!

Laura Roman, Jordi Sastre, Gala Sfriso

Problema - Qumica Inorgnica

A la taula peridica, els elements situats en una mateixa columna tenen conguracions electrniques semblants, per la qual cosa comparteixen alguns trets. Aquests conjunts delements sn els anomenats grups. Un daquests s el grup dels calcgens, on hi podem trobar loxigen, el sofre, el seleni, el telluri i el poloni. a) Com es pot observar, les propietats peridiques varien seguint un patr al llarg dun grup. Explica de manera breu les propietats peridiques ms caracterstiques i justica com varia al llarg del grup dels calcgens aquella que t a veure amb lenergia necessria per extreure-li un electr. Tenint en compte a, esbrina quin ser lelement daquest grup del qual ser ms difcil extreure lelectr de valncia. Fes servir la conguraci electrnica daquest element per justicar la teva resposta. Les propietats peridiques ms caracterstiques sn les segents: - Energia dionitzaci: energia necessria per extreure un electr de lorbital ocupat ms extern dun tom. - Anitat electrnica: energia necessria per agregar un electr a lorbital desocupat de ms baixa energia dun tom. s a dir, diem que lanitat electrnica s la tendncia que t un tom lliure en estat gass a guanyar un electr. - Electronegativitat: propietat que t a veure amb la tendncia dun element a atreure electrons cap a ell quan est qumicament combinat amb un altre tom. Lelectronegativitat es deneix com la meitat de la suma de lenergia dionitzaci i lanitat electrnica. - Radi Atmic: podem denir el radi atmic com la meitat de la distncia que separa els nuclis de dos toms units per un enlla covalent (radi covalent); o b, podem denir-lo com la distncia que hi ha entre els nuclis de dos toms de molcules venes (radi de Van der Walls). En la famlia de loxigen podem observar com en efecte existeix una tendncia pel que fa a la variaci de lenergia dionitzaci. Diem que el potencial dionitzaci disminueix a mesura que baixem per un grup de la taula peridica. Sabem a priori que tots els elements daquesta famlia tenen 6 electrons de valncia i una conguraci electrnica s2p4. En baixar pel grup, hi ha un augment en el nombre de protons (augment del nombre atmic) per alhora hi ha un augment de nivells denergia i per tant, dorbitals interns. Com que els orbitals interns apantallen fortament als externs, la crrega nuclear efectiva que experimenten els electrons de la capa de valncia va disminuint a mesura que baixem pel grup malgrat laugment del nombre atmic. A ms a ms, el radi atmic cada vegada s major i lelectr ms extern es troba cada vegada ms lluny del nucli. Aix doncs, com major sigui el nombre atmic dun element dun grup, menor ser lenergia necessria per extreure-li lelectr de la capa de valncia. Loxigen t una conguraci electrnica 1s2 2s2 2p4. Com podem observar, el nombre quntic principal de lelectr ms extern daquest element s ms baix que el dels altres elements del grup. A ens indica que la capa de valncia est ms propera al nucli i per tant, que la crrega nuclear efectiva s major. Daquesta manera, arrencar un electr daquest element ser molt ms costs que fer-ho dun altre del mateix grup.

Laura Roman, Jordi Sastre, Gala Sfriso

b) Lelement tractat a lapartat anterior forma amb el carboni un compost com a la Terra i en les distintes formes de vida del nostre planeta. Digues quina estructura de Lewis tindr aquest compost que formen ambds elements si sabem que el carboni actua amb la seva valncia ms estable. Justica tamb perqu lestat doxidaci ms estable del carboni s aquest. Lestat doxidaci ms estable del carboni s +4. Observant la conguraci electrnica daquest element (1s2 2s2 2p2), podem deduir que si ltom perd 4 electrons passar a tindre una conguraci 1s2 (com la de lheli, que pertany al grup dels gasos nobles) i aconseguir aix tindre una capa de valncia plena, ms estable que si no ho estigus. Per tant, com que loxigen reacciona amb valncia -2, el compost que formaran aquests dos elements ser el CO2. Aquesta molcula t 8 parells delectrons de valncia (6 electrons en cada oxigen i 4 en el carboni). Aix doncs, lestructura de Lewis daquest compost ser:

c) Aquest compost quan es troba en dissoluci aquosa forma lcid carbnic, que podem trobar, per exemple, en els refrescs que consumim. De totes maneres, lcid carbnic s un compost poc estable en medi aqus, conseqentment t tendncia a dissociar-se. Descriu el mecanisme de formaci de lcid carbnic fent servir les estructures de Lewis i esmenta en forma de reacci els diferents equilibris que tindran lloc en la dissoluci. El mecanisme de reacci del dixid de carboni (CO2) i laigua (H2O) per formar lcid carbnic (H2CO3) s el segent:

Laura Roman, Jordi Sastre, Gala Sfriso

Duna banda, en la dissoluci hi haur lequilibri: CO 2 + H 2O H 2CO 3 del qual ns producte lcid carbnic. I daltra banda, trobarem dos equilibris causats per la dissociaci de lcid carbnic: H 2CO 3 (aq) HCO + H + i HCO (aq) CO 2 + H + . Tamb 3 3 3 hi trobarem la protlisi de laigua: H 2O H + + OH . d) Aquests equilibris vnen determinats per la seva corresponent constant dequilibri. Per si intentem calcular-les, haurem de tindre en compte que la presncia dions en la dissoluci afectaran aquest equilibri. Si en una dissoluci aquosa dcid carbnic mesurem que el primer equilibri de la dissociaci t una Ka de 5.9510-7 i que la fora inica de la dissoluci aquosa s de 0.02, calcula la constant dequilibri daquesta reacci en diluci innita. La primera reacci de dissociaci de lcid carbnic s:

H 2CO 3 (aq) HCO + H + 3

i t una constant dequilibri Ka= 5.9510-7 en una dissoluci de fora inica 0.02. Per a calcular la constant dequilibri en diluci innita, primer ens caldr calcular els coecients dactivitats dels ions presents en la dissoluci. Per aix, farem servir lequaci de Debye-Hckel:

0.51 zi2 I log i = . 1+ I

Per a li HCO , log HCO 3
3

0.51(1)2 0.02 = HCO = 0.865 3 1+ 0.02

i per a li H , log H + =
+

0.5112 0.02 H+ = 0.865 . 1+ 0.02

En el cas del H 2CO 3 el coecient dactivitat s igual a 1, perqu no t crrega. Aleshores, tenint en compte que la constant dequilibri en diluci innita (K) es relaciona amb la constant en dissoluci inica segons la segent equaci:

K = K
calculem la K:

HCO H+ H2CO3
3

K = K

HCO H+ H2CO3
3

0.865 2 = 5.9510 = 4.4510 7 . 1

7