Amnesiac.

Cinqu lbum de la banda britnica, llanat el 5 de juny de 2001 en Estats Units i Canad i debutant el primer en les llistes d arreu del mn (Billboard 200, Canadian Albums). Llistat de Canons: 1. Packt Like Sardines In A Crushd Tin Box - 4:00 2. Pyramid Song - 4:49 3. Pulk/Pull Revolving Doors - 4:07 4. You And Whose Army? - 3:11 5. I Might Be Wrong - 4:54 6. Knives Out - 4:15 7. Morning Bell/Amnesiac - 3:14 8. Dollars and Cents - 4:52 9. Hunting Bears - 2:01 10. Like Spinning Plates - 3:57 11. Life In A Glasshouse - 4:34

Amnesiac va nixer de la m de Kid A i segueix la seva estela, sent lbums molt semblants en el seu estil, encapala aquesta revoluci del so , ja vista en Kid A, a pesar de que Amnesiac conta amb ms presencia de les guitarres que el seu predecessor. La edici coleccionista del lbum inclou algunes versions en directe, desde Jools Holland, Top of The Pops, o Canal+ Studios L lbum est dedicat a Noah i Jamie, fills de Thom Yorke i Phil Selway respectivament, que van nixer entre la sortida al mercat de Kid A i la d Amnesiac. Aix doncs, aquest lbum consolida l allunyament total del rock convencional d OK Computer i The Bends, i amb els primers deu segons de la primera can, Packt like Sardines in a Crushd Tin Box , la banda afirma ho afirma rotundament. En aquesta primera can, les guitarres curiosament absents, com els moments ms estranys de Kid A. Philip Selway tocava cassoles en la introducci d aquesta can, com notablement es pot sentir. El ttol d aquesta can est inspirat en la ciutat de Paris, on els conductors (les sardines) conduen en cotxes petits (les capses estretes). La segona can, Pyramid song , inspirada en una can jazz de Charles Mingus anomenada Freedom , consta amb un patr de piano de 4 compassos i una bateria suau de jazz en comps 7/4, Johnny Greenwood toca les Ones Martenot, en una can on les guitarres son

absents. La mtrica i harmonia d aquesta can s bastant particular, i l analitzarem en un apartat posterior. La tercera can, Pulk/ Pull Revolving Doors , se ns presenta com una amalgama de sons electrnics i una confusa bateria, amb la veu robtica (distorsionada), de Thom Yorke, de fons. La novella victoriana de Lewis Carroll titulada Alicia en el pas de les meravelles va esser una influencia clara en Amnesiac, especialment la tenebrosa seqncia on Alicia arriba en un vestbul de portes tancades, la qual va inspirar aquesta can. Thom Yorke digu:
Revolving doors,per exemple, fa referncia a una cosa que va passar en el meu cervell... com Alicia en el pas de les meravelles. Quan camina per el passads i hi ha un munt de portes diferents. Vaig estar en aquest passads, mentalment, per 6 mesos. Cada porta que obria no sabia que passaria a continuaci.

La segent can, You and Whose Army? , reflecteix la desillusi de Thom Yorke amb el govern de Tony Blair. Aquest digu a la prestigiosa revista Mojo:
La can tracta d alg que s elegit per ostentar el poder per les persones i que llavors, tot de sobte, els traciona Com va fer Blair.

Citant la revista Q Magazine, la edici d Abril del 2008, el so narcolptic i alienat de la can va estar en part aconseguit envoltant els micrfons amb capses d ou. I arribem a un dels punts lgids del disc, I might Be Wrong . Es tracta d una de les canons ms orientades a la guitarra del disc. La can es basa en un riff de blues escrit per Johnny Greenwood, que es repeteix en cicle durant tota la can, aix com la bateria. Al minut 3:59 el bucle para per donar pas a uns arpegis de guitarra i a una bateria ms relaxada, i cap al final de la can el riff torna a aparixer en menor intensitat. La can tracta d una crisis en la vida de Thom Yorke. Els seus problemes estaven causats en part per el pes de relacions passades i van coincidir amb un incident quan Thom estava estirat a la platja, va mirar endarrere, i va veure una aparici fantasmal a casa seva. A continuaci veiem una de les canons ms representatives del disc, Knives Out. Segons ens explica la revista Q magazine, edici d octubre del 2000, La can va tardar 373 dies per gravar-se. Van pensar varis cops en eliminar-la ja que era massa montona, per al final es van donar conta de que aquella era precisament la essncia de la can. A pesar de que no s similar a cap can de l estil de The Bends , s de les canons ms pop que la banda ha fet durant la dcada del 2000.

La inspiraci dels arpegis de guitarra presents, acordant al blog personal d Ed O Brien, es troba en el grup The Smiths. La lletra fa referncia al canibalisme ( Squash his head / Put him in the pot ). Yorke va descriure la temtica de la can en una entrevista amb New Musical Express:
s parcialment la idea d un home de negocis allunyant-se lentament de la seva dona i els seus fills amb la intenci de no tornar mai. Tamb tracta d aquella mirada profunda i penetrant de quan mires a alg a prop teu i saps que va a morir. s com una ombra a sobre seu, o la manera de que et miren, la brillantor desapareix dels ulls.

El videoclip, dirigit per Michel Gondry, ens mostra a Thom Yorke en un hospital al costat d una dona, interpretada per Emma de Caunes, qui representa que s la seva dona en el vdeo. El videoclip s autobiogrfic i es troben parallelismes amb el film posterior de Gondry anomenat Eternal Sunshine of the Spotless Mind. La can que dona nom a l lbum, Morning Bell/Amnesiac , va a continuaci. Amb gran presncia de les guitarres i Ones Martenot. En un concert en Israel el 9 de juliol de 2000, Yorke va dir que era una can sobre oblidar qui ets, perdre tota identitat, i llavors aixecant-te un dia, mirar-te al mirar i recordar.... Dollars and cents tracta sobre com les poltiques dels bancs mundials i les grans companyies estan afectant al mn desenvolupat. Est inspirada en el llibre de Naomi Klein anomena t No Logo. Hunting Bears , una can instrumental, la ms curta del disc, on una guitarra (Johnny Greenwood), improvisa una un riff arabesc i estrany, acompanyat del baix, el que crea una atmosfera minimalista i absorbent. Like Spinning Plates s una de les canons ms experimentals de l lbum, amb un riff tocat a la inversa, la veu entra cantant a l inrevs. Referent a la lletra, Cloud cuckoo land s una referncia a la antiga comdia grega Els Ocells, per Aristfanes. s una ciutat construda per ocells per escapar de tots els aspectes negatius de la civilitzaci humana. Life In A Glass House , la ltima can del disc, conta amb una gran influncia del Jazz. Tracta sobre la intrusi dels mitjans de comunicaci en les vides personals de la gent. Una de les caracterstiques ms notables de la can s la aparici d una trompeta que la dotar d una nima i un estil nic, aquesta va ser interpretada per el veter trompetista de Jazz Humphrey Lyttelton. Aquest va parlar a la Q Magazine, edici d Abril de 2008, sobre la collaboraci:
Johnny Greenwood em va escriure dient-me que tenien un problema amb una can i que necessitaven la seva ajuda. Aix que vam quedar a la cantina de la BBC, i vaig comentar-li, desprs d escoltar el que tenien fet, que el sentiment de la can havia de ser la d una can de funeral de Nova Orleans. Vaig suggerir-lis una versi de St James Infirmary Blues , de Louis Armstrong, que era el que ms o menys tenien en ment. Ens vam tancar al estudi per 7 hores solament fent una petita pausa per un caf [...].