Professional Documents
Culture Documents
De que va tot aix? Qu s el que volem explicar en aquesta assignatura? Per qu serveix aquest coneixement? Ms til si jo vull ser un dels emprenedors capdavantals del Tecnocampus? Guanyar ms diners a la vida sabent tot aix?
Tema 1. El concepte i el mtode en economia Tema 2. Escassetat i elecci Tema 3. Lespecialitzaci, lintercanvi i el diner Tema 4. Els mecanismes de mercat: loferta i la demanda Tema 5. El paper de lEstat en economia Tema 6. Lelasticitat de loferta i la demanda
3
Tema 7. Lempresa en un mercat de competncia perfecte Tema 8. Poder de mercat i fixaci de preus Tema 9. LOligopoli Tema 10. Teoria de jocs i estratgia competitiva.
El terme economia prov de la paraula grega que significa: "el que administra una llar ".
Les llars i les economies tenen molt en com. Tan economies com llars han de prendre nombroses decisions:
Que comprar i a on. Quant temps treballar i quant descansar. Quin salari acceptar i quin no. Que fer sols a casa i que comprar. Quina quantitat de bens i serveis comprar. ... I moltes ms!
6
En resum, la llar (o economia) ha de distribuir els seus recursos limitats entre els seus membres tenint en compte la capacitat, els esforos i els desitjos de cada un d'ells i, alhora, ha de procurar un sistema que li permeti obtenir els esmentats recursos.
Per qu s important preocupar per com gestionar els recursos? Els recursos son escassos. La societat t uns recursos limitats i, per tant, no pot produir tots els bns i serveis que els individus desitgen tenir.
10
PREGUNTES DE REFLEXI:
Cal administrar quelcom que no sigui escs? Administrar vol dir prioritzar, quin sn els elements creieu que incideixen en aquesta prioritzaci? La vida humana t un valor?
11
12
Definici de ECONOMIA: Economia s l'estudi de la manera en qu la societat gestiona els seus recursos escassos. Els economistes estudien:
Com prenen decisions dels individus Com interactuen els individus Com funciona l'economia en el seu conjunt
13
14
PRINCIPI 2: el cost d'una cosa s all al que es renuncia per aconseguir-la (cost doportunitat)
PRINCIPI 3: les persones racionals pensen en termes marginals (beneficis i costos marginals)
15
Cost Marginal: s la variaci en el cost total com a conseqncia de variar la quantitat produda en una unitat, s a dir, l'increment del cost total que suposa la producci addicional d'una unitat d'un b determinat.
16
Benefici Marginal: s la variaci en el benefici total com a conseqncia de variar la quantitat produda en una unitat, s a dir, l'increment del benefici total que suposa la producci addicional d'una unitat d'un b determinat.
17
Com milloro i com empitjoro si prenc una determinada decisi? s a dir, comparaci de COSTOS i BENEFICIS MARGINALS.
Distribuci de recursos:
Equitativa: els beneficis trets dels recursos escassos sn distributs en manera justa entre tota la societat. Eficient: la societat treu el mxim rendiment dels seus recursos escassos.
19
PRINCIPI 4: els individus responen als incentius (s el que ens porta a actuar i, per tant a decidir). Canvis en els costos i beneficis d'una alternativa poden modificar el comportament dels individus. Exemple: Una bona oferta de mbils nous quan ja no tens permanncia et fa caviar la companya telefnica.
20
PRINCIPI 5: el comer pot millorar el benestar de tot el mn. Els individus obtenen guanys del comer amb altres individus grcies a la ESPECIALITZACI i el INTERCANVI.
21
PRINCIPI 6: els mercats, normalment, sn un bon mecanisme per organitzar l'activitat econmica.
L'economia de mercat assigna els recursos per mitj de les decisions descentralitzades dels agents econmics (empreses i consumidors) quan interactuen en els mercats de bns i serveis.
22
Els PREUS sn l'instrument clau de la "m invisible de Adam Smith: reflecteixen el valor que s'atorga a un b aix com el seu cost. Els preus transmeten la informaci sobre qu interessa produir i qu interessa comprar. Exemple: decisions sobre demanda i oferta d'una determinada marca de cotxes.
23
24
PRINCIPI 7: l'Estat pot millorar, en ocasions, els resultats del mercat. Falla de MERCAT: quan el mercat NO assigna eficientment els recursos per si sol.
25
26
PRINCIPI 8: el nivell de vida d'un pas depn de la seva capacitat per produir bns i serveis. Les diferncies en els nivells de vida dels pasos es deuen, en gran part, als diferents nivells de productivitat.
Productivitat: s la quantitat de bns i serveis produts per unitat de temps i treball. Per exemple: producci per hora i home.
27
Major productivitat - major nivell de vida. Pregunta: Hi ha diferncies entre el nivell de vida i la qualitat de vida? http://www.youtube.com/watch?v=buzTgih niig
28
29
PRINCIPI 10: la societat s'enfronta a una disjuntiva a curt termini entre inflaci i atur. A curt termini: inflaci => desocupaci inflaci => desocupaci
30
Un increment de la quantitat de diners estimula el nivell de despesa i per tant, la demanda de bens i serveis. Lincrement de la demanda pot fer pujar els preus, per abans que aix passi, a curt termini, laugment de la demanda pot estimular que es produeixin ms bens i contractin a ms treballadors. Quan els preus augmenten molt la demanda baixa, sobren treballadors i augmenta latur i entrem en una espiral deflacionista
31
32
33
34
Economia s una cincia i per tan utilitza el mtode cientfic en el seu discurs. El mtode cientfic est caracteritzat per la seva objectivitat i pensament analtic.
35
Economistes utilitzen teories, hiptesis, observacions empriques i models per explicar la realitat que ens envolta. El mn s massa complex per estar analitzat directament. Especialment el mn social. La gent som massa complexos per estar analitzats directament i per tan necessitem model simplificadors que ens permeten analitzar el mn.
36
I per investigar aquest mn tan complex construm els models simplificats seguint un procs lgic. Aquest procs consisteix de un flux circular de anlisis de teoritzaci i verificaci.
37
Teoria
Enunciats
Model
Dades
Hiptesi
Fets
38
Els economistes com qualsevol cientfics fan supsits que simplifiquen el mn per que sigui ms fcil a analitzar. Lart de fer bona cincia s trobar supsits correctes per explicar fenmens d'inters.
39
Quan els economistes intenten a explicar el mn treballen com a cientfics. Quan intenten millorar el mn llavors juguen el paper de consellers politics. Aquests dos rols dels economistes moltes vegades es veuen intervingudes. Observacions del mn des de perspectiva poltica permeten formular qestions cientfiques i al revs.
40
41
42
Un enunciat normatiu: La gent t dret a guanyar prou diners per comprar-se un pis. Un enunciat positiu: La gent ms qualificada guanya millor sou en mitjana Quin tipus de enunciats utilitzes ms tu en els teus enunciats diaris?
43
I per qu hi ha tantes i tantes teories econmiques i veiem un munt deconomistes per la televisi que discrepen sobre quasi tots els temes de leconomia?
?
44
I per qu hi ha tantes i tantes teories econmiques i veiem un munt deconomistes per la televisi que discrepen sobre quasi tots els temes de leconomia? Especialment si leconomia s tan cientfica i imparcial?
?
45
s perqu cada un pot tenir les seves prpies idees normatives i a travs delles avaluar les idees positives que venen dels models econmics. Es a dir cada economista pot tenir la seva prpia opini sobre com resoldre els problemes socials.
46