ENGINYERIA AERONUTICA Materials Aeroespacials

RECOBRIMENTS AEROESPACIALS

Coma Homs, Arnau Laguia Barnola, Roger Marimon Pujol, Arnau Nardi de Dios, Nria Pags Mir, Carla Sol Romeu, Pol

SUMARI

1. Introducci .................................................................................................................... 4 2. Tcniques de recobriments ........................................................................................... 5 2.1. Pintura ................................................................................................................ 5 2.1.1. Composici i aplicaci ................................................................................... 6 2.1.2. Manteniment ................................................................................................... 9 2.1.3. Consideracions ambientals ........................................................................... 10 2.2. Pellcules ......................................................................................................... 11 2.2.1. Costos i beneficis .......................................................................................... 11 2.2.2. Aplicacions aeroespacials ............................................................................. 11 2.2.3. Multicapa ...................................................................................................... 13 2.2.4. Disseny de la pellcula ................................................................................. 13 2.2.5. Selecci del material base ............................................................................ 14 2.2.6. Lefecte Lotus ............................................................................................... 15 2.2.7. Mtodes adhesius.......................................................................................... 15 2.2.8. Conclusions .................................................................................................. 16 2.3. Barreres trmiques ........................................................................................... 16 2.3.1. Definici ....................................................................................................... 16 2.3.2. Anatomia de les barreres trmiques ............................................................. 17 2.3.3. Aplicacions en aeronutica ........................................................................... 19 2.4. Physical vapor deposition (PVD)..................................................................... 23 2.4.1. Definici ....................................................................................................... 23 2.4.2. Procs ........................................................................................................... 23 2.4.3. Evoluci ........................................................................................................ 24 2.4.4. Caracterstiques dels recobriments PVD ...................................................... 25 2.4.5. Avantatges dels recobriments PVD .............................................................. 26 2.4.6. Desavantatges dels recobriments PVD ......................................................... 26 2.4.7. Aplicacions aeroespacials ............................................................................. 26 2.5. Chemical Vapour Deposition (CVD)............................................................... 27 2.5.1. Definici ....................................................................................................... 27 2.5.2. Tipus de CVD ............................................................................................... 27 2.5.3. Procs ........................................................................................................... 28 2.5.4. Caracterstiques del recobriment CVD ......................................................... 29 2.5.5. Equipament ................................................................................................... 29 2.5.6. Aplicacions aeroespacials ............................................................................. 30

2.6. Recobriment per conversi .............................................................................. 30 2.6.1 Anoditzat ....................................................................................................... 30 2.6.2. Plasma Electrolytic Oxidation (PEO) ........................................................... 31 2.6.3. Conversi de crom ........................................................................................ 33 2.6.4. Conversi de fosfat ....................................................................................... 34 2.7. Recobriments per difusi ................................................................................. 34 2.7.1. Difusi intersticial ........................................................................................ 34 2.7.2. Difusi substitucional ................................................................................... 35 2.7.3. Difusi estacionria ...................................................................................... 36 2.7.4. Difusi no estacionria ................................................................................. 37 2.7.5. Variaci del coeficient de difusi amb la temperatura ................................. 37 2.7.6. Aplicacions ................................................................................................... 38 2.8. Esmaltat (Vitreous Enamel) ............................................................................. 38 2.8.1. Esmaltats en el camp de laeronutica .......................................................... 40 2.9. Electrodeposici (plating)................................................................................ 41 2.9.1. Electroplating................................................................................................ 41 2.9.2. Electroless plating ........................................................................................ 41 3. Empreses principals en el sector de laeronutica ...................................................... 43 3.1. ANAC (Akzo Nobel Aerospace Coatings).......................................................... 43 3.2. PPG (Aerospace/DeSoto) .................................................................................... 43 3.3. Sherwin Williams Aerospace Coatings ............................................................... 44 4. Conclusions ................................................................................................................ 45 5. Bibliografia ................................................................................................................. 46

1. Introducci
Levoluci de la indstria aeroespacial en els ltims anys obliga a establir nous requisits ens el disseny i la fabricaci de productes innovadors. Entre aquests productes, hi trobem una part essencial a tenir en compte dins la indstria aeroespacial, els recobriments. La superfcie duna aeronau est en contacte continu amb laire, a grans velocitats i a temperatures molt diferents. Aquests factors fan que els recobriments en la indstria aeroespacial cobrin una gran importncia i demanen unes caracterstiques molt exigents. A ms a ms, actualment vivim en un mn que es preocupa cada vegada ms pel medi ambient, i els recobriments tamb shan dadequar a la demanda incipient de la reducci de limpacte ambiental i a les corresponent regulacions. Quan parlem de recobriments ens referim a un procs consistent en laplicaci, generalment dun producte qumic, sobre una superfcie a fi dobtenir i millorar certes propietats tant mecniques com superficials, ja siguin ladherncia, la permeabilitat, la resistncia a la corrosi, la resistncia de desgast, la duresa, i fins i tot, laspecte. El disseny dels recobriments no s gens senzill, ja que implica un balan entre molts factors a tenir en compte: Les propietats que aporta al material recobert. El gruix de recobriment, associat al pes i, per tant, al tema econmic. Les seves caracterstiques aerodinmiques, per tal de no augmentar el fregament i conseqentment la resistncia. La vida til del recobriment. El temps de fabricaci. Limpacte mediambiental.

En definitiva, lelecci dun recobriment o procs de recobriment no s gens fcil, i cal saber-ne molt b les seves propietats i marc dutilitat. Aquest treball ens donar una visi mplia dels recobriments utilitzats en aeronutica, i per tant, ens donar la base per a poder dur a terme aquesta elecci. 4

2. Tcniques de recobriments
2.1. Pintura

La pintura s dels recobriments ms utilitzats i de ms rellevncia en la indstria aeronutica, especialment per la seva aplicaci en gaireb tota la part externa del fuselatge de les aeronaus. Aquest recobriment ha de proporcionar una bona protecci exterior a tot el cos de lavi o helicpter, alhora que tamb ha de servir com a element decoratiu. Les caracterstiques daquest recobriment li han de permetre suportar les extremes condicions en servei en qu es troba. Les principals adversitats que hauran de resistir les capes de pintura exteriors sn: Elevades tensions, produdes per diverses causes: Importants canvis de temperatura: des de 20 o 30 C a nivell de terra fins a -50 o - 60 C a altures de 10 km Velocitats elevades: generen uns grans esforos de fregament Climatologia adversa: Tempestes, nevades... Turbulncies de laire Canvis de pressi Altres tensions estructurals

Exposici a substncies qumiques: Fuel Anticongelants Productes de neteja Skydrol: fluid hidrulic per aviaci amb propietats destructives

A ms, shi ha de sumar lexposici a fortes radiacions ultraviolades (UV) a les que estar sotms el recobriment quan lavi es trobi a nivells de vol elevats, capaces de degradar-lo si no t unes bones propietats. A banda daquests factors, els recobriments aeroespacials com les pintures han de complir unes normatives internacionals civils i militars, aix com tamb unes importants regulacions mediambientals. Limpacte en el consum de fuel s una de les principals preocupacions de les companyies aeronutiques, tant pel tema mediambiental com per leconmic. Les capes de pintura exteriors al fuselatge estan en contacte directe amb laire que es mou al voltant de lavi i, per tant, es busca que aquestes siguin el ms suaus possible per generar la mnima fricci. Sha demostrat que fins i tot la ms mnima presncia de caires o rugositats en la pintura comporta un trencament del flux i crea turbulncies, les quals augmenten molt la fora de fregament i, conseqentment, el consum de combustible. A ms, tamb sha de considerar el pes de les capes de pintura aplicades, un factor molt important en aeronutica relacionat directament amb el combustible que es consumeix en vol. Per exemple, en un Boeing 747, totes les capes de pintura necessries per recobrir-lo (al voltant de 1900 litres de pintura) afegeixen un pes duns 700 kg al de lavi. Es requerir, doncs, reduir al mxim la quantitat de pintura aplicada, sempre vigilant que el recobriment no perdi les seves propietats.

2.1.1. Composici i aplicaci La pintura s bsicament un producte fluid que saplica sobre una superfcie en capes fines i, desprs dun cert temps, sasseca convertint-se en una pellcula slida que queda adherida a la superfcie. T les funcions de protegir i decorar lelement sobre el qual sha aplicat.

A grans trets, la pintures estan constitudes per: Pigments: Materials slids granulars incorporats a la pintura per aportar-li color, opacitat o textura. Els pigments es poden classificar segons si sn naturals (argiles, carbonats de calci, mica, silicis...) o sinttics (molcules tramades, silicats sinttics, carbonats de calci precipitats...). Aglutinants: Lquids o slids que sencarreguen de retenir i adherir els pigments una vegada sha solidificat la pellcula, influenciant algunes propietats del recobriment com la brillantor, la durabilitat, la flexibilitat i la duresa. Els aglutinants inclouen resines sinttiques o naturals, tals com acrlics, poliuretans, polisters, epoxy, etc. Dissolvents: Sn les substncies encarregades de la dissoluci de laglutinant en cas que aquest sigui slid, o de fludificar-lo en cas que sigui lquid. La seva funci principal s la de controlar la viscositat de la pintura, afectant les seves propietats daplicaci i destabilitat quan aquesta es troba en estat lquid. Els dissolvents sn voltils i no es troben presents en la pellcula de pintura quan ja sha assecat. Additius: Safegeixen en quantitats molt petites a la pintura per donar caracterstiques especials al producte, com per exemple modificar-ne la tensi superficial, millorar laspecte de lacabat, millorar lestabilitat dels pigments, aportar propietats anticongelants, etc. La pintura es pot aplicar tant com a slid, com a lquid o com a suspensi gasosa (aerosol), depenent del resultat que es vulgui obtenir. Com a slid (habitualment en aplicacions industrials i dautomoci), la pintura saplica en forma duna pols molt fina sobre el substrat, per desprs coure-la a alta temperatura, fent que es fongui i quedi perfectament adherida a la superfcie. Com a lquid, la pintura pot ser aplicada directament mitjanant pinzells, rotlles de pintura, pales i daltres instruments.

Com a suspensi gasosa (aerosol), la pintura es troba suspesa en estat slid o lquid en un gas que saplica a la superfcie a recobrir mitjanant esprai (spray). Aquest s el mtode daplicaci ms popular en la indstria, i presenta certs avantatges respecte als anteriors: Com que el mecanisme daplicaci s aire, cap cos slid entra en contacte amb lobjecte pintat. La distribuci de la pintura s molt uniforme, i es poden fer capes molt fines.

En les aplicacions aeronutiques, per als recobriments de pintura es fa servir aquesta ltima tcnica, tot i que en un grau ms o menys complex depenent dels requeriments. Per exemple, en les aeronaus ms petites i lleugeres, en les quals es poden aplicar tcniques ms senzilles i barates, es poden separar les diferents parts i pintar-les per separat mitjanant esprai. A diferncia daquestes, la majoria daeronaus ms grans han de ser pintades duna tirada, un cop ensamblades totes les parts, a laire lliure o en edificis especfics dedicats a aquesta utilitat, amb aparells i tcniques basades en esprai molt ms complexes i cares. Per portar a terme el recobriment del fuselatge duna aeronau a base de pintura, shan danar aplicant diverses capes, cadascuna de les quals amb les seves propietats i materials concrets. En general, el gruix total del recobriment complet est al voltant dels 200 m. Tot i que el nombre de capes aplicades dependr de les propietats requerides i del tipus de recobriment que sutilitzi, una configuraci tpica per a pintar avions comercials s la que es mostra en la segent figura:

Figura 1. Recobriments tpics en el fuselatge d'un avi

La majoria despecificacions solliciten aplicar un pretractament al metall base, habitualment amb tractaments amb crom, que en modifiquen la superfcie i la deixen apta per al recobriment. Tamb sapliquen unes capes inicials de neteja (wash primers), les quals reaccionen amb el metall i incorporen una resina que fa que no es requereixi laclarit ni lextracci de cap residu. A continuaci, es van afegint capes intermdies o primers, recobriments anteriors a la capa de pintura final que asseguren la seva adhesi amb la superfcie, nincrementen la seva durabilitat i proporcionen altres proteccions addicionals al material en qesti. Normalment, per a aquestes capes sutilitzen resines epoxy o poliuretans. La capa de pintura superficial ha de ser flexible, resistent a condicions extremes i ha de mostrar una excellent resistncia a substncies qumiques, com lSkydrol. Els productes ms utilitzats per a aquests casos sn els aliftics isocianats de dos components, juntament amb resines de poliester. En aeronaus ms petites, en les quals el temps dassecat no s tan crtic, tamb es poden emprar pintures humides curades. A banda de la protecci que proporciona al metall base del fuselatge, la pintura tamb t una important i destacada funci decorativa. Les companyies tenen un especial inters en distingir les seves aeronaus de les altres, i aix ho aconsegueixen per mitj de la capa ms superficial del recobriment. Una de les empreses ms rellevants en aquesta especialitat s la companyia Sherwin-Williams, que proporciona un gran rang dacabats per a avions.

2.1.2. Manteniment Les aeronaus estan dissenyades perqu puguin estar en actiu durant varies dcades. Per aix, interessa que els recobriments que shi apliquen tinguin una vida al mxim de llarga possible i que, una vegada shagin de restaurar/repintar, la complexitat daquesta operaci no suposi un cost molt elevat. Cada vegada ms, sest intentant que la freqncia i la complexitat de repintar i portar a terme el manteniment dels recobriments vagin disminuint, sobretot per limpacte econmic en les companyies.

Antigament, quan tots els avions encara eren propulsats per hlix i les altituds de vol eren relativament baixes, per reduir el manteniment i el pes, es deixaven grans zones de lavi sense pintar. Aix no s gens apropiat per als jets actuals, que volen a nivells de vol molt ms elevats i a velocitats ms grans. Repintar rees molt grans requereix molt de temps i una cura especial. Per tal de reparar les capes del recobriment en mal estat, moltes vegades s necessari eliminar algunes de les capes exteriors, mitjanant substncies qumiques, i seguidament tornar-les a aplicar de nou. Sha danar en compte amb aquestes substncies, ja que hi ha el risc que danyin alguns cargols o costures de lestructura si no es renten b de les superfcies metlliques. Alhora, aquests productes tamb poden degradar els composites, materials cada vegada ms utilitzats en aeronutica. En resposta a aquest problema, algunes de les empreses capdavanteres en el sector dels recobriments ANAC (Akzo Nobel Aerospace Coatings) i PPG Aerospace Coatings han decidit introduir uns sistemes deliminaci de capes selectius, aplicats recentment al model Airbus A380. Quan es requereix repintar el fuselatge, sutilitza una substncia qumica suau que elimina les dues capes superiors, deixant totes les altres intactes. Aix representa un estalvi econmic important (considerant que selimina molt menys material i, per tant, sen pot aprofitar molt ms), a part de la reducci del temps necessari per a la preparaci i leliminaci de les capes.

2.1.3. Consideracions ambientals Tradicionalment, shan utilitzat per als recobriments aeronutics nombroses substncies nocives pel medi ambient, a fi de satisfer les exigents demandes a lhora de volar. Per exemple, per tal de protegir peces i superfcies metlliques contra la corrosi durant perodes de temps molt llargs, se sol utilitzar capes (primers) depoxi que contenen cromats (anticorrosives, per altament contaminants per la presncia de crom). Com ja sha comentat, cada vegada es preocupa ms pel medi ambient, i les regulacions mediambientals sn cada cop ms estrictes, sobretot en el sector aeronutic. Aix, les empreses han hagut danar millorant les tcniques i substncies utilitzades i, recentment, han anat apareixent sistemes ms respectuosos amb el nostre entorn. 10

En especial, sest intentant trobar possibles substituts als materials i tcniques que contenen crom. En el cas de les capes de recobriment amb cromats, sha proposat de substituir-les amb capes amb base de magnesi. Aquestes segones presenten una bona protecci a la corrosi, comparable a la del crom, i sn ms lleugeres que les que substitueixen, benefici molt important de cara al consum de fuel.

2.2.

Pellcules

Els recobriments amb pellcules seques neixen de les mancances dels procediments de pintura humida utilitzats fins ara. La base daquest tipus de recobriment s la de substituir la pintura que sutilitza normalment per pellcules seques (dry films en angls), que compleixin tan les funcions decoratives com les de protecci i millora de les propietats dun material.

2.2.1. Costos i beneficis Dentrada s ms costs econmicament i tecnolgica utilitzar aquests recobriments enlloc dels de pintura convencional, per tenen avantatges a tenir en compte: Millora de la protecci grcies a laplicaci de diferents capes de polmers difcils daconseguir en format pintura. Evitar altes temperatures al assecar. Efectes decoratius difcilment possibles amb pintura. Absncia de VOCs (Compostos Orgnics Voltils) als punts daplicaci. Aplicaci rpida degut a no necessitar assecat. Fcil reparaci ja que les parts velles o danyades es podes treure i reemplaar fcilment sense qumics abrasius. Possibilitat de reciclatge dels plstics utilitzats per a altres aplicacions.

2.2.2. Aplicacions aeroespacials Els grans requeriments de la indstria aeroespacial fan daquesta una de les principals consumidores de pellcules seques. En els transcurs dun vol, un avi pot passar de les clides temperatures dun desert a -60 graus quan es situa a lestratosfera, irradiat per 11

potents raigs UV i alts continguts doz. Aquests canvis bruscos sumats a les exigncies mecniques dun vol fan dels recobriments en sec una molt bona opci. Un altre factor a tenir en compte s el pes de la pintura, ja que en aeronutica el pes s un factor crucial en el consum aix com tamb evitar emissions de productes txics a les capes altes de latmosfera, coses que es poden arreglar amb la utilitzaci de pellcules. Una de les aplicacions ms tpiques de les pellcules en la indstria aeronutica s la de recobrir el caire datac de les ales i daltres zones susceptibles de patir erosi amb fines pellcules de poliuret per evitar aquest efecte. Tot i que la major part dun avi (un 90%) podria ser recobert amb pellcules adhesives, existeix el problema que aquests recobriments no sn prou gruixuts, i podrien estripar-se en zones molt sollicitades. Una de les solucions aportades a aquest problema sn nous sistemes de pintat que permeten treuren parts sense haver de repintar tot el conjunt. Una altra aplicaci no tan estesa s la del polivinilfluorur als interiors dels avions on demana poc manteniment, i facilita la seva neteja. Tot i que per ser una tecnologia molt nova encara no s gaire utilitzada, una aplicaci en constant desenvolupament s lanomenada VaryFast Suspended Particle Device, que permet controlar la quantitat de llum que passa a travs de la pellcula de forma manual o automtica. La pellcula cont partcules microscpiques en forma de plat distribudes aleatriament controlables per mitja dun potencial elctric. Quan el voltatge s nul, la pellcula s totalment opaca i va deixant passar llum a mesura que saplica voltatge. Aix succeeix degut a que les micropartcules es disposen parallelament a mesura que augmenta el potencial.

12

Figura 2. Esquema del recobriment SPD

Aquesta aplicaci t clares opcions a ser utilitzada per la vessant militar de laeronutica, ja que permetria canviar laparena de lavi en qualsevol moment, essent aix una poderosa arma de camuflatge.

2.2.3. Multicapa Una altra manera daplicar els recobriments amb pellcules s la multicapa. Consisteix en ajuntar vries capes abans daplicar-ho a la superfcie desitjada. Aquest procediment permet extreure les capes individualment quan es degraden. Una altra aplicaci s la de cobrir petits desperfectes amb pellcules.

2.2.4. Disseny de la pellcula Un dels principals inconvenients que apareixen en el disseny dun recobriment a base de pellcules seques s la dificultat daplicar-les a superfcies corbes. Hi ha pellcules que abans daplicar-les sels dna una forma prvia, per aix s clarament menys productiu que fer la pellcula en rotlles i tallar-la amb la forma desitjada. De fet, existeixen certes patents que descriuen la manera ptima de tallar les pellcules per a aplicar-les sobre les superfcies corbes cmodament. 13

Un dels mtodes ms utilitzats s determinar les lnies de curvatura Gaussiana constant per tal de dibuixar sobre la pellcula les lnies de tall ptimes.

2.2.5. Selecci del material base De totes les aplicacions citades anteriorment podem veure que els recobriments amb pellcules seques sutilitzen sobretot en aplicacions dalt rendiment. s per aquesta ra que un dels principals components daquests recobriments sn variants de fluoropolmers. Aquests es combinen amb acrilats per obtenir bones propietats ja que els fluoratinats tendeixen a collocar-se a les superfcies ms exposades si el procs ho permet. Aquests materials tenen una excellent resposta a la climatologia adversa, resistncia a la abrasi, colonitzaci biolgica i atac qumic. Un altra vessant s la del PVC, tot i que sn coneguts diversos problemes amb aquest tipus de material. La seva resposta a la climatologia adversa pot ser limitada, i la necessitat dutilitzar plastificants significa que aquests materials podrien migrar, afectant les propietats de la pellcula aix com de la capa adhesiva. Per a un s estndard el PVC s perfectament utilitzables, per pot ser que no compleixi amb els requisits ms elevats de certes aplicacions aeroespacials. Les pellcules de policarbonat tamb sn bastant utilitzades, aix com certes construccions multicapa utilitzant diferents polmers . Procediments ms avanats han perms utilitzar recobriments en forma de gel slid, hbrids orgnics/inorgnics i recobriments utilitzant nanotecnologia. Cal dir que tot i que les propietats duna pellcula depenen directament del material amb el que est fet, tamb afecta el procediment amb el qual es manufactura aquesta. Per exemple, un mtode molt utilitzat per a millorar-ne les propietats s la orientaci biaxial, on la pellcula s estirada en dues direccions simultniament en el procs de manufactura.

14

2.2.6. Lefecte Lotus Una de les propietats buscades en recobriments aeroespacials s la impermeabilitat. s per aix que cal mencionar lEfecte Lotus, consistent en una gran impermeabilitat i anomenat aix pel fet que les fulles de Lotus gaudeixen daquesta propietat. Est demostrat que els materials que ms aconsegueixen aquest efecte sn els que tenen microrugositats dalmenys dues mides diferents, cosa que saconsegueix inserint en el recobriments additius diversos.

2.2.7. Mtodes adhesius En la majoria dels casos ladhesi dels recobriments es fa recobrint la pellcula amb adhesius sensibles a la pressi. En moltes aplicacions s beneficis utilitzar un adhesiu que faci la funci duna primera capa, incorporant per exemple efectes anticorrosius. Si la pellcula no s completament opaca tamb s com utilitzar adhesius absorbents de raig UV. Un mtode que millora notablement la durabilitat dels adhesius s lassecat per radiaci. Existeix un procs on un a pellcula es recobreix en un costat amb adhesiu i en laltre amb una doble capa amb una composici que es pot assecar per radiaci que sasseca fins a un estat flexible mitjanant rajos UV. Aleshores el material sescalfa i se li poden donar formes complexes i aplicar-lo a la superfcie mentre est calent tot i que tamb pot ser aplicat mitjanant pressi. El procs de recobriment acaba amb un escalfament continuat necessari per a acabar el procs. Hi ha certes consideracions a tenir en compte en ls i aplicaci de pellcules com a recobriments (moltes delles descrites en patents): La capa adhesiva ha de tenir una microestructura on hi hagi microcanals que permetin sortir laire o dems substncies atrapades en el procs de recobriment de grans superfcies sense afectar sensiblement laparena de final de la pellcula aplicada. Lescuma de poliuret es pot utilitzar com a adhesiu a la vegada que com a capa absorbent de xocs al cobrir decorativament parts de vehicles.

15

Cobrir les cantonades s crucial, ja que sn una zona potencial dinici destrips que poden fer malb tota la pellcula. Una soluci s utilitzar un adhesiu regulable trmicament i sensible a la pressi i endurir la capa adhesiva de manera que es suavitzi la transici entre el substrat i el recobriment.

2.2.8. Conclusions La tecnologia de recobriments mitjanant pellcules seques, tot i no ser el principal procediment dins els seu camp, s necessria per a aplicacions especialitzades, sobretot en camps amb molts requeriments com s la indstria aeroespacial. Tot i aix, el constant desenvolupament de les tcniques tradicionals de pintura humida no deixen veure un futur on noms hi hagi recobriments amb pellcules, sin una coexistncia o fins i tot una fusi entre els dos procediments que doni un resultat ms adequat a cada necessitat.

2.3.

Barreres trmiques
2.3.1. Definici

Les barreres trmiques sn recobriments amb materials molt avanats que sapliquen a superfcies metlliques, generalment parts de motors davions i pales de turbines de gas, que operen a elevades temperatures per tal de protegir-les. Lobjectiu principal daquest tipus de recobriments s reduir la temperatura en la superfcie de la pea,que est sotmesa a crregues prolongades i a altes temperatures. Es duu a terme per mitj de materials trmicament allants capaos de mantenir una alta diferncia de temperatura entre els aliatges de suport de les crregues i la superfcie a protegir. Aix resulta en una gran reducci de la temperatura del metall al que se li ha aplicat la barrera trmica.

16

Figura 3. Variaci de la temperatura al llarg de la barrera trmica

Grcies a aquesta reducci de temperatura en la superfcie, la velocitat doxidaci trmica daquesta es redueix i, per tant, es retarda la fallada per oxidaci de la pea. De la mateixa manera, la baixada de temperatura retarda laparici de fallades indudes trmicament, fet que contribueix a allargar el temps de vida de la pea. Generalment no sutilitzen per incrementar les temperatures ds de la pea, sin per augmentar la fiabilitat daquesta. Tot i aix, si es tracta duna barrera trmica extremadament fiable, pel qual la probabilitat de fallo sigui suficientment baixa, es podria permetre un increment en la temperatura mxima ds ja que podria facilitar un millor desenvolupament de la pea en qesti. Cal destacar que si sutilitza amb una pellcula activa, les barreres trmiques fins i tot poden permetre al fluid treballar a temperatures superiors del punt de fusi del metall de la pea.

2.3.2. Anatomia de les barreres trmiques Les barreres trmiques sn necessries no noms per limitar la transferncia de calor a la superfcie, sin que tamb per tal de protegir lelement de loxidaci i la oxidaci trmica. Fins a laparici daquestes, no hi havia cap sistema de recobriment capa de satisfer aquestes necessitats.

17

Per tal de complir totes aquestes especificacions, les barreres trmiques consisteixen en tres diferents capes: Capa amb substrats de superaleaci. La primera capa, que no s ben b part de la barrera trmica, s una superaleaci que aporta totes les seves bones propietats a la barrera trmica. En les pales de les turbines aquesta capa s una superaleaci de nquel, una de les ms usades en laeronutica. Capa denlla metllica (bond coat). s lencarregada de garantir ladherncia de la barrera trmica a la superaleaci. s, per tant, un element determinant en el recobriment amb barreres trmiques. Capa resistent a la corrosi (Thermaly Grown Oxide). Aquesta capa resulta de loxidaci de la bond coat durant la seva exposici a alta temperatura. s la capa en la que es dipositar lallant. s tamb lencarregada de protegir la pea, usualment una pala de turbina, de ser degradada per lambient. Aquesta capa sha de mantenir relativament lliure de tensions i estable durant una llarga exposici i, a la vegada, tenir una bona adhesi amb la capa superior ja mencionada. Normalment sutilitza lalumini ric en xid i el seu gruix sol ser entre els 3 i els 10m. Capa amb baixa conductivitat trmica (Top Coat). Per tal de maximitzar la diferencia de temperatures entre la superfcie metllica i lambient, cal utilitzar una capa amb baixa conductivitat trmica. Aquesta capa sha dadherir b ja que a altes temperatures sexpandir i es produir un desajust entre aquesta i la capa segent. Degut a aix, s la capa que crea un gradient de temperatures major i mant la superfcie i les altres capes a una temperatura inferior. En la gran majoria de barreres trmiques, el material emprat en aquesta capa acostuma a ser cermic. La Yttria-Zirconia s la ms utilitzada per tenir una conductivitat trmica molt baixa i ser estable a altes temperatures. Els mtodes daplicaci daquesta capa sn la tcnica del plasma i del EB-PVD.

18

Figura 4. Capes que conformen la barrera trmica

Aquestes capes han de ser primes i de baixa densitat per tal de limitar la crrega centrfuga en els components del motor que roten i han de tenir bona compatibilitat trmica i mecnica. Una de les limitacions de les barreres trmiques s la qualitat de ladhesi de la capa de substrat amb la top coat. La seva gran diferncia entre el coeficient dexpansi trmica de la interfase i del substrat s una causa potencial del despreniment del recobriment.

2.3.3. Aplicacions en aeronutica 2.3.3.1. leps de la turbina dels motors Els motors davions treballen a temperatures molt elevades al llarg de la seva vida de treball i la seva seguretat, rendibilitat i eficincia sn molt importants. s per aix que, per tal dallargar al mxim la seva vida i protegir-lo de les adversitats, cal fer un estudi del seu comportament en funcionament. Tal i com es pot observar en la figura 5, un motor pot arribar a assolir temperatures de 1500C en la zona de desprs de combusti, s a dir, a la turbina.

19

Cada turbina es composa de varis nivells dleps alternativament fixos i giratoris. Els leps mbils estan fixats a un disc connectats al compressor per un eix, i els fixos estan collocats en el crter de la turbina. Per distensi parcial dels gasos resultants de la cmera de combusti, els discos de la turbina transformen la potncia trmica dels gasos que travessen els leps en potncia mecnica per a fer rotar el compressor al qual est girat. s per aquesta ra que els leps de turbina operen a altes temperatures.
Figura 5. Variaci de la pressi i la temperatura al llarg d'un motor

Les barreres trmiques protegeixen els leps de les turbines de lambient destructiu del reactor. Hem vist que les temperatures normalment hi excedeixen dels 1500C i, per tant, es necessita una protecci que les pugui aguantar. A ms a ms, grcies a aquest tipus de recobriments, les propietats com loxidaci, la resistncia a fluncia i la resistncia a la fallada mecnica trmica dels leps augmenten. Finalment, la baixa conductivitat del material cermic provoca un gran allament trmic a la combusti dels gasos del motor.

20

Figura 6. Barrera trmica aplicada a un lep de turbina

A la figura 6, podem observar les diferents capes en qu consisteix la barrera trmica aplicades a llep duna turbina. Cal destacar la important disminuci de la temperatura des de lentrada fins a linterior de llep. Grcies a la barrera trmica, la temperatura disminueix considerablement. Per si no hi afegssim un altre dispositiu de refrigeraci, la temperatura encara seria massa elevada. Per aquesta ra, sintrodueix un gas refrigerant dins els leps que ajuda a la disminuci total de la temperatura.

21

2.3.3.2. Transbordador espacial El transbordador espacial s la primera nau espacial reutilitzable i la primera capa de posar els satllits en rbita (encara que baixa) i retornar-los a la superfcie. Cada transbordador t una vida til projectada en 100 llanaments. Aix doncs, ha de passar de 26000 km/h a 335 km/h i dissipar tota aquesta energia en forma de: Radiaci de calor al buit. Evaporaci o sublimaci de la superfcie del vehicle. Transferncia de calor a latmosfera deixant una estela daire calent.

Figura 7. Temperatures d'un transbordador espacial en el llanament i la reentrada

Tal i com veiem en la figura 7, la nau es veu exposada a altes temperatures que poden afectar lestructura i els components de laeronau. Les mximes temperatures sassoleixen a la cua de la nau en el llanament i sn duns 1215C, i a la proa de la nau a la reentrada i poden arribar a ser superiors als 1465C. Es necessita, doncs, un recobriment capa de suportar aquestes temperatures i proveir la nau de bones propietats. Aquest recobriment sha de mantenir adherit a lestructura de la nau en tot moment i mantenir la superfcie daquesta per sota dels 175C, que correspon a la de laliatge dalumini. s important tamb que tingui una densitat baixa ja que gran part de la superfcie es recobrir i no conv afegir pes. Les barreres trmiques doncs, sn un bon recobriment que protegeix laeronau daquestes elevades temperatures i tamb de la possible corrosi que podria patir, fet que allarga la vida de la nau espacial. El transbordador espacial pateix grans canvis de 22

temperatura i, per tant, les barreres trmiques sn adients ja que ofereixen una gran resistncia a gradients trmics considerables.

2.4.

Physical vapor deposition (PVD)

2.4.1. Definici

La deposici fsica en fase vapor (PVD) s una varietat de deposici al buit que consisteix a disposar fines capes tom per tom o molcula per molcula sobre una superfcie prviament slida. Aix saconsegueix dun material mitjanant la condensaci de la fase vapor aconseguida concret i la posterior aplicaci sobre la superfcie del material o pea a recobrir.
Figura 8. Esquema PVD

Aquest mtode de recobriment implica ls de processos ntegrament fsics, com sn levaporaci o la condensaci, ms que no pas reaccions de tipus qumic sobre la superfcie a recobrir, com seria el cas del CVD (Chemical Vapour Deposition).

2.4.2. Procs Tenint en compte que tot el procs sha de dur a terme sota condicions de buit, el procs de deposici fsica en fase vapor es pot entendre com la correlaci dels tres passos segents: Evaporaci: En aquesta etapa, un material base s escalfat fins a una certa temperatura adequada que provoqui levaporaci o sublimaci del material de recobriment per part duna font. Un altre mtode seria el bombardeig amb fonts de gran energia mitjanant feixos delectrons o ions.

23

Transport: Aquesta etapa consisteix nicament en el moviment de la fase vapor a nivell atmic obtinguda anteriorment des del material de recobriment fins al material que ha de ser recobert, que, en general est alineat amb laltre.

Condensaci: Aquesta part consisteix en lacumulaci i formaci de la capa sobre el material objectiu.

Generalment, aquests passos es repeteixen per tal de crear diferents capes sobre el material que ha de ser recobert per tal dobtenir unes propietats mecniques i superficials millors. En el segent esquema es pot apreciar grficament el procs de formaci duna capa com a recobriment per deposici fsica en fase vapor:

Figura 9. Procs PVD

2.4.3. Evoluci La deposici fsica en fase vapor, com qualssevol procs relacionat amb la millora de les propietats en servei duna pea o material, ha experimentat un procs de canvi i evoluci al llarg del temps. Aquests nous mtodes de PVD sn, ordenats de ms antics a ms nous: Deposici per evaporaci: El material a ser dipositat sescalfa al buit a una pressi de vapor alta mitjanant resistncies elctriques. Bombardeig amb ions: El material a ser dipositat sescalfa al buit a una pressi de vapor alta mitjanant un bombardeig delectrons. 24

Deposici per esquitxada (sputter): Recobriment mitjanant una descrrega dun raig de plasma, generalment situat entorn del material de recobriment per imantaci, que nevapora partcules i fa que sadhereixin al material objectiu.

Deposici per arc catdic: Es dirigeix un arc dalta energia cap al material de recobriment, que desprn molcules i sadhereixen al material a recobrir. Deposici per raig lser: Un lser dalta energia sorienta cap al material, que sevapora i, com tots els altres processos, forma una fina capa sobre el material a recobrir.

Figura 10. Deposici per raig lser

2.4.4. Caracterstiques dels recobriments PVD Aquest tipus de recobriments sapliquen sobre alguns materials perqu en milloren les segents propietats i ofereixen les segents prestacions: La duresa i resistncia al desgast es veuen altament millorades. La fricci de la superfcie del material recobert es redueix significativament. La resistncia a la oxidaci tamb es veu incrementada.

A part daquestes funcions, un recobriment com el PVD tamb garanteix una major vida til, aix com la possibilitat dutilitzar el component o pea recoberta en ambients on la pea, abans de ser tractada superficialment, no ho podria haver fet.

25

2.4.5. Avantatges dels recobriments PVD Els principals avantatges del recobriments PVD sn: Les millors propietats de qu gaudeix el material dipositat, fins i tot millors que quan formava part del substrat. El gran ventall que ofereix en quan a s de materials inorgnics, i la possibilitat de fer servir algun material orgnic. El respecte que t pel medi ambient s molt major que en daltres processos de recobriment, factor que avui dia s t molt en compte.

2.4.6. Desavantatges dels recobriments PVD Alguns desavantatges que presenta aquet mtode sn: La restricci en quan a formes i relleus superficials, ja que en aquests casos les capes de recobriment no sn ni homognies ni arriben a tots els racons del material. Lalt cost econmic que representa tant la seva maquinria com el seu manteniment. Requereix dun m dobra experimentada al treballar en processos dalts buits i temperatures. Tamb, degut a les grans quantitats de calor emeses, es requereixen grans sistemes de refrigeraci.

2.4.7. Aplicacions aeroespacials La indstria aeroespacial est vivint uns temps dapogeu, caracteritzada per temps de fabricaci cada vegada ms curts, ls de materials ms lleugers i de millors propietats com els compostos... tot aix grcies a les altes exigncies de qualitat, seguretat i per laugment dels requisits de protecci mediambiental. Els recobriments durs PVD contribueixen de forma significativa a acomplir totes aquestes peticions i exigncies.
Figura 11. Hlix recoberta amb PVD BALINIT

26

Els recobriments de PVD BALINIT ja porten molt de temps sent aplicats a la indstria aeroespacial i sapliquen a diversos dominis. Aquests recobriments sn utilitzats per lempresa Oerlikon Balzers i es caracteritzen per una elevada duresa i per una gran reducci de la fricci i el desgast; millorant aix la vida til, la productivitat i la qualitat dels materials i peces.

2.5.

Chemical Vapour Deposition (CVD)

2.5.1. Definici

La deposici qumica en fase vapor consisteix en la deposici sobre un substrat slid duna fase vapor a nivell molecular, que per reacci qumica amb aquest substrat calent, passa a formar una capa slida de recobriment sobre seu.

Figura 12. Esquema CVD

2.5.2. Tipus de CVD La classificaci dels processos CVD es duu a terme en funci dels productes de la reacci sorgits o b en funci de les condicions en que es porta a terme en procs.

Classificaci en funci de la Pressi Operativa A pressi atmosfrica (APCVD). A pressions baixes (LPCVD). Generalment a pressions per sota de latmosfrica. Les pressions baixes tendeixen a reduir els gasos indesitjats sorgits en la reacci i a crear una capa de recobriment ms homognia. Alt buit (UHVCVD). Es realitzen a pressions molt baixes. 27

Classificaci en funci de les caracterstiques fsiques del vapor Assistides per aerosols (AACVD). El vapor s transportat al substrat a travs dun medi aerosol gass o lquid, que es pot generar per ultrasons. Injecci directa de lquid (DLICVD). El material utilitzat com a recobriment es troba en estat lquid i sinjecta a la cambra devaporaci que generar el vapor que sadherir al slid.

Classificaci en funci del procs per Plasma Microwave Plasma-Assisted (MPCVD). Plasma-Enhanced (PECVD).Procs que utilitza el plasma per a millorar la reacci qumica produda sobre el substrat. Remote Plasma-Enhanced (RPECVD). s semblant a PECVD per amb la diferncia que la descrrega de plasma no es produeix directament sobre la superfcie del substrat. Aix permet treballar amb el substrat a temperatures ms baixes.

A part daquestes tamb podem trobar altres classificacions de menor importncia com Laser CVD, Photochemical CVD, Chemical Vapor Infiltration o Chemical Beam Epitaxy.

2.5.3. Procs En un procs de deposici qumica en fase vapor hi ha uns gasos producte sorgits del material amb el qual recobrirem (font) que es dirigeixen cap a una cmera de reacci a temperatures properes a lambient. A mesura que sapropen o entren en contacte amb el substrat, pateixen una reacci que fa que es descomposin en una fase slida que es va depositant sobre el substrat. s molt important tenir en compte la temperatura del substrat, ja que aquesta pot influir en la reacci qumica que es duu a terme.

28

2.5.4. Caracterstiques del recobriment CVD Els recobriments CVD sn tpicament : De capa molt fina Impermeables Duna elevada puresa Ms durs que altres recobriments duts a terme mitjanant processos convencionals. En general, els recobriments CVD tenen un gruix dunes poques micres, i es van depositant a velocitats molt baixes.

2.5.5. Equipament En un procs CVD cal fer referncia a les parts, que juguen un paper fonamental tant en el tractament dels gasos dentrada, com en els de sortida, els residuals.

Figura 13. Equipament Procs CVD

Inicialment, una font i el corresponent sistema de circulaci del gas (anomenat precursor) sencarrega de fer arribar els gasos-vapors fins a la cambra de reacci o deposici. All, amb una font denergia, una mquina de buit, i un sistema que sencarrega del tractat del substrat, es produeix la reacci qumica de deposici, recobrint-se aix el material objectiu. Daquesta reacci surten uns gasos residuals que

29

sn impulsats per una bomba i posteriorment tractats per a reduir la contaminaci. Finalment, aquests sn transmesos a laire.

2.5.6. Aplicacions aeroespacials LINTA, Instituto Nacional de Tcnica Aeroespacial, ha desenvolupat un procs de deposici qumica en fase vapor (CVD) a baixa temperatura. Aquestes caracterstiques permeten realitzar recobriments protectors contra la oxidaci i la corrosi a temperatures elevades. El seu principal avantatge s que permet recobrir components amb geometries complexes, com els leps duna turbina refrigerats mitjanant canals interns, o els motlles de fabricaci de qualsevol pea metllica, cermica o polimrica.
Figura 14. Equipament Institut INTA

2.6.

Recobriment per conversi

Els recobriments per conversi sn recobriments per a metalls en qu la protecci no es produeix per una deposici de material sin per una transformaci de la capa superficial. Es produeix mitjanant un procs qumic o electro-qumic. Principalment sutilitzen per a protegir contra la corrosi i per incrementar la duresa superficial. Tamb sutilitzen per a proporcionar un acabat ms atractiu o com a pintures. Aquests tipus de recobriments poden arribar a ser molt fins, de lodre de nanmetres. En els aluminis els recobriments sn ms gruixuts (20 m).

2.6.1 Anoditzat Lanoditzat s un procs que augmenta la oxidaci superficial del metall i aix crea una capa protectora contra la oxidaci i la fricci. Tamb permet una millor lubricaci ja 30

que s pors. Rep aquest nom perqu la pea a tractar fa dnode dun circuit elctric, de manera que soxida. Lalumini crea una capa dxid duns pocs nanmetres de gruix que autoprotegeix el material. En les aliatges, aquesta protecci per passivaci s menys efectiva per culpa dels diferents elements aliats (ferro, silici) i per aix sutilitza lanoditzaci per a crear una capa dxid suficientment gruixuda. Tamb es pot utilitzar aquesta tcnica en materials com el titani, el magnesi, el zinc o el tntal. En canvi, no es pot utilitzar en aliatges frrics perqu el ferro soxida de manera exfoliant, s a dir, va perdent les capes oxidades deixant sempre exposades les capes de metall no oxidat. Lanoditzaci canvia lestructura microscpica de la superfcie i lestructura cristallina del metall ms exterior. s ms dur que lalumini per t una menor resistncia a la fricci. Aquesta resistncia pot ser millorada incrementant el gruix de la capa anoditzada per les capes gruixudes solen ser poroses i, per tant, ser necessari aplicar algun tipus de tractament sellador per aconseguir una bona resistncia a la corrosi. Aquest tractament permet donar diferents colors a les peces amb facilitat. Les capes anoditzades tenen una major adherncia i resistncia que les pintures per a metalls. Tot i aix, com que tenen una menor conducci trmica que lalumini i per tant un menor coeficient dexpansi, sn ms propenses a esquerdar-se per fatiga trmica.

2.6.2. Plasma Electrolytic Oxidation (PEO) El Plasma Electrolytic Oxidation (PEO), tamb anomenat Microarc Oxidation (MAO) s un procediment per obtenir un recobriment superficial que utilitza loxidaci del propi material o substrat a recobrir per fer una capa protectora. Els substrats utilitzats sn metalls com alumini, magnesi o titani i nombrosos aliatges dels mateixos. El procediment es basa en un tractament electroqumic semblant a lanoditzaci, per en aquest cas els potencials aplicats sobrepassen la rigidesa dielctrica del material, fent aparixer descrregues electrosttiques que propicien laparici de plasma en la superfcie del metall tractat. Aquest plasma modifica lestructura, la composici i les propietats de la capa dxid dipositada sobre la superfcie millorant notablement les seves propietats. 31

2.6.2.1. Procediment Com ja sha explicat, aquest procediment es basa en oxidar el metall a recobrir, i per aix sutilitza un bany en una soluci delectrlit. Aquest electrlit s lliure de Crom i daltres metalls pesats i t una baixa concentraci alcalina, normalment diluda; un exemple podria ser KOH. s com utilitzar diferents electrlits per a cada material i, fins i tot, per a cada tipus de superfcie. La pea a submergir es connecta al corrent esdevenint un dels elctrodes, mentre laltre s una superfcie dacer inoxidable. s en aquest moment quan saplica un potencial entre els dos elctrodes. Aquest potencial pot ser tan continu com altern, essent en el segon cas necessari connectar a terra lelctrode dacer inoxidable. Aquesta diferencia de potencial sobrepassa la rigidesa dielctrica del material, cosa que genera petites regions de plasma a la superfcie creant zones de temperatura i pressi molt elevades que modifiquen el creixement de lxid. Aquest procs comporta la fusi, fluncia, resolidificaci, sinterisatge i densificaci de lxid. Tamb s un procediment com refredar rpidament el recobriment, aconseguint una mescla de material amorf juntament amb fases nanocristallines. Les possibilitats daquest procs sn molt diverses, en aquest text sen citaran dues a mode dexemple. La primera s amb alumini, on convertim lalmina amorfa que tenim al principi en formacions cristallines com el Corondum (-Al2O3), que sn notablement ms dures que la primera. Una altre exemple s el duna tecnologia patentada per Keronite. En aquest cas es parteix duna aliatge lleuger com per exemple un dalumini i magnesi i saconsegueix una superfcie cermica. Aquesta capa sorgeix desprs dun procs doxidaci de la superfcie, de deposici elemental i fusi de la capa cermica. El temps de processat daquest tipus de recobriments depn essencialment del gruix de capa de recobriment que es necessiti, aix com del substrat utilitzat i la mida de la pea. La capa de recobriment es genera en ambdues direccions (per sobre i per sota de la superfcie original del substrat) a una velocitat aproximada dentre 0,3 i 1 micres per minut en el cas dalumini i de fins a 2 micres per minut amb magnesi. Cal remarcar que com que no s necessari un tractament previ costs, el temps global es redueix notablement.

32

Figura 15. Diagrama del procs PEO de Keronite

2.6.2.2. Caracterstiques Els recobriments mitjanant oxidaci electroltica amb plasma comporten notables millores a les propietats de la superfcie del material. Aquestes propietats depenen del substrat, del bany i del rgim elctric utilitzats per les propietats generals sn gran densitat i duresa, protecci contra el desgast i la corrosi i un allament elctric notable.

2.6.3. Conversi de crom Aquest tractament sutilitza per a protegir lalumini, el zinc, el magnesi, la plata, el cadmi i els seus aliatges, entre altres. El que es fa s banyar el material en una dissoluci que cont diversos components de crom com per exemple el crom hexavalent. La majoria daquests sn txics i per aix actualment sutilitzen altres components com el crom trivalent, que sn menys efectius per tamb menys txics. s molt utilitzat per protegir diversos components dalumini en la indstria aeroespacial. Sanomena pellcula qumica o tamb famosament conegut com Alodina.

33

2.6.4. Conversi de fosfat Aquest tractament sol ser utilitzat en el ferro. Proporciona resistncia a la corrosi si es combina amb algun component sellador, ja que el recobriment fosftic s pors. Generalment serveix com a una bona base per a altres recobriments o pintures posteriors. La pea a tractar es submergeix en una dissoluci que cont cid fosfric i salts. La reacci del metall amb lcid augmenta el PH de la dissoluci forant a les salts dissoltes a precipitar sobre el metall i formar la capa protectora.

2.7.

Recobriments per difusi

La difusi s un mecanisme pel qual la matria s transportada per la matria. Aix, els toms dun element poden desplaar-se per entre lestructura dun material. La velocitat de difusi depn principalment de la temperatura, i per tant de lenergia interna dels toms per tamb del gradient de concentraci de lelement en qesti. La difusi sempre es produir de la zona amb ms concentraci dels toms que difonen cap a la zona amb menor concentraci. Podem parlar de dos tipus de difusi: la difusi intersticial i la difusi substitucional.

2.7.1. Difusi intersticial La difusi intersticial dels toms en xarxes cristallines t lloc quan els toms es traslladen d'un interstici a un altre de contigu al sense desplaar permanentment a cap dels toms de la matriu de la xarxa cristallina. Per tal que el mecanisme intersticial sigui efectiu, la grandria dels toms que es difon ha de ser relativament petit comparat amb el dels toms de la matriu. Els toms petits com els d'hidrogen, carboni, oxigen i nitrogen, poden difondre's de manera intersticial en algunes xarxes cristallines metlliques. Per exemple, el carboni pot difondre's intersticialment en el ferro alfa BCC i el ferro gamma FCC. En la difusi intersticial del carboni en el ferro, els toms de carboni han de passar entre els toms de la matriu de ferro.

34

2.7.2. Difusi substitucional En aquest cas els toms sn aproximadament de la mateixa mida. Els toms poden moure's en les xarxes cristallines des d'una posici a una altra si hi ha suficient energia d'activaci, proporcionada per la vibraci trmica dels toms, i si hi ha vacants o altres defectes cristallins en l'estructura per tal que aquests els ocupin. Les vacants en els metalls sn defectes en equilibri i per aix sempre nhi ha alguna. Segons va augmentant la temperatura del metall es van produint ms vacants i hi haur ms energia trmica disponible, per tant, el grau de difusi s major a temperatures ms altes. L'energia d'activaci per a la difusi prpia s igual a la suma de l'energia d'activaci necessria per a formar la vacant i l'energia d'activaci necessria per a moure-la.
Rang de temperatura estudiat, C 240-418 400-610 700-990 900-1200 808-884 2155-2540 Estructura Cristallina HCP FCC FCC FCC BCC BCC Energia dActivaci, KJ/mol 91.6 165 196 293 240 460

Metall Zinc Alumini Coure Nquel Ferro a Molibd

Punt de fusi, C 419 660 1083 1452 1530 2600

Figura 16. Taula de propietats d'alguns metalls

Es pot observar que a mesura que sincrementa el punt de fusi del material l'energia d'activaci tamb augmenta. Aix passa perqu els metalls amb temperatura de fusi ms altes tendeixen a tenir majors energies d'enlla entre els seus toms. La difusi tamb pot donar-se pel mecanisme de vacants en solucions slides. La diferncia entre les grandries dels toms i les energies d'enlla entre ells sn factors que afecten la velocitat de difusi.

35

2.7.3. Difusi estacionria En la figura 1 podem observar dos pans dtoms perpendiculars al text en X1 i X2. Si suposem que la concentraci del pla en X1 (C1) s major que en X2 (C2) hi haur una difusi en aquesta direcci. Si la concentraci es mant al llarg del temps podem veure que la difusi tamb es mantindr constant. Aquestes condicions de difusi es coneixen com a estacionries. La intensitat de flux dtoms es defineix per la segent expressi:

On: J: Flux net dtoms. D: Coeficient de difusi. dC/dX: Gradient de concentraci. El signe negatiu simplement indica que el flux dtoms es produeix des duna concentraci major a una menor, contrriament a la definici del gradient. Aquesta equaci sanomena primera Llei de Fick i afirma que per a unes condicions de flux estacionari, el flux net dtoms s igual a la difusivitat D pel gradient de concentraci dC/dX. Els valors de difusivitat D depenen de moltes variables, les ms importants sn: El tipus de mecanisme de difusi: El fet de que la difusi sigui intersticial o substitucional afecta a la difusivitat. La difusi intersticial sol ocrrer de manera relativament ms fcil que la substitucional ja que requereix duna menor energia. La temperatura a la qual ocrrer la difusi: Si la temperatura augmenta, la difusivitat tamb s augmentada. El tipus destructura cristallina de la xarxa matriu: Lestructura cristallina BCC que t un factor dempaquetament de 0.68 ajuda a que la difusivitat sigui major que en lestructura FCC, que t un factor de 0,74. Daquesta manera els toms difonen millor en una estructura menys compactada com la xarxa de ferro BCC que en la xarxa FCC. 36

El tipus dimperfeccions cristallines: La difusi en materials metllics i cermics es produeix amb major facilitat en els lmits de gra dun material que en la matriu daquest. Tamb hi ha una major difusi en un metall o aleaci amb moltes vacants que un amb menys.

La concentraci de lelement que difon: Les concentracions dtoms de solut difusible afecten a la difusi. Aquest s un fenomen molt complex en lestat slid.

2.7.4. Difusi no estacionria En la majoria de casos prctics la difusi no es produeix en estat estacionari de manera que la concentraci dels toms de solut canvia amb el temps en qualsevol punt del material. Per a casos de difusi no estacionria, en el qual la difusivitat s independent del temps, saplica la segona llei de Fick:

Aquesta llei estableix que la velocitat del canvi de composici de la mostra s igual a la difusivitat per la velocitat de canvi del gradient de concentraci. La soluci es troba mitjanant Laplace. La soluci particular, en la qual un gas es difon en un slid, s de gran importncia en aplicacions denginyeria. Laplicaci ms important en metallrgia dels principis de difusi s la carburitzaci de lacer. Lobjectiu daquesta aplicaci s aconseguir una duresa superficial molt alta en la superfcie ja que la concentraci de carboni s major. En un acer al baix carboni com la concentraci de carboni sol ser dun 0,2% mentre que amb aquest procs podem tenir concentracions superficials dentre 0,7% i 1,1%.

2.7.5. Variaci del coeficient de difusi amb la temperatura El coeficient de difusi varia notablement amb la temperatura. De manera experimental sha trobat que la dependncia del coeficient amb la temperatura pot ser expressada segons el segent tipus dequaci dArhenius:

37

On Do s una constant i Q s una constant anomenada energia dactivaci de les espcies en difusi (J/mol). Els valors de D solen estar en unitats de cm2/s. R s la constant molar dels gasos que equival a 8.314 J/molK. Els metalls amb un elevat punt de fusi tenen valors de D ms grans a temperatura ambient.

2.7.6. Aplicacions Les aplicacions principals de la difusi van des de lenduriment de superfcies metlliques com la nitruraci, la cementaci o la carbonitruraci fins a la protecci contra loxidaci o corrosi com laluminat, el siliconat o el cromat. Laluminat consisteix en dipositar una pasta fluida que consta de pols dalumini i aglutinants. Seguidament sescalfa la pea per tal que es produeixi la difusi dels toms dalumini. El siliconat difon Si a profunditats dentre 0,4 i 0,8 mm per a proporcionar resistncia a la corrosi i al desgast.

2.8.

Esmaltat (Vitreous Enamel)

Lesmaltat s un tipus de recobriment inorgnic que sobt mitjanant la fusi de partcules dun vidre en pols sobre un substrat determinat a travs dun procs a altes temperatures, que poden oscillar entre 700-900. Durant la fusi, les partcules de vidre en pols flueixen, creixen i sendureixen fent daquest material (esmalt) un producte til per tal de fer recobriments sobre metalls, vidres i cermiques. Per tal de saber-ne la composici, sutilitza la frmula de Seger, de manera que els xids es classifiquen en cids, bsics i amfters i sexpressa la composici en quantitat de substncia relativa a un mol dxids bsics totals. Per a dur a terme el procs es fa servir la frita, que es tracta duna forma de vidre molt fcil de reduir a pols. Generalment les frites sn borosillicats alcalins que es barregen 38

(durant la fusi a 1150-1450 C) amb els additius corresponents per a crear el revestiment desitjat. Aix dna lloc a un vidre lquid al qual se li fa patir un xoc trmic amb aigua o b mitjanant rodets dacer. Hi ha tres tipus de frita: els recobriments de terra, les frites transparents-semiopaques i les de cobertura de titani blanc. Les primeres contenen xids de metalls de transici com el cobalt, el mangans, el nquel, ferro... La seva funci s la de facilitar ladhesi al material base. Les transparents i semiopaques contenen poc material per produir colors. Les ltimes, en canvi, produeixen un color blanc brillant en coures degut a la seva supersaturaci de dixid de titani. En funci del mtode daplicaci de lesmalt a la pea, els esmaltats es poden dividir en: Esmaltats per immersi: la pea se submergeix totalment dins la suspensi preparada. Hi ha dos subtipus dins daquest: lescorregut forat i lescorregut natural. En el primer cas, la pea se sacseja per tal deliminar lexcs de suspensi. En el segon cas, la pea es deixa a lefecte de la gravetat. Sha de tenir en compte dutilitzar langle descorregut adequat. Esmaltats per projecci: en el cas dobjectes grans i difcils de manipular ser molt til lesmaltat per projecci, de manera que lesmalt es dispara sobre la pea a tractar. Les propietats principals que confereix la utilitzaci del procs desmaltat sn: Duresa: lesmalt t una duresa dentre 3.5 i 6 en lescala de Mohs de manera que s altament difcil ratllar una pea esmaltada. Resistncia qumica, protecci anticorrosiva i resistncia al desgast: la capa inorgnica formada sobre la pea a recobrir alla qumicament el material de lexterior, impedint la migraci delectrons prpia dels processos electroqumics. Les peces esmaltades poden resistir condicions atmosfriques adverses com ara atmosferes industrials corrosives, gasos, fum, exposici a la costa... i ser netejades de manera que no shi aprecii cap mena de canvi en aparena perceptible. Ininflamabilitat: lesmaltat t com a resultat una pea ignfuga, ja que la capa desmalt protegeix la pea del foc.

39

Llarga duraci: com a resultat de les propietats de duresa, resistncia qumica, etc. Lubricitat: les peces esmaltades produeixen molt poca fricci a lhora de fer-hi lliscar qualsevol tipus de material. Aquesta propietat s molt til per a peces que han de fer lliscar materials slids en poc angle dinclinaci.

Rigidesa: degut a la seva baixa ductilitat, el recobriment esmaltat pot incrementar la resistncia a flexi del material base. Conducci de calor relativament bona quan es tracta de recobriments de poc gruix. Propietats esttiques: de lesmaltat en resulta una pea brillant, suau i de colors de llarga duraci.

Linconvenient ms important que comporta ls de lesmaltat s la ruptura frgil de la capa desmalt. Aquest, en tractar-se dun material cermic, t tendncia a trencar-se frgilment quan sapliquen tensions elevades a la pea. El mateix passa en intentar doblegar-la. La soluci a aquest efecte s el desenvolupament de recobriments de menor gruix per tal que les propietats de flexibilitat i resistncia del material recobert tinguin ms importncia que la que tindrien amb un recobriment ms gruixut. Aix es millora la pea unint en millor mesura les propietats del substrat i del recobriment.

2.8.1. Esmaltats en el camp de laeronutica En el camp de laeronutica els esmalts tenen fora utilitat ja que, com sha observat en lapartat anterior, gaudeixen de bones propietats. Com a exemple daplicaci dun esmaltat cermic en una aplicaci aeroespacial podem considerar un recobriment esmaltat de porcellana que presenta una baixa absortivitat, un alt grau demissivitat de la radiaci solar, un alt coeficient dexpansi trmica i que mant la seva integritat fsica sota cicles trmics severs. Daquesta manera un recobriment daquest tipus pot servir per a naus aeroespacials de reentrada atmosfrica tipus Space Shuttle.

40

Aquestes propietats afegides les obt a partir de laddici dxid de circoni, xids de zinc, fluorita i daltres en quantitats especfiques a una frita dalt contingut de material refractari de vidre de silicat de boralumni. Daquesta manera, saugmenta la solubilitat a temperatura elevada. Si suneix aquesta frita amb una fase cbica estable dxid de circoni sobt un resultat molt positiu quan saplica sobre substrats com ara superaliatges no frrics (bona adherncia, integritat mecnica...).

2.9.

Electrodeposici (plating)

El plating s un tipus de recobriment en qu un material metllic s dipositat sobre una superfcie conductora. s utilitzat per decorar objectes, inhibir la corrosi, millorar la soldabilitat, endurir, millorar la resistncia per fricci, millorar ladhesi de la pintura i tamb com a escut per la radiaci entre altres. Hi ha diversos mtodes de plating per podem distingir dos tipus principals:

2.9.1. Electroplating Lelectroplating o electrodeposici es basa en un procs doxidaci-reducci. El material que es vol recobrir es submergeix en una dissoluci electroltica, que permet el flux de corrent elctric ja que cont salts metlliques (amb el qual es vol fer el recobriment) i altres ions, i fa de ctode. Lnode ser una pea del material que far de recobriment. Al fer passar una corrent contnua pel circuit es produeix loxidaci a lnode i els ions daquest material passen a la dissoluci. En el ctode aquests ions es redueixen i senganxen al metall. La concentraci de ions en la dissoluci es mant constant grcies a laportaci de lnode, que es va gastant.

2.9.2. Electroless plating Aquest procs no requereix denergia elctrica externa sin que la reacci es produeix de manera espontnia. Sanomena procs auto-cataltic i simplement, la dissoluci on es 41

submergeix el material a recobrir est formada per un agent reductor que reacciona amb els ions metllics per a dipositar-shi. Presenta certs avantatges respecte lelectrodeposici i s que aqu no es requereix dequips elctrics, la geometria de la pea pot ser molt complexa i es poden recobrir materials no metllics. s clar que tamb t desavantatges com per exemple que la vida til del recobriment s menor o que la rpida renovaci dels components qumics encareix la producci. A ms a ms podem distingir altres tipus ms especfics de plating: Or: Usat en informtica per evitar la corrosi i tenir bona conducci elctrica. Plata: T unes aplicacions semblants a les de lor amb un preu ms econmic per amb una major oxidaci. Crom: Utilitzat en capes fines (10 m) per a donar un aspecte lluent i millorar la resistncia a la corrosi. Amb capes ms gruixudes (1000 m) saconsegueix una reducci de la fricci notable i una millor resistncia a aquest tipus de desgast. Zinc: protegeix contra loxidaci formant una capa passivant dxid. Si el recobriment s danyat, el zinc actuar com a node de sacrifici, evitant que la pea que recobreix soxidi. Cadmi: En dess degut a lalta toxicitat daquest metall. Aliatge: Quan es recobreix amb ms dun metall. Composite: Es poden dipositar partcules cermiques sobre un composite amb xarxa metllica per a proporcionar resistncia a fricci i altes temperatures.

42

3. Empreses principals en el sector de laeronutica

3.1. ANAC (Akzo Nobel Aerospace Coatings)

ANAC s una de les majors empreses de recobriments del sector aeronutic i ofereix una gran varietat de productes. Tracta amb empreses com Boeing, Fed-Ex, EADS (CASA), Saab... T quarter general a Illinois, Estats Units, per t sucursals per tot el mn, incloses Europa i Espanya, on t seu a Castelldefels. Du a terme projectes dinnovaci amb companyies aries importants com ara Air Canada o Northwest Airlines. Els seus productes ms coneguts sn lEclipse, lAviox, lAlumigrip i lAerodur, que sn recobriments de poliuret amb diferents propietats com: resistncia qumica i flexibilitat superiors, resistncia a la radiaci UV, resistncia als fluxos aerodinmics...

3.2. PPG (Aerospace/DeSoto)

PPG Aerospace s una companyia que fabrica una mplia gama de productes relacionats amb el sector aeronutic: transparncies (comercials i militars), sellants, recobriments, packaging, gesti qumica, etc. Amb seu general als Estats Units, aix com lempresa ANAC, tamb t distribudes diverses seus arreu del mn, tot i que no a Espanya.

43

En quant a recobriments, PPG Aerospace fabrica ms de 1000 recobriments diferents, des de primers o cebadors fins a capes superficials i intermitges. A ms, lempresa ha elaborat el primer nanocebador lliure de crom i, per tant, respectus amb el medi ambient. Un dels seus productes principals s la gama de Desothane HS Topcoats, amb un acabat bonic i llarga vida til sota un rang ampli de condicions meteorolgiques.

3.3. Sherwin Williams Aerospace Coatings

La Sherwin Williams s una empresa dedicada a la fabricaci de pintures i recobriments de tot tipus, una de les ms prsperes dins dels Estats Units i dimportncia a nivell mundial. Dins daquesta es troba la Sherwin Williams Aerospace Coatings, que es dedica a fer recobriments per a flotes daviaci comercial, jets de negoci, flotes corporatives, aviaci militar... Fabrica tant per a avions comercials com per a helicpters, motors daeronau, avions de crrega... Tot i ser originria dels Estats Units t representaci internacional. Algusn dels seus productes ms coneguts sn els Acry Glo, els Jet Glo, els Jet Flex o els primers o cebadors. Aquesta organitzaci tamb aposta per la investigaci de recobriments sense crom favorables al medi ambient.

44

4. Conclusions
En el camp de laeronutica, degut a les condicions en qu es troben sotmesos els materials i peces en la majoria de situacions, els recobriments sn indispensables a lhora de protegir tots els components. Com que cap daquests materials ens aporta les propietats requerides en les condicions citades, s amb els recobriments que millorem les seves propietats bsicament superficials. Tot i que en un principi semblava que les pellcules serien el modern substitut de les pintures convencionals, el gran desenvolupament daquestes ltimes ha redut el camp dutilitzaci de les pellcules a aplicacions ms especfiques. El futur daquests recobriments, degut a les propietats que ens aporta cadascun dells, s ls combinat dels dos per a obtenir uns resultats ptims. s tamb un aspecte a remarcar, que hi ha una gran varietat dempreses dedicades al sector dels recobriments, al ser aquest ltim molt extens i variat. La gran competncia genera un desenvolupament rpid de les tcniques emprades, fet que ajuda a laven del nostre camp, laeronutica. En definitiva, la gran varietat de tcniques i tipus de recobriments possibles, fa necessari un anlisi acurat de cada cas per tal descollir el recobriment que millor satisf els requeriments desitjats, ja que fins al moment no sha trobat cap recobriment que sadapti a cada situaci i condicions.

45

5. Bibliografia
Wikipedia Contributors. "Wikipedia, the free encyclopedia." Web. 19 Dec 2009. <www.wikipedia.org>. Various Authors. "KERONITE: Advanced surface technology." Keronite International Ltd., Web. 20 Dec 2009. <http://www.keronite.com>. Various Authors. "Plasma Electrolytic Oxide Coatings." University of Cambridge. Department of Materials Science and Metallurgy, Web. 20 Dec 2009. <http://www.msm.cam.ac.uk/mmc/index.php/research/plasma-electrolytic-oxidecoatings>. Various Authors. "Difusin. Ley de Fick." Universidad del Pas Vasco. Departamento de fsica, Web. 20 Dec 2009. <http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/transporte/difusion/difusion.htm>. Anodics, Inc. "Chromate coating." Web. 20 Dec 2009. <http://www.anodics.com/chromate.html>. Porcelain Enamel Institute. "Porcelain Enamel Institute." Web. 20 Dec 2009. <http://www.porcelainenamel.com/>. Vielhaber, L. "Tecnologa de los esmaltes/enamel...." Google Libros, Web. 20 Dec 2009. <http://books.google.es/books?id=6nCCBpi15UgC&pg=PA89&lpg=PA89&dq=esmalta do+proyeccion&source=bl&ots=1AVf2Jju8S&sig=XzOEaPoZPeXwqcZerdlblRkfGb0 &hl=es&ei=WSQsS7_7LYjbjQfEm7yOBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum =8&ved=0CCYQ6AEwBw#v=onepage&q=&f=false>. Duncan Shearer. "Molecular Formula." Web. <http://www.duncanshearer.co.nz/glaze/molecular.html>. 20 Dec 2009.

NASA. "NASA en espaol." Web. 20 Dec 2009. <http://www.lanasa.net/>. Various Authors. "English to French, Italian, German & Spanish Dictionary-Word Reference.com." Web. 20 Dec 2009. <http://www.wordreference.com/>. Various Authors. Special Chem for Coatings. Web. 20 Dec 2009. <http://www.specialchem4coatings.com/resources/articles/article.aspx?id=6164&lr=aer ospace_market>. Various Authors. "Akzo Nobel Aerospace Coatings." Web. 20 Dec 2009. <http://www.anac.com/>. Various Authors. "PPG Aerospace." Web. <http://www.ppg.com/coatings/aerospace/Pages/default.aspx>. 20 Dec 2009.

Various Authors. "Sherwin Williams Aerospace Coatings." Web. 20 Dec 2009. <http://www2.sherwin-williams.com/aerospace/>. 46

Various Authors. "Thermal Barrier Coatings." IPM Virginia, Web. 20 Dec 2009. <http://www.ipm.virginia.edu/research/PVD/Pubs/thesis6/chapter2.PDF>. Reinhold H. Dauskardt Research Group, . "Thermal Barrier Coatings." Stanford University, Web. 20 Dec 2009. <http://dauskardt.stanford.edu/joanna_mroz/Thermal.html>. R.G. Wellman, H. Tourmente, S. Iimpey, J.R. Nicholls, Surface and Coatings Technology 188-189, 2004, p.79-84. Various Authors. "AZoM." The "AZo Journal of Materials Online". verison 2.0. Web. 20 Dec 2009. <http://www.azom.com/default.asp>. Aleixandre, C. Gmez. "Tcnicas de deposicin qumica en fase de vapor (CVD)." Web. 20 Dec 2009. <http://www.icmm.csic.es/fis/espa/cvd.html>. Various Authors. "Chemical Vapor Deposition (CVD)." Last Updated August 12, 1998. Web. 20 Dec 2009. http://chiuserv.ac.nctu.edu.tw/~htchiu/cvd/home.html. Various Authors, . "Oerlikon BAlzers Coating Services." Web. 20 Dec 2009. <http://www.oerlikon.com/balzers/es/>. Various Authors. "INTA-Intuto Nacional de tcnica Aeroespacial." Web. 20 Dec 2009. <http://www.inta.es/otri.aspx?Id=8&SubId=45&SubSubId=45>.

47