Prxima estaci...

esperana

Per: Laura Valls AEiG Jaume Caresmar i M Antnia Salv

Lestiu del 2006, els Trucs de lAgrupament escolta Jaume Caresmar i MAntnia Salv dIgualada vam realitzar unes estades solidries a El Salvador, concretament a Nueva Esperanza, comunitat rural de 500 persones a la zona del Bajo Lempa. Les estades solidries van consistir en un treball destinat al mn dels infants i dels joves; un projecte profits, tant per a la comunitat com per als caps escoltes, on lexperincia i el contacte amb aquest conjunt suposaria un enriquiment personal molt fort i permetria aportar all els coneixements adquirits a la tasca educativa de lAgrupament.
El grup que vam realitzar el projecte rem un equip de set caps amb edats compreses entre 18 i 19 anys, cinc de nosaltres formvem part de lequip de caps de Llops i Daines i un era caps de Rngers i guies. En laventura tamb ens va acompanyar un ex-cap que havia estat el nostre animador de trucs. La majoria dels integrants daquest grup hem format part des de petits de lAgrupament. Des de lany 2003, quan vam comenar en la unitat de Trucs, va sorgir la idea de realitzar un projecte de servei en algun pas empobrit. Durant els dos anys de Trucs vam realitzar diferents tasques remunerades per aconseguir els diners per finanar el projecte. La idea inicial era anar cap a altres destins, per no va sortir b, perqu no tenem el projecte prou slid. Tot i aix, i a banda de les activitats destinades a finanar el projecte, durant aquests dos anys, vam realitzar petits projectes, per acomplir amb la finalitat i objectius adequats a la unitat de Trucs: fer servei. A partir de la coneixena de La Comunidad de Nueva Esperanza i lAssociaci dAgermanament dIgualada amb Nueva Esperanza, ens vam interessar per la realitzaci daquesta estada, veient que podria ser el projecte que coincidia amb els objectius inicials de quan rem al grup de Trucs. A partir daquell moment vam comenar a implicar-nos fort en la preparaci del projecte per tal que es pogus tirar endavant i poder realitzar lestada. Daquesta manera el nostre treball va tenir el seu fruit i tots set ens vam enlairar cap a El Salvador a finals de juliol.

17

Diari
28 de juliol Desprs dhores de vol i un fart de controls de seguretat arribem a San Salvador on ens esperen membres de la comunitat. s de nit, el cotxe sendinsa per paisatges cada cop ms frondosos, de cop es para i ens diuen: bienvenidos/as a Nueva Esperanza, la tierra de los hombres libres. 29 de juliol Fem una volta per la comunitat i tenim els primers contactes amb la gent de lescola, la cooperativa, el grup de joves... Coneixem en Tony, un estudiant que daqu una setmana marxar als Estats Units per estudiar amb una beca. Ens conviden a la cancha de ftbol on els joves del poble han organitzat jocs per la canalla: fan una espcie de trencar lolla amb un ninot de paper. Ens hi apuntem rpid i acabem jugant tots plegats a un saltafoulards. tots en rotllana i valorem com ha anat tot. Desprs de sopar comencem a sentir msica de cmbies i rumbes i ens hi apropem. Sn els del grup de msica local que est assajant. 5 dagost Dem marxa el Tony i li han muntat una festa. Estem tots en rotllana i tothom li fa un discurs per acomiadar-se. Desprs de la festa, el Tony ve una estona a xerrar abans danar a dormir. Ens explica que el seu pare va ser assassinat perqu feia propaganda del FMLN (Front Farabundo Mart per lalliberament nacional) i la seva mare el va haver de criar tota sola. No va tenir infncia, potser per aix ara li agrada tant jugar amb els bichos. De petit havia de cuidar la seva germana i buscar menjar mentre la seva mare estava treballant per un sou miserable. Va passar tota la infncia anat dun poble a laltre fins que va venir a Nueva Esperanza i les coses li van anar millor. Escoltvem en Tony sota la llum de la lluna sense saber gaire qu dir, nosaltres venim dun mn on hem tingut de tot i ms. 7 dagost Comena lescola, i uns quants hi anem a donar classe de reps. Comparat amb les escoles catalanes, tothom fa lhorari que vol, quasi que hi ha ms hores de pati que de classe i les classes paren quan el dinar est fet (lestat paga un plat darrs i fesols pels alumnes, aix com a mnim sasseguren que mengen un plat al dia). La idea s fer tres classes de reps al dia, per molts dies no vnen tots els nens/es perqu han hagut de quedar-se a casa o al camp fent feina.

30 de juliol El grup de joves ha organitzat una plantada darbres a la plaa, els ajudem. A la tarda anem a missa, aqu viuen la fe duna altra manera: sn misses participatives on tothom pot dir la seva i no veuen Jess com el senyor sin com un germ (revolucionari). A la nit vnen a veurens els joves, la llum ha marxat i aprofitem lavinentesa per explicar contes i llegendes. 3 dagost Amb el grup de joves ens organitzem per fer cada tarda jocs amb els infants i joves de la comunitat. Els hi ensenyem com ens ho muntem al cau i ho decidim fer aix: tres grups (unitats) segons ledat. Aquesta setmana sn vacances i vnen un munt de bichos (nens/es). Quan acaben les activitats anem al local de joves, seiem

8 dagost Ens llevem dhora i agafem un bus cap a San Salvador, el viatge ens obre els ulls i veiem que no tot El Salvador viu tant b com Nueva Esperanza. Des de lautobs veiem dos morts estirats a la cuneta, vctimes de la violncia indiscriminada de les maras(colles de joves molt freqents a Amrica Central) , i un paisatge ple de chabolas i misria per tots els racons. La capital s un vaiv de cotxes, mercats laberntics i carrers amb McDonalds i nens famlics demanant caritat al costat. 10 dagost Nueva Esperanza s una espcie de gimcana, et lleves i no saps pas qu et trobars pel cam: potser alg et convida a fer un glop a casa seva, o tinviten a una reuni dalcohlics annims, o acabes tocant la guitarra i fent petar la xerrada. Aqu la gent viu el moment, no t tantes presses ni horaris com els occidentals. Una de les coses que ms ens ha sobtat s la brutcia que hi ha per tot arreu, aix que amb el grup de joves hem organitzat una recollida de brossa. Tamb decidim fer un mural a lentrada del poble, el lema ser: Construimos los pueblos libres.

shan comprat la seva prpia tele i les seves coses i, en general, tot sha individualitzat ms. El preu del progrs, en diuen.

15 dagost El sol pica fort, seiem a lombra i fem petar la xerrada amb uns quants ex-guerrillers. Tota la comunitat sha vist molt implicada a la guerra, ja sigui per la repressi que van patir o lluitant amb lFMLN. Els/les ex-guerrillers/eres ens expliquen que als anys 70 i 80 el govern reprimia durament a la poblaci civil i que hi havia encara ms- desigualtats econmiques. s per aix que es van anar organitzant per defensar els seus drets. Diuen que les armes era lnica soluci que els quedava per posar fre a la violncia indiscriminada de lEstat. Malgrat el que suposa una guerra, tots estan orgullosos dhaver lluitat, si no ho haguessin fet ara no tindrien ni la terra per treballar ni els drets bsics. Ens expliquen mil i una batalles de la guerra, aqu no hi ha tants tabs per parlar de la guerra civil com han tingut els nostres avis. 24 dagost s lhora dels adus. Tornem amb la idea de no haver fet gaireb res per ells (quatre jocs i ensenyar alguna lletra) i que ells ens han donat molt ms. Quan tornem a casa trobarem a faltar lesperit de viure el moment, el fet de compartir el poc que tens o el sentiment de comunitat. Potser llavors ens adonarem que la misria s al primer mn: la misria de viure cadasc capficat amb els seus problemes sense importar-li gens el qu li passa al ve de costat. Tornem amb la motxilla plena daventures i de coneixences, per tamb amb la certesa de qu encara queda molt per fer (per, que tot s possible!).

13 dagost Molts vespres ens vnen a veure alguna quitxalla, xerrem i riem plegats. Alg els pregunta si ja han sopat i fiquen una cara de circumstncia i fan un s forat. Molts dells no poden sopar cada dia. Xerrant amb els grans ens expliquen que la comunitat ha canviat fora. Abans hi havia un sentiment comunitari molt ms gran: feien els pats junts, com que noms hi havia una tele en tota la comunitat la miraven plegats, les assemblees eren molt ms participatives... Amb el temps algunes famlies han prosperat ms i

La Comunitat de Nueva Esperanza

Nueva Esperanza s una comunitat rural de 500 persones a la zona del Bajo Lempa. Per entendre el sentit de comunitat sha de tenir present tot el que aquesta gent ha viscut i com, amb el pas dels anys, aquesta zona que abans era selva ha esdevingut casa seva. El Salvador va patir una guerra civil del 1980 al 1992. La gran majoria dhabitants de la comunitat de Nueva Esperanza, abans de la guerra, vivia en una altra zona de El Salvador, per a causa de la violncia que patien: assassinats, crema de cases, violacions, extorsions i robatoris, van haver de marxar i refugiar-se a la capital, San Salvador. All van passar quasi 2 anys en el soterrani duna esglsia sense poder sortir, sense poder veure la llum i vivint en unes condicions que, com ells mateixos explicaven, eren inhumanes. Desprs daquest 2 anys van exiliar-se a Nicaragua i all visqueren fins acabar la guerra. La seva estada all coincid amb el rgim sandinista i aprengueren a organitzar-se de forma comunal. Firmats el acords de pau a El Salvador, sels hi va donar loportunitat de tornar al pas, a una zona de selva, plena de zancudos i daltres mosquits. Aix suposava tornar a comenar de zero. A la comunitat tamb hi anaren a viure grup dex-guerrillers, aix doncs, tots junts van tirar endavant Nueva Esperanza. central hi ha el local de Juventud sin lmites on els joves es poden reunir, jugar i preparar activitats per la comunitat. Tamb hi ha una altra sala on es reuneix la comunitat quan hi ha assemblees i on el grup de dansa i de msica, poden assajar. La msica s present per tot arreu, tothom coneix les canons revolucionries i sempre hi ha alg que toca la guitarra i fa que no mori lesperit de caminar endavant. La jornada a Nueva Esperanza comena amb la sortida del sol i tots, des dels ms petits als ms grans, tenen la seva feina a fer. Els nens i nenes abans danar a lescola treuen les vaques a pasturar, ajuden a casa i van al mol per moldre el blat de moro i aix poder fer tortillas. Els homes van a la milpa per treballar durant tot el dia al camp, i les dones socupen de les tasques de la casa. Sovint els nens i les nenes falten a classe perqu han de seguir treballant i ajudant a la famlia a tirar endavant. El dia sacaba quan tot senfosqueix, tot i que des de fa uns anys tenen llum a les cases. Van a dormir amb la idea que lendem ser un dia igual, per que potser arribar el dia en que canvi, per aix ells no perden lesperana daconseguir una societat justa, lliure i amb les mateixes oportunitats per tots.

La cooperaci
Viure en comunitat suposa per a ells una fraternitat mtua, el terreny pertany a la comunitat, aix com les cases, una extensi agrcola i els ramats de vaques. Tots treballen conjuntament per tirar-ho endavant. Trien democrticament el president de la comunitat i la resta de la junta directiva, les decisions importants les prenen en assemblea tots els vens, i no s necessria la presncia de la policia; viuen en harmonia. Aix com de la resta de comunitats del Bajo Lempa, i en extensi de El Salvador, Nueva Esperanza s molt dependent de totes les ajudes que li arriben de fora, tant de ciutats, com per exemple Igualada, o de familiars que han emigrat als Estats Units. Lluiten diriament per poder subsistir ells mateixos, per els hi resulta molt difcil. De totes maneres, en els 15 anys dexistncia, la comunitat ha millorat. Actualment disposa duna escola i un institut gratuts. Espais de diferents cases estan habilitats com a botiguetes, forn de pa, bar, mol, seu dAlcohlics Annims... A la plaa