LA CRISI DE LANTIC RGIM AULA OBERTA

Antic Rgim
DEFINICI
Designa el sistema econmic, social i poltic que procedia de la descomposici del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins al s.XIX. Les societats de l'Antic Rgim es caracteritzaven per tenir: una societat estamental un sistema poltic absolutista una poblaci estancada i una economia agrria de tipus feudal-senyorial,

ORIGEN DEL TERME

Va ser emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situaci del seu pas abans de la Revoluci Francesa.

Societat estamental
Qu sn els estaments? Un estament es correspon amb un grup de social, definit per un com estil de vida i funci. Tamb se lanomena estat o ordre. Sn grups tancats en els quals lascens social s molt difcil, gaireb impermeable. Cada membre de la societat pertany a un estament Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisi de dos grups: PRIVILEGIATS: lalt clero i la noblesa gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, A lestament privilegiat de la noblesa shi accedeix per naixement o per concessi especial del monarca. NO PRIVILEGIATS: lestat pla o tercer estat havien de suportar totes les crregues fiscals.

http://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg

Escenes de les pel lcules: El perfum i Mara Antoeta

Font: Blog La Historia del mundo contemporneo. Claves

Qui va ser el Rey Sol?

http://www.youtube.com/watch?v=-XbugJ92G4Q

http://www.youtube.com/watch?v=ogIvQxAFt18

FITXA SOBRE LLUIS XIV: http://aula2.elmundo.es/aula/laminas/lamina1180431262.pdf BENVINGUTS A VERSALLES http://es.chateauversailles.fr/homepage

Poblaci estancada
Caracteritzat per unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades i una esperana de vida baixa. Hi ha un frgil equilibri entre poblaci i recursos. Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistncia que portvem fams, malalties i epidmies. Les conseqncies eren una mortalitat molt elevada amb lescs creixement de la poblaci.

http://www.youtube.com/watch?v=SYYICUl1T24 Nuestras vidas son los ros que van a dar en la mar, que es el morir; [] all los ros caudales, all los otros medianos y ms chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos.

Jorge Manrique (1440- 1479)

Economia feudal
LA TERRA ERA LA PRINCIPAL FONT DE RIQUESA. La major part de la gent treballava al camp. La propietat de la terra estava en mans de la noblesa i el clero. Lagricultura era de subsistncia i dautoconsum, dedicada sobretot al conreu de cereals. La producci ramadera era insuficient. El mercat interior estava redut a fires locals i producci dartesania sota el control dels gremis.
http://www.youtube.com/watch?v=mkgkJMYiyTQ

 A les societats de lAntic Rgim hi havia crisis econmiques peridiques, provocades per les males collites com a conseqncia de: guerres, gelades, sequera, seguides de laugment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a latur, i fins i tot a la mort.

LA CRISI SORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM

REDUCCI DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR

DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS DISMINUCI DELS INGRESSOS REALS (dficit pressupostari)

Indstria tradicional i manufactures

Mn rural (artesanal) Mn urb (artesanal i industrial) Famlia pagesa Gremis Fbriques Unitat de producci bsica Treball domstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial)

domestic system

factory system - manufactures

 LEstat era intervencionista. Mercantilisme Es basava en els segents principis: La riquesa d'un pas depenia de la quantitat de metalls preciosos de qu disposs. Es facilitava l'exportaci (comer exterior) i es frenava la importaci mitjanant la manipulaci dels drets de duana.
http://www.youtube.com/watch?v=lOWGB8J8vg0

Comer i transports
Comer interior local i comarcal

Escassos excedents Baix nivell despecialitzaci Insuficincia dels transports, especialment per camins i carreteres Els intercanvis a les fires

Noves rutes comercials, colnies ultramarines Permetia vendre objectes manufacturats

Comer colonial

Proliferaci de mercaders, banquers i prestamistes La navegaci martima i fluvial era el sistema de transport ms fcil i barat

s. XVIII: segle de transici

ES MANT:
- Societat estamental - Monarquia absoluta - Economia agrria

CANVIA:

- Creixement demogrfic - Desenvolupament econmic - Ascens de la burgesia

POCA REVOLUCIONRIA:
Il lustraci Parlamentarisme angls Indepncia dels EE.UU. Revoluci Francesa

La Il lustraci
s un moviment ideolgic (filosfic, literari i cientfic) que es va desenvolupar al s. XVIII (SEGLE DE LES LLUMS). La influncia de la Il lustraci es va concretar en dues fases: un primer moment, la via reformista, dna lloc a l aparici del Despotisme Il lustrat, i un segon moment, la via revolucionria amb la Revoluci francesa. Suposa una crtica a les estructures de l Antic Rgim i proposa com a fi ltim de l home acosenguir la felicitat en aquest mn.

Caracterstiques generals de la Il lustraci:

Racionalisme: La intel ligncia humana s l nic mitj per entendre i explicar el mn. Recerca de la felicitat: s l objectiu ltim de la vida humana. Tothom hi t dret. Creena en la bondat de l hombre: La societat s la que falseja i corromp l home, el qual s bo en estat natural. Lacisme: Rebutjaven la superioritat de qualsevol religi sobre les altres i condemnaven la intolerncia religiosa. Preocupaci per l educaci com a base del progrs social.

Vehicles de les noves idees de La Il lustraci

Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Els salons. Llocs de tertlies o reunions de il lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. L Enciclopdia
Conjunt de 35 volums editats a Pars entre 1751 y 1772, per Denis Diderot i Jean Le Rond dAlambert, amb l objetiu genric de difondre les idees de la Il lustraci francesa.

El pensament illustrat
Cal destacar

J. L. Locke Voltaire

-LEstat ha de ser garantia de les llibertats individuals -Llibertat de pensament i tolerncia religiosa -Divisi de poders, Lesperit de les lleis, 1748 -Contracte social Lhome s lliure en la natura i esclau en la societat (es corrompt)

Montesquieu

Rousseau

Crea les bases del liberalisme poltic

Montesquieu

Rousseau

Voltaire

Pensament econmic de La Il lustraci

En el terreny econmic: Dos noves corrents anomenades: fisicracia i liberalisme, es van oposar al mercantilisme. Fisiocrcia
Quesnay Adam Smith

Els fisicrates defensaven que l agricultura era la font de riquesa principal. Les classes improductives eren els comerciants i artesans. L ideleg fou Quesnay

Liberalisme

Per als seus defensors, la riquesa de l Estat recau en la libertat del mercat; aquest s regula per la llei d oferta i demanda. L Estat no ha d intervenir en l activitat econmica. L ideleg fou Adam Smith.

Resistncia i oposici a lAbsolutisme

LAbsolutisme va trobar resistncia: Duna part, els grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i lalt clero. I daltra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposici i atreure daltres sectors socials, mitjanant el Despotisme illustrat. La rgida societat estamental entrar en crisis. Arrel dels canvis produts al llarg del segle XVIII (Revoluci Francesa), sobrir pas la societat capitalista.

Excepcions a lAbsolutisme
Espanya, Portugal, Pasos Baixos, Limperi austriac, Pasos nrdics i Rssia eren MONARQUIES ILLUSTRADES. Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTRIA Els Estats Units es convertiren en una REPBLICA CONSTITUCIONAL

Despotisme il lustrat
Amb l'aparici i desenvolupament de les idees filosfiques de la Il lustraci durant el segle XVIII, el concepte de la monarquia en resulta afectat, donant lloc a l'aparici del concepte de despotisme il lustrat, representat per uns pocs monarques amb interessos i preocupacions culturals. El Despotisme il lustrat s la forma de govern caracterstica a l'Europa del segle XVIII i que podria resumir amb la frase de "tot per al poble per sense el poble". Molts monarques d Europa, motivats per altres pensadors, varen defensar aquesta forma de govern.

 Els monarques dspotas il lustrats ms importants foren: Carles III d Espanya Josep I El Reformador de Portugal Frederic II El Gran de Prssia Catalina II La Gran de Rssia Tots ells intentaren fer reformes en: educaci, justcia, agricultura, libertat de premsa o tolerncia religiosa. Tot i que van fer algunes reformes, el poble estava descontent. El dspota il lustrat pretenia mostrar-se: intel lectual educat amant de les arts mecenes dels artistas innovador en matria poltica.
Carles III

SISTEMA PARLAMENTARI ANGLS S. XVII- XVIII

CAMBBRA DELS COMUNS

CONTROLA

REI

CONVOCA

PARLAMENT

Escollit per les ciutats

CAMBBRA DELS LORDS

FUNCIONS
COBRAR IMPOSTOS GOVERNAR ELABORAR CONTROL ESGLSIA LLEIS POLTICA EXTERIOR

FUNCIONS

Escollit pel rei. Membres per dret familiar

ASSUPTES PRIVATS: DIVORCI, ETC.

APROVAR LLEIS

APROVAR IMPOSTOS

QUEIXES I SUGGERNCIES DEL REI

La Revoluci Americana
Al segle XVIII les 13 colnies britniques dAmrica del Nord
provoquen

Insurrecci colonial

Que es converteix

Revoluci liberal

Labsolutisme de Jordi III

A causa de

Labs dels impostos anglesos Poca llibertat poltica Declaraci de la Independncia

Declaraci de la Independncia

Els principals fets

- 4 juliol de 1776 - 1783

Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)

G. Washington

- 1787, construcci dun Estat liberal Llibertat dexpressi, de premsa, de religi...

Constituci Declaraci de drets

Divisi de poders Estat federal

Independncia dels EE.UU

ORIGEN DE LES COLNIES NORDAMERICANES La primera colnia anglesa en Nordamrica fou Massachusetts (1620). La colonizaci va ser al S.XVII. Els anglesos van ocupar la faana Atlntica de Nordamrica. Els colons tenien origen diferent, per en molts casos eren sectors populars que buscaven una nova vida o noves oportunitats. Al s. XVIII, es van consolidar les tretze colnies. Mapa de les Tretze Colnies (Nova Anglaterra) Al 1733, els anglesos habien ocupat 13 colnies a la costa de lAtlntic

Origens del conflicte

La Revoluci Americana s el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra (les tretze colnies) i la Gran Bretanya (la metrpoli), que va culminar amb la independncia dels primers. Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representaci en el parlament de Londres. El 1773 el govern angls va establir les Teas Acts, mitjanant les quals pretenia monopolitzar el comer del te, fet que podia arrunar molts comerciants americans. Aquest van decidir atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven ancorats al port de Boston (mot del te de Boston) i, com a resposta, els britnics van bloquejar el port de la ciutat i van treure tots els drets a Massachussets, la regi on se situa Boston.

Procs de formaci dels EE.UU.

Declaraci de Independncia (4 de juliol de 1776) Aquesta va sorgir desprs que els representants de les colnies decidissin formar un comit a Filadelfia, els membres del qual van ser: John Adams, Thomas Jefferson y Benjamn Franklin.

Declaraci dels drets de lhome Confederaci dels tretze estats (1781) Constituci dels EE.UU. (1787)

http://www.youtube.com/watch?v=5pIZIg8h5b4

Escena de la serie de TV "John Adams" en la que se recrea la votacin de independencia de los Estados Unidos de Amrica.

La primera constituci moderna

Una constituci s la Llei fonamental dun Estat. Recull els drets dels ciutadans, la forma de govern, la relaci entre els poders i lorganitzaci de les institucions. Els ideals de la Il lustraci i del liberalisme poltic van ser decisius en lelaboraci de la Constituci americana. La Revoluci Americana va tenir molta influncia posterior. Va ser un model per a la Revoluci Francesa i per als moviments dindependncia de la resta dAmrica, perqu la Constituci de 1787 va ser la primera promulgada en el mn que duia totalment a la prctica els principis terics de sobirania nacional i la separaci de poders.

George Washington Primer president dels EE.UU.

EE.UU.: estat federal

Un estat t estructura federal quan est format per diverses entitats territorials que tenen una certa capacitat dautogovern, per que depenen de lestat central per a determinades funcions, com per exemple: la poltica exterior, la defensa, la moneda ...
Thomas Jefferson

Constituci de 1787

Poder executiu

Poder legislatiu

Poder judicial

President

Congrs

Tribunals

Senat

Cambra de representants

Activitat
Considerem veritats evidents per si mateixes que tots els homes neixen iguals, que el seu Creador els ha dotat de drets inalienables, com la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat: que per garantir aquests drets els homes constitueixen governs en qu el poder just emana del consentiment dels governats; que si un govern, qualsevol que en sigui la forma, arriba a ignorar aquests fins, el poble t drets a modificar-lo o abolir-lo i instituir un nou govern que es basi en els principis esmentats i que organitzi els poders segons les formes que li semblin ms adequades per garantir la seva seguretat i felicitat (...) Prembul de la Declaraci dIndependncia dels Estats Units. Qestionari: 1- Qu vol dir veritats evidents? 2- On apareix en el text el principi de sobirania nacional? 3- Quins sn els termes a partir dels quals els ciutadans pacten amb el govern la seva obedincia? 4- Qu passaria si el govern no compleix lacordat amb aquest pacte?