a la Rambla, 30-32, a lalada de
la plaa del Teatre, va ser adequat per al seu
nou s com a biblioteca del Gtic, lltim barri
de Ciutat Vella que encara no estava dotat amb
una biblioteca municipal.
El trasllat de la Universitat Pompeu Fabra al nou
campus universitari del Poblenou va deixar buit
ledifici. LAjuntament de Barcelona va impulsar
un acord de cessi amb la Generalitat de
Catalunya, titular de la finca, per tal de mantenir
el seu s cultural.
Els treballs dadequaci de ledifici per al
seu nou s de biblioteca van abraar un total
de 1.159 m
2
de superfcie, 994 dels quals
corresponen a la superfcie til de lequipament.
La biblioteca ocupa la planta baixa de ledifici
i laccs es troba a la porta de la Rambla, a
lalada de la plaa del Teatre. La resta de
ledifici es comparteix amb lEscola Superior de
Disseny Elisava, que fa servir laccs situat a la
plaa de Joaquim Xirau i Palau.
A linterior de la biblioteca, a partir de lrea
daccs, es distingeixen cinc mbits diferents:
el ms gran, dedicat al fons general; el sector
infantil; la zona de revistes: la sala multimdia, i
lespai de msica i audiovisuals. Els despatxos
de direcci i treball intern, els serveis pblics i
un pati interior completen la distribuci de les
dependncies de lequipament.
La biblioteca es va posar en funcionament el
mes de maig de 2010 amb un fons inicial de
33.665 documents. La dotaci de mobiliari
va ser tamb a crrec de Foment de Ciutat
Vella, sa.
ara la millora de laccessibilitat als lavabos,
la modernitzaci de les installacions i les
obertures dels passos que connectaran els dos
edificis.
Lactuaci a ledifici del carrer del Regomir, 7-9
abraa una superfcie de 1.187,81 m
2
mentre
que la intervenci per a la redistribuci dels
espais de ledifici que acull el centre cvic t una
superfcie de 2.485,80 m
2
.
El projecte tamb fa viable la recuperaci de
fins a 17 m de la muralla romana i la posada al
descobert duna part de les termes romanes
extramurs. Una altra actuaci inclosa en el
projecte s la restauraci de la capella de Sant
Cristfol, original del segle XlX i situada al nivell
de la planta baixa i lentresl de ledifici.
Projecte: Greccat.
Execuci de les obres: Constructora San Jos, S.A.
Termini de les obres: juliol de 2009-agost de 2011.
Ledifici data de 1879, quan va ser construt
per acollir el Gran Hotel Falcn. A linici de la
Guerra Civil, lhotel va ser expropiat pel Partit
Obrer dUnificaci Marxista (POUM), que hi va
situar el seu comit militar. Durant el franquisme
fou la seu de la companyia FECSA i a primers
dels anys noranta del segle XX va ser rehabilitat
per al seu s universitari.
El mat del diumenge 2 de maig de 2010 es va
celebrar una jornada de portes obertes per tal
de donar a conixer el nou equipament als vens
i les venes del barri.
Projecte: Ramon Farr-Escofet i Massimo Preziosi (m1441
arquitectura).
Execuci de les obres: Levante, S.A.
Termini de les obres: juliol de 2009-gener de 2010.
Cost: 752.226,37 euros.
Rehabilitaci de ledifici de la plaa de les
Beates, 5 com a Casa dels Entremesos
Ledifici situat al nmero 5 de la plaa de
les Beates va ser objecte duna rehabilitaci
integral per tal de consolidar la finca i
adequar-la per al seu nou s dequipament
cultural destinat a acollir la Casa dels
Entremesos.
La finca originalment formava part de lantic
Palau Mercaders i havia estat objecte de
diverses modificacions al llarg de la seva
histria, especialment les remuntes que se
li van fer en els segles Xvlll i XlX. Lestructura
de ledifici s de planta baixa i tres plantes
dalada i la seva superfcie til desprs de la
reforma s de 1.244 m
2
.
La reforma que va permetre adequar-la com a
Casa dels Entremesos va seguir aquestes lnies
bsiques de treball: habilitar la planta baixa
per a magatzem i exposici dels gegants i el
bestiari amb accs des del carrer; ubicar una
de la Volta de la Perdiu; reformar les faanes
interiors i els patis; restaurar les cobertes i els
terrats, i redistribuir els espais per adequar el
pla funcional i crear nous eixos de comunicaci
horitzontal.
Lequipament est gestionat per la
Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari
de Ciutat Vella, per mitj del conveni de cessi
de ls de ledifici que van signar lAjuntament
de Barcelona i aquesta entitat el 15 de febrer
de 2007. Es va satisfer aix la petici de la
Coordinadora de disposar dun local que, a
ms de ser un espai per acollir la imatgeria
festiva de les entitats agrupades, permets
desenvolupar projectes de producci cultural i
de difusi, recerca i creaci de cultura popular.
La Casa dels Entremesos, que fou inaugurada
el 20 de setembre de 2009, est concebuda
com un centre cultural que acull, difon i promou
les representacions de la cultura popular que
es coneixen amb el nom dentremesos, com ara
la imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari),
la dansa (bastons i esbarts) i el foc (diables
i jocs malabars). Lequipament exposa duna
manera permanent els elements histrics de
la imatgeria festiva barcelonina alhora que
ofereix un ampli ventall dactivitats, com tallers,
cursos, conferncies, concerts, presentacions,
exposicions temporals o programes didctics
per a les escoles.
Execuci de les obres: Construccions Exisa.
Termini de les obres: gener de 2006-febrer de 2009.
nova escala i un ascensor per accedir a les
plantes superiors; disposar, en cada planta,
dun nucli de serveis higinics i un magatzem de
material i de neteja; habilitar la planta primera
per a sales polivalents dassaig per a les
diverses associacions; destinar els despatxos
per a les entitats a les plantes segona i tercera;
disposar de sales de biblioteca-arxiu a la planta
segona; disposar de sales de reunions a la
planta tercera; reformar les faanes exteriors
tant de la plaa de les Beates com del carrer
Rehabilitaci del Palau dels Marquesos dAls
com a equipament social multifuncional
Dins el primer trimestre de 2011 est previst
que sacabi la rehabilitaci del Palau dels
Marquesos dAls. Aquesta finca histrica
situada al carrer de Sant Pere Ms Baix, 55
acollir un equipament multifuncional ds
social que aplegar tres centres: una escola
bressol, un casal de joves i un centre de
formaci dadults.
El projecte de rehabilitaci del Palau dels
Marquesos dAls es va definir en el marc del
Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina ja
que els usos collectius als quals es destina
el nou equipament van ser definits dins els
programes socials del projecte integral de
millora fsica i social que es va desenvolupar en
aquests barris entre els anys 2004 i 2009.
La rehabilitaci respecta lestructura histrica
de ledifici, conformada per cinc nivells: planta
baixa, principal, primer pis, segon pis i coberta.
La planta principal comptava originalment amb
un pati interior que havia estat readaptat com
a teatre i que actualment est essent recuperat
com a espai que quedar integrat a la zona de
jocs de lescola bressol. Lactuaci abraa una
superfcie total de 3.332 m
2
, 2.991 dels quals
sn de superfcie til.
En la distribuci despais del nou equipament
per als tres usos als quals es destina, tant
lescola bressol com el casal de joves
ocuparan una part de la planta baixa i de la
planta principal si b lescola bressol tamb
disposar dun petit espai en el primer pis.
La resta daquesta planta i tot el segon pis
estar destinat a acollir el centre de formaci
dadults.
El Palau dels Marquesos dAls s una finca
dorigen medieval que es va anar conformant
a partir de lagrupaci dimmobles de diferents
propietaris entre els darrers anys del segle Xvl
i els primers del segle Xvll. Al llarg del segle XX,
ledifici va tenir diversos usos i llogaters. A
partir de la Segona Repblica va ser la seu
del Centro Obrero Aragons, que fou lentitat
que va reconvertir el pati interior en teatre.
Posteriorment va passar a ser la seu de la
Penya Cultural Barcelonesa, ltima funci de
lantic Palau dels Marquesos dAls fins al seu
tancament.
Projecte: AM Arquitectes CSP.
Execuci de les obres: Copisa.
Construcci del Centre Esportiu Municipal
Ciutadella
El Centre Esportiu Municipal (CEM) Ciutadella
es troba situat dins els lmits del parc, a
tocar de la confluncia dels passejos de
Circumvallaci i de Picasso i de lavinguda
del Marqus de lArgentera. Lequipament
destina una superfcie de 4.300 m
2
a la
prctica de lesport amb un ventall dactivitats
obert a usuaris i usuries de totes les edats
i diversificat en diversos mbits, com ara la
competici, la formaci, el lleure i la salut.
Les principals dependncies amb qu compta
sn una piscina coberta, una dhidromassatge,
un solrium, una piscina a laire lliure, diverses
sales per a fitness i altres activitats, una pista
poliesportiva coberta i diverses pistes de
petanca exteriors.
El nou poliesportiu va ser concebut amb la idea
de donar servei especialment als vens i les
venes dels barris de Sant Pere, Santa Caterina
i la Ribera, lnica de les quatre rees de Ciutat
Vella que encara no disposava dun equipament
esportiu municipal.
Un aspecte singular del nou equipament
esportiu s el fet dincorporar a linterior de les
installacions les restes arqueolgiques que es
van trobar quan es va comenar lexcavaci
per executar el projecte. Es tenia coneixement
que en aquest indret podien aparixer restes de
lantiga Ciutadella, erigida per Felip V a partir
de 1714, desprs de la demolici del barri de la
Ribera, i enderrocada a mitjan segle XlX, per
la troballa feta va superar qualsevol previsi ja
que es tractava dun fragment sencer dun dels
baluards de lantiga fortificaci militar.
El valor histric i arqueolgic de les restes
trobades va obligar a modificar el projecte i
resoldre la forma en qu havien de preservar-se
en el mateix indret on van ser localitzades. Es
va aconseguir amb una soluci original que
les integra i les fa visibles des de linterior de
lequipament ja que la traa del mur serveix
per delimitar i separar el vas de la piscina de
la zona daiges ldiques. Un petit fossar fa
ms visible i protegeix el mur histric, tractat
duna manera especfica per protegir-lo del clor
i els vapors de la piscina i potenciat amb una
illuminaci que el fa visible, fins i tot de nit,
des del finestral exterior de ledifici. Un altre
segment de la muralla s visible en un dels
extrems de la pista poliesportiva interior.
La gesti del nou equipament municipal va
ser adjudicada a Ciutat Vella AIE, associaci
sense nim de lucre que agrupa tres entitats
esportives daquest districte: el Club Nataci
Atltic-Barceloneta, el Club Bsquet Ciutat
Vella i la Fundaci Emvip.
El dissabte 13 de febrer de 2010 es va celebrar
lacte dinauguraci, que va consistir en una
jornada de portes obertes amenitzada per
diverses activitats esportives i festives a la nova
installaci.
La construcci del nou equipament va
comportar, com a actuaci vinculada, la
renovaci de les gbies de laviari del zoo, que
estan situades a la zona dinfluncia de lespai
que ocupa el complex esportiu.
Projecte: Batlle i Roig arquitectes.
Execuci de les obres: Copisa.
Termini de les obres: setembre de 2007-novembre de 2009.
Adequaci del Centre dAtenci Primria
Casc Antic
Lestiu de 2009 es van dur a terme els treballs
dadequaci del Centre dAtenci Primria
(CAP) Casc Antic, situat al nmero 24 del
carrer del Rec Comtal. Lactuaci va permetre
adaptar les caracterstiques de la planta baixa
de lequipament tant al programa funcional
com a les directrius de disseny establertes pel
Servei Catal de la Salut de la Generalitat de
Catalunya. El CatSalut va finanar lactuaci i
tamb es va ocupar dadjudicar la redacci del
projecte mentre que Foment de Ciutat Vella, sa.
va gestionar el procs dexecuci de les obres.
Posteriorment, en el marc del Fons estatal
docupaci local, es van fer les obres de
renovaci del paviment de lespai pblic que
exerceix de zona daccs al CAP i aix es
va completar la doble acci de millora de
lequipament.
Projecte: Ramon Garcia Riera.
Execuci de les obres: Lnia Arquitectura.
Termini de les obres: juny-setembre de 2009.
Cost: 353.000 euros (aportats per CatSalut).
documentaci, larxiu i la biblioteca del museu, i
el soterrani ser ds intern.
Formalment, el nou edifici est vertebrat per
la presncia dun lluernari transversal que
transporta la llum exterior a les plantes primera
i baixa. Una faana de vidre protegida per una
volada interrelaciona linterior de ledifici amb
lespai exterior, amb la qual cosa es fa possible
la continutat visual entre el jard del museu i la
plaa, dissenyats duna manera unitria.
Lampliaci del Museu Picasso a partir de la
construcci daquest edifici annex oferir una
doble via daccs al centre: duna banda, per la
plaa de Jaume Sabarts, que es convertir en
un espai de trobada, i de laltra, pel carrer de
Montcada. Aquesta duplicitat daccs permetr
descongestionar el carrer de Montcada,
actualment molt condicionat per lafluncia de
visitants al museu.
Projecte: Jordi Garcs.
Execuci de les obres: OHL.
Termini de les obres: juliol de 2009-gener de 2011.
Construcci de ledifici annex
del Museu Picasso
La construcci de ledifici que permetr
ampliar les dependncies del Museu Picasso
es trobava, a finals de 2010, en lltima fase
de la seva execuci. La faana principal est
encarada a la plaa de Jaume Sabarts si
b ledifici fa cantonada amb el carrer de
Flassaders.
Ledifici annex s arquitectnicament
independent de lactual Museu Picasso.
Lobjectiu dampliar les dependncies del
museu no s tant el dengrandir els espais
expositius, sin el de disposar duna rea
completament nova en la qual sapleguin
serveis relacionats amb lactivitat musestica,
com el centre de documentaci, larxiu, la
biblioteca i el servei educatiu.
Lestructura del nou edifici est conformada per
un soterrani, la planta baixa i la planta primera,
i la superfcie total s de 1.721,33 m
2
. La planta
baixa acollir la recepci i els espais habilitats
per dur a terme activitats, la primera planta
es destinar ntegrament al nou centre de
Rehabilitaci de ledifici de La Seca
per a equipament cultural
Ledifci situat al nmero 40 del carrer de
Flassaders s objecte, des de primers de 2010,
duna rehabilitaci integral per tal dadequar-lo
al seu nou s dequipament cultural. El
projecte busca retornar a la fnca laspecte
que presentava en lltima etapa en qu va
acollir lantiga fbrica de moneda de Barcelona,
activitat a la qual ledifci deu el nom de La Seca.
Lenderroc dels elements superposats al llarg
dels anys i el repicat de tots els murs per tal
de recuperar la pedra originria que encara es
conserva sn dues fases fonamentals daquest
retorn a lestructura de mitjan segle XlX, quan va
cessar la producci de moneda. La rehabilitaci
permet de guanyar espai per mitj de la
reconversi de laltell en una nova planta i de
configurar-se aix una nova estructura de planta
baixa i dues plantes dalada.
De la mateixa manera que en totes les
rehabilitacions dedificis histrics per a nous
usos, el projecte incorpora solucions per tal
de fer compatibles la conservaci de la finca
original amb ladequaci dels espais interiors
per als nous usos de lequipament. Una de
les solucions ms singulars en aquesta lnia
s la reconversi de lantic pati interior de la
planta baixa, que fou cobert el 1902 per ser
utilitzat com a magatzem, en un petit teatre. La
faana del carrer de Flassaders es recupera
ntegrament tant pel que fa als murs com
pel que fa a lescut ornamental de la dinastia
borbnica que encara llueix sobre larcada de la
porta principal.
La gesti i ls del nou equipament
correspondr, per un perode de 10 anys,
a lEspai Brossa, entitat que va resultar
adjudicatria del centre en el concurs pblic
convocat per lAjuntament de Barcelona el
mes de setembre de 2009. Actualment, lEspai
Brossa t la seu al carrer de lAllada-Vermell
i, amb el trasllat al nou centre, podr
desenvolupar un projecte darts escniques, de
creaci i de recerca i difusi de la mgia.
El nom de La Seca prov del mot rab sekka,
que significa lloc on es fabrica moneda. Molt
probablement, per, els orgens de ledifici
siguin anteriors a la fbrica i es remuntin al
segle Xll. La fbrica va comenar a produir
moneda a partir de lany 1441, quan el rei
Alfons V va atorgar al seu uixer, Leonardo
de Sos, el dret dencunyar florins, ducats,
escuts, llusos i trentenes. Lany 1836 encara
foren encunyades pessetes amb la inscripci
Principado de Catalua. La fabricaci de
moneda a La Seca es va aturar lany 1849 i
ledifici va anar tenint, a partir daleshores,
diversos usos: taller de pells adobades,
magatzem de drogueria i, finalment, discoteca.
Projecte: Meritxell Inaraja Gens.
Execuci de les obres: Contratas y Obras.
Termini de les obres: gener de 2010-abril de 2011.
diversos serveis s de 1.053,45 m
2
. En quedar
enretirat de la lnia de faana, ltic genera un
terrat que es va cobrir totalment amb panells
de plaques fotovoltaiques, amb la qual cosa
lAjuntament de Barcelona va complir el seu
comproms de dotar els edificis municipals de
fonts denergia sostenibles i respectuoses amb
el medi ambient.
Les quatre entitats del barri que tenen la
seva seu al nou edifici sn els Geganters de
la Barceloneta, els Diables, el Selectiu de
Cantaires i lAssociaci dAlumnes Adults del
CP Verge del Mar. Cada entitat disposa dun
local al semisoterrani, que compta tamb amb
un espai ds com que poden fer servir les
quatre entitats, segons les seves activitats.
La planta baixa i la planta primera estan
destinades ntegrament al Centre de Serveis
Socials de la Barceloneta si b distingint-ne
Construcci de lequipament municipal
destinat a Centre de Serveis Socials
Barceloneta i escola dadults
Al llarg de la tardor de lany 2008 va anar
entrant progressivament en servei el nou edifici
del Centre de Serveis Socials Barceloneta,
situat a la confluncia dels carrers de Balboa
i de Pizarro. Un cop que es va celebrar lacte
formal dinauguraci, el 4 doctubre daquell
any, a finals del mateix mes va comenar
a operar lAula de Formaci dAdults.
Posteriorment es van anar traslladant a ledifici
les quatre entitats del barri que hi tenen la seva
seu i, finalment, va entrar en funcionament el
Centre de Serveis Socials.
Ledifici est estructurat en semisoterrani,
planta baixa, quatre plantes dalada i tic,
en el qual sha installat la maquinria de
lequipament. Ledifici fa 21,3 m dalada i
el total de superfcie til que es destina als
els usos. La planta baixa acull el taulell de
recepci, els despatxos datenci al pblic
i la sala annexa de suport mentre que a la
planta primera subiquen les dependncies
administratives i de direcci de lequipament.
Entre la segona i la quarta plantes subica
lAula de Formaci dAdults de la Barceloneta
que gestiona el Departament dEducaci de
la Generalitat de Catalunya. El centre compta
amb dues aules, un despatx de secretaria i
direcci, una doble aula polivalent, una sala
de professors, dos despatxos de tutoria, una
aula especfica dinformtica i un espai de
biblioteca.
Lentrada en funcionament del Centre
de Serveis Socials Barceloneta va estar
emmarcada en el pla dampliaci i millora del
model de serveis socials bsics impulsat per
lAjuntament de Barcelona i que ha perms
augmentar fins a 43 el nmero de centres
daquest tipus amb qu compta la ciutat.
Projecte: Valeri Consultors Associats.
Termini de les obres: desembre de 2005-setembre de 2008.
Conveni per a la construcci duna
escola bressol a la Barceloneta
LAjuntament de Barcelona, per mitj de Foment
de Ciutat Vella, sa., i la Fundaci Privada
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, han
establert les bases per a la construcci duna
escola bressol a la Barceloneta.
El nou equipament estar ubicat al pati interior
dilla de la finca situada al carrer dAndrea
Dria, 25-31, que comptar, des del carrer, amb
un passads daccs al pati que acollir lescola
bressol. En la lnia de la faana de la finca, la
fundaci construir 30 habitatges en rgim de
lloguer per al barri.
Lacord sha formalitzat dins daquest mandat
mitjanant la signatura de dos convenis. El
primer, del 28 de maig de 2009, va establir
les bases daquest acord de carcter social
mentre que el segon, del 19 de novembre del
mateix any, va fixar el marc de collaboraci
que garantir el finanament de les obres de
construcci de lescola bressol.
Conveni per a la reordenaci de lilla
del carrer de lOm
LAjuntament de Barcelona, per mitj de
Foment de Ciutat Vella, sa., i la Generalitat de
Catalunya, per mitj de lInstitut Catal del Sl
(Incasl), van signar el dia 11 de novembre de
2009 el conveni per a la reordenaci de lilla
del carrer de lOm, lrea urbana delimitada per
lavinguda de les Drassanes i els carrers Nou de
la Rambla, de lOm i de lArc del Teatre, al barri
del Raval.
La remodelaci tindr, com a principals
actuacions, lenderroc de 80 habitatges situats
al carrer de lOm, la millora i ladaptaci
dels habitatges que es conservaran, la
distribuci ms racional dels edificis destinats
a equipaments i lestabliment dun sistema
despais lliures adient a les caracterstiques del
barri.
La situaci daquesta illa del Raval va ser
objecte, durant els anys 2007 i 2008, dun
treball de diagnosi social que va elaborar un
grup de tcnics i dexperts en treball social, tant
del Districte de Ciutat Vella com de lIncasl.
Entre les conclusions daquest informe es va
assenyalar molt especialment la convenincia
dintervenir en lespai per tal de substituir
una part de ledificaci existent, dignificar els
La Fundaci Privada Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau finanar la construcci de
lequipament si b lAjuntament de Barcelona,
per mitj de Foment de Ciutat Vella, sa. i el
Consorci dEducaci de Barcelona, nassumir
el cost final, retornant ms endavant la
quantitat finanada per lentitat privada.
Aquesta operaci permetr diniciar lexecuci
del projecte tot i no disposar-se duna manera
immediata de la dotaci pressupostria
municipal que shi destina, amb la qual cosa
es prioritza aix linters pblic daquest
equipament necessari per als vens i les venes
de la Barceloneta.
La Fundaci Privada Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau construir, en el mateix complex, 30
habitatges dobra nova en rgim de lloguer, que
ajudaran a palliar la manca dhabitatges nous
en aquesta zona.
espais collectius i aplicar algunes mesures que
resolguessin els problemes de convivncia,
de manteniment de lespai i dels serveis de
ledificaci actual.
El conveni signat va marcar linici del procs
delaboraci del planejament necessari per
dur a terme loperaci. Un cop que saprovi
el planejament, sestablir un segon conveni
en qu es detallaran i es quantificaran els
compromisos, els recursos aportats i el
calendari de les actuacions que conformaran
aquesta reordenaci.
Un altre comproms establert en aquest
conveni s el de posar a disposici dels vens
i les venes que hagin de ser reallotjats el
parc dhabitatge pblic, tant dels operadors
municipals amb capacitat de collaboraci
(Adigsa [Administraci, Promoci i Gesti, S.A.],
Patronat Municipal de lHabitatge i Foment
de Ciutat Vella, sa.) com de la Generalitat de
Catalunya (Incasl).
Projecte dedificaci i urbanitzaci
Reforma de la plaa de la Gardunya
Cinc grans actuacions conformen el projecte
de reforma de la plaa de la Gardunya: el
soterrament i lampliaci de laparcament i la
zona logstica del mercat; la construcci de 64
habitatges (50 pblics i 14 privats) a la banda
de muntanya; la construcci dun equipament
per a lEscola Massana a la banda de mar; la
dignificaci de la faana del mercat que mira a
la plaa, i la urbanitzaci del nou espai pblic
que genera la supressi de laparcament en la
superfcie, lactivitat que fins ara ha condicionat
qualsevol altre s ciutad de la plaa.
Les directrius de la reforma van derivar-se
del procs de participaci ciutadana que el
Districte de Ciutat Vella i Foment de Ciutat
Vella, sa. van impulsar durant els mesos dabril
i maig de 2005 i en el qual es van recollir 173
aportacions de vens i venes, dentitats de
lmbit dinfluncia de la plaa de la Gardunya
i de tcnics, arquitectes i urbanistes. Sobre
les conclusions daquest procs, lAjuntament
comerciants amb una parada al mercat de
la Boqueria van conixer de primera m el
projecte i les actuacions que el conformen el
28 de maig de 2008 en lacte de presentaci
que es va organitzar en el nou edifici de la
Universitat de Barcelona al Raval.
Segons la previsi actual, les cinc grans
actuacions que conformen la reforma de la
plaa de la Gardunya han destar acabades
lany 2015.
Desviament dels serveis previ a linici
de les obres
Linici de les obres de reforma de la plaa
de la Gardunya va requerir, com a actuaci
prvia, el desviament de les xarxes de serveis
canalitzades al subsl de la plaa i al seu mbit
dinfluncia.
Els mesos de novembre i desembre de 2008 es
van dur a terme, en diversos punts de la plaa i
els voltants, i del gener a labril de 2009 es van
desenvolupar les obres de desviament de les
quatre xarxes de serveis que van ser objecte
daquesta actuaci: aigua, electricitat, gas i
clavegueram.
El desviament de les xarxes va permetre allar
aquests quatre serveis de possibles afectacions
durant el desenvolupament posterior de les
obres de construcci de laparcament soterrat.
Del total de sis actuacions que van conformar
les obres de desviament dels serveis, quatre
es van fer a la plaa de la Gardunya i els seus
entorns: la construcci duna nova estaci
transformadora soterrada a la plaa de Sant
Galderic; lobertura de rases per redistribuir
el cablejat elctric dels carrers de Jerusalem,
del Carme i de les Floristes de la Rambla i
de Barcelona va encarregar el Pla Director,
redactat pel despatx de larquitecta Carme
Pins, desprs de guanyar el concurs per a
ladjudicaci del projecte lany 2006.
Fins a linici de les obres de laparcament
lany 2010, es va seguir el procs de tramitaci
urbanstica del projecte i es va anar treballant
gradualment la concreci de molts aspectes
relacionats duna manera directa o indirecta
amb el projecte, com ara dissenyar un sistema
per a les obres del subsl per tal que aquestes
no afectessin el funcionament del mercat de la
Boqueria i recuperar la llicncia de laparcament
per part de lAjuntament perqu cesss la seva
activitat.
Els vens i les venes de lmbit de la plaa
de la Gardunya, les entitats del barri i els
del passatge de la Virreina; el desplaament
de la canonada daigua existent al carrer de
les Floristes de la Rambla, i la remodelaci
del clavegueram a la part nord del carrer de
Jerusalem. Les dues actuacions restants
es van dur a terme a linterior del mercat: la
construcci de rases per a la canalitzaci
elctrica des de la nova estaci transformadora
de la plaa de Sant Galderic fins a ledifici
doficines del mercat i lobertura de noves rases
per a les xarxes daigua i de gas.
Projecte: PCG.
Execuci de les obres: Gecoinsa i Instalaciones y
Transformaciones Elctricas Europeas.
Termini de les obres: novembre de 2008-abril de 2009.
Construcci de laparcament soterrat i de
lrea logstica del mercat de la Boqueria
Les obres de construcci de laparcament
soterrat i de lrea dactivitats logstiques del
mercat de la Boqueria es van iniciar el 13 de
setembre de 2010, un cop que laparcament en
superfcie va cessar la seva activitat el 10 de
setembre.
Dins el calendari de lobra, sha establert un
termini parcial de 29 mesos per a lentrada en
servei de laparcament, prevista per al febrer de
2013.
Laparcament ser de tres plantes i tindr 451
places ds pblic, distribudes entre les plantes
segona i tercera. La primera es destinar
per a ls exclusiu dels comerciants amb una
parada al mercat i dels provedors del mercat
de la Boqueria, que disposaran de 77 places
per fer la crrega i descrrega que actualment
duen a terme a la superfcie de la plaa. B:SM
gestionar laparcament.
El soterrament de lrea logstica del mercat
permetr triplicar lespai destinat a magatzems
ja que es passar dels 948 m
2
actuals als
2.634 m
2
de la nova infraestructura. Repartits
entre les tres plantes, hi haur 92 magatzems
de 10 m
2
cadascun.
Lactuaci al subsl de la plaa de la Gardunya
abraar una superfcie construda de 22.349 m
2
.
Projecte: PCG.
Execuci de les obres: Tau Icesa i Dragados.
Rehabilitaci de finques i locals municipals
En el perode 2008-2010 shan dut a terme cinc
actuacions per rehabilitar, duna manera integral
o parcial, edificis i locals de titularitat municipal.
Rehabilitaci parcial (7 habitatges
i elements comuns) de ledifici dhabitatges
del carrer del Carme, 84
Projecte: ACXT/IDOM.
Execuci de les obres: Novantia.
Termini de les obres: gener de 2008-febrer de 2009.
Cost: 618.727,85 euros.
Rehabilitaci integral de ledifici ds
administratiu del carrer de la Ciutat, 3
Projecte: Anna Codina.
Execuci de les obres: Penta, S.A.
Termini de les obres: juliol de 2007-abril de 2009.
Gesti urbanstica
En el periode 2008-2010 shan desenvolupat
diversos projectes de gesti urbanstica que han
comportat un buidatge de fnques i enderrocs.
Alliberament de lilla compresa entre
els carrers de Sant Rafael, de Sant Mart
i de la Riereta
Sha completat el procs dalliberament de sl
en aquesta illa del barri del Raval, en qu hi
ha projectada la construcci duna promoci
dhabitatges i la nova seu de lEscola Cintra.
Els enderrocs es van fer en dues fases,
adaptats al ritme de buidatge de les finques.
Durant els mesos de mar i abril de 2009
es van enderrocar els edificis del carrer de
Sant Mart, 14 i del carrer de la Riereta, 21.
Posteriorment, entre el mesos de setembre
i novembre de 2010 van ser enderrocats els
edificis del carrer de Sant Mart, 10 bis-12, del
carrer de Sant Rafael, 29-31 i del carrer de la
Riereta, 19. Desprs dels primers enderrocs,
el Departament dEducaci de la Generalitat
de Catalunya va collocar al solar les casetes
de mduls prefabricats per a ls de lEscola
Cintra. A la resta del solar sha dut a terme una
urbanitzaci provisional que inclou una pista de
bsquet per a ls dels alumnes daquest centre
escolar i larranjament de la resta per a usos
ciutadans.
Rehabilitaci de la faana de ledifici
dhabitatges del carrer den Tantarantana, 23
Projecte: ngel Fibla
Execuci de les obres: Terramat.
Termini de les obres: desembre de 2009-maig de 2010.
Aquesta obra es va afrontar en dues fases: la
primera mitjanant el Fons estatal dinversi
local i la segona, com a actuaci municipal.
Rehabilitaci del local dusos mltiples del
carrer del Comer, 42
Projecte: TC Estudi, S.L.P.
Execuci de les obres: Corpimo, S.A.
Termini de les obres: agost de 2009-juliol de 2010.
Rehabilitaci integral de ledifici dhabitatges
del carrer de les Basses de Sant Pere, 3
Projecte: ArqForum.
Execuci de les obres: Beta Conkret, S.A.
Termini de les obres: mar de 2010-juny de 2011.
Enderroc de la finca del carrer
de Ginebra, 19-21
El maig de 2009, lAjuntament de Barcelona va
aconseguir, grcies a una permuta de fnques,
la titularitat de ledifci del carrer de Sant
Carles, 6, al barri de la Barceloneta. Aquest
edifci, conegut popularment com la Casa del
Porr, est destinat a ser un nou equipament
per al barri, motiu pel qual es va rehabilitar en el
marc del Pla de Barris de la Barceloneta. Ledifci
que va aportar lAjuntament a la permuta de
fnques est situat al carrer de Ginebra, 19-21,
amb lobjectiu de construir-hi, per Bagursa
(Barcelona Gesti Urbanstica, S.A.), una nova
promoci dhabitatges. Sis dels nous habitatges
seran per a Inmuebles e Inversiones Gumont,
S.L., anterior titular de ledifci del carrer de Sant
Carles, 6. En el conveni de permuta de fnques
va quedar establert que Foment de Ciutat Vella,
sa. sencarregaria de lenderroc de la fnca del
carrer de Ginebra, 19-21, actuaci que es va dur
a terme entre els mesos de febrer i abril de 2010.
Enderroc de la finca del carrer
de Sant Francesc, 10-12
El PAD 2008-2011 va projectar la construcci
dhabitatge pblic en diversos indrets de
Ciutat Vella. Un dels edificis se situar al solar
resultant de lenderroc realitzat al carrer Nou
de Sant Francesc, 10-12, al barri Gtic, que
es va dur a terme entre els mesos doctubre i
novembre de 2009.
Buidatge previ a lenderroc duna part de
lilla compresa entre els carrers dels Mestres
Casals i Martorell i de lArc de Sant Cristfol
Entre el conjunt dactuacions destinades a
regenerar fsicament i socialment el barri de
Santa Caterina hi ha, a ms de projectes ja
conclosos, com la construcci del nou mercat,
lobertura de la prolongaci de lavinguda de
Francesc Camb o la urbanitzaci de lespai del
Pou de la Figuera i la ubicaci dun equipament
sociosanitari. Lemplaament destinat al nou
centre s una part de lilla de cases compresa
entre els carrers dels Mestres Casals i Martorell
i de lArc de Sant Cristfol, fet que ha obligat
a un llarg procs de buidatge de finques. En
els ltims dies de 2010 va quedar completat el
buidatge de tots els edificis afectats per aquest
projecte, els compresos entre els nmeros 2
i 16 del carrer dels Mestres Casals i Martorell
i el del carrer de lArc de Sant Cristfol, 7. El
procs dalliberament de sl resta pendent
dels enderrocs, que es faran mantenint
alguns elements caracterstics de les faanes
dalgunes daquestes finques.
Planejament urbanstic
Planejaments urbanstics municipals
impulsats per Foment de Ciutat Vella, sa.
Foment de Ciutat Vella, sa. ha continuat
impulsant la redacci o la modificaci de
diversos planejaments urbanstics amb
lobjectiu de continuar progressant en el procs
de transformaci i regeneraci dels barris del
centre histric de Barcelona.
Lany 2008 dos planejaments van completar el
procs daprovaci definitiva:
ModificacipuntualdelPlaEspecialde
Reforma Interior (PERI) del sector oriental en
lmbit del carrer de Gombau, 16 i la plaa
de Sant Cugat. Laprovaci definitiva es va
publicar el 9 de setembre.
Modificacidelplanejamentperalacreaci
de nou habitatge social/pblic a Ciutat Vella.
Laprovaci definitiva es va publicar el 17 de
setembre.
Lany 2009 van completar el procs daprovaci
definitiva tres planejaments:
PlaEspecialUrbanstic(PEU)perala
concreci de les condicions dedificaci de
lampliaci del Museu Picasso. Laprovaci
definitiva es va publicar el 25 de mar.
PEUperalaconcrecidelescondicions
dedificaci del nou edifici de lEscola
Massana. Laprovaci definitiva es va publicar
el 18 de maig.
PEUperalaconcrecidelescondicions
dedificaci de la finca de La Seca, situada
al carrer de Flassaders, 40. Laprovaci
definitiva es va publicar el 19 de novembre.
Lany 2010 van completar el procs daprovaci
definitiva dos planejaments:
Expropiaci i buidatge de les finques incloses
en el projecte de taxaci conjunta de lmbit
de la plaa de la Gardunya
Sha completat el procs tant dexpropiaci
com de buidatge de les finques afectades pel
projecte de reforma de la plaa de la Gardunya.
Totes aquestes finques es troben situades a
la banda de mar de la plaa, on el projecte
contempla la construcci dun nou edifici per
a lEscola Massana. Les finques afectades pel
planejament urbanstic i incloses en el projecte
de taxaci conjunta sn les dels carrers de les
Floristes de la Rambla, 4 i 6, les del carrer de
lHospital entre els nmeros 48 i 54, i la part
posterior de les finques del mateix carrer de
lHospital entre els nmeros 42 i 46.
Expropiaci de la finca del carrer
del Sotstinent Navarro, 14
El procs dexpropiaci daquesta finca sha
completat durant lany 2010 si b a lacabament
de lexercici restava pendent el buidatge. El
sl que salliberar amb lenderroc de ledifici
est destinat a la urbanitzaci duns jardins
des dels quals ser visible el tram de la muralla
romana comprs entre la plaa dels Traginers i
la baixada de Caador.
PMUperalordenacidelsolarsituatal
carrer dAndrea Dria, 23 i 25-31. Laprovaci
definitiva es va publicar el 24 dabril.
TextrefsdelamodificacidelPGMpera
la destinaci a habitatge social dalgunes
finques de Ciutat Vella. Laprovaci definitiva
es va publicar el 12 de novembre.
Planejament en curs: refosa del planejament
urbanstic de la Barceloneta
La vigncia de diversos documents urbanstics
en lmbit de la Barceloneta ha impulsat
lAjuntament de Barcelona a revisar i refondre
en un nic document tota la normativa
urbanstica vigent, actualment dispersa entre el
PERI aprovat lany 1985, les seves successives
modificacions de 1992 i 1999, i la Modificaci
del Pla General Metropolit de 2007.
Per encarregar lelaboraci del document que
haur desdevenir el nou instrument urbanstic
de referncia per a la Barceloneta, Foment de
Ciutat Vella, sa. va dur a terme un procediment
de contractaci al qual es van presentar cinc
propostes. Es va adjudicar el treball a lequip
Urbaning 09, dirigit per Pere Mogas Maresme.
Limport de lencrrec s de 104.000 euros i
el termini per elaborar-lo donze mesos, amb
la previsi que sigui lliurat el mes de juny de
2011 per a la seva aprovaci posterior per part
municipal.
El document que es troba en elaboraci partir
de la revisi de les ordenances del PERI i dels
planejaments vigents per tal de fusionar-los
en un nic text que girar al voltant de dos
objectius principals: duna banda, el tractament
del recinte histric, amb el reconeixement i la
protecci dels quarts de casa des dun punt de
vista ambiental i de la millora de les condicions
de seguretat i accessibilitat, i de laltra,
lordenaci i la integraci harmnica de la franja
de terreny que sallibera amb lalteraci de la
lnia que marca la zona maritimoterrestre (ZMT).
Tal i com es desprn de les mesures
contemplades tant en el Pacte Nacional
per lHabitatge com en la Llei pel Dret a
lHabitatge, lAdministraci local t un paper
fonamental en el desenvolupament de les
poltiques dhabitatge, motiu que fa convenient
establir un rgan que faciliti als diversos
operadors municipals amb competncies en
matria dhabitatge la possibilitat de debatre
i intercanviar experincies tant pel que fa a
les mesures posades en prctica com pel
que fa a lestudi com de les poltiques que
cal emprendre. Alhora, des de lObservatori
es busca la collaboraci amb altres
Administracions, especialment la Generalitat de
Catalunya per mitj del Departament de Medi
Ambient i Habitatge.
El funcionament de lObservatori es vertebra
a partir de dos eixos: lequip tcnic, que
treballa duna manera continuada, i lequip de
seguiment, format pels mxims responsables
dels ens que participen en lobservatori
(Consorci de lHabitatge, Patronat Municipal de
lHabitatge, Bagursa i Foment de Ciutat Vella,
sa.) i que es reuneixen duna manera peridica
per valorar els resultats dels treballs de camp
realitzats i per marcar noves lnies dactuaci.
Des de lObservatori sha creat la metodologia
emparada en la Llei dhabitatge per tal de fer
les ordres dexecuci raonades amb lobjectiu
de dur a terme les execucions subsidiries
en cas dincompliment del propietari o la
propietria. El procediment es troba en fase de
test per a la seva implantaci futura.
Habitatge
Desvinculaci de lOficina de lHabitatge
El mes de juliol de 2009 va quedar desvinculada
de lestructura de Foment de Ciutat Vella, sa.
lOficina de lHabitatge. Aquest servei destinat
a oferir assessorament tcnic sobre totes les
qestions relacionades amb lhabitatge va
comenar a ser operatiu lany 2004 i va integrar
les funcions que fins aleshores feia lOficina de
Rehabilitaci.
LOficina de lHabitatge de Ciutat Vella va
ser una experincia pionera a la ciutat que
sha ests a tots els districtes. El Consorci
de lHabitatge de Barcelona gestiona i tutela
la xarxa doficines i la de Ciutat Vella shi va
integrar el mes de juliol de 2009.
Observatori de lHabitatge
Foment de Ciutat Vella, sa. ha impulsat la
creaci de lObservatori de lHabitatge, una
iniciativa nascuda amb la voluntat de ser un
laboratori de proves amb lobjectiu principal
de crear metodologies de treball per a les
poltiques dhabitatge de lAdministraci local.
Altres actuacions
Venda de places daparcament de ledifici
del carrer del Portal Nou, 2
Foment de Ciutat Vella, sa. va impulsar, al
llarg de lany 2010, dos procediments pblics
destinats a la venda de les places daparcament
de titularitat municipal de limmoble situat al
nmero 2 del carrer del Portal Nou, al barri de
Sant Pere.
El primer es va dur a terme amb la modalitat
de subhasta pblica a lala i es va tancar
amb ladjudicaci de deu places de cotxe, del
nmero total de disset places de cotxe i tres
de moto que soferien. El preu de sortida era
de 19.000 euros per cada plaa de cotxe i
9.500 euros per cada plaa de moto.
El segon procediment va ser de venda directa i
les places es van adjudicar per ordre estricte de
presentaci de les ofertes, mantenint els preus
de sortida del primer procediment. Es va tancar
amb la venda de cinc places de cotxe i dues de
moto.
Concurs didees per al paviment de la Rambla
El Districte de Ciutat Vella i Foment de Ciutat
Vella, sa. van convocar conjuntament, el
mes dabril de 2007, un concurs didees per
al disseny tant dun nou paviment per a la
Rambla com per a les terrasses pbliques
del mateix passeig. El concurs no implicava
necessriament la seva vinculaci amb un
possible projecte futur de remodelaci si b es
va establir que, en el cas de fer-se efectiu, els
BUSQUES
A ARCAMENT?
FLIER APARCAMENT-2.indd 1 19/01/10 9:24
Racons Pblics
Racons Pblics s una iniciativa del Foment de
les Arts i del Disseny (FAD) per tal dincentivar
el disseny de projectes de remodelaci dun
espai pblic de petites dimensions. s un
concurs obert no noms als dissenyadors i
als arquitectes, sin tamb als professionals
daltres disciplines relacionades duna manera
directa o indirecta amb lurbanisme.
Ledici inicial de Racons Pblics s de
lany 2003 i va tenir com a objecte deu
emplaaments de Ciutat Vella. De les propostes
guanyadores shan executat dues: al passatge
del Beat Sim i al carrer den Roca, tots dos al
barri Gtic. La intervenci al carrer den Roca,
que es va dur a terme lany 2007, va consistir
en donar ms visibilitat al carrer, mitjanant
plafons de vidre situats a terra i en algunes
faanes, per tal de reclamar latenci del
vianant cap a aquest carrer.
autors de la idea guanyadora tindrien prioritat a
lhora de rebre lencrrec professional.
La convocatria per dissenyar un nou paviment
per a la Rambla va motivar la presentaci de
22 propostes, entre les quals el jurat va valorar
com a guanyadora la presentada amb el ttol
de Trencads, de Laia Renalias, Leticia Soriano
i Roger Such. El disseny proposa un paviment
uniforme i resistent conformat dhexgons
irregulars amb variaci de tonalitats blavoses
que vol remarcar el carcter mediterrani de
lemblemtic passeig barcelon.
El primer premi va estar dotat amb 3.000 euros
mentre que el segon i el tercer ho van estar
amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament, i van
recaure en les propostes Net i Rie-rada. Es van
fer tamb dues mencions especials als dissenys
R@mbla i Pez-Hoja. El concurs de disseny de
les terrasses, al qual es van presentar quatre
propostes, es va declarar desert. La resoluci
del concurs es va fer pblica el mes de gener
de 2008.
Al passatge del Beat Sim, la intervenci es
va dur a terme entre els mesos de mar i maig
de lany 2008. Lactuaci va permetre millorar
visualment la paret i la porta que fan daquest
rac un carrer sense sortida. La paret, que
va ser pintada amb una tonalitat rosada per
tal de ressaltar-la, s un fragment de la faana
lateral de lesglsia de Sant Jaume, a la qual
saccedeix pel carrer de Ferran. A peu de carrer
hi ha una porta que no es feia servir i que,
amb la intervenci, va ser habilitada per a un
possible s. Lactuaci es va completar amb el
refor de lenllumenat pblic i amb la millora del
paviment.
A partir de labril de 2009 es va dur a terme la
segona edici de Racons Pblics, en aquesta
ocasi ampliada a tota la ciutat. El rac escollit
de Ciutat Vella va ser el dels carrers del Malnom
i de Picalquers, que conformen un pas interior
entre els carrers del Carme, den Roig i de la
Riera Baixa, al barri del Raval.
El 29 dabril de 2010 es va celebrar al FAD
el lliurament de premis a les propostes
guanyadores de cada districte. Del rac de
Ciutat Vella, el disseny escollit va ser De dins
a fora, de Diana Usn i Pau Sarquella, una
proposta per optimitzar visualment aquests
dos carrerons ombrvols, en qu es recuperen
les persianes de corda per als balcons i es
vetlla per la varietat de colors. Per a les plantes
baixes, el projecte proposa facilitar lentrada
de llum als locals i magatzems a travs de
captadors solars.
Plans de Barris
Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina
El 15 dabril de 2009 es va celebrar la sessi de
cloenda del Comit dAvaluaci i Seguiment del
Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina, que
es va desenvolupar entre els anys 2004 i 2009.
Lrea que conformen aquests dos barris va
ser presentada per lAjuntament de Barcelona
a la primera convocatria de la Llei de barris
i fou seleccionada per la Generalitat de
Catalunya per rebre lajut econmic per tal de
desenvolupar el projecte dintervenci integral.
La major part de les actuacions i els programes
socials que es van emprendre en el marc
del Pla de Barris es van desenvolupar entre
els anys 2005 i 2007 i van ser gestionats i
coordinats per Foment de Ciutat Vella, sa.
Lexercici 2008, amb la majoria dactuacions
ja finalitzades, es va dedicar a completar
els programes de rehabilitaci dedificis i
habitatges i a continuar avanant en loperaci
dadquisici de sl per a equipament comunitari
que permetr, en els anys segents, construir al
barri un centre de salut i per a la gent gran.
Tot el desenvolupament del projecte integral
dintervenci dels barris de Sant Pere i Santa
Caterina, des dels objectius inicials de la
proposta fns al detall de cada una de les quinze
actuacions i programes que el van conformar, va
quedar recollit en un llibre memria.
Pla de Barris de la Barceloneta
LAjuntament de Barcelona va presentar, a la
cinquena convocatria de la Llei de barris, una
proposta de projecte integral dintervenci a la
Barceloneta.
El 8 de juliol de 2008, la proposta va ser
seleccionada pel Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques per rebre els
ajuts econmics de la Llei de barris. La
dotaci pressupostria assignada va ser de
16,11 milions deuros, que finanarien a parts
iguals (8,05 milions deuros) la Generalitat
de Catalunya, per mitj de la Llei de barris, i
lAjuntament de Barcelona, com a instituci
impulsora del projecte integral.
El Pla de Barris de la Barceloneta es va
plantejar des dun bon principi com un marc
de concertaci entre les Administracions
pbliques i els vens i les venes del barri, amb
els quals es van organitzar diverses sessions
participatives per definir les necessitats
del barri i, posteriorment, per concretar les
actuacions que conformen el projecte integral
de millora.
Es van definir cinc mbits de treball, dins els
quals sintegren 31 actuacions diferents, tant
de transformaci o millora fsica en lespai
urb com daplicaci de programes socials,
mediambientals i de dinamitzaci.
ESPAI PBLIC
Millores al parc de la Barceloneta,
la plaa del Llagut i les places del conjunt
de La Maquinista
Aquests tres espais pblics de la Barceloneta
seran objecte dintervencions diverses per tal
de millorar-ne ls ciutad i la relaci amb el
barri. El conjunt de lactuaci afrontar tres
processos dobra diferents, el primer dels quals
es trobava en curs a lacabament de lany 2010 i
afectava les tres places del conjunt dhabitatges
pblics de La Maquinista, la de Pompeu Gener,
la dAntoni Genesc i Corominas i la de La
Maquinista.
Lactuaci busca potenciar la plaa de Pompeu
Gener, a lespai central del conjunt dhabitatges,
com a lloc destada i no noms com a zona de
pas tal i com ha estat fins ara.
Rampa daccs del passeig Martim
de la Barceloneta a la platja
A finals de lany 2008 van concloure els
treballs dinstallaci duna rampa al passeig
Martim de la Barceloneta, a lalada del
parc de la Barceloneta i de lespig del Gas.
Lactuaci es va dur a terme amb lobjectiu de
millorar laccessibilitat a la platja en aquest
punt central del passeig, on fins aleshores era
obligat fer servir les escales per passar dun
nivell a laltre.
La rampa connecta el passeig amb la platja
en tres trams, dos dells capiculats i el restant
per enllaar-la amb la superfcie del passeig.
Lamplada de la rampa supera els 2 m ja que, a
ms de facilitar laccessibilitat a les persones
amb mobilitat reduda, tamb t la finalitat de
ser una alternativa oberta a tothom per evitar
laglomeraci que es formava a les escales en
els moments de mxima afluncia a la platja.
Projecte: Jaume Artigues i Jordi Henric (Greccat).
Execuci de les obres: Coptalia-Copcisa i Caldereria Delgado.
Termini de les obres: octubre de 2007-abril de 2008.
Cost: 636.625,12 euros.
Urbanitzaci dalguns carrers transversals
Alguns dels carrers transversals que
estructuren la trama urbana histrica de la
Barceloneta es remodelaran per prioritzar
lespai per als vianants davant els vehicles.
Tamb es millorar la seguretat viria
mitjanant la implantaci de la zona de velocitat
reduda. Lobjectiu de lactuaci s pacificar
el trnsit en alguns eixos clau de connexi a
linterior de la trama urbana del barri. Lactuaci
est programada per a lany 2011 i els carrers
en qu es dur a terme es determinaran a partir
A les places dAntoni Genesc i Corominas
i de La Maquinista, dunes dimensions ms
redudes i situades als dos extrems del
conjunt dhabitatges, lobjectiu de lactuaci
s potenciar la relaci visual i fsica dambds
espais amb el carrer de Cermeo perqu tinguin
ms presncia i contacte amb lentorn del barri,
del qual ara queden excessivament allades.
La renovaci del paviment i del mobiliari urb, la
millora de laccessibilitat, ladequaci de larbrat
i la jardineria, i el refor i la modernitzaci de
les xarxes denllumenat pblic i de sanejament
sn els eixos comuns de lactuaci en les tres
places.
Projecte: Espins i Tarrass Associats.
Execuci de les obres: Constraula.
Termini de les obres: novembre de 2010-abril de 2011.
de lestudi de mobilitat de la Barceloneta que es
trobava en procs delaboraci a lacabament
de lany 2010.
Carrers amb prioritat invertida
Lactuaci s complementria de lanterior i t el
mateix objectiu de pacificar el trnsit en punts
estratgics de la trama urbana interior del barri,
estenent-la a ms carrers. Lestudi de mobilitat
permetr determinar quins sn els carrers
ms idonis per a aquesta actuaci que est
planificada per a lany 2012.
Remodelaci de la plaa dHilari Salvad
La plaa dHilari Salvad est condicionada
actualment per les rasants. Amb la remodelaci
que el Pla de Barris hi proposa, es vol que
sigui un espai ms accessible des del passeig
Martim de la Barceloneta perqu esdevingui
un eix vertebrador de nous itineraris. La plaa
passar a ser un espai obert, a excepci del
tancament parcial que significar la construcci
al seu entorn del nou edifici del CEIP
Mediterrnia, amb el qual mantindr una relaci
directa com a espai de trobada i esbarjo.
Lactuaci est prevista per a lany 2012.
Millora de laccessibilitat al conjunt
dequipaments vora el passeig Martim
de la Barceloneta
Lactuaci proposa millorar la connexi entre el
passeig Martim de la Barceloneta i el barri en
els dos punts on el desnivell s ms accentuat,
la plaa de Brugada i el carrer dAndrea Dria.
Els dos punts tenen com a nexe com el fet de
ser zones de proximitat i, per tant, daccs al
conjunt dequipaments educatius i ciutadans
que es concentra en aquesta zona: el centre
cvic, el CEIP Mediterrnia i lescola bressol del
carrer dAndrea Dria.
HABITATGE
Rehabilitaci i equipament dels elements
collectius dels edificis.
Rehabilitaci delements comuns dedificis
de valor histric i artstic
Limpuls a la rehabilitaci sincentiva a partir
dun programa especfic que ofereix ajuts
econmics per a la millora integral o parcial
dedificis privats. Les bases reguladores dels
ajuts a la rehabilitaci en el marc del Pla de
Barris van ser aprovades definitivament el dia
1 dagost de 2009 i estipulen tres tipus de
subvencions que, en el seu conjunt, poden
arribaracobrirfinsal70%delpressuposttotal
delobraoel100%delapartindividual:
Dostipusdajutsesconcedeixenala
comunitat de propietaris:
- Ajut general:cobreixfinsal60%delcost
de la rehabilitaci.
- Ajut adicional:incrementael10%la
subvenci per als edificis de valor histric i
artstic.
A la plaa de Brugada est previst dinstallar
una rampa metllica per tal de salvar el
desnivell de 3 m que obliga a pujar o baixar
les escales situades a banda i banda de la
font de Carmen Amaya. Al carrer dAndrea
Dria, la intervenci preveu la remodelaci
del carrer, priorizant lespai per als vianants
per reduir el pas i la velocitat dels vehicles. El
carrer en gran part ser de plataforma nica.
El pendent sadequar per fer ms sostinguda
la connexi entre el carrer i el passeig Martim
de la Barceloneta. A lacabament de lany 2010,
el projecte estava redactat i es treballava en
ladjudicaci de les obres per tal que lactuaci
pogus dur-se a terme dins el primer semestre
de lany 2011.
Eltecerajutesconcedeixdunamanera
individual:
- Ajut social o complementari: es destina
a les persones que, pel fet de tenir un
nivell dingressos baix o no comptar amb
recursos, no poden afrontar el cost de la
rehabilitaci del seu edifici. Lajut cobreix el
100%delapartindividualpertalquecap
cas particular no esdevingui un obstacle
insalvable a lhora de poder tirar endavant
la decisi de la comunitat de dur a terme
les obres de rehabilitaci a ledifici.
La dotaci pressupostria per als ajuts a la
rehabilitaci s de 3,3 milions deuros, els
quals es desglossen en 2.861.250 euros en
concepte de rehabilitaci i equipaments dels
elements comuns dels edificis i 468.750 euros
per a la rehabilitaci delements comuns
dels edificis de valor histric. Els ajuts seran
vigents fins al 31 de desembre de 2012 sempre
que no sexhaureixi abans la quantitat total
pressupostada.
A lacabament de lany 2010 shavien interessat
per rehabilitar la seva finca amb els ajuts del
Pla de Barris 150 comunitats de propietaris,
100 de les quals havien presentat la sollicitud
de lestudi de viabilitat; 24 comunitats ja havien
signat el conveni de rehabilitaci, i 7 havien
rebut la bestreta inicial de la subvenci i tenien
les obres en marxa o b a punt de comenar.
En 4 finques shavia completat tot el procs i
les obres de rehabilitaci de ledifici ja estaven
acabades. La suma total dels ajuts econmics
pagats fins al desembre de 2010 era de
619.132,97 euros.
Vinculades amb el programa de rehabilitaci del
Pla de Barris, shan dut a terme dues accions:
Conveni amb la Comissi de Rehabilitaci
i Manteniment dEdificis de Catalunya per
ampliar la borsa dempreses rehabilitadores
Des del 6 de novembre de 2009 s vigent
el conveni de collaboraci entre Foment de
Ciutat Vella, sa., la Comissi de Rehabilitaci
i Manteniment dEdificis de Catalunya (RIME)
i el Gremi de Constructors dObres de
Barcelona i Comarques. El conveni estableix
el marc dacord pel qual les empreses
associades amb RIME formen part de la
borsa de professionals que sofereix a les
comunitats de propietaris que, tot i estant
interessades en fer obres de rehabilitaci
amb els ajuts del Pla de Barris, no disposen
de cap constructor.
Manual ds i manteniment de 9 edificis
El 2 de juny de 2010 es va organitzar, a
lOficina Tcnica del Pla de Barris, lacte
de presentaci dels treballs realitzats per
diversos estudiants de lassignatura Intervenir
en el construt, del tercer curs dels estudis
dArquitectura Tcnica de lEscola Elisava,
sobre 9 finques del barri. Lobjectiu com
MEDI AMBIENT
Programa de millora ambiental
Aquest programa t com a objectiu oferir
una orientaci mediambiental, fomentant
la participaci de particulars i dentitats, i
contribuint tamb daquesta manera a la
cohesi social del barri. Les prioritats dacci
van encaminades a assolir uns nivells ptims
de qualitat ambiental, fomentar la cultura de
la reutilitzaci i el reciclatge, i contribuir a la
reducci de limpacte mediambiental.
El programa s transversal en el temps i
promou actuacions al llarg dels quatre anys de
desenvolupament del Pla de Barris. Les accions
ms importants que shan realitzat durant els
dos primers anys dexecuci han estat aquestes:
EnelmarcdelainauguracidelaFbrica
del Sol es van organitzar tallers de diverses
matries relacionades amb el medi ambient:
materials reciclats, qualitat ambiental, cultura
i estalvi daigua, i energies renovables.
AlCasalInfantildelaBarcelonetaesva
organitzar un taller delaboraci de motius
nadalencs amb materials reciclats.
Esvaferunacampanyadinformacialsvens
i les venes del barri sobre la implantaci del
nou servei de recollida de matria orgnica i
el refor de la recollida selectiva.
Distribucideventallsalsparticipantsdels
actes dins del Pla dEstiu pel Civisme i la
Convivncia.
SessionsdeltallerRecuina,cuinade
sempre, consum responsable, per al consum
responsable.
Installaci de plaques solars
i dipsit daiges grises
Sinstallar un sistema fotovoltaic al camp de
futbol de la Barceloneta, que al seu subsl
dels treballs va ser elaborar un manual ds i
manteniment especfic per a aquests edificis,
seleccionats per a lestudi pel fet dhaver-se
acollit al programa de rehabilitaci del Pla de
Barris.
Mediaci comunitria als edificis
i en el medi obert
Aquesta actuaci complementa el programa de
rehabilitaci i proposa la mediaci comunitria
com a eina per diagnosticar i resoldre
conflictes, dinamitzar la comunitat i intervenir-hi
amb voluntat preventiva. Es promou
lorganitzaci de les comunitats de vens per tal
de coresponsabilitzar-les en la rehabilitaci i la
millora dels elements collectius dels edificis.
Pel que fa a la mediaci en el medi obert,
lactuaci sha vertebrat a travs dels plans
destiu pel civisme i la convivncia. Lestiu de
2009 es va dur a terme el programa dactivitats
Hola estiu Barceloneta!, mentre que lestiu de
2010 es van programar 27 actes en diversos
espais pblics de la Barceloneta. Ambds
programes van tenir com a objectiu fomentar
ls respectus i responsable de lespai pblic.
compta amb un dipsit daiges grises que
tamb entrar en servei per tal de millorar el
sanejament del barri amb criteris sostenibles i
respectuosos amb el medi ambient. Es dur a
terme entre 2011 i 2012.
Punt verd al parc de la Barceloneta
Aquesta actuaci, prevista per a lany 2011,
contempla la installaci dun punt verd al parc
de la Barceloneta per tal de reforar la lnia
municipal dintegrar en el teixit urb aquest
tipus de deixalleria com un equipament ms per
a ls de la ciutadania. El servei centra la seva
acci en la recollida de residus voluminosos i
residus especials, a ms dincorporar un nou
element: una aula mediambiental.
La Fbrica del Sol
La Fbrica del Sol s un nou centre
municipal dedicat a leducaci i la divulgaci
mediambiental i a la recerca de models de
sostenibilitat. Lequipament est ubicat a
la finca histrica que antigament acollia les
oficines de la fbrica Catalana de Gas. Ledifici
es troba al nmero 1 del passeig de Salvat
Papasseit.
La rehabilitaci duta a terme lany 2009 va
completar la que ja shavia fet cinc anys enrere.
La primera va servir per conservar ledifici i
consolidar-ne lestructura mentre que aquesta
segona va permetre adequar la finca per
al seu nou s i per arranjar-ne els entorns i
laccessibilitat.
A ms de respectar lestructura i els elements
singulars de ledifici original, projectat per
Josep Domnech i Estap el 1907, lactuaci va
seguir criteris bsics de construcci sostenible
per tal que el primer exemple de respecte amb
el medi ambient i de responsabilitat en ls dels
recursos fos el del propi edifici en qu subica
el centre.
EQUIPAMENT COMUNITARI
Adequaci i millores al Centre Cvic
Barceloneta
Lactuaci duta a terme lany 2010 va
permetre millorar la planta baixa i adequar les
condicions daccessibilitat a ledifici. Des de
la seva construcci el 1993, el centre havia
anat experimentant un augment dactivitats i
dusuaris que, si b ja havien motivat diverses
intervencions dadequaci, aconsellaven
una actuaci de ms envergadura per tal de
resoldre algunes disfuncions.
A la planta baixa del centre es va fer una nova
recepci, es van redistribuir els espais i es
van millorar les condicions de diverses sales
i dependncies per tal dadequar-les als usos
actuals de lequipament i fer-les ms funcionals
i cmodes per als seus usuaris.
La Fbrica del Sol funciona com un organisme
viu retroalimentat a partir de les energies
renovables i laprofitament dels cicles naturals,
en el qual destaquen especialment les plaques
fotovoltaiques installades a la teulada i en
una de les faanes de ledifici. Lequipament
fa una funci divulgativa a partir de lexposici
permanent que acull i de les activitats, tallers
i exposicions temporals que programa. La
Fbrica del Sol va ser inaugurada amb una
jornada festiva el 9 doctubre de 2009.
Projecte: Antoni Solanas.
Execuci de les obres: Natursystem i Copisa.
Termini de les obres: febrer-juliol de 2009.
Cost: 1,3 milions deuros, (10.000 dels quals sn del
pressupost del Pla de Barris).
A lexterior de ledifici es va millorar
laccessibilitat amb la prolongaci de la rampa
per a les persones amb mobilitat reduda per
tal de disminuir-ne el desnivell. La millora de la
rampa es va completar amb la repavimentaci
de la seva superfcie amb materials menys
relliscosos en cas de pluja i amb la collocaci
duna nova barana. Tamb es va refer lescala,
a la qual es va afegir un gra ms per tal de
reduir lalada dels graons anteriors.
Una altra modificaci exterior amb una
notable incidncia a linterior de lequipament
va consistir en la substituci duna de les
parets de ciment de la faana principal per
una vidriera, la qual cosa facilita que el centre
gaudeixi de molta ms llum natural.
En el seu conjunt, lactuaci va abraar una
superfcie total de 150 m
2
i es va complementar
amb diversos treballs de millora en les xarxes
i les infraestructures del centre. El projecte
executiu de lobra es va redactar a partir de
lestudi sobre lestat i ls de ledifici elaborat
per Josep Rossell, larquitecte que va
dissenyar el centre.
Projecte: Josep Rossell/Gecsa.
Termini de les obres: juny-octubre de 2010.
Adequaci dun local dels baixos
del passeig Martim de la Barceloneta
per a lEspai de Mar
Lestiu de 2009 es van acabar les obres de
remodelaci i adequaci del local nmero 5 dels
porxos del passeig Martim de la Barceloneta
com a seu de lEspai de Mar. Aquest
equipament s un centre de serveis per als
usuaris de les platges de Barcelona i un espai
dactivitats relacionades amb el mar i la platja,
amb una oferta dirigida i adaptada a persones
amb discapacitat, com tamb de formaci i
dinvestigaci en activitat fsica adaptada.
novembre de 2010 en procs de rehabilitaci
per al seu nou s dequipament pel barri. Els
treballs de rehabilitaci respecten tant la faana
original de ledifici, que es restaura, com la
volumetria, que no varia respecte lestructura
de planta baixa i un pis.
Lactuaci contempla la construcci duns nous
lavabos, la reforma de lescala i la installaci
dun ascensor, que estar adossat a la paret
mitgera sud per tal dalliberar el mxim
despai. La coberta acollir les installacions de
lequipament, en la mateixa lnia daconseguir
el mxim aprofitament possible de lespai. La
superfcie til construda ser de 141,46 m
2
,
repartits a parts iguals entre ambdues plantes.
El local remodelat t una superfcie de 697,7 m
2

i destaca per la seva longitud ja que sestn
al llarg de 21 prtics dels baixos del passeig
Martim de la Barceloneta. LEspai de Mar est
situat al peu de la rampa adaptada que facilita
la connexi entre el nivell del passeig i el de la
platja a les persones amb mobilitat reduda ja
que ambdues actuacions sn complementries.
Ladequaci del nou local va incloure la dotaci
del mobiliari i la infraestructura necessria per a
lequipament.
Projecte: Antoni Altay.
Execuci de les obres: Abelcir.
Rehabilitaci de la Casa del Porr amb
el fons per a ladquisici i millora de sostre
per a s social i equipaments
La finca situada al nmero 6 del carrer de Sant
Carles, coneguda popularment a la Barceloneta
com la Casa del Porr, es troba des del
La finca est considerada una mostra de
larquitectura original de la Barceloneta del
segle Xvlll ja que la singularitat dels seus
acabats i el fet de formar part de la primera
generaci de construccions que hi hagu
en aquest barri nascut el 1753 confereixen a
ledifici un valor patrimonial que cal preservar i,
alhora, posar a labast de la ciutadania, un fet
que ser possible amb el nou s dequipament
al qual es destina la finca.
Ledifici va passar a ser de titularitat municipal
el 12 de juny de 2009, data en la qual es
va signar el conveni entre lAjuntament de
Barcelona i la societat Inmuebles e Inversiones
Gumont, S.L., que nera la propietria, per a
la permuta entre la Casa del Porr i la finca
situada al carrer de Ginebra, 19-21, que ja ha
estat enderrocada per a la prxima construcci
del conjunt dhabitatges que construir Regesa
i del qual sis pisos es lliuraran a Inmuebles e
Inversiones Gumont, S.L., en contraprestaci a
la cessi de la Casa del Porr per a equipament
municipal.
Projecte: Arquitectura i Salut.
Execuci de les obres: Contratas y Obras.
Termini de les obres: novembre de 2010-maig de 2011.
Recuperaci de locals en plantes baixes
en s com a estacions transformadores
Diversos locals en planta baixa de la
Barceloneta es troben actualment ocupats per
estacions transformadores. Lactuaci proposa
alliberar els locals daquest s i destinar-los a
equipament dotacional accessible. Per fer-ho
possible, es buscar, amb la companyia
subministradora, lacord que permeti crear nous
centres transformadors soterrats. Lactuaci
est programada per als anys 2011 i 2012.
Adequaci dels baixos de la Biblioteca
Barceloneta-Fraternitat
Lactuaci es va dur a terme el 2008 i va
permetre completar el procs de recuperaci
de lantic edifici de la cooperativa La Fraternitat
com a biblioteca pblica de la Barceloneta. La
rehabilitaci de lany 2001 no havia reforat
la totalitat de la planta baixa, pendent encara
aleshores dun procs dexpropiaci que, un
cop que es va completar, va permetre ampliar
les dependncies de lequipament.
La planta baixa acull lespai destinat a lectura
de diaris i revistes i a la consulta dels discos
i les pellcules que, en diversos suports,
conformen el fons audiovisual de la biblioteca.
Tamb van ser millorades la zona de recepci i
les condicions daccessibilitat a ledifici.
Projecte: FCV i Orlando Gonzlez.
Execuci de les obres: TEYCO, S.L.
Termini de les obres: setembre de 2007-abril de 2008.
Cost: 271.989,90 euros.
Equipament ds temporal:
Oficina Tcnica del Pla de Barris
El solar situat al nmero 36 del carrer de
Balboa i al nmero 43 del carrer de Ginebra
acull lOficina Tcnica del Pla de Barris de
la Barceloneta, lequipament des del qual es
coordina i es dinamitza el desenvolupament
de totes les actuacions que conformen aquest
projecte integral dintervenci.
Lofcina s un edifci dissenyat per a s
temporal i construt a partir de sistemes lleugers
de prefabricaci de fusta i una coberta plana
enjardinada. Aquesta combinaci permet reduir
la despesa energtica ja que ls de la fusta
immobilitza el CO
2
absorbit durant la fase de
creixement vegetal.
Lequipament va ser dissenyat per complir la
seva funci com a espai fexible i est inspirat en
el quart de casa tradicional de la Barceloneta.
Sobre una superfcie equivalent a lagregaci de
quatre quarts es forma aquesta casa polivalent
que admet diferents distribucions interiors.
Loficina va entrar en servei el 22 de setembre
de 2009 si b la festa dinauguraci amb els
vens i les venes del barri no es va celebrar
fins al 25 de novembre, un cop que es van
acabar els treballs dadequaci dels entorns del
nou equipament. Des de la seva construcci,
lequipament ha despertat linters darquitectes
i estudiants com a model de construcci
sostenible.
Projecte: Sabat Associats Arquitectura i Sostenibilitat.
Execuci de les obres: Novantia Integral.
Termini de les obres: abril-setembre de 2009.
Coberta lleugera de les pistes
de La Maquinista
Lactuaci proposa la cobertura i ladequaci
dels espais esportius exteriors del conjunt
escolar de La Maquinista, amb el doble
objectiu daconseguir una major utilitzaci
de la installaci i facilitar-ne el manteniment.
Disposar daquestes installacions esportives
en unes condicions ds millors permetr
fer-les servir per desenvolupar-hi programes
vinculats amb la integraci i lequitat de gnere
i dintegraci de diferents collectius que
requereixen una atenci especial pel seu risc
dexclusi social. A lacabament de lany 2010
sestava fent la redacci del projecte, seguint
el calendari que preveu lexecuci de les obres
dintre de lany 2011.
Xarxa de comunicacions wi-fi
Lactuaci t per objecte el subministrament i la
posada en servei duna xarxa de comunicacions
amb tecnologia sense fils wi-fi (wireless fidelity).
La xarxa connectar diversos equipaments
municipals per tal que tota la poblaci del barri
tingui en la seva proximitat un punt de connexi
wi-fi. Daquesta manera, es fomenta laccs a
la informaci de la poblaci en general, per
especialment de la poblaci adulta.
Ajuntament de Barcelona Ciutat Vella
Vine!
A la presentaci de la campanya hola Barceloneta!,
dijous, 2 de juliol, a les 18.30 h. al carrer
de Santa Clara (al costat de la Biblioteca)
hola

Cartell hola barceloneta.indd 1 22/6/09 13:01:21
Programa de millora de la salut
de la poblaci en risc
El programa tracta, per una banda, de donar
a conixer a les persones que pateixen algun
problema per consum de txics i a llurs famlies
tota la xarxa existent dagents i de suport per
tal dapropar-les als agents pblics i a les
associacions que en disposen de programes a
Ciutat Vella.
Per altra banda, tamb s un objectiu del
programa dur a terme iniciatives adreades a
les persones que pateixen altres problemes
determinats. En aquesta lnia, des del
novembre de 2010 es realitzen dues activitats
del programa de salut: un taller per ajudar a
exercitar la memria a les persones grans i un
curs teraputic per a persones afectades de
fibromilgia.
Programa de cultura popular
Amb aquest programa es vol posar en relleu
el patrimoni cultural popular i la identitat del
barri a partir de les seves festes i tradicions,
la recuperaci de la memria histrica i el
reconeixement despais de creaci. Sha
comenat per linventari del fons fotogrfic del
Centre Cvic Barceloneta.
DINAMITZACI SOCIAL I ECONMICA
Programa de dinamitzaci de grups
de treball de dones
El programa t com a objectiu promoure la
participaci de la dona en accions comunitries
orientades a crear complicitats que les
enforteixin davant dun seguit de problemes
derivats de la desigualtat de gnere. En
aquest marc, dues finalitats concretes sn la
prevenci de la violncia de gnere i el ventall
de possibilitats de la promoci de la dona en el
mn laboral.
La concreci del programa va comenar a
prendre forma el 23 de juliol de 2009 quan
es va organitzar una trobada amb totes les
dones interessades en el programa per tal
dexplicar-los els objectius, comenar a establir
vincles entre les participants i crear una agenda
comuna dactivitats que es va posar en marxa el
2 dagost daquell mateix any. A partir daquesta
data i fins a lacabament de lany 2010 es va dur
a terme ms duna dotzena dactivitats.
Dinamitzaci del lleure a lespai obert
Lactuaci promou lacostament de la ciutadania
als espais oberts grcies a lactivitat fsica de
lleure. Sadrea especialment als collectius
de dones, gent gran i nouvinguts per tal de
fomentar les seves interrelacions, alhora
que sintegren i comparteixen experincies
mitjanant una activitat conjunta.
Aquest objectiu genric sha concretat, fins
al moment, en lactivitat Barceloneta, pas a
pas, caminades setmanals en grup per tal de
fer salut i relacionar-se tot passejant pel barri.
La primera edici es va dur a terme entre els
mesos de gener i juny del 2010 i va comptar
amb la participaci de 194 persones. Lxit va
impulsar la continutat de les caminades, que es
van reprendre el 16 de novembre.
Es va editar un fullet que proposa sis itineraris
pel barri de distncies diferents i que ofereix un
seguit de consells tils a lhora de caminar de la
manera ms saludable.
Programes per a adolescents i joves
Sorganitzen activitats ldiques, de formaci
i dorientaci que abordin els problemes
principals que afecten els adolescents i els
joves del barri, com ara el consum de txics,
les conductes sexuals de risc, el fracs escolar
i la manca dhabilitats socials i laborals en
alguns casos determinats. El nou projecte t,
com a marc genric, el Pla Jove de la ciutat de
Barcelona.
Si b el desenvolupament daquesta actuaci
encara no sha iniciat, es va dur a terme una
activitat vinculada, mitjanant la collaboraci
del Pla de Barris, amb lorganitzaci de la Festa
El programa est conformat per quatre
activitats, tres de les quals shan posat en
funcionament al llarg de la segona meitat
de lany 2010 mentre que la resta ja existia
prviament al Pla de Barris:
Connect@t, que ofereix dos cursos
dinformtica a nivells diferents i un de
fotografia digital.
Fem msica, fem salut, que acosta als
participants la musicoterpia com a recurs
per millorar el benestar fsic i mental.
Fem teatre, que promou la participaci en un
grup de teatre.
Fem cinema, que promou la collaboraci
amb el grup de cinema del Casal de Gent
Gran de la Barceloneta. Amb el Pla de Barris
sha millorat el material tcnic necessari per
rodar i editar les pellcules.
La posada en funcionament de totes les
activitats va motivar lorganitzaci, el 10 de
novembre de 2010, duna trobada amb gent
gran a lOficina Tcnica per tal dexplicar-los el
programa.
Programa de dinamitzaci comercial
Lobjectiu general del programa s impulsar el
comer interior i consolidar lassociacionisme
comercial. En el marc del programa, shan
del Voluntariat i del Medi Ambient. Aquesta
celebraci es va organitzar el 28 de maig de
2010 a la plaa del Poeta Bosc i va comptar
amb la participaci de joves i adolescents del
barri en diverses activitats.
Programa per a la gent gran
El programa t com a objectiu genric la
millora de les condicions de vida del collectiu
de la gent gran del barri mitjanant la creaci
de comunitat. Promoure la interrelaci
del collectiu amb la resta de la comunitat
contribueix a afrontar lallament social i ajuda
a mantenir, dins els lmits de les possibilitats
fsiques de cada persona, la seva autonomia.
elaborat diversos estudis i treballs sobre
lactivitat comercial a la Barceloneta:
Censdelesdiferentsactivitatseconmiques
existents.
Estudisobrelatractivitatdelbarri.
Guiadigitaldelscomerosilarestauracide
la Barceloneta.
Enquestageneralsobreresiduscomercialsi
de la restauraci.
Identificaciimapificacidelslocals
comercials buits.
El 7 de juny de 2010 es va dur a terme una
jornada de treball en qu es van presentar la
guia dels comeros i la restauraci, lestudi
datractivitat i els principals resultats de
lenquesta sobre residus.
La preparaci i la distribuci per tots els
establiments comercials i de restauraci del
barri duna carpeta amb informacions diverses
que poguessin ser del seu inters, com ara
ajuts i subvencions als quals poden tenir
accs o suggeriments sobre bones prctiques
comercials, va ser una altra acci que es va dur
a terme.
A finals de lany 2010 va entar en servei un web
especfic de la guia digital dels comeros i la
restauraci (www.barcelonetapladebarris.cat/
guiadigital). La guia recull, classificats en onze
tipologies, segons la seva activitat, gaireb tots
els establiments comercials i de restauraci del
barri. Relacionat amb la guia, sha dissenyat
un logotip corporatiu dels comeros que hi
apareixen.
A ms, a lacabament de lany 2010 sultimava
la preparaci duns cursos formatius en cinc
matries diferents: angls, aparadorisme i
mrqueting, gesti fiscal, comptabilitat i atenci
al client. De cada curs es far una versi
especfica per a comerciants i una altra per a
restauradors.
El programa de dinamitzaci comercial del Pla de
Barris compta amb el suport tcnic permanent
dun agent docupaci i desenvolupament local
(AODL) i durant 6 mesos tamb va comptar amb
dues agents comunitries dmbit comercial del
programa Treball als barris de Barcelona Activa,
que promou el desenvolupament dels plans
docupaci.
www.barcelonetapladebarris.cat/guiadigital
ESTABLIMENT
ADHERIT
Guia digital dels comeros i la restauraci de la Barceloneta
Pots consultar la guia a www.barcelonetapladebarris.cat/guiadigital
pegatina comer.indd 1 04/08/10 10:07
Planificaci del projecte dintervenci integral inicial
Camp Codi Descripci de lactuaci
Inversi total
(en euros)
2008 2009 2010 2011 2012
1 1.01.01 Millores de lespai pblic: parc de la Barceloneta, plaa de La Maquinista i plaa del Llagut 1.462.968,00 487.656,00 487.656,00 487.656,00
1 1.02.01 Urbanitzaci dels carrers transversals ( carrers del Judici i de Sant Carles) 512.120,00 512.120,00
1 1.03.01 Carrers amb prioritat invertida 869.750,00 869.750,00
1 1.04.01 Remodelaci de la plaa dHilari Salvad ( Escola Bressol Mediterrnia) 600.000,00 600.000,00
8 8.01.01 Rampa al passeig Martim de la Barceloneta ( platja de la Barceloneta) 77.958,00 77.958,00
8 8.02.01 Accessibilitat del conjunt dequipaments vora el passeig Martim de la Barceloneta 570.000,00 170.000,00 400.000,00
2 2.01.01 Rehabilitaci i equipament dels elements col lectius dels edificis 3.815.000,00 15.775,62 784.186,92 1.658.333,73 1.356.703,73
2 2.02.01 Rehabilitaci dels elements comuns dedificis de valor histrico-artstic 625.000,00 25.000,00 200.000,00 200.000,00 200.000,00
7 7.03.01 Mediaci comunitria als edificis i en el medi obert 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
3 3.01.01 Adequaci i millores al Centre Cvic Barceloneta 300.000,00 300.000,00
3 3.02.01 Reordenaci dels baixos del passeig Martim de la Barceloneta ( Esplai de Mar) 740.000,00 631.843,64 108.156,36
3 3.03.01 Fons per a ladquisici de sostre per a s social i equipaments (tempteig i retracte) 1.000.000,00 600.000,00 400.000,00
3 3.04.01 Recuperaci dels locals en plantes baixes en s per a estacions transformadores 1.000.000,00 1.000.000,00
3 3.05.01 Adequaci dels baixos de la Cooperativa La Fraternitat 372.142,00 361.316,90 10.825,10
3 3.06.01 Equipament prefabricat ds temporal ( Oficina Tcnica) 400.000,00 400.000,00
3 3.07.01 Coberta lleugera de les pistes de La Maquinista 1.000.000,00 575.000,00 425.000,00
4 4.01.01 Dotaci tecnolgica per al local taller de la Barceloneta i Oficina Tcnica 60.000,00 60.000,00
4 4.02.01 Subministrament i posada en marxa de la xarxa de comunicacions wifi 50.000,00 50.000,00
5 5.01.01 Programa de millora ambiental del barri 360.000,00 60.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
5 5.02.01 Instal laci de plaques solars als equipaments municipals/dipsit daiges grises 350.000,00 175.000,00 175.000,00
5 5.03.01 Punt verd al parc de la Barceloneta 300.000,00 50.000,00 250.000,00
5 5.04.01 La Fbrica del Sol 10.000,00 10.000,00
6 6.01.01 Programa de dinamitzaci de grups de treball de dones de la Barceloneta 60.000,00 30.000,00 15.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Centre dinformaci i recursos per a dones 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.04.01 Programa de cultura popular 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.05.01 Dinamitzaci del lleure a lespai obert 40.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.06.01 Centre Obert i Casal dInfants 135.548,00 15.548,00 40.000,00 40.000,00 40.000,00
7 7.07.01 Casal dAdolescents i Joves de la Barceloneta 68.260,00 8.260,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.08.01 Programa per a la gent gran 108.000,00 36.000,00 36.000,00 36.000,00
7 7.09.01 Programa per a la dinamitzaci comercial 90.000,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00
7 7.10.01 Programa per a la millora de la salut de la poblaci en risc 40.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Pla de participaci (taller Barceloneta) 510.000,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00
7 7.02.01 Oficina Tcnica de la Barceloneta 400.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
Total inicial 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
Despesa corrent 1.991.808,00 - 482.308,00 543.500,00 523.500,00 442.500,00
Despesa dinversi 9.674.938,00 439.274,90 1.152.668,74 1.400.812,36 3.149.776,00 3.532.406,00
Rehabilitaci 4.440.000,00 - 40.775,62 984.186,92 1.858.333,73 1.556.703,73
Total 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
Camp Codi Descripci de lactuaci
Inversi total
(en euros)
2008 2009 2010 2011 2012
1 1.01.01 Millores de lespai pblic: parc de la Barceloneta, plaa de La Maquinista i plaa del Llagut 1.462.968,00 487.656,00 487.656,00 487.656,00
1 1.02.01 Urbanitzaci dels carrers transversals ( carrers del Judici i de Sant Carles) 512.120,00 512.120,00
1 1.03.01 Carrers amb prioritat invertida 869.750,00 869.750,00
1 1.04.01 Remodelaci de la plaa dHilari Salvad ( Escola Bressol Mediterrnia) 600.000,00 600.000,00
8 8.01.01 Rampa al passeig Martim de la Barceloneta ( platja de la Barceloneta) 77.958,00 77.958,00
8 8.02.01 Accessibilitat del conjunt dequipaments vora el passeig Martim de la Barceloneta 570.000,00 170.000,00 400.000,00
2 2.01.01 Rehabilitaci i equipament dels elements col lectius dels edificis 3.815.000,00 15.775,62 784.186,92 1.658.333,73 1.356.703,73
2 2.02.01 Rehabilitaci dels elements comuns dedificis de valor histrico-artstic 625.000,00 25.000,00 200.000,00 200.000,00 200.000,00
7 7.03.01 Mediaci comunitria als edificis i en el medi obert 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
3 3.01.01 Adequaci i millores al Centre Cvic Barceloneta 300.000,00 300.000,00
3 3.02.01 Reordenaci dels baixos del passeig Martim de la Barceloneta ( Esplai de Mar) 740.000,00 631.843,64 108.156,36
3 3.03.01 Fons per a ladquisici de sostre per a s social i equipaments (tempteig i retracte) 1.000.000,00 600.000,00 400.000,00
3 3.04.01 Recuperaci dels locals en plantes baixes en s per a estacions transformadores 1.000.000,00 1.000.000,00
3 3.05.01 Adequaci dels baixos de la Cooperativa La Fraternitat 372.142,00 361.316,90 10.825,10
3 3.06.01 Equipament prefabricat ds temporal ( Oficina Tcnica) 400.000,00 400.000,00
3 3.07.01 Coberta lleugera de les pistes de La Maquinista 1.000.000,00 575.000,00 425.000,00
4 4.01.01 Dotaci tecnolgica per al local taller de la Barceloneta i Oficina Tcnica 60.000,00 60.000,00
4 4.02.01 Subministrament i posada en marxa de la xarxa de comunicacions wifi 50.000,00 50.000,00
5 5.01.01 Programa de millora ambiental del barri 360.000,00 60.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
5 5.02.01 Instal laci de plaques solars als equipaments municipals/dipsit daiges grises 350.000,00 175.000,00 175.000,00
5 5.03.01 Punt verd al parc de la Barceloneta 300.000,00 50.000,00 250.000,00
5 5.04.01 La Fbrica del Sol 10.000,00 10.000,00
6 6.01.01 Programa de dinamitzaci de grups de treball de dones de la Barceloneta 60.000,00 30.000,00 15.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Centre dinformaci i recursos per a dones 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.04.01 Programa de cultura popular 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.05.01 Dinamitzaci del lleure a lespai obert 40.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.06.01 Centre Obert i Casal dInfants 135.548,00 15.548,00 40.000,00 40.000,00 40.000,00
7 7.07.01 Casal dAdolescents i Joves de la Barceloneta 68.260,00 8.260,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.08.01 Programa per a la gent gran 108.000,00 36.000,00 36.000,00 36.000,00
7 7.09.01 Programa per a la dinamitzaci comercial 90.000,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00
7 7.10.01 Programa per a la millora de la salut de la poblaci en risc 40.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Pla de participaci (taller Barceloneta) 510.000,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00
7 7.02.01 Oficina Tcnica de la Barceloneta 400.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
Total inicial 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
Despesa corrent 1.991.808,00 - 482.308,00 543.500,00 523.500,00 442.500,00
Despesa dinversi 9.674.938,00 439.274,90 1.152.668,74 1.400.812,36 3.149.776,00 3.532.406,00
Rehabilitaci 4.440.000,00 - 40.775,62 984.186,92 1.858.333,73 1.556.703,73
Total 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
els agents especialitzats que treballen al barri
i lAdministraci pblica, especialment la
municipal com a impulsora del Pla de Barris.
La Comissi dAvaluaci i Seguiment s
linstrument formal que la Llei de barris estipula
per a la gesti i el control del projecte. A
ms, per als projectes concrets es generen
processos de participaci especfics.
Tota la difusi inicial del Pla de Barris es va
aplegar sota la campanya Hola Barceloneta!,
destinada a presentar als vens i les venes el
projecte integral de millora del barri, els mbits
de treball i les actuacions que el componen,
i les eines de participaci i de comunicaci
que tenen al seu abast. La campanya es va
presentar el 2 de juliol de 2009. La comunicaci
del Pla de Barris es vertebra a travs del web
propi (www.barcelonetapladebarris.cat), del
butllet electrnic Barceloneta Informa, de la
publicaci de continguts en mitjans del barri i
de ledici de diversos fulletons.
Oficina Tcnica del Pla de Barris
Al llarg del seu primer any de funcionament,
loficina va atendre 2.401 consultes de la
ciutadania, 1.997 sobre aspectes propis del
Pla de Barris i la resta sobre altres qestions
igualment relacionades amb el barri. Lequip
tcnic del Pla de Barris que treballa a loficina
est format per cinc persones, una de les quals
s un agent docupaci i desenvolupament
local de Barcelona Activa que, des de loficina,
impulsa el programa Treball als barris.
EINES
Pla de participaci ciutadana
El Pla de participaci ciutadana s el marc
de referncia per portar a terme qualsevol
actuaci i permet coordinar duna manera
efectiva la implicaci de les diferents parts
que intervenen en el desenvolupament del
projecte integral: les entitats i les associacions
del barri, els vens i les venes a ttol individual,
Pla de Barris del Raval Sud
El Pla de Barris del Raval Sud va ser
seleccionat per la Generalitat de Catalunya
el 22 de juny de 2010 per rebre els ajuts de
la Llei de barris. Posteriorment, el 24 de
novembre, lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu,
i el conseller del Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, Joaquim Nadal,
van formalitzar la signatura del conveni de
collaboraci entre lAjuntament i la Generalitat
per al desenvolupament del Pla de Barris del
Raval Sud.
Aquest projecte integral de millora urbanstica
i social es desenvolupar durant els prxims
8 anys i t un pressupost total de 15 milions
deuros, 7,5 dels quals els aportar la
Generalitat de Catalunya, per mitj de la Llei
de barris, i els altres 7,5 seran finanats per
lAjuntament de Barcelona com a instituci
impulsora del projecte.
Un cop que sajusta la proposta inicial que va
presentar lAjuntament a la dotaci econmica
finalment disponible, el Pla de Barris del Raval
Sud es vertebra a partir de cinc mbits de
treball, en els quals sengloben 34 actuacions
tant fsiques com daplicaci de programes
socials.
Habitatge
Rehabilitaciiequipamentdelements
comuns dels edificis.
Programadintervenciintegralenedificis.
Racionalitzaciiunificacidantenes
collectives.
Installacidemecanismescomunitarisde
control i obertura a lentrada dels edificis.
Medi ambient
Milloradelallamentenfaanesicobertes.
Installacidelaxarxaderecollida
pneumtica de residus al carrer de la Riereta.
Installacidelaxarxaderecollidapneumtica
de residus als carrers del Raval Sud.
ImplementacidemesuresZARE(zones
acstiques de rgim especial) .
Dinamitzaci social i econmica
Dotacialesentitatsdunaxarxasensefils
oberta.
Reinsercilaboraldetreballadoressexuals
que exerceixen a lespai pblic.
Camescolar.
Bancdeltemps.
Espai pblic
Urbanitzaci,serveisienllumenatdelscarrers
del Raval Sud.
ReurbanitzacidelsentornsdeSantPaudel
Camp.
RemodelacidelaplaadelPedr.
ReurbanitzacidelcarrerdelaLleialtat.
RemodelacidelaplaadeBlanquerna.
ConversidelcarrerdelaRieretaenzonade
vianants.
Plademobilitatimilloresdelasenyalitzaci.
Supressidebarreresarquitectniquesals
carrers i places del Raval Sud (enlla amb
lavinguda del Parallel i la plaa de Josep M.
Folch i Torres).
Equipament comunitari
Construccidequipamentsotalapista
esportiva del CEIP Drassanes.
MilloresalCentreCvicDrassanes.
OfcinaTcnicadelPladeBarrisdelRavalSud.
DotacitecnolgicadelOficinaTcnica.
Installacidebuclesauditius.
Supressidebarreresarquitectniquesals
equipaments.
Usosdeltempsalbarri;tempseducatiu
compartit: conciliar ls despais pblics,
patis escolars, etc.
Programadeparticipaci,comunicacii
convivncia ciutadana.
Programaintegraldemediaci.
Programaperfomentarlacohesisocial.
Projectesdedinamitzacisocialieconmica
del Raval Sud.
Programesadreatsalagentgran.
Programesadreatsalsinfantsielsjoves.
Programaperalamilloradelasalutdela
poblaci en risc.
Lobjectiu global del Pla s impulsar la millora
de lrea del Raval Sud, que comprn des del
carrer de lHospital cap avall a partir tant de
les actuacions de caire urbanstic com dels
programes dactuaci social.
Una de les actuacions ser la posada en servei
duna Oficina Tcnica que, seguint el model
que ja funciona a la Barceloneta, esdevindr el
punt de referncia dels vens i les venes, i les
entitats del barri per a tot all relacionat amb el
desenvolupament del projecte integral.
Del Pla de Barris del Raval Sud shan fet dues
presentacions pbliques per als vens i les
venes, i les entitats del barri. El 15 dabril, en
un acte que es va celebrar a la sala-auditori
del Conservatori del Liceu es va exposar la
proposta del projecte integral que lAjuntament
de Barcelona va presentar a la Llei de barris. I
el 20 de desembre, en un acte a lauditori del
Museu Martim, es va presentar la concreci
definitiva del Pla de Barris del Raval Sud, un
cop que va ser aprovada per la Llei de barris i
ajustada al pressupost disponible.
A lacabament de lany 2010, tres actuacions
tenien ja el projecte executiu redactat o a punt
de ser lliurat: urbanitzaci i installaci de
la xarxa de recollida pneumtica als carrers
de lArc del Teatre, de Gurdia i de lEst;
remodelaci de la plaa del Pedr, i installaci
dun elevador al Centre Cvic Drassanes. Pel
que fa als programes socials, ja nhi ha diversos
engegats. Estan en marxa el cam escolar i el
banc del temps, i ja shan dut a terme algunes
actuacions de comunicaci, de dinamitzaci
social i econmica i de mediaci comunitria en
lespai pblic. Sest portant a terme una tasca
de definici daquests programes conjuntament
amb el teixit associatiu i els agents que ja estan
treballant al barri.
Cal destacar que els programes
complementaris al Pla de Barris, Treball als
Barris i Salut als Barris, ja han comenat al
mateix temps que el projecte.
Camp Codi Descripci de lactuaci Inversi total (en euros) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
1 1.01.01 Remodelaci dels carrers del Raval Sud-carrers de lArc del Teatre, de Gurdia i de lEst ( serveis, urbanitzaci i enllumenat) 1.476.550,00 55.000,00 - 497.124,00 582.484,78 341.941,22 - - - -
1 1.02.01 Reurbanitzaci dels entorns de Sant Pau del Camp ( ampliaci de la zona verda i reurbanitzaci dels carrers del permetre) 3.214.160,00 - - 60.000,00 600.000,00 420.000,00 711.386,66 1.422.773,32 - -
1 1.03.01 Remodelaci de la plaa del Pedr 915.000,00 19.545,00 325.000,00 325.000,00 245.455,00 - - - - -
1 1.04.01 Reurbanitzaci del carrer de la Lleialtat 60.190,00 - - - - - 60.190,00 - - -
1 1.05.01 Remodelaci de la plaa de Blanquerna ( portal del Baluard) 25.000,00 - - - - - - 25.000,00 - -
1 1.06.01 Peatonalitzaci del carrer de la Riereta 1.133.600,00 - - 70.000,00 531.800,00 531.800,00 - - - -
2 2.01.01 Rehabilitaci dels elements col lectius dels edificis i col locaci dascensors 900.000,00 - - - - - - 150.000,00 250.000,00 500.000,00
2 2.02.01 Programa dintervenci integral en alguns edificis 520.000,00 - - - - - - 50.000,00 200.000,00 270.000,00
3 3.01.01 Construcci dun equipament sota la pista esportiva del CEIP Drassanes 800.000,00 - - 700.000,00 100.000,00 - - - - -
3 3.02.01 Ampliaci del centre cvic i readequaci daltres espais per a un s polivalent 200.000,00 25.000,00 175.000,00 - - - - - - -
4 4.01.01 Dotaci tecnolgica del local del Raval Sud i oficina del barri 60.000,00 - - 30.000,00 30.000,00 - - - - -
4 4.02.01 Racionalitzaci i unificaci dantenes col lectives 60.000,00 - - - - - - 15.198,13 26.693,73 18.108,14
4 4.03.01 Modernitzaci dels mecanismes comunitaris de control i obertura de lespai comunitari 90.000,00 - - - - - - 20.000,00 40.000,00 30.000,00
4 4.04.01 Equipar els locals amb bucles auditius 45.000,00 - - - - - - - - 45.000,00
4 4.05.01 Dotaci a les entitats duna xarxa inalmbrica oberta 20.000,00 - - - - 20.000,00 - - - -
5 5.01.01 Millora dallaments en tancaments primaris (faanes i cobertes) 240.000,00 - - - - - - - - 240.000,00
5 5.02.01 Instal.laci de la xarxa de recollida pneumtica de residus als carrers del Raval Sud ( carrer de la Riereta) 232.500,00 - - 45.000,00 120.000,00 67.500,00 - - - -
5 5.03.01
Instal.laci de la xarxa de recollina pneumtica de residus als carrers del Raval Sud ( carrers de lArc del Teatre, de Gurdia i de lEst)
i connexi troncal a la central existent
901.440,55 56.895,55 - 445.000,00 399.545,00 - - - - -
5 5.04.01 Implementaci de les mesures ZARE (zones acstiques de rgim especial ) de regulaci acstica especial 200.000,00 - - - - 100.000,00 100.000,00 - - -
5 5.05.01 Pla de mobilitat amb millores a la senyalitzaci 120.000,00 - - - - 120.000,00 - - - -
6 6.01.01 Reinserci laboral dels treballadores sexuals que exerceixen a lespai pblic 120.000,00 - - 10.000,00 10.000,00 25.000,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Cam escolar 80.000,00 20.000,00 20.000,00 40.000,00 - - - - - -
6 6.03.01 Banc del temps 60.000,00 - 5.000,00 7.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00
6 6.04.01 Usos del temps al barri, temps educatiu compartit: conciliar ls dels espais, dels patis escolars, etc. 109.000,00 - - - - 60.000,00 19.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Oficina Tcnica del Raval 480.000,00 - - 160.000,00 80.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00
7 7.02.01 Programa de participaci, comunicaci i convivncia ciutadanes 140.000,00 22.000,00 20.000,00 40.000,00 15.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 3.000,00
7 7.03.01 Programa integral de mediaci 210.000,00 25.000,00 20.599,72 20.000,00 19.830,08 24.914,00 24.914,00 24.914,18 24.914,18 24.914,18
7 7.04.01 Programa per fomentar la cohesi social 417.559,45 28.074,67 - - - 50.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 39.484,12
7 7.05.01 Projectes de dinamitzaci social i econmica del Raval Sud 140.000,00 20.000,00 20.000,00 19.881,78 19.515,22 20.000,00 13.534,33 13.534,33 13.534,33 -
7 7.06.01 Programes adreats a la gent gran 240.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 59.908,90 59.908,90
7 7.07.01 Programes adreats als infants i als joves 210.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 39.818,00
7 7.08.01 Programa per a la millora de la salut de la poblaci de risc 180.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 9.817,80
8 8.01.01 Supressi de les barreres arquitectniques als equipaments 600.000,00 - - - - - - 150.000,00 450.000,00 -
8 8.02.01
Supressi de les barreres arquitectniques als carrers i places del Raval Sud ( enlla amb lavinguda del Paral.lel i la plaa de Josep
Maria Folch i Torres, i daltres)
800.000,00 - - - 40.000,00 40.000,00 415.953,05 304.047,10 - -
Totals 15.000.000,00 271.515,22 585.599,72 2.469.005,78 2.801.630,08 1.947.701,82 1.680.978,04 2.521.467,06 1.361.051,14 1.361.051,14
Camp Codi Descripci de lactuaci Inversi total (en euros) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
1 1.01.01 Remodelaci dels carrers del Raval Sud-carrers de lArc del Teatre, de Gurdia i de lEst ( serveis, urbanitzaci i enllumenat) 1.476.550,00 55.000,00 - 497.124,00 582.484,78 341.941,22 - - - -
1 1.02.01 Reurbanitzaci dels entorns de Sant Pau del Camp ( ampliaci de la zona verda i reurbanitzaci dels carrers del permetre) 3.214.160,00 - - 60.000,00 600.000,00 420.000,00 711.386,66 1.422.773,32 - -
1 1.03.01 Remodelaci de la plaa del Pedr 915.000,00 19.545,00 325.000,00 325.000,00 245.455,00 - - - - -
1 1.04.01 Reurbanitzaci del carrer de la Lleialtat 60.190,00 - - - - - 60.190,00 - - -
1 1.05.01 Remodelaci de la plaa de Blanquerna ( portal del Baluard) 25.000,00 - - - - - - 25.000,00 - -
1 1.06.01 Peatonalitzaci del carrer de la Riereta 1.133.600,00 - - 70.000,00 531.800,00 531.800,00 - - - -
2 2.01.01 Rehabilitaci dels elements col lectius dels edificis i col locaci dascensors 900.000,00 - - - - - - 150.000,00 250.000,00 500.000,00
2 2.02.01 Programa dintervenci integral en alguns edificis 520.000,00 - - - - - - 50.000,00 200.000,00 270.000,00
3 3.01.01 Construcci dun equipament sota la pista esportiva del CEIP Drassanes 800.000,00 - - 700.000,00 100.000,00 - - - - -
3 3.02.01 Ampliaci del centre cvic i readequaci daltres espais per a un s polivalent 200.000,00 25.000,00 175.000,00 - - - - - - -
4 4.01.01 Dotaci tecnolgica del local del Raval Sud i oficina del barri 60.000,00 - - 30.000,00 30.000,00 - - - - -
4 4.02.01 Racionalitzaci i unificaci dantenes col lectives 60.000,00 - - - - - - 15.198,13 26.693,73 18.108,14
4 4.03.01 Modernitzaci dels mecanismes comunitaris de control i obertura de lespai comunitari 90.000,00 - - - - - - 20.000,00 40.000,00 30.000,00
4 4.04.01 Equipar els locals amb bucles auditius 45.000,00 - - - - - - - - 45.000,00
4 4.05.01 Dotaci a les entitats duna xarxa inalmbrica oberta 20.000,00 - - - - 20.000,00 - - - -
5 5.01.01 Millora dallaments en tancaments primaris (faanes i cobertes) 240.000,00 - - - - - - - - 240.000,00
5 5.02.01 Instal.laci de la xarxa de recollida pneumtica de residus als carrers del Raval Sud ( carrer de la Riereta) 232.500,00 - - 45.000,00 120.000,00 67.500,00 - - - -
5 5.03.01
Instal.laci de la xarxa de recollina pneumtica de residus als carrers del Raval Sud ( carrers de lArc del Teatre, de Gurdia i de lEst)
i connexi troncal a la central existent
901.440,55 56.895,55 - 445.000,00 399.545,00 - - - - -
5 5.04.01 Implementaci de les mesures ZARE (zones acstiques de rgim especial ) de regulaci acstica especial 200.000,00 - - - - 100.000,00 100.000,00 - - -
5 5.05.01 Pla de mobilitat amb millores a la senyalitzaci 120.000,00 - - - - 120.000,00 - - - -
6 6.01.01 Reinserci laboral dels treballadores sexuals que exerceixen a lespai pblic 120.000,00 - - 10.000,00 10.000,00 25.000,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Cam escolar 80.000,00 20.000,00 20.000,00 40.000,00 - - - - - -
6 6.03.01 Banc del temps 60.000,00 - 5.000,00 7.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00
6 6.04.01 Usos del temps al barri, temps educatiu compartit: conciliar ls dels espais, dels patis escolars, etc. 109.000,00 - - - - 60.000,00 19.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Oficina Tcnica del Raval 480.000,00 - - 160.000,00 80.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00
7 7.02.01 Programa de participaci, comunicaci i convivncia ciutadanes 140.000,00 22.000,00 20.000,00 40.000,00 15.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 3.000,00
7 7.03.01 Programa integral de mediaci 210.000,00 25.000,00 20.599,72 20.000,00 19.830,08 24.914,00 24.914,00 24.914,18 24.914,18 24.914,18
7 7.04.01 Programa per fomentar la cohesi social 417.559,45 28.074,67 - - - 50.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 39.484,12
7 7.05.01 Projectes de dinamitzaci social i econmica del Raval Sud 140.000,00 20.000,00 20.000,00 19.881,78 19.515,22 20.000,00 13.534,33 13.534,33 13.534,33 -
7 7.06.01 Programes adreats a la gent gran 240.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 59.908,90 59.908,90
7 7.07.01 Programes adreats als infants i als joves 210.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 39.818,00
7 7.08.01 Programa per a la millora de la salut de la poblaci de risc 180.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 9.817,80
8 8.01.01 Supressi de les barreres arquitectniques als equipaments 600.000,00 - - - - - - 150.000,00 450.000,00 -
8 8.02.01
Supressi de les barreres arquitectniques als carrers i places del Raval Sud ( enlla amb lavinguda del Paral.lel i la plaa de Josep
Maria Folch i Torres, i daltres)
800.000,00 - - - 40.000,00 40.000,00 415.953,05 304.047,10 - -
Totals 15.000.000,00 271.515,22 585.599,72 2.469.005,78 2.801.630,08 1.947.701,82 1.680.978,04 2.521.467,06 1.361.051,14 1.361.051,14
Un cop que, durant el primer trimestre de 2009,
es van completar els processos de redacci
de cada projecte i dadjudicaci de les obres,
entre els mesos dabril i agost es van anar
iniciant progressivament les obres, 36 de les
quals estaven acabades a lacabament de lany.
Per a les altres 7, les de ms envergadura i
complexitat, va caldre una prrroga entre 1 i 3
mesos. El programa ntegre que van formar els
43 projectes del FEIL impulsats per Foment de
Ciutat Vella, sa. va quedar completat del tot a
finals de mar de 2010.
A continuaci es presenta la relaci de les 43
actuacions executades en el marc del Fons
estatal dinversi local, distribudes per barris.
Altres programes
FEIL 2009
Gesti de 43 projectes del Fons estatal
dinversi local (FEIL)
El 28 de novembre de 2008, el Consell de
Ministres del Govern de lEstat va aprovar el
Reial decret llei 9/2008 per a la creaci del Fons
estatal dinversi pblica en lmbit local, inscrit
en el Plan Espaol para el Estmulo del Empleo
y la Economa.
El Fons va ser creat amb un doble objectiu:
ajudar els ajuntaments a afrontar projectes ja
previstos o de nova creaci que, en el context
de la crisi, haguessin quedat amenaats de no
dur-se a terme per problemes de finanament i
generar nous llocs de treball que contribussin a
la reactivaci de leconomia.
La Comissi de Govern de lAjuntament de
Barcelona va aprovar, en les sessions del 23 de
desembre de 2008 i del 14 de gener de 2009, la
llista de projectes dinversi que a Barcelona es
finanarien amb el Fons estatal dinversi local.
En el conjunt de la ciutat es van aprovar 303
projectes, que van significar una inversi total
de 282,3 milions deuros.
Daquests 303 projectes, 43 van ser gestionats
per Foment de Ciutat Vella, sa. que va esdevenir
un dels agents municipals ms actius pel que
fa a limpuls i la coordinaci de projectes del
FEIL. El pressupost dels projectes gestionats
per lempresa va ser 21,68 milions deuros, dins
els 33,6 milions destinats a finanar projectes al
districte de Ciutat Vella.
RAVAL
Reforma, conservaci i modernitzaci
de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu
Les obres a la biblioteca pblica municipal
del barri del Raval, situada en el conjunt
monumental de lantic Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau, van fer possible actualitzar alguns
serveis, com la climatitzaci i la installaci
elctrica, fer uns lavabos a la nau que acull
la secci infantil i millorar laccessibilitat
a lequipament. Un aspecte especialment
rellevant de la intervenci va ser el del canvi de
lantic paviment per un terra tcnic innovador
que incorpora, sota la superfcie de pedra, els
conductes daire, lallament trmic i el cablejat
elctric, de veu i de dades. Tamb shi van
realitzar uns exhaustius treballs de conservaci,
restauraci i neteja de larquitectura de les dues
naus gtiques que acullen la biblioteca. La
biblioteca es va reobrir el 30 dabril de 2010.
Rehabilitaci de la paret mitgera lateral
de lesglsia de Sant Agust
La faana lateral de lesglsia de Sant Agust va
ser objecte duna intervenci de consolidaci
de lestructura i conservaci dels seus elements
constructius. En la configuraci original de
lesglsia, que data del segle Xlv, aquesta
A la plaa de Joan Coromines, que exerceix
com a nexe duni entre el Macba, el CCCB i
la Facultat de Comunicaci de la URL, es van
substituir els graons que segmentaven lespai
en dos nivells per un pla inclinat pavimentat.
A la plaa de les Caramelles, ubicada en
lespai pblic interior dels edificis situats a la
confluncia del carrer dels ngels amb el del
Peu de la Creu, lactuaci va consistir en el
canvi de situaci de lrea de jocs infantils i de
les pistes de petanca. En totes dues places,
els treballs de millora tamb van comportar la
renovaci parcial del paviment.
Reforma de ledifici del carrer
de lHospital, 140-142
Es va rehabilitar linterior daquest edifici de
titularitat municipal per tal dadequar-lo a la
seva nova funci de servei pblic, amb una
cessi a la Comunitat de Sant Egidi.
Millora de lrea de jocs infantils
de la plaa de Salvador Segu
La substituci del saul per un paviment
de cautx, la installaci de lluminries i la
renovaci dels elements malmesos del mobiliari
i dels elements de lleure infantil van ser els tres
eixos dactuaci en la millora de lrea de jocs
de la plaa de Salvador Segu.
Adequaci dun local per a lEscola
de Msica Xamfr a linterior del nou edifici
del Conservatori del Liceu
El local integrat a ledifici del nou Conservatori
del Liceu amb accs pel carrer de les Tpies
va ser adequat com a nova seu del Centre de
Msica i Escena Xamfr de la Fundaci lArc-
Taller de Msica.
paret no era exterior, sin que els seus arcs
separaven la nau central de la lateral, que fou
destruda lany 1937 en un bombardeig de la
Guerra Civil. Lactuaci ha perms dignificar i
netejar la faana.
Remodelaci i treballs durbanisme
preventiu a les places de Joan Coromines
i de les Caramelles
La intervenci en aquestes places vol millorar
arquitectnicament diversos espais pblics
que, pel fet de tenir racons poc integrats en
el seu entorn immediat, poden ser focus de
problemes de civisme i convivncia.
El nou local compta, com a dependncies
principals, amb una sala polivalent a la planta
baixa i tres aules a la planta superior. Es va
inaugurar el 19 de mar de 2010 amb una
jornada de portes obertes i actuacions dels
alumnes del centre.
Treballs dinfraestructura al Complex
Esportiu Can Ricart
Sen van insonoritzar algunes sales i es va
millorar la xarxa elctrica de lequipament.
Treballs dinfraestructura al Casal dAvis
Josep Trueta
Es van dur a terme tasques dampliaci,
insonoritzaci i modernitzaci de les xarxes de
subministrament de serveis de lequipament.
Treballs dinfraestructura al Centre
de Serveis Socials Raval sud
La millora tant de laccessibilitat al centre com
de la installaci elctrica van ser els objectius
daquesta intervenci que es va dur a terme al
local del carrer dErasme de Janer, 8.
Cvic Drassanes
Shi va installar el sistema de climatitzaci i es
va millorar la installaci elctrica del centre.
Rehabilitaci de la faana de ledifici
dhabitatges del carrer de lHospital, 141
La faana de ledifici va ser restaurada amb
el doble objectiu darranjar els elements
constructius que es trobaven en mal estat i,
alhora, dur a terme una operaci general de
manteniment exterior.
Rehabilitaci dhabitatge al carrer
den Xucl, 15
Per tal dadequar-lo a la normativa vigent
dhabitabilitat, va ser rehabilitat lhabitatge de
titularitat municipal situat al 2n 2a de la finca
del nmero 15 del carrer den Xucl.
Treballs de rehabilitaci a ledifci dhabitatges
del carrer del Carme, 84 bis-Riera Alta, 2
A ledifici es van installar uns ascensors per
tal de millorar-ne laccessibilitat i van ser
GTIC
Rehabilitaci integral de ledifici situat
a la placeta del Pi, 2
Ledifici municipal va ser rehabilitat per
adequar-lo al seu nou s dequipament social.
Des de loctubre de 2010 s la nova seu dels
serveis educatius del districte de Ciutat Vella i
duna ludoteca.
La rehabilitaci integral daquesta finca
construda a finals del segle XlX es va dur
a terme a partir de tres eixos fonamentals:
lenderroc parcial de ledifici existent, la
rehabilitaci dels elements que calia conservar,
entre ells la faana, i la construcci dun
modernitzats els elements comuns amb la
substituci del dipsit daigua per aigua directa
i la renovaci dels baixants i el clavegueram.
Tamb sen van reparar la faana posterior, el
pati i la coberta, i es va adequar lhabitatge del
1r 2a.
cos annex de nova planta darrere la faana
rehabilitada. La superfcie total construda va
ser 1.058 m
2
, estructurats en planta baixa i
quatre pisos dalada.
Aquesta actuaci va ser rellevant pel que fa
al procs de lobra. Els treballs de recerca
arqueolgica es van dur a terme duna manera
simultnia al desenvolupament de lobra i no
com a fase prvia. Fer progressar els dos tipus
de treballs en parallel permet guanyar temps i
escura el termini global dexecuci de lobra.
Rehabilitaci integral de ledifici
del carrer de la Ciutat, 9
Els 9 habitatges i tots els elements comuns
daquest edifici de titularitat municipal van ser
rehabilitats duna manera integral per tal que
la finca torns a tenir un s com a habitatge
social, tal i com ja havia estat fa unes dcades.
Rehabilitaci parcial de ledifici del carrer
de Duran i Bas, 16
La reparaci del pati, la coberta i la faana
posterior, com tamb la incorporaci
dascensors van ser dues de les principals
lnies de treball en aquest edifici. La intervenci
tamb va permetre millorar alguns elements
comuns estructurals, com els baixants i la
connexi al clavegueram, substituir els dipsits
daforament per laigua directa, i adequar
lhabitatge del 1r 2a.
Pavimentaci del cam daccs al recinte
arqueolgic de la plaa de la Vila de Madrid
El cam que enllaa el nivell en superfcie de
la plaa de la Vila de Madrid amb el recinte
arqueolgic va ser reformat per tal de millorar-
ne les condicions ds i de manteniment. Es va
repavimentar amb peces especials de pedra
basltica.
Treballs dinfraestructura al Centre Cvic
Pati Llimona
La insonoritzaci dalgunes dependncies
de lequipament, la millora de laccessibilitat
al centre, el refor de la xarxa elctrica i la
installaci del sistema de climatitzaci van ser
els quatre eixos de treball daquesta actuaci.
Treballs dinfraestructura al Centre de Serveis
Personals del Gtic
Shi va installar el sistema de climatitzaci,
sen va millorar laccessibilitat i es va reforar la
installaci elctrica de lequipament.
Arranjament del paviment del carrer
de Rivadeneyra
El paviment malms del carrer es va reparar,
especialment en el sector que dna accs a
la placeta de Ramon Amadeu i a lesglsia de
Consolidaci estructural de ledifici
del carrer de Ripoll, 25
En aquesta finca histrica dun gran valor
patrimonial es van dur a terme els treballs
de consolidaci estructural que ledifici
necessitava per tal de garantir la seva
conservaci i ladequaci posterior per a ls al
qual est destinat. Ledifici t, com a principal
singularitat, el fet dacollir les niques restes
conservades de laqeducte que portava laigua
a la Barcelona romana. La forma dels arcs
es percep perfectament des de la plaa dels
Peixos.
Santa Anna i es van renovar les baranes de
protecci de vianants de la rampa dentrada i
sortida de laparcament.
Millora de laccessibilitat als jardins
de la casa de Puig
Al carrer de nAroles es va instalar un ascensor
per tal de fer accessible i ds pblic el pati de
la casa de Puig, un petit jard no visible des del
carrer en quedar a linterior duna finca i a un
nivell ms elevat que la via pblica des de la
qual shi accedeix.
SANT PERE, SANTA CATERINA I LA RIBERA
Rehabilitaci de les capelles annexes
del claustre del convent de Sant Agust
Les cinc capelles van ser rehabilitades per al
seu nou s com a espais polivalents vinculats
amb el centre cvic per ampliar-ne loferta
dactivitats i exposicions.
Aquestes capelles formaven part de lesglsia
gtica de Sant Agust, original del segle Xlv, i
eren el relligament entre la nau i el claustre del
convent. Desprs de diverses modificacions i
ampliacions al llarg dels segles posteriors, el
conjunt monumental va ser destrut durant el
bombardeig de Barcelona de lany 1714.
La rehabilitaci que es va dur a terme va
tenir el doble objectiu de recuperar-les per
a ls ciutad i valorar-les com a element
histric i patrimonial. Les cinc capelles van ser
integrades en un sol corredor que genera unes
obertures despai en cada capella. La primera
fa la funci daccs, la segona acull lescala
que condueix al soterrani i les tres restants
Rehabilitaci per a equipament de ledifici
del carrer dels Carders, 33
Ledificaci dorigen medieval que es troba al
nmero 33 del carrer dels Carders havia estat
objecte duna primera rehabilitaci per tal de
conservar els elements de valor patrimonial de
la construcci, especialment els arcs de volta,
i per consolidar-ne lestructura. La intervenci
va permetre completar ladequaci de ledifici
al seu nou s com a casal de barri. La planta
superior compta amb un espai ds polivalent
mentre que la planta baixa est preparada per
acollir uns lavabos pblics. Ledifici safegeix al
conjunt dactuacions de caire social que shan
dut a terme a lespai del Pou de la Figuera.
Rehabilitaci integral de ledifici del carrer
del Comer, 38
La reforma ntegra de ledifici va permetre
incorporar-hi lascensor, renovar per complet
totes les xarxes de serveis i modernitzar la
connexi al clavegueram, com a principals
millores estructurals. La faana i el pati interior
sn altres elements comuns en qu es va
intervenir.
conformen lespai expositiu. La superfcie total
de lactuaci va ser 164,63 m
2
en planta baixa i
soterrani, on es van generar tres noves sales.
Pel que fa a la recuperaci patrimonial, entre
els elements artstics i arquitectnics ms
rellevants que van ser restaurats es troben arcs
i claus de volta, capitells, voltes, relleus, dintells
i parets de pedra.
Tamb es va actuar en lexterior de la coberta,
en la qual va ser restitut el pendent de la
volada i es va consolidar lestructura amb la
installaci duna planxa dacer galvanitzat.
La intervenci va permetre descobrir
diverses pintures murals originals que van ser
preservades per tal que puguin ser restaurades
ms endavant. La rehabilitaci de les capelles
annexes al claustre va completar el procs de
recuperaci per a ls ciutad de lantic convent
de Sant Agust, afrontat en tres grans etapes
des de la meitat dels anys noranta del segle XX.
de Sant Pere Ms Alt, 76
Es va incorporar lascensor a ledifici, una
intervenci que va comportar dos treballs
relacionats: ladaptaci de lespai daccs i la
millora de la installaci elctrica.
de Sant Pere Ms Baix, 88
Es va intervenir en la faana, el pati i la
coberta, i va ser modernitzada la xarxa de
subministrament daigua, substituint-ne els
comptadors divisionaris i millorant-ne els
baixants i el clavegueram.
Millora del paviment i de lrea de jocs infantils
de lespai del carrer de lAllada-Vermell
En tot lmbit del carrer es va suprimir la vorera
lateral i es va repavimentar tot lespai pblic
a un nic nivell. La zona de jocs infantils va
ser desplaada i ampliada alhora que es va
millorar el material de la superfcie. Tamb sen
va reforar lenllumenat pblic i sen va renovar
una part del mobiliari urb.
Millora de la vorera de formig del costat
Llobregat del passeig de Picasso
El paviment malms de la vorera del costat
Llobregat del passeig de Picasso va ser
arranjada per mitj de la collocaci de panot.
Lactuaci es va afrontar en els quatre trams de
la vorera amb lobjectiu no noms de millorar-ne
les condicions ds i de seguretat, sin tamb
de contribuir a dignificar el lateral del passeig
en qu es troben els porxos den Fontser.
den Tantarantana, 23
Els treballs per a la incorporaci de lascensor,
ladequaci de lespai dentrada i la millora de
la installaci elctrica van ser els tres fronts de
lactuaci.
Renovaci del paviment del carrer del Rec Comtal
Al voltant del CAP Casc Antic es va renovar
el paviment de lespai pblic daccs, la zona
que conformen els carrers del Rec Comtal i del
Davant del Portal Nou. Lactuaci va comportar la
conversi de lextrem del carrer del Rec Comtal
a tocar del passeig de Llus Companys en rea
exclusiva de vianants. Lespai que abans ocupava
la calada en aquest punt es va convertir en
vorera i shi van installar pilones per tal de
protegir lrea de vianants. Aproftant el canvi de
paviment, sen van fer millores en el sanejament i
shi va installar un nou enllumenat pblic.
Arranjament del carrer den Trip
Shi van collocar pilones per evitar el pas de
vehicles, shi van installar alguns elements de
mobiliari urb i shi van fer treballs de millora de
laccessibilitat. Lobjectiu de lactuaci va ser
potenciar ls ciutad daquest carrer, sorgit
duna obertura despai pblic, que queda tancat
per una paret mitgera.
Treballs dinfraestructura al local
del carrer del Comer, 42
Al local municipal destinat al Pla Integral
del Casc Antic (PICA) es va reforar tota la
installaci elctrica i es van fer diversos
treballs per millorar-ne les condicions, com ara
els tancaments exteriors.
Treballs dinfraestructura al Casal dAvis
Casc Antic
Sen va modernitzar la xarxa elctrica i sen van
renovar les finestres i els tancaments.
Treballs dinfraestructura al Centre Cvic
Convent de Sant Agust
Shi va installar el sistema de climatitzaci, sen
va reforar la xarxa elctrica i es van millorar les
condicions dinsonoritzaci de lequipament.
de Serveis Socials Casc Antic
Sen va millorar la installaci elctrica i el
sistema de sanejament, optimitzant la connexi
dels baixants amb els claveguerons interiors.
Arranjament dun tram de la vorera
del passeig Martim de la Barceloneta
La vorera del costat de muntanya del passeig
Martim va ser eixamplada en el tram comprs
entre el parc de la Barceloneta i el carrer de
lAlmirall Cervera. Es van eliminar els parterres
que obstaculitzaven el pas als vianants i aquest
tram es va repavimentar.
Millora del paviment duna vorera
del passeig de Salvat Papasseit
Es va arranjar tota la vorera del costat Bess
del passeig de Salvat Papasseit per millorar
laccs al centre escolar situat al passeig.
Adequaci dels espais sota la graderia
del camp de futbol
Al camp de futbol de la Barceloneta, situat
al parc de la Barceloneta, es van fer millores
BARCELONETA
Adequaci del paviment flotant de la plaa
de Charles Darwin
A la plaa de Charles Darwin, que exerceix
com a prtic daccs al Centre de Recerca
Biomdica i al Poliesportiu Martim, es va
adequar el paviment flotant de fusta amb
lobjectiu de millorar la conservaci i la neteja
de la plaa. Tamb es van modificar les
connexions dels desguassos a la xarxa de
clavegueram, com tamb el reg. Es van canviar
algunes espcies de larbrat i es va millorar
lenllumenat pblic de la plaa.
Millora de lrea de jocs infantils de la plaa
del Poeta Bosc
Lalt grau docupaci de l `rea de jocs infantils
de la plaa del Poeta Bosc des que es
va remodelar la plaa el 2007 va motivar
lampliaci de lespai, la installaci de ms jocs
infantils i la renovaci daquells que shavien
malms. Lactuaci es va completar amb
les millores del paviment de la rampa i de la
barana de laparcament soterrat i el refor de
lenllumenat pblic.
als vestidors ja existents i es van adequar
com a funcionals alguns espais sense s fins
aleshores per tal doptimitzar laprofitament
dels espais sota la graderia.
Treballs dinfraestructura a la Biblioteca
Barceloneta-Fraternitat
Es van millorar la climatitzaci i les condicions
daccessibilitat a lequipament, amb
arranjaments en la installaci elctrica i les
infraestructures de serveis.
Cvic Barceloneta
Es va dur a terme la millora de la xarxa
elctrica, la climatitzaci i el refor daltres
installacions de lequipament.
FEOSL 2010
Construcci dequipaments collectius
a la plaa de Josep M. Folch i Torres
Des de finals de 2007, el Patronat Municipal de
lHabitatge est construint una nova promoci
dhabitatges al carrer de la Reina Amlia, 31-33
que aportar al barri del Raval 98 pisos tutelats
de lloguer per a la gent gran i 31 pisos de
protecci oficial. Ledifici sala en el solar que
anteriorment ocupaven les piscines municipals
Folch i Torres, a la plaa del mateix nom.
Amb la construcci de ledifici ja molt
avanada, Foment de Ciutat Vella, sa. afronta
des de lestiu de 2010 una obra vinculada,
ladequaci dels locals dels baixos del nou
edifici per acollir dos equipaments comunitaris:
un casal davis i un casal del barri.
El casal del barri ser un equipament de nova
creaci mentre que el casal davis permetr
millorar lemplaament i les condicions actuals
dun centre ja existent, el Casal dAvis Doctor
Trueta situat al carrer de Sant Paci, 9.
Ladequaci dels dos equipaments socials de
la plaa de Josep M. Folch i Torres abraa una
superfcie de 2.573 m
2
.
Comunicaci i projecci internacional
Activitats de comunicaci
Les principals accions de comunicaci dutes
a terme entre els anys 2008 i 2010 han estat
aquestes:
Nouweb(www.fomentciutatvella.cat). Lestiu
de 2009 va entrar en servei la nova versi del
web, renovat per complet respecte a lanterior
tant pel que fa a lestructura i el disseny
com pel que fa a lautonomia en la gesti
dels continguts. En el primer any i mig de
funcionament, el nou web ha registrat 99.445
visites, amb una mitjana de 3,2 pgines
consultades en cada visita.
Noubutlletelectrnicmensual.Desde
loctubre de 2008 sedita mensualment un
butllet electrnic, Infoment, nova eina que
refora el paper del web com a mitj central
de comunicaci.
Collaboracimensualregularamb
les publicacions peridiques El Raval,
La Barceloneta i Nova Ciutat Vella.
Espordicament sha collaborat amb altres
mitjans dmbit del barri.
Redaccidediversesnotesidossiersde
premsa, i tasques de suport en diverses
rodes de premsa organitzades pel
Departament de Comunicaci del Districte de
Ciutat Vella.
Atencialsmitjansdecomunicaci,dacord
amb les directrius marcades des del
Departament de Comunicaci del Districte de
Ciutat Vella i lrea de Premsa de lAjuntament
de Barcelona.
Gestiiorganitzacidactesdepresentaci
de projectes i reunions informatives amb els
vens i les venes, especialment pel que fa als
Plans de Barris de la Barceloneta i del Raval
Lactuaci es finana amb el Fons estatal
docupaci i sostenibilitat local, i s lnica
actuaci que gestiona Foment de Ciutat Vella,
sa. en el marc daquest programa que impulsa
el Govern estatal.
Projecte: Eduard Bru i Neus Lacomba.
Execuci de les obres: Vas y Construcciones.
Sud i pel que fa al projecte de reforma de la
plaa de la Gardunya.
Edicidelmaterialinformatiucorresponent
a cada obra pblica dmbit municipal
que lempresa gestiona: cartell dobra i
comunicacions als vens i les venes sobre
linici de lobra i les afectacions que aquesta
comporta.
Edicidelamemria2007,quevarecollir
linforme de gesti i els resultats i els indicadors
econmics daquell exercici. Va ser la primera
edici de la memria elaborada exclusivament
en suport electrnic (USB) i no en paper.
EdicidelamemriadelPladeBarrisde
Sant Pere i Santa Caterina, que recull els
objectius, totes les actuacions i el balan
econmic del projecte dintervenci integral
tancat lany 2009.
EdicidelllibreLa capella de Sant Lltzer.
Histria duna redescoberta, amb motiu de
lacabament del procs que, amb diverses
actuacions, ha perms recuperar per als usos
ciutadans el conjunt de lilla de Sant Lltzer.
El text del llibre s de lhistoriador i periodista
Daniel Venteo. Foment de Ciutat Vella, sa.
tamb va organitzar lacte de presentaci del
llibre.
Edicidunfulletdevuitpginessobrela
recuperaci per a nous usos ciutadans del
convent de Sant Agust.
Elaboracideplafonsinformatiusde
diferents projectes: rehabilitaci del Palau
dels Marquesos dAls, projectes als barris
de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera,
actuacions de la recuperaci de lilla de
Sant Lltzer, construcci dhabitatges i
equipaments collectius a la plaa de Josep
M. Folch i Torres.
Collaboracienlorganitzacidactes
dinauguraci despais pblics i jornades de
portes obertes en equipaments comunitaris:
plaa de Castella, plaa de Manuel Vzquez
Montalbn, Casa dels Entremesos, Centre
dInterpretaci de la Vila Sepulcral Romana
de la plaa de la Vila de Madrid, Biblioteca
Sant Pau-Santa Creu, Biblioteca Gtic-
Andreu Nin, Centre de Serveis Socials Raval,
Escola de Msica Xamfr, Centre de Serveis
Socials Barceloneta, Complex Esportiu
Municipal Ciutadella i acte de donaci al
mercat de la Boqueria de la bscula histrica
de la joieria Bagus, entre els ms destacats.
El captol es va enregistrar el 2009 a la finca
municipal del carrer de Ripoll, 25, on hi ha
restes de laqeducte que portava laigua a la
Barcino romana, i es va emetre el 23 dagost
de 2010.
Atencidelesrelacionsinternacionals.Al
llarg daquests 3 anys lempresa ha continuat
establint contactes internacionals, ha ats
les visites dels crrecs poltics i els tcnics
de governs estatals, Administracions
regionals i institucions o entitats locals, com
tamb de grups universitaris i estudiants,
interessats tots ells en conixer el procs
de transformaci i revitalitzaci de Ciutat
Vella. Sha ats la visita de les delegacions
estatals de Jap, Alemanya, Turquia,
Bulgria, Colmbia, Xina, Arbia Saud,
Mxic, Egipte, Corea, Sussa, Brasil i Itlia,
de les delegacions regionals de Canries
i Llenguadoc-Rossell, i les ciutadanes
dIstanbul, Varna (Bulgria), Lisboa,
Brusselles, Montpeller, Lisboa, Perpiny,
Xangai, Marsella i Isfahan (Iran).
Actuacionsdecomunicacirelacionadesamb
la reforma de la plaa de la Gardunya. Un
dels reptes principals de lambiciosa reforma
de la plaa de la Gardunya s minimitzar,
tant com sigui possible, lafectaci de les
obres tant per als residents a la zona com per
als comerciants amb una parada al mercat
de la Boqueria. Per dur a bon terme aquest
objectiu, a ms de diversos productes de
comunicaci, com ara fulletons (sha editat
un fullet general de vuit pgines del projecte
de reforma de la plaa de la Gardunya i dun
dptic sobre els aparcaments alternatius de la
zona), cartells informatius o les informacions
al web o les publicacions del barri, Foment
de Ciutat Vella, sa. ha impulsat algunes
actuacions especials:
Digitalitzacidelarxiudefilmacionssobre
la transformaci urbana de Ciutat Vella, que
cont les imatges enregistrades en el perode
dactivitat de lempresa Procivesa (1987-
2003). El fons documental es troba distribut
en 42 DVD i les filmacions es classifiquen per
barri i per contingut temtic.
ConfernciasobrelarehabilitacidelCall
dins el cicle Matinals del Call, el dia 14 de juny
de 2009.
CollaboracienlorganitzacidelOpen
House BCN, un cap de setmana de portes
obertes en 130 edificis de diverses tipologies
per tal dacostar larquitectura a la ciutadania.
Foment de Ciutat Vella, sa. va mostrar un
habitatge de ledifici situat a la confluncia
dels carrers del Carme i den Roig. La jornada
es va celebrar els dies 16 i 17 doctubre de
2010.
Collaboracienlaproducciifilmaci
dun captol del programa de Televisi de
Catalunya Sota terra, dedicat a larqueologia.
- Punt dinformaci a la plaa de la Gardunya.
A la confluncia de muntanya de la plaa
amb el carrer de les Floristes de la Rambla
est installat el punt dinformaci de
les obres de la plaa de la Gardunya.
Shi mostra el projecte. Els vens i els
comerciants amb una parada al mercat que
ho desitgin poden consultar, desprs de
concertar una cita prvia, els dubtes amb
els tcnics responsables dels treballs.
- Plafons retroilluminats al mercat de la
Boqueria.
Dintre del recinte de la Boqueria, a la paret
interior del tancament dobra situat entre el
mercat i la plaa, shan installat uns plafons
retroilluminats. Les imatges dels plafons
reprodueixen els productes caracterstics
del mercat, com ara fruites, verdures,
fruits secs o envasats. La lluminositat
dels plafons ajuda a crear un efecte visual
atractiu per tal devitar que les parades que
queden a prop del tancament dobra quedin
allades. El disseny del tancament s de
larquitecte Joan Arts.
- Collaboraci amb lEscola Massana.
Foment de Ciutat Vella, sa. ha establert
un acord de collaboraci amb lEscola
Massana per treballar amb els seus
alumnes diversos espais de lobra de la
plaa de la Gardunya, amb la finalitat
dafavorir un entorn agradable i endreat
durant tota lactuaci. Sha dut a terme
una primera installaci al transformador
elctric de la plaa de Sant Agust. Entre
finals del 2009 i el mes gener del 2010,
22@, i de laltra, el procs de regeneraci dut a
terme a Ciutat Vella al llarg de les tres ltimes
dcades.
Foment de Ciutat Vella, sa. va tenir una
participaci activa en tot el procs de
preparaci i selecci de continguts i materials
per exposar relacionats amb Ciutat Vella i va
acollir diverses sessions de carcter nacional
i internacional sobre lExpo.
En el marc de lExpo, el director general de
Foment de Ciutat Vella, sa. va participar a
la ciutat de Suzhou en el seminari Patrimoni
cultural i regeneraci urbana, que es va
celebrar entre els dies 12 i 15 de juny i en el
qual va presentar el procs de regeneraci de
Ciutat Vella.
Ja a Xangai, es va celebrar un seminari amb
representats durbanisme del districte antic
de Huangupu.
lescola va organitzar un concurs didees i
van participar-hi una cinquantena dalumnes
del segon curs del cicle formatiu de grfica
publicitria. La proposta es va reproduir en
les quatre cares laterals del transformador.
Aquesta acci tindr continutat mentre
durin les obres.
ParticipacialExposiciUniversaldeXangai
2010. De l1 de maig al 31 doctubre de 2010,
la ciutat xinesa de Xangai va acollir una nova
edici de lExposici Universal. Per primer cop
en la histria, les ciutats del mn van poder
participar duna manera independent dels seus
Estats. Barcelona va comptar amb un estand
propi en lrea de Millors Prctiques Urbanes,
on va exposar duna manera permanent dos
grans projectes de transformaci urbana.
Duna banda, la creaci del districte tecnolgic
Durant els 6 mesos de funcionament, lExpo
de Xangai va rebre 70 milions de visitants,
2.200.000 dels quals van passar per lestand
de Barcelona.
Altresparticipacionsicollaboracions
internacionals:
1. Tancament del programa de rehabilitaci de
Fener i Balat, a Istanbul.
Lany 2008 es va tancar el programa de
rehabilitaci dels barris de Fener i Balat, al
municipi de Fatih de la metrpoli dIstanbul.
El 2004, la Uni Europea va escollir Foment
de Ciutat Vella, sa. per dirigir aquest
projecte des duna funci dassessorament
continuat cap a lequip tcnic encarregat de
coordinar-lo i gestionar-lo.
En els 5 anys de desenvolupament del
programa a Fener i Balat, dos dels barris
ms antics dIstanbul, es van complir tots
els objectius fixats: la rehabilitaci de 74
edificis dhabitatges, dun centre social,
dun espai destinat a museu i dun mercat.
El pressupost total del programa va ser de
7 milions deuros.
2. Programa Rehabimed. Entre els dies 29 i
31 doctubre del 2008, Foment de Ciutat
Vella, sa. va participar en les jornades que
amb el ttol Rehabilitaci i revitalitzaci
urbana es van celebrar a Or (Algria)
en el marc del programa internacional
Rehabimed, dedicat a lintercanvi
dexperincies sobre rehabilitaci urbana
entre les ciutats dels pasos mediterranis.
3. Collaboraci amb el projecte de la plaa
de Santo Domingo del centre histric de la
Ciutat de Mxic.
El desembre de 2007, Foment de
Ciutat Vella, sa. va signar un acord de
collaboraci amb lAutoridad del Centro
Histrico de la Jefatura del Gobierno
del Distrito Federal de Mxico. Aquesta
instituci mexicana va buscar en lempresa
elsuport tcnic i lassessorament en
matria de participaci ciutadana per tal
de desenvolupar el projecte arquitectnic,
urbanstic i paisatgstic de la plaa de
Santo Domingo. La collaboraci es va
materialitzar al llarg de lany 2008 amb
lassessorament tant en lelaboraci del
projecte executiu com en el procs de
participaci ciutadana.
digual forma i dimensions que les dues
rotondes situades a ambds extrems de la
rambla del Raval. El titular de ledifici s el grup
Barcel, que va decidir com a nom comercial
de lhotel el de Barcel Raval.
Edifici doficines
La construcci de ledifici doficines va
quedar enllestida pel que fa al seu exterior
el mes de setembre de lany 2008. Ledifici t
una estructura de planta baixa i cinc pisos,
sarticula en dos cossos interrelacionats en
forma de L i la superfcie total construda s de
9.048 m
2
. L1 de maig de 2010, ledifici va entrar
en s com a nova seu del sindicat Uni General
de Treballadors, que daquesta manera ha
retornat al barri del Raval on va ser fundat 120
anys enrere.
Plaa de Manuel Vzquez Montalbn
Ledificaci de lilla de la rambla del Raval va
generar entre lhotel i ledifici doficines un nou
espai pblic ds ciutad. La plaa de Manuel
Vzquez Montalbn, que t una superfcie de
2.880 m
2
, est pensada com un espai de pas
funcional que connecta les diverses vies que
Actuacions pblico-privades
Acabament de la construcci i la urbanitzaci
de lilla de la rambla del Raval
En els primers mesos de lany 2009 va
quedar completat el procs de construcci i
urbanitzaci de lilla de la rambla del Raval.
Amb els dos equipaments municipals del subsl
en funcionament des dels 2 anys anteriors, la
central de recollida pneumtica descombraries
el 2007 i laparcament el 2008, i les tres
promocions dhabitatges cooperatius tamb
lliurats duna manera progressiva als seus
nous residents durant els anys 2006 i 2007, els
exercicis 2008 i 2009 van marcar lacabament
de la construcci i lentrada en servei dels
altres dos edificis i del nou espai pblic generat
en aquest conjunt urb.
Hotel
Va acabar dedificar-se el juny de 2008 i va
entrar en funcionament a finals de setembre
del mateix any. Es tracta dun edifici singular
de planta baixa i deu pisos, amb una alada
de 37,5 metres i una superfcie total construda
de 8.791 m
2
. La base de ledifici s ellptica,
hi conflueixen. A ms de les entrades des de la
rambla del Raval i el carrer de Sant Rafael, la
plaa tamb t accs directe des del carrer Nou
de Sadurn, a travs del pas obert que deixa
ledifici doficines. Aquest pas permet enllaar
la plaa de Manuel Vzquez Montalbn amb la
de Salvador Segu, que alhora connecta amb el
carrer den Robador.
La plaa es va inaugurar el 3 de febrer de 2009,
en el marc de la trobada descriptors de novella
negra que aquella setmana es celebrava a
Barcelona.
Adquisici de cinc locals comercials
El Districte de Ciutat Vella va impulsar a finals
de 2006 un programa destinat a ladquisici,
per part municipal, de locals comercials en
dess per tal de rehabilitar-los i fomentar-ne la
reobertura, oferint a les persones interessades
unes condicions de lloguer molt avantatjoses.
El programa, sobretot, va posar mfasi en
ladquisici dels locals situats en carrers
amb poca o cap activitat comercial, amb la
intenci que la seva reobertura contribueixi a
dinamitzar-los.
Fins al tancament del programa lany 2008 es
van adquirir cinc locals, quatre dells comprats
a propietaris privats i el restant a lIncasl
per mitj dun acord molt favorable. Les cinc
operacions van ser gestionades i finanades
per Foment de Ciutat Vella, sa.
Els cinc nous locals de titularitat municipal, la
seva superfcie i el preu dadquisici sn aquests:
CarrerdeSantGil,10(75m
2
): 180.000 .
PlaadeSalvadorSegu(87,15m
2
): 261.450 .
CarrerdelAurora,16bis(78,54m
2
): 216.000 .
CarrerdeFonollar,26(73,6m
2
): 207.947 .
CarrerdelArcdeSantCristfol,6-8(local
comprat a lIncasl; 64 m
2
): 30.355 .
unmximdel20%delcosttotaldelprojecte.
Aquesta subvenci sabonar directament a
MicroBank per tal de destinar-lo directament a
lamortitzaci duna part del capital del prstec
atorgat i facilitar unes condicions avantatjoses
per a lemprenedor interessat en obrir un
establiment, que podr afrontar els mesos
de posada en funcionament del negoci amb
una crrega econmica menor pel que fa als
interessos i a la suma total del capital prestat
Un cop que han estat adquirits els cinc locals,
el febrer de 2010 es va iniciar un procs pblic
per adjudicar-los en rgim de lloguer amb
lopci de compra. El criteri establert per a
ladjudicaci de cada local va ser leconmic,
atorgant-se a qui presents loferta de lloguer
ms alta. El contracte de lloguer est subjecte
a lincrement anual de lIPC i t una durada de
10 anys si b a partir del segon any el llogater
podr exercir-ne lopci de compra.
Programa Installat al barri
Loctubre de 2010 es va posar en funcionament
el programa Installat al barri per tal de
promoure la implantaci destabliments
comercials en els locals tancats dels barris de
Sant Pere i Santa Caterina i de la Barceloneta.
Foment de Ciutat Vella, sa. hi t una
participaci activa amb lacord de collaboraci
establert amb MicroBank. Aquesta entitat
de crdit ha creat una lnia especfica de
microcrdits per a aquest programa, al qual
assigna un import anual d1 mili deuros.
Foment de Ciutat Vella, sa., per la seva banda,
contribuir a la implantaci de cada establiment
amb un ajut econmic que podr ser fins a
que haur de retornar. Laportaci de Foment
de Ciutat Vella, sa. a la globalitat del programa
est pressupostada en 100.000 euros anuals.
Installat al barri es gestiona des de lEspai
Crea, la nova Oficina de Creaci dEmpreses
de Ciutat Vella. Per la posada en funcionament
del programa es va fer un estudi previ que va
permetre localitzar, noms als barris de Sant
Pere, Santa Caterina i la Barceloneta, 320 locals
tancats que podrien dinamitzar-se amb la
implantaci dun establiment comercial.
Informe econmic
Els estats de comptes que es reprodueixen a
continuaci recullen, duna manera resumida i
grfica, els balanos de situaci, el patrimoni
net i el passiu, el compte de prdues i de
guanys, lestat de canvis en el patrimoni net i
lestat de fluxos defectiu dels tres exercicis de
la Memria de Foment de Ciutat Vella, sa. entre
els anys 2008 i 2010.
Els informes econmics de cadascun daquests
tres exercicis, amb els seus respectius informes
dauditoria, es poden consultar al web de
Foment de Ciutat Vella, s.a.: http://www.
fomentciutatvella.cat/foment_memories.php.
Tots ells inclouen el balan de situaci a dia
31 de desembre i linforme de gesti de lany
corresponent.
Actiu
2010 2009 2008
Actiu no corrent 149.915,82 2.631.615,06 224.663,85
Immobilitzat intangible 10.052,55 15.722,30 18.273,01
Patents, llicncies, marques i similars 1.160,44 1.398,40 1.594,72
Aplicacions informtiques 8.892,11 14.323,90 16.678,29
Immobilitzat material 132.645,91 161.414,02 204.839,23
Terrenys i construccions 41.302,71 41.302,71 41.302,71
Instal lacions tcniques i un altre immobilitzat material 91.343,20 120.111,31 163.536,52
Inversions en empreses del grup i associades a llarg
termini
2.442.874,00
Deutors que sn empreses del grup 2.442.874,00
Actius per limpost diferit 7.217,36 11.604,74 1.551,61
Actiu corrent 27.244.762,00 21.951.084,70 21.303.182,55
Existncies 1.037.297,42 928.839,10 960.287,19
Productes en curs 1.037.297,42 928.839,10 960.287,19
Deutors comercials i altres comptes per cobrar 22.462.294,79 15.760.412,69 19.075.507,45
Clients per vendes i prestacions de serveis 267.394,15 55.721,71 469,91
Clients que sn empreses del grup i associades 17.447.007,65 13.989.706,41 10.830.163,77
Altres deutors 2.607.264,06 751.104,86 6.659.593,92
Actius per limpost corrent 5,56 5,56 879.856,10
Altres crdits amb les Administracions pbliques 2.140.623,37 963.874,15 705.423,75
Inversions financeres a curt termini 2.809.396,94 3.772.360,05 578.849,95
Altres actius financers 2.809.396,94 3.772.360,05 578.849,95
Periodificacions a curt termini 110.510,64 205.858,53 25.624,15
Efectiu i altres actius lquids equivalents 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
Tresoreria 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
Total de lactiu 27.394.677,82 24.582.699,76 21.527.846,40
Balanos de situaci el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
Patrimoni net i passiu
2010 2009 2008
Patrimoni net 8.628.027,97 9.366.999,49 8.619.562,38
Fons propis 8.628.027,97 9.366.999,49 8.619.562,38
Capital 5.409.000,00 6.010.000,00 6.010.000,00
Capital escripturat 5.409.000,00 6.010.000,00
Reserves 3.107.566,77 2.609.562,38 2.513.702,01
Legal 335.713,28 260.969,57 251.383,53
Altres reserves 2.771.853,49 2.348.592,81 2.262.318,48
Resultat de lexercici 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Passiu no corrent 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Deutes a llarg termini 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Altres passius financers 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Passiu corrent 18.761.742,18 15.210.792,60 12.903.376,35
Deutes a curt termini 37.189,15 35.119,36 34.888,05
Altres passius financers 37.189,15 35.119,36 34.888,05
Creditors comercials i altres comptes per pagar 18.718.136,03 15.166.689,44 12.847.463,05
Provedors 13.109.998,86 9.098.257,61 10.623.141,59
Provedors, empreses del grup i associades 169.041,34 341.184,66 820.951,29
Diversos creditors 3.298.809,24 4.651.884,68 609.885,86
Passius per impost corrent 33.446,40 301.913,20 43.834,07
Altres deutes amb les Administracions pbliques 2.106.272,96 772.882,06 749.083,02
Bestretes a clients 567,23 567,23 567,22
Periodificacions a curt termini 6.417,00 8.983,80 21.025,25
Total del patrimoni net i passiu 27.394.677,82 24.582.699,76 21.527.846,40
Compte de prdues i guanys corresponents als exercicis acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Operacions continuades
Import net de la xifra de negoci 1.070.443,22 7.922.156,91 1.364.202,96
Vendes - 7.057.192,00 786.268,03
Prestacions de serveis 1.070.443,22 864.964,91 577.934,93
Variaci dexistncies de productes acabats i en curs de fabricaci 24.251,04
Aprovisionaments (75.141,68) ( 6.371.395,86) ( 617.771,38)
Consum de mercaderies - ( 6.371.395,86) ( 617.771,38)
Deteriorament de mercaderies, matries primeres i altres aprovisionaments ( 75.141,68) - -
Altres ingressos dexplotaci 3.117.635,24 3.451.217,19 2.906.342,65
Ingressos accessoris i altres de gesti corrent 7.504,16 6.939,18 55.105,09
Subvencions dexplotaci incorporades al resultat de lexercici 3.110.131,08 3.444.278,01 2.851.237,56
Despeses de personal (1.897.596,51) ( 2.098.755,71) ( 2.091.623,40)
Sous, salaris i assimilats (1.551.842,91) (1.731.491,61) (1.718.634,44)
Crregues socials ( 345.753,60) ( 367.264,10) ( 372.988,96)
Altres despeses dexplotaci ( 2.014.858,70) (1.781.744,54) (1.443.886,77)
Serveis exteriors (1.994.253,62) (1.694.113,37) (1.319.534,23)
Tributs (13.880,52) (15.232,23) (41.555,69)
Prdues, deteriorament i variaci de provisions per operacions comercials ( 6.724,56) ( 51.363,52) (10.675,43)
Altres despeses de gesti corrent ( 21.035,42) ( 72.121,42)
Amortitzaci de limmobilitzat (47.868,12) ( 50.651,29) ( 31.771,99)
Deteriorament i resultat per alienacions de limmobilitzat ( 3.174,96) ( 28.675,63) 773,47
Resultats per alienacions i altres ( 3.174,96) ( 28.675,63) 773,47
Resultat dexplotaci 149.438,49 1.042.151,07 110.516,58
Ingressos financers 152.876,20 8.901,56 48.226,72
De valors negociables i altres instruments financers 152.876,20 8.901,56 48.226,72
Dempreses del grup 90.342,97 3.613,72
De tercers 62.533,23 5.287,84 48.226,72
Despeses financeres (143.084,40) ( 3.839,58)
Per deutes amb empreses del grup ( 92.149,83) ( 3.839,58)
Per deutes de tercers ( 50.934,57)
Resultat financer 9.791,80 5.061,98 48.226,72
Resultat abans dimpostos 159.230,29 1.047.213,05 158.743,30
Impostos sobre els beneficis (47.769,09) ( 299.775,94) ( 62.882,93)
Resultat de lexercici procedent doperacions continuades 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Resultat de lexercici 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Estats de canvis en el patrimoni net corresponents als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Resultat del compte de prdues i guanys 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Ingressos i despeses imputades directament al patrimoni net
Transferncies al compte de prdues i guanys
Total dingressos i despeses reconeguts 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Capital escripturat Reserves Resultat de lexercici Total
Saldo ajustat, inici de lexercici 2008 6.010.000,00 1.350.615,64 1.163.086,37 8.523.702,01
Total dingressos i despeses reconegudes 95.860,37 95.860,37
Variaci del patrimoni net 1.163.086,37 (1.163.086,37)
Saldo, final de lexercici 2008 6.010.000,00 2.513.702,01 95.860,37 8.619.562,38
Saldo ajustat, inici de lexercici 2009 6.010.000,00 2.513.702,01 95.860,37 8.619.562,38
Variaci del patrimoni net 95.860,37 ( 95.860,37)
Saldo ajustat, inici de lexercici 2010 6.010.000,00 2.609.562,38 747.437,11 9.366.999,49
Altres operacions amb socis o propietaris ( 601.000,00) ( 249.432,72) ( 850.432,72)
Variaci del patrimoni net - 747.437,11 ( 747.437,11) -
Estat de fluxos defectiu corresponent als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci
Resultat de lexercici abans dimpostos 159.230,29 1.047.213,05 158.743,30
Ajustament del resultat 141.017,65 26.144,58 ( 22.966,60)
Amortitzaci de limmobilitzat (+) 47.868,12 50.651,29 31.771,99
Correccions valoratives per deteriorament (+/-) 75.141,68 31.448,09
Variaci de provisions (+/-) 27.799,65 ( 50.892,82) ( 6.511,87)
Ingressos financers ( -) (152.876,20) ( 8.901,56) (48.226,72)
Despeses financeres (+) 143.084,40 3.839,58
Canvis en el capital corrent 404.544,28 (153.267,78) ( 215.628,59)
Existncies (+/-) (183.600,00) - ( 24.251,04)
Deutors i altres comptes per cobrar (+/-) ( 6.729.681,75) 3.365.987,58 ( 5.048.927,80)
Altres actius corrents (+/-) 1.062.698,38 ( 3.383.797,61) 59.759,58
Creditors i altres comptes per pagar (+/-) 3.812.750,66 2.319.226,39 4.944.390,60
Altres passius corrents (+/-) (497,01) (11.810,14) (150.271,93)
Altres actius i passius no corrents (+/-) 2.442.874,00 ( 2.442.874,00) 3.672,00
Altres fluxos defectiu de les activitats dexplotaci ( 299.281,36) ( 294.713,96) (14.656,21)
Pagament dinteressos ( -) (143.084,40) ( 3.839,58)
Cobrament dinteressos (+) 152.876,20 8.901,56 48.226,72
Cobrament ( pagament ) per limpost sobre els beneficis (+/-) ( 309.073,16) ( 299.775,94) ( 62.882,93)
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci 405.510,86 625.375,89 ( 94.508,10)
Fluxos defectiu de les activitats dinversi
Pagaments per inversions (-) (13.430,26) (4.675,37) (117.453,97)
Immobilitzat intangible 0,00 ( 2.761,84) (16.741,59)
Immobilitzat material (13.430,26) (1.913,53) ( 99.160,77)
Altres actius (1.551,61)
Fluxos defectiu de les activitats dinversi (13.430,26) (4.675,37) (117.453,97)
Fluxos defectiu de les activitats de finanament
Cobraments i pagaments pels instruments de patrimoni ( 850.432,72) - -
Cobraments i pagaments pels instruments de passiu financer
Pagaments per dividends i remuneracions daltres instruments del patrimoni
Fluxos defectiu de les activitats de finanament ( 850.432,72) - -
Efecte de les variacions dels tipus de canvi
Augment/disminuci neta de lefectiu o equivalents (458.352,12) 620.700,52 (211.962,07)
Efectiu o equivalents a linici de lexercici 1.283.614,33 662.913,81 874.875,88
Efectiu o equivalents al final de lexercici 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
Memria 2008-2010
Ajuntament de Barcelona, 2011
Edici:
Ajuntament de Barcelona. Foment de Ciutat Vella, sa.
Maquetaci:
Jordi Srries/DOBLEPAGlNA
Correcci lingstica:
Hubert Hanrath/DOBLEPAGlNA
Fotografia:
Foment de Ciutat Vella, sa. i Andreu Adrover
www.bcn.cat/publicacions
Ortofoto de Ciutat Vella,
2009.

Memòria - 2008-2010 Ciutat Vella

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Memòria - 2008-2010 Ciutat Vella

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Memria 2008-2010

M 08-10 Foment de Ciutat Vella, sa.

You might also like