Asidai 225x c02 Ud2

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions
Josep Ferrer Tura
Xarxes drea local
Xarxes drea local
ndex
Introducci ............................................................................................... Objectius ................................................................................................... 1. Introducci a les xarxes ..................................................................... 1.1. Conceptes bsics de xarxes ........................................................ 1.1.1. Conceptes bsics dels medis de transmissi ................. 1.1.2. Conceptes bsics dels senyals de transmissi de dades ................................................... 1.2. Dispositius de xarxes .................................................................. 1.2.1. El maquinari del PC ......................................................... 1.2.2. La interfcie de xarxa (NIC) ............................................ 1.2.3. Installaci de la targeta de xarxa .................................... 1.2.4. Altres dispositius .............................................................. 1.3. Sistema de numeraci binria ................................................... 1.3.1. Numeraci ponderada ...................................................... 1.3.2. De decimal a binari .......................................................... 1.3.3. De binari a decimal .......................................................... 1.3.4. Operacions bsiques en binari ........................................ 1.3.5. Ladrea IP (mscares) .................................................... 1.3.6. La numeraci hexadecimal ............................................. 1.3.7. Ladrea MAC .................................................................... 1.4. Classificaci i topologia de les xarxes ....................................... 1.4.1. Classificaci de les xarxes................................................. 1.4.2. Topologies de les xarxes ................................................... 1.4.3. Relacions ........................................................................... 2. Aspectes bsics de les xarxes ............................................................ 2.1. Els senyals ................................................................................... 2.1.1. Espectre elctric ............................................................... 2.1.2. Caracterstiques dels circuits elctrics ........................... 2.1.3. Corrent elctric, ones electromagntiques i senyals ptics .................................................................. 2.1.4. Senyals electromagntics ................................................ 2.1.5. Senyals ptics..................................................................... 2.2. Medis de xarxa ............................................................................. 2.2.1. Cables per a senyals elctrics........................................... 2.2.2. Fibra ptica ........................................................................ 2.2.3. Radioenllaos .................................................................... 2.2.4. Modulaci .......................................................................... 2.3. Amplada de banda .......................................................................
5 7 9 9 9 10 11 11 15 15 16 17 17 18 19 19 22 24 25 25 25 27 29 30 30 30 31 32 34 35 37 37 43 48 51 54
Xarxes drea local
2.3.1. Lamplada de banda digital (velocitat de transmissi) ................................................ 2.3.2. Limitacions de la capacitat de transport dels medis ......................................................................... 3. Models de xarxa .................................................................................. 3.1. El model OSI ................................................................................ 3.1.1. Funcions de les capes OSI ............................................... 3.2. El model Internet ........................................................................ 3.2.1. Capa 4: aplicaci ............................................................... 3.2.2. Capa 3: transport ............................................................... 3.2.3. Capa 2: interxarxa ............................................................. 3.2.4. Capa 1: accs a la xarxa .................................................. 3.3. Capa fsica .................................................................................... 3.4. Capa fsica LAN ........................................................................... 3.4.1. Cablatge LAN .................................................................... 3.5. Capa fsica de xarxes drea extensa (WAN) ............................ 3.5.1. Cablatge de xarxes drea extensa (WAN) ..................... 56 58 58 60 62 63 64 64 65 65 65 65 72 73 55
Xarxes drea local
Introducci
Els primers anys de lexistncia dels ordinadors, els sistemes eren centralitzats, en general eren de grans dimensions i ocupaven tota una sala, de vegades les parets eren de vidre i la gent que visitava les installacions es podia quedar bocabadada davant daquella meravella de la tcnica. Les empreses de mida mitjana o mitjana gran o una universitat en podin tenir un o dos daquells models dordinador, mentre que una gran empresa en podia tenir una dotzena o ms. El model de centre de clcul com a concepte s obsolet, en lactualitat ha estat reemplaat per un model en el qual una gran quantitat dordinadors separats i autnoms, per interconnectats fan tota la tasca. Aquests models sanomenen xarxes dordinadors.
Centre de clcul Antic model amb un nic ordinador que abastava totes les necessitats duna empresa.
Daqu endavant usarem el terme xarxes dordinadors per referirnos a una collecci dordinadors autnoms i interconnectats. En general, es diu que dos ordinadors estan interconnectats si sn capaos dintercanviar informaci.
Sala que contenia un gran ordinador i on els usuaris portaven els seus treballs a processar.
En aquesta unitat didctica es fa una ullada general als conceptes bsics de les xarxes dordinadors i sassenten les basses per al seu posterior desenvolupament a fons. En el nucli dactivitat Introducci a les xarxes sintrodueixen els conceptes ms generals de les xarxes, els medis de transmissi i els senyals, es veuen els dispositius ms comuns per a les xarxes. I tamb es veu el concepte de medi de transmissi, tant els medis guiats com els no guiats. Aix mateix, es fa una introducci al maquinari bsic dun ordinador personal i sintrodueix tamb el concepte de dispositiu de xarxa. Es veu descripci bsica daltres dispositius de xarxa i sintrodueixen els sistemes de numeraci binari i hexadecimal per tenir una base que ens permeti entendre el funcionament de ladreament bsic en les xarxes. Finalment es fan diferents classificacions per a les xarxes. En el nucli dactivitat Aspectes bsics de les xarxes sexplica el concepte de senyal i els diferents tipus de senyal, es fa una repassada de les magnituds fsiques elctriques ms rellevants i la relaci que tenen amb els senyals de dades. Es veuen els senyals elctrics, ptics i elec-
Xarxes drea local
tromagntics i es fa una introducci als tipus de modulaci dels senyals per a la informaci. Tamb es veuen els medis ms importants emprats en les xarxes, els cables, les fibres ptiques i els radioenllaos. Sexplica el concepte damplada de banda i el de velocitat de transmissi. En el nucli dactivitat Models de xarxa es comena fent una descripci dels models de xarxa generals i de la seva classificaci per capes, es descriuen tamb cada una daquestes capes i la seva finalitat. I per acabar, ens centrem en la descripci de la capa fsica tant en les xarxes drea local com en les xarxes drea estesa.
Xarxes drea local
Objectius
En acabar la unitat didctica heu de ser capaos del segent: 1. Conixer i saber diferenciar els conceptes de senyal i medi de transmissi. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Enumerar les parts dun ordinador. Reconixer la targeta dexpansi de xarxa dun ordinador tipus PC. Conixer i utilitzar el sistema de numeraci binari. Conixer i utilitzar les operacions bsiques en binari. Enumerar i descriure els tipus dadreces IP. Obtenir la part de xarxa i la part de dispositiu duna adrea IP. Conixer i utilitzar el sistema de numeraci hexadecimal. Saber interpretar les adreces MAC. Enumerar i descriure la classificaci de les xarxes segons la tecnologia. Enumerar i descriure la classificaci de les xarxes segons labast. Enumerar i descriure la classificaci de les xarxes segons la topologia. Enumerar les relacions entre dos sistemes terminals de dades. Conixer la naturalesa i les caracterstiques dels senyals elctrics. Conixer la naturalesa i les caracterstiques dels senyals ptics. Conixer la naturalesa i les caracterstiques dels senyals de rdio. Enumerar i descriure els diferents tipus de modulaci dels senyals. Conixer i saber diferenciar els diferents tipus de medis per als senyals elctrics. 19. Conixer i saber diferenciar els diferents tipus de medis per als senyals ptics.
Xarxes drea local
20.
Conixer i saber diferenciar els diferents tipus de medis per als senyals de rdio.
21.
Conixer i enumerar els efectes sobre els senyals en la seva propagaci, a causa dels medis.
22.
Conixer i enumerar els efectes sobre els senyals en la seva propagaci, a causa dels mateixos senyals.
23.
Conixer i enumerar els efectes sobre els senyals en la seva propagaci, a causa de lambient pel qual discorren.
24. 25. 26.
Saber enumerar i descriure les capes del model OSI. Saber enumerar i descriure les capes del model TCP/IP. Conixer i saber descriure el sistema de cablatge estructurat duna LAN.
27. 28. 29. 30.
Descriure les xarxes WLAN i xarxes personals. Descriure les tecnologies WAN cablades (XDSI, ATM). Descriure les tecnologies WAN sense fils de rdio cellular. Descriure les tecnologies WAN sense fils satllit.
Xarxes drea local
1. Introducci a les xarxes
La missi fonamental de les xarxes s que la informaci es pugui transmetre entre elements terminals, s a dir, entre un sistema que anomenem transmissor i que posseeix o genera la informaci, i un altre sistema anomenat receptor que requereix aquesta informaci. La transmissi daquesta informaci depn fonamentalment de dos factors, del senyal que es transmet i que cont la informaci i del medi per on sefectua la transmissi.
1.1. Conceptes bsics de xarxes

El medi de transmissi s el suport fsic a travs del qual lemissor i el receptor es poden comunicar.
El senyal que transporta les dades entre un emissor i un receptor sempre es propaga a travs dun medi de transmissi.
1.1.1. Conceptes bsics dels medis de transmissi
Els medis de transmissi es poden classificar com a guiats i no guiats.
Els medis guiats sn els medis per on els senyals que transporten la informaci circulen confinats dins el medi, per exemple els senyals elctrics en els cables o els senyals ptics en la fibra ptica. Contrriament, els medis no guiats sn el medis en qu els senyals es propaguen sense estar limitats, per exemple les ones electromagntiques de rdio en la propagaci per laire o pel buit, en les xarxes sense fils. El terme enlla directe fa referncia al cam de transmissi entre dos dispositius, la transmissi sefectua directament del transmissor al receptor sense cap dispositiu intermedi, excepte dispositius amplificadors o repetidors, que sn dispositius que tenen la capacitat de regenerar els senyals que poden arribar malmesos a causa de la distncia.
Un senyal elctric s una variaci de corrent elctric o tensi elctrica que sutilitza per transmetre informaci.
Ona electromagntica Lona electromagntica s la forma de propagaci de la radiaci electromagntica a travs de lespai. Una ona electromagntica habitualment es produeix per un corrent elctric altern.
Es diu que un medi de transmissi guiat s punt a punt si proporciona un enlla directe entre els dos nics dispositius que comparteixen el medi. Si el mateix medi guiat s compartit per ms dun dispositiu es diu que s multipunt.
Xarxes drea local
10
La majoria de dispositius de xarxa es comporten al mateix temps com a transmissors i com a receptors, per tant, quan es parla de comunicaci sacostuma a parlar de transmissions de senyals en dos sentits. Depenent de les caracterstiques dels medis, aquesta transmissi pot ser simultnia o no entre els dos dispositius. Es diu que la transmissi s smplex quan els senyals noms es poden transmetre en un sol sentit simultniament i es diu que la transmissi s dplex quan els senyals poden ser transmesos en tots dos sentits simultniament.
Smplex i dplex Les definicions UIT-T (Europa) i ANSI (Estats Units) dels termes smplex i dplex sn diferents. El terme smplex correspon al terme semidplex (half-duplex) i el terme dplex correspon al terme ANSI full-duplex.
1.1.2. Conceptes bsics dels senyals de transmissi de dades
El terme senyal de transmissi de dades fa referncia a una informaci que es trasllada per un medi de transmissi transformat en un senyal conformat per polsos elctrics, lluminosos o electromagntics o en forma de modulacions, sobre senyals elctrics, lluminosos o electromagntics.
Modulaci La modulaci s una tcnica de transport de dades que consisteix a afegir la informaci per transmetre a un senyal anomenat portador, de naturalesa elctrica, lluminosa o electromagntica, de tal manera que desprs pugui ser recuperada.
Hi ha diferents tipus de senyals que representen informaci, els senyals digitals i els senyals analgics.
Un senyal digital s un senyal en qu les magnituds es representen mitjanant valors discrets en lloc de variables contnues.
Un valor discret s aquell que es pot representar per un conjunt de valors de dos estats, per exemple, linterruptor de la llum noms pot prendre dos valors o estats: obert o tancat, o el mateix llum: encs o apagat. Un senyal digital es transmet habitualment com un senyal per polsos.
Un senyal analgic s qualsevol senyal continu en temps i amplitud, les variacions dels valors del senyal sn les variacions de la informaci del senyal. Un senyal analgic es transmet habitualment en forma de modulaci.
Fins fa poc temps, les transmissions de rdio, televisi i telfon senviaven per laire o els cables utilitzant ones electromagntiques. Aquestes ones sanomenen analgiques perqu tenen la mateixa forma que les ones de llum i so produdes pels transmissors, de la mateixa manera que canvia la llum o el so, el senyal elctric que transporta la transmissi tamb canvia proporcionalment. s a dir, els senyals electromagntics sn anlegs a les variacions de llum o de so que representen.
Xarxes drea local
11
1.2. Dispositius de xarxes
Anomenem dispositius de xarxa tots aquells elements actius que formen part de la comunicaci.
Els dispositius de xarxes sn lorigen o la destinaci de la transmissi, i formen part del maquinari dels ordinadors a qu estan interconnectats. Sn, per exemple, les targetes de xarxa o els elements intermedis de maquinari actius que formen part de la comunicaci, com ara els repetidors, amplificadors, concentradors, commutadors i altres elements que filtren, amplifiquen, restableixen o encaminen els senyals de transmissi de dades.
1.2.1. El maquinari del PC

Un ordinador personal sol estar equipat per complir amb les tasques comunes de la informtica moderna, s a dir, escriure textos i fer altres feines doficina a ms descoltar msica, veure vdeos, jugar... i lactivitat ms estesa, navegar per Internet. Els ordinadors personals sn, doncs, els terminals de xarxa ms estesos en lactualitat. Internament, un ordinador personal est compost per un conjunt de dispositius electrnics, cadascun dels quals fa la seva part de la feina: la placa base, el processador, la memria principal, els busos, els dispositius demmagatzematge, els dispositius dentrada i sortida, i les targetes dexpansi.
Lordinador personal PC Lordinador personal PC (personal computer) s un microordinador dissenyat per ser usat per una sola persona a la vegada.
La placa base o placa mare
La placa base s lencarregada de suportar, interconnectar i comunicar tots els components que formen lordinador.
La placa base s una placa de circuit imprs que dna suport a molts dels components que configuren lordinador, s a dir, els scols on van inserits el processador, la memria principal i els xips electrnics de control de diversos dispositius, tamb cont les connexions ms importants, els busos, que sn els conductors per on circulen la informaci interna de lordinador i els senyals de control; finalment, tamb cont connectors per connectar i suportar les targetes dexpansi, connectors per als cables de senyal cap a diferents dispositius perifrics i connectors per connectar els diferents cables dalimentaci elctrica.
Circuit imprs En electrnica un circuit imprs, o PCB (printed circuit board), s un medi per sostenir mecnicament i connectar elctricament components electrnics a travs duns conductors anomenats pistes de material conductor gravats damunt dun full de coure laminat damunt dun substrat de material allant.
Xarxes drea local
12
El processador
El cervell de la mquina s el processador o unitat central de processament (UCP). s un xip compost per milions de transistors integrats, capa dexecutar milions dinstruccions per segon.
UCP/CPU La UCP (unitat central de procs) o en angls CPU (central process unit), anomenada colloquialment processador, s un component digital capa dinterpretar instruccions de manera ordenada, de processar dades i de generar la informaci requerida.
El processador s lencarregat dexecutar les instruccions dun programa informtic, carregat prviament en la memria, que a partir de les dades dentrada genera la informaci desitjada (dades de sortida).
Habitualment, s un sol xip (figura 1) que s inserit en un scol de la placa base, tot i que hi ha models multiprocessador que en poden contenir ms dun.
Figura 1. Microprocessador
La memria principal
La memria s lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador perqu les executi. Tamb sencarrega demmagatzemar la informaci que genera.
Rep el nom de memria principal la memria a la qual el processador accedeix de manera directa, amb molta freqncia. Ateses les caracterstiques que t, en general es fa servir la memria de tipus RAM per a aquesta funci. Actualment la memria dels ordinadors est construda a partir de jocs de xips muntats en una targeta de circuit imprs especfica que incorpora a ms dels xips de memria els xips de control i altres components auxiliars. Aquestes targetes, de memria (figura 2), que sanomenen mduls de memria, sinsereixen en connectors especials anomenats connectors DIMM (dual in-line memory module).
Figura 2. Mdul de memria RAM RAM prov de langls random access memory, memria daccs aleatori.
Font: Josep Ferrer i Tura
Els busos
Podem definir com a bus del sistema el conjunt de circuits encarregats de la connexi i comunicaci entre el processador i la resta dels elements de lordinador.
Xarxes drea local
13
Un bus s un conjunt de cables (pistes de circuit imprs o fils conductors) que proporcionen un cam per al flux dinformaci entre els diferents elements que formen lordinador.
Quan una dada passa dun component a un altre, viatja al llarg daquest cam com per arribar a la seva destinaci. Per cada pista o cable es transmet un bit. Hi ha dues maneres de transmetre un bloc de bits: es poden transmetre tots pel mateix fil (un bit desprs de laltre), aquest tipus de transmissi sanomena en srie, o es poden transmetre per diferents cables a la vegada, sistema que sanomena transmissi en parallel. Pels busos sha de transmetre diferents tipus dinformaci: les adreces de les dades a les quals es vol accedir, les dades que shan de transferir o informaci de control que permet fer loperaci amb els diferents elements. Aix, segons la funci (i per tant, el tipus dinformaci) que circula pels busos, es poden diferenciar els tres busos segents: dadreces de memria, de dades i de control.
El bus dadreces de memria sencarrega de transportar les adreces de memria o del perifric a qu el processador vol accedir. Lamplada del bus dadreces indica la quantitat de memria a la qual pot accedir un processador. Hi ha processadors amb el bus dadreces de 16, 20 i 32 bits damplada. Mitjanant un bus de 16 bits (16 fils conductors en parallel), podem accedir a 216 = 65.536 posicions de memria. El bus de dades transporta les dades entre registres. s bidireccional, s a dir, els mateixos fils sutilitzen per transmetre informaci cap a dins o cap a fora duna unitat en instants diferents. El bus de control proporciona senyals de lectura i escriptura que controlen ladrea a la qual es dirigeix la dada; del processador a la memria, o b de la memria al processador. Els processadors tenen un altre bus intern de control per governar els seus registres interns.
Els dispositius demmagatzematge

Per qestions tcniques, normalment resulta impossible emmagatzemar tota la informaci en la memria principal. Per aquest motiu hi ha la memria secundria, on semmagatzema tota la informaci amb la qual no treballa el processador en aquell moment. En general, aquesta memria est constituda per tota una srie de dispositius demmagatzematge diferenciats de lordinador mateix.
Xarxes drea local
14
Els dispositius demmagatzematge sn els encarregats demmagatzemar, de manera persistent, la informaci i els programes que han destar disponibles per poder ser carregats en la memria principal per tal de ser utilitzats.
Vista interior dun disc dur. (Font: Josep Ferrer i Tura)
A diferncia de la memria principal, que sol ser voltil (sesborra en apagar lordinador), els dispositius demmagatzematge solen ser no voltils (sen conserva el contingut en apagar lordinador). En tenim de diferents tipus: disquets, discs durs, CD (disc compacte), DVD, cintes, memries flaix...
Els dispositius dentrada/sortida
Els dispositius dentrada/sortida sn els encarregats de permetre a lordinador comunicar-se amb el seu entorn, s a dir, permeten a lordinador rebre informaci de lexterior, ja sigui comandes o dades, o b permeten a lordinador treure informaci cap a lexterior.
Podem trobar dispositius dentrada per a s hum, per exemple el teclat, el ratol, la palanca de control (joystick), i altres dispositius ms especialitzats, com ara lescner, el micrfon o la cmera web, entre daltres. Tamb podem trobar dispositius exclusivament de sortida, tamb per a s hum, com el monitor, laltaveu i la impressora. Igualment hi ha dispositius que sn tant dentrada com de sortida, i lordinador pot comunicar-se amb aquests dispositius, per exemple pels ports USB o els ports FireWire. Per perqu els ordinadors es puguin connectar entre ells, cal que disposin duna interfcie de xarxa.
Les targetes dexpansi
Les targetes dexpansi sinsereixen en els connectors de la placa base i permeten afegir o modificar a lordinador una srie de prestacions addicionals a les del disseny original.
Algunes targetes dexpansi sn, per exemple, les segents: La targeta grfica, que s lencarregada de gestionar i produir les imatges que es veuen pel monitor. La targeta de so, que s lencarregada de produir senyals de so que es poden escoltar per uns auriculars o b per uns altaveus, i de gestionar i transformar els senyals de so procedents, per exemple, dun micrfon en senyals digitals que pugui utilitzar lordinador.
Xarxes drea local
15
La interfcie de xarxa, que permet a lordinador comunicar-se amb altres ordinadors a travs de la xarxa.
1.2.2. La interfcie de xarxa (NIC)

NIC NIC prov de langls network interface card (targeta dinterfcie de xarxa). Cada targeta de xarxa NIC t un nmero didentificaci nic, MAC (media access control address), que la distingeix en la xarxa de qualsevol altra i que es considera la seva adrea fsica.
Una interfcie de xarxa s el dispositiu electrnic que comunica lordinador amb el medi de xarxa.
Fsicament, la interfcie de xarxa s una targeta dexpansi inserida dins lordinador o b integrada en la placa mare amb un connector extern o ms dun, per on es connecta el cable de xarxa. Des del punt de vista conceptual, la interfcie de xarxa, tamb anomenada targeta de xarxa, adaptador de xarxa o NIC (figura 3), permet la comunicaci de lordinador amb la xarxa, amb la qual cosa permet, alhora, compartir recursos entre diferents equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc).
Figura 3. Targeta de xarxa Ethernet
Font: Josep Ferrer i Tura
Hi ha diversos tipus dadaptadors en funci del tipus de cablejat o arquitectura que sutilitzi en la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, anell de testimoni o token ring, etc.), per actualment el ms com s l'Ethernet, que utilitza un connector RJ-45.
1.2.3. Installaci de la targeta de xarxa
!!
Alguns models dordinador no porten incorporada de srie la interfcie de xarxa, si es vol que aquest ordinador pugui estar connectat a una xarxa cal installar una targeta de xarxa i posteriorment configurar-la. Tamb pot passar que es vulgui utilitzar lordinador connectat simultniament a ms
En la secci Annexos del web daquest crdit trobareu informaci sobre la installaci i configuraci duna targeta de xarxa.
Xarxes drea local
16
duna xarxa, per a la qual cosa cal que lordinador disposi de tantes interfcies de xarxa com xarxes es vulgui connectar.
1.2.4. Altres dispositius

Per tal dinterconnectar dos ordinadors o ms per constituir una xarxa, en la majoria dels casos, no nhi ha prou que els ordinadors disposin duna interfcie i que els connecti un medi adequat, calen a ms altres dispositius que fan denlla entre les diferents parts, ja sigui distribuint, amplificant i regenerant els senyals, o b encaminant les comunicacions cap a la seva destinaci. Sn dispositius de xarxa els segents: Repetidors. Quan els senyals abandonen un terminal sn nets i la informaci que contenen s fcilment identificable. Per en desplaar-se pel medi, degut a les caracterstiques i lambient per on transcorre el medi, el senyal es debilita i es deteriora a causa de la distncia i la influncia de senyals pertorbadors ambientals. La missi fonamental dun repetidor s tornar el senyal present en una de les dues interfcies als seus valors primitius, amplificant i reconstruint el senyal original, i transmetrel per laltra interfcie. Concentradors. Les caracterstiques dun concentrador (tamb anomenat hub o repetidor multiport) sn semblants a les dun repetidor, per a diferncia daquest disposa de mltiples interfcies, de tal manera que en cada una hi pot haver un dispositiu connectat. La seva missi fonamental s transmetre el senyal present en una de les interfcies per totes les altres interfcies, i tornar al mateix temps el senyal als seus valors primitius. Amb aquests dispositius es poden comunicar un conjunt de dispositius terminals entre ells i configurar una xarxa de grup de treball. Ponts. Un pont (bridge) s un dispositiu que sutilitza per segmentar una xarxa local, de tal manera que el pont deixa passar la informaci dun segment a laltre noms si aquesta informaci est destinada a un terminal daquest altre segment, aix saconsegueix interpretant la part de la informaci on hi ha consignada la destinaci, i mantenint la informaci necessria per saber quin terminal o quins terminals destinaci hi ha connectats a cada interfcie. Commutadors. Un commutador (switch) s un dispositiu semblant a un concentrador (hub) que gestiona la comunicaci entre diferents dispositius terminals, per que en lloc de retransmetre per totes les interfcies un senyal rebut per una delles, noms la transmet per la
Xarxes drea local
17
interfcie on hi ha el terminal destinaci. Aix saconsegueix, igual que en el cas del pont, interpretant la part de la informaci on hi ha consignada la destinaci, i mantenint la informaci necessria per saber quin terminal o terminals destinaci hi ha connectats a cada interfcie. Encaminadors. Un encaminador (router) s un dispositiu que permet interconnectar entre elles dues xarxes o ms, dirigint la informaci duna xarxa a una altra xarxa des don es pugui accedir al dispositiu terminal destinaci. Aix saconsegueix interpretant la part de la informaci on hi ha consignada ladrea de xarxa del terminal destinaci. Els encaminadors es comporten com si fossin commutadors entre xarxes a partir de les adreces de xarxa davant les adreces de dispositiu que usen els commutadors. A ms, els encaminadors poden prendre decisions a propsit de quin s el millor cam per a la distribuci de dades per la xarxa. Mdems. Moltes vegades la informaci sha de transmetre per diferents tipus de medis que admeten diferents tipus de senyals digitals o analgics, o amb diferents tipus de modulaci. Un mdem s un aparell electrnic capa de convertir un senyal dun tipus (per exemple, un senyal digital) en un altre danalgic que pugui ser transms per un medi dissenyat per a senyals analgics, i a linrevs.
El terme mdem ve de la contracci de dues paraules: Modulador Demodulador.
1.3. Sistema de numeraci binria

Els sistemes digitals, com per exemple lordinador, usen lgica de dos estats representats per dos nivells de tensi elctrica, un alt, H (High) i un altre baix, L (Low). Per abstracci, aquests estats se substitueixen per zeros i uns, cosa que facilita laplicaci de la lgica i laritmtica binria. Si el nivell alt es representa per 1 i el baix per 0, es parla de lgica positiva i, en cas contrari, de lgica negativa.
1.3.1. Numeraci ponderada

Un sistema de numeraci permet representar i operar amb dades de significaci numrica, amb uns smbols i unes regles determinades.
Un sistema de numeraci s el conjunt dels smbols i les normes que sutilitzen per a la representaci de la informaci numrica. En tot sistema de numeraci hi ha una base del sistema que indica el nombre de smbols que podem utilitzar en aquest sistema. La notaci s: nombre(base .
Xarxes drea local
18
Hi ha els sistemes de numeraci decimal, binari, octal, hexadecimal, rom, etc. Els quatre primers es caracteritzen per tenir una base (nombre de dgits diferents: 10, 2, 8 i 16, respectivament), mentre que el sistema rom no t base i resulta ms complicat utilitzar-lo tant amb nombres com en les operacions bsiques (sumes, restes, multiplicacions i divisions).
Els sistemes de numeraci que tenen una base tenen la caracterstica de complir la notaci posicional, s a dir, la posici de cada nombre hi dna un valor o pes, on cada posici t una ponderaci depenent de la base en qu estigui representat el nombre.
Un sistema de numeraci de base n significa que tenim n dgits per escriure els nombres (des de 0 fins a n 1) i que n unitats formen una unitat dordre superior. Aix, en el sistema decimal (en base 10) els dgits per escriure van des del 0 fins al 9 (10 smbols). En comptar i quan sarriba a 9 unitats, en afegir-ne 1 sobt una unitat de segon ordre o desena, es posen les unitats a zero i es continua el cicle comptant per les unitats, quan es torna a arribar al 9 safegeix 1 a les desenes i tornem a posar les unitats a zero. Es continua aix fins a arribar a 99 i en afegir-ne 1 es forma una nova desena, que unida a les nou que hi ha forma una centena. I aix, successivament, per als milers, les desenes de miler... En el sistema de numeraci binari (base 2) totes les quantitats es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1). En binari dos unitats formen una unitat dordre superior. Comptant en aquest sistema 0, 1, en afegir 1 sobt una unitat dordre superior i les unitats a 0, s a dir 0, 1, 10, es continua comptant 0, 1, 10, 11, en afegir una unitat les unitats passen a dos i formen una unitat de segon ordre, i com ja nhi ha una, en tenim dues, amb la qual cosa es forma una unitat de tercer ordre o 100, i aix successivament.
1.3.2. De decimal a binari
Hi ha diversos mtodes per passar un nombre de base 10 a qualsevol altra base, per el ms fcil s el de les divisions successives per la base. Es tracta danar dividint el nombre i els quocients successius per la base fins que trobem un quocient ms petit que el divisor (base). La uni de tots els residus obtinguts escrits en ordre invers i de lltim quocient ens dna el resultat buscat.
Molt sovint s necessari passar un valor que est representat en base 10 (decimal) a base 2 (binari). Per fer-ho es pot aplicar el mtode de les divisions successives.
Xarxes drea local
19
Exemple de pas de binari o decimal Vegem que 23(10 = 10111(2. Per a fer-ho es realitzen les divisions successives per la base 2: 23/2 = 11; residu = 1 11/2 = 5; residu = 1 5/2 = 2; residu = 1 2/2 = 1; residu = 0 Ara es posa lltim quocient seguit de tots els residus en ordre invers: 10111(2. Obtenim aix el valor.
1.3.3. De binari a decimal

Tot nombre es pot convertir a sistema decimal, utilitzant el teorema fonamental de la numeraci.
El teorema fonamental de la numeraci descriu que el valor decimal duna quantitat expressada en altres sistemes de numeraci est expressada segons el polinomi segent: ... + X3B3 + X2B2 + X1B1 + X0B0 + ... on el smbol B representa la base i X sn els dgits del nombre. Teorema fonamental de la numeraci
Per passar de binari a decimal, cal aplicar la ponderaci a cada un dels dgits que formen el valor binari.
Exemple de pas de decimal o binari Vegem que 10111(2 = 23(10. 1 24 = 1 16 = 16 0 23 = 0 8 = 0 1 22 = 1 4 = 4 1 21 = 1 2 = 2 1 20 = 1 1 = 1 Ara es fa la suma 16 + 0 + 4 + 2 + 1 = 23(10. Obtenim aix el valor.
1.3.4. Operacions bsiques en binari
De la mateixa manera que en el sistema de numeraci decimal podem fer les operacions bsiques de clcul (suma, resta, multiplicaci i divisi), tamb podem fer aix en el sistema binari, octal i hexadecimal.
Suma en binari
La suma en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal. Recordem les sumes bsiques segents:
0+0=0; 0+1=1; 1+1=10
Aix, si es vol sumar 100110101 ms 11010101 es fa:
Xarxes drea local
20
Cal operar com si fos en el sistema decimal: es comena a sumar de dreta a esquerra, en lexemple, 1 + 1 = 10, aleshores sescriu 0 i "en portem" 1. Safegeix aquest 1 a la columna segent a: 1 + 0 + 0 = 1, i es continua fins a acabar totes la columnes (exactament com en el clcul decimal).
Resta en binari
Lalgorisme de la resta en binari s el mateix que en el sistema decimal. Recordem les restes bsiques:
0-0=0; 1-0=1; 11=0
La resta 0 1 es resol, de la mateixa manera que en el sistema decimal, agafant una unitat de la posici segent: 0 1 = 1 i en portem 1, aix equival a dir en decimal, 2 1 = 1. Aquesta unitat sha de retornar, sostraient 1 a la posici segent.
Cal operar com si fos en el sistema decimal: es comena a restar de dreta a esquerra, en lexemple 0 1 = 1, aleshores sescriu 1 i "en portem" 1. Es resta aquest 1 a la columna segent: 0 0 1 = 1, i es continua fins a acabar totes la columnes (exactament com en el clcul decimal).
Multiplicaci en binari
Per multiplicar dos nombres en representaci binria cal fer-ho de manera similar a com es fa en representaci decimal, cal tenir en compte, per, que noms hi ha dos dgits i que els seus productes sn com segueixen:
00=0; 01=0; 10=0; 11=1
Com en el producte en decimal cal fer els productes parcials del multiplicand per cada un dels dgits del multiplicador. Per a cada dgit del multiplicador es fa el producte per cada dgit del multiplicand i sescriu en una nova lnia, desplaat cap a lesquerra una posici, de tal manera que el darrer dgit, el de la dreta, coincideixi amb el del multiplicador que sest considerant. La suma de tots aquests productes parcials dna el resultat final. Per exemple:
Xarxes drea local
21
Divisi en binari
Per dividir dos nombres en representaci binria cal fer-ho de manera similar a com es fa en representaci decimal. Se separen tants dgits de lesquerra del dividend com calgui, per assegurar un valor superior al del divisor, es resta el divisor daquests dgits, es posa 1 al quocient, al resultat de la resta, shi afegeixen tants dgits segents del dividend com calgui per assegurar una altra vegada un valor superior al divisor, es posen al quocient tants 0 com dgits shagin afegit menys 1 i es torna a restar el divisor, aix fins a acabar amb els dgits del dividend. Per exemple:
Operacions lgiques amb nombres binaris
Les operacions lgiques bsiques amb nombres binaris sn la negaci o complement (NOT), la disjunci binria(OR), la conjunci binria (AND) i la diferncia o suma exclusiva (XOR).
Loperaci NOT s unitria, s a dir, amb un sol operador, i es tracta dinvertir tots els dgits binaris, on hi ha un 1 cal posar-hi un 0. Per exemple:
NOT 01010001 = 10101110
La resta doperacions sn binries, s a dir, calen dos operadors. La disjunci binria OR es tracta dgit a dgit, un dgit s 1 si un dels dos dgits s 1, o si tots dos sn 1, si els dos dgits sn 0 el dgit s 0. Per exemple:
Xarxes drea local
22
La conjunci binria AND es tracta dgit a dgit, un dgit s 1 si i noms si tots dos dgits sn 1, daltra manera el dgit s 0. Per exemple:
La diferncia o suma exclusiva XOR es tracta dgit a dgit, un dgit s 1 si un dels dos dgits s 1, per s 0 si tots dos sn 1 o tots dos sn 0. Per exemple:
1.3.5. Ladrea IP (mscares)

IP (Internet protocol) protocol dadreament utilitzat a Internet.
Una adrea IP s un nombre que identifica inequvocament un dispositiu lgic connectat a la xarxa. Dins duna mateixa xarxa, cada adrea IP que sutilitzi ha de ser nica.
Una adrea IP es representa mitjanant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP sexpressen com a nombres de notaci decimal: es divideixen els 32 bits de ladrea en quatre octets. El valor decimal mxim de cada octet s 255 (el nombre binari de 8 bits ms alt s 11111111). Un exemple dadrea IP pot ser 192.168.1.123. Aquest s un exemple tpic dIP en xarxa local.
Octet o byte Un octet o byte s un nombre binari representat per vuit dgits (0 o 1) anomenats bits. El terme byte ve de lexpressi anglesa binary term (terme binari).
Les classes dadrea IP

Hi ha tres classes dadreces IP: A, B i C. Les adreces de classe A satorguen als governs de tot el mn (en el passat algunes daquestes adreces es van atorgar a grans empreses); les adreces de classe B satorguen a les mitjanes empreses, i les adreces de classe C, a tots els altres sollicitants. Cada classe de xarxa permet una quantitat diferent de dispositius adreables: Classe A. Sassigna el primer octet (8 bits) i queden reservats els altres tres (24 bits) perqu siguin assignats als dispositius daquesta xarxa. Ai-
Xarxes drea local
23
x, en una xarxa de classe A es podrien adrear fins a 224 dispositius diferents, per cal restar-ne 2, que sn les adreces reservades de difusi (broadcast) (els 24 bits a 1), i la de xarxa (els 24 bits a 0), cosa que significa 224 2 = 16.777.214 dispositius diferents per cada xarxa. Hi ha fins a 126 xarxes diferents dIP 1.0.0.0 a IP 127.0.0.0 (la xarxa IP 10.0.0.0 s reservada). Classe B. Sassignen els dos primers octets (16 bits) i queden reservats els altres dos (16 bits) perqu siguin assignats als dispositius daquesta xarxa, cosa que significa 216 2 = 65.534 dispositius diferents per cada xarxa. Hi ha fins a 16.384 xarxes diferents dIP 128.0.0.0 a IP 191.255.0.0 (les xarxes IP 172.16.0.0 a 172.31.0.0 sn reservades). Classe C. Sassignen els tres primers octets (24 bits) i es reserva laltre (8 bits) perqu sigui assignat als dispositius daquesta xarxa, cosa que significa 28 2 = 254 dispositius diferents per cada xarxa. Hi ha fins a 2.097.152 xarxes diferents dIP 192.0.0.0 a IP 223.255.255.0 (les xarxes IP 192.168.0.0 a 192.168.255.0 sn reservades). Les adreces IP de cada classe que sn reservades sanomenen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels dispositius dins duna xarxa local que usa traducci dadrea de xarxa (NAT), per tal que els dispositius de la xarxa interna es connectin a una xarxa pblica. Hi ha ms adreces reservades per a dispositius, aix les adreces IP de 224.0.0.0 a 239.255.255.255 es reserven per difusi selectiva (multicast), aquest rang tamb sanomena classe D. A ms, hi ha un conjunt dadreces de dispositiu reservades per a usos futurs que van de ladrea IP 240.0.0.0 a ladrea 255.255.255.255.
NAT (network address translation) Les adreces privades es poden utilitzar juntament amb un servidor de traducci dadreces de xarxa (NAT) per subministrar connectivitat externa a tots els dispositius duna xarxa que t relativament poques adreces pbliques disponibles.
Multicast La difusi selectiva (en angls multicast) s lenviament de paquets dinformaci a mltiples destinataris duna xarxa simultniament.
Les mscares
Una mscara de xarxa s la combinaci de bits que serveix per delimitar lmbit duna xarxa. La seva funci bsica s indicar als diferents dispositius quina part de ladrea IP s la part de xarxa i quina part pertany a ladrea del dispositiu dins la xarxa.
Per tal de separar els octets que formen part de la xarxa dels octets que formen part de ladrea del dispositiu, sapliquen operacions de lgica binria amb el valor mxim en els octets de xarxa (segons la seva classe). Per obtenir la part de xarxa, saplica la conjunci binria (AND) de ladrea IP amb la mscara.
Xarxes drea local
24
Exemple dobtenci de les adreces de xarxa i de dispositiu Suposem una adrea de xarxa de classe C 195.235.113.3. Les adreces de classe C tenen reservats per xarxa els tres primers octets, s a dir, els primers 24 bits (de lesquerra), per tant ladrea es podria representar per 195.235.113.3/24. La mscara sn els octets de xarxa al seu valor mxim, en aquest cas 255.255.255.0. Ara cal passar a binari tant el valor de ladrea com el valor de la mscara i aplicar AND binari.
Transformant el valor que sha obtingut tenim 195.235.113.0, que s ladrea IP de la xarxa on s ubicat el dispositiu. Per obtenir ladrea de dispositiu dins la xarxa cal aplicar la mateixa operaci, per amb els octets de dispositiu al valor mxim (o el que s el mateix, amb la negaci de la mscara de xarxa) 0.0.0.255.
La part corresponent al dispositiu de ladrea IP s 0.0.0.3.
1.3.6. La numeraci hexadecimal
El sistema de numeraci hexadecimal (abreujat hex) s un sistema numric amb base 16.
Com que per base 16 es requereixen 16 smbols per representar-la, sutilitzen els 10 dgits (0,..., 9) afegint els smbols A,..., F (indistintament en majscules o minscules) que corresponen als valors decimals 10,..., 15, respectivament. Ats que la base 16 s una potncia exacta de 2 (24 =16) el pas de binari a hexadecimal i a linrevs s immediat. Per fer-ho cal dividir el nombre binari en grups de 4 bits (comenant per la dreta) i a cada grup shi assigna el dgit hexadecimal corresponent. Per passar dhexadecimal a binari, cada dgit hexadecimal es transforma al seu equivalent binari en un grup de quatre bits.
El nombre binari 11.0110.1100(2 correspon a 36C(16.
El nombre hexadecimal 3B2(16 correspon a 0011.1011.0010(2.
Xarxes drea local
25
1.3.7. Ladrea MAC
Cada targeta de xarxa t un nmero didentificaci nic de 48 bits (6 octets) anomenat adrea MAC (media access control address) o adrea de control daccs al medi.
Aquestes adreces niques sn administrades per l'Institute of Electronic and Electrical Engineers (IEEE). Els tres primers octets del nombre MAC sn coneguts com a OUI (organizationally unique identifier, identificador nic orgnic) i identifiquen provedors especfics, s a dir, el fabricant, i sn designats per la IEEE. Els tres octets segents configuren un nombre nic que ve a ser el nmero de srie de la targeta. Una adrea MAC est formada per sis octets representats en hexadecimal.
Exemple dadrea MAC Ladrea MAC 00-13-8F-40-FC-A9(16 correspon en binari a: 0000.0000-0001.0011-1000.1111-0100.0000-1111.1100-1010.1001(2
1.4. Classificaci i topologia de les xarxes

Per tal de tenir una idea clara tant de les propietats com de les restriccions de les xarxes, cal fer-ne una classificaci segons diferents aspectes, de funcionament i tecnologia, el seu abast, la seva configuraci fsica, s a dir, la topologia i les relacions entre els seus components, o dit duna altra manera, el seu s.
1.4.1. Classificaci de les xarxes

No hi ha una classificaci general acceptada en qu cpiguen totes les xarxes dordinadors, per es poden discriminar dos conceptes que es presenten com a importants per fer una primera diferenciaci: la tecnologia emprada per a la transmissi de dades i labast, dimensi o extensi de la xarxa. Segons la tecnologia de transmissi de dades podem distingir dos tipus bsics: 1) Les xarxes de difusi
La caracterstica ms important de les xarxes de difusi s que noms tenen un canal de comunicaci compartit per tots els terminals de la xarxa.
Xarxes drea local
26
Els paquets que envia un dels terminals sn rebuts per tots els altres. En rebre un paquet, un terminal verifica el camp del destinatari. Si el paquet s per al terminal, aquest el processa. Si est adreat a un altre terminal, el descarta. Els sistemes de difusi tenen la possibilitat denviar un paquet de dades a totes les destinacions, aix saconsegueix posant un codi especial en el camp dadrea. Quan un terminal rep un paquet amb aquest codi, el processa. Aquesta mena doperaci, sanomena difusi (broadcasting). Tamb hi ha sistemes de difusi que comprenen la transmissi del mateix paquet noms a un grup de terminals, aquesta operaci es coneix com a multidifusi o difusi selectiva (multicast). Normalment aquest tipus de difusi saconsegueix afegint una marca especial a ladrea del paquet, i a ladrea shi posa la del grup de terminals. 2) Les xarxes punt a punt
Paquets El paquets sn missatges curts que sn transmesos per un dispositiu de xarxa. Un camp dadrea dins el paquet especifica quin dispositiu s el destinatari de la informaci que cont.
Les xarxes punt a punt consisteixen en moltes connexions entre parelles niques dordinadors. Per anar dun ordinador origen a un altre ordinador destinaci, un paquet de dades cal que visiti una certa quantitat dordinadors intermedis.
Moltes vegades, en les xarxes punt a punt, hi ha mltiples camins possibles per anar dun ordinador origen a un ordinador destinaci. Aquests ordinadors tenen un programari especial dencaminament de paquets que tria el cam ms adequat per transmetre el paquet. Tot i que hi ha moltes excepcions, per regla general, les xarxes petites usen la difusi, mentre que les xarxes ms grans acostumen a emprar les connexions punt a punt. Segons labast de les xarxes, es poden distingir diferents tipus bsics: 1) Sistema (clster). Un clster s una associaci dordinadors interconnectats per mitj duna xarxa de connexions molt curtes que actuen com una sola unitat. 2) Xarxa drea local (LAN). Sn xarxes que abasten una sala, un edifici o un conjunt dedificis propers, amb unes distncies de fins a pocs quilmetres que comprenen una oficina, una empresa, una escola o una universitat, encaminades fonamentalment a compartir recursos i intercanviar informaci.
Un exemple de xarxa sistema s la del superordinador Mare Nostrum del Centre de Supercomputaci de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politcnica de Catalunya.
Superordinador Mare Nostrum
Local area network (LAN)
Xarxes drea local
27
3) Xarxa drea metropolitana (MAN). Bsicament s una versi en gran duna xarxa drea local. Comprn un grup doficines properes o una ciutat. Una xarxa drea metropolitana pot transportar veu, dades i possiblement senyal de televisi per cable. No acostuma a tenir elements intermedis de commutaci, per tant el seu disseny s molt sovint fora senzill. 4) Xarxa drea mplia (WAN). Sestn per una rea geogrfica extensa, un pas o un continent, est composta per subxarxes dordinadors, terminals de xarxa i dispositius de commutaci, interconnectats mitjanant lnies de transmissi, anomenats tamb circuts, canals o troncals. Els elements de commutaci sn ordinadors especialitzats que connecten dues o ms lnies de transmissi. Quan les dades arriben per la lnia dentrada lelement de commutaci ha de triar la lnia de sortida ms adequada perqu les dades arribin a la subxarxa destinaci. Aquests ordinadors reben el nom de nodes commutadors, sistemes intermedis o centrals de commutaci de dades. 5) Internet. Internet s una xarxa pblica, descentralitzada i global dordinadors, formada per la interconnexi de diferents xarxes. De fet, s una xarxa de xarxes dabast intercontinental, s a dir, planetria.
Metropolitan area network (MAN)
Wide area network (WAN)
1.4.2. Topologies de les xarxes
Es coneix com a topologia de xarxa la manera com estan connectats els diferents dispositius de xarxa.
Una topologia descriu el tipus denlla o el cablejat que interconnecta els diferents nodes duna xarxa, aix com els camins utilitzats per a la transmissi de dades. Un node donat pot tenir enllaos a un dels altres nodes o a ms dun. La topologia de la xarxa es determina noms per la configuraci de les connexions entre nodes. Les distncies entre nodes, les interconnexions fsiques, les velocitats de transmissi i/o tipus de senyals no tenen importncia a lhora de definir la topologia. Si una xarxa utilitza diferents tipus de topologies sanomena mixta.
Node Un node s un dispositiu connectat a una xarxa, que o b s un punt terminal o b s un punt intermedi. Habitualment s un ordinador.
Una topologia defineix com estan connectats els dispositius terminals de xarxa. s a dir, una topologia de xarxa descriu la disposici dels medis i els dispositius, i tamb les rutes o camins utilitzats per a les transmissions de dades.
Xarxes drea local
28
Les xarxes poden tenir una topologia lgica i una topologia fsica. La topologia fsica fa referncia a la disposici fsica dels dispositius i els medis de xarxa, mentre que la topologia lgica fa referncia a quin s el model daccs dels dispositius als medis per transmetre les dades. Els models segents sn els models de topologies bsics: 1) Xarxa en bus. La xarxa en bus (figura 4) s una topologia de xarxa en qu els nodes comparteixen el medi i/o un dispositiu multipunt i que generalment utilitzen la tecnologia de difusi. 2) Xarxa en anell. La xarxa en anell (figura 5) s una topologia de xarxa en qu cada node est connectat a una connexi punt a punt amb els dos nodes adjacents, fins a lltim, que s connectat al primer. Aix es forma un cam unidireccional o bidireccional tancat, de tal manera que la informaci ha de circular en un sentit (o en laltre) passant pels nodes intermedis per tal darribar de lorigen a la destinaci. La topologia lgica emprada habitualment en xarxes en anell es pot simular en una topologia fsica en bus o en estrella. 3) Xarxa en estrella. La xarxa en estrella (figura 6) s una topologia de xarxa en qu cada node est connectat a un node central o b a un commutador mitjanant enllaos punt a punt, que actua dencaminador per transmetre els missatges entre els nodes de la xarxa. s a dir, tota la informaci ha de passar forosament per lelement central de lestrella. Tot i que fsicament les connexions de cada node amb lelement central sn punt a punt, la majoria de xarxes daquest tipus utilitza la tecnologia de difusi. 4) Xarxa en arbre o jerrquica. La xarxa en arbre o jerrquica (figura 7) s una topologia de xarxa en qu un node pot tenir altres nodes subordinats que, al seu torn, poden tenir altres nodes subordinats, i ell mateix pot ser subordinat dun altre de superior. La comunicaci en aquests cassos sefectua dun node cap a un dels seus subordinats que o b s la destinaci o b s un node superior de la destinaci, i a linrevs, la comunicaci es pot fer cap a un node superior que o b s la destinaci o b s un superior de la destinaci. 5) Xarxa en malla. La xarxa en malla (figura 8) s una topologia de xarxa en qu cada node est interconnectat amb un o ms nodes mitjanant enllaos punt a punt, de tal manera que sempre hi ha almenys un cam per anar dun node qualsevol a un altre. Els nodes disposen de programari i dinformaci dencaminament per tal de prendre decisions sobre quin s el millor cam per arribar al node destinaci. Aquest cam pot dependre del cost dels salts que shan de fer, de la velocitat de lenlla, de la saturaci o de qualsevol altre parmetre.
Figura 4. Xarxa en bus
Figura 5. Xarxa en anell
Figura 6. Xarxa en estrella
Figura 7. Xarxa en arbre o jerrquica
Xarxes drea local
29
Aquests models de topologies sn els models bsics, en la realitat, per, hi ha models hbrids o estesos daquestes topologies, per exemple un ordinador que forma part duna xarxa en malla pot formar part al mateix temps duna xarxa en anell.
Figura 8. Xarxa en malla
1.4.3. Relacions
Un altre aspecte de les xarxes s el tipus ds que en fan els ordinadors que hi estan connectats. Defineix, per tant, el sistema de comunicaci entre ordinadors. Els tipus de relacions poden ser les segents: Client-servidor. La relaci client-servidor s la que sestableix entre dues entitats, el servidor, que s un sistema que proporciona serveis o recursos de qualsevol tipus (per exemple, dades o espai de disc) a un altre sistema, i el client, perqu en tregui un profit o un avantatge. El ms habitual s que dun servidor sen aprofitin diversos clients. Entre iguals. Una relaci digual a igual (peer to peer o P2P en angls) defineix un sistema de comunicaci que no t clients ni servidors fixos, sin que cada un dels sistemes implicats es comporta alhora com a client i com a servidor del mateix tipus de servei o recurs. Aquest model contrasta amb el model client-servidor. Collaborativa. Una relaci collaborativa s un sistema de comunicaci que es dna quan els diferents ordinadors que fan s de la xarxa la utilitzen per intercanviar informaci referida a una tasca comuna, a qu cada un dels sistemes aporta les seves capacitats per obtenir un sistema coordinat que actua com una sola unitat.
Xarxes drea local
30
2. Aspectes bsics de les xarxes
Una xarxa informtica s un conjunt de dispositius connectats per enllaos, a travs de medis fsics, guiats o no guiats, que s per on es desplacen els senyals que transporten la informaci que cal transmetre dun dispositiu a un altre.
La funci principal dels enllaos s fer arribar els senyals amb la informaci entre dos o ms dispositius, la transmissi depn tant dels medis com de la naturalesa dels senyals.
2.1. Els senyals

La majoria dels senyals de transmissi de dades tenen el seu origen en dispositius electrnics i, per tant, la seva naturalesa s dorigen elctric o electromagntic. Cal, doncs, aclarir una srie de conceptes bsics per entendre la manera com es produeixen i com es propaguen. De totes maneres, cal tenir en compte que hi ha altres tipus de senyals, com ara els senyals ptics, que si b lorigen s elctric hi ha una srie de caracterstiques fsiques que els fan especials.
2.1.1. Espectre elctric

Cal revisar una mica de fsica elctrica per entendre correctament els senyals elctrics i les seves caracterstiques ms importants. Quan entre dos punts hi ha una diferncia de crrega elctrica, s a dir, en un punt hi ha un excs delectrons (crrega negativa) i en laltre punt hi ha falta delectrons (crrega positiva), es diu que entre aquests dos punts hi ha una diferncia de potencial.
Les crregues elctriques tenen tendncia a neutralitzar-se, per tant entre dues crregues elctriques de diferent signe hi ha una fora datracci, aquesta fora s el que sanomena voltatge (tensi elctrica).
Tensi elctrica La tensi elctrica s la diferncia de potencial que hi ha entre dos punts dun circuit elctric. s la magnitud que mesura la fora datracci entre crregues elctriques. Aquesta magnitud es representa amb la lletra U i es mesura en volts, que es representen amb la lletra V.
La tensi elctrica s la magnitud que mesura la pressi exercida per dos punts carregats elctricament.
Xarxes drea local
31
Quan mitjanant un conductor suneixen els punts amb diferent crrega elctrica la tendncia de les crregues diferents a neutralitzar-se fa que pel conductor es desplacin els electrons (crregues negatives) que des del pol negatiu es dirigeixen cap al pol positiu. Recprocament i aparentment, les crregues positives es dirigeixen del pol positiu al negatiu. Aquest flux de crregues elctriques s el que coneixem amb el nom de corrent elctric (intensitat). La intensitat elctrica s la magnitud que mesura la quantitat o el volum delectrons que circulen per un conductor en una unitat de temps.
Intensitat s el flux de crregues elctriques provocat per una tensi elctrica quan es tanca un circuit. La magnitud que mesura la intensitat es representa amb la lletra I i es mesura en ampers, que es representen amb la lletra A. Conductor i allant Un material s conductor si permet el pas de crregues elctriques pel seu interior (corrent elctric), en cas contrari, es diu que el material s allant.
Cal esmentar que el corrent elctric es desplaa pels conductors a una velocitat propera a la de la llum. La combinaci de la intensitat, I, (flux delectrons) i la tensi, U, (pressi elctrica) s la potncia elctrica, P, o energia elctrica transformada en una unitat de temps, la potncia s el producte de la tensi per la intensitat. P=UI
Potncia La potncia s la quantitat de treball realitzat en una unitat de temps. La magnitud que mesura la potncia es representa amb la lletra P i es mesura en watts, que es representen amb la lletra W.
Els dispositius elctrics, com ara bombetes, motors, electrodomstics, ordinadors, savaluen en termes de potncia (watts), que s com lenergia es produeix i es consumeix. Per, de fet, qui fa el treball s el corrent elctric, s a dir, la intensitat, que s conseqncia de la tensi.
2.1.2. Caracterstiques dels circuits elctrics

Els medis de transmissi elctrica estan compostos dun (o ms) fil dun material conductor, que es per on circula el senyal elctric, recobert dun material allant que impedeix el contacte entre conductors i nevita el curtcircuit.
Generador El generador s el dispositiu que s capa de transformar un tipus determinat denergia en energia elctrica. Aix saconsegueix creant i mantenint una diferncia de potencial, s a dir, una tensi elctrica entre dos punts anomenats pols amb la finalitat de provocar un corrent elctric.
El conjunt format pels dispositius transmissors, els medis de transmissi de dades i els dispositius receptors conforma circuits elctrics que respectivament generen, transporten i utilitzen els senyals.
Circuit elctric
Un circuit elctric s el cam per on es mou el corrent elctric des dun pol fins a laltre dun generador passant per un conductor i per laparell receptor, que s el que utilitza lenergia transformada pel generador.
Xarxes drea local
32
El corrent elctric es mou amb ms facilitat pels materials conductors: tot i que laire en un clima molt sec pot arribar a ser una mica conductor, els electrons habitualment no circulen per laire, per exemple des dun pol duna pila elctrica fins a un cable de coure proper. El corrent elctric noms es produeix en circuits anomenats tancats; un circuit tancat es compon dun generador que subministra lenergia elctrica, els conductors que la transporten, els elements que la controlen i el receptor que la consumeix. Es diu que el circuit s tancat quan hi pot passar corrent elctric, si no es diu que s obert.
Circuit elctric tancat
Resistncia elctrica i Impedncia

Els materials conductors permeten en major o menor mesura el pas del corrent elctric. Aquesta diferent gradaci de loposici que ofereixen els diferents material al pas del corrent elctric s el que es denomina coeficient de resistivitat, que s propi de cada tipus de material. Aix, un material bon conductor del corrent elctric t un baix coeficient de resistivitat, i un material allant t un coeficient de resistivitat molt elevat. La resistncia elctrica depn, a ms del tipus de material, de la geometria de lelement que estem considerant; per exemple, si estem parlant dun fil conductor cilndric, com ms secci tingui (el gruix) menys resistncia tindr; en canvi, la resistncia augmentar si s ms llarg.
Impedncia La impedncia s loposici que ofereix un cos al pas del corrent elctric altern. La impedncia depn, a ms de la resistncia del cos, de la seva geometria, del seu entorn i de les caracterstiques del corrent altern que la provoca. La magnitud que mesura la impedncia es representa amb la lletra Z i es mesura igual que la resistncia elctrica en ohms. La resistncia elctrica s loposici que ofereix un cos al pas del corrent elctric. La resistncia depn del tipus de material (coeficient de resistivitat), del gruix (secci) i de la llargada del cos. La magnitud que mesura la resistncia es representa amb la lletra R i es mesura en ohms, que es representen amb la lletra grega omega majscula . Resistncia elctrica
El terme resistncia sutilitza generalment per referir-se a loposici al pas de corrent elctric en circuits de corrent continu (CC). En canvi, quan ens referim a loposici al pas de corrent elctric en circuits de corrent altern (CA) sutilitza el terme impedncia.
El corrent elctric, s a dir, la intensitat (I) en un circuit, depn de la tensi del generador (U) i de la resistncia (R) del circuit.
I=
U R
Segons la llei dOhm, el corrent elctric (intensitat) en un circuit elctric s directament proporcional a la tensi del generador que el fa circular i inversament proporcional a la resistncia que oposa el circuit al pas daquest corrent elctric.
2.1.3. Corrent elctric, ones electromagntiques i senyals ptics

Habitualment, els senyals que transporten les dades o b sn corrents elctrics o b sn produts per corrents elctrics, com per exemple els
Xarxes drea local
33
senyals electromagntics o els senyals ptics, daqu la importncia dels senyals elctrics. Es poden distingir dos tipus de corrent elctric, el corrent elctric continu i el corrent elctric altern, cada un amb les seves caracterstiques especifiques.
El corrent continu es caracteritza per un flux constant de crregues cap a una nica direcci.
Una bateria connectada a un circuit produeix un corrent continu o flux continu de crregues que es mouen del pol negatiu cap al positiu. Aquest tipus de corrent se simbolitza amb CC, tot i que s habitual trobar lequivalent angls DC (direct current). Tot i que el corrent continu (figura 9) es mou sempre en un sol sentit, shi pot afegir informaci variant la tensi elctrica en el temps, i en conseqncia el corrent elctric, o b connectant i desconnectant el corrent a intervals (polsos).
Figura 9. Representaci grfica del corrent continu
Freqncia
El corrent altern es caracteritza perqu els seu flux canvia de sentit seguint un patr que es repeteix peridicament.
La freqncia s la mesura del nombre de vegades que es repeteix un determinat patr en una unitat de temps. Per calcular la freqncia, es fixa un interval de temps, habitualment un segon, i es compta el nombre de vegades que es repeteix aquest patr en aquest interval. La magnitud s la freqncia representada per la lletra f i es mesura en hertz, que es representa Hz.
Aix implica que el generador del corrent canvia peridicament la polaritat (figura 10), la periodicitat daquest canvi anomenat freqncia s una de les caracterstiques que defineixen aquest tipus de corrent. Aquest tipus de corrent se simbolitza per CA, tot i que tamb s habitual trobar el seu equivalent angls AC (alternating current).
Xarxes drea local
34
Figura 10. Representaci grfica del corrent altern
2.1.4. Senyals electromagntics

Un corrent elctric que circula per un conductor produeix un camp magntic al voltant daquest conductor. El sentit i la fora del camp magntic depenen respectivament del sentit del corrent elctric i de la seva intensitat.
La radiaci electromagntica, o ones electromagntiques, sn ones que es propaguen en lespai amb un component elctric i un component magntic.
Camp magntic provocat per un corrent elctric.
La radiaci electromagntica es produeix quan en un conductor anomenat antena saplica un corrent altern de freqncia elevada. El moviment de crregues elctriques (electrons) produt pels canvis de potencial provoca dos fenmens: 1) La diferncies de potencial dins el conductor produeixen que en alguns punts hi hagi un excs delectrons (crrega negativa) i en daltres, un defecte delectrons (crrega positiva), cosa que provoca un camp elctric en sentit longitudinal. 2) El corrent elctric produt pel desplaament daquestes crregues elctriques produeix al voltant del conductor un camp magntic en qu la polaritat depn del sentit del corrent elctric, aquest camp magntic s en sentit transversal al conductor.
Camp elctric Un camp elctric s un espai on hi ha forces generades per un objecte carregat elctricament, aquest camp actua sobre altres objectes tamb carregats elctricament.
Xarxes drea local
35
El resultat s un camp electromagntic variable dacord amb la freqncia i lamplitud del moviment de crregues elctriques que el produeixen. Aquest camp sestn indefinidament a travs de lespai i afecta el comportament dels objectes. Els components elctric i magntic (figura 11) oscillen en angles rectes respecte dells mateixos i respecte de la direcci de propagaci, i sn en fase entre ells.
Figura 11. Representaci d'una ona electromagntica Camp magntic Un camp magntic s un espai on hi ha forces generades per la presncia de corrent elctric (crregues elctriques en moviment) o b per la presncia de partcules quntiques amb espn, i que exerceixen una fora sobre les altres crregues que es mouen sota la seva influncia. Els camps magntics envolten els corrents elctrics.
La radiaci electromagntica s de diferents tipus segons la freqncia de lona (en ordre creixent de freqncia): ones de rdio, microones, radiaci infraroja, llum visible, radiaci ultraviolada, raigs X i radiaci gamma.
2.1.5. Senyals ptics

Un dels diferents tipus de radiaci electromagntica s la llum, tant en el seu espectre visible (per a les persones) com invisible (llum infraroja o llum ultraviolada). Tamb pot ser usada per transmetre informaci, de la mateixa manera que el corrent elctric o les ones electromagntiques.
La llum s la porci de lespectre electromagntic visible per lull hum.
Longitud dona La longitud dona s la magnitud fsica que indica la mida duna ona. Sentn per mida de lona, la distncia entre el principi i el final duna ona completa (cicle). Aix, la longitud dona es defineix com la separaci espacial que hi ha entre dos punts lestat de moviment dels quals s idntic. La longitud dona es representa amb la lletra grega (lambda).
La llum tamb es caracteritza per la seva freqncia. Les diferents longituds dona sinterpreten en el cervell hum com a colors, des del vermell en les longituds dona ms grans (freqncies ms baixes) fins al violeta (freqncies ms altes). Les freqncies, en ordre creixent, es poden veure com els colors vermell, taronja, groc, verd, cian, blau i violat.
Xarxes drea local
36
La llum es propaga en lnia recta des del seu origen, cada lnia de propagaci de la llum sanomena raig, i el conjunt de raigs de llum parallels molt propers entre si sanomena feix. La llum es propaga a una velocitat finita. Fins i tot els observadors en moviment uniforme mesuren sempre el mateix valor. La velocitat de la llum en el buit s de 299.792.458 m/s. (aproximadament 300.000 km/s). En canvi, la seva velocitat s ms lenta si es propaga per altres medis, com per exemple laire, laigua o el vidre. La llum es propaga per medis transparents, tant per medis guiats, per exemple la fibra ptica, com pels no guiats; s a dir, es pot transmetre per laire o pel buit, per en els medis no guiats, degut a la naturalesa prpia de la llum, tant lelement transmissor com lelement receptor han de ser visibles lun per laltre.
Lser Lser s lacrnim angls de light amplification by stimulated emission of radiation, amplificaci de llum per emissi estimulada de radiaci. s una font de llum que utilitza un efecte quntic, lemissi estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment dalta monocromaticitat i direccionalitat.
Per a la transmissi de dades es pot utilitzar tant la llum normal com la llum lser.
De la mateixa manera que per als senyals elctrics, cal revisar una mica de fsica ptica per entendre correctament els senyals ptics i les seves caracterstiques ms importants. Quan un raig de llum anomenat raig incident arriba al lmit entre dos medis transparents diferents, per exemple el lmit entre laire i el vidre, la part de lenergia del raig que retorna al medi origen sanomena raig reflectit, i la part de lenergia que no s reflectida i que entra en laltre medi sanomena raig refractat. El fet que hi hagi reflexi o refracci depn de langle del raig incident (angle dincidncia) respecte de la normal en el punt dincidncia entre els dos medis. Quan aquest angle creix i arriba a un cert punt, tota la llum es reflecteix cap al medi origen.
La normal s la lnia perpendicular a la superfcie lmit de dos medis en el punt dincidncia.
Reflexi
Sanomena reflexi la part de llum que retorna al medi quan la llum incideix sobre la superfcie de separaci de dos medis diferents.
La relaci entre la direcci del raig incident i la del raig reflectit s molt simple, langle dincidncia s igual a langle de reflexi; s a dir, els angles que formen el raig incident i el reflectit respecte a una lnia perpendicular a la superfcie de reflexi sn iguals.
Xarxes drea local
37
Excepte en el cas ideal duna superfcie reflectora perfecta o en el cas de la reflexi total, no tota lenergia del raig incident es reflecteix, tamb hi ha una part que es refracta.
Refracci
Sanomena refracci la part de llum que penetra en el segon medi quan un raig de llum incideix sobre la superfcie de separaci entre dos medis transparents diferents.
Una part de lenergia del raig de llum es transmet al segon medi i en canvia la direcci de propagaci. Langle de curvatura del raig refractat depn de langle en qu incideix el raig incident i de la diferncia dels ndexs de refracci dels dos medis. Quan el raig de llum, amb un angle dincidncia diferent de 90, passa dun medi amb un ndex de refracci menor que el del medi destinaci, el raig de llum sapropa cap a la normal, si lndex de refracci del medi origen s ms gran que el del medi destinaci, el raig sallunya de la normal. Si langle dincidncia s de 90, aquest raig no pateix cap desviaci.
Lndex de refracci duna substncia s el quocient entre la velocitat de la llum en el buit i la velocitat de la llum en aquella substncia.
Com ms gran sigui lndex de refracci ms baixa ser la velocitat de la llum en aquell medi concret.
2.2. Medis de xarxa

Depenent de la naturalesa del senyal, sutilitzen diferents tipus de medis de xarxa. Quan la naturalesa del senyal s de tipus elctric, sutilitzen cables conductors de diferents tipus; quan la naturalesa dels senyal s de tipus electromagntic, el medi s laire o el buit; quan la naturalesa del senyal s la llum, sutilitzen diferents tipus de fibra ptica.
2.2.1. Cables per a senyals elctrics

Els cables per als senyals elctrics estan construts amb un o ms fils de material conductor, habitualment de coure recobert duna coberta de material allant. Podem trobar cables per a transmissi de dades de diferents tipus: coaxials i de parells trenats.
Xarxes drea local
38
Cables coaxials
El cable coaxial est constitut per dos conductors concntrics. El conductor central o nucli est format per un fil slid de material conductor o b un cable fet de fils de material conductor trenats. Una capa de material allant flexible separa i envolta el conductor central, i aleshores s envoltada pel conductor exterior. Aquesta capa allant sanomena dielctric i de la seva qualitat en depn en bona part la qualitat del cable. El conductor exterior, tamb anomenat pantalla, en forma de tub o beina est fet duna malla trenada de material conductor al voltant del dielctric, duna cinta de paper metllic que embolica el dielctric o dun tub metllic en cas de cables semirgids. Aquest conductor exterior fa un efecte de blindatge, a ms de ser utilitzat com a retorn del corrent. La pantalla protegeix el nucli de les interferncies electromagntiques externes. Habitualment, el cable s recobert per una altra capa de material allant que protegeix el conjunt. Hi ha diferents tipus de cable coaxial de diferents gruixos i diferents impedncies. Tamb es pot trobar cable coaxial amb una altra pantalla o doblement apantallat. El cable coaxial sest reemplaant per cables de parells trenats i per fibra ptica.
Connector BNC (Font: Viquipdia) Parts dun cable coaxial: coberta exterior (A), malla de coure (B), dielctric (C) i nucli (D). (Font: Viquipdia)
Els connectors utilitzats habitualment pel cable coaxial sn els anomenats
connectors BNC (de langls bayonet neill-concelman).
Cables de parells trenats
El cable de parells trenats est compost per quatre parells de fils conductors recoberts de material allant retorats de dos en dos, codificats segons un codi de color per a cada parell retorat, on un dels fils del parell s de color slid i laltre s del mateix color, per amb una franja longitudinal blanca.
Hi ha dos tipus bsics de cables de parells trenats: 1) El cable de parells trenats apantallats STP (de langls shielded twis-
ted-pair).
2) El cable de parells trenats sense apantallar UTP (de langls uns-
hielded twisted-pair).
La diferncia entre un tipus i laltre s que en el cable de parells apantallats el conjunt dels parells est recobert per una pantalla semblant a la
Cable UTP (Font: Viquipdia)
Xarxes drea local
39
del cable coaxial que fa de protecci contra les interferncies electromagntiques, per aquesta ra el cable STP t ms immunitat al soroll elctric (interferncies). El cable STP t, per, un inconvenient, s ms gruixut i ms difcil dinstallar ja que s ms rgid, i cal connectar a terra els blindatges o les pantalles. Si no s aix, el blindatge actua com una antena i genera ms soroll elctric en els conductors interiors. En el tipus de cable STP tamb hi ha el cable blindat, en qu tamb cada parell est recobert per una pantalla individual, a ms de la general. Igual que el cable coaxial, els cables STP i UTP sn recoberts per una capa de material allant que protegeix el conjunt. El cable UTP t fora avantatges. El seu dimetre s petit, s lleuger, no necessita connexi a terra, per la qual cosa s ms fcil dinstallar, en ser ms prim, es poden posar ms cables pel mateix conducte, s barat, el connector s fcil dinstallar i de construir, i a ms suporta les mateixes velocitats de transmissi que altres medis. Els inconvenients sn que s menys immune al soroll elctric que altres medis de xarxa, ja que en no disposar de pantalla nomes anulla les interferncies per la cancellaci ats el torat dels parells. Tamb la longitud mxima dun tram s inferior a la permesa per als cables coaxials o de fibra ptica. El connector per al cable UTP s el model RJ 45, que t 8 pins o connexions elctriques. La norma per a connectors RJ-45 (taula 1) especifica el propsit particular de cada un dels pins, un dispositiu de xarxa transmet els senyals pels pins 1 i 2 i rep els senyals pels pins 3 i 6; els fils dels cables UTP han destar connectats als pins correctes en cada extrem del cable.
Taula 1. Esquema T568A Pin 1 2 3 4 5 6 7 8 Color blanc verd verd blanc taronja blau blanc blau taronja blanc marr marr Funci Cable dinterconnexi TD+ TDRD+ NC NC RDNC NC El cable dinterconnexi s el cable que connecta el dispositiu de xarxa amb lenlla permanent, s a dir, entre la presa de xarxa i el dispositiu, o entre el panell de connexions i el dispositiu.
Connectors RJ-45. (Font: Viquipdia)
!!
En la secci Annexos del web daquest crdit trobareu informaci sobre el muntatge i la verificaci dun cable de xarxa.
TD: Transmissi de dades, RD: Recepci de dades, NC: sense s.
Si el dispositiu de xarxa s Gigabit 1000BaseT sobre cable de parell trenat UTP sutilitzen els quatre parells del cable i tots els pins dels connectors.
Xarxes drea local
40
Lesquema (mapa de cablejat) dun enlla amb cable UTP habitualment disposa en els dos extrems de connexions RJ-45, tant en lenlla permanent com en els cables dinterconnexi; mentre que lenlla permanent t els connectors femella, els cables dinterconnexi tenen els connectors mascle. Quan es munta un enlla, sha de verificar que tot el cablejat s correcte. Per aix es fan les anlisis de cablejat, que asseguren que en lenlla no hi hagi cap fil tallat o mal connectat (circuit obert) ni cap fil connectat a un altre, cosa que provocaria un curtcircuit (figura 12).
Figura 12. Curtcircuit
!!
En la secci Annexos del web daquest crdit trobareu informaci sobre la connexi dun enlla permanent.
Enlla permanent Lenlla permanent s un segment de cable installat als connectors o terminals dels extrems i els intermedis (si nhi ha) i que pertany a una connexi entre dos aparells actius. s la part que queda fixada a la infraestructura, s a dir, entre el panell de connexions de larmari de distribuci de xarxa i la presa de xarxa terminal.
Aquesta anlisi tamb verifica que els vuit fils estiguin connectats correctament als pins adequats a un extrem i a laltre del cable i tamb pot detectar diferents errors de connexi (figura 13).
Figura 13. Errors de connexi
Segons es mostra en la figura 13 els errors de connexi poden ser: Parell invertit s lerror que es produeix quan en un extrem sintercanvien els dos fils del mateix parell.
Xarxes drea local
41
Parell dividit s lerror que es produeix quan en un extrem sintercanvien dos fils de diferent parell. Parell traslladat s lerror que es produeix quan en un extrem sintercanvien dos parells entre si. En diferncia amb el parell dividit que utilitza el mateix parell de pins a tots dos extrems, el parell traslladat es produeix quan sutilitzen dos codis de color diferent (T568A a un extrem i T568B a laltre). Aquesta anlisi es fa amb aparells comprovadors de connexi, que verifiquen que no hi hagi cap curtcircuit, cap circuit obert ni cap error de cablejat.
Efectes fsics en els cables de transmissi de dades

Les caracterstiques fsiques dels cables, la seva geometria i longitud, i els materials amb qu estan construts els confereixen unes determinades caracterstiques que afecten els senyals elctrics que els recorren. Hi ha efectes que depenen de la longitud, com ara latenuaci, el retard de propagaci i el biaix de retard que en limita la longitud mxima: Atenuaci. Un senyal transms per un cable es va debilitant a mesura que avana des del seu origen. Aquesta debilitaci del senyal sanomena atenuaci i s deguda, entre altres coses, a la resistncia elctrica dels fils conductors i a la impedncia del cable. Retard de propagaci. Els senyals elctrics viatgen a una velocitat molt elevada, aproximadament 20 cm/ns, per tant per recrrer 100 metres tardaran aproximadament 500 ns = 0,5 s. Si la transmissi s a 10Mbs, es transmet un bit cada 0,1 s, cosa que vol dir que quan el primer bit de la transmissi arriba al receptor de laltre extrem del cable de 100 metres per lemissor est acabant de sortir el cinqu bit. El temps que tarda un senyal elctric en recrrer el cable s el que sanomena retard de propagaci. Biaix de retard. Els cables de xarxa estan compostos per quatre parells de fils on els dos fils de cada parell sn trenats. Ats que un parell pot ser ms trenat que un altre, pot succeir que un parell sigui lleugerament ms llarg que laltre, aix pot provocar que linstant de larribada del senyal a lextrem dun parell sigui diferent al dun altre, fet que sanomena biaix del retard. Lmits de la longitud del cable. Com hem vist, la longitud del cable s molt important, ja que condiciona latenuaci, en afectar la resistncia i la impedncia, i condiciona tamb el retard i el biaix del retard.
1 ns = 0,000 000 001 s
Xarxes drea local
42
Hi ha un mxim perms per al retard i per al biaix del retard des de la sortida de lemissor fins a larribada al receptor dels senyals, per tant de la longitud mxima permesa. Uns altres efectes que es produeixen en la transmissi depenen de la naturalesa prpia dels senyals que transcorren pel cable. Aquests efectes mesuren les conseqncies que tenen els senyals sobre ells mateixos en el parell pel qual transcorren i sobre els senyals dels parells vens. Aquest efecte sanomena diafonia (crosstalk) i pot produir diferents conseqncies: 1) Paradiafonia Es produeix quan els senyals dun parell interfereixen amb els dun altre parell. Quan lefecte es detecta en lextrem proper sanomena NEXT (near-end
cross talk) o si s en lextrem lluny, sanomena FEXT (far-end cross talk).

La diafonia en general afecta la capacitat del cable per transportar dades, ja que a lefecte de la prdua de senyal per atenuaci cal afegir-hi que el senyal s malms pels senyals indesitjats produts per la diafonia. PSNEXT (power sum NEXT) s el mateix que NEXT, per tenint en compte la suma dels senyals de tots els parells vens que afecten aquest parell i retornen per lorigen. ELFEXT (equal level far-end cross talk) s una mesura calculada a partir de la diferncia de FETX, atenuaci a lextrem destinaci del cable sobre el mateix parell. De fet es calcula la diafonia neta. PSELFEXT (power sum equal level FEXT) s el mateix que ELFEXT, per tenint en compte la suma dels senyals dels parells vens que afecten aquest parell i en lextrem destinaci. 2) Prdua de retorn s lefecte produt pel retorn duna part del senyal produt per rebots en imperfeccions del cable, com ara desacoblaments dimpedncia, i que en rebotar cap a lemissor pot bloquejar la transmissi de lextrem origen o la de lextrem destinaci si es tracta de transmissi simultnia bidireccional, cosa que constitueix una font important de pertorbacions. Tamb hi ha efectes que es produeixen en la transmissi que depenen de lambient per on s installat el cable. 3) Interferncies electromagntiques Sn els senyals externs al cable i que afecten els senyals transmesos per aquest cable, les interferncies electromagntiques sanomenen soroll
Xarxes drea local
43
elctric, normalment produdes per lnies elctriques que transcorren en parallel amb els cables de senyal i que suporten crregues no resistives, com ara motors elctrics o illuminaci amb tubs fluorescents.
2.2.2. Fibra ptica

La fibra ptica s un filament flexible de secci circular fet dalgun tipus de material transparent, vidre o plstic, capa de transportar feixos de llum en el seu interior.
La fibra ptica s un medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielctric transparent, convenientment recoberta per tal daconseguir que la radiaci incident en un extrem es transmeti a laltre extrem per un procs de reflexi total.
La fibra ptica est formada per tres parts: el nucli, que s per on viatja la llum, el revestiment que recobreix el nucli i que t un ndex de refracci molt menor que aquest, i la coberta, que s una funda, habitualment dun material plstic que serveix de protecci i refor (figura 14). Un cable de fibra ptica es compon dun determinat nombre de fibres ptiques i est cobert per una funda protectora que les agrupa i protegeix.
Figura 14. Reflexi total interna
Cable de fibra ptica. (Font: Viquipdia)
Un feix de llum que viatja per linterior duna fibra ptica ha de romandre al seu interior, per tant cal que el nucli tingui un ndex de refracci fora ms gran que el material que lenvolta, de tal manera que la llum que intenta sortir del nucli sigui reflectida una altra vegada cap a linterior, de tal manera que la fibra es comporti com un tub o una guia dones per a la llum. Perqu la fibra ptica gui la llum amb una prdua mnima denergia calen dues condicions: 1) El nucli ha de tenir un ndex de refracci molt ms gran que el recobriment.
Xarxes drea local
44
2) Langle dincidncia de la llum en el punt de contacte entre el nucli i el revestiment ha de ser ms gran que langle crtic. Si es donen aquestes dues condicions, tota la llum que incideix en la fibra s reflectida una altra vegada cap a linterior. Aquesta condici es denomina reflexi interna total. La reflexi interna total provoca que els raigs de llum rebotin en el lmit del nucli i continun la seva propagaci en zigazaga cap a laltre extrem de la fibra. Perqu langle dincidncia de la llum dins la fibra ptica sigui ptim, el raig de llum ha dentrar el ms parallel possible a leix del nucli. Langle que forma el raig de llum respecte de leix del nucli sanomena angle dinserci. La fibra ptica te una srie davantatges davant de qualsevol altre medi de transmissi: s molt flexible i t menor pes i volum que els altres medis. Permet velocitats de transmissi elevades. Permet trams de ms longitud sense necessitat de repetidors. No lafecten les interferncies electromagntiques. Ofereix seguretat i allament elctric. Ofereix seguretat davant possibles intervencions en la lnia. s ms resistent a condicions ambientals desfavorables. s molt fiable: les fibres no perden llum a causa de la reflexi total. Per tamb presenta alguns inconvenients: T un cost elevat en comparaci amb el daltres medis de comunicaci ms habituals. No hi ha una estandarditzaci dels productes: planteja problemes de compatibilitat. La installaci dels connectors s complexa i requereix personal amb formaci adequada. Les fibres sn frgils i la reparaci dun cable trencat o malms s dificultosa. Segons com es propagui la llum per la fibra ptica podem distingir entre fibra monomode i fibra multimode.
Monomode
La fibra monomode t el dimetre del nucli molt petit, proper a les dimensions de la longitud dona (8, 10 micres). A conseqncia daix, noms hi pot passar un sol mode, el raig ptic central (figura 15), que tamb es coneix com raig axial. Aquest nic cam generat a causa de les petites dimen-
La transmissi per fibra ptica modal es refereix al nombre dangles diferents en qu es pot propagar la llum.
Xarxes drea local
45
sions del nucli evita la dispersi. Sutilitza en aplicacions de llarga distncia (3 km), ja que ofereix ms prestacions, tot i que s ms car. La font de llum que sutilitza en aquest tipus de fibra s el lser.
Figura 15. Fibra ptica monomode
Multimode
En la fibra multimode el dimetre s ms gran que en les fibres monomode, aix la llum viatja seguint molts camins que depenen de la longitud dona, la freqncia i langle dinserci de la llum. La font de llum que sutilitza habitualment per a aquest tipus de fibra ptica s produda per dodes LED. Hi ha dos tipus diferents de fibres multimode, en funci de les caracterstiques dels ndexs de refracci: La fibra dndex discret, en qu els ndexs de refracci del nucli i del revestiment sn diferents per uniformes, s a dir, hi ha una superfcie de separaci entre el nucli i el revestiment i, per tant, el senyal es guia a causa de la reflexi total en aquesta superfcie. La reflexi total es produeix per diferents angles dincidncia (figura 16), per tant es possibiliten diferents modes de propagaci de la llum i diferents temps de recorregut per la llum. Aquest tipus de fibres sn les ms utilitzades en enllaos de distncies curtes, aproximadament fins a 1.000 metres. Sutilitzen bsicament en les xarxes locals. La fibra dndex gradual, en qu lndex de refracci del nucli disminueix gradualment cap a lexterior fins a lndex de refracci del revestiment, cosa que provoca una propagaci ondulada (figura 17) e l'interior de la fibra. Aquest tipus de fibra no origina tants modes de propagaci com el dndex discret. Sutilitza en enllaos de distncies fins a 10 km. Per fer transmissi per la fibra ptica cal que en un extrem de la fibra sinjecti el senyal ptic mitjanant un emissor de llum i per laltre extrem de la fibra es reculli aquest senyal amb un detector de senyal ptic. Lemissor t com a funci convertir el senyal elctric en senyal ptic per enviar-lo a travs de la fibra ptica. En laltre extrem de la fibra el detector converteix el senyal ptic en senyal elctric. El senyal ptic que sutilitza per transmetre dades pot estar modulat en amplitud, de manera que modula la intensitat de llum generada per lemissor, o es pot modular digitalment en polsos de llum. Els emissors i els detectors ptics introdueixen errors en convertir el senyal elctric en ptic i a linrevs en la modulaci per amplitud, a ms del soroll elctric que safegeix en aquest tipus de sistemes. La modulaci digital (els estats dencs o apagat de lemissor) s, doncs, molt ms apropiada per als senyals ptics que no pas la modulaci analgica, tot i que tamb s possible treballar-hi.
Figura 17. Fibra ptica multimode dndex gradual Figura 16. Fibra ptica multimode dndex discret
Xarxes drea local
46
Els cables de fibra ptica que sutilitzen per transmetre dades consisteixen en dues fibres ptiques revestides en fundes separades. Una fibra transporta les dades en un sentit de la comunicaci i laltra en laltre sentit. Aquesta disposici s la dels enllaos
full-duplex. Normalment aquests cables estan recoberts per una

funda que els protegeix i els agrupa. En els extrems de les fibres ptiques, per tal de facilitar-ne la connexi amb els dispositius de xarxa que els usen, hi ha installats els corresponents connectors. Els ms usats sn els connectors SC (suscriber connector) i LC (lucent connector) (figura 18) i el connector ST ( straight tip) (figura 19).
Figura 18. Connectors LC i SC Figura 19. Connector ST
Diferents connectors per fibra ptica. (Font: Viquipdia)
Font: Viquipdia
Font: Viquipdia
Els senyals en la fibra ptica

La fibra ptica no pateix els efectes adversos que pateixen els cables de transmissi, no lafecta el soroll extern perqu la llum externa no pot penetrar en la fibra, excepte pels extrems el revestiment i la funda impedeixen que la llum entri o surti del cable. Daltra banda, la transmissi de llum per una fibra ptica no produeix interferncies que pertorbin la transmissi a qualsevol altra fibra ptica propera, cosa que significa que la fibra no t problemes de diafonia com passa amb els cables. De fet, la qualitat dels enllaos de fibra ptica s excellent, per tant la velocitat de transmissi pot ser molt elevada i la distncia (ms de 2 km) ms gran que amb altres medis.
El raig de llum que transcorre per les fibres ptiques perd part de la seva energia a mesura que avana, s a dir, pateix una atenuaci en la seva intensitat a causa dels diferents factors en qu est implicada la mateixa naturalesa de la fibra. Els ms importants sn la dispersi i labsorci.
Xarxes drea local
47
La dispersi de la llum en la fibra ptica est provocada per petites deformitats microscpiques que provoquen distorsions que reflecteixen part de la llum, que es dispersa, travessa el recobriment i es perd.
La dispersi limita les distncies de transmissi.
Labsorci s una altra de les causes de la prdua denergia de la llum. Les petites impureses que t la fibra ptica absorbeixen part de lenergia de la llum i la converteixen en energia calorfica. Tamb hi ha altres factors que augmenten latenuaci, per exemple les petites irregularitats en el lmit entre el nucli i el recobriment, que tamb genera dispersi, lenergia es perd com a resultat duna reflexi interna total menys perfecta. Tamb es pot perdre per imperfeccions microscpiques en el gruix o en la simetria de la fibra, la reflexi interna total es redueix i part de lenergia s absorbida pel recobriment. La fibra ptica multimode dndex gradual s dissenyada per compensar les distncies dels diferents modes de viatjar que t la llum per nuclis de gran dimetre. La fibra ptica monomode no t el problema de les mltiples rutes que pot seguir el raig de llum. En canvi, la dispersi cromtica s una de les caracterstiques adverses de les fibres ptiques monomode i multimode. Les diferents velocitats de propagaci que tenen unes longituds dona respecte daltres fan que es provoqui la dispersi cromtica. Idealment, un emissor lser o b un LED produeixen llum monocromtica, s a dir, tota de la mateixa freqncia i longitud dona, amb la qual cosa la dispersi cromtica no es produeix. Desgraciadament, els lsers i especialment el dodes LED generen un interval de freqncies i longituds dona, fet que provoca que hi hagi dispersi cromtica i que el que en principi era un nic pols de llum, en arribar a una certa distncia estigui dispers, separat i atenuat. Defectes en la installaci de les fibres ptiques poden provocar tamb atenuacions excessives en la llum que transmet una fibra ptica, per exemple si la fibra s molt tensa i sestira es poden provocar diferncies en el dimetre o es poden provocar fissures i esquerdes que comporten dispersi. Si la fibra es corba excessivament, langle dincidncia entre el nucli i el recobriment es pot fer menor que langle crtic i en lloc de reflectir-se seguint la corba, una part es refracta en el recobriment i es perd. Tamb es provoca dispersi per les microcorbes que es produeixen per canvis extrems de temperatura, que provoquen que els diferents materials de lestructura del cable sexpandeixin i contraguin amb diferents longituds. Aquestes expansions i contraccions fan que la fibra ptica es comprimeixi i sestiri, amb la qual cosa es produeixen aquestes microcorbes.
Xarxes drea local
48
Altres defectes deguts a la manipulaci de les fibres ptiques es poden produir en els extrems. En aquests extrems shan de muntar acuradament els connectors terminals, per aix, el tall ha de ser ben perpendicular a leix de la fibra, ha de ser perfectament pla i ha destar perfectament polit, de tal manera que langle dincidncia de lemissor de llum en el punt dentrada sigui el ms parallel possible a leix de la fibra ptica i no es provoqui dispersi per aquesta causa. El mateix passa en lextrem del receptor, on sha devitar que la llum procedent de la fibra es dispersi en la sortida i no incideixi adequadament en el receptor. Sha de tenir molta cura a fer que les unions estableixin un contacte perfecte i no hi hagi cap fissura entre els dos punts de contacte, ja que aix podria provocar reflexi i el raig de llum podria retornar per la fibra origen.
2.2.3. Radioenllaos
Quan es connecta una antena de la mida adequada a un circuit elctric, les ones electromagntiques es poden difondre duna manera eficient i ser captades per lantena dun receptor que estigui situat a una certa distncia. Les comunicacions sense fils es basen en aquest principi.
Totes les ones electromagntiques viatgen pel buit a la velocitat de la llum, independentment de la seva freqncia, s a dir, aproximadament a 300.000 km/s (30 cm/ns); per un cable o per una fibra ptica aquesta velocitat s sensiblement inferior (aproximadament 2/3 daquesta velocitat) i en aquests medis s lleugerament dependent de la freqncia. Lespectre dels senyals de rdio (espectre radioelctric) s part de lespectre electromagntic. Per transmetre veu, vdeo i dades sutilitzen freqncies que van des de 3 kilohertzs fins a 300 Gigahertzs. Podem trobar la classificaci en la taula 2 respecte de les freqncies i la longitud dona.
Taula 2. Espectre radioelctric Denominaci Freqncia molt baixa Freqncia baixa Freqncia mitjana Freqncia alta Freqncia molt alta Freqncia ultra alta Freqncia sper alta Freqncia extremadament alta Sigles VLF LF MF HF VHF UHF SHF EHF Freqncies 3-30 kHz 30-300 kHz 300-3.000 kHz 3-30 MHz 30-300 MHz 300-3.000 MHz 3-30 GHz 30-300 GHz Longitud dona 100-10 km 10-1 km 1.000-100 m 100-10 m 10-1 m 1.000-100 mm 100-10 mm 10-1 mm
Espectre electromagntic Lespectre electromagntic s el conjunt de totes les possibles ones electromagntiques, des de les de major freqncia, com els raigs gamma o els raigs X, fins a les de menor freqncia, com les ones de rdio. Evidentment, les fronteres entre denominacions sn convencionals i lnica diferncia entre elles s la freqncia (o equivalentment, la longitud dona).
Les ones de radio sn fcils de generar, poden viatjar distncies molt llargues i penetrar en linterior dedificis i sortir-ne, de manera que sutilitzen molt en les comunicacions, tant en interiors, com en exteriors.
Xarxes drea local
49
Les ones de rdio poden ser omnidireccionals, s a dir, es poden propagar en totes direccions, per tant lemissor i el receptor no tenen perqu estar perfectament alineats i direccionals. Dit duna altra manera, lantena produeix un feix dones electromagntiques que es propaguen en una direcci, en aquest cas les antenes emissora i receptora han destar perfectament alineades. Les propietats de les ones de rdio depenen de la freqncia. A freqncies baixes les ones travessen b els obstacles i es propaguen b arran de terra. A freqncies altes les ones de rdio tenen tendncia a propagar-se en lnia recta, a rebotar en els obstacles i sn fcilment absorbides per la pluja. A qualsevol freqncia, les ones de rdio poden ser malmeses per radiacions electromagntiques procedents daltres emissors o equips elctrics. La potncia de les ones disminueix a ra del cub de la distncia, per tant, latenuaci s fora gran. Atesa la capacitat de viatjar llargues distncies, les interferncies entre diferents senyals s un problema. Per aix, en tots els pasos hi ha legislaci en ls de determinades freqncies. En les comunicacions sense fils, bsicament es consideren tres rangs de freqncia. El primer interval, de 2 a 40 GHz (UHF, SHF i EHF), sanomena freqncia de microones, en qu saconsegueixen enllaos amb feixos dones altament direccionals, per la qual cosa aquests enllaos sn fora adequats per a enllaos punt a punt i per a enllaos amb satllits. Linterval de freqncies de 30 MHz a 1 GHz (VHF, UHF) s per a aplicacions omnidireccionals i sanomena ones de rdio. El tercer interval important s el que est per damunt dels 300 GHz fins als 200 THz aproximadament, s la zona infraroja de lespectre electromagntic. La llum infraroja s utilitzada en la comunicaci sense fils en connexions locals punt a punt i en aplicacions multipunt en rees molt limitades, com per exemple una sala.
Microones
Les microones sn molt direccionals, es transmeten i reben per mitj dantenes parabliques. Aquest tipus dantenes produeix un feix estret que ha destar perfectament enfocat a lantena receptora.
Les microones sutilitzen per a transmissions a llarga distncia, substituint cables coaxials o fibres ptiques, les antenes parabliques se situen en llocs elevats que permeten transmetre a centenars de quilmetres. Per
Antena parablica de comunicacions per satllit amb microones. (Font: Viquipdia)
Xarxes drea local
50
a distncies molt grans, sutilitzen concatenacions denllaos punt a punt entre antenes adjacents fins a la distncia desitjada, on cada punt intermedi s un repetidor de senyal.
Un satllit de comunicacions s essencialment un repetidor que retransmet microones i que sutilitza com a enlla entre dues o ms estacions terrestres anomenades estacions base.
Ls de microones necessita menys repetidors que els cables coaxials o la fibra ptica, per per contra s imprescindible que les antenes estiguin alineades. Un altre s de les microones s per a enllaos punt a punt en distncies mitjanes entre edificis, com ara connexions de xarxes locals, o entre centrals de transmissi de dades. Com passa en qualsevol sistema de transmissi, la causa principal de prdues en les microones s latenuaci produda per la dispersi o per labsorci amb les partcules en suspensi en laire. Les microones sn especialment sensibles a la pluja.
Ones de rdio
La diferncia ms apreciable entre les microones i les ones de rdio s que aquestes sn omnidireccionals, mentre que les microones sn molt ms direccionals. Per tant, les ones de rdio no necessiten antenes parabliques ni cal que estiguin alineades. Normalment, es coneixen com a ones de rdio les freqncies que van de 3 kHz a 300 GHz, per aqu es considerar noms linterval que va de 30 MHz a 1 GHz, s a dir, les bandes de VHF i UHF; en aquest rang, a ms de la transmissi de dades, hi ha les freqncies de rdio comercial FM i la de la televisi VHF i UHF.
Linterval de freqncies de 30 MHz a 1 GHz, pel fet de tenir una propagaci omnidireccional, s molt adequat per a la difusi de senyal a diferents destinacions simultniament.
A diferncia de les ones electromagntiques de freqncies ms baixes, la ionosfera no reflecteix aquestes ones, sin que s transparent a
Antena exterior per a radioenlla amb ones de rdio. (Font: Viquipdia)
Xarxes drea local
51
elles; per tant, no es provoquen interferncies entre els transmissors degudes a reflexions amb latmosfera, i a diferncia de les microones, sn menys sensibles a latenuaci produda per la pluja.
Tenen, per, una srie dinconvenients. Linterval en qu estan situades les ones de rdio s molt poblada, per tant la probabilitat dinterferncies causades per desajustos dels conjunts transmissors (emissor + antena) s gran. A ms, les ones de rdio es reflecteixen a terra o en altres obstacles, com ara edificis, i poden aparixer trajectries mltiples amb diferents longituds de recorregut, per tant podria succeir que una antena receptora rebs el mateix senyal repetit i amb diferent fase, de manera que un senyal interfereix en laltre.
Radiaci infraroja
En les comunicacions per infrarojos, sutilitzen emissors/receptors especfics, lemissor modula la llum infraroja, el receptor transforma aquestes modulacions de llum infraroja rebuda en senyal elctric. Els emissors/receptors han destar alineats i han de ser visibles entre ells, b directament o b per mitj duna superfcie o superfcies de reflexi. s significativa la diferncia entre els infrarojos i les microones, els infrarojos no travessen objectes opacs, per tant queden tancats dins el recinte on es produeixen, a ms, a potncies normals, la distncia de propagaci s molt curta (uns metres).
2.2.4. Modulaci
La modulaci s la tcnica utilitzada per transmetre informaci per mitj de senyals.
La modulaci consisteix a fer variar uns parmetres del senyal anomenat portador, que transporta la informaci i que habitualment s un senyal sinusodal, en funci dun altre senyal que sanomena modulador, que s la informaci que es vol transmetre a travs dun determinat medi.
Bsicament, la modulaci consisteix a fer que un parmetre del senyal portador (amplitud, freqncia, fase, continutat) canvi de valor dacord amb les variacions del senyal modulador, que s la informaci que volem transmetre.
Xarxes drea local
52
Les modulacions poden ser analgiques o digitals, en funci de la naturalesa del senyal modulador.
Modulaci en amplitud (AM)

La modulaci en amplitud s una modulaci analgica que consisteix a variar lamplitud de lona portadora en funci de les variacions del senyal modulador, que s la informaci que es vol transmetre. Si el senyal modulador s positiu, lamplitud del senyal portador augmenta proporcionalment a la magnitud del senyal modulador; si s negatiu, lamplitud disminueix (figura 20).
Figura 20. Modulaci en amplitud
AM prov de langls amplitude modulation.
Modulaci en freqncia (FM)

La modulaci en freqncia s una modulaci analgica que consisteix a modificar la freqncia instantnia del senyal portador en funci de
FM prov de langls frequency modulation.
Xarxes drea local
53
les variacions del senyal modulador. Tamb es coneix com a modulaci angular, s molt ms resistent al soroll que la modulaci en amplitud, ja que el soroll afecta lamplitud per no la freqncia, que s precisament on est codificada la informaci en aquest tipus de modulaci (figura 21).
Figura 21. Modulaci en freqncia
Modulaci en fase (PSK)

La modulaci en fase s una modulaci digital. La informaci per transmetre en els sistemes de comunicacions digitals sn seqncies de bits. La modulaci en fase consisteix a invertir la fase del senyal portador en cada flanc (pas de 1 a 0 o a linrevs) del senyal modulador. En el pas de 1 a 0 el senyal portador savana 180 ( radians) i en el pas de 0 a 1 el senyal portador sendarrereix 180 ( radians). Ja que els valors digitals sn discrets, els canvis en el senyal portador tamb sn discrets, cosa que diferencia les modulacions digitals de les modulacions analgiques (figura 22).
PSK prov de langls phase shift keying.
Xarxes drea local
54
Figura 22. Modulaci en fase
Modulaci per codificaci dimpulsos (OOK)

La modulaci per codificaci dimpulsos (modulaci per polsos) s una modulaci digital que consisteix a generar una discontinutat en el senyal portador, depenent de lestat del senyal modulador, si el senyal modulador s a 1, es transmet senyal portador; si el senyal modulador s a 0, no es transmet senyal portador (figura 23).
Figura 23. Modulaci per polsos OOK prov de langls on-off keying.
Aquest tipus de modulaci sutilitza bsicament en sistemes de comunicaci ptica (infrarojos, fibra ptica).
2.3. Amplada de banda
Lamplada de banda dun senyal s linterval de freqncies mesurat en Hz en el qual es concentra la major part de la potncia del senyal.
Xarxes drea local
55
Lamplada de banda analgica es mesura segons la quantitat de lespectre electromagntic que ocupa cada senyal. La unitat bsica de lamplada de banda s el Hertz (Hz), s a dir, la unitat de freqncia. Lamplada de banda dun senyal analgic s la diferncia entre la freqncia mxima i la freqncia mnima del senyal. Tot i que els senyals analgics poden transportar diferents tipus dinformaci, tenen alguns inconvenients en comparaci amb les transmissions digitals. El senyal de vdeo analgic, per exemple, requereix una amplada de banda fora gran per a les transmissions i no es pot comprimir a una amplada de banda ms estreta. Per tant, si no hi ha disponible una amplada de banda en qu cpiga sense ocupar part de les transmissions per bandes venes, no es pot transmetre. Amb lamplada de banda digital passa el mateix, per s menys probable, ja que lexigncia damplada de banda s molt ms petita. En els senyals digitals, tota la informaci senvia com a bits, independentment del tipus dinformaci de qu es tracti, vdeo, veu i dades sn fluxos de bits que es poden modular amb una amplada de banda molt redut. Es pot enviar una gran quantitat dinformaci per un canal digital, molt ms petit que lequivalent analgic. Independentment del temps necessari per a la seva transmissi, quan el senyal digital arriba a destinaci i es recompon, es pot visualitzar, escoltar, llegir o processar en el seu format original. Dins el camp de les telecomunicacions, el concepte damplada de banda (BW) sutilitza amb diferents matisos, per tots arriben a la mateixa conclusi. Com ms amplada de banda hi ha, ms informaci, de qualsevol tipus (text, veu, imatges, msica, dades) es pot transmetre en un temps determinat. Per tant, hi ha una relaci directa entre lamplada de banda i la velocitat de transmissi.
2.3.1. Lamplada de banda digital (velocitat de transmissi)
Sentn com a amplada de banda digital la quantitat de dades que es poden transmetre per unitat de temps.
La velocitat de transmissi de dades digitals es mesura en bits per segon b/s, s molt com utilitzar-ne els mltiples, el kilobit per segon kb/s, el megabit per segon Mb/s o el gigabit per segon Gb/s (en algunes publicacions tamb es poden trobar com kbps, Mbps o Gbps). Lamplada de banda s finita. Independentment del medi utilitzat per construir una xarxa, lamplada de banda s limitada, tant per les lleis
Xarxes drea local
56
de la fsica com per les tecnologies emprades per collocar informaci en el medi. Per exemple, les limitacions que suposa el parell de fils telefnics utilitzant la tecnologia de transmissi de veu limita la transferncia a un mxim de 56 kb/s. En canvi, utilitzant la tecnologia DSL que utilitza les mateixes lnies de parell de fils de coure proporciona una velocitat molt superior, 20 Mb/s o ms. El rang de freqncies que utilitza DSL s molt ms gran que el rang de freqncies que utilitzen els sistemes de veu, per aix pot enviar ms bits per segon. En canvi, la fibra ptica t un potencial fsic molt elevat i pot proporcionar una amplada de banda quasi illimitada, tot i aix no es pot fer s de tot el seu potencial fins que no hi hagi tecnologies que lutilitzin totalment.
DSL Digital subscriber line (DSL) o lnia digital dabonat s una tecnologia que proveeix de transmissi digital de dades (de banda ampla) per mitj de lnies telefniques de coure ordinries.
2.3.2. Limitacions de la capacitat de transport dels medis
Lamplada de banda s diferent en funci del medi i les tecnologies emprades pels senyals en el medi.
Les caracterstiques fsiques del medi sn importants per a algunes de les diferncies. Les caracterstiques fsiques en els camins dels senyals que viatgen pel cable de coure de parells trenats, del cable coaxial, la fibra ptica, laire o el buit resulten fonamentals en les limitacions de la capacitat de transport dinformaci dun determinat medi. Tot i aix, lamplada de banda digital real duna xarxa est determinat per una combinaci del medi fsic i la tecnologia (o tecnologies) emprada per injectar i detectar els senyals en la xarxa. Per exemple, les caracterstiques fsiques del cable de coure de parell trenat sense apantallar (UTP) tenen un lmit teric d1 Gb/s. Per en la prctica real, lamplada de banda est determinada per ls duna tecnologia en particular, com Ethernet, 10BASE-T, 100BASE-TX o 1000BASE-TX. Lamplada de banda real tamb est limitada per altres factors i variants, com el nombre dusuaris simultanis dun medi de difusi, els protocols de comunicaci, les limitacions dels emissors i els detectors, per citar les causes ms importants.
Ethernet s el nom duna tecnologia de xarxes locals (LAN) dordinadors basada en lenviament de trames.
Taxa de transferncia (rendiment)
La taxa de transferncia es refereix a lamplada de banda real, mesurada en un moment determinada, per una comunicaci determinada que utilitza uns medis concrets, mentre es transmeten un conjunt especfic de dades.
Xarxes drea local
57
Normalment la taxa de transferncia s menor que lamplada de banda digital del medi emprat. Alguns dels factors que determinen la taxa de transferncia sn els segents: Dispositius de xarxa Tipus de dades per transmetre Topologia de la xarxa Quantitat dusuaris en la xarxa simultniament Congesti de la xarxa Disponibilitat del transmissor Caracterstiques del terminal receptor
Xarxes drea local
58
3. Models de xarxa
La descripci total del procs de la comunicaci per xarxa s fora complexa si sentn com un tot. Amb aquest punt de vista es presenten diferents maneres de descriure els processos de comunicaci, els anomenats models de xarxes. Per a una correcta comprensi de la totalitat dun sistema de comunicaci, cal dividir-lo en un conjunt de parts o capes, de tal manera que cada una daquestes parts estigui centrada en un aspecte concret de la comunicaci per xarxa. Cada una de les capes s responsable dun segment del procs total i noms interactua amb les capes immediatament adjacents, s a dir, amb la capa immediata anterior i amb la capa immediatament posterior. En aquesta interacci hi ha els lmits de la seva responsabilitat. La divisi per capes facilita el disseny daplicacions basades en xarxes o per a les xarxes, i soluciona problemes de compatibilitats, ja que la definici i la descripci daquestes capes normalitza les interfcies entre elles.
Hi ha dos models de comunicaci principals que utilitzen capes: el model de referncia OSI (open system interconnection, interconnexi de sistemes oberts) i el model de referncia TCP/IP (trans-
port control protocol/Internet protocol, protocol de control de

transport/protocol dInternet) o model dInternet.
Els dos models utilitzen un sistema despecificacions obert, s a dir, pblic no patentat, en contraposici als sistemes propietaris o patentats, en qu una empresa o un petit grup dempreses controla tota levoluci i ls de la tecnologia. Obert significa el lliure s de la tecnologia disponible per a tothom.
3.1. El model OSI

Lorganitzaci ISO (International Organization for Standarization, Organitzaci Internacional per a lEstandarditzaci), per tal de solucionar els problemes dincompatibilitat i incapacitat de comunicar-se entre xarxes, deguts a les diferents especificacions i implementacions dels diferents sistemes, va fer als anys vuitanta del segle passat un estudi de lesquema dels sistemes de xarxes existents, com ara DECnet (digital
equipment corporation), SNA (system networks architecture) i TCP/IP,

per tal de trobar un conjunt de normes comunes. Com a resultat de lestu-
Xarxes drea local
59
di, lISO va crear un model de xarxa que podia ajudar els fabricants a crear xarxes que fossin compatibles i operables entre elles i amb altres xarxes.
El model de referncia OSI, llanat el 1984, s lesquema descriptiu que va crear lISO. Aquest model proporciona als fabricants un conjunt de normes que faciliten una major compatibilitat i operabilitat entre els diferents tipus de tecnologies de xarxa produts per diferents empreses de tot el mn.
El model de referncia OSI defineix les funcions de xarxa de cada capa i configura lesquelet que ajuda a entendre com viatja i es comporta la informaci per la xarxa. A ms, ajuda a visualitzar com la informaci i els paquets de dades viatgen des de les aplicacions origen (fulls de clcul, documents...) pels dispositius i els medis de xarxa fins a un altre sistema ubicat en la xarxa que els utilitza, encara que aquest altre sistema tingui diferents tipus de medis daccs a la xarxa.
Servei Un servei s un conjunt de tasques, de funcions, doperacions... que subministra un sistema i que serveixen per a un s determinat.
Per a cada una de les capes del model de referncia OSI hi ha definides un conjunt de normes o caracterstiques que ha de complir, s a dir, cada capa disposa dun protocol especfic per tal de subministrar els serveis que li sn encomanats.
El model de referncia OSI es defineix en set capes numerades, cada una defineix una funci especifica de la xarxa (figura 24): Capa 7: capa daplicaci. Capa 6: capa de presentaci. Capa 5: capa de sessi. Capa 4: capa de transport. Capa 3: capa de xarxa. Capa 2: capa denlla de dades. Capa 1: capa fsica. Aquesta divisi proporciona els avantatges segents: Divideix la comunicaci en parts ms petites i senzilles. Facilita la normalitzaci dels components de la xarxa, amb la qual cosa permet el desenvolupament i el suport de diferents fabricants. Permet que diferents tipus de maquinari (hardware) i programari (sof-
Protocol Un protocol s un conjunt de caracterstiques principalment del programari, el maquinari i els procediments que regulen lintercanvi dinformaci en una xarxa de telecomunicacions.
tware) es comuniquin entre ells.

Impedeix que els canvis en una capa afectin les altres, cosa que permet un desenvolupament ms accelerat. Divideix la comunicaci de la xarxa en parts ms petites i fa ms fcil la seva comprensi.
Xarxes drea local
60
Figura 24. Capes OSI
3.1.1. Funcions de les capes OSI

Cada capa del model OSI t un conjunt de funcions que shan daplicar a un paquet de dades per viatjar des del principi fins a la destinaci duna xarxa. Per cada capa la informaci viatja en els dos sentits, des de la capa superior fins a la capa inferior en lenviament de dades, i des de la capa inferior fins a la superior en la recepci de dades. Per tant, cada capa subministra serveis complementaris, com a mnim un per cada sentit de la informaci que la travessa. En el sistema emissor, cada capa fa la funci que li s prpia en la informaci que li encomana la capa superior i lencapsula i lenvia a la capa inferior, afegint-hi la informaci especfica per a la capa homnima del sistema receptor per tal que aquesta capa pugui retornar a la seva capa superior la informaci original.
Lencapsulaci consisteix a afegir marques de principi i de final i informaci addicional a un flux de dades per transmetre.
Capa 7: aplicaci
La capa daplicaci s la ms propera a lusuari. Proporciona serveis de xarxa a les aplicacions de lusuari, per exemple accs a fitxers, accs a impressores...
Xarxes drea local
61
s lnica capa que no proporciona cap servei a cap altra capa. Aquesta capa sincronitza i dna servei a la recuperaci i el control derrors i a la integritat de les dades.
Capa 6: presentaci
La capa de presentaci assegura que la informaci transmesa per la capa daplicaci podr ser utilitzada per la capa daplicaci del receptor.
Si cal, la capa de presentaci tradueix els diferents formats de dades, per a la qual cosa utilitza un format com. Una de les tasques ms importants de la capa de presentaci s el xifratge i desxifratge.
Capa 5: sessi
La capa de sessi estableix, administra i finalitza les sessions de comunicaci entre dos equips terminals.
La capa de sessi proporciona servei a la capa de presentaci. Sincronitza el dileg entre les capes de presentaci dels equips terminals i administra lintercanvi de dades. A ms de controlar la sessi, aquesta capa ofereix serveis per a una transferncia eficient de les dades.
Les capes daplicaci, presentaci i sessi sn capes especfiques per a cada model daplicaci. Les capes de transport, xarxa, enlla i fsica sn capes especfiques de transmissi de dades.
Capa 4: transport
TCP El transmission control protocol (TCP), o protocol per al control de la transmissi, s un protocol orientat a la connexi que permet el lliurament de datagrames de manera fiable. Abans de poder transmetre cap dada, s necessari establir una connexi entre els dos terminals que es volen comunicar.
La capa de transport segmenta les dades del sistema emissor perqu siguin ms fcilment transportables, i les uneix i reorganitza en el sistema receptor.
La capa de transport proporciona un servei de transport de dades independent de les dades que li subministren les capes superiors. La missi fonamental de la capa de transport s aconseguir un transport fiable entre dos terminals independentment de les aplicacions i dels models de comunicaci.
Xarxes drea local
62
Per tal de subministrar un servei fiable, la capa de transport inclou les funcions destablir, mantenir i finalitzar els circuits virtuals de comunicaci, utilitza la detecci i correcci derrors en el transport, i la informaci del control del flux de les dades. La capa de transport pot utilitzar diferents protocols depenent del model de comunicaci (TCP, UDP, SPX...).
UDP Luser datagram protocol (UDP), o protocol de datagrama dusuari, s un protocol que permet lenviament de datagrames a travs duna xarxa sense que shagi establert prviament una connexi, ja que el mateix datagrama incorpora suficient informaci dadreament a la seva capalera. SPX s labreviatura de sequenced packet exchange (intercanvi de paquets seqenciat).
Capa 3: xarxa
La capa de xarxa proporciona connectivitat. s on es controla lencaminament dels paquets de comunicaci, s a dir, la selecci de la ruta que seguiran els paquets des del terminal origen fins al terminal destinaci.
La capa de xarxa socupa del direccionament lgic i pot utilitzar diferents protocols, depenent del model de comunicaci (IP, IPX, Apple Talk...)
IPX s labreviatura dinternetwork packed exchange (intercavi de paquets entre xarxes). IP s labreviatura dInternet protocol (protocol dInternet).
Capa 2: enlla de dades
La capa denlla de dades proporciona un trnsit de dades fiable a travs dun enlla fsic.
La capa denlla de dades socupa del direccionament fsic, de la topologia de xarxa, de laccs a la xarxa, de la notificaci derrors, de la distribuci ordenada de trames i del control de flux de dades.
Capa 1: fsica
La capa fsica defineix les especificacions elctriques, mecniques, procedimentals i funcionals per activar, mantenir i desactivar lenlla fsic entre dos terminals.
Caracterstiques com els nivells de tensi elctrica, les freqncies, la velocitat de dades fsiques, les distncies de transmissi, els connectors emprats, tipus de cables o de fibres ptiques o radioenllaos, i altres atributs semblants sn especificacions de la capa fsica.
3.2. El model Internet

La precursora de moltes de les xarxes que susen en lactualitat s la xarxa ARPANET, que s una xarxa de carcter militar creada pel Departament
Xarxes drea local
63
de Defensa dels Estats Units a finals dels anys seixanta del segle passat i que va acabar connectant moltes universitats i installacions governamentals utilitzant lnies telefniques convencionals. Ms endavant, quan es varen afegir enllaos per satllit o rdio, els sistemes varen comenar a tenir problemes per interactuar amb aquestes noves xarxes. Es va fer pals que calia una nova arquitectura de referncia per poder connectar diferents models de xarxes. Aquesta arquitectura es va popularitzar com el model de referncia TCP/IP (inicials dels seus dos principals protocols), que s el model dInternet. La xarxa Internet va comenar l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la NSF (National Science Foundation) dels Estats Units. Internet es va obrir pblicament als interessos comercials lany 1995. De manera similar al model OSI, el model TCP/IP est dividit en capes (figura 25): Capa 4: capa daplicaci. Capa 3: capa de transport. Capa 2: capa dinterxarxa. Capa 1: capa daccs a la xarxa. Cal observar per que algunes capes tenen el mateix nom que les capes OSI, en canvi, encara que la majoria tenen les mateixes funcions en un i altre model, en altres no s aix.
Figura 25. Les capes TCP/IP
3.2.1. Capa 4: aplicaci
La capa daplicaci TCP/IP es correspon amb les capes daplicaci, presentaci i sessi del model OSI.
La capa daplicaci s la capa que els programes utilitzen per comunicarse a travs de la xarxa amb altres programes. Alguns programes que proporcionen serveis que treballen directament amb les aplicacions dusuari i els seus corresponents protocols de la capa daplicaci sn, per exemple, HTTP (hypertext transfer protocol), FTP (file transfer protocol), SMTP (simple mail transfer protocol), SSH (se-
cure shell), entre daltres.
Xarxes drea local
64
3.2.2. Capa 3: transport
La capa de transport TCP/IP es correspon amb la capa de transport del model OSI.
Els protocols de la capa de transport solucionen problemes com la fiabilitat i la seguretat que les dades arriben a la destinaci i ho fan en lordre correcte. Hi ha dos protocols bsics en la capa de transport: TCP. s un protocol fiable orientat a la connexi, que fa que un flux de
bytes de laplicaci de la mquina origen sigui lliurat sense errors a

laplicaci de qualsevol mquina destinaci de la xarxa. Aquest protocol fragmenta el flux procedent de la capa daplicaci en missatges ms petits i desprs dencapsular-los, els transmet a la capa dinterxarxa. En la mquina destinaci, el procs que els rep els ressembla per obtenir el flux original que envia cap a la capa daplicaci. UDP. s un protocol no fiable, sense connexi, per a aplicacions que no necessiten ni lassignaci duna seqncia ni el control de flux de TCP, o que desitgen utilitzar els seus propis mitjans de control. Aquest protocol s molt utilitzat en consultes de petici i resposta dun sol cop i en aplicacions en qu la rapidesa del lliurament s ms important que lexactitud de les dades, com per exemple en la transmissions de veu o de vdeo.
3.2.3. Capa 2: interxarxa

Tingueu present que el concepte interxarxa s definit com entre xarxes i no com a xarxa global Internet.
La capa dinterxarxa del model TCP/IP s equivalent a la capa de xarxa del model OSI.
La capa dinterxarxa s la capa que mant tota larquitectura. s una capa que defineix la commutaci de paquets, independent de les connexions. La missi fonamental daquesta capa s fer que els nodes implicats en la comunicaci envin els paquets per qualsevol xarxa i els facin viatjar independentment cap a la seva destinaci. Els paquets fins i tot podrien arribar a la seva destinaci cada un per un cam diferent, i fins i tot en diferent ordre de com van sortir de lemissor. En qualsevol cas, la seva reorganitzaci correspon a la capa de transport. La capa dinterxarxa defineix el protocol IP (Internet Protocol Protocol dinternet). La feina encarregada a la capa dinterxarxa s fer que els pa-
Xarxes drea local
65
quets arribin a la seva destinaci. La consideraci ms important daquesta capa s, doncs, lencaminament dels paquets.
3.2.4.
Capa 1: accs a la xarxa
La capa daccs a la xarxa del model TCP/IP s equivalent a les capes denlla i fsica del model OSI.
En el model TCP/IP noms sindica que el node sha de connectar a la xarxa fent s dels protocols que hi ha en la xarxa fsica en qesti, de manera que es puguin enviar paquets IP. Aquests protocols varien segons quines siguin les tecnologies de transmissi i els medis de xarxa que sutilitzin.
3.3. Capa fsica

El propsit de la capa fsica s transportar un corrent de bits en brut duna mquina a una altra. La capa fsica s la capa ms baixa de la jerarquia de comunicacions. En la capa fsica hi ha definits els senyals i els medis utilitzats per transmetre aquests senyals. Hi ha diferents tipus de medis fsics per fer aquest transport, cada un en el seu propi ambient en termes damplada de banda, retard, cost, facilitat dinstallaci o manteniment.
3.4. Capa fsica LAN

La implementaci de la capa fsica (capa 1) en xarxes drea local (LAN) depn bsicament de la implementaci de la capa superior, la capa denlla de dades amb qu est fortament lligada, i dels diferents models daquesta implementaci. La tecnologia ms emprada s la tecnologia Ethernet, sense menysprear altres tecnologies que avui es poden implementar damunt de la tecnologia Ethernet,
3.4.1. Cablatge LAN

Una xarxa drea local pot donar servei des dun petit grup dusuaris en qu hi ha molt pocs terminals, per exemple una petita oficina, fins a un
Xarxes drea local
66
grup elevat dusuaris amb uns quants centenars de terminals, per exemple un edifici doficines duna corporaci. En una xarxa drea local tots els usuaris poden compartir uns determinats serveis oferts per la xarxa. Els diferents medis de comunicaci possibles en una xarxa drea local, cables coaxials, parell trenat, fibra ptica o sense fils, amb les seves respectives caracterstiques i limitacions, fan que puguin coexistir dins de la mateixa xarxa local ms dun tipus de medi, depenent de la seva finalitat. Inicialment, les xarxes drea local utilitzaven cable coaxial amb una topologia fsica en bus que permetia una freqncia ms gran que la del cable de parells trenats que hi havia en la majoria dedificis com a part de la installaci de telefonia. Aquesta installaci de cable coaxial era difcil de mantenir i dampliar, no era gens flexible i fins i tot era fora cara dinstallar. Un dels mtodes de disseny, per estendre el cablatge duna xarxa drea local, pensat per facilitar la installaci i el manteniment i concebut per permetre una ampliaci i que a ms cobreix les necessitats bsiques dinterconnexi dels usuaris, s el cablatge estructurat.
Cablatge estructurat
El cablatge estructurat s un mtode sistemtic de cablejat que cobreix totes les necessitats de comunicaci dels usuaris, concebut per distribuir la totalitat de les comunicacions de lempresa, ja siguin comunicacions de veu, dimatge o de dades.
El cablatge estructurat duna xarxa local est dissenyat utilitzant una jerarquia lgica en qu tot el cablatge est adaptat a un nic sistema, de tal manera que correctament dissenyat i installat cobreix totes les necessitats presents i futures dinterconnexi dels usuaris.
!!
Per ampliar el cablatge estructurat, podeu anar a la secci "Annexos" del web d'aquest crdit.
El cablatge estructurat s independent dels protocols i de les aplicacions que lutilitzen. s un sistema obert aplicable a les necessitats de comunicaci actuals o futures.
El cablatge estructurat t les caracterstiques destacables segents: s modular, s a dir, el disseny de les seves parts s independent de la tecnologia emprada i dels sistemes que es connecten a la xarxa, independent de la topologia lgica de la xarxa, ja que encara que la topologia fsica del cablatge estructurat s en estrella, s possible configurar altres topologies lgiques, ja sigui en bus, en anell, jerarquitzada o en malla, per la qual cosa noms cal reconfigurar les connexions centralitzades.
Xarxes drea local
67
s ampliable. Les connexions de nous sistemes terminals es fan des dun punt centralitzat cap al nou sistema, no cal modificar ni el cablatge ni les connexions dels altres sistemes. s flexible, shi poden incorporar nous serveis, sense que interfereixin amb els antics. s barat, en comparaci amb altres sistemes. Una vegada feta una installaci, qualsevol ampliaci no suposa un cost addicional elevat i les actualitzacions no augmenten aquest cost. Per aconseguir aix, un disseny de cablatge estructurat ha de preveure: Una quantitat superior de punts de treball, per futures ampliacions i/o canvis dubicaci inicial dels punt de treball. La possibilitat que qualsevol punt de treball es pugui canviar dubicaci sense que aix nafecti la connectivitat, s a dir, que sigui independent del punt de connexi. El disseny inicial ha de poder suportar qualsevol tecnologia. Altres avantatges del cablatge estructurat: Facilitat dampliar per incloure serveis nous. Facilitat de canviar-ne lestructura inicial. Facilitat de manteniment, tant de les petites modificacions com de la implementaci de nous sistemes i tecnologies. Facilitat de manteniment en la cerca davaries i la seva soluci, ja que la majoria de vegades es poden localitzar des dun dels punts de centralitzaci. El model de cablatge estructurat es divideix en subsistemes en qu cada un t la seva funci especfica (figura 26). Connexi de servei de comunicacions (EF: entrance facility). Punt per on la xarxa local es connecta amb altres xarxes de comunicacions externes. Normalment s lentrada de lnies de comunicaci de dades, imatge i/o telefonia pbliques i les lnies troncals dinterconnexi amb xarxes dedificis vens. Sala dequipaments (ER: equipment room). s el punt on hi ha els sistemes que ofereixen serveis de comunicaci, centraletes, servidors de connexi, servidors centrals, encaminadors de subxarxa, s a dir, tots els equips relacionats directament amb les comunicacions. Armaris o sales de telecomunicacions (TR: telecomunications room). Sn els armaris (o sales) on hi ha la distribuci centralitzada duna deter-
Xarxes drea local
68
minada rea. Aquests armaris acostumen a contenir les terminacions dels cables que van als sistemes terminals o b a altres armaris de distribuci secundaris o a punts de consolidaci. Aquests armaris tamb poden contenir equips de comunicaci, habitualment concentradors o commutadors. A ms, els armaris han destar ubicats molt propers a lrea a la qual serveixen. Quan la xarxa es distribueix en diverses plantes dun edifici o en diverses sales fora poblades de terminals, es recomana un armari principal per planta i/o un armari per cada sala. Cablatge troncal (backbone). s el cablatge que proporciona comunicaci entre les diferents sales o armaris de telecomunicacions, la sala dequipaments o la connexi de servei de comunicacions i entre edificis vens. Est compost per les canalitzacions, els armaris de connexions intermdies (punts de consolidaci) i principals, els panells dinterconnexi i els medis installats, cables, fibra ptica. Enllacen sales de connexi de servei de diferents edificis. Enllacen la sala de connexi de servei amb la sala dequipaments. Enllacen la sala dequipaments amb els armaris o sales de telecomunicacions i aquestes entre elles.
Figura 26. Cablatge estructurat
Xarxes drea local
69
Cablatge de distribuci. El cablatge de distribuci s el que proporciona comunicaci des dels armaris o sales de telecomunicacions amb els diferents sistemes terminals de les rees de treball. Est compost per les canalitzacions per les quals passen el medis de xarxa, els medis de xarxa installats; en lextrem del sistema terminal, per la connexi xarxa fixa (roseta), i en lextrem de larmari de telecomunicacions, pel panell de connexions (patch panel), i tamb, si nhi ha, per un punt de consolidaci (connexi intermdia). Cada una daquestes connexions sanomena enlla permanent, ja que acostuma a estar fixada a la paret (figura 27). rees de treball. Sentn per connexions de les rees de treball el conjunt de connexions que van des del terminal fix (roseta de paret) fins al sistema terminal. Ha destar dissenyat de tal manera que la connexi sigui senzilla i flexible, de manera que els canvis es puguin fer cmodament. Normalment est compost per un cable dinterconnexi.
Figura 27. Enllaos permanents
1. Sistema terminal. 2. Connexi fixa. 3. Cablatge de distribuci. 4. Armari o sala de telecomunicacions. 5. Troncal.
Tamb formen part del cablatge estructurat els cables dinterconnexi entre dispositius i entre dispositius i panells de connexions. En el cablatge estructurat, hi poden coexistir diferents medis de xarxa, per exemple: s habitual que el cablatge de distribuci (enllaos permanents), per a les xarxes ms comunes, estigui format per cables de parell trenat amb connexions RJ-45. Per als troncals s freqent ls de la fibra ptica en
Xarxes drea local
70
sistemes damplada de banda elevada; per per a installacions ms aviat petites amb pocs sistemes o poc exigents en amplada de banda, els troncals poden ser tamb de cable de parell trenat o cable coaxial. Per a troncals entre edificis, s com ls de cable coaxial gruixut o de fibra ptica. Per a les canalitzacions tant dels troncals com de la distribuci, habitualment sutilitzen sistemes de safates portacables o canals decoratives de distribuci, on pot passar el cablejat, tant de xarxa com dimatge i telefonia, i coexistir, amb la separaci adequada, amb el cablatge de lalimentaci elctrica, i es poden ubicar en aquestes canals els mecanismes com les rosetes de connexi de xarxa o els endolls de corrent, la qual cosa facilita la installaci del cablatge i la seva ampliaci.
Xarxa local sense fils

Per portar fins a lextrem la idea de la mobilitat en els terminals de xarxa, noms calia deslligar-los de la connexi amb cable. Aix ha comportat que molts dispositius porttils disposin de sistemes receptors emissors que utilitzen la tecnologia sense fils i crear els enllaos adequats per a les xarxes LAN sense fils o WLAN.
WLAN s labreviatura de wireless LAN (xarxa local sense fils).
Una WLAN (xarxa local sense fils) s una extensi duna xarxa cablada estndard LAN i complementria daquesta i que en determinats contextos en pot arribar a ser una dalternativa.
Alguns avantatges de les xarxes WLAN sn els segents: Flexibilitat quant a ubicaci dels terminals. Mobilitat dels terminals sense perjudici de la connectivitat. Estalvi en la installaci, en suprimir el cablat pels terminals juntament amb labaratiment progressiu del material de connectivitat sense fils. Facilitat dinstallaci. Augment de laccs, amb les xarxes sense fils es pot arribar a llocs on s difcil o costs darribar amb sistemes cablats. Els sistemes basats en la rdio sn els que permeten el concepte de les xarxes sense fils.
Xarxes drea local
71
En la implementaci de les xarxes sense fils, perqu un terminal de xarxa es pugui connectar a la resta de la xarxa, cal que hi hagi un dispositiu que connecti aquesta xarxa amb els terminals, aquest dispositiu sanomena punt daccs, que no s un altra cosa que un dispositiu que connectat a la xarxa distribueix per difusi el senyal de rdio (figura 28).
Figura 28. WLAN
Punt daccs
Els punts daccs tenen un abast limitat, per tant per cobrir una determinada rea s possible que calguin ms dun punt daccs. Aquesta tecnologia tamb sutilitza per connectar com a troncal dos edificis vens o ms. La norma ms utilitzada per les xarxes sense fils s la norma IEEE 802.11 en les revisions a, b i g. Aquesta norma va propiciar una aliana de companyies que es va anomenar aliana Wi-Fi coneguda mpliament com a Wi-Fi (wireless fidelity). En lactualitat s la tcnica ms estesa en ls de les xarxes locals sense fils. La norma 802.11a s un estndard que funciona en un rang de freqncies de 5 GHz a una velocitat de dades mxima de 54 Mb/s. La norma 802.11b funciona en el rang de 2,4 GHz amb una velocitat d11 Mb/s. Labast dun punt daccs Wi-Fi pot arribar fins als 300 metres, per les parets, les interferncies i la disposici dels equips fan que labast amb un rendiment acceptable arribi als 100 metres. Hi ha, per, un altre tipus de xarxes sense fils de curt abast, les anomenades xarxes drea personal (PAN, personal area network) en qu es pretn facilitar les comunicacions entre equipaments fixos i mbils, com sn ara ordinadors porttils, telfons mbils, ordinadors de butxaca (PDA) i altres dispositius similars, sense utilitzar cables.
PDA s labreviatura de personal data assistant (ordinador de butxaca). Recordeu que latenuaci s proporcional al cub de la distncia.
Logotip de Wi-Fi
Xarxes drea local
72
Al voltant daquesta tecnologia en qu no cal un punt daccs, ats que cada dispositiu es connecta amb altres directament amb una relaci entre iguals (peer-to-peer), es creen petites xarxes sense fils que permeten per exemple la sincronitzaci de dades entre dispositius (figura 29).
Figura 29. Xarxa drea personal (PAN, personal area network)
Encara que per a aquest tipus de xarxes tamb sutilitza la comunicaci infraroja, la tecnologia ms emprada en aquestes xarxes personals s lanomenada Bluetooth, que s una especificaci oberta de la indstria en qu hi ha fora companyies implicades, actualment sota lestndard 802.15 i que defineix tres classes de potncia, de la qual depn labast daquests tipus de dispositius. Aix, el de la classe 1, el menys potent d1 mW abasta fins a un metre; el de classe 2, de 2,5 mW, fins a 10 metres; mentre que el de la classe 3, de 100 mW, pot arribar fins als 100 metres per amb un considerable augment del consum. Bluetooth treballa a 2,45 GHz i la velocitat mxima de transmissi s d1 Mb/s. Tot i que en la versi 2 pot arribar fins a 3 Mb/s.
Logotip de Bluetooth
3.5. Capa fsica de xarxes drea extensa (WAN)

Per tal dinterconnectar una xarxa amb altres xarxes remotes, o b dispositius remots entre si, cal utilitzar els serveis duna xarxa drea extensa WAN.
Els serveis, els mtodes de connexi i les normes de cablatge duna xarxa WAN sn diferents que els equivalents per a les LAN. Hi ha molts models fsics de transport de dades per les xarxes drea extensa, depenent de la distncia, la velocitat o fins i tot del tipus de servei.
Xarxes drea local
73
Les xarxes drea local shan basat normalment en ls de les infraestructures pertanyents a xarxes anteriors, com pot ser la xarxa telefnica. Tot i aix en augmentar el trnsit de dades, tamb les xarxes de telefonia han evolucionat per adaptar els seus medis a la nova realitat.
3.5.1. Cablatge de xarxes drea extensa (WAN)

Les xarxes drea extensa inicialment van fer s de la xarxa telefnica, per aix algunes de les implementacions actuals continuen damunt daquesta xarxa amb les adaptacions necessries per tal daugmentar-ne el rendiment. Malgrat tot, el tipus de cablejat emprat per a la capa fsica depn bsicament de la distncia i de la velocitat de transmissi.
Lnies especfiques punt a punt

Les lnies punt a punt normalment sn subministrades per les companyies telefniques, sn lnies de lloguer especialitzades en qu el model de transmissi s srie, normalment sutilitza el protocol punt a punt (PPP) o b frame-relay, la velocitat depn del medi de xarxa emprat i el tipus de circuit, per, generalment s de 1,5 Mb/s. Aquestes lnies es poden constituir sobre circuits fsics permanents, s a dir, sobre un medi (cable de parell, cable coaxial o fibra ptica) permanentment connectat i ds exclusiu per part de lusuari, o b utilitzant circuits virtuals. Un circuit virtual s un cam de dades que sestableix entre dos punts utilitzant diferents medis, que poden ser compartits, s a dir, no exclusius per a lusuari. Els circuits virtuals poden ser: Permanents, en qu sestableix el cam que seguiran les dades dun determinat usuari i aquest cam es mant constant per a tot el perode de transmissi. Commutats, en qu el cam recorregut per les dades pot variar depenent de les necessitats del servei, del trnsit o de les centrals de commutaci. Aquests tipus de circuits requereixen que els nodes (centrals) siguin commutadors de dades, ja que el control de la seqncia de la informaci s responsabilitat de la lnia.
Transmissi en srie En el model de transmissi en srie els bits de dades es transmeten en seqncia, s a dir, un bit darrere laltre, sobre el canal de transmissi.
Frame-relay El frame-relay s una tcnica de comunicaci que usa la retransmissi de trames. s una manera simplificada de la transmissi de paquets.
Sistema telefnic
Sobre les lnies de la infraestructura de telefonia, s a dir, de la xarxa telefnica convencional, es poden implementar sistemes de transmissi de dades.
Xarxes drea local
74
La xarxa de telefonia s una xarxa de commutaci de circuits, s a dir, sota la demanda de lusuari sestableixen les connexions necessries en les centrals telefniques per connectar fsicament dos abonats entre si amb un medi.
La xarxa telefnica s una xarxa jerrquica, cada punt terminal (abonat) es connecta directament, normalment amb un cable de parell telefnic, amb una central local. Cada una de les centrals locals es connecta amb lnies punt a punt a una central principal i aquesta es connecta, tamb amb lnies punt a punt, amb altres centrals adjacents i amb una central jerrquicament superior que centralitza les comunicacions especials. Per establir la comunicaci, labonat ha de marcar el nmero de labonat destinatari. En la central local sestableixen les connexions adequades, per mitjans electrnics o electromecnics, amb labonat destinatari si s tamb abonat de la central o amb la central adjacent si labonat destinatari s abonat immediat daquesta central, o amb la central superior si no ho s, i daquesta central es repeteix el procs fins a arribar a la central del destinatari, amb la qual cosa sestableix la comunicaci. Per tant, en les lnies telefniques hi ha una connexi fsica del terminal origen amb el terminal destinaci, s a dir, una connexi temporal punt a punt. El senyal de transmissi per les lnies telefniques habitualment s un senyal analgic, ja que els circuits telefnics estan pensats per transmetre veu. En els dos extrems de la lnia telefnica, b com a part integrant del terminal de dades, b com a dispositiu extern, sutilitzen mdems de veu per a la comunicaci digital. En els mdems de veu un senyal amb una freqncia dudio s modulada digitalment en freqncia pel senyal digital modulador i s transms per la lnia telefnica. Amb ladveniment de les noves tecnologies de distribuci telefnica via fibra ptica o amb la telefonia per cable de banda ampla, aquesta tecnologia t tendncia a caure en dess, ja que les velocitats de transmissi sn fora baixes (56 kb/s).
XDSI banda estreta

Fent s tamb de la xarxa telefnica commutada (XTC), trobem la XDSI de la qual s una evoluci.
XDSI s labreviatura de la xarxa digital de serveis integrats, en angls Integrated services digital network (ISDN).
La xarxa XDSI ofereix la comunicaci digital punt a punt i permet que sobre la mateixa lnia simultniament es puguin comunicar ms dun terminal o aplicaci, independentment de la naturalesa de la informaci que sha de transmetre.
Xarxes drea local
75
La xarxa XDSI suporta aplicacions de veu i de dades, la seva infraestructura es basa en la commutaci digital de circuits telefnics a partir de la infraestructura del servei telefnic, ofereix els serveis de veu i de dades per separaci de lnia i empra tecnologies de transmissi analgiques. La xarxa XDSI pot proveir serveis de connexi per commutaci de circuits o serveis de connexi per commutaci de paquets. Per aix cal que els nodes de la xarxa no siguin nicament commutadors de circuits com els duna simple trucada telefnica, sin que cal que siguin elements de commutaci intelligents a escala de xarxa. Per tant, els protocols que usa sn descala de xarxa en el model OSI. No hi ha una configuraci nica per a la implementaci de les xarxes XDSI; els medis que utilitzen sn els de les lnies telefniques que les suporten. La seva velocitat, per, s de 64 kb/s per cada un dels canals en qu es configura la XDSI bsica. La XDSI bsica est composta per dos canals de dades de 64 kb/s, anomenats canals B, i un canal delta, canal D, de 16 kb/s, aquest canal s utilitzat pels senyals de control, sincronitzaci i tasques administratives de lenlla. Sobre les lnies XDSI sutilitza el protocol punt a punt, PPP (point to point protocol), en els canals de comunicaci B.
XDSI de banda ampla i ATM

Quan la XDSI es va mostrar insuficient per a les dades per transmetre, en sorgir ls intensiu dInternet, va sorgir la necessitat de fer lamplada de banda ms gran, una soluci va ser convertir els tres canals dXDSI en un sol canal digital (2 B + D) de 144 kb/s. Posteriorment, es va definir la XDSI de banda ampla.
HDTV s labreviatura de high definition television, televisi dalta definici.
ATM s labreviatura dasynchronous transfer mode, mode de transferncia asncrona.
La XDSI de banda ampla s bsicament un circuit virtual, preparat per transferir paquets de mida fixa (cllules) de lorigen a la destinaci a 156 Mb/s, lamplada de banda necessria per transmetre HDTV sense comprimir.
La XDSI de banda ampla es basa en la tecnologia ATM, que s una tecnologia de commutaci de paquets, no de circuits (tot i que ho pot simular). Els medis que ha demprar la XDSI de banda ampla ja no sn els mateixos que es podien utilitzar per a la commutaci de circuits, no pot utilitzar parell trenats, excepte en lltim tram de lusuari si s a baixa velocitat, sin que ha dutilitzar cables coaxials o fibres ptiques entre centrals. Quant als dispositius de xarxa en els commutadors dencaminament que calien en la xarxa XDSI normal, cal afegir els multiplexors i els encaminadors intelligents.
Xarxes drea local
76
ATM s una tecnologia de telecomunicaci desenvolupada per donar una gran capacitat de transmissi per a serveis i aplicacions. El seu principi es basa a utilitzar tota la capacitat del canal pel qual transcorre la informaci. Amb lobjectiu daprofitar al mxim la capacitat dels sistemes de transmissi, siguin quins siguin, cable, enllaos de rdio o fibra ptica, la informaci no es transmet directament, sin que es commuta per canals dedicats en forma de paquets curts, paquets de mida fixa (celles ATM), i que poden ser encaminats individualment mitjanant ls dels anomenats circuits virtuals. En la comunicaci ATM la central rep un flux de dades de diferents procedncies a diferents velocitats i amb diferents destinacions, aquestes dades suneixen per formar un flux uniforme i es trossegen en paquets de la mida duna cella ATM que sn enviades per una altra interfcie a una velocitat molt ms elevada que loriginal cap a la central destinaci, on es descompon en els seus elements inicials i aquests elements sn encaminats a la destinaci que els correspon. Laprofitament del medi i lincrement de velocitat respecte de les altres tecnologies s molt notable. ATM sutilitza en les comunicacions entre centrals i els medis que shan demprar sn medis que permeten aquesta velocitat alta, s a dir, coaxials, fibres ptiques o radioenllaos.
DSL
DSL s labreviatura de digital subscriber line, lnia digital d'abonat.
La DSL s una tecnologia de transmissi digital de dades de banda ampla per a sistemes domstics o petites empreses a partir de lnies telefniques normals de cable de parell de coure fins a la central.
DSL va ser implementada originriament com una part de lespecificaci XDSI, i utilitza, en el tram final, un cable de parell trenat fins al mdem DSL de labonat. La implementaci es fa a injectant en el cable telefnic el senyal de dades amb una freqncia fora per damunt de la del senyal de veu, amb la qual pot coexistir; per mitj dun filtre se separen la component de dades i la de veu, el senyal de dades pot transportar fins a 24 Mb/s. LADSL (asymmetric DSL, DSL asimtrica) s una de les mltiples versions de la tecnologia DSL, en qu la banda de comunicaci per veu va de 0 a 4 kHz i les bandes de comunicaci de dades sn diferents; aix, la banda de freqncies cap a lusuari, anomenada de baixada, va dels 138 kHz als 1.104 kHz, mentre que la banda de freqncies dusuari a central, anomenada de pujada, va dels 25,875 kHz als 138 kHz.
Xarxes drea local
77
Rdio cellular
Les lnies telefniques no arriben a tot arreu, sn cares dinstallar i de mantenir i no sen pot modificar la ubicaci amb facilitat. Per implementar connexions entre xarxes en llocs inaccessibles o b per permetre la mobilitat de grups dusuaris, cal una tecnologia que no tingui aquestes limitacions, s la transmissi de dades per ones electromagntiques. Aquesta tecnologia s usada per una quantitat de dispositius digitals cada vegada ms gran, dels localitzadors busques, passant pels telfons cellulars, als dispositius de recepci per satllit dels ordenadors porttils que permeten rebre i enviar dades des dels llocs ms remots de la Terra, fan que cada vegada sigui ms utilitzada per determinats segments dusuaris. La base daquest tipus de comunicacions s el sistema AMPS. Una regi geogrfica determinada es divideix en celles de 10 a 20 km de dimetre, cada una daquestes celles t assignat un conjunt de freqncies de transmissi a baixa potncia, tots els elements dins de lmbit de la cella transmeten en una daquestes freqncies. Quan un dispositiu mbil canvia de cella estableix una negociaci amb el transmissor de la nova cella i canvia la seva freqncia de transmissi a una de les seves freqncies. Les cllules adjacents treballen amb conjunts de freqncies diferents per tal de no generar interferncies entre elles. Es pot considerar que una cella t forma hexagonal, tot i que el seu abast s circular, de tal manera que una cella determinada t sis celles al voltant seu; per tant, amb set conjunts de freqncies es pot cobrir qualsevol superfcie sense tenir interferncies de les celles venes (figura 30). Lnica dificultat s que les antenes shan de collocar en llocs elevats per poder tenir la millor cobertura possible. En el centre de cada cella hi ha un repetidor, que sanomena estaci base, que rep les comunicacions de tots els terminals de la cella, si el destinatari de la comunicaci no s dins la cella, retransmet la comunicaci a una central de commutaci dordre superior, i daquesta a una altra de propera al destinatari, de manera similar a la xarxa de telefonia convencional, o b es transmet a un altre sistema, si s que el destinatari no s un dispositiu mbil.
AMPS s labreviatura dadvanced mobile phone system (sistema avanat de telefonia mbil).
Figura 30. Grup de celles adjacents
Xarxes drea local
78
Suposem que tenim celles de 15 km de dimetre, suposem tamb que una cella pot suportar 10 connexions simultnies, pot succeir que en lrea que cobreix quedi saturada amb facilitat. Per augmentar la quantitat de connexions simultnies en la mateixa rea, es fa que les celles siguin ms petites, per exemple de 5 km de dimetre i de menor potncia de transmissi (menor abast), dins de la mateixa rea ara hi ha 7 celles amb el mateix nombre de connexions simultnies per cada cella, en lrea shi poden fer, doncs, 70 connexions, a ms aquestes connexions es fan amb transmissors de menor potncia, per tant, els dispositius tamb poden ser de menor potncia i consum. El dispositiu mbil principal que utilitza aquest sistema s el telfon mbil, en algunes regions del mn sanomena tamb cellular, per la tecnologia emprada.
Telfon cellular
Satllits de comunicacions
Els satllits artificials sn dispositius posats a lespai. Des daquesta situaci privilegiada poden fer tasques difcils de fer des de la superfcie terrestre o poden fer-ho ms eficament.
Els satllits de comunicacions compleixen la funci de fer arribar el senyal de comunicacions als llocs ms remots, i sn un medi molt apte per portar senyal de rdio a zones molt mplies.
Els satllits de comunicacions no tenen problemes de visi directa de lrea on han de transmetre, i com que utilitzen freqncies elevades, de lordre de GHZ, no tenen problemes dinterferncies; a ms, lelevada direccionalitat de les antenes per a aquestes freqncies permet emetre dins drees ms limitades i concretes. Els satllits de comunicacions tenen algunes propietats que els fan fora interessants i atractius per a determinades aplicacions. Un satllit de comunicacions es pot veure com un repetidor de microones en lespai. El satllit disposa de diversos transponedors, cada un dels quals capta una porci de lespectre del senyal i desprs la redifon, adequadament amplificada, amb una altra freqncia per evitar interferncia amb el senyal dentrada. El feix de radiaci retransmesa pot ser ampli, per tal de cobrir una porci gran de la superfcie de la Terra, o estret per tal de cobrir una rea de noms uns quants centenars de quilmetres quadrats. El primer satllit de comunicacions va ser el Telstar-1, que es va comenar a utilitzar en els anys seixanta del segle passat.
Transponedor Un transponedor, en angls transponder (transmitterresponder), s un dispositiu que emet un senyal identificable, en resposta a un altre dinterrogaci.
Xarxes drea local
79
Hi ha dos tipus de satllits, segons si la seva posici respecte de la Terra s o no variable. Els satllits geosincrnics i els drbita baixa: Els satllits geosincrnics, tamb anomenats geostacionaris (GEO, ge-
ostationary orbit), estan situats a una alada aproximada de 36.000 km

sobre la Terra en lequador, cosa que fa que la seva rbita duri 24 h. El satllit gira a la mateixa velocitat que la velocitat de rotaci de la Terra, per tant, sempre est situat damunt del mateix punt, aparentment sense moviment. Aquests satllits tenen entre 20 i 30 transponedors duna amplada de banda de 36 a 50 MHz cada un i que poden agrupar fins a 800 canals digitals de veu a 64 kb/s cada un. El problema bsic daquest tipus de satllit s que orbita damunt de lequador, de manera que hi ha una quantitat limitada possible de satllits. Un altre problema s que en operar en la banda de microones, lafecta molt la pluja, la qual cosa queda minimitzada si hi ha diverses estacions terrestres per a cada satllit. Cada una de les mltiples antenes i transponedors amb qu est equipat el satllit genera un feix de radiaci prim, enfocat a una rea determinada (uns centenars de quilmetres quadrats), anomenat feix
Satllit artificial Calipso. (Font: Viquipdia)
puntual, de tal manera que es poden tenir mltiples transmissions, ascendents i descendents, simultnies. Per a la transmissi de dades via satllit hi ha uns emissors receptors barats anomenats VSAT amb antenes de 1 m de dimetre i 1 W de potncia que, si b no es poden comunicar entre elles, perqu no estan a labast visual, s que ho poden fer utilitzant el satllit com a repetidor. La comunicaci es produeix, per tant, de manera indirecta utilitzant satllits drbita geostacionria. Molt sovint aquestes petites estacions no tenen prou potncia perqu el senyal reflectit pel satllit arribi a lestaci receptora, llavors cal utilitzar una estaci repetidora terrestre amb una antena gran de guany elevat, que recull el senyal feble del satllit i el retorna amplificat a costa, per, dun retard ms elevat. Els satllits drbita baixa (LEO, low earth orbit) sn satllits que orbiten la Terra a una alada entre 100 km i 1.000 km. Tenen un perode de rotaci inferior que el de la Terra, per tant la seva posici relativa respecte dun determinat punt varia constantment. La idea bsica de comunicacions s disposar duna quantitat elevada de satllits drbita baixa que cobreixi tota la superfcie terrestre, de tal manera que quan un satllit es perd per lhoritz, napareix un altre.
VSAT s labreviatura de very small aperture terminal (terminal dobertura molt petita).
Xarxes drea local
80
Els satllits se situen a una alada aproximada de 750 km en rbites polars (que passen pels pols de la Terra). El sistema utilitza les idees de la rdio cellular, amb una diferncia. Normalment, en la rdio cellular les antenes sn fixes i els usuaris es poden desplaar. Aqu, cada satllit t una quantitat elevada de feixos puntuals que escombren la Terra mentre el satllit es desplaa; per tant, els usuaris i les celles sn mbils. El mtode utilitzat per no perdre la comunicaci s el mateix que el que utilitza la rdio cellular. En ser una rbita ms propera a la Terra, les estacions poden ser de menor potncia, cosa que fa possible que els aparells emissors/receptors puguin ser aparells porttils alimentats amb bateries.

Asidai 225x c02 Ud2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Asidai 225x c02 Ud2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Josep Ferrer Tura

Xarxes drea local

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

24. 25. 26.

27. 28. 29. 30.

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1. Introducci a les xarxes

1.1. Conceptes bsics de xarxes

1.1.1. Conceptes bsics dels medis de transmissi

Els medis de transmissi es poden classificar com a guiats i no guiats.

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.1.2. Conceptes bsics dels senyals de transmissi de dades

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.2. Dispositius de xarxes

1.2.1. El maquinari del PC

La placa base o placa mare

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Font: Josep Ferrer i Tura

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Els dispositius demmagatzematge

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

Els dispositius dentrada/sortida

Les targetes dexpansi

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.2.2. La interfcie de xarxa (NIC)

Font: Josep Ferrer i Tura

1.2.3. Installaci de la targeta de xarxa

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.2.4. Altres dispositius

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

El terme mdem ve de la contracci de dues paraules: Modulador Demodulador.

1.3. Sistema de numeraci binria

1.3.1. Numeraci ponderada

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.3.2. De decimal a binari

Xarxes drea local

Telemtica: conceptes bsics de comunicacions

1.3.3. De binari a decimal

1.3.4. Operacions bsiques en binari

Aix, si es vol sumar 100110101 ms 11010101 es fa:

Xarxes drea local