Projecte de Prevenció en El Consum de Drogues

PROJECTEDEPREVENCIENELCONSUMDEDROGUESEN ADOLESCENTSESCOLARITZATSAUNCENTREPBLICDE CIUTATVELLA
PACdeSntesiPsicologiadelasalutilaqualitatdevida ElenaMartinAyala CarolinaOntiverosOrtiz
PROJECTEDEPREVENCIENELCONSUMDEDROGUESENADOLESCENTS ESCOLARITZATSAUNCENTREPBLICDECIUTATVELLA
ElenaMartinAyalaCarolinaOntiverosOrtiz
NDEX 1.INTRODUCCITERICA .............................................................................. 2

1.1Qusladdicci? ..................................................................................................................2 1.2Tipusdedrogues ....................................................................................................................2 1.3Efectesqueprodueixenlesdrogues .......................................................................................4 1.4.Consumdedrogues:anlisidelarealitat ..............................................................................5 1.5.Marcnormatiu ......................................................................................................................6 1.6.Marcteric ...........................................................................................................................6
2.DIAGNOSI ................................................................................................... 9
2.1Necessitatsidentificades ........................................................................................................9 2.2Iniciatives............................................................................................................................. 10 2.3Problemticaitipusdeconsums .......................................................................................... 10
3.PLADACTUACI .......................................................................................12
3.1.Marcconceptual ................................................................................................................. 12 3.2.Objectiusdelprojecte ......................................................................................................... 13 3.3.Metodologiadetreball........................................................................................................ 15
3.3.1.Definicidelgrupdiana ..................................................................................................................... 15 3.3.2.Recursos.............................................................................................................................................. 15
3.4.Intervencionspsicolgiques ................................................................................................ 16 3.5.Planificacioperativadelesintervencions .......................................................................... 18 3.6.Pressupost .......................................................................................................................... 20
4.AVALUACI ...............................................................................................21
4.1.Objectiusdavaluaci .......................................................................................................... 21 4.2Sistemesdavaluaci ............................................................................................................ 21 4.3Conclusionsdelavaluaci.................................................................................................... 23
REFERNCIESperdatadepublicaci..............................................................24 ANNEX ..........................................................................................................27

PSICOLOGIADELASALUTILAQUALITATDEVIDAPACSNTESISEMESTRE2011/121 Pgina1de29
1.INTRODUCCITERICA
1.1 Qusladdicci? Definimaddiccicomunestatdscompulsiudunasubstnciaqueprovocacanvisbiolgics, psicolgics i socials en la persona consumidora (Redolar, 2008). La dependncia de substnciespersmultifactorial,determinadaalhoraperfactorsbiolgicsigentics,iper factors psicosocials, culturals i ambientals. Una droga s una substncia que un cop introduda a lorganisme produeix alteracions al SNC, creant dependncia fsica i/o psicolgica en la persona consumidora (OMS, 2011). El risc del consum de drogues interaccionaamblesvariablesorgansmiquesipsicosocialsdelindividu,detalformaqueno totes les persones reaccionen o pateixen els mateixos efectes en cas de consum. Les conductesderiscsovintassociadesalconsumdedroguesserienelssegents: Consumexcessiu,sobredosiointoxicaciaguda Consumensituacionsdembars,conduccidevehicles,utilitzacidemquines perilloses,eninfants,enpersonesambmalaltiesotrastornspsquics. Policonsum,barrejarduesomsdroguespelperilldaugmentarnei/ovariarne elsefectes,incrementantseelriscsilesdroguesconsumidessndelmateixtipus ofamlia(alcoholiherona,perexemple,totsdosdepressorsdelSNC). 1.2Tipusdedrogues Laclasificacidelesdroguesesfadacordalsefectessobreelsistemanerviscentral: A.Estimulants.LasevafuncisestimularelSNCielcervellmitjanantlalliberaciperpart delescllulesnerviosesdeneurotransmissorsestimulants,entreelsquelanoradrenalinas elmsimportant.Entreelsefectesquepodentenirelsestimulantsenlorganismetrobem Relacionssexualsderiscperestarsotaelsefectesdelesdrogues
PSICOLOGIADELASALUTILAQUALITATDEVIDAPACSNTESISEMESTRE2011/121
Pgina2de29
una millora de lestat dnim, augmentant la sensaci de felicitat i disminuint lapetit, mantenintalindividudespertamblactivacidelmetabolismeilaugmentdelafreqncia cardaca. B.Depressors.Lasevafuncisrelaxarelsistemanervis.Endosispetitestenenpropietats estimulants, produint eufria. En dosis elevades redueixen lactivitat del cervell, produint atordiment, sopor i podent arribar a produir la mort de lindividu en paralitzar lactivitat cerebral que controla laparell respiratori. Moltes daquestes drogues sutilitzen amb finalitatsmdiquesendosipetitescomatranquillitzantsiendosimsgranscomhipntics. C.Allucingensopsicodlics.Snaquellsqueprodueixenallucinacionsopercepcionsque vanmsenlldelarealitat.Elseussovintesrelacionaambelcultereligisilamgiade diferents pobles del mn que els ingereixen per obtenir visions i sensacions mentals extraordinriescomperexempleentrarencontacteamblasevadivinitatotrobaralsseus familiarsmorts.Desdelpuntdevistafsic,elsallucingensescaracteritzenperproduirun augmentdelactivitatcerebral,dilatacidelapupilla,fredenelsbraosicamesisensaci deformigueigalestmac.Desdelpuntdevistapsicolgicelspsicodlicsalterenlesfuncions sensoperceptivesidistorsionenlapercepcidelespaiieltemps.
Tenenencomlacapacitat dobstaculitzarelfuncionament DEPRESSORSDEL SISTEMANERVIS CENTRAL habitualdelcervellprovocant reaccionsquepodenanardesdela desinhibicifinselcoma,enun procsprogressiudadormiment cerebral. ESTIMULANTSDEL SISTEMANERVIS CENTRAL Accelerenelfuncionamenthabitual delcervell,provocantunestat dactivaciquepotanardesduna majordificultatperdormir,finsa Alcohol Opiacis:herona,morfina, metadona Tranquillitzants(ex.pastilles contralansietat) Hipntics(ex.pastillesper dormir) Estimulantsmajors: amfetaminesicocana Estimulantsmenors:nicotina Xantines:cafena,
Pgina3de29
ElenaMartinAyalaCarolinaOntiverosOrtiz unestatdhiperactivitat. PERTURBADORSDEL SISTEMANERVIS CENTRAL Substnciesquealterenel funcionamentdonantlloca distorsionsperceptivesi allucinacions. teobromina. Allucingens:LSD,mescalina Derivatsdelcnnabis Droguesdesntesi
Totesaquestesdroguespodenconsumirseperdiversesvies: 1.3Efectesqueprodueixenlesdrogues Donatqueelcervellcontrolaiintegraelmovimenticonductahumana,quasitotselsefectes delesdroguesmodifiquenelcomportamentperaccienelcervellieneltroncenceflic.Les modificacions conductuals causades per les drogues alteren la gesti de les emocions, lemmagatzematgedinformaci,ipodenlimitarlacapacitatperprendredecisions. Efectes fsics. La dependncia fsica s lestat dadaptaci fisiolgica dun organisme que requereix la presncia duna droga per continuar el seu funcionament normal i que es manifestaperlaparicidintensmalestarfsicsiessuspnlasevaadministraci(sndrome dabstinncia). Aquesta dependncia s causada predominantment pels depressors del sistemanerviscentral. Efectespsicolgics.Ladependnciapsicolgicaslanecessitatemocionalicompulsivadun individu per consumir una droga per sentirse b, tot i que fisiolgicament no sigui necessria.Aquesttipusdedependnciaescausadaenformapredominantpelsestimulants del SNC i els antidepressius. Est comprovat cientficament que les addiccions provoquen trastornsfsicsidecomportament,iactualmentsimportantreconixerqueelsfenmens Fumades(comperexempleelhaixixoeltabac) Ingeridesperviaoral(comlalcohololesdroguesdesntesi) Aspirades(comlescolesolacocana) Injectades(comlherona).
Pgina4de29
addictius com trastorns que requereixen atenci professional especialitzada i amb un enfocament diferent a daltres patiments, ja que laddicte presenta caracterstiques peculiarsqueelfandiferentadaltresmalalts. Efectessocials.Ladrogodependnciasunproblemasocialqueafectaladolescent,laseva famlia,lesamistatsilacomunitatonesdesenvolupalaconductaderisc.Aproximadament morenunesduescentesmilpersoneslanyperproblemesdedrogoaddicci,elqualindica unpreocupantaugmentdelnomdepersonesqueingereixendrogues. 1.4.Consumdedrogues:anlisidelarealitat(veureANNEX) El municipi de Barcelona i el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, ms especficament a travs de lrgan Tcnic de Drogodependncies, sn qui tenen les competnciesenaquestamatria.SegonsdelPladAccisobreDroguesdeBarcelona2009 12,elsprimersconsumsesdonenalcarreriacompanyatsdamics.Lesdadesmsrellevants del consum dalcohol del perode 20082010 indiquen que el consum dalcohol sha estabilitzat a partir del 2006 amb tendncia al descens des del 1994, tot i que shan intensificat els episodis de consum intensiu de caps de setmana o binge drinking (OED, 2009). Al 1994 a Espanya la prevalena del consum dalcohol algun cop a la vida era del 84,1%ienelsltims30dieseradel75,1%.Aquestadadaencanvi,al2008sdel81,2%idel 58,5% respectivament, per tant podem detectar un descens significatiu en el consum habitual.Ledatmitjadinicidelconsumcontnuasentels13idelconsumsetmanalels15. SegonslESTUDES2008aCatalunyaelconsumdedroguessexperimentaloocasionalala poblaci entre 14 i 18 anys. Tot i aix, lalcohol s la substncia ms consumida (80% assegura haverho provat) i amb tendncia a laugment a mesura que incrementa ledat. Recentment, sha ems una nota de premsa del Ministeri de Sanitat que alerta sobre lincrementdeconsumdelesdroguesemergents 1 .
Alertasobreelelevadoriesgodelasdrogasemergentes,MinisteriodeSanidad(1desembre,2011) http://www.mspsi.gob.es/gabinetePrensa/notaPrensa/desarrolloNotaPrensa.jsp?id=2285
1
Pgina5de29
AlEDADES20092010tenimelsresultatsdelenquestaalapoblacientre15i64anys,ala qualesmantlalcoholcomlasubstnciaambmsconsumtantenhomescomendones, tambsobservalamateixatendnciadestabilitzaciambintensificacidelconsumdecaps desetmana,ilacervesacontnuasentlabegudamsconsumida.Respectealbingedrinking, aquestinformealertaqueaquestfenomensmshabitualalapoblacimasculinaentre15 i 34 anys, i provoca un augment respecte perodes anteriors en quan a freqncia de borratxeres o intoxicacions (efecte directe del consum intensiu). A lEDADES 20092010 safirma que segons lAUDIT Alcohol Use Disorders Identification de lOMS, de la poblaci enquestada a les dades recollides respecte lalcohol, el percentatge que pot efectuar un consumderiscseriadel7,4%,iun0,3%podriamostrardependnciaalasubstncia. 1.5.Marcnormatiu Enelcontextinternacionaltrobemelsantecedentsgeneralsimssignificatiuspelquefaala fiscalitzacidelaofertaidemandadedrogues,enelsesforosnormatiusilegalsqueshan portatatermeenmatriadeprevenciilarepressidelsdelictesdetrficillcitdedrogues, aix com el consum i els mecanismes de rehabilitaci dels consumidors. Al Plan Nacional sobre Drogas, trobem la normativa que constitueix el dret positiu sobre drogues vigent al nostrepas 2 . Daltra banda el codi penal espanyol considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb les substncies psicotrpiques, txiques o estupefaents aix com afavorir, facilitar o promoureelseuconsum.Noesconsideradelicteelpropiconsum,nilatinenaocomprade petitesquantitatsdestinadesaaquest,persessancionaadministrativament(LLei1/1992, de21defebrer,deProteccidelaSeguretatCiutadana). 1.6.Marcteric Des de la perspectiva biopsicosocial, el problema de les drogues ha traspassat lmbit sanitariperconvertirseenunproblemasocialquedemanauntractemsmultidisciplinar.
2
Aquestessnalgunesdeleswebsoficialsqueenmarquenlalegislacinacionalsobreelconsumdedrogues:ObservatorioEspaolsobre Drogas(OED)http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/home.htm.PlanNacionalsobreDrogas(pnsd) http://www.pnsd.msc.es/.LegislacinEspaolasobreDrogashttp://www.pnsd.msc.es/Categoria2/legisla/pdf/0.pdf
Pgina6de29
Aquest fet adquireix ms rellevncia si tenim en compte, des del punt de vista preventiu, que la millor protecci contra laddicci s ladopci de conductes saludables. El punt de vista biopsicosocial doncs reconeix que en una malaltia, en la seva curaci i en la seva prevenci, a ms dun problema biolgic, conflueixen i tenen una gran importncia els diferentsfactorspsicolgicsisocialsqueenvoltenalindividu.Bishop(1994,aLen,2009) ho defineix com un apropament sistmic a la malaltia que emfatitza la interdependncia delsfactorsfsics,psquicsisocialsquehiintervenen,ilaimportnciadabordarlamalaltia en tots els seus mbits. Aix doncs, segons aquest model, laddicci a les drogues s un problemamulticausal.Sentnquelasalutsunproblemasocialipolticiquepertantel seumanteniment,lasevaprevenciicuracipassaperlaparticipaciactivaisolidriadela comunitat. Labordatgedaquestprojecteelfemdoncsapartirdunpuntdevistabiopsicosocial,tenint en compte els diferents sistemes que sinterrelacionen i afecten lafrontament que ladolescentfadelconsumdedrogues.Algunesteoriesexpliquenlaconductapreventivade lespersonesenfuncidelessevesactitudsicreences.Pertantlavaloraciqueelsjovesfan prviamentdelsresultatsdelconsumidel'expectativad'assoliraquestsresultats(Modelde creences sobre la salut, Becker, 1974; Janz i Becker, 1984; Maiman i Becker, 1974; Rosenstock, 1974) pot modular la forma en qu afronten el consum en aquesta etapa evolutiva.DesdelModeldelacciraonada(FishbeiniAjzen,1975)encanvi,serlaintenci de consumir la que regular el comportament, modulada aquesta per factors personals i socials, determinats per les actituds i la norma subjectiva, en funci de la percepci de quinesseranlesopinionsdelentornmsdirecte,queexerceixpressiafavoroencontra delaconducta. Apartirdoncsdelsmodelsiteoriesdelexpectativavalor,entenemquedinsdelcol.lectiude jovesladesinformaci,elsistemadecreencescompartit,ilesexpectativesiatribucionsque es fa a la conducta de consum poden distorsionar la seva percepci del risc que aquest comporta.Tamblaopinidelsamicsambelsqueeljoveesrelaciona,lessevesvivnciesen particular o les actituds dels seus referents influiran en la seva conducta final. Per aquest
motiuunapartimportantdelnostreprojecteanirenfocadaalaformaciduncorpusslid deconeixementssobreelsriscosquelesdroguescomporten,adquiritsdeformavivenciali compartitsentotmomentamblarestadelaula,incidintdoncsenaquestesactitudssocialsi referencials que segons aquests models poden influir en les seves decisions, modificant alhora el sistema de creences i atribucions que puguin tenir abans de la realitzaci del projecte. Lequip docent, a ms, podr fer un seguiment de com evolucionen aquestes actituds i creences, podent treballarles o incorporar el seu treball dins els continguts de laulaidonantaixcontinutattemporalalprojecte. La part ms prctica del projecte en canvi s ms experiencial, fomentant que ells es responsabilitzindelasevafeina,fomentantlautoregulaciilaconscienciaci.Elsmodelsi teories de lautorregulaci del comportament determinen que les persones posem en prcticaactivitatsautoprotectoresenfuncidelessevesconseqnciessocials,emocionalsi biolgiques. El context social s un factor doncs que modifica les capacitats i habilitats personalsqueelsjovesposenenmarxaenfrontdeterminadessituacionsderisc.Schwarzer (1992),afirmaqueladopcideprecaucions(Procsdacciafavordelasalut)entermesde salut depn de processos dautoregulaci dividits en dos etapes, una primera ms focalitzadaenlaintenciimotivacipelcanvi,iunasegonaetapadacciimanteniment.En el nostre cas, com a intervenci preventiva estarem doncs incidint en els processos de formaci de la intenci de la conducta de salut, determinada per la percepci del risc, les expectativesderesultatsilautoeficciapercebuda.Aixdoncs,elsobjectiusplantejatsala nostra intervenci senfoquen al treball daquests tres processos, augmentant la seva percepcidautoeficciaisensibilitzanticonscienciantrespecteelsperillsdelaconductade risc, amb lobjectiu final de motivar la intenci del grup de portar a terme conductes de salut.
Pgina8de29
2. DIAGNOSI
2.1 Necessitatsidentificades El districte de Ciutat Vella tenia lany 2010 un total de poblaci de 6849 de 10 a 19 anys segons el Departament d'Estadstica de lAjuntament de Barcelona. A una enquesta realitzadael2006el31.2%delapoblaciadultaafirmavatenirdificultatseconmiquesper arribar a finals de mes. Aquest districte s al que es detecta ms prevalena de drogodependnciadelaciutatdeBarcelona.CiutatVellashaestablertdoncscomundels nuclisdemarginaciiconcentracidelaciutat,quefomentenlexclusisocialifacilitenel consumproblemticdedrogues. Dinsaquestpanorama,elsinfantsiadolescentsconstituxenungruppoblacionaldespecial vulnerabilitat davant el consum de drogues. Prop de 200 menors van ser denunciats en aquestdistricteperconsumalaviapblicaperlaGurdiaUrbanaielsMossosdEsquadra del 2007 al 2008 3 . Com ja hem comentat anteriorment, laddicci s un fenomen multifactorial,pertantsiensproposemintervenirenlmbitdelaprevenci,hemdetenir en compte les necessitats econmiques, socials i afectives que tenen els nois de 3er i 4rt dESO, per poder prevenir de forma efica i efectiva, retardant la seva edat dinici en el consumifomentantque,encasqueaquestesdoni,siguideformaresponsableiteninten comptelareduccideriscos. Identifiquem doncs la necessitat de retardar ledat dinici en el consum i prevenir que els consumsqueinicienelsnoisenaquestafranjadedatnoesdevinguinproblemtics,ambuna poltica de no consum i/o de reducci de riscos en funci de la casustica. Fomentar la conscienciaci davant els riscos del consum, facilitar la informaci necessria perqu ells mateixos puguin avaluar les conseqncies daquest, i educar en habilitats per a la vida, seranpuntsclaudinselprojecte.
Font:GurdiaUrbanadeBarcelon,alPladeDrogues20092012.AjuntamentdeBarcelona.
Pgina9de29
2.2 Iniciatives Dins lmbit territorial trobem iniciatives existents en lmbit de la prevenci de la drogodependnciaenmenorsactualmentenactiu 4 .SegonselPladeDrogues20092012de la ciutat deBarcelona, la iniciativapreventivaque ha resultat ms efectiva sel Programa especficdeprevencidelconsumdecnnabisxkpts.com.Unanydesprsdeseraplicat indica que el percentatge de nous consumidors ha baixat un 3,3% al grup dintervenci respecte el grup control. Trobarem daltra banda que tamb funciona la cobertura dels programes preventius en el consum de drogues dels centres escolars densenyament secundariobligatori(ESO),establealllargdelperode20052008,totiquehandisminutals centres pblics respecte les escoles concertades. Tamb el programa pase.bcn de lAgnciadeSalutPblicaincideixenlaprevencidaddiccionsasubstnciesalescola.Als punts Jove, Informat i Participa (PUNJIP) dels centres deducaci secundria tenen informaci sobre prevenci en el consum de drogues que els estudiants poden recollir de formagratuta. Daltra banda al centre escolar existeixen protocols dactuaci per situacions concretes en lesqueelsadolescentsestrobinconsumintotraficantambalgunasubstnciaillegaldinsde lescola.Aquestprotocolhaurdefacilitareldilegentreelprofessoratilalumneperajudar a identificar els motius que han portat a lalumne al consum i poder reaccionar per tal de canalitzarelcascapaunadirecciqueafavoreixilalumne.Aquestsprotocolspodendiferir moltduncentreescolaraunaltre.
2.3 Problemticaitipusdeconsums A partir de lanlisi de la realitat en el consum de drogues exposat al punt 1.4, i un cop analitzats els resultats principals de linforme FRESC 2008 en centres de secundria, ens trobemqueelnostreprojectesenfocaprincipalmentalaprevencidelconsumdedrogues en una poblaci no consumidora o amb patrons de consum experimentals que encara no mostren dependncia. Segons els resultats del FRESC 2008, sobserva que els consums de
AltresiniciativespreventivesenlmbitdelesdrogodependnciesdelAgnciadeSalutPblicadeBarcelonaenactiusnelClassesense fumielItu,quenpenses?
Pgina10de29
tabac i cnnabis entre els joves estan disminuint, en canvi el consum dalcohol es mant relativamentestable.Elconsumsetmanaldalcoholquesiniciaals15anys,ambpreferncia per la cervesa, que incrementa la freqncia amb ledat, intensificantlo durant el cap de setmana (binge drinking). Tamb trobem important el consum de tabac i cnnabis, sovint associatsalalcoholambpatrdepoliconsum.Tabacicnnabissnlessubstnciesqueamb msfreqnciaespodentrobaralcentreescolar. El consum de la resta de substncies (cocana, xtasi, allucingens, amfetamines, substncies voltils, herona, etc.) s molt ms minoritari i focalitzat durant el cap de setmana,totique,recentmentunanotadepremsadelMinisterideSanitatalertavaqueel 3,5%delsestudiantsd'entre14i18anyshaprovatalgunavegadaalasevavidaunaoms substnciespsicoactives,comelsboletsmgics,laketaminailSpice.Totiaixlevolucide laprevalenaspositivarespecteanysanteriors(veureTaula1,ANNEX).
Segons lESTUDES 2008, el consum de drogues s molt preco en estudiants deducaci secundriade14a18anys.Lany2008lessubstnciesquevancomenaraconsumirms aviat van ser el tabac, lalcohol, els inhalants (en aquest cas, per una minoria) i els hipnosedants(ambreceptaosense),ilesedatsmitjanesdiniciesvansituarentreels13,5i els13,9anys(veureTaula2,ANNEX).Enquantasexe,semblaqueelsnoisconsumeixenms freqentment drogues illegals que les noies, mentre que amb els hipnosedants, el tabac i lalcoholsucceeixalcontrari. Elriscpercebutdavantelconsumdedrogues(veureTaula4,ANNEX)sundelspuntsms importantatenirencompteentermesdeprevenci,jaquealgunsmodelsassumeixenque siaquestaugmenta,laconductaderiscpotdisminuir.Algrupdianadoncs,trobemquelany 2008 les conductes de risc relacionades amb el consum de drogues que els estudiants percebien com menys perilloses (entre el 33,9% i el 56,7%) eren: la ingesti espordica dhipnosedantsicnnabis,prendre5o6canyes/copesdebegudesalcohliqueselcapde setmana i prendre 1 o 2 canyes / copes diriament. En canvi, aquelles que percebien o
Pgina11de29
associaven amb un risc ms gran van ser el consum habitual dherona, xtasi, cocana i cnnabisielconsumdiaridetabac(unpaquetoms).
3.PLADACTUACI
3.1.Marcconceptual Aquest projecte dintervenci en un centre deducaci pblica de Ciutat Vella, dins el municipi de Barcelona, es troba inserit dins el Programa Salut i Escola, iniciativa del DepartamentdeSalutdelaGeneralitatdeCatalunya.Aquestaintervenciesmantdoncs dins el marc establert pel programa, els objectius del qual sn (Programa Salut i Escola, 2009): 1. Millorarlacoordinacientreelscentresdocentsielsserveisdesalutpertalde donarrespostaalesnecessitatsdelsadolescents. 2. Aproparelsserveisdesalutalscentresdocentsialsadolescents,mitjanantla consultaobertaalscentresdeducacisecundriaamblesmximesgaranties dintimitat. 3. Facilitarlapromocidactitudsihbitssaludables(factorsprotectors)amb actuacionsdeducaciperalasalut. 4. Reduirelscomportamentsquepodenafectarnegativamentlasalut(factorsde risc). 5. Detecciprecodelsproblemesdesalutafidintervenirelmsaviatpossible. AquestprogramaalavegadaesveuafectatpelPladaccisobredroguesdeBarcelona2009 12 de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona (2009), que segueix la metodologia de lavaluacidelimpacteenlasalut(AIS),determinantprimerlestatinecessitatsdesalutde lapoblaciperpoderpredirlimpactequelesintervencionsiprogramesterritorialspoden tenir a la salut dels seus residents, instrument metodolgic recomanat per lOrganitzaci MundialdelaSalutilaUniEuropea.
Daltrabanda,lainvestigacirealitzadaperLpeziRodrguez(2010)respecteelsfactorsde risciproteccienadolescentsenelconsumdedrogues,destacaqueelsfactorsderiscms relacionats amb el consum de substncies sn entre daltres, l'inici primerenc, el consum delsamics,elriscpercebutpelquefaalconsumilesactitudsfavorables.Enelsfactorsde proteccidestaquenelpaperdeleshabilitatssocialsenfrontdelconsum.TambSegoviai Gonalves (2011) van trobar en la seva investigaci amb directius descola que la importnciadelpapereducatiudelescolaenaquestmbitrauenlacreacidevinclesila disponibilitatperal'aprenentatgequeelsadolescentstenendinselcentreescolar. Investigacions realitzades amb anterioritat en centres d'educaci secundria (DazAguado, Dir., 1996; 2002, 2003) reflecteixen l'eficcia de tres procediments, que es presenten per incrementarlaparticipacidelsadolescentsenlaintervenci,imillorar,almateixtemps,la qualitatdelavidaal'escola: Aix doncs, entenem la importncia per a la prevenci de facilitar una xarxa social als adolescentsalaqualpuguintreballarambelsigualslesactitudsenverselconsumielrisc percebut, i com lescola permet que aix tingui lloc en un ambient daprenentatge cooperatiu en qu els alumnes puguin revisar i construir els significats i les atribucions associadesaaquestconsum. 3.2.Objectiusdelprojecte LanlisidelconsumalaciutatdeBarcelonaposademanifestquelatransicidelainfnciaa lamaduresasunaetapadevulnerabilitatdelsadolescentsenfrontlmbitdelesdroguesja que en aquesta edat s quan sinicia el consum (Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 200912, 2008). Dins lescola doncs sha de prioritzar la prevenci per evitar que aquest Discussionsidebatsentrecompanys Equipsheterogenisd'aprenentatgecooperatiu Resolucideconflictesidramatitzaci
Pgina13de29
consum no esdevingui abs i vetllar per aquells estudiants que han decidit no consumir, reforantaquestadecisiiendarrerintledatdinicidelconsum. Tenintencompteelcarctermultifactorialdelconsumdedrogues,unaltredelsreptesser fomentar la participaci, debat i cooperaci de les famlies i lequip docent sobre la problemticaenqesti.Aixdoncslanostrapropostaplantejaaquestaintervenciapartir duna eina que els estudiants de 3er i 4rt dESO entenen com a ldica: el cinema. Amb el cinema estem fomentant un aprenentatge en valors i habilitats socials, a la vegada que treballem aspectes comunicatius i afectius relacionats amb leducaci meditica de forma indirecta. Aix doncs, a partir de les necessitats concretes del centre educatiu i del marc definit, el projecteescentrariaenelssegentsobjectiusgenerals: 1. Afavorirladifusidinformacisobreelconsumdinslaulaapartirdematerials de sensibilitzaci, i de la recerca que ells hauran de generar de forma cooperativa. 2. Fomentdelaparticipacidinsiforadelaula,jaquedurantelrodatgeesveur implicadatotalacomunitateducativa(alumnes,equipdocentifamlia). 3. Treball i desenvolupament de les seves habilitats socials, afavorint les seves capacitatsdautocontrolideresistnciaalapressigrupalensituacionsderisc, augmentantaixlasevapercepcidautoeficcia. 4. Identificaci,perpartdelequipdocentimplicat,delvaloratributilescreences associadesalconsum,permetentaixtreballaraquestsaspectesuncopfinalitzat elreportatgeidonantdoncscontinutataltreballfetdurantelprojecte. Cada sessi per es plantejar uns objectius especfics en funci dels continguts de la intervenci.Elsobjectiusespecficsplantejatssndoncs: 1. Identificacidecreencesivalorsatributspelsalumnesalconsumdedrogues.
2. Recollidadinformaciquantitativa(enquestes). 3. Educacimediticaquefomentilasevacapacitatcrticadavantelsmissatges publicitarissobreelconsumdedroguesdelsmitjansdecomunicaci. 4. Aprenentatgecooperatiu. 5. Sensibilitzacirespecteelconsumdedrogues,fomentantlainformacidequ disposen. 6. Promourelaconscienciacirespecteelconsumdedrogues. 7. Educacienhabilitatssocialsperlavida. 8. Promourelaresponsabilitateneltreballenequipienfrontlesaccionsprpies. 3.3.Metodologiadetreball 3.3.1.Definicidelgrupdiana Aquestprogramasenfocaalsalumnesde3eri4rtdESOdelcentreescolar,queentermes deconsumclassificaremcomnoconsumidorsi/oconsumidorsnoproblemtics.Totiquehi pugui haver consum, estarem parlant de consumidors precontemplatius (Prochaska i DiClemente, 1993). En aquest estadi els subjectes no es plantegen cap canvi en els seus hbits,jasiguipermancadinformacioperpocainformacisobreelsriscosassociatsala conductaderisc,maximitzantelsprosdavantelscontres.Aixdoncs,hauremdepromoure la conscienciaci dels alumnes respecte els riscos existents en el consum de drogues i fomentarlasevaalliberacisocialiautodeterminaci. 3.3.2.Recursos Recursos humans. El taller s impartit conjuntament pels docents del centre i un psicleg especialitzat en intervenci psicopedaggica que sencarregar dels continguts i les intervencions, donant suport i assessorament als alumnes i tutor. El projecte pren aproximadament 30 hores repartides en unes 15 sessions, que poden durar aproximadament2hsetmanalsduranteltrimestrelectiu.
El projecte implicar la participaci del tutor encarregat de laula, que es far crrec dels aspectesprctics,comdemanarelspermisosdegravacisielsalumnesvolenferelrodatge fora del centre escolar, o facilitar lequip del centre i informaci sobre els alumnes al psicleg que far la intervenci. En cas que elrodatge sigui extern, lequip es pot reforar ambunaaltrapersonadelequipdocentsical. Recursosmaterials.Sernecessariutilitzarlacmeradevdeodelcentreescolar,oenelseu defecte llogarla per les sessions de rodatge. Pel muntatge es necessitar un equip dordinador i un DVD pel bolcatge final. El projecte a ms inclou una guia didctica per lequipdocentiunaaltrapelsalumnes,ambinformacisobreelprojecteinocionsbsiques daudiovisuals(gui,planificaci,rodatgeiediciomuntatge). 3.4.Intervencionspsicolgiques El projecte com a intervenci psicolgica cerca la sensibilitzaci i conscienciaci del grup dalumnes, que ser mesurada a partir dun disseny amb mesures repetides intragrup. Les enquestesiinformaciqueelpsiclegrecollirsobreelsalumnes,permetrregistrarquins el canvi que es produeix en els estudiants durant lactivitat, comparant els valors del test abans i desprs del projecte. La variable a mesurar seran els seus coneixements especfics sobreelconsumdedroguesapartirdelqestionaridenquestesFRESC 5 peraestudiantsde secundria. El taller implicar la participaci dels alumnes de 3er i 4rt dESO, que desprs dun debat, haurandeferpergrupsunarecercasobrealguntemarelacionatambelconsumdedrogues de forma collaborativa. Aquesta recerca la traslladaran desprs a format audiovisual, fent unpetitreportatgeduns1015minutssobreeltemaenqesti.Entotmomentcomptaran amb lajuda del tutor de laula i el psicleg del projecte, i en una de les sessions podran formularpreguntesaunainfermeradelPSiE.Elsreportatgeshaurandecontemplarlavisita auncentreiunaentrevistaaunapersonaconsumidoraonoconsumidora(podenserells mateixos,algunmembredelcentre,familiars,etc.).
Pgina16de29
La intervenci segueix un model experiencial, entenent la salut en termes dactualitzaci dels potencials biopsicosocials, posant especial mfasi en el desenvolupament de la maduresa de les persones com a cam per a la seva autonomia i llibertat en la presa de decisions(Pubill,M.J,aFeixas2010).Lesintervencionsexperiencialspotencienlacapacitat dedecidirlliureiresponsablementdelespersones,treballantelquisnicomesposicionen davantlarealitat,enaquestcaselconsumdedrogues.Peraquestmotiuenaquestprojecte posem especial mfasi en la valoraci que els alumnes fan de la seva responsabilitat, posicionantsecomainvestigadorsidecidintquinaslasevamiradaalrespecteenhaverho deplasmarenformatdereportatge.Daltrabanda,elformataudiovisualfaelprojectems ldic,propiciantlasevacollaboraciimotivaci,alavegadaqueensajudaafereducaci meditica amb els alumnes. El fet que es vegin implicats en la producci i muntatge dun missatgeaudiovisual,faqueespuguinformarunaopinimscrticadavantlainflunciade lapublicitat(tabacialcoholprincipalment)ielsmitjansdecomunicaci. Dins el treball en equip a ms a ms, hauran daprendre a compartir les seves opinions, posicionarseiautoregularse,habilitatssocialsperalavidaimportantsenlaprevencidel consumdedroguesjaquefomentenlasevacapacitatderesistnciaalapressigrupalen situacions de risc. Els debats promouen tamb la seva capacitat dexpressi i vivncia emocional,fentqueexpressinverbalmentaquellescreencesivalorsatributsalesdrogues, aliniciialfinaldelprojecte.Elfetqueaquestsdebatstinguinllocenaquestsdosmoments fomenta la seva autoreflexi, ja que, en cas que shagin modificat les seves creences, ells mateixossadonarandelcanviqueaquesteshanfetalllargdelessessionsgrciesaltreball fetialincrementdelainformacidequedisposaven. Laintervencipsicolgicaperseguirqueellsexpressinlessevesinquietuds,queentenguini acceptinelsriscosdelconsumdedroguesassumintlaresponsabilitatdelessevesaccions,i que aprenguin a posicionarse davant els desitjos aliens evitant la pressi grupal i prenent decisionsprpies.Durantelsdebatsestreballaranlespolaritats,fentgrupsqueshaginde
5
http://www.aspb.es/quefem/docs/FRESC_2ESO_14anys_2008.pdf Pgina17de29
posicionarafavoroencontradelconsum,deformaqueelsalumneshagindetreballarles incongruncies,elsvalorsinormesassociadesalesdrogues. 3.5.Planificacioperativadelesintervencions

SESSI CONTINGUTS OBJECTIUS
Reuniinicial.Recollidadinformaciinicialsobreelsalumnesparticipants.Lequipimplicat determinarquinessnlesnecessitesconcretesdelgrupiquinhadeserlenfocamentdelprojecte. Introduccialprojecte.Escomenarla Sessi1 Debati enquesta sessiambunaenquestaannimasobre consumdedrogues.Seguidamentesfar unaintroduccialprojecteiundebat participatiusobrelesdrogues.Repartiment delaguiadidctica. Introduccialatcnica.Enaquestasessies Sessi2 Formacien audiovisuals farunapetitaformacisobrellenguatge audiovisual,tipusdeplans,gui,illuminaci, comagafarlacmera,significatsenel muntatge. Apartirdaraestreballarenpetitsgrupsde 5o6persones.Cadagruphaurdescollir Sessi3 Grupsitemes perconsensuntemarelacionatambel consumdedroguesdelquefarunapetita recerca,apartirdelaqualplantejar desprselseudocumental. Sessi4 Recerca Enaquestasessielsalumnescomptaran amblaparticipacidelainfermeradelPsiE perpoderferpreguntesienfocarlarecerca. Sensibilitzacirespecteel consumdedrogues Promourelaconscienciaci Aprenentatgecooperatiu Recercapergrups.Treballdinslaula. Sensibilitzacirespecteel consumdedrogues Aprenentatgecooperatiu Sensibilitzacirespecteel consumdedrogues Educacimeditica Identificacidecreencesi valorsatributspreprojecte Recollidadinformaci quantitativa(enquestes)
Sessi5 Recerca
Pgina18de29
ElenaMartinAyalaCarolinaOntiverosOrtiz Elsequipshaurandeplantejarelseuprimer gui.Quinaspectedelarecercasms Sessi6 Gui interessant?Quvolendestacar?Com plantejareltemaperqualtresnoispuguin entendreelqueellshanaprsdurantla recerca? Avaluacideprocs.Enaquestpunttindrllocunareunidelsprofessionalsimplicatsper avaluarelprocsdelprojecteielspuntsdeconflicteenqushadereforarlaintervenci.Ja haurempogutdetectarlescreencesivalorsqueelsalumnesatribueixenalconsumdedrogues, informaciqueensajudaraenfocarlaintervencidelasegentsessi. Sessi7 Gui Esdnaordrealainformacirecollida.Ens volemreplantejaralgunpunt?Pensemque sernecessarialguntestimonioentrevista? Plantejamentdelesnecessitatsdelrodatge. Femunaplanificacidelordredegravaci delesescenes. Anemarodar.Esfanentrevistes,espotanar Sessi9 Rodatge avisitarunCAS,etc.Elsalumneshaurande desenvoluparhabilitatscomaentrevistadors iencarregatsdelasevarea. Educacimeditica Aprenentatgecooperatiu Identificacidecreencesi valorsatributsalconsum Aprenentatgecooperatiu Promourelaconscienciaci
Sessi8 Planificaci
Educacimeditica Aprenentatgecooperatiu Educacienhabilitatssocials Promourelaconscienciaci Educacimeditica Promourelaresponsabilitaten eltreballenequip Educacienhabilitatssocials Promourelaconscienciaci Educacimeditica Promourelaresponsabilitaten eltreballenequip
Anemarodar.Esfanentrevistes,espotanar Sessi10 Rodatge avisitarunCAS,etc.Elsalumneshaurande desenvoluparhabilitatscomaentrevistadors iencarregatsdelasevarea. Primerasessidemuntatgedelesimatges. Sessi11 Muntatge Elsalumneshaurandedecidirquina informacislamsidniaperaexplicarel seutreballderecerca,comshade presentar,etc.
Educacimeditica Aprenentatgecooperatiu
Pgina19de29
ElenaMartinAyalaCarolinaOntiverosOrtiz Sessi12 Muntatge Finalitzemelmuntatge Esvisionenelsreportatgesiesfaunltim Sessi13 Visionatgei debat debatapartirdetotelqueshaaprsalllarg delsemestre.Reflexientornelconsumde droguesielsconeixementsnousqueno sabienoquehandetectatcomacreences falses. Elsparticipantsavaluaranelprojecteamb lequipprofessionalimplicat,fent Sessi14 Avaluacifinal suggerimentsicomentarissobreelprocs. Alfinaldelasessitornaranaomplir lenquestasobreconeixementsdeconsum dedrogues. Avaluacideresultats.Reunidelequipimplicatperanalitzarelsresultatsobtingutsicomparar aquestsambelsobjectiusinicialsiamblesimpressionsrecollidesdelsalumnes. Educacienhabilitatssocials Recollidadinformaci quantitativa(enquestes) Educacimeditica Aprenentatgecooperatiu Identificacidecreencesi valorsatributs Educacienhabilitatssocials Promourelaconscienciaci Sensibilitzacirespecteel consumdedrogues
3.6.Pressupost Elpressupostdelprojecteimplicaelsalaridelsprofessionalsquenoformenpartdelcentre escolar, lloguer de material tcnic i producci dels materials didctics generats per al projecte.Aquestpressupostshafetenbaseaunaclassede20nensqueesrepartirienen4 grupsde5alumnes.Elsalaridelequipdocentdelescolanoestencomptejaqueforma partdelpressupostdelcentreeducatiu.
CONCEPTE Salaridelpsiclegdurantels3mesosdelprojecte Lloguercmeresperalessessionsderodatge Producciguies Impressimaterial DVD UNITATS 3 8 2 25 4 COST/UNITAT 1200 35 450 35 2,5 TOTAL TOTAL 3600 280 900 875 10 5665
Pgina20de29
La referncia del preu del lloguer duna cmera de vdeo amb disc dur de 30GB SONY (1 cmos) s de lempresa http://www.zeroiu.com. Es lloguen 4 cmeres pel primer dia de rodatgei4mspelsegondia,pertantsn8unitats.Aquestcostespotreduirsielcentreja disposadematerialperalagravaci. Laproduccidelesguiesafectaalinicidelprojecte,encasqueaquestestorniaimpartir lany segent, aquest cost es podr eliminar del pressupost. Els preus de la impressi del material sn en funci als preus de http://www.vistaprint.es/folletos.aspx El cost de la produccidaquestssreferitalestarifesdedissenydehttp://www.carolinaontiveros.es
4.AVALUACI
4.1.Objectiusdavaluaci Lavaluaci del projecte permet detectar quins sn els punts forts i les deficincies del procs, permetent aix recollir informaci per avaluar la seva efectivitat i eficcia. Els objectiusavaluatiusqueensplantegemsn: 1. Comprovarlefectivitatieficciadelprojecteenrelacialsobjectiusievolucidel grupdiana. 2. Compararelqueshaviaprevistinicialmentambelsresultatsobtinguts,ianalitzar quinesvariableshaninflutenaquestprocs. 3. Integrarlavaluaciisuggerimentdelsalumnes. 4. Reformular el projecte en funci dels xits o fracassos per a futures intervencions. 4.2 Sistemesdavaluaci
Pgina21de29
Recollidadinformaci.Alinicidelprojecteesfarunaenquestaalsalumnessobreestilsde vidarelacionatsambelconsumdedroguesqueserveixipervalorarlescreencesdaquests envers el consum i enfocar les primeres sessions. Daltra banda el psicleg recollir informacisobreelsalumnesparticipantsatravsdelprofessoratdelcentrequelajudina determinarlesnecessitatsdelgrup. Avaluacidelprocs.Ameitatdeprojectetindrllocunareunidelsprofessionalsimplicats per avaluar el procs del projecte i els punts de conflicte en qu sha de reforar la intervenci,determinantsi: Existeixunbonnivelldemotivacienelsalumnes. Elsestudiantsvanadquirintcomportamentsipuntsdevistaresponsables. Elgrupescoordinabitreballaenequipdeformacooperativa. Elsconeixementsrespecteelconsumdedroguessnmsslidsamesuraque savanaenlactivitat. Lequipprofessionalintervperassessorariorientarsobrecreencesi/ovalors atributsalconsum. Deteccidedificultatsiconflictesenelprocs. Avaluacideresultats.Uncopfinalitzat,tindrllocunareunidelequipambelsalumnes, enquseranellsmateixoselsavaluadors.Enaquestasessiescercarqueexposinlesseves impressionsverselprojecte,expectatives,canvisdactitud,suggerncies,etc.Posteriorment estornarareunirlequipimplicatperanalitzarelsresultatsobtingutsicompararaquests amb els objectius inicials i amb les impressions recollides dels alumnes, les dificultats sorgides en el procs, diferncies entre alumnes, estudiant amb cura cada cas, variables a millorar, etc. Es valorar tamb la motivaci i implicaci tant de lequip docent com dels alumnesdurantelprocs. Les enquestes recollides durant la primera i ltima sessi ens donen informaci sobre el canvi de coneixements promogut pel projecte que shaur de sotmetre a anlisi estadstic peraavaluarelsresultatsquantitatiusdelprojecte.
4.3Conclusionsdelavaluaci Enfuncidelesavaluacionsprvies,shaurdanalitzarsielprogramaestbenformulatisi realment resulta efectiu per als objectius proposats inicialment i sadequa al grup diana. Hauremdetenirencomptelainformacipreposttestdelesenquestes,lesimpressionsde lequip professional, els indicadors del centre sobre consum dels joves, aportacions i suggerimentsdelsalumnes,etc.Apartirdaqushaurdedecidirsicalunreajustamentdels objectius del projecte o de les intervencions dins aquest, o si el projecte no respon a les necessitatsdelcentreipertantnoquedasuficientmentjustificat.Encasqueelprojectees plantegiperanyssuccessius,shaurandintegrarelsresultatsdaquestaavaluaci. Undelsaspectesatenirencompteenaquestprojecteselregistreaudiovisualquequeda deltreballparticipatiudelsalumnes.Enfuncidelesdecisionspresesperlequipimplicat,es potplantejarladifusidaquestmaterialounvisionatgealcentreescolaralqualespuguin convidar altres cursos i les famlies dels alumnes participants. Pensem que aix pot donar continutatalprojecte,amsdereforarleshabilitatssocialsilautoestimadelsalumnes.
REFERNCIESperdatadepublicaci EuropeanCommissionJustice.(2011).Drugcontrolpolicy.[Enlnia].RecuperatDesembre 2011ahttp://ec.europa.eu/justice/antidrugs/ Kuri,S;Negrete,D;deVelasco,SE;Huesca,JA;GomezMaqueo,E(2011)Evaluationofadrug abusepreventionprogramforadolescents.SaludMental.Vol34,nm1.pp2735.[Enlnia] RecuperatDesembre2011alaURL http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=58220040004 OrganizacinMundialdelaSalud.(2011).Plandeaccinregionalsobresaludde adolescentes.[Enlnia].RecuperatDesembre2011a http://www.paho.org/spanish/ad/fch/ca/caplandeaccion.pdf Ricard,M.(2011).Losporqusdelconsumodedrogas.Educacinenvalores.[Enlnia]. RecuperatDesembre2011ahttp://www.educacionenvalores.org/spip.php?article2174 Segovia,N;Gonalves,M,(2011)SchoolSpacesforthePreventionOfDrugAddiction:View ofSchoolPrincipals.REVISTALATINOAMERICANADEENFERMAGEM.Vol19,nmespecial, pp782788.[Enlnia]RecuperatDesembre2011alaURL http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104 11692011000700016&lng=en&nrm=iso&tlng=es Feixas,G.(coord.)(2010)Tcniquesd'intervenciitractamentpsicolgic(materialdocent). Barcelona:FUOC Lpez,S;Rodrguez,JL(2010)Riskandprotectivefactorsinadolescentsdruguse,and differencesbyageandsex.Psicothema,Vol.22,nm4,pp.568573.[Enlnia]Recuperat Desembre2011alaURLhttp://www.psicothema.com/resumen.asp?id=3768
Ramos,P;Pasarn,M.I(2010)FemSalut!GuiadepromocidelaSalutalEscola.Barcelona: AgnciadeSalutPblicadeBarcelona.[Enlnia]RecuperatDesembre2011alaURL http://www.aspb.es/quefem/docs/Fem%20salut.pdf UNED.(2010).PortaldecursosabiertosdelaUNED.TiposdeDrogas.[Enlnia].Recuperat Desembre2011ahttp://ocw.innova.uned.es/ocwuniversia/EducacionVial/efectode alcohollasdrogasyotrassustanciasenlaconduccion/cap3 AgnciadeSalutPblicadeBarcelona(2009)PladaccisobredroguesdeBarcelona2009 12.Barcelona:ASPB.[Enlnia]RecuperatDesembre2011alaURL Martnez,DP;Pallars,J;Barruti,M;Espluga,J;Canales,G(2009)Observatoridenous consumsdedroguesenlmbitjuvenil.Barcelona:FUNDACINIGENUS Rodrguez,J.(coord.)(2008)Avaluaciitcniquesdintervencisocial(materialdocent). Barcelona:FUOC Redolar,R.(2008)Cerebroyadiccin..Barcelona:Ed.UOC ServeideSalutPblicaiConsumdelAjuntamentdeGranollers(2008)GranollersAcci MunicipalenelConsumdeDrogues.Documentmarc20072010.[Enlnia]Recuperat Desembre2011alaURLhttp://www.sobredrogues.net/quiso/gram DepartamentdeJoventutdelAjuntamentdeBarcelona(2006)PlaJoveBCN,pladirectorde lapolticadejuventut20062010.[Enlnia]RecuperatDesembre2011alaURL http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/plajovebcn02.306.pdf UniversidadNacionalAutnomadeMxico.(2006).Efectosdelasdrogas.[Enlnia]. RecuperatDesembre2011ahttp://www.acatlan.unam.mx/medicos/drogadiccion/40/
InstitutoNacionalsobreelAbusodeDrogas(2004)Cmoprevenirelusodedrogasenlos niosylosadolescentes.Maryland(EUA):DepartamentodeSaludyServiciosHumanosde losEstAdosUnidos.[Enlnia]RecuperatDesembre2011alaURL http://drugabuse.gov/pdf/prevention/RedBook_spanish.pdf DiarioOficialdelaUninEuropea.(2003).RecomendacindelConsejode18dejuniode 2003relativaalaprevencinylareduccindelosdaosparalasaludasociadosala drogodependencia.[Enlnia].RecuperatDesembre2011ahttp://eur lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2003:165:0031:0033:ES:PDF DiarioOficialdelaUninEuropea.(2003).ResolucindelConsejode27denoviembrede 2003sobrelaimportanciadelpapelquedesempeanlasfamiliasenlaprevencindel consumodeestupefacientesporlosadolescentes.[Enlnia].RecuperatDesembre2011a http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/legisla/pdf/legislaIN37.pdf Len,J.M.(2003).Psicologiadelasalutilaqualitatdevida.Barcelona:FUOC
ANNEX
Taula1.Evolucidelesprevalencesdeconsumdedroguesentreelsestudiantsdeducaci secundriade1418anys(%).Catalunya,19942008
Algunavegadaalavida Tabac Alcohol Cnnabis xtasi(1) Cocana Allucingens Amfetamines/speed Inhalants GHB(xtasilquid) Herona Hipnosedants(2) Hipnosedants(3)
1994 67,0 86,2 26,8 4,4 2,4 6,3 5,0 3,2 0,3 ** 6,8
1996 68,7 83,6 33,7 8,4 4,5 9,5 7,5 5,3 ** 0,4 ** 6,5
1998 67,1 83,4 33,4 5,0 6,8 5,1 5,9 5,0 ** 0,7 ** 7,4
2000 67,1 76,7 37,6 6,2 6,0 4,6 3,0 4,5 ** 0,3 ** 7,4
2002 63,1 71,1 42,3 5,5 6,7 3,7 3,8 3,8 ** 0,4 ** 7,3
2004 65,2 77,1 47,2 4,7 8,7 5,5 4,4 4,2 ** 0,6 ** 7,4
2006 53,0 82,5 45,8 3,7 6,9 5,3 3,7 3,7 1,9 1,1 16,3 10,1
2008 51,0 80,0 39,5 2,8 5,2 3,4 3,0 2,3 0,7 0,7 20,0 10,5
(1)xtasi:xtasiidroguessinttiquesambefectessimilars. (2)Tranquillitzantsisomnfersambreceptamdicaosense. (3)Tranquillitzantsisomnferssensereceptamdica. (**)Acausadelespreguntesdelsqestionarisdelesenquestes19942004,aquestesdadesnoesvanpoderanalitzar. Font:SubdirecciGeneraldeDrogodependncies.AnlisidESTUDES19942008.ObervatorioEspaolSobreDrogas(DGPNSD).
Taula2.Edatmitjanadinicideconsumdesubstnciespsicoactivesentreelsestudiants deducacisecundriade1418anys,segonselsexe(edatmitjanaenanys).Catalunya, 2008 Substncia Homes Dones Total Tabac 13,4 13,5 13,5 Tabac(consumdiari) 14,5 14,4 14,4 Alcohol 13,9 14,0 13,9 Alcohol(consumsetmanal) 15,2 15,1 15,1 Hipnosedants(1) 13,4 14,1 13,9 Hipnosedants(2) 13,8 14,7 14,4 Cnnabis 14,5 14,6 14,5 Cocana 15,2 15,6 15,4 Herona 14,2 14,2 14,2 Amfetamines/speed 15,2 15,6 15,4 Allucingens 15,1 15,7 15,3 Inhalants 14,1 13,2 13,9 xtasi 14,9 15,1 15,0
Pgina27de29
GHB
15,2
14,3
15,0
(1)Tranquillitzantsisomnfersambreceptamdicaosense. (2)Tranquillitzantsisomnferssensereceptamdica. Font:SubdirecciGeneraldeDrogodependncies.AnlisidESTUDES2008.ObervatorioEspaolSobreDrogas(DGPNSD).
Taula3.Prevalenadeconsumdesubstnciespsicoactivesentreelsestudiantsdeducaci secundriade1418anysenelsltimsdotzemesos,segonsledat(percentatges). Catalunya,2008Edat(anys) 14 15 16 17 18 Tabac 31,6 37,9 44,5 54,1 55,3 Alcohol 51,7 64,1 77,2 82,9 76,8 Hipnosedants(1) 9,2 9,2 10,8 14,5 16,7 Hipnosedants(2) 5,9 4,8 6,9 6,0 7,0 Cnnabis 19,2 25,6 39,5 49,0 48,1 xtasi 1,6 1,2 1,5 3,1 4,4 Allucingens 1,2 2,0 2,4 3,4 2,8 Amfetamines 0,4 1,3 1,6 4,4 3,7 Cocana 1,8 2,7 2,9 4,3 6,5 Herona 1,1 0,3 0,6 0,2 0,5 Inhalants 1,7 0,8 1,6 1,8 3,0 GHB 0,9 0,3 0,6 0,4 1,2
(1)Tranquillitzantsisomnfersambreceptamdicaosense. (2)Tranquillitzantsisomnferssensereceptamdica. Font:SubdirecciGeneraldeDrogodependncies.AnlisidelEncuestaestatalsobreusodedrogasenenseanzassecundarias(ESTUDES) 2008.ObervatorioEspaolSobreDrogas(DGPNSD).
Taula4.Riscpercebutenfrontdediferentsconductesdeconsumdedroguesentreels estudiantsdeducacisecundriade1418anys(percentatgequepensaqueaquesta conductapotcausarbastantsomoltsproblemes).Catalunya,2008 Consumirne Consumirne Espordicament(1) Habitualment(2) Tabac(a) 84,5 Alcohol(b) 50,0 Alcohol(c) 56,7 Cnnabis 46,3 80,4 Hipnosedants(d) 33,9 71,0 xtasi 73,0 84,7 Cocana 75,0 83,4 Herona 74,4 84,9
(1)Espordicament:unavegadaalmesomenysfreqentment (2)Habitualment:unavegadapersetmanaomsfreqentment
Pgina28de29
(a)Fumarunpaquetdetabacdiari (b)Prendre5o6canyesocopeselcapdesetmana (c)Prendre1o2canyesocopescadadia (d)Hipnosedants:tranquillitzantsosomnfers Font:SubdirecciGeneraldeDrogodependncies.AnlisidelEncuestaestatalsobreusodedrogasenenseanzas secundarias(ESTUDES)2008.ObervatorioEspaolSobreDrogas(DGPNSD).
Taula5.Prevalenadusuarisdedroguesil.legalsresidentsaBarcelona,ambdistricte municipalconegut,1994 DistricteMunicipal N Taxa CiutatVella 1.653 434,0 Eixample 1.399 109,0 SantsMontjuc 1.344 153,0 LesCorts 374 79,9 Sarri 619 81,8 Grcia 603 97,5 HortaGuinard 1.067 112,0 NouBarris 1.383 144,0 SantAndreu 942 126,0 SantMart 1.172 109,0 Total 10.568 103,0
Noconstaeldistrictemunicipalderesidnciaen865casos ForadeBarcelona,12. Nota:taxes/10.000hab.ianyreferidesalapoblacide1549anys. Font:SIDB
Pgina29de29

Projecte de Prevenció en El Consum de Drogues

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte de Prevenció en El Consum de Drogues

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTEDEPREVENCIENELCONSUMDEDROGUESEN ADOLESCENTSESCOLARITZATSAUNCENTREPBLICDE CIUTATVELLA

PACdeSntesiPsicologiadelasalutilaqualitatdevida ElenaMartinAyala CarolinaOntiverosOrtiz

NDEX 1.INTRODUCCITERICA .............................................................................. 2

REFERNCIESperdatadepublicaci..............................................................24 ANNEX ..........................................................................................................27

posicionarafavoroencontradelconsum,deformaqueelsalumneshagindetreballarles incongruncies,elsvalorsinormesassociadesalesdrogues. 3.5.Planificacioperativadelesintervencions

(1)Tranquillitzantsisomnfersambreceptamdicaosense. (2)Tranquillitzantsisomnferssensereceptamdica. Font:SubdirecciGeneraldeDrogodependncies.AnlisidESTUDES2008.ObervatorioEspaolSobreDrogas(DGPNSD).

You might also like