Asidai 225x c01 Ud1

La informtica i els dispositius informtics
Sistemes operatius
Sistemes operatius
ndex
Introducci ............................................................................................... Objectius .................................................................................................... 1. La informtica bsica i els ordinadors.............................................. 1.1. La informaci ............................................................................... 1.1.1. Definici dinformaci ..................................................... 1.1.2. Elements de la informaci .............................................. 1.1.3. Tractament de la informaci............................................ 1.2. Els ordinadors .............................................................................. 1.2.1. La informtica ................................................................... 1.2.2. Una mquina automtica: lordinador ........................... 1.2.3. Evoluci dels ordinadors .................................................. 1.2.4. Generacions dordinadors ................................................ 1.2.5. Classificaci dels ordinadors ........................................... 2. La representaci de la informaci .................................................... 2.1. El sistema binari ......................................................................... 2.2. Mesura de la informaci ............................................................ 2.3. Sistemes de representaci de la informaci numrica .......... 2.3.1. Teorema fonamental de la numeraci ........................... 2.3.2. Conversi entre sistemes de numeraci ....................... 2.3.3. Operacions bsiques amb sistemes de numeraci ....... 2.3.4. Representaci dels nombres enters ............................... 2.3.5. Representaci dels nombres en coma o punt fix .......... 2.3.6. Codificaci dels nombres en coma flotant .................... 2.4. Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica .... 2.4.1. Codificaci interna de les dades ..................................... 3. Les unitats funcionals dels ordinadors i els dispositius dE/S .......................................................................... 3.1. El nivell electrnic de les unitats funcionals dels ordinadors 3.2. El nivell lgic de les unitats funcionals dels ordinadors ........ 3.3. La memria principal ................................................................. 3.3.1. Elements de la memria principal ................................. 3.3.2. Classificaci i aspectes fsics de les memries ............. 3.4. La unitat central de processament ........................................... 3.4.1. Els registres de la CPU .................................................... 3.4.2. Unitat aritmtica i lgica de la CPU .............................. 3.4.3. Unitat de control de la CPU ............................................ 3.4.4. Arquitectures dels microprocessadors ........................... 3.5. Busos del sistema ........................................................................
5 6 9 9 9 9 10 12 12 15 19 22 26 28 28 29 31 32 33 36 38 40 42 43 44
46 47 48 49 50 52 53 54 55 56 58 61
Sistemes operatius
3.5.1. Busos dexpansi ............................................................... 3.5.2. La placa base ..................................................................... 3.6. Instruccions i mtodes dadreament de la memria ............ 3.6.1. Classificaci de les instruccions ..................................... 3.6.2. Mtodes dadreament de la memria .......................... 3.7. Cicle dexecuci duna instrucci .............................................. 3.8. Suports i unitats dentrada i sortida ......................................... 3.8.1. Perifrics ........................................................................... 3.8.2. Interfcie processador-perifric ...................................... 3.8.3. Dispositius dentrada ....................................................... 3.8.4. Dispositius de sortida ....................................................... 3.8.5. Dispositius dentrada/sortida ..........................................
65 67 71 72 73 74 76 78 79 80 81 82
Sistemes operatius
Introducci
Conixer el funcionament dels diferents components que formen l'ordinador s bsic per entendre el funcionament dels sistemes operatius. En aquesta unitat didctica s'estudia tot all que t relaci amb el maquinari, s a dir, amb l'ordinador, i els dispositius que el formen. En el nucli d'activitat "La informtica bsica i els ordinadors", es fa un estudi dels conceptes d'informaci, dades i tractament de la informaci (manual, mecnica i automtica). Ms endavant, s'introdueix el concepte d'informtica, els seus objectius, els elements que s'hi poden trobar (fsics, lgics i humans), i a continuaci es defineix qu s un ordinador, les parts ms importants, l'evoluci que ha tingut fins a l'actualitat, les generacions d'ordinadors i les diferents maneres de classificar-los. En el nucli d'activitat "La representaci de la informaci", s'estudia com es mesura la informaci (unitats utilitzades) i es justifica la importncia dels sistemes de numeraci per representar la informaci numrica i els seus diferents tipus. Es desenvolupen diferents procediments de conversi de la informaci numrica entre sistemes de numeraci, i la manera de realitzar les operacions bsiques (suma, resta, multiplicaci i divisi) en alguns dels sistemes de numeraci. Tamb s'estudia la manera que utilitza l'ordinador per representar els nombres enters (les tcniques de mdul i signe, complement a 1, complement a 2 i excs a 2n-1) i la representaci dels nombres en coma o punt fix (binari pur, decimal empaquetat i decimal desempaquetat). La codificaci dels nombres en coma flotant (simple precisi i doble precisi) s un altre dels aspectes que es tracten en aquesta part de la unitat didctica. La codificaci ASCII, EBCDIC i UNICODE de la informaci alfanumrica tamb queda desenvolupada en aquest bloc. En el nucli d'activitat "Les unitats funcionals dels ordinadors i els dispositius d'E/S", s'estudia un conjunt de dispositius que sn la base del funcionament correcte de l'ordinador. El maquinari que estudieu est format per unitats funcionals, constitueixen la base del funcionament de l'ordinador i permet que altres parts de l'ordinador facin la tasca que tenen fixada. Comenareu per la memria principal analitzant-ne el funcionament, la importncia que t, la funci dels seus components, els tipus de memria, i els seus aspectes fsics i tcnics que en aquests moments podem trobar. Tot seguit, treballareu el bloc que s'ocupa del microprocessador, de la seva funci, de la importncia que t, dels seus elements (l'ALU i la CU) i de les funcions que el componen, dels tipus de microprocessadors i de com funcionen (la velocitat i els seus factors implicats, els tipus de scols i l'evoluci dels processadors fins a l'actualitat). Ms endavant veureu la
Sistemes operatius
importncia dels busos en la comunicaci entre els diferents elements que formen les unitats funcionals (arquitectures), els seus tipus i les principals caracterstiques. Finalment, fareu l'estudi integrat de tots aquests elements en la placa base i dels seus components, les caracterstiques, la importncia i el funcionament que tenen. Tamb comentarem el concepte d'instrucci, les seves parts i tipus. Indicarem la importncia de l'adreament de la memria d'una instrucci i els mtodes que podem utilitzar. Definirem el concepte de cicle d'execuci d'una instrucci i explicarem les fases implicades. Tamb comentarem les principals caracterstiques i el funcionament dels suports i dispositius d'entrada i/o sortida utilitzats en l'entorn informtic. Tot suport, en si mateix, no pot gestionar la informaci, li calen altres elements que anomenem perifrics. Classificarem els dispositius perifrics de diferents maneres i utilitzarem la divisi feta segons el tipus de processament: entrada, sortida i entrada/sortida. Per tot aix, creiem que aquesta unitat s'ha de considerar molt important ja que s la base per conixer el funcionament dels ordinadors. s una unitat tant terica com prctica. Per treballar els continguts d'aquesta unitat didctica, s convenient anar fent les activitats i els exercicis d'autoavaluaci, i llegir els annexos.
Sistemes operatius
Objectius
En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent: 1. 2. 3. Distingir les principals etapes de levoluci de la informtica. Diferenciar la informaci de les dades. Diferenciar les diverses fases que hi ha en el tractament de la informaci. 4. Diferenciar el tractament manual, mecnic i automtic de la informaci. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Delimitar els elements fsics, lgics i humans en el mn informtic. Conixer la manera com interpreta les dades lordinador. Saber diferenciar els elements que poden formar lordinador. Saber aplicar les diferents unitats de mesura de la informaci. Saber aplicar les tcniques de codificaci de la informaci. Interpretar la informaci numrica, alfanumrica i alfabtica en els diferents sistemes de codificaci informtics. 11. 12. Classificar els ordinadors en funci de les caracterstiques que tinguin. Identificar les parts i els dispositius fsics i lgics dun sistema informtic a partir dels manuals i de les instruccions del sistema. 13. 14. 15. 16. Descriure les principals caracterstiques del maquinari funcional. Identificar els elements que formen el maquinari funcional. Saber interpretar el funcionament del maquinari funcional. Diferenciar les caracterstiques dels principals elements que formen la placa base. 17. Coneixer els principals personatges i fets de levoluci de la informtica.
Sistemes operatius
18. 19.
Identificar els principals suports informtics. Classificar els suports informtics.
Sistemes operatius
1. La informtica bsica i els ordinadors
Si pogussim mesurar la quantitat d'informaci que al final del dia hem arribat a gestionar via oral, en forma escrita o en imatges, etc., ens adonarem de la importncia de la informaci i de la seva manipulaci. Avui en dia, gestionem grans quantitats d'informaci i per fer-ho disposem de diversos tecnologies i mecanismes (ordinadors) que en aquests moments estan evolucionant d'una manera molt rpida.
1.1. La informaci
No tota la informaci s sempre del mateix tipus i tampoc s'ha manipulat ni es manipula de la mateixa manera. En tot procs de comunicaci hi ha implicats tota una srie d'elements i s'utilitzen diversos procediments.
1.1.1. Definici dinformaci
Podem definir la informaci de diverses maneres: La informaci s el resultat de la manipulaci de les dades. La informaci s tota forma de representaci de fets, objectes, valors, idees, etc., que permet la comunicaci entre persones i ladquisici del coneixement de les coses.
1.1.2. Elements de la informaci

Tota informaci est formada per dades o unitats relacionades. Aquestes dades sutilitzen per produir informaci que ens ajuda a prendre decisions.
Les dades sn tot all que forma la informaci.
Les dades sn fets objectes que no han estan manipulats.
Les dades no sn totes del mateix tipus. Si pensem en la nostra adrea postal (per exemple, C/ Muntaner, 100, 3r), podem comprovar que hi ha diferents tipus de carcters.
Un carcter s cada un dels smbols que forma part de la informaci.
Sistemes operatius
10
Podem classificar les dades segons els tipus segents: Numriques. Formades per nombres (0, 1,..., 9). Alfabtiques. Formades per lletres (A, B,..., Z). Alfanumriques. Formades per tots els carcters.
Nombre i nombre alfanumric La diferncia entre un nombre i un nombre alfanumric s que amb els alfanumrics no es poden fer operacions matemtiques.
1.1.3. Tractament de la informaci

La informaci ha estat manipulada i tractada de diferents maneres, segons el moment histric i els avenos tecnolgics que hi ha hagut en cada poca.
Podem definir el tractament de la informaci com el conjunt doperacions que shan defectuar sobre les dades que componen la informaci.
En tot procs de tractament de la informaci hi ha dhaver tres elements imprescindibles perqu el tractament sigui eficient: lemissor, el canal i el receptor.
Lemissor s el responsable de generar la informaci. El canal s lelement que permet la transmissi de la informaci. El receptor s lelement que rep la informaci.
Exemples demissor, canal i receptor Alguns exemples demissor sn una persona quan parla o un llibre quan llegim. Com a exemple de canal tenim laire quan parlem o el fil de telfon en les comunicacions telefniques. Quant al receptor, per exemple, en aquest moment concret sou vosaltres que esteu estudiant aquest material.
Tal com es pot observar en la taula 1, quan es processa la informaci es diferencien tres operacions: entrada, procs i sortida.
Taula 1. Operacions amb la informaci Operacions Entrada Funcions Recollida de la informaci Depuraci de les dades Emmagatzematge de les dades Aritmtic Lgic Recollida dels resultats Distribuci de la informaci
Un procs lgic s un conjunt doperacions el resultat de les quals pot ser veritat o fals.
Procs Sortida
Sistemes operatius
11
Les caracterstiques de les tres operacions en processar la informaci sn les segents: 1) Entrada. Operaci que permet adrear cap a un lloc determinat la informaci que es tractar (per exemple, quan llegim revistes, llibres, etc.). El procs que segueix s el segent: selecci de la informaci, comprovaci de la informaci i collocaci de la informaci en un suport. 2) Procs. Operaci que permet manipular la informaci. Hi ha dos tipus de tractament de la informaci: de clcul matemtic (sumes, restes, etc.) i doperacions lgiques (el resultat noms pot ser veritat o fals). 3) Sortida. Operaci destinada a fer conixer de manera externa els resultats de la manipulaci.
Els suports sn elements materials utilitzats per guardar informaci.
El tractament de la informaci no ha estat el mateix al llarg de la historia. Podem diferenciar tres tipus de tractaments: manual, mecnic i automtic.
En el tractament manual la manipulaci de la informaci es fa tota manualment. El tractament mecnic de la informaci rep el suport de les mquines; ara b, perqu aquestes funcionin hi ha dhaver intervenci humana. El tractament automtic de la informaci neix al voltant dels anys quaranta quan surten al mercat un altre tipus de mquines, les mquines automtiques, que tracten la informaci sense la participaci de les persones.
Exemples de tractament de la informaci Vegeu alguns exemples de tractament de la informaci: Programa Exemples de tractament manual de la informaci: emplenar un rebut, una factura, etc. Exemples de tractament mecnic de la informaci: la calculadora, la mquina descriure, etc. Exemples de tractament automtic de la informaci: la mquina automtica de rentar la roba, en qu seleccionem un programa i aquest fa tot el procs que aix implica, els ordinadors, etc. Un programa s un conjunt daccions executades segons un determinat ordre que permeten resoldre un determinat problema.
En el moment en qu es comena a utilitzar el concepte de tractament automtic de la informaci, tamb es comena a utilitzar el terme informtica.
Sistemes operatius
12
1.2. Els ordinadors

La paraula informtica no existiria sense l'existncia de la informaci. El seu mbit d'aplicaci s molt ampli i afecta tant aspectes fsics, lgics com humans. La informtica utilitza els ordinadors per aconseguir els seus objectius i influeix tant en els elements fsics, lgics com humans.
1.2.1. La informtica
La informtica neix amb la idea dajudar les persones en els treballs rutinaris i repetitius, generalment de clcul i de gesti, en qu s freqent la repetici de tasques. La idea s que una mquina pot fer la feina millor per lexactitud i la rapidesa; ara b, sempre sota el control personal. El terme informtica va aparixer a Frana lany 1962 sota la denominaci dinformatique. Aquesta paraula t el seu origen en les paraules: INFORmation autoMATIQUE Posteriorment, va ser acceptada per tots els pasos europeus; a Espanya el 1968 amb el nom dinformtica. En els pasos de parla anglesa es coneix com a computer science.
La paraula computer science fa referncia a la cincia dels ordinadors o dels computadors.
Podem definir la informtica com la cincia que estudia el tractament automtic i racional de la informaci.
Dintre del concepte dinformtica, podem trobar tota una srie de tasques que es poden fer i que podem englobar en aquest concepte, dentre les quals podem citar les segents: El desenvolupament i la millora de noves mquines, s a dir, de nous ordinadors, i dels elements que hi estan relacionats. El desenvolupament i la millora de nous mtodes automtics de treball, que en informtica es basen en lanomenat sistema operatiu (SO). Construcci daplicacions informtiques, conegudes amb el nom de programes o paquets informtics. Generalment es parla de sistema informtic com a expressi ms concreta del terme informtica, referit al conjunt delements necessaris per a la realitzaci i utilitzaci daplicacions informtiques. Un sistema informtic s el conjunt delements necessaris per a la realitzaci i lexplotaci daplicacions informtiques. Shi inclouen els elements de programari, de maquinari i els humans.
Sistema operatiu El sistema operatiu (SO) s un conjunt de programes informtics imprescindibles per al bon funcionament de lordinador.
Aplicacions informtiques Les aplicacions informtiques sn un conjunt dun o ms programes informtics, dissenyats per realitzar una determinada tasca.
Lexplotaci duna aplicaci informtica equival a la utilitzaci duna aplicaci informtica.
Sistemes operatius
13
En un sistema informtic hi ha els segents elements constitutius interrelacionats: la part fsica, la lgica i la humana.
Part fsica dun sistema informtic

Lelement fsic tamb es coneix amb el nom de maquinari (hardware). Est format per tot all que es pot veure i tocar en el mn de la informtica (els monitors, les impressores, el ratol, els suports, etc.).
Part lgica dun sistema informtic

Lelement lgic es coneix tamb amb el nom de programari (software). T el seu origen en les idees (conceptes) i est compost per tot all que fem servir en el camp de la informtica que no podem veure ni tocar (els jocs dordinador, els programes de comptabilitat, els sistemes operatius, etc.).
Programari (software) El programari s aquell component que es pot utilitzar en el mn informtic que no t existncia fsica i que per tant no podem veure ni tocar; s a dir, el conjunt de: Idees. Dades o informacions. Accions.
No tots els elements lgics fan les mateixes funcions, per la qual cosa els podem classificar en: a) Programari bsic. s el conjunt de programes que lequip fsic necessita per tenir capacitat de treballar. Aquests configuren el que sanomena en un sistema informtic el sistema operatiu (per exemple, Unix, Linux, etc.). En altres paraules, el programari bsic est format per tots els programes que capaciten el maquinari per poder funcionar correctament. b) Programari daplicaci. Sn els programes que fan que lordinador desenvolupi una determinada tasca (per exemple, els jocs, els programes de gesti comercial, els programes de gesti de nmines, etc.).
Pes del programari Avui dia t ms pes el programari que el maquinari, a causa, sobretot, del cost, del manteniment i del valor del que representen els avenos en els seus continguts.
Part humana dun sistema informtic

Lelement hum s el ms important que forma part de la informtica o dun sistema informtic. Sense les persones que estan al crrec de la informtica, no hi hauria la part fsica ni la part lgica. Dins del que hem anomenat part humana, podem distingir els elements segents: a) Usuari. Persona que utilitza la informtica com a eina per desenvolupar el seu treball o ajudar-se en una activitat. Cal tenir uns coneixements informtics bsics, i, particularment, posseir uns grans coneixements sobre el funcionament de laplicaci informtica que est utilitzant, com, per exemple, lusuari daplicacions ofimtiques.
El terme ofimtica fa referncia a la utilitzaci de la informtica en els departaments de gesti administrativa de lempresa. Ofimtica
Sistemes operatius
14
b) Personal informtic. Conjunt de persones que desenvolupen diferents funcions relacionades amb la utilitzaci dels ordinadors en una empresa. Controlen i manipulen les mquines perqu donin el servei adequat a aquelles persones que necessiten utilitzar la informtica per a les seves necessitats com a usuaris. El personal informtic es pot classificar en els grups segents: Direcci. Entre daltres funcions, t la de coordinar i dirigir la part informtica o algunes de les seves rees (un departament, una rea de programaci, una rea danlisi, etc.). Anlisi. El personal que pertany a aquest grup sn els responsables dintentar trobar solucions o millores informtiques als problemes que es plantegin. Segons el tipus danlisi que en facin poden ser: Analistes funcionals. Busquen solucions generals a un determinat problema. Analistes orgnics. Les solucions proposades pels analistes funcionals sn ms concretades o especificades. Segons lobjectiu de lanlisi que en facin poden ser: Analistes de sistemes. Socupen de buscar millores o solucions a problemes plantejats a nivell de sistema (per exemple, millorar el sistema operatiu. les comunicacions, etc.). Analistes daplicacions. Socupen de buscar millores o solucions a nivell dusuari per a les aplicacions que estan utilitzant o possibles aplicacions futures que shagin dutilitzar. Programaci. Tradueixen a llenguatge de programaci les solucions proposades pels analistes. La seva funci tamb s la de fer la traducci de les diferents accions al llenguatge natiu de la mquina (llenguatge mquina). Per provar-lo utilitzen jocs dassaigs que sn proposats pels mateixos analistes. Els programadors poden ser: Programadors de sistemes. Tradueixen les accions relacionades amb el sistema i expressades en llenguatges naturals, utilitzant llenguatges de programaci. Programadors daplicacions. Tradueixen les accions relacionades amb un problema que pot ser de gesti, de disseny, etc., expressades de manera natural, utilitzant els llenguatges de programaci. Explotaci. Sn els responsables dexecutar els programes o les aplicacions que hi ha i de comprovar el funcionament dels equips i dels sistemes que hi ha.
El llenguatge natural s el llenguatge propi de cada persona. Llenguatge mquina El llenguatge mquina s el llenguatge utilitzat pels ordinadors. Est format per senyals binaris. Els senyals binaris estan formats per dos estats: activitat i desactivat (on, off). Els llenguatges de programaci sn un conjunt de regles o normes que fixen la sintaxi que cal utilitzar per donar ordres a un ordinador (exemples: el llenguatge C, Cobol, etc.). Llenguatges de programaci
Sistemes operatius
15
Operadors. Sencarreguen del funcionament, lexecuci i els processos directes del sistema, la preparaci dels suports, els perifrics i el material informtic.
1.2.2. Una mquina automtica: lordinador

La informtica necessita un element fsic o mecnic que faci el tractament de la informaci automticament; aquest element sanomena ordinador o computador. Els ordinadors no han nascut en els ltims anys, en realitat les persones sempre han buscat tenir dispositius que els ajudin a efectuar clculs precisos i rpids. Des de laparici de les calculadores binries fins als nostres dies, hi ha molt poques activitats humanes que no estiguin lligades en una o una altra forma a les mquines electrniques.
Mquina electrnica Una mquina electrnica s aquella que podem utilitzar per fer diferents tasques sense fer canvis importants en la seva estructura.
Podem definir lordinador de moltes maneres: Lordinador s una mquina formada per una srie delements fsics connectats de manera lgica i racional que tracten la informaci automticament. Lordinador s una mquina electrnica rpida i exacta que s capa dacceptar dades a travs dun mitj dentrada, processar-los automticament sota el control dun programa prviament emmagatzemat i, proporciona la informaci resultant a un mitj de sortida. Lordinador s un sistema electrnic que porta a cap operacions aritmtiques i de lgica a alta velocitat dacord amb les instruccions internes que sn executades sense intervenci humana. A ms, t la capacitat dacceptar i emmagatzemar dades dentrada, processar-les i produir resultats de sortida automticament. La seva funci principal s el processament de dades.
Les principals caracterstiques dun ordinador sn les segents: ! Realitza una o ms accions a la vegada. Fa clculs matemtics: sumar, restar, multiplicar i dividir. Fa operacions lgiques, o sigui, compara lletres i nombres. Opera a alta velocitat. s exacte i precs fa exactament el que se li indica. s eficient capacitat de realitzar un treball minimitzant els recursos. T capacitat per manipular grans quantitats dinformaci.
El processament de dades equival a la manipulaci de dades.
Sistemes operatius
16
s de confiana t la capacitat de verificar lexactitud de les seves operacions internes, o sigui, autocomprovaci. Pot manipular smbols. En comparaci amb els primers ordinadors, cada vegada la seva grandria s menor, sn ms tils i menys costosos. El conjunt daccions que sordenen i que executa un ordinador es coneix amb el nom de programa. !
En general, un programa s un conjunt daccions que shan de fer seguint un ordre determinat per resoldre un determinat problema.
Lligat al concepte de programa tenim el daplicaci informtica.
Una aplicaci informtica s un conjunt dun o ms programes per realitzar un determinat treball en un sistema informtic.
Lordinador est format per dos elements fonamentals: lelement fsic o maquinari i lelement lgic o programari, encara que de manera implcita podem trobar-ne daltres: lusuari, el programador, les dades, la informaci i la documentaci.
Les sigles UCP o CPU corresponen a la unitat central de processament o central processing unit.
El maquinari (hardware) fa referncia a tot all que podem veure i tocar (el monitor, el teclat, la CPU, etc.). El programari (software) fa referncia als elements que no tenen existncia fsica, com les idees, els conceptes, els programes, les aplicacions, etc. Lusuari s la persona que utilitza lordinador i el programador s la persona que escriu els programes en un determinat llenguatge de programaci perqu els ordinadors els puguin executar. Les dades sn fets o materials originals que no han estat processats, mentre que la informaci s el producte de les dades ja processades. La documentaci es refereix a les instruccions o manuals de procediment que proporcionen a lusuari de com ha dutilitzar lordinador i els programes informtics.
Tots els elements fsics o dispositius que formen lordinador no tenen la mateixa funci; per aix, els podem classificar en dispositius dentrada
Sistemes operatius
17
(input), de sortida (output), de processament, dentrada/sortida i de comunicacions (busos). En la figura 1 es mostra un esquema dun ordinador. Vegem aquests dispositius amb ms detall: 1) Dispositius dentrada. La seva funci s permetre lentrada de dades en lordinador. Hi ha molts dispositius que poden fer aquesta tasca: el teclat, el ratol, lescner, el llapis ptic, la palanca de control (joystick), el micrfon, etc.
2) Dispositius de sortida. La missi daquests dispositius s la de treure la informaci a lexterior de lordinador. Tamb podem trobar moltes mquines que fan aquesta funci, entre les quals hi ha el monitor o la pantalla, la impressora, els altaveus, el plter, etc. ! 3) Dispositius dentrada/sortida. Sn totes aquelles mquines la configuraci de les quals els permet fer funcions dentrada i funcions de sortida. Exemples daquests dispositius sn les unitats de cintes magntiques, les unitats de discos magntics, les unitats opticomagntiques, etc. Tamb sels coneix com a memries auxiliars. !
Figura 1. Esquema dels principals elements dun ordinador
Memries auxiliars Lordinador pot collocar la informaci en uns magatzems electrnics anomenats memries auxiliars (per exemple: discos magntics, discos opticomagntics, etc.), don pot recuperar-la ms tard.
Els dispositius dentrada, de sortida i dentrada/sortida tamb es coneixen com a perifrics.

Operacions de la CPU Les operacions de la CPU poden ser: Lgiques: totes aquelles operacions en qu el resultat pot ser veritat o fals. Matemtiques: operacions de tipus clcul matemtic (per exemple: sumes, restes, etc.).
Els perifrics sn totes aquelles mquines que han destar connectades a la CPU per poder funcionar. Aleshores, podem parlar de perifrics dentrada (el teclat, el ratol, etc.), perifrics de sortida (els monitors, les impressores, etc.) i perifrics dentrada/sortida (unitats de discos magntics, unitats de cintes magntiques, etc.).
4) Dispositius de processament. Tamb es coneix com a UCP (unitat central de processament) o, en angls, CPU (central process unit). s la part ms important dun ordinador, on es manipula la informaci;
Sistemes operatius
18
podem comparar la seva funci a la dun director dorquestra. La missi que t s coordinar i dur a terme totes les operacions de tipus lgic i matemtic. En la figura 2 us mostrem lesquema dels components de la unitat central de processament.
Figura 2. Esquema de la CPU
A continuaci detallem les caracterstiques ms importants dels components de la CPU: Processador (microprocessador). s el cervell de lordinador. Coordina i dirigeix la feina que sha de fer en cada moment. Tamb s funci seva fer totes les operacions aritmtiques i lgiques. Sn els circuits que controlen la interpretaci i lexecuci de les instruccions. En podem distingir dues parts: CU (unitat de control). La unitat de control sencarrega de governar la resta dunitats, s a dir, interpreta les instruccions, en controla lexecuci i la seqncia. ALU (unitat aritmtica i lgica). La unitat aritmtica i lgica s on es fan les operacions de clcul matemtic i les operacions lgiques. Memria principal. s lencarregada demmagatzemar les dades i els programes mentre sestan executant en lordinador. s important recordar que un programa noms pot ser executat per un ordinador. Per tant, cal que el programa i les dades que necessita manipular siguin a la memria. 5) Dispositius de comunicacions (bus). El bus enllaa tots els elements del sistema i permet la comunicaci amb el mn exterior. El bus representa bsicament una srie de cables mitjanant els quals poden carregar-se dades en la memria i des dall transportar-se a la CPU. s lautopista de les dades dins del PC, ja que comunica tots els components de lordinador amb el processador. El bus es controla i manipula des de la CPU.
Sistemes operatius
19
1.2.3. Evoluci dels ordinadors

Si tingussim la possibilitat de poder comparar les principals caracterstiques dels primers ordinadors (dcada dels quaranta) amb els ordinadors que tenim avui dia, podrem comprovar que hi ha moltes diferncies tant pel que fa a laspecte com a les caracterstiques tcniques, les prestacions, etc. Aix vol dir que la informtica ha evolucionat en funci de la tcnica i dels nous descobriments, com els nous materials, la posada en prctica de noves teories, etc. Tot aix est associat a una srie de fets i descobriments anteriors que han causat que avui dia sigui una de les cincies a qu lhome est dedicant ms atenci i recursos. Des de fa molts segles, abans de la nostra era, lhome no ha parat dinvestigar per trobar noves eines i nous mtodes que ajudin en les tasques de clcul i en el tractament de la informaci. Per tant, molts dels descobriments que shan fet tenen una part de culpa en el fet que la informtica hagi arribat a la situaci actual. Des de fa molt temps, lhome ha intentat substituir els treballs manuals i repetitius en el tractament de la informaci. Tot seguit, indiquem una srie de fets i personatges que han perms que aix saconsegus. 1) Perode manual
En el perode manual, totes les operacions que es feien amb la informaci es desenvolupaven manualment.
Entre altres fets i personatges, podem indicar les segents: a) Lbac (3500 aC), dorigen, s el primer dispositiu manual de clcul i que ms tard, cap a lany 2600 aC, apareix lbac xins. Serveix per fer operacions aritmtiques senzilles. Consta dun marc de fusta dividit en dues parts, en qu hi ha una srie de filferros verticals amb boles que representen les unitats, les desenes, etc. En funci de la posici de les boles, ens indiquen una determinada informaci numrica. b) John Napier (1550-1617), matemtic escocs, va inventar els logaritmes naturals, tamb coneguts com a logaritmes neperians, en qu intenta simplificar les operacions ms senzilles de clcul. Permeten convertir les multiplicacions en sumes i les divisions en restes. Napier va inventar un dispositiu consistent en uns pals amb nombres impresos que, grcies a un enginys i complicat mecanisme, li permetia realitzar operacions de multiplicaci i divisi. Aquesta invenci va donar origen al regla de clcul.
Regla de clcul
bac
El regla de clcul s un dispositiu per fer operacions matemtiques de diferents tipus de dificultat (per exemple: sumes, restes, multiplicacions, divisions, logaritmes, etc.).
Sistemes operatius
20
2) Perode mecnic
En el perode mecnic, sagrupen un conjunt de fets i mquines en qu la persona sajuda duns determinats dispositius per a la manipulaci de la informaci.
Podem destacar els segents personatges i fets: a) Blaise Pascal (1623-1662) va inventar una mquina anomenada La Pascalina, la qual era capa de fer operacions matemtiques de tipus suma i resta. La calculadora que va inventar Pascal funcionava per unes rodes tals que cada una feia avanar un pas a la segent en completar una volta. Les rodes estaven marcades amb els nombres del 0 al 9 i nhi havia dues per als decimals i sis per als nombres enters, amb la qual cosa podia manipular nombres entre 000.000 01 i 999.999 99. b) William Oughtred (1621), sacerdot angls, utilitzant les idees de Napier, va inventar el regle de clcul. Estava format per un regle petit que es desplaava sobre un de fix en qu hi havia diverses escales per fer operacions especfiques. Ha estat molt utilitzat fins als anys setanta. c) Gottfried Wilhelm Leibnitz (1646-1716) va millorar la mquina de Pascal, creant la calculadora universal, capa, de fer sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels quadrades. d) Joseph Marie Jacquard (1752-1834) va comenar a utilitzar unes targetes perforades que portaven dades de control per als dibuixos i les figures en el funcionament de telers automtics. Cap al 1725 els artesans txtils francesos utilitzaven un mecanisme de tires de paper perforat per seleccionar unes fitxes perforades, que a la vegada controlaven la mquina de teixir. Jacquard va ser el primer a utilitzar targetes perforades per emmagatzemar la informaci sobre el dibuix del teixit i a ms controlar la mquina. La mquina de teixir de Jacquard presentada el 1801 va suposar un gran xit comercial i un gran avan en la indstria txtil. Podem considerar els telers de Jacquard com una mquina mecnica programada. e) Charles Babbage (1792-1871) s considerat el pare de la informtica. Es va plantejar la construcci duna mquina capa de fer qualsevol operaci matemtica i amb la possibilitat de ser programada per targetes perforades que va anomenar mquina analtica. Com els ordinadors moderns, la mquina de Babbage tenia un mecanisme dentrada i sortida per a targetes perforades, una memria, una unitat de control i una unitat aritmtica i lgica. Tamb tenia la capacitat de poder emmagatzemar-hi a dins una quantitat de xifres considerable. Amb aquestes
Part de la mquina diferencial, muntada pel fill de Babbage amb peces trobades al laboratori del seu pare. La Pascalina
Sistemes operatius
21
idees va definir els fonaments dels ordinadors actuals. No va poder construir aquesta mquina per problemes de tipus tcnic.
f) Ada Augusta Byron King (1815-1852) va ser la primera persona que va comenar a fer programes per a la mquina analtica, fet pel qual ha estat considerada la primera programadora i la primera que va introduir el concepte de programa. g) George Boole (1815-1864) s el creador de la teoria matemtica coneguda com a lgebra de Boole, que s la base de llgebra binria i la base terica de la representaci dels circuits de commutaci, que permet decidir un cam entre diversos. ! h) Herman Hollerith (1860-1929) va ser el creador de la fitxa perforada que porta el seu nom. Aix mateix, va dissenyar mquines mecniques per manipular-les (perforadores, lectores, etc.). Lany 1924 va crear, juntament amb altres socis, lempresa IBM (International Business Machines).
Ada Augusta Byron King
lgebra de Boole
i) Alan M. Turing (1912-1954) desenvolupa la teoria duna mquina capa de resoldre qualsevol tipus de problema amb soluci algorsmica, fins a arribar a la construcci terica de les mquines Turing. Una mquina Turing s una manera de representar un procs a partir de la seva descripci. Amb els estudis de Turing, comena la teoria matemtica de la computaci en qu es defineix el concepte dalgorisme. ! j) Howard H. Aiken (1900-1973) desenvolupa la idea de Babbage i el resultat que nobt s una calculadora numrica que fa servir rels, rodes dentades, etc. Aquesta mquina s coneguda pel nom de Mark I, s una mquina electromecnica (mquines que noms tenen capacitat de resoldre un determinat problema, ja que depn de la seva configuraci fsica). Tenia elements dentrada, memria central, unitat aritmtica, unitat de control i elements de sortida. Utilitzava com a suports dentrada les targetes i cintes perforades. k) Leonardo Torres Quevedo (1852-1936) enginyer i cientfic espanyol va desenvolupar molts invents (per exemple: transbordadors, mquines analgiques per a la resoluci dequacions algebraiques, construcci del primer dirigible espanyol, mquines per jugar als escacs, etc.), reconeguts internacionalment, sobretot en el camp de lautomtica. ! l) Claude E. Shannon (1916-2001) comena a aplicar la teoria dlgebra de Boole, en la representaci de circuits lgics. Publica el 1948 la teoria aritmtica de les comunicacions i fa diferents estudis sobre la teoria de la informaci, en qu apareix el concepte de bit, que s la unitat de mesura de la quantitat dinformaci.
Llgebra de Boole s una teoria matemtica que s la base de la construcci dels principals components que formen els ordinadors.
Algorisme Un algorisme s la representaci formal i sistemtica dun procs. No tot problema t soluci algorsmica.
Mark I Algunes de les caracterstiques de la mquina Mark I sn: 16,6 m de llarg 2,6 m dalt 70 tones de pes 800.000 peces mbils 800.000 m de cables
El bit (binary digit) s la unitat de mesura de la quantitat dinformaci.
Sistemes operatius
22
m)John Vicent Atanasoff (1903-1995) va construir juntament amb Clifford Berry una mquina electrnica, anomenada ABC (Atanasoff Berry Computer). s considerada la primera mquina de clcul digital. No era un ordinador, ja que no era possible programar-la. Sutilitzava per resoldre clculs matemtics (equacions diferencials). ! 3) Perode automtic
Atanasoff Berry Computer
En el perode automtic sagrupen un conjunt de fets i mquines en qu el tractament de la informaci es fa mitjanant lajuda duns determinats dispositius que la manipulen, per que funcionen sense la intervenci de les persones humanes.
Podem destacar els segents personatges i fets: a) John W. Mauchly i John Presper Eckert van crear lany 1946 el primer ordinador electrnic, anomenat ENIAC (electronic numerical integrator and calculator), fabricat a base de vlvules de buit, que era programable i universal (podia ser utilitzat en qualsevol tipus de clcul). !
ENIAC Les principals caracterstiques dENIAC sn:
ENIAC
30 tones de pes 17.500 vlvules de buit 50.000 commutadors 70.000 resistncies 10.000 condensadors 7.500 interruptors 1.500 rels 100.000 i 200.000 watts de consum energtic
b) John W. Mauchly (1951) va comenar a fabricar i a comercialitzar una famlia dordinadors anomenada UNIVAC-l (Universal Automatic Computer). Va ser el primer model dordinador de tipus comercial. !
1.2.4. Generacions dordinadors

Des de 1951, quan surt al mercat la famlia dordinadors UNIVAC-1 considerats els primers ordinadors de tipus comercial, fins als nostres dies, la informtica i els ordinadors han anat canviant principalment a causa dels nous descobriments o dels avenos en el camp de lelectrnica. Tot aix ha donat origen a les generacions dordinadors.
UNIVAC-1
Lexpressi generacions dordinadors fa referncia a poques en les quals la informtica i els ordinadors han tingut unes caracterstiques especials, que les diferencien del perode anterior.
Sistemes operatius
23
Podem destacar les generacions segents: 1) Generaci zero (1942-1945) Els trets ms importants que caracteritzen aquesta primera etapa sn els segents: Apareixen els primers ordinadors analgics: sutilitzen per resoldre equacions. Estan fabricats mitjanant eixos i engranatges. Aquesta generaci se situa en la dcada de la Segona Guerra Mundial. El primer ordinador digital totalment elctric va ser EL COLOSSUS, que incorporava 1.500 vlvules i ja era operatiu. Va ser utilitzat per descodificar els missatges xifrats dels alemanys. ! 2) Primera generaci (1945-1958) Els trets ms importants que caracteritzen aquesta etapa sn els segents: Utilitzen principalment les vlvules de buit. Utilitzen llenguatges de baix nivell (llenguatge mquina). La introducci de dades i instruccions es feia mitjanant targetes perforades. Lemmagatzematge de la informaci es feia en un tambor magntic que recollia i memoritzava les dades i els programes que se subministraven mitjanant targetes perforades. Aplicacions en el camp cientfic i militar. Exemples: lordinador UNIVAC-1 i lIBM 705.
Llenguatge mquina El llenguatge mquina est basat en un llenguatge molt rudimentari, el qual consisteix en la juxtaposici de llargs bits o cadenes de zeros i uns. La combinaci dels elements dels sistemes binaris era lnica manera dinstruir la mquina, ja que noms entenia el llenguatge numric.
Vvules de buit
Ordinadors analgics Els ordinadors analgics utilitzant senyals analgics, s a dir senyals que poden tenir infinits valors entre dos valors.
3) Segona generaci (1958-1964) Els elements ms rellevants que podem esmentar en aquesta etapa sn els segents: Substituci de les vlvules de buit pels transistors. Augment de la potncia i la fiabilitat. Disminuci de les dimensions. Menys despesa denergia. Ms rpids i segurs. Llenguatges de programaci dalt nivell (Fortran, Cobol, etc.). Memria interna (nuclis de ferrita). Cinta magntica i tambors magntics.
Transistors Els transistors sn dispositius semiconductors que tenen tres o ms elctrodes. La conducci es fa mitjanant electrons. El germani i el silici sn els materials ms freqents en la seva fabricaci. Els transistors poden fer prcticament totes les funcions de les vlvules de buit amb ms avantatges.
Sistemes operatius
24
Poca compatibilitat entre ordinadors Dispositius dentrada i sortida a travs de fitxes perforades. Apareixen els miniordinadors i les terminals. Aplicacions en simulacions per a s general, inventaris, nmines, comptabilitat, etc. Diverses companyies com IBM (IBM 7070) i UNIVAC (UNIVAC 1107) comercialitzen ordinadors en aquesta generaci. A Espanya sinstallaren ordinadors daquesta generaci a: la Junta dEnergia Nuclear, Sevillana dElectricitat, el Ministeri dHisenda i la Universitat Complutense de Madrid. 4) Tercera generaci (1964-1971) La tercera generaci t com a trets fonamentals els segents: Basats en circuits integrats (pastilles de silici o xip), que sn milers de components electrnics en una integraci en miniatura. ! Ordinadors ms petits, rpids, eficients i fiables. Menor consum denergia. Es produeix un gran desenvolupament de sistemes operatius i es comena a parlar de la multiprogramaci, del temps real i del treball interactiu. Es comencen a utilitzar els discos magntics. Hi ha una expansi de la indstria del software (apareix la indstria del software). Possibilitat de treballar en multiprogramaci i temps compartit. Generalitzaci dels llenguatges dalt nivell. Compatibilitat. Podem destacar com a ordinadors daquesta generaci lIBM 360 i el DEC PDP-1. 5) Quarta generaci (1971-1984) Podem esmentar, dins de la quarta generaci, les caracterstiques segents: Es desenvolupa el microprocessador. ! Sutilitza la integraci LSI (large scale integration, gran escala dintegraci): tecnologia de construcci dels circuits integrats que permet tenir entre 1.000 i 10.000 components lgics. Fabricaci de microordinadors i ordinadors personals. Apareix el disquet (utilitzat com a dispositiu per emmagatzemar informaci). Apareixen les memries electrniques en substituci dels nuclis magntics de ferrita. Surten una gran quantitat de llenguatges de programaci. Es crea lempresa Microsoft (Bill Gates i Paul Allen).
La teleinformtica s una cincia que estudia el tractament automtic de la informaci a distncia.
PDP-1 Circuit integrat
Els miniordinadors i les terminals Els miniordinadors s una famlia dordinadors amb capacitats superiors als microordinadors, per inferiors als grans ordinadors. Les terminals sn dispositius formats per un monitor i un teclat.
DEC: digital equipment corporation.
Microprocessador El microprocessador s un dispositiu on la unitat central de procs dun ordinador est en un nic circuit integrat.
Sistemes operatius
25
Es comena a utilitzar el concepte de teleinformtica. ! Com a exemple podem indicar el microprocessador Intel 4004, desenvolupat per lempresa Intel lany 1971 (4 bits i 275 transistors)
Lordinador personal (PC) El primer ordinador personal als EUA va ser lAltair 8800 (1974). El 1971 apareix el PET 2001 de Commodore, empresa ja desapareguda, i lApple II, fabricat en un garatge per dos joves nord-americans: Steven Jobs i Stephen Wozniak. A partir de 1980 es produeix una eclosi de marques. Destaca el Sinclair ZX80, precedent del ZX81 i de lSpectrum, fabricant absorbit per Amstrad, que va aconseguir un gran xit venent productes de la gamma baixa. Amstrad, com s lgic, va abandonar la informtica. Lagost de 1981 es va presentar lIBM PC, que va donar origen a la difusi massiva de la informtica personal. Microsoft va iniciar un gran creixement imparable, i va donar un gran salt en facilitar a lempresa IBM el sistema operatiu MS-DOS (MS-DOS: microsoft disk operating system), per al PC.
Microprocessador Intel 4004
No obstant aix, la microinformtica no va comenar als EUA, sin que lany 1973 es va crear a Espanya, amb la invenci del primer ordinador personal, el Kentelek 8, a crrec de lempresa Distesa (de la coneguda editorial Anaya). El dissenyador va ser Manuel Puigb Rocafort. Jordi Ustrell posteriorment va dissenyar un altre ordinador personal per a lempresa catalana EINA.
PC (personal computer): ordinador personal.
6) Cinquena generaci (1984-?) Cal destacar en aquesta etapa com a fets ms importants els segents: Utilitzaci de circuits integrats del tipus VLSI (very large scale integration, escala dintegraci molt gran, ms de 10.000 components). Es comena a utilitzar la intelligncia artificial: s el camp destudi que tracta daplicar els processos del pensament hum utilitzats en la soluci de problemes en lordinador. Aplicaci des llenguatges naturals. Autopistes de la informaci: LAN, MAN, WAN, etc. ! Integraci de dades, imatges, so, etc.; s a dir, la tecnologia multimdia.
LAN, MAN i WAN LAN: local area network (xarxa drea local). MAN: metropolitan area network (xarxa drea metropolitana). WAN: wide area network (xarxa drea estesa).
Utilitzaci de la robtica: s lart i la cincia i utilitzaci de robots. Un robot s un sistema informtic hbrid independent que realitza activitats fsiques i de clcul. Sestan dissenyant amb intelligncia artificial, perqu puguin respondre de manera ms efectiva a situacions no estructurades. Aplicaci de sistemes experts: s una aplicaci de la intelligncia artificial que utilitza una base de coneixement de lexperincia humana per ajudar a la resoluci de problemes (per exemple: diagnstics mdics, reparaci dequips, anlisi dinversions, control de producci, etc.).
Sistemes operatius
26
Conclusi Amb les generacions neix la indstria dels ordinadors. El treball dels ordinadors desenvolupats durant la dcada dels 40 havia estat bsicament experimental. Shavien utilitzat amb fins cientfics per era evident que el seu s podia aplicar-se en altres rees. Eren mquines molt grans i pesants amb moltes limitacions; les vlvules de buit neren lelement fonamental tenen un gran consum denergia, poca durada i gran dissipaci de calor. Aquests eren problemes a resoldre. Levoluci dels ordinadors ens ha servit per fer clculs ms rpids. Tamb sha aplicat en altres activitats humanes per facilitar i promoure el seu desenvolupament. Els ordinadors seguiran evolucionant com ho han fet fins ara, per cobrir les necessitats de la vida moderna i els nous processos industrials, de salut, els educatius i de comunicaci.
1.2.5. Classificaci dels ordinadors

Els ordinadors els podem classificar segons diferents criteris. Nosaltres els classificarem tenint en compte tres aspectes: 1) Segons el tipus de construcci Mquines amb lgica cablejada. Lalgorisme est implementat en el cablejat dels circuits o en les memries de tipus lectura denominades ROM (read only memory, memria de noms lectura). Com a exemples podem trobar els ordinadors analgics, etc. Mquines amb lgica programada. Sn els ordinadors convencionals, que admeten programaci dalgorismes per mitja de llenguatges de programaci. Aquestes mquines es poden utilitzar en qualsevol tipus de procs informtic (per exemple, lordinador personal, etc.). 2) Segons el tipus de senyal Analgics. Fan servir senyals analgics, de tipus continu, que poden tenir valors infinits entre uns valors determinats. La programaci est en la seva construcci i sapliquen en el control de processos i problemes de simulaci. Digitals. Els senyals sn de tipus digital i tenen valors fixos entre uns valors determinats. Es programen fent servir llenguatges de programaci i la seva utilitzaci est en qualsevol camp. Hbrids. Apliquen les dues tcniques anteriors. 3) Segons la capacitat demmagatzematge, la velocitat de processament i la grandria a) Superordinadors. Mquines dissenyades per manipular grans volums dinformaci o per fer operacions amb clculs complicats que necessiten
Superordinador Cray X1
Sistemes operatius
27
una gran velocitat de processament. Normalment, tenen un gran nombre de processadors (per exemple, els diferents models de lempresa Cray). b) Grans ordinadors (mainframes). Ordinadors dissenyats principalment per donar servei a grans empreses i organitzacions. Tenen la capacitat de fer la feina en un gran nombre destacions de treball (per exemple lIBM 360). c) Miniordinadors. Ordinadors de tipus mitj, destinats a controlar un nombre ms petit de terminals (per exemple: el VAX 20 de lempresa Digital Equipment Corporation, IBM sistema 36, els PDP-1, PDP-11). d) Microordinadors. Estan destinats a donar servei en la part baixa de lequipament informtic. Avui dia podem comentar que el mn dels microordinadors s el ms important i tamb el ms popular. Podem trobar dos grups importants: lordinador personal o PC (personal computer) i lestaci de treball o workstation. Per exemple: MITS Altair, Macintosh, srie Apple II, IBM PC, Dell, Compaq, Gateway, etc. Lordinador personal s un ordinador fcil de fer anar i amb grans prestacions. La majoria del maquinari i programari que hi ha al mercat informtic va dirigit a aquest segment de la informtica. Segons les caracterstiques que tinguin els podem classificar de la manera segent: Sobretaula. Sn ordinadors de tipus personal normalment difcils de transportar, que tenen gran volum i pes, i sels acostuma a tenir en un lloc fix. Porttil. Ordinadors de poc pes i de dimensions petites que sn fcils de transportar. Laptop, notebook i UMPC (ultra mobile PC). Sn ordinadors fcils de transportar, per dun pes encara ms petit que els porttils. Lestaci de treball o terminals s un tipus dordinador que sutilitza per a treballs denginyeria o similars i est connectat a altres ordinadors de ms potncia. e) Lordinador domstic s un tipus dordinador que forma la gamma ms baixa. T poques prestacions i est destinat principalment al mn de loci (jocs) i el de lensenyament. 4) Segons el seu propsit Ordinadors de propsit especial. Sn un tipus dordinadors dissenyats per realitzar una tasca especfica. Ordinadors de propsit general. Sn un tipus dordinadors que poden ser utilitzats en diferents aplicacions.
Sistemes operatius
28
2. La representaci de la informaci
En lactualitat, lsser hum expressa, comunica, emmagatzema i manipula la informaci mitjanant un sistema numric amb el sistema decimal i un sistema alfabtic amb un determinat llenguatge o idioma. Aix mateix, lordinador, a causa de la construcci basada fonamentalment en circuits electrnics digitals, tracta aquests dos sistemes utilitzant el sistema binari i un sistema de codis.
Un codi s la manera diferent dinterpretar una mateixa informaci. Per exemple, el smbol X, fent servir el codi alfabtic, s una lletra, mentre que si apliquem el codi de les xifres romanes s el nombre 10.
Per qestions tcniques, en la majoria dels casos, els circuits electrnics dun ordinador estan dissenyats per reconixer els senyals elctrics digitals; per tant, s necessari que els mtodes de codificaci interna soriginin en el sistema binari, i que amb aquests mtodes es pugui representar qualsevol informaci i ordre, perqu aix els podrem manipular amb lordinador. Aix ens obliga a transformar internament totes les dades, tant numriques com alfanumriques, en una representaci binria perqu lordinador sigui capa de manipular-les. En els circuits electrnics, des del punt de vista lgic, s costum representar la presncia de tensi en un punt del circuit per mitj del nombre 1, mentre que el 0 representa labsncia de tensi. Aquesta terminologia es coneix com la lgica positiva. Tamb es pot aplicar la lgica negativa, en qu sintercanvia el significat daquests dos dgits. !
Un senyal digital s una magnitud que noms pot tenir determinats valors.
Sabeu... ... que en lordinador no hi circulen nombres (zeros i uns), sin que hi pot haver tensi o no. Aquests dos estats, nosaltres els interpretem com a zero i u (passar corrent, no passar corrent).
2.1. El sistema binari

Per a un ordinador totes les dades sn nombres: les xifres, les lletres, qualsevol smbol, i fins i tot les instruccions sn nombres. Aix vol dir que qualsevol quantitat, frase o dada semmagatzema en forma de nombre o, ms concretament, en forma de zeros i uns. Obligat per aquesta arquitectura, lordinador utilitza un sistema de numeraci diferent del sistema decimal: el sistema binari.
El sistema binari utilitza dos smbols, el zero i lu.
Sistemes operatius
29
Lordinador pot representar les dades de dues maneres: Mitjanant sistemes numrics. Mitjanant codis alfanumrics.
!!
Ms endavant, parlarem de la representaci de les dades mitjanant sistemes numrics i codis numrics en el subapartat 2.4 ("Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica").
2.2. Mesura de la informaci

En el camp de la informtica, per mesurar la informaci, sutilitza una unitat base i els seus mltiples. Prendrem com a primera unitat el bit (binary digit).
El bit s la unitat base de mesura de la informaci, que indica la quantitat mnima que forma la informaci. Es representa mitjanant dos smbols, 0 i 1, anomenats bits.
Tota la informaci, les dades i els carcters estan formats per bits. Aleshores, a cada carcter shi hauria de fer correspondre un bit. Per tant, si utilitzem aquests smbols, noms podem representar la informaci mitjanant els bits de dos carcters: lun assignat al bit 0 i, laltre, al bit 1. ! Com que tenim i utilitzem ms de dos carcters, aquest sistema no s el ms adient per representar la informaci. Per aix, es va decidir treballar en grups de quatre bits, anomenats quartets, per representar tots els carcters. El nombre total de combinacions possibles amb els bits 0 i 1 serien: 16 (24 = 16). El nombre possible de combinacions de n bits sobt a partir de 2n. Aix permet representar tots els nombres i alguns carcters ms, per no tots els smbols. Els quartets sn un sistema per representar la informaci que utilitza quatre bits. Finalment, es va decidir treballar en grups de vuit bits, que dna 256 combinacions possibles (28) i permet representar tots els smbols.
El byte o octet s un grup de vuit bits.
Els quartets sn un sistema per representar la informaci en grups de quatre bits.
Un grup de vuit bits sanomena byte. Aquest grup tamb es coneix amb el nom doctet.
En la taula 2, es mostra un resum dels prefixos utilitzats en la mesura de la informaci que ens resultar molt til.
Taula 2. Prefixos ds convencional en informtica
Nom unitat kilo k Smbol Potncies binries i valors decimals 20 2 =1 = 1.024 Hexadec. 160 16
2,5
Nombre un(o) mil 100

3
Valors en el SI =1
Diferncia 0% 2%
10
10 = 1.000
Sistemes operatius
30
Nom mega giga tera peta exa zetta yota
Smbol M G T P E Z Y 2
Potncies binries i valors decimals

20
Hexadec. 16
5
Nombre mili miler bili biliard trili triliard quadrili 10 = 1.000.000 109
6
Valors en el SI
Diferncia 5% 7% 10% 13% 15% 18% 21%
= 1.048.576 = 1.073.741.824
230
167,5 1610 1612,5 1615 16

17,5
= 1.000.000.000
240 = 1.099.511.627.776 250 = 1.125.899.906.842.624 260 2

70
1012 = 1.000.000.000.000 1015 = 1.000.000.000.000.000 1018 10

21
= 1.152.921.504.606.846.976 = 1.180.591.620.717.411.303.424
= 1.000.000.000.000.000.000 = 1.000.000.000.000.000.000.000
280 = 1.208.925.819.614.629.174.706.176
1620
1024 = 1.000.000.000.000.000.0 00.000.000
Ls convencional ha provocat confusions: 1.024 (210) no s 1.000. Els fabricants de dispositius demmagatzematge, habitualment, utilitzen els prefixos binaris; per tant, un disc dur de 28 GB t una capacitat aproximada de 28 230 bytes. Els enginyers de telecomunicacions, en canvi, utilitzen el SI: una connexi d1 Mbps equival a una transferncia de 106 bits per segon. Tamb hi ha confusi respecte als smbols de les unitats de mesura de la informaci, ja que no sn part del SI. La prctica recomana que el bit es representi amb el smbol b i el byte amb el smbol B. Un kilobyte sn 1.024 (210) bytes. El smbol s K, KB o K-byte. s una unitat de mesura comuna per a la capacitat de memria o emmagatzematge dels microordinadors. Els PC dIBM ms antics, per exemple, tenien una capacitat mxima de 640 K, o al voltant de 640.000 carcters de dades. El megabyte s una unitat de mesura de la quantitat de dades informtiques. El smbol s M, MB o M-byte. s un mltiple binari del byte, que equival a 220 (1.048.576) bytes i a 1.024 KB, tradut a efectes prctics com 106 (1.000.000) bytes. Un gigabyte s una unitat de mesura informtica equivalent a 210 megabytes (1.024 MB). El smbol s GB o G. De manera similar, un terabyte (de smbol, TB) s igual a 1.024 gigabytes o 240 bytes. Un petabyte (de smbol, PB) s igual a 1.024 terabytes. 1 PB = 210 TB = 220 GB = 230 MB = 240 KB = 250 bytes. Un exabyte s una unitat de mesura informtica, i el seu smbol s EB. Equival a 260 bytes o a 1.024 petabytes. Un zettabyte s una unitat de mesura informtica, i el seu smbol s ZB. Equival a 1.024 (210) exabytes o 270 bytes.
SI: sistema internacional.
De vegades, en llenguatge informal, els gigabytes sanomenen gigues.
Sistemes operatius
31
Un yottabyte s una unitat de mesura informtica, i el seu smbol s YB. Equival a 1.024 (210) zettabytes, o 280 bytes. Un brontobyte s una unitat de mesura informtica, i el seu smbol s BB. Equival a 1.024 (210) yottabytes, o 290 bytes.
Exemple de conversi dunitats de mesura Disposem dun disc dur amb una capacitat de 250 GB. A quants bytes i bits equival? 1) Primer calculem el nombre de bytes de la manera segent:
250 GB 1.024 MB 1.024 KB 1.024 bytes = 268.435.456.000 bytes 1 GB 1 MB 1 KB
2) Podem calcular el nombre de bits a partir del resultat de lapartat anterior:

268.435.456.000 bytes 8 bits = 2.147.483.648.000 1 byte
2.3. Sistemes de representaci de la informaci numrica

Un sistema de numeraci permet representar la informaci numrica per mitj de dades de significaci numrica i operar amb elles, amb uns smbols i unes regles determinats.
Un sistema de numeraci s el conjunt dels smbols i les normes que sutilitzen per a la representaci de la informaci numrica. En tot sistema de numeraci hi ha una base del sistema que indica el nombre de smbols que podem utilitzar. La notaci s: (base. Els sistemes de numeraci sn conjunts de dgits utilitzats per representar quantitats. Aix, hi ha els sistemes de numeraci decimal, binari, octal, hexadecimal, rom, etc. Els quatre primers es caracteritzen per tenir una base (nombre de dgits diferents: 10, 2, 8, i 16 respectivament), mentre que el sistema rom no t base i la seva utilitzaci resulta ms complicada, tant amb nombres com en les operacions bsiques (sumes, restes, multiplicacions i divisions).
La notaci posicional s vlida per als sistemes de numeraci que tenen una base; s a dir, en la notaci posicional, la posici de cada nombre li dna un valor o pes.
Quan la majoria de la gent escolta la paraula digital, immediatament pensa
en un ordinador digital, encara que lordinador sigui una de les moltes aplicacions dels circuits electrnics i dels principis digitals. El terme digital prov de la forma en qu es representen quantitats o magnituds fsiques.
Sistemes operatius
32
Sabem que una magnitud analgica com una tensi elctrica o la velocitat pot tenir qualsevol valor dins dun interval continu. Per exemple, la tensi a la sortida dun micrfon podria estar dins de qualsevol valor entre 0 mV i 10 mV. En la representaci digital, les quantitats representades per dgits no poden tenir qualsevol valor, sin sols valors discrets. Per exemple, un rellotge digital marca el temps del dia en forma de dgits decimals (hores, minuts i segons). Ara b, el temps varia de manera contnua, per la posici de les busques del rellotge no varia de manera contnua, sin a passos (segons). s a dir, el rellotge noms pot donar valors discrets.
mV: millivolts (1 mV = 103 volts).
Un sistema digital s una combinaci de dispositius (generalment electrnics) dissenyada per manipular quantitats fsiques o informaci que estigui representada de forma digital (per exemple, els ordinadors, les calculadores digitals, els equips dudio i vdeo digital, els telfons digitals, etc.). La tecnologia digital utilitza molts sistemes de nombres. Els ms comuns sn: 1) Sistema decimal. El sistema decimal s el ms conegut, ja que lutilitzem contnuament. Est format per deu smbols 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, i 9 amb els quals es pot representar qualsevol quantitat numrica. Aquest sistema tamb s conegut com de base 10. s un sistema de valor posicional en qu el valor dun dgit depn de la seva posici. 2) Sistema binari. s el sistema de numeraci que utilitzen internament els circuits digitals que configuren el maquinari dels ordinadors actuals. La base s 2, i aix vol dir que es fan servir dos smbols per representar la informaci, que sn 0 i 1. Cadascun daquests smbols s conegut per la paraula bit (de langls binary digit). Una combinaci de vuit bits sanomena byte (per exemple, 10011001). 3) Sistema octal. La base s 8. Per tant, els smbols que es poden aplicar sn 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. 4) Sistema hexadecimal. La base s 16. Per aquest motiu, es fan servir setze smbols, dels quals els deu primers sn els nombres 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, i els sis segents sn les lletres A, B, C, D, E, F (els valors respectius sn de 10 per a A, 11 per a B, 12 per a C, 13 per a D, 14 per a E i 15 per a F).
19AC3 s un exemple de nombre en base hexadecimal.
2.3.1. Teorema fonamental de la numeraci

Els sistemes de numeraci sn posicionals; s a dir, el valor relatiu de cada smbol est determinat pel seu valor absolut i per la seva posici re-
Sistemes operatius
33
lativa respecte de la coma decimal. Tot nombre es pot convertir al sistema decimal, utilitzant el teorema fonamental de la numeraci.
Matemticament, es compleix que a0 = 1 (a representa un nombre). Tamb cal recordar que an = 1 / an.
El teorema fonamental de la numeraci (TFN) diu que el valor decimal duna quantitat expressada en altres sistemes de numeraci est expressada segons el polinomi segent: ... + x4 b4 + x3 b3 + x2 b2 + x1 b1 + x0 b0 + x1 b1 +... en qu el smbol b representa la base, i x sn els dgits del nombre.
Exemples de conversi a decimal 1) Donat el nombre 1011(2, en calculem el valor decimal. Apliquem el TFN: 1011(2 = 1 23 + 0 22 + 1 21 + 1 20 = 8 + 0 + 2 +1 = 11(10 Nota: recordeu que qualsevol nombre elevat a zero val 1. 2) Tenim la quantitat 3221,03(4 que est expressada en base 4, aquesta base utilitza per representar quantitats els dgits 0, 1, 2, i 3). Quin ser el valor corresponent en el sistema decimal? 3 43 + 2 42 + 2 41 + 1 40 + 0 41 + 3 42 = 3 64 + 2 16 + 2 4 + 1 1 + 0 0,25 + 3 0,0625 = 233,1875(10
2.3.2. Conversi entre sistemes de numeraci

Moltes vegades, ens trobarem amb la necessitat de convertir quantitats dun sistema de numeraci a un altre. En aquests casos, cal tenir en compte tota una srie de regles. 1) Conversi de nombres naturals Per comprovar com sefectua la conversi de nombres enters, analitzarem amb exemples els casos segents: a) Conversi duna base b a base 10. Es pot fer mitjanant els mtodes segents: Teorema fonamental de la numeraci
Exemple daplicaci del teorema fonamental de la numeraci Representeu el 4123(5 en base 10 segons el teorema fonamental de la numeraci. 4123(5 = 4 53 + 1 52 + 2 51 + 3 50 = 500 + 25 + 10 + 3 = 538(10
Regla de Ruffini (figura 3)
Sistemes operatius
34
Figura 3. Regla Ruffini
b) Conversi de base decimal a base b. Hi ha diversos mtodes, per el ms fcil s el de divisions successives per la base. Es tracta danar dividint el nombre i els successius quocients entre la base fins que trobem un quocient ms petit que el divisor (base). La uni de tots els residus obtinguts escrits en ordre invers i de lltim quocient ens donar el resultat buscat.
Exemple Passeu el nombre 75(10 a base 2. 75 / 2 = 37 + residu 1 37 / 2 = 18 + residu 1 18 / 2 = 9 + residu 0 9 / 2 = 4 + residu 1 4 / 2 = 2 + residu 0 2 / 2 = 1 + residu 0 El resultat s: 1 (ltim quocient) 0 (ltim residu) 0 (penltim residu) 1 (antepenltim residu) 0 (...) 1 (...) 1 (...) El resultat ser: 1001011(2
c) Conversi de base b a base b. El mtode que sha de seguir pot ser el segent: a)Passar el nombre en base b a base 10. b)Passar el resultat anterior a la base b.
Exemple de conversi de base b a base b
Passeu el nombre 101(2 a base 3. 1) 101(2: s el 5 en base 10. Heu d'aplicar el TFN. 2) 5(10: s el 12(3. Podeu aplicar divisions successives.
2) Conversi de nombres decimals Comprovarem com es fa la conversi de nombres decimals analitzant els exemples dels casos segents: a) Conversi duna base b a base 10. El mtode que utilitzarem s el del teorema fonamental de la numeraci.
Sistemes operatius
35
Exemple Passar el nombre 210,3(4 a base 10. Apliquem el TFN: 210,3(4 = 2 42 + 1 41 + 0 40 + 3 41 = 32 + 4 + 0 + 3/4 = 32 + 4 + 0 + 0,75 = 36,75(10
b) Conversi de base decimal a base b

Exemple de conversi de base decimal a base b Passar el nombre 12,35(10 a base 2. El mtode que utilitzarem s el segent: Prenem la part entera i seguim el mateix procs que amb els nombres enters (mtode de les divisions successives). 12(10 = 1100(2 A continuaci agafem la part fraccionria del nombre, 0,35, la multipliquem per la base i agafem la part entera. 0,35 2 = 0,70. Agafem el valor 0 del 0,70. Repetim el procs anterior amb la part fraccionria del resultat anterior. 0,70 2 = 1,40. Agafem el valor 1 d1,40. Repetim el procs anterior amb la part fraccionria del resultat anterior. 0,40 2 = 0,80. Agafem el valor 0 de 0,80. Com ms vegades repetim el procs, ms precs ser el resultat. El resultat ser 1.100,010(2
c) Conversi de base b a base b. Sha daplicar el mateix mtode de la conversi de nombres enters, per aplicats a nombres fraccionaris.
Exemple de conversi de base b a base b Transformar el nombre 12,2(3 a base 2. El procs pot ser el segent: Passem el nombre 12,2(3 a base 10. 12,2(3 = 1 31 + 2 30 + 2 31 = 3 + 2 + 2/3 = 5 + 0,66 = 5,66(10 Passem el nombre 5,66(10 a base 2. 5,66(10 = 101,101(2.
d) Hi ha una regla que ens permet passar ms directament de binari a octal, i de binari a hexadecimal. Pas binari-octal: amb el nombre binari fem grups de tres dgits comenant per la dreta i desprs el passem a decimal.
Exemple de binari-octal Passar el binari 10111 a octal. El procs pot ser: 1) 111(2. En base 10 s 7; i en octal s el 7. 2) 10(2. En base 10 s 2; i en octal s el 2. El resultat que obtenim s 27(8.
Sistemes operatius
36
Pas binari-hexadecimal: amb el nombre binari fem grups de quatre dgits comenant per la dreta.
Exemple de binari-hexadecimal Passar 101011(2 a hexadecimal. El procs pot ser: 1) 1011(2 en base 10 s 11; i correspon a lhexadecimal B. 2) 10(2 en base 10 s 2; i correspon a lhexadecimal 2. El resultat que obtenim s 2B(16.
2.3.3. Operacions bsiques amb sistemes de numeraci

De la mateixa manera que en el sistema de numeraci decimal podem fer les operacions bsiques de clcul (suma, resta, multiplicaci i divisi), en el sistema binari octal i hexadecimal tamb les podem fer. Presentem a continuaci alguns exemples sobre aquest tema. 1) Suma en binari La suma en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal. Si el resultat no est en la base corresponent sha dexpressar en base binria.
Exemple de suma en binari Fem la suma segent en binari: 111 + 11 + 1. El procs pot ser el segent: a) 111 11 + 1 123 b) Passem el dgit 3 a binari 11. c) Substitum aquest valor en 3 i tornem a sumar: 12 +11 131 d) Cal repetir el procs en tots els dgits que no estiguin en la base corresponent. Aix, el resultat ser 10 11. No obstant aix, sha de comprovar.
2) Resta en binari Lalgorisme de la resta en binari s el mateix que en el sistema decimal. Les restes bsiques 0 0, 1 0 i 1 1 sn evidents: 00=0 10=1 11=0
La resta 0 1 es resol igual que en el sistema decimal, agafant una unitat prestada de la posici segent: 0 1 = 1 i en portem 1. Aix equival a dir
Sistemes operatius
37
en decimal: 2 1 = 1. Aquesta unitat prestada sha de retornar sumant-la a la posici segent. !

Exemple de resta en binari Restem 17 10 = 7: 10001 -01010 00111 Restem 217 171 = 46:
11011001 -10101011 00101110
Exemple de resta en binari Fem loperaci segent en binari: 10110 11 10011 Comproveu-ho.
3) Multiplicaci en binari La multiplicaci en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal. Si el resultat no est en la base corresponent, sha dexpressar en base binria.
Exemple de multiplicaci en binari Fem loperaci segent en binari:
10010 101 10010 00000 +10010 1011010

Cal comprovar que el resultat estigui en la base corresponent.
4) Divisi en binari La divisi en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal.
Exemple de divisi en binari Fem loperaci segent en binari:
Sistemes operatius
38
2.3.4. Representaci dels nombres enters
Els ordinadors poden fer servir diferents mtodes per representar internament els nombres enters, positius i negatius. Entre altres mtodes destaquen: Mdul i signe. Complement a 1. Complement a 2. Excs a 2n1.
En la representaci dels nombres enters, sutilitza el sistema binari. Uns dels aspectes que cal tenir en compte s que, en un ordinador, disposem dun nombre limitat de bits per a la representaci dun nombre. Aquest lmit s fixat pel concepte de paraula.
La paraula s el nombre de bytes que pot gestionar lordinador, s a dir, el nombre de bits que lordinador s capa de manipular per fer operacions internes. Aquesta quantitat depn del disseny de la mquina: hi ha ordinadors amb paraules de 8, 16, 32 i 64 bits. Per aix, la representaci dun mateix nombre ser diferent en mquines de paraules diferents.
Exemples de paraules
1) Paraules d1 byte a) Nombres enters sense signe: 28 = 256 combinacions diferents. Valors possibles: 0 a 255l b) Nombres enters amb signe: 27 = 128 combinacions diferents. Valors possibles: 128 a 127. 2) Paraules de 2 bytes a) Nombres enters sense signe: 216 = 65.536 combinacions diferents. Valors possibles: 0 a 65.535. b) Nombres enters amb signe: 215 = 32.768 combinacions diferents. Valors possibles: 32.768 a 32.767. 3) Paraules de 4 bytes a) Nombres enters sense signe: 232 = 4.294.967.200 combinacions diferents. Valors possibles: 0 a 4.294.967.199 b) Nombres enters amb signe: 231 = 2.147.483.600 combinacions diferents. Valors possibles: 2.147.483.600 a 2.147.483.599
En tots els mtodes que explicarem a continuaci, suposem que treballem amb un ordinador en qu la paraula s dun byte, i que el bit del signe s a la part esquerra del byte (nombres positius, 0, i nombres negatius, 1 _excepte el mtode dexcs que s a linrevs). !
Sistemes operatius
39
1) Mdul i signe Aquest mtode representa els nombres positius i negatius de la forma com sindica a continuaci: el nombre es passa a binari i el resultat es colloca en el byte de dreta a esquerra. Cal recordar que el bit en qu es guarda el signe est situat a la part esquerra del byte. Les posicions no utilitzades somplen amb zeros.
Exemple de mdul i signe
Representem el nombre 10(10. Resultat: 0 0 0 0 1 0 1 0

Exemple de mdul i signe
Representem el nombre 10(10. Resultat: 1 0 0 0 1 0 1 0
2) Complement a 1 (C 1) Els nombres positius es representen igual que els positius que hem vist en el mtode de mdul i signe. Per als nombres negatius el procs s el segent: a) Es representa com a positiu. b) Es canvien els bits 0 per 1 i els bits 1 per 0.
Exemple de complement a 1
Representem el nombre 10(10. a) El binari ser 0 0 0 0 1 0 1 0. b) Canviem el bit 0 per 1 i el bit 1 per 0. El resultat ser: 1 1 1 1 0 1 0 1.
Representem el nombre 10(10. a) El complement a 1 ser 1 1 1 1 0 1 0 1. b) Sumem 1 al bit que est ms a la dreta. El resultat ser 1 1 1 1 0 1 1 0.
3) Complement a 2 (C - 2) Els nombres positius es representen igual que els positius que hem vist en el mtode de mdul i signe. Per als nombres negatius el procs s el segent: a) Es representa igual que el mtode de complement a 1. b) Se suma el valor 1 al bit que s ms a la dreta.
Sistemes operatius
40
Representem el nombre -10(10. a) El complement a 1 ser 1 1 1 1 0 1 0 1. b) Sumem 1 al bit que est ms a la dreta. El resultat ser 1 1 1 1 0 1 1 0.
4) Excs a 2n 1 La variable n representa el nombre de bits que forma la paraula de lordinador. El procs de clcul que seguirem s el segent: a) Valor = 2n1 + nombre. b) Passem el valor a binari. c) El colloquem en el byte.
Exemple dexcs a 2n-1
Representem el nombre 10(10. a) Valor = 2n1 + 10 = 281 + 10 = 128 + 10 = 138. b) El valor 138 en binari s 1 0 0 0 1 0 1 0. c) El resultat ser 1 0 0 0 1 0 1 0.
Exemple dexcs a 2n-1
Representem el nombre 10(10. a) Valor = 2n1 10 = 281 10 = 128 10 = 118. b) El valor 118 en binari s 0 1 1 1 0 1 1 0. c) El resultat ser 0 1 1 1 0 1 1 0.
2.3.5. Representaci dels nombres en coma o punt fix

Amb el mtode de representaci dels nombres en coma o punt fix, el punt decimal de les quantitats estar situat en un lloc determinat. El punt fix sutilitza per a la representaci de nombres enters, suposant que el punt decimal s implcitament a la dreta dels bits.
Podem emprar els segents mtodes de representaci dels nombres en coma o punt fix: Binari pur. Decimal desempaquetat. Decimal empaquetat.
Sistemes operatius
41
1) Binari pur El procs de clcul que seguirem en utilitzar el mtode binari pur s el segent: a) Cal representar el nombre en binari i seguir utilitzant la mateixa notaci per als nombres positius i negatius respecte al signe (positius, 0; negatius, 1). b) Collocarem el valor en format de paraules de n bytes.
Exemple de binari pur
Representem el 3(10 en binari pur en format de paraules de 2 bytes. a) 0 0 0 0 0 0 0 0 00000011 0 0 0 0 0 0 1 1.
b) El resultat ser 1 0 0 0 0 0 0 0
2) Decimal desempaquetat El procs de clcul que cal seguir en utilitzar el mtode de decimal desempaquetat s el segent: a) Representarem cada dgit utilitzant 1 byte. b) Cada byte est format per 2 zones de 4 bits cada una. La primera sanomena rea de zona (si posa 1111, si el que volem representar sn nombres) i, laltra, rea de dgit (collocarem el dgit del nombre en binari). c) En lrea de zona del byte que est situat ms a la dreta, posarem el signe del nombre (positius, 1100; negatius, 1101, per exemple).
Exemple de format desempaquetat
Representem en format desempaquetat el nombre +1999(10. 1 9 9 + 9
11110001 11111001 11111001 11001001 El resultat en binari ser 11110001 11111001 11111001 11001001.
3) Decimal empaquetat El procs de clcul que seguirem en utilitzar el mtode del decimal empaquetat s el segent: a) Cada dgit es representa amb quartets. ! b) 2 dgits sutilitzen per omplir un byte. c) El signe est situat en l'ltim quartet del byte, que s ms a la dreta. d) Els quartets no utilitzats d'alguns bytes s'omplen amb zeros.
Sistemes operatius
42
Exemple de format empaquetat
Representem el nombre +1999 en format empaquetat. 0 1 9 9 9 +
0000 0001
1001 1001
1001 1100
2.3.6. Codificaci dels nombres en coma flotant

El mtode de la coma flotant neix amb la necessitat de representar nombres reals i enters amb un rang ms gran que el que ens dna la codificaci en coma fixa i la possibilitat de manipular nombres molt grans o molt petits.
Forma normalitzada
El mtode utilitzat per fer la representaci de nombres reals s la notaci cientfica o exponencial matemtic, en qu una quantitat es pot representar de la manera segent: Nombre = mantissa base exponenciaciexponent
Per representar els nombres sutilitza la forma normalitzada, s a dir, la mantissa t com a part entera el valor zero.
Infinites representacions amb notaci cientfica
Un nombre qualsevol t infinites representacions segons la notaci cientfica. Aix, per exemple, el nombre 14,35 el podem representar tamb de les tres maneres segents: 1,435 101 0,1435 102 143,5 101
El significat de cada element de la notaci cientfica s el que us exposem en les definicions segents: Exponent. El podem representar pels mtodes mdul i signe, excs a 2n1, i sempre s un nombre enter. Mantissa. s un nombre real amb punt decimal implcit a lesquerra dels seus bits. Podem utilitzar els sistemes de codificaci mdul i signe, complement a 1 i complement a 2. Base exponenciaci. s una potncia de 2 determinada pel fabricant de la mquina (2, 8, 16... bits). Els formats que utilitzarem per a la seva representaci poden ser els que us exposem a continuaci: Simple precisi (4 bytes) Signe | Exponent| Mantissa 31 30 24 23 0 Bits
Lexponent tamb es coneix per caracterstica.
Sistemes operatius
43
Doble precisi (8 bytes) Signe | Exponent| Mantissa 63 62 56 55 0 Bits
En el format de simple precisi, utilitzem 4 bytes per representar el nombre i en el de doble precisi fem servir 8 bytes per representar el nombre.
Exemple de simple precisi
Representeu el nombre 215,625 en simple precisi en una mquina que funciona sobre paraules de 8 bits. El procs que seguirem per poder calcular aix s el segent: 1) Passem el nombre decimal a binari: Part entera: 215(la = 11010111(2 Part decimal: 0,625 = 0,101(2 215,625(2 = 11010111,101(2 2) Forma normalitzada: 11010111,101 = 0,11010111101 28 3) Clcul de la caracterstica: Caracterstica = exponent (forma normalitzada) + desplaament Caracterstica = 8 + 27 = 8 + 128 = 136(10 4) Passem la caracterstica a binari: 13610 = 10001000(2 Nota: per a la representaci no sutilitza el bit que est situat a lextrema esquerra, ja que sempre el seu valor s 1. Representaci: byte-4 10001000 byte-3 11010111 byte-2 10100000 byte-1 00000000
2.4. Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica

Les dades formen la informaci i es representen mitjanant lletres, nombres i altres smbols, que en conjunt formen el que sanomena en angls character set. A lhora dintroduir dades en lordinador, per manipular-les, lideal seria comunicar-se amb lordinador de forma parlada o escrita utilitzant el mateix llenguatge que fem servir per comunicar-nos amb altres persones. Avui dia, aquestes formes de comunicaci encara no estan suficientment desenvolupades. Lordinador noms entn la informaci en forma de senyals
Sistemes operatius
44
elctrics que nosaltres representem mitjanant dos smbols, el 0 i l1. En aquest sentit, treballa i opera seguint les regles de laritmtica binria. El teclat dun ordinador o les barres dimpressi tenen gravats el mateix joc de carcters. Quan premem una tecla, el dispositiu produeix un senyal elctric que representa i transporta el carcter contingut en aquesta tecla; aquest senyal transmet el carcter corresponent a lordinador per mitj dun cable o daltres dispositius. Cada un daquests senyals est format per una srie dimpulsos o tren dimpulsos. Cada carcter es transmet per mitj dun tren dimpulsos i segons un codi determinat. Tant els codis binaris utilitzats pels dispositius dentrada de dades com el teclat i la cinta magntica varien segons el dispositiu que els tracti. Aquests codis sanomenen codis externs. En lordinador sutilitza un nic codi binari per a totes les dades, independentment don vinguin. Aquest codi sanomena codi intern o codi alfanumric, i s diferent dun fabricant a un altre (IBM fa servir el codi EBCDIC en els grans ordinadors, i en els microordinadors aplica el codi ASCII). El sistema de codi intern pot estar situat: Dintre del mateix dispositiu dentrada. Dintre del processador. Abans darribar al processador, en un dispositiu anomenat interfcie o connexi. Tamb cal indicar que, en tot aquest procs, hi ha un sistema de control derrors per assegurar que les dades arribin correctament a la seva destinaci. Les tcniques de control derrors poden ser molt variades, una de les quals s lanomenada tcnica de control de paritat. !
El control de paritat s una tcnica de control derrors en la transmissi de la informaci. La interfcie s un dispositiu de connexi que converteix els codis externs en interns o al revs.
Impulsos
Els impulsos estan formats per senyals que corresponen a zeros i a uns i equivalen a dos estats: off (apagat) i on (engegat).
Hi ha dos tipus de control de paritat: a) Paritat parella. El nombre total de bits 1 en cada byte ha de ser parell; si no, en el bit de paritat es posa un 1 i, en cas contrari, es posa un 0. b) Paritat senar. El nombre total de bits 1 en cada byte ha de ser senar; si no, en el bit de paritat es posa un 1 i, en cas contrari, es posa un 0.
2.4.1. Codificaci interna de les dades
Es denomina codificaci la manera diferent dentendre un mateix smbol en funci del sistema davaluaci que fem servir. No t el mateix significat el smbol X interpretat com a lletra que com a nombre en el sistema de codificaci romana.
Sistemes operatius
45
Tenim diferents sistemes alfanumrics de codificaci interna de les dades: 1) Codi ASCII. Sigla damerican standard code for information interchange (codi estndard americ per a lintercanvi dinformaci). s un codi que es fa servir avui dia per representar cada carcter en forma dun byte i que saplica principalment en els microordinadors. 2) Codi EBCDIC. Sigla dextended binary coded decimal interchange code (codi ampliat dintercanvi de decimals codificats en binari). Tamb s un codi de 8 bits, i saplica principalment en grans ordinadors. En la taula 3, es mostra un resum dels codis ASCII i EBCDIC amb alguns carcters.
Taula 3. Representaci de carcters en els codis ASCII i EBCDIC
Carcter ASCII EBCDIC Carcter ASCII EBCDIC
Esquema dels sistemes de codificaci interna de les dades
A B C D E F G H I J K L M
01000001 01000010 0100 0011 01000100 01000101 01000110 01000111 01001000 01001001 01001010 01001011 01001100 01001101
11000001 11000010 11000011 11000100 11000101 11000110 11000111 11001000 11001001 11010001 11010010 11010011 11010100
N O P Q R S T U V W X Y Z
01001110 01001111 01010000 01010001 01010010 01010011 01010100 01010101 01010110 0101 0111 01011000 01011000 01011010
11010101 11010110 11010111 11011000 11011001 11100010 11100011 11100100 11100101 1110 0110 11100111 11101000 11101001
3) Codi UNICODE. Acrnim duniversal code (codi universal). s un codi de 16 bits; per tant, el nombre de carcters que podem representar s de 216, 65536 carcters. Tamb cal recordar que en tota comunicaci, a ms de les dades que hem de transmetre, hi ha altres senyals, principalment de control, que cal tenir en compte, com ara: el comenament i la fi de capalera, el comenament i la fi de la transmissi, etc. ! El codi Unicode proporciona un nombre per a cada carcter, independentment de la plataforma, el programa i lidioma. Abans dinventar-se el sistema Unicode, hi havia centenars de sistemes de codificaci diferents per assignar nombres. Cap codificaci tenia nombres suficients per representar tots els carcters que sutilitzen en el mn.
El consorci Unicode
El consorci Unicode s una organitzaci sense nim de lucre creada per desenvolupar, difondre i promoure ls de la norma Unicode, que especifica la representaci del text en productes i estndards moderns. Est integrat per una mplia gamma de corporacions i organitzacions de la indstria informtica i del processament de la informaci. El consorci es finana amb les quotes dels socis. Lafiliaci s oberta a organitzacions i individus de qualsevol part del mn que donin suport a la norma Unicode i que vulguin collaborar en la seva difusi i aplicaci.
Sistemes operatius
46
3. Les unitats funcionals dels ordinadors i els dispositius dE/S
Les unitats funcionals sn els components ms importants del funcionament dels ordinadors. Les principals unitats que formen un ordinador sn les segents: Unitats dentrada Unitat de processament i emmagatzematge Unitat de sortida Unitat dentrada/sortida
Unitat central de processament
Definim com a unitats funcionals de lordinador el conjunt delements del maquinari imprescindibles per al seu bon funcionament. Els elements del maquinari es poden classificar segons la funci que tinguin en: Unitat central de processament Memria principal Unitats dentrada i sortida
La unitat central de processament tamb es coneix per les sigles UCP o b CPU (de langls central processing unit). Alguns autors consideren la memria central com un element ms de la CPU per la relaci que tenen, per les seves caracterstiques i funcions. En realitat, per, no s aix, ja que avui dia la memria principal no forma part de la CPU.
Tots els elements que formen les unitats funcionals necessiten algun tipus de comunicaci per funcionar correctament; aix saconsegueix grcies al bus del sistema (vegeu figura 4). Tamb, perqu la comunicaci entre aquests dispositius i altres mquines sigui eficient, a vegades cal que altres dispositius la gestionin. Aix s el que fan els anomenats controladors (vegeu figura 5).
Figura 4. Esquema dels elements de les unitats funcionals dun ordinador
El bus del sistema s el mitj de comunicaci entre els diferents elements que formen les unitats funcionals.
Controladors
Els controladors sn dispositius que gestionen el funcionament de determinat maquinari fent la comunicaci entre elements de les unitats funcionals i dispositius perifrics (per exemple, els monitors, les impressores, etc.).
Sistemes operatius
47
Figura 5. Esquema dels elements de les unitats funcionals dun ordinador
Figura 6. Estructura funcional dels ordinadors
Aquests elements que constitueixen les unitats funcionals formen part del maquinari (vegeu figura 6); per tant, tenen una part fsica que podem veure, tocar, etc., i estan formats per circuits electrnics. Els podem estudiar a partir de lmbit electrnic o de circuit, o a partir de lmbit lgic.
3.1. El nivell electrnic de les unitats funcionals dels ordinadors

Els elements bsics que formen els circuits sn, entre daltres, les resistncies, els condensadors i els dodes que estan implementats en circuits integrats.
Tipus de circuits Circuit integrat
Un circuit electrnic s un sistema que permet la comunicaci entre diferents elements. Un circuit integrat s un sistema en miniatura, de dimensions molt redudes i introdut en petites cpsules de silici que formen els circuits lgics.
Un circuit integrat s un conjunt de components electrnics amb funcions determinades. Milers de components electrnics en una integraci en miniatura.
Aquests elements permeten establir relacions entre tensions de corrent, que combinades entre si permeten produir estructures fsiques amb propietats lgiques elementals. Els senyals elctrics que circulen per un ordinador poden fer servir diferents tensions que sassocien a dos valors del sistema binari; en la majoria
Circuits de commutaci
Els circuits de commutaci sn dispositius que noms poden gestionar dos tipus de senyals: passar o no tensi elctrica.
Sistemes operatius
48
de les situacions sassigna el valor lgic 0 a tensions entre 0 i 0,2 volts, mentre que el valor lgic 1 sassigna a tensions entre 0,8 i 4,5 volts. Hi ha una zona de separaci entre 0,3 i 0,7 volts que s prohibit dutilitzar.
Els circuits ms elementals dun ordinador sn les portes lgiques, que sn circuits que fan funcions booleanes senzilles.
La paraula boole sassigna a variables que noms poden tenir dos valors: veritat o fals.
Les portes lgiques ms senzilles sn: ! INVERSOR AND (Y) OR (O) NAND NOR XOR En la figura 7, sindiquen els smbols i la taula de veritat de les principals portes lgiques.
Figura 7. Els smbols i les taules de veritat de les principals portes lgiques
Taula de veritat
Les taules de veritat permeten saber el tipus de senyal de sortida dels circuits electrnics a partir dels senyals dentrada.
3.2. El nivell lgic de les unitats funcionals dels ordinadors

Els dispositius de lordinador estan formats per elements electrnics, els quals estan organitzats de tal manera que poden fer funcions lgiques de complexitat ms gran que la de les portes lgiques.
Sistemes operatius
49
Les estructures daquests elements electrnics sn de dos tipus, tal com us exposem a continuaci: 1) Circuits combinacionals. Els senyals de sortida depenen sempre dels senyals dentrada. En la figura 8, podeu veure un exemple daquest tipus de circuit.
Figura 8. Esquema dun circuit combinacional
Exemples de circuits combinacionals
Sumador: dispositiu encarregat de fer les sumes en binari; est en la UCP formant part de la unitat aritmtica i lgica. El componen dos semisumadors. Complementador: permet canviar el valor del bit pel seu complementari. Desplaador: permet desplaar una posici a la dreta o a l'esquerra un conjunt de bits aconseguint multiplicar o dividir per 2 el nombre representat.
2) Circuits seqencials. Les sortides depenen de les entrades i tamb de la histria dun fet anterior, per aix dalguna manera es necessita memria.
Exemples de circuits seqencials
Exemples dunitats seqencials poden ser el rellotge, que sutilitza per sincronitzar les operacions internes per mitj dimpulsos a intervals constants, i els biestables o flipflop, que sn circuits que tenen la capacitat de formar els registres.
Un registre s un tipus de circuit electrnic utilitzat per guardar informaci de manera temporal.
3.3. La memria principal

La memria principal
La memria principal tamb es coneix com a memria central. Igual que passa amb les persones, la memria de lordinador s capa de retenir o emmagatzemar dades i instruccions que sn accessibles en qualsevol moment. Abans que lordinador manipuli les dades i les ordres mitjanant lALU, aquestes es transfereixen a la memria principal. De la mateixa manera, els resultats obtinguts del procs quedaran emmagatzemats en aquesta memria.
La memria principal s el lloc de lordinador on es guarden momentniament les dades i els programes que ha dexecutar o est executant un ordinador.
LALU s la unitat aritmtica i lgica.
La memria principal o central s el dispositiu electrnic en qu estan situades les dades o instruccions que manipular lALU, o els resultats que obtinguin daquests tractaments.
Sistemes operatius
50
La memria principal t un paper molt important dintre de la unitat central de processament. s un dispositiu totalment electrnic i, per tant, qualsevol informaci que contingui s accessible quasi instantniament. Per aix, a vegades, tamb s coneguda amb el nom de dispositiu demmagatzematge daccs immediat. !
Memria externa
La memria externa, secundria o auxiliar s el dispositiu que permet guardar grans quantitats dinformaci per perodes generalment llargs de temps.
La memria principal est formada per xips de silici. Els xips sn dispositius electrnics formats per circuits integrats.
3.3.1. Elements de la memria principal

La memria principal est formada per celles o posicions de memria numerades de forma consecutiva que tenen la capacitat de retenir la informaci mentre lordinador est connectat a una font denergia elctrica. Cada cella t un nom que sanomena posici de memria i un identificador o nmero dordre anomenat adrea de memria. En la figura 9, teniu un esquema de la memria principal.
Figura 9. Esquema bsic de la memria principal
Cella de la memria
Cada posici de la memria est formada per dispositius electrnics de base binria, de manera que, en cada instant, cada un pot adoptar un dels dos estats binaris: on per representar l1 binari, i off per representar el 0 binari. Com a conseqncia de tot aix, el conjunt complet dels dispositius de dos estats que forma cada posici de la memria principal proporciona un mtode per codificar les dades duna manera semblant al dun llum encs o apagat. Cada posici de memria t una quantitat determinada de bits, de manera que totes les posicions tenen el mateix nombre de bits (per exemple, 8 bits, 16 bits, 32 bits, etc.).
La manera de gestionar cada posici de la memria, quan es manipula la memria en operacions de lectura o escriptura, sanomena paraula.
Relacionat amb la paraula hi ha la longitud de la paraula; el seu valor depn del constructor de lordinador. En la taula 4, es mostra un resum del funcionament del concepte de paraula en un ordinador.
Sistemes operatius
51
Taula 4. Alternatives de disseny de la memria principal

Ordinador de 8 bits Posici de memria Contingut Ordinador de 16 bits Posici de memria Contingut Ordinador de 32 bits Posici de memria Contingut
0 1 2 3 4 5 6
M E M R I A
0 1 2 3
EM OM IR A
0 1
OMEM AIR
Un carcter / posici
Dos carcters / posici
Quatre carcters / posici
La memria principal disposa dels elements segents per dur a terme les seves funcions (figura 10): El registre dadrea de memria (RAM). El registre d'informaci o intercanvi de memria (RIM) El selector o descodificador de memria.
Figura 10. Esquema dels components de la memria
Analitzem ms detalladament cada element: 1) Registre dadrea de memria. Abans de fer qualsevol operaci de lectura o escriptura en la memria, sha de collocar ladrea de la cella que sutilitzar en loperaci en aquest registre, tant si s per gravar-hi com si s per treuren dades.
Sistemes operatius
52
2) Registre dinformaci o intercanvi de memria (RIM). Aquest registre rep la informaci obtinguda de la lectura de la memria. Aquest registre ha de contenir la informaci que volem escriure i desar en la memria. 3) Selector de memria o descodificador. Aquest dispositiu sactiva cada vegada que es produeix una ordre de lectura o escriptura. Connecta la cella de memria indicada per ladrea del registre dadrea de memria amb el registre dinformaci de memria, la qual cosa fa possible la transferncia de dades en un sentit o en laltre (memria a RIM, RIM a memria).
Capacitat de la memria
A fi de mesurar la capacitat de la memria principal o central, es fan servir les mateixes unitats que les que sutilitzen per a la mesura de la informaci. Per tant, podem parlar de capacitat de la memria principal duns 512 bytes, 1.024 KB, 32 MB, 64 MB, 125 MB, 1 GB, etc.
Bsicament, hi ha tres parmetres que permeten mesurar la velocitat de resposta duna memria: Temps daccs (ta). s el temps mxim que es tarda a llegir o escriure el contingut duna posici de memria. Temps de cicle (tc). s el temps mnim entre dues lectures. Amplada de banda (Ab). s el nombre de paraules que es transfereixen entre la memria i la CPU en cada unitat de temps: Ab = 1 / tc.
Les diferents memries presents en un ordinador estan organitzades de manera jerrquica, tal com es mostra en la figura 11.
Figura 11. Estructura jerrquica de la memria
3.3.2. Classificaci i aspectes fsics de les memries

En aquests moments les memries estan evolucionant duna manera molt rpida en diferents aspectes: la forma fsica, la tecnologia de fabricaci, la capacitat, la velocitat a qu poden treballar, etc.
!!
Podeu trobar informaci sobre tipus de memries dels ordinadors en la secci Annexos del web del crdit.
Sistemes operatius
53
Les memries utilitzen diferents arquitectures per poder-les inserir en la placa base.
!!
3.4. La unitat central de processament
Un dels elements ms importants de lordinador s la unitat central de processament. La unitat central de processament (UCP o CPU) s el cervell de lordinador. La seva missi s controlar, coordinar i efectuar les operacions del sistema informtic. Per aix, agafa cada una de les ordres del programa que hi ha en la memria principal, les analitza i interpreta, i dna les ordres necessries per executar-les.
Podeu trobar informaci sobre diferents aspectes fsics dels mduls de memria en la secci Annexos del web crdit.
Fsicament, la CPU est formada per circuits electrnics que en un microordinador es troben integrats en una pastilla o xip denominada microprocessador.
El microprocessador s un conjunt de circuits electrnics que estan integrats en un xip.
La unitat central de processament est formada per les unitats que se citen a continuaci: Els registres La unitat aritmtica i lgica (ALU) La unitat de control (CU)
Exemples de microprocessadors
En la figura 12, teniu un esquema intern dun processador.

Figura 12. Esquema dun processador
En lactualitat, hi ha diverses empreses que es dediquen a comercialitzar microprocessadors; per exemple: Motorola (famlia 68xxx), IBM, Apple, Intel (famlia 8080, 8086, 8088, 80286 286, 386, 486, Pentium, Pentium lI, Pentium III, Pentium IV, etc.), Digital (Alpha), CYRIX (famlia Mx), AMD (famlia Kx), etc.
3.4.1. Els registres de la CPU

A linterior del processador hi ha unes zones reservades per a lemmagatzematge de petites quantitats dinformaci. Sn els registres interns.
Sistemes operatius
54
Sanomena registre un conjunt de bits que es manipulen en bloc.
Un registre de 8 bits pot enviar la seva informaci a la memria o a un altre registre. La transferncia no s bit a bit, sin que es passen els 8 bits alhora (transmissi en parallel). Hi ha registres de 4, 8, 16, 32 i 64 bits. Els registres interns d'un processador acostumen a tenir la mateixa amplada. Podem diferenciar dos tipus de registres interns: Registres interns ds general. El processador utilitza aquests registres per a lemmagatzematge temporal de dades o adreces de memria; s a dir, la posici de memria en qu semmagatzemen les dades. Podem trobar els segents: Registres interns de dades. Sutilitzen per emmagatzemar dades que el processador sollicita freqentment. Un exemple daquest tipus de registre s lacumulador que sutilitza en les operacions aritmtiques. Registres interns dadrea. Es pot guardar ladrea de memria on es troba la dada. Mitjanant aquest registre podem accedir a posicions contiges de memria. Registres interns especfics. Hi ha registres en linterior dels processadors que tenen una comesa especfica i, per tant, no sn ds general. Podem indicar els segents: Comptador de programa. Un dels registres que du el control de les instruccions del programa que sexecuten s el comptador de programa.
La comunicaci de la informaci dins de lordinador
La comunicaci de la informaci dins de lordinador pot ser:

En srie. La comunicaci es realitza bit a bit. En parallel. La comunicaci dels vuit bits que formen un byte es fa de cop.
PC, SP, FLAG i IR
El comptador de programa (program counter, PC) s un registre especfic que est pendent de la instrucci del programa que sexecuta o la propera a executar.
PC (personal counter) s un registre especfic que apunta cap a la instrucci del programa que sexecuta o la propera a executar. SP (stack pointer) s un registre que mant ladrea duna dada que es troba emmagatzemada en la pila. FLAG (flag register) s un registre que cont informaci sobre el resultat de lltima operaci efectuada en lALU. IR (instruction register) s un registre que mant el codi de la instrucci que sexecuta.
El processador porta de la memria la instrucci assenyalada pel PC i la comena a executar. Immediatament, el PC incrementa el seu valor per preparar-se per a la instrucci segent. Punter de pila. Dins la memria RAM, hi ha una zona destinada a lemmagatzematge dinformaci temporal: s la pila o stack.
Sistemes operatius
55
El punter de pila (stack pointer, SP) s un registre que mant ladrea duna dada que est emmagatzemada en la pila.
El processador pot guardar el contingut dels seus registres interns temporalment, per recuperar-los ms tard, en la pila. El processador accedeix rpidament a aquesta memria, ja que el registre punter de pila l'assenyala permanentment. Aquest registre s'incrementa o disminueix automticament quan s'accedeix a la memria de pila. Indicador de resultat. Cada bit del registre indicador de resultat (flag register, FLAGS) cont informaci sobre el resultat de lltima operaci efectuada en lALU. El nombre de bits del FLAGS i el seu significat varien dun processador a un altre. Registre dinstrucci. La unitat de control t una referncia permanent de la instrucci en curs mitjanant el registre dinstrucci. El registre dinstrucci (instruction register, IR) mant el codi de la instrucci que sexecuta.
3.4.2. Unitat aritmtica i lgica de la CPU

Totes les operacions matemtiques i lgiques que el processador ha defectuar es realitzen en un bloc intern especialitzat anomenat unitat aritmtica i lgica (UAL o ALU: arithmetic logic unit).
La unitat aritmtica i lgica gestiona les operacions elementals de tipus aritmtic (sumes, restes, etc.) i, tamb, les de tipus lgic (operacions en les quals el resultat s de tipus lgic: vertader o fals).
Aquesta unitat t dues entrades per als operands i una sortida per al resultat. El processador dirigeix cap a les entrades de lALU els registres sobre els quals sha defectuar loperaci. El resultat apareix a la sortida de lALU i es recull en un registre o senvia al bus. Molts processadors dirigeixen la sortida de lALU cap a lacumulador. Per poder-se comunicar amb altres unitats funcionals sutilitzen els busos. En la unitat aritmtica i lgica podem trobar els elements segents (figura 13): 1) Circuits operacionals: circuits necessaris per fer les operacions amb les dades procedents dels registres dentrada.
Els operands estan formats per smbols que poden ser valors numrics o variables.
Un acumulador s un registre en qu se situen els resultats de les operacions de clcul realitzades en lALU.
Sistemes operatius
56
2) Registre dentrada: emmagatzema dades o operands que intervenen en una instrucci abans de la realitzaci de loperaci per part del circuit operacional. 3) Registre acumulador: emmagatzema els resultats numrics del circuit operacional. Tamb est connectat als registres dentrada per a la realimentaci, en cas doperacions encadenades, i t una connexi amb el bus de dades per poder enviar els resultats a la memria central o a la unitat de control. 4) Registre destat: registre que emmagatzema algunes condicions de situacions donades en lltima operaci feta i que hem de tenir en compte en les operacions segents.
Figura 13. Esquema de lALU
3.4.3. Unitat de control de la CPU
La unitat de control (control unit, UC o CU) s el centre nervis de lordinador, ja que s on es controlen, es governen i es decideixen totes les operacions. s el cervell que organitza tots els elements interns i externs del processador. La unitat de control realitza una srie doperacions bsiques per al funcionament del processador: Interpreta les instruccions del programa que li arriben de la memria del sistema. Dirigeix els registres adequats cap a lALU.
Sistemes operatius
57
Controla els busos interns. Ordena a lALU efectuar loperaci indicada en el programa. Porta de la memria les dades necessries, i hi envia les dades resultants. Gestiona els busos externs de comunicaci amb la memria externa i els perifrics.
En la figura 14, teniu esquemes de la unitat de control.

Figura 14. Esquemes de la UC
La unitat de control consta dels elements segents: 1) Descodificador dinstruccions. La instrucci que el processador porta de la memria semmagatzema en el registre dinstrucci, IR. Aquest registre est connectat a una unitat anomenada descodificador dinstrucci (instruction decoder, ID). El descodificador s el dispositiu que t com a funci la interpretaci del tipus dinstrucci a partir del codi doperaci que hi ha en el registre dinstrucci, i genera els senyals de control que sn necessaris per executar correctament una instrucci. 2) El rellotge o temporitzador. El ritme de funcionament del descodificador dinstrucci, el marca un senyal de rellotge. Tots els senyals generats pel descodificador dinstrucci estan sincronitzats amb aquest rellotge per mitj del bloc seqenciador. Aquest procs de sincronitzaci sanomena temporitzaci (timing).
Sistemes operatius
58
Grcies a aquesta temporitzaci, les diferents operacions de gesti es fan duna manera ordenada, sense encavalcar el control ni la informaci. Una de les mesures de velocitat dun sistema processador la dna la freqncia del seu rellotge. Aquesta s una primera aproximaci de la velocitat i permet la comparaci entre sistemes que utilitzen el mateix processador. La freqncia es pot mesurar en Hz, kHz, MHz, etc. Un Hz equival a un cicle per segon; aleshores, quan es parla duna freqncia de rellotge de 16 MHz, es parla de 16 milions de cicles per segon. Tamb sabem que T = 1/F, en qu T s el perode expressat amb segons i F s la freqncia, ja que T = 1 / 16.000.000 = 6,25. 108 s, equivalent a 62,5 ns, que indica la duraci dun cicle.
Senyals
Un senyal s la manifestaci dalgun fet. Una manera de classificar els senyals s la segent: Senyals analgics: sn senyals continus, s a dir poden tenir valors infinits entre dos. Sn senyals de tipus sinusodal. Senyals digitals: sn senyals discontinus, noms poden tenir dos valors. Sn senyals de tipus rectangular. Tot senyal est definit per la freqncia, lamplitud i la fase. La freqncia indica el nombre dones/s (Hz), lamplitud mesura lalada del senyal i la fase representa on t el comenament del senyal.
3) El seqenciador. s el dispositiu que marca les pautes amb qu shan dexecutar les diferents parts de la instrucci en coordinaci amb els impulsos enviats pel rellotge.
3.4.4. Arquitectures dels microprocessadors

Els microprocessadors shan fabricat utilitzant dues tecnologies conegudes amb els noms de CISC i RISC: 1) CISC (complex-instruction-set computing). s la tecnologia ms utilitzada en la fabricaci dels microprocessadors, que consisteix en la utilitzaci dun joc dinstruccions complexes que es basen en la implementaci dun gran nombre dinstruccions en el processador. 2) RISC (reduced-instruction-set computing, repertori redut dinstruccions dordinador). En aquesta tecnologia es fa servir un joc dinstruccions redut, i sintenta utilitzar el nombre ms petit possible dinstruccions. s la ms fcil de dissenyar i t lavantatge de fer les operacions a ms velocitat, a costa dutilitzar programes ms grans. s una tecnologia ms simple. Per aix permet minimitzar el nombre dinstruccions i la complexitat a lhora de dissenyar la CPU.
Tecnologies mixtes Exemples de micropocessadors RISC Exemples de microprocessadors CISC
Les CPU i les CISC ms esteses sn de la famlia 80x86 dIntel. Tamb sn importants les companyies Cirix i AMD, que fabriquen processadors amb el joc dinstruccions 80x86 a un preu ms redut que els dIntel.
Normalment, els micros de lempresa Intel per a PC han estat dissenyats segons la tecnologia CISC, per actualment sestan desenvolupant solucions mixtes. Amb les tecnologies actuals, s
Alguns exemples darquitectura RISC sn lSPARC, de lempresa Sun Microsystems; el microprocessador Alpha, dissenyat per Digital, els Motorola 88000 i el PowerPC. Aquests processadors sutilitzen, principalment, en aplicacions industrials i professionals per la seva gran rendibilitat i fiabilitat.
Sistemes operatius
59
possible integrar, en linterior del micro, milions de transistors. Tots aquests transistors sorganitzen en un gran circuit que rep el nom de DIE i que no s ms gran de 4 cm2. Aquest circuit est embolcallat per una cpsula de cermica o plstic que el protegeix.
Per mesurar la potncia del processador sutilitzen les unitats anomenades MIPS i FLOPS.
Els MIPS (milions dinstruccions per segon) representen el nombre dinstruccions per segon que s capa dexecutar un processador. Els FLOPS (floating point operations per second) mesuren el rendiment dun ordinador en clculs cientfics en qu es necessiten un gran nombre doperacions en coma flotant.
El FLOP tamb utilitza una srie de mltiples: MegaFLOPS (MFLOPS): equivalen a 10 FLOPS. GigaFLOPS (GFLOPS): equivalen a 109 FLOPS. TeraFLOPS (TFLOPS): equivalen a 1012 FLOPS. PetaFLOPS (PFLOPS): equivalen a 1015 FLOPS. El Pentium IV pot arribar a 1,70 MIPS i el CRAY-1 (1976) a 80 MFLOPS. LIBM BlueGene/L (t 131.072 processadors -2006) arriba a 280 TFLOPS. La velocitat del processador depn de: El rellotge del sistema. Es mesura en MHz, on 1 MHz = 1 mili de cicles per segon o GHz on 1 GHz = mil milions de cicles per segon. Quan parlem que un ordinador va a 2,4 GHz volem indicar que la velocitat del seu rellotge s de 2,4 mil milions de cicles per segon. Com ms gran s el valor ms rpid s el processament. Lamplada del bus. s la quantitat de dades que la CPU pot transmetre en cada moment cap a la memria principal i als dispositius dE/S. Un bus de 8 bits mou en cada moment 8 bits de dades. Lamplada del bus de dades pot ser de 8, 16, 32, 64 o 128 bits. Com ms gran sigui el bus de dades ms rpid ser la transferncia de dades. Per mesurar la velocitat del bus sutilitzen les unitats de cicles/s (Hz, kHz, MHz, GHz, etc), i megatransferncies que fa referncia al nombre de dades transferides (operacions) en el bus del sistema (FSB: front side bus). Les unitats utilitzades sn MT/s. 1 MT/s representa un mili de transferncies per segon. El nombre de transferncies per cicle depn de la tecnologia utilitzada. Es poden utilitzar 2, 4 i 6 transferncies/cicle. La grandria de la paraula. s la quantitat de dades que la CPU pot processar en un cicle de rellotge. Un processador de 8 bits pot manipular 8 bits cada vegada. Els processadors poden ser de 8, 16, 32 o 64 bits. Com ms gran sigui el nombre ms rpid ser el processament.
6
La llei de Moore
La llei de Moore diu que cada divuit mesos la tecnologia de fabricaci dels micros millora, de tal manera que es podr duplicar el nombre de transistors integrats en el micro.
Sistemes operatius
60
El multiplicador. s un valor implcit que aplica el fabricant del processador per evitar poder modificar la freqncia del processador a partir dun determinar valor. En la taula 5, teniu calculada la freqncia dalguns processadors.
Conclusi
s necessria la plena coincidncia entre la grandria de la paraula, la grandria del bus i el rellotge ja que la velocitat del processador depn de l'amplada de banda del bus del sistema i tamb del format de la paraula utilitzada per accedir a les dades. No serveix de res tenir un bus que funciona a 128 bits, si la CPU noms pot utilitzar 8 bits i t un rellotge de baixa velocitat.
La freqncia del processador = la freqncia del bus del sistema (Hz, kHz, MHz, GHz) multiplicador. La freqncia del processador = la freqncia del bus del sistema (MT/s) cicles/nombre de transferncies multiplicador.
Taula 5. Clcul de la freqncia del processador

Multiplicador FSB Transferncies/cicle Freqncia processador
x6,5 x6,5 x6,5 x20 x18 x18 x8 x12 x14 x10 x8
100 MHz 112 MHz 133 MHz 100 MHz 133 MHz 200 MHz 1066 MT/s 1066 MT/s 667 MT/s 1033 MT/s 1333 MT/s 4 4 4 4 4
650 MHz (Pentium III) 728 MHz 864,5 MHz 2.000 MHz (2GHz) (Pentium 4) 2.394 MHz (2,4 GHz) 3.600 MHz (3,6 GHz) 2,13 GHz (Core 2 Duo E64000 3,2 GHz (Core 2 Extreme X6900) 2,33 GHz (Core 2 Duo T7600) 2,66 GHz (Dual Core 3070) 2,66 GHz (Dual Core 5150)
Tamb podem destacar els parmetres segents en els processadors: Un dels parmetres de fabricaci del micro s el nivell dintegraci, que en aquests moments s daproximadament nm (1 nm = 109 m). El pas a la tecnologia de fabricaci CMOS en 90 nm, la que utilitzava els Pentium 4, es considerava impossible no fa gaires anys i, no obstant aix, els enginyers ja han aconseguit fabricar en 65 nm; lany 2007 arribaran als 45 nm; lany 2009 a 35 nm i, fins i tot, a 20 nm, el lmit actual per a aquesta tecnologia. Pel que fa a la tensi de corrent, podem dir que la tensi de 5 volts que es feia servir fins no fa gaire, en lactualitat, s d1,5 volts aproximadament, amb la qual cosa sha millorat el problema de lescalfament del micro.
El nivell dintegraci indica lamplada o lespai lliure que hi ha entre els diferents elements que formen el micro.
Sistemes operatius
61
La placa base proporciona allotjament al micro (slot i scol) i a les lnies de comunicaci amb altres components de larquitectura PC. Una de les parts del processador sencarrega de descodificar les instruccions. Cada instrucci es manipula en registres interns petits que t el mateix microprocessador i, segons la grandria daquests registres, el micro tindr una arquitectura o una altra. Aix, el 80286 i el 8086 tenien una arquitectura de micro de 16 bits, perqu cada un dels registres interns tenia aquesta capacitat, la del 386 era de 32 bits i la dels Pentiums, de 64 bits. Un altre element important que cal tenir en compte en el microprocessador s la memria cau. La memria cau que tenen els micros sanomena de nivell 1, i la capacitat que t s de poques K. Funciona a una velocitat propera a la del micro. Hi ha una altra memria cau de nivell 2, que generalment s a la placa base (en el cas del Pentium II i Pentium III, s en el cartutx, i en el Pentium Pro en el mateix micro), i en alguns equips hi ha una tercera memria cau anomenada de nivell 3.
L'slot i el scol representen el lloc on estan situats els processadors en la placa base.
!!
Podeu trobar informaci sobre els diferents tipus de scols del processador en la secci Annexos del web del crdit.
!!
Podeu trobar informaci sobre levoluci dels microprocessadors en la secci Annexos del web del crdit.
!!
Per veure un resum de les caracterstiques principals dalguns microprocessadors consulteu la secci Recursos de contingut que trobareu al web del crdit.
3.5. Busos del sistema

Podem definir com a bus el conjunt de circuits encarregats de la connexi i comunicaci entre la CPU i la resta dels elements de lordinador. Un bus s un conjunt de cables (pistes de circuit imprs o fils conductors) que proporcionen un cam per al flux dinformaci entre els diferents elements que formen lordinador. Quan una dada passa dun component a un altre, viatja al llarg daquest cam com per arribar al seu dest. Per cada pista o cable es transmet un bit; per transmetre un bloc de bits, pot transmetre tots pel mateix fil (un bit desprs de laltre). Aquest tipus de transmissi sanomena en srie, o transmetre per diferents cables a la vegada, aix sanomena transmissi en parallel.
Transmissi en srie i en parallel
En la transmissi en srie, tots els bits passen pel mateix fil un darrere de laltre. En la transmissi en parallel, cada bit passa per un fil diferent i al mateix moment.
En les figures 15 i 16 teniu un esquema dels busos de comunicaci dun ordinador.

Figura 15. Esquema dels busos de comunicaci dun ordinador
Sistemes operatius
62
Figura 16. Esquema dels busos de comunicaci dun ordinador
Pel bus sha de transmetre diferents tipus dinformaci: ladrea de les dades que volem accedir, la dada a transferir, o informaci de control que permet loperaci amb els diferents elements.
Segons la funci (i per tant el tipus dinformaci) que circula pels busos, es poden diferenciar els tres busos segents: 1) Bus dadreces de memria. Sencarrega de transportar les adreces de memria o del perifric, a la qual la CPU vol accedir. Lamplada del bus dadreces indica la quantitat de memria a la qual pot accedir un processador. Hi ha processadors amb el bus dadreces de 16, 20 i 32 bits damplada. Mitjanant un bus de 16 bits (16 fils conductors en parallel), podem accedir a 216 = 65.536 posicions de memria. 2) Bus de dades. Transporta les dades entre registres. s bidireccional, s a dir, els mateixos fils sutilitzen per transmetre informaci cap a dintre o cap a fora duna unitat en instants diferents. 3) Bus de control. Proporciona uns senyals de lectura i escriptura que controlen ladrea a la qual es dirigeix la dada; del processador a la memria, o b de la memria al processador. Els processadors tenen un altre bus de control per governar els seus registres interns.
En la taula 6, teniu un resum de les principals caracterstiques dels busos dadreces i de dades segons el tipus de processador.
Taula 6. Caracterstiques dels busos dadreces i de dades
Processador Bus dadreces (bits) Bus de dades (bits)
8086 8088 80186
20 20 20
16 8 16
Sistemes operatius
63
Processador
Bus dadreces (bits)
Bus de dades (bits)
80188 80286 80386 SX 80386 DX 80486 DX 80486 SX Pentium Pentium Pro
20 24 32 32 32 32 32 32
8 16 16 32 32 32 64 64
Podem diferenciar dos tipus de busos depenent de les parts del sistema que connecten: el bus que connecta la CPU amb la memria cau (bus intern o de CPU o local) i el que connecta la CPU amb la memria i la resta delements (bus dexpansi), que s una prolongaci del bus intern.
El bus de CPU s el bus intern del processador i s interessant en relaci amb els tipus de memria que exigeix, ja que es dedica a transferir dades entre la CPU i la memria cau. Destaca per la seva velocitat, prcticament a la mateixa del rellotge. Per la classe realment interessant dels busos sn els busos dexpansi o FSB (front side bus). Les diverses arquitectures de les plaques es diferencien bsicament per les caracterstiques del bus dexpansi. El bus permet intercomunicar el processador, la memria i els perifrics, i les seves caracterstiques seran decisives a lhora determinar-ne les prestacions. En la figura 17, podeu observar un esquema de bus nic. !
Figura 17. Esquema de bus nic
Bus nic
El bus nic considera la memria i els perifrics com a posicions de memria i fa un smil de les operacions d'E/S amb les d'escriptura/lectura en la memria.
Sistemes operatius
64
Quan volem connectar un gran nombre de dispositius a un mateix bus, podem trobar-nos amb els segents problemes: Disminuci global del rendiment del sistema: Retard en la propagaci dels senyals. Possible funcionament com un coll dampolla. Diferncia de velocitat dels dispositius. Incompatibilitat del bus amb els dispositius. Una soluci s utilitzar una estructura jerrquica de busos (figura 18) en lloc dun bus nic.
Figura 18. Esquema de bus jerrquic
Una altra possible classificaci s tenint en compte la seva organitzaci jerrquica. Aix podem parlar dels busos segents: Locals. Sn busos rpids i propietaris (no estndards). Comuniquen el processador amb la memria cau. Sn curts. De sistema. Comunica el processador amb la memria i el bus dexpansi. Nombre fix de dispositius de prestacions conegudes. Dexpansi o dE/S. Sn busos ms llargs i lents. Sn estndards, accessibles per a lusuari i disponibles connexions de dispositius de diferents prestacions. Hi ha els ISA, EISA, PCI, etc. Tamb hi ha la possibilitat dutilitzar busos per a dispositius de diferents velocitats (figura 19).
Sistemes operatius
65
Figura 19. Esquema de busos per a dispositius de diferents velocitats
3.5.1. Busos dexpansi

E/S: entrada/sortida.
Hi ha dues organitzacions fsiques doperacions E/S que estan relacionades amb els busos que sn: 1) Bus nic. No permet un controlador DMA (tot es controla des de la CPU). 2) Bus dedicat. Suporta controladors DMA. Tracta la memria de manera diferent que als perifrics (utilitza un bus especial) al contrari que el bus nic que els considera tots dos com a posicions de memria.
DMA (direct memory access): accs directe a memria.
El bus especial dedicat t 4 components fonamentals: a) Dades. Intercanvia informaci entre la CPU i els perifrics. b) Control. Porta la informaci referent a lestat dels perifrics (petici dinterrupcions). c) Adreces. Identifica els perifrics que ha utilitzat. d) Sincronitzaci. Temporitza els senyals de rellotge.
Interrupci
Una interrupci s la situaci en la qual es para momentniament lexecuci duna determinada tasca per executar-ne una altra. Una vegada acabada aquesta, es continua amb la primera a partir del punt on es va deixar.
Sistemes operatius
66
Lavantatge del bus nic s la seva simplicitat destructura que el fa ms econmic, per no permet que es realitzi a la vegada transferncia dinformaci entre la memria i el processador i entre els perifrics i el processador. A ms, el bus dedicat s molt ms flexible i permet transferncies simultnies. Daltra banda, s ms complex i per tant els costos sn ms elevats. En la taula 7, teniu algunes caracterstiques del busos dexpansi.
Taula 7. Caracterstiques dels principals busos dexpansi
Sortida Denominaci Connectors Bits dades/ adreces Velocitat de transferncia Nota
1980
ISA (XT) (industry standard architecture: arquitectura estndard de la indstria)
62
8/20
1 MBps (5 MHz)
Destinat al processador 8088. Baixa resistncia al soroll.
1980
SCSI (SCSI-1) (small computer system interface -1 interfcie per a sistemes de computaci petits)
8/
5 MBps (5 MHz)
Dna suport a dispositius com escners, unitats CD-ROM, DVD, discos Bernoulli, ZIP, etc. Permet la connexi de dispositius (fins a 8) SCSI en forma de cadena, utilitzant el bus per torns.
Fast SCSI (SCSI-2) Fast Wide SCSI (Fast SCSI-2) Ultra SCSI (Fast-20) Wide Ultra SCSI (Fast-40) Ultra2 SCSI (Fast-40) Ultra2 SCSI (Fast-40) 1996 USB (universal serial bus: bus en srie universal)
8/ 16/
10 MBps (10 MHz) 20 MBps (10 MHz)
Connecta fins a 8 dispositius. Connecta fins 16 dispositius.
8/
20 MBps (20 MHz)
Connecta entre 4 i 8 dispositius. Connecta 4, 8 i 16 dispositius.
16/
40 MBps (20 MHz)
8/
40 MBps (40 MHz)
Connecta 8 dispositius.
16/
80 MBps (40 MHz)
Connecta 16 dispositius.
1/
1Mbps a 12 Mbps
Aquest bus ha estat dissenyat per poder ser utilitzat amb un gran nombre de dispositius (Ex.: teclats, joysticks, ratol, cmeres digitals, etc.). Suporta Plug and Play. Permet la desconnexi de dispositius en calent. USB permet connexions de fins a 5 m. cada vegada i es poden connectar fins a 127 dispositius.
1997 2004
PCI (V 2.1) IDE ATA ATAPI SATA AMR (Audio MODEM Riser) 16 pius
64/
264 MB/s (< 33 MHz) Controlador discos durs. Controlador discos durs. Controlador discos durs i unitats CD Controlador discos durs Targetes de so i mdem
Sistemes operatius
67
Sortida
Denominaci
Connectors
Bits dades/ adreces
Velocitat de transferncia
Nota
CNR (communication and network riser) 2006 PCI Express PCI-e X1 PCI-e X2 PCI-e X4 PCI-e X8 PCI-e X16 1 canal, 500 MBps 2 canals, 1.000 MBps 4 canals, 1.500 MBps 8 canals, 4.000 MBps 16 canals, 8.000 MBps
Targetes de xarxa i mdem Variant del PCI
3.5.2. La placa base

Quan un usuari amb pocs coneixements dinformtica compra un nou equip informtic, generalment avalua la velocitat del micro, la quantitat de memria RAM installada o la quantitat de gigues de disc dur que necessita, etc. Per poques vegades es dna importncia a la placa base (placa mare, principal o motherboard), i s en aix que cometem un greu error. No t sentit tenir un processador molt rpid, molta memria i molta capacitat de disc dur si tot aix ho muntem en una placa base antiquada. La placa base s el component sobre el qual es colloquen tots els altres. s una placa de circuit imprs en qu sinsereixen tots els xips de tots els components. s la placa ms gran en un ordinador. El rendiment general de lequip dependr molt del seu disseny i del chipset que aquesta tingui. !
La placa base s lencarregada dinterconnectar i comunicar tots els components que formen lordinador. La placa base s la base de qualsevol sistema informtic. De la seva construcci, del disseny i de la qualitat dependr el bon funcionament del nostre equip informtic. Disposar duna placa ben dissenyada i preparada per al futur significa, a ms de poder treballar a una velocitat ms gran, tenir ms possibilitats per ampliar la memria, canviar el micro i no patir incompatibilitats amb les noves tecnologies que van sortint.
La forma fsica de les plaques base, la grandria i la disposici dels diferents components tamb han anat evolucionant amb el pas del temps. Fa pocs anys, cada fabricant dordinadors dissenyava la seva prpia placa base i aix originava molts problemes, principalment dincompatibilitats. Per intentar-ho solucionar es van comenar a fixar unes orientacions de compliment lliure amb la idea de normalitzar aquest sector, i el resultat va ser un primer estndard anomenat Baby-AT, que posteriorment sha modificat i ha donat origen a lactual estndard conegut com a ATX, que ha estat acceptat per tots els fabricants de plaques base. En la taula 8, teniu algunes caracterstiques de diversos models de plaques base.
ATX: advanced technology extended.
Sistemes operatius
68
Taula 8. Models de plaques base

Any Model Creador Caracterstiques
1980 1983
LPX (low profile) XT (extended technology)
DEC IBM
9 13 Connectors ISA 8,5 13
1984 1984 1995
AT (advanced Technology) Baby-AT ATX (extended advanced technology)
IBM Grup de fabricants Intel
12 13,8 8,5 10 12 8,2
En la figura 20 i 21 podeu observar una placa base del tipus AT i ATX respectivament.
Figura 20. Placa AT
Figura 21. Placa ATX
Sistemes operatius
69
Per a lelecci de la placa base podem valorar, entre altres coses, el disseny, les previsions de futur, la incorporaci de memria, lactualitzaci del micro, les caracterstiques del joc de xips, el fabricant, les actualitzacions de la BIOS, etc.; per tamb hem de tenir en compte que la qualitat ha danar acompanyada de qualitat amb els altres elements de la placa base (memries, microprocessadors, discos durs, etc.). Quan parlem de plaques base es fa imprescindible fer referncia a un dels elements ms importants de la placa base: el joc de xips (chipsets). En la figura 22 podeu observar uns chipsets.
Els jocs de xips sn una srie de xips que varien en nombre segons el model de la placa base, la funci dels quals s comunicar-se entre si i controlar tots els components de la placa base (el micro, la memria principal, la memria cau, els controladors, etc.) i els perifrics externs amb els quals es comunica per mitj de diferents interfcies (IDE, USB, en srie, en parallel, etc.).
Figura 22. Jocs de xips
El joc de xips controla el sistema i les seves capacitats, t tamb com a funci dur a terme totes les transferncies de dades entre els busos, la memria i el microprocessador. Per aix gaireb es pot considerar lnima de cada ordinador. Dintre dels moderns jocs de xips sintegren diferents dispositius com ara els segents: Controladors de memries. Controlador EIDE. Ponts PCI. Rellotge en temps real. Controlador daccs directe a memria (DMA).
Sistemes operatius
70
Controlador de teclat i ratol. Controlador de memria cau de segon nivell. Un dels avantatges que comporta disposar de tots aquests elements agrupats dintre de dos o tres xips s que eviten els llargs perodes de comprovaci de compatibilitats i funcionament, que abans es produen en desenvolupar una nova placa base, ja que els nous xips que es necessitaven eren molt complicats de provar en conjunt. Respecte als inconvenients, el joc de xips no es pot actualitzar, ja que es troba soldat a la placa base; per aix, si surt una nova tecnologia que no s suportada pel nostre joc de xips, lnica soluci ser la de substituir la placa base. Components de la placa base Els principals components de la placa base sn els segents (figura 23): El scol del processador. s on va inserit el processador. Els scols de la memria RAM. Els scols de la memria cau. Els scols de la memria ROM. Els chipsets. Sn conjunts de circuits integrats que implementen/controlen i coordinen les funcions dels busos i els dispositius que hi estan connectats (CPU, memria principal, cau, targetes, etc.). Tamb fan de pont entre el bus de CPU i el bus dexpansi. La seva tasca principal s de regular el flux de dades entre la CPU, la memria principal, la cau i els slots dexpansi en les operacions de lectura/escriptura. Els slots. Sn les ranures en les quals es poden inserir altres targetes (per exemple, PCI, ISA, etc.). El scol VRM (voltage regulator module). Sutilitza per controlar el voltatge que ha de fer funcionar el processador. El generador de rellotge en temps real. La BIOS i memria CMOS. La BIOS (basic input/output system) s un conjunt de petits programes per controlar les entrades i sortides de dades en el sistema. Sn rutines, per exemple, per escriure en memria de vdeo, manipular les unitats de disc, etc. Sinclouen en un programa nomenat setup amb el qual es configuren molts aspectes de
Sistemes operatius
71
lequip: unitats de disc, data i hora, activaci de la cau, control del bus PCI, etc. Aquestes dades poden variar, per tant no podem guardar-les en ROM, per interessa que no es perdin en apagar lequip. Per aconseguir-ho, semmagatzemen en una petita memria RAM de baix consum alimentada per una bateria anomenada memria CMOS (complementary metal oxid semiconductor). Els jumpers de configuraci. Sn petits interruptors que permeten configurar diversos elements: el microprocessador, el voltatge, etc.
Figura 23. Components duna placa base
Moltes plaques base porten les sigles FX, VX, TX, LX, BX, GX, NX, etc., que s la nomenclatura utilitzada per identificar els tipus de joc de xips que incorporen. Levoluci de les plaques base est relacionada amb la prpia evoluci de lordinador.
3.6. Instruccions i mtodes dadreament de la memria
Podem definir una instrucci com una acci per aconseguir una determinada cosa. Perqu lordinador faci una determinada tasca, cal dir-li la manera de fer-ho i per aix utilitzem les instruccions.
Sistemes operatius
72
Lordinador utilitza el seu propi llenguatge, anomenat llenguatge mquina. El llenguatge mquina est basat en el sistema binari, en qu els dos estats sn representats pel fet de tenir tensi elctrica o no. Per tal de donar ordres a lordinador cal fer servir el seu propi llenguatge. Aquest llenguatge s, per a nosaltres, molt difcil de manipular, per aix shan desenvolupat altres llenguatges ms fcils que fan servir paraules ms comprensibles, fcils de recordar, etc., anomenats llenguatges de programaci. El llenguatge de programaci s un conjunt de normes fcils dutilitzar per les persones per mitja de les quals podem donar ordres a lordinador. Lordinador no entn els llenguatges de programaci; per tant, necessitarem altres eines que facin la traducci entre nosaltres i la mquina. Aquests programes sanomenen traductors. Entre els traductors podem trobar: ! Els compiladors, els intrprets, els assembladors.
3.6.1. Classificaci de les instruccions

El primer que farem ser establir un criteri de classificaci de les instruccions. En tota instrucci podem identificar dues parts: Codi doperaci (CO). Indica el tipus doperaci que cal fer. Operands. Cont les dades relatives per fer loperaci. En un llenguatge no totes les ordres sn del mateix tipus. Aleshores, la classificaci que establirem tindr en compte una srie daspectes: En funci de la tasca que facin poden ser: Instruccions de declaraci. Instruccions de ruptura de seqncia. Instruccions repetitives. Instruccions de transferncia de dades. Instruccions de clcul. Instruccions dentrada/sortida. Instruccions de gesti de fitxers i bases de dades. Etc. En funci del format i del nombre doperands que tinguin: Instruccions de tres operands. Consten en primer lloc del codi doperaci i tres operands, dels quals els dos primers indiquen les adreces de
Sistemes operatius
73
memria en qu hi ha la informaci que sha de tractar i el tercer indica ladrea de memria on cal posar el resultat de loperaci. En la figura 24, podeu observar un esquema duna instrucci de tres operands.
Figura 24. Esquema duna instrucci de tres operands
Instruccions de dos operands. T el codi doperaci i dos operands, dels quals un a ms actua de receptor del resultat de loperaci. Instruccions dun operand. El funcionament que tenen s el segent: inicialment lacumulador cont el primer valor de loperaci, i el segon est situat en la mateixa instrucci. Desprs de la manipulaci pel circuit operacional el resultat queda en lacumulador. Instruccions sense operands. Sutilitzen en ordinadors que funcionen amb la filosofia de pila. Una pila s un conjunt de dades emmagatzemades en memria en ordre consecutiu, on hi ha un registre especial anomenat punter de la pila que ens indica ladrea de lltima dada introduda en la pila.
Quan es treu una dada de la pila, el punter de la pila disminueix apuntant a la dada que est una posici per sota en la pila.
3.6.2. Mtodes dadreament de la memria

Per mtodes dadreament de la memria duna instrucci entenem les tcniques que sutilitzen per saber ladrea de la memria a gestionar.
Els principals mtodes dadreament sn els segents: Adreament immediat. La mateixa instrucci cont les dades que es necessiten; per tant, no cal accedir a la memria. Adreament directe. La instrucci cont ladrea on shan danar a buscar les dades.
Sistemes operatius
74
Adreament indirecte. Ladrea continguda en la instrucci indica el lloc on sha danar a buscar ladrea on hi ha la informaci. Adreament relatiu. Ladrea de memria sobt sumant ladrea continguda en la mateixa instrucci amb una magnitud fixa que hi ha en un registre especial.
3.7. Cicle dexecuci duna instrucci

Cal que les dades i instruccions que ha de manipular lordinador siguin a la memria central o principal. Aleshores, la unitat central de processament les agafar una per una i anir executant les tasques indicades per la instrucci.
El cicle dexecuci duna instrucci s el conjunt daccions que shan de fer per executar una instrucci.
El cicle dexecuci duna instrucci est format per dues fases: 1) Fase de recerca. Correspon a la fase en qu es transfereix la instrucci des de la memria fins a la unitat de control. En la figura 25, podeu observar un esquema de la fase de recerca duna instrucci.
Figura 25. Esquema de la fase de recerca duna instrucci
Sistemes operatius
75
2) Fase dexecuci. s la fase en qu es fan totes les accions que sindiquen en la instrucci. Cal recordar que el rellotge marca quan ha de comenar i acabar lexecuci duna instrucci i s el seqenciador qui va marcant els moments en qu shan de fer les diferents fases de la instrucci.
Exemple dexecuci duna instrucci
Per tal dentendre millor el cicle duna instrucci, analitzarem un exemple dexecuci duna instrucci de tipus matemtic de tres operands (restar dos nombres). Suposarem que els operands sn adreces de memria (adreces: 600, 700, 40) els continguts de les quals sn dades (14, 5), i en ladrea 40 hi haur el resultat daquesta operaci. RESTAR 600 700 40
A continuaci, detallem el desenvolupament de cadascuna.

1) Fase de recerca
En aquesta fase, cal traslladar la instrucci que sha dexecutar des de la memria principal fins a la unitat de control. Suposem que tenim un programa a la memria principal executant-se. En un determinat moment sacabar dexecutar una instrucci i comenar la propera. Per aix, la unitat de control, i en especial el rellotge, dna lordre perqu comenci lexecuci de la segent instrucci. Aleshores, se seguiran els passos segents:
a) El seqenciador ordena que el contingut del PC (comptador de programes, que indica ladrea de memria de la instrucci que sha dexecutar) senvi al registre dadreces de memria. b) El selector a partir de la informaci que hi ha en el registre dadreces de memria se situa en la posici indicada pel registre dadreces i fa una operaci de lectura daquesta adrea i en transfereix el contingut al registre dinformaci de memria. c) El contingut del registre dinformaci de memria s transferit al registre dinstrucci. d) El descodificador interpreta, a partir del codi doperaci de la instrucci, el tipus dinstrucci que cal executar i comprova que es tracta duna operaci de clcul matemtic (una resta). e) El registre (comptador de programes) sautoincrementa utilitzant la unitat aritmtica i lgica amb un valor d1, de tal manera que queda apuntant a la segent instrucci situada consecutivament en la memria. Si la instrucci fos dun altre tipus, en el CP shi posar ladrea corresponent. 2) Fase dexecuci a) Es transfereix el primer operand (600), des del registre dinstrucci fins al registre dadreces de memria. b) El selector se situa en la posici de memria que indica el contingut del registre dadrea de memria i agafa el contingut (14) daquesta adrea i el posa en el registre dinformaci de memria. c) Sagafa el contingut del registre dinformaci de memria i es passa a un registre dentrada de la unitat aritmtica i lgica. d) Es repeteixen els passos a) i b) per al segon operand (700) del registre dinstrucci i finalment el contingut 5 corresponent a ladrea 700 se situa en un segon registre dentrada de la unitat aritmtica i lgica. e) El seqenciador dna lordre a la unitat aritmtica i lgica perqu comenci loperaci de clcul. El resultat daquesta operaci se situa en lacumulador. f) El contingut de lacumulador s enviat al registre dinformaci de memria. g) El tercer operand del registre dinstrucci senvia al registre dadreces de memria. h) El selector se situa en ladrea de memria que indica el contingut de ladrea de memria i agafa el contingut del registre dinformaci de memria i ho posa a la memria.
Sistemes operatius
76
En la figura 26, podeu observar un esquema de la fase dexecuci duna instrucci. Figura 26. Esquema de la fase dexecuci duna instrucci
3.8. Suports i unitats dentrada i sortida

Perqu la unitat central de processament faci la seva feina cal que la informaci que ha de manipular estigui situada en elements fsics als quals pugui accedir de manera rpida i eficient. Aquests sanomenen suports de la informaci.
El suport de la informaci s lelement fsic que permet emmagatzemar la informaci i les dades de tal manera que lordinador hi pugui accedir.
Objectius de tot suport de la informaci
Tot suport de la informaci ha de: Emmagatzemar la informaci que ser manipulada i tenir la capacitat per guardar-la durant perodes de temps ms o menys llargs. Ser un mitj de comunicaci entre els usuaris i lordinador, de manera que les dades dentrada siguin intelligibles per a lordinador i les dades de sortida ho siguin per a les persones.
Sistemes operatius
77
Els suports es poden classificar de diverses maneres, per les ms utilitzades sn les que tenen en compte els criteris segents: 1) Per la utilitzaci que sen faci Reutilitzable. Podem fer servir el suport ms duna vegada per guardar informaci (per exemple, els disquets, el disc dur, la cinta magntica, etc.). No reutilitzable. Noms el podem utilitzar una vegada per guardar la informaci (per exemple, el paper, la fitxa perforada, etc.). 2) Per la forma daccs a la informaci Seqencials. Per poder accedir a una determinada informaci del suport, cal passar per tota la informaci anterior (per exemple, les cintes magntiques, etc.). Directes Permeten accedir a la informaci de manera directa o immediata (per exemple, els disquets, etc.). 3) Per les caracterstiques fsiques del suport Perforats. Sn els que codifiquen i mantenen la informaci per mitj de perforacions en el suport (per exemple, les fitxes perforades de 80 columnes i les de 96 columnes, les cintes perforades, etc.). Magntics. Mantenen la informaci codificada per mitj de dispositius magntics (per exemple, els disquets, etc.). ptics. Els continguts daquests suports sn manipulats mitjanant laplicaci de tcniques especials com la reflexi de la llum (per exemple, el CD-ROM, el DVD, etc.). Altres tipus. Formen part daquest grup tots els suports que no podem situar en cap dels grups anteriors i que es limiten a presentar els resultats dun procs (per exemple, el monitor, etc.). 4) Per la seva situaci Locals. El suport est situat en el mateix lloc on es manipular. Remots. El suport est situat en un lloc diferent del qual es produir el tractament de la seva informaci. Lordinador, per poder manipular els continguts dels diferents suports informtics, necessita els dispositius perifrics, tamb coneguts com a perifrics dentrada i/o sortida o unitats dentrada/sortida.
Cinta perforada
Sistemes operatius
78
3.8.1. Perifrics
Tot ordinador, per potent que sigui, necessita comunicar-se amb lsser hum, que s qui el programa, li introdueix dades i gaudeix dels resultats del treball de la mquina.
Un dispositiu perifric s una unitat capa de manipular el suport de dades i que permet comunicar a lusuari i a lordinador.
Els perifrics sn dispositius que es fan servir per comunicar-se amb lordinador. Han destar connectats a lordinador, ja que tots sols no tenen capacitat per efectuar les funcions per a les quals han estat dissenyats. Hi ha altres dispositius que tamb sutilitzen en els entorns informtics per a tasques complementries que no necessiten estar connectats a lordinador per fer la seva feina i tenen la capacitat de treballar independentment. Sn els dispositius auxiliars. Per exemple, les mquines perforadores de fitxes, les talladores de paper continu, etc. Com tamb hem fet per als suports dinformaci, establirem una classificaci dels perifrics tenint en compte tot un seguit de criteris: Segons la funci que tinguin: Perifrics dentrada. La seva funci s lentrada de dades des de lexterior fins a la memria principal de lordinador (per exemple, el teclat, el ratol, lescner, etc.). Perifrics de sortida. La tasca daquests dispositius s la de treure les dades de la memria principal a lexterior (per exemple, el monitor, les impressores, el plter, etc.). Perifrics dentrada/sortida. Sn els dispositius que tenen la capacitat de poder fer les dues funcions anteriors, en una mateixa mquina (per exemple, les unitats de discos magntics, les unitats de cintes magntiques, etc.). Per la situaci que tenen respecte a la CPU: Locals. Estan situats molt a prop de la CPU. Remots. Situaci allunyada de la CPU; per tant, per poder gestionarlos cal sistemes complementaris (per exemple, els routers, els mdems, etc.). Els perifrics no sn fcils ni cmodes dutilitzar per als processos. Daltra banda, aquests no necessiten conixer les caracterstiques dels perifrics, noms els intercanvis de dades. Per tant, aquests detalls han destar ama-
Dispositius auxiliars
Els dispositius auxiliars no necessiten estar connectats a lordinador per fer la seva feina. Tenen la capacitat de poder treballar de manera independent.
Sistemes operatius
79
gats i aix les operacions dentrada/sortida seran independents del tipus i model del dispositiu. Generalment els perifrics es troben fora de lordinador, encara que alguns (per exemple, la targeta de so, etc.) sn dintre de lordinador. La transferncia dinformaci entre el processador i els perifrics es fa a travs del cam: processador, controlador, bus extern, interfcie i perifric. En la figura 27 teniu un esquema de loperaci dentrada/sortida.
Figura 27. Esquema de loperaci dentrada/sortida
3.8.2. Interfcie processador-perifric

La comunicaci que sestableix entre el processador i els perifrics es pot produir per alguns dels camins segents: Registres. Els dispositius es poden connectar al processador per mitj dels registres dels dispositius als quals es pot accedir directament en una zona determinada de memria o indirectament per ordre del maquinari que retorna lestat del dispositiu. Controladors. Els dispositius complexos (discos, etc.) no es connecten directament al processador, sin que ho fan per mitj dun controlador que cont lestat del dispositiu, controla el dispositiu i comprova les dades transferides. El controlador accepta les ordres del processador i shi comunica per mitj de registres com si fos un dispositiu. El controlador, tamb anomenat unitat de control, pot gestionar diversos dispositius del mateix tipus. Canals. Normalment els controladors estan connectats al processador mitjanant un canal o processador dentrada/sortida (IOP, input/output processor). La finalitat dun canal s aconseguir que els dispositius siguin tractats com a transparents. Els canals sn manipulats per ordres i quan sen finalitza lexecuci el control torna al processador. Per tenir una visi tan mplia com sigui possible dels dispositius dentrada/sortida, cal que fem referncia al driver.
Sistemes operatius
80
El driver s el programari format per un conjunt de programes i taules que formen part del nucli del sistema operatiu i que executen i controlen totes les operacions dentrada/sortida sobre qualsevol perifric connectat a lordinador.
El driver cont la informaci que caracteritza cada perifric connectat a lordinador i uns programes que controlen la seva prpia gesti i la de les informacions que circulen en qualsevol sentit. Estan situades permanentment en la memria principal. En la figura 28 podem apreciar lesquema que correspon al driver.
Figura 28. Esquema del driver
3.8.3. Dispositius dentrada
Els dispositius dentrada sn totes les mquines que ens permeten entrar informaci des de lexterior fins a la memria central.
Avui dia hi ha molts dispositius dentrada: els teclats, els ratolins, els escners, etc. En la taula 9, teniu les caracterstiques dalguns perifrics dentrada.
Taula 9. Perifrics dentrada
Perifric Teclat Caracterstiques
Cinc rees: teclat alfanumric, teclat numric, tecles de funci, tecles del cursor i tecles especials. Els seus moviments es reflecteixen en la pantalla (cursor). Simplifica la selecci de funcions.
Joystick i similars. Principalment per a jocs (3D). De diversos tipus.
Ratol Palanques de jocs
Sistemes operatius
81
Perifric
Caracterstiques
Escner
Digitalitza imatges i textos (mitjanant el reconeixement ptic de carcters). De diversos tipus: de taula de corr i de m. Sn targetes que detecten senyals analgics i els converteixen en digitals. Junt amb la targeta de so sacostuma a incloure un micrfon. Utilitzades per a dibuix i arts grfiques. Es tracta duna taula on es realitza el dibuix amb un llapis ptic. El llapis pot utilitzar-se independentment com una pantalla tctil. Digitalitzen imatges esttiques. Realitzen a la vegada els processos de fotografia i escaneig. Sutilitzen des de lauge dInternet. Poden utilitzar-se simultniament amb micrfon i auriculars. Detecten lamplada i la separaci de les bandes. Quan llegeix el senyal accedeix a la base de dades on est la informaci del producte. Dispositius per a nens, persones amb discapacitats, de reconeixement de la veu, etc.
Digitalitzaci dimatges i so
Taules digitalitzadores i llapis ptic
Cmeres fotogrfiques digitals Minicmeres de vdeo (webcam)
Lectors de codi de barres
Altres
3.8.4. Dispositius de sortida
Formen part del grup de dispositius de sortida, tots els perifrics que tenen com a funci principal poder visualitzar la informaci que hi ha emmagatzemada a la memria principal.
En podem destacar els segents: els plters, les impressores, els monitors, etc. En la taula 10 teniu les caracterstiques dalguns perifrics de sortida.
Taula 10. Perifrics de sortida
Perifric Caracterstiques
Monitor
A ms de ser un dispositiu de sortida permet comprovar les entrades de dades. Les imatges es formen a partir de petits punts de llum (pxels). Com ms quantitat daquests punts disposa el monitor, major qualitat dimatge obtenim. Plasma en paper la informaci procedent de lordinador. Tipus: de matriu, les trmiques, dinjecci de tinta i les lser. Imprimeixen grfics de gran qualitat. Funcionen amb retoladors que es desplacen sobre el paper. Proporcionen la sortida dudio. Nhi ha de diversos tipus i potncies. Donen els resultats dun programa generant sons similars als de la parla humana.
Impressora
Plter
Altaveu
Sintetitzador de veu
Sistemes operatius
82
3.8.5. Dispositius dentrada/sortida
Els dispositius dentrada/sortida tenen com a caracterstica principal el fet que el mateix dispositiu pot actuar com a dispositiu dentrada en un determinat moment i en un altre com un dispositiu de sortida.
En podem destacar els segents: les unitats de cintes magntiques, les unitats de discos magntics, etc. En la taula 11 teniu les caracterstiques dalguns perifrics dentrada/sortida.
Taula 11. Perifrics dentrada/sortida
Perifric Caracterstiques
Pantalles tctils
Sn pantalles que serveixen per detectar pulsacions per canvi de temperatura. Sutilitzen en centres ds pblic.
Cintes magntiques
Sn reutilitzables per no direccionables, aix implica que el seu accs s lent. Flexibles Reutilitzable, direccionable i portable. Disc de plstic recobert duna superfcie magntica. Dividit en sectors. Poca capacitat. Diversos tipus: 3,5 polzades (720 KB a 1,44 MB i 2,88 MB) o 5,25 polzades (de 350 KB a 1,2 MB). Reutilitzable i direccionable. Normalment va a dins duna carcassa. Format per diverses capes de discos. Des de 20 MB fins a GB. Discos de cartutxos, Winchester, etc., com els ZIP i els JAZ. Direccionables i portables. La lectura es realitza per mitjans ptics. Alta capacitat demmagatzematge, barats i segurs. Sn els ms utilitzats actualment. Diversos tipus: CD-R, CD-RW, etc. Semblants als CD per amb ms capacitats (de lordre de GB).
Discos magntics
Durs Altres CD-ROM

Discos ptics
DVD

Asidai 225x c01 Ud1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Asidai 225x c01 Ud1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

Identificar els principals suports informtics. Classificar els suports informtics.

La informtica i els dispositius informtics

1. La informtica bsica i els ordinadors

1.1.1. Definici dinformaci

1.1.2. Elements de la informaci

Les dades sn fets objectes que no han estan manipulats.

Un carcter s cada un dels smbols que forma part de la informaci.

La informtica i els dispositius informtics

1.1.3. Tractament de la informaci

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

1.2. Els ordinadors

Lexplotaci duna aplicaci informtica equival a la utilitzaci duna aplicaci informtica.

La informtica i els dispositius informtics

Part fsica dun sistema informtic

Part lgica dun sistema informtic

Part humana dun sistema informtic

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

1.2.2. Una mquina automtica: lordinador

El processament de dades equival a la manipulaci de dades.

La informtica i els dispositius informtics

Lligat al concepte de programa tenim el daplicaci informtica.

La informtica i els dispositius informtics

Els dispositius dentrada, de sortida i dentrada/sortida tamb es coneixen com a perifrics.

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

1.2.3. Evoluci dels ordinadors

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

Ada Augusta Byron King

El bit (binary digit) s la unitat de mesura de la quantitat dinformaci.

La informtica i els dispositius informtics

1.2.4. Generacions dordinadors

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

DEC: digital equipment corporation.

La informtica i els dispositius informtics

PC (personal computer): ordinador personal.

La informtica i els dispositius informtics

1.2.5. Classificaci dels ordinadors

La informtica i els dispositius informtics

La informtica i els dispositius informtics

2.1. El sistema binari

La informtica i els dispositius informtics

2.2. Mesura de la informaci

Els quartets sn un sistema per representar la informaci en grups de quatre bits.

Nombre un(o) mil 100

La informtica i els dispositius informtics

Nom mega giga tera peta exa zetta yota

Potncies binries i valors decimals

Diferncia 5% 7% 10% 13% 15% 18% 21%

167,5 1610 1612,5 1615 16

240 = 1.099.511.627.776 250 = 1.125.899.906.842.624 260 2

1012 = 1.000.000.000.000 1015 = 1.000.000.000.000.000 1018 10

1024 = 1.000.000.000.000.000.0 00.000.000