Introducci Mite de la Caverna

El fams mite de la caverna de Plat, resumeix el procs d'ascens i descens del savi, simbolitza el treball d'alliberament per mitj de l'acte-coneixement, primer, de si mateix i, desprs, l'alliberament dels altres. En aquest dileg Plat, amb el seu deixeble Glauc, compara la situaci de l'sser hum amb la d'un esclau que viu en una caverna o mn d'ombres, del com pot alliberar-se per a ascendir i conixer el mn real, que aquesta ms enll d'aquest mn tridimensional d'Euclides, en les dimensions superiors de la Naturalesa. Aquesta elevaci d'un saber inferior a un altre superior comporta un treball per a despertar la intelligncia que en l'sser hum es troba bloquejada per lhbit de considerar solament el seu petit mn personal. Per a eixir de la caverna s necessari un aprenentatge progressiu del coneixement que li portar fins a l'origen de tot quant existeix: la Bondat Suprema. Alliberat pel coneixement deu, descendir de nou a la caverna doncs comprn que el b dels altres s indissociable al propi ben personal. Per a eixir de la caverna s necessari un aprenentatge progressiu del coneixement que li portar fins a l'origen de tot quant existeix: la Bondat Suprema. Alliberat pel coneixement deu, descendir de nou a la caverna doncs comprn que el b dels altres s indissociable al propi ben personal. En el llibre La Repblica, Plat narra un dileg en el qual Scrates i *Glauc creuen les seues idees, proven les seues intelligncies, i eliminant l'erroni, descobreixen la Veritat.

Plat
La dialctica
Proposa, al seu torn. Un mtode per a fer sorgir en nosaltres el record de tal coneixement oblidat: la dialctica. La dialctica s el procs mitjanant el qual l'nima pot abandonar el coneixement sensible (opini), fals, i accedir al coneixement de les idees del mn eidtic. Consisteix en, partint de diferents hiptesis, interrogar-se sobre la seua validesa i, mitjanant els vincles i oposicions que expressen les diferents idees, ser capa d'aconseguir definicions vertaderes sobre totes les coses: la justcia, la bellesa, el ben etc. (es pot afegir coses com: distinci entre dialctica ascendent i descendent, la dialctica com a procs que inclou les disciplines matemtiques, l'exemple de l'esclau que per si mateix demostra el teorema de Pitgores etc).

Els graus del coneixement

Per a accedir des de l'opini ( *doxa ) al coneixement dialctic o coneixement prpiament dit, Plat no pensa que es puga realitzar aquest pas i colp, sin que ha de fer-se de fusta gradual. Per a pensava que el coneixement tenia diferents graus, graus que l'nima ha de recrrer fins a aconseguir les idees ms elevades ( dialctica com a procs) Tales graus serien, la imaginaci (*eikasa), les creences (*pistis), el pensament (*dianoia) i finalment la cincia vertadera (*episteme o *noesis) (s convenient explicar en qu consisteix

cadascun dels graus).

Informaci rellevant. Altres idees que ajuden a entendre la tesi de l'autor: Antropologia,
poltica, ontologia A ms de la teoria del coneixement de Plat, en aquesta Redacci tamb s necessari que ens referim a altres punts de la seua filosofia. En primer lloc cal assenyalar que aquesta distinci platnica entre opini i cincia, t fonamentaci poltica . Plat estava radicalment en contra del sistema democrtic que permetia les que els poltics sofistes amb la seua retrica i el seu coneixement vulgar manipularen als ciutadans en inters propi. Per a en la seua teoria poltica s tan important distingir entre opini i coneixement: solament aquells que tinguen el coneixement adequat haurien d'estar capacitats per al govern, o el que s el mateix, els filsofs han de governar perqu no basen les seues decisions en interessos personals o en un coneixement precari i vulgar, sin en un saber ferm i vertader. Per a garantir aquesta idea proposa tamb una original teoria de l'educaci : creu que l'educaci hauria de ser elitista i estar orientada a formar als millors de tots els ciutadans: els filsofs . Per a estableix un sistema educatiu orientat a identificar a aquells individus que conduiran la seua vida mitjanant coneixements vulgars, els productors, s a dir, els comerciants, camperols, artesans etc. I separar-los dels quals orientaran la seua vida mitjanant un saber ferm i vertader, s a dir, els guardians i especialment els filsofs.

Com fe un comentari:
NORMES
1. El que s un Comentari de text.
Un dels objectius fonamentals en filosofia s aprendre a filosofar a partir dels propis textos filosfics, s a dir, llegir i analitzar les obres dels diferents autors. Per la labor de lectura s una labor rdua, una labor que requereix sobretot temps; llegir una quantitat significativa de volums no s'aconsegueix d'una setmana per a una altra,pot portar-nos, per contra, diversos anys d'esfor constant. Donada aquesta impossibilitat material de llegir en poc temps les principals obres dels grans filsofs resulta convenient, per a qui s'estiga introduint en l'estudi de la Filosofia, la lectura de fragments reduts d'aquelles obres que han exercit un paper fonamental en la Histria del Pensament. Lectura que ha d'acompanyar-se d'una determinada activitat, que s precisament la que ens iniciar en la nostra prpia manera de fer filosofia. D'aquesta manera, l'estudiant no solament estar aprenent el que ens han transms els grans sistemes filosfics, sin que a ms estar donant els primers passos en el que podem cridar"aprendre a filosofar". Aquesta activitat que ens acosta enormement a aqueix "aprendre a filosofar" s el Comentari de Text o anlisi del mateix. Qu s, llavors, un comentari de text filosfic? Anem a determinar aquesta qesti sota un doble mbit. En primer lloc, ho farem positivament, s a dir, fitarem el que pot ser un comentari. En segon lloc, ho farem negativament, s a dir, fitarem el que no ha de ser. Un comentari de text consisteix a analitzar un fragment breu d'una obra filosfica. En aquesta anlisi s convenient tractar una srie de qestions tals com: sobre quin tema gira el text, quins problemes aborda, quins la tesi que se sost, quins sn els termes ms rellevants que apareixen en el text, com ha de situar-se el text dins de l'obra de l'autor, quines circumstncies histric-ideolgiques van condicionar l'obra, quina possibles relacions poden existir entre el text en qesti i altres textos filosfics del mateix autor o d'altres autors, etc.

Un Comentari de text suposa consegentment una anlisi d'un breu fragment seleccionat de l'obra d'un autor, suposa interpretar les seues idees,plantejar-se les seues mateixes preguntes, aprofundir en les seues respostes, establir una comparaci amb les aportacions d'altres autors, diferents i finalment,suggerir noves preguntes i noves respostes.

2. El que no s un Comentari de text.

Com s'ha pogut apreciar, un comentari de text implica un aprofundiment en el mateix text. Per a, s'ha d'evitar incrrer en una srie d'errors en els quals s fcil caure quan ens iniciem en aquesta activitat. Un comentari de text: a) no consisteix a parlar de tota l'obra de l'autor, s a dir, el text no ha de ser una excusa perqu a partir del mateix sescrigue tot el que un spiga de l'obra a la qual pertany aquest text. b) no consisteix a parlar sobre la vida de l'autor, la qual cosa menys importa s on va nixer, com va viure,on i quan va morir l'autor, etc. i) no consisteix a tornar a dir el mateix que diu el text amb altres paraules diferents, s a dir no s parafrasejar el text, sense que s'aclarisca el mateix. Comptat i debatut, un comentari de text no s una lectura sense ms,sin que suposa un aprofundiment en les idees, un desmenuament de les seues parts i un enriquiment dels seus continguts.

3. La manera d'iniciar un Comentari de text.

Abans de comenar a escriure s necessari realitzar una srie d'operacions que sn les que precisament condicionaran el comentari a realitzar. Bsicament sn aquestes: a) Estudi previ de l'autor i l'obra, de manera que a ens permeta situar el text dins de l'obra i aquesta dins de l'poca en qu es va escriure. Suposem, per exemple, que el text seleccionat corresponga a Plat i la seua obra. Ser convenient saber en quin context histric i social es va desembolicar Plat, en quina etapa de la seua vida va escriure l'obra a la qual pertany el text i quin s la temtica de l'obra. Aquesta tasca ens permetr establir el marc general dins del com establirem la nostra anlisi. Una Histria de la Filosofia ens pot ajudar. b) Lectura del text. S'ha de llegir diverses vegades el text fins que realment s'arribe a destriar no solament el nucli i la tesi central, sin tamb les principals idees que l'autor sost. Hem de, per tant, esbrinar el sentit del text, o sigue, la qual cosa l'autor ens pretn dir. i) Subratllar els termes significatius que apareguen en el text, la qual cosa facilitar la seua posterior anlisi. Es tracta de seleccionar tres o quatre termes que tinguen una rellevncia important dins del text. D'aquests termes seleccionats caldr realitzar una breu anlisi amb la finalitat d'esbrinar qu significat tenen per a l'autor i quin paper exerceixen dins del propi text. d) Identificar el tema, la tesi i el problema del text. Encara no estem en la fase de redacci. Ara es tracta d'anotar quin s el tema sobre el qual gira el contingut del text,quin s la tesi que defensa l'autor i quin problema aborda el text.

El tema es retolar mitjanant un concepte: la justcia, la llibertat, la virtut, la pau, la substncia, el moviment, l'nima, el coneixement, l'Estat, el poder, el mite, etc. Habitualment,encara que no sempre, el tema coincidir amb un concepte que aparega en el mateix text. La tesi es plasmar mitjanant un enunciat breu: "la conservaci del poder s perniciosa", "s necessari establir la distinci entre substncia primera i segona", "s'ha de defensar l'existncia d'una societat justa", etc. La tesi s el que l'autor defensa, la seua idea principal. El ms probable s que no aparega formulada d'una manera explcita, sin que s'haur d'elaborar a partir del sentit del text. El problema estrebar en la pregunta (que posseir dues o ms respostes possibles) que se li puga formular ala tesi: Quins sn els mitjans per a conservar el poder?, qu s"previ", l'individu o l'Estat?, etc. El problema s la ra per la qual s'ha escrit el text, aquella o aquelles preguntes que es plantejava l'autor sobre un tema i que li han impulsat a escriure. Possiblement, tampoc trobem formulat el problema d'una manera explcita, i, per a, haur de ser, igual que ocorria amb la tesi, detectat i redactat en aquesta fase prvia. Aquesta triple tasca s essencial para, desprs, iniciar un bon comentari. Ja no es tracta noms d'esbrinar, desprs de diverses lectures del text,el sentit del mateix, sin de concretar quin s el tema, quin s la tesi, i quin problema planteja la tesi. Hi ha, doncs, que escriure aquests tres aspectes sobre el paper. La manera prctica de fer-ho s identificar el tema, a continuaci formular la tesi mitjanant un breu enunciat (en forma afirmativa o negativa) que el seu subjecte ser el concepte identificat com a tema, i, finalment,formular una pregunta que gire entorn d'aquest tema. Per exemple: TEMA: el mal. TESI: el mal noms pot ser fet per l'ignorant. PROBLEMA: quina relaci existeix entre la saviesa, la virtut i la possibilitat de fer el mal? Aix doncs, el tema s convenient que aparega tant en la tesi com en el problema. i) Subratllar les idees principals que apareguen en el text, observant que no siguen excessivament llargues, sin, si pot ser, que es limiten a un enunciat simple o una frase curta: "La immortalitat de l'nima", "l'excellncia de la virtut", etc. f) Dividir el text, mitjanant claudtors o parntesis, en tantes parts quantes idees generals se sostinguen en el text. Donada la brevetat dels textos que habitualment es proporcionen,solen estructurar-se nicament en tres o quatre parts, encara que a dependr del mateix. En dividir-ho s'estar donant al text una estructura que desprs servir d'una ajuda enorme per a comentar de manera ordenada cadascuna de les idees que apareguen en el text.

4. El desenvolupament d'un Comentari de text.

Arriba ara el moment de comenar a redactar. Qu i quants punts han de confeccionar-se? Quines normes han de seguir-se? En realitat, no existeix una norma establida que siga acceptada amb carcter universal. Una proposta que gaudeix de gran acceptaci i que cont un gran nombre d'tems s l'elaborada per la Universitat dxford, que estructura el comentari en quaranta-cinc apartats. Tal vegada per a un nivell introductori, que s el que ens ocupa, aquestes normes dxford siguen excessives, per a suggerim un esquema molt ms senzill que realment s a, un suggeriment. Heus ac la nostra proposta, que guarda una correlaci

amb les tasques que acabem d'indicar.

1) Breu resum, a manera d'introducci, que figuren el tema, la tesi i el problema continguts en el text. 2) Anlisi dels termes que prviament hem subratllat, indicant quin s el significat que els atorga l'autor. S'ha de tenir present que un mateix terme pot tenir diversos significats en funci de l'autor que ho utilitze. El terme IDEA, per exemple,t diferent significat en Descartes i en Locke. (La utilitzaci d'un diccionari de filosofia ajudar indubtablement en aquesta tasca). 3) Anlisi de context al que pertany el text a comentar. Es tracta d'arribar a comprendre el text esbrinant quins sn els condicionants que han perms la seua concepci, s a dir, es tracta de saber que no s un text allat, sin que el text pertany a una obra que va ser escrita en, i per, unes circumstncies histriques,ideolgiques, culturals, filosfiques, etc. determinades. Per a procedirem: - situant el text a comentar dins de l'obra a la qual pertany. - situant l'obra dins del conjunt d'obres de l'autor. - situant l'obra dins del context histric-ideolgic-filosfic en qu es va escriure aquesta obra. 4) Anlisi del text. Estem en el moment ms important del comentari, per a, ha de ser tamb la part ms mplia. Es tracta d'explicar el que l'autor ha prets dir en aqueix text en concret, de manera tal que es diga el mateix que ha dit l'autor, per sense repetir les mateixes paraules que apareixen en el text. Si es repeteixen, s necessari recrrer al entrecomillat: "Podries dirme, Scrates, si la virtut s cosa que s'ensenya?" Encara que s oport recrrer a aquesta frmula,perqu centra l'anlisi, no s convenient abusar de la mateixa. En aquest punt s'atendr: Com es desenvolupa el tema i la tesi central? Quin problema se suscita pel que fa a la tesi central? De quina manera justifica l'autor la seua postura? A quin altres opinions l'autor contraposa la seua prpia? Quins passos va donant l'autor en desenvolupar la tesi? Tot a haur de realitzar-se respectant l'ordre lgic en qu les idees apareguen en el text. Haurem de seguir,per tant, la divisi que hem realitzat prviament. 5) Comentari crtic. Hem arribat ja a la recta final. Es tracta ara d'establir unes conclusions al comentari, que, en certa manera, poden ser les respostes a algunes d'aquestes preguntes: En quina mesura aquest text suposa un avan o reculada amb respecte ales opinions d'altres filsofs anteriors o contemporanis a l'autor que ens ocupa? Com ha influt la tesi del text en altres filsofs contemporanis o posteriors?

Com s'ha vist afectada la tesi del text per les aportacions d'altres filsofs contemporanis o posteriors? Quin grau d'ambigitat o precisi posseeixen els termes utilitzats? Quin grau de consistncia o incoherncia posseeixen els arguments sostinguts per l'autor? El comentari final, per tant, no consisteix en una valoraci personal en la qual es limite a expressar si s'est en acord o en desacord amb l'argumentat per l'autor, sin que s necessari fonamentar aqueixa valoraci recolzant-se en algun/s dels punts a dalt ressenyats.

5. Observacions finals.
El suggeriment que acabem d'indicar no s tancada, a s, la seua aplicaci tal com ha sigut exposada dependr del text a comentar. Un text determinat pot requerir la modificaci dels aspectes indicats, ben alterant simplement l'ordre, ben llevant algun aspecte, ben afegint algun altre que no s'ha considerat. En definitiva cada text a comentar tindr les seues prpies caracterstiques, i elles ens marcaran els aspectes en els quals s'ha d'incidir. D'altra banda, l'extensi del comentari estar en funci entre altres factors del temps que es dispose per a la seua redacci. Per ha de tenir-se en compte que de les cinc parts, la ms important s la (4), denominada Anlisi del text, per a ha de ser aix mateix la ms extensa,mentre que l'amplitud de la resta estar en funci d'ella. Conv, per tant, no estendre's excessivament en alguna de les altres quatre parts i *que all fora en detriment d'aquesta part (4). A manera d'orientaci prctica,aquesta part (4) hauria de tenir com a mnim la mateixa extensi que el conjunt de les quatre parts restants, i aquestes haurien del seu torn guardar entre s un cert equilibri. Pel que fa a la forma de la redacci, aquesta hauria de realitzar-se de una "estirada", sense rtols (Introducci,context histric, etc.) i sense cuadres esquemtics que continguen claus, fletxes, dibuixos, etc.