1

Introducci o

Els nombres naturals sorgeixen de la necessitat de lhome de comptar. Sanomenen aix perqu` van ser els primers que empr` lsser hum` per comptar objectes. El conjunt dels e a e a nombres naturals es simbolitza amb la lletra N i s N = {0, 1, 2, 3, 4, . . .}. e Usem els nombres naturals per posicionar elements dintre duna successi ordenada (gr`cies o a a la relaci dordre que hi podem denir) i per mesurar la grand`ria dels conjunts nits, o a aix` s, comptar els objectes dels conjunts nits (cardinalitat). oe Hi ha matem`tics, sobretot els de Teoria de Nombres, que prefereixen no incloure el zero a (0) en la denici de nombre natural. Altres, ms propers a la L`gica i a la Teoria de o e o Conjunts, s ho fan. En aquesta exposici considerarem que 0 N. o Encara que el concepte intu de nombres naturals s immediat i gaireb innat, la seva tiu e e denici no s senzilla. El concepte de nombre natural est` relacionat amb els agregats o e a dobjectes. Es pot dir que dos conjunts tenen el mateix nombre dobjectes si es pot establir una correspond`ncia un a un entre els elements dun conjunt i els de laltre. El concepte de e nombre natural correspon a la abstracci dall` que tenen en com tots els conjunts amb el o o u mateix nombre dobjectes; no s ni els objectes en s ni el conjunt, ni les xifres que es fan e , servir per representar tots els conjunts amb el mateix nombre dobjectes, sin el concepte o abstracte que hi ha al darrere daquesta idea. Des del punt de vista matem`tic, la denici abstracta de nombre natural passa per un a o enfocament axiom`tic mitjanant els postulats de Peano o un enfocament constructivista a c de Zermelo a partir de la teoria de conjunts.

2
2.1

Construcci de N o
Denici axiom`tica o a

Fou Dedekind al s.xix el primer qui va assentar les bases per a una denici rigorosa dels o nombres naturals, fent servir uns postulats que ms tard Peano precisaria dins duna l`gica e o de segon ordre. Constru N com un conjunt innit delements, tots ells diferents, anomenats nombres m naturals: N = {0, 1, 2, 3, 4, . . .}, que veriquen els segents axiomes (postulats de Peano): u

 Axioma 1. 0 N Axioma 2. Existeix una funci s(n) que assigna a cada n N el seu segent, que o u tamb notarem com s(n) = n , i que verica a = b s(a) = s(b). e Axioma 3. El 0 no s segent de cap nombre natural: n N s(n) = 0. e u Axioma 4 (injectivitat de s). Si s(a) = s(b) llavors a = b. Axioma 5 (principi dinducci completa). Si K N s tal que 0 K i o e n K s(n) K llavors K = N. Daquests postulats sen desprenen dues propietats elementals: Proposici. Tot natural s diferent del seu segent: n = n n N. o e u Demostracio: Apliquem el 5` axioma: sigui K = {n N | n = n } i volem veure que e K = N. Pel 3r axioma dedu que 0 = 0 , per tant 0 K. Ara sigui n K i volem veure m que n K. En efecte, n K n = n , i pel 4t axioma dedu que n = (n ) , aix` s, m oe n K. Per tant, K = N. Proposici. Tot natural, excepte el 0, t un anterior, aix` s, n N, n = 0 m N o e oe tal que m = n. Demostracio: De nou per inducci: K = {0} {n N | m N t.q. m = n}. o Trivialment 0 K, i si n K s evident que tamb n K, doncs lanterior de n s el e e e propi n. Per tant, K = N.

2.2

Denici constructiva o

A principis del s.xx Zermelo va demostrar lexist`ncia dels naturals dintre de la seva teoria e de conjunts fent us de laxioma dinnitud, que, amb una modicaci daquest feta per o Fraenkel, permet construir el conjunt dels naturals com ordinals. Denici. Si K s un conjunt, denim el segent de K com K = K {K}. o e u Amb aix` denim els s o mbols 0, 1, 2, 3, . . . de la segent manera: u 0 := , 1 := 0 = 0 {0} = {0} = {} , 2 := 1 = 1 {1} = {0, 1} = {, {}} , 3 := 2 = 2 {2} = {0, 1, 2} = {, {}, {, {}}} , . . . Per assegurar-nos que podem continuar amb aquest procs de forma indenida necessitem e lAxioma de linnit: 2

Axioma de linnit. Existeix almenys un conjunt K que verica 0 K i a K a K. A un K daquestes caracter stiques lanomenem conjunt recurrent, i anomenem K la fam de tots els conjunts recurrents. lia Denici. Amb les notacions anteriors denim N = o
KK

K.

Es immediat comprovar que N = , doncs 0 N en pert`nyer a tots els conjunts recurrents, a i que N s recurrent, i a ms a ms, s el ms petit dels conjunts recurrents. No es dif e e e e e cil demostrar que aquesta denici de N s equivalent a la construcci axiom`tica amb els o e o a postulats de Peano.

Suma i producte de naturals

Proposici. Existeix una unica aplicaci f : N N N, que anomenarem suma, que o o verica les segents propietats: x, y N f (x, 0) = x i f (x, y ) = f (x, y) . Notem el u natural f (x, y) com x + y. Demostracio: Per veuren lexist`ncia posem K = {x N | fx : {x} N N} on e les fx veriquen les dues condicions de lenunciat, i apliquem inducci completa: 0 K, o perqu` podem denir f0 : {0} N N com f0 (0, y) = y, que verica les dues condicions e inicials. A ms, x K x K, perqu` podem denir fx (x , y) = fx (x, y) , que tamb e e e verica les dues propietats. Per tant, K = N i hem provat lexist`ncia de f . e Per comprovar la unicitat suposem que existeixen dues aplicacions f, g que veriquen les condicions de lenunciat. Fixem x N i apliquem inducci sobre Kx = {y N | f (x, y) = o g(x, y)}: 0 Kx perqu` f (x, 0) = x = g(x, 0). A ms, y Kx f (x, y) = g(x, y) e e f (x, y) = g(x, y) f (x, y ) = g(x, y ) y Kx , de manera que Kx = N, i com aix` o succeeix x N dedu que f = g. m De la denici de laplicaci suma nobtenim dues propietats immediates: o o Proposici. (a) x + 1 = x o , (b) x + y = 0 x = 0 i y = 0.

Demostracio: (a) x + 1 = x + 0 = (x + 0) = x , i per veure (b) suposem que y = 0; llavors existeix a tal que a = y, i aleshores 0 = x + y = x + a = (x + a) , impossible perqu` 0 no t anterior. Per tant y = 0 i 0 = x + y = x + 0 = x. e e La suma verica cinc propietats fonamentals que es demostren f`cilment per inducci: per a o a qualssevol a, b, c N es compleixen les propietats 3

 Commutativa: a + b = b + a Associativa: (a + b) + c = a + (b + c) Exist`ncia delement neutre: a + 0 = 0 + a = a e Llei de simplicaci: a + c = b + c a = b o Llei de monotonia: a = b a + c = b + c Proposici. Existeix una unica aplicaci f : N N N, que anomenarem producte, o o que verica les segents propietats: x, y N f (x, 0) = 0 i f (x, y ) = f (x, y) + x. Notem u el natural f (x, y) com x y. Demostracio: Per veuren lexist`ncia posem K = {x N | fx : {x} N N} on e les fx veriquen les dues condicions de lenunciat, i apliquem inducci completa: 0 K, o perqu` podem denir f0 : {0} N N com f0 (0, y) = 0, que verica les dues condicions e inicials. A ms, x K x K, perqu` podem denir fx (x , y) = fx (x, y) + y, que e e tamb verica les dues propietats. Per tant, K = N i hem provat lexist`ncia de f . e e Per comprovar la unicitat suposem que existeixen dues aplicacions f, g que veriquen les condicions de lenunciat. Fixem x N i apliquem inducci sobre Kx = {y N | f (x, y) = o g(x, y)}: 0 Kx perqu` f (x, 0) = 0 = g(x, 0). A ms, y Kx f (x, y) = g(x, y) e e f (x, y) + x = g(x, y) + x f (x, y ) = g(x, y ) y Kx , de manera que Kx = N, i com aix` succeeix x N dedu que f = g. o m Igual que en el cas de la suma, podem deduir dues propietats immediates del producte: Proposici. (a) x 1 = x , (b) x y = 0 x = 0 o y = 0. o Demostracio: (a) x 1 = x 0 = x 0 + x = 0 + x = x, i per veure (b) suposem que x = 0 i y = 0; llavors existeixen a, b tals que a = x, b = y, i aleshores 0 = x y = x b = x b + x = x b + a = (x b + a) , impossible perqu` 0 no t anterior. La contradicci ens e e o diu, per tant, que x = 0 o b y = 0. e Les propietats fonamentals del producte, totes elles demostrables per inducci, sn les o o segents (a, b, c N): u Commutativa: a b = b a Associativa: (a b) c = a (b c) Distributiva respecte de la suma: per la dreta, (a + b) c = a c + b c, i per lesquerra, c (a + b) = c a + c b 4

 Exist`ncia delement neutre: a 1 = 1 a = a e Exist`ncia delement absorbent: a 0 = 0 a = 0 e Llei de simplicaci: a c = b c i c = 0 a = b o Llei de monotonia: a = b a c = b c

Ordre a N

Denici. Diem que una relaci bin`ria R s un ordre estricte si verica les propietats o o a e antireexiva (a Ra), antisim`trica (aRb, bRa a = b) i transitiva (aRb, bRc aRc). e Diem que R s un ordre total si verica les propietats reexiva (aRa), antisim`trica i e e transitiva. Denici. Donats a, b N diem que a s menor que b, i ho escrivim a < b, si existeix o e c N, c = 0, tal que a + c = b. La denici de a menor o igual que b (a b) s la mateixa o e per` permetent que c = 0. o Proposici. La relaci < s un ordre estricte a N, i s un ordre total a N. o o e e Demostracio: La relaci < s antireexiva perqu` si fos a < a es tindria que a+c = a per o e e a algun c = 0, per` per la llei de simplicaci de la suma, a+c = a c = 0, contradicci. Es o o o antisim`trica perqu` mai no es verica lantecedent de la denici dantisimetria. En efecte, e e o si fos a < b i b < a alhora, existirien c, d N no nuls tals que a + c = b, b + d = a, i usant les lleis de monotonia i simplicaci tindr a + b + c + d = a + b c + d = 0 c = d = 0, o em contradicci. Finalment, s transitiva perqu` a < b, b < c a + x = b, b + y = c amb o e e x, y = 0 a + x + y = b + y = c amb x + y = 0 a < c. Daltra banda, s reexiva perqu` a + 0 = a a a, s antisim`trica perqu` a b, e e e e e b a a + c = b, b + d = a a + b + c + d = a + b c + d = 0 c = d = 0 a = b, i la transitivitat es demostra igual que per a < . Proposici (principi del bon ordre). El conjunt (N, ) s ben ordenat, aix` s, tot o e oe subconjunt C N, C = , t un m e nim. Demostracio: Sigui C N amb C = . Si 0 C llavors 0 s m e nim perqu` 0 c c C. e Suposem doncs que 0 C. Considerem A = {x N | x < c c C}. Es evident que / 0 A perqu` 0 C, i que A no pot ser un conjunt recurrent, perqu` si ho fos tindr e / e em A = N C = (en efecte, c C N = A c A c < c, absurd), i per tant existeix

x A tal que x A. Per` x A x < c c C x c c C, i no pot ser / o x < c c C perqu` x A, per tant existeix m C tal que m = x m = min(C). e / Teorema de lextrem. Tot subconjunt A N, A = i tat superiorment, t un m`xim. e a Demostracio: Sigui S = {x N | a x a A} = el conjunt de les tes superiors dA. Pel principi del bon ordre, existeix m = min(S) i anem a comprovar que tamb e m = max(A). Si m = 0 signica que A = {0} i max(A) = 0. Si m = 0 existeix n tal que n = m i n S existeix un a A tal que n < a m = n a. Com tamb tenim / e a m dedu que m = a, per tant m A i m = max(A). m

Sistemes de numeraci o

Denici. Un sistema de numeraci s un conjunt nit de s o o e mbols anomenats d gits o xifres del sistema, i un conjunt de regles de generaci que ens permeten representar o qualsevol nombre natural. El cardinal del conjunt de d gits sanomena base del sistema. Abans denunciar i provar el teorema fonamental de la numeraci, que s la base dels o e sistemes de numeraci posicionals, ens cal provar el teorema de la divisi euclidiana a N o o com a lema previ: Teorema de la divisi euclidiana. Donats D, d N amb d = 0, existeixen uns unics o c, r N, anomenats respectivament quocient i residu de la divisi entera de D per d, tals o que D = d c + r, amb r < d. Demostracio: Si D = 0 la demostraci s evident: c = r = 0. Suposem D = 0 i o e per provar lexist`ncia considerem el conjunt A = {x N | d x D}, que s no buit e e (0 A) i tat superiorment (D ns una ta), per tant existeix c = max(A) que verica e d c D < d (c + 1) = d c + d D = d c + r amb r < d. Per veuren la unicitat suposem que D = d c + r = d c + r amb r r i r, r < d. Per` r r r + h = r per algun o hNdc+r =dc +r+hdc=dc +hdc dcc cc +m=c per algun m N d c + d m = d c = d c + h d m = h r = r + d m, de manera que si fos m = 0 tindr r d, en contradicci amb la hip`tesi, per tant ha de em o o ser m = 0 h = 0 i r = r , c = c . Teorema fonamental de la numeraci. Sigui b N, b > 1. Llavors tot n N, n = 0, o es pot escriure de forma unica com n = n0 + n1 b + n2 b2 + + np bp amb np = 0, ni < b. Demostracio: Fem la divisi euclidiana de n per b, i obtenim n = b c1 + n0 amb o n0 < b. Si c1 < b posem c1 = n1 i ja hem acabat. Del contrari, dividim c1 per b i obtenim 6

c1 = b c2 + n1 amb n1 < b. Substituint c1 en lexpressi anterior tenim n = b2 c2 + bn1 + n0 . o Si c2 < b hem acabat, i si no repetim el procs. Com la successi de quocients s decreixent, e o e c1 > c2 > c3 > el procs acabar` i obtindrem lexpressi cercada. Per provar la unicitat e a o de lexpressi suposem que n = n0 + n1 b + + np bp = n0 + n1 b + + nr br , que podem o escriure com n = n0 + b(n1 + + np1 bp1 ) = n0 + b(n1 + + nr1 br1 ), que representen dues expressions de la divisi euclidiana de n per b. Per unicitat daquesta expressi dedu o o m p1 r1 que n0 = n0 i n1 + n2 b + + np1 b = n1 + n2 b + + nr1 b , i repetim el procs amb e aquesta ultima. Iterant-lo acabem obtenint que ni = ni i p = r.

5.1

Breu hist`ria dels sistemes de numeraci o o

Abans que sorgissin els nombres per a representar quantitats, lsser hum` empr` altres e a a m`todes per comptar, fent servir objectes com ara pedres, palets de fusta, nusos en una e corda o simplement els dits. Ms endavant sorgiren el s e mbols gr`cs com senyals per a comptar, com les marques en una vara o traos a la sorra. Tots aquests sn exemples de c o sistemes de numeraci no posicionals. o Cap a lany 3.000 a.C. a Mesopot`mia apareixen els primers vestigis de nombres, com a a s mbols en forma de cunya gravats sobre taulells de fang mitjanat un palet esmolat c (sistema de numeraci babil`nic, escriptura cune o o forme). Ms tard, limperi Grec i limperi e Rom` tamb adoptarien sistemes de numeraci daquest tipus per` amb gr`cs diferents: a e o o a lletres de lalfabet i algun altre s mbol (sistemes semiposicionals). Amb aquests sistemes de numeraci no posicionals o semiposicionals s molt complicat diso e senyar algorismes de c`lcul. Per exemple, les operacions mercantils es feien molt farragoses. a Es per aix` que sestabliren de forma general els sistemes posicionals. o El sistema de numeraci que emprem actualment a Europa i que s el ms est`s prov de o e e e e lindoar`bic. Fou un sistema posicional de base 10 i comprenia el concepte de zero. La seva a aparici constitu un dels grans avenos de la matem`tica. Va tenir el seu origen a l o c a India entre els segles v i viii (tot i que sespecula que pogus tenir els seus or e gens a la Xina), sexpand pel mn isl`mic i daqu a travs dal-Andalus, a la resta dEuropa. o a , e Altres sistemes de numeraci que hi ha hagut al llarg de la hist`ria, cronol`gicament: o o o 3.000 a.C - Egipci - Additiu, no posicional, amb s mbols per a les pot`ncies de 10. e 2.500 a.C - Babil`nic - Semiposicional, de base 10, additiu ns al 60 i posicional per o a nombres superiors.

 1.500 a.C - Xin`s - H e brid additiu/multiplicatiu, no posicional. S mbols de l1 al 10 i pot`ncies de 10. e 1.000 a.C - Maia - Posicional de base 20 amb 5 com base auxiliar. 600 a.C - Grec - Additiu, no posicional. S mbols 1,2,3,...,10,20,30,...,100,200,300,... En lactualitat, els sistemes binari, octal i hexadecimal (bases 2, 8 i 16 respectivament) sn o de gran import`ncia en l`mbit de la inform`tica. a a a

5.2

Els nombres gurats com a recurs did`ctic a

Un nombre gurat s un nombre natural representat gr`cament mitjanant un patr e a c o geom`tric discret (punts). El gr`c en mostra uns exemples: e a
Nombres quadrats Nombres triangulars Quadrat = diagonal + 2 triangulars

Aquestes disposicions geom`triques sovint ens permeten trobar frmules interessants. Per e o exemple, amb els nombres quadrats es veu clarament que la suma dels n primers nombres senars s n2 : e 1 + 3 + 5 + + (2n 1) = n2 . Tamb, veiem que un nombre triangular dordre n s 1 + 2 + + n, i si ens adonem que un e e nombre quadrat dordre n est` format per la seva diagonal i dos triangulars dordre n 1 a (els que queden a banda i banda de la diagonal), obtenim la frmula de la suma dels n 1 o primers nombres naturals: n2 = n + 2(1 + 2 + + n 1) 1 + 2 + + n 1 = n2 n . 2