F AmbitPrevencio-Nigerianes2009

Atenci a dones nigerianes vctimes de trata i altres situacions de violncia 2009
Impossible Dreams De la pintora nigeriana Chinwe Uwatse Barcelona, 15 de febrer de 2010
Helena Cascall Valls Presidenta MBIT PREVENCI Amb el suport del Departament de Salut. Pla Director d Immigraci en lmbit de la Salut. 1
Certificaci ISO 9001:2000
A totes vosaltres, del poeta nigeri Ken Saro Wiwa, que va ser condemnat a mort i executat pel rgim del seu pas, en 1995:
Escucho el grito doliente de los Ogoni: lloran a los pjaros que ya no cantan al alba; escucho los cantos fnebres por los rboles cuyas ramas se marchitan a la luz de las llamas de gas, cuyas races yacen en tumbas estriles. Los arroyos rebosantes ya no gorgotean, su cosecha flota sobre aguas envenenadas por derrames de petrleo. Dnde estn los antlopes, las ardillas, las sagradas tortugas, los caracoles, los leones que recorran esta tierra? Dnde estn los cangrejos, los caracoles marinos, los berberechos, las gambas y todos los que encontraban un santuario en los bancos de barro, bajo las races protectoras de los mangles? Escucho en mi corazn los aullidos de la muerte en el aire contaminado de mi amada tierra; entono un canto fnebre por mis hijos, por mis compatriotas, por su progenie.
Investigadores Laura Alegre Silvia Silva Marcela Torres Mediaci intercultural Blessing Omobude Coordinaci: Merc Meroo
2
Pg. 4
INDEX 1. Introducci 1.1. Justificaci de lestudi i diagnstic previ de la situaci. 2. Marc teric i contextual. 2.2. El pas dorigen. 2.2.1 Aspectes rellevants del pas de procedncia. 2.3. Marc legal. 2.3.1. Llei de violncia de masclista. 2.3.2. Plan Integral de Lucha Contra la Trata de seres humanos con fines de explotacin sexual. 2.3.3. Llei destrangeria. 2.3.4. Drets Humans i Dret internacional. 3. Objectius de lestudi. 4. Metodologia. 4.1. Marc teric de lestudi. 4.2. Investigaci-acci 4.3 Instruments metodolgics 4.3.1. Sessi grupal incial
5 8 18 22 25 28 30 31 34 36
37 39 41 42 43 43 46 46 46 48 61 62 62 64 73 74 75
4.3.2. 4.3.3. 4.3.4. 4.3.5. 4.3.6. 4.3.7. 4.3.8.
Tallers: Art-terpia Equip dinvestigaci. Fases de lestudi i cronograma. Equip dinvestigaci. Poblaci diana i criteris de selecci. Consentiments informats. Categories per lanlisi.
5. Resultats 5.1. Estudi de casos i anlisi. a) Trajectria personal b) Exploraci situaci de violncia c) Projectes de futur f) Metfores del viscut 5.3 Descripci de les sessions grupals 5.3.1.Tallers de Cultura Nigeriana: 5.3.2.Resum de dades ms destacades. 6. Aspectes rellevants i propostes. 7. Bibliografia
3
1. Introducci 1.2. Justificaci de lestudi i diagnstic previ de la situaci. En el nostre servei mbit Dona, servei datenci socio-sanitria i datenci legal ubicat al barri del Raval de Barcelona, atenem a ms de 1500 persones/any, i prop dun 40% son procedents de Nigria. En els darrers anys hem observat un increment en la presncia daquestes dones i en una major prevalena, situacions vinculades amb la violncia de gnere. Entre elles estaria: ser vctimes de xarxes de trata de persones, haver patit ablaci i matrimonis forats, i violacions en pasos dorigen i en els d acollida. La precarietat en les condicions en les que viuen, ja siguin econmiques en general, com en aspectes concrets com salut, drets, vivenda, principalment, o tamb per la poca o nulla xarxa social que tenen, fa que aquestes dones, joves en molts casos i amb fills, necessitin una atenci i abordatge especfic que sustenti i abordi aquestes problemtiques tan complexes. Es tracta de poder abordar a modus individual preferentment i tamb de forma grupal, les situacions que presenten, proporcionant una atenci integral de salut, que contempli els aspectes sanitaris, socials, jurdics i de recolzament psicolgic. A travs daquest projecte es vol donar suport a dones en situacions dalta vulnerabilitat oferint recolzament professional especialitzat, aix com fer un estudi a travs de casos-histries de vida i posterior anlisi de les situacions ms habituals que es presenten, per tal de que puguin servir en el treball posterior, tant en el nostre entorn, com en altres similars, i de guia d intervenci i/o exemple de bones prctiques.
4
2. Marc teric i contextual La Declaraci Universal dels Drets Humans, adoptada en 1948, que s un instrument incontestable quan s' aborden aquestes qestions, preconitza en el seu article 5 que Ning ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Aquests principis estan expressos i proclamats en instruments i documents adoptats en conferncies que insereixen les problemtiques que intentem abordar en la temtica de la violncia de gnere. s important destacar, entre daltres, en el context de les Nacions Unides, la Declaraci i Programa d' Acci de Viena (1993), la Conferncia sobre la Poblaci i Desenvolupament del Cairo (1994) i el seu Programa d' acci, aix com la Declaraci de Pequn i la seva Plataforma d' Acci (1995). En aquest ltim document s' apella clarament als Estats per a aprovar i fer aplicar legislaci que combati prctiques i actes de violncia contra les dones, tals com la mutilaci i la trata... En termes del dret internacional, la Convenci sobre l' Eliminaci de Totes les formes de Discriminaci contra les dones (1979), apella que els Estats alterin models de comportament scio-cultural en el sentit d' eliminar prctiques i costums que se cimenten en rols estereotipats o en concepcions d' inferioritat o superioritat d' un dels sexes. Una vegada que ha estat reconeguda la universalitat dels drets humans, la denncia i la lluita contra qualsevol tipus de discriminaci, i en particular contra la discriminaci per ra de sexe, ha de convertir-se en una prioritat i una obligaci per part de tots i totes. En aquest sentit, adoptem la perspectiva de gnere com marc teric daquest estudi ja que considerem que el gnere, com categoria social, s una de les contribucions teriques ms significatives per a comprendre els processos que operen dintre de l' estructura social i cultural de les societats, condicionant la posici i inserci femenina en realitats histriques concretes. s igualment una categoria transdisciplinaria, que 5
desenvolupa un enfocament globalitzador i remitent als trets i funcions psicolgics i socioculturals que se li atribueix a cadascun dels sexes a cada moment histric i en cada societat. Les elaboracions histriques dels gneres sn sistemes de poder, amb un discurs hegemnic i poden adonar de lexistncia dels conflictes socials. La perspectiva de gnere opta per una concepci epistemolgica que s' aproxima a la realitat des de les mirades dels gneres i les seves relacions de poder. Sost que les relacions de desigualtat entre els gneres tenen els seus efectes de producci i reproducci de la discriminaci, adquirint expressions concretes en tots els mbits de la cultura: el treball, la famlia, la poltica, les organitzacions, les empreses, la salut, la cincia, la sexualitat i la histria. Creiem que aquesta matriu explicativa ens permetr reconixer i evidenciar les relacions de poder que es donen entre els gneres, en general favorables als barons com grup social i discriminatries per a les dones; que aquestes relacions han estat constitudes social i histricament i sn constitutives de les persones; que les mateixes travessen tot lentramat social i sarticulen amb altres relacions socials, com les de classe, tnia, edat, preferncia sexual i religi. Les Nacions Unides defineix en la Declaraci sobre leliminaci de la violncia contra la dona, la violncia contra la dona com "tot acte de violncia basat en la pertinena al sexe femen que tingui o pugui tenir com resultat un dany o sofriment fsic, sexual o psicolgic per a la dona, aix com les amenaces de tals actes, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pblica com en la vida privada. Ats que la violncia contra la dona s majoritriament exercida pels homes responent a condicionaments sexistes, tamb s' usa el terme violncia masclista. 6
Ens referim tamb, a la Mutilaci genital femenina (MGF) i la Trata de persones ja que sn realitats poc visibles en la nostra societat, carregades de estigma, pel que considerem necessria la promoci del coneixement sobre el tema des de la subjectivitat de les dones. La MGF consisteix en totes les intervencions que impliquen lextirpaci parcial o total dels rgans genitals femenins externs o que provoquin lesions en els rgans femenins per raons no mdiques. s una de les prctiques tradicionals que ms afecta els drets i la salut, incloent la sexual i reproductiva, atemptant en contra als drets fonamentals i impedint una veritable igualtat d' oportunitats i plena ciutadania. La Mutilaci Genital Femenina (MGF) segueix sent practicada a labric duna allegada legitimaci cultural, religiosa o de prctiques ancestrals. La Trata de persones es refereix a qualsevol acci de captar, transportar, acollir o rebre persones, mitjanant amenaa o s de fora o altres formes de coacci, rapte, frau, engany, abs de poder o de situaci de vulnerabilitat o a la concessi o recepci de pagaments o beneficis per a obtenir el consentiment duna persona que tingui autoritat sobre una altra amb fins dexplotaci. Aquestes i altres prctiques tradicionals nocives, tals com,
matrimoni forat, homicidi relacionat amb els dots, esclavitud, tracta i explotaci sexual, constitueixen una clara violaci dels drets fonamentals i afecta les dones de totes les edats, cultures i religions reforant una desigualtat entre homes i dones que impedeix la fruci dels drets, garanties i llibertats de la persona.
7
2.2. El pas dorigen 2.2.1 Aspectes rellevants del pas de procedncia. Dona i Mitologia La presncia de la dona en la mitologia d' un poble, pot servir per a conixer el paper, o la importncia, de la dona en aquesta societat. Alguns mites parlen d' una Mare de qui descendeixen tots els ssers humans. Els Ibibio (de Nigria) diuen que els ssers humans vnen del du Obumo que era el fill de deessa mare Eka-Abassi. Es parla en frica oriental duna dona verge, cridada Ekao, que va caure del cel a la terra i va tenir un fill; el fill es va casar amb altra dona i van donar origen a la societat humana. Alguns mites esmenten noms el nom de la dona i no el de l 'home. Molts mites conten que la primera parella va ser portada per Du del cel a la terra., En altres mites es diu que la dona va ser feta per Du del cos de l' home, o desprs que l' home ja havia estat creat per exemple, entre els Kwotto (de Nigria). El foc s un element important en la vida humana. En alguns mites sn les dones qui van inventar o van descobrir el foc i es conta que Du els va donar una norma als primers ssers humans: ells podrien menjar les fruites de tots els arbres, excepte les d' un arbre. Les persones van observar aquesta regla, fins que una dona embarassada constreta pel desig li va demanar al seu marit perqu li ports la fruita prohibida, el marit, va anar sigillosament pel bosc va agafar la fruita i la hi va portar a la dona. No obstant aix, la lluna, que estava mirant tot aix, va anar i va informar a Du, aquest es va posar tan empipat que com cstig va enviar la mort a la terra.
8
Els proverbis Sovint, els proverbis populars reflecteixen el pensament, la filosofia, les creences, els prejudicis de la societat que els ha creat. La majoria dels quals s' exposen sn pejoratius, i moltes vegades ofensius per a la dona. Haur, per no sn fcils de trobar els proverbis positius i no masclistes. - "Les esposes i els bous no tenen amics" Es vol expressar que ni el bestiar ni les esposes s' han de confiar ni al millor amic. - "Em va comprar vost amb ullals de l' elefant?", al marit que tracta malament a la seva esposa. Ella ho recorda que no va ser comprada com un b qualsevol o com a un esclau. - "s millor casar-se amb una dona major que quedar-se solter". - "Una nena nounada vol dir vaques boniques". Es refereix al bestiar que la famlia rebr quan es casi la filla. Dona i Dret Els exemples favorables o desfavorables per a la dona, es manifesten de forma molt diversa segons el pas o el grup tnic del que es tracti, anant des de les societats, ms negativament discriminatries per a la dona, dels pasos de majoria musulmana del nord d frica, a la societat, tal vegada, ms igualitria d frica, la societat Khoisan. La discriminaci legal s habitual per exemple, en la majoria dels casos s menor la compensaci i el cstig imposat en un assassinat, en el cas d' una dona que en el d' un home; i en moltes societats, li est negat a la dona el dret a iniciar un procs de divorci matrimonial; l' activitat pblica s alguna cosa generalment reservat als homes; les normes morals solen ser ms rgides per a les dones que per als homes; la bruixeria, un dels delictes ms greus en les societats tradicionals, ha estat causa d' acusaci per a moltes ms dones que homes. 9
Sn poques les rees en les quals la dona t un reconeixement major que l' home, per exemple, la maternitat sol estar ms valorada que la paternitat; en algunes religions tradicionals, sol predominar la dona sobre l' home, en l' exercici del sacerdoci, intermediria entre vius i difunts o com endevina; en molts pasos, el comer minoritari s, majoritriament, exercit i controlat per dones. Fins a la independncia, tradicionalment, els nois eren els responsables de la cura del bestiar pel que eren moltes ms les nenes que els nens que acudien regularment a l' escola. Dona i matrimoni Des de molt petites, sels ensenya que les dones han de suportar el sofriment i la humiliaci en silenci. Com tenen por de ser castigades, rebutjades, o avergonyides, la majoria de les dones sofreixen malalties, incloent VIH, sense dir res. La instituci del matrimoni a Nigria no es regeix pels estndards occidentals. convencionals Els sistemes tradicionals i islmica de la poligmia floreixen dintre de cada classe social. Les dones esperen molt poc dels homes en termes de companyerisme, de cura personal, i de fidelitat. Les seves relacions poden existir sense elements emocionals. El matrimoni s una instituci molt valorada i lxit dun matrimoni depn de la dona. Les dones nigerianes sacrifiquen molt per a mantenir la santedat del matrimoni, per a evitar el retret, la deshonra i la desgrcia del divorci. I un matrimoni dxit significa proveir sexe quan lesps ho demandi. Per a les dones s tab tenir relacions fora del matrimoni, els homes que ho fan sn considerats virils. Parlar sobre sexe per a les dones s considerat immoral 10
La poligmia s un component crucial de la vida de moltes dones. Les dones depenen de les altres esposes dels seus marits. Les co-esposes ms joves adquireixen molts de les llars i les responsabilitats financeres i les dones majors que tenen la tranquillitat de saber que la crrega del seu matrimoni no recau solament sobre els seus muscles. La posici de la dona en la societat canvia molt una vegada que es casen, ja que ella es converteix en una possessi, relativament sense drets en la famlia del seu marit. De fet, la mare del marit i germanes tenen molt ms influencia sobre ell que la seva prpia esposa. La dona es ressent d' aquesta falta de control o fins i tot de respecte dintre del seu matrimoni. Tant en les societats africanes tradicionals, com en les societats urbanes, predominen, com en els altres quatre continents, les societats en les quals la situaci social de la dona s inferior a la de l' home en molts aspectes de la seva vida familiar, cultural, poltica... En mitjans rurals s habitual que la major part dels treballs (cura de la casa i dels fills, recollida daigua i llenya, preparaci daliments, treballs agrcoles i atenci del bestiar domstic,...) siguin realitzats per les dones, mentre els homes passen el temps reunits entre ells, bevent i tractant "assumptes de la comunitat". Espordicament, acudeixen al mercat per a intentar vendre productes que li reporti una ajuda en diners en metllic. El sistema de Nigria de l' herncia reflecteix la falta de
responsabilitat dels homes envers la seva esposa i fills. Si el marit mor, la dona generalment no rep gens, encara que la llei li dna dret a un recurs compartit. Si ella no t fills, el tractament s pitjor. Ja que la propietat noms pot passar entre el mateix sexe, les dones no poden heretar dels seus pares. Dintre del matrimoni, les dones tenen l' obligaci de tenir fills. Tradicionalment, la societat culpa a la dona per a un matrimoni sense fills. 11
La societat no noms condemna a les dones que no poden tenir fills, per no casats i les dones divorciades tamb. En els ltims anys, el suport de la co-esposes ha disminut. Els desenvolupaments moderns de l' ensenyament obligatori, la urbanitzaci, i el capitalisme estan canviant la societat nigeriana. Des de 1960, s' han ampliat les oportunitats educatives per a les dones. A poc a poc els homes estan comenant a veure el valor de l' educaci superior per a les seves esposes. Ara sn ms les vegades, que quan poden envien a les seves filles a l' escola perqu obtinguin una educaci. Lescolaritzaci femenina s molt menor que la masculina i en molts casos, lelecci de company matrimonial est supeditat al vist-i-plau de la famlia, que mira ms els interessos familiars que els de la futura esposa. Una vegada casada, la dona no t veu ni vot en els assumptes familiars i, fins i tot, no es conta amb ella en el cas que el marit vagi a prendre una nova esposa. En els nuclis urbans, per la seva escassa capacitaci per a trobar treball i davant labsncia doferta docupaci, moltes dones recorren a la prostituci com mig per a tenir una independncia econmica al marge de la famlia. Dona i Salut. A diferncia dels pasos del nord, en frica i altres pasos del sud centenars de milers de dones moren anualment com resultat de complicacions relacionades amb l' embars, conseqncia del fracs o labsncia de serveis assistencials adequats. Moltes de les morts ocorregudes per les interrupcions de lembars sense les necessries mesures i mitjans sanitaris podrien evitar-se amb una millora dels serveis d' informaci i ajuda per a la contracepci.
12
La postura de les autoritats religioses, encara que no totes mantinguin els mateixos criteris, en general s d' oposici a la utilitzaci de mitjans anticonceptius. La SIDA, que est causant estralls en moltes societats africanes, s especialment transcendental quant a la transmissi de la malaltia als fills, ja abans del seu naixement. La decisi de sexe segur s presa per l 'home. La dona no t la posici d' insistir en l' s d' un preservatiu si la parella no ho vol. Tampoc poden protegir-se per un preservatiu femen sense que lesps ho permeti, o poden ser acusades dinfidelitat. La violaci matrimonial ha de ser soferta en silenci. Per la por de ser pegades i violades moltes dones no qestionen les escapades sexuals dels seus marits. I la submissi freqentment duu a una condemna de mort: moltes dones contrauen la SIDA com resultat del sexe forat. Per a noies solteres la situaci s pitjor encara: Si una violaci s denunciada, s la noia que sofreix la vergonya i la repercussi d' un matrimoni futur. Sota aquestes circumstncies, la possibilitat de protegir-se a si mateixa s mnima per a la dona. Moltes noies tamb sn forades per a treballar en la prostituci per a escapar de la pobresa. La seva decisi s dura: o morir de fam ara o crrer el risc de contraure la SIDA i morir alguns anys desprs. El cam de la supervivncia es transforma en un instrument de mort. Tamb ritus i costums impliquen ms riscos per a contraure amb SIDA: per exemple la mutilaci genital. Est forada com revisi de la promiscutat femenina i sovint s justificada com part de la tradici islmica. Les operacions moltes vegades sn portades a terme per fsics que usen instruments que no esterilitzats. La mutilaci genital femenina continua posant la salut de moltes dones en risc, a ms de considerar-se com un atemptat als drets de la persona. S' estima que entre 80 i 100 milions de dones la pateixen en l' actualitat aquesta mutilaci, en zones de 28 pasos dels 53 pasos africans. 13
La discreci i l estigmatizaci expliquen perqu moltes vctimes de VIH o AIDS no volen fer-se un test. I per aix la majoria de les dones no son conscients de que estan infectades. Altres violncies contra la dones Amnistia Internacional ha manifestat que, pel que sembla, en certes comunitats de l' estat nigeri de Lagos, fins a dos terceres parts de les dones han sofert violncia fsica, sexual o psicolgica en l' mbit familiar, a pesar de la qual cosa, ni el govern de l' estat ni el federal han fet gens per a remeiar el problema, arribant fins i tot a aprovar la violncia en alguns casos. Tots els dies, moltes dones nigerianes sn colpejades, violades i fins i tot assassinades per membres de les seves famlies per suposades transgressions que abasten des de no tenir el menjar fet a temps fins a visitar a parents sense perms de l' esps Trgicament, els esposos, companys i pares d' aquestes dones sn responsables de la major part de la violncia que sn objecte. S' han donat casos d' agressions amb cid que han deixat a les vctimes espantosament desfigurades aquesta brutal forma de cstig es coneix com "bany dcid". Tal violncia s' exerceix deliberadament a fi de mutilar o matar, i moltes dones que han sofert un "bany dcid" ha mort a causa daix. A la falta de mesures estatals per a protegir els drets de les dones safegeixen l' actitud de la policia i les dificultats per a accedir al sistema de justcia. A Nigria, la violncia contra les dones en la llar es considera en general un fenomen pertanyent a l' esfera privada i no subjecte, per tant, a l' escrutini d' elements externs. L' existncia d' una cultura de silenci refora l estigmatizaci que s objecte la vctima i impedeix que es condemni als autors de tals delictes. No obstant aix, hi ha dones i homes 14
de Nigria que estan cridant cada vegada ms l' atenci sobre la injustcia i la discriminaci que sn objecte les dones i reivindiquen els drets de les dones i les nenes que sofreixen violncia en la llar. Una de les principals dificultats que troben s la greu falta de denncies de violaci i altres formes de violncia sexual, a causa de la qual els autors daquests delictes rares vegades sn posats a disposici judicial. La policia i els tribunals solen fer cas oms de la violncia domstica, perqu la consideren un assumpte de famlia, i es neguen a realitzar investigacions o a presentar crrecs. A ms, les poques vctimes de violaci que satreveixen a dur el seu cas als tribunals senfronten a humiliants normes probatries i actituds discriminatries i condescendents de la policia i els funcionaris judicials, i tenen poques oportunitats dobtenir justcia." Aix mateix, la legislaci discriminatria de Nigria agreuja encara ms el problema de la violncia contra les dones. Per exemple, en el cas dels abusos deshonestos, el Codi Penal nigeri imposa major pena si la vctima s home que si s dona. En concret disposa: "Tota persona que cometi abusos illcits i deshonestos contra un bar incorrer en un delicte greu, penat amb tres anys de pres (article 353)" "Tota persona que cometi abusos illcits i deshonestos contra una dona o una nena incorrer en un delicte menor, penat amb dos anys de pres" (article 360).
Rols Poltics de la Dona Avui dia les dones juguen un paper mnim en la poltica, encara que la Constituci de 1979 garanteix els seus drets. En la Nigria pre-colonial les dones tenien una posici molt ms gran en la poltica, lamentablement, la influncia occidental limitava la participaci de la dona. Ara, les dones tenen relativament poca oportunitat de participar i 15
els partits poltics no veu favorablement a les candidates femenines. Com els valors occidentals han guanyat a la influncia colonial a Nigria, les dones van perdre alguns dels seus drets tradicionals. En la seva major part, les dones a Nigria no han intentat barallar el seu lloc i una societat dominada pel patriarcat, segueix prosperant. Per a mesura que passa el temps, les dones estan comenant a exigir un grau d' igualtat i tal vegada siguin capaces de conciliar els drets del passat amb les llibertats de l' edat moderna. Igual que amb altres aspectes de la societat, els rols de la dona es regeixen principalment per les diferncies regionals i tniques. En el nord, les prctiques islmiques encara sn comunes. i aquest procs significa , en general, menys educaci formal; primers matrimonis en l' adolescncia, especialment en les zones rurals, i el confinament en la llar, que sovint s polgam, excepte per a les visites a els parents, les cerimnies, i el lloc de treball, si es disposa d' ocupaci i perms per la famlia de la noia o l' esps. Les dones urbanes venen aliments cuinats, normalment mitjanant l' enviament de joves al carrer o que operen petits rodalies. La investigaci va indicar que aquesta prctica era una de les principals raons per les dones de la ciutat va donar per oposar-se a l' escolaritzaci de les seves filles. Fins i tot en les cases d' elit amb les dones d' educaci, la presncia de dones en les reunions socials era o b inexistent o molt limitada. En el sector modern, unes poques dones apareixen en tots els nivells: en les oficines, bancs, serveis socials, la infermeria, la rdio, la televisi, i les professions (docncia, l' enginyeria, el disseny ambiental, dret, farmcia, medicina, i fins i tot l' agricultura i medicina veterinria ). Aquesta tendncia es deu a una major presncia de dones en escoles secundries, instituts de formaci docent, i en la dcada de 1980 les dones ocupen aproximadament una cinquena part de les places universitries - el doble de la proporci de la dcada de 1970. 16
La investigaci en la dcada de 1980 va indicar que, en el nord musulm, l' educaci ms enll de l' escola primria es limita a les filles de les elits empresarials i professionals, i en gaireb tots els casos, els cursos i professions van ser triats per la famlia, no per la dona per a si mateixa. En el sud, les dones tradicionalment han tingut posicions d' importncia econmica en el comer interregional i els mercats, en el va treballar en granges com fonts de treball importants, i posicions d' influncia en els sistemes tradicionals d' organitzaci local. El sud, com el nord, no obstant aix, sempre havia estat polgam, i en 1990 encara ho era para moltes llars, inclosos els quals professen el cristianisme. Les dones en el sud, especialment entre els pobles yoruba, havien rebut una educaci d' estil occidental des del segle XIX, pel que ocupaven llocs en les professions i en certa mesura en la poltica. A ms, les dones eren cap de famlia, un fet que no s considerat seriosament en els plans de desenvolupament de Nigria. Aquestes llars sn ms nombroses en el sud, per van anar augmentant a tot arreu. A Nigria, una dona gaireb sempre es defineix com la filla d' alg, esposa, mare, o vdua. Les dones solteres sn sospitoses, a pesar que constitueixen una gran categoria, especialment en les ciutats, a causa de l' alta taxa de divorcis. Tradicionalment, i fins a cert punt aix es mant aix en la cultura popular, les dones adultes solteres sn vistes com disponibles parelles sexuals, per a tractar amb certa independncia i com vctimes fcils de l' explotaci econmica. En l' estat de Kaduna, per exemple, les investigacions sobre les expropiacions illegals de terres va assenyalar que les explotacions de les dones van ser confiscades gaireb sense pensar-lo, pels caps locals que volien vendre als especuladors de base urbana i aspirants agricultors comercials. La situaci econmica juga un paper important en la propagaci de la SIDA. Actualment, Nigria produeix al voltant de 100.000 graduats de cada any. D' aquests, el 90% unir-se a la massa repleta de joves aturats. 17
Nigria est ricament dotat de recursos humans i naturals. Per la dolenta administraci, l' apropiaci indeguda i malversaci de fons en els cercles governamentals han dut a les masses es redueixen a la pobresa extrema. La proporci de la poblaci viu amb menys de 1 dlar al dia ha arribat a el 70% i va en augment, agreujada per disturbis tnics i religiosos que resulten en la mort i la destrucci de bns. En tot aix, les dones sn les ms afectades.
2.3. Marc legal A continuaci descriurem alguns dels aspectes rellevants de lleis o normatives vigents que regulen o aparquen lescenari tant de la protecci, latenci i tamb del desemparament que encara existeix alhora dabordar problemtiques tan concretes com les que estem tracten. Malgrat aix, s important saber els lmits legals amb que ens trobem i tamb poder esprmer al mxim les seves possibilitats per a lajut daquestes dones. 2.3.1. Llei de violncia de masclista A Catalunya amb lentrada en vigor la Llei del dret de les dones a eradicar la violncia masclista (Llei 5/2008 de 24 dabril), es recullen legalment ms formes de violncia que sexerceixen vers les dones. Aix el concepte de violncia masclista en el seus articles 3, 4 i 5, ens amplia la definici que tenem fins ara, les formes daquesta i tamb els mbits en que sexerceix la violncia masclista. La violncia masclista s tota aquella que sexerceix contra les
dones com a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, incloses les amenaces les intimidacions i les coaccions, tingui com a
18
resultat un dany o un patiment fsic, sexual o produeix en lmbit pblic o privat.
psicolgic, tant si es
Es molt important l especial mfasi que es dna a la revictimitzaci amb el concepte de Victimitzaci secundria. Es tracta del maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violncia masclista com a conseqncia directa o indirecta dels dficitsquantitatius i/o qualitatius- de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, aix com per les actuacions desencertades provinents d'altres agents implicats. Les diferencies formes de violncia que contempla i amplia la llei, sn: Violncia econmica: privaci intencionada i no justificada de recursos per al benestar fsic o psicolgic d'una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitaci en la disposici dels recursos propis o compartits en l' mbit familiar o de parella. Violncia fsica: Qualsevol acte o omissi de fora contra el cos d' una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesi fsica o un dany. Violncia psicolgica: Tota conducta o omissi intencional que produeixi en una dona una desvaloraci o un patiment, per mitj d' amenaces, d' humiliaci, de vexacions, d' exigncia d' obedincia o submissi, de coerci verbal, d' insults, d' allament o qualsevol altra limitaci del seu mbit de llibertat. Violncia sexual i abusos sexuals: Qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l' exhibici, l' observaci i la imposici, per mitj de violncia, d' intimidaci, de prevalena o de manipulaci emocional, de relacions sexuals, amb independncia que
19
la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relaci conjugal, de parella, afectiva o de parentiu. Violncia contra els drets sexuals i reproductius de les dones: Com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forades. Violncia derivada dels conflictes armats: Inclou totes les formes de violncia contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l'assassinat, la violaci, l'esclavatge sexual, l'embars, l'avortament i l'esterilitzaci forades, la infecci intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals. En larticle 5, es fa referncia als mbits en els que es pot manifestar la violncia masclista, que sn els segents: Violncia en l' mbit de la parella: Violncia fsica, psicolgica, sexual o econmica exercida sobre les dones i realitzada per part de l'home que s o ha estat el seu cnjuge o persona lligada per relacions similars d' afectivitat. Violncia en l' mbit familiar: Violncia fsica, sexual, psicolgica o econmica, exercida sobre les dones tant majors com menors d'edat, que es dna en el si de la famlia, perpetrada per part de membres de la mateixa famlia i determinada pel marc de les relacions afectives i els lligams de l' entorn familiar. Violncia en l' mbit laboral: Violncia fsica, sexual o psicolgica, que es pot produir tant en el centre de treball i durant la jornada de treball, com fora del centre i de les hores de treball, sempre que tinguin relaci amb la feina. Violncia en l' mbit social o comunitari: comprn les agressions sexuals, lassajament sexual, el trata i explotaci sexual de dones i nenes, la mutilaci genital femenina o risc de patir-la, els matrimonis forats, la derivada dels conflictes armats, i la Violncia contra els
20
drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forades. Mutilaci genital femenina o risc de patir-la: Inclou qualsevol procediment que impliqui una eliminaci total o parcial dels genitals femenins o en produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprs o tcit de la dona. Trobem tamb, que en larticle 2 daquesta llei, amb el segent ttol Garantia dels drets de les dones totes les dones que es troben en situacions de violncia masclista, i tamb llurs fills i filles dependents, que visquin o treballin a Catalunya i amb independncia del venatge civil, la nacionalitat o la situaci administrativa i personal, tenen garantits els drets que aquesta llei els reconeix, sense perjudici del que estableix la legislaci en matria destrangeria i de lexigncia de determinats requisits per a les diferents prestacions i serveis. Aix doncs, sobre el ventall, per latenci de dones, ja siguin nacionals com provinents daltres pasos, independentment de la seva situaci administrativa. Es a dir shauria de garantir una vida lliure de violncia masclista de la mateixa manera que a qualsevol altra dona. Sabem que en molts casos les dones estrangeres, han estat vctimes de la vulneraci dels drets fonamentals ms bsics, com la llibertat, la integritat fsica, la vida, leducaci, la sexualitat, ja en els seus pasos dorigen... Ara es troben en una societat en la que el que es pretn s acabar amb la violncia masclista, per elles per estar excloses socialment continuen sent vctimes daquesta per safegeix la por a denunciar aquesta violncia, i aix invisibilitzar-la, aquesta por a denunciar t una ra de ser, que s la violncia social que reben a travs de que se les identifiqui com a delinqents i violentes, que la policia les maltracti i aprofiti per jutjar la seva situaci. 21
Per a ms, amb laprovaci de la nova llei destrangeria sincorpora la instrucci nmero 14/2005, que podem considerar com un clar exemple de victimitzaci secundria, ja que aquesta recull que ens els casos de violncia domstica a dones estrangeres, i aquestes es presentin a les dependncies policials a denunciar la situaci de violncia que pateixen, i que a ra de la seva identificaci, sapreci la seva situaci irregular a Espanya.
2.3.2. Plan Integral de Lucha Contra la Trata de seres humanos con fines de explotacin sexual. La trata dssers humans constitueix una gravssima violaci dels Drets humans i es considera a lactualitat com una forma moderna desclavatge i com una manifestaci de la violncia de gnere quan afecta a dones i nenes. A ms, genera un negoci molt lucratiu per les organitzacions criminals, ocupant el tercer lloc desprs del trfic de drogues i el darmes i constitueix a Espanya un fenomen molt present al ser un pas de trnsit i de destinaci de les vctimes. La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista - desprs de definir la trata com un fenomen que pot ser considerat com manifestaci de la violncia de gnere- tamb estableix entre les seves finalitats la destablir mecanismes per a una intervenci integral i coordinada contra la violncia masclista, per mitj de la collaboraci de les administracions pbliques de Catalunya, i de la participaci de les entitats de dones, de professionals i d' organitzacions ciutadanes que actuen contra la violncia masclista (art. 6 g), conscient de la transversalitat de les mesures, de manera que cada poder pblic implicat ha de definir accions especfiques des del seu mbit d' intervenci, d' acord amb models d' intervenci globals, en el marc dels programes quadriennals d' intervenci integral contra la violncia 22
masclista a Catalunya (art. 7 d).
Tamb la Llei catalana destaca la necessitat davanar en la identificaci de bones praxis i lelaboraci de protocols de funcionament per tal doferir aquest abordatge integral a les vctimes. En concret safirma que les respostes al fenomen shan de fer a partir de les metodologies i les prctiques que des de la societat civil i acadmica i les organitzacions feministes en especial han anat definint per mitj de l' experincia (art. 7 g). La trata de persones s una activitat delictiva complexa, per la multiplicitat de manifestacions i la varietat de les finalitats dexplotaci que pot perseguir. A nivell internacional existeixen diferents documents de referncia que precisen el concepte de trata dsser humans, els quals sn imprescindibles per comprendre qu s la trata dssers humans (trafficking in human beings) i distingir-la daltres situacions, com el trfic illcit de persones (smuggling of migrants), que no necessriament pretenen una finalitat dexplotaci de la persona. A Espanya, la regulaci penal sobre la trata de persones (trafficking in human beings) amb finalitat dexplotaci laboral i sexual es troba recollida, respectivament, als arts. 313 i 318 bis 2 del Codi Penal, sobra les rbriques Dels delictes contra els drets dels treballadors i Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers. Tanmateix, aquesta regulaci no sajusta a les directrius de la Uni Europea ni al Protocol de Palerm del 2000. Nacions Unides va establir en el Protocol de Palerm (2000) que cada Estat membre ha de considerar la possibilitat de cooperar amb organitzacions no governamentals, altres organitzacions i dems sectors de la societat civil amb lobjectiu de dotar a la vctima de trata de lallotjament adequat; assessorament i informaci, assistncia mdica, psicolgica i material; i oportunitats deducaci, feina i capacitaci (art. 6.3 del Protocol).
23
A ms, el Conveni del Consell d Europa sobre la lluita contra la trata dessers humans (2005), ratificat recentment per lestat espanyol (2009), obliga a adoptar mesures destinades a instaurar o reforar la coordinaci en lmbit nacional entre les diferents instncies responsables de la prevenci i lluita contra la trata de sers humans (Art. 5.1). Descendent al plnol estatal, sobserva en el Plan Integral de Lucha contra la Trata de Seres Humanos con Fines de Explotacin Sexual (2008), on sestableix com objectiu desenvolupar mesures des duna perspectiva integral, en els mbits judicial, social, educatiu, policial, administratiu i dimmigraci, amb la implicaci de fins a set Ministeris (Justcia, Interior, Igualtat, Afers estrangers, Educaci, Sanitat i Treball) i la participaci de les organitzacions no governamentals. Aquest Pla estableix entre els seus objectius millorar els sistemes de prevenci i detecci dels casos de trata, pel que preveu lelaboraci de protocols de detecci i denncia de situacions de trata i explotaci en els mbits sanitari, social i educatiu i lelaboraci de codis de bones prctiques per a la investigaci de la trata d ssers humans. A larticle 3 del Protocol per prevenir la trata de persones especialment de dones i nens entn la captaci, el transport, el trfic, l acollida o la recepci de persones, fent s damenaces, fora o altres formes de coacci, rapte, frau, engany, abs de poder duna situaci de vulnerabilitat per tal dobtenir el consentiment del subjecte passiu. Per tant aquest consentiment sentendr viciat. La finalitat daquest ser lexplotaci, ja sigui sexual o de treballs forats. A Espanya la protecci integral de les vctimes en situaci destada irregular va directament lligada amb la denncia del delicte del qual sn vctimes. De tal manera la Llei Orgnica 19/1994, de 23 de Desembre, de protecci a testimonis i perits en causes criminals, larticle 1 ens diu que 24
noms protegeix a les persones que siguin testimonis que intervinguin en processos penals, i quan les autoritats judicials ho vegin necessari. Aix doncs a les vctimes de trata que no decideixen denunciar no sels hi ofereix cap protecci especial tot i identificar-les com a tal, i a ms, degut a la seva situaci administrativa irregular sel hi pot expedir una ordre dexpulsi, la qual seria aturada si fessin una denncia i el seu testimoni fos rellevant per a la investigaci.
2.3.3. Llei destrangeria A data de 30 doctubre de 2009 saprova la reforma de la Llei
Orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integraci social. Amb aquesta llei safegeixen ms impediments per a la regulaci administrativa dels estrangers a Espanya. Les lleis destrangeria tenen com a objecte regular el flux
destrangers que estan a un determinat pas. Aquesta regulaci en gran part depn de la oferta del mercat de treball, per tant els drets de ciutadania sobtenen no per ser persona sin per ser treballador/a. Darrera de tot aix tamb trobem un segon mercat de treball, en el que no son respectats els drets dels treballadors que es troben en l Estatut de treballadors. Aix doncs els treballadors immigrants representen per un determinat nmero dempresaris m dobra barata que es contracta i sacomiada sense donar explicaci. Aix aquest es una nova construcci social que no es tracta digual manera que la resta de treballadors, perqu la condici dimmigrant preval en la confrontaci entre aquells que exerceixen la lluita per les condicions desiguals en matria laboral. Aix doncs l immigrant per ser un treballador/a amb drets ha de lluitar primer per aconseguir la seva documentaci. Laccs processal als drets per part del treballador/a estranger, ens apropa ms a 25
la idea que el compliment i exercici de perms de treball i residncia, que amb la plenitud de la igualtat en totes les fases del exercici laboral i social. El treballador immigrant s una invenci capitalista, una vctima del model econmic. Ja que la seva situaci depn del mercat de treball i aix si en trobem en un moment de plenitud econmica o b de crisi com s l actual. s important destacar quina s la situaci de les dones en situaci irregular a Espanya degut a que s el collectiu en que en gran majoria ens dirigim. Dacord amb la doctora en Economa, Amaia Orozco, del Instituto Internacional de Investigacin y Capacitacin de Naciones Unidas para la Promocin de la Mujer (UN-Instraw) parla duna vulneraci mltiple de drets de les dones, "La migracin, ms que crear nuevos problemas, est visibilizando o agudizando problemas que ya estaban. Lo que hace es sacar a la luz problemas latentes en la sociedad. I dacord tamb amb el que es comenta a les Cuartas Jornadas sobre Gnero e Inmigracin que organizan la Consejera de Bienestar Social y Sanidad y el Ministerio de Trabajo, con la colaboracin de Melilla Acoge, la dona immigrant hereda les desigualtats de la nostra societat. Les dones nigerianes cada vegada es troben en situacions ms precries, degut a la dificultat a laccs al treball formal, a causa de la crisi, a causa de les dificultats en la integraci, a causa de ser dones i de la divisi sexual del treball que les invisibilitza. Algunes delles havien aconseguit el perms de residncia i treball, per a causa de com les est afectant la crisi sel hi est fent impossible renovar els seus permisos, i aix caure una altra vegada en la situaci irregular i de precarietat. Altres que tenien posades les seves expectatives en aconseguir el seu perms de residncia i treball per arrelament social, la reforma canvia la durada darrelament i passen de ser 3 anys a 5 anys, aix veuen que hauran de viure en 2 anys ms en condici dirregularitat. 26
Cal fer esment de larticle 59 de la de la Llei Orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integraci social, que es refereix a les vctimes, perjudicats o testimonis de trfic illcit dssers humans, immigraci illegal, explotaci laboral o de trfic illcit de m dobra o dexplotaci en la prostituci abusant de la seva situaci de necessitat. Aquests podran quedar exempts de responsabilitat administrativa i no ser expulsats si denuncien els autors o cooperants del trfic o si b es coopera i collabora amb les autoritats competents. Donant la opci a aquests de ser retornats als seus pasos dorigen o que sels hi proporcioni un perms de residncia i treball per raons excepcionals. Safegeix al text larticle 59 bis, que diu que les autoritats competents hauran didentificar possibles vctimes de trata, ho cita en el seu punt 2 de la segent manera Los organos administrativos competentes para la instruccin del expediente sancionador, cuando estimen que existen motivos razonables para creer que una persona extranjera en situacin irregular ha sido vctima de trata de seres humanos, informaran a la persona interesada sobre las previsiones del presente artculo y elevaran a la autoridad competente para su resolucin la oportuna propuesta sobre la concesin de un periodo de restablecimiento y reflesion... duracin de al menos 30 dias. Aix doncs, davant el collectiu davant el que ens trobem totes es podrien considerar com a possibles vctimes de trata, per diversos motius com el del seu origen, i el treball sexual. Actualment, enlloc doferir assistncia, semet una ordre dexpulsi i pel seu propi testimoni sabem que no son tractades amb dignitat quan se les det al carrer. Sha de tenir en compte tal i com diu l ONU el dia Internacional contra lesclavitud, que tan sols l107% de les dones vctimes de trata 27
denuncien la situaci, degut a la por i a la poca confiana que transmeten les autoritats. 2.3.4. Drets Humans i Dret internacional. L instituci del dret dasil es troba regulada a la Convenci de Ginebra de 1951, i en el Protocol de Nova York de 1967 sobre lestatut dels refugiats; es tracten de normes que constitueixen la pedra angular del rgim jurdic internacional de protecci de refugiats. Ambds textos internacionals, van tenir la seva repercussi a Espanya no noms per ser signatari sin per laprovaci de la Llei de 28 de mar de 1984 i lamplia modificaci que va sofert mitjanant la Llei de 19 de maig de 1994.
En aquest context, lelaboraci de la nova Llei 12/2009, de 30 doctubre, reguladora del Dret dasil i de la protecci subsidiria, obeeix a dos motius, en primer lloc, respondre a la necessitat dincorporar al ordenament espanyol algunes normes comunitries, aix com adequar el sistema dasil a les noves realitats socials. Respecte a les novetats ms destacades i rellevants, la que ms ha de parar la nostra atenci s la relativa al gnere, i s que per primera vegada es reconeix de forma expressa les caracterstiques de gnere i dorientaci sexual com a causes que poden donar lloc al reconeixement del estatut de refugiat per pertinncia a un determinat grup social. Fins al moment, la nica menci efectuada en lordenament jurdic espanyol sobre aquesta matria era la que figurava a la Llei orgnica per l Igualtat efectiva de dones i homes. Per, aquesta menci era certament insuficient en matria dasil, en la mesura en la sefectuava una remissi a la Convenci de Ginebra i al Protocol de Nova York, cap de les quals contemplava el reconeixement del estatut de refugiat per motius de gnere. 28
La nova llei suposa un salt qualitatiu en aquest mbit, al reconixer la possibilitat datorgar el estatut de refugiat a una persona per ra del seu gnere o de la seva orientaci sexual, sempre i quan en el seu pas dorigen aquestes circumstncies siguin determinants para que la persona sigui catalogada com a membre dun determinat grup social perseguit en el citat pas, motiu pel qual la persona pugui tenir temors fundats per patir persecuci. La persecuci per motius de gnere s un concepte que per se no t un sentit legal. En aquest mbit, sutilitza per referir-se al conjunt de sollicituds en les quals el gnere representa una variable de rellevncia en la determinaci de la condici de refugiat. Aquesta consideraci no deriva noms del reconeixement explcit de la nova llei sin que compta amb el precedent del vist i plau per part de la Assemblea General de les Nacions Unides aix com pel Comit Executiu del programa d ACNUR. El gnere sha dentendre a la relaci entre homes i dones, basada en l identitat, les condicions, les funcions i les responsabilitat segons han estat construdes i definides per la societat i cultura, i assignades a un o altre sexe, la seva consideraci ha de servir com a primer pas per determinar la base social i cultural de la persona sollicitant. Des duna perspectiva de la dona, les sollicituds per motius de gnere abasten generalment, actes de violncia sexual, violncia domstica i familiar, planificaci familiar forada, mutilaci genital femenina, cstig per transgredir els valors i costums morals, dels que es deriva el temor fundat de persecuci. No obstant, la mera discriminaci en si mateixa no suposa persecuci, segons l Alt Comissionat, llevat que aquesta tingui tal intensitat, o que tinguin un carcter tan lesiu per la persona com una persecuci, o que el lestat dorigen no brindi protecci a persones 29
amenaades per certs tipus de perjudicis o danys o si aquest per poltica o prctica, no reconeix certs drets ni protecci contra abusos greus. Com que la allegaci del gnere no es base suficient per adquirir la condici de refugiat, sha de relacionar amb un o ms motius. Com por exemple: (a) La trata de persones per a la prostituci o explotaci sexual forosa com una forma de persecuci i (b) el reclutament o captaci forosa mitjanant engany de dones o menors per a la prostituci o l' explotaci sexual s una forma de violncia o abs per motius de gnere que pot portar fins i tot a la mort. Pot ser considerada com una forma de tortura i tracte cruel, inhum o degradant. Tamb pot imposar serioses restriccions a la llibertat de circulaci d' una dona, a causa del segrest, empresonament o confiscaci de passaports i altres documents de identificaci.
3. Objectius de lestudi. 1) Proporcionar atenci integral a dones africanes que pateixen o han patit alguns tipus de violncia (trata, mutilaci genital femenina, violacions, violncia institucional...). 2) Realitzar una investigaci qualitativa sobre estudis de casos per a posterior publicaci (on-line/web). 3) Donar a conixer aquestes realitats i oferir pautes dintervenci.
30
4. Metodologia. 4.1. Marc teric de lestudi El nostre estudi est basat en la investigaci qualitativa, ja que pensem que es la millor manera per entendre els fenmens socials des de la prpia perspectiva dels seus actors i actrius. Examinant la manera que s' experimenta el mn, la realitat que importa s el que les persones perceben com important. Es busca la comprensi per mitj de mtodes qualitatius com en l' observaci participant, l' entrevista en profunditat i altres, que generen dades descriptives. Procurant comprendre en un nivell personal, els motius i creences que estan darrere de les accions de la gent. Ms que una opci metodolgica, suposa la intenci de superaci d' un desenvolupament desigual de la societat, sent per aix que els mtodes qualitatius assenyalen o deixen entreveure una declaraci de diferncia pel que fa a la investigaci tradicional. Amb aquesta investigaci els resultats als que arribarem no sn concebuts nicament com una recerca cientfica, en el sentit d' accedir a les lleis generals de la societat, son tamb un procs vid de respostes prctiques. Es pretn, a travs d' ells, emprendre un important procs de diagnstic de situacions especfiques i proporcionar propostes de marcs d' accions per al millorament de les relacions intergrupals que propicin el canvi social. En altres paraules, es tracta de portar a terme processos per a la comprensi profunda de problemes prctics i el desenvolupament d' estratgies per a millorar la practica.
31
La realitat estudiada pels mtodes qualitatius comprn el segent: 1 . Els fenmens, amb la seva complexitat i incertesa, ocorren en contextos que sn naturals, s a dir, presos tal com es troben, ms que reconstruts o modificats per l' investigador, en els quals els ssers humans s' impliquen i interessen, avaluen i experimenten directament. Lambient on soperen, ms que un escenari o tel de fons, s un producte directe i canviant de la interacci social. 2 . Aquesta realitat humana, com objecte de coneixement, suposa un component objectiu (context natural) i altre subjectiu (significats atributs pels actors). Ms, lluny de tractar-se de dos components diferents, ambds s' imbriquen profundament entre si, a l' instant de no poder-se separar ni tan sols per a efectes metodolgics. L' sser hum concret ve a ser una sntesi de la societat. Aquesta societat (tradicions, rols, valors, normes) s internalizada per l' sser hum i integrada en estructures de raonament, normes, valors. 3 . Els humans, com ssers parlants, sn constructors de mns imaginaris i simblics, no noms amb l' actual, sin amb el possible. En aquest sentit, els subjectes poden comprendres com subjectes i autors. La vida humana no s noms el que s ara, sin el que podria ser en el futur, el projecte, el donat donant-se. 4 . La realitat humana s llenguatge, en el sentit que s' articula a travs del dileg. Aix implica reconeixement i acceptaci de l' altre, una comunicaci horitzontal, en igualtat de condicions. La realitat suposa la interpretaci que donen dels actors dels processos socials, de manera que per a desentranyar aquesta realitat cal comprendre en profunditat els grups humans des dels seus actors. 5 . La vida humana s un procs de transformaci permanent, per mitj de l' acci negociada dels ssers humans. La realitat s socialment construda per mitj de definicions individuals i collectives de la situaci articulant-se sota un sistema compartit de significats. 32
6. L' acceptaci de la veritat com subjectiva i relativa, el reconeixement dels canvis i l' acceptaci de la teoria del conflicte. En aquest sentit podem dir que la metodologia qualitativa s inductiva, perqu els investigadors comencen els seus estudis amb interrogants vagament formulades i amb un disseny d' investigaci flexible. s holstica, ja que els escenaris i els grups no sn reduts a variables, sin considerats com un tot. s naturalista, perqu intenten reduir el seu impacte al mnim o almenys, entendre i considerar els efectes que ells mateixos causen sobre les persones que sn objecte del seu estudi. A ms, comprenen a les persones dintre del marc de referncia d' elles mateixes, sn humanistes, i aparten les seves prpies creences de la investigaci perqu totes les perspectives, escenaris i persones sn considerades valuoses. Els punts forts en que basem la investigaci qualitativa aplicada al nostre treball amb el grup de dones nigerianes sn : 1 . Extreure descripcions a partir d' observacions que adopten la forma d' entrevistes, narracions, notes de camp, enregistraments, transcripcions d' udio i vdeo , registres escrits de tot tipus, fotografies o pellcules i artefactes. Produeixen dades descriptives, a partir de les prpies paraules de les persones, parlades o escrites, i la conducta observable. 2 . Inters ms el real, que l' abstracte; el global i concret, ms que el disgregat i quantificat. 3 . Procs s fonamentalment inductiu, en el sentit que va de les dades a la teoritzaci, per mitj de tcniques de codificaci i categoritzaci, emprant la lgica inclusiva, formal o dialctica. 4. L investigadora compleix alhora els rols d' observadora i participant. 5 . El procs s obert i flexible, perqu es mou en l' ambigitat, en la incertesa. 33
6 . Implica comprensi mitjanant l' experincia, la interpretaci com mtode, el tracte holstic dels fenmens, la construcci de coneixements. Dintre d' aquesta lnia danlisi situem la nostra investigaci ja que considerem que s crucial conixer les perspectives de les dones per tal de potenciar la intervenci en el fenomen i plantejar estratgies d' intervenci. 4.2. Investigaci-acci Hem escollit la investigaci-acci per que es tracta de promoure
que un collectiu social identifiqui problemes i busqui les vies de solucionar-los, mitjanant procediments d' acci sistemtica i reflexi sostinguda. La investigaci-acci es pot considerar com un terme genric que fa referncia a una mplia gamma d'estratgies realitzades per a millorar el sistema social. Existeixen diverses definicions d' investigaci-acci. Elliott (1993) defineix la investigaci-acci com un estudi d' una situaci social amb la finalitat de millorar la qualitat de l' acci dintre de la mateixa. L' entn com una reflexi sobre les accions humanes i les situacions socials viscudes amb lobjectiu dampliar la comprensi (diagnstic) dels problemes prctics. Les accions van encaminades a modificar la situaci una vegada que s' assoleixi una comprensi ms profunda dels problemes. Representa una forma d' indagaci realitzat per qui participen (usuries, professionals) en les situacions socials per a millorar la racionalitat i la justcia de les seves prpies prctiques, la seva comprensi sobre les mateixes i les situacions i institucions que aquestes prctiques es realitzen. El propsit fonamental de la investigaci-acci no s tant la generaci de coneixement com el qestionar les prctiques socials i els 34
valors que les integren amb la finalitat d' explicitar-los. La investigaciacci s un poders instrument per a reconstruir les prctiques i els discursos. Al fil del que s' ha dit, sn metes de la investigaci-acci: Millorar i/o transformar la prctica social, alhora que procurar una millor comprensi de la realitat; Articular de manera permanent la investigaci i l' acci; Acostar-se a la realitat: vinculant el canvi i el coneixement; Fer protagonistes de la investigaci les prpies persones.
4.3. Instruments metodolgics 4.3.1. Sessi grupal incial Es programa una sessi de presentaci del projecte, amb les participants i les professionals implicades en el projecte, per tal de cohesionar el grup i generar confiana. Plantegem aquesta sessi per tal de explicar que l' objectiu del projecte-investigaci s el donar a conixer a diversos sectors i actors socials d'aquest pas la realitat de les dones de Nigria tant en el seu lloc d'origen com en el pas d' acollida al que arriben a viure. I que mitjanant aquest projecte, a traves de entrevistes individuals i trobades grup, pretenem conixer de primera m i donar a conixer les histries, vivncies i experincies que aquestes dones (elles) travessen i perqu, com i quan decideixen emigrar i les condicions que ho fan. Considerem igualment important que les dones reflexionen sobre la importncia de donar a conixer les seves realitats, les seves veus, tant per a elles mateixes com per a altres dones de la seva terra.
35
4.3.2. Tallers: Art-terpia Terpies a travs de l'art, terpies artstiques o Art-terpia sn algunes de les variants que s'utilitzen per a denominar l's de mitjans artstics per a fins teraputiques. En la majoria d'aquests casos, la terpia artstica est centrada en l' s de mitjans visuals i tctils com vehicles d' expressi i comunicaci. L' essncia de la terpia artstica resideix en el resultat teraputic de l' activitat de crear; les seves potencialitats curatives depenen dels processos psicolgics que sn activats pel treball creatiu. No obstant aix, no es tracta de la simple creaci d' objectes artstics. La terpia artstica no est centrada en l' aprenentatge de tcniques ni en el resultat esttic de l' obra sin en la persona i els seus processos. Les tcniques han d' estar orientades a ajudar a la persona a alliberar-se dels estereotips i trobar temes de treball que tinguin un significat rellevant per a ella mateixa. L' activitat artstica es diferencia de qualsevol altra tasca puix que en ella la subjectivitat s font, material i instrument de la construcci. El procs de creaci artstica utilitza llenguatges existents per a crear nous llenguatges: lart-terapeuta acompanya a la persona en aquest procs. El treball d' un art-terapeuta ha d' estar orientat a estimular la persona cap a la creaci dels seus propis llenguatges per a facilitar l' expressi de diferents emocions, sentiments i pensaments que no sempre poden expressar-se verbalment. Ha de tamb promoure una postura activa i de qestionament enfront del que ens succeeix, tenint en compte que l'experincia no s el que ens ocorre sin el que fem amb el que ens ocorre. El procs creatiu en terpia suposa que la persona doni forma artstica al seu mn intern, posant-lo fora per a observar-lo i establir un dileg amb ell l'obra. Veure des d'altre lloc, resinificar, desafiar el carcter omnipotent del que ens succeeix o afecta, trobar els matisos. D' altra 36
banda, crear artsticament s subjetivitzar la realitat. El procs artstic presenta dificultats a superar i obre possibilitats. Pot tamb despertar vells fantasmes i permet a la persona re-experimentar vivncies antigues. La potent eficcia de l' expressi artstica es basa en la multiplicitat de funcions de l' art: esttiques, s' comunicatives, cognitives, educatives, creatives i i teraputiques, heurstiques; multipliquen. Daltra banda s una eina revolucionria, en el sentit que no parla des de les normes establertes del que s correcte o no, sin des del sentiment i de la subjectivitat aportant noves realitats, de manera que es poden reconixer els bloquejos o alliberar sentiments. Poder-los donar forma permet acostar-nos a ells, interrogar-los i transformar-los per integrar-los duna manera ms saludable. transformadores, aquestes funcions expressives,
interrelacionen,
complementen
4.3.3. Entrevistes en profunditat. Totes les entrevistes comparteixen una estructura bsica en la qual l' investigadora t les preguntes i el subjecte dna les respostes. No obstant aix, les entrevistes qualitatives, a diferncia de les estructurades, segueixen el model d' una conversa entre iguals, on el propi investigador s l' instrument i no el que est escrit en el paper: aquest avana lentament al principi, intenta establir un rapport inicial, planteja preguntes no directives, etc. encara que aix es porti a terme en situacions preparades. Com tcnica, pretn obtenir informaci, mitjanant una conversa professional amb una o diverses persones per a un estudi analtic d' investigaci o per a contribuir en els diagnstics o tractaments socials. Per tal, implica trobades reiterades, cara a cara, entre l' investigador i la 37
persona entrevistada, trobades aquests dirigits cap a la comprensi de les perspectives que tenen les persones respecte de les seves vides, experincies o situacions, tal com les expressen amb les seves prpies paraules. Cal propiciar un clima d'entrevista favorable a la auto- expressi, en la conducci d'una entrevista relaxada, amb to de veu normal i dintre d'un marc de confiana i inters per les expressions de l'entrevistat, unida a un llenguatge en com. Algunes estratgies que ajuden a assolir una entrevista reeixida sn: no expressar judicis (ni tan sols mentalment), permetre que la gent parli; restar sincera atenci en la comunicaci i ser sensibles, sense sortir-se del rol. En aquest tipus d'entrevistes, s essencial discriminar quan i com indagar, per a assegurar-se dels supsits subjacents al discurs de l'entrevistat, estimular el record i fer controls creuats sobre les histries, mantenint-se alerta davant les possibles distorsions, encara que, de fet, l'entrevistadora no est interessat en la "veritat" sin en les perspectives de cadascun sobre els esdeveniments. Es distingeixen tres tipus d'entrevistes en profunditat: la primera s la histria de vida, que l'investigador tracta d'obtenir experincies destacades de la vida de l'entrevistat i les definicions que aquesta persona aplica a tals esdeveniments, per mitj de sollicituds expresses de la seva part; el segon tipus d'entrevistes en profunditat pretn assolir un aprenentatge sobre esdeveniments i activitats que no es poden observar directament, on s'usen els interlocutors com informants, descrivint el que succeeix i les percepcions d'altres persones i, el tercer tipus d'entrevistes, pretn proporcionar un quadre ampli d'escenaris, situacions o persones, mantenint en comuna les altres caracterstiques de rapport i comprensi detallada. L'elecci del mtode d'investigaci ha d'estar determinat pels interessos de la investigaci, les circumstncies de l'escenari o de les 38
persones a estudiar, i per les limitacions prctiques que enfronta l'investigador. Les entrevistes en profunditat sn especialment indicades en situacions que els interessos de la investigaci estan relativament clars i b definits, els objectes d'investigaci no sn accessibles d'una altra manera, la investigaci depn de diversos escenaris o persones i a l'investigador li interessa l'experincia humana dels esdeveniments; amb lespecificitat que recull solament enunciats verbals, implica acceptar com veritable la visi particular de la persona. En el present estudi la realitzaci de les entrevistes ha tingut com base el descobriment de camins dapoderament de les dones nigerianes a travs de la construcci de narratives biogrfiques (histries de vida, i altres entrevistes en profunditat). Aquest recull es far procurant escoltar les veus de les dones, percebent els seus recorreguts i estratgies, a travs de les seves subjectivitats. No es pretn representativitat per s, conixer i comprendre la diversitat i la complexitat de vida daquestes dones, o sigui a travs d'una histria de vida, adonar-nos del social. 4.3.4. Fases de lestudi i cronograma. El present estudi es va realitzar entre els mesos d'Octubre i Desembre del 2009, pel que fa a la seva fase de recollida de dades, per mitj de les entrevistes i de les sessions grupales. Les entrevistes han tingut una durada mxima d' una hora i entre una i una altra es va respectar la temporalitat de 2 o 3 dies. Es van realitzar un total de 3 entrevistes per persona. Les sessions d'art terpia van tenir la durada de tres hores cadascuna i es van realitzar en tres setmanes diferents per consecutives.
39
Prviament a la realitzaci del treball de camp, i a conseqncia de la definici del marc teric i objectius de l' estudi, es va elaborar un gui d' entrevista amb la finalitat d' orientar les entrevistadores. Les entrevistes han estat gravades en registre de veu i
posteriorment transcrites per la mateixa professional que les va realitzar. En les sessions grupals es van utilitzar els mtodes d' observaci participant i registre fotogrfic. 4.3.5. Equip dinvestigaci. La constituci de l'equip d'investigaci ha intentant respondre al carcter multidisciplinar de la intervenci que es fa en tot el programa de mbit Dona. 1 Coordinadora/psicloga 1 Treballadora social 1 Psicloga 1 Llicenciada en Dret 1 Mediadora-igual
40
4.3.6. Poblaci diana i criteris de selecci. La investigaci es port a terme amb quinze dones nigerianes en diferents situacions de violncia, usuries del servei mbit Dona i acompanyades en les diferncies valncies dels seus programes (jurdic i socio-sanitri). Totes les activitats han estat retribudes i exclusives per a les participants de lestudi. El conjunt de les participants (15) particip en tres sessions grupals dart terpia (de tres hores cadascuna), condudes per la psicloga del servei i amb la presncia duna mediadora-igual, i en tres entrevistes en profunditat, individuals, amb les diferents professionals de l' equip d' investigaci. La retribuci econmica es va fer al final de cada sessi i la participant va signar un rebut per l' import total. Representant un total de 225 euros; 50 euros per la participaci en cada sessi grupal i 25 euros per cada entrevista. 4.3.7. Consentiments informats. El consentiment informat s un procediment formal, l'objectiu del qual s aplicar el principi d'autonomia de la persona. Aquest consentiment ha tingut present tres requisits, que sn: Voluntarietat: La persona ha de decidir lliurement sotmetre's a participar en un estudi sense que hagi persuasi ni manipulaci. Cal que sofereix un temps suficient a la persona per a reflexionar, consultar o decidir.
41
Informaci: Ha de ser comprensible i ha d'incloure l'objectiu del estudi, el seu procediment i els beneficis, aix com la garantia d'anonimat. Comprensi: Ha de ser un moment per a aclarir dubtes i donar resposta a qualsevol pregunta que tingui la persona. Totes les participants van signar un consentiment informat que
estableix l'acceptaci a participar voluntriament en l'estudi, que porta a terme l'associaci mbit Prevenci, en el servei mbit Dona. Per mitj d'aquest document, es garanteix a les dones el seu anonimat al llarg de tot el procs d'investigaci i posterior divulgaci de l'informe. Alhora, se'ls comunica que les entrevistes seran gravades, amb registre de veu; que la seva participaci en l'estudi (entrevistes i tallers) ser remunerada; i que l'atenci en el servei de mbit Dona ser sent assegurada segon el criteri de la confidencialitat. El consentiment informat es va presentar a les dones com moment previ a l'inici de la investigaci i ha va ser signat tant per la usuria com per la professional i per la mediadora-igual. Es va fer en una de les seves llenges habituals (angls).
42
MODEL DEL CONSENTIMENT INFORMAT: I agree to voluntarily participate in the following study/intervention: attention to Nigerian women, conducted by the service mbit Dona of mbit Prevenci association. I have been informed of the following: My anonymity will be maintained, meaning that no image or name can identify me without my permission. The interviews will be voice recorded. My participation in the study will be paid (including interviews and workshops). The care and services received throughout this entire process will be free and confidential. I understand all the information that has been given to me and all my questions have been answered.
Participant Mediator/Professional _ _ / __/ __ Identification Code: Barcelona, Octubre 2009
43
4.3.8. Categories per lanlisi. Les categories per lanlisi van donar lloc al segent gui
dentrevista: a) Trajectria personal: Edat; Lloc de naixement; Trajecte formatiu; Temps transcorregut des de la sortida del pas d'origen; Causes i motius d'immigraci; Situaci administrativa/legal; Situaci familiar Situaci econmica laboral Salut i serveis socials Xarxes informals b) Exploraci situaci de violncia La infncia/La famlia Ladolescncia; El matrimoni; Experincia de vinguda a Espanya (exploraci possible situaci de tracta) Contextualitzaci (edat; lloc; agressor) Conseqncies fsiques Conseqncies psicolgiques Conseqncies sobre la sexualitat c) Projectes de futur: personals; professionals/educatius d) Metfores del viscut e) Altres comentaris rellevants
44
5. Resultats 5.1. Estudi de casos i anlisi. El present estudi suposa des del seu plantejament l'acompanyament dels processos individuals de cada dona amb lobjectiu de conixer i donar veu als recollits vivencials en el seu pas dorigen i entorn del procs migratori, evidenciant les diferents formes de violncia experimentades. A ms, es va pretendre fer visibles els costums i hbits del seu pas, amb la finalitat de desmitificar idees construdes i embolicades en un fort estigma que perpetuen en les mentalitats collectives i en les institucions. Per a tal es van recollir narratives biogrfiques l'anlisi de les quals es presenta seguidament. Aquest recull es va fer, com supra citat, per mitj de tres entrevistes individuals: la primera dexploraci, la segona de profunditat i lultima per reprendre un o altre punt ms sensible. Totes les entrevistes es van fer en angls i amb la presncia duna Mediadora intercultural per tal de facilitar lenteniment de les qestions a tractar. a) Trajectria personal Edats La majoria de les dones s molt jove; es destaquen dones amb 33 i 40 anys. dues de les
33
22
22
29
40
27
28
24
21
21
25
23
27
21
23
45
Lloc de naixement La majoria de les dones pertany el estat de Edo, a la ciutat de Benin o poblacions del seu voltant (Esan; Ego,...), es a dir del sud del pas.
Abies States Biafra 1 Edo States Abudu 1 Edo States Benin 11 Egue 1 Moroba 1 Orion Libera
Estat civil
Soltera 7 Separada 4 Casada 1 Viuda 3
Nivell d'estudis
Sense estudis 2 10 3 Primria Secundria
b) Exploraci situaci de violncia La infncia; la famlia La majoria de les dones sn de zones rurals i provinents de famlies marcades per la pobresa, dedicant-se des de molt petites als treballs en el
46
camp, a la venda en el mercat i a cuidar els seus germans, veient-se per aix, impossibilitades de freqentar l'escola. ...la meva famlia era molt pobra i jo no podia anar a lescola sempre desprs de l'escola anvem al camp; la meva mare demanava almoina jo ajudava a la meva mare amb el treball en el camp i a cuidar als nens. no havia menjar tenem un camp; pescava i de vegades caava...anava al mercat a vendre Per altre banda moltes daquestes dones van crixer amb noms un dels progenitors i verbalitzant situacions de patiment viscudes per les seves mares. la meva mare sofria molt, el meu pare pegava a la meva mare... desprs ella va morir van matar al meu pare... ning volia ajudar a la meva mare jo vivia amb el meu pare a Nigria, sense mare La meva mare va morir un any desprs que jo vaig nixer el meu pare va morir a la guerra
s com igualment la poligmia per part de la figura masculina i el rebuig per part de les altres famlies. Les altres dones del meu pare no em tractaven b, de vegades no em donaven menjar el meu pare tenia moltes dones... tenia cinc dones
47
Ladolescncia
Algunes de les dones s'han vist forades a viure en el carrer, patint situacions de rebuig familiar i enfrontant la condemnaci del seu poble, per exemple, en situacions d'embars o intents d'escapar a matrimonis no desitjats i impostos per la famlia.
amb 18 anys...vaig comenar a viure el carrer

estava
amb un noi...i li vaig dir que estava embarassada, el va dir
que no era seu..... vaig anar a parlar amb el meu pare...em va dir que havia de casar-me amb un home i jo em vaig negar.... Quan jo caminava pel poble la gent m'insultava, deien que jo no sabia qui m'havia deixat embarassada.
El matrimoni
Les dones que es van casar, ho van fer molt joves i per decisi familiar; algunes tamb per a deixar de ser una carrega per a la economia familiar. Em vaig casar quan tenia 19 anys...estvem patint molt en la meva famlia, i jo li vaig dir a la meva mare que em deixs anar a casarme, i jo malimentaria de la casa on em cass. jo tenia gaireb 16 anys els meus pares van decidir que havia de casar-me...al principi no li estimava per quan et cases has destimar-li em vaig casar dues vegades, la primera no va estar b...tenia 17...no li deixava que em toqus 48
Vaig tornar a casa de la meva mare. Vaig estar amb el meu marit 3 anys.
Experincia migratria El trajecte Lexperincia de vinguda va resultar traumtica per la totalitat daquestes dones. Han sortit del seu pas per a fugir a situacions de forta pobresa; conflictes familiars i situacions extremes de violncia. La majoria tenia ja en el pas d'origen fortes expectatives cap al pas de vinguda, mentre unes altres desconeixien per complet Espanya. No obstant la especificitat de cada situaci, s d'assenyalar el fort carcter d'improvs i supervivncia durant tot el trajecte, encara que algunes de les dones tinguessin en aven contactes que els van mediar l'arribada a Espanya. Van ser globalment experincies de llarga durada, amb una forta sensaci de desemparament. Les dones van recrrer a diferents mitjans de transport, trobant companys de viatge en el cam i passant per diversos pasos, la majoria pel Marroc. Fins i tot, algunes dones han viscut durant un cert perode en aquest pas abans d'arribar a Espanya. vaig sortir cap a Nger i de Nger cap al Marroc Vaig trobar gent pel cam...em van preguntar si volia anar a Lbia... Quan vaig arribar a Lbia...un home de Algria em va portar fins a Algria... Vaig creuar el desert... A Lagos, lhome em va dir si volia anar-me...desprs vam agafar l avi fins a Madrid Durant tot el meu viatge fins a arribar a Espanya la gent mha ofert
49
molt ajuda...vaig arribar a Canries...em van dur a un camp de la creu roja ...vaig pujar a diversos camions per a arribar al Marroc, vaig passar fam i sense diners per vaig arribar...vaig conixer un home i ell em va ajudar en el viatge en canvi de sexe En Rabat vaig veure a un home...em va pagar el viatge per a creuar el mar...mai em va demanar els diners el Marroc vaig conixer una dona...el seu marit em va presentar als quals tenen les pasteres va ser un llarg viatge i va ser molt dur clar que coneixia Espanya...havia vist el mapa i sabia de noies del meu poble que havien vingut vaig anar el Marroc amb el meu nuvi vaig estar un any i mig al Marroc...vaig conixer al pare de la meva filla...desprs 9 mesos ms i va nixer la meva nena i aqu decidim venir a Espanya... quan vaig creuar el riu vaig haver de pagar i abans tamb per anava treballant i quan tenia diners viatjava i aix vaig arribar fins a aqu. Vaig fer el meu viatge pas a pas, cada vegada que feia un tram pagava. Quan vaig arribar a Espanya ja havia pagat tot. Algunes daquestes dones van haver de pagar una certa quantia monetria que en alguns dels casos es van transformar en deutes que arrosseguen fins a l'actualitat i que fan que visquin en un clima constant de por i amenaa. Com es por observar en els relats aquests deutes tenen un caire econmic per tamb inclouen pressions, control, amenaces trata. i fins i tot agressions, es a dir diferents expressions del fenomen de la
50
Quan estava al Marroc vaig conixer a una noia del meu pas...em va dir que podia ajudar-me, que la seva germana estava a Espanya...ella em va dir... quan entris Espanya em pagues... ha dit que hauria de pagar 30.000 euros... un home em va portar a les Rambles...Em va dir, mira a les noies del teu pas estan treballant...aquesta seria la manera que jo li havia de retornar els seus diners. Em va dir que li havia de retornar 25.000... no s si tamb porta a altres noies. La meva mare em va dir que havien anat a visitar-los i que els havien dit que si no pagava els diners anirien i robarien la meva filla... aquesta gent t'ajuda a viatjar a Europa per desprs tu has de pagar-li perqu si no mors, tu o la teva famlia... moren perqu ells t'han fet vud i t'amenacen... a mi em van treure pl del cap i pestanyes dels meus ulls Li dec diners, molts diners...i no puc pagar-li...a vegades em truca i jo li dic que no tinc diners...em diu que he de pagar-li perqu si no es passar alguna cosa dolenta amb mi o la meva famlia a Nigria i jo tinc por
Expectatives entorn de lexperincia migratria Les expectatives de les dones es relacionaven sobre tot amb la possibilitat de trobar feina per tal de poder enviar diners a la seva famlia en Nigria. estava molt contenta, perqu anava al pas de la gent blanca em van dir que a Europa podia trobar un treball vaig venir a Europa a buscar una vida bona. vaig pensar que a Europa era millor que en el meu pas i no sabia que no els agrada la 51
gent negra ... el de treballar en prostituci...no ho sabia jo pensava trobar bona gent que majuds El que esperava dEuropa era totalment diferent del que tinc...desprs del que he viscut, vaig pensar que a Europa trobaria treball i pensava anar a visitar un dia el meu pais i que la meva mare em veis molt diferent.
Exploraci de situacions de violncia Casament forat Per decisi familiar, i gaireb sempre a comandament del seu pare o figura familiar masculina, les dones es veuen en situacions de casament forat, normalment amb alg ms gran i per a resoldre deutes familiars.
el meu pare no tenia diners... un home del seu poble li va deixar diners, l'home li va dir, si no em retornes els diners prenc a la teva filla com esposa...llavors l'home li va dir que jo tenia que anar amb ell per a casar-me. El meu pare em va dir que tenia que anar amb ell, jo li vaig dir que no volia que l'home tenia 35 anys i jo solament 18...el meu pare em va fer fora de casa El meu pare va demanar diners a un home...li va dir que jo em casaria amb ell... em vaig negar ...el em va fer fora de casa i em va dir que em mataria...Finalment li vaig dir que s, que em volia casar...Jo no volia estar amb ell, era molt gran. El meu pare em va dir que havia de fer el que el demanava. Ell estava casat amb altres tres dones...de vegades em pegaven El meu oncle em va obligar a casar-me...aix s el que pensen, quan una nena creix ha de casar-se.
52
Conflictes bllics/religiosos en el pas dorigen Aquests sn casos ms excepcionals per cal assenyalar que algunes d'aquestes dones han sortit del seu pas per a fugir a situacions de guerra amb pasos vens o a conflictes locals. Dos de les dones tamb per conflictes religiosos.
van comenar a matar la gent... prenien a les noies joves. Era una guerra. Els soldats em van dur a un camp militar en el desert en Algria...al principi eren mltiples violacions i de diferents homes, desprs un soldat es va enamorar de mi i no permetia que els altres soldats que em toquessin, per el si que em seguia violant. El meu marit...li van matar...A mi em van violar davant d'ell... Al meu pare li van matar amb un matxet. El meu germ tamb va morir...i la meva mare... em van dir que havia de beure l'aigua ensangonada amb la qual havien rentat el cos del meu marit...eren duna religi que es diu Udugu. Em van dir que jo era la causa de la seva mort. Em vaig negar a beure l'aigua, ells em van comenar a copejar, vaig pensar que moriria...em deien que si no bevia l'aigua em matarien i em van tancar en una habitaci per dos dies. El segon dia a la nit mentre dormien, vaig escapar ...la famlia d'ell eren musulmans i els musulmans no fan l' ablaci. El meu pare em va dir que ho acceptaria. Per el seu pare no va acceptar, va comenar a posar problemes i a molestar tamb al meu pare...havia moltes discussions i baralles entre famlies
53
Mutilaci genital femenina
La majoria de les dones van patir mutilaci genital femenina en els primers mesos de vida, fet per la qual cosa gaireb totes s'han assabentat ja a Espanya. La normalitzaci d'aquesta prctica est visible en els discursos de les dones aix com la seva justificaci amb base en aspectes culturals fortament arrelats. Em van fer la circumcisi quan tenia 10 anys...ho van fer a casa. En el meu pas s normal. Diuen que si les dones no ho fan no s bo... si no et fan l' ablaci no et cases, s molt complicat.
Me la van fer quan tenia 2 o 3 setmanes...Pensen que si no es fa la
circumcisi quan una noia vegi a un noi el seu cos va a tenir espasmes, pel sexe...Totes les noies del meu poble estan circumcidades. No s quan mho van fer; suposadament quan tenia un mes...m en he adonat aqu tan solament tenia uns 7 o 14 dies, s el normal. Quan vaig crixer li vaig preguntar a la meva mare perqu em van tallar. Ella va contestar, si no es talla, les noies flirtegen molt. Si no ho talles no podrs tenir un nen. Quan ho fas significa que ja ests preparada per a casar-te. tenia dos o tres mesos...s tradici. S que s dolors perqu he vist com ho feien a les meves germanes petites
Violncia institucional Les dones relaten experincies de fort discriminaci institucional sobre tot per part de la policia i serveis socials, fet que condiciona per exemple que busquen aquestes institucions per a demanar suport o presentar queixa en casos d'agressi. 54
la policia et tracta malament noms per no tenir papers...tinsulten una vegada un policia...em va donar una bufetada...jo li vaig preguntar perqu mhavia pegat i el em va contestar Perqu vull aquesta gent (parla de les treballadores socials de menors) em va tractar malament...mentien i deien coses que jo no els havia dit i volien llevar-me la meva filla...deien que jo no entenia, i solament parlaven amb mi per a dir-me que havia de dur la meva filla a un centre i deixar-la all a la comissaria...vaig estar plorant...em van parlar tot lestona en castell i jo no entenia gens quan la policia et det en el carrer et tracta malament...la policia sempre det a la gent negra Mai he anat a la policia...mai em creuran...
Violncia per part dels clients/proxenetes
Les dones descriuen situacions de violncia perpetrades pels clients i/o proxenetes que tendeixen a normalitzar i a no conceptualitzar com violncia; la majoria no ha fet referncia a aquest tipus de violncia fins que fos directament indagada. un home em va demanar que li acompanys...em va dir que li dons els seus diners i tot el que jo portava, li vaig dir que no...va obrir un calaix i em va ensenyar una pistola... alguns homes mhan colpejat i quan et duen la teva bossa i els teus diners aix s violncia de vegades un home diu que vol estar amb mi, desprs dusar-me em pega i em roba els diners Algunes vegades en el carrer algun noi em tracta malament o 55
intenta pegar-me o vol llevar-me els meus diners o em diu que no va amb mi perqu no li agraden les dones negres...aix s racisme i s violncia quan vaig tornar a casa lhome em va preguntar quants diners havia fet i quan li vaig dir gens, em va pegar i em va dir que hauria de portar diners cada dia...
Altres experincies de violncia Algunes de les dones van patir situacions de violncia en diferents contexts: famlia dorigen; parelles; durant el viatge per gent desconeguda.
El meu pare sempre em pegava, em pegava molt... em posava
picant (hot)... en els ulls i en el genitals. Tamb el pare del meu fill... ell no era el meu nuvi, estava en el carrer. Jo era molt jove i ell em va forar...em va violar i desprs em vaig quedar embarassada Durant 3 mesos em van estar violant... el pare de la meva filla tamb em pegava de tant en tant Durant el temps que vaig estar el Marroc em van violar...homes del meu pas...moltes vegades. No s perqu ho fan, per s que ho fan a altres noies tamb...
La violncia com la defineixen les dones Les dones han nomenat les dificultats de vida en el seu pas d'origen, sobre tot pel fet de ser dones, com una expressi de violncia. El mateix diuen de les situacions de racisme que viuen en el pas d'acollida o de la impossibilitats daccedir a una feina per qestions de color. 56
hi ha gent que no vol a la gent negra...la gent et tracta malament perqu ests en el carrer i tempenyen o insulten i aix no s bo, o tamenacen amb la policia Violncia tamb s quan no tinc menjar, quan en el meu pas no tens gens perqu molta gent no t gens i poca gent t diners i casa i menjar...quan no tinc diners la meva filla no t diners no puc pagar la meva renda i no trobo treball perqu a la gent negra no li donen treball violncia s tamb no tenir menjar, no tenir gens i ser pobre i si ets dona a frica pateixes molta violncia i si no tens diners tamb
Conseqncies del patiment de les violncies A travs del discurs de les dones s possible identificar un conjunt de conseqncies de diferent caire, resultat per una banda de situacions de violncia directa i per altre d'un procs migratori traumtic que es perptua fins a l'actualitat, per les dificultats oposades en el pas d'acollida. Algunes d'aquestes conseqncies es insereixen en un quadre d'estrs posttraumtic, com en persones que viuen processos migratoris. Les conseqncies sobre la sexualitat sobserven en casos de mutilaci genital femenina.
57
Psicolgiques i psicosomtiques massec molt trist. De vegades em costa dormir; em desperto a les nits. estic una mica confusa...tinc por vaig passar molt patiment... no podia dormir en tota la nit massec ms malalta que normalment, massec fsicament cansada ploro, em costa dormir...tinc mals de cap molt forts...tinc ansietat, el cor em va molt de pressa de vegades sn les 5 o les 6 de la matinada i jo encara no he pogut dormir vaig anar al metge i tenia taquicrdia i em va receptar pastilles perqu no podia dormir De vegades el meu cap est ple de pensaments...que vull acabar amb mi, que vull matar-me. Al principi pensava que la meva vida estava acabada...
Sobre la sexualitat ara no em fa mal, abans sovint tenia infeccions de vegades amb la regla si que fa mal i pica el sexe s molt dolors. Jo pateixo molt amb el sexe per mi encara s dolors quan tinc sexe
58
c) Projectes de futur Personals Els projectes de futur daquestes dones es relacionen fora amb el desitjo de aconseguir la seva documentaci, moltes vegades per poder tornar al seu pas, encara que noms per visita. Cal dir que gran part de les dones sn les filles ms grans de la famlia i senten una gran responsabilitat amb relaci als seus parents en el pas d'acollida. Els projectes personals de les dones amb fills es relacionem sobre tot amb el seu futur escolar i amb les oportunitats que podem trobar vivint a Espanya. Globalment manifesten la voluntat de quedar-se vivint en el pas dacollida, expressant les dificultats de ser dona a Nigria i la situaci general de diferents violncies (fam; pobresa; conflictes armats; mutilaci genital femenina,...) com la ra per no tornar al seu pas. tamb vull tenir una famlia...magradaria trobar un bon marit... i tenir fills. I que la meva famlia en el meu pas estigus b... Vull viure aqu amb la meva filla perqu en el meu pas s molt difcil, all no hi ha pau i la meva filla no pot anar a escola ni a lhospital; el meu desig s tenir treball i tenir papers i que la meva filla pugui estar amb mi vull una bona vida...que la meva filla estigui b, tenir diners per a la seva educaci, per a lescola, poder ajudar a la meva mare perqu ella est malament ara vull viure aqu perqu magrada perqu ser dona s millor tenir el perms de residncia i treball portar els meus fills ca aqu. No vull tornar al meu pas, perqu la situaci s molt dolenta si tinc la meva documentaci podr pensar en el meu futur... podr pensar en tenir una famlia, un marit i nens 59
Educatius i Professionals Les dones manifesten voler profunditzar coneixements lingstics, ja que gran part es troba fent classes de castell i fins i tot, catal. Les feines a que fan referncia sn majoritriament la perruqueria i la neteja, les quals algunes d'elles en determinats moments han ja exercit. vull anar a lescola per aprendre a llegir i a escriure faria qualsevol feina magradaria treballar a una perruqueria estudiar ms castell ...estudiar per poder cuidar a ancians cuinar o cuidar a gent gran trobar treball en neteja o en una fbrica o en la perruqueria vull aprendre catal i castell
d) Les metfores de les vivncies Sha demanat a les dones que diguessin una paraula o frase que pogus adjectivar les seves experincies i les significacions personals que les atribueixin. Per darrere d'aquestes metfores sobresurt un sentit de supervivncia i alhora de forta creena en el futur.
El meu nom s Ftima Identifico el meu nom nadiu amb la meva vida. Significa Du, s poders Bondat dem ser un dia nou tinc la meva vida de tornada si Du vol, la meva vida anir b i jo tornar a Nigria
60
5.3 Descripci de les sessions grupals
Sessi grupal inicial: La primera activitat grupal ens va servir com a moment previ i introductori a la realitzaci tant de les entrevistes individuals com a les sessions grupals de art-terpia. Va tenir la durada de 2 hores i va comptar amb la presncia de 13 de les 15 dones incloses en el projecte (dos absents amb avs previ) i les tcniques de l'entitat que intervenen en el projecte: Psicloga; Treballadora Social; Jurista; Mediadora Intercultural. La reuni s' inici amb la presentaci del projecte a les dones per part de la psicloga de l'entitat. Aquesta els va explicar que l'objectiu del mateix era el de donar a conixer a diversos sectors i actors socials d'aquest pas la realitat de les dones de Nigria tant en el seu lloc d'origen com en el pas d' acollida al que arriben a viure. I que mitjanant aquest projecte a traves de: entrevistes individuals i trobades grup les pretenem conixer de primera m i donar a conixer les histries, vivncies i experincies que aquestes dones (elles) travessen i perqu, com i quan decideixen emigrar i les condicions que ho fan. La treballadora social els va comentar a continuaci que la seva participaci ser remunerada econmicament i que si b s cert que els diners s important, tamb seria interessant que reflexionessin sobre la importncia de donar a conixer les seves realitats, veus, tant per a elles mateixes com per a altres dones de la seva terra. En aquest punt s'installa un debat entre elles i comencen a discutir perqu unes consideren que els diners s el ms important i unes altres els retreuen que solament pensin en els diners.
61
La mediadora Intercultural intenta en tot moment traslladar amb exactitud tot el que les tcniques expliquen i al seu torn tot el que les dones diuen o pregunten a fi de buidar dubtes i confusions per ambdues parts. La jurista per la seva banda els comenta que s molt important que se de a conixer les condicions en les quals deixen la seva pas d'origen, per a sensibilitzar a l'administraci en el tema de permisos d'asil, residncia o treball.
Comentaris de les participants: el dinero es importante porque si no no comes... esto es bueno porque es importante que la gente sepa como somos ...vale ,vale si no hay dinero con que pagas eh...nos daran los papeles por esto.. si, el dinero es importante pero que la gente sepa de nosotras tambin Compromisos i acords establerts en aquesta primera trobada: En aquesta primera reuni es clarifiquen les pautes de treball quant a: la remuneraci econmica que rebran les participants, el consentiment que les dones haurien de signar abans de l' inici del seu participaci en el projecte, el comproms de l'entitat amb la confidencialitat de l informaci. Es defineixen les dates dels treballs grup i la responsable dels mateixos els comunica que es tracta d'un espai de trobada on elles sn les protagonistes i mostraran diversos aspectes de la seva cultura o formes de relacionar-se i el seu pas d'origen: vestimenta, menjars, balls tpics, relacions familiars, etc. Totes es mostren interessades i animades davant aquesta proposta.
62
Les entrevistes individuals es faran en tres sessions d'una hora cadascuna com a mxim, seran realitzades per les tcniques de mbit Dona amb el suport de la mediadora Inter cultural. Aquestes es faran en angls i seran gravades per a la seva posterior transcripci. Cada professional realitzar 5 entrevistes i se'ls comunicava a les dones qui ser la seva entrevistadora de referncia. Una vegada concloses totes aquestes informacions s'obre un espai de preguntes i respostes per a buidar i aclarir els dubtes que les dones puguin tenir. Finalment s'acorda que cada entrevistadora es comunicar amb la seva entrevistada per a les dates i horaris de les cites de les entrevistes. Tamb s'aclareix que si alguna d'elles decideix no participar haur de comunicar-lo amb la major antelaci possible i que una vegada decidida a participar ha de ser responsable de la seva part del treball a portar a terme. Totes manifesten voler participar en el projecte.
5.3.1.Tallers de Cultura Nigeriana: Es van realitzar tres sessions de tres hores cadascuna. Hi van estar presents totes les participants del projecte, la psicloga i la mediadora Intercultural. La metodologia va partir del supsit que fossin les noies a orientar el taller, fet que ens va permetre acostar-nos a la seva cultura i les seves realitats des de les seves prpies visions. Es va utilitzar l'observaci participant i el registre escrit i fotogrfic com mtodes de recollida d'informaci. D'altra banda, la Mediadora Intercultural va auxiliar la psicloga en tots els moments, no noms en qestions idiomtics, per sobretot com informant, sustentant el registre
63
de la informaci i dirigint la mirada daquella cap a l expressi d aspectes ms invisibles a l'observaci immediata. En sessi de treball prvia amb la Mediadora Intercultural s'han considerat com fonamentals els segents temes per tal de conixer els costums i tradicions de les dones en el seu pas de origen: Lloc de origen, folklore i msica nigeriana; Famlia/fills i rituals; Menjar i tradicions. Sessi 1: Lloc d origen, folklore i msica nigeriana. S'ha donat inici a la sessi amb la presentaci de les participants; cadascuna va dir el seu nom al grup ja que, encara que totes es coneguessin entre elles, algunes no sabien els noms de les altres. De seguida, i per mitj de la visualitzaci del mapa de Nigria, les dones han dit de quina ciutat i Estat eren orindes.
Mapa de Nigeria
La majoria de les dones sn del sud de Nigria, de pobles pertanyents a ciutats com Benn (Edo), Enugu, Delta Nger,... Gaireb 64
totes les dones desconeixen la capital de Nigria. Tamb per aquest motiu els ha resultat molt interessant aquest moment introductori, ja que la majoria d'elles mai havia vist el mapa del seu pas. A continuaci les dones van fer una demostraci etnogrfica, a travs de les seves msiques i vestimentes. La majoria de les dones porta robes o teixits tpics de Nigria, que vesteixen amb orgull. No obstant, a algunes d'elles no els agrada dur la roba tradicional. Conviden igualment la psicloga a vestir-se tradicionalment, cedint alguns dels seus teixits i explicant com usualment es colloquen.
65
Amb les vestimentes, les dones aporten les seves msiques per a la sessi. A propsit es destaca que les ms joves porten msica bastant distinta de les ms grans. Aquestes volen sentir msica tradicional, sobretot de caire religis, mentre les ms joves escolten i ballen msica de producci ms recent. Es veu que la msica t bastant importncia per a aquest collectiu, com vincle de connexi amb les seves arrels, el seu idioma i cultura, sent fins i tot un moment d'identificaci i cohesi entre les unes i les altres. Les dones ballen lliurement, convidant les altres a ballar i ensenyant alguns moviments a la psicloga.
66
67
Sessi 2: Famlia/fills i rituals. En aquesta sessi el grup es divideix en dos donant cos a diferents rituals, a travs de la representaci teatral. Representen tres situacions: el naixement; l' adolescncia i el matrimoni. Desprs de cada moment es fa una petita reflexi grupal que resulta bastant rica, ja que les dones es mostren bastant crtiques amb relaci: el poder que l'home segueix tenint en la seva cultura; a la dificultat de ser una dona jove a Nigria; a les situacions de violncia que tenen origen per motius religiosos. D assenyalar que les dones fan les seves representacions en el seu idioma (pingin english), per l'expressivitat s tan forta que les situacions que retraten resulten perceptibles ms enll de les paraules. Relativament al naixement, els grups van representar dues
situacions: el naixement d'una nena i l'absncia del pare en el moment del naixement i la "solitud" de la dona. A travs de la representaci del naixement d'una nena, quan tota la famlia esperava un nen com primognit, les dones pretenen retratar la fort estigma que t la dona en Nigria quan naix en una famlia l'expectativa de la qual s tenir un nen. Posen en rellevncia l androcentrisme de la seva cultura, en la qual la figura masculina segueix tenint un poder que condemna la dona a una posici secundaria fins i tot en el moment del naixement. En la segona situaci les dones expliquen que les mares sn les quals s'ocupen de la famlia, i el pare es mant al marge amb escassa participaci en els assumptes i problemes familiars. Per altra banda, les mares a l' assumir tot el treball i manutenci, no poden permetre's pagar 68
els estudis de les seves filles, per aquest motiu les casen a molt primerenca edat. Ms a ms, la majoria de dones de Nigria creixen amb la seva mare, tenen el costum de relacionar-se entre elles, sense cap relaci social a fora de la seva famlia. Durant el perode de ladolescncia, les dones decideixen
representar la situaci d'una noia amb setze anys que vol sortir a la nit per que no obt el perms del pare. La jove s'acaba escapant, trobant un noi i tornant a casa embarassada, patint retret i agressions per part del pare. Desprs d'un intent fallat d'establir un acord per a matrimoni amb la famlia del noi, la jove acaba sola i expulsada de casa pel pare. Al llarg de tota la representaci, la mare es veu limitada en el suport emocional que vol donar a la filla, ja que sobresurt la veu masculina i el poder patriarcal. En el moment de la reflexi les dones mateixes diuen que Nigria s un pas on manen els homes; les dones no es consideren com un element d'honor. Manifesten que s molt difcil ser adolescent i dona a Nigria ja que no poden fer gens sense perms del pare i si es queden embarassades, com en la representaci, sn jutjades i abandonades per la seva famlia i rebutjades pel seu poble, i freqentment la parella les abandona en un moment posterior. Algunes d'elles tenen un record traumtic de la seva adolescncia i per tant reconeixen que encara que hagin excepcions, aix s el que viuen la majoria de les noies en el seu pas. El matrimoni s retratat com un moment de conflicte motivat per qestions religioses entre famlies musulmanes i cristianes. Les dones trien l'exemple d'una jove i un jove que s'enamoren i volen contreure matrimoni. Ambds pertanyen a religions diferents i quan comuniquen a les seves famlies la intenci de casar-se es genera una situaci de conflicte. 69
Les dones retraten tot l'intent de "negociaci" entre les dues famlies, moment en la qual cosa intervenen tot just els homes, amb recolzats per als ms grans. Les dones es veuen apartades de la mediaci i assumeixen ms aviat un rol de suport emocional. La famlia de la noia intenta convncer-la a casar amb un altre noi pertanyent en la mort del noi. En el moment de la reflexi, s visible que algunes de les dones han testificat aquestes situacions molt de prop, moltes vegades en les seves famlies mateixes. Diuen que a propsit, les joves pateixin molt sovint maltractament fsic i psquic, sobre tot quan no accepten el marit que el seu pare els busca. El rebuig familiar, associat a un context lmit de pobresa, s el que fa moltes dones sortir de Nigria, emigrant a pasos com Espanya. a la mateixa religi, cosa que ella rebutja, provocant un situaci de conflicte que acaba
Sessi 3: Menjar i tradicions. En la sessi anterior s'havia demanat a les dones que enunciessin plats tpics de Nigria, els quals es menjaven, per exemple, durant una celebraci familiar. Ja que no havia recursos per a confeccionar els plats en el local de mbit Dona, s'ha encomanat a una altra dona nigeriana, cuinera, que elabors el menjar per a la sessi. El menjar ha estat: Pound Yam (preparat de yam que es menja amb una sopa); Fried Rice and Ckicken (arrs fregit amb pollastre tamb fregit); Beguda: Malte Les dones han menjat al voltant de la taula, com si estiguessin, van dir, en un matrimoni, en ambient de festa i forta emoci, incentivant la Psicloga a menjar amb les mans tal i com elles ho feien. Van portar 70
igualment msica i les seves vestimentes, pel que al final han ballat, manifestant una immensa alegria pel conjunt dels tres tallers.
71
5.3.2. Resum de dades ms destacades.
Encara que la mostra no sigui extensiva, pensem que les narratives biogrfiques d'aquestes dones reflecteixen les vivncies en el seu pas d'origen i pas dacollida, al mateix temps que ens permeten entendre algunes de les dinmiques entorn als processos migratoris de les dones nigerianes i les diferents formes d'expressi de violncia que viuen o van viure. Les dones han revelat un entusiasme i implicaci enormes amb l'acte de narrar, construint nous significats orinds de la prpia reflexi entorn de la seva experincia. Assenyalem tot el treball de re-significaci fet per les prpies dones cap a les seves experincies; fet que situa el procs de narraci com un cam de reconstrucci (relatant les seves vivncies els atribueixen nous significats). D'altra banda, els tallers de cultura nigeriana han constitut per a les dones un moment de dignificaci de la seva prpia cultura i un reconeixement de la seva riquesa.
72
6. Aspectes rellevants i propostes. Constatem l ampli ventall de violncies que han patit aquestes dones i continuen patint un cop arriben al nostre pas. Es pot dir que viuen una mutaci de la violncia, malgrat la situaci en el seu pas dorigen es considera com molt flagrant, i una violaci dels drets humans, en el nostre pas tamb pateixen altres formes de violncia, especialment, les socials i les institucionals, ja que encara que es donin els mecanismes per evitat o fer front a aquestes situacions, les dones no tenen accs ni garanties suficients, per la seva condici, dones i negres. Es produeix doncs, una victimitzaci secundaria en la que les prpies institucions, impedeixen l accs als drets i garanties de les dones. Assenyalem que el mateix sistema que pretn incloure-les, ho fa des duna perspectiva de vctima, sense reconixer les seves vlues, els seus trajectes i les seves especificitats. Aix doncs, treballant amb aquestes dones hem pogut visualitzar, la seva solidaritat, la transmissi dels valors familiars, el respecte vers els que tenen menys i la seva conscincia de l androcentrisme en la seva societat. A travs de les seves histries ens han transms el gran paper que te la dona en totes les facetes de la vida quotidiana, i com aquestes mateixes dones estan excloses dels drets i de les posicions dominants o de poder. Sn dones que han viscut amb dones i han aprs a viure soles, aparentment no han desenvolupat una dependncia massa forta vers els homes, encara que a nivell social, el paper de lhome sigui molt preeminent. Un altre fet que sha constatat a travs de lestudi, es la manca dinformaci o recursos que tenen a labast les dones i que podrien fer una mica millor la seva vida i/o l inclusi en el pas. Sembla que latzar, segueix guiant les seves vides o com elles mateixes verbalitzen, s el 73
meu dest o ser el que Deu vulgui. Sn visibilitzades de manera perversa, es parla de les dones com a vctimes de situacions terribles o insuportables, per tamb quan arriben al nostre pas, no es proporciona lajut que necessiten i a ms per desconfiana o desconeixement se les criminalitza. Arribant, tamb a situacions de gran indefensi en el seu mbit familiar, quan tamb es posa en dubte la seva capacitat de respondre com a mares. Volem fer visible que la realitat de les dones no es pot lligar exclusivament al fenomen de la trata, com normalment senfoca la situaci en la que viuen (mitjans de comunicaci, institucions governamentals, associacions, o altres agents implicats). Hem observat que aquestes dones pateixen diferents formes de violncia i que aquestes es donem de mltiples maneres o de formes encobertes. Hi ha un sentit de la responsabilitat que apella a tots els agents socials que tenen loportunitat de trobar-se amb aquestes dones en diferents espais dintervenci. s imprescindible, en aquests espais, estar oberts a l intercanvi, nica eina, de reconeixement de laltre, s a dir posar laccent en treballar amb les dones com a subjectes i no noms fer-les objectes destudi o de treball. Tamb fer mfasi que una de les eines fonamentals per
lapropament i el reconeixement de les dones i del propi equip de treball, ha estat el treball que ha realitzat la Mediadora Intercultural. A ms de la qesti idiomtica, ha estat com informant, auxiliant les altres professionals en la comprensi de les especificitats culturals aix com a contextualitzar costums i hbits.
74
Les lnies de treball i intervenci que es proposen per labordatge de les diferents problemtiques que aquestes dones presenten, prioritzen el manteniment o creaci de vincles, ja que el treball amb elles es basa principalment en la confiana i el respecte mutu, i noms aix es poden detectar o entendre davant de quina problemtica ens trobem i que podem fer per millorar-la, ja sigui per a la : Detecci de vctimes de trata i/o trfic illcit de persones. Detecci de vctimes de vulneraci de drets fonamentals en el pas dorigen, procs migratori i pas dacollida. Detecci de casos de violncia masclista. Detecci de casos de discriminaci per motius de gnere i/o raa. Per a ms a ms i a la vista dels resultats d'aquest projecte, pensem que shan de treballar o seguir treballant aquells aspectes importants dapoderament social i individual que sn rellevants per a la transformaci de les situacions de vida d'aquestes dones. Aquests elements els reconeixem a tres nivells, nivells aquests que entronquen amb l'atenci integral i basada en els drets humans: a) Des de lrea dorientaci jurdica, donant atenci i assessorament en qestions jurdiques i drets civils i humans. Tenim clar que un dels drets que constantment es veu vulnerat i que de retruc afecta a altres drets, s el dret a la informaci. Per aix tamb, volem calen fer accions que potencin l autonomia en les dones per a fer valer aquest dret i perqu puguin apropiar-se dels recursos, considerem que la informaci constant i actualitzada de tots els aspectes jurdics, recursos o noves lleis; sn una eina fonamental. 75
Utilitzar tamb la detecci que des daquests serveis, per tal de posar en coneixement a altres serveis, o altres organitzacions que intervenen amb el collectiu i aix s pot fer i garantir un treball transversal. Realitzar accions de sensibilitzaci i orientaci sobre les situacions de les dones a la ciutadania en general, i tamb des dels des dels programes orientats en fer difusi dels drets civils sobre les mateixes dones, per tal que les dones coneguin els seus drets i "es donin a conixer socialment" com persones amb drets ciutadanes. Treballar amb les dones les seves debilitats i fortaleses en l'aspecte legal perqu elles puguin trobar les eines necessries i s apoderin en tots els tramitis relatius a la regularitzaci de situacions administratives a Espanya. s molt important fer entendre que la importncia que les lleis tenen en el pas d' acollida i que cadascuna d'elles comporta un benefici, per en canvi d'un alt grau d'inclusi social i laboral. b) Des de conjuntament lrea social, valorem la importncia de seguir treballant amb les dones tots els aspectes que influeixen
negativament en la visi social que d'elles es t, i tamb el treball intrafamiliar i la sensibilitzaci per a un millor coneixement no solament de la societat cap a elles sin tamb d'elles cap a la societat en la qual pretenen conviure. Per aix proposem accions presents i futures que tinguin a veure amb: Continuar treballant en xarxa amb entitats escolars i d'atenci de menors per a prevenir situacions de risc i exclusi per a aquelles que viuen amb els seus fills 76
Ampliar l'elaboraci i implementaci de tallers de formaci que ajudin a les dones a una millor inclusi en el pas d' acollida; com aix tamb sessions de formaci a professionals en mbits de l administraci, sanitaris, educaci... que ajudin a un millor coneixement del collectiu.
Ajudar-les en la recerca de recursos socials perqu aconsegueixin treball i potenciar la seva inserci laboral a mes de buscar nous canals d'interacci entre les dones i les diferents entitats amb que poden trobar-se en la seva vida diria: hospital, escola, ajuntaments, serveis socials, etc.
c) Des de lrea de salut Hem conegut la importncia que t el desconeixement sobre la genitalitat femenina i els seu tabs sobre la sexualitat, en temes fonamentals com sn les malalties de transmissi sexual o lanticoncepci . I com en el cas de aquests dones, el gnere i la salut van de la m s aspectes que tenen a veure amb desigualtat, patriarcat, mutilacions, violacions o ablacions. Es necessari abordar aquests aspectes des duna vessant integral i integradora, amb atenci mdica especialitzada i psicolgica, per tal de que puguin reparar i superar les mltiples violncies que han patit i donar eines i habilitats per a una millora en la seva salut i sexualitat. Per tant considerem com un cam futur lapoderament a aquestes dones en temes de salut cada vegada mes, fent especial referncia a la salut com un dret i a les decisions sobre el propi cos com a tal, necessaris ambds per a una bona i saludable vida sexual. Es important tamb en aquest mbit contar amb la complicitat dels serveis de salut fent especial incidncia en el dret a l atenci sanitria en 77
el pas d' acollida i fomentar per part d'elles l'aprenentatge de com funcionen els serveis sanitaris i les pautes que han de seguir per a un bon s dels mateixos Per tant i per a concloure: la nostra visi de futur en el treball amb les dones provinents de Nigria es basa en dos aspectes fonamentals, d'una banda la sensibilitzaci en tots els nivells socials de la comunitat . I per una altra la intervenci transformadora amb aquestes dones com una constant que permeti i els permeti modificar o adaptar tot el seu bagatge personal i cultural per a la seva integraci plena en el pas al que van decidir emigrar.
Perqu la transformaci de qualsevol situaci humana solsament es pot arribar sobre la base del coneixement i l'enteniment mutu. Recordando a J. Dewey
78
7. Documentaci consultada 1. Introduccin a los mtodos cualitativos. S.J. Taylor y R. Bogdan. Ediciones Paids. Tercera edicin.2000 2. Women in Nigeria. http://en.wikipedia.org/wiki/Women_in_Nigeria 3. Informe de Amnista Internacional. 2009 http://report2009.amnesty.org/es/ 4. Adelanto de la mujer. ONU. http://www.un.org/spanish/Depts/dpi/boletin/mujer/noviembre25.h tml 5. Llei 5/2000, de 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista. http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones 6. Guia para sensibilizar y prevenir desde las entidades locales la violencia contra las mujeres. Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales. http://www.observatorioviolencia.org/bbppproyecto.php?id_proyecto=107 7. Plan de atencin y prevencin de la violencia de genero en poblacin extranjera imigrante. 2009- 2012. Ministerio de Igualdad. http://213.27.203.194/ss/Satellite?c=Page&cid=1193050058286&languag e=cas_ES&pagename=MinisterioIgualdad%2FPage%2FMIGU_contenidoFi nal 8. Como abordar la integracin de las mujeres imigrantes. Guia para las administraciones pblicas. http://www.emakumeak.org/bibliografia/view-book?book_id=41857 9. V.V.A.A. I Jornada de accin contra la trata reflexionando desde una perspectiva jurdica sobre trata, prostitucin y migranciones. mbit Prevenci, Genera i Lloc de la Dona.2008.
79
10. Ley Orgnica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Proteccin Integral contra la Violencia de Gnero. http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo1-2004.html 11. L.ley 12/2009, de 30 de octubre, reguladora del Derecho de Asilo y de la proteccin subsidiaria. http://www.boe.es/boe/dias/2009/10/31/pdfs/BOE-A-2009-17242.pdf 12. Protocol dactuacions per a prevenir la mutilaci genital femenina. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia. Secretaria per a la immigraci. http://www.gencat.cat/benestar/immi/pdf/ABLACIO_final.pdf 13. Reforma 30 doctubre de 2009 , Llei Orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integraci social. http://www20.gencat.cat/docs/Adjucat/Documents/ARXIUS/lo4_2000le strangeria.pdf 14. Convencin sobre el estatuto de los refugiados. Ginebra de 1951. http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/0005.pdf 15. Protocol de Nova York de 1967 sobre lestatut dels refugiats. http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/0003.pdf 16. Gua bsica, para la Identificacin, Derivacin y Proteccin de las personas vctimas de trata con fines de explotacin sexual. ACCEM 2008 http://stoptrata.mzc.org.es/descargas/guiabasicaidentificacionderiva ciondevictimas.pdf 17. La trata de personas con fines de explotacin laboral. Estudio de aproximacin de la situacin en Espaa. 2009. ACCEM http://www.accem.es/publicaciones/trata.pdf 18. Plan Integral de Lucha contra la Trata de Seres Humanos con fines de Explotacin Sexual. http://213.27.203.194/ss/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=ap plication%2Fpdf&blobheadername1=Contentdisposition&blobheadervalue1=inline&blobkey=id&blobtable=Mungo Blobs&blobwhere=1244651910209&ssbinary=true 80
19. Protocolo contra el trfico ilcito de migrantes por tierra, mar y aire. http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/free _movement_of_persons_asylum_immigration/l33271_es.htm 20. Protocol para prevenir la trata de personas especialmente de mujeres y nios. http://www2.ohchr.org/spanish/law/pdf/protocoltraffic_sp.pdf
21. Rosario Serra Cristbal, Mujeres traficadas para su explotacin sexual y mujeres trabajadoras del sexo. Una recapitulacin de la cuestin a Prostitucin y trata, Ed.Tirant lo blanch. Valncia. 2007. 22. Principios y directrices recomendados sobre los Derechos Humanos y la trata de Personas. ONU. http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/2509.pdf 23. Convencin sobre la eliminacin de todas las formas. de discriminacin contra la mujer. http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/text/sconvention.htm 24. Declaracin Universal de los Derechos Humanos.
http://www.un.org/es/documents/udhr/ 25. Convenci de les Nacions Unides contra la delinqncia organitzada transnacional. http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/1292.pdf
81

F AmbitPrevencio-Nigerianes2009

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

F AmbitPrevencio-Nigerianes2009

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Atenci a dones nigerianes vctimes de trata i altres situacions de violncia 2009

Impossible Dreams De la pintora nigeriana Chinwe Uwatse Barcelona, 15 de febrer de 2010

4.3.2. 4.3.3. 4.3.4. 4.3.5. 4.3.6. 4.3.7. 4.3.8.

resultat un dany o un patiment fsic, sexual o produeix en lmbit pblic o privat.

masclista a Catalunya (art. 7 d).

2.3.3. Llei destrangeria A data de 30 doctubre de 2009 saprova la reforma de la Llei

Participant Mediator/Professional _ _ / / Identification Code: Barcelona, Octubre 2009

amb 18 anys...vaig comenar a viure el carrer

amb un noi...i li vaig dir que estava embarassada, el va dir

Mutilaci genital femenina

Violncia per part dels clients/proxenetes

5.3 Descripci de les sessions grupals

5.3.2. Resum de dades ms destacades.

You might also like