Resum de la prctica

La prctica consisteix en adonar-se que no s de dia o de nit a tots els pasos per igual i que quan uns dormen daltres estan a lescola. Aprofitant la gran interculturalitat de laula es coneixen diferents pasos darreu del mn i sels situa en el mapa. Seguidament, i prviament informats des de casa; els alumnes expliquen quina hora s en el seu pas dorigen. En aquesta activitat tamb es pretn que els pares sinvolucrin en les feines de lescola. Un cop exposat lhorari de cada pas, es fa una petita conversa sobre el per qu hi ha pasos que s de dia i daltres s de nit. La mestra acaba confirmant totes les sospites dels alumnes i presenta un mapa mundi amb les zones horries. Desprs, els alumnes es colloquen drets al passads de lescola. All hi ha un enorme i llarg paper dembalar ests a terra. Colloquen una bombeta on ells vulguin (situant el sol) i es posen a caminar per damunt segons al pas que volen anar. Cada passa que realitzen s una hora ms o menys. Finalment, hauran de representar aquestes accions dibuixant-les entre tots en el paper dembalar. Finalment, aquest paper dembalar quedar dret, en forma de cilindre tot representant la forma rodona de la terra.

Descripci de la prctica
AMBITS DACTUACI:
Aquesta es va realitzar a laula de segon curs de cicle inicial de letapa de primria del centre CEIP Drassanes. Lescola est situada al districte de Ciutat Vella, al barri del Raval. En aquest, actualment, hi conviuen moltes persones vingudes de diferents nacionalitats i mltiples cultures i pasos.

REES/ MATRIES:
Lrea bsica que es treballa en aquesta prctica s la de Coneixement del medi. Tot i aix, tamb es treballen transversalment rees com la de llengua, les matemtiques, la plstica i la ciutadania.

TREBALL COMPETENCIAL:
Les competncies que es treballen en major grau en aquest bona prctica sn aquelles relacionades amb la funcionalitat dels aprenentatges ja que els continguts estan relacionats amb fets reals i que sn dinters pels alumnes. A ms, perqu es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci o la manipulaci. Algunes de les competncies relacionades amb lautonomia personal tamb es treballen ja que es fomenta la reflexi i el comunicar-ho als altres mitjanant dubtes

que es van plantejant i que fan que lalumnat sigui conscient dall que estan aprenent. A ms, es promouen les relaciones entre tot el grup classe i lorganitzaci de laula i els torns de paraula.

DESCRIPCI DE LA BONA PRCTICA:

La prctica ja esmentada est pensada per alumnes que estan cursant el cicle inicial (tercer trimestre de segon curs) o b per alumnes que ja estan al cicle mitj ja que en el currculum de primria, aquests continguts, estan collocats al cicle mitj. Tot i aix, aquesta bona prctica es va realitzar a lltim trimestre de segon curs per tal de comenar a introduir-ho. s per aquesta ra que els alumnes no tenien coneixements previs treballats directament de lescola, sin que el que cada un dells sabia noms era el seu bagatge personal sobre el tema. Dies abans de comenar aquest tema, la mestra ve preguntar als alumnes qu en sabien del tema i algunes de les respostes estan annexades al final. Tot i aix, aquesta bona prctica s de les ltimes del tema i, per tant, els alumnes ja havien parlat del sol i de la lluna, de les hores que t un dia, i havien portat una fitxa a casa per preguntar als pares quina hora era en el seu pas dorigen. Els objectius que es va plantejar la mestra alhora de planificar-la varen ser els segents: Caracteritzaci del sistema sol-terra-lluna i establiment de relaci entre el dia i la nit. Conixer el dia i la nit segons la posici geogrfica. Desenvolupar una actitud favorable a la superaci de prejudicis i contrria a la violncia i als comportaments discriminatoris.

Per tal de desenvolupar lexperincia correctament descriure les diferents fases aix com les seves caracterstiques: Al inici de la classe els alumnes treuen la fitxa que han portat de casa sobre quina hora s en el seu pas dorigen i la mestra comena a fer preguntes: Quina hora s ara? Les 3:35 - respon en Kevin. I Kevin, quin pas has posat tu a la fitxa? Romania, perqu el meu pare s dall. I quina hora s ara a Romania? La mateixa que aqu. Ah! Llavors a tot arreu s la mateixa hora! Tots els nens deuen estar a classe ara... No! crida la Simarajit A Bangladesh, quan aqu sn les 12 all sn les 17:30 de la tarda! S, la Simarajit t ra... afegeix en Lindon per a Filipines sn les 8 de la tarda, quan aqu sn les 12!

Llavors com s que a Romania i al Marroc prcticament s la mateixa hora? Kevin, Hind noms varia 30 minutets oi? Sii!!! diuen alhora en Kevin i la Hind. Per qu deu ser que alguns pasos canvia tant lhora daqu i en daltres no? (Els alumnes no diuen res...) Voleu veure el mapa del mn? afegeix la mestra.

La mestra posa a la pissarra digital el mapa del mn amb les zones horries i segueix preguntant per qu creuen que varien les hores. Tamb, pregunta als alumnes si saben situar el pas en el mapa. Molts no ho saben exactament, i s per aix que comencen a sortir a la pissarra i intenten collocar-lo entre tots tot encerclant el pas. Quan tots els pasos estan marcats, la mestra ho torna a preguntar tot assenyalant els pasos (uns ms a prop i uns ms lluny). El Marroc i Romania estan ms a prop de Barcelona, perqu jo quan he viatjat amb avi de Marroc aqu els meus pares mhan dit que hem trigat molt poc... diu la Nawal tota pensativa. Si, s veritat. Jo noms he anat una vegada a Filipines, per vaig trigar molt... afegeix la Daiana.

Entre tots, doncs, arribem a la conclusi que com ms lluny de Barcelona ms hores de diferncia hi ha. Arribats a aquest punt, la mestra presenta el mapa i els hi mostra les lnies de la zona horria i els nombres que hi ha a sota per tal que ells ho calculin. Quan tots ho han ents, la mestra els fa verbalitzar-ho per tal que quedi ben ents. Cada alumnes ha de fer una frase seguint aquest exemple: A Barcelona sn les ______ i estem a lescola. A ________ sn les ________ i els meus tiets/cosins/... estan _________. Quan tots els alumnes han creat i dit la seva frase sacaba la primera part de lactivitat i comena la segona. Tots els alumnes han daixecar-se i dirigir-se a fora de laula, al passads, per continuar amb lactivitat. All hi trobaran 3 papers dembalar duna llarga de 3m cada un desats al terra i 3 bombetes. Es faran tres grups de 8 persones aproximadament i es repartiran en els tres murals. Aquesta segona part de lactivitat consisteix en representar i, per tant, passar a lacci tot all que sha parlat anteriorment de les hores, i els diferents pasos. En primer lloc, els alumnes collocaran la bombeta a sobre del paper all on vulguin tot representant el sol i decidint que all sn les 12 del migdia a Barcelona. Seguidament sels dir que entre tots pensin un pas, que es colloquin sobre del mural descalos, i que facin tantes passes (curtes) com hores hi ha de diferncia. All on sacaba lltima passa poden escriure-hi el nom del pas. Seguiran fent aix fins que tinguin tots els noms dels pasos dels membres del grup collocats al mural. Seguidament, hauran de dibuixar el sol i la lluna al lloc on correspongui i ja podran comenar a pintar-ho, repassar-ho amb retoladors i afegir altres dibuixos tot decorantlo com ells vulguin. Alguns alumnes van dibuixar-hi avions volant pel cel, daltres es van dibuixar a ells mateixos en cada un dels pasos, etc.

Al finalitzar aquesta part, els alumnes amb lajuda de la mestra aixequen el mural i en fan coincidir les puntes de tal manera que quedi com un cilindre (com el rotlle de paper de wter). Les dues puntes sajuntaran amb celo i daquesta manera el cilindre quedar dret i, en una banda i haur el sol i a laltre el dia. La forma del cilindre representar la forma rodona de la terra.

Al llarg daquesta activitat lorganitzaci de laula ha estat de dos tipus. En primer lloc els alumnes han estat a les seves taules i la mestra al capdavant de laula per tal de mantenir un dileg respectant els torns de paraula. La segona part de lactivitat sha fet al passads i els alumnes estaven repartits en tres grups de 8 alumnes aproximadament. La metodologia que sha seguit ha sigut molt activa ja que els alumnes han estat els protagonistes del seu aprenentatge. La mestra noms guia el procs mitjanant preguntes o aportant nou material (mapa zona horria). A ms, treballar amb grups cooperatius en la segona part de lactivitat afavoreix a fomentar la relaci grupal de la classe. En relaci a la temporitzaci es pot realitzar aquesta prctica en dues sessions ben aprofitades. Tot i aix, si es fa amb tres els alumnes tamb poden explicar la seva creaci i anar amb ms tranquillitat. Els recursos materials que sutilitzen sn una pissarra digital, paper dembalar, retoladors, colors i material quotidi daula. De recursos humans noms hi ha la mestra de laula.

Valor afegit
Els objectius plantejats abans de la realitzaci de lactivitat han quedat totalment assolits ja que el sol fet que els alumnes anessin descobrint mica en mica les respostes mitjanant el dileg els ha afavorit molt. A ms, per si encara no quedava massa clar els alumnes han pogut construir el seu mural i entendre el per qu de tot plegat. Els alumnes han ents els continguts grcies a la prctica i a lautonomia i iniciativa personal. A ms, no havem considerat que els alumnes tamb treballaven geografia ja que han de collocar els pasos a la pissarra digital i al mural i, aquest ha estat un gran punt a favor perqu els alumnes shan interessat i, per tant, laprenentatge ha estat molt ms significatiu. Aquests continguts ja assimilats , en un futur prxim, els serviran molt durant el curs segent quan tornin a tractar la terra, el sol i la lluna i, sobretot, els moviments de la terra en relaci del sol. A ms, els hi ha servit per conixer la geografia del seu pas dorigen i dels seus companys. Crec que la primera activitat que es realitza mitjanant el dileg s una activitat molt senzilla i molt fcil de portar a altres mbits. Hem daconseguir que a les aules hi hagi aquest dileg on son els propis alumnes els que van construint el seu aprenentatge

mitjanant les aportacions dels companys i les poques indicacions que pugui fer el mestre quan ells es troben en un punt incert. Aquell mestre que sap portar una bona conversa a laula s aquell que sap quan ha de parlar i quan ha de callar. Ha de deixar que els alumnes parlin, pensin i dubtin de tot i, alhora, ha de saber quin s el moment precs per introduir noves pistes i nou material. Els aspectes que considero ms rellevants daquesta prctica sn els segents: Lorganitzaci de laula s molt correcta perqu els alumnes no estan sempre de la mateixa manera, sin que canvien dentorn i aix fa que es motivin i que treballin de manera diferent. El procs de lactivitat ha estat un punt clau per la realitzaci daquesta ja que la mestra ha sabut no ser protagonista i ajudar com a personatge de guia i no pas com a savi. Ha guiat el dileg per portar-lo fins a on ella volia i, ha ajudat i donat orientacions al llarg del procs del mural sense obligar i fomentant la imaginaci dels seus alumnes.

Finalment, crec que els recursos i els esforos per part de tots han estat molt igualats en relaci al resultat final, o fins i tot, millor el resultat que els materials. No sn uns recursos massa innovadors per tampoc estan tractats de manera tradicional; i aix fa pensar en qu no importa (no sempre) quins siguin els materials que sutilitzen si el com est molt ben definit i treballat.

DOCUMENTACIO COMPLEMENTARIA:
Fotografies (slideshare) Coneixements previs (slideshare) Mapa de zona horria (slideshare)

CRITERIS DAVALUACI:
Aquesta activitat no t una part avaluativa especfica sin que serveix perqu la mestra vegi la relaci que hi ha entre els diferents grups de treball i en prengui nota. A ms, la mestra pot conixer els continguts assolits dels alumnes quan va passant pels diferents grups i observa com plantegen el mural.

Autoria de lexperincia
Coordinaci: Maria Antnia Soler (Directora) Professorat implicat: Montse Recasens (tutora)

Validaci de la fitxa
PROPOSTES DE MILLORA:
Considero que aquestes dues activitats han estat molt tils per entendre el concepte de dia/nit en diferents pasos darreu del mn per crec que per fer-la encara millor es poden fer daltres activitats com: Parlar de la celebraci de cap dany i de com es veu per la televisi que uns pasos ja ho estan celebrant i daltres no. En aquest sentit, es poden veure alguns vdeos. Si hi hagus alguna famlia disposada a fer-ho, sempre es pot fer un Skype amb un familiar que est a laltre punta del mn i veure que el seu horari es totalment diferent al daqu. Contactar amb una escola dun altre pas lluny i enviar un correu electrnic/carta als alumnes per explicar que quan ells dormen els daltres escola estan treballant.