ESQUEMA I ALGUNES IDEES SOBRE CALENDARI, HORARI, JORNADA

Les preses barrejat amb la reducci de sisena hora van fer difcil el debat sobre la possibilitat de la jornada continuada a finals del curs passat. Ara amb ms temps i les cinc hores, les coses poden funcionar millor. Aquestes sn algunes idees. 1.- La crrega lectiva. La LEC fixa en larticle 54 sobre calendari escolar i jornada escolar, entre 875 i 1050 (sisena) tamb a infantil. (annex 1).Una comparativa amb les hores anuals lectives entre el sistema educatiu catal i els europeus (annex 2informe PISA). Una conclusi immediata contra l'opini generalitzada de les famlies, els nostres nens i nenes sn els que ms hores lectives fan a l'any. Mitjana OCDE 769 (entre 7 i 8 anys) i 814 (a a 11). Si mirem la comparativa entre nombre de jornades lectives anuals (annex 3), veurem que el nombre de dies lectius son similars als diversos sistemes educatius. S es diferencia la distribuci dels perodes lectius i no lectius al llarg de lany. bviament si el nombre de dies s similar i en nombre Si comparem el nombre d'hores lectives amb els resultats educatius (annex 4, informe PISA) resulta que no hi una correlaci entre ms hores lectives i ms bons resultats educatius. En tot cas les correlacions directes de factors que determinen els resultats educatius son condicions socioeconmiques de la famlia (annex 5) i inversi pblica (annex 6) A la mateixa idea de presentar la sisena com un instrument de lluita contra el fracs escolar es fa amb el SEP. Justament es mant la sisena als centres tipus CAEP, com si als i les alumnes amb ms dificultats necessitessin ms hores per superar-les. El mateix concepte est en el SEP: ms hores per els i les alumnes amb ms dificultats. Aquest principi deriva daquell ja caduc de que la letra con sangre entra, s a dir a fora dhores pujarem el nivell. De fet el SEP es deriva de que la sisena la treuen noms per un tema econmic, no de concepte. Lexperincia porta a qestionar si justament amb nostres infants de centres CAEPS el que necessiten no s ms hores, sin ms atenci. Algunes conclusions: * El sistema educatiu catal s el que ms hores lectives tenen els alumnes. Ms hores no significa millores als resultats acadmics. Reflexi sobre la sisena. Una necessitat de qui? (debat annex 7 i 8) La sisena partia de la mateixa premissa: igualem a la privada amb sis hores diries. Una resposta: igualar per les 25h i no per les 30h. * En conseqncia direm: No a la sisena. No el SEP (menys fora dhorari lectiu). Major Inversi pblica. Poltica laboral de conciliaci veritable. 2.- Necessitats pedaggiques, necessitats datenci social. El debat amb les famlies es complica per qu no noms hi ha sobre la taula les necessitats pedaggiques dels i de les alumnes sin els problemes d'atenci als infants a partir dels horaris laborals de les famlies, que, tamb molt probablement sn rcord d'extensi a Europa (annex 9), juntament amb la precaritzaci (annex 10). Barrejar les dues idees (necessitat pedaggica de lalumne amb necessitats datenci) porta a un debat impossible. S'ha de tenir en compte que la mitjana dels convenis collectius a Catalunya s de 1765hores i si la famlia espera poder deixar el nen/a abans d'anar a la feina i recollir-lo al sortir, aix s impossible. Amb un problema afegit, aqu no hi ha com a altres pasos un reconeixement als convenis per tal de poder atendre la famlia als infants. Dissociar ambds problemes s determinant per tal de poder fer la discussi. Reconixer la necessitat d'atenci dels infants, s avenar en donar-hi resposta. Una soluci definitiva passaria per la limitaci dels horaris de convenis i el reconeixement de mesures de conciliaci reals, per precisament aquest any sha augmentat el nombre dhores anuals de conveni trencant una tendncia a la disminuci que venia des de 1994. La segona resposta s la de trobar

alternatives per l'atenci de l'infant que no sigui simplement la prolongaci de la jornada de l'escola. Algunes conclusions. Una possibilitat s la de construir un sistema pblic dactivitats ldico-culturals pblic ben organitzat, amb la contractaci digna i pblica de personal qualificat, que integri de forma flexible les necessitats: juny-juliol-setembre, de 8 a 9 i tardes, possiblement amb els menjadors. Una crtica al sistema privatitzat de menjadors. 3.- Calendari: perodes lectius i vacances. Perodes lectius i perodes no lectius. Factors que influencien la distribuci de les jornades lectives i no lectives. El clima. Alternatives en sistemes educatius europeus. (annex 11) Algunes aportacions. Una distribuci raonable a Frana (annex 12) amb perodes de 6 setmanes i una/dos setmanes de descans. Desvinculaci de les vacances escolars amb les festivitats religioses (Setmana Santa). Suport a les famlies en els perodes de vacances? Soluci altes temperatures a juny/setembre? Avantatges i inconvenients de modificacions del calendari. 4.- Jornada continuada-jornada partida. Sobre rendiment escolar de linfant en el perode de mat i el de tarda. Lexperincia i estudis sobre el rendiment escolar a les hores de mat en relaci a les de les tardes. Variaci del rendiment acadmic a mesura que avenar el mat; comparaci amb les hores de la tarda. (annex 13) La incidncia agreujada per la calor a finals i principi de curs. Com afecten aquests factors de altes temperatures en el rendiment escolar. La realitat a la resta de Comunitats Autnomes (annex 14) i en altres sistemes educatius europeus (annex 15). Comparatives. La LEC a larticle esmentat fixa la jornada partida. Algunes aportacions. * Semblaria pels estudis que no hi ha un significatiu canvi de rendiment escolar entre la jornada continua i la partida. * Anirem aleshores a dos temes tamb importants per a la jornada continuada: la simplificaci per famlies que no deixen els fills/es al menjador i les condicions laborals del professorat. * Caldria anar cap a un canvi de la Llei (potser millor la derogaci... posats a fer per molts altres motius) 5.- Argumentacions i aplicaci horria. Exemples prctics des dels centres que ja ho fan (annex 16 i 17). Semblaria que lhorari ms habitual seria el de 9 a 14h, eventualment 8'30 a 13'30, amb un pati per primria i dos per infantil. Per la famlia que deixa els nanos a menjador, l'hora d'entrada i el de sortida no es modifica. Per les famlies que no deixen els nanos a menjador sestalvien dos viatges al dia. Comissi de treball. CGT Baix Llobregat Per contactar-hi: Anna Morell cgtense-anna@telefonica.net 649 39 4114 Josep Llus del Alczar jalczar@xtec.cat 677 977 866