Sistemes operatius monousuari

Sistemes operatius

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

ndex

Introducci ............................................................................................... Objectius ................................................................................................... 1. Gesti de directoris i fitxers .............................................................. 1.1. Introducci als sistemes operatius monousuari ...................... 1.1.1. Evoluci histrica dels sistemes operatius monousuari ...................................................... 1.1.2. Caracterstiques del DOS ................................................. 1.1.3. Evoluci i versions del DOS ............................................. 1.1.4. Funcionament del DOS .................................................... 1.1.5. Procs darrencada del DOS ............................................ 1.1.6. Capes del sistema operatiu DOS ..................................... 1.2. Ordres del DOS ............................................................................ 1.2.1. Format de les ordres del DOS ......................................... 1.2.2. Tipus dordres del DOS ..................................................... 1.2.3. Lajuda de lMS-DOS ......................................................... 1.2.4. Comodins del DOS ............................................................ 1.2.5. Altres ordres del DOS ....................................................... 1.3. Gesti dels directoris .................................................................. 1.3.1. Unitats ............................................................................... 1.3.2. Directoris i subdirectoris ................................................. 1.3.3. Desplaament en lestructura en arbre ......................... 1.3.4. Sistema de fitxers ............................................................. 1.3.5. Manipulaci dels directoris ............................................. 1.4. Gesti dels fitxers ....................................................................... 2. Gesti de dispositius. Canvis dadrea, canonades i filtres ................................................................................................. 2.1. Editors i processadors de textos ................................................ 2.2. Ordres especials del DOS ........................................................... 2.3. Dispositius del DOS ..................................................................... 2.4. Canvis dadrea del DOS ............................................................ 2.5. Canonades i filtres ...................................................................... 3. Fitxers batch o per lots .................................................................... 3.1. Ordres especfiques dels fitxers batch ...................................... 3.2. Pas de parmetres als fitxers batch .......................................... 3.3. Variables del sistema ..................................................................

5 7 9 9 10 12 13 17 17 19 20 22 23 24 24 25 25 26 26 27 28 31 31

33 33 34 35 36 37 39 39 39 40

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

Introducci

Els sistemes operatius sn la base per al funcionament correcte en tot equipament informtic. Aquesta unitat pretn donar els coneixements i les bases del funcionament d'un sistema operatiu monousuari. Aquests sistemes operatius han estat l'origen de molts sistemes operatius que hem utilitzat o actualment estem utilitzant com per exemple la famlia Windows 9x. Encara que avui dia cada dia s'utilitzen menys, creiem que s bsic conixer-los per entendre el funcionament d'alguns dels sistemes operatius actuals. En el nucli dactivitat Gesti de directoris i fitxers, comencem recordant les principals caracterstiques dels sistemes operatius monousuari i monotasca i com el sistema operatiu DOS sidentifica amb les caracterstiques daquests sistemes operatius. Farem el seguiment de tot el procs darrencada, els fitxers implicats i definirem les diferents capes que formen aquest sistema. Ms endavant comentarem el format de les ordres del sistema DOS, el sistema de fitxers utilitzat i la manera de gestionar els directoris i els arxius. Cal indicar que la interfcie de comunicaci entre lusuari i el sistema operatiu ser de tipus textual. En el nucli dactivitat Gesti de dispositius. Canvis dadrea, canonades i filtres, es fa un estudi dels editors i processadors de textos indicant les seves caracterstiques principals i les seves diferncies. Ms endavant, estudiarem la manera didentificar i utilitzar els principals dispositius estndards dentrada i de sortida en els sistemes operatius monousuari. Treballarem tamb els conceptes de canvis dadrea, les canonades, els filtres i la seva aplicaci en aquests sistemes operatius tant de manera individual com de manera integrada. El nucli dactivitat Fitxers batch o per lots estudia un tipus de fitxers especials que podem gestionar a travs del sistema operatiu monousuari. Els fitxers batch permeten dissenyar petits programes a nivell del sistema operatiu monousuari. Tamb treballarem el funcionament del pas de parmetres en els fitxers batch. La tecnologia del pas de parmetres en els fitxers batch permet ampliar lmbit daplicaci permetent als administradors del sistema operatiu dissenyar eines dadministraci de diferents nivells daplicaci en el sistema informtic. Finalment comentarem la importncia de les variables del sistema i de les variables dusuari i la seva aplicaci en els fitxers batch.

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

Per treballar els continguts daquesta unitat didctica s convenient haver assolit una srie de continguts bsics relacionats amb aspectes tal com: Les unitats funcionals dels ordinadors: les seves caracterstiques, el funcionament, etc. Els sistemes operatius: les caracterstiques, les funcions, lestructura, els tipus, la importncia, el funcionament, etc. Dins del crdit, aquesta unitat didctica s la base per poder entendre el funcionament dels sistemes operatius monousuari i monotasca. Es tracta duna unitat didctica eminentment prctica amb un contingut teric de suport, per bsica per entendre el funcionament dels sistemes operatius monousuari. Sha seleccionat com a eina destudi el sistema operatiu DOS, ja que considerem que s el millor representant daquests tipus de sistemes operatius. s convenient anar fent les activitats i els exercicis dautoavaluaci, i llegir els annexos.

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

Objectius

En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent: 1. Descriure les principals caracterstiques dun sistema operatiu monousuari i monotasca. 2. Identificar els avantatges i inconvenients dels sistemes operatius monousuari. 3. 4. 5. Interpretar levoluci dels principals sistemes monousuari. Interpretar el procs darrencada del sistema operatiu monousuari. Explicar els elements implicats en el procs darrencada del sistema operatiu DOS. 6. 7. 8. Descriure la diferncia entre ordres internes i externes. Utilitzar els comodins en el sistema operatiu monousuari. Descriure el sistema de fitxers utilitzat en el sistema operatiu monousuari. 9. Aplicar el sistema de gesti de directoris i arxius en el sistema operatiu monousuari. 10. 11. 12. 13. Aplicar el funcionament dels editors de textos. Executar les principals ordres de configuraci dalguns dispositius. Interpretar la importncia de les pgines de codi. Compendre la importncia de les tcniques dels canvis dadrea, les canonades i els filtres. 14. 15. 16. 17. Interpretar les ordres especfiques dels fitxers batch o per lots. Dissenyar fitxers batch de diferents nivells de dificultat. Aplicar el pas de parmetres en el disseny de fitxers batch. Confeccionar fitxers batch en qu sutilitzin diferents tipus de variables.

Sistemes operatius

Sistemes operatius monousuari

1. Gesti de directoris i fitxers

En aquest apartat, estudiareu diversos aspectes relacionats amb la gesti dels directoris i dels fitxers en els sistemes operatius monousuari i monotasca. Veurem la seva evoluci, les seves principals caracterstiques, el seu funcionament, els tipus dordres que podem aplicar i la manera daplicar els sistemes operatius monousuari en el manteniment dels directoris i fitxers.

1.1. Introducci als sistemes operatius monousuari

Podem imaginar un sistema operatiu com els programes, que fan utilitzable el maquinari. El maquinari proporciona la capacitat bruta doperaci; els sistemes operatius posen aquesta capacitat doperaci a labast dels usuaris i administren de manera segura el maquinari per aconseguir un bon rendiment. Els sistemes operatius sn abans de tot administradors de recursos; el principal recurs que administren s el maquinari de lordinador (els processadors, els mitjans demmagatzematge, els dispositius dE/S, les dades, etc.).

Podem definir un sistema operatiu com un conjunt de programes que actuen com a intermediari entre lusuari i el maquinari de lordinador i el seu propsit s proporcionar lentorn en el qual lusuari pot executar programes. Aleshores, lobjectiu principal dun sistema operatiu s aconseguir que el sistema de computaci sutilitzi de manera cmoda, i lobjectiu secundari s que el maquinari de lordinador sutilitzi de manera eficient.

Podem classificar els sistemes operatius de maneres diverses: 1) Segons la utilitzaci de recursos. Aquesta classificaci fa referncia al nombre de programes que es vol executar simultniament: Sistemes monoprogramats. Noms admeten un programa en el sistema i no permeten fer s de les tcniques de multiprogramaci. El programa s carregat en memria i s all fins que acaba de ser executat. Durant aquest perode de temps no es pot executar cap altre programa. Sistemes multiprogramats o multitasca. Utilitzen tcniques de multiprogramaci i poden admetre un o ms programes dun o diversos usua-

Sistemes operatius

10

Sistemes operatius monousuari

ris simultniament. Aquests sistemes els podem classificar de la manera segent: Multitasca apropiativa. Consisteix en el fet que el sistema operatiu pot treure el control que t un programa sobre el processador. Multitasca cooperativa. El programa controla el processador i s el responsable que altres programes tamb es puguin executar. 2) Segons el nombre dusuaris. Classifiquem els sistemes en funci del nombre dusuaris que poden accedir a un ordinador: Sistemes monousuari. Noms permeten en un determinat moment la connexi dun nic usuari a la vegada en el sistema. Utilitzen tcniques de monoprogramaci executant un nic programa o poden ser sistemes multiprogramats que faciliten a lusuari lexecuci duns quants programes a la vegada. Sistemes multiusuari. Utilitzen tcniques de multiprogramaci i ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada al sistema, i es pot utilitzar tamb temps real i temps compartit. !

1.1.1. Evoluci histrica dels sistemes operatius monousuari

El CP/M (control program/monitor) era un sistema operatiu desenvolupat per Gary Kildall pel microprocessador 8080/85 dIntel i el Z80 de Zilog. Es tractava del sistema operatiu ms popular dels ordinadors en els anys 1970. Encara que va ser modificat per crrer en un IBM PC, el fet que IBM escolls lMS-DOS, en fracassar les negociacions amb la desenvolupadora del software, va fer que ls de CP/M disminus fins a fer-lo desaparixer. Lany 1976 va comenar a comercialitzar-se a travs duna empresa que avui dia es coneix amb el nom de Digital Research Corporation. El sistema operatiu es distribua originalment en disquets de vuit polzades. Des daleshores CP/M es va anant adaptant amb bastant xit a levoluci del maquinari. Aquesta evoluci no era tan rpida com ho s avui dia, de seguida es va convertir en el sistema operatiu utilitzat en milers dordinadors. Els primers programes ds personal, el processador de text Wordstar i la base de dades dBASE, van ser originalment escrits per a CP/M. ! Amb larribada dels primers microprocessadors de 16 bits, el CP/M va haver dadaptar-se i abandonar la compatibilitat amb els anteriors microprocessadors de 8 bits. Per aquest motiu, el CP/M per a 16 bits es va denominar famlia CP/M-86, i el CP/M per a 8 bits, famlia CP/M-80. En els anys 1980, els microordinadors van caure en popularitat a favor dels ordinadors personals de 16 bits. CP/M va estar a punt de convertir-se
Una polzada equival a 2,52 cm. MS-DOS: microsoft disk operating system.

Wordstar i dBASE El Wordstart i el dBase van ser un processador de textos i un gestor de bases de dades respectivament que van tenir molt xit en el seu moment.

Sistemes operatius

11

Sistemes operatius monousuari

en el sistema operatiu daquestes mquines. Per per raons no declarades, IBM es va decantar finalment pel sistema operatiu MS-DOS. Aquest es basava parcialment en el mateix CP/M. En molt poc temps, lMS-DOS es va imposar entre els usuaris en detriment de CP/M. Lltima versi de CP/M-86 va aconseguir importants millores en termes de rendiment i facilitat ds. Atesa la seva similitud amb lMS-DOS va canviar el seu nom per DOS-PLUS. Posteriorment va portar Digital Research a la creaci de DR-DOS, un clnic de lMS-DOS. Durant la dcada dels 90 la versi DRDOS va ser comprada per lempresa Novell, que la va comercialitzar com la versi Novell DOS 7.0. Posteriorment, lempresa Caldera va comprar DR-DOS i va comercialitzar una versi anomenada OpenDOS. Lany 2002, la divisi de lempresa Caldera per a DR-DOS, va decidir centrar-se en Linux i va vendre el DR-DOS a lempresa DeviceLogis, que lany 2004 va produir el DR-DOS 8.0. !
Ordinador clnic Un clnic s un tipus d'ordinador en qu el fabricant no coincideix en cap dels grans fabricants d'ordinadors tradicionals com poden ser IBM, HP, etc. DR-DOS: digital research- disk operating system. DOS: disk operating system.

DOS s una famlia de sistemes operatius per a PC. El nom sn les sigles de disk operating system (sistema operatiu de disc). Va ser creat originalment pels ordinadors de la famlia IBM PC, utilitzaven els microprocessadors Intel 8086/8088 de 16 bits, i va ser el primer sistema operatiu popular en aquesta plataforma.

El sistema operatiu IBM PC-DOS s un dels sistemes operatius que va dominar el marcat dels PC entre 1985 i 1995. T les mateixes arrels que el ms conegut, lMS-DOS. Microsoft i IBM van acordar el 1981 que Microsoft crearia el sistema operatiu base per als IBM PC i que els canvis que cada empresa fes serien compartits per millorar-lo. Per tant, existien dues versions daquest sistema: lMS-DOS (la versi de Microsoft) i el PC-DOS (dIBM). El PC-DOS noms es venia amb els ordinadors personals dIBM, mentre que Microsoft va decidir vendre a la resta de fabricants de compatibles. Durant molts anys el PC-DOS i lMS-DOS van ser idntics. A principis dels anys 90 les relacions entre IBM i Microsoft van empitjorar, i com a conseqncia els dos sistemes van comenar a diferenciar-se. A ms, IBM va decidir vendre PC-DOS als fabricants de compatibles, amb la qual cosa va fer la competncia a lMS-DOS. A mitjan 90, Microsoft va deixar de millorar lMS-DOS per centrar-se en Windows 95, mentre que IBM continuava millorant el sistema. Aix va provocar que PC-DOS, en un determinat moment, fos molt ms avanat que lMS-DOS. De totes formes, aix va tenir poques conseqncies a causa de lxit del Windows 95, que va fer que el nombre de mquines basades en DOS caigus rpidament durant els anys segents. PC-DOS va estar venent-se per a IBM, i la seva ltima versi va ser PC-DOS 2000.

PC-DOS: personal computer-disk operating system.

Sistemes operatius

12

Sistemes operatius monousuari

Hi ha diverses versions de DOS. La ms coneguda s lMS-DOS, de Microsoft. Altres sistemes sn el PC-DOS, DR-DOS i, ms recentment, el FreeDOS. Amb laparici dels sistemes grfics, del tipus Windows, el DOS ha anat quedant relegat a un segon pla.

!!
Podeu trobar informaci referent a la installaci i configuraci del sitema Windows XP Professional en la secci Annexos del web del crdit.

1.1.2. Caracterstiques del DOS

El DOS s un sistema operatiu que no t interfcie grfica i no utilitza ratol. s incapa de detectar el maquinari (no existia el Plug-and-Play); per tant, cal configurar-lo manualment. El DOS no s ni multiusuari ni multitasca. No podia treballar amb discos durs molt grans. Originalment tenia limitacions del programari, no podia manipular ms de 64 KB de memria RAM. A poc a poc, amb les millores en larquitectura dels PC, es va poder arribar a manipular 640 KB (lanomenada memria convencional), i desprs fins a 1 MB (es va afegir a la memria convencional la memria superior o UMB). Ms tard, van aparixer mecanismes de memria estesa (XMS) i la memria expandida (EMS), que permetien manipular diverses MB.
XMS: extended memory specification. Plug-and-Play Les paraules Plug-and-Play (connectar i executar) identifiquen un tipus de maquinari en qu el sistema operatiu d'un ordinador s capa d'identificar-lo automtica-ment. UMB: upper memory block.

EMS: expanded memory specification.

Des del punt de vista dels programadors, el sistema operatiu DOS permetia un control total de lordinador. La necessitat de mantenir la compatibilitat amb programes antics, va fer que cada vegada fos ms difcil programar per a DOS, pel fet que la memria estava segmentada, s a dir la memria apuntada tenia com a grandria mxima un segment de 64 KB. ! El DOS s un sistema operatiu monousuari, en qu les inicials procedeixen de lexpressi disk operating system. Aix vol dir que s un sistema operatiu dissenyat especficament per a la gesti de les dades dels discos magntics; aix les primeres ordres daquest sistema estaven destinades a organitzar lemmagatzematge de les dades en el disc. Com tot sistema operatiu, el DOS t la funci de portar la gesti dels perifrics i de les ordres internes de lordinador i generar els corresponents missatges derror quan les operacions no shan fet correctament. En el DOS podem destacar: Es tracta dun sistema operatiu que permet utilitzar el PC, com a nic lloc de treball; per aix, es diu que s un sistema monousuari, sense haver-hi la possibilitat que diversos usuaris des de diferents llocs puguin treballar simultniament sobre el mateix sistema operatiu.
PC: personal computer.

Sistemes operatius

13

Sistemes operatius monousuari

s tamb un sistema monotasca, ja que no pot fer coincidir diferents feines, s a dir, noms pot realitzar un treball a la vegada, i per tant, per poder executar una nova feina, cal esperar la conclusi de la tasca anterior. Sencarrega de la gesti de totes les operacions del sistema amb els perifrics i de la coordinaci de les diferents tasques a executar. s un element denlla, entre lusuari i el maquinari que forma lordinador. Necessitarem requeriments de maquinari especfics per al seu funcionament correcte. Aquesta caracterstica dependr de la versi del sistema que fem anar.

1.1.3. Evoluci i versions del DOS

Les lletres MS que t labreviatura MS-DOS sn les inicials de lempresa Microsoft, ara molt famosa per la gran quantitat de programari que comercialitza tant de tipus bsic com daplicaci. Aquesta empresa va ser seleccionada per a IBM, per desenvolupar un sistema operatiu per als seus ordinadors, que cap a lany 1981 van sortir al mercat amb el nom de PC. El sistema operatiu va ser comercialitzat per IBM amb el nom de PC-DOS.
Els compatibles sn ordinadors que funcionen prcticament igual que els PC originals d'IBM per sn fabricats per altres companyies.

DOS s un terme genric que sutilitza per denominar el grup de programes que formen la interfcie entre lusuari i el maquinari de lordinador. Sanomena sistema operatiu, perqu s la base sobre la qual opera o funciona lordinador i, a ms, les aplicacions informtiques.

Grcies al DOS, podem fer, entre altres feines: Gestionar els discos. Actuar dintermediari entre el maquinari i lusuari. Servir de punt denlla entre les aplicacions comercials (programes) i el maquinari de lordinador. Lxit daquest sistema va ser tal que rpidament es va estandarditzar i imposar-se com a sistema fonamental. No obstant aix, de manera parallela, van sorgir altres sistemes operatius de disc que realitzaven les mateixes funcions, per amb algunes caracterstiques prpies, aix: ! El PC-DOS va ser el primer sistema operatiu original, dissenyat per a IBM i tamb comercialitzat en una versi de Microsoft amb el nom dMS-DOS.
Observaci Dintre dels diferents sistemes operatius DOS que podem estudiar, nosaltres hem escollit el sistema de l'empresa Microsoft anomenat MS-DOS, perqu s el que ha tingut ms xit i tamb perqu t una alta compatibilitat amb l'entorn grfic Windows.

Sistemes operatius

14

Sistemes operatius monousuari

El DR-DOS s un sistema operatiu dissenyat per la companyia Digital Research, que s compatible amb lMS-DOS. T totes les ordres de lMS-DOS amb algunes millores i modificacions. La versi ms important daquest sistema va ser el DR-DOS 6.0 lany 1991, que va arribar a competir amb la versi de lMS-DOS 5.0. Lany 1992 la companyia Digital Research va ser comprada per Novell, que va continuar els treballs de desenvolupament sobre lltima versi del DR-DOS. LMS-DOS actual no t res a veure amb les primeres versions que van sorgir daquest sistema. Aquest sistema ha hagut devolucionar per adaptarse als canvis tecnolgics que ha sofert el maquinari, especialment en els microprocessadors. Des de la primera versi (la PC-DOS 1.0) fins a la ms actual (lMS-DOS 6.x), lMS-DOS ha sofert moltes revisions, no totes de la mateixa importncia. Seguidament fem una breu ressenya dels principals fets daquestes versions: ! Abril 1981, MS-DOS 1.0. Daquesta primera versi podem destacar el segent: Incorporava funcions bsiques de manipulaci de fitxers (llegir, escriure i netejar) i dexecuci de programes. Permetia manipular dos formats de fitxers executables: amb les extensions COM i EXE. Es comunicava amb els perifrics (monitor, teclat, impressora, etc.), utilitzant controladors de dispositius. Tenia 22 ordres. Tamb incorporava lintrpret dordres anomenat COMMAND.COM, i un intrpret darxius per lots (fitxers BAT) per crear petits programes formats per ordres del sistema operatiu. 1982, MS-DOS 1.1. Permet la utilitzaci de disquets de doble cara i doble densitat (360 KB) en lloc duna cara (160 KB). Incorpora la data i hora de creaci del fitxer. Resol alguns problemes de la versi anterior. Abril 1983, MS-DOS 2.0. Permet la utilitzaci de discos durs (fins a 10 MB de capacitat). Comena a utilitzar-se una nova organitzaci de la informaci anomenada estructura jerrquica o estructura en arbre de directoris (directoris, subdirectoris i fitxers). T capacitat de gestionar nous perifrics (unitats de cinta, CD-ROM, etc.). Incorpora el primer programa multitasca de lMS-DOS: el PRINT.COM (programa que treballa en segon pla, mentre que el

Versi d'un programa Una versi d'un programa s un nombre que acompanya el nom de l'aplicaci informtica amb valors ascendents que indica la importncia de les millores que han estat desenvolupades per la mateixa firma.

Sistemes operatius

15

Sistemes operatius monousuari

processador treballa en primer pla amb un altre programa), va ser el precursor dels programes residents en memria. Tenia la capacitat de poder adrear la informaci a dispositius diferents del monitor i teclat. Permetia executar altres intrprets diferents del COMMAND.COM. Es creen 20 noves ordres. Mar 1984, MS-DOS 2.1. Se solucionen problemes de versions anteriors. Permet la configuraci del sistema en altres idiomes diferents de langls. Agost 1984, MS-DOS 3.0. Permet utilitzar discos durs fins a 20 MB i la possibilitat de crear quatre particions en el disc dur. Pot utilitzar-se unitats de disquet dalta densitat (1,2 MB). T la possibilitat dutilitzar un rellotge calendari que funcionava amb piles. T la possibilitat de crear discos virtuals, i la capacitat de gestionar xarxes informtiques. Novembre 1984, MS-DOS 3.1. Incorpora eines que milloren la gesti duna xarxa. Gener 1986, MS-DOS 3.2. Gesti de disquets de 3,5 polzades i 720 KB de capacitat. Possibilitat de fixar la grandria de la memria a utilitzar per emmagatzemar les variables dentorn. Aparici de lordre XCOPY, que permet copiar estructures completes de directoris. Juliol 1987, MS-DOS 3.3. Possibilitat dutilitzar disquets de 3,5 polzades dalta densitat (1,44 MB). Possibilitat de treballar amb particions esteses que permeten manipular discos durs de ms de 32 MB. Agost 1988, MS-DOS 4.0. Segurament va ser la versi ms desafortunada, ja que contenia bastants errors que en dificultaven la utilitzaci.
Disc virtual El disc virtual s una tcnica que permet simular ms capacitat de memria principal de la que realment existeix.

Particions del disc dur Les particions s una tcnica que permet dividir el disc dur en parts, on en cada part hi ha la possibilitat de disposar d'un sistema operatiu diferent.

Sistemes operatius

16

Sistemes operatius monousuari

Apareix el controlador de memria expandida pels ordinadors 386, anomenat EMM386.SYS. Apareix lordre MEM, que permet saber qu hi ha en la memria i el seu espai dutilitzaci. Presentaci de lordre MODE, que permet reprogramar el teclat i alguns aspectes dels monitors. Aparici del shell (entorn grfic de treball) de lMS-DOS. Juliol 1991, MS-DOS 5.0. Aparici dun nou programa dinstallaci del sistema operatiu, potent i fcil dutilitzar. Millora en la gesti dels discos i arxius (noves ordres; UNDELETE, UNFORMAT, MIRROR i millora del FORMAT, que permet treballar amb disquets de 2,88 MB i manipular particions del disc dur fins a 2 GB). Nova gesti de la memria, ms optimitzada que permet utilitzar la memria alta i superior, i aix alliberar memria convencional. Millora del shell. Aparici dun nou editor, depurador i intrpret del llenguatge BASIC anomenat QBASIC i dun nou editor de fitxers de textos anomenat EDIT. Tamb surt al mercat una nova eina dajuda per pantalla referent a la utilitzaci de les ordres (HELP). Mar 1993, MS-DOS 6.0. Noves ordres com MOVE (per moure fitxers), i DELTREE (per eliminar estructures darbre completes). Aparici de programes per optimitzar la memria de lordinador com MEMMAKER. Possibilitat de treballar amb mltiples configuracions. Aparici del programa DBLSPACE, que permetia duplicar lespai lliure del disc dur. Gener 1994, MS-DOS 6.2. Nova utilitat de diagnstic de la superfcie del disc dur anomenada SCANDISK. Execuci interactiva de les ordres del fitxer AUTOEXEC.BAT. Agost 1995, MS-DOS 7.0. Aquesta versi del sistema operatiu va lligada a linseparable Windows 95. En aquesta versi, algunes ordres de la versi 6.2 han desaparegut.

Sistemes operatius

17

Sistemes operatius monousuari

Disposa duna nova versi de lEDIT molt millorada. !

1.1.4. Funcionament del DOS

Sense el sistema operatiu, lordinador no podria funcionar. Aix, quan el posem en marxa, aquest executa una srie de rutines que porta incorporades que fan una srie de tests bsics. Quan sacaben aquestes tasques, lordinador busca al sistema operatiu per si no el troba, lordinador para totes les tasques (i aleshores presenta un missatge derror per pantalla i queda bloquejada la mquina). En el cas de ser trobat, el sistema operatiu, lexecuta i guarda en memria una part daquest i seguidament el DOS agafa el control. El lloc on busca lordinador el DOS dependr de la configuraci de lequip. En qualsevol cas sempre buscar dos fitxers ocults anomenats IO.SYS i MSDOS.SYS (versi de Microsoft). En el cas de disposar duna unitat de disquets, la rutina darrencada anir a buscar a la unitat principal de disquets (anomenada A:), en el cas que hagi estat inserit algun disquet, buscar lexistncia daquests dos fitxers en aquest. Si no existeix cap disquet, la rutina darrencada buscar aquest dos fitxers en el directori arrel o principal de la unitat C: (C: representa el nom del primer disc dur de lordinador). Seguidament buscar un tercer fitxer, COMMAND.COM, i tots tres seran carregats en memria. En el cas de no trobar-se aquests tres fitxers, lordinador presentar un missatge derror i es bloquejar el sistema. Si tot ha anat correctament, en pantalla visualitzarem lindicador del sistema (tamb anomenat, prompt), que en el cas que larrencada shagi fet a partir del disc dur podria ser C: \> o si sha fet a partir duna unitat de disquet podria ser A: \>. Quan visualitzem en la pantalla aquest indicador, significa que el sistema DOS sha carregat i que est esperant executar alguna ordre. En aquest moment, el sistema agafa el paper dintermediari entre lusuari i el maquinari.
L'indicador del sistema s un conjunt de smbols que utilitzen els sistemes operatius per indicar que estan preparats per rebre ordres. En el cas de l'MS-DOS, els prompts tpics sn: C: \> o A: \>. Indicador del sistema (PROMPT) Estat bloquejat d'un ordinador L'estat bloquejat d'un ordina-dor s la situaci que es presenta quan l'ordinador o mquina no respon a les ordres enviades.

1.1.5. Procs darrencada del DOS

El procs darrencada del sistema operatiu DOS segueix els segents passos: 1) Una vegada hem posat en marxa lordinador, sexecuten una srie de rutines que hi ha a la BIOS. Aquests programes, entre altres funcions, fan
La BIOS (basic input output system) s un tipus de memria que noms permet la lectura dels programes que cont.

BIOS

Sistemes operatius

18

Sistemes operatius monousuari

un test de lordinador referent a la memria, les caracterstiques del disc dur, etc. 2) Acabat el test de la mquina, aquesta informaci es compara amb la informaci emmagatzemada en una memria anomenada CMOS (memria de lectura i escriptura que podem configurar mitjanant un programa que normalment tenen tots els ordinadors anomenat SETUP, a travs del qual podem fixar tota una srie de parmetres de lordinador com: capacitat de memria, tipus de disc dur, etc.), si les dades determinades per lordinador coincideixen amb el contingut daquesta memria el procs continuar, en cas contrari, finalitzar larrencada. 3) Seguidament, es comprova si hi ha algun disquet a la unitat principal de disquets i continuar, segons el pas 4. En cas de no trobar el disquet, va a la primera unitat del disc dur i en el primer sector busca la taula de particions (MBR: master boot record). Llegeix en aquesta taula i a partir daqu obt informaci de quina partici s lactiva, on comena fsicament la partici en el disc dur, etc. 4) Busca en el sector darrencada el fitxer IO.SYS (versi de Microsoft), i el carrega en memria. Aquest fitxer, cont una srie de rutines que controlen laccs als diferents elements fsics de lordinador. Aquestes rutines se situen en diferents llocs de la memria. Sempre que shagi daccedir a un element fsic de lordinador (la pantalla, el teclat o el disc dur, etc.), el sistema buscar la rutina adequada en aquest fitxer. 5) Seguidament, es carrega el fitxer MSDOS.SYS (versi de Microsoft), que cont el nucli (kernel) del DOS, format per totes les rutines que permeten que els diferents programes comercials siguin executats. Aquestes rutines assignen els blocs de memria als programes per a la seva prpia utilitzaci, obrir un fitxer per llegir-hi o escriure-hi o transmetre carcters a la pantalla o la impressora, etc. 6) El sistema operatiu busca a continuaci en larrel, un fitxer anomenat CONFIG.SYS, que cont determinades ordres que permeten definir la configuraci fsica del nostre ordinador (manera de gestionar la memria, etc.). Lexistncia daquest fitxer no s obligatria. s un fitxer de tipus ASCII.
La taula de particions s una taula on es guarda informaci de les diferents particions dels discos durs: partici activa, grandria, tipus de sistema operatiu que cont, etc. Taula de particions d'un disc La partici activa s la partici d'arrencada per defecte.

!
Ordres internes Les ordres internes sn rutines situades en el fitxer COMMAND.COM.

7) En la fase segent, es carrega el fitxer COMMAND.COM, aquest, s lintrpret de comandes, s a dir, quan sescriu alguna cosa, aquest fitxer analitza la informaci i la intenta interpretar. Primer, comprova si lordre s una de les definides com a rutina prpia del COMMAND.COM (aquestes ordres sanomenen ordres internes) i, per tant, es troba permanentment en la memria. Si lordre no s una ordre interna, busca la unitat activa i dintre daquesta fa una recerca dun fitxer executable que coinci-

Sistemes operatius

19

Sistemes operatius monousuari

deixi amb lordre a executar (els llocs on busca aquesta ordre sn el lloc on som en lestructura darbre i en els llocs que indica la variable PATH). Aquests tipus dordres es coneixen pel nom dordres externes. Tant si s una ordre interna com externa ser executada. En cas que no sigui possible trobar el COMMAND.COM, el sistema donar un error a la pantalla. 8) Es busca i sexecuta el fitxer AUTOEXEC.BAT. Aquest fitxer sencarrega de fer la configuraci i el control de lentorn de programari, s a dir a preparar lordinador per a la correcta execuci dels programes (gesti de la recerca dels programes executables, etc.). Aquest fitxer, igual com el fitxer CONFIG.SYS, no s imprescindible per al funcionament correcte de lordinador. 9) Finalment, si tot ha anat de manera correcta, apareix el smbol del prompt del DOS, que ens indica que el sistema operatiu DOS ja est preparat per actuar com a mitj de comunicaci entre lusuari i el maquinari. Algunes versions del DOS ofereixen una alternativa al COMMAND.COM. Aquest s el shell del DOS. Es tracta dun programa especial que pot executar-se com qualsevol altre (el fitxer executable s DOSSEHELL.EXE), i que es pot considerar com una capa intermdia entre lusuari i la interfcie dusuari. Aquest shell t totes les ordres i funcions executables del COMMAND.COM, per ara presenta aquesta informaci en forma de mens de fcil comprensi i utilitzaci. !
Ordres externes Les ordres externes sn programes executables (fitxers amb extensi: EXE, COM, BAT) situats en discos magntics. Per tant, no resideixen en memria.

1.1.6. Capes del sistema operatiu DOS

La principal funci de lMS-DOS s connectar tots els elements del maquinari, perqu hi hagi una correcta comunicaci entre ells, aix com entre els usuaris i el maquinari. Per facilitar tot aix, el sistema operatiu MS-DOS sestructura en un sistema en capes: La primera capa (ms interna) s la que est en contacte amb els elements fsics de lordinador. Aquesta primera capa rep el nom de BIOS. A ms de les prpies rutines de la ROM BIOS, lMS-DOS t altres rutines emmagatzemades en el fitxer IO.SYS, que serveixen per controlar el maquinari i alliberen la resta dalgunes feines. Per sobre de la BIOS, es troba el kernel (nucli) de lMS-DOS. s un conjunt de rutines i taules de dades que per una part activen les rutines de la BIOS necessries en cada cas, i per laltra, executen determinades feines com la gesti de la memria, la gesti dels fitxers, etc. El kernel utilitza les rutines de la BIOS per comunicar-se amb dispositius dentrada/sortida i dna serveis bsics al COMMAND.COM i ordres externes que estan situats per

Sistemes operatius

20

Sistemes operatius monousuari

sobre del kernel. El kernel decideix amb quins perifrics ha dinteractuar una determinada ordre introduda per teclat. Quan el kernel sap quin s lelement fsic a activar, s comunicat a la BIOS, que sencarrega de fer-ho personalment. El kernel s el fitxer ocult MSDOS.SYS. Les aplicacions comercials tampoc actuen de manera directa amb el kernel. Algunes rutines del COMMAND.COM actuen dintermediaris entre lusuari o programes i el nucli del sistema operatiu. La segent capa s el processador dordres COMMAND.COM. Est format per una srie de rutines que tenen com a missi proporcionar una interfcie entre lusuari o programes comercials i el nucli que a la vegada controla la BIOS i, per tant, controla el maquinari. Aquest fitxer permet la comunicaci entre lusuari o programes amb el maquinari de lordinador. Lltima capa est formada pels programes dusuari.

1.2. Ordres del DOS

El DOS s un sistema operatiu de disc, s a dir, gestiona les dades del disc. Per fer aquesta funci, sha despecificar lestructura de les dades. El DOS treballa o b organitza la informaci, segons una estructura en forma darbre. Aix queda justificat, perqu les dades queden organitzades, segons tres elements principals: les unitats de disc, els directoris i els fitxers. ! 1) Les unitats sn els dispositius demmagatzematge temporal no voltil de la informaci. Aquestes unitats poden ser internes com el disc dur, o externes com els disquets gestionats per les unitats de disquets, amb una capacitat ms limitada, tamb podem utilitzar altres unitats per gestionar la informaci com les unitats de cintes magntiques, les unitats de CDROM i les unitats de DVD. Respecte al disc dur cal fer referncia al concepte dunitat fsica o real. Una unitat fsica s el nom que sassigna a un dispositiu fsic real que t lordinador per fer les funcions demmagatzematge. Aix la representaci de les unitats lgiques i fsiques es fa per mitj duna lletra de lalfabet seguida per dos punts.
Unitat lgica Una unitat lgica s el nom que assigna el sistema operatiu a cada unitat fsica o parts d'aquesta unitat fsica.

Unitat fsica o real Una unitat fsica s el nom que assigna el sistema operatiu a un dispositiu amb existncia fsica real que s'utilitza per a l'emmagatzematge de la informaci.

Les unitats fsiques es representen de la segent manera: Unitat de disquets: A: (unitat principal de disquets). Unitat de disquets: B: (unitat secundria de disquets). Unitat de discos durs: C: (primera unitat de disc dur). A les altres unitats magntiques o ptics sels assigna les segents lletres per ordre alfabtic.

En les unitats A: i B: coincideixen la unitat fsica i la unitat lgica.

Sistemes operatius

21

Sistemes operatius monousuari

En el cas del disc dur, sassocia una unitat lgica per cada partici, aix pot existir en un disc dur diverses unitats lgiques. Generalment, la primera partici del disc dur rep la designaci dunitat lgica C:. Si existeixen particions extenses se les van anomenant amb les lletres successives de lalfabet (D:, E:, etc.). Aleshores els altres dispositius sn identificats per les segents lletres que corresponen, segons lordre alfabtic. Cal indicar, que aquestes denominacions poden ser modificades. 2) Un fitxer s el nom que donem a un conjunt dinformaci relacionada, s a dir, a una collecci dinformaci homognia, amb un distintiu com de referncia. Aquest distintiu pot constar de dues parts: nom, dun mxim vuit carcters i extensi, dun mxim de tres carcters. Han de seguir les segents regles: El nom i lextensi han destar separats per un punt (.). Exemple: ALFA.DOC. En el nom i lextensi no est perms fer servir entre altres els segents smbols (anomenats smbols especials): | / , . < > ? \ : ; [ ]* = + Els arxius utilitzats en el sistema DOS sn de tres tipus: normals; poden contenir informaci de textos (informes), de dades (llista de noms), dun programa (full de clcul). Es poden crear, modificar i eliminar. Un altre tipus que comentarem ms endavant sn els ndexs o directoris que guarden una llista dels arxius i daltres directoris (posici fsica, nom, grandria, data i hora de creaci o modificaci), associats amb ells existeix la FAT que permet controlar i organitzar-los. Com a ltim tipus de fitxers hi ha els fitxers especials: sn aquells que estan associats a un dispositiu fsic. Pertanyen a aquest grup els noms reservats CON, PRN, LPTn (n = 1, 2, 3,...), COMn (n = 1, 2, 3,...), etc. s aconsellable escollir noms que estiguin relacionats amb el contingut del fitxer. s aconsellable utilitzar extensions, encara que sn opcionals, i escollir les estndards o les de criteris propis que ajuden a identificar el tipus de fitxer (vegeu la taula 1).
Taula 1. Extensions de fitxers Extensi BAK BAS C COBOL Cpia de seguretat darxius Programa font en llenguatge BASIC Programa font en llenguatge C Programa font en llenguatge COBOL Significat

FAT: file allocation table.

Sistemes operatius

22

Sistemes operatius monousuari

Extensi FOR BAT COM EXE OBJ PAS SYS TXT DAT BIN DOC

Significat Programa font en llenguatge FORTRAN Arxiu BATCH Programa dordres o comandaments Programa executable Programa objecte, resultat de la compilaci dun programa font Programa font en llenguatge PASCAL Programa especial del sistema Arxiu de text ASCII Arxiu de dades Arxiu binari Arxiu tipus document

Cal evitar les extensions que tinguin significats especials per al sistema operatiu MS-DOS, com EXE, COM, BAT i SYS. 3) Un directori s una taula de fitxers en qu cadascuna de les entrades guarda informaci referida a aquests fitxers. Una unitat demmagatzematge pot estar dividida en diferents directoris i cada un daquests a la vegada poden contenir fitxers i/o nous subdirectoris. Cal indicar que, igual que en els fitxers, els directoris han de tenir un nom, i les regles dassignaci sn les mateixes que les indicades en el cas dels fitxers. No s normal assignar extensions als directoris.

Subdirectori Un subdirectori s un directori que "penja" d'un altre directori o subdirectori. La funci principal s organitzar la informaci. En l'entorn Windows els subdirectoris sn equivalents a les carpetes.

1.2.1. Format de les ordres del DOS

Com tot llenguatge, les ordres han de complir unes normes de correcta escriptura que determinen el format de lordre. Tota ordre est formada pels segents elements: un nom de lordre (com a mxim vuit carcters), els parmetres (opcionals) i les opcions (opcionals). Vegem-los amb ms detall: Nom de lordre. Indica el nom de lordre DOS. Noms podem fer servir les especfiques del sistema operatiu DOS, shan descriure de la mateixa manera que fixa la seva sintaxi. Poden ser ordres internes o externes. No podem inventar-nos ordres del DOS. Hi ha ordres que podem ordenar al sistema i executar-les de maneres diferents en funci de les circumstncies. Parmetres. En algunes ordres no hi ha parmetres. Sn opcionals. Indiquen a una ordre sobre el que ha dactuar. Algunes ordres, poden tenir ms dun parmetre. Per exemple, suposem que apliquem una ordre sobre la unitat C:, i dintre daquesta, sobre el directori IES; la unitat i el directori serien els parmetres. Opcions. Les opcions, indiquen a una ordre com volem que sexecuti, aix podem interpretar-ho en el sentit que hi ha ordres que podem or-

Sistemes operatius

23

Sistemes operatius monousuari

denar que sexecutin de maneres diferents en funci de les nostres necessitats. Sn opcionals. Sidentifiquen, perqu comencen pel carcter / i a continuaci tenen una lletra o un nombre que identifiquen lopci. En una ordre podem fixar ms duna opci.

Totes les ordres internes i externes sexecuten introduint el nom de lordre i els parmetres i les possibles opcions, en la lnia dordres del DOS, segons la segent sintaxi: ordre parmetres opcions La sintaxi duna ordre s, doncs, lesquema de representaci daquesta ordre. En el sistema operatiu DOS, s indiferent escriure la sintaxi duna ordre en majscules o en minscules.

Per executar totes les ordres del sistema operatiu MS-DOS, hem destar en el prompt o smbol del sistema operatiu (unitat: \>, exemple: C: \>; A: \>). Tamb cal recordar que al final de cada ordre del sistema operatiu MS-DOS, cal prmer la tecla Return (Retorn). Si lentorn de treball s lentorn Windows, en qualsevol de les versions Windows podem executar el sistema operatiu MS-DOS. Cal seguir el segent procediment: 1) Fer clic en el men Inici de lescriptori de Windows. 2) Seleccionar lopci Programes. 3) Seleccionar lopci Accessoris. 4) Seleccionar lopci del smbol del sistema. Per acabar la sessi en lentorn Windows del sistema operatiu MS-DOS, noms cal tancar la finestra del smbol del sistema.

1.2.2. Tipus dordres del DOS

El sistema operatiu pot executar dos tipus dordres: les ordres internes i les externes.

Les ordres internes o residents sn aquelles que es transfereixen a la memria en el moment en qu es carrega el sistema operatiu i estan residents mentre el sistema operatiu DOS est en funcionament. Estan situades en el fitxer COMMAND.COM.

Algunes ordres internes sn les segents: CLS, DATE, DEL, etc.

Sistemes operatius

24

Sistemes operatius monousuari

Les ordres externes sn programes que no estan carregats en la memria mentre funciona el sistema operatiu DOS. Es troben emmagatzemades a les unitats de disc perqu siguin utilitzades. Una vegada donada lordre de la seva execuci es transporten des del suport corresponent a la memria, sexecuten i es descarreguen de la memria.

Les ordres internes s'executen d'una manera ms rpida que les externes.

Les ordres externes tenen com a extensi EXE, COM i BAT. Exemples dordres internes tenim FORMAT, TREE, CHKDSK, etc.

1.2.3. Lajuda de lMS-DOS

El sistema operatiu MS-DOS t moltes ordres i algunes tenen diverses opcions. Aix pot provocar que en determinats moments daplicaci dalguna ordre tinguem el dubte de la seva aplicaci correcta. El sistema operatiu MS-DOS ens dna la possibilitat de demanar-li ajuda en qualsevol moment que ho necessitem.

!!
Podeu trobar informaci sobre diferents aspectes de l'ajuda d'una ordre del DOS en la secci "Annexos" del web del crdit.

1.2.4. Comodins del DOS

Si volem realitzar una mateixa tasca per a un conjunt de fitxers, no s necessari repetir lordre corresponent una vegada per a cada fitxer, sin que podem utilitzar els comodins per especificar el conjunt de fitxers.

Els comodins sn una srie de carcters que podem utilitzar en el sistema operatiu DOS per identificar diferents arxius. Els comodins, es poden utilitzar tant per representar els noms de fitxers com per a lextensi dels fitxers. Hi ha dos carcters que actuen com a comodins: Interrogaci final (?). Aquest smbol, sutilitza per substituir un sol carcter i qualsevol carcter. Asterisc (*). Aquest smbol sutilitza per substituir una cadena de carcters.

En les figures 1 i 2 teniu la manera daplicar els comodins.

Exemples daplicaci de comodins Exemple: *.bas. Representa tots els fitxers que tenen qualsevol nom i extensi bas. Exemple:???.bas. Representa tots els fitxers que tenen com a nom tres carcters i extensi bas. Exemple: Alf*.exe. Representa tots els fitxers el nom dels quals comena per Alf, a continuaci tenen qualsevol cadena i com a extensi exe. Exemple: *.*. Representa els fitxers amb qualsevol nom i qualsevol extensi.

Sistemes operatius

25

Sistemes operatius monousuari

Figura 1. El comod ?

Figura 2. Els comodins ? i *

1.2.5. Altres ordres del DOS

El DOS disposa de moltes ordres per realitzar diferents operacions, algunes orientades cap a la gesti dels seus recursos, lorganitzaci del disc, la manipulaci de dispositius, etc.

!!
Podeu trobar informaci per realitzar diferents tasques de carcter general en el DOS en la secci "Annexos" del web del crdit.

1.3. Gesti dels directoris

Per realitzar lorganitzaci de les dades en els discos, el sistema operatiu DOS fa servir una estructura en arbre. Aquesta estructura t com a base: les unitats, els directoris i els fitxers.

Estructura en arbre L'estructura en arbre s una manera d'organitzar la infor-maci en un disc, semblant en la forma a la d'un arbre, per al revs.

La posici que adopten les unitats, els directoris i els fitxers dintre de lorganitzaci de les dades, recorda un arbre al revs, on tenim les arrels (unitats), el tronc (directori principal o arrel), format per algunes branques (subdirectoris) on es troben les fulles (arxius).

Sistemes operatius

26

Sistemes operatius monousuari

1.3.1. Unitats
Les unitats sn els suports on semmagatzema la informaci. Es representen per una lletra. En la taula 2, teniu informaci referent a les unitats.
Taula 2. Les unitats UNITAT: UNITAT: Objectiu Permet canviar dunitat activa i fer referncia a una unitat. Exemples de lordre A: C: Resultat de lordre Canvia o fem referncia a la unitat A. Canvia o fem referncia a la unitat C.

Per poder gestionar correctament les unitats de disc, cal diferenciar el concepte dunitat fsica i unitat lgica.

Una unitat fsica s aquella que podem veure i tocar. T una existncia fsica real. Est formada per un tot. Per exemple, les unitats A i B (unitats de disquets), C (unitat de disc dur), E (unitat de CD), etc. Una unitat lgica s aquella que sobt a partir duna unitat fsica per successives divisions. Per identificar-les sutilitzen les lletres no aplicades en les unitats fsiques, podem utilitzar fins a la lletra Z. Per exemple, en una unitat de disc dur (C:), podem crear diverses unitats lgiques que poden tenir els noms dH:, I: i J:.

No sha doblidar el concepte dunitat activa. s aquella unitat en la qual estem situats en el moment dexecutar una ordre. Si volem una manera de saber-ho, cal noms observar lindicador del sistema. La primera lletra que shi indica es correspon amb la unitat activa (amb C:\> lindicador del sistema operatiu ens informa que tenim com a unitat activa la C).

1.3.2. Directoris i subdirectoris

Els directoris i subdirectoris sn components bsics en lorganitzaci de la informaci en el sistema operatiu DOS.
Directori i carpeta sn termes equivalents.

Un directori s una taula de fitxers en qu cadascuna de les entrades guarda informaci relacionada amb aquests fitxers. Cada unitat activa t una zona situada en el primer sector darrencada de cada unitat activa, on est situat el directori arrel a partir del qual sorganitza lestructura en arbre.

Sistemes operatius

27

Sistemes operatius monousuari

Un directori sidentifica per un nom. La manera didentificar un directori s la mateixa que la utilitzada per als fitxers. Existeix una norma no definida per ning, per acceptada per tothom, que sexclou el punt i lextensi del nom dun directori per diferenciar-lo dun fitxer. En una estructura en arbre podem diferenciar els directoris segents: Directori arrel o principal. Aquest directori es crea en el moment de formatar el disc, s nic i s el directori principal dels discos. Dintre daquest, podem posar altres directoris i/o fitxers. El directori arrel es representa pel smbol \. Subdirectori. s un directori creat dintre dun altre directori. En aquest, es poden emmagatzemar fitxers i/o nous subdirectoris. Directori actiu. s el punt de lestructura en arbre on est situat lusuari, preparat per executar una ordre. El directori actiu canviar segons anem navegant per a lestructura en arbre. Lindicador del sistema informa de la unitat i del directori actiu en cada moment.

En tota estructura en arbre hi ha dos directoris especials: <.>. El directori . representa en lestructura en arbre el directori on estem situats. <..>. El directori .. representa el directori pare del directori actual en lestructura en arbre.

1.3.3. Desplaament en lestructura en arbre

Una manera que t el sistema operatiu DOS dorganitzar la informaci s a partir duna estructura en arbre. Per poder accedir als diferents llocs on est aquesta informaci necessitem utilitzar un determinat cam.

El cam en una estructura en arbre fa referncia a la trajectria que cal seguir per arribar a un determinat lloc daquesta organitzaci.

Per fer referncia al cam cal indicar: el nom de la unitat, els noms dels diferents directoris pels quals hem de passar amb el smbol \ com a separaci entre cada un i el nom del fitxer.

Sistemes operatius

28

Sistemes operatius monousuari

Hi ha dues maneres per indicar el cam en una estructura darbre: Cam absolut. s aquell cam en qu sempre es comena en el directori arrel o principal de lestructura en arbre. Cam relatiu. s aquell cam en qu sempre es comena a partir del lloc on estem situats en lestructura en arbre.

1.3.4. Sistema de fitxers

Un sistema de fitxers s un component del sistema operatiu que permet gestionar la informaci dels dispositius demmagatzematge. s responsable de lorganitzaci de la informaci en arxius i directoris. Generalment un sistema de fitxers t directoris que associen noms darxius amb arxius, normalment connectant el nom darxiu a un ndex en una taula dassignaci darxius dalgun tipus, com FAT en sistemes darxius DOS o els i-nodes en els sistemes Unix.

El sistema operatiu DOS utilitza el sistema darxius anomenat FAT (file allocation table). Aquest sistema consisteix en una taula on estan registrat els blocs de disc ocupats per cada fitxer i lespai lliure disponible.

El sistema de fitxers divideix conceptualment el mitj demmagatzematge en un conjunt de blocs de grandria fixa que sanomen clsters. Cada fitxer ocupa un conjunt daquests clsters no necessriament contigus. La taula dassignaci darxius s un ndex que determina els blocs que pertanyen a cada arxiu.

La FAT t dues versions: FAT 16. Va aparixer lany 1987. El principal defecte del FAT 16 s que en crear particions de disc molt grans es perd molt espai, ja que la grandria dels clsters sincrementen notablement. En la taula 3, podeu observar la grandria dels clsters en funci de la grandria de la partici en un sistema de fitxers de tipus FAT 16.
Taula 3. FAT 16 Grandria clster 2 KB 4 KB 8 KB 16 KB 32 KB Grandria partici 32 MB 256 MB 512 MB 1 GB 2 GB

Sistemes operatius

29

Sistemes operatius monousuari

Si el clster s gran es perd espai, ja que cada clster noms pot estar utilitzat per un arxiu, per exemple un fitxer d1 KB. En una partici de 2 GB en un sistema FAT 16 perdem 31 KB de clster. Les adreces dels clsters sn de 16 bits, aix permet un nombre de clsters de 65.536 (216). Aix obliga a utilitzar clsters de 32 KB amb 512 bytes per sector (64 sectors/clster), i aix es fixa el lmit definitiu de FAT 16 a 2 GB.
Exemple de FAT 16 a) Calculeu el lmit fsic de FAT 16. b) Calculeu el nombre de sectors per clster en FAT 16. Soluci
32 KB 2.097.152 KB 1 MB = 1 GB = 2 GB 1 clster 1.024 KB 1.024 MB

a) 65.536 clsters

b)

32 KB 1 sector 1.024 MB = 64 sector/clster 1 clster 512 bytes 1 MB

Un clster est format per diversos sectors i a ms sn potncies de 2, s a dir, un clster pot tenir 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64... sectors.

FAT 32. Aquest sistema darxius va ser introdut en Windows 95 OSR2, i s utilitzat per Microsoft en Windows 98. La principal avantatge daquest sistema darxius s que la mida de cada clster es mant petita encara que la partici sigui gran. s la resposta per superar el lmit de FAT 16, al mateix temps que es mant la compatibilitat amb FAT 16. Sutilitzen adreces de clster de 32 bits (encara que noms 28 sutilitzen realment). Permet aproximadament 268.435.538 clsters, que dna una grandria demmagatzematge de 2 TB. Per les particions no poden ser ms grans de 4.177.920 clsters per partici (per limitacions de lScanDisk: s a dir, 124 GB). Posteriorment, Windows 2000 i XP situaren el lmit de FAT 32 en 32 GB. Microsoft afirma que s una decisi de disseny. En la taula 4, podem observar la grandria dels clsters en funci de la grandria de la partici en un sistema de fitxers de tipus FAT 32.
Taula 4. FAT 32 Mida clster 512 bytes 4 KB 8 KB 16 KB 32 KB Mida partici Menys de 260 MB 260 MB - 8 GB 8 GB - 16 GB 16 GB - 32 GB Ms de 32 GB

Sistemes operatius

30

Sistemes operatius monousuari

El futur del sistema de fitxers FAT Ats que Microsoft no seguir suportant sistemes operatius basats en el DOS, s poc probable que es desenvolupin noves versions de FAT. FAT s, avui dia, el sistema darxius habitual en mitjans demmagatzematge tipus extrable (excepte dels CD i DVD). El suport FAT 32 en Windows 2000 i XP est limitat a discos de 32 GB, la qual cosa obliga a usuaris de discos durs moderns a utilitzar NTFS o utilitats de tercers al marge del Windows. NTFS: new tecnology file system.

El sistema darxius FAT est format per quatre seccions: 1) El sector darrencada. Sempre s el primer sector de la partici (volum) i hi ha informaci bsica, punters a altres seccions i ladrea de la rutina darrencada del sistema operatiu. 2) La regi FAT. Hi ha cpies de la taula dassignaci darxius (per motius de seguretat). Aix sn mapes de la partici que indiquen els clsters ocupats pels fitxers. 3) La regi del directori arrel. s lndex principal de carpetes i fitxers. 4) La regi de dades. s on semmagatzema el contingut de fitxers i carpetes. Cada clster est enllaat amb el segent mitjanantt un punter.

La taula dassignaci darxius

Una partici es divideix en un conjunt de clsters didntica grandria. La grandria del clster depn de la variant FAT utilitzada. Varia entre 2 i 32 KB. Cada fitxer ocupa un o ms clsters. De manera que un fitxer queda representat per una cadena seqencial de clsters (llista enllaada). Cada clster de la cadena no ha de ser pas contigu. Aix provoca la fragmentaci. !

La taula dassignaci darxius consta duna llista dentrades. Cada entrada t informaci sobre un clster: Ladrea del segent clster en la cadena. Lindicatiu de fi de fitxer si s el cas. Un carcter especial per indicar que el clster s defectus. Un carcter especial per indicar que el clster est reservat (ocupat per un fitxer). El nombre zero per indicar que el clster est lliure. La grandria de les entrades sn per a FAT 16 de 16 bits i per a FAT 32 de 32 bits.

El directori arrel
El directori arrel s un ndex. s un tipus especial de fitxer que emmagatzema les subcarpetes i fitxers que formen cada carpeta. Cada entrada del

Sistemes operatius

31

Sistemes operatius monousuari

directori t el nom del fitxer o carpeta (mxim 8 carcters), la seva extensi (mxim 3 carcters), els seus atributs, la data i hora de creaci, ladrea del primer clster on hi ha les dades i la grandria. El directori arrel ocupa una posici concreta en el sistema de fitxers, per els ndexs daltres carpetes ocupen zones de dades com qualsevol altre fitxer. Els noms llargs semmagatzemen ocupant diverses entrades en lndex pel mateix fitxer o carpeta. En la taula 5, teniu un resum de les principals caracterstiques dels sistemes de fitxers FAT 12, FAT 16 i FAT 32.
Taula 5. Resum dels sistemes de fitxers FAT 12, FAT 16, i FAT 32 FAT 12 Desenvolupador Nom complet Introdut Contingut de carpeta Ubicaci darxiu Grandria mxima darxiu Nombre mxim d'arxius Longitud mxima del nom d'arxius (carcters) Grandria mxima del volum Atributs Permisos Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 12 bits 1977 (Microsoft) Taula Llista enllaada 32 MB 4.077 11 32 MB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 16 bits 1988 (MS-DOS 4.0) Taula Llista enllaada 4 GB 65.517 255 4 GB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No FAT 16 Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 32 bits 1996 (Windows 95 OSR2) Taula Llista enllaada 4 GB 268.435.437 255 2 TB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No FAT 32

1.3.5. Manipulaci dels directoris

Tots els directoris tenen el seu origen en el directori arrel i dintre dels directoris i subdirectoris semmagatzemen els fitxers. El DOS disposa dordres que permeten crear, modificar, eliminar, desplaar-se, fer una llista del contingut, i visualitzar lestructura darbre.

!!
Podeu trobar informaci referent a la gesti dels directoris en el DOS en la secci "Annexos" del web del crdit.

1.4. Gesti dels fitxers

El treball amb fitxers s la base del sistema operatiu DOS.

Un fitxer o arxiu s un conjunt dinformaci homognia emmagatzemada en un directori del disc.

Sistemes operatius

32

Sistemes operatius monousuari

Podem diferenciar els tipus de fitxers segents en el sistema operatiu DOS: Executables. Sn un tipus de fitxers que el sistema s capa dexecutar. El sistema operatiu DOS els nics fitxers que pot executar sn els que tenen lextensi COM, EXE i BAT. Usuari. Sn fitxers creats pels usuaris i que el sistema no pot manipular de manera directa, sin que cal la utilitzaci de programes de suport. Per exemple els fitxers amb lextensi DOC, C, COB, FOR, SYS, etc.

!!
Podeu trobar informaci referent a la gesti dels fitxers en el DOS en la secci "Annexos" del web del crdit.

Sistemes operatius

33

Sistemes operatius monousuari

2. Gesti de dispositius. Canvis dadrea, canonades i filtres

Una de les operacions ms importants en el mn informtic s la creaci de fitxers de tipus text. Per crear un fitxer daquest tipus, cal primer analitzar-lo i desprs escriurel mitjanant algunes de les eines anomenades editors i processadors de textos. En el mercat hi ha molts programes que ens permeten fer aquestes tasques.

2.1. Editors i processadors de textos

Les eines de qu disposa el mn informtic per crear i modificar els fitxers de tipus text es poden classificar de la segent manera: 1) Processadors de textos. Sn programes que permeten gestionar fitxers amb les segents caracterstiques: Lletra: els tipus, els formats, els atributs, el color, etc. Pargrafs: tabuladors, marges, etc. Ombres i marcs. Formats de columnes. Correctors didiomes. Grfics estadstics. Imatges. Taules. Plantilles. Etc.
El Word i l'OpenOffice sn alguns exemples de processadors de textos.

Els processadors de textos sn programes especfics per dissenyar documents escrits. Cal tenir en compte que internament utilitzen unes determinades marques per saber quina acci han de fer en cada moment. En determinades situacions, pot ser que no interessi aquesta manera de treballar i que sigui ms convenient utilitzar una altra tcnica.

2) Editors de textos. Sn programes que permeten escriure documents de tipus text en format ASCII. Sn programes en qu les prestacions descriptura no estan al nivell dels processadors de textos, per sn suficients per escriure fitxers destinats, per exemple, a la creaci de programes font, fitxers de tipus batch, etc.

Sistemes operatius

34

Sistemes operatius monousuari

Els editors de textos no posen marques internes per controlar el format descriptura a diferncia dels programes que pertanyen al grup dels processadors de textos.

Podem classificar els editors de textos en: a) Editors de lnies. Sn un tipus deditors que noms permeten modificar una lnia a la vegada. Actualment no sutilitzen, per la dificultat de treballar amb ells. El principal representant era EDLIN, fitxer incorporat en algunes versions del sistema operatiu MS-DOS. ! b) Editors de pantalla. Editors que permeten modificar qualsevol informaci que en aquells moments visualitzem en pantalla. Sn fcils de gestionar i normalment els editors davui dia sn tots daquest tipus. El principal representant s lEDIT.

LEDIT s un editor de fitxers que permet crear, modificar i imprimir el contingut dels fitxers de tipus text amb format ASCII de forma rpida i senzilla.

!!
Podeu trobar informaci referent a l'editor EDIT en la secci "Annexos" del web del crdit.

2.2. Ordres especials del DOS

El sistema operatiu DOS disposa dun conjunt deines per fer diferents tasques que ens poden ajudar a millorar la facilitat dutilitzaci daquest sistema. Podem destacar les segents: Tecles de funcions. En un teclat, podem diferenciar una zona formada per les tecles anomenades tecles de funci, que corresponen a totes aquelles tecles en qu el seu smbol correspon a F1, F2,..., F12. A aquestes tecles sels assignen funcions especfiques en cada programa o sistema, que dependr de lanalista del programa o de lanalista del sistema que ho hagi dissenyat (la tecla F1, sutilitza com a ajuda en el programa Word de laplicaci Office de Microsoft, etc.). Tamb en el sistema operatiu DOS, hi ha assignades determinades funcions a algunes daquestes tecles. Ordres especials. Sn un seguit dordres del DOS que podeu utilitzar per fer tasques tan diverses com la formataci dunitats de discos, la recuperaci de la informaci eliminada per diferents vies, lanlisi i reparaci dunitats de discos magntics, etc. !

!!
Podeu trobar informaci referent a les tecles de funci en la secci "Annexos" del web del crdit.

!!
Podeu trobar informaci referent a les ordres especials per gestionar les unitats en la secci "Annexos" del web del crdit.

Sistemes operatius

35

Sistemes operatius monousuari

2.3. Dispositius del DOS

Sabem que un ordinador est format per dispositius dentrada, dispositius de sortida i dispositius dentrada/sortida. Les comunicacions entre lordinador i el mn exterior es realitza a travs daquests dispositius mitjanant la utilitzaci de senyals de diferents tipus; de dades, de control, de temps, i de terra. El sistema operatiu DOS identifica alguns daquests dispositius mitjanant noms especials (en la taula 6 teniu un resum daquests noms de dispositius utilitzats): Interfcie parallela. La informaci es transmet byte a byte. Sidentifiquen per LPTn (n representa el nombre del connector parallel, i n pot tenir els valors 1, 2, 3...), la connexi LPT1 tamb es coneix pel nom de PRN. Les mnegues tenen dos connectors mascles en els extrems, un de 25 pius i laltre de 36 pius. Tamb es coneix el connector de 36 pius com a connexi CENTRNICS. ! Interfcie srie. Els bytes senvien bit a bit. Es representen per la notaci COMn (n representa el nombre de connector srie i els seus valors poden ser 1, 2, 3...). El connector COM1 tamb sel coneix com a AUX. Els connectors de la mnega srie sn de tipus femella de 9, i de 25 pius normalment. ! Dispositiu nul. No t existncia real i sutilitza com un dispositiu tipus claveguera, s a dir per enviar aquella informaci que no interessa gestionar. !
Taula 6. Noms dels dispositius del DOS Dispositiu Consola (monitor i teclat) Interfcie parallela Interfcie srie Dispositiu nul CON: LPTn: COMn: Nul Configuraci de fbrica dels perifrics La configuraci de fbrica fa referncia a aquells dispositius preparats per funcionar amb unes determinades condicions. Aquestes, les podem modificar de dues maneres: canviant determinats elements fsics (ponts, interruptors, switches, etc.), i d'una manera ms fcil, a partir del programari del mateix sistema o del que pot acompanyar al maquinari. Nom

La majoria dels perifrics estan configurats des de fbrica i, per tant, ja preparats per poder funcionar. A vegades, s necessari fer modificacions en la seva configuraci per adaptar-los millor al sistema. Aquesta nova configuraci es fa a vegades a partir del mateix maquinari (canviant switches, ponts, etc.), o mitjanant la utilitzaci dun programari. Aquest programari pot ser subministrat pel mateix fabricant o b utilitzant programari del sistema operatiu.

!!
El DOS s un sistema internacional, est adaptat per ser utilitzat en qualsevol pas independentment de lidioma i smbols descriptura utilitzats. Bsicament, el suport dels llenguatges internacionals es realitza mitjanant les pgines de codis. !
Podeu trobar informaci referent a la manera de configurar alguns perifrics utilitzant el sistema operatiu DOS en la secci "Annexos" del web del crdit.

Sistemes operatius

36

Sistemes operatius monousuari

Les pgines de codis sn taules on s defineixen el conjunt de carcters que sutilitzen en lordinador. Les taules estan formades per 256 entrades. Aquestes taules afecten: el teclat, la pantalla i la impressora.

El sistema operatiu disposa deines per canviar la pgina de codis activa. Aix permet utilitzar un joc de carcters de diferents idiomes sense haver de canviar el teclat, la pantalla o la impressora. Hi ha dos tipus de pgines de codi: Pgina de codis de maquinari. Sn les pgines de codi que porten els perifrics des de fbrica. Per exemple, les impressores fabricades als EUA porten el 437. Pgina de codis preparats. Sn unes pgines que els dispositius coneixen llegint uns determinats fitxers que tenen lextensi CPI. En aquests fitxers, es guarda la taula amb els 256 carcters de cada pas. Hi ha un fitxer per cada dispositiu (EGA.CPI, LCD.CPI, 4201.CPI, etc.). Indiquem a continuaci alguns dels nombres de pgines de codis de pasos: EUA: 437. Pgina de codis dalguns pasos dEuropa (Espanya): 850. Portugal: 860. Noruega i Dinamarca: 865. Israel: 862.

CPI: code page information.

!!
Podeu trobar informaci referent a la manera de gestionar les pgines de codis en la secci "Annexos" del web del crdit.

2.4. Canvis dadrea del DOS

Les ordres del DOS reben les dades a partir del teclat i donen els resultats per pantalla; en resum, lentrada estndard de dades s per teclat i la sortida estndard s per pantalla. Algunes vegades us interessar modificar aquesta forma dentrada o sortida de lordre. Per fer aix sutilitzen els canvis dadrea.

Un canvi dadrea s una tcnica que consisteix a canviar lentrada o sortida de les dades per un altre dispositiu diferent de la pantalla o el teclat.

Per fer canvis dadrea sutilitzen una srie de smbols o operadors. En les taules 7 i 8 teniu un resum dels smbols utilitzats en les operacions de canvi dadrea.

Sistemes operatius

37

Sistemes operatius monousuari

Taula 7. Els smbols i el seu significat en els canvis dadrea Canvi adrea dentrada Canvi adrea de sortida Canvi adrea daddici < > >> Canvia lorigen de lentrada de dades. Canvia el dest de la sortida de dades. Incorpora la informaci de la sortida duna ordre al contingut dun fitxer.

Taula 8. Els operadors de canvi dadrea i exemples

OPERADORS: > ; < ; >> ; < > Objectiu

ORDRE OPERADORS dispositiu | fitxer

Canviar lentrada o sortida estndard duna ordre. Exemples de lordre DIR C: \*.* > PRN Resultat de lordre Treu el contingut de larrel de la unitat C, per la impressora parallela que est connectada al primer port. Copia el contingut del fitxer landa.c en un fitxer anomenat fita tamb situat en el directori ALFA. Lordre DATE agafa els valors de la data del fitxer hora.doc, que se suposa que cont els valors de la data. Posa el contingut del fitxer omega.doc a continuaci del contingut del fitxer fita.doc i ho guarda com a fita.doc. Agafa de la unitat C, el contingut del fitxer omega,doc i el copia en la unitat A, amb el nom de fita.

TYPE C: \ALFA\landa.c > fita

DATE < A: \hora.doc

TYPE C: \omega.doc >> fita.doc

TYPE <C: \omega.doc> A: \fita

En la figura 3 teniu laplicaci de la tecnologia de canvi dadrea.

Figura 3. Canvi dadrea

2.5. Canonades i filtres

Una tcnica que tamb sutilitza en el sistema operatiu DOS s la que sanomena de les canonades (pipelines).

Sistemes operatius

38

Sistemes operatius monousuari

Les canonades s una tcnica que consisteix en el fet que la informaci de sortida duna ordre sutilitza com a entrada duna altra ordre. El smbol de les canonades s |.

Si el smbol de les canonades no apareix en el teclat per seleccionar-lo cal prmer a la vegada les tecles <ALT> i <124> (smbols de la zona numrica). Aquesta tcnica sutilitza conjuntament amb una srie dordres anomenades filtres.

Els filtres sn unes ordres que ens permeten seleccionar la informaci.

!!
Podeu trobar informaci referent a la manera de treballar amb els filtres en la secci "Annexos" del web del crdit.

El sistema operatiu DOS disposa de tres ordres de tipus filtre: el MORE, el SORT i el FIND.

Sistemes operatius

39

Sistemes operatius monousuari

3. Fitxers batch o per lots

Normalment es treballa amb el sistema operatiu de forma interactiva. Sintrodueix lordre en lindicador del sistema i sexecuta; sintrodueix la segent ordre i sexecuta; i aix successivament. Normalment es treballa amb el sistema operatiu de forma interactiva: s'introdueix l'ordre en l'indicador del sistema i s'executa; s'introdueix la segent ordre i s'executa; i aix successivament. Un arxiu de procs per lots o fitxer batch s un fitxer de tipus ASCII que cont ordres del sistema operatiu DOS o fitxers executables, que sexecutaran automticament sense la intervenci de lusuari. Aquests fitxers han de tenir lextensi BAT i sn executables directament des de lindicador del sistema. A ms de les ordres prpies del sistema, tamb es poden utilitzar una srie dordres especfiques per als processos batch, que permeten potenciar-ne el funcionament.

Per crear un fitxer batch seguirem els passos segents: 1) Creem el fitxer batch. Es pot crear mitjanant qualsevol editor o processador que no utilitzi carcters de control, per exemple lEDIT. Cal recordar que hem de donar un nom al fitxer i obligatriament lextensi BAT. 2) Execuci del fitxer batch. Una vegada creat el fitxer batch, per executar noms cal escriure el nom del fitxer sense lextensi en el smbol del sistema i prmer <RETORN> (<ENTER>). 3) Aturada de lexecuci del fitxer batch. En qualsevol moment podem parar lexecuci dun fitxer batch. Cal prmer a la vegada les tecles <CTL>+<C>. Apareix un missatge semblant al segent Vols acabar el procs per lots (S/N)?, i seleccionem lopci que ens interessi.

3.1. Ordres especfiques dels fitxers batch

El sistema operatiu ofereix una srie dordres que permeten augmentar les prestacions i la potncia daquests tipus de fitxers.

!!
Podeu trobar informaci referent a les ordres especfiques que podeu utilitzar en els fitxers batch en la secci "Annexos" del web del crdit.

3.2. Pas de parmetres als fitxers batch

Els processos per lots tamb donen la possibilitat de passar arguments o parmetres al fitxer des de la lnia dordres del sistema operatiu. Els par-

Sistemes operatius

40

Sistemes operatius monousuari

metres s informaci que utilitzar el procs per lots en el moment de ser executat pel sistema operatiu DOS. La tcnica de passar arguments en un fitxer per lots t molta aplicaci en tasques d'administraci del sistema operatiu en el sentit que pot reduir la feina o la manera d'organitzar l'administraci del sistema operatiu.

3.3. Variables del sistema

!!
Una variable s un element que pot tenir diferents valors. En lentorn DOS, hi ha variables que tenen diferents valors durant el funcionament del sistema operatiu, ja sigui perqu estan relacionades amb programes o b per altres causes. Normalment sn de tipus alfanumric i sanomenen variables dentorn. ! Les variables dentorn serveixen per fixar certes caracterstiques en la manera de treballar. Lentorn s una rea de memria RAM en la qual el sistema guarda diferents tipus dinformaci (cam de les ordres externes, la definici del prompt del sistema, etc.). Tots els programes poden accedir a aquestes variables, agafar la informaci i modificar-ne el contingut, aix permet la comunicaci entre les aplicacions de lusuari.
Podeu trobar informaci referent al pas de parmetres en els fitxers batch en la secci "Annexos" del web del crdit.

!!
Podeu trobar informaci referent a les variables del sistema en la secci "Annexos" del web del crdit.