Estudi Qualitatiu Sobre Usuaris de Drogues Per Via Parenteral Provinents D'europa de L'est A Catalunya 2011

2011
Estudi qualitatiu sobre usuaris de drogues per via parenteral provinents dEuropa de lEst a Catalunya
Pau Freixa | Merc Meroo
Aquest estudi ha estat realitzat per la Fundaci mbit Prevenci i finanat per la Subdirecci General de Drogodependncies, el CEEISCAT i la Universitat de Barcelona- Post-grau Immigraci i Acollida-.
Coordinaci estudi: Merc Meroo Autors/es: Pau Freixa Merc Meroo Investigador/a: Pau Freixa (Entrevistador/Grups focals) Catalina Lazar (Grups focals) Transcripcions Catalina Lazar i Laia Virgili Informe tcnic Cinta Folch (CEEISCAT)
Agraments a totes les persones dels Centres de Reducci de Danys que han participat i/o collaborat en lestudi.
Barcelona, mar 2011
INDEX
Pg. 4 4 5 5 5 5 13 13 15 18 33 35 40 43 47 50 53 57 71 74 77 80 84 86 87 89 95 97 99 100 101 103 104 105 110 112 113 114 115 116 129
0.Introducci 1. Objectius 2. Metodologia 2.1.Poblaci destudi 2.2. Abast geogrfic 2.3. Mtode 3. Resultats Gergia 3.1. Procs migratori i consum 3.2. Patrons de consum 3.3. s de serveis i freqentaci 3.4. Autopercepci de necessitats 3.5. Xarxes socials 3.6. Percepci de lentorn social 3.7. Propostes i aportacions per a Romania 3.1. Procs migratori i consum 3.2. Patrons de consum 3.3. s de serveis i freqentaci 3.4. Autopercepci de necessitats 3.5. Xarxes socials 3.6. Percepci de lentorn social 3.7. Propostes i aportacions per a Rssia 3.1. Procs migratori i consum 3.2. Patrons de consum 3.3. s de serveis i freqentaci 3.4. Autopercepci de necessitats 3.5. Xarxes socials 3.6. Percepci de lentorn social 3.7. Propostes i aportacions per a Bulgria 3.1. Procs migratori i consum 3.2. Patrons de consum 3.3. s de serveis i freqentaci 3.4. Autopercepci de necessitats 3.5. Xarxes socials 3.6. Percepci de lentorn social 3.7. Propostes i aportacions per a 4. Conclusions i recomanacions 5. Bibliografia
de salut i socials millorar la situaci del col.lectiu propi
0. Introducci
En els darrers 10 anys, ha arribat a Catalunya un important nombre dusuaris de drogues per via parenteral (UDVP) originaris de Romania, Gergia i altres pasos dEuropa de lEst i en lactualitat prcticament un de cada quatre UDVP a Catalunya s d'aquest origen, com reflecteixen en les seves memries diferents entitats que treballen en lmbit de la reducci de danys 1 i aix com es va observar directament en el decurs de lestudi Monitoratge del VIH, VHC i altres ITS i de les conductes de risc associades en UDVP reclutats en Centres de Reducci de Danys a Catalunya, portat a terme pel CEEISCAT, lAgncia de Salut Pblica de Barcelona, la Subdirecci General de Drogodependncies i lAssociaci mbit Prevenci. Fins a la data no existia cap estudi exhaustiu sobre aquests collectius i la seva situaci en el nostre pas. Sobre la situaci de lepidmia als pasos dorigen (Gergia, Romania, Rssia i Bulgria) trobem alguns informes i dades molt generals, provinents de fonts oficials (United Nations Office on Drugs and Crime, European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction, agncies-observatoris governamentals dels diferents pasos). No obstant, hi ha una gran manca darticles dinvestigaci i estudis de ms profunditat referents a la situaci del collectiu drogodependent provinent dEuropa de lEst, tant pel que fa als pasos dorigen, com en el cas de les comunitats immigrades al nostre pas. Amb aquesta investigaci,pretenem mostrar la situaci dels collectius d'UDVP provinents de l'Europa de l'Est ms nombrosos a Catalunya, entendre les causes de la seva presncia al nostre pas i elaborar recomanacions que permetin una millora en la situaci d'aquests usuaris i de la comunitat en general. Ms enll de lestudi especfic en aquests collectius, pretenem tamb aportar una reflexi a un nivell ms teric, sobre les nombroses implicacions entre immigraci, consum de drogues i programes de reducci de danys, especialment en el context migratori i social actuals. Les xarxes socials i els punts de reducci de danys, que sovint funcionen com a espais de primera acollida i de cobertura de necessitats bsiques per a molts immigrants, sens dubte poden estar jugant un paper important en el procs de consum, amb totes les conseqncies a nivell sociosanitari que aix comporta, dels nouvinguts.
1. Objectius

Descriure la situaci dels usuaris provinents de pasos de lEuropa de lEst als PRD de Catalunya. Definir fins a quin punt els UDVP comencen o augmenten el seu consum aqu i quin paper juguen en aquesta situaci els espais de reducci de danys. Orientar sobre les possibles lnies dactuaci a ser portades a terme tant pels professionals implicats com per les institucions corresponents.
S han consultat les memries dels PRD (programes de reducci de danys), de tot el territori catal. La major part de consumidors/es es troba a Barcelona i altres localitats de lrea metropolitana, per tamb en trobem a la provncia de Girona i a altres zones. Es pot dir que en els ltims temps la seva presncia sha fet majoritria a diferents programes de reducci de danys (sales dinjecci i PIX, entre daltres), tant del centre de la ciutat de Barcelona, com de la perifria (Prat de Llobregat, Gav i Sant Adri de Bess).
2. Metodologia
2.1 Poblaci estudi
UDVP provinents de pasos dEuropa de lEst, immigrants a Catalunya. Ens hem fixat en els 4 collectius nacionals ms nombrosos al nostre pas: Gergia, Romania, Rssia i Bulgria. Tractarem amb especial rellevncia el grup dels georgians (segurament el collectiu UDVP estranger ms important al nostre territori) i el dels romanesos (amb una forta presncia a Barcelona). Tamb hem volgut aproximarnos, tot i que de forma ms reduda, a russos i blgars, grups amb menys presncia, per amb una importncia latent.
2.2 Abast geogrfic de lestudi

L'abast geogrfic de l'estudi s el territori catal, donant una especial importncia a la ciutat de Barcelona i la seva rea metropolitana, que s on es concentra la gran majoria de consumidors del nostre origen i on els estrangers formen un tant per cent ms elevat sobre el total d'UDVP. Hem centrat el nostre estudi en els PRD de Barcelona (El Raval, Trinitat Vella, Zona Franca), l'Area metropolitana de Barcelona (Sant Adri de Bess, Gav, El Prat de Llobregat), Girona, Tarragona, Reus i Lleida .
2.3 El mtode
La metodologia utilitzada en la nostra investigaci ha estat la qualitativa. Hem optat per les tcniques qualitatives de recollida i interpretaci de dades amb la finalitat de poder aportar informaci complementria als resultats destudis epidemiolgics que es realitzen en aquests collectius. Considerem que les dades estadstiques que saporten en aquests estudis sn de gran rellevncia, per tamb posen de manifest la manca deficcia en proporcionar informaci sobre com els factors socio-culturals incideixen en l'evoluci del consum de drogues. La recollida de dades es va realitzar a 2 nivells; des de la realitat subjectiva del nostre collectiu (informaci recollida directament) i tamb des de la perspectiva de professionals i/o informants clau i altres fonts documentals o indirectes. Les principals tcniques de recollida de dades han estat: a. Recollida d'informaci prvia a travs de les memries dels centres on sha reclutat els i les participants, informes i altra bibliografia. b. Lobservaci participativa (OP) portada a terme en els centres de reducci de danys i PIX en zones de venta i consum a l'aire lliure. c. El grup focal, com a tcnica de recollida dinformaci per a l'elaboraci del gui de les entrevistes i com a complement de triangulaci de les informacions obtingudes en aquestes. d. Lentrevista en profunditat a diferents persones reclutades en el s dels diferents collectius objecte destudi. e. Les entrevistes (estructurades i informals) a informants claus: professionals
del camp de lassistncia a les persones drogodependents, tant provinents de diferents institucions com responsables i treballadors dels programes de reducci de danys. Sha comptat tamb amb la collaboraci dun mediador intercultural georgi que ha proporcionat aspectes rellevants que shan incorporat en els instruments dinvestigaci i que ha participat en els dos grups focals amb georgians. Com a tcnica danlisi sha utilitzat lanlisi de contingut amb categories semiobertes pels grups focals i lanlisi de contingut temtic per les entrevistes. L anlisis es va realitzar segons categoria poblacional: Gergia, Romania, Rssia i Bulgria.
2.3.1. Fase prvia

2.3.1.1. Cerca de Bibliografia Relativa o relacionada dalguna forma a lobjecte de lestudi. Informaci relativa als collectius objecte destudi a partir dels informes dactivitats dels diferents serveis o centres de reducci de danys del territori. Tamb es van consultar informes previs o publicacions vinculades amb els objectius i la poblaci.2 2.3.1.2. Informe quantitatiu A partir del cribatge de dades preliminars de linforme sobre UDVP i ITS/VIH/VHC 2008/9, la Cinta Folch del CEISCAT va elaborar un informe quantitatiu relatiu a UDVP provinents de lEuropa de lEst especialment per al nostre estudi. En la fase inicial, aquest informe ens ha ajudat a definir la mostra intencional dinformants (especialment la seva distribuci per pasos o collectius)3. 2.3.1.3. Entrevistes a professionals Es va sollicitar informaci a professionals del camp de les drogodependncies, un dells desenvolupa tasques de coordinaci en ladministraci i les altres, ocupen llocs de coordinaci de programes de reducci de danys i datenci directa 4. 2.3.2. Fase de recollida de dades en el terreny La recollida de dades es va portar a terme en el perode comprs entre els mesos de gener i agost de 2010. 2.3.2.1. Observaci participant A travs del diari de camp, notes, graelles i una guia de treball per a les observacions. En la graella dinformaci es registrava el dia, lhora, el nom del centre i les persones observades segons procedncia, sexe i edat. Tamb es van anotar diferents aspectes rellevants observats i incidncies que es presentaven, aix com un registre amb possibles candidats als grups focals i a les entrevistes i les seves caracterstiques. Es van realitzar 47 observacions (visites) en PRD o PIX (o a les seves proximitats) de les provncies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, en diferents franges horries. En concret els centres han estat:
Manual de Transculturalitat per a professionals de les drogodependncies.2008. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 3 Es van entrevistar en lestudi REDAN 2008, 69 persones procedents de Gergia, 45 de Romania i 64 daltres Pasos de lEst (segons dades dun informe preliminar per poblacions). 4 Les persones entrevistades varen ser les segents: X. Maj (Subdirecci General de Drogodependencias) , Ana Altabs (mbit Prevenci), Toni LLort (CAS Reus) i Joan Obiols (Centre Arrels Lleida).
El Local de la Mina, Sant Adri del Bess. Sala Baluard, Barcelona. mbit Prevenci, El Raval, Barcelona. mbit Prevenci, El Prat de Llobregat. mbit Prevenci, Gav. mbit Prevenci, Trinitat Vella, Barcelona Bus de Metadona, Vila-roja, Girona. Centre Arrels, Lleida. CAS, Reus. Bus PIX Creu Roja, Constant, Tarragona.
Aquesta fase ha aportat dades per a la selecci dinformants clau, participants a grups focals i persones a entrevistar de forma individual, establir els contactes i definir les futures trobades.
Grfic 1. Nombre total de persones observades segons provncia
700 600 500 400 300 200 100 0 Barcelona Tarragona Lleida Girona
Grfics 2, 3, 4 i 5. Nombre total de persones observades segons pas, sexe i provncia Grfic 2. GERGIA Barcelona: 372 homes Girona: 5 homes Lleida: 0 Tarragona:0
400 350 300 250 200 150 100 50 0 Homes Dones Girona Tarragona Lleida Barcelona
Grfic 3. ROMANIA Barcelona: 196 homes i 36 dones Girona: 0 Lleida: 0 Tarragona: 1
200 150 100 50 0 Homes Dones
Barcelona Tarragona Lleida Girona
Grfic 4. RSSIA Barcelona: 36 homes i 6 dones Girona: 2 homes Lleida: 1 dona Tarragona: 0
35 30 25 20 15 10 5 0 Homes Dones Barcelona Tarragona Lleida Girona
Grfic 5. BLGARIA Barcelona: 13 homes i 4 dones Girona: 0 Lleida: 0 Tarragona:0
14 12 10 8 6 4 2 0 Homes Dones Barcelona Tarragona Lleida Girona
2.3.2.2. Grups focals Els grups focals es porten a terme simultniament a l'elaboraci del gui de les entrevistes, aprofitant les experincies i altres aportacions dels participants, per tal de fer una exploraci sistemtica, per no tancada. Per a la delimitaci de les rees temtiques a desenvolupar amb els grups focals ens hem basat en els apartats de lestudi epidemiolgic de Monitorizatci del VIH, VHC i de les conductes de risc associades en UDI reclutats en centre de reducci de danys a Catalunya, de mesures bi-anuals, afegint algun apartat de caire ms antropolgic. Els diferents temes es van plantejar amb un llenguatge accessible i atenent a un ordre que podia alterar-se segons les persones, circumstncies i el context cultural. Les informacions obtingudes han servit per ajustar el gui de les entrevistes en profunditat. Cada grup focal va ser portat a terme per 2 o 3 encarregats, segons el grup: El conductor/a del grup i un altre investigador que feia un control dels temes tractats. En el cas del georgians es va comptar amb l'ajuda d'un participant/mediador, un ex-toxicman de la mateixa nacionalitat dels participants. Val a dir que els dos investigadors que van conduir les sessions parlen els idiomes dels participants i estan familiaritzats amb els collectius, cosa que va ajudar a crear un clima de confiana i intimitat. El contingut de les converses va ser gravat, un cop signat el document de consentiment informat. La participaci en el grup focal es va remunerar amb 30 euros per persona. Es van realitzar 3 grups focals entre els collectius majoritaris: dos a georgians i un a romanesos. Dos dells a Barcelona ciutat (romanesos i georgians) i laltre a Sant Adri (georgians). En total varen participar 5 romanesos, i 13 georgians: 7 en el grup focal de Barcelona i 5 en el de Sant Adri, a part de la figura del participant/mediador, que va ser present a les dues sessions. Els participants van ser seleccionats a partir de les observacions en els centres i alguns dells a partir del mediador georgi, a travs del mtode bola de neu. Lidioma vehicular dels grups va ser el romans (1 grup) i el castell, el rus i el georgi (a travs del suport del mediador) en els altres dos grups. Els grans blocs que es van tractar en els grups van ser els segents (els participants feien aportacions sobre la seva prpia experincia, percepci o pel que havien sentit daltres membres de la seva comunitat): a. Procs migratori: Itineraris, motivacions, problemtiques associades, elecci del lloc de dest, projectes de futur... b. Debut del consum/Patrons de consum actual: Context general de consum, tipus de substncies, motivacions, aspectes culturals associats, percepci de risc... Consum actual, motius de les variacions en el consum, sobredosi, tractaments, prctiques de risc... Necessitats percebudes i auto-percepci de lhistria de consum. c. s de la xarxa de serveis socio-sanitaris: Vinculacions a la xarxa de recursos, serveis utilitzats, avaluaci de les barreres o dificultats en laccs, propostes de millora... d. Auto-percepci de les necessitats de salut i socials: Prctiques dauto-cura, percepci destat de salut i socials, temes d'habitatge, higiene, buscar-se la vida... e. Xarxes socials i de consum: Xarxa social en pas dorigen i en el d'acollida, auto-percepci en el grup de
10
referncia, expectatives, d'estigma o xenofbia...
aspectes
culturals,
percepci
de
situacions
Un cop finalitzats els grups focals, es va procedir a la transcripci segons les categories establertes, es van detectar continguts nous per a afegir en el gui de les entrevistes definitiu a georgians i romanesos.
2.3.3 Fase delecci de la mostra i adequaci dinstruments

Lelecci dels participants en les entrevistes es va fer a partir de les observacions i segons un mostreig de convenincia dentre les persones que shavien observat prop dels PRD. Un 13% de les persones seleccionades van ser dones. Es va seguir la segent distribuci: Gergia:10 (10 homes). Romania: 8 (5 homes i 3 dones). Bulgria: 2 (1 home i 1 dona). Rssia: 4 (2 homes i 2 dones).
2.3.4 Entrevistes en profunditat

Realitzaci de les 24 entrevistes en profunditat i enregistrament de les mateixes. Es facilitava el consentiment informat de lestudi a les persones abans de ser entrevistades i un cop signat es procedia a l inici de lentrevista. Lentrevista es remunerarava amb 12 euros per persona. Els temes sobre els que hem centrat la nostra investigaci shan basat en les segents rees temtiques : Antecedents. Procs migratori i consum. Consum en el pas dorigen. Patrons de consum. Prctiques de risc. Sobredosi. Tractaments. Percepci sobre el consum propi i el dels altres. Us dels serveis socio-sanitaris. Valoraci. Auto-percepci de les necessitats de salut. Auto-percepci de les necessitats socials. Xarxes social i de consum. Percepci de l entorn social. Propostes i aportacions personals.
2.3.5 Fase final

Un cop finalitzades les entrevistes, es va realitzar la transcripci i l'anlisi de continguts per a la posterior elaboraci de linforme final. Es van agrupar les dades per pas de procedncia (4 informes encapalats per una graella amb el perfil dels entrevistats) i segons els blocs temtics, cada un amb diferents subcategories. Dins de cada apartat hem incls els resums de les entrevistes per a cada punt (en lletra petita i encapalats pel signe (#), ms el nmero de
11
l'entrevistat) i algunes cites (en lletra petita i cursiva), seguits de l'anlisi de continguts del conjunt de les entrevistes de cada bloc nacional (en lletra ms gran i ombrejat). Finalment s'han elaborat unes sumries conclusions comparatives per al conjunt dels diferents collectius nacionals acompanyades d'algunes recomanacions.
12
3. Resultats
Gergia
Perfil #1 Nom: Ir Edat: 35 Sexe: Home Lloc Origen: Tbilisi Lloc entrevista: mbit Dona, Barcelona Registre gravaci: 10/06/2010 #3 Nom: Ge Edat: 31 Sexe: Home Lloc Origen: Regi dOzurgueti Lloc entrevista: El Local, Sant Adri de Bess Registre gravaci: 11/06/2010 #5 Nom: Gi Edat: 20 Sexe: Home Lloc Origen: Tbilisi Lloc entrevista: Trinitat Vella, Barcelona Registre gravaci: 17/06/2010 #7 Nom: La Edat: 25 Sexe: Home Lloc Origen: Kutaisi Lloc entrevista: Trinitat Vella, Barcelona Registre gravaci: 26/06/2010 #9 Nom: Ar Edat: 23 Sexe: Home Lloc Origen: Kutaisi Lloc entrevista: Bus de Vila-roja, Girona Registre gravaci: 01/07/2010 #2 Nom: Me Edat: 30 Sexe: Home Lloc Origen: Rustavi Lloc entrevista: El Local, Sant Adri de Bess Registre gravaci: 11/06/2010 #4 Nom: Te Edat: 51 Sexe: Home Lloc Origen: Kutaisi Lloc entrevista: Trinitat Vella, Barcelona Registre gravaci: 17/06/2010 #6 Nom: Ge Edat: 23 Sexe: Home Lloc Origen: Tbilisi Lloc entrevista: Trinitat Vella, Barcelona Registre gravaci: 26/06/2010 #8 Nom: Al Edat: 46 Sexe: Home Lloc Origen: Tbilisi Lloc entrevista: El Local, Sant Adri de Bess Registre gravaci: 27/06/2010 #10 Nom: Ma Edat: 26 Sexe: Home Lloc Origen: Kutaisi Lloc entrevista: Bus de Vila-roja, Girona Registre gravaci: 01/07/2010
13
Llocs de reclutament El lloc de reclutament dels participants a lestudi representa de forma bastant fidedigna els punts de compra i consum principals on es reuneixen amb assidutat consumidors georgians de drogues per via parenteral. Aquests sn, per ordre dimportncia en el perode de realitzaci de lestudi (i tenint en compte que s una poblaci molt fluctuant i hi poden haver canvis a cada moment)5: El Local, Sant Adri de Bess: 3 entrevistats, 6 participants a grup focal. Parc de Trinitat Vella, Barcelona: 4 entrevistats, 1 participant a grup focal. Sala Baluard, Barcelona: 1 entrevistat, 3 participants a grup focal. Zona La Masia, Gav: 2 participants a grup focal. Bus Vila-roja, Girona: 2 entrevistats.
Val a dir que molts dels usuaris reclutats els hem trobat en espais diferents als de reclutament, alguns van a Baluard, el Local i Trinitat Vella o ho han fet en el passat. Els usuaris de Gav i Girona en general presenten menys mobilitat, aix com una part important dels usuaris georgians del Local, que no solen acudir a altres punts. Llocs de procedncia Tbilisi: 4 entrevistats. Kutaisi: 4 entrevistats. Rustavi: 1 entrevistat. Regi dOzurgueti: 1 entrevistat. Als participants als 2 grups focals no sels va preguntar la zona de procedncia, per pel que van anar dient al llarg de la conversaci es va veure que els llocs de procedncia sn molt diversos, una mica com en el cas dels entrevistats. Aix, es pot establir que els georgians procedeixen de diferents ciutats del pas, amb preponderncia de la capital, Tbilisi, i de la segona ciutat ms gran, Kutaisi. Lorigen s eminentment urb. Pel que sembla, noms en un cas s rural. Sexe Tots els entrevistats georgians daquest estudi sn homes, fet que illustra el grau de masculinitzaci gaireb absolut del collectiu UDVP georgi de Catalunya. No noms els entrevistats sn homes, sin que tots ells han declarat no conixer cap dona georgiana consumidora i, de fet, durant la fase d'observaci no hem trobat mai cap dona georgiana (tot i que tenim coneixement duna usuria mig russa mig georgiana injectora). Per tant, es pot afirmar que el collectiu UDVP georgi de Catalunya s mascul prcticament en un 100%. Edat Lespectre dedats que presenten els UDVP georgians de Catalunya s molt ampli. Hi trobem des dusuaris molt joves (encara que pocs i sempre majors dedat) fins a usuaris que passen amb escreix la cinquantena. De totes maneres el grup majoritari es troba entre els 23 i els 35 anys aproximadament.
5Per a ms informaci es poden consultar les memries dels diferents PRD catalans.
14
3.1 Procs migratori i consum

3.1.1 Antecedents
#1 Entorn pobre, per no marginal. Famlia de treballadors, treballava abans de venir. Barri sense gaires drogues. Casat. #2 Entorn pobre, per no marginal. Famlia de treballadors. Estudiant deconomia. Abans de venir havia treballat a Rssia i a Gergia. Ciutat sense gaires drogues. Solter. #3 Entorn pobre, per no marginal. Famlia amb pare treballador, mare a casa. Treballava abans de venir. Poble sense drogues. Solter. #4 Enginyer. Durant el comunisme treballava en el sector de la construcci. Casat durant 25 anys, amb dos fills, un dells desaparegut. La dona i el fill de 8 anys viuen a Gergia i ell quan pot els envia diners. #5 Entorn pobre, per no marginal. Famlia de treballadors. Estudiava estomatologia (all s FP) abans de venir. Solter, amb un germ installat a Barcelona, treballant. #6 Entorn privilegiat durant el comunisme, encara que actualment pobre: Mi familia es muy inteligente. Mi madre es profesora de nuestro idioma. Mi padre era antes alcalde de la ciudad pero ahora tiene problemas.... Famlia de treballadors, ben posicionada. Abans de venir va estudiar dos anys a lAcadmia dactors i tamb practicava lluita georgiana. Cap familiar consumidor. Famlia sensibilitzada dels perills de les drogues. Solter. #7 Entorn, pobre, per no marginal. Mare treballadora, orfe de pare des dels 4 mesos. Estudiava a la facultat dHistria abans de venir. Solter. #8 Crec en una buena familia, de gente trabajadora. Estudi en el instituto musical y luego en el conservatorio. Toco el fagot. Entorn pobre, per no marginal: havia treballat sobretot com a xofer internacional (portant cotxes per a revendre a Gergia) i taxista. Casat. #9 Entorn classe mitja. Jugador professional de rugbi (jugava amb la selecci nacional) abans de venir. Pare advocat, mare metgessa. Casat, va arribar estant la seva dona embarassada. #10 Entorn pobre. Els pares no treballen. Ha estudiat fins els 16 anys i desprs havia de treballar per a sortir endavant, encara que declara no haver treballat a Gergia. Solter.
La gran majoria sembla venir dun entorn familiar relativament estable, encara que empobrit i molt afectat pels dramtics episodis histrics dels ltims 20 anys. La immensa majoria ens parla de pares treballadors, tot i que en molts casos actualment els pares o el progenitor treballador es troben a latur o sense possibilitats de treballar i guanyar-se la vida. La meitat dels participants, els ms grans, declaren haver treballat (un dells a Rssia) abans demigrar a Espanya. Quatre declaren haver estat estudiant i un intentant treballar. Prcticament tots han estudiat la secundria i la meitat ha iniciat estudis universitaris, tot i que noms 2, els ms grans, han acabat aquests estudis (abans de la caiguda del comunisme). Per tant, cal destacar un nivell destudis bastant alt (molt si el comparem amb el que s normal entre UDVP daltres pasos), tot i que
15
lexpedient acadmic dels entrevistats sembla reflectir tamb la situaci de desestructuraci social i empobriment generalitzat de les ltimes dues dcades a Gergia. Sis dels participants eren solters abans de venir aqu. Quatre dels participants estan casats: 2 dells des de fa molt de temps i tenen la dona vivint a Gergia, 2 casats recentment, amb la dona vivint amb ells aqu.
3.1.2 Motius per a canviar de pas. Estratgies migratries

#1 Ve amb visat de turista amb la seva dona per a la lluna de mel. Manifesta que s dels primers georgians que viuen per aqu (cap al 2000). No paga suborn per al visat de turista. Venen amb la idea de visitar el pas i si els agrada, quedar-se. A Gergia laboralment les coses no els anaven b, aix que no descarten emigrar. Tenen un contacte aqu que els ajuda, una amiga. T els papers en regla i va sovint a Gergia, per de moment no vol tornar, a no ser que la situaci al seu pas millori molt. #2 Emigraci laboral. Aqu des del 2008. Primer va emigrar a Rssia, per desprs sha complicat la situaci all per les tensions poltiques entre els dos estats, racisme, deportacions. Llavors es dirigeix a un amic que viu aqu i ell li fa de contacte. El principal problema que ha tingut a Espanya ha estat la droga. Est illegal, no treballa. No ha tornat a Gergia en els 3 anys que porta aqu, per la seva intenci s tornar al pas un cop deixi la droga i pugui guanyar unes miques de diners. #3 He venido a Espaa para trabajar. En Georgia hay muy poco trabajo. Hace tres aos que estoy aqu. He decidido venir aqu porque en cuanto a lo legal las cosas son ms fciles. Es ms fcil trabajar y coger la residencia. He venido ilegalmente. He comprado un visado. He pagado 3000 dlares. He venido en avin. No tengo papeles espaoles, slo el pasaporte de Georgia. En estos 3 aos no he vuelto a Georgia y mi idea para el futuro es quedarme aqu. Aqu no hay corrupcin, puedo trabajar legalmente. Aqu todo bueno, all es muy pobre. Ahora no puedo volver porque no tengo ni residencia ni visado, slo mi pasaporte. #4 Emigraci laboral. Fa una visa Schengen de 6 mesos. Ve aqu perqu t amics aqu. Un amic lajuda i li busca feina al principi. A Espanya des de 2004/2005. Est fent els papers a travs de larrelament. No ha tornat a Gergia en aquest temps i no t intenci de tornar-hi de forma permanent. #5 Ve aqu per a reunir-se amb el seu germ, que ja havia emigrat i t feina i una situaci estable. Veu moltes possibilitats aqu: de treball o destudis. Aqu des del 2008. No ha tornat al seu pas i veu la seva vida aqu, no pensa tornar de forma estable. Illegal, vol fer papers per arrelament daqu a un any. #6 Emigraci laboral. Des de fa 4 anys a Espanya (2006). Ve aqu perqu hi t contactes, perqu sap que es pot treballar sense papers i perqu el pas li agrada, li sembla semblant a Gergia. Ve amb un visat fal (paga 4000 euros) com a membre duna companyia de dansa que est de gira. Ve amb dos amics i aprofiten inicialment els contactes de la xarxa social georgiana. Illegal, espera fer papers per arrelament. No ha tornat al seu pas i veu el seu futur a cavall entre Gergia i Espanya (per qestions laborals). #7 Emigraci laboral. Aqu des de 2006. Ve per a treballar, degut a la mala situaci laboral al pas i perqu no t diners per a estudiar. Paga 4100 euros per a un visat Schengen a lambaixada de Finlndia. Ve a Espanya perqu hi t molts contactes i perqu linformen que aqu hi ha molta feina (a lobra) i que aqu es pot viure sense papers ms fcilment que en altres pasos europeus. Ve amb un amic i t un contacte georgi (un bon amic) aqu. Els primers set mesos els passen junts. Illegal, sense cap documentaci. No ha tornat a Gergia, t intenci de quedar-se aqu. #8 Emigraci laboral. Aqu des de 2004. Amics que vivien aqu el van informar que hi havia feina i que era fcil obtenir papers (era la poca precedent a la regularitzaci dimmigrants illegals). Va venir amb un visat Schengen obtingut legalment. Ara t papers, per no ha tornat cap cop al seu pas. Li agradaria tornar, per no ho far si no t la seguretat de que pot viure i treballar aqu, ja que all la situaci s
16
dolenta i molt inestable. Ha treballat aqu a la construcci, primer en negre, desprs legalment, per ara fa vuit mesos que no treballa. #9 Emigraci per motius de millora laboral (jugador professional de rugbi). Des de 2008 aqu. Ja tenia el cunyat aqu (a Vic) que lha ajudat a ell i la seva dona embarassada (aix ha motivat en part la tria del dest migratori). Han vingut amb vises Schengen falses expedides per Blgica en el marc duna gira dun grup de dansa (3700 euros cada un). Illegal. Vol tornar al seu pas perqu no li agrada la seva vida aqu, per abans voldria fer papers per arrelament. #10 Emigraci laboral. Porta uns 4 anys aqu, a Girona. Abans havia estat amb la seva famlia treballant a Rssia 4 anys. Porta fora de Gergia des dels 17 o 18 anys. Tria Espanya perqu amics que viuen aqu linformen que hi ha molta feina (obra), que paguen b i que es pot treballar sense papers i, el que s ms important, si la policia tagafa no texpulsen, ja que no t diners per a permetres un segon intent migratori. Ve amb un visat turstic Schengen fals expedit per Alemanya (li costa 3500 euros).
Pel que ens comenten els entrevistats, l mplia majoria dells ha emigrat a Espanya per motius laborals. Noms un va venir per a turisme, per tenint en ment la possibilitat de quedar-se aqu a treballar, i un altre que ha vingut per motius dascens laboral. La meitat dels entrevistats declara haver pagat una gran suma de diners (de 3000 dlars a 4100 euros) per a aconseguir un visat de forma irregular. Dos dells declaren haver vingut amb un visat obtingut legalment. En tot cas, aquesta dada dona compte del gran esfor econmic i organitzatiu que han de fer els georgians que volen emigrar. Com succeeix sovint amb els emigrants laborals, no sn les famlies amb menys recursos les que emigren, per s les vingudes a menys, les que han vist empitjorada la seva situaci laboral i vital. Alguns ens han parlat de la manera com shan endeutat i com han hagut de vendre propietats immobiliries familiars per a afrontar les grans despeses de lintent migratori. La majoria ens declara que a Gergia no hi ha feina i no hi ha manera de guanyar-se la vida. Cap dells ha relacionat el consum de drogues amb la seva intenci demigrar. Per la relaci de Gergia amb la Uni Europea, els seus ciutadans no poden viure ni treballar legalment als pasos de la Uni. Per tant, els primers anys de les seves carreres migratries se solen desenvolupar en la illegalitat. Dels entrevistats, noms dos han regularitzat la seva situaci (sn dos dels que fa ms temps que sn aqu). La via preferida per a intentar la regularitzaci sembla ser larrelament. Hi ha quatre usuaris que sn aqu des del 2008, dos des del 2006, dos des del 2004 i un des de fa ms temps. Val a dir que les informacions recavades en els dos grups focals amb georgians sobre motius i procs migratoris van en aquesta direcci, tot i que entre els 12 participants alguns dells han estat a altres estats europeus, sobretot a Alemanya, abans demigrar aqu. Algun participant va apuntar tamb que hi ha georgians que venen a robar, per aquests serien una minoria. Els entrevistats trien Espanya com a dest migratori per diferents motius. Tots ells ens expliquen que els han dit que aqu hi ha fora feina (alguns ens mencionen especficament la construcci com a sector dincorporaci laboral) i que aqu es paga b als treballadors. Alguns dells puntualitzen que aqu es pot treballar sense papers, a diferncia del resta de pasos europeus. Un entrevistat veu un gran avantatge en el fet de que aqu no sexpulsa els immigrants indocumentats. Alguns ens comenten de les afinitats culturals, climtiques, histriques, etc., entre la pennsula Ibrica i Gergia com a un motiu encoratjador ms en la tria dEspanya com a dest migratori. En tot cas, el factor ms important s que tots els entrevistats disposaven duna certa xarxa social ja installada a Espanya que en un primer moment els informa i encoratja a triar aquest pas com a dest migratori ptim i ms tard els ajuda logsticament en el procs migratori i sobretot en l
17
acollida aqu. Aix demostra la gran importncia que tenen les xarxes socials en lemigraci georgiana cap a Espanya, a pesar de que una petita part dels entrevistats declara que lajuda rebuda per part dels seus contactes aqu al final ha estat bastant limitada. La importncia de les xarxes socials en el problema que ens ocupa en aquest estudi ser un factor a tenir molt en compte. La majoria no han tornat al pas en els ltims anys perqu no tenen papers i esperen abans poder regularitzar la seva situaci. Gaireb tots veuen el seu futur a Espanya. Alguns prefereixen quedar-se aqu perqu tenen clar que la situaci sociolaboral sempre ser millor aqu que al seu pas i a daltres els agradaria tornar si sabessin que all poden tenir una vida digna, encara que no tenen masses esperances en aquest sentit. Noms un voldria tornar al seu pas per a deixar enrere la situaci vital que t aqu (dominada pel consum dherona), per abans de tornar al seu pas li agradaria arreglar els papers aqu per si de cas (val a dir que aquest entrevistat s el que prov duna situaci social ms favorable).
3.2. Patrons de consum

3.2.1 Historial de consum de drogues al pas dorigen o a pasos de trnsit
#1 Primer consum als 20 o 22 anys: Herona injectada. Consum molt ocasional dherona, un parell de cops lany. Noms en ocasions especials, per divertir-se, per no considera que estigues mai ni dependent ni enganxat; mai va passar un mono a Gergia. #2 Primer consum als 19 anys a Moscou, Rssia: Herona esnifada i al cap de 4 o 5 mesos injectada. Mentre estava a Rssia, consum diari dherona, per amb molt poca quantitat. Estava enganxat, per diu que poc, tenia uns monos lleugers, de 2 o 3 dies i considera que la seva addicci no li causava cap problema. Al tornar a Gergia deixa completament les drogues per un any, fins que emigra a Espanya. Actualment fa 11 anys que es punxa. #3 No consumia a Gergia. Primer consum a Sant Adri de Bess. #4 Primer consum als 20 i pocs anys (ara en fa 25, devia ser cap al 1985): Opi injectat. Durant 20 0 25 anys, consum dopi o herona injectades molt espordicament, en algunes dates assenyalades, un parell de cops lany No! Georgia, poco a poco. Poco a poco. Family Esto Navidad, esto slo muy poco, ahora esto ms. No es considerava addicte, mai va deixar de treballar i el seu cap mai va saber que ell de tant en tant consumia, tenia famlia. Mai va passar un mono a Gergia. #5 No consumia a Gergia. Primer consum a Barcelona. #6 Primer consum als 19 anys: Herona injectada (tot i que fumava marihuana des dels 14 o 15). Desprs, consum dherona i ocasionalment opi (preferit i ms barat, per difcil de trobar) amb una freqncia de 2 0 3 vegades al mes de mitjana, per amb perodes dabstinncia de varis mesos i perodes de ms freqncia dinjecci setmanal. Mai va passar un mono a Gergia. Consumeix 3 anys a Gergia, fins que ve a Espanya. #7 Primer consum als 20 anys: Opi injectat. Un sol consum a Gergia, segon consum aprox. un any i mig desprs, a Barcelona. #8 No recorda quan es va injectar drogues per primera vegada, per era encara en temps de la Uni Sovitica (tenia menys de 25 anys). Consumia al principi opi, desprs del comunisme herona i opi, per noms ocasionalment. No es considerava addicte, tenia moltes altres aficions i noms de tant en tant es
18
feia un pico amb els amics, per exemple un cop cada dos mesos. Mai va tenir mono a Gergia, noms a vegades li costava dormir. #9 No consumia a Gergia. Primer consum a Girona. #10 No consumia a Gergia. Primer consum a Girona.
Noms quatre dels entrevistats eren consumidors dopiacis a Gergia i cap dels quatre es considerava addicte en aquella poca ni havia experimentat cap mono. Dos daquests usuaris tenen ms de 45 anys i eren consumidors dopi i desprs herona molt espordics o ocasionals i durant molts anys (ms de 25), cosa que no els impedia portar una vida normal, casar-se, tenir fills, estudiar (els dos tenen estudis superiors) i treballar. Els altres dos entrevistats que declaren haver estat consumidors a Gergia sn ms joves, per noms un dells declara haver consumit varies vegades mensualment durant uns tres anys; laltre noms de forma molt ocasional, un parell de cops per any. En tot cas, els quatre entrevistats declaren que la freqncia de consum ha augmentat moltssim amb larribada a Espanya. Tots ells declaren que el consum dopiacis a Gergia era una qesti doci, que es consumia espordicament amb els amics per a divertir-se, per que no constitua un tema primordial a les seves vides. Un dels usuaris declara que era consumidor dherona a Rssia, pas on va emigrar de jove, per que a Gergia no ha consumit mai, ni una vegada, ni abans de marxar a Rssia, ni en tornar-ne. A Rssia consumia a diari, per poca quantitat, molt menys que aqu. Un usuari havia consumit una sola vegada opi injectat a Gergia, per fins al cap dun any i mig desprs, ja a Espanya, no va consumir per segona vegada. Quatre dels entrevistats no havien consumit mai drogues injectades a Gergia. Els primers consums es donen a Catalunya.
Aportacions dels grups focals Pel que fa als 12 participants als 2 grups focals, el panorama s similar: Ms de la meitat ha debutat en el consum a Espanya (gaireb tots a Barcelona o a Sant Adri de Bess). Dels pocs que van comenar a consumir a Gergia, noms 3 eren consumidors habituals. Potser valgui la pena esmentar aqu els tres estereotips generals de consumidors georgians a Catalunya que vrem treballar amb els participants al grup focal amb georgians al Local de La Mina, a Sant Adri. Un cop acabada la fase dentrevistes i el seu anlisi, sembla que els tres perfils descrits corresponen duna forma bastant fidedigne amb el que hem observat en la present investigaci. Els tres perfils serien els segents: Va debutar en el consum a Gergia i consumia habitualment. Aqu segueix consumint (i en general augment el consum). Va debutar en el consum a Gergia, per shavia punxat noms en una o poques ocasions o era consumidor espordic. Aqu es posa a consumir ms o menys habitualment o augmenten el consum. A Gergia no havia consumit mai. Debuta en el consum a Espanya, principalment a Barcelona o a Sant Adri de Bess, i consumeix ms o menys habitualment (tot i que alguns ho fan noms ocasionalment).
A aquestes tres categories hi haurem dafegir aquells que debuten en el consum a tercers pasos, com Alemanya o Rssia i que aqu segueixen consumint.
19
Evidentment aquestes categories sn noms orientatives i no shan dagafar literalment, ja que cada cas individual s diferent. Ms difcil encara seria definir el volum o proporci de cada un d'aquests perfils. No obstant, pel que hem observat al llarg de lestudi, el segon i tercer grups semblen ser els majoritaris, com es veur reflectit en el segent apartat.
3.2.2 Historial de consum de drogues a Catalunya i consum actual

#1 Aqu consumia herona sola o b combinada amb cocana (speedball). Rarament consumia noms coca, diu que no li agrada. Ara noms consumeix herona sola, ha deixat de consumir speedball perqu no li agrada tant. El consum ha augmentat a Catalunya i sha estabilitzat. Mai abans shavia considerat addicte. En arribar a Barcelona va estar un any treballant i sense consumir. Desprs va perdre la feina i amb un amic georgi van comenar a consumir. Manifesta que aqu va augmentar la freqncia de consum perqu, comparat amb Gergia, aqu la droga s molt assequible: fcil de trobar i molt barata. A ms, el consum no est criminalitzat i no comporta un perill legal (a Gergia hi ha un control policial molt estricte i s fcil que et posin una multa o et tanquin a la pres). Al final me he enganchado (herona) y durante dos aos yo bueno (he consumido) casi cada da una vez, haba das que dos veces o tres veces al da me entiendes? y otro da ninguna, tambin. Desprs ha tornat a Gergia i all ho ha deixat; sha estat un any sense consumir ni un sol cop. Ara fa tres mesos que torna a ser aqu. E: Has estado en Georgia un ao limpio y has decidido con tu mujer volver a Barcelona? Ir: S, s. E: Entonces, qu ha pasado con el consumo? Ir: No lo s, sabes que yo ahora no tengo mono ni esas cosas. Ahora conozco esta cosa, controlo. E: Cunto hace que has regresado a Espaa despus de este ao en Georgia? Ir: Hace tres meses que estoy aqu. (Cantidad de consumo actual?) Durante dos, tres das o as una vez. Por ejemplo tengo ahora en casa pero no voy consumir porque si me pincho mucho me voy a enganchar. E: Y por qu aqu s? Ir: No lo s. He venido. Estoy tres meses aqu, busco trabajo tambin aqu es muy barato y sabes s, quera vamos una vez slo, luego vamos otra vez y as #2 Quan va arribar a Espanya no es punxava (ho havia deixat durant un any a Gergia). Desprs de 4 o 5 mesos va comenar a punxar-se herona, per poc. Desprs va provar la cocana i de seguida es va enganxar molt fort i va comenar a consumir speedball cada dia. Des de llavors (2008) consumeix speedball unes 5 vegades al dia i diu que tots els diners que aconsegueix sels gasta en speedball. En comparaci amb lpoca passada a Rssia, el seu consum ha augmentat molt, sha multiplicat per 5, al menys. Aquesta circumstncia ell latribueix al consum de cocana (sempre barrejada amb herona), que fa que el seu consum sigui compulsiu. De tant en tant consumeix tamb Tranquimazn, per a poder dormir quan ha consumit molta coca. A vegades consumeix metadona comprada al carrer, per a passar el mono o quan vol intentar deixar el consum. #3 Ge:Me he pinchado por primera vez aqu en Espaa, hace un poco ms de 2 aos. E:Fue aqu, en Bess Mar? Por qu has empezado a consumir? Ge:No tengo casa, no tengo nada, vivo en la calle E:Cmo has conocido el tema de drogas? Otra gente te ha enseado? Ge:S, georgianos. Els primers dos anys consumia noms herona injectada. Des de fa gaireb un any consumeix speedball, perqu va provar la coca i li agrada ms. Consumeix dos o tres dies per setmana com a mxim, per algun dia pot consumir repetides vegades. Des de que consumeix lherona amb cocana el consum ha augmentat una mica, per la coca. A vegades compra metadona, si t una mica de mono o vol deixar el consum. No considera la seva situaci perillosa, diu que pot deixar la droga si sho proposa. #4 Els primers 5 anys destada a Espanya no sha punxat, treballava. Des de fa un any i mig ha tornat a consumir herona injectada. Al principi bastant, uns cinc cops al dia, ara menys, 1, 2 o 3 cops al dia. Atribueix laugment de consum en relaci a Gergia a la mala qualitat de lherona aqu (que fa que desprs dunes hores en necessitis ms), el preu molt barat i a la situaci socio-laboral (manca de
20
treball, no t res a fer en tot el dia...). Diu estar baixant la freqncia i quantitat diries per a iniciar en breus PMM al CAS Fabra i Puig i deixar les drogues. #5 Primer consum a Barcelona, un any desprs darribar. Cocana esnifada una vegada. 6 o 7 mesos desprs herona esnifada i poc desprs injectada. Al cap de poc speedball injectat, que s el que consumeix avui dia. Comena consum esnifat amb georgians i injectat amb una noia ucranesa. Fa uns 10 mesos que s consumidor, gaireb des del principi consumeix a diari. Actualment consumeix 3 o 4 vegades al dia speedball, sempre amb una noia russa i a vegades amb altres georgians. El seu consum va augmentar molt quan va comenar a barrejar cocana a lherona (els seus amics georgians li van desaconsellar fortament que provs speedball). El speedball li agrada ms que lherona sola, encara que reconeix que s molt ms perills, perqu aix consumeix ms. Ho ha deixat una vegada, per durant poc temps, amb metadona al CAS-Junta de Comer. #6 Al arribar a Espanya va estar uns 6 mesos sense consumir. Llavors comena a injectar herona (trencant la promesa de no consumir mai ms feta al seu pare) i dues setmanes ms tard comena a consumir speedball (per primera vegada). Reconeix la influncia negativa de la xarxa social (amb molts injectors) en la represa del consum i com a factor que dificulta enormement deixar el consum. Ara fa uns 3 anys que consumeix a Espanya, sempre speedball. El speedball li agrada ms que lherona sola, encara que reconeix que s molt ms perills, perqu aix consumeix ms. Reconeix que a Espanya consumeix molt ms que a Gergia. Entre els motius principals comenta: el preu molt barat, la cocana, les condicions ptimes de consum (principalment, que la policia no et diu res i no hi ha pres per consumir). Ha estat consumint molt, diriament unes 4 vegades al dia, per diu que ltimament consumeix menys, mxim 3 cops per setmana. #7 Els primers 5 o 6 mesos desprs darribar aqu no va consumir. Llavors prova herona injectada (per segon cop a la seva vida), per desesperaci i influncia de lentorn georgi. Poc desprs comena a injectar speedball i el seu consum augmenta. Ara fa uns 3 anys i mig que consumeix, amb una pausa de tres mesos en que ho va deixar (el va fer tornar recaure el fet de compartir pis amb dos georgians injectors). E:Me has dicho que has empezado a consumir aqu seis meses despus de llegar. Hace ms o menos 3 aos y medio La: S... E:Cmo ha ido? Primero cuanto consumas al mes? Primera vez, dos tres veces a la semana. Pero cuando probar coca, y entend lo que es y me gusta ms, cada da. Cada da dos veces E:Y esto durante los ltimos dos tres aos ha sido as? La:S... Desde el 2008 estoy as. Slo seis meses. Durante el 2008 seis meses estaba as cada da Incluso ms, tres veces cuatro veces, cinco veces al da. Pero despus dejar droga Tres meses no consumir nada. Porque tambin cansar mucho, tambin mi nervio est muy mal Y dejar. Consumeix gaireb sempre speedball, a no ser que no tingui diners. Llavors consumeix herona sola per a treures el mono. E: Y cuando te pinchas speedball, esto hace que te pinches ms veces que cuando consumas slo herona? La:S Cuando tengo dinero, 100- 150 Casi cada da. #8 Consumidor espordic a Gergia des de fa molts anys. El seu consum dherona ha augmentat molt a Espanya. Al: Cuando llegu a Espaa, desde 2004 hasta 2005 no consum ni una sola vez. En un ao ni una sola vez consum! No lo quera ni tampoco lo buscaba. Yo no lo he buscado nunca. Sabes? Mis amigos dicen que soy como una puta, nunca digo que no. Yo nunca digo Vamos, pero si me lo proponen, voy. Por eso soy como una puta. E: Entonces, por qu empezaste a consumir de nuevo aqu? Alguien te lo propuso? Al:Sabes por qu? Yo te lo explicar. Fue por inactividad, por no tener nada qu hacer. Cuando no tienes trabajo y tienes mucho tiempo libre y nada qu hacer, de aqu sale la toxicomana, creme, por favor. Sobretodo, debes escribir sobre esto. Si no trabajas y no tienes nada que hacer, empiezas a pensar y siempre acabas pensando en las drogas y enseguida empiezas a pincharte o a pensar en las drogas. Muchos georgianos cuentan lo mismo. 100%, 100%, de esto estoy completamente seguro, porque por suerte o por desgracia tengo mucha experiencia en esto. En un altre lloc parla tamb de la diferncia de preu respecte a Gergia com una causa en laugment del consum aqu.
21
E:Cuando llegaste aqu seguiste pinchndote herona o empezaste a consumir speedball. Al:Slo herona. A mi el cocktail, como lo llaman, no me gusta. A mi la cocana no me gusta. La he probado muchas veces, pero no me gusta. E: En los ltimos 5 aos has estado consumiendo constantemente? S, pero no constantemente. Con qu frecuencia? Al: Unas 4 veces por semana. No cada da. Por ejemplo, cuando empiezo a notar el mono, no puedo ni salir y entonces consumo. No dejo que empiece el mono. En aquests anys que porta aqu consumint, ha deixat el consum unes quantes vegades, per com a molt de temps un mes. Ho va fer tot sol, amb pastilles Tramadol (analgsic opioide) comprades a la farmcia. #9 Primer consum a la vida, un any desprs darribar a Espanya, a Girona. Fa ara un any i mig: cocana esnifada. Durant 5 o 6 mesos consumeix setmanalment cocana i/o herona esnifada i desprs intramuscular. Poc desprs comena a injectar speedball en vena, fa uns 5 o 6 mesos. Actualment consumeix speedball diriament, unes 3 vegades al dia. A vegades beu metadona comprada al barri, quan t mono i no t diners o quan es proposa deixar el consum. #10 Havia passat ms de 3 anys a Espanya abans del primer consum. Primer consum absolut a Girona: herona injectada en vena. Abans no havia provat cap altra droga, noms alcohol. Ho fa un dia que estava borratxo, perqu ja feia temps que els seus amics aqu, altres georgians, es punxaven i ell tenia curiositat. Fa 8 mesos que sest punxant herona, des del primer mes diriament. Ara consumeix una o dues vegades al dia. A vegades es punxa speedball, per prefereix herona sola perqu lefecte li dura ms hores.
3.2.2.1 Debut/represa del consum a Catalunya Quatre dels entrevistats inicien el consum de drogues injectades (i tamb de drogues en general) a Catalunya, dos a Girona, un a Barcelona i un a Sant Adri. Un altre entrevistat noms havia consumit una vegada opi a Gergia i feia molt de temps. Aix que es pot considerar que inicia un consum continuat aqu, a Barcelona. Vist aix, la meitat dels entrevistats inicien el consum a Catalunya. Dels altres cinc que ja consumien, tots han declarat que a Gergia i a Rssia (1 entrevistat) eren consumidors espordics o que en tot cas no consumien tant com aqu. Noms dos daquests cinc havien tingut a Gergia o a Rssia un consum diari, per abans de comenar el viatge migratori cap a Espanya, cap dels dos consumia des de feia aproximadament un any. Els altres tres, els de ms edat, declaren que eren consumidors molt espordics, que consumien noms molt de tant en tant. Una altra caracterstica important s que els 10 entrevistats, tant els que ja eren consumidors abans com els que debuten en el consum a Catalunya, declaren que van passar bastant de temps sense consumir desprs darribar aqu. Van iniciar el consum respectivament de 4 a 6 mesos (3 respostes), un any (5 respostes), ms de tres anys (1 resposta) i 5 anys (1 resposta) desprs darribar aqu. Aquests mesos o anys de no consum inicials, corresponen a lpoca en que encara tenien diners, illusi, moltes coses a fer. Normalment coincideixen tamb amb una poca de treball i estabilitat, i quan aquesta poca acaba, comena el consum de drogues. Aix sembla demostrar que lemigraci dUDVP (passats o futurs) no t a veure amb una vida lligada al consum i que es tracta almenys en el cas dels nostres 10 entrevistats duna emigraci netament laboral on el consum de drogues injectades apareix o reapareix com a fet collateral al procs migratori, per que en cap cas el motiva.
22
Aix, el debut en el consum o la represa estan molt relacionats amb la situaci laboral i socio-econmica dels entrevistats. En canvi, la intenci de retornar al pas, definitivament o almenys durant una temporada, si que pot estar motivada per la situaci de consum de drogues injectades i els danys collaterals que aquesta situaci comporta, ja que alguns dels entrevistats han declarat que una sortida per a deixar les drogues seria tornar al seu pas i, de fet, alguns ja ho han fet (tractarem aquest aspecte ms mpliament a lapartat 3.2.5). Tant els usuaris que debuten en el consum injectat a Catalunya com els que el reprenen, ho fan sempre en companyia daltres georgians. Noms en un cas es parla dun entorn de debut de consum amb georgians i espanyols i un dels entrevistats debuta en el consum injectat amb una noia ucranesa, tot i que el debut en el consum de cocana i herona esnifades es dona amb compatriotes georgians que viuen a Barcelona. Aix demostra la gran importncia de les xarxes socials en el debut o represa de consum. La xarxa social dels georgians de Barcelona s bastant tancada, funciona sobretot entre compatriotes i en menor mesura entre ciutadans de lantiga URSS, amb qui sentenen a travs de la llengua russa, que els georgians en general entenen i parlen b. El fet de que les xarxes socials dels georgians de Catalunya (o almenys els del Barcelons i Girona) tinguin un alt percentatge dUDVP, influeix de forma decisiva en el debut, represa i manteniment dhbits de consum de drogues injectades entre aquest collectiu en el nostre pas i lhem de contemplar com a un dels factors principals que expliquen laltssim percentatge dUDVP en el s de la comunitat georgiana a Catalunya.
3.2.2.2 Substncies i vies ds Dels 10 entrevistats, 6 declaren que sn bsicament consumidors de speedball, tot i que alguns es poden punxar herona sola en cas de tenir pocs diners i per a passar-se el mono. Els 4 restants es declaren consumidors bsicament dherona, tot i que dos dells consumeixen espordicament tamb speedball. Cap dels usuaris entrevistats es declara consumidor de cocana injectada. La majoria declaren que consumeixen speedball perqu lefecte els agrada ms, tot i que reconeixen que els efectes sn molt efmers, que el consum es torna compulsiu i que per tant s ms perills. Si tenim en compte els 4 debuts a Catalunya, dos dells han estat amb herona injectada. Aquest fet, bastant sorprenent si tenim en compte que els dos entrevistats declaren que va ser la primera vegada que consumien drogues a la vida, constata per una banda la manca dinformaci existent a Gergia sobre els perills de les substncies i les vies ds, i per altra banda la gran importncia que tenen les xarxes socials en el debut de consum injectat. Els altres dos debutants entrevistats van comenar esnifant cocana, per rpidament van introduir el consum dherona esnifada i poc desprs injectada: un dells speedball intramuscular al principi i desprs parenteral, laltre herona via parenteral. Un altre aspecte digne de menci s el fet que la represa al nostre pas en el consum injectat dantics consumidors georgians s en gaireb tots els casos amb herona injectada, tot i que ms tard alguns acaben consumint speedball com a droga principal. Aquest fet dona testimoni que a Gergia no hi ha cocana i que tots els antics usuaris georgians desconeixen completament aquesta droga, si b alguns
23
declaren que nhavien sentit a parlar i que tenien ganes de provar-la. La majoria la proven molt aviat, poc desprs del debut o represa del consum a Catalunya.
3.2.2.3 Llocs de consum Pel que hem observat al llarg de linvestigaci, la zona amb ms concentraci de consumidors georgians s La Mina de Sant Adri de Bess, tot i que tamb els trobem en bastant nombre a la zona de Trinitat Vella i el Raval, a Barcelona, a la zona de La Masia de Gav i alguns a Font de la Plvora, a Girona.
3.2.2.4 Aspectes culturals vinculats al consum Un aspecte que crida latenci s lestigma que, pel que hem observat, t entre els georgians el trfic i la venta de drogues. Segons ens han declarat molts participants, vendre drogues est considerat com una activitat fortament reprovable, ja que daquesta manera causes mal a altres persones. Tant s aix, que est considerada una activitat degradant per al qui la fa i camell s un dels pitjors insults que es poden dir a una persona en georgi. Per aix, pel que sembla, els georgians no es dediquen a vendre drogues. De tots els que hem conegut i amb qui hem parlat, mai ni un ha comentat que es busqui la vida venent drogues i tots afirmen que no han conegut mai cap georgi a Catalunya que es dediqui a aquest tipus dactivitats. Tot i que el consum en s no est vist com a una activitat vexatria o humiliant per a la persona, els georgians el perceben com a una activitat no recomanable a una altra persona i en aquest sentit la majoria de participants ens han comentat una espcie de norma no escrita, per rarament trencada: mai inviten ni ajuden a punxar a una altra persona la primera vegada, especialment si es tracta dun amic. Poden invitar-la o ajudar-la si la persona ja s consumidora, per mai la primera vegada. (Veure punt 3.2.3 #9) Lestigma social sobre el consum s doble en el cas duna dona. Tots els participants ens han comentat que una dona consumidora s prcticament inimaginable a Gergia. El rebuig social seria enorme en una societat patriarcal com la georgiana i la majoria ens ha comentat que no han vist mai o en comptades ocasions dones georgianes que consumeixin. Per part nostra, noms coneixem un cas duna dona georgiana (tot i que deia ser mig russa) que feia PIX a Baluard fa uns 3 anys.
3.2.2.5 Percepci de la via ds parenteral Entre els entrevistats no hem pogut recavar massa informaci per a aquest apartat. No obstant, els participants als grups focals han expressat la opini que la majoria de georgians no tenen por a lagulla en els primers consums. Es a dir, no relacionen el consum per via parenteral a les problemtiques associades, tant quant als riscos per a la salut, com quant a nivell ms social. Cal tenir en compte que, a diferncia daltres pasos, a Gergia i al Caucas en general, lopi s una droga tradicional, consumida des de fa molts anys (tot i que mai massivament com ara). Hem de considerar, per tant, que la via dus parenteral no era desconeguda en el pas abans de larribada de lherona provinent d Afganistan i Turquia durant la crisis del Postcomunisme. No obstant, aquesta via dus era usada tradicionalment en mbits molt
24
reduts (per exemple en lesfera criminal, bohmia, en cercles aristocrtics, etc.) i per tant no sassocia a la marginalitat o a un estat de drogodependncia perllongada. Els estereotips i limaginari collectiu en general sn un terreny relliscs i es fa difcil determinar la percepci de la via ds parenteral entre els georgians, per una cosa s clara: si comparem els perfils dusuaris georgians amb el daltres comunitats, resulta evident que entre els homes georgians lagulla i les drogues dagulla no semblen tenir un grau destigma tan gran com en altres societats, a pesar dexistir certes nocions i rituals preventius com els comentats a lapartat precedent.
3.2.2.6 Problemtiques associades al consum En aquest apartat ens agradaria destacar la importncia de la situaci laboral en lhistorial de consum de molts georgians a Catalunya. Molts dels entrevistats i dels participants als grups focals han justificat el debut, represa o intensificaci del consum per la manca de treball. Ms enll de la crisi general que est patint el nostre pas i les dificultats en trobar feina, la majoria de georgians no poden treballar per no tenir regularitzada la seva situaci legal a Espanya. Segons ens han comentat molts participants, aix fa que se sentin frustrats, desesperats i alhora que tinguin molt de temps lliure i res a fer. En altres collectius aquesta situaci pot portar a situacions dalcoholisme per exemple. Entre els georgians de Catalunya, amb una prevalena de consum de drogues injectades molt alta, aix pot portar al consum dherona o speedball, incloent el debut. Fins a quin punt es tracta duna justificaci o subterfugi o si aquesta percepci est fonamentada, aix aqu no estem en condicions de discernir-ho, per el que podem assegurar s que aquest argument est bastant generalitzat entre els consumidors georgians a Catalunya, com hem pogut observar tamb a la fase dobservaci. S aquesta ra s certa, resulta evident que un canvi en la regulaci laboral seria positiva per als georgians i possiblement es donarien casos de reducci en el consum (si b s cert que tamb trobem bastants georgians que un cop senganxen, segueixen consumint encara que treballin).
3.2.3 Prctiques de risc

#1 No ha compartit mai xeringa ni altre material dinjecci. Diu que no dona ni filtre ni cassoleta encara que li demanin. s conscient del risc dinfecci dhepatitis C, per exemple. #2 Diu que mai ha usat una xeringa usada abans per una altra persona. Comparteix cassoleta, per noms amb amics i quan sap que el material s net. Dna filtre i cassoleta a altra gent si li demanen. s conscient del risc dinfecci si es comparteix material. #3 Mai ha compartit, perqu s conscient del risc perqu cada persona tiene una sangre diferente i hi ha moltes malalties. No comparteix filtre ni cassoleta ni els dona si li demanen. #4 No ha compartit mai material dinjecci. s conscient del risc de contraure malalties. #5 Ha compartit xeringa usada (en dues direccions), per noms amb una persona, la seva amiga (una noia russa), amb qui consumeix habitualment. Diu ser conscient del risc dinfecci, per exemple de sida, per que sap segur que la noia no t cap malaltia i que no comparteix amb ning ms, noms amb ell. Poden compartir una vegada al mes, aprox. quan un dels dos no t xuta i els fa mandra anar a aconseguir-ne
25
una. No compartiria xeringa amb ning ms. Comparteix cassoleta amb la seva amiga, per amb ning ms. Pot donar cassoleta i filtre a alg, per llavors no ho torna a fer servir. #6 Ha usat xeringa usada per una altra persona a Gergia, perqu era de matinada i no tenia material estril i el seu company li va dir que no tenia cap malaltia. Ara creu que daquesta manera es va contagiar dhepatitis C i s conscient del risc de compartir. No ha tornat a compartir ms, a Espanya no ho ha fet mai. Mai compra droga si no t xutes noves. #7 Ha usat una xeringa usada per una altra persona una sola vegada. Va ser a Barcelona, perqu no tenia material estril i el seu company (georgi) li va dir que no tenia cap malaltia. Ara creu que daquesta manera es va contagiar dhepatitis C i s conscient del risc de compartir, tant xutes com altre material dinjecci. No ha tornat a compartir ms, i mai deixa el seu material usat a altres. #8 Ha usat una xeringa usada per una altra persona una sola vegada, per la va bullir abans dutilitzar-la. s conscient del risc de compartir material dinjecci, tant per infeccions com per la diferncia de sangs, que sn incompatibles, com amb el PH. Comparteix cassoleta amb els collegues, per noms amb xeringues netes. #9 Mai ha usat xeringues usades per altres, per en 2 o 3 ocasions ha deixat la seva xuta usada a un altre usuari. Comparteix material dinjecci com cassoleta, per noms quan s del tot estril. s conscient del perill de compartir, tant xeringues com altre material dinjecci, es poden contraure infeccions com hepatitis C o sida. Mai li han demanat el filtre o cassoleta. #10 Mai ha usat xeringues usades per altres, ni ha deixat la seva usada a ning. Comparteix material dinjecci com cassoleta, per noms quan s del tot estril. s conscient del perill de compartir, es poden contraure infeccions, algunes mortals. Mai li han demanat el filtre o cassoleta.
Dels 10 participants, 4 han reconegut haver-se punxat almenys una vegada amb una xeringa usada abans per una altra persona. Dos dells ho van fer a Gergia i noms en una ocasi (un dells va bullir la xeringa abans dusar-la). Els altres dos a Barcelona, un en una ocasi i laltre en vries ocasions, amb la seva parella. Tres dells (menys el que la va bullir) pensaven que no hi havia perill perqu la persona que havia usat abans la xeringa els va assegurar que no tenia cap malaltia infecciosa. Ara dos dells pensen que daquesta forma van contraure lhepatitis C. 7 dels entrevistats reconeixen compartir material dinjecci com cassoleta i filtre, per noms amb gent de confiana i si saben del cert que tot el material s estril. Noms 3 dels usuaris han declarat donar cassoleta o filtre si els ho demanen i 2 han donat a usar una xeringa usada per ells a una altra persona (en un dels casos aquesta persona era la parella). Tots els entrevistats afirmen ser conscients del risc que corren per compartir material dinjecci. Tots ells ens han parlat del risc de contraure malalties com la sida o lhepatitis C i 2 participants han comentat tamb el perill que hi pot haver en punxar-se amb una xeringa usada abans per una persona amb un grup sanguini incompatible amb el propi. Quant als grups focals, els dos grups han reconegut que compartir xeringues no s una prctica inhabitual entre els georgians. No obstant, el grup de La Mina (amb una mitjana dedat molt inferior a laltre grup) ha concls que es comparteix ms a Barcelona, doncs aqu es consumeix molt ms i la gent t mono, mentre que a Gergia el consum era espordic i es preparava b el material per al consum. En canvi, el grup del Raval ha concls que a Gergia tamb es compartia, doncs no era fcil trobar xeringues, per la percepci s que all es contreien menys malalties perqu els consumidors es coneixien b entre ells i no hi havia tantes malalties com
26
aqu. Els dos grups concorden afirmar que grcies als PRD seviten molts nous contagis i que els usuaris cada vegada sn ms conscients dels riscos de compartir. Pel que es desprn de lestudi REDAN 2008/09 els georgians tenen un ndex de prevalena de conductes de risc bastant baix, especialment si el comparem amb altres grups dEuropa de lEst, a pesar de que el seu ndex de prevalena de VHC s igualment molt alt.
3.2.4 Sobredosis
#1 Ha patit 3 o 4 sobredosis. Trucar lambulncia / Massatge cardac / Boca a boca / Injectar en vena aigua amb sal. Si est a casa sol punxar-se poca quantitat. #2 Mai ha tingut sobredosis. Trucar lambulncia / Injectar en vena aigua amb sal. #3 Mai ha tingut sobredosis. No sap qu fer en cas de sobredosis. Sempre punxa poca quantitat. #4 Mai ha tingut sobredosis. #5 Mai ha tingut sobredosis. Trucar lambulncia / Estimular amb aigua a la cara. Sempre punxa poca quantitat. #6 Ha sofert una sobredosis. Massatge cardac / Boca a boca / Injectar en vena aigua amb sal / posar les cames amunt. #7 Mai ha tingut sobredosis. Boca a boca / Estimular / Injectar en vena aigua amb sal. #8 Mai ha tingut sobredosis. Trucar lambulncia / Massatge cardac / Boca a boca / Injectar aigua amb sal a la llengua / Injectar Naloxona. #9 Mai ha tingut sobredosis. Estimular, fer caminar / Injectar en vena aigua amb sal. Consumeix poca quantitat. #10 Mai ha tingut sobredosis. Trucar lambulncia / Massatge cardac / Estimular amb aigua.
Dels 10 entrevistats, noms dos han sofert sobredosis algun cop a la vida (un dells una, laltre 3 o 4). La majoria sap b el que sha de fer en cas de sobredosis. Ms de la meitat afegeixen a ms un mtode que hem sentit molt entre els consumidors georgians: injectar en vena (o a la llengua) sal dissolta en aigua. La majoria reconeixen no haver presenciat mai aquest mtode, per un entrevistat afirma haver remuntat
27
una sobredosis aix. No hi ha cap ra per pensar que aquest mtode sigui el que ha provocat una millora, ans el contrari.
3.2.5 Tractaments. Aturades en el consum

#1 Ha estat en tractament de metadona, per el va deixar abruptament al tornar a Gergia. Ara no voldria reprendre PMM, li fa por pel mono de metadona. A Gergia ho va deixar en sec, va passar dues setmanes de mono, per durant un any no va consumir gens, a pesar de que tenia la possibilitat de consumir. Pot ser per la pressi policial o per lentorn familiar. Al tornar a Barcelona va reprendre el consum perqu aqu es muy barato y sabes s, quera vamos una vez slo, luego vamos otra vez y as. s a dir, per lentorn i laccessibilitat de la droga. Considera que la millor manera de deixar el consum s baixar poc a poc amb herona fins a deixar-ho. #2 Al tornar de Rssia a Gergia deixa el consum en sec i a Gergia no consumeix. A Catalunya ha deixat el consum una vegada, al ingressar en pres. Va prendre metadona uns quants dies i desprs benzodiazepines i aix ho pogu deixar b, per al sortir lliure va reprendre el consum. No creu en els PMM, perqu diu que la gent que pren metadona a diari acaba punxant-se igualment herona i cocana i el resultat s pitjor. Creu que la metadona pot ajudar a deixar el consum, per noms administrant-la segons les necessitats (automedicaci) i noms durant un parell de dies, per a desprs abandonar el consum. De totes maneres, diu que ho prova sovint i no pot. Segons comenta, es necessita molta fora de voluntat. #3 Ha deixat el consum una vegada, tot sol, consumint metadona comprada al carrer durant una setmana o 10 dies. No confia en PMM, perqu la metadona enganxa molt i desprs s difcil deixar-la. En general la metadona li fa por, per reconeix que s lnic mtode per a deixar lherona, per sha de prendre noms durant uns dies, per a baixar la dosis rpidament. #4 Anteriorment, a Gergia, havia deixat el consum sovint, per all no consumia molt, no es considerava addicte. Aqu no ha deixat mai el consum i no compra mai metadona. T intenci de comenar PMM i t confiana en el doctor i en la metadona. #5 Ha deixat el consum en una ocasi, amb metadona en un CAS. Va anar baixant la dosis i va passar de 50 a 0 en un mes. T confiana en els CAS i en els programes amb metadona i creu que s la manera ms efica de deixar les drogues. #6 Pren metadona comprada al carrer. Mai ha fet PMM en CAS, creu que s millor usar la metadona un mateix i per poc temps, sense lligar-se a PMM. Ha deixat lherona en varies ocasions comprant metadona al carrer i prenent-la durant uns quants dies, amb ajuda de la seva dona, per les parades sn curtes i al cap de pocs mesos reprn el consum. Creu que a Gergia li seria molt ms fcil deixar el consum. #7 Ha deixat el consum a Barcelona una vegada, comprant metadona al carrer i baixant la dosis molt rpidament, amb una o dues setmanes i amb lajuda dun amic. La metadona en PMM li fa por per ser una droga molt forta, que crea forta addicci i deixa molt de mono. Alhora, per, reconeix que s el mtode millor per a deixar les drogues, per fent-ne una s rpid, momentani. A pres no va voler prendre metadona i ho deix a pl, prenent tranquillitzants un parell de dies. Creu que el fet de que hi hagi tants UDVP georgians a Barcelona dificulta enormement deixar el consum. #8 Ha deixat el consum dherona en una ocasi, per noms durant un mes. No ha provat mai la metadona, li fa por i t una desconfiana total. Per a deixar el consum creu que sha de fer amb la fora de voluntat i sofrir per a desprs recordar el que es pateix. Poden ajudar alguns frmacs analgsics com Tramadol o Nolotil (oral o injectat) que ajuden a passar el mono. Vol deixar de consumir, per ara no sho planteja perqu no t feina i aquesta s la causa principal perqu consumeix, la inactivitat, aix que sense una ocupaci creu que no podr deixar-ho. #9 Des de que consumeix no ha deixat el consum en cap ocasi. A vegades compra metadona al carrer per a passar el mono, per en general li t por a la metadona i no vol comenar PMM per por a enganxar-se
28
a la metadona. Creu que la millor manera de deixar lherona s prenent metadona comprada durant uns quants dies, fins que es passa el mono. Reconeix la importncia de lentorn georgi en la represa del consum. #10 Ha deixat el consum dherona comprant metadona al carrer i baixant la dosis rpidament, en uns quants dies. No obstant, les parades en el consum sempre han estat molt curtes. Reconeix la importncia de lentorn georgi en la represa del consum. No li fa por la metadona, daqu a poc comenar programa de desintoxicaci amb metadona al CAS de Girona. No coneix altres mtodes a part de la metadona per a deixar lherona.
3.2.5.1 Aturades del consum Quan parlem de les parades en el consum hem de tenir en compte que tots els georgians entrevistats han fet referncia a les parades en el consum trobant-se fora de Gergia. s a dir, cap dells es considerava addicte a les drogues a Gergia i per tant no consideraven el fet de no consumir com una parada en el consum, ja que la majoria no consumia de forma estable i no tenien sndrome dabstinncia. Dit aix, en la seva fase de consum a Catalunya o a un tercer pas, 8 dels 10 entrevistats han afirmat haver deixat les drogues en almenys una ocasi. Dos dells ho van deixar en sec i sense medicaci al tornar a Gergia i durant aproximadament un any, el que van passar al seu pas, no van consumir. Tamb un altre entrevistat i la majoria dels participants als dos grups focals amb georgians han afirmat que tornar al pas resulta de molta ajuda per a deixar les drogues i de fet molts ho contemplen com a la millor terpia per a desenganxar-se. All es troben amb suport familiar o eclesistic (alguns fan una estada en un monestir), amb una gran pressi policial i una major dificultat daconseguir drogues (all lherona s unes 10 vegades ms cara que aqu i de cocana no nhi ha i a ms s molt ms difcil comprar drogues). Alhora, la meitat dels entrevistats afirma que a Catalunya s molt difcil deixar el consum a conseqncia de la robusta xarxa social de consumidors georgians a Barcelona i Girona, que fa que el consum de drogues estigui molt present al s daquesta comunitat immigrada, i tamb per la facilitat en aconseguir drogues i consumir-les a Catalunya. Val a dir que tots els usuaris que van deixar el consum al tornar a Gergia lhan reprs al retornar al nostre pas. Entre els que volen deixar el consum a Catalunya, el mtode preferit sembla ser lautomedicaci, especialment amb metadona. La meitat dels entrevistats (i la proporci s tamb alta entre els participants als grups focals) reconeix haver deixat el consum de drogues almenys una vegada grcies a la metadona adquirida al carrer i presa durant uns quants dies, baixant rpidament la dosis fins a abandonar-la en aproximadament una setmana (el nombre de dies varia lleugerament en els diferents casos). Un entrevistat ha deixat lherona amb lajuda danalgsics com Tramadol o Nolotil. Cal remarcar que molts georgians sn consumidors de speedball (molts dells de forma gaireb exclusiva) i que amb lajuda de la metadona deixen el consum tant dherona com de cocana. No obstant, dentre els que deixen les drogues automedicant-se, sembla que les parades en el consum sn de molt curta durada. Noms un usuari ha declarat haver deixat el consum en un programa de desintoxicaci amb metadona en un CAS.
29
3.2.5.2 PMM o altres tractaments Un usuari ha declarat haver deixat el consum en un programa de desintoxicaci amb metadona en un CAS i un altre ho estava fent, per al arribar a Gergia va llenar tota la metadona per por que la policia li trobs i el tanquessin a pres. Aquest ltim usuari ha declarat tamb que no tornar a ingressar mai ms en PMM per lexperincia anterior (sndrome dabstinncia prolongat). Dos usuaris han declarat que tenen intenci diniciar algun tipus de programa substitutiu amb metadona en CAS en breus. 7 dels usuaris no tenen cap intenci diniciar tractament amb metadona supervisat per un doctor en un CAS. La ra s la percepci que es t de la metadona i del PMM (descrit en el punt 3.2.5.3). Els participants en els 2 grups focals realitzats en aquest collectiu han declarat amb bastant unanimitat que els georgians en general no ingressen en PMM i que els que ho fan sovint segueixen consumint speedball. Aquests participants han expressat en general una opini positiva sobre la metadona, per pocs dells estaven en tractament. Han declarat que els georgians usen la metadona, per noms com a auto-medicaci, per a treures el mono o per a deixar el consum, sempre comprada al carrer i sense supervisi mdica. Resumint, a pesar de que hi ha ms de 50 inicis de tractament en PMM als CAS catalans per any en els darrers anys sembla que la tnica general s de desconfiana cap als PMM per els perills que pot comportar i per la dependncia que pot crear. Aix doncs, a pesar de que tots els nostres entrevistats han declarat voler deixar el consum, sn pocs els que han seguit PMM o tenen la intenci de fer-ho en el futur immediat i pel que hem vist a la fase dobservaci i amb els grups focals, aquesta sembla ser a grans trets la tendncia dominant entre els UDVP georgians a Catalunya. Pel que hem pogut observar al llarg de lestudi, sembla que als georgians tampoc els interessa massa ingressar en comunitats teraputiques o en centres religiosos, aquests, sembla que tenen en general el handicap afegit de ser ortodoxos convenuts.
3.2.5.3 Percepci i usos no reglats de la metadona 7 dels entrevistats declaren que la metadona els fa por. Molts diuen que s perillosa perqu deixa un mono molt fort, algun ha declarat que crea molta addicci i un usuari ha dit que la metadona s perillosa perqu molta gent segueix punxant-se mentre pren metadona i que aix s pitjor. Pel que sembla, la majoria associen els perills de la metadona amb linici de PMM o altres tractaments reglats amb metadona (o per ser ms exactes, a un s prolongat daquesta substncia). Tant s aix, que alguns dels entrevistats shan negat a prendre metadona fins i tot en pres. No obstant, noms dos dels entrevistats afirmen no haver-la consumit mai (o prcticament mai) i la majoria reconeix que la metadona pot ajudar a alg que vol deixar les drogues i fins i tot 6 dels entrevistats declaren que la desintoxicaci amb metadona s el millor mtode per a deixar lherona. Aix s, noms 3 dels entrevistats t confiana en les terpies reglades amb metadona. En canvi, 6 dels entrevistats lutilitzen noms en forma dautomedicaci: ja sigui per a passar momentniament el mono o b per a intentar deixar lherona (consumint-la noms durant uns dies com hem descrit al punt 3.2.5.1).
30
3.2.6 Auto-percepci del consum en relaci al procs migratori

#1-10 (Veure lapartat 2.2).
La meitat dels entrevistats no eren consumidors de drogues injectades al seu pas dorigen i, per tant, el fet migratori ha comportat tamb per a ells el debut en el consum de drogues injectades. Les causes principals esmentades sn les segents: - La manca de treball, amb la desesperaci i la desocupaci del temps que comporten. - La influncia negativa de les xarxes socials. Encara que a Gergia no haguessin consumit mai, no tinguessin amics toxicmans ni cap contacte amb les drogues, aqu s molt ms fcil conixer consumidors dintre el collectiu georgi a Catalunya per lalt ndex dUDVP que hi ha aqu. Aix fa que poc a poc es familiaritzin amb el consum dherona i speedball esnifades i/o injectades i vegin el consum daquestes drogues com una via devasi momentnia i fcil dels seus problemes. En un moment de debilitat poden decidir provar-les. - La manca dinformaci sobre els efectes i riscos de laddicci a les drogues dures per via parenteral. Tot i que els georgians coneixen b els opiacis, la majoria dels entrevistats declaren que no coneixien b els efectes per a la salut i per a la situaci vital tan negatius que el consum de drogues dures pot tenir. - Un cert coneixement dels opiacis i la via dus parenteral com a droga que tradicionalment sha consumit al seu pas de forma ldica, espordica. No oblidem que els casos de forta addicci apareixen a Gergia de forma bastant recent (almenys amb un nombre important). Abans de la caiguda del comunisme, el consum dopiacis per via parenteral era molt minoritari, les prctiques de consum molt estipulades, ritualitzades i la quantitat de droga al pas ms escassa. Lepidmia dopiacis que viu el pas parteix dels anys 90, amb lentrada de les grans mfies internacionals de trfic que busquen nous mercats i que, a ms, converteixen el Caucas en una de les rutes de trnsit de lherona des dAfganistan cap a Europa. Les quatre causes anteriors, sumades, donen un cctel que ha fet que molts joves emigrants georgians acabessin provant drogues dures per via parenteral en el nostre pas i es convertissin en addictes. Les 4 causes comentades ms amunt tamb serveixen per a explicar parcialment la represa del consum dels altres 5 entrevistats que ja havien provat les drogues injectables en el seu pas dorigen. Tots ells declaren haver passat aqu de no consumir (havien deixat el consum anteriorment) o de consumir molt espordicament, a convertir-se en toxicmans amb una freqncia dinjecci en la majoria dels casos diria. A continuaci exposem algunes causes que els entrevistats han declarat com a possibles causants de laugment en el consum: - El preu de la droga. En general (pel que ens han explicat tots), el preu de lherona s a Catalunya unes 10 vegades ms econmic que a Gergia. Alhora, Gergia s un pas molt pobre amb un atur generalitzat i amb uns salaris molt baixos, amb la qual cosa la diferncia de preu encara es nota ms. A Gergia no hi
31
ha cocana i aix fa que es contempli com una droga de luxe. Aqu lherona i la cocana valen aproximadament el mateix. - La facilitat en comprar o aconseguir. Tots els usuaris han declarat que en el nostre entorn la droga s molt accessible. Hi ha molts punts de venta, fixos o mbils, poc control policial i per tant poques precaucions per part dels camells. Segons declaren tots, a Gergia s molt ms difcil trobar drogues. Hi ha pocs camells i aquests prenen moltes precaucions. Pel que han declarat alguns fora de les entrevistes, la majoria dels camells a Gergia no sn dtnia georgiana, doncs la venta de drogues est socialment molt mal vista. De fet, cap dels entrevistats ni dels participants als grups focals ha declarat haver venut mai drogues, ni a Gergia, ni a Espanya. - La poca pressi policial-judicial vers el consum per via parenteral. Tots els entrevistats i una gran part dels contactes candidats a entrevista ens han comentat que consumir opiacis injectats a Gergia s molt perills: si la policia et troba consumint et posa una multa econmica molt forta (i ms tenint en compte els salaris del pas), si et tornen a trobar la multa es duplica i a la tercera hi ha pena de pres. Tamb ens han comentat que no cal que et trobin consumint in fraganti, si et veuen collocat et poden treure sang i ordenar una analtica. Per tant el delicte no s contra la salut pblica per consumir en via pblica amb material perills, si no pel sol fet de consumir drogues. Gaireb tots els usuaris contemplen la permissivitat vers el consum que hi ha aqu com un dels factors clau que fan que el consum entre els georgians augmenti molt al nostre pas. - La mala qualitat de lherona. Gaireb tots els toxicmans entrevistats a lestudi, no tan sols els georgians, ens han parlat de la baixssima qualitat de lherona a Catalunya. Alguns georgians consideren que aquesta mala qualitat fa que el consumidor consumeixi ms, doncs lefecte li passa en poques hores i li pot tornar el mono. Segons diuen, a Gergia amb un pico es pot passar tot el dia, en canvi aqu no. - La introducci del consum de cocana (exclusivament barrejada amb herona). Aquest factor sigui segurament un dels ms determinants. Els georgians no coneixen la cocana al arribar aqu ms que danomenada. Estan acostumats a Gergia a un consum ldic, espordic, dopiacis de qualitat que tenen un efecte prolongat. El fet de consumir speedball, segons ens ha dit la majoria dinjectors daquesta mescla, fa que lefecte es redueixi a uns minuts i que es desitgi consumir novament, una mica de forma similar al que passa amb la coca injectada. Daquesta forma el consum es torna compulsiu i els antics consumidors espordics dopiacis, passen a consumir molt ms. Un tpic interessant que els entrevistats consumidors de speedball ens han repetit, s que abans de consumir speedball per primera vegada, els companys ms veterans els advertien que era millor no provar aquesta barreja, perqu lefecte era molt bo i la droga enganxava molt ms. Aquest tipus de comentaris segurament acaben tenint un efecte contrari i el cert s que una mplia majoria de georgians que eren abans consumidors espordics dherona, aqu es tornen consumidors diaris de speedball. Per acabar, cal remarcar que tots els participants als 2 grups focals amb georgians han declarat haver augmentat molt el seu consum a Catalunya i que la seva situaci vital ha empitjorat.
32
3.3 s de serveis i freqentaci

#1 Sala Baluard i La Mina. Altres georgians li van ensenyar. All s ms segur i higinic consumir. Consumeix a l EVA o a casa. Sovint compra xeringues a la farmcia. s noms per a consumir. Valoraci molt positiva. Cap situaci de racisme als Programes de Reducci de Danys (PRD). No calen mediadors. #2 La Mina i Trinitat Vella. Coneix les sales a travs daltres georgians. Usa el PRD per a EVA, PIX i Calorcaf. Es punxa a la sala i a fora, al carrer. Valoraci molt positiva. Seria bo que a Gergia nhi haguessin, en canvi all es t una visi criminalitzant del problema. Noms pensa que hi hauria dhaver ms llocs a l EVA. No creu que calguin mediadors culturals. #3 Coneix el Local a travs dun collega georgi. Primer consum absolut al Local de la Mina. Noms consumeix a EVA. No fa PIX ni CC. Valoraci positiva, grcies a aquests centres no sha de punxar al carrer. #4 No acudeix a cap PRD. Aconsegueix les xeringues a un PIX de farmcia i a un CAP. Es punxa al seu cotxe. Vinculat als menjadors socials i altres serveis. #5 No ha estat mai a cap PRD. Li nhan parlat, per no sap on sn. Aconsegueix les xutes al CAP i consumeix al parc de Trinitat Vella. Seria bo que hi hagus alguna associaci dajuda per a georgians. #6 Prefereix consumir a lEVA, tot i que tamb ho fa al carrer o a casa. Els PRD li agraden perqu se sent protegit: tant de la policia com de possibles sobredosis. Coneix El Local (on ms va) i Baluard. Va conixer les sales a travs damics georgians. No considera els PRD punts de trobada dels georgians. Valoraci molt positiva. Cap situaci de racisme als PRD. #7 Coneix Baluard, Saps, mbit Prevenci i El Local, on ms va ltimament (junt amb Trinitat Vella). Justifica el canvi de zona (per part dell i en general dels georgians) per la variaci de la qualitat de lherona als diferents punts de venta. Conegu els PRD a travs daltres georgians, com a refugi on poder consumir protegit de la policia. Usa els PRD per a EVA, PIX i CC, per no com a punt de trobada. Valoraci molt positiva. Cap situaci de racisme. #8 Noms consumeix als EVA, shi sent ms segur, en cas de sobredosis. Coneix Baluard i La Mina. Prefereix aquest ltim perqu shi sent millor. Conegu els recursos buscant xeringues estrils. Valoraci molt positiva dels PRD. Noms troba a faltar ms presncia de personal sanitari, per exemple un doctor. Seria bo que hi hagus un mediador. #9 (Girona) Consumeix a casa, al cotxe i al bosc. Aconsegueix les xeringues al BUS o a la farmcia i a vegades hi torna tamb les usades. Valoraci negativa dels PRD, perqu diu que si no hi fossin es punxaria menys. No calen mediadors culturals. #10 (Girona) Es troba amb altres collegues de drogues al BUS de Font de la Plvora. Aconsegueix les xeringues al BUS o a la farmcia i a vegades hi torna tamb les usades. Coneix les sales de consum de Barcelona, per no hi ha estat mai. Valoraci positiva dels PRD, eviten la transmissi de malalties. Cap situaci de racisme. Seria bo que hi haguessin mediadors culturals.
3.3.1 Tipus i noms dels serveis que coneix i utilitza en el territori catal
El PRD ms freqentat per georgians sembla ser El Local de Sant Adri de Bess, encara que la meitat tamb coneix la Sala Baluard de Barcelona. Pel que hem vist en la fase dobservaci i el que han comentat alguns participants a grups focals i a entrevistes, hi hagut una tendncia de mobilitat de la Sala Baluard, on eren un grup molt nombrs fa un parell danys, cap al Local de Sant Adri, on avui en dia
33
constitueixen el collectiu estranger majoritari. Aix no vol dir que hi hagi hagut un transvasament dusuaris. En molts casos els usuaris de La Mina no coneixen o almenys no freqenten Baluard. Crida latenci el fet que, a pesar dhaver-hi una xarxa social slida i molt estesa entre els UDVP georgians, encara hi ha consumidors daquesta procedncia (a Trinitat Vella) que no coneixen o no usen els PRD que aglutinen la majoria dels seus compatriotes. Altres punts de venta i consum amb una concentraci important de georgians sn Trinitat Vella (BCN), la Masia (Gav) i el Bus de metadona de la zona de Font de la Plvora (Girona). Val a dir que, pel que hem observat, molts usuaris no viuen a les zones de venta i consum i molts dells aconsegueixen les xeringues a les farmcies i no acudeixen als PIX amb molta freqncia. Algunes zones de concentraci de georgians de les que ens han parlat sn diferents barris del nord-est de Barcelona com Vila-Piscina o Maragall, lHospitalet de Llobregat, Badalona o Rub. De totes maneres resulta difcil quantificar on viuen i consumeixen els usuaris georgians ms all del que podem observar als PRD.
3.3.2 Vies i persones de contacte per accedir-hi

La majoria ha afirmat que van conixer els PRD catalans a travs daltres usuaris georgians. Noms un ho va preguntar a altres usuaris. Un entrevistat ha declarat que va consumir droga per via intravenosa a El Local per primera vegada a la seva vida (durant la fase dobservaci, algun altre usuari ens ha comentat el mateix).
3.3.3 Dificultats daccs. Barreres ds

Cap entrevistat ni participant a grup focal ens ha comentat cap barrera daccs ni dificultat ds, a no ser la poca quantitat despais de consum o les limitacions en lhorari dels recursos existents.
3.3.4 Motius de freqentaci als diferents serveis. Especificitat ds

Tots els entrevistats georgians fan un s bsicament sanitari dels diferents PRD o PIX. 4 dells van ser entrevistats en zones on no hi ha PRD, per tant noms fan PIX. Dels altres 6, els que han reconegut acudir amb assidutat a les sales de consum, la majoria ens ha dit que hi van bsicament a consumir a lEVA o a fer-hi intercanvi de xeringues. Noms 2 reconeixen usar tamb lespai de calor i caf. Per tant, sembla que els usuaris georgians es vinculen als PRD noms com a llocs dassistncia sanitria i no per a les prestacions socials que ofereixen. Dels que fan servir lEVA (noms 1 ha afirmat punxar-se a lEVA exclusivament), un ha manifestat que el consum a lEVA s ms higinic i segur, dos han manifestat que ho fan per a protegir-se de la policia i dos per si tenen sobredosis poder ser atesos.
34
En general els usuaris entrevistats no creuen que els PRD siguin punts de trobada dels UDVP georgians. Noms un ha declarat que a vegades shi acudeix per a trobar gent. Preguntats per la percepci del conjunt del collectiu, els participants als dos grups focals han expressat opinions similars.
3.3.5 Percepci dels serveis pels propis usuaris.

La majoria dusuaris entrevistats tenen una opini molt positiva dels centres de reducci de danys. Dos dells no han opinat perqu no hi acudeixen i un usuari del Bus de Girona en t una opini negativa, perqu creu que si li costs ms trobar material dinjecci es punxaria menys. En general, per, la valoraci s positiva i els entrevistats creuen que seria bo que al seu pas hi haguessin centres daquest tipus. Aix els usuaris no consumirien al carrer i sevitaria el contagi de malalties. Els participants als grups focals tamb han expressat aquesta opini, tot i que shan mostrat bastant escptics sobre si els consumidors acudirien a aquests centres a Gergia, per por de lestigma social. Tots els entrevistats i els participants als dos grups focals que freqenten PRD shan sentit sempre ben atesos pel personal dels PRD i no han viscut cap situaci de discriminaci o xenofbia. 3 usuaris entrevistats shan mostrat contraris a la idea dintroduir la figura dun mediador intercultural georgi als PRD. 3, en canvi, han manifestat que hi estarien dacord i que seria interessant poder comptar amb treballadors als PRD que parlessin georgi o fins i tot que es creessin serveis especfics per a ajudar-los a deixar el consum. Noms dos entrevistats han manifestat possibles millores als PRD: 1 ha dit que hi hauria dhaver ms espais a l EVA i laltre que seria bo comptar amb un metge especialitzat que atengus usuaris (en temes especfics de consum) i els pogus aconsellar.
3.4 Auto-percepci de necessitats de salut i socials

3.4.1 Auto-percepci de necessitats de salut
#1 T targeta sanitria i va al metge quan en t necessitat. Diu estar sa. Li preocupen les malalties infeccioses com la sida o l hepatitis, per aix mai comparteix material dinjecci, a no ser que sigui nou i estril. #2 Diu no tenir cap malaltia, per no nest segur. Li preocupen la sida i altres infeccioses, per creu que no es contagiar perqu usa noms material estril. No t la targeta sanitria. Si t problemes de salut demana ajuda al personal sanitari de les sales de consum. #3 Creu que est b de salut, a pesar de tenir hepatitis C. Creu que aquesta malaltia no s perillosa (no sap com es transmet), ja que molta gent la t. El pitjor s la sida. T la targeta sanitria i si ho necessita va al metge.
35
#4 Diu no patir cap malaltia i fer anlisis de sang sovint. T la targeta sanitria i en cas de necessitat acudeix al seu CAP. #5 Diu estar sa i fa anlisis de sang amb freqncia. Li preocupen la sida i l hepatitis C i diu que essent UDVP s fcil contraure-les. No sha de compartir i sha de consumir de forma higinica (tot i que ell reconeix haver compartit xeringa). T la targeta sanitria. #6 Li preocupa especialment la sida. Sap que compartint cassoleta o filtre es poden contraure malalties igual que compartint xeringa. T hepatitis C i est preocupat pel seu estat de salut. Ha tramitat la targeta sanitria (per lha perdut). Els ltims anlisis de sang els va fer en un PRD. #7 T hepatitis C i reconeix que s una malaltia perillosa, per el que ms el preocupa s el sida. Fa anlisis de sang bastant sovint, sempre en PRD. T targeta sanitria. #8 Es queixa del seu estat de salut, per fa molts anys que no ha fet anlisis de sang (li fa por fer-los) i per tant no sap si t alguna malaltia. Creu que el sida s la malaltia ms perillosa. T la targeta sanitria. #9 No t cap malaltia. Fa anlisis de sang sovint, al seu CAP, doncs t targeta sanitria. La malaltia que ms respecte li fa s la sida. Creu que nhi ha molta entre gent que viu al carrer. Per ell t cura de la seva salut, higiene i no comparteix material dinjecci. #10 Sha fet la targeta sanitria recentment. Fa 4 anys que no es fa anlisis de sang. El preocupa el sida, per creu que no la t, perqu no comparteix xeringues. Creu que com a molt pot tenir hepatitis C, perqu la gent diu que es troba dins de la droga, que sadquireix consumint droga, per no sembla preocupar-lo massa.
3.4.1.1 Cobertura de necessitats a nivell de salut
Dels 10 entrevistats georgians 9 tenen la targeta sanitria, tot i que un lha perduda. No obstant, noms 5 dells ens ha comentat que acudeix al seu metge de capalera si ho necessita i que fa anlisis de sang al CAP. En canvi, 2 (entre ells el que ha perdut la targeta sanitria) han reconegut que els ltims anlisis de sang els han fet en una sala de consum segur. Aix mateix, el participant que ha declarat no tenir targeta sanitria demana ajuda al personal sanitari duna sala de consum si t alguna necessitat de salut. La meitat dels entrevistats ens ha comentat que sha fet un anlisi de sang fa poc o que en fa regularment. No obstant, 3 participants (una tercera part dells) han declarat que no nhan fet cap en els ltims anys i que per tant desconeixen si tenen alguna malaltia infecciosa o no. Resumint, pel que sembla els UDVP georgians tenen un grau de normalitzaci en el sistema de salut catal bastant alt (especialment si el comparem amb el daltres collectius dUDVP) i disposen de cobertura sanitria, a pesar de que molts dells no tenen regularitzada la seva situaci legal. Un problema a tenir en compte, seria ls per part dalguns usuaris dels PRD com a centres datenci primria, a pesar de disposar de targeta sanitria i poder acudir a centres ms adequats.
36
3.4.1.2 Estat de salut real i percebuda La meitat dels entrevistats georgians diu sentir-se sa, sense problemes de salut (a pesar de que un dells ha declarat tenir hepatitis C). Tres usuaris shan mostrat preocupats pel seu estat de salut actual i han comentat que no s massa bo (dos dells tenen hepatitis C). Dos diuen que no saben ben b com est la seva salut perqu no shan fet anlisis de sang i temen que podrien tenir alguna infecci. Tres usuaris han declarat tenir hepatitis C, per cap dells no ha comentat haver iniciat tractament i un dells no es mostra molt preocupat per aquest fet, doncs diu sentirse sa i pensa que l hepatitis C s una malaltia poc perillosa que molta gent t. Tres entrevistats pensen que potser tenen alguna malaltia, possiblement hepatitis C. Resulta interessant contrastar les declaracions dels entrevistats amb els resultats del monitoratge REDAN 2008-2009 en lapartat de malalties infeccioses en que, sobre una mostra de 69 participants georgians, el 77% va donar positiu de VHC a les mostres biolgiques, tot i que noms el 53% ho va declarar a lenquesta. Quant a la prevalena de VIH o SIDA, el 12% va donar positiu a les mostres biolgiques, tot i que noms un 4% ho va declarar a les enquestes. Els participants als dos grups focals han expressat el seu convenciment de que prcticament tots els consumidors georgians tenen VHC i els del grup focal a La Mina han declarat que aquesta infecci no es transmet per compartir, sin que ve amb la droga i que per tant tots els toxicmans la tenen (creena totalment equivocada, per imperant en el grup). Quant al VIH/SIDA, els participants al grup focal del Raval han expressat que la majoria dusuaris veterans deuen tenir aquesta malaltia per haver compartit xeringues durant els anys de consum, especialment fa temps. En canvi, els participants al grup focal de La Mina consideren que sn pocs els georgians infectats, doncs en general no es comparteixen moltes xeringues.
3.4.1.3 Percepci de risc per a la salut quant al consum de drogues Tots els entrevistats han declarat ser conscients del risc potencial que comporta per a la salut el consum de drogues injectades. La majoria ens ha comentat que el risc s alt si es comparteix material dinjecci. La majoria assegura no compartir xeringues (tot i que alguns ho han fet en el passat), per pocs ens han assegurat que tampoc comparteixen altre material dinjecci com cassoletes o filtres. La malaltia que als georgians els fa ms respecte s la SIDA, en aix hi ha hagut unanimitat en les respostes. Potser resulti interessant aqu treure a la llum un cas de bulling o marginaci dun consumidor georgi per part de compatriotes tamb usuaris pel fet de que aquests sospitaven que el primer tenia la sida, segons ens van comentar els educadors de la unitat mbil dmbit Prevenci a la zona de la Masia de Gav durant la fase dobservaci. Noms dos usuaris ens han parlat tamb del risc de contraure hepatitis C, tot indicant que aquesta s tamb una malaltia perillosa. Un usuari ha declarat que t VHC, per no considerava aquesta malaltia perillosa i un altre ha comentat que no havia fet anlisis de sang en els ltims 4 anys, per que creia que devia tenir el VHC, doncs tots els usuaris el tenen, ja que ve amb la droga, segons ha sentit que diuen els altres consumidors.
37
Recordem aqu que cap dels tres participants que ha declarat tenir VHC ha iniciat tractament, a pesar de que dos han declarat estar preocupats pel seu estat de salut. En aquest sentit, caldria destacar en aquest apartat el nivell de conscienciaci relativament baix i les llegendes que circulen entorn aquesta malaltia tant estesa entre els membres del grup investigat.
3.4.2 Auto-percepci de necessitats dhabitatge, alimentaci i higiene
socials,
econmiques,
#1 Viu en un pis de lloguer amb la seva dona i un altre adult (espanyol), on menja i es neteja. Mai ha viscut al carrer. A vegades treballa i tamb robava, quan estava ms enganxat. La seva dona treballa i li dona diners. #2 Viu al carrer, a la zona de Bess Mar. Menja coses al carrer i es renta al Local. Es busca la vida robant en botigues. A Gergia i Rssia mai havia robat. #3 Viu en una habitaci llogada, amb altres adults. Cuina i menja a casa. De tant en tant treballa. #4 Viu al carrer, tot i que durant 5 anys destada aqu va llogar una habitaci. Menja als menjadors socials. Es renta a casa duns amics. Es busca la vida recollint ferralla. #5 Viu en un pis de lloguer amb el seu germ, a LHospitalet. Menja i es renta all. Es busca la vida robant en supermercats i revenent. #6 Viu en una habitaci de lloguer amb la seva parella i altres adults (bolivians), a Barcelona. Ella cuina i ell menja i es renta a casa. Es busca la vida robant quan no t treball, tot i que a vegades treballa a la construcci. #7 Lloga una habitaci amb la seva parella (xilena) i altres adults i nens (bolivians). All menja i es renta (per tamb a El Local). A vegades treballa, per ara est robant a supermercats i revenent a botigues pakistanesos. #8 Viu a Rub, en un pis de lloguer, amb una famlia de georgians. Menja i es renta all. A vegades treballa i a vegades linviten o li deixen diners, perqu t cotxe. #9 Viu en un pis de lloguer a Girona, amb la seva dona, la seva filla i altres parents adults. All menja i es renta. A vegades treballa, a vegades roba (per no li agrada i ara gaireb no ho fa) i li envia diners la seva famlia. #10 Lloga una habitaci en un pis compartit amb altres adults sud-americans, a Girona. Menja a casa o al bar. A vegades treballa i si no demana diners i roba de tant en tant (tot i que en un principi ha declarat que no ho fa).
3.4.2.1 Guanyar diners o buscar-se la vida 8 dels 10 entrevistats han manifestat que de tant en tant, quan poden, treballen, tot i que en lactualitat cap dells est treballant de forma ms o menys estable. Quant a la fiabilitat daquestes declaracions, hem de tenir en compte que la majoria de georgians entrevistats ha declarat que el motiu demigrar a Espanya era eminentment laboral. No obstant, als georgians els s bastant complicat regularitzar la seva situaci administrativa-laboral a la Uni Europea i per tant, la majoria treballa en negre, amb la dificultat afegida que aix comporta a lhora de
38
trobar feina. Molts han declarat que quan treballen ho fan a la construcci, tot i que avui dia s molt difcil trobar feina en aquest sector. 7 dels 10 entrevistats reconeixen que cometen furts espordicament, per noms 2 daquests han declarat que sn la seva font principal dingressos. Els altres 5 diuen robar noms quan no troben feina o quan consumeixen molt. Cal tenir en compte aqu que els georgians tenen en general una gran objecci moral a declarar que comenten delictes i se solen justificar duna forma o daltra, alhora que afirmen que ho fan poc, noms per a menjar o per a la droga i que no es el seu estil de vida. Potser que reconeguin que fan aquestes conductes menys del que diuen, ja que en el rerefons familiar, social i educatiu del que procedeixen, robar est socialment molt estigmatitzat. Cal tenir en compte que els georgians sn en general molt religiosos (cristians ortodoxes) i en aquest sentit sembla que tenen bastants remordiments de conscincia pel fet de robar. Resulta significatiu tamb el fet que cap dels georgians observats al llarg de lestudi es busca la vida venent drogues.Cap dels entrevistats robava o passava drogues a Gergia. Dels que reconeixen robar, tots han declarat que cometen furts en supermercats o altres establiments i que desprs revenen els productes. Aproximadament la meitat ha declarat que sovint demanen diners a les seves parelles, a altres familiars o amics. Pel que sembla, gastar els diners que les seves parelles aconsegueixen treballant no els crea tanta objecci moral com robar o vendre drogues. Un dels entrevistats ha declarat que es busca la vida recollint ferralla, tot i que abans treballava. Quant als dos grups focals, les declaracions recollides sn similars, tot i que lopini general s que els consumidors georgians, especialment els que ms consumeixen i que estan al carrer, es busquen la vida amb el furt a botigues i supermercats i la revenda dels productes.
3.4.2.2 Habitatge. Alimentaci. Higiene La majoria dels entrevistats viu en pisos de lloguer (8 dels 10 entrevistats). Lloguen una habitaci per a ells sols o la comparteixen amb la parella. En els pisos gaireb sempre hi viuen tamb altres adults, majoritariament no consumidors, a vegades familiars i a vegades altres adults en general sud-americans o b georgians, per tamb espanyols o daltres pasos de lantiga Uni Sovitica amb qui comparteixen el coneixement del rus. En general els pisos llogats no presenten amuntegament, a pesar de constar de ms duna famlia o dadults que no comparteixen llaos familiars ni sentimentals. Les zones dhabitatge que en general sabem que presenten certa concentraci demigrants georgians sn Barcelona (Vila-Piscina, Torrassa, Maragall), LHospitalet de Llobregat, Sant Adri de Bess, Rub i Badalona, entre daltres. Dos dels entrevistats no tenen domicili fix (i un altre ha passat per aquesta situaci uns mesos), tot i que abans vivien en pisos de lloguer. Els participants a grups focal han declarat que la majoria de georgians viuen en pisos de lloguer compartits amb altres adults, sovint tamb georgians, si b alguns es troben al carrer.
39
Per tant, sembla que els UDVP georgians a Barcelona tenen una situaci dhabitatge bastant normalitzada, fora de la marginalitat o almenys tenen la capacitat de buscar-se un lloc propi on habitar, a pesar de consumir drogues, de la seva situaci no legal en el pas i de prcticament no treballar. Hem de considerar que aix s reflex del seu rerefons familiar, social i educatiu, bastant normalitzat, aix com segurament tamb de la fortalesa de les seves xarxes socials. La majoria dels usuaris menja a casa. La majoria diuen menjar calent de forma habitual. O b cuinen ells mateixos o ho fan les seves parelles o altres dones que viuen a la casa. Alguns declaren tamb menjar a fora quan tenen diners. Tots els usuaris que tenen casa es renten a casa seva (un dells tamb a EL Local de Sant Adri). Dels dos usuaris que han declarat estar vivint al carrer, un dells diu que menja al carrer i que es renta a El Local, laltre en canvi menja als menjadors socials (Navas i La Cuineta) i es renta a casa damics. Per tant, tot sembla indicar que els georgians sespavilen tal com poden pel seu compte (utilitzen al mxim els recursos que els ofereix la seva xarxa social) i que en general no es vinculen a les diferents prestacions socials de la xarxa pblica. Cal afegir que la gran majoria dUDVP georgians que han participat a lestudi presentaven una aparena saludable, higinica i en general ben cuidada.
3.5 Xarxes socials i consum

#1 Est casat. Relacions sexuals sense preservatiu. La dona sap que ell era consumidor, per pensa que ara no consumeix. Els seus amics sn majoritriament georgians que no es punxen. No se sent gens identificat amb el tipus de gent que veu a Baluard, els considera duna classe social inferior a la seva. A Gergia els seus amics no es punxaven o ho feien molt de tant en tant, com ell, noms algun era consumidor. No t familiars consumidors. #2 La seva famlia no sap que ell es punxa. Hi t contacte. No t espordiques, utilitza sempre el preservatiu. s religis, per ara vergonya. Els seus collegues sn tots georgians (tamb altra gent que parla Gergia els seus amics no eren consumidors, per a Rssia, s. Ning t problemes amb cap collectiu. parella. Si t relacions sexuals no va a lesglsia perqu li fa rus), la majoria consumidors. A de la seva famlia consumeix. No
#3 La seva famlia no sap que ell es punxa. Hi t contacte. No t parella. Si t relacions sexuals espordiques, utilitza sempre el preservatiu. A Gergia no tenia cap amic consumidor. Aqu la majoria dels seus amics sn georgians, alguns dells consumidors. No t problemes amb cap collectiu. #4 Est casat, per la seva dona viu a Gergia. T dos fills, per un dells va desaparixer. T contacte amb la famlia i quan pot els envia diners. No t relacions sexuals aqu. Els seus amics aqu sn majoritriament georgians, tant consumidors com no. A Gergia tamb, alguns consumien, per noms de tant en tant opi, com ell, i molts altres no eren consumidors. No t problemes amb cap collectiu. #5
40
Est aqu amb el seu germ, no consumidor (ning de la seva famlia ho s). La seva parella s consumidora, russa i t una altra amiga, no consumidora, ucranesa. Amb les dues utilitza preservatiu, per a no tenir fills. T tant amics consumidors, com no consumidors, per actualment no veu a molta gent, perqu est consumint. Diu que els amics sn georgians i daltres nacionalitats. Es religis, per ara gaireb no va a lesglsia, perqu li fa vergonya. No t problemes amb cap collectiu. #6 T parella, georgiana, no consumidora. Es van conixer aqu i ella sabia des del principi que ell era consumidor. Sempre utilitzen preservatiu, doncs ell t hepatitis C. T contacte amb la seva famlia i quan pot envia diners. Els seus amics aqu sn georgians, la meitat consumidors, laltra meitat no (i aquests saben que ell consumeix, per aix no afecta la relaci). Igualment al pas dorigen. No t problemes amb cap collectiu. #7 T parella, xilena, no consumidora, ara embarassada. Amb ella no utilitza preservatiu. T contacte amb la seva mare, que viu a Gergia, i abans, quan podia, li enviava diners. Els seus amics aqu sn georgians, tant consumidors com no (i aquests saben que ell consumeix, per aix no afecta la relaci). A Gergia els seus amics no eren consumidors, noms havien provat alguna vegada. #8 Casat amb fills i nets, per tota la famlia s a Gergia i ara ell est esperant papers per a tornar-hi. Els seus amics no es punxaven a Gergia ni ho fan aqu. Els seus amics no els fa res que ell consumeixi, per linsisteixen perqu ho deixi. La majoria sn georgians. s creient i va a lesglsia amb assidutat. #9 T dona i filla aqu i viuen amb altres familiars. Amb la dona utilitza preservatius. Els seus amics aqu sn majoritriament georgians no consumidors, noms dos consumeixen. Els seus amics no els fa res que ell consumeixi, per linsisteixen perqu ho deixi. A Gergia era esportista. #10 T la famlia a Gergia i estan en contacte (ells no saben que consumeix). No t parella, t relacions espordiques amb preservatiu. A Gergia els seus amics no consumien drogues. Aqu es relaciona amb georgians, russos, espanyols i altres collectius nacionals. Noms algun dells consumeix. Es creient i acudeix sovint a la missa ortodoxa de Girona.
3.5.1 Composici de les xarxes, dintre i fora del collectiu UDVP, en el pas dorigen
Cap dels entrevistats ha declarat tenir cap familiar consumidor. Alguns dells ens han comentat que la famlia no sap que consumeixen, altres s. Tots ells tenen gran part de la famlia a Gergia i mantenen contacte amb els familiars prxims i alguns ens han comentat que quan poden els envien diners. 4 dels usuaris entrevistats ja estaven casats abans demigrar (3 dells tenen fills un dells fins i tot t nets, tots ells pocs). Entre ells, els dos ms grans tenen la dona i els fills a Gergia i els dos ms joves aqu a Catalunya. Quant a les amistats i coneguts que tenien a Gergia, sembla que aquests eren majoritriament no consumidors. Noms 1 dels 10 entrevistats ha dit que tenia alguns amics consumidors, juntament amb daltres no consumidors (1 altre es relacionava amb consumidors a Rssia, per no a Gergia). 3 participants han dit que alguns dels seus amics havien provat drogues injectades, com ells mateixos, per noms alguna vegada o de forma espordica. 6 entrevistats han declarat que cap dels seus amics o coneguts eren consumidors (en general, els que han declarat aix sn els que han debutat en el consum a Catalunya).
41
3.5.2 Composici de les xarxes, dintre i fora del collectiu UDVP, en el pas dacollida
Com hem assenyalat, 2 dels 4 casats tenen la dona amb ells aqu (i un dells tamb una filla petita). Dels 6 solters, 3 tenen parella: un dells est comproms amb una noia georgiana, un altre espera un fill amb una noia xilena i laltre t per companya una noia russa, consumidora, ms aviat companya de drogues. Els altres tres no tenen parella. Els dos grups focals han remarcat molt que les dones casades amb consumidors georgians generalment romanen amb el marit a pesar de les penries que comporti el consum de drogues. Recordem aqu que virtualment no hi ha cap dona consumidora a Catalunya. Un dels entrevistats est aqu amb el seu germ, no consumidor. Un altre est aqu amb els seus cunyats, a part de la muller i la filla. El resta no t altres familiars aqu. Quant a les amistats i coneguts que tenen aqu, en la gran majoria dels casos es tracta daltres georgians i excepcionalment russfons, rarament espanyols. La majoria ha declarat que entre els seus amics i coneguts aqu hi ha tant gent que consumeix com gent que no. Resulta rellevant quant al tema de lestigma social entre georgians, un aspecte sempre difcil de copsar, com varis participants han comentat que als amics no consumidors no els molestava el fet que ells es punxessin i que aquells en tot cas intenten convncer-los perqu deixin les drogues, per no per aix deixen de ser amics seus. Dos usuaris han declarat que no es fan amb altres toxicmans i durant les entrevistes han mostrat o intentat mostrar un gran distanciament respecte el collectiu UDVP, com si ells no hi tinguessin res a veure, per lobservaci participant ens ha demostrat que les seves declaracions no sn del tot sinceres. Noms 1 usuari ha reconegut que a Barcelona es relaciona bsicament amb altres consumidors. Per a contrastar les informacions recollides entre els entrevistats, cal remarcar que els participants als dos grups focals han explicat que en general els consumidors georgians pateixen un cert grau destigma per part del resta demigrants georgians no consumidors i que la relaci sovint s difcil. Tamb han comentat que els consumidors, mentre tenen fases de consum diari o bastant freqent, no solen anar a lesglsia.
3.5.3 Implicacions entre xarxes socials i consum

Encara que els participants no ens han parlat de forma explcita de les implicacions entre xarxes socials i consum en aquest apartat, pel que es desprn de varies declaracions de la majoria dells, sembla evident la gran influncia que tenen les xarxes socials dels georgians residents a Catalunya, amb una prevalena altssima en el consum de drogues injectades, en el debut i/o lincrement en el consum entre els membres daquest collectiu nacional.
42
3.5.4 Relacions sexuals

Noms 4 dels entrevistats han declarat tenir la seva muller o parella estable a Catalunya. Dentre aquests, dos no utilitzen mai preservatiu en les relacions sexuals amb les seves parelles i dos lusen sempre, doncs ens han explicat els dos que tenen hepatitis C i no volen contagiar les seves parelles. Els dos homes casats que tenen la dona a Gergia, tots dos rondant la cinquantena dedat, han declarat no tenir relacions sexuals habitualment. Els 4 participants restants, tots ells bastant joves, han declarat que utilitzen sempre preservatiu en les seves relacions sexuals espordiques, sigui pagant o no.
3.6 Percepci de lentorn social

#1 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. Els gitanos espanyols no li cauen molt b, per en general no t problemes amb cap collectiu. Creu que hi ha molts georgians que es punxen aqu, prop dun 10%. Molts es punxen perqu els agrada, tamb perqu no treballen, no tenen res a fer. Imagnate. Quien se pincha ah en Georgia tiene miedo pero pincha, dinero consigue de otras personas, tienen deudas imagnate si l viene aqu para l aqu es el paraso, barato y no tiene dificultad para consumir. #2 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. L entrevistat coneix ms georgians consumidors que no-consumidors a Catalunya. Muchas personas antes tambin pinchar en Georgia. Muchos aqu probar primera vez. Aqu ms barato droga, ms rpido puedes comprar. #3 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. E: Me has dicho que ms o menos el 35% de los hombres georgianos aqu se pinchan Ge- S, s 70% de georgianos aqu trabajan. E: Y las mujeres? Ge: No. No conozco a ninguna mujer que se pinche. #4 No t problemes amb cap collectiu. Entre els georgians que viuen a Barcelona hi ha un ndex de prevalena dherona molt ms alt que a Gergia. Pot ser pel preu ms barat. Molts joves comencen a punxar-se aqu. #5 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. Els georgians consumidors poden representar un 50% de la comunitat a Barcelona, per sense dones. Gi: Puede ser que puedes encontrar, entiendes? No s, aqu hay ms libertad, entiendes? S, por eso. Creo que por eso. En Georgia no puedes pinchar as como aqu, ah vas en crcel. Tienes muchos problemas ah. No, no puedes pinchar. E: Y aqu es fcil encontrar droga? Gi: S. Ms barato. #6 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. E: Cuntos diras, de porcentaje ms o menos? Ge: 70%, ms o menos E: Por qu crees que hay tantos georgianos que consumen aqu, en Barcelona?
43
Ge:Porque pruebas la drogaEso es, ya est! Est en tu cerebro y no lo puedes quitar. Y nunca consumir ms en tu vida, eso no lo puedes hacer. Los georgianos que eran en mi pas y lo probaron y luego vinieron aqu, lo mismo: fcil comprar, hay coca y luego ms quieres... E: O sea, t crees que muchos georgianos consuman antes de llegar aqu Ge: S. Pero cuando han llegado aqu han empezado a consumir ms #7 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. Es porta b en general amb tothom, especialment amb els espanyols. Noms els romanesos no li agraden molt, sn molt diferents. De los hombres que estn en Barcelona Casi 80% consumen. En Barcelona Tambin en Rusia hay muchos georgianos que consumen. Yo pienso que es porque sabes? A todos les gusta esto. Aqu en Barcelona, tienes problemas. No arreglar esto, estas nervioso Quieren apagarlos. E: Apagar los problemas La: S, por esto consumen. Pero esta gente no es mucha. Casi 50-60 % lo consume porque le gusta. E: En Georgia tambin hay muchos problemas y all consumen menos. Por qu? La:Porque aqu la gente es ms libre. Ms libertad aqu.Ms fcil aqu. All, en Georgia, si la polica te controla Te manda en un centro de drogadictos. All te coge el anlisis de pipi y de sangre tambin. Y cuando miran en los anlisis y si tienes alguna droga en la sangre, marihuana o caballo o algo Primera vez multa de 500 lars y la segunda vez crcel. No, segunda vez, mil lars y tercero crcel dos tres aos. E: Y tambin por el hecho de consumir coca La: All en Georgia no hay coca E: Crees que aqu se consume ms por coca? La: S. S probar coca, consumir ms. Porque coca es... Ahora y despus de cinco minutos quieres. E: T crees que la mayora de georgianos han probado antes en Georgia, o pinchan la primera vez aqu? La mayora han probado all, en Georgia. La: Pero coca no. #8 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. Nunca he sentido racismo en Espaa. La relacin con la gente siempre ha sido buena, correcta. E: Ahora quisiera saber tu opinin. Por qu aqu tantos georgianos consumen drogas? Al: No lo s, yo tambin te hago la misma pregunta. Puede ser porque en Georgia es tan caro y aqu tan barato. No puedo responder. E: En tu opinin qu porcentaje de los hombres georgianos de aqu consume drogas, slo los hombres, porque las mujeres sabemos que no consumen? Al: Puede ser un 30 o 40%. Muchos E: Y en Georgia el porcentaje es tan alto? Al: Qu dices!? Claro que no. En Georgia ser como un 5%. Reconeix la influncia de lentorn, amb tants consumidors a Barcelona, com a factor intensificador. La manca de treball o altra ocupaci fa que la gent s avorreixi, estigui nerviosa... i per aix consumeixen. #9 Noms ha tingut algun problema per no parlar catal, per en comptades ocasions. No t problemes amb cap collectiu. Abans hi havia molts consumidors georgians a Girona, per aix l entrevistat va comenar a consumir. Ara en queden pocs. E: Por qu crees t que hay tantos que consumen? Ar: Porque tienes mucho tiempo libre, mucho tiempo libre, no se trabaja y as, por eso. Y es verdad que muchas personas la primera vez han tomado porque tenan muchos problemas y tenan caos en la cabeza. Y es un mtodo para relajar. E:Y por qu no alcohol por ejemplo, por qu pinchar droga?) Ar: Es problema de, es problema de no s, desde antes... mucha gente que lo hace, ensean E: Problema de Georgia antigua Ar: S. Y es envidia tambin...Envidia. T ests mal, ms fuerte, ms inteligente que otro que toma s y tienes envidia. Tiene envidia y te invita, te ensea, Es feliz cuando t tambin ests en el mismo problema. Por ejemplo yo he tomado (por amigos) s (entonces es muy importante el entorno) S. #10 No hi ha cap problema de racisme respecte els georgians. No t problemes amb cap collectiu. Reconeix que va comenar a consumir a Girona per la influncia daltres georgians, per diu que des de que ell s a la ciutat, sn molt pocs els consumidors georgians que ell coneix. (Veure tamb apartat 7)
44
3.6.1 Percepci de situacions de xenoffia

Tots els entrevistats han declarat no haver patit cap situaci ni forma de racisme a Catalunya. Se senten a gust i en sintonia amb la gent daqu. Noms un usuari de Girona ha tingut alguna situaci incmode pel fet de no parlar catal, per aix ha succet en comptades ocasions. Els georgians diuen portar-se b amb qualsevol dels collectius nacionals amb qui conviuen a Catalunya.
3.6.2 Percepci de situacions destigma

Quant a l'estigma, el primer que cal indicar s la forta dissociaci entre consum de drogues i dona. Per als georgians resulta inaudit que una dona pugui consumir drogues i en el cas de que aix succeeixi, l'estigma s fortssim (veure apartat 2.4). Tamb hem observat entre els consumidors georgians situacions d'estigma respecte altres usuaris, inclosos georgians, que tenien els anticossos del SIDA (veure apartat 3.4.1.3). En general els georgians no comenten haver percebut situacions d'estigma per ser consumidors per part de la societat catalana, per en certa manera s entre els emigrants georgians no consumidors (veure apartat 3.5.3). Cal tenir en compte que en general els georgians cuiden bastant el seu aspecte exterior i solen aparentar un bon estat de salut. Un comentari que ens han fet sovint s que la persona ha de cuidar la seva imatge, encara que sigui toxicman o que tingui problemes. Ens comenten que a Gergia s impossible distingir un consumidor de drogues d'una persona que no ho s i que una de les coses que els molesten dels consumidors d'aqu s el poc que cuiden alguns el seu aspecte i el poc respecte que demostren cap a si mateixos.
3.6.3 Percepci de la presncia daltres UDVP georgians a Barcelona

En aquest apartat no hem preguntat als participants per les seves experincies personals, si no per les seves opinions sobre el percentatge aproximatiu dUDVP georgians a Catalunya i els hem demanat que facin un petit anlisi del perqu daquesta situaci. Lndex de prevalena dUDVP al collectiu georgi de Catalunya que han donat varia molt dun participant a un altre, per en qualsevol cas s altssim i multiplica en vries vegades lndex estimat per la UNODC per a Gergia el 20106. Dels 8 entrevistats del Barcelons, lrea on es concentra la majoria dUDVP georgians, 6 entrevistats han donat les segents estimacions de percentatge de prevalena entre la poblaci masculina (les dones georgianes no consumeixen): - 10% - 35% - 30 o 40% - 50% - 70% - 80% Un altre usuari ha dit que a Barcelona coneixia ms georgians consumidors que no consumidors; un altre ha estimat que lndex en tot cas s ms alt que a Gergia.
UNODC Annual Repport 2010. http://www.unodc.org/unodc/en/about-unodc/annual-report.html
45
Els dos entrevistats a Girona han coincidit en afirmar que fa un temps hi havia molts UDVP georgians a Girona, per que ara nhi ha pocs. A continuaci els hem demanat que intentessin explicar el perqu daquesta situaci. Evidentment aquesta s una pregunta difcil, com molts entrevistats han manifestat, i contestar-la s un dels principals objectius del present estudi. Els entrevistats han donat una varietat de raons, que sovint shan anat repetint, encara que no tots els usuaris les hagin exposat. En tot cas sembla haver-hi cert consens sobre alguna de les raons, confirmat tamb per les opinions expressades pels participants als dos grups focals amb georgians. En tot cas, cal tenir en compte que les apreciacions dels entrevistats poden fer referncia a laugment en el consum que experimenten molts georgians que ja havien provat drogues injectades al seu pas i que no es diferencien de forma explicita les raons de laugment o b del debut a Catalunya. La majoria dusuaris ens ha parlat de la gran accessibilitat del mercat de la droga a Catalunya. Sobretot comenten que la droga aqu s molt barata. Lherona s 10 o 20 vegades ms barata que al seu pas i de cocana a Gergia no nhi arriba. A ms, aqu s molt fcil daconseguir: hi ha molts punts de venta, disponibilitat horria i poc control policial. Un altre factor relacionat s el que alguns usuaris han definit com a major llibertat, s a dir, que aqu el consum de drogues injectades en s no est penat, en canvi a Gergia hi ha multes molt fortes i penes de pres per als consumidors, cosa que dificulta enormement el consum i fa que es percebi com a quelcom potencialment molt perills. Aquesta gran accessibilitat, marcada per el preu, la disponibilitat i la manca de pressi judicial i policial, sn vistos per els consumidors (especialment els que ja consumien) com un dels principals factors que encoratgen el consum i els converteixen en addictes. La meitat dels entrevistats ha comentat que consumeixen principalment perqu no treballen i aqu cal considerar que el georgi s un dels collectius immigrats a Catalunya amb un ndex ms baix de regularitzaci7 i per tant els s molt difcil accedir al mercat laboral. El fet de no treballar fa que tinguin problemes, nervis i inquietud. A ms, disposen de molt de temps lliure. A aquest factor li hem de sumar un altre que tamb ens han comentat 3 usuaris (2 dels quals no consumien a Gergia) i que en la nostra opini s un dels ms importants: les xarxes socials. Aqu hem de tenir en compte que el collectiu georgi s bastant tancat, per mostra unes xarxes socials slides. Els georgians es relacionen bsicament amb altres georgians i el fet de que hi hagi un ndex de prevalena de drogues injectades tant alt en aquest collectiu immigrat, fa que sigui molt fcil acabar consumint (especialment a falta dun aparell preventiu i de lexperincia personal o collectiva) si no es consumia i augmentant el consum si es consumia noms de forma espordica. Un altre factor que ha comentat un parell dusuaris gaireb en broma, per la seva obvietat, sembla tamb important: als georgians els agrada (lherona). s a dir, lopi i en menor mesura lherona sn drogues tradicionals al Caucas i la gent les usa des de fa temps, tot i que abans de la invasi dherona dels anys 90, eren bastant rars els casos daddicci severa als opiacis i aquests eren consumits espordicament i per motius netament ldics. Lempelt daquest consum tradicional, intensificat en els anys del post-comunisme, en el terreny abonat del mercat catal de la droga pot explicar en certa manera la hipertrfica situaci de prevalena de drogues injectades entre els georgians residents a Catalunya.
Font: Perfils socio-demogrfics dels collectius ms nombrosos a Catalunya, Secretaria per a la Immigraci, Departament dacci social i ciutadania, Generalitat de Catalunya, dades provisionals a juliol de 2009.
46
Dos usuaris han comentat tamb que la introducci del consum de cocana, barrejada amb herona8, s una causa ms de laugment en el consum. La cocana, per les seves caracterstiques prpies, fa que lusuari consumeixi de forma compulsiva. Naturalment totes aquestes causes no es poden destriar les unes de les altres i shan de veure com un tot, independentment que afectin duna forma diferent a cada usuari.
3.7 Propostes i aportacions del entrevistats per a millorar la situaci del collectiu propi
#1 Estaria disposat a treballar en alguna organitzaci dajuda a les persones drogodependents. No creu que siguin necessaris mediadors georgians. #2 La metadona s el millor mtode per a deixar la droga. No creu que siguin necessaris mediadors georgians. #3 Sense aportacions rellevants. #4 Sense aportacions rellevants. #5 Estaria disposat a treballar en alguna organitzaci dajuda a les persones drogodependents. Seria bo disposar de mediadors georgians o que hi hagus alguna associaci dajuda per a georgians. #6 Sense aportacions rellevants. Seria bo que hi haguessin mediadors georgians. #7 Sense aportacions rellevants. #8 Si pogus treballar, o si almenys tingus la famlia aqu, segur que no consumiria. Seria bo que a les sales de consum hi hagus un metge que informs de la situaci del consumidor i de les possibilitats, especfiques per a ell, de tractament. Seria bo disposar de mediadors georgians. #9 Els PRD sn en general negatius i fomenten el consum de drogues. La via judicial-policial denfocar el problema de les drogues, la que hi ha actualment a Gergia s ms efectiva i aquesta s la millor opci per a reduir la prevalena dherona entre els georgians (veure apartat 3). No creu que siguin necessaris mediadors georgians. #10 E: Y ahora no te ests planteando dejar la droga? Ma: S, estoy pensando pero ahora no, no cuando no tengo trabajo y no tengo nada pienso mucho y tengo ms ganas. Pero cuando voy a trabajar esto cambiar y automticamente lo dejas. Cuando trabajas no hay ste. Uno, dos tres das ests un poco mal y luego no piensas tanto y todava ests trabajando. Cuando terminas trabajo ests cansado, vienes, comes, duchas y duermes y otra vez empiezas para trabajar. Y no vives as. Pero cuando no hay trabajo, qu haces? No tienes que hacer nada, piensas mucho y subes una vez, te pinchas y luego quieres otra vez.
8
Recordem que el speedball s la droga ms usada pels georgians a Catalunya. Estudi REDAN 2008-2009.
47
E: Segn t, la mejor ayuda para que dejes las drogas es trabajar o hay algo mejor que podemos hacer o desde gobierno o as? Ma: No, yo quiero ir al mdico para ayudar para dejar esto y si me sale trabajo yo puedo estar sin ayuda. E: Si tienes papeles y puedes trabajar sera la mejor ayuda para ti... Ma: Si por ejemplo tengo hoy papeles yo puedo trabajar maana. E: Y crees que no consumirs drogas? Ma: No, no. Yo cuando trabajo, no. E: O sea, lo mejor para ti sera conseguir papeles, poder trabajar y no tocaras la droga. Ma: S, eso. Seria bo, segons la seva opini, disposar de mediadors georgians.
3.7.1 Aportacions
Preguntats sobre possibles solucions a la situaci daddicci dels consumidors de drogues injectades georgians aix com de lalt ndex de prevalena de drogues injectades a la comunitat georgiana de Catalunya, la majoria dusuaris no ens han sabut donar una resposta. No obstant, dos dells han donat una resposta que ja vam sentir als grups focals i que hem sentit en moltes altres ocasions durant la fase dobservaci: Aquests dos usuaris han parlat de la manca de feina, docupaci i el fet de tenir molt de temps lliure, molt poca feina i molts problemes al cap, com el factor principal que els porta a consumir drogues. Els dos creuen que si poguessin trobar feina i treballar, deixarien el consum. Pot ser una apreciaci molt subjectiva, per molts usuaris georgians ens han comentat el mateix. Hem de tenir en compte aqu lobjectiu migratori bsicament laboral dels georgians i el fet que molts dels usuaris actuals dels PRD catalans no eren consumidors habituals al seu pas. De fet, un dels dos entrevistats esmentats havia treballat tota la seva vida a Gergia i era consumidor dherona/opi molt espordic, mentre que laltre va realitzar els seus primers consums a Girona, al quedar sense feina. Pel que hem anat veient durant aquests mesos, aquesta situaci sembla ser bastant habitual. No obstant, tamb hem conegut alguns usuaris georgians que treballen amb assidutat, per aquests solen ser consumidors espordics. Un entrevistat ha declarat que seria bo que les sales de consum comptessin amb metges especialitzats en drogodependncies que poguessin assessorar en tot moment als usuaris sobre levoluci de la seva situaci. Un usuari ha declarat que lnic mtode viable per a deixar les drogues s la metadona. Un usuari, aquell que en lapartat 3 es mostra contrari als PRD, ha declarat que la millor manera de solucionar el problema s la judicial-policial, s a dir, la m dura contra el trfic de drogues, per tamb contra el consum. Aquesta s la via que sest aplicant a Gergia actualment. Un altre usuari ha manifestat que seria interessant que hi hagus una organitzaci especficament georgiana dajuda als toxicmans daquesta nacionalitat. No obstant, com veurem al segent punt, noms una part dels entrevistats es mostra favorable a la creaci duna atenci especfica per a usuaris georgians.
48
7.2 Opini sobre la mediaci intercultural

Hem preguntat als entrevistats la seva opini sobre si seria bo que hi haguessin treballadors que parlessin georgi, mediadors culturals o similars als centres de reducci de danys o altres espais freqentats pels consumidors georgians. 3 entrevistats veurien amb bons ulls que hi haguessin treballadors especfics per als UDVP georgians i han declarat que segurament els ajudaria si hi hagus alg proper que els pogus aconsellar i amb qui es poguessin entendre b. No obstant, les observacions a favor no han estat molt enrgiques. 3 entrevistats no ho veuen necessari i han desestimat aquesta idea.
49
ROMANIA
Perfil #1 Nom: An Edat: 27 Sexe: Dona Lloc Origen: Calara, Romania Lloc entrevista: CAS Reus Registre gravaci: 07/05/2010
#2 Nom: La Edat: 25 Sexe: Home Lloc Origen: Bucarest (barri Rahova), Romania Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 21/05/2010 #4 Nom: Du Edat: 38 Sexe: Home Lloc Origen: Bucarest (barri Rahova), Romania Lloc entrevista: mbit Prevenci, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 10/06/2010 #6 Nom: Do Edat: 31 Sexe: Home Lloc Origen: Nascut a Tulcea, per criat a Bucarest (barri Rahova), Romania Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 13/07/2010 #8 Nom: Ad Edat: 36 Sexe: Home Lloc Origen: Bucarest (barri Salajan), Romania Lloc entrevista: mbit Dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 18/08/2010
#3 Nom: Le Edat: 41 Sexe: Dona Lloc Origen: Bucarest (barri Ferentari), Romania Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 02/06/2010 #5 Nom: Ni Edat: 35 Sexe: Home Lloc Origen: Bucarest (barri Berceni), Romania Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 12/07/2010 #7 Nom: An Edat: 28 Sexe: Dona Lloc Origen: Bucarest (barri Rahova), Romania Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 13/07/2010
50
Lloc de reclutament El lloc de reclutament dels participants romanesos a lestudi ha estat gaireb exclusivament la zona del Raval de Barcelona, que s on es troba lmplia majoria de consumidors romanesos de drogues per via parenteral. En el Raval, dimportncia: els punts dobservaci i reclutament han estat, per ordre
Sala Baluard, Barcelona: 7 entrevistats, 2 participants a grup focal. mbit Prevenci, Barcelona: 2 participants a grup focal. SAPS-Creu Roja, Barcelona: 1 participant a grup focal CAS, Reus: 1 entrevistada.
Val a dir que alguns dels usuaris reclutats els hem trobat en espais diferents als de reclutament, alguns van a Baluard, mbit Prevenci i amb menys freqncia a SAPS. Alguns han estat reclutats directament al carrer, per hem indicat el lloc on estan ms vinculats, on fan intercanvi de xeringues o on els hem trobat alguna vegada anteriorment. En tot cas, tots els participants menys una entrevistada, han estat reclutats a la zona del Raval de Barcelona. s cert que hem trobat alguns consumidors romanesos a Sant Adri de Bess, Gav, El Prat de Llobregat i ens han parlat de consumidors molt espordics a Girona, Lleida, Tarragona, Reus o Tortosa, per es tracta dexcepcions que prcticament poden comptar-se amb els dits de la m, especialment si els comparem amb els que es troben al Raval, que segurament superen el centenar o ms9. Hem fet una entrevista fora del Raval, a Reus, per a conixer ms els pocs romanesos que es troben fora de Barcelona, encara que constitueixin, com diem, una excepci.
Llocs de procedncia Bucarest: 7 entrevistats, 5 participants a grup focal. Calara: 1 entrevistada. Els participants al grup focal eren tots de Bucarest i a ms manifestaven que la majoria provenien dun parell de barris concrets de la capital on hi ha una major concentraci de consumidors i punts de venta; alguns dells es coneixien ja de Bucarest, encara que no eren amics ni havien vingut junts. Aix ens va fer pensar que valia la pena preguntar per el barri de procedncia per a veure si la majoria dUDVP romanesos de Barcelona procedien dun lloc concret, el que voldria dir que es tracta duna emigraci amb una importncia molt gran de la xarxa social. El resultat ha estat el segent: Barri Rahova, Sector 5, Bucarest: 4 Barri Ferentari, Sector 5, Bucarest: 1 Barri Salajan, Sector 5, Bucarest: 1 Barri Berceni, Sector 4, Bucarest: 1 Tots aquests barris es troben al districte o sector 5 de Bucarest. Situat al sud del centre de la capital romanesa, aquest sector, especialment entorn al barri de
Per a una aproximaci ms detallada al nombre dUDVP romanesos a Catalunya i la seva distribuci ens remetem a lestudi del CEEISCAT 2008. 51
Rahova, s el ms afectat per lepidmia dherona que est patint Bucarest des del primer lustre dels anys 90.
E: y como es el barrio de Rahova? Do: Igual como aqu. E: Cmo? Do: Casi igual que el barrio chino. Por eso empec a tomar droga, porque se venda en el barrio. Un barrio de mucho traficante. E: De dnde eres? An: De Romana, Bucarest, sector 5, Rahova. E: De la gente que est pinchando drogas o en la calle de rumanos muchos son de Rahova Verdad? An: S, as es. Que es Rahova donde se cmo se dice dnde hay ms drogas. E: Donde se vende ms droga, donde se consume? An: Ms mucho. E: Y es un barrio muy pobre o? An: S, bastante pobre. Es pobre no bastante pero es. Si la gente se pincha (es) por eso. E: Y la gente se pincha ms all que en otros lugares de la ciudad no?) An: S (all es donde ms hay). E: La mayora de gente que vive ah es de etnia rrom? An: Hay muchos gitanos. E: Qu lengua se habla ms en Rahova? An: Rumano.
Per tant parlem duna emigraci netament urbana, que procedeix majoritriament del sector 5 de Bucarest. Cal remarcar que aquest origen urb dels UDVP romanesos a Barcelona contrasta vivament amb el gruix de la immigraci romanesa a Espanya, amb un context dorigen molt diversificat, per amb preponderncia dorigen rural o semi-urb. En aquest sentit, s significatiu que els emigrants romanesos UDVP trien com a dest migratori Barcelona i concretament el barri del Raval, un barri amb unes caracterstiques bastant similars al Sector 5 de Bucarest. Es tracta per tant dun tipus demigraci urb-urb. Sexe Si ens fixem en la distribuci per sexe que apareix a lltim estudi REDAN (2008), les dones representen prcticament el 20% dUDVP romanesos a Catalunya. Per tant es tracta dun collectiu amb un nivell de feminitzaci similar a lespanyol (sempre segons les dades de lestudi REDAN 2008). Entre els 8 entrevistats romanesos hi havia 3 dones, si ve per al grup focal no vam aconseguir que particips cap dona. Edat Tamb segons lestudi REDAN, la mitjana dedat del collectiu UDVP romans a Catalunya es de poc ms 30 anys. Lespectre dedats que presenten els nostres entrevistats va dels 25 als 41 anys. No obstant, cal indicar que els romanesos sinicien en el consum de drogues injectades molt joves, bastant dells sent menors dedat, adolescents o encara en edat infantil, segons ens han declarat els participants del grup focal i els entrevistats. Aquest s un dels factors caracterstics daquest grup i un dels trets a tenir ms en compte, a pesar de que hem tingut poc accs a usuaris dels ms joves (pel tipus demigraci hem de suposar que segurament els ms joves no emigren).
52
3.1. Procs migratori i consum

3.1.1 Antecedents
#1 Noia de famlia gitana, provinent dun poble del sud de Romania, a la provncia de Teleorman, prop de Calaras. Famlia de msics gitanos (lautari), va treballar de cantant abans de venir aqu. Mare soltera duna nena, que va deixar a la custodia dels avis quan tenia poc ms dun any, al poble, a Romania. #2 Noi procedent duna famlia pobre i desestructurada de Rahova, Bucarest, mig romanesa, mig gitana, de gitanos romanitzats, segons manifesta. Pare alcohlic, que maltracta la mare. 5 germans. Va passar dos o tres anys a l orfenat amb el seu germ i va sortir als 18 anys. Va anar a viure llavors amb el pare. La mare va emigrar a Itlia, una germana a Alemanya i el resta viuen a Bucarest. Ha estudiat fins els 18 anys, a lorfenat, per no explicita quin grau ha acabat. T una filla, que viu a Romania. #3 Dona gitana romanitzada (tot i que sap parlar la llengua gitana) de 41 anys de Rahova, Bucarst. T 4 fills del mateix home, per ells dos estan separats. Tres fills sn a Romania amb lvia i una filla s a Barcelona amb la mare i tamb es punxa (t 18 o 19 anys). Famlia pobre, varis membres han patit malalties com tuberculosis, diabetis o hepatitis. Ella mateixa reconeix estar malalta: Tengo tuberculosis, hepatitis, todo.todo. Ha estudiat deu anys. A Romania havia passat temps en pres. #4 Home gitano de 38 anys de Rahova, Bucarest. Casat amb 4 fills i 3 nets, tots ells viuen a Romania. La filla gran cuida els fills ms petits. Ell est amb la dona aqu. La dona tamb s gitana, no consumeix drogues. El seu germ s tamb injector. Diu que abans de venir, a Romania, no treballava, es buscava la vida. Noms va estudiar 4 anys de primria, per sap llegir i escriure. #5 Home gitano de 35 anys, del barri de Berceni, un barri no tan dolent com Rahova, amb poblaci treballadora, romanesos i gitanos. Diu que el seu pare treballava, per ms endavant diu de la seva mare que es una gitana que no sabe leer ni escribir i que no treballava. Casat als 16 anys amb una noia de 15, amb casament tradicional gitano (no legal) arranjat pels pares. Es va casar amb una anglesa quan vivia a Anglaterra. T un fill a Romania amb una altra dona, tamb gitana, per estan separats i ara t una filla aqu amb la seva nova parella, tamb romanesa. Des de jove va viatjar bastant, per Txquia, Alemanya, Anglaterra i Irlanda, sempre robant i tornant de tant en tant al seu pas. Abans de venir a Espanya va estar repetides vegades a pres, on va passar en total ms de 5 anys. #6 Home romans de 35 anys provinent de Rahova, Bucarest, tot i que la famlia procedeix de Tulcea, al delta del Danubi. Pares treballadors. Abans de venir treballava a la construcci. T una filla de 4 anys amb la seva antiga parella (havien estat junts 6 anys). La nena est actualment amb la mare a Romania. #7 Dona gitana romanitzada de 28 anys de Rahova, Bucarest, tot i que va donar moltes voltes per Romania treballant al circ, amb els seus pares (ara divorciats). Noms va estudiar 6 anys a la primria. Quan els pares estaven de gira ella vivia amb la tia. Va casar-se amb 15 anys amb un home de 23 pel ritual gitano, sense matrimoni legal i desprs es va separar. Ha fet 5 interrupcions de lembars. Soltera, sense fills. Els seus cosins consumien abans que ella i el seu ex-marit tamb es va posar a consumir. #8 Home romans de 36 anys, es declara no gitano, per sembla ms aviat una precauci. Diu que ve duna bona famlia, de treballadors, on ell s lnic que consumeix, per reconeix que el barri on va crixer (Salajan) s un barrio con mucha droga, es como Zona Franca aqu, como el Prat. Ha estudiat 10 cursos, fins els 17 anys. T 4 fills de dues dones diferents. Dos fills viuen a Romania i dos a Grcia, amb les mares respectives i les parelles daquestes. Des de fa 10 anys est casat amb una altra dona, sense fills. La dona viu a Romania, per tenen contacte i a vegades es veuen. A Romania robava des de que es va enganxar a lherona i va passar vries vegades per pres.
Lmplia majoria dUDVP romanesos entrevistats provenen de famlies amb pocs recursos, podrem dir que marginals o desestructurades en la majoria dels casos i, si no, de famlies de treballadors pobres que viuen en barris amb molta droga. 7 dels entrevistats provenen daquests barris pobres o marginals del sud de la capital 53
romanesa, especialment de Rahova, que podem considerar amb seguretat lepicentre de lemigraci d UDVP romanesos a Barcelona. Noms una entrevistada, resident a Reus, no prov de Bucarest. Es tracta de rrom o gitanos en la majoria dels casos. Noms dos entrevistats han declarat no ser gitanos, i en un daquests dos lafirmaci resulta ms que dubtosa. Per tant, podem dir que una majoria dUDVP romanesos a Catalunya pertanyen a aquesta tnia. Aix no vol dir, per, que no hi hagi paios entre aquest collectiu. No obstant, el gruix dominant dUDVP romanesos sn rrom i els no-rrom sintegren en aquest gruix principal i culturalment dominant. Cal remarcar que entre els rrom hi ha moltes diferncies internes que val la pena destacar. La majoria dels entrevistats que es declaraven rrom, matisaven que sn romanizats, s a dir, gitanos assimilats a la cultura romanesa imperant, que parlen principalment romans i que han perdut els trets culturals i socials distintius de la tradici rrom com ladscripci en clans, les ocupacions tradicionals, la llengua romanez o gitana, etc. Molt sovint, la romanitzaci dels gitanos no implica un ascens a lescala social i molts dels gitanos assentats a Bucarest o altres ciutats acaben adaptant l idioma romans i perdent la seva cultura per acabar situant-se en lesfera de la marginalitat. No obstant, cal tenir en compte que ladscripci tnica declarada s un tema espins per als gitanos romanesos, a causa del racisme imperant al seu pas i aix explica que molts neguin ser gitanos, es declarin gitanos noms per part dun progenitor o romanizats. Independentment de ladscripci tnica, la majoria dels entrevistats presenten una situaci familiar de clara desestructuraci. Gaireb tots ells tenen fills (en tres casos tenen 1 fill, en un cas 2 fills, en tres casos 4 fills, una entrevistada ha declarat no tenir fills, tot i que ha tingut 5 avortaments), sovint de diferents parelles, i en la majoria dels casos els fills es troben separats dels pares. El ms corrent s que es trobin a Romania (i en algun cas a pasos tercers) amb les mares, vies o altres familiars. La meitat declaren tenir contacte amb els fills, per aquest es limita a trucades telefniques espordiques o a alguna visita. El resta ha declarat no tenir contacte amb els fills. A pesar de que 7 dels entrevistats tenen fills, noms en dos casos la parella progenitora de lentrevistat segueix amb aquest i es troba a Barcelona. En el resta de casos, els entrevistats no tenen parella (en 4 casos), tenen noves parelles aqu (1 cas) o mantenen una parella a Romania (1 cas). Almenys tres dels entrevistats tenen familiars directes que consumeixin herona i la majoria ha declarat que una part important de les amistats o els coneguts del barri eren consumidors. Cinc dels entrevistats reconeixen haver-se buscat la vida o haver estat robant abans de venir a Espanya. El nivell destudis s en general baix, cap dels entrevistats ha acabat el batxillerat, noms tres han declarat haver acabat lequivalent d ESO.

#1 Va arribar a Catalunya per a treballar de prostituta en un club, enganyada i coaccionada amb violncia. Marxa de Romania per a escapar duna situaci familiar que no ens acaba dexplicar, deixant la seva filla dun any amb els avis. Porta uns 8 anys a Barcelona amb una pausa en que va tornar a Romania. Diu que tornaria a Romania si tingus diners. #2 Arriba aqu amb la idea de robar, perqu a Romania es comenta la idonetat de Barcelona per a portar aquest tipus de vida.
54
La: () Todo el mundovenan chicos de Espaa (y decan) que se est bien en Espaa y (que) aqu se hace dinero muy fcil, no te vas a la crcel rpido como en Rumana. En Rumana robar un telfono () 2-3-5 meses en la crcely no est bien. Todo el mundo dice que aqu est bien. E: Y quin te lo ha dicho? Amigos La: Amigos amigos que venan por all. Que est bien, que se roba. E: Es decir ya tenas la idea que es fcil buscarte la vida. La: S, spara ganar dinero.. Emigra amb un amic, tamb injector i tenen contactes establerts a Barcelona que els ajuden a buscar pis i els informen d on i com buscar-se la vida. Des que est aqu ha tornat una vegada a Romania, per veure la seva filla, fa uns 8 mesos. T DNI romans. De moment no t intenci de tornar al seu pas de forma estable. #3 Fa 8 anys ja havia emigrat a Alemanya i all hi va passar 8 mesos. Desprs va tornar a Romania, va estar en pres i al sortir va decidir emigrar. Va triar Espanya perqu li van dir que aqu era fcil treballar. Fins a Barcelona era on el bitllet de bus era ms barat. No tenia coneguts aqu. Est amb la seva filla a Barcelona. Ambdues es busquen la vida i consumeixen. #4 Abans de venir aqu, als anys 90, havia estat un parell danys a Alemanya, buscant-se la vida. Des de febrer del 2008 a Barcelona. Ve aqu para trabajar y robar, todo. Tra Barcelona perqu li diuen que aqu est b per a buscar-se la vida i perqu t cunyats que ja viuen aqu. No ha tornat a Romania i no te cap document actualment. Veu el seu futur aqu, per no portar la seva famlia cap aqu fins que no tingui un futur ms estable. #5 Els anys 90 va viatjar uns quants anys per Txquia, Alemanya, Anglaterra (on va passar uns 3 anys i es va casar amb una anglesa) i Irlanda. Llavors torna a Romania i desprs de passar 4 anys a la pres decideix emigrar a Espanya perqu li diuen que aqu es troba feina fcilment (tot i que ha robat tota la seva vida, diu que abans de venir a Espanya havia deixat el consum i estava treballant). Tenia contactes, per aquests no responen. Arriba el 2006 i en aquest temps ha tornat 2 cops a Romania per qestions familiars. La seva idea es quedar-se aqu i visitar Romania de tant en tant. T tots els papers en regla, inclosos perms de residncia i targeta sanitria. #6 Fa uns 3 anys que s aqu. Va venir amb la intenci de treballar (diu que a Romania sempre havia treballat i no robava; va comenar a robar aqu) i per a deixar el consum de drogues (deixa les drogues dos mesos abans demigrar, quan els seus pares sadonen que consumeix). Tria Espanya perqu li diuen que hi ha feina. Primer va a Madrid, Valncia i desprs a Palma de Mallorca a casa dun contacte i treballa uns mesos. Quan es queda sense feina a Palma, ve a Barcelona, on t un altre contacte. Al no trobar feina comena a consumir de nou. Actualment no t cap document. Tornaria a Romania noms si pogus treballar una mica aqu i fer diners per tornar. #7 Ve a Barcelona fa 4 anys, amb la seva mare, perqu aqu es viu millor que a Romania, no sap perqu concretament trien Espanya. Venen amb el clan de ndrei, que sn els que demanen almoina als carrers de Barcelona. Venen per terra, travessen la frontera illegalment. Tenen un acord amb ells, per aquest s desavantatjs, perqu han dentregar la major part dels diners als caps del clan. Ella en principi noms cuida a la mare, que demana al carrer. Tenen problemes de llibertat amb el clan de ndrei i han de comprar la seva llibertat (1000 euros). Des de que est aqu no ha tornat a Romania i no hi vol tornar, diu que no t res all i que la seva vida est aqu. Ha perdut tots els documents espanyols que tenia (empadronament, targeta sanitria), per t el passaport romans. #8 Abans demigrar a Barcelona, va passar 10 anys a Turquia, sense consumir. Llavors va anar a Itlia, per iniciativa de la seva dona, per a que deixs el consum i des dItlia va venir a Catalunya, segons diu ell, per a visitar amics. Va venir per primer cop el 2007, per desprs dun temps va tornar a Romania per 8 mesos i llavors va tornar aqu. Diu que va tornar per la cocana, al consum de la qual shavia iniciat aqu. Ha tornat algunes vegades a Romania, per sempre ha tornat aqu por la coca.
Per a la meitat dels entrevistats, Espanya no era el primer dest migratori. Dels 4 que ja havien viscut en tercers pasos abans darribar aqu, 3 shavien dirigit en un primer moment a Alemanya, als anys 90, cosa que coincideix amb la preferncia general dels romanesos dAlemanya com a primer dest migratori els anys 90. No obstant, en cap de les respostes dels entrevistats que havien emigrat anteriorment es desprn que aquestes emigracions fossin estructurades ni tinguessin com a
55
objectiu una estada llarga als pasos. En tot cas, aix demostra el grau de mobilitat bastant alt de la nostra poblaci diana. Tots els entrevistats emigren a Catalunya desprs de lany 2000, coincidint tamb amb la gran emigraci laboral romanesa cap a Espanya. 4 dels entrevistats declaren que venen amb la intenci de treballar, una declaraci ms que dubtosa en 2 daquests casos, ja que els entrevistats no treballaven amb anterioritat al seu pas i havien portat un estil de vida lligat a la delinqncia i amb estades a la pres. 2 entrevistats declaren obertament que venen amb la intenci de robar. 1 entrevistada b a demanar almoina. Per tant, sembla que almenys una part important arriba aqu amb la intenci de viure de robatoris i furts, per pot haver-hi tamb qui ve amb la intenci de treballar, tot i que cap dels entrevistats treballa actualment. Tres dels entrevistats han declarat que un factor push important a lhora demigrar ha estat la intenci de deixar les drogues. En un dels casos, dallunyar-se de la famlia (que just shavia assabentat que consumia drogues) pels problemes que tenia amb ells i alhora deixar el consum. En el cas duna entrevistada, la decisi demigrar tenia a veure tamb amb deixar la parella que la pegava i consumia i aix de pas deixar tamb el consum i iniciar una nova vida. Un dels entrevistats declara que la seva dona el va enganyar perqu marxs a Itlia i all deixs les drogues. DItlia va arribar a Espanya. Un dels entrevistats ha declarat que ja havent estat a Catalunya i tornat al seu pas, el motiu principal per a retornar a Barcelona (2 vegades) ha estat el consum de cocana, tan assequible a Barcelona i tan escs a Romania. Encara que noms hi hagi una resposta en aquest sentit, aquesta coincideix amb la informaci obtinguda al grup focal amb romanesos. Els entrevistats trien Catalunya com a dest migratori en la majoria dels casos perqu abans alg els ha parlat b del nostre pas, els han dit que es troba treball o que s fcil buscar-se la vida. A ms, la majoria dentrevistats tenia contactes previs aqu, tot i que aquests contactes no sempre els han acabat ajudant en el moment de larribada. Cal remarcar que en dos casos es tractava de xarxes verticals. Una entrevistada ve amb un proxeneta que li promet treballar en un bar i que desprs la fora a prostituir-se i una altra amb un clan gitano que organitza una migraci multitudinria amb la intenci de demanar almoina i amb un grau de coacci cap als membres. 4 dels entrevistats no ha tornat al seu pas des de que estan aqu, 4 hi ha tornat un parell de vegades. Aqu hem de tenir en compte que Romania forma part de la Uni Europea i que per tant els seus ciutadans poden circular lliurement pels pasos de la Uni. No obstant, si tenim en compte les caracterstiques psico-socials del collectiu UDVP, el grau de mobilitat dels romanesos resulta bastant alt. Una part important dentrevistats ens ha declarat que no tenia documents (els han perdut), a pesar de que els romanesos no tenen problemes per a obtenir papers a Espanya, cosa que reflecteix el nivell de desinformaci i/o desestructuraci psquica dels entrevistats. La majoria dels entrevistats han manifestat que de moment veu el seu futur al nostre pas i que per tant no tenen la intenci de tornar a Romania.
56

#1 No consumia drogues a Romania. Primers consums a Catalunya. #2 Comena a consumir a Rahova, Bucarest, al seu barri als 19 anys. Primer consum de droga: herona punxada en vena, abans no havia provat cap altra droga ni via de consum. Reconeix la influncia de lentorn com a definitiva en el seu debut de consum. Tots els seus amics es punxaven. Els anys abans demigrar va estar consumint a diari. #3 Comena a consumir fa 20 anys, quan ella en tenia 28 o 29 (1998). Primer consum de drogues: herona fumada en plata. Primer consumeix en plata 3 anys, desprs 2 anys cigarrets dherona i desprs comena a injectar en vena perqu t mono i fumar la fa vomitar i a ms augmenta lefecte. A Romania consumia aprox. un gram al dia (normalment repartit en un pico al mat i un o dos a la nit), per abans demigrar no estava consumint. A Alemanya consumia, per molt poc. #4 Primer consum al seu barri, Rahova, quan tenia 16 anys: herona fumada. Durant una any fuma Herona amb tabac, desprs fumada en plata un any ms i llavors comena a injectar-la en vena quan ja no li fa efecte. Durant els anys de consum a Romania ha consumit exclusivament herona en vena (menys els dos primers anys), per diu haver deixat el consum en un parell docasions, quan ingressava a la pres. Normalment consumia cada dia, un pico al mat i un al vespre, ja que la herona all s ms forta i lefecte dura molt ms. #5 En els pasos tercers per on passa (Alemanya, Anglaterra), prova cocana esnifada, beu i fuma, per noms molt espordicament esnifa coca. Al tornar a Romania, amb 20 anys, prova herona, primer fumada en cigarrets (1 any), desprs fumada en plata (1 any) i desprs injectada en vena. Consumeix a la zona Centre de Bucarest. Deixa el consum uns 4 anys, al ingressar en pres i reprn el consum un cop a Barcelona. All consumia una bola dherona el dia (repartida en 4 o 5 picos), per la bona qualitat de lherona a Romania. #6 Comena a consumir herona fumada als 24 anys al seu barri, Rahova: Fumaba. Casi seis meses, despus pinchando durante dos aos, dej de tomar un ao y luego en Barcelona empec otra vez. Reconeix en lentorn un factor determinant en el debut de consum. A Romania consumia herona injectada unes tres vegades per setmana. Quan va deixar el consum, al venir a Espanya no sabia b qu era el mono. #7 Primer consum dherona injectada al seu barri, Rahova, quan tenia uns 13 anys. Li administren unes conegudes de la mare per a fer-li passar un mal de queixal. Durant la joventut consumeix herona injectada espordicament, per amb llargues poques dabstinncia (especialment un any en que viu a Timisoara, on no hi ha drogues. Reprn el consum al tornar a Bucarest i consumeix herona injectada diriament en els ltims 4 anys abans de venir aqu. El seu marit de lpoca (es casa amb 15) tamb comena a consumi Herona injectada al arribar a Bucarest, per no consumeixen junts. Va deixar el consum durant gaireb un any al emigrar aqu, prenent 15 pastilles de Deprancol10 durant el viatge. #8 Ha debutat lany 2000 en el consum, a Bucarest amb herona fumada. Durant un any ha fumat cigarrets dherona, desprs uns mesos ms (mig any aprox..) en plata i llavors ha comenat a injectar en vena. El primer consum sha donat a la pres, per desprs no ha seguit injectant en vena. Segons manifesta, els segents cinc anys va estar fumant herona de tant en tant. Es va enganxar definitivament cap al 2006 a lHerona injectada en vena i llavors es punxava molt, de 6 a 10 vegades per dia. La seva dona el
10
Actualment a Espanya aquest medicament est retirat. http://www.aemps.es/actividad/alertas/usoHumano/seguridad/docs/2010/NI_2010-07_deprancol.pdf
57
va enviar a Itlia perqu deixs les drogues i dall ell va pasar a Barcelona, on de seguida va reprendre el consum.
Exceptuant la usuria entrevistada a Reus (que representa unes caracterstiques diferents al resta del grup), tots els entrevistats (tots ells provinents de Bucarest, residents a Barcelona), han iniciat el consum a la seva ciutat de procedncia, Bucarest, especialment al barri de Rahova, a la zona centre-sud. Aquesta caracterstica concorda amb all observat al grup focal i en lobservaci als centres, aix com amb les conclusions del darrer estudi REDAN 2008. Aix doncs, podem establir que una mplia majoria dUDVP romanesos residents a Catalunya (especialment a Barcelona, on es troba la majoria) ha debutat en el consum de drogues dures al seu pas dorigen. Lentrevistada de Reus representa una excepci, doncs ha iniciat el consum de drogues injectades aqu sense influncia duna xarxa social amb el seu mateix origen. Dels 7 entrevistats que debuten en el consum de drogues injectades al seu pas dorigen, en 3 casos, els primers consums absoluts de drogues sn dherona fumada en cigarrets; una entrevistada debuta amb herona fumada en plata; un entrevistat havia esnifat algunes vegades cocana a Europa Occidental, per comena a prendre drogues amb ms freqncia a Romania i all el seu primer consum s tamb herona fumada en cigarrets. Dos dels entrevistats sinicien en el consum de drogues injectant herona en vena. Aquests dos entrevistats que entren en contacte amb el mn de les drogues per primera vegada per la via parenteral sn a ms els ms joves. Tots els 7 usuaris provinents de Bucarest i establerts a Barcelona en major o menor grau eren consumidors dherona injectada en vena abans darribar a Barcelona. Noms un dells havia provat la cocana, per no a Romania. Independentment de que els processos daddicci sn diferents en cada un dels entrevistats, tots ells tenen en com que en els anys anteriors a lemigraci cap a Catalunya injectaven herona en vena diriament o gaireb diriament. No obstant, dos dells diuen que abans demigrar havien tingut una poca de no-consum i que a Barcelona reprendran el consum. Tots els usuaris entrevistats que van debutar en el consum a Romania ens parlen de la influncia decisiva que tingu lentorn immediat (amics, gent propera) i del barri en el debut en el consum dherona. De fet, gaireb tots ells procedeixen de les zones de la ciutat ms afectades per lepidmia dherona establerta a partir del comenament dels anys 90. Ledat de debut en el consum dherona injectada en vena: 13 / 16 / 19 / 20 / 24 / 26 / 28 aprox.

#1 Debut absolut del consum a Reus. Cocana esnifada i poc desprs speedball injectat en vena. Comena a consumir per influncia directa de la seva parella, que era toxicman des de feia anys. Pel que sembla va estar consumint cocana injectada durant uns 2 anys, per tamb herona o speedball, doncs actualment es troba en tractament de metadona. #2 Considera que aqu lherona s ms forta o com a mnim enganxa ms. A Romania es punxava 4-5 vegades al dia, aqu a Barcelona, 3-4, per diu que la quantitat diria s la mateixa. No obstant, en un
58
altre lloc de lentrevista diu que es punxa ms a Barcelona. All es punxava noms herona, aqu es punxa sobretot herona, per tamb speedball. E: Es decir herona y a veces speedball. Y dices que la cocana sola no te gusta. La: No, no E: No te gusta la sensacin? La: Me gusta la sensacin, pero est ms peligrosa cuandoquieres ms, ms y ms. Y si yo no tengo dinero, cmo comprar cocana? E: Y con speedball no te pasa esto? La: Con speddball nome quita el mono la herona y la coca me hace un poquito de flash o como se dice y ya est. Ahora hacer speedball y no te da lo mismo de la coca E: El impulso de consumir ms y ms. La: No, no esto no. #3 Reprn el consum a Barcelona desprs dhaver-ho deixat 6 anys, per influncia de companys UDVP romanesos residents a Barcelona. A Barcelona continua el consum dherona injectada en vena. Diu que aqu consumeix ms quantitat i amb ms freqncia que a Romania. Una de les raons s la mala qualitat i el tall de lherona aqu. No ha provat la cocana o la metadona perqu li fan por. E: En Rumania cuanto consumas? Le: Un gramo cada da E:Y aqu ha cambiado alguna cosa? Le: No, aqu un gramo, un gramo y media, depende. E: Te pinchas ms aqu o en Rumania? Le: Aqu, en Rumania tengo miedo. Si me pillan con un poco de herona, voy a la crcel. No se puede... Aqu es mejor porque tienes sala. #4 Consumeix immediatament a larribar a Barcelona. Com a Romania consumeix al principi herona injectada en vena. Fa ms dun any comena programa de metadona, segueix punxant-se herona i comena a injectar cocana, separadament. Al final deixa de punxar-se herona i segueix bevent metadona i punxant-se cocana. Es punxa un mnim de 4 vegades al dia, per si t diners, ms. Diu que aqu la droga s molt ms fluixa que a Romania i que lefecte dura poc i per aquesta ra consumeix molt ms que a Romania (all consumia Herona 2 cops al dia). #5 Arriba a Barcelona quan portava temps sense consumir. Aqu, primer es posa a fumar herona en plata durant un mes i llavors comena a consumir-la injectada en vena. Poc desprs descobreix la cocana i comena a consumir speedball injectat en vena. Sest dos anys consumint diriament, molts cops al dia, desprs para uns dos anys (coincideix amb que troba parella i la seva vida sestabilitza una mica) i ara fa poc torna a consumir speedball per vena, combinant-la amb metadona, depenent del dia. Considera que lherona aqu s molt ms dolenta que a Romania. El consum ha augmentat molt aqu. E: Cuantas veces consumas en Rumania? Ni: 4, 5 , 6 veces E: Mucho, no? Ni: 4, 5, 6 veces, pero una bola y aqu hacemos cada da 10 bolas. E: Vale, o sea, all consumas una bola de herona al da, y aqu 4, o 5, o 10 Ni: Depende del dinero que tengo. Ens comenta que consumeix poca quantitat en cada pico i que en general els romanesos ho fan aix per precauci. #6 Arriba a Espanya havent deixat les drogues i amb la intenci de consolidar aquesta situaci. Sest ms dun any sense consumir mentre viu a Madrid, Valncia i Palma de Mallorca. Quan arriba a Barcelona no t feina i comena a relacionar-se amb romanesos que consumeixen. Des del principi comena a consumir speedball injectat en vena. Reconeix la introducci de la cocana en el consum com a la causa principal de laugment de consum que experimenta aqu (a Romania es punxava 3 cops per setmana, aqu a diari, 3 o 4 cops al dia). Do:Bueno, yo quera probar, la gente hablaba que es ms buena..no s. Y s, he probado, y eso fue la culpa de empezar a tomar cada da. E: cocana? Do: S, y tomar juntos. E: Entonces, desde que has empezado a tomar cocana con herona, tomas ms veces? Do: S, cada da.
59
Considera que la droga ms perillosa s lherona, encara que el seu consum ha augmentat molt al injectar speedball i reconeix que s pels efectes de la cocana. #7 Va deixar el consum dherona injectada en vena al arribar a Barcelona, per el va reprendre 8 o 9 mesos desprs, per influncia del seu cos, que tamb era consumidor. Durant els ltims tres anys aqu ha estat consumint herona, per poc i amb parades de varis mesos. Ara est en tractament substitutiu amb metadona. Des de fa tres mesos ha descobert la cocana i ara es punxa cocana per no cada dia. Si no es pren la metadona i li ve el mono, consumeix speedball. Considera que lherona que es ven aqu (blanca), s ms perillosa, enganxa ms, que lherona que es ven a Romania (marr). #8 La mateixa nit que arriba a Barcelona consumeix herona injectada amb vena i segueix consumint-la fins que un any desprs prova la cocana i aix des de llavors consumeix speedball o si no, herona sola. La coca no li agrada, per diu que est enganxat. Aqu consumeix molt ms que a Romania, cosa que atribueix a la coca. Fins i tot ha marxat a Romania en dues ocasions, per la manca de coca que hi ha all lha fet tornar a Barcelona. Conseqentment considera la cocana la droga ms perillosa i la responsable de la seva mala situaci vital. Considera que la qualitat de lherona s pitjor aqu. E:Para ti cuales la droga ms peligrosa? Ad: Cocana. E: Ms que la herona? Ad: Para m la herona es rey. E: Te gusta ms? Ad: Porque con esta he pasado siempre bien, con coca mira como estamos. No soy como yo antes. Mira, ahora tomar, y quiero ms. Ahora tengo que pinchar cincuenta veces cada da. Una semana y yo no dormir porque no hay. 'Qu hacer? Cmo hacer?...' E: Necesitas ms siempre Ad: S. E: Con la herona no era as Ad: No Tena siempre 500 al bolsillo.
3.2.2.1 Debut/represa del consum a Catalunya Noms un dels entrevistats ha debutat en el consum a Catalunya. Es tracta duna noia del sud de Romania que arriba a Catalunya en el marc duna xarxa illegal de prostituci. Debuta en el consum per influncia de la seva parella, un espanyol consumidor dherona i cocana injectades, sense tenir prcticament cap informaci prvia sobre drogues, vies ds, etc. El primer consum absolut s de speedball injectat, tot i que desprs injectar bsicament cocana. El cas daquesta entrevistada, que viu a Reus, sembla ser ms aviat una excepci en el gruix del collectiu UDVP romans a Catalunya. Pel que fa al resta dusuaris, els de Bucarest/Barcelona, tots ells eren consumidors dherona i continuen el consum a Barcelona. Tres dells arriben ja consumint o havent fet una parada molt curta i reprenen el consum immediatament desprs darribar a Barcelona, el mateix dia. En els quatre casos restants, els entrevistats havien deixat el consum feia temps o just abans demigrar, per tots ells tenen la decisi de no consumir a Espanya. En aquests casos, la represa es dona sempre a Barcelona uns mesos o fins i tot un anys desprs darribar a Espanya. Tots els entrevistats han declarat que lentorn social, amb molts UDVP romanesos a Barcelona, ha tingut una influncia decisiva en la represa del consum. Un cas interessant s el dun noi que deixa les drogues a Romania poc abans demigrar i sest un any vivint a Madrid, Valncia i Mallorca sense consumir, i s al arribar a Barcelona quan reprn el consum. Tot aix demostra la gran importncia que tenen les xarxes socials en el consum d UDVP romanesos immigrats a Barcelona. En la majoria dels casos la represa del consum s amb la mateixa droga i via ds que a Romania, s a dir, herona injectada en vena. Noms en un cas la represa ha estat amb una via ds diferent, fumant en plata, per al cap de poc s passa a la
60
injectada. En un altre cas, l entrevistat declara que la substncia que injecta aqu des del principi s speedball, per no sabem si abans hi ha algun consum noms dherona.
3.2.2.2 Substncies i vies ds Quant a la via ds, els romanesos representen un grup molt homogeni, ja que aquesta s gaireb exclusivament la via ds parenteral, cosa que es reflexa en les entrevistes i el grup focal daquest estudi, per tamb en les memries del PRD catalans, aix com en lestudi REDAN 2008/2009. Com hem vist a lapartat 3.2.1, molts dels entrevistats sinicien en el consum dherona a Romania fumant cigarrets, per tots ells passen tard o dhora a injectar. Per tant, al arribar a Barcelona, tots ells sn injectors i a Barcelona continuen preferint la via ds parenteral. En relaci a les substncies consumides, sobserva en general una evoluci en lhistorial de consum dels usuaris entrevistats des dun consum majoritari dherona cap a una presncia cada vegada major del consum de cocana i/o speedball, normalment associada a PMM entre els UDVP romanesos. Com en la majoria dapartats, comenarem les nostres consideracions amb l entrevistada #1, que funciona gaireb sempre com a excepci, en contrast amb la homogenetat relativa del resta d entrevistats. Aquesta entrevistada comena a consumir a Catalunya i s consumidora bsicament de cocana prcticament des del principi. El resta dusuaris reprn el consum dherona. Al principi tots ells segueixen consumint bsicament herona, tot i que tres descobreixen ms o menys aviat el consum de cocana i a partir daqu injectaran speedball: dos dells com a principal substncia, un altre noms de forma espordica. Dels que consumeixen al principi destar a Barcelona consumeixen noms herona, la majoria descobrir la cocana varis mesos o anys desprs i comenar a injectar cocana, cocana i herona separadament o speedball. Actualment noms una entrevistada s exclusivament consumidora dherona i un entrevistat t lherona com a principal substncia de consum, tot i que espordicament consumeix speedball. El resta consumeixen exclusivament cocana, encara que la meitat ho fa noms espordicament (4 entrevistats, tots ells actualment en PMM) o b cocana i speedball (1 dells actualment en PMM). Cal indicar que la majoria dusuaris entrevistats (6 de 8) ha anat comenant PMM i actualment prenen metadona, factor evidentment relacionat amb el descens en el consum dherona. Fins a quin punt el debut en el consum de cocana i l inici de PMM estan relacionats es fa difcil de determinar. La majoria dentrevistats ja coneix la cocana al iniciar tractament amb metadona, per no s descartable que laugment en el consum de cocana tingui certa relaci amb el consum de metadona, en un perfil dusuari originalment injector dherona. Tractarem aquest tema amb ms detall a lapartat 3.2.5.2. Cal destacar aqu tamb la influncia de les xarxes socials, en aquest cas no noms de romanesos o UDVP romanesos, sin tamb dUDVP a la ciutat de Barcelona: molts usuaris tarden bastant a descobrir la cocana, a pesar de ser una droga mpliament consumida a Barcelona i al principi segueixen amb el consum dherona, per paulatinament van consumint cada vegada ms cocana. En aquest sentit resulta interessant fixar-se en la percepci de la cocana, en general de desconfiana i temor, que tenen els UDVP romanesos (aquest aspecte sexplora a lapartat 3.2.6). Aix pot haver actuat de fre en un primer moment (i en alguns casos fins avui dia) a lhora de provar la cocana, per a mida que els romanesos es van integrant ms a la societat d acollida, en aquest cas, al collectiu UDVP local, van entrant en contacte amb el consum de cocana i per la naturalesa daquesta
61
substncia, encara que tinguin una precauci inicial cap a aquesta droga, poc a poc es van enganxant. Aquesta pot ser una explicaci a aquesta tendncia descrita aqu i que podem observar tamb en la divergncia dinformacions recollida a lestudi REDAN 2008 (on la substncia principal entre els romanesos s lherona) i lestudi actual.
3.2.2.3 Llocs de consum Exceptuant lentrevistada de Reus, els entrevistats de Barcelona/Bucarest consumeixen gaireb exclusivament al barri del Raval de Barcelona o zones adjacents. 6 dels 7 entrevistats consumeixen sovint en espais de venopunci assistida, gaireb exclusivament el de la Sala Baluard. No obstant, en cap cas l EVA s lnic lloc de consum i noms en la meitat dels casos ns el principal. 5 dels 7 usuaris han declarat que consumeixen al carrer (o b en un picadero ocupat). 2 han declarat tamb que la seva primera opci s consumir a casa i 2, en canvi, que mai consumeixen a casa (un dells perqu t una filla petita, laltre perqu considera que aix consumiria ms). Per tant, sembla que els UDVP romanesos consumeixen principalment (i possiblement tamb indistintament) als EVA i al carrer.
3.2.2.4 Aspectes culturals vinculats al consum Alguns usuaris romanesos han declarat que cada vegada que consumeixen injecten poca quantitat de droga i que aquesta s un prctica habitual entre els UDVP romanesos, com a precauci. En la nostra activitat professional als centres tamb hem observat que els romanesos consumeixen moltes vegades, per normalment en poca quantitat. No obstant, aquesta s noms una percepci i falten elements danlisi per a asseverar que aquesta sigui una prctica estesa entre els romanesos i perqu.
3.2.2.5 Percepci de la via ds parenteral Preguntats sobre la via ds parenteral, especialment en el debut de consum a Romania, la meitat dels usuaris ha declarat que al principi lagulla els feia por. No obstant, les raons daquesta por han resultat ser bastant innocents. Alguns usuaris han declarat que els feia por la punxada en s, pel dolor que provoca i marejos (un temor heretat de la infantesa). Dos entrevistats han declarat que el que els feia por era lefecte, que no fos massa potent. Noms una usuria ha dit que des del principi lagulla li feia molta por com a possible focus de transmissi de malalties i que fins avui dia segueix extremant precaucions. Dues entrevistades han declarat que no coneixien b els efectes que podia tenir aquesta via ds. Una delles va comenar a injectar als 13 anys i noms sentia por pel que diria la seva mare si sen assabentava. Un altre usuari, paio, ha declarat que coneixia els riscos, per que en aquell moment li era igual. Resumint, sembla que els UDVP romanesos no eren molt conscients al principi dels riscos que comporta la via ds parenteral, encara que a molts dells els feia respecte per una causa o altra. Alguns dells van comenar a pres perqu no hi havia molta herona i shavia de compartir i aprofitar al mxim. Altres van
62
comenar a injectar perqu fumar ja no els feia efecte i un tercer grup ha contestat que van comenar a injectar-se per una forta pressi de lentorn, amics o parelles, i gaireb sense saber qu feien. A tots menys un les primeres vegades els van punxar altres consumidors i en alguns casos aquesta prctica va durar bastant de temps. Pel que ens han dit sembla que no hi ha cap estereotip negatiu en punxar a un altre usuari, ni que sigui en el seu debut absolut. Aix tamb ens parla de la manca destigma i de la poca conscincia quant a la via ds parenteral entre els romanesos. La majoria declara que actualment saben moltes ms coses sobre aquesta via de consum de les que sabien al debutar en el consum de drogues injectades.
3.2.2.6 Problemtiques associades al consum La majoria dels usuaris entrevistats ha estat internat en centres penitenciaris, alguns dells ja a Romania. La meitat dels usuaris entrevistats ha reconegut que havien deixat les drogues durant lestada a les presons, tres dells a Romania i sense cap mtode substitutiu, un dells per amb medicaci. Aquests usuaris reconeixen que la pres s el mtode ms efectiu per a abandonar el consum injectat i un dells ha declarat fins i tot que desitja ingressar a pres per a deixar el consum, ni que sigui per un temps. Noms un dells ha reconegut haver-se punxat drogues a la pres (tot i que noms un cop, a Romania). Els altres han declarat no haver-se punxat mai a la pres, ni aqu ni a Romania, encara que ho tinguessin a labast. Els consumidors dherona o en PMM han estat prenent metadona a les presons catalanes. La situaci socio-laboral no sembla ser un factor determinant entre els UDVP romanesos, almenys en la immensa majoria dels casos. Recordem que la majoria sn rrom romanitzats o b paios romanesos que venen de sectors socials vinculats a la marginalitat, amb alts ndex de criminalitat sovint anteriors al debut en el consum de drogues i de situacions familiars de forta desestructuraci. Per tant, pocs sn els que treballaven abans darribar aqu.

#1 Ha compartit xeringa amb la seva parella, per amb ning ms. Es conscient del risc de contraure malalties. #2 No ha compartit mai xeringues. A Romania tenia sempre una xuta amb ell. A Romania compartia equivalent a cassoletes (uns tubs per a posar medicaments). Dona el filtre quan li demanen. Creu que no hi ha perill per compartir cassoleta o filtre. #3 Diu que mai sha punxat amb una xuta usada abans per una altra persona, per ha deixat la seva xeringa usada a altres persones que li demanaven. Declara que a Romania compartir xeringues usades s una prctica molt habitual i diu que aix s perqu no hi PIX i molts usuaris no compren xutes noves. #4 A Romania compartia xeringa amb el seu germ, per reconeix que pot haver consumit amb la xeringa usada daltres persones. A Catalunya no ha compartit mai. Diu que ara s ms conscient que abans del que pot passar. La sang porta moltes malalties com la sida. Comparteix cassoleta, per noms quan es reparteix la droga amb una xuta nova. Va molt amb compte i sempre porta xutes netes a sobre.
63
#5 A Romania no havia compartit mai, per s que havia llanat una xeringa al carrer i un dia desprs lhavia recollit per a reutilitzar-la. A Catalunya s que ha compartit i creu que aix va contraure la hepatitis C. Actualment no comparteix ni xeringues ni material, ni el deixa a ning. Creu que compartint filtre o cassoleta es poden agafar malalties igual que punxant-se. Creu que molts romanesos han contret la sida a Catalunya. #6 No ha compartit mai a la seva vida. Es molt conscient de les malalties que es poden contraure compartint xeringa o altre material suplementari. Pot compartir cassoleta, per noms quan es reparteix el material amb una xuta nova. #7 A Romania havia compartit xeringues amb el seu marit (perqu diu que sabia qu tenia i qu no), per diu que amb ning ms. Declara que tenia una xeringa que utilitzava repetidament, per les dificultats en conseguir-ne de noves. Aquesta era una prctica habitual a lEuropa de lest des dels temps del comunisme. Aqu a Catalunya ha compartit xeringues en un parell docasions conscientment i en daltres pot haver compartit sense adonar-sen. Ara no comparteix perqu t ms informaci i sap que pot agafar moltes malalties, cosa que abans desconeixia o que no volia conixer (li era una mica igual). Comparteix material com cassoleta amb el seu collega de drogues, en principi noms amb material nou, per diu que a vegades es possible que la xeringa usada pel seu collega torni a tocar la cassoleta. Creu que compartint material com filtre o cassoleta no es transmeten malalties, noms compartint xeringa. #8 Diu que conscientment no ha compartit mai xeringues amb altres usuaris. Es conscient de les malalties que es poden contraure, com hepatitis o sida. A Romania tenia una xuta que reutilitzava moltes vegades i que deixava amagada al carrer, en un forat a la paret. E: Muchos chicos me han dicho que en Rumania la suelen dejar en un sitio seguro y despus van a buscarla para reutilizarla. Ad: S, s es as. Yo tambin. Muchas veces. E: La dejabas en la calle, en la pared... Ad: S. E: Cmo sabes que no la utilizaba otra persona? Ad: No E: No lo sabes Ad: No. Pel que diuen la majoria dusuaris, aquesta s una prctica molt habitual a Romania. Comparteix cassoleta noms quan la gent agafa la droga amb xutes noves, per mai si sap que lagafen amb una xuta utilitzada.
La meitat dels entrevistats declara haver compartit xeringues i material dinjecci, s a dir, haver utilitzat xeringues i altre material dinjecci usat prviament per una altra persona. En tres dels casos aquesta persona era la parella o el germ, per tant persones de molta confiana. En aquests casos no es tractaria de prctiques espordiques o allades. Els que han declarat no utilitzar xeringues utilitzades abans per altres, han declarat en general altres prctiques de risc tamb molt perilloses i la majoria no descarta haver compartit material usat sense saber-ho. Alhora, els UDVP declaren en general que compartir xeringues, cassoletes o altre material s una prctica molt habitual a Romania i alguns han declarat que en els seus inicis no sabien b els perills que corrien al compartir. En tot cas, tots els usuaris declaren que actualment no comparteixen mai xeringues i que noms comparteixen cassoletes i filtres amb usuaris que utilitzen material completament nou. En la majoria dels casos sobserva un canvi dactitud, cada vegada ms conscient i responsable, al arribar a Catalunya, segurament per lacci del punts de reducci de danys, tant per la informaci com pel material estril que proporcionen. Els tres entrevistats que han declarat haver utilitzat xeringues usades a Catalunya, asseguren que actualment no ho fan mai. Varis usuaris ens han comentat que una prctica habitual a Romania era deixar xeringues en punts assenyalats, coneguts noms per un usuari o b per un conjunt
64
dusuaris, normalment en forats a la paret o a altres llocs amagats del carrer i utilitzar aquestes xeringues repetidament. Noms dos dels usuaris han reconegut actuar daquesta manera, per si aquesta prctica s o era fa poc tan generalitzada a Romania cal suposar que sn molts els que en un moment o altre haurien compartit xeringues ja utilitzades. Una altra prctica de risc que ens han comentat s la dutilitzar una xeringa repetides vegades, amb un s en general unipersonal i netejant lagulla desprs de cada s perqu no sembussi. Quant a la percepci i conscincia de risc en la prctica de compartir material dinjecci, tots els usuaris sn actualment conscients de les conseqncies que pot comportar utilitzar una xeringa usada abans per una altra persona i coneixen les principals malalties que es poden contagiar (sn especialment temorosos de la sida). No obstant, noms la meitat dels entrevistats sn conscients dels riscos del backloading o el compartir cassoletes o filtres. La majoria dels entrevistats, fins i tot els que diuen ser-ne conscients, reconeixen que habitualment comparteixen cassoleta i filtre, sempre i quan pensin que tot el material dinjecci usat pels que comparteixen sigui estril.
3.2.4 Sobredosis
#1 Una sobredosis dherona. La seva parella lha assistit. #2 Una sobredosi dherona a Baluard, remuntada amb naloxona. Coneix la ra de la sobredosi: consum desprs de 3 mesos en abstinncia. Per a remuntar una sobredosis d herona, recomana injectar aigua barrejada amb ctric. A Romania tothom porta ctric a sobre perqu lutilitzen per a dissoldre lherona, que s marr. #3 Dues sobredosis dherona, una a Romania laltra aqu, ambdues superades sense assistncia. En cas de sobredosis dun company porta a sobre naloxona i sap com administrar-la. A Romania utilitzava aigua amb ctric i diu que era ms efectiu que la naloxona. #4 No ha tingut cap sobredosis a la vida. Diu que cada vegada sinjecta poca quantitat, com a mxim 3 punts (confirma el que ens han comentat altres usuaris i que hem observat als centres: els romanesos consumeixen poca quantitat, per amb molta freqncia). Per a remuntar una sobredosis dherona, sap que ha de fer el boca a boca i massatge cardac i si sen t, injectar aigua barrejada amb ctric. #5 Ha tingut moltes sobredosis, diu que possiblement ms de trenta. Coneix el protocol dactuaci en cas de sobredosis. #6 Ha patit una sobredosis a Romania. Ha fet un taller de sobredosis i sap qu sha de fer. En cas de no tenir naloxona, recomana injectar aigua amb sal de llimona. #7 No ha sofert cap sobredosis. En cas de sobredosis recomana injectar sal de llimona o posar una llimona a la boca. #8 No ha tingut mai una sobredosis i creu que aix s degut a que cada vegada injecta poca quantitat, mai ms de 25 mm. Comenta que no sap qu fer davant una sobredosi perqu la gent amb qui va no es punxen molta quantitat.
65
Un usuari ha patit moltes sobredosis, una usuria ha patit dues sobredosis dherona a la seva vida, 3 usuaris nhan patit una i 3 no nhan patit mai cap. Tenint en compte que la majoria dells sn consumidors dherona des de fa molts anys, la freqncia de sobredosis s bastant baixa. Potser una explicaci sigui, com suggereix un dels entrevistats, que els UDVP romanesos en general injecten poca quantitat de droga en una injecci. La majoria dels usuaris sap qu fer en cas de trobar un company amb sobredosis. Noms un dels entrevistats ha fet un curset de sobredosis i una entrevistada porta naloxona a sobre. La majoria dels entrevistats romanesos creu que el mtode ms efectiu, o almenys el ms usat a Romania, s injectar en vena ctric barrejat amb aigua. No oblidem que a Romania lherona s marr i per tant els usuaris gaireb sempre porten a sobre ctric.
3.2.5 Tractaments. Aturades del consum

#1 Diu estar en tractament de metadona per primera vegada des de fa 2 mesos, tot i que prcticament no consumia herona. Ara no consumeix tanta cocana. La metadona li fa una mica de por, perqu colloca molt, s una droga ms. #2 A Romania va deixar de consumir durant 1 any. Ho va deixar a pel, sense cap altra substncia substitutiva ni cap terpia, quedant-se simplement tancat a casa amb la seva parella durant 4 o 5 dies (ho va intentar molts cops fins que no ho va aconseguir). Aqu va intentar deixar el consum comprant metadona al carrer, per no ho va aconseguir. En general considera la metadona perniciosa perqu crea ms mono i tardes molt en poder deixar-la. A ms diu que si deixes lherona amb metadona psicolgicament no sofreixes tant i aix et pot fer recaure ms fcilment. No ha fet mai tractament en PMM, noms ha begut metadona 4 o 5 vegades al carrer i en t a casa para tener de todo. Diu que la majoria de gent que coneix que est en PMM sinjecta igualment altres drogues. Considera que el ms important per a deixar el consum s realment voler deixar-ho i tenir fora de voluntat. #3 Va deixar lherona a Romania al ingressar a pres, sense cap tractament, simplement passant el mono per fora. Durant 6 anys no va consumir, fins que va reprendre el consum un cop a Barcelona. Ara vol deixar el consum i fa dues setmanes ha comenat PMM, per ho vol deixar per la por de quedar-se enganxada a la metadona i de tenir un mono ms dur que el dherona. La desconfiana i por a la metadona li ve del que li han explicat altres usuaris, que la metadona sha de prendre durant molt de temps si sest en PMM i que desprs deixa un mono molt fort. No obstant, creu que la metadona pot ajudar a deixar les drogues, en forma dautomedicaci, si es pren durant noms uns quants dies desprs de deixar de punxar-se i es deixa rpidament. Aquest mtode que li va explicar un company, s el que vol fer: Un amigo, que lo prob, y ahora est bien. No pincha, no se fuma, no toma nada.Me dice: cuatro das, cinco das mximos deber metadona y despus ya est. Despus de cinco das, al final, beber un poco de alcohol, ya esta. Cada noche, cada noche un vasito, un chupito (de alcohol). L entrevistada ens comenta que molts romanesos prenen metadona, tant de carrer com en PMM, per segueixen injectant drogues. Diu que ho fan per una qesti de recursos i ho considera molt perills. #4 A Romania va deixar el consum dherona al ingressar a pres i amb lajuda de Glutetimida 11 (Doriden) s un sedant hipntic amb el que es poden obtenir uns efectes similars al consum dherona o morfina. En general sempre que ha estat a pres ha deixat el consum, per aqu ha estat prenent metadona mentre estava a pres. Fa un any i vuit mesos va iniciar PMM, per seguia consumint herona i cocana injectades en vena. Ara ha deixat de consumir herona i ha baixat la dosis de metadona de 80 a 45 (principalment a la pres), per consumeix cocana injectada a diari. En general creu que la metadona pot ajudar a reduir el consum dherona, per pel que fa a ell, diu que s impossible que deixi les drogues i que segurament continuar drogant-se tota la vida.
11
Glutetimida: http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Glutethimide
66
#5 A Romania va deixar el consum dherona a pel, al ingressar a pres, va passar el mono all. Aqu ha deixat el consum amb PMM i durant uns dos anys no ha consumit, per ara ha reprs el consum de speedball injectat sense deixar de prendre metadona. Si veu que no t res per a punxar-se consumeix la metadona; si en canvi aquell dia es punxa, guarda la metadona. Sap que aquesta s una prctica perillosa, per ho fa igualment. Li agradaria deixar el consum per no tornar a consumir tant com abans i est considerant tornar al seu pas com a nica soluci per a deixar el consum. Considera que el PMM s un bon tractament per a deixar lherona, per tamb s crtic amb la metadona, ja que diu que hace mucho dao por dentro, per en tot cas s millor que consumir herona i et permet seguir viu. Considera que la illusi i les ganes de viure sn importants per a deixar les drogues i a ell el va ajudar trobar parella, en el moment en que comenava PMM. #6 A Romania havia deixat lherona sota forta pressi familiar i amb ajuda dalcohol. Aqu fa dos anys va comenar PMM, per seguia punxant-se herona i cocana, tot i saber que era perills. Des de fa uns mesos ha baixat la dosis de metadona i tamb de drogues. Actualment no consumeix herona, noms cocana de tant en tant (uns tres cops al mes, diu), per li s molt difcil deixar de punxar-se. Considera la metadona muy mala, sobretot si es pren durant molt de temps, perqu tamb s una droga, gaireb com lherona, i dona mono igual, per creu que s el millor mtode per a deixar lherona. Diu que deixar-la amb ajuda dalcohol pot provocar que tacabis enganxant a lalcohol. #7 Durant el seu historial daddicci va deixar lherona repetides vegades a Romania. Normalment ho feia sense tractament ni substncies substitutives. Comenta que a Romania lherona s molt diferent a la daqu i que all li resultava molt ms fcil deixar el consum. El mono li durava uns tres dies i no li era tant difcil deixar-ho. Abans de venir a Espanya va deixar el consum amb lajuda de metadona en pastilles, que va prendre noms durant uns dies. Aqu ha pres metadona comprada al carrer i desprs ha comenat PMM. Ara est en PMM, per de tant en tant consumeix cocana injectada en vena i si sha oblidat de recollir la metadona consumeix speedball per fer passar el mono. Considera que la millor ajuda per a deixar el consum s canviar de lloc, dentorn. La metadona es buena, pero para quien sabe tomar. Creu que prendre-la durant molt temps pot ser perills, perqu es igual como caballo. #8 Diu que ha deixat la droga una vegada, a Itlia, per no deixa molt clar com ho aconsegueix i si ho fa amb metadona (declara que en tenia, per que no la prenia). En tot cas, els anys que fa que est a Barcelona no ha deixat mai de consumir de forma estable. Lnic que lajuda a deixar el consum s ingressar a pres. All pren metadona, per al sortir li resulta impossible no consumir. T una gran desconfiana cap a la metadona i el PMM i diu que noms serveix per a treures el mono, per que s molt perillosa. Per la seva experincia, la majoria de collegues que estan en PMM (entenem que romanesos, doncs aquest entrevistat es mou bsicament amb compatriotes) segueixen injectant-se drogues, tant herona com cocana, aix que noms intensifiquen el problema de laddicci.
3.2.5.1 Aturades en el consum L entrevistada #1, lnica que ha iniciat el consum de drogues al arribar a Catalunya i que presenta un perfil clarament excntric respecte al resta d entrevistats, s la consumidora ms recent i tamb la nica que no ha tingut parades en el consum, si b actualment reconeix haver-lo disminut considerablement. Tots els altres entrevistats, els de Bucarest/Barcelona, han tingut alguna parada en el consum al llarg dels seus dilatats historials de consum. Gaireb tots ells han tingut parades bastant llargues en el consum (de 6, 5, 2, 1 anys o varis mesos) estant encara a Romania. Noms un dells declara deixar lherona al sortir de Romania, per aquesta seria una parada segurament no molt llarga. Cap dels 7 entrevistats que han tingut parades en el consum abans darribar a Catalunya ha deixat la droga grcies a un tractament. 3 dells van deixar el consum dherona al ingressar a la pres, on van passar el mono a pl (2) o amb ajuda de frmacs, per sense cap opiaci substitutiu. Els altres 4 ho deixaren per ells sols, amb suport familiar o amb lajuda dalcohol o de 15 pastilles de metadona, en un cas.
67
Alguns entrevistats ens han comentat que la qualitat de lherona s diferent a Romania i que els era ms fcil deixar aquella herona que la que hi ha aqu. Sigui com sigui, sembla que a Barcelona les dificultats per a deixar el consum sn majors, a pesar dhaver-hi una major nombre de recursos per a deixar les drogues. Dels 8 entrevistats, noms un va deixar durant uns 2 anys el consum a travs de PMM, a pesar de que 6 dells estan en PMM. Un altre va deixar el consum mentre estava en pres i prenia metadona, per va reprendre el consum de drogues injectables al sortir de la pres. (Cal tenir en compte que molts daquests antics heronmans a larribar al nostre pas han comenat a consumir cocana i per tant les seves expectatives de deixar el consum tamb han variat).
3.2.5.2 PMM o altres tractaments A Romania cap dels entrevistats havia estat en tractament substitutiu amb metadona, tot i que algun havia provat la metadona i lhavia utilitzat com a automedicaci per a deixar el consum. En canvi, al arribar a Catalunya, la majoria (6 dels 8 entrevistats) tard o dhora ha comenat el Programa de manteniment amb metadona. Sorprn el fet de que la majoria dels entrevistats critica la metadona i el seu s li sembla perills, per en canvi comencen el programa i la majoria shi mantenen (tot i que 1 dels 6 ha declarat que vol deixar en breu el PMM). En la majoria dels casos analitzats i a la llum de les poques dades de que disposem tot sembla indicar que els entrevistats estan molt lluny de seguir el PMM correctament. En el primer cas, sembla que l entrevistada ha iniciat PMM essent bsicament consumidora de cocana, per, novament, aquest s un cas allat. En tots els casos dentrevistats que estan en PMM (inclosa l entrevistada de Reus), els usuaris segueixen injectant-se cocana (principalment), herona o speedball, combinant-la amb la metadona subministrada els matins. En quatre dels casos, el consum injectat s noms espordic, en dos dels casos s diari. Per tant, dels 6 usuaris que han iniciat PMM (duna mostra de 8), noms un ha seguit el PMM adequadament, encara que actualment torna a punxar-se, mentre continua prenent metadona. Sembla haver-hi una relaci indirecta entre linici de PMM i el consum de cocana (encara que aquests dos fets no siguin contemporanis) entre almenys una part important dels UDVP romanesos de Barcelona i s possible que existeixi una tendncia en aquest sentit. Com veurem a lapartat segent, alguns romanesos veuen en la metadona una soluci al mono (els participants al grup focal tamb ens comentaven aix), que els alleuja una mica i els permet estar ms tranquils, i buscar-se la vida millor (com apuntaven els participants a GF), per molt sovint l ingrs a PMM no significa que baixi la freqncia dinjeccions, ni la quantitat injectada. Per tant, tot sembla indicar que una part ms o menys important dels UDVP romanesos normalment no comencen tractament amb PMM amb la intenci principal de deixar les drogues, si no com a quelcom que els ajuda, els dona una certa estabilitat i els lliura del mono de lherona. Aix no vol dir que no hi hagi casos en que la finalitat que es busqui sigui deixar el consum, i de fet, alguns dels entrevistats han disminut considerablement el consum de drogues injectables.
3.2.5.3 Percepci i usos no reglats de la metadona La majoria dels entrevistats tenen una postura bastant crtica respecte la metadona. Noms un dells en t una idea clarament positiva, tot i que afirma que en el seu cas no el pot ajudar a deixar completament les drogues injectades. El resta t una opini ms negativa de la metadona.
68
En general la consideren perillosa, especialment el seu s perllongat. Alguns han manifestat el temor al seu poder addictiu i a un sndrome dabstinncia ms dur i llarg que en el cas de lherona. Majoritriament, els entrevistats perceben la metadona com una droga ms, que es diferencia poc de lherona. Un entrevistat (lnic que ha seguit, pel que sembla, adequadament PMM) creu que la metadona fa mal a la salut. Un altre tpic que ens han comentat bastants entrevistats s que els usuaris que comencen PMM rarament deixen de punxar-se, i que ls de metadona, lluny dajudar-los, pot empitjorar la seva situaci. Aquest tpic sembla bastant justificat pel que hem vist tant a les entrevistes com al grup focal. Una altra idea recurrent entre els entrevistats s que la metadona serveix bsicament per a treurels el mono i pel que sembla varis dels usuaris entrevistats la usen per a aquesta fi, ja sigui estant en PMM, com comprant espordicament metadona al carrer. Amb tot, la meitat dels entrevistats, encara que es mostrin crtics amb ls de metadona i la considerin en general negativa, tamb hi veuen aspectes positius i consideren que s la millor ajuda possible per a un toxicman per a deixar el consum dherona i per a reduir el consum de drogues en general. Un altre tpic que algun entrevistat ha comentat (val a dir que molt ms ests en altres collectius, com el georgi), s veure la metadona com a un instrument til per a deixar el consum dherona, per noms per a passar el mono els primers dies de no consum, per a seguidament anar baixant molt rpidament la dosi i deixar-la completament desprs de 4 o 5 dies. No obstant aix, pel que sembla, els romanesos prefereixen ingressar en PMM i tenir la metadona assegurada i gratuta, que no pas comprar-la al carrer i utilitzar-la com a automedicaci, si els comparem amb daltres collectius, com el georgi. Per a concloure aquest apartat, podem dir que en general els UDVP romanesos a Catalunya entren en contacte de forma directa amb la metadona al nostre pas encara que la puguin conixer ja abans darribar aqu. La consideren en general de forma negativa i li tenen respecte, per, paradoxalment, molts dells comencen PMM i pel que sembla es mantenen en el programa. No obstant, un cop comenat PMM molts dells segueixen injectant-se drogues: la majoria continua amb consum de cocana i alguns tamb dherona o speedball, malgrat el respecte que els produeix la metadona i de la conscincia de risc de barrejar-la amb herona.

#1 La seva situaci sha deteriorat amb el consum de drogues fins a portar-la a exercir la prostituci i a perdre la casa. #2 Aqu diu que consumeix ms, per no cada dia. Si te diners consumeix. Aix s degut a la facilitat daconseguir diners aqu i a lentorn: aqu tothom es punxa. La cocana li sembla una droga ms perillosa que lherona, perqu t conseqncies psicolgiques, et fa tornar boig. #3 Aqu consumeix ms, per la vida en general s millor. Es viu millor aqu i s ms fcil buscar-se la vida.
69
#4 La situaci aqu ha empitjorat, a conseqncia del debut en el consum de cocana, que fa que consumeixi de forma compulsiva. La cocana li sembla en general una droga ms perillosa, perqu afecta al cap. #5 El consum ha augmentat aqu, per en general la seva situaci vital s millor. Materialment est millor, s ms fcil buscar-se la vida, en definitiva, no t tants problemes. La droga ms perillosa s la cocana: fa que consumeixis molt ms i et torna boig. #6 El consum ha augmentat a Catalunya i la seva situaci vital ha empitjorat a causa de les drogues. La droga ms perillosa s lherona, perqu provoca mono, encara que la cocana fa que consumeixis ms i et torna boig. #7 El consum de drogues ha augmentat molt aqu. Sobretot perqu aqu les drogues sn ms assequibles: s fcil comprar-les, molta gent en t i et pot invitar i a ms aqu s ms fcil aconseguir diners que a Romania. No obstant consumir ms, considera que la seva situaci vital ha millorat aqu. #8 E: "Tu situacin en Espaa es peor o mejor que en Rumania? Ad: Peor, muy peor. E: Por qu? Ad: Por todo Tengo faltas de todo. Aqu no hay nada. E: Entonces por qu no vuelves a Rumania? Ad: Por culpa de coca E: Porque ests enganchado... Ad: S... y no te deja pensar bien.
Tots els entrevistats declaren que el consum de drogues injectades ha augmentat des de que sn a Catalunya: per a alguns, poc, per per a la majoria bastant o molt. Les explicacions a aquest fenomen que ens comenten sn diverses12: - El fet de que a Barcelona (la majoria dels entrevistats es troba a la ciutat) les drogues sn molt assequibles. A la zona on es mouen hi ha molts punts de venta i els camells sn assequibles. Alhora, els preus sn molt baixos. - Consumir no implica massa perill, no hi ha massa control policial i es pot aconseguir material fcilment i consumir amb seguretat als PRD. A ms, el fet dhaver-hi molts toxicmans al Raval (on es mouen principalment els romanesos), fa que hi hagi molta gent que porti droga a sobre i que amb qui potencialment puguis compartir, buscar-te la vida plegats o b que et puguin invitar en un moment de necessitat. - Es fcil buscar-se la vida a Barcelona. - El debut en el consum de cocana fa que lusuari augmenti el consum i sovint aquest es torna compulsiu. Aquesta sigui segurament una de les causes principals de laugment en el consum en UDVP romanesos a Catalunya. La majoria dels usuaris la consideren la cocana una droga molt perillosa, per a ms de la meitat, ms que lherona i aix tant per els que sn consumidors de cocana com els que no lhan provat o no la consumeixen. Consideren que s una droga psicolgicament ms addictiva i incontrolable i que un cop comences a consumir, sempre en vols ms i s molt difcil parar. Un altre tpic com entre els romanesos en general i que aqu ens ha comentat la majoria d entrevistats s que la cocana tafecta molt el cervell, que crea paranoia,
12
Aqu ens basarem tamb en les dades obtingudes en els grups focals del mateix estudi.
70
altera la conducta i que en definitiva te vuelve loco. Aquest tpic pot haver mantingut els UDVP romanesos allunyats del consum de cocana, una droga per a ells desconeguda abans darribar a Catalunya, durant un temps, per sembla que poc a poc lhan anat provant i cada cop sn ms els romanesos que la consumeixen. En aquest sentit ser interessant contrastar les dades de consum de lestudi REDAN 2008/9 amb la nova edici prevista per a 2011. Per lalta freqncia de consum de cocana entre els romanesos amb qui hem anat tractant al llarg de lestudi, des daqu ens atrevim a preveure que aquesta freqncia augmentar en el futur. A pesar de que els vuit entrevistats consumeixen ms aqu que a Romania, preguntats per la percepci de levoluci de la seva situaci vital aqu, exactament la meitat ha declarat que consideren que la seva situaci vital, la seva vida en general, ha millorat aqu. Consumeixen ms, per les seves condicions de vida sn millors i no tornarien a Romania. Laltra meitat ha declarat que la situaci vital s pitjor aqu, precisament per la intensificaci en el consum de drogues, especialment la cocana.
3.3. s de serveis i freqentaci

#1 Va a La Illeta, Reus, per fer PIX i calor caf. No li agrada gens perqu hi ha altres toxicmans. No li interessa la idea de que obrin un EVA a Reus. #2 Freqenta noms Baluard, noms per a PIX i EVA, tot i que tamb coneix Saps. A vegades es troba amb gent que busca a Baluard. Ho ha conegut a travs de contactes. Es punxa a Baluard i a casa. No t problemes de racisme amb els treballadors romanesos ni amb ning altre, per tant no creu que siguin necessaris mediadors culturals. Valora molt positivament els centres, per la higiene i el treball de prevenci de la salut que fan. Lnic problema que hi veu s que tenen pocs llocs d EVA. Creu que a Romania tamb nhi hauria dhaver. #3 Noms freqenta Baluard: per a EVA, PIX, calor, caf i com a punt de trobada social. Valora els centres positivament, especialment comparant amb Romania, on no nhi ha. Ha conegut Baluard a travs de collegues de drogues. Creu que seria bo que hi haguessin treballadors que parlessin romans, doncs molts nous usuaris no parlen b el castell. Seria bo que hi haguessin aquests centres a Romania, per el govern s molt corrupte i no fa res. #4 Coneix Saps, mbit Robadors, Bus Zona Franca, El Local de la Mina, per on ms va s a Baluard, especialment per fer PIX. On ms es punxa s a casa seva, per si t mono ho fa al carrer. Ha conegut els centres a travs de gent del seu barri que lhan informat. Utilitza Baluard com a punt de trobada. Consumeix i fa PIX a Baluard, i a vegades menja alguna cosa. Mai ha notat racisme als PRD, per creu que seria bo disposar dun mediador romans, rrom o no, per que provingus duna zona del pas que li permets estar sensibilitzat amb la problemtica. Valora molt positivament els PRD i diu que seria bo que ni haguessin a Romania, per en tot cas aix no influenciaria en el seu procs migratori. #5 Normalment consumeix a les sales, mai a casa, ja que hi ha la seva filla petita. Prefereix usar EVA perqu ha tingut moltes sobredosis. Ha conegut Baluard a travs del collega de drogues amb qui va reprendre el consum. Considera molt positius els PRD, tant pel servei que fan a la societat com als propis toxicmans. Dels educadors dels PRD diu que estn ms cerca que mi familia la gente que trabaja all. Lnica crtica s que creu que haurien de funcionar 24 hores i donar ajuda de carrer als sancionats. Usa Baluard bsicament per a consumir, per ara tamb per a dutxar-se. Considera que seria bo que hi haguessin aquests centres a Romania. Es bo que hi hagi mediadors que parlin en la mateixa llengua natal que els usuaris, per a vegades hi ha problemes entre els mediadors romanesos i els rrom. Potser seria bo per a alguns usuaris que hi hagus un mediador rrom, per ell no ho necessita.
71
#6 Coneix Baluard i Saps. Consumeix al carrer o b a lEVA, mai a casa. T una valoraci molt negativa dels PRD i els considera indirectament responsables d haver-se reenganxat a les drogues. E: Y como has descubierto estas salas de consumo? Do: Con gente, he ido con mis paisanos Mejor no encontraba esto, Baluard y estos centros cuando he encontrado esto he empezado a consumir ms. E: Has empezado a consumir ms al conocer estos centros? Do: S, ms gente, ms droga. Antes estaba solo, con gente que no tomaba droga. E: O sea, all puedes encontrar gente, ms fcil para ti estos centros han sido malos? Do: S, muy malos. E: Han hecho que consumas ms drogas? Do: S. E: T crees que si no hubiera estos centros Do: Creo que no habra empezado a tomar. E: Pero las primeras veces aqu has encontrado gente que tomaba, tambin rumanos, no? Do: S, ellos me han enseado. E: Ellos te han enseado, y ahora t si quieres vienes aqu. pero no por la jeringuilla, vienes por la gente, los amigos? Do: Los amigos, los encuentro all. E: Muy interesante tu opinin, crees que estos centros son malos o buenos? Do: Malos. Es mejor que haya centros donde poder dejar la droga, no donde poder consumir. E: Entonces tu valoracin es bastante mala, preferiras que no existieran estos centros? en Rumania hay centros as? Do: No. Hay centros donde quitar, pero no donde consumir. E: Crees que es mejor que no haya centros de consumo? Do: S, es mejor. Si hay centros, all puedes consumir, te lo dan fcil. En mi pas la ley no te deja tomar, puedes hacer crcel, si consumes, all si te dejan consumir, no te hace nadie nada, como libre, as Es fcil para tomar. () En mi pensamiento es solo un centro para tomar, no para dejar de tomar. Utilitza Baluard com a punt de consum i lloc de trobada amb altres collegues de drogues. Mai ha tingut problemes de racisme. Considera que seria bo que hi hagus un mediador romans, per a tractar els romanesos que volguessin deixar el consum. Crec que no hi tenen per qu haver problemes entre mediadors romanesos i usuaris rrom ja que la gente que toma droga son como hermanos. #7 Coneix mbit Robadors, Baluard i Saps, noms es mou pel Raval. Va conixer aquests centres a travs dun collega de droga romans. Consumeix a Baluard, i si no est obert, a Saps o al carrer (per guardant les xutes per a intercanvi). Fa servir totes les prestacions de Baluard i tamb com a punt de trobada amb els collegues. Valora molt positivament els PRD, pel servei en prevenci que fan tant a la societat com als toxicmans. Abans pensava que els PRD eren dolents pels toxicmans, que feien que consumissin ms, per ara pensa que milloren les seves condicions de vida i el seu estat de salut. Creu que haurien de fer ms cursets en salut i altres temes per als usuaris. Creu que fora bo que hi haguessin PRD a Romania. Mai ha tingut problemes de racisme als PRD, per si a la societat catalana, especialment al buscar feina. Desprs diu que hi ha treballadors romanesos a Baluard que tracten malament els rrom. Per tant, creu que es bo que hi hagi mediadors culturals que parlin romans, per que s important que no siguin romanesos. Podrien ser rrom o espanyols que parlen romans. Entre romanesos i rrom hi solen haver problemes de racisme. #8 No li interessa el tema dels PRD, no en vol parlar. Abans anava molt a Baluard, per diu que ara no li agrada, hi ha chivatos, li fan moltes preguntes. Actualment noms fa grans intercanvis a travs dun amic, ell no shi vol acostar. Consumeix en un petit local ocupat o al carrer. Diu que seria bo que hi hagus mediadors romanesos. En alguna ocasi ha notat conductes xenfobes en els centres.
Una entrevistada, la de Reus, utilitza la sala La Illeta per a calor i caf, tot i que reconeix que no li agrada, perqu hi ha molts usuaris de drogues. Est en PMM i fa PIX al CAS de Reus. Tamb utilitza un menjador social de Reus. La resta dusuaris, els de Barcelona/Bucarest, majoritaris a Catalunya, es mouen per a temes de drogues gaireb exclusivament a la zona del Raval de Barcelona. Tots els entrevistats de Barcelona declaren Baluard com a PRD de referncia, ms
72
freqentat. La majoria coneix tamb altres sales del Raval, especialment SAPS i mbit Robadors. Noms dos usuaris han declarat conixer altres serveis datenci a persones drogodependents metropolitans, com el Bus-Zona Franca i El Local de La Mina (1 entrevistat) i el CAS de Vall d Hebron (1 entrevistat). Per tant, podem dir que els UDVP romanesos de Barcelona es vinculen noms a serveis molt bsics de la xarxa de prestacions socio-sanitries. Ens parlen gaireb exclusivament de PRD, per no daltres prestacions com albergs o menjadors, centres de dia, CAS, etc.

Lentrevistada de Reus ha declarat que coneix les prestacions socio-sanitries de Reus grcies a la seva parella, un espanyol, amb qui comen a consumir drogues. Els entrevistats de Barcelona/Bucarest han declarat tots que arriben a conixer els PRD catalans i altres serveis a travs de collegues de drogues. La majoria ha declarat que aquests collegues eren romanesos i en algun cas, de la mateixa ciutat i barri que lentrevistat. Aix ens mostra novament la solidesa i extensi de la xarxa social dels bucarestins a Barcelona.

Els entrevistats prcticament no contemplen cap tipus de dificultat daccs. Quant a les barreres ds, aquestes sn tamb mnimes. La majoria dusuaris ens ha dit que no han tingut mai cap problema, ni de racisme ni daltre tipus, als punts datenci de la xarxa. Noms dos entrevistats han patit situacions de racisme als PRD, per ha estat amb treballadors romanesos, que els discriminaven per ser rrom. Un parell dusuaris, veuen si de cas com a barrera (o almenys com a aspectes que es podrien millorar) lhorari limitat i el redut nombre de taules de consum als EVA. Dos usuaris ens parlen tamb de linconvenient de trobar altres consumidors als PRD, que pot induir a un major consum.
3.3.4 Motius de freqentaci als diferents serveis. Especificitat ds.

Els principals motius de freqentaci als PRD catalans sn lintercanvi de xeringues i el consum als espais de venopunci assistida. La meitat dels romanesos entrevistats ha declarat que usa tamb les prestacions de calor i caf i dhigiene dels PRD i una part tamb hi recull diriament la metadona. Un altre motiu de freqentaci que han declarat 5 dels 8 entrevistats s ls que s fa dels centres de reducci de danys (i aqu haurem de parlar ms en concret de la sala Baluard) com a punt de trobada del collectiu. La majoria dusuaris ha declarat que sovint van a Baluard si han de trobar alg o desitgen comunicar-se amb gent del seu entorn. Aquesta podria ser una de les raons per les quals els UDVP romanesos de Barcelona mostren una preferncia tan absoluta per la sala Baluard i prcticament no freqenten els altres centres del Raval (i bviament tenint en compte les altres caracterstiques objectives que fan de la sala Baluard un lloc preferent per als usuaris: major nombre despais de consum, prestacions, alta tolerncia daccs, etc.). Sigui com sigui, en els ltims anys la sala Baluard sha convertit en un dels principals punts de trobada dels UDVP romanesos del Raval, i
73
aix explica la seva nombrosa presncia, no tan sols als espais sanitaris o a la sala de calor i caf, sin tamb a fora de Baluard, a la Plaa Blanquerna. Limportant paper que juguen alguns PRD catalans com a punt de trobada duna determinada xarxa social s un factor que no shauria de subestimar i hauria de tenir una valoraci i un tractament especfics. Cal indicar tamb que els PRD no sn noms el punt de trobada del subgrup UDVP romans, sin de tot el collectiu dUDVP de Barcelona, i per tant s en aquests punts on una comunitat tan tancada com la UDVP Barcelona/Bucarest entra en contacte amb usuaris daltres nacionalitats i les seves prctiques. En aquest sentit, s segurament en punts com Baluard, on els usuaris romanesos entren en contacte per primera vegada amb drogues abans desconegudes o durant bastant de temps ignorades, com la cocana.
3.3.5 Percepci dels serveis pels propis usuaris

La percepci dels serveis per part dels entrevistats romanesos s predominantment positiva. 5 del 8 entrevistats han expressat una opini molt positiva dels PRD catalans. Alguns dells han posat molt dmfasi en les seves valoracions i han argumentat les seves respostes. Alguns han destacat lajuda que presten a les persones usuries de drogues, el seu treball de prevenci dinfeccions dins el propi collectiu, per tamb la seva funci de prevenci en el conjunt de la societat. Tots aquests usuaris han destacat la necessitat de que sobrin serveis de caracterstiques similars a Romania, on no hi ha ms que alguns PIX. No obstant, creuen que la presncia de PRD al seu pas no tindria una influncia clara en les decisions sobre el procs migratori. Es cert que al grup focal amb romanesos i a algunes respostes dels entrevistats ens han comentat que la presncia de PRD a Catalunya podia actuar en alguns casos com a factor pull per als UDVP romanesos a lhora de decidir-se a emigrar, per no hem de veure aquest factor com a determinant, sin ms aviat com una caracterstica positiva de ms que contribueix a fer de Barcelona, Catalunya o Espanya un dest migratori atractiu per als UDVP. Tres dels entrevistats tenen una opini negativa dels centres de reducci de danys. Dos dells declaren que no els agraden per motius ms o menys vagues: Perqu hi ha un ambient de toxicmans o perqu els treballadors volen saber massa coses i hi ha xivatos. Un altre usuari t una percepci totalment negativa dels centres i considera que sn llocs on ajudant logsticament els toxicmans i creant un punt de trobada es promou el consum de drogues i en conseqncia culpabilitza parcialment els PRD de laugment del consum a Catalunya. Cal destacar que una entrevistada antigament pensava el mateix, per que amb el temps la seva opini sha tornat molt positiva.

#1 Diu que te cura de la seva salut i es fa anlisis de sang cada mes, per el seu testimoni s dubts. #2 Es troba b de salut, noms li fan mal les dents. Sha fet dos anlisis de sang els ltims anys, un a Romania i un aqu. Diu que no t targeta sanitria ni sap com aconseguir-la, aix que si t algun
74
problema de salut sen anir a Romania al metge. Diu no tenir cap malaltia infecciosa i diu que va molt amb compte al consumir per no infectar-se. Creu que tothom t l hepatitis C al nixer i que lagulla el que fa s activar-la. #3 Es troba malament de salut i aquesta s una de les causes principals per a decidir-se a deixar les drogues. Diu que fa una analtica de sang cada tres mesos. Ara est en tractament per a la tuberculosis (fa 20 anys la va contraure per primera vegada), va cada dia a Drassanes. Diu que t Hepatitis. #4 Considera que est b de salut. T hepatitis C, per no es preocupa massa perqu de moment no li fa res. Si t algun problema de salut el primer que fa s anar a Baluard, mai va a lhospital. Fa anlisis de sang cada any, lltim fa un any a Baluard. No li fa por de contraure malalties per ser consumidor: est acostumat, t experincia i mai comparteix material dinjecci usat prviament per un altre. #5 T els papers en regla i la targeta sanitria. Fa anlisis de sang, els ltims al seu CAS, a la Vall d Hebron. Si t problemes de salut va al CAP o a lhospital (fa poc va estar ingressat per problemes al fetge). T hepatitis C. #6 T targeta sanitria, per per a les consultes va a Baluard. Fa set mesos va fe anlisis de sang per ltima vegada i no t cap malaltia. #7 Tenia la targeta sanitria, per la va perdre. No ha fet cap analtica de sang a la seva vida, perqu t por dels resultats (diu que lin van fer una sense dir-li, un cop que estava ingressada). Diu que ara es t ms cura de la salut que abans i que vol fer anlisis. Si t algun problema va directament al metge, amb el passaport. #8 No t targeta sanitria. Sha fet lltima analtica sang fa uns mesos. T l hepatitis C des de fa anys i va iniciar tractament amb Interfer13 a la pres, a Romania, per va interrompre el tractament. Ara no t intenci de curar-se. Diu que tots els toxicmans tenen hepatitis C. Si te algun problema de salut, diu que sapanya sol, que sap qu cal fer. De moment creu que el seu estat de salut est b.
3.4.1.1 Cobertura de necessitats a nivell de salut La meitat dels usuaris entrevistats ha tramitat la targeta sanitria, tot i que un dells lha perdut i ara no la t. Dels que la tenen, 3 dells diuen usar el circuit sanitari amb normalitat, van al CAP o a urgncies si tenen algun problema i de fet dos dells han estat ltimament ingressats o en tractament hospitalari. La resta no estan tant vinculats al circuit sanitari. Els que no disposen de targeta sanitria declaren altres sortides en cas de necessitat sanitria. Un diu que acudeix a Baluard, un altre, que intenta espavilar-se sol i un altre declara que en cas de malaltia viatjaria a Romania per anar al metge. La majoria ha fet anlisis de sang almenys un cop lltim any, per cal destacar que una entrevistada ha declarat no haver fet analtiques mai a la vida.
3.4.1.2 Estat de salut real i percebuda La majoria ha declarat tenir un bon estat de salut; noms un parell dusuaris estan descontents amb el seu estat de salut actual. Almenys la meitat t Hepatitis C (no tothom ha declarat quines malalties tenia). Quan a aquesta malaltia infecciosa, sembla que hi ha moltes teories populars sobre ella. Un usuari creu que aquesta
13
Criteris dindicaci de tractament de les hepatitis vriques: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/critindi2007.pdf
75
infecci s innata en totes les persones i que injectant-se amb agulla sactiva. Un altre usuari ha declarat que tots els toxicmans la tenen.
3.4.1.3 Percepci de risc per la salut quant al consum de drogues Tots ells reconeixen el perill que comporta el consum de drogues per via parenteral, per tots ells confien en lexperincia prpia i diuen que tenen cura de no infectarse de cap malaltia que no tinguin. Una usuria ha declarat que mai sha fet anlisis de sang pel temor a que li anuncin que t alguna malaltia infecciosa greu. Tots ells coincideixen en que la sida s la malaltia ms perillosa i la que els fa ms por agafar. Cal indicar que alguns romanesos amb qui hem parlat, tant a les entrevistes com al grup focal ens han ens han comentat la creena de que a Romania no hi ha gaire VIH/Sida, almenys entre UDVP i que, en canvi, a l arribar a Barcelona molts shan infectat. Alguns han declarat que creuen que aqu hi ha molta ms sida, possiblement a conseqncia duna presncia major de diferents nacionalitats.
socials,
econmiques,
#1 Actualment i per primera vegada es troba al carrer, han ocupat una casa vella amb la seva parella. Menja en un menjador social. No t ingressos, per diu no necessitar-ne perqu no consumeix. #2 Viu amb un collega romans i una parella de peruans en un pis de lloguer, la va trobar a travs dun anuncia en un locutori. Menja entrepans al carrer i a vegades a Baluard. Es busca la vida robant roba i revenent-la a compradors fixes, per tres quarts del que costa al mercat. Diu que s vital tenir compradors: s ms fcil que la policia tatrapi venent al carrer que no pas robant. #3 Actualment ella i la seva filla de 19 anys estan al carrer. Dorm en un banc i a vegades a casa duna amiga, on tamb es renta. Quan t diners van a un hostal, per no t suficients diners com per pagar una habitaci tot el mes per ella i la seva filla. Mengen al carrer, compren al supermercat. Es busca la vida robant a turistes, per una mica lluny del Raval (la zona on consumeix) i la Rambla, per tema de que la policia per aqu la coneix i hi ha molts secretes. #4 Viu en una casa amb la seva dona i altres llogaters, incloent el llogater, que s espanyol (i no sap que ell consumeix). Es renta i menja a casa seva (cuina la seva dona). Es busca la vida robant productes dalimentaci o roba per tot Barcelona i revenent-ho a nombrosos clients. Comenta que a Barcelona no hi ha molt de problema amb la policia. Du: En Rumania si robas una chaqueta y te pilla la polica, te dan 5 o 6 aos de crcel. Aqu te da multa, o te da tres das de calabozo. E: Casi nada... Du: Esto es nada. E: Entonces esto es tambin una razn para vivir aqu en Espaa? Du: S. E: Crees que hay mucha gente que ha venido de Bucarest as? Du: S, mucha. #5 Dorm (si no est consumint cocana), menja i es renta a casa seva. Viu amb la seva parella, que cuina. #6 Viu amb una noia romanesa i un bolivi al pis dun espanyol. Cuina all menjar que recull del que llencen els supermercats. Des de que est en PMM, no vol robar ms i est recollint ferralla fins que no li facin els papers nous (va perdre tots els documents) i pugui buscar una feina. Abans robava a botigues, per tot Barcelona.
76
#7 Viu en una casa ocupada amb la seva mare discapacitada (amb cadira de rodes), un noi romans i un altre dominic des de fa tres mesos. Els ltims dos o tres anys ha anat passant per pisos llogats, cases ocupades i el carrer, sempre amb la seva mare. Prefereix viure amb altres estrangers abans que romanesos, amb qui sempre hi ha problemes. Ara recull xavalla, doncs la seva mare est malament i pateix per si la detenen. Fa poc feia de camell dherona i ara el jutja li demana 4 anys de pres. #8 Viu en un petit local ocupat, molt precari, que molts romanesos fan servir per a punxar-se. Conec el local i s molt precari. Es busca la vida com a carterista, robant a turistes, fora del Raval. Comenta que els romanesos no tenen mala relaci amb la policia perqu no roben amb violncia.
3.4.2.1 Guanyar diners o Buscar-se la vida La majoria aconsegueix els diners robant o amb activitats vinculades, tot i que no tots. Dels que roben, la meitat diu robar en establiments i desprs revendre a clients coneguts amb anterioritat; un parell, en canvi, shan declarat carteristes. s interessant com gaireb tots ells han declarat que no roben a la mateixa zona on viuen i consumeixen, i que per tant no solen robar al barri del Raval. Un parell ha condicionat el fet de robar al consum, i ha declarat que quan no consumeix tampoc comet robatoris. Dos han declarat estar recollint xavalla, ara que consumeixen poc, per fa poc temps un dels dos robava i laltre venia drogues (herona, com a punter, a escala reduda). Una entrevistada ha declarat haver estat prostituint-se, tot i que ho ha deixat al reduir el consum. Molts dels entrevistats, tots els participants al grup focal i molt altres romanesos amb qui hem parlat durant la fase dobservaci han referit que la llei s molt permissiva a Espanya amb els petits furts (pel que sembla els romanesos no solen robar amb violncia), especialment comparant amb Romania, per tamb amb tercers pasos dEuropa Occidental on tamb emigren els romanesos. Aquest s un dels factors que fan dEspanya un dest migratori ptim per al grup de poblaci diana, noms un dels entrevistats ha declarat haver treballat en ocupacions legals i noms un dells ha declarat la seva voluntat de posar-se a buscar treball en el futur.
3.4.2.2 Habitatge. Alimentaci. Higiene Quant lhabitatge, la meitat dels entrevistats viuen en cases de lloguer amb altres persones: poden compartir habitaci amb amics, parella o altres familiars, per el resta de llogaters o propietari no sn romanesos, sin sud-americans (en tres casos), espanyols, pakistanesos o daltres nacionalitats. Tres viuen en cases ocupades, per en dos dels casos tan precries que es pot considerar que estan gaireb sense sostre. Noms una entrevistada ha declarat estar vivint al carrer (amb la seva filla de 19 anys, tamb injectora), per altres han declarat estar vivint al carrer anteriorment. Cap dels usuaris ens ha parlat dels albergs municipals. Els que tenen casa declaren rentar-se a casa, per un dells tamb a Baluard. Una de les usuries que est al carrer es renta a casa duna amiga. La meitat dels usuaris ha declarat menjar a casa, tot i que amb poca regularitat. Tres usuaris mengen al carrer, productes de supermercat o entrepans i un dells a vegades menja alguna cosa a Baluard. Noms una dels entrevistats, la de Reus, usa un menjador social per a alimentar-se.
77
Aix doncs, els romanesos (almenys els de Barcelona/Bucarest) semblen mostrar en general poca o cap vinculaci al circuit de cobertura de necessitats dalimentaci i alberg.
3.5. Xarxes socials

#1 T contacte amb la famlia, inclosa la seva filla. La seva parella, un espanyol, s consumidora. T alguns amics consumidors, espanyols. A Romania no tenia cap contacte amb consumidors. Els romanesos no li cauen b, ni gitanos ni paios: els hi t por i no li agrada relacionar-se amb ells (diu que pot ser conseqncia del tracte que va tenir amb el proxeneta que la va portar aqu, que era romans). Zona de consum: Reus. #2 Es va ajuntar ja essent consumidor amb una noia romanesa no consumidora. Tenen una filla dany i mig que viu a Bucarest amb els pares de la mare. La noia viu a Madrid, tenen contacte i es veuen de tant en tant a Barcelona o van a Bucarest a veure la filla. Amb la parella a vegades usa preservatiu. No t altres relacions sexuals. A vegades envia diners a Romania. A Romania tenia molts amics que es punxaven. Aqu es relaciona sobretot amb romanesos, tant consumidors, com no consumidors, per sempre dels que es dediquen a robar. No t relaci amb romanesos de lemigraci laboral. Els georgians no li cauen b. T poca relaci amb espanyols, bsicament es relaciona amb gitanos. Zona de consum: Raval. #3 T una filla de 19 anys aqu i tres de ms petits a Romania, amb la seva mare de 79 anys. Quan pot els envia diners, ja que tots depenen della. Diu que els seus fills no consumeixen ni saben que ella consumeix. La seva filla gran consumeix herona en vena des de fa 5 mesos, va debutar a Barcelona. No t parella ni relacions sexuals, ni ho desitja. Es relaciona sobretot amb romanesos, tan consumidors com no consumidors, per no amb romanesos de lemigraci laboral. Gaireb tots els que coneix sn de Bucarest, a molts ja els coneixia quan vivia all. Fora del Raval es relaciona tamb amb gent daltres nacionalitats, per poc. A Romania tenia amistats tant amb consumidors com no consumidors. A Alemanya tenia molts amics consumidors, sobretot romanesos. Zona de consum: Raval. #4 Normalment no envia diners als fills a Romania, noms quan en t bastants, per mant contacte. Creu que els fills no consumeixen, noms el seu germ. Noms t relacions sexuals amb la seva dona, sense preservatiu. Aqu es relaciona sobretot amb romanesos, especialment consumidors. Amb els romanesos no consumidors la relaci no s bona. A Romania els seus amics eren consumidors, per no tots. Es porta b amb qualsevol collectiu, per bsicament es relaciona amb romanesos. Zona de consum: Raval, Zona franca a vegades. #5 T parella i filla a Barcelona. T contacte amb la seva mare, a Romania, per no envia diners. La seva dona treballa. Noms t relacions sexuals amb la seva dona, sense preservatiu (la dona ha contret hepatitis C). A Romania la majoria dels seus amics no eren consumidors, noms alguns ho eren. Aqu prcticament tots els seus coneguts sn consumidors. De totes maneres sol anar sol. No li agrada relacionar-se amb romanesos, prefereix els espanyols. Es porta b amb qualsevol collectiu. Zona de consum: Raval. #6 T relaci amb la famlia a Romania, encara que problemtica des de que pren drogues. T relaci amb el seu fill, per internet, per no amb la mare del nen. T una parella sexual aqu, amb qui usa sempre preservatiu. A Romania al principi els seus amics no consumien, per al comenar a consumir va anar canviant les amistats antigues per noves que consumien. Aqu la majoria de contactes que t sn consumidors, de qualsevol nacionalitat, per de totes formes diu que gaireb no t amics aqu.
78
Zona de consum: Raval. #7 T la mare aqu i no t contacte amb cap altre familiar. La seva parella est en pres. Abans usaven preservatiu en les relacions sexuals. No t altres parelles sexuals. A Romania noms 3 o 4 de les seves amistats consumien. Les seves amistats aqu sn principalment romanesos. Al Raval majoritriament consumidors, prop d on viu, no consumidors. Zona de consum: Raval. #8 T 4 fills, dos es troben a Grcia i dos a Romania, amb les respectives mares i les seves parelles. No t contacte, per diu que sap que estan b. T muller a Romania, amb qui s t contacte i a qui envia diners de tant en tant, segons diu. Aqu es relaciona sobretot amb romanesos, consumidors i alguns no-consumidors, tot i que tamb amb altres collectius. Ha declarat que la majoria de nacionalitats no li cauen b. Zona de consum: Raval.
La primera entrevistada, de Reus, ha declarat no conixer cap consumidor ni haver tingut cap contacte amb el mn de les drogues abans darribar aqu. El resta han declarat tenir amistats que consumien a Romania. Recordem que tots els entrevistats de Barcelona/Bucarest provenen de barris amb una forta presncia de drogues. En aquest sentit, les respostes anaven des dels que deien que tots els seus amics eren consumidors, als que deien que eren pocs els consumidors, passant per un usuari que diu que al principi eren pocs, per que a mida que va comenar, les seves amistats van anar canviant tamb. En tot cas, la majoria dells ens ha parlat de la presncia massiva als seus barris de camells i consumidors. Un parell d entrevistats tenien tamb familiars que consumien.
3.5.2 Composici de les xarxes, dintre i fora del collectiu UDVP, en el pas d acollida
El collectiu UDVP romans sembla tenir un comportament bastant hermtic aqu. 5 dels 8 entrevistats declara relacionar-se bsicament amb romanesos, majoritriament UDVP, per tamb amb romanesos no consumidors. Dos dells han declarat que consumidors o no, sn romanesos que es dediquen al furt, gent de Bucarest i que no tenen contacte amb lemigraci laboral romanesa. Dels tres entrevistats restants, un diu que va amb romanesos i no romanesos, un ha dit que va poc amb romanesos i sol en general i lentrevistada de Reus ha declarat que no va mai amb romanesos perqu no li agraden. La majoria tenen ms contacte amb UDVP, per tamb amb gent que no consumeix. Un parell dusuaris han declarat que alguns dels collegues romanesos de Barcelona, ja els coneixien dels seus barris a Bucarest. Declaren tenir bona relaci amb els espanyols i en general declaren no tenir problemes especials amb cap altre nacionalitat. La majoria mant actualment contacte amb els fills i altres familiars, per aquest contacte sembla en tot cas bastant dbil. La meitat han declarat enviar diners a la famlia quan en tenen, encara que aix passi amb molt poca freqncia.
79

Sembla inqestionable la influncia que tenen les xarxes socials i lentorn en el debut de drogues injectades a Romania. Aix explica que la majoria d entrevistats (tots els de Barcelona) provenen de les zones de la capital romanesa amb ms presncia dherona i que tots ells debuten en el consum dherona injectada en els seus barris. De la mateixa manera, segurament s determinant tamb el fet que hi hagi una presncia tan gran d UDVP romanesos al barri del Raval pel que fa a que la majoria dells continu consumint drogues en el dest migratori. En aquest sentit, ms dun usuari ens ha parlat de les dificultats de deixar el consum a Barcelona, amb una presncia tan gran dUDVP en part tamb romanesos i compartint espais i xarxes socials.

Tot i que la majoria declara estar casat o tenir parella, pocs sn els que efectivament viuen o es relacionen a diari amb una parella afectiva (noms 3). La resta ens comenta que la parella es troba en una altra ciutat o en pres. Dos entrevistats han declarat no tenir parella estable (per un diu tenir una parella sexual). La meitat ha declarat usar preservatiu en les relacions amb la parella, tot i que no sempre. Tots ells han declarat no tenir relacions sexuals espordiques, fora de la parella. Una entrevistada, la de Reus, ha declarat haver estat exercint la prostituci anteriorment, per no ha donat ms detalls. Pel que hem pogut observar, les dones del collectiu UDVP Barcelona/Bucarest no exerceixen la prostituci i prefereixen robar per a buscar-se la vida.

#1 Un dia va veure UDVP romanesos a Reus, per en general no nhi ha. #2 A Catalunya noms ha tingut problemes de racisme amb la policia, per no amb la gent del barri. E: En tu opinin, por qu hay tantos rumanos que se pinchan en Barcelona? La: Porque est la vida aqu ms fcil que en Rumana. E: En qu sentido ms fcil? La: Puedes estar tranquilo aqu... una vez te pinchas por la calle. En Rumania no te puedes pinchar por la calle. Te vas a la crcel, te pegaba la polica. Aqu te vas al centro con la buena intencin, no te dice nadie nada. En Rumania no podas salir con jeringas. E: Y solo por esto? La: No, por muchas cosas aqu alguien te da de comer, te vas al supermercado y comes algo; en Rumania no puedes ir as al supermercado; aqu puedes dormir en la calle, en Rumania no puedes dormir en la calle. E: Y el tema econmico? La: Con dinero aqu hay rpido... haces dinero ms rpido que en Rumania. E: Qu diferencia hay? La: Aqu te vas al mercado, robas 10 champs y tienes dinero ... E: Es ms fcil robar La: Es ms fcil robar para hacer dinero para drogarte. En Rumania que te vas a drogar?! Que te vas a la crcel por 0 champ! En Rumania no te da nadie dinero y si no robas algo bueno y no tienes dinero, te vas a la crcel. Aqu es ms fcil.
80
E: Crees que en Rumania la proporcin de la gente que se pincha es igual que aqu? La: Aqu se pinchan ms que en Rumania en toda Espaa Madrid... Un amigo mo de Madrid dice que hay mucha gente rumana en Madrid que se pincha. En Espaa hay muchos. Segons ell, la majoria d UDVP romanesos estan a la zona del Raval. #3 En general a Catalunya no ha notat racisme cap a ella. Le: Venir aqu a Barcelona, pensar que aqu es mucho dinero, pensar que aqu se puede robar mucho mejor, por eso no s. Y despus han visto que la herona es mucho ms barata aqu. Compran y se pinchan, por esto. E: La mayora se pinchaba en Rumania o empiezan aqu? Le: La mayora all. Escuchan que la herona es muy barata aqu y vienen todos aqu. #4 Pel que li han dit, hi ha molts romanesos que es punxen a Madrid, Valncia i altres llocs dEspanya. Nota que aqu hi ha molt de racisme contra diferents comunitats, per ell no ha tingut cap problema perqu s molt tranquil. #5 Ha patit situacions de racisme, per noms quan robava, no per ser romans. Aqu s ms fcil buscarse la vida. E: Pero por qu crees que viene tanta gente de Bucarest aqu? Ni: Por la vida mala que hay all. E: Y aqu es ms fcil buscarse la vida? Ni: Creo que s. E: T crees que muchos vienen a buscarse la vida? Ni: S, pero luego pierden la cabeza y se drogan. #6 Aqu no ha notat mai discriminaci, ni per ser romans, ni per ser toxicman. Comparativament aqu es tracta millor els toxicmans que a Romania. E:En tu opinin, por qu hay tantos consumidores rumanos en Barcelona? Do: Yo creo que la gente se va de casa por esta cosa, en m pas son discriminados, y hay gente que viene de Espaa y dicen: Mira, all se puede tomar libre y no hay problema. Y vienen por all tambin hay cosa ms buena, ms barata, se siente libre. () E: Y buscarse la vida tambin? Es ms fcil? Do: S. En mi pas hay gente que roba tambin, pero aqu es ms fcil. Hay gente que roba desde hace mucho tiempo, son profesionales y aqu la droga se encuentra muy fcil. E: Y t crees que esto puede influenciar para que la gente venga? Do: S, hay mucha gente de mi pas que por culpa de la droga no se va de aqu. Hacen dinero fcil, la droga la encuentran fcil, en mi pas para encontrar droga no es fcil. En mi pas, para encontrar droga la ley es muy dura, si robas una cosa pequea te dan muchos aos. Comenta que a Bucarest lndex de prevalena de consumidors dherona s molt alt i que aix es reflexa aqu, ja que la gran majoria dUDVP romanesos de Barcelona sn de Bucarest. Comenta tamb que molts romanesos es dediquen a vendre H i C, per noms a molt petita escala, per a poder consumir ells mateixos. Ens comenta tamb que ha estat a la pres fa poc i ha vist a molts UDVP romanesos (i tamb georgians) tancats all. #7 Aqu no ha patit situacions de racisme. A Romania s, moltes. E:Sabes por qu hay tantos rumanos aqu que estn consumiendo? (Tu opinin slo) An: Porque se encuentra muy fcil el dinero y las drogas. Porque aqu se puede robar bien, se encuentra droga y dinero fcilmente. #8 Todos que se pinchan son de Bucarest Yo creo que se puede buscar la vida fcil. Es igual Coca herona. Es igual precio. Tambin dicen: 'me pincho en Espaa, no sabe nadie de Rumania. Como yonqui es mejor as'. En Rumania dicen que no tiene vergenza de nadie, que te pinchas En Rumania no se puede porque tienes miedo para que no te vea alguien.
81
3.6.1 Percepci de situacions xenfobes

La majoria declara tenir bona relaci amb la poblaci local i no haver patit situacions de racisme o discriminaci. Un entrevistat ha declarat que s que percep racisme al nostre pas, per que ell no el pateix. Un altre entrevistat ha declarat haver patit racisme noms per part de la policia. Un altre ha declarat que noms se lha tractat malament i amb racisme quan robava o es portava malament. Molts han declarat que a Romania hi ha molt de racisme, mentre deien que aqu no en noten o poc sovint. Per tant, sembla que els UDVP romanesos (no oblidem que una part molt important sn gitanos o rrom) senten o almenys perceben menys racisme aqu que al seu pas.

La majoria dels entrevistats ha declarat que a Romania es tracta molt malament als toxicmans, que lestigma s molt fort fins al punt de que la gent no els parla. Aqu en general no se senten tan maltractats, tot i que algun entrevistat ha assenyalat que el tracte s similar aqu i a Romania; s a dir, que a vegades sha sentit discriminat com a toxicman, no per ser romans. Seria interessant explorar el tema de lestigma dins el propi collectiu gitano o rrom, o rrom romanitzat, per ms difcil que resulti perfilar o delimitar labast daquest collectiu. Sabem que alguns entrevistats dtnia rrom shan casat o han tingut fills amb dones no-consumidores. Alhora, molts dels entrevistats (amb lexcepci dun entrevistat paio) no han declarat haver tingut enfrontaments o ruptures traumtiques amb els familiars pel fet de ser consumidors (sense perdre de vista, evidentment, que es tracta de famlies ja de per s fortament desestructurades). Aqu caldria tenir en compte que, com en el cas dEspanya en els anys de la transici, els collectius gitanos de les grans ciutats, especialment als barris ms desafavorits, s on el trfic i tamb el consum dherona ha arrelat amb ms fora. En aquest sentit, s possible que el consum dherona comenci a tenir una gran presncia entre els gitanos (encara que no exclusivament entre ells) de Bucarest i que la seva cultura i societat es vagi adaptant a la problemtica especfica i al tarann de les vctimes de lherona. Malauradament, per, en aquest estudi no disposem de suficients elements danlisi per a apuntalar ms slidament aquesta hiptesi.
3.6.3 Percepci de lentorn social

En aquest apartat hem preguntat als participants no per els fets de la seva vida, sin per la seva opini sobre el perqu hi ha tants UDVP romanesos a Barcelona. (Aqu ens limitem als usuaris de Barcelona/Bucarest, doncs al resta de Catalunya prcticament no hi ha UDVP romanesos, i els pocs que hem trobat, com lentrevistada #1, tenen unes caracterstiques molt diferents a les del gruix principal del Raval) En general tots ells ens han parlat duna srie de factors push i pull per a lemigraci molt similars, el que ens permet traar una imatge bastant clara dels mateixos. En general ens parlen duna situaci molt dolenta al seu pas i ms
82
concretament ens parlen de problemes especfics per als toxicmans a Bucarest. A Romania s ms difcil buscar-se la vida i si la policia et det, les penes de pres sn molt dures, fins i tot de bastants anys per petits furts. Per tant els toxicmans tenen por de robar a Romania i de fet alguns dells han vingut desprs de complir penes de pres per robar. Altres ens han dit que els toxicmans estan molt discriminats a Romania i que a ms, all els coneix la gent del barri, aix que la pressi de lestigma s doble. Com sempre, els factors pull estan directament relacionats amb els push. A Barcelona resulta molt ms fcil robar que a Bucarest. Hi ha molts turistes al centre i en general la societat s ms rica, per aix no s el ms important (no oblidem que molts romanesos a Barcelona no sn carteristes sin que roben productes a les botigues, supermercats i grans superfcies i els revenen). El que realment compta s que les penes per un mateix delicte sn molt ms suaus aqu que a Romania. Aquest s un aspecte que molts UDVP romanesos comenten, tot i illustrant-ho amb un exemple comparatiu, per exemple: per una cartera a Romania et poden caure cinc anys, a Itlia sis mesos i a Espanya tres dies (segons els seus comentaris). Altres factors pull estan directament relacionats amb el consum de drogues. Tots els entrevistats i tamb els participants a grups focals ens han assegurat que aqu la droga s molt ms barata que a Romania, tant lherona com la cocana (que a Romania est considerat prcticament com un producte de luxe), independentment que la qualitat sigui pitjor (el que en general comenten). A ms, aqu la droga s molt ms accessible, fcil daconseguir: hi ha molts camells, estan ben assortits i s fcil trobar-los, situaci que a Romania s molt diferent. Un altre factor s que a Espanya el consum injectat en s no est tant penalitzat com a Romania. All pots anar a la pres per consumir al carrer i fins i tot per portar drogues a sobre. En canvi, a Espanya no solen tenir tants problemes ni amb la policia ni amb la justcia pel sol fet de ser consumidors o per consumir en llocs pblics. A ms, aqu poden consumir a les sales de consum o agafar xeringues noves en els PIX. En una paraula, el consum s ms fcil i cmode, ms higinic i menys perills aqu que a Romania i, a ms, resulta ms fcil i rpid i tamb menys perills buscar-se la vida aqu que a Romania. Una altra cosa s que al millorar aquestes condicions el consum pugui augmentar, com hem comentat a lapartat 3.2.6. Per tant, aquest estat de coses, no forosament millora la situaci dels nouvinguts (sovint, com ha declarat molts, aquesta empitjora), per fa que es lliguin fortament al nou entorn. Aquest problema, com ja hem vist, se sol agreujar amb el debut en el consum de cocana, fins a tal punt, que un usuari ha declarat haver tornat a Romania i poc desprs haver emigrat de nou a Barcelona per la necessitat de continuar amb el consum de cocana. Com ja hem indicat, la migraci dUDVP romanesos a Espanya s una migraci urbana-urbana: de ciutat gran a ciutat gran, dun barri a un altre de caracterstiques similars. En aquest sentit, alguns usuaris ens han parlat de concentracions similars d UDVP romanesos a la de Barcelona a Madrid i Valncia.
83
3.7 Propostes i aportacions per a millorar la situaci del collectiu propi

#1 Fa tallers Recoge i collabora en altres activitats. #2 Creu que no es pot ajudar de cap manera a un toxicman a deixar la droga si ell realment no ho vol. #3 No hi ha aportacions rellevants. #4 Creu que per a deixar la droga la metadona s el millor, per que hi hauria dhaver mediadors que parlessin romans per a ajudar. #5 No hi ha aportacions rellevants. #6 No veu cap soluci possible per als toxicmans romanesos, ja que noms saben robar i drogar-se i encara que vulguin deixar el consum, la majoria no pot. En la seva opini, lnica soluci per acabar amb aquest problema s enviar-los al seu pas. #7 Creu que els PRD haurien dorganitzar ms cursets de salut i altres per als seus usuaris. #8 No hi ha aportacions rellevants.
3.7.1 Aportacions
Manquen elements danlisi i homogenetat de plantejaments en aquest apartat com per extreure conclusions unitries.
3.7.2 Opini sobre la mediaci intercultural.

Preguntats sobre la idonetat de que hi hagin mediadors o mediadores dorigen romans als serveis datenci a les persones drogodependents, la gran majoria dels entrevistats ha respost afirmativament, si b sovint sense massa entusiasme. Per a la majoria, aix propiciaria un tracte ms proper i de ms confiana, i alg ha destacat que seria tamb interessant a un nivell purament lingstic, doncs contnuament arriben nous UDVP romanesos que no parlen lespanyol, per no parlar ja del catal, o que laprenen amb dificultat (cal tenir en compte aqu el baix nivell educatiu dels UDVP romanesos). Alguns han destacat que hi poden haver problemes de xenofbia o discriminaci si els mediadors sn paios, donat el fort bagatge de racisme anti-rrom que arrossega Romania, cosa que seria evidentment contraproduent. Per tant el fet de comptar amb mediadors provinents de Romania no s suficient. Alguns han apuntat que seria millor si aquests fossin rrom, espanyols que parlessin romans o b romanesos paios molt familiaritzats amb la problemtica rrom i amb la temtica de les drogodependncies, ja fos per la zona de procedncia o b per formaci. No obstant, un entrevistat paio ha opinat que els mediadors sn necessaris, per que no importa si sn rrom o romanesos mentre coneguin b la problemtica, ja que entre UDVP no hi ha diferncies entre rrom i romanesos, tots sn germans.
84
Alhora, un entrevistat opina que els mediadors no sn necessaris i que els UDVP romanesos no necessiten un tracte especfic.
85
RSSIA
Perfil #1 Nom: Si Edat: 38 anys Sexe: Home Lloc Origen: Volgograd, Rssia Lloc entrevista: mbit Dona, Barcelona Registre gravaci: 22/03/2010
#2 Nom: Ta Edat: 29 Sexe: Dona Lloc Origen: Moscou, Rssia Lloc entrevista: mbit Dona, Barcelona Registre gravaci: 01/04/2010
#3 Nom: An Edat: 25 Sexe: Dona Lloc Origen: Perm, Rssia Lloc entrevista: Centre Arrels, Lleida Registre gravaci: 08/04/2010
#4 Nom: Al Edat: 33 Sexe: Home Lloc Origen: Samara, Rssia Lloc entrevista: La Masia, Gav Registre gravaci: 22/04/2010
86
Llocs de reclutament El lloc de reclutament dels participants a lestudi pretn recollir la diversitat geogrfica on es troben, vinculats en la seva majoria, al punts de compra i consum principals de drogues. La selecci es va realitzar amb posterioritat a les observacions realitzades en els municipis segents (entre parntesis s'indica el nombre d'usuaris de nacionalitat russa observats en cada municipi): Gav (4), El Prat (2), Sant Adri del Bess (7), Barcelona (Raval: 14, Trinitat Vella: 3), Reus (2) i Girona (2), a Lleida es va fer una consulta als responsables del centre Arrels, que van concertar lentrevista amb lnica usuria dorigen rus amb la que tenien contacte. Finalment les entrevistes es van realitzar a les segents zones, per ordre dimportncia en el perode de realitzaci de lestudi, mantenint la representaci paritria entre homes i dones. - Zona Raval, Barcelona: 2 entrevistats (home i dona). - Zona La Masia, Gav: 1 entrevistat. - Lleida: 1 entrevistada. Lloc de procedncia Els 4 entrevistats provenen de 4 ciutats diferents de Rssia: Volgograd, Moscou, Perm i Samara (totes elles ciutats grans, de prop d'un mili d'habitants o ms). Destaquem, per tant, l'origen urb de tots els entrevistats russos. Sexe Les persones entrevistades son dues dones i dos homes. Edat Es troben en edats compreses entre els 25 i 38 anys. Les dones son lleugerament ms joves que els homes.

3.1.1 Antecedents
#1 Es tracta dun home de 38 anys de Volgograd, Rssia, tot i que va passar 17 anys a lactual Uzbekistan. Dentorn pobre, per no marginal. Famlia d'tnia russa immigrada a Rssia en poca de la Perestroika. Consumidor de cnnabis i alcohol. Tenia problemes amb la justcia al seu pas, es considera a s mateix un dissident poltic, encara que no n'especifica el motiu. No te documentaci. Solter. Els seus pares son grans i viuen a Rssia, fa 8 o 9 anys que no va al seu pas. #2 Dona de 29 anys, provinent duna zona prop de Moscou. Sembla provenir d'un entorn pobre, per no marginal. Sembla que des de ben aviat, la prostituci era una dedicaci laboral contemplada pel seu entorn immediat. A Rssia tenia parella (va estar apunt de casar-se i al deixar-ho va decidir-se a emigrar) i amics, la majoria consumidors d'opi i herona injectades. Consumidora des dels 16 anys, entra
a Espanya a travs duna xarxa de prostituci. No t documentaci. Presenta greus problemes de salut. Escassa xarxa social. La seva mare est a Rssia i estan en contacte. En cap moment ens parla del seu pare, per s d'un germ i de la seva cunyada. #3 Es tracta duna dona de 25 anys de Perm, a la regi dels Urals. Sembla provenir d'un entorn pobre, per en cap cas marginal. T molt bona relaci amb la seva mare, que va emigrar a Lleida per a cuidarse d'ella quan es va assabentar que la seva filla es punxava. No ens parla del seu pare ni de cap germ. A Rssia no consumia i no hi havia cap consumidor a la seva xarxa social. No t fills. #4 Home de 33 anys procedent de la ciutat de Samara, a la regi del Volga. Fill nic d'una famlia amb recursos econmics dentorn social mig-alt, per amb problemes amb la justcia per delictes fiscals. T estudis universitaris en economia i direcci d'empreses i tamb ell t problemes amb la justcia per robatori a lempresa on treballava (tenia una bona feina). Va estar a la pres. Entre les seves amistats hi havia gent que usava drogues, per sobretot des d'un punt de vista netament ldic, relacionat sobretot amb les discoteques i el mn de l'oci nocturn.
Una caracterstica comuna a les persones entrevistades s la procedncia de nuclis industrialitzats de poblaci. Quant al rerefons familiar i social, cap dels entrevistats sembla procedir d'un entorn de marginalitat o forta desestructuraci. Ens parlen ms aviat de famlies de treballadors, en la majoria dels casos amb pocs recursos, per no marginals. En la meitat dels casos sembla tractar-se de famlies monoparentals, ja que no hi ha cap menci al pare. Dos usuaris (i tamb els seus respectius progenitors) van tenir problemes amb la justcia estant a Rssia.

#1 Buscar trabajo, buscar la vida y quera vivir normal y quera coger un trabajo. Sabes? Porque aqu la poltica es mejor porque en Rusia la poltica es muy dura y aqu antes ms fcil coger trabajo y trabajar. Y si no tienes problemas con la polica aqu t vives normalmente y puedes hacer muchas cosas. (...) No tengo ni pasaporte ni nada. Todo robado, sabes? Porque vivo en la calle. Quiero (volver a Rusia), claro que quiero pero ni dinero ni nada y cmo yo puedo. Mi padre y mi madre son viejos, y qu? Yo vengo y droga Tomo droga, dame dinero.Yo quiero ir a Rusia para mirar (ver) padre y madre porque hace 8, 9 aos que no los veo y volver (a Espaa). #2 Ve a Catalunya amb una amiga (entenem que es tracta de la seva cunyada) fa anys a treballar de prostituta en un club de Viella. Arriba a travs d'una agncia que illegalment li arregla els papers (a canvi d'una suma de diners que haur de retornar desprs) i li busca el lloc de treball. E: Pero ellos te obligan a prostituirte? T: No, no obligan. En Rusia ya sabes a dnde te vas y a lo que vas, no te obligan nada. As mismo nosotros no s fuimos a una casa, un club, pero pequeo nuevo, de un abogado muy rico, una persona con dinero y sabe hacer papeles Vol retornar al seu pas i est fent els trmits amb l'ajuda de la treballadora social del SAPS, ja que t la documentaci perduda. #3 Fa 6 anys arriba al nostre pas per treballar en una fbrica de fruita. Ve amb un contracte laboral que li ha arreglat una amiga que ja era aqu. Ha estat treballant gaireb contnuament des de que s aqu, tot i que actualment est aturada. Inicia el seu consum a Espanya, un amic la introdueix en el mn de la droga. Actualment la seva mare tamb viu a Lleida. Va emigrar al conixer la situaci de la seva filla. T tots els papers en regla. Cada any viatja a Rssia de visita, per de moment veu el seu futur a Catalunya. #4 Va venir al nostre pas per ingressar a una comunitat REMAR, provinent d'una altra sucursal de la mateixa organitzaci a Crocia, que era el pas on al principi va anar a realitzar tractament per abandonar les drogues (i tamb per eludir un ingrs a pres al seu pas). A: Estuve preso y luego me march a Croacia, porque me negaban visado a Espaa; me iba a Espaa, tena diccionario E: Por qu Espaa?
88
A: Porque el responsable de REMAR en Rusia, en Samara, es de Catalunya. Antes era pastor aqu. Entonces los mandan a todos a Barcelona, a REMAR.
Trobem dos motius ben diferenciats respecte al fet dabandonar el pas i iniciar lestratgia migratria. Per una banda, els homes ho fan per qu tenen una situaci relacionada amb activitats delictives i estades en pres en el pas dorigen. En un d'aquests dos casos s'aprofitar el procs migratori per a ingressar en una comunitat religiosa i intentar deixar es drogues. Tot i que noms tenim un testimoni en aquest sentit, sembla que hi ha bastants consumidors russos que han arribat al nostre pas amb la intenci d'ingressar en comunitats religioses i deixar el consum almenys des de 1999, com apunta un estudi qualitatiu i quantitatiu amb russos realitzat per SAPS-Creu Roja14 i les informacions proporcionades pel Xavier Maj15. No obstant, en el present estudi no hem trobat suficients elements de judici com per apuntalar ms fermament aquesta hiptesis. Les dues dones i un dels homes donen motius laborals per a emigrar. Venen per a treballar i buscar una vida millor. Una delles diu que la sortida del pas la fa a travs duna agncia que sencarrega de portar noies per qu treballin en la prostituci i laltre explica que ve legalment, amb visat i contracte de treball, grcies a l'ajuda d'una amiga. Dos dels entrevistats (home i dona) no tenen documentaci. La dona que ha estat en una xarxa de trfic de persones i lhome procedent dUzbequistan. Els dos viuen al carrer i diuen que els van robar el passaport. La noia de Lleida t els papers en regla a Espanya. Noms un dels entrevistats t intenci de tornar al seu pas de forma permanent. Una de les dones va iniciar el seu consum a Espanya, a travs dun conegut en una festa, no en el pas dorigen, la resta ja presentava consums en el pas dorigen. La dona havia fet ja un consum injectat des dels 16 anys, un dels homes tenia problemes greus amb el consum lalcohol i havia provat lherona, encara que diu que no estava enganxat. Laltre home era consumidor en el pas dorigen, va fer una desintoxicaci en un hospital i va venir a Espanya a fer un tractament a REMAR.

#1 Primera vez por vena en Rusia, en Stavropol (sur de Rusia). En Uzbekistn slo fumaba porros. Para probar qu es esto. Todos se pinchan y para ellos todo es mejor. Hacia el 2001. (...) En Rusia yo slo probar y ya est... 2, 3 veces (en 2 aos). Yo probar y slo vomitar. No estaba enganchado en Rusia. #2 Desde 16 aos o as, he probado y ya sin parar. (...) Lo primero opio... All hay ms opio. Es lo ms barato. En Rusia(no consuma) cada da, cada da, no. Muchsimo no. #3 No consumia drogues a Rssia, noms de tant en tant alcohol, amb els amics.
14
Inmigracin y drogas. Experiencia de la atencin a ciudadanos del Este de Europa, Equipo SAPS (ppt) i INMIGRACIN Y SIDA, MJos Egea, Criselda Nadal, Sonia Cebrin, Marta Gonzlez, Marta Carri, Marta Garca, Jordi Dels (pendent de publicaci). 15 Subdirecci General de Drogodependncies del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
89
#4 Comena a consumir drogues a Rssia, als 20 anys. Primer xtasis, marihuana i herona esnifada. Al cap de mig any comena a injectar herona, per rentabilitzar.
Dels 4 participants entrevistats, 3 van iniciar el consum a Rssia i noms una aqu. En general, la majoria de russos amb qui hem parlat a la fase dobservaci van debutar en el consum a Rssia i pocs sn els que han debutat aqu. Tots ells consumien a Rssia opiacis (opi i herona) injectats, que en general combinaven amb el consum daltres drogues no injectades (marihuana, xtasis). No obstant, dos dells han comentat haver consumit menys a Rssia que aqu i fins i tot no estar enganxats.

#1 Abans bevia alcohol i fins i tot va passar 7 mesos en un centre de rehabilitaci per a alcohlics a Catalunya. Desprs es va passar uns 4 anys sense tocar lalcohol i llavors va comenar a consumir drogues injectades. (Primera vez en Espaa) Cuando estaba aqu Can Tunis (Barcelona), hace 5 o 6 aos, 2003, 2004. Despus dejar la droga y tomar mucho alcohol y despus antes decir que tener un hospital, rehabilitacin dejaba alcohol y tomar otra vez droga porque tengo amigos que toma, toma este y una vez mirar y no tomar. Otro da dame un poco y otra vez... sabes? Y cada da subes, subes (el consumo). Coca, caballo. Speedball. En Rusia slo opio. Speedball es ms fuerte que la herona, con herona slo duermes. Pero con coca tienes necesidad de andar, buscar cosa, dinero para buscar ms, ms, ms. No siempre (consumo speedball) pero si hay para coca y dinero para caballo compro caballo y coca, mezclado y pinchado. (...) ltimamente no consumo cada da, quiero un poco dejarlo. S (da entero sin consumir). S tengo (mono) pero cojo as y digo tranquilo, tranquilo. Slo he tomado metadona cuando estaba en la Modelo. Alcohol no tomo desde hace cuatro aos, ni una cerveza, ni para cumpleaos, ni ao nuevo, ni nada. #2 Quan va arribar de Rssia, no estava consumint res. Comena a consumir cocana a Alacant, per influncia de la seva parella, que era camell. Senganxa a la base de coca fumada i a la cocana esnifada. A Barcelona recomena a punxar-se. Ha consumit herona i cocana injectades des de fa ms de 3 anys. Actualment noms consumeix herona injectada, per no cada dia. Ahora no estoy enganchada, yo tengo problemas con defensas, no puedo tomarme, tengo problemas con las defensas con dermatlogo, no puedo tomarme la cocana. Pero tampoco no puedo sin droga porque 14 aos me tengo pinchndome y no puedo dejarme de golpe, no puedo. #3 Primer consum injectat: herona. Ara fuma i sinjecta herona, cocana i speedball. Conoc a un chico que me ha enseado a drogar. Pues empec con l a drogar. Ao pasado me drogaba pues 3 meses, despus me paraba, entraba en una clnica Y despus volv a mi pas para pasar un poco de tiempo, sabes? Para olvidar estas cosas. Despus vine y he cado otra vez. Ahora dos meses que tomo otra vez. (...) Yo prefiero ms fumar que pinchar. Al principio s (me pinchaba ms) empec a pinchar directamente por la vena porque yo no saba que este se poda fumar, yo no saba nada de la droga. Pensaba que slo se pincha, as en principio siempre pinchar. Cuando dej (de pinchar), fumo, a veces pincho pero Cada da no. #4 Debut de cocana injectada a Barcelona. Els ltims anys punxa herona i cocana, per separat, per cada dia les dues. Abans consumia ms herona que cocana, ara la proporci ha canviat. Es punxa ms de 10 cops al dia. Segons diu, pot gastar-se de 50 a 200 euros diaris. Aqu fue otra maldicin prob la coca.
3.2.2.1 Debut/represa del consum a Catalunya Una entrevistada ha debutat en el consum a Catalunya i els altres tres han reprs el consum aqu. En tot cas, tots ells havien estat una poca sense consumir abans de reprendre el consum a Catalunya. Val la pena destacar que tots ells han debutat en el consum de cocana aqu. A ms, tots ells reconeixen haver incrementat el consum aqu i aix es deu, segons ens han dit, al consum de cocana, que fa que 90
consumeixin amb ms freqncia. 3.2.2.2 Substncies i vies ds Tots 4 sn bsicament consumidors dherona i cocana, ja sigui juntes (speedball) o separades, tot i que una entrevistada diu que recentment ha deixat la cocana perqu li causa problemes psicolgics molt forts. Tots quatre sn injectors, per en diferents poques de les seves vides tamb han consumit herona i cocana fumades i esnifades i un dels entrevistats diu que actualment combina la injecci i la inhalaci. 3.2.2.3 Llocs de consum Dusuaris russos en trobem a gaireb tots els punts de consum dherona habituals del territori catal, tot i que el seu nombre sembla haver decrescut si el comparem amb el de fa uns anys. El nombre ms gran es troba a Barcelona i a Sant Adri de Bess, per tamb els trobem a Girona, Gav, Lleida i el Prat. 3.2.2.4 Aspectes culturals vinculats al consum Pel que hem observat i pel que es reflexa en les memries dalguns centres de reducci danys de Catalunya16, hi ha bastantes dones entre els consumidors russos a Catalunya. Aix fa pensar que no hi ha un estigma especial per a les dones consumidores. A Rssia hi ha tradici en el consum d'opiacis, tot i que fins a la fi del comunisme, aquest era extremadament minoritari i noms es trobava en petits grups socials, com el mn criminal, la bohmia o antigament alguns cercles de l'aristocrcia. Des de la fi del comunisme Rssia est vivint una greu epidmia d'herona i t un del ndexs de prevalena de consum injectat ms alts del mn ms de 1,5% sobre poblacin entre 15 i 64 anys-. 3.2.2.5 Percepci de la via ds parenteral
#2 Miedo de pinchar del pico no tena nunca, en Rusia me gustaba. En Rusia me gustaba pinchar! Y por esto no tena miedo. Yo estaba llorando mucho porque yo saba muchos han muerto, muchos SIDA, yo estaba llorando. Jvenes pero tenamos la cabeza... Antes diciendo que por favor no te pinches no te pinches (a su expareja). l no me quera hacer caso entonces me empec a pinchar y muy fuerte me enganch E: No te daba miedo la aguja que piensas puede transmitir SIDA, hepatitis. T: No, empec a tener miedo de la aguja aqu en Espaa. #3 Lagulla li fa fstic i no li agrada perqu li fa mal. E: Por qu prefieres fumar la droga? A: No s, ms limpio, ms mejor as E: Miedo a la aguja... A: Claro que s. Me da asco un poco, claro.
Pel que comenta l'entrevistada #2 (i per la inconsistncia de la percepci en el comentari de la entrevistada #3), sembla que a Rssia no hi ha massa conscincia sobre els perills de la via d's parenteral.
16
mbit Prevenci, Arrels, Agrupat, CAS de Reus/ La Illeta, F. Teresa Ferr (CAS Girona), AIDE Terrassa, i Associaci Alba, SAPS, El Local Sant Adri del Besos i Sala Baluard, principalment.
91
3.2.2.6 Problemtiques associades al consum No hi ha comentaris rellevants en aquest apartat.

#1 (sobre compartir jeringuillas) yo tengo miedo con esto porque hay mucha enfermedad y yo mejor no pincho nada como cojo otra jeringuilla. Yo tengo nuevo siempre. #2 Las dejbamos s (jeringuillas compartidas) porque por ejemplo vienes a comprar algn sitio y all no se venden las jeringuillas. 3 farmacias y ninguna vende jeringuillas. (...) Antes de pinchar antes lavar con agua en el fuego para que hierva, as se lavan. (...) Antes buscabas por el suelo las agujas cuando no hay. Tambin robaron (jeringuillas) los amigos del hospital. Porque todo el mundo tiene hepatitis A, que se pega. En Rusia cada primer yonqui tiene hepatitis. Yo no tena, hasta salirme de Rusia no tena hepatitis ninguna, tena cirrosis. Aqu me he pegado hepatitis B y C. E: Cogas (jeringuillas) de la calle? Ta: Debajo de mi ventana s cuando por ejemplo te pinchas el da anterior tirar por la ventana las agujas. Y claro con la nieve en la calle no sabes donde estn. E: Aqu compartes? Ta: Siempre todo nuevo, estoy en Baluard. #3 Compartir con alguien? No, esto no. De esto yo paso, yo tengo miedo. No confo en la gente que dicen que estn bien, no tienen enfermedad y despus tienen enfermedad yo insulinas siempre nuevas. Ah, en Arrels (consigo las jeringuillas nuevas). Siempre cojo ah, siempre tengo nuevas. #4 A Rssia no havia compartit mai. Va comenar a compartir aqu, perqu consumeix molt ms. A vegades deixa la seva xeringa usada a altres i en alguna ocasi sha injectat amb una xeringa usada abans per una altra persona. Sol compartir altre material dinjecci, per normalment s ell qui convida als altres i per aix els dona filtre i cassoleta, per a vegades s ell qui els demana. Diu ser conscient dels riscos i sempre que ha compartit sha fet anlisis de sang desprs.
Noms una entrevistada ha declarat que compartia xeringues usades a Rssia, per diu que aqu no comparteix mai, doncs t els anticossos i coneix els riscos de compartir. Dos usuaris tampoc comparteixen mai. Un entrevistat diu haver comenat a compartir a Espanya. Es tracta dun usuari que viu a la zona de La Masia, a Gav i que t un consum molt compulsiu. A pesar de conixer molt b els riscos de contraure la sida i hepatitis C, ha compartit en algunes ocasions.
3.2.4 Sobredosis
#1 (He tenido) 3 o 4. Porque compras con una gente y esa droga pinchas y normal y una vez t compras y esa droga no lo s t compras el mismo peso y pinchas y despus no te acuerdas... muy fuerte, ellos cambiar el material y despus este material muy fuerte t pincha y perder #2 Ta:Muchas, en Rusia muchas veces. E: Como lo has solucionado? Ta: Los amigos. E: Sabes curar una sobredosis? Ta: Una vez salv a un amigo que tena sobredosis en Baluard. Empez a hacerse todo negro. Le faltaba aire, le faltaba abrir la boca. Le hice boca-boca. #3 (He tenido) dos (sobredosis). Una vez en mi casa y otra vez en casa de l, de este chico. Una vez me ha ayudado l y otra vez me ha llevado al hospital porque no poda despertar. E: Sabes qu hacer con alguien con sobredosis? An: Ms o menos s pero yo mejor llamo ambulancia, que lo hace ms rpido esto. E: Sabes por qu se producen las sobredosis? An: S, porque haces mucho, no? Porque tu organismo no est acostumbrado a poner no s, un gramo al da y t pones dos y pues claro es demasiado. O por ejemplo, como yo no me tomaba tres meses
92
nada y primer da me he pinchado un poco y ya es mucho. Organismo cuando descansa no tomas un tiempo de 2, 3, 4 meses despus empiezas y es malo. #4 E: Y tu has padecido alguna sobredosis? Al: S, en Rusia E: En Rusia Y aqu? Al: Nunca. E: Sabes lo que hay que hacer para una sobredosis? Al: S, no pas ese cursillo de la Naloxona, pero s que primero que has de mirar es si tiene la chuta, luego hacer una inyeccin de Naloxona y si no tienes, llamas a una ambulancia.
Tots ells han passat vries sobredosis, per ms a Rssia que aqu. Semblen conixer bastant b el protocol dactuaci, encara que no tots coneixen b les causes que porten a una sobredosis dherona.

#1 Ha estat en un centre religis, per no lha ajudat. Manifesta que per a deixar la droga, el millor s la voluntat prpia, i aix s com ho fa ell quan vol baixar el consum, i com ho est fent ara. Va passar 7 mesos en un centre de rehabilitaci per a alcohlics. Metadona es ms peor como caballo, sabes?, es qumica. Porque si t tomas metadona 3, 4 meses despus muy difcil dejar metadona porque es qumica, no natural y no me gusta esto. Slo he tomado cuando estaba en prisin pero cuando sal en libertad tom metadona una semana, una semana y media y dejar. #2 Ha deixat el consum vries vegades, tant a Rssia com aqu. Ha ingressat en comunitats religioses (HOREB) i ho va deixar sense ajuda mdica. Ha estat en PMM durant dos mesos i no consumia gens, per va deixar el programa perqu la metadona li feia mal a lestmac. No percep negativament la metadona i ara vol reiniciar tractament. #3 Ha deixat el consum en una ocasi en una clnica de Barcelona (no recorda el nom) amb ajuda danalgsics i somnfers i desprs va marxar 2 mesos a Rssia, on no va consumir. Va reprendre el consum al tornar aqu. T una mala concepci de la metadona i ara vol tornar a ingressar a una clnica. No, de esta metadona paso todo. (...) Bueno, es que yo nunca he tomado. Mucha gente dice que es ms peor que el caballo pues prefiero no tomar. Prefiero ms flojas pastillas, sabes? Voy a aguantar as, sin metadona, sin todo. Con estas pastillas va bien porque yo lo he dejado antes con estas pastillas. #4 Ha deixat el consum molts cops i de diferents formes: amb desintoxicaci hospitalria (a Rssia), en centres religiosos (REMAR, a Crocia i a Espanya), tot sol... Daqu a poc vol iniciar PMM, per no amb la intenci de deixar les drogues, sin per a substituir-les, doncs preveu que la seva font dingressos sesgotar i no vol passar el mono. Sempre porta metadona a sobre (comprada al carrer), per si de cas, per rarament en consumeix. A: La metadona solo sirve para la sociedad. Para el drogadicto es, vamos te baja el riesgo de caer preso pero el dao, el mismo te hace.
3.2.5.1 Aturades del consum Els 4 entrevistats russos han tingut, tots ells, vries parades en el consum i aquestes parades shan realitzat a travs de diferents mtodes i tractaments, reglats i no reglats, tant a Rssia com aqu. Dels mtodes no reglats, destaca linternament en comunitats religioses. 3 dels 4 usuaris hi han passat. Un dells hi ha passat molt de temps, ha estat en comunitats de varis pasos i daquesta manera va arribar a Espanya. Un altre usuari ha expressat una opini molt negativa daquests centres, ja que manquen de qualsevol atenci mdica i psicolgica i els frmacs o substncies substitutives de qualsevol tipus hi estan prohibides. Pel que hem sentit a la fase dobservaci, molts russos
93
han passat per aquest tipus de comunitats i fins i tot molts dells han arribat a Espanya per a ingressar-hi. Per tant, sembla que, almenys comparant-los amb els altres collectius nacionals estudiats, aquesta s una de les formes de desintoxicaci predilectes o ms usades pels UDVP russos, almenys al nostre territori (ms informaci sobre aquest tema a l'apartat 3.1.2). 3.2.5.2 PMM o altres tractaments A pesar de que 3 dels 4 entrevistats han provat la metadona o lhan pres en perodes de temps breus, cap dells ha seguit tractament de forma prolongada. Noms una usuria va estar dos mesos en PMM, per ho va deixar perqu li feia mal a lestmac. Un altre usuari va prendre metadona a la pres, per al sortir en llibertat la deix immediatament. No obstant, caldria aqu recordar que hi ha un nombre bastant alt dusuaris russos seguint PMM als CAS catalans17, i la proporci en referncia als usuaris actuals als PRD catalans s encara ms alta. 2 dels 4 entrevistats han fet una desintoxicaci hospitalria (un a Rssia, una a Espanya). Tot i que la proporci entre els participants russos al nostre estudi s molt alta per a aquest tipus de tractament, no la podem fer extrapolable a la totalitat del collectiu per manca delements de judicis, a pesar que dentrada crida latenci. Els dos usuaris que han passat per aquest tractament shan mostrat satisfets amb els resultats i un dells vol tornar a ingressar en una clnica per a realitzar una nova desintoxicaci amb lajuda danalgsics i somnfers. Cal indicar que un dels usuaris va seguir tractament durant 7 mesos, intern en una comunitat, per a deixar lalcohol. Concloent, el que en tot cas sembla clar s que en general els consumidors russos semblen bastant oberts a comenar tractaments, tant reglats (cosa que demostra la seva confiana en la bio-medicina), com en comunitats religioses.
3.2.5.3 Percepci i usos no reglats de la metadona 3 dels 4 usuaris russos entrevistats han mostrat una percepci bastant negativa de la metadona. 2 dells en tenen una opini clarament negativa i no en volen ni sentir a parlar, tot i que un dells en va prendre al ingressar en pres. Diuen que s una droga similar o pitjor que lherona, per que enganxa ms i s ms difcil de deixar (un dells afirma que aix es deu al fet de tractar-se duna substncia qumica). Un tercer usuari la considera una substncia en s negativa i ms que una terpia la veu com un instrument social o poltic perqu fa que els toxicmans no robin. La veu com a una substncia substitutiva de l'herona, per no com a una terpia per a deixar-ne el consum. De fet, ell mateix vol iniciar tractament, per noms per la por que li fa el sndrome dabstinncia, com a substitutiu, per sense la voluntat o lesperana de deixar les drogues. Noms una usuria percep positivament la metadona, tot i que quan seguia tractament va haver de deixar-la pels efectes secundaris (per vol reiniciar tractament amb metadona). Dos dels participants, que tenen intenci diniciar PMM breument, han declarat sser conscients que no poden barrejar metadona amb herona, doncs aix podria fer pujar les dosis. La intenci s deixar el consum dherona injectada quan inicin tractament, per no ens han parlat de qu passar amb el consum de cocana. Un dels 4 entrevistats ha reconegut que compra metadona al carrer per si no pot consumir herona (per exemple, per si larresten), per diu que gaireb mai en pren.
17
Dades proporcionades per la Subdirecci general de drogodependncies, sobre inicis de tractament dusuaris estrangers en els darrers 7anys.
94

#1 ''Yo creo que mejor (estoy aqu) que si yo estaba ahora en Rusia. Seguramente robara cosas y voy a la crcel porque no hay trabajo ahora y estamos en crisis para todo el mundo... sabes? muy difcil ahora en mi pas Aqu hay comedores, ropas... Pero en Rusia no hay ni ropa, ni comida. (...) En Espaa consumo ms. Pero yo dejar esto. #2 E: En general en cuanto al consumo, diras que tu situacin en comparacin a Rusia es mejor o peor? Ta: Peor. Ha empeorado por salud, porque no tengo sistema inmunitario, no me curo. Estoy soando volverme a Rusia, pero no tengo papeles, he pensado en ingresarme en el hospital pero no quiero y encima no me quieren ingresar. #3 Bueno no no pienso que aqu est peor yo Bueno s que yo me he empezado a drogar aqu en Espaa pero mi madre tambin dice que si hace seis aos no te dejo ir a vivir aqu igual no pasa esto, sabes? Pero nadie puede saber qu puede pasar contigo. #4 E: Ahora la situacin respecto a las drogas es peor para ti? Al: S, mucho peor. E: En Espaa o en Rusia? Al: Mucho peor aqu por qu? Porque es ms fcil conseguirlo (...) E: Y te es ms fcil conseguir el dinero, la droga? Al: Claro, es ms fcil las dos cosas. E: Y qu droga consideras la ms peligrosas? Al: La cocana engancha ms y el dao que me ha hecho al cuerpo en 5 aos aqu no me lo ha hecho la herona en 14 aos.
Els 3 participants que ja consumien drogues injectades a Rssia coincideixen en que el consum ha augmentat molt a Catalunya. Dos dells posen molt dmfasi en la seva resposta: una entrevistada comenta que el consum de drogues aqu ha anat de costat amb ladquisici de malalties infeccioses (com la sida) i el deteriorament de la seva salut; laltre comenta que aqu s ms fcil buscar-se la vida i tamb aconseguir drogues i, a ms, el fet de comenar a injectar cocana ha fet que el consum es dispars. La participant que va debutar en el consum aqu no veu relaci entre el seu procs migratori i el debut en el consum. De totes maneres, malgrat laugment en el consum que ha suposat la seva arribada al nostre pas, la majoria de participants no tornarien a Rssia per a millorar la seva situaci personal (un dells, que viu al carrer, ens parla de les prestacions socials de que disposen les persones amb problemes aqu, completament inexistents a Rssia). Una entrevistada desitjaria tornar al seu pas, per a poder deixar el consum i millorar l'estat de la seva deteriorada salut.
3.3. s de serveis i freqentaci

#1 Fa una valoraci molt positiva dels centres de reducci de danys. A Rssia no nhi ha i pensa que si aqu no nhi hagus, seria molt pitjor, tant pels usuaris com pel conjunt de la societat. Va conixer els centre preguntant. Mai ha patit situacions de racisme per part del personal. Les niques queixes que t sn respecte els usuaris a lEVA, que no sn prou nets i es demoren molt a dins, per aix no utilitza molt lEVA. Utilitza els PRD per PIX, EVA, CC18, especialment els dies de mal temps i per a dutxar-se. Freqenta Baluard i altres PRD del Raval.
18
Programes dintercanvi de Xeringues (PIX), espais de venopunci assistida (EVA), espais de Calor-Caf (CC), espais d'inhalaci assistida (EIA).
95
#2 Coneix les sales de consum a travs del CAS Garbivent. Usa les sales per a PIX, EVA, CC, per tamb per les prestacions en treball social (a SAPS). Freqenta els PRD de la zona del Raval i tamb el Bus de Zona Franca. Valora molt positivament els PRD, sempre shi ha trobat ben tractada i creu que seria necessari que nhi haguessin a Rssia, on no existeixen. #3 Va conixer la sala de consum on va a Lleida (Arrels) a travs del noi que la va introduir al mn de les drogues. Usa lEVA, EIA, PIX i CC. Valora molt positivament els centres i latenci rebuda i creu que serien necessaris a Rssia. Noms li agradaria que lhorari fos ms ampli. No ha notat mai cap situaci de xenofbia als PRD. #4 Quan vivia a Barcelona usava les sales de consum segur, per ara viu al bosc, a la zona de La Masia, a Gav, i all no hi ha sala de consum. Fa PIX a la unitat mbil dmbit-Prevenci. s gran intercanviador. Valora molt positivament qualsevol tipus de PRD.
Dos dels usuaris consultats es mouen sobretot pels diferents PRD del Raval (Baluard, SAPS, mbit-Prevenci), tot i que una dells tamb est fora pel Bus de Zona Franca. Lusuari, a ms del PRD, tamb acudeix a menjadors socials. A part dells dos, tenim constncia de la presncia daltres usuaris russos a la zona del Raval, tot i que si comparem la situaci actual amb la de fa uns anys, el seu nombre sembla haver decrescut de forma significativa. Una entrevistada s usuria del centre Arrels de Lleida, on a part della, ens comenta que tamb hi acudeixen un parell dusuaris ms de la seva procedncia, tot i que ella no shi relaciona massa. Tamb hi ha alguns usuaris russos i ucranesos al Local de La Mina de Sant Adri de Bess i altres que fan PIX a les unitats mbils de la zona de La Masia de Gav, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat i al bus de Vila-roja a Girona.

Una participant comenta que va conixer els PRD a travs del CAS Garbivent. Dos participants van conixer els PRD a travs daltres usuaris diferents de la seva nacionalitat i de fet tots els entrevistats han comentat que als PRD tenen poc contacte amb altres usuaris russos.

Els participants no observen cap dificultat daccs ni barrera ds. Noms una entrevistada pensa que lhorari dobertura hauria de ser ms ampli.

Els 4 participants russos al nostre estudi fan un s bastant complert dels diferents PRD catalans i els freqenten amb gran assidutat, podrem dir que a diari. Tots ells fan PIX (un dells s gran intercanviador). Els 3 participants que tenen accs a les sales de consum utilitzen lEVA (en un cas tamb lEIA i en un altre cas lEVA lutilitza noms espordicament) i lespai de Calor-Caf. Els 4 utilitzen tamb les prestacions alimentries dels PRD. Una entrevistada ens comenta que rep tamb el servei duna treballadora social en un
96
PRD (SAPS), que li est tramitant el retorn a Rssia. No sobserven especificitats ds per part dels usuaris russos.

La valoraci dels punts de reducci de danys s molt positiva per part dels 4 participants russos. Tots ells els consideren molt necessaris, tant pels propis toxicmans com per a la societat en general, especialment per la feina que fan de prevenci de malalties contagioses. Tots ells creuen que seria bo que existissin a Rssia, tot i que en general no ho veuen possible en el marc poltic i social de la Rssia actual. Cap dells ha patit situacions de xenofbia als centres. Al contrari, sempre shan sentit ben atesos. Les niques crtiques sn duna participant que demanaria ampliar lhorari de servei i un altre que es queixa del funcionament de lEVA, poc higinic i mal regulat (tot i que en culpa bsicament els propis usuaris).
3.4. Auto-percepci de necessitats de salut i socials

#1 No tengo ahora tarjeta mdico. Antes nunca tena ni gripe ni hepatitis ni nada. Ahora mucho tiempo que no he hecho (anlisis). #2 T els anticossos de la sida, hepatitis C, problemes de pell, etc. La seva salut est seriosament deteriorada. No pren antiretrovirals ni cap altre medicament. Va comenar tractament en un hospital, abans prenia antiretrovirals i diu que va al metge, per sembla que t un conflicte amb el personal i ara no pren els medicaments. S'est pensant si ingressar a lhospital o retornar a Rssia. #3 Estoy bien (de salud). Antes al principio he perdido muchos kilos cuando yo me he enganchado al caballo. He perdido 15 kilos en tres meses. Pero no ahora estoy bien. (...) (Chequeos mdicos) S, lo hago. Lo haca antes de marcharme a Rusia cuando entraba a la clnica hice todos los anlisis. (Frecuencia) Pues cada cuatro o cinco meses o as. Bueno s, como he empezado hace poco, por eso. #4 T la targeta sanitria. En els ltims anlisis ha donat positiu de VIH. Tenia VHC, per va seguir tractament a Rssia. Se sent molt malament de salut. De moment no ha fet la tercera analtica de VIH perqu li fa por i en general est molt desanimat, deprimit.
3.4.1.1 Cobertura de necessitats a nivell de salut La majoria de participants t la targeta sanitria, noms un usuari manifesta no tenir-la. No obstant, sembla que a pesar de tenir cobertura sanitria no en fan us almenys dos usuaris, daltra banda els que ms la necessiten. Els tres que manifesten tenir targeta sanitria han fet anlisis de sang ltimament. 3.4.1.2 Estat de salut real i percebuda Dos dels participants tenen greus problemes de salut i aix ho han manifestat. Els
97
dos tenen anticossos del VIH, VHC (un dells va fer tractament a Rssia i actualment la crrega vrica s mnima) i problemes a la pell i en general diuen trobar-se bastant malament. La noia va iniciar tractament, per ha deixat de prendre els antiretrovirals. Laltre participant est pendent de fer la tercera analtica per confirmar si t els anticossos i de moment prefereix no assumir aquest potencial problema. Un altre participant diu que no sap com est la seva salut perqu fa temps que no fa anlisis de sang, per que abans estava b de tot. Laltra entrevistada diu que est b de salut. Al principi de consumir va perdre molt de pes, per ara lha recuperat i se sent b de salut. 3.4.1.3 Percepci de risc per la salut quant al consum de drogues Per les declaracions recavades al llarg de l'estudi, sembla que els participants russos sn bastant conscients dels riscos per a la salut associats al consum de drogues.
socials,
econmiques,
#1 Dorm al carrer des de fa 3 anys i es renta a Baluard. Esmorza a mbit-prevenci i dina al menjador social del convent de Sant Agust. (Me busco la vida) robando, pero a m no gusta esto de robar. Yo no puedo robar si yo no tomo Tranquimazin. Todo problema mo con polica es slo por Tranquimazin. Cuando yo tomo Tranquimazin mi cabeza no funciona y no tengo miedo, yo voy a robar lo que quiero. Con coca no (robo), con Tranquimazin (s) que es la pastilla del diablo yo no s quin hacer esa pastilla. Antes mi amigo tena una receta nueva. Yo tomar por da 50 pastillas. Primero tres, 5, 10, 15, 20... y 50 pastillas despus y no funciona cabeza nada. (...) Ahora quiero dejar esa droga (coca/caballo) y por eso no tomar pastillas, no voy a robar. Me da vergenza. Si yo andando yo veo una chatarra, yo cojo esta chatarra, guardo... y... Por la maana voy a vender 10 euros, 15 euros me da para una (bola) diez (euros). Ahora ya no gasto 100/200 euros como antes. #2 Dorm al carrer i es renta als PRD del Raval (diu que cada dia). Salimenta malament, afirma que no menja enlloc. Ara est esperant que li tramitant la targeta per anar al menjador social. Presenta un aspecte molt deteriorat. Quant als diners, diu que tengo novios, per tamb ens ha comentat que actualment prcticament no es busca la vida i que mai roba. #3 Viu en un pis de lloguer amb la seva mare, la parella de la mare (georgi) i la seva prpia parella (georgi). All dorm sempre, menja i es renta. El seu aspecte es net i arreglat. Per al consum demana diners a la seva parella o a la seva mare (uns 20 euros diaris). Si no li donen diners es pren una pastilla i no consumeix, per diu que no es busca la vida daltres maneres. #4 Viu al bosc, a la intemprie, prop de la zona de venta de La Masia, Gav, amb un altre consumidor georgi. All mengen, a vegades fan foc i cuinen productes que els dona un supermercat quan caduquen. De totes maneres menja poc. Crien conills al seu campament, per no sels mengen, si de cas els venen. Presenta un aspecte deteriorat i poc higinic. Es busca la vida a travs duna estranya relaci sentimental amb un capell que li dona grans quantitats de diners de l'esglsia (fins a 90.000 euros en un any i mig). Quan el capell surt de viatge, ven conills o roba alguna cosa, per aix passa poc sovint.
3.4.2.1 Guanyar diners o Buscar-se la vida Quant a la manera de guanyar diners, trobem un escenari diferent en cada un dels 4 participants, tot i que tots ells tenen en com el fet de no provenir dun treball remunerat. Una usuria diu que actualment no es busca la vida, per confessa que 98
t diferents amics que lajuden, cosa que fa pensar en el treball sexual, que la participant va exercir durant molts anys. Laltra participant ha declarat que simplement demana els pocs diners que necessita a la seva mare o parella. Un entrevistat roba o recull xavalla. Laltre entrevistat demana diners a un capell, amb qui mant una relaci sentimental (tot i que pel que sembla, no sexual) i ocasionalment tamb roba. 3.4.2.2 Habitatge. Alimentaci. Higiene Els 3 participants russos de Barcelona i rea metropolitana viuen al carrer (dos en un context urb, un altre semi-urb). Els dos que estan a Barcelona es renten als PRD. Tots ells porten molt de temps sense domicili fixe. La participant de Lleida, que va iniciar el consum aqu, viu en una casa de lloguer amb la seva mare, la seva parella i la parella de la mare. La participant de Lleida menja a casa seva i no presenta cap problema dalimentaci. Un usuari menja als PRD i tamb en un menjador social i una altra participant est esperant la targeta per a poder-hi accedir. Un altre usuari menja al carrer, productes que els supermercats llencen.
3.5. Xarxes socials

#1 A la seva famlia ning consumeix i diu que quan ell era a Rssia poca era la gent que consumia. A Rssia bevia i havia consumit drogues injectades, pel que s'entn que devia tenir certa relaci amb altres consumidors o almenys amb alcohlics. Aqu a Barcelona diu estar sol, no t amics, noms coneguts. Es relaciona tant amb grups dalcohlics, com toxicmans. Es relaciona amb gent que parla rus i tamb castell. No t prejudicis. #2 Per tota famlia t la seva mare, a Rssia, amb qui t contacte telefnic. La seva primera parella i amics consumien. Es relaciona amb altres toxicmans de diferents nacionalitats. No t prejudicis. T parella sentimental, per no segura. En un altre apartat ha declarat tenir diferents xicots. En les seves relacions sexuals declara utilitzar sempre preservatius. #3 A la seva famlia no hi ha cap altre consumidor. A Rssia cap dels seus amics prenia drogues. Des de que es va assabentar que la seva filla consumia, la mare va venir a viure aqu i ara viuen juntes. Aqu els seus amics sn en general no consumidors, russos o georgians (o altres russfons), per tamb espanyols. T collegues de drogues, en general gitanos i espanyols, per diu que ara no est interessada en veurels. La seva parella s un home georgi, no consumidor. Coneix la situaci i intenta ajudar-la. No es relacionen amb georgians consumidors, tot i que saben que a Barcelona nhi ha molts. Amb el seu xicot a vegades usa preservatiu, per en general, no. #4 T contacte amb la famlia, per poc, telefnic. Ning de la seva famlia consumeix. A Rssia es relacionava amb altres consumidors de drogues, tot i que els seus dos millors amics no consumien. Aqu, tots els seus coneguts sn toxicmans. Ara viu amb un georgi, amb qui es comunica en rus, per considera que el fet de parlar rus no t cap importncia. Es porta b amb tothom i no busca el contacte amb russos o russfons. Es considera antiracista. Fa quatre anys que no t ni parella, ni relacions sexuals.
Cap dels participants a lestudi t cap familiar consumidor de drogues injectades. Tres dels entrevistats es relacionaven amb altres toxicmans a Rssia, tot i que
99
tamb tenien amics no consumidors. Una entrevistada, la que va debutar en el consum a Catalunya, no tenia cap relaci amb el mn de les drogues a Rssia.
Tots quatre entrevistats tenen contacte amb la famlia, tot i que en general poc i noms telefnic. Noms una participant viu amb la seva mare, padrastre i parella a Lleida. Els 3 participants russos de Barcelona i rea metropolitana tenen en com el fet de reconixer no tenir amics aqu, noms coneguts o collegues de drogues, tots ells consumidors (i en un cas, tamb alcohlics). En general diuen que la nacionalitat o lidioma no compten, que no tenen prejudicis ni busquen la companyia dels seus compatriotes o gent que parli el seu mateix idioma. No obstant, un parell dells, pel que hem vist a la fase dobservaci, es relacionen bastant amb russfons (especialment georgians), possiblement per qestions bsicament prctiques, dafinitat lingstica. La participant de Lleida diferencia entre les xarxes socials ms prximes, s a dir, parella, famlia i amics, que no sn consumidors i en general sn russfons (russos, georgians, ucranesos) i els collegues de drogues, que en general no considera amics i que sn de vries nacionalitats, per bsicament espanyols.

Pel que sembla, les xarxes socials establertes aqu no tenen una gran influncia en el consum de drogues. Els consumidors russos no presenten una xarxa social slida de la seva mateixa nacionalitat, tot i que es relacionen bastant amb altres russfons. En tres dels quatre casos, la xarxa social est constituda per altres consumidors.

Els dos usuaris masculins no tenen parella (un dells afirma que no ha mantingut relacions sexuals des de fa ms de 4 anys). La participant de Lleida t parella estable. Es tracta dun noi georgi, no consumidor, que treballa de camioner i que sap que ella consumeix. Rarament utilitzen preservatiu en les seves relacions sexuals. La participant de Barcelona ha exercit la prostituci en clubs durant molts anys, per ara ha declarat no prostituir-se. No obstant ha declarat tenir diferents novios que lajuden. Tamb declara tenir una parella, per que no s segura. En les seves relacions sexuals declara utilitzar sempre preservatiu.

#1 Creu que actualment no hi ha molts usuaris russos per aqu.
100
#2 Creu que aqu hi ha molts russos consumint perqu a Rssia hi ha molta droga. No coneix russos que hagin vingut aqu per entrar en comunitats religioses i deixar el consum. #3 A Lleida no hi ha gaires ms russos consumint (a pesar de que hi ha bastants emigrants russos, georgians, romanesos i altres dEuropa de lest a la poblaci), nhi ha molt pocs que consumeixin drogues per via intravenosa i a ms ella no shi relaciona. Segons ha sentit, la majoria de georgians que prenen drogues estan a Barcelona. #4 No coneix molts russos consumint aqu, per tampoc busca el contacte amb ells. Diu que el 90% de consumidors que coneix sn georgians. Ha conegut uns quants russos que havien vingut a Catalunya per a ingressar en comunitats religioses com ell mateix. Alguns dels que va conixer a les comunitats van acabar consumint i vivint al carrer. No ens parla de cap situaci de racisme cap a ell, per s que n'ha percebut alguna vegada cap a altres persones.
3.6.1 Percepci de situacions de racisme

Els usuaris no han percebut cap situaci de racisme o xenofbia cap a ells (tot i que un ha presenciat situacions de racisme vers els sub-saharians) per part de la societat catalana.

#1 Ah (en Rusia) no hay ayuda, no hay nada, no hay ni metadona, nada... Yo hace aos que no he visto Rusia, pero antes si t te pinchabas he visto gente a gritar eh, qu haces aqu, por qu pinchas aqu? Cabrn, fuera de aqu. (Sus familiares no saben que consume) No quiero decir a mi madre y a mi padre esto porque ellos son viejos y tenan mal el corazn. Quiero dejar esta cosa.
3.6.3 Percepci de la presncia daltres UDVP russos a Catalunya

Pel que ens comenten, actualment no hi ha molts consumidors russos a Catalunya. Sabem per les memries dels PRD que fa uns quants anys el seu nombre era molt superior. Es possible que una part important estigui realitzant avui en dia tractaments amb metadona, doncs als diferents programes dels CAS catalans hi apareixen inscrits molts ciutadans russos.
3.7 Propostes i aportacions dels entrevistats per a millorar la situaci del collectiu propi
#1 Si un mateix no ho vol realment, es difcil ajudar-lo a deixar el consum. #2 No hi ha aportacions. #3 Yo tengo yo misma que ayudarme no? Yo pienso que nadie me puede ayudar, que tengo que tener muchas ganas yo misma para dejarlo esto. E: Es suficiente lo que hace el estado cundo decides dejarlo? A: Bueno, est bien as. #4 Creu que el millor s la desintoxicaci hospitalria. Seria bo que cada consumidor pogus deixar les
101
drogues d'una forma rpida i efectiva cada vegada que ho desitgs.
3.7.1 Aportacions
No hi ha aportacions rellevants.
3.7.2 Opini sobre la medicaci intercultural

No hi ha aportacions rellevants.
102
BULGRIA
Perfil #1 Nom: Pe Edat: 36 Sexe: Home Lloc Origen: Sofia, Bulgria Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 01/04/2010
#2 Nom: Vi Edat: 25 Sexe: Dona Lloc Origen: Varna, Bulgria Lloc entrevista: mbit dona, El Raval, Barcelona Registre gravaci: 27/05/2010
103
Llocs de reclutament Hem entrevistat dues persones daquest pas, les dues a la ciutat de Barcelona: un home de 36 anys procedent de Sofia i una dona de 25 anys de Varna. Procedeixen dentorns urbans, de la capital i de la segona ciutat ms important del pas. La capital Sofia s la ciutat ms gran de la Repblica de Bulgria (1.267.098 habitants). Varna (365.000 habitants) es el port comercial ms important del pas i un centre turstic important. Val a dir que aquestes ciutats sn les dues ms afectades per lepidmia dherona que pateix Bulgria des de principis dels anys 90.

3.1.1 Antecedents
#1 No hi ha massa informaci. Noms ens diu que s blgar en tots els sentits, de Sofia, de llengua blgara i religi ortodoxa (tot i que no s practicant). Els seus amics a Bulgria eren majoritriament consumidors. #2 Vi:Mi padre es gitano, mi madre es blgara pura. Ella tena muchos problemas con l, desde que estaba embarazada hasta que nac yo, muchas veces no tena para comer porque l se iba, coga el dinero Una vida horrible, la pegaba mucho. Tena slo dos aos cuando han empezado a separarse. La justicia le dio la razn a mi madre. Porque mi madre no tena problema con nada, tena pocos aos pero era una mujer responsable. E: Y t has estudiado? Vi: He estudiado slo el principal, la primaria estaba estudiando y tomando. Muchas veces no iba al colegio, tena que repetir la misma clase otra vez. Muchas veces sala de mi casa para ir al colegio, pero no iba al colegio. Me iba en el barrio de los gitanos y me drogaba. E: El barrio de los gitanos estaba cerca del tuyo? Vi: Bueno, quince minutos andando. Es la periferia de Varna S, porque yo viva all cuando era pequea, con mi familia. Lo conozco todo.
Pel que sembla, els dos entrevistats de Bulgria procedeixen d'un entorn de desestructuraci, molt clar en el cas de la noia. No tenim molt clar si es tracta de persones d'tnia gitana. En tot cas la noia ha declarat que el seu pare era gitano. Pel que fa al noi, no ha indicat res en aquest sentit.

#1 Surt de Bulgria als 18 anys para ver mundo bsicament. Passa per diferents pasos, inclosa Espanya, on arriba per primera vegada el 1992. Va ser expulsat un parell de vegades a Bulgria, per sempre havia retornat a Espanya illegalment. El 1996 torna a Bulgria i el 2000 s'enganxa a l'herona a Sofia (llavors hi ha un nou viatge a Espanya i una nova expulsi). El 2004 torna al nostre pas per a ingressar a Reto. Ara porta ms de 18 anys aqu i ha regularitzat la seva situaci. E:Yo en 2004 estaba tan mal, pesaba 50 kilos. Estaba mal y ingres en Reto19. Vine aqu en Espaa e ingres en Reto. Estuve 40 y pico das y luego sal porque Reto es una mierda, no funciona. Y bueno, estuve dos aos sin consumir.
19
Associaci religiosa creada el 1985 a Cantbria, quan no existien clniques, ni recursos privats que abordessin la rehabilitaci de toxicmans a Espanya. Posteriorment es van obrir altres centres a la resta de comunitats autnomes i a
104
Pe:Ahora incluso pienso en solicitar la nacionalidad espaola porque llevo muchos aos aqu. E: No tienes ganas de volver a Bulgaria? Pe: Para nada. Bueno, voy de vacaciones de vez en cuando y tal pero Hasta sueo en espaol, pienso en espaol #2 La primera vegada va a Madrid per a ingressar a Reto, i s'hi est un any. Desprs torna a Bulgria i all reprn el consum. Vi:Un chico me ha dicho: 'porqu no te vas a una comuna y tal?' le he dicho: 'eso no es para m', pero despus estaba fatal, tena slo 48 kilos. Empec a hacer sobredosis, he visto que mi madre ya estaba estropeada por esta vida, no quera hacerle ms dao, pero bueno Tornar desprs a Espanya perqu est embarassada i una consumidora blgara, que actualment est a Barcelona, li parla de Baluard i li diu que aqu l'ajudaran amb el part i la criatura. Vi:Yo he venido aqu porque me han dicho que me iban a ayudar con la nia, que me puedo buscar despus trabajo y todo esto. De nueve meses. Quera quedarme all, en Bulgaria. Pero porque no tena cobertura sanitaria Si no la tienes, tienes que pagar mucho para poder entrar en el hospital. Y yo no tena tanto dinero. Por esto volv otra vez aqu. Y despus de 3 das ha nacido mi nia. No t intenci de retornar al seu pas.
Trobem motius diferenciats respecte al fet dabandonar el pas i iniciar el procs migratori, per en els dos casos, una de les vingudes a Espanya s per a ingressar a una comunitat de Reto, desprs del qual reprenen el consum i es mantenen els dos entre Bulgria i Espanya, per sobretot aqu. Per tant, almenys un dels seus processos migratoris est motivat pel consum de drogues. Abans de venir a Espanya, els dos han viatjat per diferents pasos, inclosa Alemanya, i han retornat a Bulgria en nombroses ocasions. Quant a la noia, resulta interessant que l'ltima vegada que ve a Espanya ho fa motivada per les prestacions socials del nostre pas, ja que estava embarassada i pensava que seria ms fcil obtenir ajuda aqu. Respecte al retorn al seu pas dorigen, en les dues entrevistes es posa de manifest la manca dintenci de retorn, en ambds casos, per motius personals: lhome perqu aqu pot refer la seva vida i millorar econmicament (est cobrant una PIRMI i vol muntar un petit negoci) i en el segon cas, perqu la situaci en la que es troba (molt deteriorada fsicament), fa que li sigui molt difcil el retorn, ja que no vol implicar a la seva famlia en la seva situaci i a ms t processos judicials pendents a Bulgria.
3.2 Patrons de consum

#1 Comena a punxar-se herona als 27 anys, desprs dhaver estat fumant-la durant 2 anys. Abans ja haba tomado alguna raya de coca, pastillas, speed y tipo todo esto pero no era un consumidor habitual. De porros s, lo nico, y beba mucho. #2 Vi:Pero sabes cmo empec a tomar la droga? Un da estaba en mi casa, ha venido un amigo de mi padre verdadero y me ha dicho que a mi padre lo han matado. Bueno, me ha tocado un dolor No es
altres pasos com Bulgria, Crocia, Rssia, Polnia, Srbia, Eslovnia, Montenegro, Macednia, Grcia, Frana i Itlia, entre d'altres. Fet pel qual resulta comprensible que es traslladessin a Espanya a fer un tractament.
105
que haya vivido con l, pero es mi padre. Es mi sangre, entiendes? Me doli mucho porque no iba a poder hablar con l, decirle Quera que un da, cuando fuese mayor, cuando pueda hablar bien, quera hablar con l Quera que cambiase su vida porque no entenda nada, no entenda cmo por el alcohol puedes dejar a tu mujer, a tu nia. Ahora lo entiendo perfectamente. Y cuando me ha dicho eso, he cogido dinero de mi madre y de mi casa, andando he ido al barrio de gitanos. Un chico me ha dicho: 'mira, tengo una cosa que te va a quitar el dolor seguramente', digo: 'va, vamos a comprar, lo vamos a hacer como se hace'. Tena trece aos No tena todava trece, tena doce Y me ha pinchado. E: Y la primera vez qu te has pinchado? Vi: Herona. Slo herona. Despus veo a un amigo y le digo: 'mira, me pasa esto'. Me dice: 'felicidades, ya eres yonqui. Esto es el mono'.
Les persones entrevistades daquest pas presenten consums amb caracterstiques diferents. Lhome va iniciar el consum als 27 anys, i de manera ms ldica, la dona va comenar molt jove, als 12 anys, i amb un consum molt vinculat a un entorn familiar i social molt des-estructurat. La via utilitzada en lhome va ser la fumada en primer lloc i desprs injectada, la noia va tenir un primer consum dherona injectada. Al seu pas d'origen, en ambds casos el consum majoritari s lherona, tot i que els dos havien provat la cocana. Ens han explicat que a Bulgria lherona s marr, de bona qualitat, i que hi ha poca cocana i que s molt cara, tot i que de bona qualitat. La dona que va comenar als 12 anys a injectar-se herona, la primera injecci li va administrar un noi vinculat a lentorn del consum. Tamb relata la seva manca dinformaci sobre el consum de drogues i les seves conseqncies. Quan va venir al nostre pas ja presentava dependncia severa d'opiacis. En el cas de lhome s diferent, aquest ja tenia informaci sobre els efectes i tenia amics que patien les conseqncies de laddicci a substncies. Ens trobem amb consums dentre 10 i 14 anys devoluci, en el cas de la dona, que correspon amb un inici injectat dherona. En ambds casos estava present el consum de tabac i cnnabis, tamb en un dells hi havia consum de cocana i speed i abs dalcohol.

#1 Reprn el consum a Barcelona desprs de 2 anys dabstinncia, per la pressi dun amic consumidor de Bulgria que lhavia vingut a veure precisament per a deixar el consum. Actualment diu estar en PMM, per de tant en tant consumeix herona injectada. #2 Actualment fuma cocana (inici a Espanya, fa 8 anys) i es punxa herona, cocana i speedball. "A m me gusta fumar. Yo no esnifaba. Eso nunca ha pasado por mi nariz. Pero ahora tengo un problema con los pulmones de amoniaco y por esto me pincho. Si no, no me la pinchara. A m me gusta fumarla (la cocana).
3.2.2.1 Debut/represa del consum a Catalunya Curiosament, els dos entrevistats de Bulgria van deixar les drogues a Espanya, a Reto, per els dos les van reprendre tamb al nostre pas. En el cas de la noia, el consum de cocana fumada es va donar al nostre pas. El consum ha augmentat en ambds casos en el nostre pas. 3.2.2.2 Substncies i vies ds En lactualitat els consums son tamb diferents, lhome est en tractament amb metadona i consumeix espordicament per via endovenosa (herona), relata que els consums previs a iniciar tractament eren com a mnim de dos grams dherona
106
diaris, no hi ha consums dalcohol. La dona presenta un perfil de poli-toxicomania ms severa, amb una tendncia molt marcada al consum de cocana, tant fumada com injectada, per tamb consumeix herona. Degut als problemes pulmonars que relata, darrerament el consum es per via endovenosa (herona, cocana i speedball). Pel que ens han comentat i pel que hem observat, l'herona s la droga injectada ms habitualment pels blgars, per malauradament no tenim dades suficients com per a concloure de forma ms precisa aquesta informaci. 3.2.2.3 Llocs de consum La majoria dels blgars amb qui hem contactat els hem trobat a la zona del Raval, especialment a Baluard. Un parell d'aquests usuaris els hem trobat tamb al Local de La Mina. Si b s cert que actualment es troben pocs blgars consumint a Barcelona, el seu nombre era molt ms elevat fa un parell d'anys, segons dades de les memries de la sala Baluard. 3.2.2.4 Aspectes culturals vinculats al consum Manquen elements d'anlisi per a aquest apartat. 3.2.2.5 Percepci de la via ds parenteral
#1 Entonces me decid a pincharme, as empec. Mientras fumaba la aguja me daba respeto y tampoco no me haca tanta falta. Estaba econmicamente bien y todo eso Bueno no era tanto problema de dinero sino de yo que s una vez que has probado va vena, pues ya fumar no es tanto, no es tan digamos, no te atrae tanto. Lo que quieres es colocarte de golpe, los efectos que surgen consumindolo por la vena. #2 E: Y la primera vez me has dicho que ha sido por vena, nunca por nariz Vi: Claro. No, nunca. E: Y no te daba miedo la aguja? Vi: No.
3.2.2.6 Problemtiques associades al consum Manquen elements d'anlisi per a aquest apartat. Fem notar, per, que Bulgria s membre de l'Uni Europea i que, per tant, els ciutadans blgars no tenen problemes de residncia a Espanya i poden accedir al mercat laboral.

#1 Nunca, jams (he compartido). Ni siquiera he usado una jeringuilla dos veces, aunque est de mono. Nunca, nunca he tenido ni hepatitis, ni sfilis, ni nada. (...) Tengo respeto y soy consciente que me pueden infectar si me muero que me muera de otra cosa, no de una cosa que yo mismo me matara de esta manera. Enfermando de sida o de cualquier otra enfermedad venrea, yo qu s. #2 Diu no compartir mai xeringues, tot i que fa poc va usar una xeringa ja utilitzada per la seva parella, per equivocaci, segons afirma. Comparteix cassoleta, per sempre usant material d'injecci nou.
De les entrevistes es desprn que entenen principalment el fet de no compartir les xeringues, no de la resta de material (parafernalia), sempre i quan sigui nou.
107
Ambds manifesten la por a compartir-les i la seva perillositat, per no fan massa esment o mfasi respecte a la resta de material (filtre o cassoleta). Tamb fan allusions als moments en els que sn ms vulnerables, tenir el mono, tenir equivocacions quan es viu en parella i els dos consumeixen, s a dir baixar la gurdia amb la parella, descuits... Tamb lhome manifesta una extremada cura en aquestes qestions i diu que no t cap malaltia relacionada amb la drogodependncia. La dona, en canvi, s que sembla haver patit les conseqncies dutilitzar material no estril.
3.2.4 Sobredosis
#1 He tenido unas cuantas. Desde luego que s porque se producen. Por sobre-consumo, sobredosis. Es que la palabra sola lo dice. () S, s qu hay que hacer con alguien con sobredosis, lo he hecho ms de una vez. #2 Ha patit 4 o 5 sobredosis, la majoria a Bulgria, tant d'herona com de cocana. No ha rebut cap formaci ni hi est interessada.
Representa un fet habitual per a ells, han tingut ms de 4 sobredosis en el perode de consum. Una no sap qu cal fer en aquests casos i tampoc ho faria amb formaci, cridaria a una ambulncia i laltre s, ja ha actuat en diferents ocasions. Cap dels dos semblen conixer b les causes que provoquen les sobredosis.

#1 Ha deixat les drogues en un parell d'ocasions, per mai de forma permanent. Va estar un temps a Reto i ms tard va iniciar PMM (actualment est a 40 mm. diaris) a pesar de les reticncies inicials. De tant en tant injecta tamb herona. Yo me negaba rotundamente durante aos a empezar con metadona, tomarla, porque he visto gente porque yo he pasado el mono de la herona y el mono, en una semana, diez das ya ests como nuevo, porque s, y he visto gente que han tomado metadona y a los tres meses todava tenan mono. O sea esta es una razn bastante fuerte para no empezar a tomar. Pero claro, al final tuve que elegir o seguir pinchndome, consumiendo vamos, no teniendo venas. Es que no tena venas para consumir. Y esto me pona superfatal Habl con una doctora, ella me convenci y as empec con la metadona. De momento lo llevo bien. Ahora, a la hora de dejarlo o sea, cuando ya baje digamos hasta 5 (miligramos) y luego supongo ingresar en hospital para desintoxicarme Lo ltimo ser lo ms difcil. Soy consciente de todo esto pero De momento la metadona me permite llevar una vida ms o menos normal, no comprar droga porque yo cuando consuma mnimo dos gramos al da que es a partir de 100 euros al da. As que aparte de que no gastas dinero en esto vives ms tranquilo, tienes una estabilidad, y yo que s Muy de vez en cuando (me pincho) Afirma que no s perqu la dosis de metadona sigui massa baixa. #2 Ha deixat la droga en un parell d'ocasions de diferents maneres. Va passar un any a Reto, a Madrid. Va venir expressament de Bulgria per a ingressar en aquesta comunitat, per al retornar a Bulgria va reprendre el consum. Estaba en el hospital, tambin estaba probando con metadona, tambin estaba probando unas pastillas que son de Grecia, que se llaman Aorex (Saorex)20. Cuando tomas Aorex y tomas caballo puedes morir. E: Te ha funcionado? Vi: No, yo me pinchaba. Y despus tena mono porque esto, cuando te pinchas, no sientes nada del caballo. No tienes el flash. No, no tienes el flash, ni te quita el mono. Estas pastillas las tienes que tomar cuando ests limpio, sin mono. Tienes que estar limpio un rato, te hacen un test de orina. Si sale negativo, te dan estas pastillas. Y si tomas caballo, te puedes morir. E: Entonces, aparte de este Aorex, has tomado otras pastillas?
20
Nom genric, Mazindol. Es tracta d'un amine simpaticomimtic que s similar a una amfetamina. Tamb conegut com a droga anorxica o "anorexignica". Estimula el sistema nervis central, augmentant el ritme cardac i la pressi arterial i reduint la gana.
108
Vi: S, muchas pastillas han pasado por m. Cuando sale algo, cuando alguien te dice que hay algo He probado todo. E: Y te ha funcionado la metadona? Vi: No, a m no me gusta la metadona. Estaba tomando 20 miligramos de metadona, lo he dejado porque sabes lo que es la metadona para m? No tienes ganas de robar, no tienes ganas para nada el ayuntamiento te da la metadona y ests enganchado a ella toda la vida. No puedes hacer nada porque tienes que tomarla todos los das. Eso para m no es tratamiento, eso para m es cambiar una droga por otra. Eso es droga tambin, que estropea los dientes, todo; y cuando quieres dejarla los monos no son cuatro das, son 40 das. E: Y entonces qu mtodo consideras tu que es el ms efectivo para dejar la droga? Vi: Nada. A pelo es mejor (...) si tengo casa, me vengo a mi casa, la tele.. Esto es lo ms que puedes hacer.
3.2.5.1 Aturades del consum Dentrada lopini sobre el tractament substitutiu amb metadona no s favorable en cap dels casos, desprs resulta una opci vlida per a un dells quan se sent desesperat. Una de les raons que apunten s que el mono de la metadona s pitjor segons ells que el de lherona i que triga molt ms en desaparixer la substncia de lorganisme. Un altre aspecte important per a tots dos s fer un tractament lluny de la seva famlia, per tal de no passar vergonya o no implicar-los en la seva situaci, cosa que ens parla tamb del fort estigma social que hi ha d'haver al seu pas. La dona t un llarg historial de diferents tractaments, incloent desintoxicaci hospitalria, metadona i tractaments farmacolgics. Els dos han ingressat en comunitats religioses. Lhome segueix des de fa 2 anys tractament amb metadona, a Barcelona. 3.2.5.2 PMM o altres tractaments En un dels casos (la dona) no hi ha conscincia de la importncia de seguir un tractament, arriba a diferents dispositius (comunitat teraputica, hospital...), per no arriba a seguir amb correcci els tractaments, i barreja amb consums injectats, posant en perill la seva vida. L'home est actualment en PMM i relata que aquest fet li ha millorat la qualitat de vida, encara que s conscient que laband total dels opiacis s una qesti difcil i que ho ha de fer de mica en mica. De tant en tant consumeix tamb herona injectada. 3.2.5.3 Percepci i usos no reglats de la metadona Els dos entrevistats blgars tenien (i la noia encara t) una percepci bsicament negativa de la metadona, com a una droga ms, que deixa un fort "mono". El noi va entrar en PMM perqu no li quedaven venes per a punxar-se i ara la seva percepci ha millorat, tot i que no n'ha parlat amb entusiasme. Segons la noia la metadona s una manera que t lestat de que no molestis, de no ser perills, ja que no tens ganes de robar i et tenen lligat cada dia al punt de recollida, per que en veritat l'nic que fas s enganxar-te a una altra droga. No ens han comentat cap s no reglat de la metadona.

#1 Afirma que es punxava ms o menys el mateix aqu i a Bulgria. Diu que all l'herona s marr i que la qualitat s millor, per que aix no t molta importncia en el consum.
109
ltimamente ha mejorado mi situacin, porque ahora estoy a punto de abrir mi propia empresa y empezar a trabajar por m mismo. Bueno, hay que mejorar pero () y cada uno quiere alejarse de esta vida porque esto es difcil. Esto no es un juego. Te coge la vida Ests perdido. #2 E: Entonces te pinchas ms o te pinchas ms o menos como en Bulgaria? Vi: No, ms aqu. Si tengo dinero, me voy a pinchar cinco veces ms seguramente. En Bulgaria me pinchaba una vez por la maana, otra vez por la noche, pero all el caballo est fuerte. Y aqu, durante el da, tienes que ir poniendo porque es ms flojo. E: En general, tu vida ha empeorado o ha mejorado desde que ests en Barcelona? Vi: Ha empeorado. Es peor porque no tengo casa, no tengo nada aqu. (...) No puedo volver a Bulgaria, porque seguramente volvera a la crcel, me estn buscando. No puedo ir a la casa de mi madre porque no quiero que esta mujer tenga ms dolor conmigo. La coca es la ms peligrosa que hay. Porque eso te come el coco. Quieres ms, no sabes qu te pasa, tienes paranoia. Cuando consumes bastante tiempo la coca Te cambia mucho todo, stas como loco. E: Y t crees que el hecho de consumir coca hace que incremente el consumo de herona? Vi: No. Cuando tengo dinero para coca consumo un poquito de caballo para no tener el mono, para disfrutar la coca. Cuando tengo dinero para la coca no me interesa la herona.
Hi ha dues realitats, lhome ha millorat la seva situaci considerablement, incls planteja muntar un negoci i treballar de manera autnoma. La dona planteja una situaci de no retorn al seu pas, per impediments legals i familiars, un gran augment en el consum i un empitjorament de la seva vida personal i de la seva salut. Quan va sortir del seu pas, lherona era el principal problema, en lactualitat s, segons explica, el consum de cocana.
3.3 s de serveis i freqentaci

#1 Coneix les sales de consum a travs del moviment okupa. Inicialment li interessen ms aviat com a centre de cobertura de necessitats bsiques. El primer centre del que li van parlar va ser SAPS, quan va sortir de la comunitat. Hi va anar per qestions relacionades amb el manteniment personal (roba, neteja...), li van dir que no tenia el perfil (no era toxicman). Quan es va enganxar de nou a les drogues, va tornar i va conixer altres recursos (mbit Prevenci). T una opini molt positiva dels PRD, tot i que pensa que alguns aspectes es podrien millorar (sense especificar quins). En mbit he hecho un par de cursos, estuve con ellos trabajando el ao pasado entero. Tambin estoy cobrando la PIRMI a travs de mbit. #2 Utilitza els PRD de forma mplia, tot i que noms els del Raval (Baluard, Saps i mbit Prevenci en menor mesura), la zona on es mou. E: En Bulgaria os han hablado de Baluard S Que os han dicho? Vi: S, s Te dan Puedes tomar un cafecito bien, cuando ests cansada puedes sentar, puedes hablar con la asistente social, hay todo. Hay gente que te puede ayudan (...) El mismo da, la misma hora que he llegado del aeropuerto, he cogido el tren, despus el metro, estaba en Liceo, he cogido la droga y despus he venido aqu, a apuntarme para que pueda consumir. Consumeix a l'Eva, tot i que no li agrada. L'utilitza bsicament per a refugiar-se de la policia. Vi: Slo entro (en el EVA) para que no me molest la polica, pero no por otra cosa. E: Crees que hay cosas que se podran mejorar en estos centros? Vi: Ms comida, no te den slo seis galletas y un vaso con leche. Quin se quitar el hambre con esta mierda? Tambin cambiar el personal que no quiere trabajar y trabajar slo por la pasta. No trabajan porque quieren ayudar a alguien, te tratan como a un perro. Sabes cuntas veces me han sancionado por qu digo las cosas en la cara? 'no hay agua fra, no hay eso, no hay el otro'. Vienen tantas cosas aqu, viene la ropa nueva, champ, cosas para comer.y dnde se van todas esas cosas?
110
Els dos entrevistats es mouen, com la majoria de blgars que hem conegut a la fase d'observaci, a la zona del Raval i coneixen i freqenten els 3 PRD de la zona: Baluard, SAPS i mbit Prevenci. Tamb hem conegut alguns usuaris blgars al Local de Sant Adri de Bess.

A la dona ja li havien explicat en el pas dorigen que hi havia sales de consum (Baluard) i els serveis complementaris que oferien. L'home les va conixer a partir de collegues de l'okupa on vivia.

La entrevistada afirma que ha patit situacions de racisme als centres, per pensem que en aquest punt s'ha de tenir en compte el fort carcter i l'agressivitat d'aquesta usuria (que vam poder presenciar en vries ocasions durant la fase d'observaci).

Els dos participants tenen vinculacions diferents, segons el seu grau de dependncia a les substncies i les seves necessitats (noms de material dinjecci, calor-caf, formaci, PIRMI...). En tot cas i tot i que sigui per motius diferents, el grau de vinculaci s en ambds casos bastant alt. Tamb la dona explica que el carrer est difcil, hi ha molta policia, i les sales de consum son segures, encara que no li agradin, ja que no est tranquilla, hi ha massa gent, amb diferents histries i situacions desagradables.

Els dos entrevistats blgars tenen opinions diferents sobre el tracte rebut en els serveis. L'home t una opini molt positiva dels PRD, tot i que comenta que hi ha aspectes que es podrien millorar (sense especificar quins). La dona s molt ms crtica i manifesta tenir molt carcter. Tot sovint sha trobat amb dificultats en els recursos, ja que increpa al personal i no sempre est disposada a acceptar les condicions que li proposen o es troba. Veu necessari el paper de la mediaci intercultural, ja que explica que hi ha dificultats dentendre's i comunicar-se per part del personal datenci dels centres amb les persones procedents daltres pasos.
111

#1 Diu estar perfecte de salut. Fa anlisis de sang cada 3 o 6 mesos i de moment no ha agafat cap malaltia infecciosa ja que, com diu, es cuida molt en aquest aspecte: mai comparteix material d'injecci i usa preservatiu en les seves relacions sexuals. #2 Cada 3/6 mesos fa analtiques de sang a SAPS. Li preocupa la seva salut i intenta cuidar-se. Diu no compartir xeringues i usar preservatiu en les seves relacions sexuals (les seves ltimes parelles eren toxicmans), per actualment est preocupada pel fet d'haver usat una xeringa de la seva ex-parella (consumidor i seropositiu). No quiero ir (a Bulgaria) sabes por qu? Porque es posible que tenga anticuerpos. Hace poco hice los anlisis y hasta dentro de tres meses no va a salir nada. Y si tengo anticuerpos, no puedo dejar la droga, ni nada, voy con la cabeza por abajo. Porque si tienes anticuerpos, tu vida ya est perdida. Hepatitis C no (me preocupa). Esto lo puedes coger de dentista. Esto si dejas la droga seis meses te dan Interfern, hay hay cosas que te pueden ayudar."
3.4.1.1 Cobertura de necessitats a nivell de salut De nou, les realitats que es presenten en les entrevistes a persones de nacionalitat blgara son oposades. Trobem que la situaci de regularitat administrativa, en el cas del noi lafavoreix i inicia una vida fora de lambient habitual de consum, a tots els nivells, amb una PIRMI i un nivell de responsabilitat i d'auto-cura considerables. La dona en canvi sembla usar bsicament els PRD per a analtiques de sang i altres necessitats de salut bsiques. 3.4.1.2 Estat de salut real i percebuda La dona es troba en una situaci de precarietat i vulnerabilitat en molts aspectes de salut, ja que pensa que pot tenir anticossos del VIH, hepatitis C, i es troba dormint al carrer i sense recursos econmics. En lhome hi ha projecte de futur, plans a nivell laboral i afectiu, i per tant t molta cura amb la seva salut, diu que utilitza preservatius en les relacions sexuals i no comparteix mai el material dinjecci. 3.4.1.3 Percepci de risc per la salut quant al consum de drogues Quant a la entrevistada, s important destacar com el fet de tenir hepatitis C est banalitzat, no preocupa massa, i en canvi el fet de tenir anticossos, es percep com la cosa ms terrible que li pugui passar. Ho explica com si a partir de la notcia no hi hagus futur possible. Ms enll d'aquest testimoni, aquesta percepci, expressada aqu d'una forma radical, sembla estar, pel que hem observat en aquest estudi, bastant generalitzada entre els toxicmans de l'Europa de l'Est.
socials,
econmiques,
#1 Dorm i en general menja a casa de la seva parella, que s catalana i no consumidora.
112
Est cobrant una PIRMI i a part fa treballets de tant en tant, com recollir xatarra o fer mudances. Actualment t el projecte de comprar-se una furgoneta a mitges amb un soci per a fer aquestes feines. Est esperant la resposta per a un crdit. Quan consumia ms, es buscava la vida robant i revenent, per actualment afirma haver deixat aquest estil de vida. #2 Es busca la vida robant, tant a persones com a supermercats, principalment fora del Raval. No t domicili fixe, tot i que ha passat una poca en un okupa. Es renta a SAPS. Menja quan t diners i es compra alguna cosa al carrer, i si no, no menja o pica alguna cosa als PRD.
3.5 Xarxes socials

#1 A Bulgria el seu millor amic i altres amics eren toxicmans. Va estar casat a Bulgria. La seva parella actual s catalana, no injectora, i no sap que ell s consumidor ni que est prenent metadona. Afirma que la majoria dels seus amics no sn injectors i que no saben que ell ho s. Amb altres toxicmans prefereix no relacionar-s'hi molt. Coneix blgars, tant consumidors com no-consumidors, per prefereix no relaciona-s'hi. No li cauen b. Procuro no contactar mucho con blgaros. El carcter, la mentalidad de los blgaros no me caen bien. Son gente envidiosa, que empieza que te va a tirar simplemente al suelo por una cosa insignificante. No s como decrtelo, son envidiosos, son Si es hacia otra persona de otra nacionalidad no pasa nada pero si un blgaro est bien aqu y por ejemplo yo te conozco a ti, que t ests mal en la calle, pues t buscars la manera de putearme a m para que yo est igual de mal que t. La mayora son as. #2 Els seus amics a Varna eren en general consumidors, entre ells dos usuaris de Baluard, que sn els que a Bulgria li van parlar de la sala del Raval. Va estar casada i ha tingut un fill (donat en adopci). T una percepci molt negativa dels seus compatriotes i de les persones d'Europa Oriental en general i afirma preferir no tenir contacte amb ells, tot i que la observaci participant ha demostrat que tamb s'hi relaciona. Con blgaros no quiero juntarme. No, no, porque los blgaros siempre estn pensando cmo pueden pincharte por atrs. Con los blgaros no puedes tener confianza. Esto te lo digo para ti tambin. Con los blgaros no te juntes. No hay buena gente de los blgaros, te lo digo en serio. (...) De esta gente quiero estar lejos. Con esta gente que habla mi idioma, ms o menos, no quiero tener nada con esta gente. No quiero nada de ellos, ni blgaros, ni georgianos, ni rusos, di chechenos, ni nada.
Tots dos tenien amistats que consumien herona, aix que, pel que sembla, van estar exposats a aquesta droga i d'altres des de ben joves (especialment la noia). Els dos havien estat casats al seu pas, per no mantenen contacte amb l'antiga parella. La dona va tenir una criatura, que va donar en adopci.
Les relacions socials actuals, en el cas de la dona sn exclusivament entre consumidors, entre d'altres usuaris d'Europa de l'Est, per no vol saber res de la resta, no els t en bon concepte. Per al noi, s important tenir una xarxa social fora dambients de consum, encara que en determinats moments o espais, tingui relacions puntuals amb consumidors, quan visita els recursos per a drogodependents. Les dues persones entrevistades tenen un mal concepte dels seus compatriotes i en general no busquen el contacte amb ells, tot i que trobem tamb alguns compatriotes a les xarxes socials d'ambds participants.
113

Veure apartat 5.2

En el cas de la dona, la seva ltima parella era consumidora i seropositiva, per no li va comunicar a ella aquesta circumstncia, a pesar de mantenir relacions sexuals i compartir xeringa. Tot i que manifesta usar preservatius amb parelles ocasionals i amb xicots recents, l s del preservatiu amb aquesta ltima parella no ha estat consistent. Manifesta que si alg pateix una malaltia o te una infecci important, ho ha de dir a les seves parelles espordiques, s conscient de la importncia de dir-ho a laltra persona.

3.6.1 Percepci de situacions xenfobes
#1 No ha patit situacions de racisme, ni als PRD ni a la societat en general. Sempre s'ha sentit ben ats. Se sent plenament integrat al nostre pas. #2 E: Alguna vez has notado alguna actitud racista? Vi: Claro, claro, por ser de mi pas. Me est hablando como si'vete a tu pas'.

#1 Bueno, despus ya empec a entrar en las casas donde no viva nadie, los sitios donde estaban los yonquis. Antes no buscaba estos sitios porque no tena inters. En mi pas no se habla de esto La gente lo hace en casa en la calle no; antes no, ahora tambin todo el mundo tiene una libertad pero coartada porque en mi ciudad, en mi pas, por una bola te vas a la crcel un ao, dos aos. Slo por consumir, no por vender. Es horrible. #2 E: Cmo son tratados los consumidores en Bulgaria? Vi: Discriminada. Incluso peor (que en Espaa). No hay tantos el gobierno no hace un esfuerzo para proteger esta gente y ayudarles incluso hasta hace unos aos, la metadona, si queras metadona tenas que pagar. Hasta 2006, de hecho, la ley en Bulgaria era aunque te cogieran con un porro, 15 aos en la crcel. La quitaron en 2006 o 2007 la ley. Ahora 500 euros multa por fumarte un porro. E: En el futuro tienes la intencin de volver a Bulgaria o crees que tu vida est ms aqu ahora? Vi: No quiero ir sabes por qu? Porque es posible que tenga anticuerpos.
Un aspecte rellevant aqu s el comentari sobre la situaci dels consumidors de droga en el pas dorigen, fa referncia a les lleis enfront el consum de drogues, molt dures, i tamb a la manca de serveis i ajuts governamentals per a les persones que consumeixen drogues, que sn tractats exclusivament com a delinqents. Pel que es desprn de les seves declaracions, els dos entrevistats blgars perceben menys estigma a Catalunya que al seu pas, especialment des del punt de vista de les institucions.
114
3.6.3 Percepci de lentorn social

#1 Creu que actualment no hi ha molts consumidors blgars a Barcelona. Coneix bastants okupas blgars a Catalunya, per afirma que la majoria sn ms aviat consumidors d'alcohol, noms algun s heronman. Creu que els motius per a emigrar entre els consumidors blgars sn netament econmics, si fa no fa els mateixos que pel resta d'immigrants laborals blgars a Espanya. #2 Creu que actualment no hi ha molts consumidors blgars a Barcelona.
La pobresa del seu pas seria el motiu pel que creuen que hi ha blgars consumint a Catalunya. Aqu s ms fcil sobreviure. No est lligat a qestions directament vinculades amb les drogues, si s ms pura o ms barata, senzillament, s ms fcil el dia a dia. De totes maneres, els dos afirmen que ltimament no es veuen tants consumidors blgars per Catalunya com abans, i de fet, les nostres observacions tamb apunten en la mateixa direcci.
3.7 Propostes i aportacions per a millorar la situaci del collectiu propi

#1 E: Las autoridades podran hacer ms por los toxicmanos? Vi: Desde luego, siempre podran hacer ms. Hay mucha gente que quieren dejar la droga pero necesitan que les ayuden porque salir solo de esto es superdifcil por no decir imposible. Necesitas mucho respaldo, mucha ayuda. Y si no es competente la ayuda incluso te puede hacer caer ms. Esto es lo mejor que puede hacer. #2 Creu que es podrien millorar les condicions als PRD i que aquests haurien d'oferir ms prestacions i de millor qualitat.
3.7.1 Aportacions
Les propostes giren entorn de ms ajuts governamentals, ms inversions, des del reconeixement que laddicci s un gran problema i que les persones necessiten tenir un bon recolzament i una major cobertura de necessitats bsiques.
3.7.2 Opini sobre la mediaci intercultural

#2 E: Crees que estara bien que hubiese alguien que hablase tu idioma, algn mediador intercultural? Vi: Claro que estara bien, para m Yo entiendo ms o menos y apunto (a usuarios nuevos) pero hay gente que viene de mi pas y yo no estoy y no puedo traducir. 'Me da igual' cmo que te da igual? Ests buscando gente Al menos llamar a alguien. Hay alguien que se ha venido de Bulgaria o de Rusia o de Marruecos o de donde sea Tienes que tener a una persona que hable su idioma para poderle ayudar. 'No entiendo, bscate a alguien'. Hombre, ests trabajando
115
4. Conclusions i recomanacions
A continuaci presentem les conclusions finals acompanyades d'algunes recomanacions. Al tractar-se d'un estudi qualitatiu hem de tenir en compte que les informacions que aqu aportem no es poden generalitzar, ni es poden agafar com a retrat fidedigne dels grups investigats. No obstant, ens poden donar pistes sobre les tendncies principals imperants en cada grup i aix ajudar a proporcionar lnies de treball o intervenci futures que millorin la situaci daquests collectius. En aquestes conclusions ens centrarem bsicament en destacar els aspectes ms rellevants constatats segons els pasos dorigen, posant-los en relaci per a que la comparaci faci ms visibles les semblances i tamb els contrastos. Alhora saporten propostes i/o recomanacions en les diferents rees o categories en que hem subdividit lestudi. Volem remarcar de forma preliminar que la nostra poblaci diana est lluny de ser homognia i en molts aspectes sn ms les diferncies que les semblances entre els diferents collectius nacionals investigats. Per tant, cal observar en tot moment els diferents grups de forma especfica i personalitzada. Es ressalten amb ombrejat les recomanacions. Perfil i antecedents Hi ha diferncies substancials en el rerefons sociocultural i econmic i per tant tamb en el perfil psicosocial dels diferents collectius entrevistats. Els consumidors romanesos constitueixen una emigraci netament urbana, que procedeix majoritriament del sector 5 de Bucarest, l'epicentre de l'herona a Romania, amb unes caracterstiques lligades a la marginalitat i la desestructuraci familiar i social (es tracta sovint de persones d'tnia rrom, tot i que romanitzats). Val a dir que el nivell educatiu que presenten s molt baix: pocs han superat l'educaci bsica. Cal remarcar que aquest origen urb i les caracterstiques psicosocials dels UDVP romanesos a Barcelona contrasta vivament amb el gruix de la immigraci laboral romanesa a Espanya. Una caracterstica comuna a les persones entrevistades del resta de grups s la procedncia de nuclis industrialitzats de poblaci, tot i que noms una part procedeix de la capital dels seus pasos. Quant al rerefons familiar i social, cap dels entrevistats sembla procedir d'un entorn de marginalitat o forta desestructuraci. Ens parlen ms aviat de famlies de treballadors, en la majoria dels casos amb pocs recursos. La gran majoria sembla venir dun entorn familiar relativament estable, encara que empobrit, amb molts problemes de desocupaci, especialment entre els georgians. Entre aquests i els russos (ambdues nacionalitat ex-sovitiques) destaca tamb un nivell destudis molt elevat: prcticament tots els usuaris entrevistats han cursat estudis superiors o de formaci professional. Un fet que diferencia el perfil dels grups de forma radical s la presncia desigual de dones UDVP. Mentre el percentatge s bastant elevat entre romanesos, blgars i sobretot russos, entre els georgians a Catalunya virtualment no hi ha cap dona consumidora. Quant a les edats, els romanesos semblen ser un grup ms jove que la resta.
116
Procs migratori i consum Quant als motius per a canviar de pas podem destacar que en el cas dels consumidors georgians sembla tractar-se d'una migraci preeminentment laboral i que, per tant, t poc a veure amb el consum de drogues. En canvi, els consumidors romanesos venen generalment a buscar-se la vida, atrets per les oportunitats que els ofereix el nostre entorn i en certa manera esperonats per les dificultats socials i judicials que l'addicci els provoca al seu pas. En el cas dels russos, i en menor mesura els altres grups, sembla que els seus processos migratoris poden estar motivats, almenys parcialment, per l'ingrs en comunitats teraputiques religioses i labandonament del consum de drogues, aix com per a buscar una vida millor. Per tant, podem concloure que en general els usuaris est-europeus emigren al nostre pas a la recerca d'una millora econmica i en la qualitat de vida, encara que els mitjans per a assolir aquests objectius divergeixin. Els romanesos semblen tenir una situaci ms problemtica a nivell legal (activitats delictives, a vegades vinculades amb el consum), tamb hem trobat activitats irregulars o delictes econmics, en el grup procedent de Rssia. La situaci administrativa, quant a romanesos i blgars no s destacable ja que tenen la ciutadania europea, per a russos i georgians, els resulta molt difcil regularitzar la seva estada als pasos de la Uni, amb tots els desavantatges legals, laborals i socials que aix comporta. La majoria dels usuaris entrevistats d'aquests orgens no tenen papers. En aquest sentit, cal destacar que, pel que hem observat en aquesta investigaci, en el cas dels georgians la seva situaci d'illegalitat aqu pot tenir una influncia bastant gran en l'historial de consum d'aquest grup. Gaireb tots els entrevistats veuen el seu futur a Espanya, tant per que es troben b aqu com per qu veuen impossible un retorn al seu pas per motius familiars, laborals, socials o judicials. Patrons de consum El debut en el consum de drogues injectades en el pas dorigen s generalitzat entre romanesos, blgars i russos. En canvi, una part important dels georgians (aproximadament la meitat entre els participants al nostre estudi) debuten en el consum al nostre pas, generalment a Barcelona i Sant Adri de Bess. Els anys de consum oscillen entre els 10 i 25 anys. El consum majoritari en origen s dherona (i en menor mesura opi), hi ha poca cocana als seus pasos o b s molt cara i poc accessible. En el cas dels georgians cal destacar tamb que tots declaren que el consum dopiacis a Gergia era una qesti doci, que es consumia espordicament amb els amics per a divertir-se, per que no constitua un tema primordial a les seves vides i que s al nostre pas on el consum ha augmentat i s'ha convertit en addicci. Trobem tamb patrons diferents: alguns entrevistats (Bulgria i Rssia) van deixar les drogues a Espanya, en comunitats religioses, per ms tard van reprendre el consum tamb al nostre pas; altres inicien el consum de drogues injectades a Catalunya (sobretot georgians). El debut en el consum o la represa estan molt relacionats amb la situaci laboral i socio-econmica dels entrevistats i tamb amb l'entorn social. El fet de que les xarxes socials dels georgians de Catalunya (o almenys els del Barcelons i Girona) tinguin un alt percentatge dUDVP influeix de forma decisiva en el debut, represa i manteniment dhbits de consum de drogues injectades entre aquest collectiu en el nostre pas i lhem de contemplar com a un dels factors principals que expliquen laltssim percentatge dUDVP en el s de la comunitat georgiana a Catalunya.
117
En el cas dels romanesos, la majoria dentrevistats van debutar en el consum a Romania i ens parlen de la influncia decisiva que tingu lentorn immediat (amics, gent propera i fins i tot familiars) i del barri en el debut en el consum dherona. De fet, gaireb tots ells procedeixen de les zones de la ciutat ms afectades per lepidmia dherona establerta a partir del comenament dels anys 90. Un cop a Catalunya, en la majoria dels casos la represa del consum es dona amb la mateixa droga i via ds, s a dir, herona injectada en vena. Quant al consum actual, els georgians sn consumidors majoritriament de speedball, tot i que alguns es punxen herona sola. Cap dels usuaris georgians es declara consumidor de cocana injectada. Entre els romanesos, sobserva en general una evoluci en lhistorial de consum des dun consum majoritari dherona cap a una presncia cada vegada major del consum de cocana i/o speedball, a vegades associada a inici de tractament de manteniment amb metadona. En russos i blgars no trobem una substncia injectada principal: es tracta de consumidors tant dherona com de cocana, ja sigui juntes (speedball) o separades.
Seria interessant desenvolupar programes especfics de formaci dels UDVP en les conseqncies del consum de les noves substncies que troben en el nostre medi, especialment la cocana i el speedball, i el paper que juga la politoxicomania en laugment dels riscos per a la seva salut. Tamb destacar, que la incorporaci daquestes noves substncies, sassocien segons altres estudis21 en el nostre medi, amb una major prctica de compartir xeringues i daltres materials, per la major freqncia dinjecci. A part de les diferncies comentades, se'n observen d'altres d'arrel cultural i/o social en els patrons de consum i la percepci de substncies i vies d's entre els diferents grups investigats (veure apartats 3.2.2.4, 3.2.2.5 i 3.2.2.6). Per aix pensem que els apropaments a aquests collectius haurien de ser especfics i haurien de contemplar el coneixement de les situacions en els pasos dorigen i en el d'acollida, percepcions, creences, rituals i altres aspectes vinculats al consum de drogues. La formaci especfica de professionals del camp de la reducci de danys i la inclusi de mediadors interculturals facilitaria molt aquesta tasca, aix com la implicaci i participaci de les comunitats dorigen no UDVP, especialment en el cas dels georgians.
Els UDVP procedents daquest pasos es troben bsicament a l'rea metropolitana de Barcelona. Sn especialment nombrosos al barri del Raval de Barcelona (especialment els romanesos) i a La Mina a Sant Adri de Bess (especialment els georgians), i en menor mesura al poblat de La Masia de Gav i al parc de Trinitat Vella a Barcelona. A Lleida i a Tarragona la seva presncia s nfima, noms a Girona trobem un nombre d'usuaris de l'Europa de l'est de certa importncia.
21
Folch C, Casabona J, Brugal MT, Maj X, Esteve A, Meroo M, Gonzlez V, Grupo de trabajo REDAN. Sexually Transmitted Infections and sexual practices among IDU with a high HIV prevalence in Catalonia, Spain. XVIII International AIDS Conference. Vienna, 18-23 July 2010
118
Via d'us parenteral i prctiques de risc associades Sembla que els UDVP romanesos no eren molt conscients al principi dels riscos que comporta la via ds parenteral, encara que a molts dells els feia respecte per una causa o altra. Una part important va comenar a injectar-se per una forta pressi de lentorn (recordem aqu que la majoria procedeixen del barri amb ms drogues de Bucarest). La majoria sembla haver adquirit ms conscincia sobre els perills d'aquesta via d's al nostre pas (a travs de la vinculaci als PRD). En el cas dels georgians, hem de tenir en compte que la via dus parenteral no era desconeguda en el pas abans de larribada de lherona provinent dAfganistan i Turquia durant la crisis del Post-comunisme. No obstant, aquesta via dus era utilitzada tradicionalment en mbits molt reduts i per tant no sassocia a la marginalitat o a un estat de drogodependncia perllongada. En el cas de les persones russes, no hi havia massa conscincia dels riscos que comporta la via injectada. Quant a les prctiques de risc, en general tots els grups afirmen ser conscients actualment dels riscos que es corren al compartir material dinjecci. Tots ells ens han parlat del risc de contraure malalties com la sida o l hepatitis C i algun participant ha comentat tamb el perill que hi pot haver en punxar-se amb una xeringa usada abans per una persona amb un grup sanguini incompatible amb el propi. Hi ha prop dun 50% que manifesta haver compartit xeringues a la seva vida i gaireb un 90% la resta destris (cassoletes i filtres). En aquest sentit, els romanesos semblen el collectiu amb unes prctiques de risc ms perilloses tant en el seu pas d'origen com a l'actualitat, tot i que menys. La majoria d'usuaris entrevistats declara actualment no compartir mai xeringues. No obstant, comparteixen cassoletes i filtres amb altres usuaris gaireb en tots els casos, sempre i quan el material sigui completament nou. En la majoria dels casos sobserva un canvi dactitud, cada vegada ms conscient i responsable, almenys pel que fa el tema de compartir xeringues, al arribar a Catalunya, segurament per lacci del punts de reducci de danys, tant per la informaci com pel material estril que proporcionen. No obstant, no sn tant conscients dels perills del backloading o de compartir altre material d'injecci, encara que pensin que sigui estril.
Caldria incidir en leducaci sanitria per a una injecci higinica, riscos de compartir xeringues i compartir la parafernlia (material indirecte), les malalties associades (VIH i VHC) i tamb poder treballar les situacions de vulnerabilitat que provoquen una major probabilitat de compartir material (situacions vinculades amb lentorn, parella, mono, ingressos a pres). Alhora creiem que s'hauria de portar un control ms rgid sobre les prctiques de compartir material d'injecci com cassoletes, aigua o filtre, tan esteses en aquests collectius, a l'interior dels EVA. Pensem que en el tema de compartir xeringues, tant pel seu rerefons socio-cultural com per les seves prctiques actuals, els romanesos sn un grup que mereixen un tractament i actuaci preferents. Recordem aqu que la majoria de romanesos provenen d'un entorn de desestructuraci amb greus mancances educatives i que el seu nivell d'estudis s molt baix, factor que creiem aqu determinant.
119
Sobredosis Entre els romanesos hi ha una baixa incidncia de sobredosi. Potser aix sigui degut, com apunten alguns participants, al fet que entre els romanesos s habitual injectar-se cada vegada poca quantitat d'herona. La majoria dels usuaris sap qu fer en cas de trobar un company amb sobredosi. Noms un dels entrevistats ha fet un curset de sobredosi i una entrevistada porta Naloxona a sobre. La majoria dels entrevistats romanesos creu que el mtode ms efectiu, o almenys el ms usat a Romania, s injectar en vena ctric barrejat amb aigua (no oblidem que a Romania l'herona s marr i per tant els consumidors solen portar ctric a sobre). Entre els georgians la incidncia de sobredosis sembla ser encara ms baixa. La majoria sap b el que sha de fer en cas de sobredosi. Ms de la meitat afegeixen a ms un mtode que hem sentit molt entre els consumidors georgians: injectar en vena (o a la llengua) sal dissolta en aigua. La majoria reconeixen no haver presenciat mai aquest mtode, per un entrevistat afirma haver remuntat una sobredosi aix. Quant als russos, tots ells han passat vries sobredosis, per ms a Rssia que aqu. Semblen conixer bastant b el protocol dactuaci, encara que no tots coneixen b les causes que porten a una sobredosis dherona. En els blgars entrevistats, representa un fet habitual, han tingut ms de 4 sobredosis en el perode de consum. Cap dels dos semblen conixer b les causes que provoquen les sobredosis.
Seria recomanable fer arribar la formaci dactuacions en cas de sobredosi a aquests grups i esbrinar quines actuacions acostumen a fer i substituir les errnies per altres ms adients i eficaces.
Tractaments i aturades del consum Encara que tots els entrevistats romanesos van tenir aturades perllongades en el consum abans darribar a Catalunya, cap d'ells ha deixat la droga a travs de tractaments reglats, fet que reflecteix la manca de tractaments al seu pas. No obstant, ens comenten que a Barcelona les dificultats per a deixar el consum sn ms grans, a pesar dhaver hi un major nombre de recursos per a deixar les drogues. Cal tenir en compte que molts daquests antics heronmans al arribar al nostre pas han comenat a consumir cocana i per tant les seves expectatives de deixar el consum tamb han variat. Els romanesos tenen en general una percepci bastant negativa de la metadona, com a una droga ms, semblant a l'herona, que deixa un fort i perllongat sndrome d'abstinncia. Paradoxalment, per, molts d'ells a la llarga acaben iniciant PMM, tot i que la majoria no sembla seguir el programa adequadament i segueixen consumint cocana i en menor mesura speedball i herona. En aquest sentit, sembla haver-hi una relaci indirecta entre linici de PMM i el consum de cocana (encara que aquests dos fets no siguin contemporanis) entre almenys una part important dels UDVP romanesos de Barcelona i s possible que existeixi una tendncia en aquest sentit. Alguns romanesos veuen en la metadona una soluci al mono, per no un instrument per a deixar les drogues.
120
En aquest sentit, volem remarcar la importncia d'explicar b als usuaris romanesos en programes de manteniment amb metadona els objectius i dinmica dels mateixos. Pensem que la formaci en el tema de la metadona s prioritari especialment en aquest grup i que seria desitjable una seguiment ms acurat dels usuaris romanesos que estan actualment en PMM.
Tamb molts dels participants georgians afirmen que a Catalunya s molt difcil deixar el consum, en aquest cas, com a conseqncia de la robusta xarxa social de consumidors georgians a Barcelona i Girona, que fa que el consum de drogues estigui molt present al s daquesta comunitat immigrada, i tamb per la facilitat en aconseguir drogues i consumir-les a Catalunya. Resulta significatiu que la majoria creuen que la millor forma de deixar les drogues seria retornar al seu pas. Val a dir que tots els usuaris que van deixar el consum al tornar a Gergia lhan reprs al retornar al nostre pas. Entre els que volen deixar el consum a Catalunya, el mtode preferit sembla ser lautomedicaci, especialment amb metadona. Molts d'ells reconeixen haver deixat el consum de drogues almenys una vegada grcies a la metadona adquirida al carrer i presa durant uns quants dies, baixant rpidament la dosis fins a abandonar-la en aproximadament una setmana. A ms, la prctica totalitat dels participants georgians consumeix sovint metadona comprada al carrer per a treure's el mono. En tot cas, la percepci sobre els PMM s bastant negativa. A pesar d'haver-hi un nombre important de georgians en PMM als CAS catalans, la majoria de participants (tots ells consumidors en actiu) van mostrar un grau de desconfiana molt gran i afirmaven que molts georgians que estan en tractament amb metadona segueixen consumint speedball o altres substncies, fet que augmenta els riscos. La manca dexperincia prvia en els pasos dorigen o els tractaments basats en labstinncia fan que tinguin un coneixement esbiaixat de les possibilitats amb les que compten en el nostre medi. Sembla clar que en general els consumidors russos estan bastant oberts a comenar tractaments, tant reglats (PMM, desintoxicaci hospitalria), com en comunitats religioses, i sn els que han fet ms tractaments, comparativament a la resta. Actualment trobem segurament ms ciutadans russos seguint PMM als CAS, que no consumint als PRD. Tot aix sembla reflectir, almenys parcialment, la tendncia comentada ms amunt de que els russos emigren al nostre pas amb la intenci de fer tractament i deixar les drogues. Entre els blgars lopini sobre el tractament substitutiu amb metadona no s d'entrada favorable, per, com succeeix amb molt consumidors dels altres grups, pot resultar una opci vlida quan se senten desesperats. Valoraci del consum respecte el procs migratori En aquest apartat ens fixem en com el fet d'emigrar al nostre pas ha determinat d'una manera o altre l'historial de consum dels usuaris i alhora com ha evolucionat la seva qualitat de vida. Resulta evident la gran influncia que el procs migratori ha tingut en la gran majoria dels casos investigats i en aquest sentit una primera conclusi salta a la vista: en la prctica totalitat dels casos el consum de drogues injectades ha augmentat molt a Catalunya, per a no parlar ja dels casos en els que s'ha debutat en el consum al nostre pas. Trobem algunes causes generals d'aquest augment que ens han expressat d'una forma similar els participants dels diferents grups investigats.
121
El debut en el consum de cocana (ja sigui consumida sola com amb herona), una droga prcticament absent als pasos de l'Europa de l'est, fa que els antics consumidors d'herona augmentin la quantitat i la freqncia d'injecci. Una major accessibilitat de les drogues a Catalunya, especialment a Barcelona i la seva rea metropolitana. Aqu tant l'herona com la cocana sn molt ms barates (fins a 10 vegades ms en el cas de l'herona i encara molt ms en el cas de la cocana) que als seus pasos d'origen. A ms, hi ha molts ms punts de venta i els camells sn ms accessibles. La percepci d'un grau de perill inferior a nivell policial-judicial. El sol fet de consumir drogues est perseguit i penat a la majoria de pasos excomunistes, especialment a Gergia. A Catalunya, en canvi, senten menys aquest tipus de pressi i molts ens han argumentat que aquesta s un de les raons per les quals consumeixen ms aqu. La mala qualitat de l'herona al nostre medi ha estat un altre argument, potser menor, que molts usuaris han destacat com a factor decisiu en l'augment en la freqncia d'injecci a Catalunya. Els romanesos han destacat tamb que a Barcelona s molt ms fcil buscar-se la vida i aix fa que tinguin accs a ms diners per a consumir. Aquest aspecte pot ser en certa manera extrapolable a altres grups. En el cas del georgians, la manca d'ocupaci i la impossibilitat de treballar tamb s percebuda com a factor important en la represa, intensificaci i tamb en el debut del consum. La fortalesa de les xarxes socials, especialment entre romanesos i sobretot georgians i l'alt ndex de prevalena d'UDVP en el s de la comunitat immigrada a Catalunya, especialment en aquest ltim grup, fa que el consum de drogues injectades estigui molt present en el dia a dia i aix t evidentment una gran influncia en el desenvolupament del consum.
Aquest ltim factor, entre d'altres de menors que comentem a l'apartat 3.2.6, s determinant tamb en el debut en el consum a les nostres ciutats entre els georgians. Quant a la percepci de la qualitat de vida aqu, relacionat amb el procs migratori i l'evoluci en el consum, la majoria de participants georgians, tant als grups focals com a les entrevistes, han declarat que la seva situaci vital ha empitjorat a Catalunya, com a conseqncia del debut o l'augment generalitzat en el consum i les conseqncies a tots els nivells que aix ha comportat. En canvi, els dems grups mostren una percepci de la situaci vital actual ms diversificada. Malgrat que aqu el consum ha augmentat de forma generalitzada i aix ha afectat molt la seva qualitat de vida, per a aproximadament la meitat dels participants de Romania, Rssia i Bulgria, la seva vida s millor aqu i no desitgen tornar als seus pasos. Algunes de les raons que donen, s que aqu la situaci socioeconmica s molt millor, hi ha molts serveis per a les persones drogodependents i tamb perqu perceben un grau d'estigma social inferior, especialment en el cas dels romanesos.
122
s de serveis i freqentaci Els participants no observen cap dificultat daccs ni barrera ds i les seves valoracions sn majoritriament positives. Alguns fan suggeriments de millores als PRD com ampliar lhorari dobertura el nombre d'espais a lEVA o que seria bo comptar amb assessorament mdic especialitzat en temes especfics de consum. Els serveis ms utilitzats sn les sales de venopunci i els PIX. Estan satisfets amb la diversitat de serveis i tenen coneixement per altres del seu grup de procedncia, principalment els romanesos. Observem que els romanesos freqenten gaireb exclusivament la zona del Raval (Sala Baluard, Centre mbit Prevenci/Robadors i SAPS). Tamb els blgars es troben bsicament en aquesta zona. Els georgians els trobem en diferents barris de Barcelona i la perifria, tot i que el nucli principal es troba a La Mina (El Local) i Trinitat Vella (PIX mbit Prevenci). Fora de Barcelona noms sembla tenir certa importncia lrea de Girona (Bus de Metadona Vilarroja). Val a dir que en el cas dels georgians, sembla ser que la majoria no viuen prop dels centres de reducci de danys i allunyats dels llocs de venda i consum i, per tant, alguns dells aconsegueixen el material estril de les farmcies i no acudeixen amb assidutat als altres centres de reducci de danys. Els russos els trobem repartits per tota la geografia catalana, encara que en petita representaci, per especialment a lrea del Barcelona (Raval), Sant Adri del Bess i Gav. Els UDVP georgians i romanesos -comunitats amb major nombre de persones i, per tant, amb xarxes socials ms fortes- coneixen els diferents PRD a travs daltres usuaris de la mateixa nacionalitat. Els russos han manifestat haver conegut els centres a travs daltres collegues de drogues, indistintament de la seva nacionalitat. Cal remarcar que alguns usuaris de Romania, Bulgria i Gergia ja tenien coneixement de la sala Baluard abans darribar al pas. Mentre els georgians fan bsicament s de PIX i EVA, s a dir, especialment sanitari, els romanesos sembla que es vinculen ms i fan servir tota la gama de serveis (intercanvi de xeringues, calor-caf, metadona i higiene personal) i especialment ho troben a la sala Baluard, com a punt de concentraci i en certa manera trobada daquesta comunitat.
En aquest sentit pensem que cal aprofitar lalt grau de vinculaci daquests collectius als diferents centres, per tal de seguir treballant en la lnia de reducci danys i dinclusi en programes de tractament. Limportant paper que juguen alguns PRD catalans com a punt de trobada duna determinada xarxa social s un factor que no shauria de subestimar i hauria de tenir una valoraci i un tractament especfics, especialment entre els romanesos o altres grups amb caracterstiques psicosocials complexes i de difcil abordatge.
Auto-percepci de necessitats de salut Els georgians, tenen cobertura sanitria (TSI) de manera bastant mplia i accs a serveis sanitaris (hospitalitzacions, capalera), per, no obstant aix, utilitzen els PRD com a servei dassistncia primria. Els romanesos disposen de relativament poca cobertura sanitria, especialment tenint en compte que sn ciutadans comunitaris, i noms una petita part acudeix als serveis de la xarxa normalitzada de salut, s a dir, tenen molt poca vinculaci i per tant quan tenen problemes de salut es dirigeixen als PRD. Els russos tenen una alta cobertura sanitria, a pesar
123
de no ser comunitaris, per no utilitzen gaire els recursos de la xarxa normalitzada de salut. En general els entrevistats procedents dels pasos de lEst tenen una percepci positiva del seu estat de salut. La majora dells manifesten estar sans, sense problemes de salut, malgrat tenir una prevalena de VHC molt alta. Aqu caldria recordar de nou l'estudi REDAN 2008-2009 on es mostra que molts dels usuaris de l'Europa oriental desconeixen (o almenys no declaren) tenir hepatitis C, mentre lndex de prevalena s de prop del 80% en tots els grups) i sembla que, a una escala molt menor, passa el mateix amb el VIH. Cal remarcar que en general els georgians presenten aparentment menys deteriorament fsic i un aspecte millor que la resta de collectius. La majoria dusuaris dels 4 pasos observats han declarat ser conscients de conixer els riscos associats al consum de drogues injectades. No obstant, resulta significativa -i alarmant- la forta banalitzaci del VHC i les moltes creences associades a aquesta malaltia com que el virus es troba a la substncia, que tots els toxicmans la tenen, que s innata i el consum de drogues lactiva, etc. En canvi, tots els grups investigats han expressat molta por i preocupaci pel VIH/sida, associat tamb a un alt grau destigma. Destaquem tamb que alguns romanesos han manifestat la creena de que al nostre pas hi ha una prevalena de VIH/sida major que al seu pas i que s aqu on s'han contagiat alguns compatriotes.
Caldria prioritzar els missatges de salut, especialment per treballar el concepte de salut i malaltia, a travs de lajut de mediadors interculturals de les diferents comunitats i especialment en els nouvinguts. Cal enfortir molt especialment el coneixement real sobre el VHC quan a les vies de transmissi i la gravetat de la malaltia. Tamb seria important aportar informacions sobre el VIH, quant a lestat actual de la malaltia, les proves de detecci i fer mfasi respecte a inicis i adherncia als tractaments antiretrovirals. Tamb seria bo intensificar el treball individual a travs dels programes outreach i a travs de la vinculaci sanitria que fan als centres, amb metodologies que vagin des de tallers de salut, grups d'auto-ajuda, treball amb lders i amb grans intercanviadors.
Auto-percepci de necessitats socials Els georgians consideren el treball com a font dingressos preferent, encara que tinguin moltes dificultats per aconseguir-ne, principalment per la manca de situaci administrativa regular (per no parlar de les dificultats generals en el context de crisis econmica actual). Si no tenen feina la majoria recorre al furt o demana diners a familiars i amics com a via daconseguir diners per poder consumir. Resulta significatiu com en cap cas fan de camells, fet molt malt vist en aquest collectiu. Tamb destacar que la majoria tenen una situaci acceptable quan a lhabitatge, viuen en pisos de lloguer, amb la famlia o altres adults sense vinculacions, repartits per diferents municipis de lrea metropolitana de Barcelona. Per tant, els seus hbits alimentaris son bastants ptims i fan pats calents de forma regular. Quant als romanesos, ens trobem amb un perfil molt ms vinculat a les activitats delictives (bsicament furts), que realitzen fora del barri de consum. A diferncia dels membres d'altres collectius, els romanesos en general no relacionen el fet de robar amb la necessitat que crea el consum. La majoria no han realitzat activitats 124
laborals ni en el seu pas ni a la seva arribada al nostre i no es plantegen treballar en el futur. Respecte a lhabitatge, una part important estan sense sostre i viure al carrer s habitual fins i tot per a aquells que lloguen una habitaci. Per tant, acostumen a fer pats freds i poc freqents. Malgrat aquesta forma de viure precria, no se solen vincular als serveis socials relacionats amb la cobertura de necessitats dalimentaci i alberg. La majoria dentrevistats dorigen rus es troben al carrer, per vinculats a serveis de menjador social. Trobem significatiu que entre tots els participants a l'estudi noms hi hagi un cas, l entrevistat blgar, d'una persona beneficiria dun ajut econmic, en concret una PIRMI.
Pensem que caldria facilitar informacions acurades i en diferents idiomes, sobre com utilitzar els recursos socials i legals, les formes daccs i prestacions socials, especialment per als romanesos, com a collectiu ms precari. Seria recomanable establir diferents plans docupaci i/o facilitar laccs al mercat laboral, molt especialment en el collectiu de georgians, amb una experincia laboral prvia considerable, per a qui el treball se situa en un lloc molt alt en la seva escala de valors i que s lobjectiu principal del seu procs migratori. Els PRD, segons hem observat, constitueixen en molts casos lnic punt de contacte amb la xarxa assistencial, tant social com sanitria, per a aquests collectius.
Xarxes socials La majoria de georgians, no tenien cap persona consumidora en la seva xarxa social, en el pas de procedncia. Ni familiars ni amics, noms alguns dels que van debutar en el consum a Gergia, tenien algun amic o conegut que havia fet algun consum espordic dopiacis injectat, com ells mateixos. Respecte al pas dacollida, la seva situaci es similar a la del pas dorigen, es relacionen entre compatriotes, i tenen relaci amb gent que consumeix i gent que no. Molts dells estan en parella, cap delles consumidores. Sembla evident la gran influncia que tenen les xarxes socials dels georgians residents a Catalunya, amb una prevalena altssima en el consum de drogues injectades, en el debut i/o l increment en el consum entre els membres daquest collectiu nacional. Situaci diferent trobem entre els romanesos, les respostes apunten sobre la presncia massiva de consumidors i camells, en els barris de procedncia i en el si de les seves xarxes social. La majoria tenien molts, consumidors entre les amistats ms properes i familiars. A Catalunya, presenten una xarxa social bastant hermtica: es relacionen bsicament entre romanesos, bsicament consumidors o gent de Bucarest, per no amb el gruix majoritari de l immigraci laboral romanesa. La majoria dels russos, tenien amics consumidors, per la seva xarxa social era ms heterognia, incloent a altres persones o amics no consumidors. Cap dels entrevistats te familiars consumidors. En el nostre pas, es relacionen amb persones consumidores en general, no necessriament de la seva nacionalitat per preferentment amb persones que parlin el seu idioma. Tamb en el cas dels blgars, com en el dos grups anteriors, debuten en el consum, en el seu pas
125
dorigen, trobem una xarxa social dorigen, amb presncia daltres consumidors. A Catalunya, les seves xarxes no son hermtiques, un perfil similar al dels russos. Un punt a destacar s la situaci afectiva/sexual en el que es troben els diferents collectius. Entre els georgians com ja hem comentat anteriorment, es troben molts dells casats o tenen parella estable, i en tots els casos, les dones no son consumidores. Sembla que son bastant conscients de que han de fer servir el preservatius, per no obstant hi ha entrevistats que manifesten no utilitzar-ne. Els romanesos presenten un escenari diferent, tot i que la majoria declara estar casats o tenir parella, pocs sn els que efectivament viuen o es relacionen a diari amb una parella afectiva. La resta ens comenta que la parella es troba en una altra ciutat o en pres. Tots ells han declarat no tenir relacions sexuals espordiques, fora de la parella i que fan s del preservatiu espordicament. Un fet destacable, es que les dones consumidores romaneses, en general no exerceixen la prostituci com a font dingressos. Quant a russos i blgars, manquen elements danlisis per a comentar la situaci afectiva/sexual. En tot cas, hem constatat que entre les consumidores russes algunes exerceixen la prostituci.
s important conixer la comunitat de base que hi ha darrera i els perfils psico-socials de cada un dels grups i poder treballar des duna perspectiva que superi lmbit ms redut o sanitarista del consum de drogues. Aquest estudi apunta com entre les xarxes socials ms hermtiques semblen tenir una gran influncia en el debut, represa i manteniment de les conductes vinculades amb el consum i ladopci daltres que es donen en el mateix grup de procedncia (georgians i romanesos). Les caracterstiques diferencials que presenten aquests, uns amb xarxes socials ms hermtiques i els altres ms permeables, apunten a estratgies diferenciades dintervenci: estratgies de bola neu, tallers especfics per nacionalitats en el cas dels georgians i dels romanesos. En canvi la resta es pot abordar duna forma ms convencional sense basar-se en el component estrictament cultural (russos i blgars). Tamb considerem indispensable lapropament a les parelles, especialment a les dels georgians, ja que no pertanyen als ambients de consum i per tant no reben informacions sobre temes de prevenci dITS, i sobre l importncia de tenir les relacions sexuals protegides.
Percepci de lentorn social Tots els entrevistats han declarat no haver patit cap situaci ni forma de racisme a Catalunya. Se senten a gust i en sintonia amb la gent daqu. Els usuaris romanesos, especialment perceben moltes ms situacions racistes, en el seu pas que aqu. Entre els georgians cal indicar la forta dissociaci entre consum de drogues i el fet de ser dona, ja que resulta inaudit que una dona georgiana pugui consumir drogues i en el cas de que aix succeeixi, l'estigma s fortssim. En general els georgians no comenten haver percebut situacions d'estigma per ser consumidors per part de la societat catalana, per en certa manera s entre els emigrants georgians no consumidors.
126
Entre els romanesos, la majoria dels entrevistats -dtnia rrom- han declarat que a Romania es tracta molt malament als toxicmans, que lestigma s molt fort fins al punt de que la gent no els parla (per ser gitanos i per ser consumidors). En el nostre medi, no tenen aquesta percepci, a pesar de ser el collectiu que la societat espanyola percep de forma ms negativa entre tots els dimmigrants. Tant els russos com els blgars ens comenten el fort estigma que pateixen als pasos dorigen, fet que pot indicar que en lentorn actual no percebin lestigma social duna forma tan intensa.
Abans de tancar aquest treball no ens volem oblidar de l'important tasca de la prevenci primria en l'abordament del problema de l'addicci a les drogues injectades, tamb pel que fa als usuaris de l'Europa Oriental. Pensem que una de les causes principals de la greu epidmia d'herona que viuen aquests pasos i que s'ha convertit en un problema tamb per a nosaltres s precisament la manca d'informaci sobre drogues i programes de prevenci de les addiccions a les drogues dures que caracteritzen els pas ex-comunistes. Per tant, creiem que seria important activar en el nostre medi programes d'aquest tipus dissenyats especficament per a la poblaci que ens ocupa, tant nombrosa a Catalunya. En aquest sentit, considerem prioritari enfocar el problema de l'addicci des de la perspectiva de la prevenci en el s de la comunitat georgiana. Aquest collectiu s segurament el grup nacional ms nombrs entre els UDVP estrangers al nostre territori. A ms, una part important dels seus membres ha debutat en el consum de drogues injectades a les nostres ciutats, fet que resulta com a mnim alarmant. Considerem tamb adequat aquest tipus de treball amb la comunitat georgiana pel fet de tractar-se d'un grup immigrat relativament redut a Catalunya i amb unes xarxes socials compactes, a pesar de mancar prcticament d'entramat associatiu, ms enll de l'esglsia ortodoxa, que funciona com a un nus comunitari important. Pensem que es podrien elaborar materials impresos en llengua georgiana amb informaci sobre els riscos de les drogues, en especial l'herona i la cocana i sobre la via d's parenteral, prcticament exclusiva entre els georgians que prenen drogues al nostre pas (pocs sn els que fumen haixix o marihuana o els que esnifen o fumen drogues dures). Aquests materials s'haurien de fer arribar a diferents punts de trobada de la comunitat, com l'esglsia ortodoxa, associacions, establiments de l'economia tnica, etc., aix com a les famlies. Si els recursos econmics ho permeten seria interessant potenciar o fins i tot impulsar la creaci de clubs o associacions relacionades amb la problemtica de les drogues. Un sector que podria jugar un paper important s el collectiu de dones, parelles de toxicmans. Tamb resultaria interessant contactar amb el pop local de l'esglsia ortodoxa georgiana i buscar la seva collaboraci, aprofitant la gran religiositat que mostren els consumidors georgians i el seu grau de vinculaci relativament alt amb la parrquia. Malauradament el georgi s un collectiu sense masses recursos i mal organitzat, i a ms el govern del seu pas porta una poltica de criminalitzaci i marginaci dels toxicmans, pel que la collaboraci del consolat georgi en aquestes tasques de prevenci sembla ms aviat improbable. No obstant les moltes dificultats que hi puguin haver pensem que s improrrogable una acci preventiva d'envergadura respecte aquesta comunitat tant afectada pel problema de les drogues al nostre pas. Es fa difcil estipular quants UDVP hi ha al s de la comunitat georgiana a Catalunya, per en tot cas sabem que hi ha ms de 1000 usuaris d'aquesta procedncia registrats als PRD catalans. Si tenim en compte que al nostre pas
127
oficialment22 es comptabilitzen uns 5000 georgians (tot i que segons estimacions no-oficials del pop de la comunitat podrien ser ms del doble), el percentatge d'UDVP resulta escandalosament alt, i ms si considerem el percentatge entre la poblaci masculina. Una altra acci important a realitzar podria ser crear una petita xarxa de mediadors presents als PRD i enfortir el treball comunitari. El paper de la mediaci intercultural es fa imprescindible en aquestes comunitats tan hermtiques si volem fer arribar els missatges i crear nous canals de comunicaci. Seria igualment interessant portar a terme un programa similar entre els consumidors romanesos, per malauradament aqu les dificultats sn molt majors. El gruix de la immigraci laboral romanesa amb tot el seu entramat comunitari i associatiu, sembla tenir molt poca vinculaci amb el collectiu UDVP romans de Barcelona, amb unes caracterstiques tant especfiques en el s de la seva comunitat i amb un grau d'estigma tant alt. A ms, pel que sembla sn molt pocs els romanesos que debuten en el consum a Catalunya, fet que fa menys imperiosa la necessitat de prevenir nous casos que entre els georgians. Per als consumidors romanesos de Barcelona, un collectiu amb un perfil psicosocial complicat i de difcil abordatge, seria recomanable treballar des d'una perspectiva ms immediata. Especialment important per a aquest collectiu seria la formaci de mediadors que ajudessin a contactar millor amb aquests usuaris. No obstant, el tema de la mediaci resulta especialment complex en el cas dels romanesos, doncs molts dels que hi ha a Barcelona sn d'tnia rrom, fet que implica un doble grau d'estigma per part de la societat romanesa i un grau auto-estigma molt fort dins del collectiu que es pot activar en el contacte amb mediadors o treballadors romanesos dels centres assistencials. Per tant, si b la majoria de participants romanesos al nostre estudi han reconegut que seria bo poder comptar amb mediadors als PRD, s'ha de ser especialment atent a les caracterstiques idnies que aquests haurien de tenir. Pensem que aquests mediadors interculturals romanesos haurien de ser formats especficament per al treball amb UDVP, conixer b -a part de la llengua romanesa- la problemtica i el medi en el consum de drogues i estar sensibilitzats tamb d'una forma especial amb la situaci de la comunitat rrom a Romania.
22
Font: Perfils socio-demogrfics dels collectius ms nombrosos a Catalunya, Secretaria per a la Immigraci, Departament dacci social i ciutadania, Generalitat de Catalunya, dades provisionals a juliol de 2009.
128
5. Bibliografia
Folch C, Casabona J, Brugal MT, Maj X, Esteve A, Meroo M, Gonzlez V, Grupo de trabajo REDAN. Sexually Transmitted Infections and sexual practices among IDU with a high HIV prevalence in Catalonia, Spain. XVIII International AIDS Conference. Vienna, 18-23 July 2010 Colom J.Programa de Drogodependencias.Gobierno de Catalua. El Plan de drogas de Catalunya: de la investigacin a la prevencin. Bogot, 13 de Julio de 2010. Fitxer en lnia, consultat el febrer 2011. http://www.descentralizadrogas.gov.co/Joan%20Colom%20i%20Farran.pdf Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Manual de Transculturalitat per a professionals de les drogodependencies. Fitxer en lnia, consultat el mar 2011. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2028/manual_transculturalitat_20 09.pdf. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Sistema dinformaci sobre drogodependencies a Catalunya. Fitxer en lnia, consultat el febrer 2011. a) 2008: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2266/sidc78.pdf b) 2009: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2266/sidc76.pdf c) 2010:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2266/sidc76.pdf Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Direcci General de Recursos Sanitaris.ANNEX.Criteris dindicaci del tractament de les hepatitis vriques. Fitxer en lnia, consultat el gener 2011. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/critindi2007.pdf Huntington S, Folch C, Gonzalez V, et al. Prevalencia del VIH, hepatitis C y factores asociados en usuarios de droga por va parenteral seleccionados en Catalua. Enferm Infecc Microbiol Clin. 2010;28:236-8. Observatorio Europeo de la drogas y las Toxicomanias. Informe anual 2010. El problema de la drogodependencia en Europa. Fitxer en lnia, consultat a novembre 20. http://www.emcdda.europa.eu/publications/annual-report/2010 Observatorio Europeo de la drogas y las Toxicomanias. EUROPOL. La cocana: una perspectiva de la Unin Europea en el contexto mundial. Fitxer en lnia, consultat el mar 2011. http://www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/att_101612_ES_TDAN09002ESC. pdf Observatorio Europeo de la drogas y las Toxicomanias. EUROPOL Harm reduction: evidence, impacts and challenges. Fitxer en lnia, consultat el mar 2011. http://www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/att_101257_EN_EMCDDAmonograph10-harm%20reduction_final.pdf European Monitoring Centre for Drugs and Drugs. EU drugs strategy (2005-2012) http://www.emcdda.europa.eu/html.cfm/index6790EN.html
129

Estudi Qualitatiu Sobre Usuaris de Drogues Per Via Parenteral Provinents D'europa de L'est A Catalunya 2011

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudi Qualitatiu Sobre Usuaris de Drogues Per Via Parenteral Provinents D'europa de L'est A Catalunya 2011

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2011

Pau Freixa | Merc Meroo

Barcelona, mar 2011

de salut i socials millorar la situaci del col.lectiu propi

de salut i socials millorar la situaci del col.lectiu propi

de salut i socials millorar la situaci del col.lectiu propi

de salut i socials millorar la situaci del col.lectiu propi

2.2 Abast geogrfic de lestudi

2.3.1. Fase prvia

Grfic 1. Nombre total de persones observades segons provncia

Grfic 3. ROMANIA Barcelona: 196 homes i 36 dones Girona: 0 Lleida: 0 Tarragona: 1

200 150 100 50 0 Homes Dones

Barcelona Tarragona Lleida Girona

35 30 25 20 15 10 5 0 Homes Dones Barcelona Tarragona Lleida Girona

Grfic 5. BLGARIA Barcelona: 13 homes i 4 dones Girona: 0 Lleida: 0 Tarragona:0

14 12 10 8 6 4 2 0 Homes Dones Barcelona Tarragona Lleida Girona

referncia, expectatives, d'estigma o xenofbia...

2.3.3 Fase delecci de la mostra i adequaci dinstruments

2.3.4 Entrevistes en profunditat

2.3.5 Fase final

3.1 Procs migratori i consum

3.1.2 Motius per a canviar de pas. Estratgies migratries

3.2. Patrons de consum

3.2.2 Historial de consum de drogues a Catalunya i consum actual

3.2.3 Prctiques de risc

3.2.5 Tractaments. Aturades en el consum

3.2.6 Auto-percepci del consum en relaci al procs migratori

3.3 s de serveis i freqentaci

3.3.2 Vies i persones de contacte per accedir-hi

3.3.3 Dificultats daccs. Barreres ds

3.3.4 Motius de freqentaci als diferents serveis. Especificitat ds

3.3.5 Percepci dels serveis pels propis usuaris.

3.4 Auto-percepci de necessitats de salut i socials

3.4.1.1 Cobertura de necessitats a nivell de salut

3.4.2 Auto-percepci de necessitats dhabitatge, alimentaci i higiene

3.5 Xarxes socials i consum

3.5.3 Implicacions entre xarxes socials i consum

3.5.4 Relacions sexuals

3.6 Percepci de lentorn social

3.6.1 Percepci de situacions de xenoffia

3.6.2 Percepci de situacions destigma

3.6.3 Percepci de la presncia daltres UDVP georgians a Barcelona

UNODC Annual Repport 2010. http://www.unodc.org/unodc/en/about-unodc/annual-report.html

7.2 Opini sobre la mediaci intercultural

3.1. Procs migratori i consum

3.1.2 Motius per a canviar de pas. Estratgies migratries

3.2. Patrons de consum

Actualment a Espanya aquest medicament est retirat. http://www.aemps.es/actividad/alertas/usoHumano/seguridad/docs/2010/NI_2010-07_deprancol.pdf

3.2.2 Historial de consum de drogues a Catalunya i consum actual

3.2.3 Prctiques de risc

3.2.5 Tractaments. Aturades del consum

3.2.6 Auto-percepci del consum en relaci al procs migratori

3.3. s de serveis i freqentaci

3.3.2 Vies i persones de contacte per accedir-hi

3.3.3 Dificultats daccs. Barreres ds

3.3.4 Motius de freqentaci als diferents serveis. Especificitat ds.

3.3.5 Percepci dels serveis pels propis usuaris

3.4 Auto-percepci de necessitats de salut i socials

Criteris dindicaci de tractament de les hepatitis vriques: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2141/critindi2007.pdf

3.4.2 Auto-percepci de necessitats dhabitatge, alimentaci i higiene

3.5. Xarxes socials

3.5.3 Implicacions entre xarxes socials i consum

3.5.4 Relacions sexuals