Programa Electoral de Convergència I Unió: Octubre Del 2011

PROGRAMA ELECTORAL DE CONVERGNCIA I UNI
ELECCIONS GENERALS NOVEMBRE 2011
Octubre del 2011
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011
NDEX
1. INTRODUCCI. 2. REACTIVAR LECONOMIA PRODUCTIVA I CREAR OCUPACI 2.1 Reactivar leconomia: 2.1.1 Revisi de la Poltica Fiscal per guanyar en equitat i estimular el creixement. 2.1.2 Poltica Financera. 2.1.3 Reformes estructurals. 2.1.4 Poltiques econmiques en favor de les Pimes. 2.1.5 Ms poltica industrial: internacionalitzaci, innovaci. 2.1.6 Impulsar el sector terciari: el comer, el turisme i els serveis a les persones. 2.1.7 Agricultura, ramaderia i pesca sostenible i competitiva. 2.1.8 Infraestructures eficients per a la competitivitat del pas. 2.1.9 Lenergia: un sector clau. 2.1.10 El Medi ambient i la lluita contra el Canvi Climtic: una oportunitat. 2.2 Mantenir locupaci i crear nous llocs de treball. 2.2.1 Pla de Xoc: Generar condicions per tornar a crear ocupaci, especialment entre els joves 2.2.2 Avanar cap a la Flexiseguretat: un mercat de treball ms flexible i ms segur 2.2.3 Configurar un Marc Catal de relacions laborals 2.2.4 Altres mesures destinades a autnoms i emprenedors 2.2.5 Promoure la salut laboral i evitar els accidents de treball. Prevenci de riscos laborals 2.2.6 Un mercat de treball ms inclusiu i menys discriminatori, i suport a leconomia social
3. POLTIQUES DE BENESTAR DAVANT LA CRISI PER A REFORAR LA COHESI SOCIAL I LA IGUALTAT. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. Pensions. Gent Gran. Atenci les situacions de dependncia i promoci de lautonomia personal. Persones amb discapacitat. Famlia: conciliaci de la vida familiar, serveis a les famlies. Infncia. Salut. 1
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 3.7. 3.8. 3.9. 3.10. 3.11. 3.12. Habitatge. Cultura. Igualtat. Lluita contra la pobresa i per a la inclusi social. Poltiques dimmigraci. Esports.
4. EIXOS DE FUTUR. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. Educaci. Universitats. Emancipaci: treball, habitatge, participaci. Medi Ambient, sostenibilitat i Canvi Climtic. 4.4.1. Catalunya administraci ambiental nica 4.4.2. Canvi Climtic i poltica energtica: cap a una economia baixa en carboni i emissions 4.4.3. Recursos naturals, biodiversitat i residus Recerca, Desenvolupament, Innovaci. Societat del Coneixement (TIC). Responsabilitat Social de les Empreses. Promoure la iniciativa de la societat civil: mecenatge, suport al Tercer Sector. Racionalitzaci horria.
4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9.
5. QUALITAT DEMOCRTICA. 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. Regeneraci democrtica. Sistema electoral. Administraci Pblica. Transparncia i rendici de comptes. Respostes des de la poltica a la governana. Reforar la seguretat. Justcia.
6. EUROPA I EL MN. 6.1. 6.2. 6.3. Uni Europea. Seguretat i defensa. Cooperaci internacional per al desenvolupament.
UNA NOVA ETAPA DE LA POLTICA CATALANA A MADRID. 1. Pacte Fiscal. 2. Defensa de la llengua catalana i del carcter pluricultural de lEstat. 3. Elements bsics del model lingstic escolar a Catalunya. 4. Reivindicaci de les competncies a exercir per la Generalitat.
1. INTRODUCCI
INTRODUCCI
CiU te com a prioritat Catalunya. En aquest moments tenim el repte de fer front a la crisi i a la destrucci docupaci mitjanant linici duna nova etapa. Catalunya te futur, per necessita ms capacitat dactuaci i dautogovern per incidir en la reactivaci, en la creaci docupaci i en la consolidaci de lestat del benestar. La darrera legislatura ha representat el punt dinflexi en lencaix de Catalunya a lEstat. La sentncia del Tribunal Constitucional contra lEstatut dAutonomia, les actuacions del govern, de loposici i dels tribunals en relaci al model educatiu catal i sobretot la precipitada i excloent reforma constitucional daquest estiu, reafirmen la necessitat dendegar una nova etapa en la poltica catalana a Madrid. A Catalunya aquesta nova etapa ja es va iniciar lany passat amb la victria electoral de CiU, i lassumpci per part dArtur Mas de la Presidncia de la Generalitat. El nostre pas torna a estar governat per una fora inequvocament nacionalista. Ara, el catalanisme poltic, que sempre ha estat motor de canvi, de progrs i de modernitat, senfronta al gran repte de lluitar contra la profunda crisi econmica que afecta la nostra societat. Com que aquesta afecci tamb es posa de relleu en el desprestigi de la poltica i de les institucions, cal igualment actuar de forma decidida per recuperar la confiana dels ciutadans. I, tanmateix el catalanisme sha dimplicar de ple en la construcci del futur dels catalans, assumint els reptes del nou millenni i plantejant-hi solucions. CiU ha jugat, els darrers 33 anys, un paper molt destacat a les institucions estatals. La nostra implicaci en la formulaci i laprovaci de la Constituci i en la consolidaci de la jove democrcia en va ser un primer exemple. Des daquella primera etapa fins a lactualitat hem realitzat una ms que generosa aportaci, que sha posat de relleu tant durant les majories absolutes dun o altre partit espanyol, com, sobretot, quan hem garantit la governabilitat mitjanant acords destabilitat. Aquesta implicaci en la poltica espanyola ens ha donat un indubtable prestigi, que, no obstant, en massa ocasions no ha estat ni valorat ni correspost quan hem formulat les ms que legtimes demandes dautogovern per a Catalunya. Lacci poltica de CiU a les institucions de lEstat t com a objectiu prioritari Catalunya, i, especialment, en la demanda dun pacte fiscal que garanteixi els recursos necessaris per reactivar la economia catalana, crear ocupaci i mantenir la cohesi social en temps dextremes dificultats.
Els nostres compromisos sectorials els formulem agrupats en quatre grans objectius que pretenen: Reactivar leconomia productiva i crear ocupaci.
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Formular poltiques de benestar per reforar la cohesi social i la igualtat doportunitats. Respondre als reptes de futur. Plantejar mesures de qualitat democrtica.
La voluntat de CiU de tenir un paper molt actiu en el mn es fa palesa a travs de propostes per dissenyar la poltica de presncia catalana en les institucions internacionals, amb un mfasi especial en la poltica europea, en lentorn mediterrani i en la cooperaci internacional. Tot el programa respon a plantejaments de major capacitat dautogovern i demancipaci nacional, per s evident que dediquem una atenci preferent a aquelles qestions que presidiran lacci de CiU a Madrid en aquesta nova etapa que ara senceta: el pacte fiscal, la defensa de la llengua catalana i del model educatiu i el desenvolupament de la capacitat dautogovern de Catalunya. En temps complexos cal refermar les conviccions, actuar amb major audcia i respondre eficament als reptes de la societat catalana. En temps complexos, Catalunya no pot renunciar a les seves legtimes aspiracions. s amb aquest esperit que la poltica catalana que CiU portar a terme a Madrid enceta la nova etapa.
2. REACTIVAR LECONOMIA I CREAR OCUPACI
2. REACTIVAR L ECONOMIA PRODUCTIVA I CREAR OCUPACI
Obrir un nou futur econmic per Catalunya s lhora dobrir un nou futur econmic per Catalunya. Per fer-ho, la iniciativa poltica no pot ser de continutat, sin de canvi. Ens cal renovar el contracte social que mantenim la societat i els governants. Cinc grans canvis que exigim des de Catalunya: a) El Pacte Fiscal Cal canviar les relacions financeres entre Catalunya i Espanya a travs del Pacte Fiscal que aporti un millor finanament per Catalunya. Cal que una part ms important dels impostos que paguen els catalans segueixin a Catalunya per una qesti de justcia i de millora de lEstat del benestar (veure apartat sobre Pacte Fiscal). b) Austeritat i eficincia a lAdministraci central Hem de canviar la dinmica de despesa i endeutament de ladministraci central. Generar dficit va contra les generacions futures, lobjectiu ha de ser minimitzar el dficit. En 4 anys, entre el 2008 i el 2011, el pagament dinteressos pel deute de lEstat ha crescut un 65%, des dels 16.600 milions deuros als 27.400 milions deuros. Pel 2012 el pagament dinteressos superar els 33.000 milions deuros, xifra superior a tot el que es paga en prestacions datur o a tot el pressupost no financer de la Generalitat. Cal tallar darrel aquesta evoluci perversa que imputa a generacions futures la factura del nostre benestar. LAdministraci central ha de ser ms petita i ms eficient, ms austera. Cal racionalitzar-la, eliminant-ne organismes i derivar en la Generalitat tota ladministraci perifrica. Reformar la Constituci per equilibrar els comptes pblics lany 2020, no ens serveix a curt termini. Pagar ms de 30 mil milions deuros anuals en interessos desestructura la totalitat de poltiques econmiques i socials de lEstat. Per aix cal avanar rpidament cap a la minimitzaci del dficit, amb dues niques cauteles: no malmetre lEstat del benestar i deixar marge per estimular el creixement econmic. En els propers 4 anys caldr aprimar ladministraci central a travs de: la fusi i supressi dorganismes, la transferncia a les CCAA de la seva administraci perifrica i a travs de laplicaci de poltiques dausteritat i eficincia.
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Cal reduir el nombre de ministeris a ladministraci central. Proposarem la integraci del Ministeri de Cincia i Innovaci en el Ministeri dIndstria i la supressi dels ministeris de Cultura, de Sanitat i dAfers Socials, els quals en els tres casos gestionen competncies que corresponen a les CCAA. En el cas de la sanitat, les competncies regulatries poden ser desenvolupades des duna secretaria general depenent del Ministeri dEconomia. La reducci del dficit tamb ha de venir per una profunda revisi de les finalitats que compleix el sector pblic empresarial de lEstat. Caldr privatitzar aquelles participacions, ens o empreses pbliques que no es considerin estratgiques pel sector pblic
c) Ms creixement: Liquiditat i creaci docupaci Hem de canviar la poltica econmica per reforar els estmuls al creixement i a la creaci docupaci. Per retallar el dficit no nhi ha prou amb lausteritat en la despesa pblica, calen ms ingressos. La clau est en ajudar leconomia productiva a crixer, facilitar-li liquiditat i crear ocupaci, ser aquesta la via que ms recursos reportar a la hisenda pblica per minorar el dficit i el deute. Finanament a les pimes, estmuls a la reinversi i a la innovaci, suport a la internacionalitzaci, un pla de xoc per a la creaci docupaci i una reforma laboral que reforci la flexiseguretat, tal com proposa la Uni Europea. Aquests sn els eixos de limpuls al creixement.
Per CIU, ser el creixement econmic el que ens retorni la normalitat laboral, econmica, social i pressupostria a la nostra societat. Per aix caldr estimular totes les potencialitats i capacitats de la societat civil, conjuntament amb les del sector pblic i generar un entorn favorable a la productivitat i competitivitat per tal de propiciar la represa dun creixement econmic sostenible i de llarga durada. Ms creixement a travs de la poltica fiscal: La revisi de la fiscalitat ha dapostar per la moderaci fiscal i per reduir impostos a la inversi, a la reinversi i a la creaci docupaci. Ms creixement a travs de la poltica financera: La crisi ha collapsat el funcionament ordinari del sistema financer: Cal reestructurar el funcionament de lICO per apropar-lo i donar resposta a les pimes, tant per circulant com per la inversi. Cal reestructurar el funcionament dels organismes pblics de finanament per tal que siguin ms eficients al servei del creixement i la competitivitat.
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Cal aprofitar els recursos pblics del FROB perqu les caixes beneficiries instrumentalitzin el finanament pblic cap a pimes. Cal posar en marxa vies de finanament alternatives a les entitats financeres, com ara els inversors de proximitat o business angels, els mediadors de crdit, el capital risc, els mercats alternatius borsaris, els prstecs preferents, o els instruments daval de les Societats de Garantia Recproca per a les pimes. Ms creixement a travs de la poltica laboral: bonificacions de fins el 100% de les cotitzacions socials a la contractaci de noves ocupacions i atorgament duna subvenci de 5.000 per cada nou contracte estable. Ms creixement a travs de la poltica administrativa: s important poder crear una empresa en 24 hores, per encara ho s ms garantir una permanent simplificaci administrativa en la operatria de les empreses amb lAgncia Tributaria, amb comptabilitats simplificades per les pimes, o respecte la presentaci dels comptes al registre. Exigirem que es legisli per les pimes i que per cada nova normativa sen derogui una altra com a mnim. Ms creixement a partir del suport als emprenedors: Suport financer, amb lnies especfiques per aquesta finalitat i suport fiscal i laboral. Fins que el nou emprenedor no facturi ms de 30.000 , amb un mxim de dos anys, estar exempt de tributaci per IRPF i Societats, a la vegada que gaudir duna bonificaci del 100% en les cotitzacions socials com autnom. Aquesta ser tamb una via important daflorament deconomia submergida. Ms creixement a travs de la innovaci i la internacionalitzaci. Una i laltra sn els motors de la recuperaci econmica i del canvi de model productiu que experimenta Catalunya
d) Innovaci i poltica industrial Hem de canviar la visi sectorial de la promoci de lactivitat productiva. El motor del nou futur econmic de Catalunya est en la innovaci, tant pels sectors tradicionals com pels nous sectors. I la innovaci tindr forma de nous productes i serveis o de nous processos i vindr de la m de la formaci, de lexperincia o de la recerca i desenvolupament. Noms amb innovaci podrem entrar a nous mercats, ens internacionalitzarem, i podrem mantenir els mercats tradicionals catalans. La innovaci s la base de la poltica industrial del segle XXI.
e) Ms collaboraci pblic-privada Hem de canviar les relacions entre el sector pblic i el sector privat, ambds han de collaborar ms estretament en les activitats dinters general. Les institucions pbliques i ladministraci han de ser garants de dinters general, per la prestaci dels serveis a vegades s ms eficient gestionada per la iniciativa privada i la societat civil. s hora dactualitzar el contracte social entre ciutadans i administraci. Ens cal preservar i potenciar lestat del benestar de la manera ms eficient i aix requereix ms presncia de la societat civil i del tercer sector, ms collaboraci pblicoprivada.
2.2 REACTIVAR LECONOMIA 2.1.1 FISCALITAT Revisi de la poltica fiscal per guanyar en equitat i estimular el creixement La crisi ha desgavellat el sistema fiscal de lEstat, els ingressos recaptats no sajusten a les despeses anuals compromeses; tampoc s un sistema fiscal just, hi ha collectius que no tributen o que tributen poc en relaci a la seva capacitat; i des de la perspectiva europea, algunes figures fiscals estan poc harmonitzades amb Europa. Des de la moderaci fiscal, s el moment de fer una revisi del sistema fiscal per guanyar en equitat i per impulsar el creixement. Avanar en equitat significa que aquells collectius amb capacitat econmica, que avui tributen poc, passin a tributar dacord amb les seves possibilitats; significa tamb que la tributaci de les famlies amb fills i ascendents a crrec ha de ser ms moderada. Impulsar el creixement significa reduir impostos a la inversi, a la reinversi i a la creaci docupaci. Tamb significa atorgar un tractament ms favorable a lestalvi a llarg termini, element indispensable per reduir lactual endeutament pblic i privat. Des duna altra perspectiva, la lluita contra el frau i la millora de la seguretat jurdica del ciutad davant lAgncia Tributria tamb seran dos eixos dactuaci de CiU per disposar dun sistema fiscal ms equitatiu i just i per estimular el creixement.
Impost sobre la renda: Vetllarem perqu la base imposable reflecteixi adequadament la capacitat econmica dels contribuents, per tal de millorar la equitat de limpost.
10
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Caldr apropar la tributaci de les rendes del treball i del capital, especialment quan aquestes siguin a curt termini. Qualsevol reforma de lIRPF haur de prioritzar la millora del tractament fiscal a la famlia a travs de laugment dels mnims exempts aplicables a fills i ascendents, corresponents al tram estatal. Millorarem la neutralitat de la tributaci dels rendiments de les activitats econmiques, reduint les discriminacions existents per ra de tipologia dentitats jurdiques, ja sigui persona fsica en el cas dempresari individual, o b una societat.
Revisarem el sistema de mduls per adequar-lo a lactual situaci econmica i per reforar la seva utilitzaci en els casos dinici dactivitat. Les despeses en guarderia que tinguin les famlies seran dedubles en el tram estatal de lIRPF. Les despeses de pagament o copagament de prestacions per dependncia, com ara pagament de la residncia o dassistncia a domicili tamb seran dedubles en el tram estatal de lIRPF. Reintroduirem per a tots els contribuents, i no noms pels autnoms, de la deducci de les primes dassegurana mdica satisfeta pel contribuent i la seva famlia. En el cas de persones vdues que treballin, sestablir un mecanisme que eviti lacumulaci de la pensi de vidutat amb la resta de rendes, de manera que la pensi no es vegi afectada per la progressivitat. Recuperarem temporalment la deducci per habitatge habitual i el compte estalvi habitatge, durant el 2012, mentre hi hagi un sobre-estoc dhabitatges, per afavorir la seva reducci. Caldr reforar les deduccions per lloguer dhabitatge habitual per a tots els contribuents que no superin un nivell determinat de renda. Promourem la desgravaci del 100% de les quotes dels primers 150 euros donats a fundacions i entitats socials. Incrementarem les deduccions del 25 al 65% per les quantitats donades a mecenatge. Modificarem el sistema de retencions en els casos de famlies nombroses en qu noms treballi un cnjuge per tal de possibilitar que un contribuent pugui imputar-se la totalitat de les reduccions per nombre de fills, prvia renncia expressa del cnjuge. 11
Elevarem la quantia mxima dingressos que permeten aplicar la deducci per ascendent a un import superior a la pensi mnima. Aplicarem una exempci al nou emprenedor fins que no facturi ms de 30.000/any o durant els dos primers duna nova activitat.
Establirem bonificacions per a inversors de proximitat (business angels) com a sistema per a finanar la inversi necessria per a posar en marxa o expandir empreses.
Reclamarem una deducci de per les prdues de capital invertit del business angel si lempresa fa fallida en els 8 anys segents. Estendrem els beneficis fiscals existents per a la contractaci de treballadors amb discapacitat als empresaris per compte propi no constituts en societats.
Permetrem que els crdits hipotecaris tinguin el mateix tractament fiscal que els prstecs hipotecaris.
Promourem la modificaci de la part estatal de lIRPF per tal que les quantitats abonades per lempresa al treballador destinades a millorar la conciliaci de la vida laboral i familiar (guarderies, cangurs, serveis de lleure, ...) de les persones treballadores no siguin considerades rendiments en espcie a efectes de lIRPF
Reforma de lImpost sobre Societats Limpost sobre societats s un instrument de competitivitat fiscal per les economies europees, contribueix a atreure inversions estrangeres si es competitiu o b a deslocalitzar empreses del pas, si no ho s. Per Convergncia i Uni, cal procedir a una reforma de lImpost sobre Societats per simplificar limpost, reduir la crrega fiscal de les petites i mitjanes empreses, afavorir la reinversi, la capitalitzaci de les empreses i la creaci docupaci, a la vegada que reforar els estmuls a la innovaci tecnolgica i a la internacionalitzaci de les empreses. De manera concreta:
12
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Promourem reforma de limpost pensant en les pimes i amb un rgim especfic per a les grans. Tornarem a promoure la reducci dels tipus amb el doble objectiu dafavorir la competitivitat de les pimes i facilitar la competncia fiscal de lEstat espanyola a Europa. En concret proposem: o Microempreses: creaci dun nou tipus de 15% per a petites empreses amb un mxim de 5 treballadors i 2 milions deuros de facturaci. o Pimes. Abaixar el tipus del 25% al 20%, per a empreses amb un mxim de 50 treballadors i 12 milions deuros de facturaci. o Cooperatives 15%. o Mutualitats de Previsi Social 20% o Tipus general. Abaixar el tipus del 30% al 25%. Estimularem la millora de la solvncia i fons propis de les empreses a travs de la reducci de la tributaci a la capitalitzaci. Incentivarem fiscalment laccs de les PIMES al MAB (Mercat Alternatiu Borsari) com a via per a captar recursos propis per a finanar el seu creixement. Elevarem les deduccions per reinversi del 12 al 18%. Reforarem les deduccions per les despeses en R+D+i. Sn claus perqu la recerca i la innovaci siguin activitats estables en les empreses del pas. Cal implementar la deducci com a crdit fiscal. Mantindrem els incentius per despeses dedicades a afavorir la conciliaci de la vida familiar i laboral dels seus treballadors i treballadores i millorarem el rgim introduint, per exemple, bonificacions fiscals per a les empreses que tenen llars dinfants de 0 a 3 anys. Impulsarem beneficis fiscals per a les empreses que facilitin als seus treballadors i familiars la prestaci de serveis personals, com ara la cura dels fills, el suport escolar, latenci a les persones grans i les persones en situaci de dependncia, la millora de la formaci, les reparacions a la llar, etc. Prorrogarem, ms enll del 2011, les deduccions per despeses de formaci professional, almenys per les pimes. Per promoure les sinrgies en R+D+i entre els diferents agents del sistema, els contractes entre petites i mitjanes empreses i universitats, centres tecnolgics i de recerca tindran la consideraci dinversi en R+D+i.
13
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Establirem bonificacions per a inversors de proximitat (business angels) com a sistema per a finanar la inversi necessria per a posar en marxa o expandir empreses. Promourem la deducci del 25% per a inversions de proximitat (business angels) que es mantinguin a lempresa un mnim de 5 anys, i la deducci del 50% dels dividends i plusvlues obtingudes pel business angels en els primers 8 anys de funcionament de la nova empresa. Flexibilitzarem el rgim fiscal especfic existent a lImpost de Societats per aquelles empreses que construeixin habitatges per destinar-los a lloguer. Es tracta de possibilitar que un nombre major daquestes empreses posin al mercat immobles per a ser llogats. Avanarem en el reconeixement de les deduccions en R+D+i com a crdit fiscal. Agilitzarem el procs de reconeixement del compliment dels requisits cientfics i tecnolgics, a efectes de laplicaci de les deduccions fiscals en limpost de societats per a despeses en activitats de R+D+i. Promourem un marc fiscal favorable per a les empreses que incorporin a la seva gesti criteris de RSE ms enll dels requerits legalment. Establirem la compatibilitat de les bonificacions investigador amb les deduccions per activitats I+D+i. del personal
Ampliarem les deduccions per mecenatge del 35% al 55%. Ampliarem lexempci de lImpost a certes modalitats dexplotacions econmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense finalitats lucratives. Per exemple, serveis dinserci sociolaboral de persones aturades o en risc dexclusi social, les densenyament i formaci professional, o les dorganitzaci dactivitats pbliques de difusi i promoci cultural. Proposarem laplicaci de desgravacions fiscals, subvencions i premis a ladopci de mesures de racionalitzaci i flexibilitzaci dhoraris en lmbit empresarial.
Supressi de lImpost sobre el Patrimoni. Implantaci de lImpost solidari sobre grans patrimonis 14
Plantejarem la substituci de limpost actual sobre el Patrimoni per un altre impost solidari temporal sobre les grans fortunes o els grans patrimonis, per evitar que es donin situacions dinequitat. Per exemple: dacord amb la legislaci vigent, una persona que t un patrimoni de 5 milions deuros i que declara rendiments de treball de 15.000 euros, la seva tributaci conjunta IRPF-Patrimoni vindr limitada al 60% de 15.000 euros, s a dir tindr una tributaci mxima de 9.000 euros. Per aix plantejarem una mesura correctora consistent en una renda presumpta en funci de limport del patrimoni. Daquesta manera saconsegueix als efectes de fixar el lmit de renda ms patrimoni, aix com garantir que les grans fortunes que tenen gran patrimoni amb rendes baixes tamb tributin per aquest nou impost, aconseguint els segents objectius:
a) Incentivar la mobilitzaci de patrimonis ociosos per destinar-los a la inversi i creaci docupaci. Si saplica el criteri de la renda presumpta a efectes del lmit ja no te sentit immobilitzar el patrimoni per evitar la seva ms gran tributaci. b) Lobjectiu daquesta figura impositiva va en la direcci daconseguir la mxima efectivitat perqu tributin les grans fortunes a travs de les rendes presumptes que actualment no tributen i els patrimonis improductius.
Modificacions en lImpost sobre el Valor Afegit L elevada morositat en lactivitat econmica exigeix la reforma de la Llei de lIVA per possibilitar el pagament de lIVA per criteris de caixa, s a dir un cop sha cobrat la factura i no en el moment de la seva emissi. Estendrem la reducci de lIVA al 4% aplicable a la compra dhabitatges a lactivitat promotora-constructora dhabitatges destinats a lloguer a llarg termini o en cessi ds, durant els anys 2012 i 2013. Reduirem el tipus dIVA aplicable als habitatges de protecci oficial, sigui quina sigui la seva modalitat i amb carcter estable, des del 8% fins al 4%. Defensarem laplicaci duna fiscalitat ms favorable a la prestaci de serveis del sector turstic, amb una rebaixa temporal de lIVA del 4% aplicable a 2012, i ens oposarem a lestabliment de noves figures impositives estatals que tinguin per objecte principal gravar lactivitat turstica.
15
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Dacord amb la normativa comunitria sobre lIVA, CiU impulsar laplicaci del tipus redut als subministres de bns i serveis de primera necessitat com llum, but, gas i els productes sanitaris. LIVA que grava la factura de la electricitat i el gas ha de baixar del 18% al 8%, la qual cosa permetr reduir la factura en un 10%. Promourem la modificaci de la normativa comunitria de lIVA, a fi de poder aplicar un tipus de l1% sobre els productes culturals, inclosos els de format digital i els espectacles. Agilitarem els mecanismes per a la devoluci de lIVA, de manera especial en el cas de les petites i mitjanes empreses i de les empreses exportadores. Estudiarem la possibilitat de crear un IVA redut per als productes respectuosos amb lentorn i la biodiversitat. Flexibilitzarem laplicaci de lIVA a les entitats sense finalitats lucratives que estan exemptes, a fi que aquest rgim fiscal realment les afavoreixi. Modificar la Llei del IVA perqu les entitats del Tercer Sector puguin renunciar al rgim dexempci de limpost quan aquesta les perjudica. Aix mateix, modificar la Llei de Contractes del sector pblic perqu en els preus de licitaci sinclogui obligatriament lIVA quan l'rgan licitador sigui consumidor final. Sestudiar ladequaci del rgim fiscal que afecta les activitats relacionades amb lesport de la nutica i en especial laplicaci del rgim darrendament financer, la matriculaci i lIVA
Millores en la gesti tributria Des de Convergncia i Uni treballarem per simplificar les obligacions tributries dels contribuents amb la Hisenda Pblica i en particular per reduir costos de gesti a les pimes. En el marc del Pacte Fiscal reclamarem el trasps a lAgncia Tributria de Catalunya de la recaptaci, gesti, liquidaci i inspecci de tots els tributs generats a Catalunya. Aix suposar un pas important per simplificar la gesti tributria i oferir un millor servei a les catalanes i els catalans. Reclamarem el trasps del cadastre i promourem la revisi dels seus criteris de valoraci per apropar-los a la correcci de valoracions que ha fet el mercat. Els valors cadastrals han de ser la referncia per la liquidaci de qualsevol impost de lEstat.
16
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Ampliarem i flexibilitzarem el compte corrent tributari per tal de facilitar la compensaci en el pagament dels diferents impostos i avanarem en la compensaci de prdues fiscals retroactivament com passa en altres pasos del nostre entorn. Simplificarem els trmits per aplicar la deducci per inversions en R+D+I, mitjanant lemissi de certificacions que vinculin ladministraci tributria. Potenciarem els acords previs de valoraci en la majoria doperacions que tenen transcendncia tributria, per tal de dotar-les de major seguretat jurdica. Modificarem la normativa relativa a notificacions electrniques per tal de flexibilitzar la seva aplicaci, fent que tingui carcter voluntari per a les petites i mitjanes empreses. Modificarem el rgim de les operacions vinculades per tal daproparnos a les normatives de la resta dEuropa. Impulsarem un augment de la capacitat de decisi de la Generalitat (i altres CC.AA) per a determinar quines activitats han de ser beneficiries de mecenatge a Catalunya, aix com per valorar bns donats a la Generalitat o a una administraci local o a una entitat catalana. Reformarem els mecanismes per a latorgament de la declaraci dutilitat pblica a les associacions que ho sollicitin. Impulsarem un nou sistema de clcul de les retencions dels administradors i membres del Consell dAdministraci de les petites i mitjanes empreses.
Incentius fiscals per a leconomia verda: Promourem incentius fiscals, administratius i socials, per afavorir la creaci docupaci en lmbit de leconomia verda. Establirem avantatges fiscals per a mercaderies que es transportin per vies amb una menor rtio de contaminaci per km. Fomentarem, mitjanant instruments econmics i mesures de fiscalitat verda, els vehicles ms nets. Proposarem una reforma de Llei dHisendes Locals que permeti als ajuntaments aplicar bonificacions als vehicles menys contaminants i gravar els ms contaminants.
17
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Revisarem el sistema tributari i fiscal espanyol per tal dincorporar-hi en major mesura criteris mediambientals. Promourem i incentivarem les bones prctiques ambientals i de lluita contra el canvi climtic. Penalitzarem les males prctiques.
Lluita contra el frau fiscal Contra el gran frau fiscal i contra el petit. No pot ser que ara que ha baixat el frau derivat de la compravenda immobiliria, per la caiguda de les transaccions, augmenti dramticament leconomia submergida per altres bandes. Cal combatre el gran i el petit frau, tamb quan va la percepci de prestacions socials. s ms important lluitar contra els rendiments no declarats i ocultats que revisar exhaustivament la correcta declaraci formal dels rendiments efectivament declarats. Si realment es vol lluitar contra el frau fiscal sha de posar a la Inspecci tributaria en el cam de descobrir els fets no declarats, posant lmit al frau i a leconomia submergida de proporcions perilloses. Hem de reduir la conflictivitat entre lAdministraci tributria i els contribuents. Un sistema fiscal basat en les autoliquidacions genera gran nombre de conflictes que acaben davant dels Tribunals administratius primer, i contenciosos administratius desprs. Obtenir una resoluci representa dos o tres anys despera. Una gran crrega de treball pels tribunals i uns desproporcionats costos pels contribuents, si es considera que una gran part dels plets acabant donant la ra, en tot o en part als reclamants. Per reduir aquesta conflictivitat es proposa que la via econmicadministrativa sigui voluntria, podent dirigir-se el contribuent directament a la jurisdicci competent (contenciosa-administrativa). A ms a ms, els contribuents han de tenir dret al reemborsament per part de lAdministraci de totes les despeses incorregudes en les reclamacions i plets, incloses les de lletrats i procuradors, quan siguin estimades total o parcialment les seves peticions. Proposarem laplicaci de tcniques destratificaci de contribuents per a facilitar acords de revisi entre els contribuents i lAgncia Tributria i poder concentrar el gruix dels recursos humans de lluita contra el frau al descobriment de rendiments no declarats.
Harmonitzaci fiscal europea CIU es manifesta favorable a un procs dharmonitzaci fiscal i econmica europea i com a via per consolidar una rea euro enfront dels desequilibris que aquesta pateix actualment. No obstant aix, aquest procs est condicionat i ha de venir acompanyat de la posada en marxa dels eurobons en el context del sistema financer europeu. Consolidaci fiscal i finanament a travs deurobons constitueixen dues 18
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 potes del mateix edifici de leconomia europea que ens ajudar a sortir de la crisi.
2.1.2 Poltica financera La crisi ha posat de manifest les deficincies estructurals i debilitats del sistema financer. Des de la perspectiva europea i internacional es constaten uns desequilibris greus que deriven en elevats costos de finanament i incerteses per a diverses economies, com lespanyola. Des de la perspectiva interna, en el breu perode de dos anys, prcticament sha encarit fortament el deute pblic i privat i sha transformat el sistema financer: sha liquidat el teixit de caixes destalvi i tot el sistema financer ha quedat sotms a una forta reestructuraci limitant els fluxos de crdit destinats a famlies, pimes i autnoms. Aquest procs ha estat particularment difcil a Catalunya. Per restablir el crdit cap a lactivitat productiva CIU planteja: En lmbit europeu, CIU reiterar el comproms amb leuro i amb lestabilitat financera de la Uni Monetria, a la vegada que exigirem ms celeritat a les institucions comunitries per cobrir els buits de reglamentaci i supervisi dels mercats financers. Tamb a Europa, exigirem de nou lemissi deurobons amb el suport de totes les economies de leurozona. CiU vetllar per la transparncia del sistema financer i pel rigor de lactuaci dels rgans reguladors per garantir la solvncia de les entitats financeres i el funcionament eficient del propi sistema. Cal evitar que mai ms pugui repetir-se la confusi, manca de transparncia i lentitud de resposta de lrgan regulador que sha produt en la passada legislatura i que ha derivat en un greu afebliment del sistema financer. En el mercat intern, exigirem la mxima transparncia en els balanos de les entitats de crdit i promourem la seva capitalitzaci. Vetllarem per preservar a Catalunya els centres de decisi de les entitats financeres que donen continutat a les caixes catalanes, ja que sn uns instruments rellevants per finanar lactivitat productiva de les pimes catalanes. Latorgament dajuts pblics a les entitats financeres anir acompanyat de condicionants en latorgament de crdit a les pimes. Mentre duri el perode de reestructuraci de les entitats financeres, cal que des de les administracions pbliques sinstrumentin vies alternatives de finanament. LICO ha de ser reestructurat per tal de disposar duna estructura que li permeti donar resposta efica al teixit de petites i mitjanes empreses.
19
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 La diversitat dorganismes de finanament de lEstat tamb ha de ser reestructurada per donar resposta a les necessitats de les empreses i el creixement de la econonomia. La dispersa oferta de prstecs ICO sha de racionalitzar, cal reforar les lnies de circulant i mantenir una continuada avaluaci, transparent, sobre lefectivitat dutilitzaci de cadascuna de les lnies de crdit de les que disposi. Les entitats financeres participades pel FROB instrumentalitzaran crdit i aval pblic cap a les pimes, mitjanant lestabliment de convenis amb lICO i els altres instituts pblics de crdit, la qual cosa revertir en ms eficincia per lICO i ms finanament per a les pimes. Posarem en marxa un sistema de conversi en crdit fiscal dels deutes per impostos que tingui ladministraci tributria amb lempresa, per exemple lIVA, a fi de poder-lo descomptar o endossar a tercers. Farem urgent lobertura de noves vies alternatives de finanament a pimes i autnoms amb projectes de creixement. Regularem incentius fiscals semblants als atorgats a les empreses de capital risc per als inversors de proximitat o bussines angels. En lmbit del capital risc, suprimirem lactual topall del 58% dels fons patrimonials que les empreses de capital risc poden invertir en prstecs participatius a les pimes. Estimularem fiscalment el finanament de les Pimes a travs de mercats secundaris, com el Mercat Alternatiu Borsari. La reinversi de beneficis s una altra via dautofinanament, per la qual cosa proposarem un increment de les deduccions fiscals per reinversi des del vigent 12% al 18%. Promourem els estmuls fiscals destinats a facilitar la capitalitzaci de les empreses per part dels seus accionistes, sigui a travs daportacions o de reinversi Potenciarem les Societats de Garantia Recproca (SGR) per facilitar aval a petites i mitjanes empreses amb projectes viables, per sense prou garanties per a latorgament de crdit per part de les entitats financeres, o tamb per avalar lemissi dobligacions que les empreses facin en el mercat de capitals. CiU donar suport a la posta en marxa duna figura tributria que abasti el conjunt dels pasos que participen a lOMC que gravi les transaccions financeres.
20
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 2.1.3 Reformes estructurals Per avanar cap a un nou model deconomia productiva ms dinmica i competitiva cal fer les reformes estructurals que no shan fet en els anys de bonana econmica. Les principals sn: Reforma laboral, per dinamitzar el mercat laboral, reduir latur, vincular millor els augments salarials a la millora de la productivitat i avanar cap a la flexiseguretat, tal com ha proposat reiteradament la Uni Europea Reforma i aprimament de ladministraci central, per simplificar, racionalitzar i fer ms eficient el funcionament de ladministraci central. Tota la despesa de ladministraci central ha de poder ser avaluada en termes de cost-efectivitat. Lagilitaci de la justcia, eterna assignatura apropar-la al funcionament de la societat. pendent, per
Laprofundiment en la liberalitzaci de leconomia, especialment en els sectors de les telecomunicacions, lenergia, el transport i la prestaci de serveis. Una poltica energtica que garanteixi una menor dependncia, i una energia ms barata i ms neta. Lenfortiment dels mecanismes de defensa de la competncia, tot respectant les competncies dels rgans reguladors de carcter sectorial i les de les comunitats autnomes. El compliment efectiu de la Llei de mesures contra la morositat, tant per part del sector pblic com del sector privat. A aquests efectes, caldr posar en marxa les corresponents mesures sancionadores pel cas dincompliment de terminis. El reforament dels organismes reguladors que vetllen per la transparncia i bon funcionament dels mercats.
2.1.4 Poltiques econmiques en favor de les pimes Les PIMES tenen unes necessitats diferents de les que presenten les grans empreses. CIU es compromet amb les pimes a adequar un marc legislatiu i administratiu pensant en les pimes, pensant en simplificar. Mesures de carcter fiscal Millorar la neutralitat de la tributaci dels rendiments de les activitats econmiques, reduint les discriminacions existents per ra de tipologia dentitats jurdiques, ja sigui persona fsica en el cas dempresari individual, o b una societat. 21
Revisar el sistema de mduls per adequar-lo a lactual situaci econmica i per reforar la seva utilitzaci en els casos dinici dactivitat. Millorar el rgim especial de tributaci per a les empreses de reduda dimensi a lImpost sobre Societats. De manera concreta: Aplicar un tipus impositiu del 15% a les microempreses amb un mxim de 5 treballadors i 2 milions deuros de facturaci. Incorporar les definicions comunitries de petita empresa al rgim destimaci de tributaci de les empreses de reduda dimensi. Promourem la seva aplicaci a les empreses que facturin menys de 12 milions deuros, enlloc dels 10 milions actuals. Afavorir la reinversi, aplicant un tipus redut per als beneficis no distributs per les empreses que es destinin a inversi.
Impulsar un nou sistema de clcul de les retencions dels administradors i membres del Consell dAdministraci de les petites i mitjanes empreses.
Mesures de carcter laboral per a les PIME Les PIME, les microempreses i els autnoms seran els primers en crear ocupaci. Estimulem-ho. Convergncia i Uni plantejar, en el marc del dileg social, la regulaci dun marc laboral adaptat a les necessitats reals de les microempreses, de manera especial en all que fa referncia a la concreci de la jornada laboral i a la mobilitat funcional. Impulsar el rpid desenvolupament de lEstatut del Treballador Autnom. Prosseguir amb els programes de Foment de lOcupaci indefinida, bonificar en un 100% les cotitzacions socials, en el cas de la contractaci dun primer treballador assalariat. Impulsar, de manera notable, la formaci contnua en les petites empreses.
Mesures per afavorir el finanament de les petites i mitjanes empreses Potenciarem lICO com a entitat estatal encarregada de collaborar amb les entitats financeres per a la concessi de lnies especfiques de crdit oficial, en condicions preferencials, per a les PIMES. 22
Estendrem la utilitzaci del prstec participatiu, com a instrument que permet aportar recursos a llarg termini a les empreses, sense interferir en la seva gesti i aplicant uns tipus dinters vinculats a levoluci de lempresa sense exigncia de garanties addicionals. Incentivarem fiscalment laccs de les PIMES al MAB (Mercat Alternatiu Borsari) com a via per a captar recursos propis per a finanar el seu creixement. Promourem com a instruments financers tant els avals a travs de les Societats de Garanties recproques com la titularitzaci de prstecs per a PIMES per incrementar el nombre dajuts per a les petites i mitjanes empreses. Cal incrementar el nombre dajuts i subvencions que incorporen la possibilitat de concessi dacomptes amb qu les microempreses podran destinar part dels recursos previstos en lajut o la subvenci, a impulsar el projecte. Impulsarem la revisi de la Llei reguladora dels plans de pensions i dels fons dinversi per tal de permetre que una part dels recursos que gestionen puguin invertir-se en projectes de capital risc. Continuarem lluitant contra la morositat en les operacions comercials que afecten molt negativament sobre el finanament de la petita i mitjana empresa.
Mesures per a la innovaci i desenvolupament tecnolgic Promourem, conjuntament amb les Comunitats Autnomes, plans especfics de collaboraci entre centres tecnolgics i empreses, especialment Pimes. Sestablir, en els programes marc de innovaci i recerca de lEstat, una quota mnima de participaci de les PIMES i microempresa. Es prioritzaran els programes que incentivin la utilitzaci del comer electrnic a les Pimes i microempreses. Simpulsar la creaci de xarxes telemtiques per part de PIMES i microempreses i sestabliran lnies especfiques de crdit oficial, gestionades per lICO, per al finanament de projectes dinnovaci i desenvolupament tecnolgic efectuats per PIMES. Establirem un pla especfic per a Pimes en el marc de les poltiques de compra pblica e innovadora. Potenciarem programes per internacionalitzaci tecnolgica de Pimes. 23
Mesures de carcter administratiu Cada modificaci normativa que plantegi el Govern haur dhaver estat analitzada amb carcter previ per tal de veuren limpacte que pot tenir sobre les petites i mitjanes empreses. Donarem prioritat en el desplegament de ladministraci virtual a la tramitaci i informaci empresarial per Internet, en collaboraci amb Comunitats Autnomes i corporacions locals, per tal de simplificar els trmits i poder presentar documentaci a les Administracions mitjanant Internet. Promourem una major participaci de les PIMES en els mercats pblics, mitjanant el fraccionament de les ofertes pbliques i la potenciaci dassociacions de PIME per tal de participar a concursos o licitacions, tal com sest defensant des de la UE. Establirem compensacions per les despeses administratives derivades del compliment de les obligacions de gesti i retenci tributria. Insistirem en la creaci de figures societries amb limitaci de responsabilitat per lemprenedor individual. Garantirem que la classificaci empresarial atorgada per la Generalitat de Catalunya tingui eficcia en el conjunt del territori de lEstat, a travs de les vies ms adients.
24
2.1.5.
Ms poltica industrial: internacionalitzaci i innovaci
Nova poltica industrial

Proposarem la creaci dun Ministeri de lEmpresa (o Ministeri per a la Competitivitat), amb plenes competncies i amb carcter transversal, especialment pel que fa a la innovaci, la competitivitat, la productivitat i la internacionalitzaci. Noms des daquesta perspectiva creiem que les poltiques destinades a la indstria i als sectors productius poden donar resposta als reptes que afronten el conjunt de sectors econmics. Promourem la superaci de la tradicional distinci entre sectors emergents i sectors madurs, ja que des de la perspectiva de Convergncia i Uni cal centrar les poltiques pbliques de foment de la indstria en les capacitats i en les estratgies industrials. Leix conductor i dinamitzador de la poltica industrial ser la innovaci, amb carcter transversal, per tots els sectors com ara automoci, txtil, farmacutic, sanitari, qumic, agroalimentari, TIC i tecnologies del coneixement, biotecnologia, aerospacial, energtic, entre daltres. (veure apartat sobre Innovaci, Recerca i Desenvolupament). De les poltiques sectorials pels propers 4 anys destacaran les destinades a impulsar el vehicle elctric, amb especial atenci a Barcelona com a capital de la moto elctrica, i les destinades a potenciar les tecnologies i aplicacions del mbil com a clster, aprofitant lesdeveniment de Barcelona Capital mundial del mbil fins al 2018.
Guanyar en competitivitat i productivitat

Impulsarem la racionalitzaci dels diferents organismes de lAdministraci de lEstat de suport al creixement i competitivitat de la indstria i lactivitat econmica (ICEX, CDTI, ENISA, COFIDES, INVEST IN SPAIN, etc.), promovent una major integraci de les seves actuacions i evitant la duplicaci desforos amb lnies desenvolupades per altres organismes. Posarem en marxa instruments que facilitin els processos de creixement, concentraci, fusi i daliances entre empreses, per tal de guanyar en competitivitat i dimensi, especialment per a les petites i mitjanes empreses. Establirem mecanismes davaluaci de la gesti dels recursos pblics destinats al foment de la competitivitat, evitant lexistncia 25
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 de romanents i establint mecanismes de flexibilitat que permetin derivar-los a altres lnies dactuaci. Estimularem els models de participaci i finanament pblicprivat per lassessorament de petites i mitjanes empreses, generant programes de proximitat i qualitat en matries com la internacionalitzaci, el finanament, model de negoci, etc.
Internacionalitzaci: la indstria catalana al mn, factor dxit Impulsarem lintercanvi ms dinmic dinformaci entre lICEX, les entitats de suport a la internacionalitzaci de les Comunitats Autnomes i el sector privat, per tal de cooperar en una lnia dactuaci estratgica per a la internacionalitzaci. Reclamarem que el CESCE sigui un organisme competitiu i eficient al servei del creixement i de la internacionalitzaci de les nostres empreses, com a instrument en assegurances a lexportaci, especialment en els mercats amb risc. Impulsarem, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes, aquelles actuacions que possibilitin la creaci daliances estratgiques entre les empreses de cada sector, amb lobjectiu de dotar-les de ms competitivitat. Proposarem accions especfiques orientades a lexportaci regular, establint programes diniciaci a la internacionalitzaci i formaci per tal daugmentar el nombre de pimes exportadores. Promourem la vinculaci entre innovaci i internacionalitzaci a travs de consorcis i programes. Diversificarem lexportaci i la internacionalitzaci cap a pasos extracomunitaris i en particular cap els pasos emergents dAsia i Sudamrica. Treballarem per tal dagilitar les devolucions de lImpost sobre el Valor Afegit a les empreses exportadores. Reclamarem lagilitaci del sistema de concessi de visats relacionats amb lactivitat econmica dinternacionalitzaci, establint els corresponents protocols consulars.
La Generalitat, administraci en matria dindstria La Generalitat de Catalunya ostenta la competncia exclusiva en matria dIndstria, llevat de la planificaci, que s matria compartida amb lEstat. Per aix, reclamarem la transferncia de lEstat a la Generalitat en les segents matries: Lordenaci dels sectors i dels processos industrials.
26
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 La seguretat de les activitats, de les installacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials. La regulaci de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. La competncia exclusiva en matria de propietat industrial, abastant les capacitats dautoritzaci, dinscripci en els registres i de vigilncia del compliment dels requisits en el marc de la normativa general i comunitria. Les competncies dexecuci en matria de metrologia.
2.1.6 Impulsar el sector terciari: el comer, el turisme i els serveis a les persones
Comer
Defensarem el model comercial catal, impedint la ingerncia estatal que pretengui limitar les competncies de la Generalitat pel que fa a la regulaci del comer i els serveis. Convergncia i Uni lluitar contra qualsevol intent dhomogenetzaci normativa que, sota la forma de legislaci estatal bsica, qestioni els aspectes essencials de lordenaci comercial catalana. Dotarem els eixos comercials urbans del marc jurdic necessari per a la implementaci de les rees de promoci econmica urbana, seguint els models internacionals dels BID (Business improvement district), com a associacions privades voluntries, collaboradores amb ladministraci per a la promoci de carrers i places, amb concentraci de comer i serveis. Aquest marc jurdic haur dimpulsar-se dacord amb les Comunitats Autnomes i les entitats municipalistes. Estudiarem el trasllat dels festius intersetmanals dmbit estatal al dilluns immediatament anterior, amb les niques excepcions de les festes de Nadal, Cap dAny i Reis. Promourem lestabliment dun compte estalvi comer desgravable a lIRPF que permeti destinar lestalvi personal cap a noves inversions generadores docupaci o de renovaci dequipaments. Modificarem la regulaci estatal de la venda no sedentria per tal dequiparar les garanties de continutat dels comerciants dels mercats de marxants a les dels comerciants del comer sedentari, establint que les autoritzacions sentenen atorgades per temps illimitat i restant condicionades al compliment continu dels requisits establerts per la normativa autonmica o local daplicaci. 27
Reforarem els instruments que facilitin la lluita contra les vendes illegals i el control duaner per tal de detectar i immobilitzar cpies illegals, productes falsificats o productes que per la seva naturalesa i caracterstiques poden comportar riscos per a la salut.
Turisme
Reclamarem la participaci majoritria i determinant de les institucions catalanes en la gesti de laeroport de Barcelona i la gesti per part de la Generalitat dels ports de Barcelona i Tarragona, garantint que estiguin al servei del desenvolupament econmic del pas i no supeditats a decisions estatals. Duna manera essencial, el poder de decisi sobre laeroport de Barcelona ha dimpulsar la seva conversi en un hub del sud dEuropa i la connectivitat intercontinental. Exigirem la transferncia a la Generalitat dels paradors de turisme, actualment de titularitat estatal, i juntament amb els establiments ubicats en monuments culturals, histrics, religiosos o despecial rellevncia paisatgstica, sintegraran en la marca Paradors de Catalunya. Estimularem la modernitzaci del sector mitjanant nous incentius temporals a la reinversi i lincrement de les ajudes financeres directes i mantingudes en el temps, per tal dincrementar la qualitat i la diversificaci de les activitats turstiques. Defensarem laplicaci duna fiscalitat ms favorable a la prestaci de serveis del sector turstic, amb una rebaixa temporal de lIVA del 4% aplicable a 2012, i ens oposarem a lestabliment de noves figures impositives estatals que tinguin per objecte principal gravar lactivitat turstica. Requerirem la participaci financera de lEstat per collaborar en els programes de les Comunitats Autnomes que impulsen les destinacions turstiques de costa; el suport als ajuntaments en les actuacions desponjament i millora de lentorn urb en que es desenvolupen activitats turstiques o la intensificaci de les actuacions per a la captaci de turisme snior, entre daltres. Promourem la potenciaci de les marques turstiques en funci dels mercats geogrfics de dest, permetent una ms efectiva coordinaci en la seva promoci. Impulsarem la intelligncia de mercats, en cooperaci i collaboraci de les Comunitats Autnomes per definir els criteris, i el seu trasllat a les empreses per facilitar la innovaci, la definici 28
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 destratgies i la orientaci de les inversions, facilitant estadstiques reals i amb credibilitat.
Serveis a les persones

A la nostra societat han sorgit noves necessitats associades a les transformacions de les darreres dcades, com ara la cura dels fills, el suport escolar, latenci a les persones grans i les persones en situaci de dependncia, la millora de la formaci, les reparacions a la llar, etc. s el que sanomena a Europa com a Serveis de la Persona. Convergncia i Uni ens proposem la regularitzaci i limpuls daquests serveis, per la importncia que tenen en la generaci de llocs de treball i en la satisfacci de les necessitats de moltes persones i famlies. En aquest sentit: Regularem un xec de pagament per aquests serveis, que suposar un sistema integrat de cotitzaci social bonificada i retencions per IRPF liquidable conjuntament, amb lo qual tant els drets del treballador com els ingressos de la Hisenda Pblica guanyaran. Impulsarem beneficis fiscals per a les empreses que facilitin als seus treballadors i familiars la prestaci de serveis personals. Articularem mesures per regularitzar locupaci informal irregular en el sector dels serveis datenci a les persones. o
Promourem, de forma concertada amb les Comunitats Autnomes, un desenvolupament de la Llei de Dependncia orientat a la creaci docupaci, primant la prestaci de serveis enfront les ajudes informals, sense detriment de les poltiques de suport a les famlies amb persones dependents a crrec.
2.1.7 Agricultura, ramaderia i pesca sostenible i competitiva

La poltica agrria s competncia de Catalunya i de la Uni Europea. A lEstat li correspon defensar amb decisi les posicions de les Comunitats Autnomes a Europa respecte la Poltica Agrria Comuna, sense deixar dinsistir en el fet que Catalunya ha de tenir capacitat dinterlocuci directa davant les institucions europees per poder defensar correctament els nostres interessos.
29
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Defensarem que la futura Poltica Agrria Comuna 2014-2020 sigui al ms adequada possible a les caracterstiques productives del mn agrari i rural catal donant cabuda a les singularitats de la realitat mediterrnia en el marc regulador comunitari. Alguns aspectes en els quals Catalunya t una sensibilitat especfica: El nou sistema dajuts directes shauria de calcular duna manera clara i actualitzada, a ms dincloure les explotacions ramaderes sense base territorial, ats que els seus titulars han de tenir la consideraci dagricultors actius i poder gaudir daquest pagament. Reconeixement de la ramaderia intensiva, no tan sols pel paper mediambiental i dequilibri territorial, sin en relaci a la contribuci que aquesta ramaderia t en la suficincia alimentaria i en el subministrament daliments de qualitat, sans i innocus i a uns costos adequats. Rebutjarem lincrement per part de la UE dalguns requeriments en benestar animal que no estiguin suficientment avalats cientficament, i que suposen un increment en els costos de producci. Manteniment del rgim de quotes lleteres, ats que aix es limita lentrada de llet daltres Estats membres a uns preus molt baixos. Les estratgies de desenvolupament rural, han de mantenir com a eix vertebrador lactivitat del sector agrari i han danar dirigides a millorar-ne la seva competitivitat i innovaci. A Catalunya, com a primer clster agroalimentari Europeu li conv que la PAC tingui molt present aquest sector en les seves poltiques. Cal que la PAC contempli mesures dinternacionalitzaci i impuls de projectes collaboratius entre empreses de diferents estats membres. Cal posar a labast de les pimes instruments que permetin la seva sortida als mercats internacionals, com a factor rellevant per consolidar o incrementar la seva dimensi i la continutat dels llocs de treball.
Regionalitzar la PAC, aconseguint daquesta manera capacitat de decisi en determinats aspectes (definici de zones de muntanya i zones desafavorides, implementaci de la convergncia de drets, etc.) i incrementant lautonomia en la gesti, amb lobjectiu de poder adaptar determinades decisions als nostres sistemes productius i de ser ms gils en la gesti. A ms, un cop regionalitzats els fons Catalunya ha de tenir plena capacitat de gesti daquests.
30
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Demanarem la territorialitzaci dels ajuts i subvencions que provenen de la Uni Europea i de lEstat, transferint la dotaci no finalista amb carcter immediat a les Comunitats Autnomes. Reclamarem formar part del Fons Espanyol de Garantia Agrria (FEGA), organisme de coordinaci i control dels ajuts comunitaris que depn del Ministeri sense participaci, actualment, de les Comunitat Autnomes . Exigirem, per garantir la seguretat alimentria, que qualsevol producte agroalimentari que simporti a Catalunya compleixi les mateixes exigncies i requisits de seguretat alimentria, mediambientals, de benestar animal, sanitaris, de salut pblica i de normatives laborals, que els produts a la Uni Europea. En aquest sentit, reforarem els sistemes dinspecci i control. Propiciarem un marc de relacions ms estables entre productors, transformadors i distribudors. En aquest sentit, les relacions contractuals temporalment dilatades poden ser un instrument eficient o b lestabliment de manera obligatria dun contracte en les operacions de compravenda de determinats productes com fruites, verdures i oli que permeti als agricultors cobrar en els terminis establerts entre les parts. Demanarem adaptar les normes de la competncia a les necessitats del sector agrari, tenint en compte la seva especificitat i amb lobjectiu daconseguir una aplicaci efica del dret de la competncia que permeti evitar els actuals desequilibris, aix com la transferncia excessiva de despeses i riscos cap els subministradors. Reforarem les Comunitats Autnomes en el foment de les organitzacions de productors dels diferents sector agraris, amb lobjectiu de concentrar loferta i contribuir daquesta manera a un millor equilibri de poder a la cadena alimentria. Tamb donarem suport a les interprofessionals com a eines essencials de collaboraci entre totes les parts de la cadena alimentria. Exigirem mesures per reduir els costos de producci com ara lestabliment duna energia elctrica agrria de preu redut per al regadiu, el foment del gasoli professional agrari o b el refor de les assegurances ampliant les actuals cobertures per donar resposta a contingncies econmiques, entre daltres. Treballarem per la connectivitat total del mn rural millorant les infraestructures fsiques, socials i ambientals. Garantirem i facilitarem laccs a crdits de lInstitut de Crdit Oficial (ICO) per al sector agroalimentari. Vetllarem per la installaci de calefacci a base de biomassa forestal en edificis pblics dobra nova o rehabilitats (escoles, presons, hospitals, universitats, etc.). 31
La Generalitat ha de tenir ms participaci directa en la gesti de la conca catalana de lEbre que exerceix la Confederaci Hidrogrfica de lEbre. Adoptarem una posici comuna en relaci a lestabliment dun rgim diferenciat per a la pesca litoral Mediterrnia en la futura Poltica Pesquera Comuna. Prestarem una atenci especial a la propiciant-ne la modernitzaci i vertebraci. flota artesanal, tot
Reclamarem al Govern de lEstat el trasps de les competncies de lautoritat martima llevat de les exclusives de lEstat en matria de defensa.
2.1.8 Infraestructures competitivitat del pas
eficients
per
la
Catalunya necessita dotar-se dunes adequades per tal de fer possible la internacionalitzaci de la seva economia.
infraestructures reactivaci i la
La complementarietat entre els diferents modes de transport, afavorint la intermodalitat i els serveis de transport combinat, ser un objectiu cabdal que centrar els nostres esforos els propers anys. En un context com lactual en el qual shan de prioritzar els recursos, les inversions estatals en infraestructures shan de centrar en aquelles que sn ms eficients, tant des de la seva viabilitat dexplotaci com de limpacte que generen en leconomia. Promourem la implementaci dun debat pblic previ a la presa de decisions entorn de les grans infraestructures. Davant de lescassetat de recursos, shan de buscar noves frmules de finanament pblico-privades, aix com basar-se en el principi de que qui usa paga, amb lexcepci dels serveis mnims de carcter universal.
Un model ferroviari propi

Potenciarem les infraestructures ferroviries com a mitj de transport pblic collectiu i de transport de mercaderies, en benefici de la sostenibilitat i de lequilibri territorial. Per tal davanar en un model ferroviari propi, reclamarem la transferncia i el trasps de la xarxa ferroviria que en aquests moments s de titularitat estatal. En aquest sentit:
32
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Negociarem la transferncia de la titularitat de les infraestructures ferroviries interiors de Catalunya (vies, catenries, estacions, rees destinades al control i manteniment de la xarxa i xarxa dabastament denergia), que inclouen la BarcelonaManresa-Lleida; Barcelona-Puigcerd; Barcelona-Maanet de la Selva (lnia Maresme); Barcelona-Vilanova i la Geltr-Sant Vicen de Calders-Roda-Valls-Plana de Picamoixons; Barcelona-Aeroport del Prat; Castellbisbal-Sants; TortosaLAldea. Demanarem que es concreti el trasps a la Generalitat de la xarxa ferroviria dinters general de lEstat (Lnia alta velocitat; Castell-LAldea-Camp de Tarragona; Saragossa-Lleida-ReusPort de Tarragona; Tarragona-Sant Vicen de CaldersVilafranca-El Papiol-Mollet-Girona-Portbou; Reus-Casp; Castellbisbal-Port de Barcelona (mercaderies)) que no hagin estat traspassades en virtut de lEstatut. Aquest trasps es realitzar per via de larticle 150.2 de la CE
El Corredor Ferroviari Mediterrani Treballarem decididament per lexecuci del corredor mediterrani, des dAlgesires fins la frontera francesa, passant per Mlaga, Almeria, Cartagena, Valncia, Castell, Tarragona, Barcelona i Girona. Aix, exigirem la redacci i lexecuci prioritria dels projectes que formin part del corredor mediterrani, i especialment de: La connexi del Port de Tarragona amb amplada internacional fins a Castellbisbal. Els accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona.
Rodalies i Regionals Negociarem la modificaci de la Llei del Sector Ferroviari i la de la Llei dOrdenaci dels Transports Terrestres perqu la Generalitat pugui gestionar completament el Pla de Rodalies i escollir els operadors ferroviaris dels serveis de Rodalies i Regionals de Catalunya Exigirem la gesti del Pla de Rodalies 2008-2015 firmat entre lEstat i la Generalitat per a la millora de la xarxa ferroviria a Catalunya, que preveu una inversi de 4.000 M en rodalies per part del Ministeri de Foment. Exigirem que anualment sincloguin en els Pressupostos de lEstat els suficients recursos econmics per incrementar la capacitat, la freqncia i la puntualitat dels trens de rodalies.
33
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Negociarem un Pla de millora de Regionals, gestionat per la Generalitat i dotat econmicament de manera suficient per lEstat en la proporci que pertoca a la xarxa en el nostre territori nacional. Mra Falset - Reus, Lleida Mollerussa Trrega Cervera - Manresa - Barcelona, Barcelona Vic Ripoll - Puigcerd, Barcelona - Portbou, Lleida - Les Borges Blanques Valls Barcelona, Tortosa Tarragona - Barcelona.
Un sistema catal de ports i aeroports

Com qualsevol pas que vol ser competitiu, Catalunya requereix tenir un sistema propi de ports i aeroports, tant pel qu fa a poder realitzar les inversions que es requereixen, per sobretot de cara a la seva gesti, ja que aix les decisions es prenen exclusivament en benefici del territori on subica la infraestructura, a diferncia del que succeeix actualment. La construcci dun sistema aeroportuari catal La Generalitat i les institucions catalanes han de tenir una participaci majoritria i determinant en lorganisme de control de la societat concessionria de laeroport del Prat. Els aeroports de Girona, Reus i Sabadell cal que deixin de tenir la consideraci daeroports dinters general, siguin desclassificats i es procedeixi a fer efectiu el seu trasps a la Generalitat de Catalunya amb el corresponent acord sobre les inversions futures. Des de la preservaci duna gesti individualitzada per a cadascuna de les infraestructures, cal treballar intensament per la creaci duna marca aeroporturia prpia, promocionar-la en lmbit internacional i utilitzar-la per impulsar un nou desenvolupament de la nostra economia i la projecci exterior del nostre pas.
El front portuari catal Desenvolupar les autopistes del mar o short sea shipping com alternativa al transport per carretera. Demanarem la competncia exclusiva en la gesti dels ports de Tarragona i Barcelona per incrementar-ne la coordinaci, la competitivitat i la realitzaci dinversions. Reclamarem les obres de millora necessries per tal que els ports de Barcelona i de Tarragona esdevinguin i es mantinguin com a infraestructures modernes i competitives.
34
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Farem realitat les ampliacions de Logstica de Barcelona i Tarragona. les Zones dActuaci
Convertirem el Port de Palams en punt fronterer de Schengen, per fer possible que vaixells de tercers pasos puguin amarrar directament a Palams sense haver de passar prviament per Barcelona.
Xarxa viria
Reclamarem encomanar la gesti a la Generalitat de Catalunya de les carreteres incloses a la RIGE(Red de Inters General del Estado) per fer front a la reiterada manca dexecuci de les actuacions. Exigirem un pla de xoc per a la supressi de tots els punts negres existents a les carreteres de lEstat a Catalunya. Reclamarem un pla de renovaci de la senyalitzaci de les carreteres de lestat a Catalunya, molt ms entenedor per als conductors i que respecti la nostra identitat cultural i lingstica.
Gesti de la mobilitat
Promourem la formaci dun criteri nic respecte els peatges dautopistes de titularitat de lEstat, de manera que shomogenetzin les subvencions especfiques atenent a la seva utilitzaci per part de Vehicles amb Alta Ocupaci (VAO), vehicles amb baixes emissions contaminants i vehicles amb reiteraci de freqncies de pas. La dotaci, per part de lestat, dun Fons de rescat selectiu de peatges a Catalunya, atesa lenorme desproporci entre el nombre de quilmetres dautopistes de peatge a Catalunya respecte les existents a lEstat. Limpuls a laplicaci del sistema de lEurovinyeta, taxa recomanada per la Uni Europea que ja est en s a diversos estats, que es regeix pels principis de qui usa, paga i qui contamina, paga. Aquesta taxa ha de servir pel manteniment de les infraestructures, per poltiques mediambientals i tamb per impulsar poltiques en favor el sector del transport, la qual no ha de comportar un increment de la fiscalitat sobre aquest sector.
Compliment dels compromisos de lEstat aturats a causa de la crisi

Exigirem la immediata represa de les obres que lEstat espanyol ha aturat a Catalunya en els darrers anys i de les obres compromeses per lAdministraci Central, i especialment: 35
El Quart Cintur La connexi entre lA2 i la B-30 El desdoblament de diversos trams de lA2 a les comarques de Girona. LA-27 entre Tarragona i Montblanc i connexi amb Lleida. Les variants de la N-420 LA14 entre Lleida i la Val dAran amb la reforma urgent del tram entre el Tnel i Viella. LEix Pirinenc. Pel que fa al desdoblament de la N-340 (autovia A-7) caldr: Finalitzar les variants de Vallirana i de lAldea. Resoldre la resta de trams, utilitzant, si cal, lautopista de peatge tot establint la gratutat dels residents don encara no shagi construt lautovia A-7. El soterrament de les lnies de ferrocarrils convencionals en els municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, Girona i LHospitalet de Llobregat, aix com per la faana martima de Tarragona. Laccs ferroviari a la T-1 de laeroport del Prat, i la connexi ferroviria entre Vandells i Tarragona, incloses les estacions de Cambrils, Vila-seca i lEstaci central de Reus Tarragona.
Impuls a la logstica
Definirem una xarxa de zones logstiques i terminals ferroviries en el traat del corredor mediterrani, impulsant prioritriament les del Peneds, Zona Franca, La Llagosta i VilamallaEl Far, la gesti de les quals haur de ser compartida entre lEstat i la Generalitat. Negociarem el trasps a Catalunya del Consorci de la Zona Franca (CZF).
Transport pblic collectiu

Impulsarem la redacci duna Llei de Finanament del Transport Pblic destinada a garantir unes tarifes equitatives en el sistema. Continuarem impulsant un increment de la inversi en el transport pblic i la participaci de lEstat en el seu finanament.
36
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Al llarg de la propera legislatura, reclamarem les mesures que facin possible la universalitzaci de les adaptacions a persones amb mobilitat reduda a tota la xarxa pblica de transport. Facilitarem ls gratut dels aparcaments pels usuaris del transport pblic. Prioritzarem la construcci dun carril Bus VAO a lautopista B-23 daccs a Barcelona des de Sant Feliu de Llobregat.
Serveis Postals
Impulsarem una poltica postal basada en: Flexibilitzar el model empresarial de Correus, millorant la gesti de lempresa pblica per fer-la sostenible a llarg termini. Desenvolupar la Llei Postal per permetre la configuraci dun sector postal potent, buscant ms equilibri entre el sector pblic i el privat. Activar poltiques postals innovadores, basades en la innovaci tecnolgica i la competitivitat, la inversi productiva i la qualificaci professional.
Desenvolupament de les competncies previstes a lEstatut

Amb lobjectiu que les inversions de lEstat en infraestructures a Catalunya sequiparin al pes del PIB catal sobre el total de lEstat, promourem la creaci duna Comissi de Seguiment i Control de la Inversi Pblica, que vetlli per la correcta execuci dels projectes dinversi, aix com la incorporaci en els Pressupostos Generals de lEstat duna memria econmica anual dexecuci de les inversions. Demanar allargar el perode daplicaci de la disposici addicional tercera de lEstatut de 7 a 10 anys, per compensar la baixa inversi de lEstat a Catalunya des de que sha aprovat lEstatut. Reclamarem lexecuci del 100% de les obres que es pressupostin anualment en els Pressupostos Generals de lEstat, o b la transferncia anual dels recursos no gastats a la Generalitat de Catalunya. Exigirem el reconeixement de la Generalitat com Administraci nica en matria dinfraestructures, a travs de la possibilitat dexecuci de lobra pblica a Catalunya i la realitzaci de les declaracions dimpacte ambiental. La Junta dObres Pbliques de Catalunya, a travs dun consorci amb majoria determinant per part de la Generalitat, ser que redacti i executi les infraestructures 37
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 del Pla Catalunya, tant de la Generalitat com de les inversions de lEstat a Catalunya. Reclamarem la participaci de la Generalitat a Puertos del Estado, AENA, RENFE, ADIF i altres organismes estatals dmbit supraautonmic que exerceixin funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya de titularitat estatal.
2.1.9 Lenergia: un sector clau

En el futur la poltica energtica ha de ser menys dependent, econmicament ms competitiva i ms neta. Lestalvi i leficincia energtica han de ser prioritaris. Promourem laprovaci dun projecte de llei destalvi i eficincia energtica, respectus amb les competncies de la Generalitat de Catalunya, contemplant mesures i accions adreades al sector energtic i als consumidors industrials, construcci, serveis, domstic, transport i sector primari. Defensarem la seguretat jurdica i lestabilitat del sistema energtic, especialment en relaci al rgim de retribuci de les energies renovables. Reclamarem el compliment dels objectius europeus del 20-2020: reducci de les emissions de CO2 en un 20%, increment de ls de les energies renovables fins a un 20% de la producci total i reducci en un 20% de lactual consum energtic grcies a un increment de leficincia energtica per a lany 2020. Exigirem la realitzaci de les proves destres ms exigents a les centrals nuclears, condicionant el seu funcionament, dacord amb en Consell de Seguretat Nuclear. Leliminaci del dficit tarifari lany 2013, tot complint amb els compromisos adoptats i, tamb, a travs de la modificaci del sistema de fixaci de tarifes, ha de ser prioritat de la poltica energtica. Apostem de forma decidida pel desenvolupament de la R+D+i en lmbit energtic, especialment per a les tecnologies sostenibles, lestalvi i leficincia energtica i la creaci clsters. Donarem suport al desenvolupament de xarxes elctriques intelligents, necessries per a la generaci elctrica distribuda, i dels projectes pilot que es desenvolupin, avaluant els seus resultats.
38
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Garantirem la interconnexi elctrica i gasista amb Frana. Impulsarem la construcci del gasoducte internacional entre Frana i la Val dAran. Emprendrem mesures per introduir ls dels vehicles i motocicletes elctrics i per fer que es pugui utilitzar com a capacitat addicional demmagatzematge delectricitat. Garantirem que la Generalitat de Catalunya pugui exercir les competncies compartides en matria denergia i tingui un paper determinant i decisiu a les institucions competents de lEstat a lhora de prendre les decisions en matria energtica que afectin al nostre territori.
2.1.10 El medi ambient i la lluita contra el Canvi Climtic: una oportunitat

Impulsarem el sectors ambientals emergents que poden generar nova ocupaci. Promourem incentius fiscals, administratius i socials, per afavorir la creaci docupaci en lmbit de leconomia verda. Promourem poltiques que permetin laparici, el creixement i el correcte dimensionament de noves empreses en lmbit de leconomia verda i la reconversi de les existents, treballant des de les universitats i centres tecnolgics, passant pel suport logstic, fins a facilitar el finanament privat intensiu en capital de vocaci tecnolgica i de risc. Promourem la creaci dactivitat i de llocs de treball en sectors de present i futur com ara la rehabilitaci i gesti energtica dels edificis, la gesti del transport, leco-disseny, la gesti dels residus, les energies renovables, lagricultura ecolgica i de proximitat, el vehicle elctric, la conservaci despais naturals i del paisatge, la gesti dels boscos, leco-turisme, etc. Impulsarem el procs dadaptaci tecnolgica de les petites i mitjanes empreses, els emprenedors i els autnoms promogut per les regulacions orientades a la millora de leficincia energtica i lestalvi, en ls de tecnologies baixes en CO2 i alhora en la identificaci de noves oportunitats en el mercat, que ha de formar part duna poltica industrial activa del sector pblic.
39
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Promourem, pel que fa a la innovaci en petites i mitjanes empreses, lecoinnovaci en productes, serveis, tecnologies i processos, que donin resposta a necessitats tant de sectors tradicionals com emergents. Vetllarem per tal que, tot i complint les exigncies de la Llei de Competncia de la UE, les administracions pbliques prioritzin la tecnologia desenvolupada a Catalunya i a lEstat espanyol amb lobjectiu demprar el diner pblic de manera eficient, obtenint beneficis immediats en estalvi demissions i preparant la nostra indstria per a la internacionalitzaci.
2.2 Mantenir locupaci i crear nous llocs de treball

2.2.1 Pla de Xoc per locupaci.
Impulsarem un Pla de Xoc per a lOcupaci amb nous incentius per a la generaci docupaci a curt termini. El Pla haur de venir acompanyat de mesures financeres, a travs de lICO, i fiscals destinades a finanar la posada en funcionament de projectes empresarials potencialment viables i creadors docupaci. Proposarem la subvenci directa de 5.000 euros per la contractaci dun nou treballador per a empreses de menys de 250 treballadors. Concentrarem i augmentarem les bonificacions contractacions indefinides en les PIMES. a les
Bonificarem amb el 100% de la cotitzaci, la contractaci del primer treballador per part dautnoms i emprenedors.
Proposarem laplicaci duna bonificaci del 100% de les cotitzacions socials als nous treballadors autnoms durant els dos primers anys. Recuperarem la mesura, vigent fa dos anys, de permetre pagar la cotitzaci social dun nou treballador contractat amb part de la prestaci per desocupaci que percebria si continus a latur. Ampliarem a tots els collectius la capitalitzaci del 100% de la prestaci de desocupaci per a l'inici duna activitat empresarial.
40
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Regularem lexempci de lIRPF i societats al nou emprenedor fins que no facturi ms de 30.000 /any o durant els dos primers anys duna nova activitat.
Millorarem el rgim de protecci dels contractes estables a temps parcial amb lobjectiu de possibilitar una major flexibilitat en lorganitzaci de la jornada, afavorir ladaptabilitat de les empreses a les variacions del procs productiu, i afavorir ladequaci a les necessitats de conciliaci de la vida laboral i familiar.
Avanarem en la configuraci de les agncies globals docupaci. Impulsarem lactivitat dels serveis docupaci privats i ETTs en la contractaci indefinida, complementant els serveis pblics docupaci. Promourem noves mesures de simplificaci administrativa per als processos de creaci dempreses, per a la creaci de figures societries amb limitaci de responsabilitat per a lemprenedor individual, per a la contractaci i per a la transmissi. Ha de ser possible obrir un negoci o crear una empresa en 24 hores.
Farem possible lextensi de les bonificacions per al manteniment de locupaci als treballadors majors de 55 anys. Possibilitarem la creaci de plans docupaci per a les empreses reconduint una part dels actuals recursos econmics dels plans docupaci del sector pblic.
Fomentarem els nous filons docupaci: Serveis a les persones i economia verda. Reclamarem lelaboraci duna Llei per regularitzar locupaci i impulsar la creaci de nous llocs de treball en el sector de la prestaci de Serveis a les Persones (cura de nens, suport escolar, cura de la llar, cura de persones malaltes, grans o en situaci de dependncia). (Una llei coneguda a Frana com la Llei Borloo amb aquests objectius, va suposar la creaci-regularitzaci de prop de mig mili de llocs de treball en tres anys). Impulsarem el sectors ambientals emergents que poden generar nova ocupaci i promoure incentius fiscals, administratius i socials, per afavorir la creaci docupaci en lmbit de leconomia verda.
2.2.2 Avanar cap a la Flexiseguretat: un mercat de treball ms flexible i ms segur.
41
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Cal endegar reformes en el mercat de treball per aconseguir major estabilitat laboral, millor formaci i sistemes ms eficients per a la recollocaci en cas de perdre la feina, a la vegada, s imprescindible que les empreses tinguin tamb, ms capacitat per adaptar les seves plantilles a la situaci econmica.
Facilitar la contractaci: ms flexibilitat externa

Recuperarem el contracte per Llanament de Nova Activitat per a les empreses de nou establiment o aquelles ja existents que amplin les seves activitats com a conseqncia del llanament duna lnia de producci, dun nou producte o servei, o de lobertura dun nou centre de treball. El perode de llanament no podr excedir de tres anys.(Aquest contracte es va crear lany 1994 i va contribuir molt positivament a la recuperaci docupaci al 1995 i 2996). Convertirem el Indefinida en indemnitzaci de sextingeix per improcedent i de contracte de Foment de la Contractaci el contracte indefinit ordinari, amb una 33 dies de salari per any de servei quan el contracte causes objectives i lacomiadament s declarat 20 dies quan s declarat procedent.
Avanarem en lestabliment dun model dindemnitzaci per acomiadament per als nous contractes, com el model Austrac, en el qual el treballador disposa dun sistema dindemnitzaci per acomiadament que funciona com un fos destalvi que pot mantenir encara que canvi de treball. El nou sistema aportar als treballadors millor protecci davant de la necessitat o la voluntat de canviar de feina, i que aporti als empresaris certesa sobre el cost de la indemnitzaci. Significa acompanyar la mobilitat laboral de seguretat.
Promourem una actualitzaci i una definici ms clara de les causes dacomiadament, per donar ms seguretat i reduir les diferncies interpretatives entre CC.AA.
Impulsarem en el marc del dileg social amb les organitzacions sindicals i empresarials, les iniciatives que corresponguin per afavorir el teletreball per millorar en flexibilitat i en racionalitzaci horria, i per combatre labsentisme laboral.
Potenciarem el contracte per a la formaci i el contracte en prctiques com a mecanismes per combinar ocupaci i formaci, i per facilitar la inserci laboral de collectius amb especials dificultats.
42
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Promourem el contracte de formaci dual com a eina per facilitar laccs dels joves al mercat de treball. Treballar mentre sestan acabant els estudis.
Incrementar la Seguretat: ms i millors poltiques actives per facilitar la recollocaci. Reforma de la prestaci per desocupaci Reorientarem les prestacions per desocupaci cap a la reincorporaci a la feina. Vincularem les poltiques passives al seguiment efectiu de poltiques actives, formaci orientada a la recollocaci i donarem contingut efectiu al comproms dactivitat.
Lactual protecci al lloc de treball exercit per la persona ha de transformar-se en protecci al dret i a la capacitat de la persona a tenir una nova ocupaci en cas danar a latur. Donar seguretat des de la recollocaci significa destinar ms recursos a les poltiques actives per a la reincorporaci i connectar-les amb les poltiques passives.
Donarem seguretat al treballador des de la perspectiva de la formaci. Cal reforar la formaci contnua per a tots els treballadors i especialment, per a qui treballa en sectors amb risc de perdre la feina. Tots els treballadors haurien de tenir un banc dhores de formaci. Cal lluitar contra la precarietat, especialment entre els joves i la gent que perd la feina. Cal sancionar ms la contractaci fraudulenta i leconomia submergida.
Implantarem un sistema bonus/malus en les cotitzacions socials, en funci de laccs a les prestacions datur que facin els treballadors en extingir-se les relacions laborals amb lempresa. Premiar les empreses amb estabilitat laboral i escassa generaci de prestacions datur.
Reforarem els sistemes pblics docupaci des de la perspectiva de trobar feina al demandant. Aix comporta, entre daltres mesures, garantir itineraris individuals en la recerca docupaci i collaboraci pblica-privada per temes de deslocalitzaci i datur de llarga durada. Territorialitzarem els recursos destinats a poltiques passives i actives, per adaptar-les realment a les necessitats de les CCAA i afavorir la millor gesti dels recursos. Reclamarem el trasps de les 43
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 poltiques passives a les CC.AA i la continutat en el finanament de les poltiques actives per part de lEstat. Flexibilitzarem el sistema de finanament de les poltiques actives per afavorir poltiques docupaci innovadores a les CCAA.
Desenvoluparem una base de dades integrada sobre les prestacions contributives i no contributives que perceben els individus arreu de lEstat espanyol.
Estudiarem la possibilitat dincrementar o millorar la prestaci datur per als collectius amb especials dificultats i per a persones desocupades amb fills a crrec en funci de la taxa de cronificaci. Promourem la creaci dun nou marc regulador de solucions extrajudicials de conflictes. Ms s de la mediaci, de la conciliaci i de larbitratge i reformulaci del marc relatiu al dret de vaga.
Reforma de la Negociaci Collectiva: Trobar alternatives als acomiadaments amb ms flexibilitat interna. La millora de les possibilitats de flexibilitat interna de les empreses ha de ser lalternativa a molts dels acomiadaments i reduccions de plantilles. En aquest sentit, cal possibilitar el manteniment dun major nombre de llocs de treball davant les dificultats i facilitar a les empreses la capacitat de reaccionar i adaptar-se a noves circumstncies dels mercats. s necessari aprofundir en la reforma de la Negociaci Collectiva i orientar-la en la direcci segent: Facilitar una major vinculaci entre sous i productivitat en els convenis collectius mitjanant salaris variables i participaci en els beneficis.
Incrementar la flexibilitat funcional, millorar la formaci i les possibilitats de promoci interna, en benefici de lestabilitat.
Recuperar la prioritat dels convenis dmbit autonmic enfront dels de carcter estatal sense que aquests ltims puguin vetar lexistncia duns altres dmbit territorial, aix com les parts que continuen vigents en la fase d'ultraactivitat.
44
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Revisar els terminis de prrroga dels convenis en situacions excepcionals.
Facilitar el despenjament dels convenis a aquelles PIMES que ho necessitin.
2.2.3 Configurar un Marc Catal de relacions laborals

Avanarem en lestabliment dun veritable marc catal de relacions laborals fonamentat principalment, en el desenvolupament duna negociaci collectiva dmbit catal i en una gesti plena de les competncies laborals per part de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya administraci nica en lmbit laboral. 2.2.4 Suport als autnoms i emprenedors Suport a lemprenedoria i al treball autnom Els moments de crisi solen ser bons per iniciar nous reptes empresarials i renovar el teixit productiu, ja sigui a partir diniciatives mercantils o de carcter social. En aquest sentit, i per aprofitar oportunitats i afavorir la creaci de noves iniciatives empresarials, promourem una llei de suport i foment de lemprenedoria que contempli mesures de carcter tributari, laboral, financer i administratiu. Proposarem que inclogui entre daltres, les segents mesures: Bonificacions en les cotitzacions socials i exempcions fiscals com les incorporades en el Pla de Xoc per locupaci: bonificaci del 100% de les cotitzacions socials als nous treballadors autnoms durant els dos primers anys; exempci, dIRPF i societats pel nou emprenedor, mentre facturi menys de 30.000 anys amb un mxim de 2 anys.
Bonificacions per a inversors de proximitat (business angels) com a sistema per finanar la inversi necessria per posar en marxa o expandir empreses: deducci del 25% per a les inversions de proximitat que es mantinguin en lempresa un mnim de 5 anys; bonificaci del 50% per cent dels dividends i plusvlues obtingudes pel business angel en els 8 primers anys de funcionament de la nova empresa; deducci de les prdues de capital del business angel, com a persona fsica, si lempresa fa fallida en els 8 anys segents.
Creaci de Fons dinversi en starts up i empreses de nova creaci, amb idntics incentius fiscals que els business angel, quan es mantingui la inversi en el fons durant 5 anys o ms. 45
Ampliaci del supsit demprenedor. Han de considerar-se com a emprenedors i beneficiar-se de les mesures de suport a aquests: els nous titulars de negocis en el supsit de transmissi dempreses; aquells que operant ms de 24 mesos decideixin ampliar o canviar el seu objecte social a noves activitats; i els qui decideixen internacionalitzar el seu negoci.
Recolzament de les accions que en matria demprenedoria portin a terme les CC.AA, com la creaci doficines tcniques dassessorament a lemprenedoria, xarxes de vivers empresarials pblics que serveixin per abaratir costos a linici de lactivitat (dotats amb serveis comuns i assessors), o lestabliment per exemple, de premis per encoratjar els joves a emprendre.
Promoure la inclusi en els programes educatius dassignatures per promocionar lautoocupaci i la creaci dempreses. Cal difondre i valoritzar lactivitat autnoma com agent de creaci de riquesa i generador docupaci. s necessari dignificar la figura de lempresari autnom i de lemprenedor destacant el seu valor en la societat.
Impulsar una reforma de lIVA per possibilitar el pagament per criteris de caixa, s a dir, un cop sha cobrat la factura.
Flexibilitzar la tributaci pel sistema de mduls per adequar-lo a la nova realitat econmica.
Promoure la creaci dun sistema pel qual els autnoms i emprenedors puguin compensar els deutes reconeguts per ladministraci, amb els seus impostos o cotitzacions socials corresponents.
Posar en marxa microcrdits destinats a finanar petits projectes empresarials, dels quals lamortitzaci podr ser condonada parcialment en funci del increment docupaci generada pel projecte.
Crear la figura del Mediador financer de lautnom o lemprenedor davant les entitats financeres per a microempreses i PIMES.
46
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Lluita contra la Morositat Reforarem la Lnia ICO- Morositat Ajuntaments, prioritzant els pagaments a autnoms i petites empreses.
Vetllarem per un compliment escrupols de la Llei de Morositat per part de les Administracions pbliques i lestabliment dun sistema sancionador en cas dincompliment.
Afavorirem la transparncia pblica en els pagaments, assegurant la publicitat dels pagaments efectius a les empreses contractistes, per garantir tamb, el pagament a subcontractacions dautnoms i autnoms dependents.
Combatre leconomia submergida Reforarem la inspecci respecte a leconomia submergida i en particular, sobre lexercida per persones beneficiries de subsidis incompatibles amb determinades activitats.
Desenvoluparem la figura de lautnom a temps parcial especialment per a la posada en marxa de nous negocis, i per activitats que no responen ni en jornada ni en remuneraci, al temps complet.
Ocupaci Estudiarem la possibilitat destablir bonificacions en el cas de contractaci del segon i tercer assalariat contractat per un treballador autnom com les establertes per la contractaci del primer treballador (100%).
Diferirem 2 anys el pagament de les cotitzacions socials a linici de lactivitat de la nova empresa o projecte dautoocupaci. Reforarem el sistema de capitalitzaci de les prestacions per desocupaci, augmentant el pagament nic al 100% de la capitalitzaci de la prestaci.
Promourem la realitzaci de prctiques per part dels joves amb autnoms i microempreses, especialment en aquells negocis que hagin de ser traspassats i amb llarga trajectria, o innovadors. 47
Ajudarem i incentivarem els negocis que explotin els nous filons docupaci com els serveis datenci a les persones, la innovaci o la sostenibilitat mediambiental.
Pla de relleu generacional Amb la finalitat devitar el tancament de negocis i fomentar el manteniment daquests, especialment en els sectors del comer, lhostaleria i daltres, crearem, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes, un registre especfic amb aquells negocis en disposici a ser traspassats. De tal forma que les persones que vulguin emprendre puguin optar per reprendre un negoci ja existent, per beneficiant-se de totes les ajudes de suport a nous emprenedors. Daquesta manera sajudaria a la jubilaci dautnoms i a limpuls de nous emprenedors i reducci de latur, a ms de fomentar el relleu generacional.
Posarem a disposici dels autnoms un fons dajudes a les reformes i modernitzaci dels negocis en cas de relleu i reforarem la formaci especfica i contnua dels autnoms i emprenedors, que vulguin reprendre un negoci.
TICs Finanarem, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes, mesures per facilitar laccs dels autnoms i emprenedors a les TICs i al comer electrnic.
Participaci institucional de les organitzacions representatives de treballadors autnoms Garantirem i promourem la participaci de les organitzacions professionals representatives de treballadors autnoms en les institucions i en el dileg social.
Promourem la declaraci de les organitzacions professionals representatives de treballadors autnoms com dutilitat pblica conforme al previst en els articles 32 a 36 de la Llei Orgnica 1/2002, de 22 de mar, reguladora del Dret d'Associaci, tal com preveu La LETA en el seu article 20.4.
2.2.5 Promoure la salut laboral i evitar els accidents de treball. Prevenci de riscos laborals Avanarem en una nova definici dels danys a la salut que ens acosti als conceptes i prestacions de la UE. 48
Implantarem noves frmules de gesti del temps que afavoreixi estratgies de motivaci dels Recursos Humans.
Definirem un model de Prevenci de Riscos Laborals per a les microempreses.
Clarificarem jurdicament el rol de les Mtues dAccidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social i especialment la coordinaci amb lmbit de salut.
Avanarem en la imputaci de les despeses de la no prevenci a les empreses per fomentar la prevenci. Premiar a les empreses que compleixen i penalitzar a les que no ho fan.
2.2.6 Un mercat de treball ms inclusiu i menys discriminatori, i suport a leconomia social Impulsarem leconomia social i promocionarem leconomia solidria, en especial les cooperatives, les societats laborals i les empreses dinserci, com a eina per a la integraci laboral de les persones amb ms dificultats. Afavorirem la integraci laboral dels collectius ms desafavorits i aconseguirem un mercat laboral ms inclusiu. Desenvoluparem mesures que evitin la discriminaci per edat i per gnere en lmbit laboral. Potenciarem laplicaci efectiva de clusules socials per a laccs als concursos pblics basats en compromisos efectius de creaci docupaci, desenvolupament local, cohesi social i de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Garantirem i reforarem les vies de participaci de lEconomia Social en el desenvolupament de les poltiques pbliques. Promourem les revisions normatives necessries per evitar la discriminaci negativa de les empreses de lEconomia Social i perqu sincentivi el seu desenvolupament i difusi. En concret, en aquest sentit promourem la reforma de la Llei de Societats Laborals per adaptar-la a les exigncies del mercat i millorar la competitivitat daquestes entitats.
49
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Impulsarem laprovaci dun Programa dimpuls de les entitats dEconomia Social, amb especial atenci a les de singular arrelament en el seu entorn i a les que generen ocupaci pels sectors ms desafavorits, que sigui territorialitzable per Comunitats Autnomes, en compliment de la Disposici Addicional setena de la Llei 5/2011, de 29 de mar, dEconomia Social. Articularem mecanismes per facilitar la participaci del sector de lEconomia Social en la Formaci Contnua en el treball. Reclamarem plena capacitat de la Generalitat de Catalunya per promoure un marc regulador del treball protegit (centres especials de treball). Promourem un seguiment exhaustiu del compliment de la LISMI en matria de reserva de lloc de treball per a persones amb discapacitat. Impulsarem ms i millors mecanismes per facilitar la contractaci de les persones amb discapacitat en el mercat de treball ordinari.
50
3.
POLTIQUES DE BENESTAR DAVANT LA CRISI PER A REFORAR LA COHESI I LA IGUALTAT.
51
3.1 Pensions
Malgrat que han passat ms de quinze anys des de que el Congrs dels Diputats va aprovar all per lany 1995- el catleg de quinze recomanacions sobre el sistema de pensions que van ser conegudes com el Pacte de Toledo-fruit duna proposta de CiU-, sha demostrat un cop ms, que aquest mecanisme continua sent una eina extremadament til i necessria per fer el seguiment i ladaptaci del sistema espanyol de pensions. Pocs sectors de la poblaci de lEstat sn tan sensibles com el sector dels pensionistes, integrat en la seva majoria per persones jubilades o vdues. Aquest va ser el motiu pel qual, malgrat que a vegades no ho sembli, tots els partits poltics es van posar dacord en la convenincia devitar la utilitzaci de les pensions com a arma electoral. Aquesta regla no escrita va constituir la base sobre la que al 1995 es va formular el Pacte de Toledo. Des daleshores, la Comissi parlamentria encarregada de fer un seguiment del Pacte, ha elaborat informes amb recomanacions que han orientat i influt de manera determinant, en les reformes del sistema de pensions que amb la finalitat de garantir la seva viabilitat i la seva millora, shan portat a terme. s per aix, que ens proposem continuar defensant, en el marc del Pacte de Toledo: El manteniment i si les circumstncies econmiques ho permeten, la millora del poder adquisitiu dels pensionistes. Lincrement progressiu de les pensions ms baixes del Sistema (prioritriament les pensions de vidutat i dorfenesa i les daquelles persones que viuen soles i sense ms ingressos que la pensi). Una actualitzaci real de les pensions dacord amb la inflaci de cada Comunitat Autnoma.
Daltra banda, haurem de vetllar especialment perqu els compromisos incorporats a proposta de CiU, a la Llei 27/2011, d1 dagost, sobre actualitzaci, adequaci i modernitzaci del sistema de Seguretat Social, es portin a terme, i en concret entre daltres: Accelerar lincrement progressiu previst de la base reguladora de la pensi de vidutat que passar del 52% al 60% (1% cada any) per a les persones que tinguin com a font principal dingressos la pensi de vidutat. Complir amb la millora de la fiscalitat de les pensions de vidutat.
52
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Reconixer el perode dedicat al servei militar obligatori o a la prestaci social substitutria com a temps cotitzat. Accelerar lincrement progressiu previst del perode considerat com a cotitzat per la cura de fills, que passa de 112 dies per cada fill o menor adoptat o acollit a 270 dies al 2018. Reclamar mesures destinades a reduir limpacte que la cura de les persones amb discapacitat o en situaci de dependncia t sobre les carreres de cotitzaci, bsicament de les dones, dacord amb lestudi que amb aquest objectiu ha delaborar el govern de lEstat. Reclamar una reordenaci integral de les prestacions no contributives basada en lestudi que sobre pobresa i sobre delimitaci del seu llindar ha de confeccionar el Govern de lEstat dacord amb la Llei. Traspassar a la Generalitat el patrimoni de la Seguretat Social adscrit a activitats sanitries gestionades per la Generalitat. Avanar en les reformes normatives que permetin compatibilitzar la pensi (de jubilaci i per discapacitat) i el treball, garantint el relleu generacional i el foment de la prolongaci de la vida laboral. Impulsar una major transparncia del Sistema; ms i millor informaci als treballadors sobre pensions, sobre els productes de previsi social del sector privat i sobre les cotitzacions empresarials. Tamb, ms i millor informaci a les Corts Generals sobre la gesti pressupostria dels recursos de la Seguretat Social. Enfortir les mesures destinades a evitar les prejubilacions, especialment quan comporten crregues a la Seguretat Social. Establir coeficients reductors especials de ledat de jubilaci pels sectors i mbits de treball amb pitjors condicions de treball. Millorar la consideraci dels drets socials pels perodes cotitzats dels treballadors a temps parcial i fixos discontinus. Impulsar lestabliment dun sistema especfic de jubilaci parcial per als treballadors autnoms, lelaboraci dun estudi sobre les cotitzacions socials dels treballadors autnoms en relaci a les prestacions que reben del sistema, avanar en la millora de la protecci de la seva protecci, i impulsar lestabliment dexempcions, reduccions o bonificacions per a determinats collectius dautnoms amb especials dificultats. Suprimir el lmit establert pel govern de lEstat a les Comunitats Autnomes per complementar les pensions.
53
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 En darrer lloc, resulta imprescindible descentralitzar la gesti de la Seguretat Social cap a les Comunitats Autnomes amb competncies en desenvolupament legislatiu i execuci de la legislaci bsica de lEstat espanyol en matria de Seguretat Social, aix com la gesti del rgim econmic de la Seguretat Social. No hi ha cap motiu pel qual la Generalitat no pugui assumir la gesti de la Seguretat Social.
3.2. Gent Gran. Atenci a les situacions de dependncia i promoci de lautonomia personal
Volem comptar amb el gran actiu que representa la gent gran per a la construcci de la nostra societat. Promourem un envelliment socialment actiu i participatiu. Promourem laprovaci duna Llei per evitar qualsevol tipus de discriminaci per ra de edat i una modificaci del Codi Penal per sancionar de forma ms adequada els maltractaments a la gent gran. En concret, modificarem des daquesta perspectiva, la legislaci relativa a delictes com lestafa o lapropiaci indeguda. Garantirem lautonomia personal: pensions suficients per viure dignament, una poltica de salut adequada i uns serveis capaos de donar una atenci social integral que incloguin les necessitats en matria dhabitatge i de mobilitat, en general per a la gent gran i en especial, per a les persones en situaci de dependncia. Impulsarem mesures que permetin avanar en lestudi i el coneixement dels canvis que es produeixen en el collectiu de la Gent Gran: necessitats actuals i futures i possibilitats de satisferles. Impulsarem accions i poltiques que fomentin la transferncia de coneixements i experincies entre la gent gran i els joves. (Bancs de saviesa) Fomentar la collaboraci professional entre emprenedors i jubilats. Facilitar la continutat a la feina dels treballadors ms grans que aix ho vulguin, afavorint que les persones grans que vulguin puguin continuar treballant a temps parcial. Garantir la participaci de les organitzacions representatives del collectiu de persones grans en el si de les administracions. Reclamar el trasps a la Generalitat de Catalunya del programa de vacances i de termalisme social per a gent gran, que actualment gestiona lIMSERSO, i crear un programa de turisme per a gent gran amb lobjectiu de promoure el coneixement del pas i lintercanvi entre associacions i casals.
54
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 En matria datenci a les situacions de dependncia i promoci de lautonomia personal promourem un ampli acord poltic i social, amb participaci de les diferents administracions pbliques i dels agents socials i econmics, per garantir la sostenibilitat futura del sistema, la millora de latenci a les persones en situaci de dependncia, del recolzament a les seves famlies i la promoci de lautonomia personal.
Aquest acord haur dorientar-se a: Garantir la participaci de lEstat en el finanament de latenci a la dependncia, en base als costos reals dels serveis a cada una de les CC.AA, ms enll de lhoritz del 2015 i amb la perspectiva dassolir una despesa estable en poltiques datenci a la dependncia del 1,2% del PIB. Revisar la prestaci per cures en lentorn familiar. Impulsar la collaboraci pblico-privada per a millorar el desenvolupament del sistema i la creaci docupaci en aquest sector. Desenvolupar les prestacions sociosanitries i les poltiques de prevenci.
I en tot cas haur de respectar les atribucions competencials que en matria de serveis socials atribueixen la Constituci i els Estatuts dAutonomia a les Comunitats Autnomes, aix com la necessitat de prioritzar latenci a les persones amb necessitats ms severes. Aix mateix, impulsarem la mxima transparncia en matria dinversi i despesa social promovent que es facin pblics els costos de latenci a la dependncia i la promoci de lautonomia personal per a la Administraci General de lEstat, per a la Seguretat Social, per a les CC. AA i per a les corporacions locals.
3.3 Persones amb discapacitat.

En el marc de la revisi de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de la Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a les Persones en Situaci de Dependncia, caldr donar prioritat a la millora de les prestacions destinades a garantir el ple desenvolupament de vida independent de les persones amb discapacitat tenint en compte els sobrecostos que els suposa. Instarem el Govern a desenvolupar la Llei 27/2007, de 23 doctubre, per la qual es reconeixen les llenges de signes i es regulen els mitjans de suport a la comunicaci oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordocegues, amb lobjectiu de garantir la llibertat dopci de les famlies i comprometre el
55
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Govern de lEstat en la defensa i promoci de la Llengua de signes catalana amb les mateixes condicions que lespanyola. Exigirem el compliment del que estableix la Disposici final tercera de la Llei 27/2007, de 23 doctubre, per la qual es reconeixen les llenges de signes i es regulen els mitjans de suport a la comunicaci oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordocegues, en relaci a que lAdministraci General de lEstat coadjuvi a finanar el foment, la investigaci i la difusi de ls de la llengua de signes catalana. Continuarem insistint en la modificaci del barem per a lavaluaci del grau de discapacitat, reconeixent, desprs del diagnstic de malalties neurolgiques, un percentatge de discapacitat del 33% independentment de la prpia valoraci, que compensi l especificitat en quant a la variabilitat del desenvolupament daquestes malalties. Facilitarem laccs daquests malalts a recursos, serveis o prestacions econmiques adequades. Proposarem millores en relaci a les persones afectades per la sndrome postpolio. Continuarem lluitant per tal que es presti una millor atenci a les persones afectades de malalties neurodegeneratives com, a ms de l'Esclerosi Mltiple, l'Esclerosi Lateral Amiotrfica (ELA) o el Prkinson. En el marc de l Estratgia Global dAcci per a lOcupaci de Persones amb discapacitat 2008-2012 i de la Llei 26/2011, d1 dagost, dadaptaci normativa a la Convenci Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, es promour una major contractaci de persones amb discapacitat en el mercat de treball ordinari. Cal incrementar les taxes dactivitat de les persones amb discapacitat tenint en compte la nova realitat de les empreses i de leconomia. Admetre la possibilitat amb carcter indefinit (avui limitat a 4 anys) per a la percepci de la pensi dinvalidesa i la percepci de rendes del treball inferiors a 1,5 vegades el SMI. Estendrem els beneficis fiscals existents per la contractaci de treballadors amb discapacitat als empresaris per compte propi no constituts en societats. Ats que la discapacitat implica un sobreesfor i un sobrecost econmic en el si familiar, impulsarem ladopci de poltiques de protecci a les famlies que tinguin en compte la presncia de la discapacitat. Previsi de la formaci permanent i lactualitzaci competencial del professorat per a les persones amb discapacitat.
56
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Modificarem el Real Decret 422/2011, pel qual saprova el Reglament sobre les condicions bsiques per a la participaci de les persones amb discapacitat en la vida poltica i en els processos electorals, per incloure en el mateix els recursos de suport necessaris per a les persones sordes que comuniquen en llengua oral que resulten discriminades en la seva actual redacci. Es pactaran deduccions a la Seguretat Social per aquelles empreses que puguin certificar que tenen una atenci adaptada i especialitzada per a gent gran i altres discapacitats. Vetllarem perqu es porti a terme el desenvolupament normatiu i el compliment de la Llei recentment aprovada sobre ladaptaci normativa a la Convenci Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Reclamarem ms competncies i el finanament corresponent per a la Generalitat de Catalunya per al funcionament dels centres especials de treball.
3.4. Famlia: conciliaci de la vida familiar, serveis a les famlies
Una societat s ms forta com ms fortes sn les seves famlies. La famlia s una escola de transmissi de valors, de respecte, de solidaritat, s la cllula bsica de la nostra societat, i sobretot un motor i garantia del benestar social. s tamb un nucli de solidaritat intergeneracional. Daltra banda, la sostenibilitat de lEstat del benestar exigeix lincrement de la natalitat. Impulsarem, doncs, una poltica integral de suport a la famlia, aix com laplicaci de la perspectiva familiar en la introducci de noves mesures i poltiques. Donarem prioritat a les mesures de conciliaci laboral i familiar en la legislaci laboral i en la negociaci collectiva, especialment per als pares i mares amb fills en edat escolar. Promourem la parentalitat positiva. Cal continuar implementant un perms de paternitat com a dret individual i intransferible del pare. Qualsevol revisi de la fiscalitat haur de procurar un tractament ms favorable a les famlies, especialment per les que tinguin fills a crrec i persones dependents. Promourem la modificaci de la part estatal de lIRPF per tal que 57
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 les quantitats abonades per lempresa al treballador destinades a millorar la conciliaci de la vida laboral i familiar (guarderies, cangurs, serveis de lleure, ...) de les persones treballadores no siguin considerades rendiments en espcie a efectes de lIRPF. La Seguretat Social s un instrument idoni per facilitar la conciliaci de la vida familiar i laboral. Les cotitzacions socials han de servir tamb per augmentar la protecci de les famlies que tenen fills. Cal revisar en profunditat i en la mesura que la situaci econmica ho permeti, la base de beneficiaris i les quanties de les prestacions de la Seguretat Social per fill a crrec, que hauran de ser superiors en el cas de famlies nombroses, monoparentals i amb fills amb discapacitat. Promourem que es doni prioritat datenci als pares o mares de famlia nombrosa en situaci datur, per a laccs a itineraris individualitzats de cerca docupaci i per a la formaci. Vetllarem que lEstat mantingui la seva participaci en el finanament de les llars dinfants (educaci dels infants de 0 a 3 anys), territorialitzant-ne els recursos. LEstat ha de mantenir els recursos al programa Educa3. Demanarem lestabliment de bonificacions fiscals empreses que tenen llars dinfants de 0 a 3 anys. per a les
Impulsarem una reforma de la normativa que regula la protecci de les famlies nombroses amb la finalitat que tinguin ms suport de lAdministraci. En la revisi dels avantatges socials aplicats a la famlia nombrosa, es tindr especial consideraci cap a les famlies amb fills menors de 3 anys, famlies que acullin persones majors de 65 anys o amb discapacitat i aquelles en qu un membre de la unitat familiar deixi de treballar per tenir cura de la famlia. Ampliarem el concepte de famlia nombrosa a les famlies que tinguin dos fills i amb ells hi convisqui una persona major de 65 anys. En totes les promocions dhabitatge protegit, siguin pbliques o privades, introduirem una quota dhabitatges de superfcie ms gran adequats per a famlies nombroses. Desenvoluparem de forma efectiva el principi legal que la ruptura familiar no eximeix al pare i a la mare de les seves obligacions envers els fills i les filles, tant la de guarda i custdia com la de prestar aliments.
58
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Continuarem insistint en la reforma del Reglament de desplegament del Fons de Garantia de pensions impagades per flexibilitzar i garantir aix el seu cobrament per part de la persona beneficiria.
Conciliaci: Donarem un nou caire a les mesures legislatives: cal adrear-les tant a dones com a homes, no nicament a les primeres. Impulsarem la creaci d incentius per tal que les empreses promoguin plans propis dusos del temps i corresponsabilitat, i que aix sigui un element a tenir en compte per a ladjudicaci dels concursos pblics. Millorarem la protecci social en relaci amb lexercici dels permisos i llicncies per a latenci de responsabilitats familiars. Impulsarem lequiparaci de drets en alguns permisos a les parelles de fet, com en el cas de defunci, malaltia greu, accident o hospitalitzaci. Continuarem amb la gradual equiparaci de les mesures en matria de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral entre lmbit laboral pblic i privat. Posarem en marxa mesures dacci positiva per facilitar la contractaci de les dones i la incorporaci de la seva presncia en els rgans de decisi poltica i empresarial, en especial als Consells dAdministraci. Treballarem per prioritzar els objectius de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral, en les estratgies de negociaci collectiva. Impulsarem la implantaci en les PIMES de mesures adequades que afavoreixin la conciliaci de la vida personal, familiar i laboral. Cal garantir la correcta cobertura de leducaci infantil (0-3 anys).
59
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Impulsarem ls del treball a temps parcial com a frmula temporal que faciliti la conciliaci, evitant ls de prctiques que generen precarietat i un submercat de treball en particular per a les dones. Regularem els supsits de modificaci substancial de les condicions de treball en matria dhoraris i jornada a causa de laplicaci de les poltiques de conciliaci. Impulsarem lestabliment dincentius encaminats a fomentar que els homes sollicitin els diferents permisos que la llei els reconeix.
3.5. Infncia
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de protecci de la infncia, tanmateix des de lmbit jurdic i de la seguretat o tamb del finanament caldr incorporar poltiques estatals que hi donin suport.
Donarem prioritat a les poltiques pbliques dajut i protecci a la infncia per lluitar contra la pobresa dels menors i la seva exclusi social.
Impulsarem una poltica de suport a la famlia focalitzada en els nens i que incideixi en la reducci de la pobresa infantil, tot revisant prestacions de serveis, transferncies econmiques, desgravacions fiscals i impostos.
Proposarem lelaboraci dun informe preceptiu sobre limpacte en la infncia en tota la normativa que aprovi lEstat.
Impulsarem una major protecci en lmbit jurdic per als menors exposats a la violncia de gnere, considerant-los vctimes directes daquest tipus de violncia. Destinarem ms recursos per a la Generalitat per lluitar contra els abusos sexuals a menors. Cal protegir els nens i les nenes contra la violncia, labs i la explotaci. Evitarem la desprotecci de la infncia enfront a determinats webs i xarxes socials. Per aix creiem necessari: Garantir la seguretat de la infncia a Internet, mitjanant la 60
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 creaci dun portal especfic, sense que aix suposi una retallada de llibertats per a la resta dusuaris. Oferir a les famlies i als centres educatius mesures de protecci per als infants i adolescents davant dels perills dInternet. Promocionar iniciatives dautorregulaci respecte als continguts nocius per a la Infncia i la Joventut, aix com el desenvolupament de mesures per a agilitar la retirada de continguts illcits a la xarxa.
Impulsarem, en collaboraci amb la Generalitat, un Pla de mesures de prevenci i reducci del consum de drogues que incorpori vies i instruments de suport a les famlies per a reduir el consum de drogues dels joves, i la revisi dels protocols policials, judicials i sanitaris per combatre les xarxes de distribuci de la droga i frenar el narcotrfic. Potenciarem la collaboraci entre les administracions, mitjanant les corresponents reunions sectorials, per tal de donar una resposta efectiva a problemes socials emergents que afecten la infncia (menors immigrants indocumentats/des, adolescents en conflicte social, etc.) Es tracta didentificar el collectiu dinfants i adolescents datenci preferent per tal de dissenyar programes dactuaci adequats a les seves necessitats especfiques. Vetllarem per tal que des dels mitjans de comunicaci pblics es potenci el desenvolupament dels valors tics i de responsabilitat entre els infants i joves, fomentant la seva participaci activa a la societat.
Garantirem que la infncia sigui una prioritat de la cooperaci per al desenvolupament. Protegir eficament a la infncia en el marc de lacci humanitria. Impulsarem lelaboraci i implementaci dun Pla estatal contra la pobresa infantil, dacord amb la recomanaci del Comit dels Drets de lInfant de 2010. Proposarem la modificaci de la Llei Orgnica del Poder Judicial per aconseguir que un nic rgan judicial vegi tots els procediments que afectin a un mateix menor. Demanarem una major autonomia per a la Generalitat Catalunya per tramitar les adopcions internacionals. de
61
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Impulsarem les reformes legislatives necessries per elevar ledat mnima de matrimoni als 18 anys. Mantenir ledat de 16 anys noms en circumstncies excepcionals i amb el perms dun jutge. Recollirem en el Codi Penal el matrimoni forat com a delicte i regulaci duna ordre de protecci especfica per a les vctimes de matrimonis forats per tal de facilitar la intervenci policial durgncia per a la protecci de les vctimes.
3.6. Salut
Promourem la immediata realitzaci dun Pacte dEstat sobre la sostenibilitat del sistema sanitari desprs dun debat en profunditat en el si del Congrs dels Diputats i amb la participaci de les Comunitats Autnomes de les propostes destinades a garantir i augmentar el finanament de la sanitat, sigui a travs de la millora dels ingressos finalistes destinats a aquest finanament, sigui definint els criteris que permetin ordenar el futur creixement de la despesa en lmbit sanitari, preservant sempre la qualitat de latenci sanitria. Desenvoluparem les prestacions datenci sociosanitria establertes a larticle 14 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesi i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, amb la finalitat destablir els canals de coordinaci necessaris entre els dos pilars principals de l'Estat del Benestar: el sistema sanitari i el sistema de serveis socials. Aquest desenvolupament haur de millorar el funcionament dels mbits social i sanitari per laprofitament de sinrgies i, en la mesura que ho permetin les disposicions pressupostries, millorar el seu finanament. Adoptarem mesures de conscienciaci de lusuari de lelevat cost dels serveis sanitaris i de la convenincia de la seva utilitzaci de manera ms adequada. Incrementarem la dotaci econmica del Fons de Cohesi Sanitria destinat a latenci dels desplaats, clarament insuficient, donant cobertura a ms serveis com el transport sanitari, les urgncies o la prestaci farmacutica. Aix com que el Fons compensi la totalitat de lactivitat hospitalria realitzada a no residents, independentment de la complexitat de latenci mdica realitzada. Promourem que es cren nous fons per donar resposta a noves necessitats sorgides durant aquests ltims anys, el cost de les quals ha estat sufragat en gran mesura per les Comunitats Autnomes. Aix com un Fons de contingncies per afrontar situacions demergncies sanitries globals. Acordarem amb el Sistema de Seguretat Social (i amb les seves entitats gestores, INSS i Mtues dAccidents de Treball i malalties professionals) la definici dun fons econmic de 4000 milions deuros 62
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 a favor del Sistema Sanitari, com a compensaci per la gesti que els serveis sanitaris fan de la incapacitat laboral. Revisarem els procediments per al cobrament dels serveis sanitaris prestats a persones procedents de pasos membres de la UE i de tercers pasos per part de les Comunitats Autnomes. Exigirem la modificaci normativa necessria per facilitar laccs al ttol despecialista en medicina en diverses disciplines als metges MESTOS (Metges especialistes sense ttol oficial), farmacutics especialistes en farmcia hospitalria sense ttol oficial (FESTOS) i els psiclegs especialistes sanitaris (PESTOS). Accelerarem, dacord amb les Comunitats Autnomes, lengegada, daquelles mesures que propicin una major qualitat de vida i accs als tractaments en igualtat de condicions als afectats per malalties rares, prioritzant la implementaci i el desenvolupament de lEstratgia de Malalties Rares. Seguirem insistint en la modificaci del barem per a lavaluaci del grau de discapacitat, reconeixent, desprs del diagnstic de malalties neurolgiques, un percentatge de discapacitat del 33% independentment de la prpia valoraci, que compensi lespecificitat en quant a la variabilitat del desenvolupament daquestes malalties. Facilitarem laccs daquests malalts a recursos, serveis o prestacions econmiques adequades. Continuarem potenciant, dacord amb les Comunitats Autnomes, noves mesures per atendre i tractar els trastorns alimentaris com lanorxia i la bulmia, amb especial incidncia en la prevenci en lmbit educatiu i escolar. Aix com, promoure ladopci dacords amb les plataformes i servidors de continguts de la xarxa per detectar espais que incitin a la anorxia i a la bulmia. En matria de drogues, cal emprendre accions, dacord amb les Comunitats Autnomes, per tal de donar compliment a les conclusions recollides a la Ponncia aprovada al Senat sobre Sistemes de Tractament i Atenci en Drogodependncia. Claus per el Futur. Impulsarem la implantaci dun tractament fiscal favorable, en forma de desgravaci, per a la subscripci de plisses dassegurament privat dassistncia sanitria.
3.7. Habitatge
Hi ha dos grans problemes entorn a lhabitatge. Duna banda una gran dificultat daccs, tant per a famlies amb rendes baixes, com per a persones joves i grans; problema que sagreuja amb el daquelles famlies que no poden pagar el lloguer o les quotes de la hipoteca a causa destar a 63
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 latur. Duna altra banda, la situaci destancament total en la qual es troba immers el mercat de lhabitatge constitueix una greu amenaa per a la recuperaci de locupaci i de la liquiditat del sistema financer. Tres sn els objectius bsics de CiU en relaci al sector de lhabitatge: a) Millorar laccs a lhabitatge dels collectius que ho tenen ms difcil i fer-ho principalment a travs de lestmul del lloguer. b) Facilitar lobligat ajustament en el mercat de lhabitatge, com element necessari per iniciar un procs de recuperaci. c) Transferir a la Generalitat els fons i les poltiques dhabitatge de ladministraci central per simplificar la seva gesti i fer-la ms eficient i adequada per a les necessitats dels catalans.
3.7.1.
Millorar laccs a lhabitatge
Les poltiques dhabitatge han tenir lobjectiu prioritari de facilitar laccs daquells collectius que tenen ms dificultats per accedir a un habitatge digne i adaptat a les seves necessitats vitals: gent jove (menors 35 anys), persones grans, persones amb dependncies, persones amb rendes baixes (a partir duna relaci entre renda familiar disponible i esfor per accs a lhabitatge superior al 40 %) i famlies nombroses i monoparentals. Per aconseguir-ho CIU aposta per: Potenciar el lloguer com alternativa real a la propietat. A diferncia de pasos com Alemanya o Frana on hi ha una elevada oferta de lloguer, a lEstat aquesta oferta s molt minsa. Per fer que el lloguer sigui una alternativa real a la propietat caldr afavorir fiscalment el lloguer, donar major seguretat de cobrament i prioritzar les poltiques pbliques de promoci social dhabitatges de lloguer respecte les de propietat. Potenciarem assegurances que cobreixin els riscos dels arrendataris amb reassegurament parcial per part de lEstat, per tal de garantir costos assequibles, especialment quan els propietaris posin pisos en lloguer a preus taxats a travs de borses pbliques. Traspassarem la poltica dajudes a lemancipaci a les CCAA per adequar-la als costos de lloguer de cada territori. Garantirem lexempci fiscal dels ajuts pblics destinats al pagament del lloguer. Possibilitarem el tractament fiscal diferenciat en lImpost sobre Bns Immobles dels habitatges en lloguer per incentivar la posada a disposici en el mercat dels habitatges desocupats. Crearem un fons estatal que ser gestionat per les Comunitats Autnomes, destinat a facilitar finanament en casos de 64
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 moratria temporal parcial en el pagament de larrendament en habitatges de lloguer (situaci d'atur, cessament de lactivitat, pensionista de vidutat). Facilitar laccs a un habitatge en rgim de propietat. Per tal dafavorir a laccs a un habitatge de propietat es promour tant una reducci impositiva de lIVA com una millora de les mesures per accedir a un habitatge de protecci oficial. De rgim lliure: Allargar la reducci del tipus impositiu superredut del 4% en lImpost sobre el Valor Afegit per ladquisici dhabitatge durant el 2012 i 2013, per afavorir la reducci de lestoc dhabitatges. Recuperar temporalment la deducci per habitatge habitual i el compte estalvi habitatge, durant el 2012, mentre hi hagi un sobre-estoc dhabitatges, per afavorir la seva reducci. Adaptar la Llei dArrendaments Urbans a les especificitats i finalitats del contracte de lloguer amb opci de compra per tal que es flexibilitzi el termini de lloguer. El finanament de les noves promocions hauria de tenir un tractament diferenciat dels estocs als efectes de les provisions del Banc dEspanya.
De protecci oficial: Aplicar, de manera permanent, el tipus impositiu superredut del 4%, en lIVA en el primer lliurament de venda dun habitatge protegit en qualsevol rgim de protecci, aix com les execucions dobra realitzades en aquests habitatges. Ampliar els ingressos familiars mxims fins a 5,5 vegades lIprem de les condicions daccs a les ajudes establertes pels habitatges protegits en rgim general i 3,5 pels de rgim especial. Recuperar lajuda directa a ladquisici o preveure una assegurana de crdit pblic que permeti finanar la part no coberta pel crdit hipotecari.
Prevenir i evitar situacions de sobreendeutament familiar

En aquests moments delevada desocupaci, augmenten les situacions de vulnerabilitat de moltes famlies per poder fer front al pagament de les hipoteques. Per tant, cal impulsar mesures i accions que tinguin per objectiu evitar lexecuci dhipoteques en situacions temporals. Des de Convergncia i Uni treballem per:
65
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Afavorir la daci en pagament mitjanant mesures fiscals que beneficin ambdues parts, sempre que es tracti de casos de bona fe i causa major. Igualment, fomentar el lloguer substitutiu per evitar la prdua ds de lhabitatge per part de la famlia executada. Evitar lexecuci immediata de les hipoteques quan es deixin de pagar per causes de fora major amb la introducci dun perode de carncia, per causes taxades (atur i malaltia greu), en el pagament de les quotes dels prstecs hipotecaris. Fomentar la mediaci en el sistema dimpagament dhipoteques. Establir mesures per fomentar el pacte a les escriptures de constituci dhipoteques, pel qual la obligaci garantida es faci efectiva nicament a travs dels bns hipotecats, sense afectar la resta de bns del patrimoni del deutor. Vetllar per les prctiques de concessi responsable de prstecs o crdits que afavoreixin la contractaci duna assegurana de crdit hipotecari, aix com, la contractaci duna assegurana de protecci de pagaments que cobreixi la desocupaci involuntria o la incapacitat temporal del prestatari. CIU treballar en la promulgaci duna llei de crdit responsable. Limitar els financeres. interessos de mora que apliquen les entitats
Vetllar per la independncia de les societats de taxaci. Aquesta mesura ha dajudar a la valoraci real dels pisos subhastats.
Cap tipus de tolerncia amb lassetjament immobiliari i amb la sobreocupaci

Establirem a la propera legislatura les modificacions legislatives administratives, civils i penals oportunes per sancionar lassetjament immobiliari de manera efica. Accelerarem les modificacions legislatives administratives, civils i penals oportunes per sancionar a aquells que promouen, fomenten i senriqueixen de situacions de sobreocupaci dhabitatges. Revisarem la regulaci del padr per tal devitar situacions com les que es produeixen actualment en qu un nombre molt elevat de persones estan empadronades o conviuen en un mateix habitatge sense que els ajuntaments puguin actuar.
Possibilitar laccs a lhabitatge per a necessitats concretes. Disseny per a tothom
collectius
amb
66
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Cal adaptar els edificis a les necessitats de les persones amb mobilitat reduda per evitar la discriminaci en laccs a lhabitatge. Cal promoure tant en els nous habitatges com en la rehabilitaci dels ja existents la implantaci de criteris daccessibilitat i disseny per a tothom establerts a la Llei 51/2003, digualtat doportunitats, no discriminaci i accessibilitat universal, sostenibilitat, integraci en lentorn urb. En el mateix sentit, es tindran en compte les necessitats de les famlies nombroses en els plans estatals de lhabitatge. Per aix: Sintroduir, en la legislaci sectorial els requisits de disseny per a tothom establerts a la Llei 51/2003. Ampliar la reserva dhabitaci de persones amb diversitat funcional als habitatges tutelats, als habitatges de suport o als projectes de vida interdependent promogudes per associacions i fundacions del tercer sector. Estudiar la creaci dun fons pblic permanent per ajudar les comunitats de vens en les obres destinades a millorar laccessibilitat dels edificis. Estudiar la creaci dun fons per afavorir lallotjament a la gent gran i a les persones amb diversitat funcional (pagament de lloguers, adaptaci de lhabitatge a situacions de dependncia o la necessitat daccedir a habitatges de tipus dotacional) que eradiqui les situacions de manca daccessibilitat a lhabitatge que comporten lallament social. Incloure en els plans estatals de lhabitatge mesures especfiques per a famlies nombroses o amb diversitat funcional.
3.7.2.
Poltiques dhabitatge per reestructurar el sector
La situaci actual de leconomia requereix que el sector de la construcci es recuperi en uns parmetres similars als dels pasos capdavanters de la Uni Europea. Lluny de la situaci viscuda en el boom immobiliari, Convergncia i Uni aposta per un sector de la construcci molt ms diversificat, primant ms la rehabilitaci, tant dhabitatges com de zones urbanes, aix com tamb la promoci dhabitatges ms sostenibles. Un impuls per reactivar el sector s la construcci dhabitatge protegit, especialment de lloguer, que a la vegada permetria laccs a lhabitatge de molts collectius que no hi tenen accs.
Potenciar lhabitatge de protecci oficial, especialment de lloguer

La creaci dun gran parc dhabitatges de lloguer a preus assequibles a travs de la collaboraci pblico-privada que permeti establir un veritable mercat alternatiu a laccs de lhabitatge.
67
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Crear un fons destinat als ens que construeixin habitatges de protecci oficial. Aquest fons est pensat per fer viables promocions dhabitatge protegit en municipis reduts. Lestabliment dun sistema de finanament privilegiat per a la promoci dHPO de lloguer i dhabitatges de cessi ds en rgim cooperatiu, promogut i gestionat per promotors socials, que compti amb la cobertura de risc dimpagament i de gesti per part de les CCAA. Flexibilitzar el rgim fiscal especfic existent a lImpost de Societats per a aquelles empreses que construeixin habitatges per destinar-los a lloguer. Es tracta de possibilitar que un nombre major daquestes empreses posin al mercat immobles per ser llogats. Aplicar el tipus superredut, del 4%, en lIVA a la compra de sl i a lactivitat promotora-constructora dhabitatges destinats a lloguer a llarg termini o en cessi ds. Equiparaci fiscal entre els petits propietaris dhabitatges de lloguer i el tractament aplicat a les societats de lloguer.
Potenciar lhabitatge de propietat en general

Flexibilitzar la reserva mnima del 30% dhabitatge de protecci oficial en concordana amb les possibilitats reals dajudes del pla de lhabitatge. Eliminar lobligaci de protocollitzar la llicncia de primera ocupaci a les escriptures dobra nova acabada. Revisi del Codi Tcnic de lEdificaci per adaptar-lo a la situaci econmica actual. Permetre que els crdits hipotecaris tinguin el mateix tractament fiscal que els prstecs hipotecaris. Prorrogar la disposici addicional III de la Llei del sl, sobre la valoraci dels sls urbanitzables delimitats.
Promoure la rehabilitaci
Ampliar laplicaci dun tipus impositiu redut, del 8%, en lImpost sobre el Valor Afegit per a les obres de reforma, reconstrucci, rehabilitaci o enderroc dedificis dedicats a habitatges, que tinguin per objecte refer faanes i el tractament delements estructurals de ledificaci. Aplicar un tipus del 8% per a qualsevol obra de rehabilitaci que signifiqui una millora clara en la reducci dels consums energtics dels habitatges existents i una millora en el confort 68
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 sostenible dels mateixos, lluitant aix contra el canvi climtic i la contaminaci.
Eradicaci de les situacions dinfrahabitatges

Lexistncia de situacions dinfrahabitatge tant pel que fa als habitatges com a lespai collectiu, laparici de processos de degradaci i laparici de barris i nuclis en situaci de vulnerabilitat comporten situacions dexclusi social i segregaci que cal afrontar i combatre des duna poltica dhabitatge. Les situacions dinfrahabitatge van sovint acompanyades de situacions de marginalitat i problemtica social. Per aix, potenciarem: La realitzaci de convenis entre lEstat, les Comunitats Autnomes i els Ajuntaments per a la rehabilitaci dels nuclis antics de les ciutats i daquells barris amb problemes de patologies estructurals. La creaci dun fons per establir, des de les CCAA, protocols dintervenci immediata de substituci o adequaci per a leradicaci de linfrahabitatge que garanteixi alhora el dret de reallotjament de les llars afectades. La creaci dun fons per ajudar a la conservaci del parc immobiliari amb lobertura de lnies de subvenci per a reformes i millores de lhabitatge per a joves, famlies amb baixos recursos i gent gran. Aquest fons tindr en compte les necessitats dinstallaci dascensors en habitatges antics. Es desenvoluparan frmules de collaboraci amb entitats financeres per ajudar a la recerca, a la innovaci i al desenvolupament dinnovacions tecnolgiques en la construcci i rehabilitaci de dedificis i habitatges destinades a ladaptaci daquestes a les necessitats de les persones amb diversitat funcional.
Reduir limpacte ambiental dedificis Generalitzaci del concepte dEcohabitatges
habitatges.
Cal posar al dia edificis i habitatges tant de nova o recent construcci, com els ms antics, per tal que incorporin tot tipus de mecanismes i mesures que tinguin per objectiu fer-los ambientalment eficients tot reduint i optimitzant el consum denergia i aigua. Generalitzaci del concepte dhabitatges sostenibles, tant econmicament com mediambientalment.
3.7.3.
Transferir a la Generalitat els fons i les poltiques gestionades per lEstat
69
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Per a CiU s el Govern de Catalunya qui ha de planificar, desenvolupar i executar les competncies en matria dhabitatge. En primer lloc, perqu des dun punt de vista competencial el nou Estatut atorga al Govern catal la competncia exclusiva en matria dhabitatge i en segon lloc per adaptar les poltiques pbliques dhabitatge a les necessitats reals locals de cada zona geogrfica. s evident que el problema daccs a lhabitatge que hi ha a Catalunya no t res a veure amb la que hi ha determinades zones de lEstat. Des de CIU es treballar per: Suprimir la Secretaria dEstat dHabitatge i Actuacions Urbanes ja que s innecessria; i exercir les competncies de lEstat des del Ministeri dEconomia. Les subvencions, transferncies i altres partides econmiques que actualment gestiona la Secretaria shan de transferir directament a les Comunitats Autnomes en funci de la poblaci i de les necessitats. Catalunya ha de tenir la competncia per a la fixaci dels preus mxims de venda i de superfcie mxima per als habitatges de protecci oficial atenent les diferents situacions econmiques i socials de cada zona geogrfica, mbit local del mercat de lhabitatge o la situaci de les persones beneficiries (famlies nombroses, mobilitats redudes, etc.). Aconseguir la cessi del sl propietat del govern de lEstat a Catalunya per realitzar habitatge de protecci oficial, principalment de lloguer. En especial que lAjuntament de Barcelona obtingui la cessi de la Caserna del Bruc. Eliminar la societat pblica de lloguer (SPAVIV) i transferir tots els seus actius als rgans corresponents de les Comunitats Autnomes que sn les competents en matria dhabitatge. Analitzar els criteris de revisi del cadastre que ponderi els diferents cicles devoluci dels preus, per tal que tingui en compte tant levoluci temporal dels preus com levoluci previsible dels preus del sl i lhabitatge, en particular quan la revisi afecta a lhabitatge habitual. Transferir el Cadastre a la Generalitat. Mentre no es produeixi la transferncia, establir formes de gesti consorciada del cadastre entre l'Estat, la Generalitat i els municipis, dacord amb el que disposi la normativa de l'Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informaci.
3.8. Cultura
Garantirem que la Generalitat pugui exercir les seves competncies exclusives en matria de cultura, plenament i
70
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 sense interferncies de lEstat, reclamant tamb el trasps dinfraestructures i competncies pendents, dacord amb lEstatut. Sollicitarem la conversi del Ministeri de Cultura en una Secretaria dEstat. Cal evitar duplicitats entre ladministraci de lEstat i de les Comunitats Autnomes i suprimir estructures administratives innecessries. Farem que el Govern espanyol reconegui la facultat de la Generalitat per participar en els organismes internacionals i comunitaris que tinguin com a finalitat el desenvolupament de la cultura, i de manera molt especial, la UNESCO. Reclamarem, mentre no tinguem el Pacte Fiscal, la territorialitzaci dels recursos de l'Estat destinats a la cultura i assegurarem el finanament de lEstat a les infraestructures culturals catalanes (MNAC, Auditori de Barcelona, Palau de la Msica, Gran Teatre del Liceu, etc.). Cal garantir la recepci daquests recursos i que es corresponguin al pes especfic que aquests equipaments tenen en el conjunt de lEstat. Promourem una nova Llei de Patrocini i Mecenatge que impulsi la cultura en els diferents sectors. Catalunya compta amb un potent i divers sector cultural dmbit industrial, de naturalesa editorial, audiovisual, teatral, musical, cinema i darts plstiques, al qual cal donar suport pressupostari i financer com a generador de riquesa i docupaci. En un moment de severa austeritat en el sector pblic, el mecenatge permet unir sinrgies entre el sector pblic i el sector privat en activitats dinters collectiu. En lmbit cultural, el mecenatge pot tenir doncs, un paper molt important. Promourem les reformes legislatives necessries per incrementar la transparncia i lobjectivitat en matria de subvencions. Cal que hi hagi ms publicitat sobre convocatries, requisits i atorgaments, i que la informaci sigui ms clara i accessible. A la vegada, cal introduir sistemtiques davaluaci en les poltiques de subvenci. Potenciarem la creativitat cultural, el coneixement de l'art i la cultura, i els aproparem especialment als joves. Impulsarem la R+D+I en lmbit cultural: la recerca artstica sha de promoure i sha dincloure en lmbit de la innovaci. Proposarem frmules per tal que lEstat, en coordinaci amb les Comunitats Autnomes, faciliti el finanament a les empreses culturals. A part de les subvencions, shan de posar a labast de les petites i mitjanes empreses del sector cultural els instruments financers adequats que els permetin accedir al crdit per
71
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 desenvolupar els seus projectes i assumir tamb processos de modernitzaci tecnolgica. Impulsarem que el Govern de lEstat, a travs de les CCAA, destini recursos al sector cultural perqu sadapti al mercat digital, per modernitzar infraestructures i per accedir als nous models de negoci, incloent-hi la investigaci i la innovaci. Promourem la reforma de la Llei de Propietat Intellectual per adaptar-la a les noves exigncies del desenvolupament tecnolgic i a la societat de la informaci fomentant solucions harmonitzades a la UE. La protecci legal de la propietat intellectual s fonamental per mantenir el nostre patrimoni cultural, per fomentar la creaci i la diversitat cultural i per assegurar la continutat de les indstries culturals del pas, per passa per una adaptaci normativa que incorpori entre daltres, el desenvolupament de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC). Impulsarem, en el marc de la gesti collectiva dels drets dautor, mesures per garantir la mxima transparncia i control de les entitats de gesti i vetllarem per a qu lEstat faciliti els instruments i la informaci necessries per tal que la Generalitat pugui fer s de les competncies que li atorga lEstatut per autoritzar, inspeccionar i revocar les entitats de gesti que actun majoritriament a Catalunya. Controlarem el model que preveu la Disposici Final de la Ley de Economa Sostenible, que concedeix a una Comissi adscrita al Ministerio de Cultura la facultat per tancar webs amb autoritzaci judicial. Laplicaci daquesta llei no pot ser en cap cas arbitrria, no pot suposar una retallada de les llibertats dels usuaris ni pot respondre a interessos partidaris. Promourem ladopci de mesures que incrementin la formaci i la conscienciaci dels usuaris sobre els drets dels autors i creadors, i sobre els efectes negatius que causen les descrregues illegals tant en la indstria com en la prdua en la generaci de cultura. Vetllarem per la necessria lleialtat institucional en la compra o obtenci a travs de daci per part de l'Estat de patrimoni cultural especialment vinculat a Catalunya. Cal elaborar un protocol dactuaci pel que fa a ladquisici pblica de fons patrimonials, que contempli el consentiment previ de les Comunitats Autnomes de procedncia dels fons i la predisposici primera de
72
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 lEstat a situar els fons adquirits en institucions amb seus als territoris de procedncia. Instarem lEstat perqu acompleixi els seus compromisos respecte a la construcci dels Arxius Histrics Provincials de Barcelona i Girona i de les Biblioteques Pbliques de Barcelona i de Tarragona, fent un seguiment exhaustiu de lexecuci de la nova seu de la Biblioteca de Girona. Totes les inversions estatals en bns i equipaments culturals a Catalunya es realitzaran previ acord amb la Generalitat, tal i com marca lEstatut. Completar el retorn dels fons documentals i altres efectes incautats pendents ubicats a larxiu de Salamanca, identificar els fons de lArxiu de la Corona dArag, tot reconeixent la titularitat i transferint la gesti a la Generalitat dels fons propis de Catalunya, i transferir lArxiu Reial de Barcelona i els fons histrics de les biblioteques provincials. Promourem que es porti a terme una major difusi dels fons dipositats a les grans infraestructures culturals de titularitat estatal fixant frmules que impulsin la signatura dels corresponents convenis de cessi temporal entre les institucions implicades i lEstat. Vetllarem perqu l1% cultural sinverteixi en el lloc on es fa la infraestructura finanada per lEstat, o que com a mnim, es destini a la mateixa Comunitat Autnoma on es porta a terme la infraestructura. Totes les inversions de l1% cultural que es realitzin a Catalunya es faran previ acord amb la Generalitat, tal i com marca lEstatut. Insistirem en lestabliment dun IVA superredut per a la totalitat de productes i espectacles culturals, inclosos el discos i el cinema, i pels llibres electrnics sense suport. Vetllarem tamb, pel preu fix del llibre perqu garanteix el manteniment duna oferta editorial plural, heterognia i rica. Impulsarem ladopci de les disposicions normatives necessries per millorar i assegurar la protecci social dels artistes. Instarem a lelaboraci dun estudi que inclogui propostes per adaptar el sistema dels rgims de la Seguretat Social a les especials caracterstiques dels creadors i artistes. Reclamarem, en lmbit de la poltica cultural exterior, un major suport i coordinaci de lEstat amb les institucions catalanes a fi doptimitzar els recursos existents. Al mateix temps, exigirem que totes les actuacions, projectes o participacions en esdeveniments que 73
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 es portin a terme en el marc de la poltica cultural exterior reflecteixin la pluralitat cultural i lingstica de lEstat. 3.9. IGUALTAT 1. La dona a la societat Farem el seguiment i lavaluaci de limpacte sobre la igualtat home-dona de les diferents poltiques i lleis adoptades a nivell estatal. La llei que en fa referncia es va aprovar a iniciativa de CiU, per a la prctica s un trmit merament formal. Centrarem la nostra poltica deradicaci de la pobresa tamb en el collectiu de dones, donada la feminitzaci daquesta especialment a les franges elevades dedat i entre les dones soles i a les famlies monoparentals, i en aquest sentit, reclamarem una reforma de les pensions no contributives, que es basi en un estudi sobre pobresa i inclusi social. Continuarem impulsant un increment progressiu de les pensions ms baixes del sistema, com les de vidutat, especialment de les vdues que tenen aquesta pensi com a nic ingrs. Perseguirem les prctiques de discriminaci contra les dones, com lincompliment de la formaci escolar obligatria, aix com la plena participaci en totes les seves activitats. Posarem en marxa actuacions dirigides a les dones amb discapacitat, per tal dimpulsar la seva participaci i visibilitat en lmbit pblic, i afavorirem laccs a locupaci, a la formaci i a la conciliaci de la vida familiar, laboral i personal. Defensarem el respecte a la dona i la igualtat dona-home a totes les manifestacions de carcter cultural. Establirem incentius encaminats a impulsar que els sollicitin els diferents permisos que la llei els reconeix. homes
Dacord amb la legislaci de molts pasos de la UE i atenent les previsions de la vicepresidncia de la Uni Europea, impulsarem la modificaci de la llei dIgualtat efectiva entre dones i homes de 2007, per promoure que en les societats de lIBEX 35 i les que tenen ms de 250 treballadors savanci cap a lobjectiu que hi hagi un 40% de dones membres dels Consells dAdministraci.
Estudiarem la correcci de la mesura implantada pel Govern espanyol referent a les dones vdues separades o divorciades i 74
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 segons la qual no tenen dret a pensi de vidutat aquelles que no tenen reconeguda, amb carcter previ, una pensi compensatria per sentncia. 2. La dona al mercat de treball Impulsarem poltiques per tal daconseguir igualtat retributiva per a treballs digual valor, aix com la igualtat daccs a locupaci, mitjanant limpuls de proves cegues per tal de seleccionar amb independncia del sexe. Impulsarem noves mesures financeres per tal dafavorir els projectes emprenedors de les dones per la via de programes especfics davals, crdits, capital i microcrdits. Cal aprofundir en ms mesures i cercar-ne de noves perqu la maternitat no constitueixi una penalitzaci per a les dones. Estimularem la inserci i promoci de les dones en llocs de treball on estan infrarepresentades. Impulsarem la realitzaci de programes especfics de formaci i foment de locupaci dirigits a les dones ms susceptibles de ser excloses del mercat de treball i per tant, de la societat, com ara les dones ms grans de 45 anys, dones amb discapacitats, dones aturades de llarga durada, dones immigrades, etc. Cal preveure instruments de foment de la implantaci de la Llei dIgualtat a les PIMES, com a instrument de millora de la seva competitivitat. Cal fer revisi de supsits i condicions dels permisos i llicncies per responsabilitats familiars, adaptant-los a les necessitats de la vida actual, i contemplant incentius per al seu exercici per part dels homes. Entre daltres mesures, s necessria la supressi de lafinitat en el parentiu en les reduccions de jornada i en les excedncies. Incorporarem la transversalitat de gnere a les propostes sindicals i patronals. Impulsarem la presncia paritria de dones en els diferents espais de representaci sindical i, en concret, en la negociaci collectiva. Impulsarem que sincorpori la negociaci dels plans digualtat en els convenis, en la negociaci collectiva.
75
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Avanarem en el manteniment dels drets de cotitzaci durant les situacions de manca de cotitzaci a la seguretat social derivada de mesures de conciliaci. Proposarem la millora de la protecci social en relaci amb lexercici dels permisos i llicncies per a latenci de responsabilitats familiars (com lampliaci de la protecci durant els perodes de maternitat / paternitat, adopci i acolliment, eliminant el requisit del perode mnim de carncia de cotitzaci a la Seguretat Social), inclosos els supsits de risc per embars i risc durant la lactncia.
3. Les dones i la violncia de gnere Posarem laccent en la necessitat del carcter preventiu de la violncia de gnere i en garantir-ne els mbits de protecci i seguretat, per aix reclamarem de lEstat la continuaci dels recursos econmics per a les Comunitats Autnomes que es van preveure ja a la Disposici addicional 13 de la Llei de mesures integrals contra la violncia de gnere. Impulsarem que es denegui la possibilitat nacionalitat espanyola als agressors. dobtenir la
Impulsarem que no es pugui atemptar contra la dignitat de les dones en nom de cap cultura i/o religi. Impulsarem lautoregulaci en relaci al tracte donat a les dones, aix com respecte a la violncia domstica, als mitjans de comunicaci (premsa, rdio i televisi), aix com a les produccions audiovisuals (cinema, publicitat, etc.). Promourem la inhabilitaci del condemnat per exercir crrecs pblics. Impulsarem que simplantin totes les recomanacions del Comit de Vigilncia de la Convenci per a lEliminaci de la Discriminaci contra les Dones fetes a diferents informes de resposta als informes peridics presentats per Espanya. Proposarem tamb la creaci de ms jutjats exclusius i la dotaci de ms mitjans personals i materials als jutjats exclusius i als compartits. Procedirem a la modificaci de la Llei dEnjudiciament Criminal per a que, preservades totes les garanties i assegurant, en tot cas, la possibilitat de contradicci de les parts, la declaraci per la vctima portada a terme davant el Jutjat de Violncia sobre la Dona, tingui el valor de prova preconstituda, per que la vctima no hagi de declarar diverses vegades i evitar aix la segona victimitzaci, utilitzar 76
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 la gravaci de la declaraci per evitar la reiteraci de la declaraci del testimoni, tal i com saplica ja a la Llei del menor. Revisarem la Llei Integral sobre la Violncia de Gnere en relaci a les competncies civils dels Jutjats de Violncia sobre la Dona. Desprs de les primeres actuacions en qu aquests jutjats assumeixen la resoluci de les qestions penals i civils (derivades de lordre de protecci) ms urgents, la competncia per a la tramitaci dels procediments civils subsegents tornar als de lodre civil, als Jutjats de Famlia especialitzats. Proposarem incorporar els menors en la Llei de Violncia de Gnere,com a subjectes directes de drets. Proposarem incorporar els efectes de la violncia en la salut com a malaltia, i si sescau, que pugui comportar la incapacitaci laboral. Potenciarem actuacions preventives per part de lAdministraci, quan identifica indicis o sospites de violncia, per no actuar noms reactivament. Proposem impulsar el tractament psicolgic de la dona prvia a la denncia, en els supsits que sestimi necessari, i en aquest sentit i donada la freqent dependncia emocional que hi ha en aquestes relacions, valorar la modificaci dels articles 48 i 57 del Codi Penal per tal que a la dona no se li imputi el delicte de trencament de condemna quan consenteixi lincompliment de lordre dallunyament. Estudiarem en quines circumstncies la condemna ferma per delicte de violncia de gnere pot comportar la prdua de la custdia dels fills. Impulsarem que es desenvolupin mesures penals dimposici de programes teraputics als maltractadors, aix com que sen pugui millorar la qualitat, per tal que els agressors condemnats no sacullin als programes de reinserci nicament per beneficiar-se duna reducci de la pena. Fomentarem laplicaci de la normativa que permet la substituci de la pena privativa de llibertat per lexpulsi del territori nacional en els casos dagressors estrangers, i facilitarem els trmits de reagrupament familiar amb la mare vctima en el cas de tenir fills o filles en el pas dorigen, si s el mateix que el de lagressor. Impulsarem i potenciarem la coordinaci entre els serveis implicats de les diferents administracions per garantir els drets de la vctima.
77
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Proposarem el desplegament de la Llei 1/2004 que obliga a tenir una formaci continuada i especialitzada per a tots els professionals que han de prendre decisions entorn al tema de la violncia de gnere. Introduirem en la Llei 1/2004 de violncia de gnere criteris daccessibilitat universal pel que fa als drets a la informaci, als procediments judicials i a les mesures tecnolgiques de protecci. Recollirem en el Codi Penal el matrimoni forat com a delicte i regulaci duna ordre de protecci especfica per a les vctimes de matrimonis forats per tal de facilitar la intervenci policial durgncia per a la protecci de les vctimes. 4 La prostituci com a violncia de gnere Impulsar el compliment de totes les mesures establertes al Pla integral de lluita contra el trfic dssers humans amb finalitats dexplotaci sexual. Impulsar una Llei integral datenci a les vctimes de trfic de persones. Impulsar poltiques, posant laccent en sancions als clients prostitudors, per tal de dissuadir ls de dones prostitudes, aix com per combatre la banalitzaci de la prostituci en tots els mbits. Realitzar campanyes de sensibilitzaci que permetin modificar la percepci social de ls de les dones com a mercaderia sexual i obtenir un rebuig social general cap al comer sexual com una vulneraci dels drets fonamentals de les dones en situaci de prostituci. Formar els operadors jurdics sobre la interpretaci i aplicaci del marc legal vigent a Espanya, en especial en la seva connexi amb la normativa internacional i el protocol de Palermo, aix com de tot labast del tractament penal del proxenetisme. Fomentar lintercanvi dinformaci i dades estadstiques relacionades amb lexplotaci sexual entre les forces i cossos de seguretat de lEstat i cossos autonmics i locals en matria de la seva responsabilitat.
78
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Proposarem la reforma del Codi Penal per tal de potenciar especialment la protecci dels menors dedat davant la prostituci i altres atemptats contra la seva indemnitat sexual. Pujarem de 13 a 14 anys ledat per mantenir relacions sexuals consentides. Establir mesures tendents a intensificar la persecuci del proxenetisme i valorar en aquest sentit la penalitzaci de la terceria locativa.
5. mbit exterior Impulsarem el comproms dutilitzar la influncia que t Espanya sobre pasos tercers per tal de promoure la ratificaci sense reserves de la Convenci per a lEliminaci de la Discriminaci contra la Dona i el seu Protocol Opcional (CEDAW), per part de tots els Estats que encara no ho hagin fet. Impulsarem, en el marc de la Uni Europea, ladopci de normativa comunitria concreta i de carcter vinculant que reconegui la responsabilitat dels Estats davant qualsevol forma de violncia contra les dones, establint uns estndards mnims en lmbit contra la prevenci de violncia de gnere, de protecci i de reparaci de les vctimes, de la investigaci de les denncies i de la sanci efectiva als autors.
6 . Igualtat de tracte
Demanarem la transposici de les Directives en matria digualtat de tracte, respectant les competncies de les Comunitats Autnomes.
Donarem suport a la despatologitzaci de la transexualitat.
Mantindrem el comproms poltic i econmic de l'Estat amb els programes de lluita contra la Sida i altres malalties de transmissi sexual, tenint en compte sobretot aquells collectius o grups amb major ndex de prevalncia. Vetllarem perqu els rgans previstos en la Llei contra la Violncia, el Racisme, la Xenofbia i la Intolerncia en l'Esport, duguin a terme accions efectives en tots els seus mbits dactuaci.
79
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Vetllarem pel comproms de l'Estat en la lluita contra la homofbia, especialment en aquells pasos del mn on encara es considera delicte i/o sigui palesa una situaci greu de discriminaci social. Aix mateix, creiem que sha de valorar el reconeixement dels drets humans universals en el moment de prioritzar acords i convenis internacionals.
3.10. Lluita contra la pobresa i per a la inclusi social

Incrementarem els esforos dedicats a augmentar les oportunitats i els recursos de les persones en risc de pobresa i dexclusi social, especialment infantil. Impulsarem laprovaci dun nou Pla dInclusi Social que faci front a lincrement de la pobresa i de lexclusi social com a conseqncia de la crisi. Promourem la creaci dun Fons estatal territorialitzable per portar a terme actuacions destinades a la prevenci i resoluci de la problemtica de les persones sense llar. Reclamarem una reforma de les pensions no contributives basada en un estudi sobre pobresa i inclusi social que possibiliti que totes les persones tinguin un nivell de recursos i prestacions suficients per viure conforme a la dignitat humana. Reforarem la cooperaci amb les Comunitats Autnomes i Corporacions locals per implementar actuacions destinades a lluitar contra la pobresa infantil. Reclamarem la territorialitzaci per Comunitats Autnomes dels recursos recaptats en lassignaci tributria de lIRPF destinada a altres finalitats socials. Continuarem donant suport a les iniciatives relacionades amb limpuls i la integraci de la comunitat gitana. Donarem suport a la creaci dun intergrup parlamentari a favor de la poblaci gitana. Donarem suport i reforarem la tasca que realitza el tercer sector en contra de la pobresa i lexclusi, per tamb com a sector en el que treballa el 10% dels ocupats a lEstat i com a sector aliat de les administracions per garantir lEstat del Benestar. Donarem suport a lactivitat que desenvolupen els Bancs dAliments, entre daltres, modificant els procediments per a la licitaci daliments destinats a aquestes entitats per a fer-los ms 80
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 gils i eficients. Defensarem en lmbit de la UE el manteniment del nivell del Programa Europeu dAjuda Alimentria als ms desfavorits. Promourem una reforma de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de rgim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al Mecenatge que entre daltres, declari activitat prioritria de mecenatge les activitats realitzades per fundacions o altres entitats sense nim de lucre que tinguin com a objectiu social prioritari la lluita contra lexclusi social o facilitar habitatge social a determinats collectius. Donarem suport a la investigaci i lestudi en matria de pobresa i exclusi social. Facilitarem la creaci dobservatoris que analitzin les causes, les caracterstiques i levoluci de les circumstncies que envolten la pobresa i lexclusi social.
3.11. Poltiques dimmigraci

CiU seguir promovent una poltica dimmigraci dordre i amb prioritat per a la integraci social. Reivindicarem ms competncies en matria dimmigraci per aconseguir el ple desenvolupament de lEstatut i reforarem els Ajuntaments en ladopci i execuci de les poltiques dimmigraci. Reforarem la lluita contra la immigraci irregular i vetllarem per tal que lEstat compleixi amb les obligacions establertes a les poltiques de retorn. Eradicarem i previndrem les situacions vinculades a la irregularitat administrativa. de vulnerabilitat
Millorarem la situaci dels menors no acompanyats per tal que sintegrin de forma adient en la nostra societat. Proposarem que per a lobtenci de la residncia permanent sigui requisit lobtenci de larrelament (esfor dintegraci). Demanarem lestabliment dun perode de dos anys per fer un procs dintegraci. Alhora cal demanar a lEstat la dotaci pressupostria per fer-ho. Exigirem la restituci de la dotaci del fons de suport a lacollida i la integraci dels immigrants. CiU aposta per poltiques d'integraci per aconseguir la cohesi social, especialment en aquells municipis que concentren major poblaci immigrant. Per aix, considera convenient recuperar la dotaci inicial del Fons situada en 200 milions deuros.
81
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Un dels programes daquest fons s per laprenentatge de la llengua catalana. Tothom ha de tenir accs a la llengua prpia del pas. Cal fer un pla densenyament del catal. Cal emprendre, de com acord amb les normes i principis del dret de la Uni Europea, les accions oportunes per garantir la lliure circulaci de persones respectant els principis bsics del Tractat de Schengen i els drets humans fonamentals consagrats als instruments de Dret Internacional i als Tractats de la Uni Europea i a determinar en quins casos particulars sestablir la possibilitat de reinstaurar el control de les fronteres. Cal demanar el trasps de les competncies i dels recursos pressupostaris en matria dasil a Catalunya, dacord amb la nova Llei 12/2009. Reclamarem al Govern de lEstat que doni suport a les poltiques de la Generalitat de Catalunya destinades a facilitar el retorn dels presos estrangers en situaci irregular als seus pasos dorigen quan hagin complert la meitat de la condemna. Impulsarem una modificaci de la legislaci que ompli tots els buits legals per garantir els drets de totes les vctimes de tracta dssers humans, i no noms aquelles que estiguin en situaci irregular. Impulsarem el codesenvolupament. Portarem a terme accions de cooperaci amb la participaci activa de les persones immigrades per al desenvolupament dels seus pasos dorigen. Vincularem immigraci i cooperaci. Donarem prioritat a la cooperaci amb els principals pasos dorigen dels fluxos migratoris que rep lEstat espanyol.
3.12 . Esports
Impulsarem les modificacions de les disposicions legals i normatives vigents de lEstat, aix com els canvis organitzatius oportuns, per fer efectiva a tots els nivells la distribuci competencial derivada de lEstatut. Farem que lesport sigui veritablement una competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Impulsarem la reforma de la Ley del Deporte de 1990 per adequar-la al marc competencial de les Comunitats Autnomes i al marc legislatiu definit per la Uni Europea. En aquest mbit especfic de lesport professional, vetllarem per lestabliment dun model que asseguri el control efectiu de la gesti econmica de les entitats esportives. Tamb vetllarem que el repartiment dels drets audiovisuals, que avui dia constitueixen la 82
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 principal font dingressos de moltes daquestes entitats, es porti a terme amb un sistema ms equilibrat, just i proporcional. Tamb seguirem donant suport a lesportista professional des de la perspectiva del seu rgim jurdic, laboral i de protecci social. Amb la reforma de la llei del mecenatge, fomentarem la collaboraci pbico-privada en el finanament de les activitats esportives. Impulsarem la projecci internacional de lesport catal per aconseguir el reconeixement i la integraci directa de les federacions esportives catalanes, com a membres de ple dret, a les federacions internacionals corresponents. Lobjectiu s que els esportistes catalans amb seleccions prpies puguin participar en els diferents esdeveniments, activitats i competicions esportives amb carcter oficial de caire internacional que organitzin. Instarem el Govern de lEstat a fer les gestions que siguin necessries per eliminar els obstacles que a nivell internacional dificulten la creaci del Comit Olmpic de Catalunya. Impulsarem la territorialitzaci dels recursos dels Pressupostos Generals de lEstat que, actualment, es destinen a les Federacions esportives. Defensarem lautonomia de lesport federat i el respecte pel dret dassociaci (les federacions i clubs sn entitats privades, no pbliques, encara que les federacions i alguns clubs sn entitats dinters pblic). Donarem suport a la demanda de lesport dintegraci de les persones amb discapacitat en una nica competici. Promourem tamb la seva professionalitzaci segons el nivell de dedicaci, dels ingressos per activitat o daltres parmetres independentment de la seva discapacitat. Donarem el mxim suport als Jocs Mediterranis a celebrar a Tarragona lany 2017. Donarem suport a la candidatura de Barcelona 2022 per organitzar els Jocs Olmpics dHivern , i posarem els mitjans possibles per fer-los possibles; tamb donarem suport als actes esportius de caire internacional als que optin o organitzin entitats (ajuntaments, federacions, clubs) del nostre pas.
83
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Promourem que satorguin els mxims incentius fiscals al mecenatge per destacats esdeveniments esportius que se celebrin arreu del pas com els Campionats del mn de nataci de 2013, Barcelona World Race de 2014 i 50 Sal Nutic de Barcelona. Impulsarem la modificaci de les corresponents regulacions normatives per facilitar el desenvolupament dun marc organitzatiu propi de lesport catal i la relaci de les organitzacions esportives privades amb els organismes esportius de la resta de lEstat o internacionals. Demanarem el suport de lEstat per fomentar ls del catal a lesport. Seguirem reclamant el trasps total del CAR de Sant Cugat i vetllarem per lefectiu compliment de les obligacions econmiques contretes per lEstat amb aquest centre. Assumirem la totalitat de les competncies antidopatge i donarem recolzament a totes aquelles mesures destinades a eradicar el frau en lmbit esportiu. Demanarem la transferncia duna part del benefici produt per les travesses i diferents loteries de lEstat per tal dimpulsar la prctica de lesport. Instarem al Consejo Superior de Deportes a la devoluci dels documents esportius requisats pel govern franquista i actualment en poder duna universitat de Madrid. Vetllarem pel pluralisme informatiu als mitjans de comunicaci pblics en matria desport i fomentarem la cobertura dels esports minoritaris, aix com una major presncia de lesport femen en aquests mitjans. Impulsarem un tractament fiscal amateur, escolar i universitari. especfic per a lesport
Donarem suport a totes aquelles mesures que fomentin una major presncia de la dona en lesport, especialment en lesport professional i tamb per incrementar la seva participaci en rgans directius dentitats esportives.
84
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Demanarem una reducci del tipus de lIVA aplicat als espectacles esportius. Impulsarem que els esportistes dalt rendiment, a travs del pla ADO, puguin compaginar els seus entrenaments i la participaci a les competicions amb els seus estudis acadmics o responsabilitat laboral i la seva reincorporaci social plena en acabar la carrera esportiva. Apostarem per tal que lEstat aporti finanament per a la promoci de lesport escolar i universitari. Incentivarem lincrement dels fons estatals de Cooperaci Local destinats a desenvolupar projectes i equipaments bsics esportius, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes. Proposarem que el govern de lEstat faciliti els recursos necessaris a Catalunya per portar a terme activitats esportives destinades a la integraci dels collectius de persones daltres orgens culturals, a les persones amb discapacitats o a lesport promogut per Special Olmpics. Promourem la investigaci en cincies aplicades a lesport i es demanar el suport de lEstat per activitats dR+D+I aplicades a lesport. Cal garantir la collaboraci financera de lEstat per condicionar degudament els equipaments esportius per a la prctica de lesport adaptat i perqu hi hagi monitors i preparadors especialitzats. Promourem la modificaci de la normativa sobre navegaci per modernitzar i unificar la legislaci de la nutica i harmonitzar-la fiscalment a la vigent a la resta de pasos europeus. Sestudiar ladequaci del rgim fiscal que afecta les activitats relacionades amb lesport de la nutica i en especial laplicaci del rgim darrendament financer, la matriculaci i lIVA.
85
4 . EIXOS DE FUTUR
86
4.1 Educaci.
Defensarem un model educatiu dinters pblic i de qualitat que permeti continuar el desplegament de la Llei deducaci de Catalunya, basat en els valors de la cultura de lesfor, el respecte i la qualitat docent, que respecti lautonomia dels centres i recuperi lautoritat del mestre. Volem avanar cap a una formaci dalt nivell i dexcellncia, en el que la recerca i les tecnologies de la informaci siguin claus per configurar la Catalunya del segle XXI. Seguirem defensant el model dimmersi lingstica en catal com a llengua vehicular normalment emprada a lensenyament, garantint lassoliment de les competncies lingstiques en catal i castell i augmentant les competncies en altres llenges, principalment langls. Garantirem el dret a leducaci i a la llibertat delecci de centre, dacord amb el seu ideari i projecte educatiu. Defensarem, amb el Pacte Fiscal un finanament que ens permeti avanar cap a lobjectiu de destinar el 6 % del PIB a despesa educativa. Exigirem el trasps a la Generalitat del ple exercici de les competncies de gesti de les beques i ajuts concedits amb crrec als Pressupostos Generals de lEstat, en compliment de la Sentencia del Tribunal Constitucional 188/2001, de 20 de setembre i de conformitat amb el que estableix larticle 172.1 de lEstatut dAutonomia de Catalunya. Seguirem plantejant a lEstat la modificaci dels criteris datorgament de beques per evitar la discriminaci actual dels estudiants catalans. El percentatge de beques que rep Catalunya ha de ser proporcional al destudiants, mentre que avui noms reben el 10% de beques, tot i tenir ms del 15% dels estudiants. La poltica de beques ha de permetre garantir laccs de tots els estudiants als diferents nivells destudi, amb independncia de les seves capacitats econmiques i prioritzant tamb lexcellncia. Caldr incrementar anualment, fins la mitjana europea, el nmero i la quantia de les beques i ajuts a lestudi de nivell superior, per equiparar, en el menor temps possible, la inversi de lEstat en aquesta matria a la mitjana comunitria. Cal avanar gradualment cap a la gratutat real de leducaci dels 3 als 18 anys, dacord amb el dret a leducaci i a la igualtat doportunitats, amb la participaci de lEstat. En aquest sentit, 87
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 vetllarem per tal que lEstat mantingui la seva participaci en el finanament de les Llars dinfants (educaci dels infants de 0 a 3 anys), a travs de la territorialitzaci dels recursos del programa Educa3. Reiterarem la demanda dun estudi, elaborat per la Comissi prevista per la Llei Orgnica dEducaci, per avaluar el cost del mdul de lescola concertada i promourem la millora del seu model econmic fins arribar a la cobertura total del cost per garantir la llibertat densenyament. Cal avanar ms en la conciliaci de la vida laboral i familiar, especialment de les famlies amb fills en edat escolar. s necessari conciliar els horaris laborals dels pares i mares amb els de les escoles, perqu la famlia s la primera responsable de leducaci dels seus fills. Impulsarem mesures per preveure la flexibilitzaci dels horaris laborals per atendre les necessitats familiars, especialment en lmbit educatiu. Seguirem impulsant la millora de la formaci per al professorat i en aquest sentit promourem la modificaci dels requisits de formaci inicial i permanent del professorat, amb la finalitat que aquest mantingui una alta acreditaci professional, avanant en el disseny duna carrera docent. Lensenyament s un sector cabdal del present i futur de la nostra societat, per aix hem de seguir prestigiant la professi docent i atraure als millors professionals amb capacitat pedaggica. Defensarem i impulsarem equips directius altament qualificats amb visi transformadora i capacitat de lideratge. Promourem ladaptaci del sistema de formaci professional i leducaci al llarg de la vida a la situaci socioeconmica actual, incorporant el contracte dual (treball i formaci) la qual cosa ajudar a: combatre labandonament escolar, elevar el nivell de qualificaci professional dels alumnes i afavorir el seu accs al mercat laboral. El contracte dual ha de ser un contracte per a alumnes que fan estudis professionalitzats, la seva durada es circumscriu al perode de formaci (lligat a la matrcula) i ha de preveure lafiliaci bonificada a la Seguretat Social i estmuls en les cotitzacions per al cas de futura contractaci estable de lalumne. Serem actius en el seguiment de les avaluacions dels diversos plans empresos per fer front a labandonament i fracs escolar, aix com del conjunt dindicadors i objectius mesurables i avaluables, amb la finalitat de reduir-lo. Ho farem en el context de lestratgia Europa 2020. 88
Demanarem la derogaci del pargrafs segon i tercer de lAnnex III del Real Decret 1513/2006, de 7 desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims de leducaci primria, i que fan referncia a la tercera hora de castell.
4.2 Universitats
4.2.1

Model universitari propi
Exigirem el desenvolupament ple de lEstatut dAutonomia de Catalunya en matria duniversitats i activitats de R+D+i. Revisarem la Llei Orgnica dUniversitats per fer possible un model catal propi duniversitats basat en un sistema de governana, ms flexible que permeti la captaci de talent i permeti assolir objectius dinternacionalitzaci, competitivitat, eficincia i excellncia. Caldr incrementar els recursos destinats a les universitats, en la mesura de les disponibilitats pressupostries i fer un canvi de model de finanament que estimuli lexcellncia entre universitats. Impulsarem catal. l internacionalitzaci del sistema universitari
Promourem la transferncia del coneixement des Universitats i Centres de Recerca al teixit productiu.
de
les
Estimularem una coordinaci ms efectiva entre universitats, centres de recerca i altres agents del sistema. Reforarem les Agncies catalanes: Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) enfront de les agncies estatals, per tal de consolidar una gesti eficient i adequada de tots els temes relacionats amb beques i ajuts.
4.2.2
Per lEspai Europeu deducaci superior i per un millor accs universitari i millors beques
Apostem per lEspai Europeu dEducaci Superior i per superar el desenvolupament restrictiu dels graus que ha fet lEstat. Cal permetre carreres de graus de 3 o 4 anys i msters de 1 o 2 cursos, indistintament tal com passa a la resta dEuropa.
89
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 CIU constata que els recursos destinats per lEstat a beques s molt inferior als que hi destinen com a mitjana els pasos europeus en relaci al seu PIB. Promourem laugment dels recursos de lEstat destinats a beques i ajudes a lestudi per situar-lo en la mitjana comunitria. CIU exigir de nou el trasps dels recursos i la gesti de les beques a la Generalitat, per resoldre la discriminaci dels universitaris catalans que mai han rebut les beques que els hi corresponen. Les bases per a latorgament de beques haur de basar-se en criteris de cost de la vida de cada territori. Caldr estimular una poltica de beques adequada a la realitat catalana i a les necessitats del pas. A ms, caldr impulsar una ampliaci de les beques de mobilitats, ajuts, prstecs, borses,etc. Modificarem el sistema daccs a les universitats a travs de la recuperaci de les quotes de prescripci per a batxillers i estudiants provinents de Cicles Superiors.
4.2.3
El catal i la universitat.
Promourem el catal en tots els nivells universitaris i la projecci de la llengua catalana arreu del mn, junt amb langls i daltres llenges. Vetllarem, per tal de que els efectes de la mobilitat de graus provinents daltres CCAA, no suposi impediments al carcter vehicular de la nostra llengua. Impulsarem la creaci de ctedres de Filologia Catalana a universitats de fora de Catalunya. Treballarem per incorporar les carreres de Filologia i Literatura catalanes a les universitats de lEstat, de la Uni Europea i de pasos estrangers. 4.2.4 Donar suport a la mobilitat.
Defensarem la revisi dels processos estatals de convalidaci i homologaci de ttols i de reconeixement de mrits acadmics per facilitar la mobilitat europea. Promourem laugment de les dotacions estatals als programes de mobilitat destudiants, molt especialment del programa Erasmus, a fi que pugui cobrir les despeses de desplaament i manutenci de lestudiant en les universitats de dest, duna manera digna. 90
Impulsarem el finanament estatal de programes d'acollida de professors i investigadors visitants de reconegut prestigi destinats a facilitar estades en altres universitats dinvestigadors i personal post-doctoral. Per a facilitar latracci del talent investigador, instarem al Ministeri d'Afers Estrangers a agilitar la concessi de visats als estudiants de doctorat i investigadors estrangers, que vinguin a fer estades de llarga durada a les nostres Universitats i Centres de Recerca. Promourem una estreta vinculaci duniversitats i empreses per a la subscripci de convenis que permetin facilitar prctiques als estudiants, amb perodes mnims de 6 mesos de durada i per a posar en marxa programes dincorporaci laboral dels nous graduats.
4.3 Emancipaci: treball, habitatge, participaci

La joventut s qui reflecteix millor els canvis socials que de manera continuada transformen les societats. Joventut s futur, per avui la societat est condicionada per unes barreres que dificulten la seva participaci plena en la governana i en la transformaci social que vivim. Tenim el 40% datur juvenil, tenim precarietat laboral, hi ha joves extraordinriament formats que no tenen feina, nhi ha molts altres que pateixen fracs escolar i que no han tingut alternatives de reincorporaci a la formaci. Laccs a lhabitatge i lemancipaci resulten complicats en una societat que castiga el treball jove. CiU vol canviar el sentit daquesta roda: Ens proposem obrir el mercat laboral als ms joves, especialment un cop finalitzada la seva formaci professional o els estudis superiors. Proposem estimular amb les empreses la subscripci de ms contractes daprenentatge i per la formaci per a joves que hagin finalitzat la FP o els estudis superiors. Tamb cal promoure la subscripci de convenis entre universitats i centres de formaci professional amb empreses per a la realitzaci de prctiques laborals per perodes no inferiors a 6 mesos contemplant, si s el cas, el pagament total o parcial de la matrcula de lestudiant. Pels joves que hagin patit fracs escolar impulsarem un programa de segona oportunitat, conjuntament amb les Comunitats Autnomes, basat en el contracte dual, amb bonificaci plena de la Seguretat Social i amb renovaci peridica condicionada a lxit en lactivitat escolar. Cal reduir la mitjana de joves en situaci dabandonament escolar prematur a un mxim del 10%.
91
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 El contracte dual estar tamb a la base de les activitats de formaci professional, amb elements incentius per facilitar la contractaci indefinida del jove quan acabi el contracte dual, s a dir, el perode de formaci. Impulsarem la reserva dun percentatge de places en prctiques en els ens de ladministraci destinades a joves formats sense experincia. Reforarem les lnies de crdits oficials per a estudiants, a retornar quan el beneficiari comenci a generar ingressos pel seu treball. La participaci social dels joves tamb passa per facilitar laccs a lhabitatge. Promourem lexistncia de vies especfiques daccs a lhabitatge per a joves dentre 18 i 35 anys, aix com laccs preferent de les parelles joves i les famlies monoparentals en locupaci dhabitatges socials de dimensions redudes, tenint en compte tamb criteris de renda. Impulsarem la promoci pblica dhabitatges en rgim de lloguer, i en tot cas, amb la collaboraci de la iniciativa privada, per ser destinats principalment a estudiants, a joves amb ingressos mnims i a parelles sense ocupaci estable. Aquests immobles serien cedits per un import mnim i podrien ser utilitzats durant un temps determinat, amb un mxim de 5 anys. Procurarem la millora de la seguretat i la garantia jurdica de larrendador garantint el cobrament de les rendes pel propietari quan els arrendadors siguin persones joves, per tal de superar reticncies dels propietaris a llogar immobles a joves. Impulsarem, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes, un Pla de mesures de prevenci i reducci del consum de drogues que incorpori vies i instruments de suport a les famlies per reduir el consum de drogues dels joves, i la revisi dels protocols policials, judicials i sanitaris per combatre les xarxes de distribuci de la droga i frenar el narcotrfic. Demanarem que la Llei de Finanament del Transport Pblic permeti i estimuli els ajuntaments a aplicar descomptes per a la utilitzaci de transport pblic a menors de 25 anys.
4.4 Medi Ambient, sostenibilitat i Canvi Climtic

4.4.1 Catalunya Administraci ambiental nica
Reclamarem el trasps complet o la gesti de totes aquelles competncies ambientals que lAdministraci Central de lEstat encara exerceix sobre el territori catal. Entre daltres, treballarem per assumir: 92
Competncies exclusives Pel que fa als espais naturals: La gesti integral dels recursos naturals de Catalunya. La regulaci i la declaraci de les figures de protecci, delimitaci i gesti dels espais naturals i hbitats protegits situats a Catalunya. Lautoritat plena sobre les zones de domini pblic tant als rius com al litoral. Competncies plenes sobre les costes catalanes. Per aix, promourem la modificaci de la Llei de Costes (Garantir que ladministraci competent per decidir sobre la delimitaci del domini pblic martim-terrestre s la Generalitat de Catalunya i que es respecten zones amb especials caracterstiques.)
Pel que fa als recursos hdrics: La transferncia de la conca catalana de lEbre. El reconeixement de la Generalitat com a autoritat de gesti administrativa plena a les conques de lEbre i del Xquer al seu pas per Catalunya. Lexecuci i lexplotaci de les obres hidruliques de sanejament i depuraci dinters general de lEstat a Catalunya. Lampliaci dels serveis transferits en matria dabocaments terramar. La delimitaci de les zones humides de les conques de lEbre i del Xquer a Catalunya.
Pel que fa al servei meteorolgic: El trasps dels serveis de meteorologia que porta a terme lInstituto Nacional de Meteorologia a Catalunya. El subministrament dinformaci meteorolgica i climtica. Inclou el pronstic, el control i el seguiment de les situacions meteorolgiques de risc, la investigaci en aquests mbits i la cartografia climtica.
Pel que fa als recursos i la planificaci energtica: Lautoritzaci i la vigilncia de les centrals energtiques no nuclears.
Pel que fa a lavaluaci ambiental de plans, programes i projectes: La tramitaci i la resoluci del lavaluaci ambiental de totes les obres, les installacions i les activitats situades a Catalunya i dels plans i programes que afectin el seu territori. Per aix, demanarem la modificaci de la legislaci dimpacte ambiental.
93
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Competncies compartides La regulaci del medi ambient mar quan no tingui per finalitat exclusiva la preservaci dels recursos pesquers. La regulaci dels residus amb origen o dest a Catalunya. La competncia respecte als cursos fluvials compartits amb Frana en la regulaci i la gesti dels abocaments. Els instruments de control de contaminaci amb independncia de ladministraci competent per autoritzar lobra, la installaci o lactivitat que la produeixi. La promoci de les qualificacions ambientals relatives a productes, activitats, installacions, infraestructures, procediments i processos productius respectuosos amb lentorn.
Participaci en competncies estatals Espais naturals que superen el territori de Catalunya. Promoure els instruments de collaboraci amb altres CCAA per crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. Espais naturals dotats dun rgim de protecci estatal. La declaraci i delimitaci requereix linforme preceptiu de la Comissi Bilateral Generalitat- Estat. La gesti resta reservada a la Generalitat.
En tot cas i mentre no tinguem el Pacte Fiscal, es vetllar per tal que es traspassin els recursos de lEstat per actuacions que sn competncia de Catalunya. Participaci internacional Cal que lEstat garanteixi la participaci de les CCAA en la formulaci de la posici espanyola davant les instncies ambientals comunitries. Aquest mateix principi s aplicable per als organismes internacionals derivats de convenis ambientals.
4.4.2
Canvi Climtic i poltica energtica: cap a una economia baixa en carboni i en emissions
Vetllarem pel compliment dels compromisos europeus i internacionals de reducci demissions de gasos defecte hivernacle (GEH). Promourem en el marc de la UE, un increment de lobjectiu de reducci demissions de GEH pels estats membres al 2020, que el situ en el 30% enlloc del 20% inicialment previst, i vetllarem per la presncia permanent, en lmbit internacional, davant de qualsevol acci o acord, del concepte dequitat. Promourem una Llei de Canvi Climtic que suposi un marc a llarg termini, jurdicament vinculant, que permeti incorporar en totes les decisions pbliques el cost en emissions de GEH, que atorgui el mxim reconeixement de lescala autonmica i local en 94
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 matria dadaptaci i mitigaci -dacord amb la distribuci de responsabilitats derivada de la distribuci competencial vigent-, i que territorialitzi el pressupost per fer front a aquestes poltiques. Vetllarem per consolidar i estabilitzar el comer de drets demissions com a eina per fomentar la seva reducci i per una transposici adequada de la nova normativa europea en matria demissions industrials. Exigirem, dacord amb les competncies de Catalunya, la territorialitzaci dels recursos procedents de la subhasta dels Drets demissi de GEH, i el respecte a la seva capacitat dactuaci en matria de captura i emmagatzematge geolgic de CO2. Reclamarem el trasps dels recursos econmics necessaris per tal que Catalunya pugui actuar de forma decidida sobre les emissions difuses, bsicament del sector transport i el residencial, per tamb el comercial-institucional, agrari, residus i gasos fluorats. Promourem una revisi i adequaci de la normativa, en especial fiscal i concretament dels productes energtics, en benefici de la sostenibilitat, el clima i la lluita contra la contaminaci urbana, seguint les lnies que en aquest sentit estableix la Comissi Europea, en la que participin administracions i iniciativa privada, incloses les entitats sense afany de lucre, i el mn cientfic. Exigirem la convocatria peridica de la Comisin de Coordinacin de Polticas de Cambio Climtico, i fomentarem el seu paper drgan de decisi compartida, potenciant els mecanismes de participaci, collaboraci i coordinaci entre totes les administracions pbliques i el sector privat.
Edificaci Vetllarem per la correcta aplicaci del codi tcnic de ledificaci en el marc dels programes de rehabilitaci dhabitatges i perqu savanci en aquesta matria. Promourem larquitectura bioclimtica i les solucions constructives i tecnolgiques que redueixin el consum denergia i millorin leficincia per a condicionament i illuminaci, i ls de les energies renovables. Impulsarem els ajuts a la renovaci dhabitatges antics amb criteris ecolgics i bioclimtics i un pla renove delectrodomstics.
95
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Transport Potenciarem el transport de mercaderies amb ferrocarril i el transport martim. Establirem avantatges fiscals per a les mercaderies que es transportin per vies amb una menor rtio de contaminaci per km. Impulsarem el transport collectiu i el transport no motoritzat en lmbit urb. Promourem una Llei de Finanament del Transport Pblic pels ajuntaments. Fomentarem, mitjanant instruments econmics i mesures de fiscalitat verda, els vehicles ms nets. Proposarem una reforma de la Llei dHisendes Locals que permeti als ajuntaments aplicar bonificacions als vehicles menys contaminants i gravar els ms contaminants. Impulsarem els biocarburants de segona generaci obtinguts a partir de plantes o de components vegetals que no tenen usos alimentaris. Promourem lestudi de combustibles alternatius gasosos com el gas de petroli i el gas natural liquats en la transici cap a ls prioritari de les energies renovables. Establirem incentius i ajuts per a R+D+I en lmbit de la industria de lautomoci i dels vehicles amb baixes emissions. Impulsarem un nou Pla Renove que prioritzi els criteris ambientals, de protecci de la salut i de lluita contra el canvi climtic.
Agricultura Promourem i donarem suport a les iniciatives que permetin al mn agrari i ramader adaptar-se a les conseqncies del canvi climtic i mitigar-ne les causes. Estudiarem la possibilitat de crear un IVA redut per als productes respectuosos amb lentorn i la biodiversitat.
96
Empresa i fiscalitat ambiental Revisarem el sistema tributari i fiscal espanyol per tal dincorporar-hi en major mesura criteris ambientals. Promourem i incentivarem, mitjanant desgravacions les bones prctiques ambientals i de lluita contra el canvi climtic. Impulsarem letiquetatge de la petjada ecolgica de productes, incentivant i collaborant amb les empreses perqu adoptin aquesta mesura. Eliminarem barreres i incentivarem les empreses que fomentin el teletreball.
R+D+I i Formaci Impulsarem accions per avanar, consolidar i ampliar la recerca en temes climtics, sobretot en models danlisi dimpactes que relacionin escenaris climtics amb evoluci de sectors econmics concrets i de major risc, i costos de les accions en mitigaci i adaptaci. Promourem la introducci de coneixements sobre Canvi Climtic, estalvi i eficincia energtica en la formaci professional i universitria de manera transversal, amb la finalitat de comptar amb efectius laborals capaos de portar a terme activitats relacionades amb la mitigaci i ladaptaci. Impulsarem la comunicaci i la difusi dinformaci objectiva entre els ciutadans i empreses sobre les causes i les conseqncies del canvi climtic, sobre les incerteses existents i sobre les possibilitats de redistribuir els costos i els beneficis de la mitigaci i ladaptaci, per tal que el debat i les decisions estiguin fonamentats en el coneixement i la responsabilitat.
Cooperaci per al Desenvolupament Vetllarem per la participaci responsable de lestat espanyol en projectes internacionals amb incidncia en el Canvi Climtic. Assegurarem una integraci efectiva dels criteris ambientals i de limpacte del Canvi Climtic en les poltiques de lEstat Espanyol de cooperaci al desenvolupament. Dotarem, en la mesura que la situaci econmica ho permeti, el recursos que lEstat destina al fons especfics contra el Canvi 97
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Climtic: fons per als pasos menys desenvolupats, fons especial de Canvi Climtic i fons internacional per a ladaptaci dels pasos pobres al Canvi Climtic. 4.4.3 La industria, la ciutat i el Medi Ambient Qualitat de lAire Amb el repte de reduir la contaminaci a les rees urbanes, especialment dxids de nitrogen (NOx) i de partcules, es vetllar perqu el Pla estatal de qualitat de laire contingui les segents mesures: Modificaci de limpost de matriculaci dacord tamb amb els contaminants de ciutat, tal i com ja ha comenat a fer el Govern catal. Criteris entenedors, justos i fcils daplicar. No pot ser que vehicles nous de gasoil siguin ms contaminants que vehicles de fa 19 anys de gasolina. Actualitzaci de la Llei dHisendes Locals que permeti als ens locals modular entre daltres, limpost de circulaci en funci de les emissions de partcules i xids de nitrogen. Que els municipis puguin bonificar els vehicles nets de ciutat ms enll de fets purament testimonials com la bonificaci sobre limpost de circulaci a elctrics o vehicles dhidrogen, els primers encara poc presents i els segons inexistents. Etiquetatge del parc de vehicles dacord amb lemissi de contaminants de ciutat. Aquest etiquetatge pot donar lloc a incentivar els vehicles nets amb la gratutat de laparcament, els peatges, el temps de crrega i descrrega, entre daltres. Suport econmic de lEstat a les CCAA amb aglomeracions urbanes amb ms de 500.000 habitants per a implementar mesures per lluitar contra la contaminaci urbana.
Els reptes ambientals de la indstria Vetllarem per millorar la collaboraci entre la indstria i ladministraci ambiental per aconseguir un desenvolupament econmic responsable i sostenible. I en aquest sentit: Estarem atents a com sadapta la nova normativa europea en matria demissions industrials, que cal transposar abans del 2013, i que canviar les exigncies en matria daigua, residus i atmosfera, aix com les condicions de control, a una bona part de la indstria del nostre pas. La transposici suposar la modificaci de normatives ja molt exigents i sovint complexes de complir econmica i tcnicament. (Directives sobre: Prevenci i Control Integrats de la Contaminaci IPPC, Compostos Orgnics Voltils COVs, dIncineraci i Coincineraci de residus, i Grans installacions de combusti). Des de 98
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 CiU, insistirem especialment, en que aquestes noves normes no comportin ms crrega burocrtica per a les activitats afectades. Fomentarem ls deines davaluaci de riscos ambientals associats a la gesti de les activitats i per sistematitzar la prevenci com la millor manera devitar danys ambientals. Caldr ser molt sensibles en lavaluaci, cas per cas, de lassignaci de drets demissi per al perode 2013-2020. I en aquest sentit, garantirem la continutat de les plantes de tractament de purins, ja que les emissions de GEH que aquestes estalvien a levitar el seu abocament sobre el terreny, sn amb escreix, superiors a les emissions que emeten pel seu tractament. Insistirem en que la competncia de les exclusions al mercat de drets demissi s de les CC.AA i per tant els informes de lEstat en aquesta matria, no han de ser vinculants.
4.4.4 Recursos naturals, biodiversitat i residus

Espais naturals i biodiversitat Reclamarem a lEstat les mesures i recursos necessaris perqu el Govern de la Generalitat pugui dur a terme les poltiques necessries per millorar la conservaci dels espais naturals, per aturar la prdua de biodiversitat i lempobriment dels ecosistemes, i pel desenvolupament rural. Impulsarem el desenvolupament i aplicaci dels preceptes sobre custdia del territori continguts a la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i lestabliment dincentius als acords de custdia.
Mediterrnia Facilitarem que Catalunya pugui exercir el lideratge ambiental a la Mediterrnia tant a dins de lEstat com a la Uni Europea per impulsar acords per a la protecci de la Mediterrnia i per a la cooperaci al desenvolupament sostenible de la Mediterrnia. Promourem accions que permetin lluitar contra la contaminaci marina des de terra i per prevenir i fer front als vessaments dhidrocarburs.
Infraestructures ambientals Vetllarem per a que es portin a terme les inversions en infraestructures ambientals i sexecutin els projectes dobres de millora (platges, litoral, passeigs martims, camins de ronda i passeig fluvials) que Catalunya necessita i que depenen de lEstat.
99
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Exigirem que el criteri de repartiment dels fons de cohesi europeus per CCAA es faci proporcionalment a la problemtica ambiental daquestes.
Aigua Exigirem al Govern de lEstat el comproms de donar suport econmic a les Comunitats Autnomes en les mesures incentivadores dun s racional de laigua en els mbits agrari, industrial i domstic. Sollicitarem el finanament daquelles infraestructures que permetin avanar efectivament cap a un s ms eficient de laigua. Seguirem apostant per estudiar el transvasament del Roine, alternativa a un model dabastament daiges exclusivament fonamentat en la explotaci de dessaladores. Exigirem el compliment dels compromisos econmics contrets per part del Govern central en matria de sanejament daigua, com a pas previ i imprescindible per poder avanar cap a la seva reutilitzaci. Exigirem al Govern de lEstat laportaci daquells recursos necessaris per tal de donar compliment a les mesures agronmiques que han de garantir la compatibilitzaci del desenvolupament socioeconmic a les Terres de lEbre i la seva estabilitat i preservaci ambiental.
Respecte als animals Impulsarem la modificaci del Codi Penal per incorporar noves conductes delictives i endurir les penes per delictes contra els animals.
Residus Vetllarem pel compliment i desenvolupament de la recentment aprovada Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sls contaminats, i exigirem la no invasi del marc competencial catal en matria de residus. Reclamarem plena cooperaci i participaci activa a nivell estatal a la Mesa de Coordinaci de Residus. Impulsarem la vinculaci de drets demissi de CO2 a la gesti de residus i dedicarem una atenci especial al tractament dels residus especials i perillosos. Donarem suport a les empreses del sector de residus per a la seva internacionalitzaci i per a inversions en recerca i al Centre dinvestigaci sobre tractament de residus.
100
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Impulsarem mesures fiscals per tal d'incentivar la recollida selectiva i loptimitzaci del tractament de residus. 4.5 Recerca, Desenvolupament, Innovaci.
CIU exigir el desenvolupament de totes les competncies que estableix lEstatut en matria de Recerca, Desenvolupament i Innovaci Tecnolgica i traspassar els fons en matria de recerca. Malgrat la situaci dausteritat pressupostria, ens reiterem en el comproms de destinar el 2% del PIB a activitats de R+D+i, en el marc dels compromisos europeus de Lisboa i de lEspai Europeu de Recerca. Proposarem la eliminaci del Ministeri de Cincia i Innovaci per tal de concentrar tota la poltica dinnovaci en un ministeri dempresa (que incorpori industria) i tota la poltica de recerca en el deducaci i universitats, en benefici de leficcia daplicaci de les poltiques pbliques. A ms caldr una millora substancial de la coordinaci en les poltiques de R+D+i amb els ministeris dEconomia i dHisenda i el de Treball. Ser prioritari avanar en la transferncia de coneixement entre les empreses, les universitats, els centres tecnolgics, els centres de recerca i entitats hospitalries. Catalunya ha de ser capdavantera en coneixement i innovaci. En especial reforarem les poltiques de suport a l'excellncia cientfica i tecnolgica en el nou "Plan Nacional de I+D+i", amb especial atenci a la participaci en grans projectes i plataformes europees i internacionals. Vetllarem per atreure les activitats de recerca de frontera. Impulsarem programes de suport a la innovaci com a eina clau de creixement i competitivitat. Enfortirem els programes de suport a la innovaci, incentivant la creaci de xarxes cooperatives. Introduirem programes que facilitin la incorporaci de professionals provinents dempreses a tasques de docncia i recerca, aix com estades dinvestigadors dentitats pbliques a empreses. Promourem relacions ms estretes entre les entitats de recerca i el mn empresarial. Introduirem programes que facilitin la incorporaci de professionals provinents dempreses a
101
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 tasques de docncia i recerca, aix com estades dinvestigadors dentitats pbliques a empreses. Estimularem la contractaci de doctors per part de les empreses, de dins i fora de Catalunya, per mitj dincentius fiscals per tal de contribuir a millorar el nivell tecnolgic i afavorir la seva competitivitat. Promourem que lEstat desenvolupi programes especfics que relacionin estudis i treball, tot incentivant els programes dalternana estudi-prctica, els programes semipresencials, els programes de formaci telemtica, les prctiques en centres i empreses, i la participaci de professionals en programes universitaris. I que lEstat no faci desplegaments legals que siguin restrictius per a la poltica de la Generalitat en letapa pre-doctoral. Cal potenciar una poltica en grans infraestructures cientficotcniques que tinguin en compte la capacitat investigadora de cada sistema de R+D, i que prioritzi la concentraci dels recursos en zones de gran capacitat cientfica. En particular, apostarem per la participaci de Barcelona Supercomputing Center al projecte europeu Prace i per executar les inversions que manquen al Sincrotr Alba. Promourem la compra pblica innovadora tot prestant especial atenci a les pimes. Impulsarem els objectius dexcellncia en la inversi pblica i la introducci de mecanismes davaluaci de resultats, a la vegada que defensarem la igualtat d accs dels centres de recerca catalans al finanament estatal. Promourem la creaci i la installaci a Catalunya de centres de recerca i innovaci corporativa dempreses multinacionals. Potenciarem programes de Valoritzaci i Transferncia del Coneixement, que permetin identificar, protegir, desenvolupar i transferir resultats de la investigaci generada per les entitats pbliques i privades al teixit productiu, mitjanant lobtenci de noves patents i contractes. Impulsarem la racionalitzaci dels centres tecnolgics per tal daconseguir que aquests centres siguin un instrument efica de competitivitat al servei del teixit productiu. Introduirem la racionalitzaci de centres de recerca i canvis en el sistema de governana del CSIC i del ISC3, per tal de fer compatibles les seves actuacions i recursos amb els del sistema universitari i de recerca catal.
102
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Exigirem a l Estat un estret seguiment sobre el retorn en termes de contractaci industrial i innovaci dels recursos pblics aportats a projectes i programes europeus i internacionals ( ESA, Galileo,..); Promourem la distribuci dels fons estructurals europeus per recerca i innovaci en funci de la qualitat dels projectes i la capacitat investigadora dels sistemes de Recerca a l'Estat i no pas seguint criteris purament poblacionals o contraris al inters cientfic. Estimularem una efectiva collaboraci entre els agents del sistema per participar conjuntament en programes estatals o europeus, amb una atenci especial per a les pimes. Treballarem per vincular la innovaci a plans internacionalitzaci tecnolgica de les empreses. per la
Proposarem que lEstat, conjuntament amb la Generalitat, estableixi un programa especfic per aprofitar la oportunitat de Barcelona Capital Mundial del Mbil fins lany 2018, per impulsar un sector tecnolgic innovador, competitiu i molt transversal. Promourem una ms alta participaci financera de lEstat per a la consolidaci dels Parcs i Centres Cientfics i Tecnolgics. Demanarem una poltica pressupostria dajuts per al registre de patents derivades de resultats de recerca. Promourem el finanament estatal de programes experimentals de suport (Start Up) per als investigadors joves. Elaborarem un pla especial dinnovaci per a les Pimes, per facilitar laccs de les Pimes a les convocatries de programes de R+D de la Uni Europea, la difusi de les capacitats i disponibilitats del sistema de R+D i dels centres de transferncia de tecnologia als empresaris. Potenciarem la creaci de les xarxes de Business Angels, on es posin en contacte empresaris nous, assessors i inversors de capital privat per impulsar nous projectes empresarials fonamentats en la innovaci. Cal potenciar el Mercat Alternatiu Borsari com a instrument dinversi i de creixement de les empreses (Pimes).
Impulsarem la millora de la seguretat jurdica dels incentius fiscals per R+D+i per comprometre inversions amb elevat contingut innovador, garantint la fiscalitat aplicable.
103
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Agilitarem el procs de reconeixement del compliment dels requisits cientfics i tecnolgics, a efectes de laplicaci de les deduccions fiscals en limpost de societats per despeses en activitats de R+D+i. Establirem la compatibilitat de les bonificacions del personal investigador i les deduccions per activitats de R+D+I. Promourem la difusi de la cincia i dels avenos cientfics entre la poblaci, especialment entre els ms joves, mitjanant una poltica dinformaci als ciutadans i ciutadanes sobre els lligams de la recerca amb el benestar social i la qualitat de vida (el medi ambient, la biomedicina, el patrimoni, les energies, el turisme i loci, entre daltres).
4.6 Societat del Coneixement (TIC)

4.6.1

Innovaci i economia
Estimularem les activitats dR+D+I en TIC per la seva incidncia transversal sobre tot el teixit productiu. Cal simplificar el cobrament de les subvencions en R+D+I a les empreses, eliminant els avals i altres requisits que actualment no faciliten lagilitat en el procs. Facilitarem el finanament dalt risc per als projectes dR+D+I relacionats amb les TIC. Plantejarem a la Uni Europea la reducci del IVA en els productes culturals en format digital per equiparar-los al que saplica als mateixos productes quan el suport que sutilitza s analgic (paper). Liderarem una revisi del marc normatiu del comer electrnic amb lobjectiu de guanyar competitivitat i fer-la ms atractiva per als consumidors daltres pasos.
4.6.2
Infraestructures TIC
Afavorirem la competncia i agilitzarem els canvis normatius necessaris per garantir labaratiment dels serveis de telecomunicacions, especialment de la banda ampla i laugment de les velocitats de servei. Exigirem el desenvolupament de la banda ampla en el Servei Universal de Telecomunicacions, s a dir en el servei daccs a la Societat de la Informaci, al qual tenen dret tots els ciutadans o empreses. 104
Defensarem una reducci dels costos dels serveis per aproparlos a la mitjana europea. Reclamarem un Servei Universal de connexi a Internet de 2MB en un futur immediat i apostem per un Servei Universal de 100MB simtrics a 2020. Vetllarem per millorar la transparncia respecte els serveis de telecomunicacions prestats als consumidors. Aprofitarem el fet que Barcelona ser la capital del mbil fins al 2018, Barcelona Mobile World Capital, per impulsar un clster europeu de tecnologies de la mobilitat a Barcelona. Liderarem un Pla Estatal de Ciutats Intelligents. Afavorirem la incorporaci de solucions urbtiques per gestionar serveis municipals en les vies pbliques i espais oberts. Potenciarem tamb la telemedicina, la teleassistncia i la telemonitoritzaci per donar un millor servei als ciutadans a domicili. Promourem la construcci dinfraestructures comunes de telecomunicacions pbliques (ICTP) a partir de la incorporaci de canalitzacions i fibra ptica en lobra pblica de lEstat. Les Comunitats Autnomes que ho sollicitin han de poder gestionar-les en el seu territori.
4.6.3

Formaci i accessibilitat a la Societat de la informaci
Fomentarem laugment dels titulats en tecnologies TIC. Establirem un Pla Estatal de Formaci i Continguts Digitals amb lobjectiu de dotar a la ciutadania d'una bona formaci no noms en coneixements tecnolgics bsics, sin tamb de les oportunitats que aquestes tecnologies possibiliten. Vetllarem per millorar laccessibilitat tecnolgica a les pgines web, als serveis oferts per les companyies de Telecomunicacions i promovent la disponibilitat de sistemes i aplicacions que compleixin els estndards daccessibilitat per a persones amb diversitat funcional.
4.6.4
Governana i administraci
105
Reclamarem la Nova Governana de lAdministraci General de lEstat (Open Government i e-Democracy) a partir de laprofitament de les TIC i fent una aposta clara pels principis segents: Transparncia, Participaci, Collaboraci i Rendiment de comptes. Garantirem la seguretat en les dades personals i la confiana en le-Administraci. Articularem la compra pblica innovadora per a la contractaci de serveis TIC per part de ladministraci de lEstat amb lobjectiu de generar activitat econmica en el sector, ats que les administracions pbliques sn el primer client del sector TIC i han de ser el principal generador de demanda de serveis i dinnovaci en el sector. Defensarem que qualsevol projecte de llei que impulsi el govern hagi danar acompanyat duna Memria dImpacte Digital. Potenciarem ls de la signatura electrnica. La utilitzaci de la signatura electrnica no sha de limitar nicament a la del DNI. Cal aprofitar la capacitat que tenen les Comunitats Autnomes per a crear signatures electrniques reconegudes. Incentivarem ls dels serveis de ladministraci electrnica, per part de la ciutadania, a travs de reduir les taxes dels serveis administratius online.
4.6.5

Seguretat i propietat intellectual
Potenciarem els mecanismes de protecci de les dades i la intimitat i identitat digital. Cal una nova Llei de Propietat Intellectual que revisi en profunditat lactual poltica de finanament basada en el cnon digital, dels drets de propietat intellectual i que garanteixi transparncia a les entitats de gesti de drets. Impulsarem la transformaci del mercat cultural tradicional a digital i donarem suport a les noves formes de consum cultural a internet.
4.7 Responsabilitat Social de les Empreses

Promourem desgravacions fiscals per a les empreses que incorporin a la seva gesti criteris de RSE ms enll dels requerits legalment. 106
Fomentarem la transparncia daspectes empresarials no financers i impulsarem que les empreses cotitzades elaborin una triple memria: una comptable-financera, una altre socio-laboral i una mediambiental. Impulsarem la inversi socialment responsable mitjanant el desenvolupament duna normativa que obligui a les entitats gestores de fons dinversi i plans de pensions a indicar si incorporen (o no) criteris socials i ambientals en la selecci de les inversions. Donarem suport al desenvolupament de la Banca tica. Promourem la RSE a lAdministraci Pblica i a les empreses pbliques incorporant criteris de transparncia en aspectes socials, ambientals i de bon govern en la seva rendici de comptes, aix com la incorporaci de la RSE en la seva gesti i especficament en els criteris de compra i contractaci pblica. Impulsarem la realitzaci de programes per tal que les empreses incorporin a les seves estratgies de RSE, la gesti del canvi com una mesura fonamental de previsi i corresponsabilitat amb els treballadors en una estratgia de competitivitat responsable i sostenible. Millorarem el marc normatiu que regula locupaci de les persones amb discapacitat i que regula laccs al treball de persones en situaci o en risc dexclusi social. I donarem ajuts a les empreses per formar els collectius amb especials dificultats dinserci (dones, joves, persones amb discapacitat, etc.). Impulsarem i facilitarem la collaboraci amb els agents socials en lestabliment de bones prctiques en el mn laboral. Fomentarem un marc legal que promogui la responsabilitat social de lempresa, tant per a les empreses multinacionals que operen en pasos empobrits, com per a les petites i mitjanes empreses del pas, fonamentals en la creaci docupaci. Promourem una llei que tingui com a objectiu fomentar la responsabilitat social, tal com sha fet a Dinamarca, que entre daltres, estableixi per a les grans companyies que cotitzen en els mercats organitzats, lobligatorietat de linforme sobre aspectes ambientals, socials i de bon govern. Fomentarem la flexibilitzaci del temps de treball per fer-lo adaptable a les necessitats dels treballadors i les seves famlies aix com de les empreses. Incrementarem el nivell de coneixement de la RSE a les empreses i als ciutadans, incorporant-la als plans educatius.
107
4.8 Promoure la iniciativa de la societat civil: mecenatge i suport al Tercer Sector

4.8.1 Mecenatge
Promourem una reforma de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de rgim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al Mecenatge que entre daltres, millori el tractament fiscal de les donacions a entitats sense afany de lucre i declari activitat prioritria de mecenatge les activitats realitzades per fundacions o altres entitats sense nim de lucre, que tinguin com a objectiu social prioritari lluitar contra lexclusi social o lliurar habitatge social a determinats collectius. Aix significar: Incrementar les deduccions de les persones fsiques del 25% al 65% i de les persones jurdiques del 35% al 55%. A ms, els primers 150 donats a una fundaci o associaci beneficiria de la llei, seran dedubles en un 100% de l'IRPF. Ampliar certes modalitats d'explotacions econmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense finalitats lucratives. Per exemple, serveis dinserci sociolaboral de persones aturades o en risc dexclusi social, les densenyament i formaci professional, o les dorganitzaci dactivitats pbliques de difusi i promoci cultural. Flexibilitzar laplicaci de l'IVA a les entitats sense finalitats lucratives que estan exemptes, a fi que aquest rgim fiscal realment les afavoreixi. Impulsar un augment de la capacitat de decisi de la Generalitat (i altres CCAA) per determinar quines activitats han de ser beneficiries de mecenatge a Catalunya, aix com per valorar aquells bns donats a la Generalitat o a una administraci local o a una entitat catalana. Impulsar el mecenatge a traves de lEndowment, s a dir, constituci de fons indisponibles dels quals les entitats beneficiries noms en poden utilitzar els rendiments. Reformar els mecanismes per a latorgament de la declaraci dutilitat pblica a les associacions que ho sollicitin.
4.8.2
Tercer sector
Volem donar suport i reforar la important tasca que realitza el Tercer Sector en matria social i mediambiental, com un aliat de les administracions per reforar i mantenir lEstat del Benestar i tamb, com a sector docupaci (al Tercer Sector hi treballen el 10% del ocupats a lEstat). El sector de leconomia social es troba davant la crisi amb 108
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 moltes de les problemtiques que es troben altres sectors i cal, en aquest sentit, endegar un pla per a fer-hi front. Per aix ens proposem: Reclamar la territorialitzaci de lassignaci tributria del 07% de lIRPF destinada a finalitats dinters social i mediambiental. s imprescindible: vincular el recursos recaptats amb els distributs; possibilitar lexercici de les competncies exclusives de les Comunitats Autnomes en matria dacci social i dassociacions i fundacions; garantir la dotaci de recursos per a programes socials i mediambientals dentitats dmbit local i autonmic; i fer efectiu el principi de proximitat com a element rector de la poltica social. Garantir i reforar les vies de participaci de les entitats que conformen el Tercer Sector en lestabliment i en el desenvolupament de les poltiques pbliques. Impulsar lestabliment de clusules socials en els contractes que celebrin les administracions pbliques vinculades a la prestaci de serveis de proximitat, fomentar, a travs de la compra pblica responsable de serveis, la contractaci de les entitats de leconomia social, i reforar els mercats tutelats. Reclamar una reforma de la Llei de Subvencions per tal dadaptar-la a la realitat de les entitats no lucratives, tot respectant les competncies autonmiques. Fomentar una relaci del Tercer Sector amb ladministraci menys basada en el control burocrtic i ms adreada a valorar i avaluar els resultats de la tasca que porten a terme, ms adreada a estimar limpacte o el retorn social de la seva actuaci. Incorporar mecanismes que garanteixin lestabilitat financera i la plurianualitat de les subvencions que atorguen els Ministeris, i fomentar la pluralitat de fonts de finanament. Possibilitar una menor dependncia de les subvencions, incrementar les concertacions i impulsar una major collaboraci entre el sector pblic i el privat. Modificar la Llei del IVA perqu les entitats del Tercer Sector puguin renunciar al rgim dexempci de limpost quan aquesta les perjudica. Aix mateix, modificar la Llei de Contractes del sector pblic perqu en els preus de licitaci sinclogui obligatriament lIVA quan lrgan licitador sigui consumidor final. Millorar laccs del Tercer Sector al finanament de les lnies ICO i vetllar pel compliment dels terminis de pagament de lAdministraci General de lEstat en operacions comercials amb el Tercer Sector. Impulsar la creaci dun Fons per a la Innovaci Social que doni suport a programes experimentals i programes amb especial xit.
109
4.9 Racionalitzaci horria

CiU buscar un ampli acord parlamentari en el si del Congrs i del Senat i un ampli acord amb els interlocutors socials per a la racionalitzaci dhoraris, la qual cosa ha dincidir en una millor conciliaci familiar i laboral i una ms alta productivitat de les hores treballades. Impulsarem mesures de racionalitzaci dels horaris, dacord amb els agents socials, i el seu apropament a lhorari europeu, amb la finalitat dafavorir la compatibilitat entre els horaris escolars i laborals i la vida familiar. En el marc de la negociaci collectiva promourem els agents socials que, en aquells sectors i empreses en que sigui factible i en el cas de jornada completa, es doni prioritat als acords sobre horaris continuats o amb perodes duna hora de descans, en comptes dels horaris partits. Tamb treballarem perqu les persones treballadores puguin disposar duna bossa dhores per fer front a assumptes familiars o personals. Treballarem per sensibilitzar la ciutadania sobre la ineficincia de les prolongades jornades laborals i dels avantatges que t per a les empreses i els seus treballadors una jornada ms reduda i ms ben aprofitada. Avanarem en ladequaci dels horaris laborals, comercials, administratius, escolars, doci, televisi i transport en atenci a les necessitats de les persones. Condicionar la promoci laboral en funci dels resultats, esmorteint la cultura de la disponibilitat absoluta i implementar un horari laboral flexible dentrada i sortida, condicionat al compliment de lobjectiu mensual de jornada. Proposarem laplicaci de desgravacions fiscals, subvencions i premis a ladopci de mesures de racionalitzaci i flexibilitzaci dhoraris en lmbit empresarial. Impulsarem mesures per fomentar la inversi de les empreses en capital hum i tecnolgic que els permeti aconseguir una millor organitzaci del temps de treball, una major productivitat i millors oportunitats de conciliaci per als treballadors. Impulsarem una regulaci legal del teletreball com una relaci laboral especfica entre lempresa i el treballador.
110
5. QUALITAT DEMOCRTICA
111
5.1 Regeneraci democrtica.

Revalidem el nostre comproms amb lestat social, democrtic de dret i pluralista, amb tots i cadascun del seus elements com s el sistema econmic deconomia social de mercat; la societat del benestar com a model social garant de la cohesi; i amb la democrcia pluralista, parlamentria i representativa com a model poltic. No hi ha dubte que la crisi econmica i els seus efectes socials estan posant a prova el sistema poltic. Per aix de cap manera permet ni justifica la pretensi de substituir la democrcia parlamentria, contrastada al llarg de ms de cent anys, per una denominada democrcia real. Certament la democrcia parlamentria s susceptible daprofundiment i millora. A travs de laprofundiment i millora dels seus elements constitutius: la divisi de poders, limperi de la llei com a expressi de la voluntat popular, del reconeixement i respecte dels drets i deures fonamentals. A travs de la reforma del sistema electoral i del seu acompanyament all on sigui apropiat amb instruments de democrcia directa. Volem aprofundir i millorar la nostra democrcia i fer ms efectiu el principi de sobirania popular. El que no estem disposats s a substituir-la per sistemes que han deixat a la histria, abans de desaparixer, una estela de tirania, vulneraci de drets fonamentals i runa econmica. Volem un replantejament global de la manera de fer de la poltica, de la manera de governar, de la manera de fer oposici. Apostem pel dileg, la tolerncia i el respecte entre adversaris i per apropar la poltica a la ciutadania. Per aix volem manifestar i proposem: Volem que des de lEstat i les seves institucions es reconegui el dret a decidir per nosaltres el que volem per a Catalunya. Shan de donar missatges clars i veraos a la ciutadania. La mentida i lengany no poden passar mai per sobre de la veritat i de la defensa del b com. Qualsevol pacte amb Convergncia i Uni ha destar fonamentat en el progrs de Catalunya i de la seva ciutadania, que s la nostra prioritat i tamb la nostra ra de ser. CiU defugir qualsevol pacte que no respongui a aquesta prioritat. No volem defugir cap debat. Cal abordar de cara aquells problemes que ms afecten la ciutadania en lloc de recrrer a missatges plens de tpics i de frases ms o menys polticament correctes.
112
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Volem una societat conformada per ciutadans implicats en les necessitats del seu entorn, que cerquin respostes i contribueixin en la construcci duna societat ms lliure i justa. Lluitarem contra la corrupci, una de les principals amenaces que afecten la poltica. Impulsarem i donarem suport a les accions amb voluntat de transparncia i de rigor en la persecuci de les accions illcites. Cal fer lesfor permanent de proximitat amb els ciutadans per tal dexplicar ls que es fa dels seus vots. Impulsarem la transposici de la experincia europea dels grups dinters al sistema poltic espanyol.
5.2 Sistema electoral.

Malgrat que en la passada legislatura es va reformar la Llei Orgnica de Rgim Electoral, cal reformular el nostre rgim electoral per tal davanar en la construcci duna democrcia ms activa, dinmica i propera als ciutadans. Per aix: Substituirem el sistema de llistes tancades per un nou sistema que permeti triar directament les persones que han de representar els electors a ms de triar les opcions poltiques (sistema electoral mixt). Ampliarem lelecci directa dels alcaldes. Ampliarem el sistemes de llistes electorals obertes en les eleccions locals. Garantirem per a Catalunya la circumscripci electoral prpia a les eleccions europees.
5.3 Administraci Pblica.

Entenem la Generalitat de Catalunya com a veritable administraci ordinria a Catalunya. En aquest sentit, la Generalitat ha de concentrar les facultats executives de lAdministraci de lEstat a Catalunya, possibilitant aix una simplificaci de les estructures administratives, evitant duplicitats i guanyant en eficincia. Orientarem les Administracions Pbliques cap a un model destructura i funcionament basat en lausteritat, laprimament, lagilitat i lavaluaci, tot aplicant els principis de transparncia, eficcia, proximitat i competitivitat.
113
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Assolirem una Administraci General de lEstat gil i accessible establint unes relacions entre ladministraci i els ciutadans senzilles, rpides i properes, a ms duna simplificaci dels trmits administratius. Per aix exigirem la simplificaci de les normes que elabora el Govern de lEstat en el marc de les seves competncies, la implantaci de ladministraci electrnica, aix com ls compartit de la informaci i bases de dades amb les altres administracions, amb lobjectiu que no sigui necessari presentar cap document que ja obri en poder de lAdministraci General de lEstat. Generalitzarem el model de collaboraci entre administracions (estatal, autonmica i local) per compartir solucions en lmbit dels mitjans electrnics, per racionalitzar la despesa i aprofitar inversions amb la coordinaci i prioritzaci de necessitats comunes i la reutilitzaci de les solucions electrniques. Reclamarem de lAdministraci General de lEstat la transferncia de la titularitat dequipaments en els supsits en qu la gesti de la competncia s exclusiva de Catalunya. Eliminarem els ens perifrics de lEstat a Catalunya que desenvolupin competncies executives coincidents amb les que ostenta la Generalitat. Encaminarem lAdministraci General de lEstat cap a lausteritat, reduint com a mnim en un 20% el personal eventual i de confiana i en un 25% les despeses en publicitat, incloses les campanyes de carcter comercial, corresponents a les actuacions de lAdministraci General de LEstat, ja siguin la dels propis Ministeris o dels ens vinculats a ells. Reclamarem un nou model de finanament local, per tal daconseguir la plena suficincia i autonomia financera dels ens locals, aix com un increment substancial dels recursos incondicionats en els propers anys. Plantejarem la modificaci de la normativa bsica establerta a la Llei Orgnica 11/1985, de 2 dagost, de Llibertat Sindical i a la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lempleat pblic per tal de fer ms racional, flexible i menys costosa la planificaci i gesti dels recursos humans de les administracions. Les Diputacions sn organismes que sovint dupliquen funcions de les Comunitats Autnomes. Precisament per aquest carcter dadministraci intermitja cal que sigui la Generalitat ladministraci 114
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 que legisli sobre el reordenament de les diputacions a Catalunya. Promourem que, per llei, lEstat delegui a Catalunya la potestat de reordenaci de la naturalesa i funcions de les diputacions, garantint que els seus recursos reverteixin en poltiques i finanament destinat a les administracions locals. Cal desenvolupar el contingut de la Llei de Rgim Especial del municipi de Barcelona (Carta Municipal) per fer efectives totes les seves previsions i compromisos, especialment les segents: La cessi de tributs estatals (IRPF, IVA, Impostos especials...) que permeti millorar el finanament de Barcelona per atendre les despeses de capitalitat, en les que es concreti la quantia dels recursos extres que obtindr lAjuntament. Participaci de lAjuntament de Barcelona en la gesti dels serveis de transport i infraestructures que siguin competncia de lEstat i afectin directament a la ciutat i, particularment, en el port de Barcelona, en els serveis ferroviaris estatals i en laeroport del Prat. Desenvolupament i regulaci de la justcia de proximitat, amb aplicaci preferent als supsits de multireincidncia i amb la parallela creaci del Registre de Faltes. Cessi gratuta del sl pblic que lEstat t a Barcelona, sempre que siguin per construir habitatges socials o altres equipaments pblics per a la ciutat. Modificar lOrdre de 27 dabril de 2007 del Ministeri deconomia, per la que es cedeix el Castell de Montjuc per ser destinat a un centre per la pau, als efectes de suprimir la presncia del Ministeri de Defensa en el consorci que ha de regir el nou centre, aix com la resta de condicions especificades en lOrdre.
5.4 Transparncia i rendici de comptes.

El nostre sistema poltic s la democrcia representativa i considerem que ha de continuar descansant sobre els principis daquest sistema. A ms a ms, cal adoptar mesures de major transparncia i de rendici de comptes entre electors i els representants electes. Posarem en marxa lOficina Parlamentria de control dexecuci del pressupost per tal de controlar la gesti de les 115
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 partides pressupostries aprovades en el debat general de Pressupostos i conixer lexecuci de les inversions de lEstat a Catalunya. Impulsarem una llei daccs a la informaci de lAdministraci, de manera que qualsevol ciutad pugui tenir accs als expedients administratius referits a licitacions, concursos i oposicions, entre daltres. En totes les poltiques pbliques que adopti lAdministraci General de lEstat, exigirem la presentaci duna avaluaci peridica sobre la seva execuci i sobre el compliment dels objectius pretesos a fi de decidir sobre la seva continutat, reforma o eliminaci. Hem dapropar ms lactivitat parlamentria a la realitat del pas. En aquest sentit, cal preveure, amb major celeritat, la possibilitat de celebrar debats dactualitat recent i afavorir un seguiment ms directe de lactivitat que es porta a terme en les cambres legislatives. Cal donar ms transparncia al trmit legislatiu, fent participar les persones i els grups per a recollir els seus punts de vista i laportaci dels seus arguments, preveient un canal que permeti conixer les propostes i el seu origen. El Govern estar parlamentries del dimpuls que han dincompliment, sen obligat a retre comptes a les cambres grau de compliment de les iniciatives estat aprovades per les Corts. En el cas determinaran les responsabilitats.
Estudiarem mecanismes per sancionar els supsits de malbaratament de recursos pblics que no tingui rellevncia penal.
5.5 Respostes des de la poltica a la governana.

El comproms de Convergncia i Uni per la regeneraci democrtica es basa tamb en potenciar i reforar la societat civil i la seva participaci en la vida pblica i capacitat per a reclamar i donar respostes davant els problemes. Creiem en el dinamisme i les iniciatives que sorgeixin de la prpia ciutadania. Creiem en la llibertat de cada persona a poder participar, de manera organitzada o no, en els diferents mecanismes dimpuls i de seguiment. Reformarem el Senat per ha configurar-lo com a cambra de representaci territorial i que reflecteixi la composici plurinacional de lEstat.
116
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Reformarem lexercici de la iniciativa legislativa popular, facilitant que els seus impulsors la puguin defensar en seu parlamentria en la seva presa en consideraci. Reformarem la Llei per tal de garantir la celebraci de consultes ciutadanes en qestions de gran importncia i debat social i que aix ho requereixin. Establirem pels alts crrecs elegits per les Corts un perode mxim en funcions de sis mesos des de la finalitzaci del corresponent mandat, produint-se el seu cessament de forma automtica. Garantirem la participaci ciutadana a travs dInternet en la vida parlamentria, permetent el dret de petici i una comunicaci ms dinmica entre electors i elegits. Donarem contingut real a la Comissi de peticions de les cambres parlamentries, davant de la qual podran comparixer personalment els ciutadans per a formular queixes i sollicituds. Reforar la seguretat. Plantejarem la reforma del Codi Penal i de la Llei de Enjudiciament Criminal amb un triple objectiu: Garantirem laplicaci de la detenci preventiva en els supsits de furts amb indicis dhabitualitat en el delinqent, per tal de garantir la seva assistncia a judici. Garantirem que el judici se celebri dins de les segents 24 hores de la detenci, en tot cas dins de les segents 72 hores de detenci mxima. Daquesta forma es garantiria tant la presncia de la vctima i dels testimonis (en molts casos turistes), com el manteniment del presumpte delinqent a disposici judicial. Millorarem la tipificaci penal dels furts, configurant-los en tot cas com a delicte. En aquells casos en qu hi hagi indicis dhabitualitat, se substituir lactual pena de localitzaci permanent per una pena privativa de llibertat de ms llarga durada.
5.6
Plantejarem ladequaci de les plantilles de jutges i del Ministeri Fiscal amb la finalitat dassegurar leficcia de les reformes processals i materials. Impulsarem la modificaci del Codi Penal per a sancionar totes aquelles activitats de prostituci que es realitzin en la via pblica o altres espais pblics, com a faltes comeses en contra del s dels nostres carrers, la salubritat i el bon venatge. 117
Exigirem que la Generalitat sigui responsable integral de la seguretat pel que fa a la previsi, prevenci, emergncia, recuperaci i resilincia. Establirem els mecanismes entre ladministraci de lEstat i la Generalitat en el camp de la seguretat pblica, potenciant laccs i distribuci de la informaci, considerant el cos dels Mossos dEsquadra autoritat competent dels equips conjunts dinvestigaci penal en lmbit de la Uni Europea. Reclamarem, que a travs de la participaci dels Mossos dEsquadra en les previsions dels CONVENIS DE SCHENGEN I BLOIS es garanteixi lactuaci del cos de Mossos dEsquadra, per fer front al carcter organitzat i transfronterer que es dna en gran part dels delictes i faltes. Instarem la collaboraci amb els pasos de la Uni Europea als efectes dincrementar els esforos i compartir les experincies en la prevenci i lluita contra la inseguretat pblica. Instarem al Govern a que els Mossos dEsquadra tinguin accs a totes les bases de dades de delinqncia estatal i internacional.
Instarem la garantia de compliment de la competncia estatutria de la Generalitat en matria de prevenci i seguretat de la conservaci de la natura, medi ambient i els recursos hidrolgics, assegurant les funcions prpies del cos de mossos desquadra en aquesta matria, substituint totalment lactuaci de la Gurdia Civil a travs del SEPRONA. Instarem la transferncia de les funcions, amb els mitjans personals, materials i financers corresponents, exercides per ladministraci General de lEstat a Catalunya en matria de protecci civil, garantint laccs a la informaci i la participaci de bombers i Protecci Civil en les institucions dmbit estatal, europeu i internacional. Reclamarem a travs dels mecanismes legals adequats, el procs de transferncia de la gesti del Pla dEmergncia Nuclear de Tarragona per part de la Generalitat de Catalunya, igual com es fa amb la resta dels riscos. Aquesta transferncia competencial ha danar acompanyada dels recursos necessaris. Negociarem el compliment de la transferncia estatutria de Salvament Martim amb els recursos humans i materials necessaris.
118
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Plantejarem a lEstat lassumpci de la competncia exclusiva en totes les matries relatives a la seguretat privada i la videovigilncia. Plantejarem el reconeixement de la condici dagents de lautoritat pblica als agents de la seguretat privada sempre i quan estiguin garantint la seguretat en un servei pblic i possibilitar la implementaci de mecanismes de collaboraci entre els cossos de seguretat pblica i la seguretat privada per tal de donar a aquesta ltima un paper ms rellevant en el conjunt del sistema de seguretat alhora que impulsarem mesures per garantir una major preparaci dels agents de seguretat privada. Reclamarem a travs dels mecanismes legals adequats, les transferncies en matria de trnsit a la Generalitat de Catalunya que comporti: Exercir el control sobre la matriculaci i lexpedici dels permisos o llicencies de circulaci, aix com lanullaci, intervenci i revocaci dels esmentats permisos o llicncies. Lautoritzaci de transferncies, duplicats i baixes de vehicles a motor i ciclomotor, aix com lexpedici de permisos temporals. El trasps de la fixaci de les velocitats en totes les carreteres, autovies i autopistes dins del territori catal. El trasps de les competncies sobre la prdua i administraci i devoluci dels punts del carnet de conduir. El trasps del registre de vehicles de la inspecci tcnica de vehicles. Impulsar uns nous criteris de valoraci pel sistema de barems que saplica per calcular les indemnitzacions de les vctimes dels accidents de trnsit.
5.7 Justcia.
5.7.1 Desplegament i respecte estatutari.
Cal instrumentar el desplegament estatutari en les vigents lleis de lEstat, i de manera molt especial la Llei Orgnica del Poder Judicial, la modificaci de la qual no ha estat assumida en la passada legislatura per part del Govern del PSOE i ha estat greument dificultada per la posici del PP. Convergncia i Uni reclamar el desenvolupament legislatiu de les mesures que, en lmbit de la Justcia, preveu lEstatut: El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ha de ser la darrera instncia judicial de tots els processos iniciats al nostre pas, sens perjudici de la competncia reservada al Tribunal Suprem per a la unificaci de doctrina.
119
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 El Consell de Justcia de Catalunya passar a ser lrgan que ostentar funcions de govern del Poder Judicial a Catalunya, per desconcentraci de la tasca del Consell General del Poder Judicial, preveient la territorialitzaci dels tribunals qualificadors i convocatries daccs, concursos o oposicions i la seva participaci. La Generalitat exercir les competncies en matria de mitjans personals i materials per tal que, des de Catalunya, puguem crear cossos propis de personal al servei de lAdministraci de Justcia i desenvolupar la competncia normativa i exercir les competncies executives sobre el personal no judicial. Reclamarem participar ntegrament en la gesti dels dipsits i consignacions judicials, aix com en la gesti, liquidaci i recaptaci de les taxes judicials. Plena efectivitat del dret dels ciutadans a dirigir-se als rgans amb jurisdicci en tot lEstat en la seva llengua oficial, preveient la traducci dofici dels documents que shi presentin. Amb lhoritz de que Catalunya tingui competncies plenes en la fixaci de planta i demarcacions judicials, la Generalitat participar en la modificaci de la planta judicial, la creaci de seccions i jutjats i la seva adequaci a la nostra estructura territorial. Reclamarem la retirada de tots els recursos dinconstitucionalitat formulats contra lleis aprovades pel Parlament de Catalunya (Llei de Consultes Populars, Llei de lexercici de professions titulades, Llei dEducaci, Codi de Consum de Catalunya, Llei del Cinema, Llei de loccit, arans a lAran, etc.).
5.7.2 La reforma de la Justcia.

Convergncia i Uni considera que s urgent impulsar un ampli acord social en matria de Justcia que englobi al conjunt de forces poltiques, les Comunitats Autnomes que tenen assumides competncies en lmbit de Justcia, el Poder Judicial i Ministeri Fiscal i tot el conjunt doperadors jurdics i de la societat civil, incloent als collegis i associacions professionals, amb la finalitat darticular les bases per a definir un calendari global dactuacions, amb els mitjans i mesures pressupostries que es necessitin i els canvis legislatius que es considerin oportuns, tot aix per a superar els dficits crnics que pateix la Justcia i conformar-la com a un vertader servei al ciutad. Per a Convergncia i Uni s necessari: Avaluaci i possibles ajustos de la legislaci processal vigent, per eliminar actuals disfuncions, essent especialment escrupolosa amb les garanties i els principis constitucionals de legalitat, tutela judicial efectiva, igualtat, independncia, eficcia, gratutat, seguretat jurdica, publicitat, oralitat i immediatesa.
120
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Nova Llei dEnjudiciament Criminal per tal de modernitzar i agilitar els trmits processals en lordre penal, amb una ms efica implicaci de la fiscalia en la persecuci dels delictes, i assegurar la doble instncia penal. Suprimirem lAudincia Nacional. Enfortirem el rgim jurdic del secret de les actuacions judicials. Estudiarem la implementaci de nous judicis penals exprs, destinats al judici de faltes i delictes en lmbit urb, de poca gravetat i amb un trmit de prova senzill, tot respectant els drets constitucionals de defensa, que comportar la imposici de penes de forma gil i rpida. Avanarem en mesures per tal de facilitar la conformitat de limputat, de la vctima i del Ministeri Fiscal, des del principi de les actuacions. Farem possible lestabliment del Registre de Faltes, en collaboraci amb les Comunitats Autnomes amb competncia en la matria, aprovat a instncies de CiU en la darrera reforma del Codi Penal. Promourem la modificaci del Codi Penal per tal de preveure la tipificaci de conductes relacionades amb la promoci de les disgregacions socials per aquells responsables de bandes, sectes o tamb responsables religiosos, que ho duguin a terme. Impulsarem les mesures penals alternatives consistents en treballs en benefici de la comunitat, especialment dels joves, aix com la mediaci i la reparaci a la vctima com a un instrument ms del procediment penal ordinari i de lexecuci penal, per tal de donar respostes ms individualitzades a les necessitats i demandes dels ciutadans.
Modificarem la Llei Orgnica del Poder Judicial per fer possible que Barcelona disposi dun jutjat de marca comunitria, dibuixos i models comunitaris i una Secci de lAudincia, trencant lactual sistema dun nic jutjat per a tot lEstat i en la lnia de la resta dEstats dEuropa. Garantirem la implantaci dels jutjats mercantils a Catalunya, dacord amb la nostra estructura econmica, poblacional i volum dassumptes. Potenciarem els procediments de conciliaci, mediaci i arbitratge com a mtodes alternatius i rpids per a la resoluci de conflictes per 121
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 evitar la judicialitzaci en tots els mbits incidint i potenciant especialment aquests procediments en lactivitat empresarial. Proposarem mesures per donar la deguda estabilitat als rgans de lAdministraci de Justcia a Catalunya, que permetin acabar amb lelevada rotaci de personal que pateixen. Modificarem la categoria de Girona, Tarragona i Lleida en els grups poblacionals previstos en la Llei 15/2003, de 26 de maig, reguladora del rgim retributiu de les carreres judicial i fiscal, per tal dadequar la retribuci de fiscals, jutges i magistrats a la importncia daquestes seus. Treballarem conjuntament amb el conjunt de professionals jurdics, advocacia, procuradoria, notariat, registradors, etc, per tal de tenir en compte les seves propostes en la millora del servei a la Justcia i potenciar leficincia de la seva tasca. Defensarem el model de collegis professionals i lluitarem contra qualsevol intent de supressi o canvi de la seva naturalesa i funcions. Lluitarem per mantenir lactual sistema de mtues professionals alternatives al Rgim Especial de Treballadors Autnoms. Impulsarem la celebraci de convenis per tal que els delinqents que hagin estat condemnats a penes privatives de llibertat les compleixin en els seus pasos d origen amb plena garantia del seu compliment efectiu i dels seus drets fonamentals.
122
6. EUROPA I EL MN
123
6.1 Uni Europea

Uni Europea: El catal ha de ser llengua oficial a les institucions de la Uni Europea. El catal s la tretzena llengua en nombre de parlants a la UE i compta amb ms parlants que catorze altres llenges oficials comunitries. Aprofitant la revisi dels Tractats i del Reglament dUsos lingstics amb motiu de la integraci de Crocia lany 2013, impulsarem la incorporaci del catal com a llengua oficial de la Uni Europea. Treballarem perqu Europa sigui una realitat ms democrtica i transparent, amb ms lideratge poltic i econmic en el mn, on shi reconeguin tots els pobles que la composen i ho desitgin en tant que pobles. LEstat espanyol ha de tornar a tenir pes i autoritat dins la Uni Europea, recuperant les malmeses aliances europees, molt abandonades en els ltims anys. Treballarem perqu Catalunya tingui veu prpia dins dEuropa i el mn assoleixi les aliances necessries per bastir una poltica exterior efectiva pel nostre pas. Catalunya ha de poder participar directament tant en les institucions comunitries com en el procs de presa de decisions de lEstat davant la UE. Catalunya sha derigir com a interlocutor regular i amb ms fora, sobretot en els assumptes dels que la Generalitat ostenta la competncia exclusiva, mitjanant una presncia permanent de Catalunya en la delegaci espanyola al COREPER. Les Corts han de respectar i ajudar a que Catalunya enforteixi les seves relacions internacionals amb unes prioritats estratgiques sectorials i geogrfiques. Instarem el mxim aprofitament dels fons estructurals europeus per part de Catalunya, sobretot aquells destinats a poltiques de recerca i desenvolupament rural. Contribuirem a analitzar les propostes legislatives de la Comissi Europea abans que elabori la seva proposta diniciativa i fomentarem les relacions interinstitucionals i interparlamentries per tal que puguem tenir un dileg poltic fructfer i profund abans de realitzar el control de la subsidiarietat. Aquesta tasca prvia ha de permetre vetllar per la millora de la qualitat legislativa tamb en el moment del desenvolupament i aplicaci de la normativa europea.
124
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 CiU instar el govern perqu compleixi amb el comproms signat en el tractat de Schengen. Particularment reclamarem la supressi de tota frontera interna, com per exemple, les existents entre Espanya i Frana. I defensarem fermament la lliure circulaci de persones en els Estats Membres de la Uni Europea.
Poltica Mediterrnia: El Mediterrani ha de seguir essent un dels eixos fonamentals de la poltica exterior, tan espanyola com europea. En poca de restriccions pressupostries no considerem possible proposar la creaci duna Secretaria d'Estat noms per a afers euromediterranis, per s que un Secretari d'Estat tingui responsabilitats concretes sobre la matria i hagi de respondre sobre la mateixa davant la ciutadania i el parlament. Barcelona ha denfortir el seu paper com a seu de la Uni pel Mediterrani. Demanarem a l'Estat un comproms ms actiu en la revitalitzaci de la Uni pel Mediterrani, vetllant perqu disposi de major impuls poltic i una dotaci financera adient per poder ser un instrument efectiu. Fomentarem l'impuls del procs de pau en el conflicte de l'Orient Mitj. Barcelona, Catalunya i lEstat han de tenir un paper ms actiu en el procs de suport a la nova configuraci poltica, social i econmica dels nous rgims dels pasos rabs mediterranis. Hem dacompanyar els pasos de la ribera Sud, i aquells que encara no ho han fet plenament al Nord, en el seu procs democratitzador i ser conscients que noms triomfar si va acompanyat dun procs de creixement econmic. Sha de recuperar la idea duna zona comuna de lliure mercat en un horitz temporal a mig termini.
Poltica exterior espanyola: La poltica exterior sha dencabir en el si de la Uni Europea. Lluitarem per crear una poltica exterior europea que sigui comuna a tots els estats membres i que permeti a la Uni erigir-se com a interlocutor amb una sola veu, com a veritable potncia, establint acords de relaci privilegiada amb els seus vens i fomentant unes relacions transatlntiques igualitries. Vetllarem per crear les complicitats necessries en poltica exterior que beneficin els interessos dels ciutadans de Catalunya, les nostres institucions i lempresa catalana. Amrica Llatina ha de seguir essent un dels eixos fonamentals de la poltica exterior.
125
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 En la mesura que la presncia dempreses a Amrica Llatina s cada vegada ms important, cal fomentar la inversi i garantir la seguretat jurdica de les operacions. Shan de fomentar i enfortir el paper de pont entre Amrica Llatina i la Uni Europea. frica segueix essent el gran oblidat de la poltica exterior. Cal fomentar la cooperaci a tots els nivells aix com impulsar la seva inclusi en la economia mundial. sia exerceix un paper cada vegada ms important en la poltica exterior degut al gran desenvolupament econmic i tecnolgic que est vivint. Impulsarem un major volum i qualitat en les relacions amb els pasos de la zona per afavorir una participaci ms activa de les empreses en aquest procs.
Organismes Internacionals: Les Nacions Unides han de ser l'rbitre de les relacions entre els membres de la societat internacional. Dins d'aquest marc, la Uni Europea, mitjanant la poltica exterior i de seguretat comuna, ha de parlar amb una sola veu.
Foment dels Drets Humans: El respecte als drets humans, a la llibertat religiosa i a la democrcia han de ser el segell didentitat de la poltica exterior. Creiem que la protecci dels drets humans ha de ser una condici bsica per a la lluita contra la pobresa, mitjanant la seva inclusi al IV Pla Director de la Cooperaci Espanyola. Donarem suport i facilitarem la tasca als defensors dels drets humans al mn mitjanant laprovaci dun nou Pla de Drets Humans, alhora que mantindrem el comproms amb les vctimes de violacions dels mateixos, reafirmant el principi de jurisdicci universal. Mantindrem un paper ms actiu en el marc del sistema universal de drets humans de les Nacions Unides, donant suport a les iniciatives del Consell de Drets Humans i de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, alhora que contribuirem a que el Servei Europeu d'Acci Exterior promogui la revisi, coneixement i aplicaci efectiva de les Vuit Directrius de Drets Humans de la Uni Europea. En la defensa dels drets humans, prestarem especial atenci a la protecci de les comunitats cristianes als pasos on sn objecte de persecuci. Com a fora poltica contrria a la pena de mort, promourem accions per tal daconseguir la seva moratria lany 2015,
126
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 prosseguint en els esforos per a evitar possibles execucions, realitzant les gestions oportunes amb les autoritats del pas. Lluitarem per la transparncia i el control de les dades sobre les exportacions de material de defensa i de doble s en seu parlamentria, i promocionarem el que el Tractat sobre el Comer d'Armes que es negociar el 2012 a les Nacions Unides inclogui una perspectiva ms mplia pel que fa a activitats i tipus d'armes a fiscalitzar.
Reforma del servei exterior: Instarem una reforma del servei exterior, integrant-lo ms profundament amb el cos de tcnics comercials de l'Estat, per tal dadaptar-lo al mn globalitzat. La diplomcia del segle XXI ha de ser una diplomcia econmica que afavoreixi la internacionalitzaci de leconomia. Treballarem per la revisi de l'actual mapa dambaixades i oficines consulars, cap a un altre que ens permeti explorar la dimensi econmica i les potencialitats de cada pas, mitjanant un nou model de diplomcia ms gil i autnoma amb les noves tecnologies, amb una infraestructura mnima que permeti eixamplar la nostra presncia arreu del planeta. Promocionarem la smart diplomacy enviant joves diplomtics a pasos petits emergents als quals cal prestar atenci, com el Caucas o els Estats emergents africans. Racionalitzarem els costos i redistribuirem les prioritats pressupostries del cos, fent que estigui de servei durant tot lany i que no es produeixi una parada en sec en el perode vacacional. Seguretat i defensa. Reclamarem un major comproms de lEstat amb el procs de control de les armes i el seu comer internacional. En particular, promourem un marc legislatiu que faciliti la transparncia i el control del comer darmes en el marc internacional. CiU continuar mostrant el seu comproms en els assumptes de no proliferaci darmes nuclears, manifestant la necessitat daprofundir en la coordinaci de lactuaci de lEstat en aquesta matria i dassumir el lideratge internacional en ladopci de mesures en aquesta matria. La poltica dausteritat pblica ha de comportar tamb la reducci del contingent de soldats i mariners professionals i racionalitzar
6.2.
127
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 el nombre de comandaments, des de la perspectiva duna major racionalitat del conjunt defectius dels exrcits europeus. La poltica de seguretat i defensa espanyola ha destar vinculada a un enfortiment de la poltica de seguretat i defensa de la Uni Europea. Defensarem davant del Govern Espanyol mesures per enfortir la seguretat de les nostres fronteres exteriors, seguint les directrius establertes per lAgncia Europea per la gesti de la cooperaci operativa en les fronteres exteriors (FRONTEX). CIU, recolzar mesures que tinguin per objectiu una poltica de portes obertes (Open door) en la OTAN, per tal de fomentar lampliaci dels membres de la Aliana, sempre que aquests nous membres, comparteixin els valors democrtics de la societat. Impulsarem mesures per lluitar contra els atacs ciberntics i la inseguretat de les vies de comunicaci i transport, seguint les directrius de l'informe de Lisboa. Promourem un mapa dusos dels bns immobles dels Ministeris de Defensa i Interior, amb inventari detallat per CCAA i es demanar que els equipaments militars i de les Forces i Cossos de Seguretat en dess o baixa utilitzaci, com s el cas de la caserna del Bruc, es cedeixin sense condicions i de forma ntegra a les Administracions Catalanes competents per tal de destinar-les a finalitats socials, culturals o de lleure. Incrementarem les missions de pau internacional amb la participaci de la Uni Europea. Continuarem apostant per la via diplomtica en la resoluci de conflictes tot impulsant un servei civil de pau que contribueixi a la resoluci de conflictes per la via no militar. Continuarem ampliant i reforant lAgncia Europea de Defensa. Seguirem donant suport activament a les negociacions per a la resoluci darmes convencionals i ls de fabricaci de mines antipersones, tot i els avenos succets en els darrers anys. Instarem al govern a realitzar una auditoria per tal de que el ciutad tingui un coneixement exhaustiu de les deutes pendents de lEstat Espanyol per la compra darmament. Exigirem revisar el model dadquisicions darmament, ja que aquest resulta insostenible e inadequat.
128
6.3. Cooperaci internacional per al desenvolupament

Vetllarem pel manteniment de lAjuda Oficial al Desenvolupament (AOD) executada el 2009 (0,46%), augmentantla en els propers anys de manera proporcional al augmentar la RNB, en la mesura que la situaci econmica ho permeti, i mantenint lhoritz del 2015 com a comproms per assolir el 0,7%. Treballarem pel compliment dels compromisos assumits pel Govern espanyol en les conferncies internacionals i en concret; promourem un major comproms del Govern espanyol amb mecanismes innovadors de finanament per a la cooperaci al desenvolupament (establir una taxa sobre les transaccions financeres), amb lexploraci de vies de collaboraci amb el sector empresarial, i un major comproms amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Millenni (ODM). Continuarem defensant, en la preparaci del debat post-ODM, un model de desenvolupament centrat en la lluita contra la pobresa, els drets humans, lequitat de gnere i la sostenibilitat mediambiental. Reclamarem el desenvolupament dels mecanismes previstos per assegurar la coherncia daltres poltiques amb la de cooperaci, especialment en matria de comer internacional, i el desenvolupament de sistemes per incrementar leficcia de lajuda en els Plans generals i dactuaci. Impulsarem la incorporaci, entre daltres, dindicadors que possibilitin avaluacions de resultats objectives i verificables. Reforarem les capacitats institucionals i humanes de la cooperaci espanyola per aconseguir un s ms efica dels recursos, posant especial mfasi en la investigaci i la innovaci, en la modernitzaci de la gesti, en la racionalitzaci de les estructures existents i en lincrement de la predictibilitat de lajuda. Inclourem plenament en el marc institucional i programtic de la cooperaci espanyola, els estndards de la Declaraci de Pars sobre qualitat de lajuda i del Programa dAcci dAccra. Impulsarem la transparncia, la rendici de comptes, el control de resultats i millorarem laccs a la informaci pblica. Promourem que lEstat publiqui el mxim dinformaci possible sobre els programes i projectes que finana, els informes de seguiment, les avaluacions, i sobre els criteris concrets i objectivament mesurables que sutilitzen per a la selecci dels canalitzadors i receptors de la seva ajuda.
129
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Vetllarem perqu els representants espanyols a les institucions financeres internacionals compareguin regularment al Congrs dels Diputats per tal de donar compte de les decisions adoptades en el si daquestes organitzacions, respecte als pasos en desenvolupament i sobre la posici del Govern de l'Estat. Vetllarem pel compliment de la Llei reguladora de la gesti del deute extern i de la Llei del Fons per a la Promoci del Desenvolupament (FONPRODE). La cooperaci financera sha dorientar cap a leradicaci de la pobresa i ha de ser necessriament ms transparent. Reclamarem un major pes relatiu dels recursos destinats a Serveis Socials Bsics i a seguretat alimentria (com a mnim que un 15% de lAOD es destini a salut), una major rellevncia dels objectius relacionats amb els drets humans, la governana democrtica i lenfortiment del teixit social, i impulsarem actuacions que reforcin la participaci dels immigrants en els processos de desenvolupament dels seus pasos dorigen (codesenvolupament). Reforarem el comproms de lEstat amb el multilateralisme, tant a nivell poltic com en termes de contribuci econmica, i instarem a que sorienti de forma estratgica cap a les prioritats de la cooperaci espanyola. Promourem una atenci preferent a la infncia dins dels programes de cooperaci, incloent la possibilitat de que la poblaci infantil sigui considerada com a eix prioritari en el Pla Director de la Cooperaci Espanyola. Impulsarem la utilitzaci dels microcrdits com a mecanisme important per lluitar contra la pobresa. Assegurarem una integraci efectiva dels criteris ambientals i de limpacte del Canvi Climtic en les poltiques de lEstat Espanyol de cooperaci. Recolzarem les iniciatives que impulsin la transparncia informativa sobre els ingressos i els pagaments derivats de lexplotaci de recursos naturals, en concret recolzarem la Extractive Industries Transparency Iniciative (EITI). Instarem el Govern a mantenir els esforos per a la lluita global contra la VIH/Sida, per eradicar la tuberculosi, per fomentar la investigaci i el desenvolupament de noves eines de salut
130
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 (R+D+I), i per continuar amb les actuacions per mitigar limpacte de la malria. Fomentarem lEducaci per al Desenvolupament i treballarem a favor de la Pau. Promourem activament poltiques de prevenci i resoluci de conflictes, promoci de la Pau i del Dret Internacional Humanitari. Denunciarem i condemnarem totes aquelles accions que a nivell mundial es portin a terme contra les dones, els infants i en general, contra els drets humans. Avanarem en el Consens Europeu dAjuda Humanitria: millorarem laccs de les vctimes de conflictes armats i desastres naturals a lajuda humanitria, treballarem pel compliment del dret a lalimentaci i per aprovar un nou pla de drets humans. Impulsarem tamb una Acci Humanitria de major qualitat, ms estratgica i coordinada amb el conjunt de la cooperaci. Promourem les modificacions normatives que tendeixin a crear un entorn facilitador del rol de les ONGs de cooperaci internacional, i que incrementin la transparncia en les convocatries i lnies dajut a les entitats no lucratives. Desenvoluparem a fons les previsions de lEstatut del Cooperant i promourem una actualitzaci. Impulsarem accions destinades a garantir la participaci de la societat civil en els processos de desenvolupament. Preservarem i tindrem cura de la cooperaci descentralitzada perqu pot expressar millor la solidaritat ciutadana i potenciar la participaci, per tamb, millorarem la coordinaci i la complementarietat de la cooperaci espanyola i de la cooperaci descentralitzada. En aquest sentit, vetllarem perqu lAgncia Espanyola de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament (AECID) respecti les poltiques de cooperaci de les CC.AA, i en especial de la Generalitat de Catalunya, i perqu la cooperaci catalana pugui gestionar els impostos dels catalans destinats a aquest objectiu. Plantejarem que des de la cooperaci descentralitzada es pugui liderar algun subsector de la cooperaci espanyola (cooperaci delegada).
131
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Aconseguirem que la cooperaci catalana pugui formar part de la delegaci espanyola en les reunions internacionals en que aquesta ltima participi i en concret, en els Consells Europeus dAfers Exteriors, i que pugui tenir una representaci directa al Comit dAjuda al Desenvolupament (CAD) de lOCDE, o en algun dels seus grups de treball.
132
UNA NOVA ETAPA DE LA POLTICA CATALANA A MADRID
133
UNA NOVA ETAPA DE LA POLTICA CATALANA A MADRID.

El 20 de novembre, per a Convergncia i Uni sinicia una nova etapa de la poltica catalana a Madrid. El conjunt desdeveniments i dactituds que shan produt al s de la poltica espanyola aquests darrers anys i els fets ocorreguts darrerament al nostre propi pas ens situen en un punt dinflexi. En aquest sentit, les properes eleccions espanyoles no representen noms linici duna nova legislatura en un marc de continutat. Estem davant dun punt i apart desprs de 33 anys dacci poltica a les Corts. I obren loportunitat de consolidar el canvi iniciat ara fa gaireb 12 mesos a Catalunya. El 28 de novembre de 2010, el nostre pas va optar per un canvi de rumb. Una mplia majoria del poble de Catalunya va escollir un govern nacionalista liderat per Artur Mas. Un canvi que suposava linici duna nova etapa poltica: una aposta pel dret a decidir. Sense cap ms eina que la democrcia i sense ms lmit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya; una naci que no ha renunciat mai als seus drets inherents com a poble. Dret a decidir com a garantia per seguir sent una naci cohesionada, com a garantia de la convivncia i el progrs econmic, social i cultural del conjunt del poble catal. I amb una primera fita molt important: el pacte fiscal. Aquest inici de nova etapa de la poltica catalana a Madrid no sha dentendre en cap cas com una fugida endavant, sin que s fruit duna madura anlisi que comparteix una gran majoria del poble de Catalunya i que combina dues premisses. Primera. Catalunya no pot ni vol renunciar al seu autogovern, a la seva identitat i a la seva construcci nacional, per ms pedres que li posin al cam. Segona. Desprs de tot el que ha passat, les relacions entre Catalunya i lEstat espanyol indubtablement han de canviar. La sentncia del Tribunal Constitucional contra lEstatut va suposar un fet molt greu, adquirint una dimensi histrica. Un tribunal amb una majoria dels seus membres amb el mandat caducat, i per tant, deslegitimitats i en absoluta sintonia amb els dos partits espanyols- va obviar la voluntat majoritria del poble catal de major autogovern expressada en referndum. La sentncia del Tribunal Constitucional va evidenciar que no hi havia cap voluntat daprofundir en el pacte constitucional i de fer evolucionar lEstat espanyol cap a un estat plurinacional. Espanya vol seguir sent un estat amb una sola naci.
134
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Davant daquest mur dincomprensi, Catalunya t dues opcions. Acceptarho i per tant, diluir-se fins a convertir-se en una regi administrativa, homogenetzada, gaireb folklrica, o b no defallir i seguir defensant el seu autogovern i les seves llibertats com a naci. I com ja va deixar clar el poble de Catalunya el 10 de juliol de 2010, no podem renunciar-hi: som una naci, nosaltres decidim. Aquest estiu, sha tornat a fer palesa la voluntat clara que tenen el PSOE i el PP per laminar el nostre autogovern. Els dos partits espanyols van pactar i aprovar de manera precipitada una reforma de la Constituci que exclou de manera flagrant el primer partit de Catalunya, el partit de lactual Govern de la Generalitat, un dels actors del pacte constitucional del 1978. Lobjectiu dausteritat i destabilitat pressupostria en sintonia amb Europa s compartit per CiU. Per el contingut que vulnera lautonomia financera de la Generalitat-, lactitud i les formes en un tema tan sensible com una reforma constitucional suposa un atac en tota regla, i en conseqncia, comporta un punt dinflexi en el consens constitucional. La reforma de la Constituci no s, per desgrcia, un fet puntual, sin la confirmaci duna clara tendncia. Els dos partits espanyols comparteixen plenament una mateixa visi i una decidida voluntat de posar fi a la concessi de major autogovern i llibertat per a Catalunya i de dur a terme una forta i constant recentralitzaci de competncies cap a lEstat. Es posa de manifest, en definitiva, una voluntat de fer passes enrere respecte aquests darrers 30 anys. Una actitud cada cop ms evident i que va tenir com a primer senyal la sentncia de lEstatut, valorada positivament tant pel PP com pel PSOE. Si hi ha un element central en la nostra identitat collectiva aquest s la llengua. s smbol, s patrimoni, s passat, present i futur, s integraci i s cohesi. En aquest sentit, cal lamentar els intents peridics tant interns per part de grups de minscula representaci, com externs, per qestionar i atacar el paper de la llengua catalana, la llengua prpia de Catalunya. La pretensi per carregar-se el reeixit i avalat internacionalment- model dimmersi lingstica ns un exemple. Una actitud, per cert, que no s nova daquests darrers mesos. La tercera hora de castell imposada pel Govern espanyol socialista lany 2007 va ser un atac en tota regla al model lingstic de lescola catalana. Per altra part, lactual crisi econmica est posant de manifest de manera ms dramtica que mai que el dficit fiscal estructural que pateix Catalunya s insostenible. Representa una sagnia que no ens podem permetre perqu representa una prdua de qualitat de vida per als catalans en forma de recursos que sen van i no tornen mai ms. Un model actual que sota la pell de la solidaritat amb els territoris ms pobres amaga en realitat un enorme espoli fiscal. En aquests moments, ja no es tracta daconseguir millorar una mica, fer una, dues o tres passes endavant respecte el finanament que disposem. Ara es tracta daconseguir el que ens pertoca, fruit del nostre esfor. Es tracta de poder recaptar i gestionar tots els recursos que generem. En aquest sentit, cal tenir present que amb un model de 135
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 finanament singularitzat, propi i dacord amb la nostra capacitat fiscal, els ajustos que est fent el Govern de la Generalitat serien tremendament menors, gaireb imperceptibles. Davant duna sentncia que va frustrar les legtimes aspiracions del poble catal. Davant duna reforma constitucional que trenca lesperit del pacte que la va fer possible. Davant dels continuats intents de recentralitzaci i de la negativa a satisfer les demandes de major autogovern. Davant de latac constant a un dels elements ms centrals, ms estimats i ms valuosos de la nostra identitat. Davant dun dficit fiscal que ens ofega. Davant, en definitiva, duna sensaci dincomprensi vers les reivindicacions, els sentiments i la voluntat de ser dels catalans, per a CiU no hi ha lloc ni a la resignaci ni al conformisme. Davant de tots aquests elements, que generen un fort creixement de la distncia emocional amb lEstat sobretot hi ha una voluntat ntida duna immensa majoria del poble de Catalunya de continuar sent el que som i projectar-ho amb orgull cap al futur. El comproms de CiU s de transmetre al parlament espanyol aquesta voluntat. Laposta pel dret a decidir per assolir les cotes dautogovern que el poble de Catalunya reclama i necessita, i de manera concreta, laposta pel pacte fiscal, no s noms un repte de CiU. s un repte de pas. s laspiraci legtima del poble de Catalunya. En correspondncia, el 20 de novembre tamb sinicia una nova etapa de la poltica catalana a Madrid per fer-ho possible. s una nova etapa de la poltica catalana a Madrid. Nova etapa de nous i clars reptes: i per sobre de tot, un, el pacte fiscal. De major ambici nacional: volem ms autogovern, ms sobirania i ms llibertat per al nostre pas. De noves formes: amb ms fermesa que mai. I amb una nova relaci amb Madrid: bilateral, de tu a tu, entre Catalunya i lEstat espanyol. Una nova etapa que noms Convergncia i Uni est en condicions de liderar.
1. PACTE FISCAL
Catalunya ha estat el motor de tots els acords de finanament autonmic. I ho ha fet apostant sempre per la coresponsabilitat fiscal i per la solidaritat interterritorial. Per lamentablement, els acords assolits no han perms avanar en la lnia de la coresponsabilitat s el cas del darrer acord de 2009, on per exemple la cistella dimpostos que lEstat assignava a la Generalitat sha vist desvirtuada per un mecanisme de redistribuci de recursos entre les comunitats autnomes, i on no sha complert la previsi de crear un consorci tributari. Tampoc sha avanat en el terreny de la solidaritat interterritorial en la lnia dels estats compostos o federals: resulta evident constatar que el dficit fiscal que pateix Catalunya ns una clara demostraci. s per aquest motiu que CiU impulsar un Pacte Fiscal, ents com un model de finanament singular per a Catalunya fora del sistema de rgim com i de la negociaci multilateral- de caracterstiques similars al rgim de concert o conveni.
136
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Es tracta diniciar un procs que, duna banda permeti que una major part dels recursos que es generen i produeixen a Catalunya es quedin al nostre pas i duna altra, que possibiliti que siguin les institucions catalanes les responsables dadministrar la totalitat dels impostos que es generen o paguen a Catalunya. Un model de finanament basat en el pacte fiscal significa majors possibilitats de benestar, de prosperitat, de progrs econmic i social, ms oportunitats de modernitzaci de la nostra societat i alhora ms poder poltic per a Catalunya. La reivindicaci dun model de finanament propi per a Catalunya arrossega un gran consens social que cal que es traslladi en un ampli consens poltic, tant a Catalunya com en lmbit poltic estatal per part dels partits catalans ms enll de les afinitats ideolgiques o vincles poltics.
La viabilitat dun model de finanament propi a Catalunya s, en termes jurdics, clarament constitucional i estatutria. La Constituci, en matria de finanament aposta per un model obert i es limita a establir nicament alguns principis: autonomia financera de les Comunitats Autnomes per acomplir i exercir les seves competncies, dacord amb els principis de coordinaci amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els ciutadans de lEstat. A ms, la Llei que desenvolupa el model, la LOFCA, sha mostrat prou flexible com per admetre models diferents, com el basc, el navarrs o el canari. LEstatut de Catalunya tamb s prou flexible com per permetre el Pacte Fiscal catal, per garantir el ple desenvolupament i laplicaci del Pacte Fiscal, cal reforar la bilateralitat establerta en el mateix Estatut. En aquest sentit, CiU considera bsica la introducci duna clusula dexcepci per a Catalunya a la LOFCA que li doni singularitat prpia, tal i com ja va proposar en el seu programa electoral de 2008. Aquest model de finanament propi i singular per a Catalunya haur de basar-se en les caracterstiques segents: a) Una relaci bilateral entre la Generalitat de Catalunya i lEstat, a travs de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat Generalitat prevista a lEstatut. b) Laprovaci duna Llei de Cessi de Tributs per a Catalunya que inclogui la cessi del 100% dels rendiments de tots els tributs que es generin o es paguin a Catalunya. c) La plena capacitat normativa sobre els tributs generats a Catalunya en el marc de les competncies de lEstat i de la Uni Europea.
137
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 d) La gesti tributria ntegra (exacci, recaptaci, liquidaci i inspecci) de tots els tributs generats a Catalunya, a travs de lAgncia Tributria de Catalunya. e) Lestabliment duna quota anual de contribuci catalana en concepte duna banda, de la participaci de Catalunya en la part proporcional de les crregues de lEstat corresponents a la provisi de serveis o a lexercici de competncies no assumides per la Generalitat i, daltra banda, de la quantitat que pertoqui per donar compliment al principi de solidaritat interterritorial. f) El Pacte Fiscal ha de comptar amb mecanismes de revisi i dactualitzaci que permetin la seva adaptaci a levoluci de la despesa i dels ingressos, establint lobligatorietat de la seva actualitzaci cada cinc anys. g) El Pacte Fiscal, haur dincorporar, per tal davaluar les necessitats de despesa de la Generalitat, variables que afecten de manera especial Catalunya com la immigraci, les despeses diferencials, persones en situaci de dependncia o exclusi social, densitat de poblaci i dimensi dels nuclis urbans. En aquest marc, caldr impulsar noves accions per tal davanar en: Fer efectiva laplicaci del principi de lleialtat institucional. En aquest sentit caldr compensar totes les decisions dels rgans de lEstat o de la Uni Europea que pugin perjudicar els ingressos o les necessitats de despesa de la Generalitat i que puguin alterar el seu equilibri financer. El ple compliment de la Disposici Addicional Tercera del nou Estatut que garanteix durant set anys una inversi en infraestructures equiparable al pes del PIB catal sobre el conjunt de lEstat, dacord amb la metodologia pactada entre ambdues administracions, i en aquest sentit, reclama la transferncia dels recursos corresponents a la liquidaci del saldo pendent dels anys 2008-2009 i 2010 i, atenent les circumstncies excepcionals de la inversi estatal viscudes aquests darrers anys, demana ampliar el termini de vigncia de la Disposici durant 3 anys ms, de 7 a 10 anys. La publicaci de les balances fiscals en base a la srie neutralitzada de flux monetari com a element de major transparncia de les relacions financeres entre Catalunya i lEstat i com a mesura del dficit estructural territorial.
Finalment, CiU es compromet a condicionar el seu suport a la governabilitat de lEstat a la consecuci del Pacte Fiscal.
138
2. Defensa de la llengua catalana i del carcter pluricultural de lEstat.

Convergncia i Uni reitera el carcter plurinacional i pluricultural de lEstat en el qual la defensa de la llengua s un dels smbols ms intrnsecs i propis de la naci catalana. A les institucions legislatives de lEstat procedirem a: Instar a la modificaci de les lleis i reglaments estatals que dificulten la plena normalitzaci de la llengua catalana en tots els mbits. Instar el Govern espanyol a reconixer, respectar, defensar i protegir la unitat de la llengua catalana dacord amb la unnime opini de la comunitat cientfica i acadmica amb independncia de les seves diverses variants lingstiques i dialectals de les denominacions estatutries i legals. Avanar en la utilitzaci de les llenges cooficials a les Corts espanyoles i en general a tots els webs de ladministraci de lEstat, que els seus continguts siguin accessibles en les diferents llenges cooficials. Reclamar que es portin a terme les accions necessries per tal que el catal esdevingui llengua oficial a tots els efectes a la Uni Europea. Reclamar que es tingui en compte la especificitat lingstica i cultural de Catalunya en les representacions diplomtiques de lEstat Espanyol en el marc del reconeixement plurinacional de lEstat. Vetllar perqu la legislaci europea i lestatal afavoreixin presncia del catal a les empreses i a letiquetatge. la
Promoure ls del catal als mitjans audiovisuals, pblics i privats, dependents de lEstat o subjectes a la seva concessi, aix com la programaci descentralitzada en llengua catalana, en els esmentats mitjans. Continuar donant suport a la Proposici de Llei de Televisi sense fronteres per garantir la recepci directa de les emissions de rdio i televisi autonmiques realitzades total o majoritriament en les llenges incloses en lmbit de protecci de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries, en aquelles altres Comunitats Autnomes amb les que comparteixen la llengua utilitzada, amb la finalitat dafavorir el desenvolupament dels espais de comunicaci de
139
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 les esmentades llenges. s a dir, per tal de garantir la recepci de Televisi de Catalunya al Pas Valenci. Reclamar que el Govern espanyol retiri el recurs presentat contra la Llei de lOccit, arans a lAran i reclamar que assumeixi el que hauria de ser el seu paper en la defensa dun estat plurilinge. Incrementar els esforos de lEstat per la difusi en la societat espanyola dels valors del plurilingisme i vetllar perqu no hi hagi discriminacions respecte al Catal en matria de finanament cultural a lEstat.
3. ELEMENTS BSICS ESCOLAR A CATALUNYA.
DEL
MODEL
LINGSTIC
El model lingstic de lensenyament a Catalunya, coincideix a grans trets, amb el que en el seu dia es va fixar a la Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica de Catalunya, aprovada amb una amplssima majoria parlamentria de 133 vots a favor dels 135 vots possible, i que va ser analitzada amb detall pel Tribunal Constitucional en la Sentncia 337/1994, de 23 de desembre. Era una aposta clara per un sol model educatiu, que havia de fer possible que tota la poblaci de Catalunya tingus loportunitat de conixer les dues llenges oficials i, en el cas del catal, aquesta premissa noms era possible si realment el catal era la primera llengua de lescola, ats que la situaci de la llengua catalana, a tots els nivells, era clara i indiscutiblement inferior, precria fent servir el terme que apareix al prembul de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya. En aquesta sentncia, el Tribunal Constitucional va declarar la seva conformitat amb la Constituci espanyola. Aquella sentncia va reconixer la plena constitucionalitat del model que sha aplicat, conforme al qual, en atenci a lobjectiu de normalitzaci lingstica del catal, per a corregir i arribar a superar els desequilibris existents entre les dues llenges cooficials, i per a servir a la integraci i cohesi social en aquesta Comunitat Autnoma, els alumnes no sn separats en centres ni en grups de classe diferents en ra de la seva llengua habitual i la llengua vehicular de lensenyament per tots ells s la prpia de Catalunya, de manera que el catal pot constituir el centre de gravetat del model, sense que aix comporti lexclusi del castell, per tal que puguin arribar a un coneixement suficient dambdues llenges en finalitzar lensenyament obligatori i en el que el dret a leducaci no comporti que lactivitat prestacional de ladministraci educativa pugui estar condicionada per la lliure opci dels interessats de la llengua docent. La constitucionalitat daquell model declarat pel Tribunal Constitucional en la seva sentncia 337/1994 i els resultats satisfactoris que oferia la seva aplicaci, van determinar que el propi Estatut dAutonomia de Catalunya de 2006 recolls els seus elements definitoris. 140
Doncs b, desprs de quasi trenta anys daplicaci daquesta mateixa lnia de poltica lingstica iniciada els anys 80, s evident que, en molts mbits, ha millorat la presncia de la llengua i que, grcies a aquesta poltica, totes les noves generacions de ciutadans de Catalunya, quan acaben lensenyament obligatori, estan en condicions dexpressar-se, tant oralment com per escrit, en les dues llenges oficials, com ho demostren tots els estudis objectius fets tant des de Catalunya com des de lEstat, de tal manera que pot afirmar-se que el sistema educatiu compleix el mandat legal establert per larticle 10 de la Llei deducaci, segons el qual els currculums han de garantir el ple domini de les llenges oficials catalana i castellana en finalitzar lensenyament obligatori, dacord amb el Marc europeu com de referncia per laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges. Ara b, es constata, per, que aquest coneixement de les dues llenges oficials, a un mateix nivell, noms ha estat possible pel fet que el catal s la llengua normalment emprada en el sistema educatiu, que ha estat un element compensador en els usos lingstics a la nostra societat. Aquesta evoluci creixent dalumnat estranger, que a ms presenta procedncies lingstiques molt diverses, fa minorar, bviament, el percentatge dalumnat que sincorpora al sistema educatiu que t com a llengua prpia el catal. Per tant, lescola esdev lnic marc que, vista la realitat sociolingstica del pas, permet garantir el dret de tots els ciutadans a conixer les dues llenges oficials, la qual cosa garanteix la igualtat doportunitats per a tothom. Per aix, malgrat aquestes dades, els nostres alumnes, quan acaben lensenyament obligatori, tenen un coneixement molt similar de la llengua catalana i de la llengua castellana. Per tot el que sha exposat, i singularment limportant dficit de coneixement i dutilitzaci quotidiana de la llengua catalana entre lalumnat que inicia lescolaritzaci obligatria, entenem que per poder garantir lexigncia legal del ple domini de les dues llenges oficials catalana i castellana en finalitzar lensenyament obligatori, cal continuar amb lactual model educatiu catal, dacord amb la legislaci vigent que considera el catal la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i daprenentatge del sistema educatiu i que no exclou la llengua castellana, tal i com prescriu la sentncia del Tribunal Suprem de 16 de desembre de 2010. Aix, i emprant la mateixa expressi de la Sentncia de constant referncia, lestat de normalitzaci lingstica de la societat catalana, no permet el canvi del model educatiu actual, si es volen garantir els mateixos resultats que en lactualitat.
141
4. Reivindicaci de les competncies a exercir per la Generalitat.

Cinc anys desprs de la seva aprovaci, lEstatut de Catalunya no sest desplegant des de les institucions de lEstat amb el nivell de lleialtat necessari per donar compliment al seu articulat. A ms a ms, la sentncia del Tribunal Constitucional ha trencat el pacte estatutari referendat pel poble de Catalunya, posant de manifest que existeix una voluntat regressiva per desplegar els nivells dautogovern que lEstatut ens atorga. Ens cal una posici de fora des del catalanisme poltic amb lobjectiu de donar plena potencialitat a les competncies que lEstatut preveu. En aquest sentit, des de CiU, proposem: Reconeixement per part de lEstat de la realitat nacional de Catalunya i de la seva definici com a Naci en el nou Estatut. Des dels poders centrals saplica una poltica uniformitzadora i amb manca de pedagogia sobre la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingisme de lEstat. Aplicar per la Generalitat el principi dAdministraci nica incorporat a lEstatut, que estableix de manera expressa que la Generalitat ser lAdministraci ordinria de lEstat a Catalunya en la mesura en que li siguin transferides, mitjanant els instruments que corresponguin, les funcions executives que exerceix lAdministraci de lEstat a travs dels seus rgans territorials de Catalunya. Cal desenvolupar plenament el principi recollit en el nou Estatut de Catalunya que preveu, de manera expressa, que la Generalitat s Estat. A nivell competencial, CiU no renuncia a assolir lhoritz marcat pel Parlament de Catalunya en la proposta dEstatut aprovat el 30 de setembre de 2005. Igualment, i malgrat la sentncia del Tribunal Constitucional, reclamarem que el Govern espanyol desplegui lEstatut de manera ambiciosa i amb la seva mxima potencialitat jurdica. Tamb vetllarem pel ple respecte dels drets histrics de Catalunya que lEstatut garanteix com a fonament del seu autogovern. Aquest reconeixement sha de produir de manera clara en tota lactivitat legislativa i de govern a nivell dEstat. Cal tenir present que els drets histrics atorguen una posici singular a la Generalitat en mbits tan importants com el Dret Civil, la llengua, la cultura, lmbit educatiu o el sistema institucional. Desplegar el conjunt de traspassos per a Catalunya, superant la situaci de bloqueig que sha portat a terme des de laprovaci del 142
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 nou Estatut per part del Govern central. Aix mateix, caldria articular en cada trasps la dotaci econmica suficient, especialment en els supsits, com per exemple els ferrocarrils de Rodalies, que pateixen dficits dinversions acumulats. Cal aplicar els mecanismes constitucionals que permeten, per aquelles Comunitats Autnomes que ho desitgen, augmentar el seu marc competencial. En lmbit del desenvolupament del model lingstic s necessari vetllar per la plena efectivitat del model lingstic i fer efectiu el dret dels ciutadans de Catalunya a dirigir-se per escrit en catal als rgans constitucionals i als rgans jurisdiccionals dmbit estatal. Cal defensar el dret a decidir de Catalunya sobre les seves infraestructures, tot superant lactual concepci radial, que est impedint a la Generalitat la competncia sobre infraestructures bsiques per desenvolupar la seva poltica territorial, i exigir a lEstat el compliment estricte de les inversions de lEstat a Catalunya. Defensarem laplicaci duna nova concepci de competncies exclusives que lEstatut de Catalunya va incorporar. Cal que les competncies exclusives ho siguin de manera efectiva. Dacord amb lEstatut, quan la competncia s exclusiva nicament la Generalitat pot exercir les funcions legislativa, reglamentria i executiva, excloent en aquests mbits lactuaci de lEstat. En les competncies compartides, defensarem que es restringeixi labast i contingut de la normativa bsica estatal. Les bases han de ser normes de mnims. Aix, cal imprimir un canvi radical en les lleis bsiques que aproven les Corts Generals, permetent sempre que la Generalitat tingui marge suficient per establir poltiques prpies i poder tamb legislar, i no nicament executar, en aquells mbits materials on lEstat t reservada la legislaci bsica. Defensarem laplicaci duna nova concepci de lactivitat de Foment que va incorporar lEstatut de Catalunya. Si lEstat no t competncia exclusiva en un mbit material, no pot regular les subvencions que pretengui destinar, inclosa la distribuci dels fons europeus. No descartem augmentar el marc competencial de Catalunya a travs de les possibilitats que permet larticle 150.2 de la Constituci (amb lleis orgniques de transferncia o lleis orgniques de delegaci). En aquest sentit, no renunciem a desenvolupar, entre daltres, tot aquell conjunt de lleis orgniques de transferncia que anaven incloses en la proposa de reforma de lEstatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.
143
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Defensarem que es faci efectiva la previsi estatutria relativa al desplegament i lexecuci de la legislaci estatal i la gesti del rgim econmic de la Seguretat Social (larticle 165 de lEstatut de Catalunya). En aquest sentit, el Sistema de Pensions ha de respondre tamb a un model dEstat plurinacional, sense sacralitzar el principi de caixa nica ni el de solidaritat financera. No es pot imposar un tractament uniformitzador en el sistema de pensions. No es poden tractar igual situacions diferents, ja que aix provoca significatives injustcies. Des de Catalunya hem de poder tenir capacitat per adaptar el sistema de protecci social a les necessitats concretes de la prpia societat, mitjanant poltiques sectorials adequades a la mateixa. La uniformitat del sistema de pensions, sense tenir en compte la composici demogrfica, el mercat de treball, la realitat familiar, els costos de la vida, la concentraci urbana, la dispersi territorial o la taxa denvelliment especfica no pot garantir, en tots els supsits, pensions suficients i dignes. Impulsarem la reforma de la Llei Orgnica del Poder Judicial per donar compliment a les previsions estatutries en matria de Poder Judicial a Catalunya i permetre a la Generalitat participar en la designaci dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Promourem la modificaci de les lleis estatals corresponents per tal de permetre a la Generalitat designar o participar en els processos de designaci dels membres dels rgans de direcci del Banc dEspanya, de la Comissi Nacional del Mercat de Valors, de la Comissi del Mercat de Telecomunicacions i daquells altres organismes estatals que exerceixin funcions dautoritat reguladora sobre matries de rellevncia econmica i social relacionades amb les competncies de la Generalitat. Igualment, impulsarem la modificaci de les lleis estatals corresponents per tal de permetre a la Generalitat designar o participar en els processos de designaci dels membres dels organismes econmics i energtics, de les institucions financeres i de les empreses pbliques de lEstat que estenguin la seva competncia al territori de Catalunya i que no siguin objecte de trasps. Promourem la modificaci de les lleis estatals corresponents per tal de permetre a la Generalitat designar o participar en els processos de designaci dels membres del Tribunal de Comptes, del Consell Econmic i Social, de lAgncia Tributria, de la Comissi Nacional de lEnergia, de lAgncia Espanyola de la Protecci de Dades i del Consell de Rdio i Televisi. Dret a decidir vol dir avanar cap a una relaci veritablement bilateral entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, per a fer-ho possible i per tal de desplegar lEstatut, exigirem que lEstat doni plena potencialitat a la Comissi Bilateral amb la Generalitat.
144
Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011 Tamb reclamarem que la Generalitat, dacord amb el que preveu lEstatut, pugui participar en les decisions estatals que afecten lordenaci general de lactivitat econmica. Vetllarem que sigui possible el ple desenvolupament de lacci exterior de la Generalitat que reconeix lEstatut, garantint-ne la seva eficcia, aix com la participaci de la Generalitat en els organismes internacionals competents en matries dinters rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de carcter cultural.
145

Programa Electoral de Convergència I Unió: Octubre Del 2011

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programa Electoral de Convergència I Unió: Octubre Del 2011

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROGRAMA ELECTORAL DE CONVERGNCIA I UNI

ELECCIONS GENERALS NOVEMBRE 2011

Octubre del 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9.

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

2. REACTIVAR LECONOMIA I CREAR OCUPACI

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

2. REACTIVAR L ECONOMIA PRODUCTIVA I CREAR OCUPACI

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Ms poltica industrial: internacionalitzaci i innovaci

Nova poltica industrial

Guanyar en competitivitat i productivitat

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Serveis a les persones

2.1.7 Agricultura, ramaderia i pesca sostenible i competitiva

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

2.1.8 Infraestructures competitivitat del pas

Un model ferroviari propi

Un sistema catal de ports i aeroports

Compliment dels compromisos de lEstat aturats a causa de la crisi

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Transport pblic collectiu

Desenvolupament de les competncies previstes a lEstatut

2.1.9 Lenergia: un sector clau

2.1.10 El medi ambient i la lluita contra el Canvi Climtic: una oportunitat

2.2 Mantenir locupaci i crear nous llocs de treball

2.2.2 Avanar cap a la Flexiseguretat: un mercat de treball ms flexible i ms segur.

Facilitar la contractaci: ms flexibilitat externa

Facilitar el despenjament dels convenis a aquelles PIMES que ho necessitin.

2.2.3 Configurar un Marc Catal de relacions laborals

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Definirem un model de Prevenci de Riscos Laborals per a les microempreses.

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

POLTIQUES DE BENESTAR DAVANT LA CRISI PER A REFORAR LA COHESI I LA IGUALTAT.

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

3.3 Persones amb discapacitat.

3.4. Famlia: conciliaci de la vida familiar, serveis a les famlies

Millorar laccs a lhabitatge

Prevenir i evitar situacions de sobreendeutament familiar

Cap tipus de tolerncia amb lassetjament immobiliari i amb la sobreocupaci

Possibilitar laccs a lhabitatge per a necessitats concretes. Disseny per a tothom

Poltiques dhabitatge per reestructurar el sector

Potenciar lhabitatge de protecci oficial, especialment de lloguer

Potenciar lhabitatge de propietat en general

Eradicaci de les situacions dinfrahabitatges

Reduir limpacte ambiental dedificis Generalitzaci del concepte dEcohabitatges

Transferir a la Generalitat els fons i les poltiques gestionades per lEstat

Donarem suport a la despatologitzaci de la transexualitat.

3.10. Lluita contra la pobresa i per a la inclusi social

3.11. Poltiques dimmigraci

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011

Programa Electoral CiU Eleccions Generals 2011