11 ideas clave cmo aprender y ensear competencias

Maribel Riera Roig

COMENTARI LLIBRE 11 ideas clave cmo aprender y ensear competencias La metodologia de lensenyament tradicional es basava en laprenentatge de conceptes, el saber pel saber, no en laplicaci daquestos. Per a poder acabar amb aquest sistema, i que lobjectiu de lensenyament fos lalumne i no lassignatura a impartir, va sorgir la paraula competncia. Originriament, utilitzada en el mn empresarial per anomenar all que caracteritza a una persona capa de realitzar una tasca concreta de manera eficient (s a dir, en condicions reals vida diria-, contrari a eficcia). Per tant, en lmbit educatiu queden definides vuit competncies, que afavoreixen el desenvolupament complet de la personalitat humana i on es mobilitzen al mateix temps components actitudinals, procedimentals i conceptuals: lingstica, matemtica, coneixement i la interacci amb el mn fsic, tractament de la informaci i competncia digital, educatiu? La pressi dels estudis universitaris, per un costat, i el valor sobreafegit al saber teric, per un altre, fan que hi hagi una tendncia en lensenyament cap a la separaci del coneixement dels conceptes i de laplicaci daquests. El saber universitari, fa que el saber de les etapes anteriors quedi supeditat a ell, convertint lensenyament en propedutic i selectiu, on cada etapa educativa s una tria i preparaci per a la segent, sent lobjectiu final la universitat. Aix ha fet que lescola sutilitzi com a instrument de transmissi de les seves necessitats, portant a la separaci del saber per matries i que dins cadascuna es prioritzi el saber dels conceptes per damunt de la prctica dells. Larrelada sobrevaloraci del saber per la nostra tradici catlica, ha portat a lidea errnia, per part del professorat, sobre la transferncia del saber; es deixen de banda els procediments , habilitats, estratgies, actituds i valors, fent exclusiu lensenyament dels conceptes. Emper, respon a lensenyament per competncies aquest sistema tradicional? social i ciutadana, cultural i artstica, per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal. Per, qu ha de canviar del sistema

11 ideas clave cmo aprender y ensear competencias

Maribel Riera Roig

Laparici del concepte competncia en el mn educatiu va fer que es qestionessin tres factors dels referents tradicionals: en primer lloc, hi ha hagut un canvi en la metodologia de la universitat cap al treball per competncies, grcies a lanivellaci dels estudis superiors a nivell europeu. Si a nivell superior hi ha un canvi, lescola haur de donar unes respostes diferents. En segon lloc, la societat, en veure que molts joves escolaritzats no sabien posar en prctica els coneixement apressos a lescola, ha estat la que ha exigit al sistema educatiu el canvi cap a les competncies. Lltim factor, i, ms important, s el canvi que exigeix la societat en canviar la funci de lescola; passar de la funci propedutica i selectiva a una funci orientadora, per aquells que no escullin la universitat com a la formaci per a la vida professional. s a dir, que lescola formi a nivell personal, interpersonal, social i professional. Per tant, si saposta cap a un procs densenyament-aprenentatge on lalumne sigui capa de resoldre problemes reals, shaur de deixar entrar la vida a lescola; laplicaci dels conceptes a situacions reals, per lorganitzaci de lescola, horaris, espai, formaci del professorat, etc encara no sadeqen a lensenyament per competncies i a la formaci integral de les persones, saber ser i saber conviure. Tot aix, fa pensar que la resposta al treball per competncies s deixar de banda els coneixements terics, per no necessriament; la nova escola vol passar dun model tradicional, unidireccional, on es dna molta importncia a la memoritzaci, a la disciplina dictada per una autoritat, al llibre de text com a nic instrument metodolgic a laula..., a un model descola activa, innovadora, constructivista, on s ms important la comprensi dels coneixements, el procs, lautogesti, lavaluaci qualitativa. Dit aix, sembla que el binomi escola tradicional-treball per competncies, no es puguin portar b i sorgeixin parelles antnimes com: memoritzaci-comprensi, conceptes-procediments. Els estudis que han perms conixer quins processos mentals utilitzem per a l'aprenentatge, han posat de manifest que la simple memoritzaci no es prou per a comprendre el concepte ni per a saber-lo fer, aix doncs, la funci de l'escola i del professor s la de dotar als alumnes de recursos per a poder donar resposta al problema plantejat, per a que pugui processar la informaci i

11 ideas clave cmo aprender y ensear competencias

Maribel Riera Roig

al final comprendre-la, per a desprs memoritzar-la, si cal. El mateix passa amb els procediments, no s'ha de caure en el fer per fer, si no el fer per arribar a una resposta i poder aprendre de l'error i saber rectificar-lo, sempre partint d'un model. Aquesta nova concepci de l'aprenentatge, encara no est molt interioritzada en alguns professors, que pensen en la formaci acadmica en comptes de la formaci per a la vida, com aposten les competncies, ja que, no tots els alumnes tenen com a objectiu final la universitat. Per un altre costat, lensenyament per competncies ha fet que sanalitzi el sistema educatiu (formal sistema escolar, que posseeix tot el saber acadmic-, informal i no formal la famlia, que posseeix tot el saber de la vida quotidiana-) per a una bona formaci integral de la persona per a la vida. Per tant, un altre concepci de leducaci que haur de canviar el professor s lexclusivitat en possessi dun saber per part dun sistema educatiu. Un coneixement inclou quatre mbits: conceptes, fets, procediments i actituds, que treballant de manera competent haurem de tractar-los a tots i no noms els conceptes i fets. Per a ms a ms, haurem densenyar a ser competents en quatre dimensions de la vida, per aconseguir una formaci integral: la dimensi social, la interpersonal, la personal i la professional. Quin s el motiu dintroduir aquestes dimensions en el procs densenyamentaprenentatge competencial? En el cas de la dimensi social per a que lalumne pugui participar activament en la societat i pugui canviar-la, en la dimensi interpersonal per a que pugui establir relacions amb altres persones de manera positiva, en la dimensi personal per a que pugui ser autnom coneixent-se a si mateix i tot el que lenvolta i en la dimensi professional per a que pugui desenvolupar una feina professional que sadeqi a les seves capacitats i que el satisfaci. Aquest procs densenyement-aprenentatge plantejat, troba un fort obstacle el sobre carregament del currculum. Fins aqu hem parlat del procs densenyament-aprenentatge competencial, per com savalua? Per saber com, primer haurem de respondre a la pregunta: quin s lobjectiu de lavaluaci, el de sancionar o el dorientar a lalumne per a que pugui millorar en la resoluci dun problema-situaci? Evidentment,

11 ideas clave cmo aprender y ensear competencias

Maribel Riera Roig

lensenyament per competncies el que busca s el plantejament dun problema-situaci real i la resoluci per part de lalumne. On, els aspectes a avaluar seran els de comprensi i anlisi de la situaci, la capacitat de conixer i seleccionar una possible resposta adequada i els resultats obtinguts daquella opci que has escollit per a resoldre el problema. Deixant de banda lexamen tradicional de paper i llapis, on noms savaluaven els conceptes i fets. La manera d'avaluar ser diferent segons el que es vulgui avaluar; aix doncs, si el que es vol saber s el grau de coneixement dels fets s'hauran de fer preguntes senzilles, orals o escrites i en diferent ordre que s'han donat a classe, en canvi, si es vol conixer el grau d'aprenentatge dels conceptes, no basta amb la simple reproducci, ja que, no s un indicador sobre la comprensi que s'he n'ha fet, per tant, la millor opci ser en el plantejament de problemes que impliquin la utilitzaci dels conceptes, per a que hagin de relacionar conceptes, una trampa positiva per als alumnes es que s'introduexi ms informaci de la necessria. Per avaluar les actituds s'ha de plantejar als alumnes situacions sense que ells es sentin observats, s'han d'observar quines sn les seves opinions i com es comporta quan fan activitats grupals.

En conclusi, l'escola tradicional ja no dna resposta a la societat actual i el procs d'ensenyament-aprenentatge que millor s'ajusta s el competencial, que aposta per a un ensenyament integral de la persona, tant en totes les dimensions del coneixement en s, com en totes les dimensions del procs. El protagonista s l'alumne i no la matria a impartir, d'aqu la necessitat de canviar el sistema educatiu en orientador i en afavoreixedor del constructivisme.