Apunts Comptabilitat Financera II 2010-11

APUNTS
DE L'ASSIGNATURA
Anlisi d'estats comptables Grau d'Administraci d'Empreses Grau d'Economia Grau d'International Business Economics Grau de Cincies Empresarials) Comptabilitat Financera II Llicenciatura en ADE
ndex
1.Introducci a l'anlisi d'estats financers 2.Estats financers 3.Anlisi del balan de situaci (I): Introducci 4.Anlisi del balan de situaci (II): Les ratios 5.Anlisi del compte de prdues i guanys 6.Rendibilitat, autofinanament i creixement 7.Anlisi del fons de maniobra 8.Anlisi amb dades sectorials 9.Anlisi d'estats financers consolidats 10.La inflaci i els seus efectes en l'anlisi d'estats financers 11. Anlisi internacional d'estats financers 12. Anlisi integral d'estats financers Bibliografia general
1. Introducci a lanlisi d estats Financers
1.Introducci a lanlisi destats financers

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Spiga en qu consisteix i per qu serveix l'anlisi d'estats financers o anlisi econmico-financera. Identifiqui els usuaris potencials d'aquest conjunt de tcniques d'anlisi. Identifiqui els principals punts dbils de les empreses. Spiga els aspectes ms rellevants a incloure en el procs de formulaci del diagnstic d'una empresa. Conegui quines informacions han de complementar els comptes anuals per formular un diagnstic complet de l'empresa. Sigui conscient de les limitacions de l'anlisi d'estats financers.
1.1. Concepte i objectius de l'anlisi d'estats financers

L'anlisi d'estats financers, tamb conegut com anlisi econmicofinancera, anlisi de balanos o anlisi comptable, s un conjunt de tcniques utilitzades per diagnosticar la situaci i les perspectives de l'empresa amb la finalitat de poder prendre decisions adequades. D'aquesta forma, des d'una perspectiva interna, la direcci de l'empresa pot anar prenent les decisions que corregeixin els punts dbils que poden amenaar el seu futur, al mateix temps que treu profit dels punts forts perqu l'empresa assoleixi els seus objectius. Des d'una perspectiva externa, aquestes tcniques tamb sn de gran utilitat per a totes aquelles persones interessades a conixer la situaci de l'empresa i la seva evoluci previsible. En aquest tema es presenta la importncia que t aquest tipus d'anlisi per al diagnstic ptim i per a la direcci de qualsevol empresa. Tamb s'indiquen altres dades que sn necessries per poder formular un diagnstic econmicofinancer correcte i complet.
1.2. Els problemes de les empreses i les seves causes

Normalment, es justifiquen les crisis de les empreses amb causes relatives ,a l'evoluci general de l'economia, davant la qual poca cosa es pot fer. s a dir, es parteix de la base que les causes sn externes a l'empresa. Sense cap mena de dubte, l'evoluci negativa dels aspectes externs condiciona el funcionament de qualsevol empresa. Hi ha una gran correlaci entre la marxa general de l'economia i l'evoluci dels resultats de les empreses. Tanmateix, es tracta d'adaptar-s'hi o de treure'n el mxim profit. A ms, s'ha de reconixer que tamb cal tenir en compte la importncia dels problemes interns que poden ser resolts per la prpia empresa. s a dir, no tots els mals vnen de fora. En general, es pensa que les empreses suspenen pagaments o fan fallida, en la majoria dels casos, per la incompetncia dels seus dirigents. Evidentment, aquesta s una afirmaci
de tipus general i no es pot aplicar a totes les situacions de crisi empresarial. La manca d'un diagnstic empresarial correcte s indicativa d'incompetncia. L'absncia d'un diagnstic correcte de l'empresa s el que impedeix afrontar punts dbils que a mig termini enfonsen l'empresa. Quan no es detecten a temps aquests problemes, i no es prenen les mesures precises, l'empresa pot entrar en situacions de difcil sortida.
1.3. Anlisi i diagnstic empresarial

El diagnstic de l'empresa s la conseqncia de l'anlisi de totes les seves dades rellevants i informa dels seus punts forts i dbils. Perqu el diagnstic sigui til, s'han de donar les circumstncies segents: S'ha de basar en l'anlisi de totes les dades rellevants. S'ha de fer a temps. Ha de ser correcte. Ha d'anar acompanyat immediatament de mesures correctives adequades per solucionar els punts dbils i aprofitar els punts forts.
Quan no es donen totes les circumstncies anteriors, ens trobem davant una situaci d'incompetncia. Aix, es poden produir les manifestacions d'incompetncia segents: Hi ha incompetncia perqu no es diagnostica. Aix succeeix quan la direcci no analitza la situaci i l'evoluci de l'empresa per detectar els problemes que requereixin mesures correctives abans que no sigui massa tard. Aqu podem plantejar-nos qestions com les segents:
Quantes empreses decideixen les inversions que cal efectuar, o la seva poltica financera, sense tenir en compte el diagnstic de la seva situaci i evoluci econmico-financera? Quantes empreses venen a crdit als seus clients sense analitzar-ne a fons els comptes? Quants directors de sucursals d'entitats de crdit dediquen un temps insuficient al diagnstic i seguiment econmico-financer dels seus clients? Quants inversors compren accions d'empreses de les quals no coneixen els comptes anuals? Quants treballadors s'incorporen a una nova empresa sense que se n'analitzin prviament els comptes anuals? Hi ha directius que diagnostiquen per que ho fan incorrectament per manca de dades o per altres causes. Uns altres directius diagnostiquen correctament per el diagnstic arriba tard, quan ja no s'hi pot fer res. Un dels requisits necessaris perqu aix no passi s que la comptabilitat sigui tan precisa com sigui possible i que no s'obtingui amb retard. Sobre aquest respecte podem preguntar-nos:
Quantes empreses no porten la comptabilitat al dia? Quantes empreses no es refien totalment de les dades obtingudes a travs de la comptabilitat? Quantes empreses no sotmeten els seus comptes anuals a l'auditoria externa? Finalment, hi ha directius que diagnostiquen correctament i a temps, i malgrat aix, les mesures correctives arriben tard o sn inadequades per la manca de coherncia amb el diagnstic efectuat.
Quantes vegades es prenen mesures que sn ms una fugida endavant que un intent de solucionar els problemes reals? Quants directius prenen mesures intentant protegir-se ells mateixos en comptes d'enfrontar-se als problemes reals? Quantes vegades no es fa el que se sap que s'ha de fer per por dels traumes i conflictes? El diagnstic dia a dia de l'empresa s una eina clau, tot i que no s l'nica, per a la gesti correcta de l'empresa. El diagnstic de l'empresa ajuda a aconseguir els que es podrien considerar, d'acord amb Ferruz, els objectius de la major part de les empreses: - Sobreviure: seguir funcionant al llarg dels anys, atenent tots els compromisos adquirits. - Ser rendibles: generar els beneficis suficients per retribuir adequadament les inversions precises. - Crixer: augmentar les vendes, la quota de mercat i els beneficis. El diagnstic s'ha d'elaborar de forma continuada a fi que els directius coneguin en cada moment l'estat en qu es troba l'empresa. Perqu el diagnstic sigui complet, s'han d'analitzar com a mnim les rees segents: - Organitzaci. - Econmico-financera. - Mrqueting i comercial. - Industrial i tecnolgica. - Factor hum. En l'rea d'organitzaci s'han d'estudiar els objectius de l'empresa, l'estructura jurdica, l'estil de direcci, l'organigrama, els sistemes d'informaci, els circuits administratius, el sistema de control intern, la planificaci i el control, les relacions de l'empresa amb altres per mitj d'acords o de participacions accionarials, etc. L'rea econmico-financera requereix l'anlisi de la situaci .financera i els resultats econmics (balanos de situaci, comptes de resultats, pressupost de tresoreria). Aquesta s l'anlisi d'estats financers, objecte del present llibre. En l'rea de mrqueting i comercial s'ha d'investigar l'evoluci del mercat i de la competncia, com tamb l'efectivitat del pla de mrqueting de l'empresa (preu, producte,
publicitat, distribuci, relacions pbliques). Des del punt de vista industrial, s'ha d'analitzar la tecnologia, la capacitat productiva, la productivitat, la qualitat del producte i de l'atenci al client, el procs de fabricaci, etc. Finalment, tamb s'ha d'analitzar la situaci del factor hum (clima laboral, motivaci, absentisme, etc.). Per tant, l'anlisi d'estats financers s una part de l'anlisi global que cal efectuar en tota l'empresa. L'anlisi contnua de les rees anteriors pot permetre conixer l estat en qu es troba l'empresa i la seva possible evoluci. Aix ser factible prendre les mesures que garantiran un futur viable per a l'empresa.
1.4. Dades complementries a l'anlisi d'estats financers

A ms dels estats financers esmentats en el punt anterior, l'anlisi econmico-financera s'ha de complementar amb l'estudi de les dades segents, que en moltes ocasions permet detectar punts forts o dbils difcils de percebre per mitj dels estats esmentats: - Informacions de tipus general: L'empresa es veu afectada per la marxa general de l'economia. Per aquest motiu, conv analitzar dades sobre la conjuntura econmica com poden ser les que apareixen en la premsa, o els informes elaborats per l' OCDE, pel Fons Monetari Internacional (FMI), pel Banc Mundial, per l'Institut Nacional d'Estadstica (INE), pels ministeris del Govern de l'Estat, per les conselleries de les comunitats autnomes, pels serveis d'estudi d'ajuntaments, pels serveis d'estudi d'entitats de crdit, cambres de comer, organitzacions patronals, revistes i premsa especialitzada, etc. - Informacions sectorials: Aix mateix, l'empresa estar molt influda per l'evoluci del sector en qu opera. En aquest sentit, s'han d'estudiar les dades que, sobre aquest sector, apareguin en la premsa o emetin els gremis, les cambres de comer, els bancs i caixes d'estalvis, les empreses d'informes comercials, 1'INE, els organismes internacionals, les comunitats autnomes, les revistes de premsa especialitzada, etc. - Informacions relacionades amb l'empresa: De la prpia empresa no noms s'han d'analitzar els comptes anuals. Tamb conv conixer la mxima informaci possible en matria de temes legals, generals, financers, comercials, tecnolgics i de recursos humans, s'han de tenir en compte, ja que poden afectar la situaci econmico-financera de l'empresa. A ms de les dades anteriors, s interessant visitar l'empresa i mantenir entrevistes amb els seus principals directius per completar la informacio.
1.5. Limitacions de l'anlisi d'estats financers
Com succeeix amb qualsevol conjunt de tcniques aplicables a la gesti empresarial, l'anlisi d'estats financers t diverses limitacions que s'han de tenir en compte: - Se sol basar en dades histriques, per la qual cosa a vegades li manca la perspectiva suficient sobre cap on va l'empresa. - Les dades de les empreses solen referir-se a la data de tancament de l'exercici, normalment el 31 de desembre de cada any. En moltes empreses, la situaci a final de l'exercici no s prou representativa perqu hi ha grans estacionalitats en les vendes, en la producci, en les despeses, en els cobraments o en els pagaments. - Tal com es comenta ms mpliament al tema 2, de vegades les empreses manipulen les seves dades comptables, amb la qual cosa deixen de representar adequadament la realitat. - La informaci comptable no sol estar ajustada per corregir els efectes de l inflaci, ra per la qual algunes partides, com els immobilitzats, les existncies, el capital i les reserves o les amortitzacions no sempre sn representatives de la realitat. - No sempre s possible obtenir dades del sector en qu opera l'empresa a fi de poder fer comparacions. Aquestes limitacions justifiquen que sempre es prenguin amb precaucions les conclusions de l'anlisi d'estats financers.
1.6. Resum del tema

Al llarg de les pgines anteriors s'ha posat de manifest la importncia de l'anlisi d'estats financers o econmico-financera per a tota empresa que vulgui prosperar a mig termini i a llarg termini. Tamb s'ha assenyalat que aquest tipus d'anlisi s una part integrant de l'anlisi que s'ha d'efectuar per confeccionar el diagnstic integral d'una empresa. Per elaborar aquest diagnstic integral s'han d'analitzar, a ms dels comptes anuals d'una empresa, tota una srie d'informacions relacionades amb els aspectes organitzatius, jurdics, comercials, tecnolgics, laborals, etc. El diagnstic s'ha de fer de forma peridica, com si es tracts d'una revisi, a fi de poder adoptar a temps les mesures que resolguin els punts dbils, treient partit dels punts forts. L'anlisi d'estats financers t diverses limitacions que cal considerar quan es prenen decisions que s'hi basen.
1.7. Glossari de termes utilitzats en el tema

Anlisi d'estats financers: Tamb anomenada anlisi econmico-financera, anlisi de balanos o anlisi comptable, s un conjunt de tcniques utilitzades per diagnosticar la situaci i les perspectives de l'empresa a fi de poder prendre decisions adequades. ASNEF: Associaci Nacional d'Entitats de Finanament. Aquesta Associaci mant un registre en qu consten les empreses que han incomplert les condicions convingudes en operacions de finanament amb alguna de les seves associades. Auditoria de comptes: Revisi dels comptes anuals realitzada per una persona experta independent. Autofinanament: Fons generats per l'empresa que s'hi reinverteixen.
Capital social: Fons aportats pels accionistes o socis i que no tenen la consideraci de deutes. Central de Balanos del Banc d'Espanya: rgan dependent del Banc d'Espanya que recull en les seves bases de dades comptes anuals d'empreses i n'elabora anlisis econmico-financeres a nivell individual, sectorial o global. Central de Riscos del Banc d'Espanya: rgan dependent del Banc d'Espanya que recull en les seves bases de dades informaci sobre l'endeutament i els avals que tenen les empreses en el conjunt del sistema financer del pas i facilita aquesta informaci a les entitats de crdit que la sol.liciten amb autoritzaci dels clients corresponents. Cicle de vida d'un producte: Etapes per les quals passa un producte des que neix fins que es deixa de produir i comercialitzar. Aquestes etapes sn les d'introducci, desenvolupament, maduresa i declivi. Comptes anuals: Sn el principal producte de la comptabilitat financera i estan integrats pel balan, el compte de prdues i guanys i la memria. Control intern: Activitats desenvolupades per l'empresa per garantir la salvaguarda dels actius i per optimitzar els procediments administratius. Control pressupostari: Conjunt de tcniques utilitzades per formular informes previsionals de balanos, comptes de prdues i guanys, tresoreria i altres estats; com tamb per controlar el compliment i les desviacions d'aquestes previsions. Cost: Consum requerit per a l'obtenci d'un producte o servei. Cost fix d'estructura: Cost que no segueix una relaci directa amb el nivell d'activitat de l'empresa. Cost variable: Cost que segueix una evoluci directa amb el nivell d'activitat de l'empresa. Concurs de creditors: Situaci que es produeix quan una empresa no pot atendre els seus deutes (pot tractar-se duna suspensi de pagaments o duna faliida). Fallida: Situaci que es produeix quan els deutes superen els actius de 1' empresa. Inflaci: Increment en el nivell general de preus dels productes. Marge: Diferncia entre ingressos i costos. Mors: Client que incompleix les condicions de cobrament pactades. Pla de mrqueting: Eina que utilitza el departament de mrqueting per integrar la seva estratgia amb les seves activitats i el seu pressupost. Est integrat per la poltica de producte, preu, distribuci, promoci, publicitat i relacions pbliques. Pressupost: Informe expressat en unitats monetries sobre els plans d'acci de l'empresa per al futur. Producte Interior Brut: Indicador de l'activitat econmica realitzada en un pas. Quota de mercat: Part de les vendes d'un determinat sector econmic que produeix una empresa. RAI: Registre d'Acceptacions Impagades en qu consten totes aquelles persones o empreses que no han ats al seu venciment efectes acceptats. Rotaci: Relaci entre les vendes i un determinat concepte de balan de situaci. Suspensi de pagaments: Situaci que es produeix quan una empresa no pot atendre els seus deutes a curt termini.
1.8. Bibliografia d'ampliaci

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: Amat, O.: "Anlisi integral d'empreses", Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captol 1. Rees, W.: "Financial analysis", Prentice Hall, Londres, 1990, captol 1.
2. Estats Financers
2.Estats financers
Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Revisi els conceptes bsics relatius als comptes anuals: balan de situaci, compte de resultats i memria. Revisi els aspectes principals de les normes de valoraci aplicades als conceptes inclosos en els comptes anuals. Conegui les prctiques que algunes empreses realitzen per a la manipulaci dels comptes anuals. Conegui els formats ms habituals de l'estat de fluxos de tresoreria i de l'estat del valor afegit i comprengui la seva importncia amb vista a poder confeccionar un diagnstic econmico-financer complet.
2.1. Balan de situaci

2.1.1. Concepte
Els comptes anuals, integrats pel balan de situaci, el compte de prdues i guanys i la memria, sn la base de lanlisi destats financers. No noms sn dinters els comptes tancats al final de lexercici econmic sino que tamb se solen analitzar els comptes intermedis elaborats a final de cada mes o de cada trimestre. El balan de situaci s un estat comptable que reflecteix la situaci patrimonial de lempresa. Aquesta situaci es compn dels bns, drets, deutes i capital que t lempresa en un moment concret. Els bns i els drets integren lactiu del balan de situaci. El capital i els deutes formen el patrimoni net ms passiu del balan . Des d'un altre punt de vista, l'actiu reflecteix les inversions que ha efectuat l'empresa; i el patrimoni net ms passiu d'on han sortit els fons que han finanat aquestes inversions.Tot seguit, en la figura es detalla un exemple de balan de situaci. En l'exemple de la figura citada es poden apreciar les principals caracterstiques dels balan de situaci: - Sempre es refereix a una data determinada. - S'expressa en unitats monetries. - El total de l'actiu sempre s igual al total del patrimoni net ms passiu. D'aqu li ve el nom de balan, que procedeix de balana. De tota manera, el balan anterior no est ordenat correctament, d'acord amb els criteris que s'exposen en l'apartat segent.
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
Balan de Situaci
ACTIU
En qu ha invertit lEmpresa?
PN + PASSIU
Don sha obtingut la Financiaci?
A continuaci es detalla un exemple de Balan de Situaci:

Balan de Situaci a 31 de Desembre
Actiu
Caixa Caixa Bancs Bancs Clients Clients Maquinria Maquinria Terrenys Terrenys Existncies Existncies TOTAL ACTIU TOTAL ACTIU
Anlisi destats financers (009)
PN + Passiu
200 200 400 400 1.000 1.000 1.400 1.400 3.000 3.000 2.000 2.000 8.000 8.000 Capital Social Capital Social Provedors Provedors Creditors Creditors Reserves Reserves Prstecs Bancaris Prstecs Bancaris TOTAL PN + PASSIU TOTAL PN + PASSIU 4.000 4.000 2.000 2.000 500 500 500 500 1.000 1.000 8.000 8.000
2.1.2. Ordenaci del balan de situaci

Segons el Pla General de Comptabilitat, el balan de situaci pot presentar-se segons el model normal, si es tracta de grans empreses, o el model abreujat, si es tracta de pimes. Aix no obstant, amb vista a l'anlisi, s convenient reagrupar els comptes tal com s'exposa en la figura seguent:
10
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
ORDENACI DEL BALAN
Balan de Situaci
De Menor De Menor a Major a Major Liquidesa Liquidesa
Actiu
De Menor De Menor a Mayor a Mayor Exigibilitat Exigibilitat
PN + Passiu
Fix Circulant +
No exigible o Capitals propis Exigibles a llarg termini Exigible a curt termini
En l'actiu, normalment, s'ordenen tots els elements de menys a ms liquiditat. La liquiditat s la major o menor facilitat que t un b per convertir-se en diners. Els diners en caixa sn el mxim exponent de la liquiditat. En canvi, els elements del patrimoni net ms passiu s'ordenen de menys a ms exigibilitat. Un element ser ms exigible com ms curt sigui el termini en qu ven. El capital s un dels elements menys exigibles. En canvi, els deutes amb provedors solen ser exigibles a un termini molt curt. Hi ha altres pasos, com els Estats Units i la majoria dels d'Amrica del Sud, per exemple, en qu se segueixen els mateixos criteris d'ordenaci per al revs, ja que els actius s'ordenen de ms a menys liquiditat i els patrimoni net ms passius de ms a menys exigibilitat. Tamb es poden diferenciar dins de les masses patrimonials de l'actiu les que sn funcionals (imprescindibles per a l'activitat ordinria de l'empresa) i les que sn extrafuncionals (no directament necessries per a l'activitat ordinria). Per exemple, la maquinria sol ser funcional. En canvi, una empresa que comercialitza mobles i que t uns terrenys amb qu no desplega cap activitat, els consideraria com extrafuncionals. Els actius extrafuncionals sn els que es poden vendre quan a l'empresa li cal liquiditat urgent per anar endavant. En l'esquema de la figura seguent es resumeixen els grups patrimonials anteriors.
11
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
MASSES PATRIMONIALS
Actiu Actiu
No C. No C.
PN + Passiu PN + Passiu
Funcional Extrafuncional Existncies

Funcional Realitzable Extrafuncional
No exigible No exigible
Exigible Exigible
Corrent Corrent
A llarg termini A curt termini
Disponible
Per completar aquest apartat, tot seguit s'indica la composici de les distintes masses patrimonials del balan d'acord amb el Pla General de Comptabilitat (model normal i model abreujat): - Actiu no corrent: s'hi inclouen tots els actius que es creu que romandran en l'empresa ms d'un any: - Immobilitzacions intangibles, - Immobilitzacions materials, - Immobilitzacions financeres, i - Despeses a distribuir en diversos exercicis. A ms, pot ser til anar ms enll de la informaci que proporciona el balan i dividir tot l'immobilitzat entre el que s d'explotaci (o funcional) i el que no ho s. L'immobilitzat funcional s aquell que l'empresa utilitza per dur a terme la seva activitat tpica. Les instal.lacions tcniques i la maquinria sn exemples d'actius funcionals. En canvi, uns terrenys que l'empresa ha adquirit per especular i intentar obtenir resultats extraordinaris sn actius no funcionals. - Actiu corrent: est integrat per aquells actius que, en principi; no tenen carcter de permanncia en l'empresa ja que el seu termini d'estada en l'empresa s inferior als dotze mesos. Per analitzar-lo s til dividir-lo en tres masses patrimonials: Existncies: sn els materials i productes que l'empresa processa i/o comercialitza. Realitzable: per eliminaci, est format per aquells actius que no formen part de les existncies ni del disponible:
Recursos Permanents
12
2. Estats Financers
o o o o
Deutors. Inversions financeres temporals. Ajustaments per periodificaci. Tamb inclou els conceptes de tresoreria quan la seva disponibilitat no sigui immediata (comptes d'estalvi bancaris, per exemple).
Disponible: es compon del diner i dels comptes en entitats de crdit que tinguin disponibilitat immediata (com els comptes corrents, per exemple).
No exigible: aquesta massa patrimonial, tamb anomenada recursos propis o capitals propis, es compon de tots els elements que no tenen la consideraci de deutes. Exigible a llarg termini: est integrat per tots els deutes amb un termini de venciment superior als dotze mesos com les provisions per a riscos i despeses, i els creditors a llarg termini. Exigible a curt termini: inclou els deutes el termini de venciment dels quals no supera els dotze mesos. A efectes d'aprofundir l'anlisi, pot ser interessant dividir els deutes a curt termini entre els que tenen un cost financer (emissions d'obligacions i deutes amb entitats de crdit, per exemple) i els que no tenen cost financer (com sn normalment els deutes amb administracions pbliques, remuneracions pendents de pagament, ajustaments per periodificaci, etc.). En cas que l'empresa hagi negociat amb alguna administraci pblica l'ajornament del seu deute per impostos o seguretat social, s'inclour el nominal corresponent en el grup de deute amb cost financer, ja que en aquest tipus d'ajornaments es pacta un inters que l'empresa deutora ha de pagar.
2.1.3. Normes de valoraci

La valoraci correcta dels actius i passius s un requisit indispensable perqu la informaci continguda en el balan sigui fiable. Totes les empreses han de valorar les seves transaccions d'acord amb les normes contingudes en el Pla General de Comptabilitat. Tot seguit, s'exposen les ms significatives: La norma general s que tots els bns es valoren al preu d'adquisici o al cost de producci, llevat que el preu de mercat sigui inferior, cas en el qual s'utilitza aquest darrer criteri. El preu d'adquisici inclou l'import facturat pel venedor ms totes les despeses addicionals que es produeixin com sn despeses de duanes, despeses d'installaci, muntatge, assegurances de transport, etc.
En cas que l'IVA que grava l'adquisici no sigui recuperable, tamb s'inclour en el valor d'adquisici. La norma anterior canvia quan es tracta d'operacions de leasing en qu l'IVA no s deduble ja que en aquest cas l'import es reflectir en la partida de tributs del compte de prdues i guanys.
13
2. Estats Financers
El cost de producci s'aplica quan el b l'ha produt la prpia empresa i inclou les primeres matries, els costos directament imputables i la part proporcional dels costos indirectes de l'empresa. Les despeses que suposin un augment de la capacitat, productivitat o prolongament de la vida til, s'afegeixen al valor del b. En l'immobilitzat es poden incloure les despeses financeres corresponents al seu finanament, fins a la posada en condicions de funcionament d'aquest immobilitzat. En els edificis, hi haur de constar per separat el valor del terreny i el de l'edifici. Les despeses d'investigaci i desenvolupament poden activar-se si estan individualitzades per projecte i hi ha raons d'xit fonamentades. Les despeses d'investigaci i desenvolupament activades, i les aplicacions informtiques s'hauran d'amortitzar en un mxim de cinc anys. Els drets de trasps tamb s'han d'amortitzar. Els drets sobre bns en rgim d'arrendament financer (leasing) s'hauran d'activar quan no hi hagi dubtes que s'exercitar l'opci de compra. Les prdues reversibles (insolvncia, depreciaci, etc.) dels actius es reflectiran en comptes de deterioraments. Les prdues irreversibles dels immobilitzats es reflectiran per mitj de comptes d'amortitzacions. En el preu d'adquisici dels valors mobiliaris s'inclouran els drets preferents de subscripci i les altres despeses de l'operaci. Els interessos o dividends meritats en el moment de l'adquisici es comptabilitzaran en comptes a part. En cas de venda de drets preferents de subscripci, el seu cost es deduir del preu d'adquisici dels valors corresponents. Els valors mobiliaris es comptabilitzaran al final de l'exercici a preu de cost (empreses del grup), a cost amortitzat (inversions mantingudes fins el venciment) o de mercat (cartera de negociaci i disponibles fins el venciment). Si els valors no cotitzen, s'utilitzaran criteris valoratius racionals admesos en la prctica. Les existncies poden valorar-se segons els mtodes FIFO (PEPS o primer entrat, primer sortit), o mitjana.
2.2. El compte de prdues i guanys

2.2.1. Tipus de comptes de prdues i guanys
El funcionament de l'empresa genera la percepci d'uns ingressos i la realitzaci d'unes despeses. De la diferncia entre aquests dos conceptes s'obt el resultat del perode: RESULTAT = INGRESSOS - DESPESES
14
2. Estats Financers
2.2.2. Ordenaci del compte de prdues i guanys per a l'anlisi

Dacord amb el PGC cal presentar totes les despeses i ingressos en forma de llista i classificant les despeses per funci, tal com indiquem tot seguit: - Vendes netes: Inclouen els ingressos per l'activitat prpia de l'explotaci de l'empresa dels quals es dedueixen els descomptes i les bonificacions en factura i els impostos sobre aquestes vendes. - Despeses variables o proporcionals de fabricaci: Sn totes les despeses de fabricaci directament imputables a les vendes, s a dir la primera matria, la m d'obra directa de fbrica i les despeses directes de fabricaci. En aquest apartat, el consum de primeres matries o d'altres existncies es calcula a partir de les compres i de la variaci d'existncies. - Despeses variables o proporcionals de comercialitzaci: Sn totes les despeses de comercialitzaci directament imputables a les vendes, s a dir els ports de venda, les comissions, etc. Al conjunt de despeses variable, se l'anomena sovint cost de vendes o cost dels productes venuts. - Amortitzacions: Sn les del perode en concepte de desgast de l'immobilitzat material i immaterial. - Despeses d'estructura: Sn totes aquelles despeses provocades per l'estructura de l'empresa i no imputables a les vendes. Les despeses d'estructura s'anomenen sovint despeses fixes en contraposici a les despeses proporcionals que sn variables en relaci amb les vendes. Els sous dels departaments de comptabilitat, personal, gerncia sn exemples de despeses d'estructura. Aquestes despeses d'estructura poden desagregar-se en les distintes funcions de l'empresa (aprovissionament, fabricaci, administraci, comercialitzaci, direcci, etc.). - Altres ingressos i despeses: Sn tots els ingressos i despeses d'explotaci que no es poden incloure en cap dels grups que s'estudien en aquest punt. Per exemple, subvencions d'explotaci, ingressos de l'economat de l'empresa, etc. - Despeses financeres: Aquest grup inclou totes les despeses i ingressos financers de l'empresa. Aix, no noms s'han d'agrupar les despeses bancries (interessos i comissions) sin tamb els interessos financers cobrats per l'empresa, els descomptes per pagament immediat a favor o en contra, el cost dels timbres dels efectes comercials, etc. - Impost de societats: s l'impost sobre el benefici del perode, que s diferent de la resta de tributs (Impost d'Activitats Econmiques, per exemple) que paga l'empresa i que solen tenir la consideraci de despeses d'estructura. Limpost sobre el Valor Afegit normalment no t la consideraci de despesa (l' IVA suportat) ni d'ingrs (I'IVA transferit). Les retencions en concepte d'Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques estan incloses en els sous i salaris corresponents. A partir dels grups anteriors, el compte de prdues i guanys s'estructura com es mostra en la figura seguent.
15
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
COMPTE DE RESULTATS
Vendes netes - Despeses proporcionals de fabricaci - Despeses proporcionals de comercializaci = Marge brut Amortitzacions Despeses destructura Altres ingressos i despeses
= Benefici abans dimpostos i interessos - Despeses financeres = Benefici abans dimpostos - Impost de societats = Benefici net
Les diferncies existents entre els diversos formats de compte de prdues i guanys afecten la forma de classificar els ingressos i les despeses, ja que el resultat final s el mateix en tots. En cas que l'empresa analitzada tingui resultats excepcionals, aquests sinclourn en el resultat dexplotaci. D'aquesta manera, ja s'han preparat els resultats per a l'anlisi, que s'estudiar ms endavant. El compte de prdues i guanys analtic proporciona diversos tipus de marges o resultats intermedis: - Valor afegit: que s igual al valor de la producci menys les compres, ms o menys la variaci d'existncies i menys les despeses externes i d'explotaci. Aquest valor afegit generat per l'empresa s el que ha de permetre retribuir el personal, les institucions financeres, l'administraci en concepte d'impostos, els accionistes i a ms ha de poder dotar els fons precisos per a l'autofinanament. - Resultat brut d'explotaci: s igual al valor afegit menys les despeses de personal, ms altres ingressos i menys altres despeses. - Resultat net d'explotaci: es calcula restant les amortitzacions de l'immobilitzat i les provisions per insolvncies de trfic al resultat brut d'explotaci. - Resultat de les activitats ordinries: s'obt restant al resultat net d'explotaci les despeses financeres, sumant-hi els ingressos financers i restant-ne les provisions financeres. Aquest resultat s el que sol tenir ms transcendncia perqu s el que aconsegueix l'empresa amb la seva activitat tpica. - Resultat abans d'impostos: s igual al resultat de les activitats ordinries ms o
16
2. Estats Financers
menys els resultats extraordinaris. En analitzar aquest resultat s'ha de tenir present que els resultats extraordinaris no solen tenir continutat en el temps, ja que sn atpics. - Resultat desprs d'impostos: o resultat net que s'obt restant (si hi ha benefici) o sumant (si hi ha prdues), l'Impost de Societats al resultat abans d'impostos. A ms, per aprofundir l'anlisi econmica pot ser interessant calcular les partides segents: - Marge brut: es calcula restant a les vendes netes els costos de materials, els costos industrials de vendes (m d'obra de fabricaci, per exemple) i els costos de distribuci de vendes (ports, comissions de venedors, per exemple): Vendes netes - Compres d'existncies comercials, primeres matries i altres aprovisionaments +/- Variaci d'existncies - M d'obra de fabricaci - Costos indirectes de fabricaci - Costos comercials i de distribuci de les vendes Marge brut Per obtenir els imports d'alguns dels conceptes anteriors s possible que calguin dades elaborades per la comptabilitat analtica, ja que la comptabilitat general normalment noms facilita les despeses segons la seva naturalesa i no segons la seva vinculaci a la producci o a la comercialitzaci. Tamb s til dividir tots els costos que intervenen en el clcul del marge brut entre els que sn de fabricaci i els que sn de comercialitzaci. - Resultat abans d'interessos i impostos (benefici abans d'interessos i impostos o BAII): aquest resultat, que no inclou els resultats extraordinaris, coincideix amb el resultat de les activitats ordinries.
2.3. Estat del valor afegit

A partir de les dades incloses en el compte de prdues i guanys es pot elaborar l'anomenat Estat del valor afegit. Es dedueixen dels ingressos els consums de primeres matries i de mercaderies, els serveis exteriors (aigua, llum, gas, assegurances) i els treballs realitzats per altres empreses (reparacions, subcontractaci). Si del valor afegit total en dedum els resultats excepcionals obtenim l'anomenat valor afegit d'explotaci. Amb el valor afegit brut generat es pot pagar el personal de l'empresa, les entitats de crdit pels prstecs concedits, els impostos, i destinar fons a dotar provisions i amortitzacions, con tamb a reserves i dividends.
17
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
ESTAT DEL VALOR AFEGIT

Ingressos (vendes, treballs realitzats per a limmobilitzat, subvencions, altres ingressos) - Consums de primeres matries i mercaderies (compres +/- variaci dexistncies) - Treballs, serveis i subministraments exteriors - Altres despeses de gesti corrent = Valor afegit brut - Amortitzacions i provisions = Valor afegit net
ESTATS FINANCERS
DEST DEL VALOR AFEGIT

Valor afegit brut - Despeses de personal - Despeses financeres - Impostos - Amortitzacions - Provisiones = Benefici net - Dividends = Reserves
Resumint, el valor afegit informa dels recursos que genera una empresa en afegir valor a all que adquireix d'altres empreses. EL valor afegit obtingut serveix per retribuir el personal, les entitats de crdit, els accionistes i per autofinanar-se. L'obtenci i anlisi de l'estat del valor afegit ajuden a ampliar la informaci relativa als resultats de la gesti econmica de l'empresa i al repartiment del valor generat. De tota manera, cal tenir en compte Ia diferncia entre els objectius de mxim benefici i mxim valor afegit, ja que la consecuci del segon no sempre ajudar a l'obtenci del mxim
18
2. Estats Financers
benefici. Per exemple, la decisi de subcontractar, a travs d'una empresa externa, una fase del cicle productiu per reduir els costos totals d'un producte pot augmentar el benefici, tot i que significar una reducci del valor afegit.
2.4. Memria, informe de gesti i informe d'auditoria de comptes

Per comprendre millor el balan de situaci i el compte de prdues i guanys d'una empresa cal analitzar els informes segents.
2.4.1. Memria
La memria proporciona una informaci imprescindible per analitzar els comptes d'una empresa. De tots els seus apartats destaquen, pel seu inters amb vista a l'anlisi, els segents: Bases de presentaci dels comptes anuals: Per conixer el grau d'acompliment de la imatge fidel, dels principis comptables, de l'agrupaci de partides i els elements recollits en diverses partides. Distribuci de resultats: La proposta de distribuci de resultats pot complementar l'anlisi de les reserves i de la poltica de dividend. A ms, en cas que es reparteixin dividends a compte, inclour un pressupost de tresoreria que complementar l'anlisi de la liquiditat. Normes de valoraci: per conixer els criteris comptables aplicats en la valoraci d'actius, passius, ingressos i despeses. Despeses d'establiment, immobilitzat immaterial, immobilitzat material, inversions financeres: aquests apartats proporcionen informaci molt detallada sobre l'evoluci i el contingut dels actius immobilitzats. Existncies: les dades addicionals que aporta sobre les existncies poden utilitzar-se en analitzar-ne la gesti. Fons propis, subvencions, provisions, deutes no comercials, garanties compromeses amb tercers i altres passius contingents: aquestes dades sn tils quan s'analitza la composici del no exigible i exigible de l'empresa. Situaci fiscal: dades complementries per a l'anlisi de la fiscalitat de l'empresa. Ingressos i despeses: en aquest apartat es proporcionen dades sobre les transaccions amb empreses del grup i associades, transaccions en moneda estrangera, distribuci geogrfica dels ingressos, evoluci de la plantilla, resultats extraordinaris i resultats d'exercicis anteriors o posteriors. Amb aquestes informacions, aix com amb les que s'inclouen en l'apartat d'altres informacions i esdeveniments posteriors al tancament, es pot aprofundir ms l'anlisi econmico-financera de 1' empresa. Quadre de finanament: aquest estat (vegeu el tema 7) s imprescindible per analitzar els moviments de fons (inversi, finanament, variaci del capital corrent o fons de maniobra) que s'han produt en l'empresa.
19
2. Estats Financers
Amb aquesta informaci es comenten, completen i s'amplien les dades incloses en el balan de situaci i el compte de prdues i guanys.
2.4.2. Informe de gesti

Aquest informe equival al que moltes empreses denominen informe o memria anual que presenten als seus accionistes en la junta general o als seus inversors potencials. Les dades que cont (esdeveniments posteriors al tancament, evoluci previsible de la societat, activitats en matria d'investigaci i desenvolupament i adquisici d'accions prpies) amplien la informaci que proporcionen els comptes anuals i, per tant, sn de gran utilitat.
2.4.3. Informe d'auditoria de comptes

Aquest informe ajuda a avaluar la fiabilitat i les limitacions dels comptes anuals d'una empresa. Les empreses obligades a auditar-se sn les mateixes que no oden formular el balan abreujat, es a dir les que durant dos exercicis consecutius superen dos dels tres lmits segents: Actius superiors a 2,37 milions deuros. Vendes superiors a 4,75 milions deuros. 50 treballadors.
La fiabilitat dels comptes anuals augmenta quan es disposa d'un informe d'auditoria amb opini favorable i sense excepcions (s a dir, sense cap objecci). En canvi, quan l'opini dels auditors s desfavorable o cont objeccions significatives, la fiabilitat es redueix en gran mesura. El mateix succeeix quan els auditors no manifesten cap opini sobre els comptes en el seu informe a causa dels problemes inherents a la comptabilitat de l'empresa. L'informe dels auditors s una carta adreada a qui ha encarregat l'auditoria (normalment, el consell d'administraci o els accionistes) que cont les parts segents: - Identificaci de l'empresa auditada. - Abast de l'auditoria: comptes auditats i normes d'auditoria aplicades. Tamb s'indiquen les normes d'auditoria que no s'han pogut utilitzar. - Opini: l'opini pot ser favorable sense objeccions, favorable amb objeccions, denegada o desfavorable. Quan hi hagi objeccions, l'analista haur d'avaluar-ne la importncia per estimar la fiabilitat dels comptes anuals. - Pargraf d'mfasi: ocasionalment l'auditor pot posar de relleu circumstncies significatives, tot i que aquestes no afectin la seva opini perqu no tinguin la consideraci d'objeccions. - Informe de gesti: comentari sobre la concordana o no d'aquest informe amb els comptes anuals.
2.5. Estat de fluxos de tresoreria
20
2. Estats Financers
2.5.1.Concepte
L'estat de fluxos de tresoreria informa de les transaccions que afecten el disponible de l'empresa. Per tant, ajuda a avaluar la capacitat de l'empresa per generar tresoreria. Tamb s til per avaluar les possibilitats d'xit, supervivncia o fracs d'una empresa . Des d'una perspectiva econmico-financera, l'xit d'una empresa es mesura basant-se en els beneficis i tresoreria que s capa de generar. Pot calcular-se amb dades histriques o amb previsions d'exercicis futurs. En aquest segon cas, l'estat previsional de fluxos de tresoreria, tamb anomenat pressupost de tresoreria o de caixa, s molt til per a l'anlisi financera, ja que permet estimar els dficits o supervits de tresoreria que ha de tenir l'empresa a curt termini, i per tant actuar en conseqncia. En la seva forma ms simple, el pressupost de tresoreria d'un perode determinat es confecciona afegint al saldo inicial de disponible els cobraments previstos i restant-ne els pagaments previstos del perode considerat (setmana, quinzena, mes o any). El perode mnim que abasta el pressupost de tresoreria per a l'anlisi d'estats financers sol ser l'any, tot i que pot estar dividit per mesos, o fins i tot per perodes ms curts com setmanes o fins i tot dies. En fer el pressupost de tresoreria s til distingir els cobraments i pagaments d'explotaci dels que no sn d'explotaci. Els d'explotaci sn aquells moviments de tresoreria directament relacionats amb l' activitat prpia de l'empresa (cobrament de clients, pagament a provedors, pagament de despeses de l'explotaci, etc.). s a dir, sn els cobraments i pagaments relacionats amb els ingressos i despeses d'explotaci. Els moviments de tresoreria que no sn d'explotaci sn tots els altres (cobraments per prstecs, ampliacions de capital, inversions en immobilitzat, devolucions de prstecs, pagaments de dividends o relacionats amb activitats extraordinries). En definitiva, els moviments de tresoreria que no sn d'explotaci sn els vinculats a inversions, operacions financeres (excepte les despeses i ingressos financers) i a activitats extraordinries. Aquest darrer pressupost de tresoreria permet tenir ms dades per a l'anlisi ja que est ms desglossat. En aquesta lnia s interessant el pressupost de tresoreria amb el format que segueix, ja que proporciona informaci detallada dels moviments de tresoreria generats tant per les activitats ordinries, com per la resta d'activitats de l'empresa, les d'inversi i finanament.
21
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
Operacions dexplotaci: + Cobraments de clients + Cobraments daltres deutors - Pagaments a provedors - Pagaments al personal - Tributs - Pagaments a altres creditors Operacions financeres derivades: + Cobraments dinteressos i de dividends - Pagaments dinteressos i de comissions Operacions inusuals (sn activitats ordinries per poc freqents): + Cobraments rebuts - Pagaments rebuts Impost sobre beneficis: - De lexercici anterior - Lliuraments a compte (a) Fluxos nets de tresoreria de les activitats ordinries
ESTATS FINANCERS
+ + + -
Aportacions dels accionistes Emissi dobligacions Obtenci de prstecs Compra daccions prpies Dividends pagats als propietaris Reembossament dobligacions i de prstecs
(b) Fluxos nets de tresoreria per activitats de financiaci + + + Cobraments per vendes dimmobilitzat Cobraments per vendes dinversions financeres Cobraments per subvencions de capital Pagaments per compres dimmobilitzat Pagaments per compres dinversions financeres Pagaments per compra o absorci daltres empreses
(c) Fluxos nets de tresoreria per activitats dinversi (a) + (b) + (c) = Flux net total de tresoreria
2.5.2. Flux de caixa

El pressupost de tresoreria permet aproximar-se al concepte de flux de caixa. EL flux de caixa (cash flow, en angls) s el diner que genera l'empresa amb la seva activitat ordinria (o d'explotaci).
22
2. Estats Financers
El flux de caixa pot calcular-se de diverses maneres. Els dos mtodes ms utilitzats sn els segents: - Flux de caixa (financer): s'obt restant els pagaments d'explotaci als cobraments d'explotaci. El saldo s el flux de caixa generat per l'explotaci de l'empresa: Cobraments d'explotaci - Pagaments d'explotaci= = Flux de caixa financer
El clcul i l'anlisi de l'evoluci del flux de caixa financer ajuden a diagnosticar la capacitat de l'empresa per afrontar els seus deutes, per la qual cosa s un complement imprescindible de l'anlisi del balan de situaci, com es veur posteriorment. - Flux de caixa (econmic): S'obt sumant al benefici net (en principi, el d'explotaci) l'amortitzaci del perode, ja que s una despesa que no es paga. Tamb se solen afegir les provisions. Lgicament, el benefici net ms les amortitzacions i les provisions representaran l'efectiu que ha generat l'empresa en el perode corresponent, en el supsit que es cobrin tots els ingressos i es paguin totes les despeses.
23
2. Estats Financers
Benefici
net d'explotaci + = Flux de caixa econmic
Amortitzacions=
Fixeu-vos que en la majoria dels casos els dos fluxos de caixa no coincideixen, ja que el primer es basa en moviments d'efectiu (cobraments i pagaments) i el segon en el principi de la meritaci (ingressos i despeses pagables). De fet, noms coincidirien en aquella empresa que cobrs i pagus al comptat tots els seus ingressos i les seves despeses d'explotaci. Ms endavant s'analitzaran els dos fluxos de caixa. ltimament s'ha debatut sobre quin dels dos fluxos de caixa t ms inters a efectes de l'anlisi d'empreses. La resposta depn del que es vulgui analitzar, ats que ambds fluxos informen sobre aspectes diferents . La importncia de l'anlisi de flux de caixa prov del fet que mesura la capacitat de generaci de fons que t l'empresa per mitj de la seva activitat ordinria. Per tant, s una mesura de les possibilitats d'autofinanament. De totes maneres, s'ha de recordar que tant les amortitzacions com les provisions que s'afegeixen al benefici per a l'obtenci del flux de caixa econmic, tard o d'hora poden afectar la tresoreria de l'empresa quan es reponen els actius immobilitzats o es deixen de cobrar de clients morosos, per exemple.
2.6. Manipulacions comptables i maquillatge de comptes anuals

Desgraciadament, la informaci comptable no sempre s fiable, fet pel qual cal prendre les precaucions oportunes per evitar efectuar anlisis incorrectes per causa de problemes en les dades usades. La manca de fiabilitat de la informaci comptable s'origina per motius diversos: - En alguns casos, per desconeixement de la normativa comptable. Aix es pot resoldre per mitj de l'auditoria de comptes, per la realitat s que en l'actualitat moltes empreses no s'auditen, com ja s'ha posat de manifest en el tema anterior. A ms, en fora ocasions l'auditor no emet cap opini per falta de dades o per alguna altra causa justificada, o b emet una opini desfavorable o favorable per amb objeccions significatives. Un altre problema addicional s que de vegades els informes d'auditoria no sn tan clars i transparents com haurien de ser . Aquest problema no s exclusiu dels informes d'auditoria ja que, sovint, tampoc la informaci continguda en la memria i en l'informe de gesti no s tan clara com seria desitjable . - En altres casos, per la manipulaci de les xifres per ocultar 1a realitat a Hisenda, a les entitats de crdit o fins i tot als accionistes. Com a mostra, s interessant el comentari segent, aparegut en un diari en qu s'han oms els noms de les empreses implicades:
24
2. Estats Financers
La sessi del consell d'administraci es va iniciar a les cinc de la tarda. En la cuina de l'empresa, els primers executius i l'equip d'auditors donaven els ltims tocs als comu.m. Es van discutir els serrells fins al darrer moment. ... Conclusi: els consellers de l'empresa van rebre els comptes ben passades les vuit de la tarda. El maquillatge comptable en relaci amb Hisenda es fa per reduir el pagament d'impostos de manera fraudulenta, i mai recomanable. Consisteix a efectuar ajustaments com els segents: - Reduir actius com ara existncies, clients, o immobilitzats amb amortitzacions o provisions excessives. - Reduir existncies amb canvis en els criteris de valoraci. - Reduir reserves i/o el resultat de l'exercici. - Ocultar vendes o elevar despeses per reduir el benefici. - Retardar la comptabilitzaci de vendes o avanar la comptabilitzaci de despeses. - Inflar les amortitzacions o les provisions. - Considerar con despeses del perode inversions en concepte d'immobilitzat. - Endarrerir vendes o avanar despeses. - Transferir resultats d'una empresa a una altra a l'interior d'un grup empresarial. - Introduir transaccions amb accionistes que no responen a la realitat. En canvi, el maquillatge de la informaci comptable que es presenta a les entitats de crdit, que tampoc no s'hauria de fer mai, consisteix a fer precisament el contrari del que s'exposa al pargraf anterior. Ats que per formular un diagnstic encertat s'ha d'utilitzar informaci que representi la realitat de forma adequada, cal disposar de dades reals sense cap tipus de maquillatge. Si aix no s possible, la veracitat i utilitat de l'anlisi d'estats financers seran molt redudes.
2.7. Resum del tema

Els comptes anuals de dos o tres anys, com a mnim, integrats pel balan de situaci, el compte de prdues i guanys i la memria, conjuntament amb l'estat de fluxos de tresoreria, sn la primera matria bsica que cal utilitzar en l'anlisi d'estats financers. Aquests comptes s'han d'ordenar d'acord amb uns criteris determinats per poder procedir a analitzar-los. En el balan s'ordenen els actius de menys a ms liquiditat i els patrimoni net ms passius de menys a ms exigibilitat. El compte de resultats s'ordena verticalment deduint les despeses de les vendes per arribar als successius marges i resultats. Els informes anteriors s'han de completar amb la memria, l'informe de gesti i l'informe dels auditors de comu.m. L'estat del valor afegit amplia la visi sobre com genera el seu resultat l'empresa i com el distribueix, a partir dels diversos ingressos i les diverses despeses.
25
2. Estats Financers
El flux de caixa, tant el financer com l'econmic, ajuda a avaluar la liquiditat de l'empresa i la seva capacitat de generaci de fons. Els estats comptables esmentats poden utilitzar-se tant quan es refereixen a exercicis ja tancats, i per tant amb dades histriques, com quan es refereixen a exercicis futurs, i per tant amb dades provisionals.

Actiu extrafuncional: Actiu no imprescindible per al desenvolupament de les activitats ordinries de l'empresa. Activitat extraordinria: Activitat atpica realitzada per l'empresa. Sn exemples d'activitats extraordinries els ingressos de loteries, les prdues per sinistres com ara incendis, els beneficis per la compra/venda d'immobilitzat en empreses que no es dediquen habitualment a aquesta activitat. Activitat ordinria: Activitat tpica i que forma part de l'objecte social de l'empresa. Balan de situaci: Estat que reflecteix el patrimoni (bns, deures, deutes i capitals propis) de l'empresa. Capital propi: Capital social ms reserves i resultats de l'exercici i d'anys anteriors. Tamb rep les denominacions de capitals propis, fons propis o no exigible. Compte de prdues i guanys: Tamb denominat compte de resultats, s un estat que informa dels ingressos, de les despeses i dels resultats de 1' empresa. Cost de les vendes: Tamb denominat cost dels productes venuts, s la diferncia entre les vendes i les despeses variables corresponents a aquestes vendes. Despeses fixes: Sn les que, durant un perode determinat, sn independents del nivell d'activitat de l'empresa. Tamb es denominen despeses d'estructura. Despeses variables: Tamb denominades despeses proporcionals, sn les que mantenen una relaci directament proporcional amb l'activitat, de producci i/o de venda, de l'empresa. Disponible: Diners en caixa i comptes bancaris que es poden utilitzar sense cap restricci. Estat de fluxos de tresoreria: Informe sobre cobraments i pagaments de l'empresa referit a un perode determinat. Estat del valor afegit: Informe sobre la diferncia entre els ingressos, les compres de primeres matries, els serveis exteriors i els treballs realitzats per altres empreses. Proporciona informaci sobre el valor generat per l'empresa. Exigibilitat: Termini en qu s'ha d'atendre un determinat deute. Exigible: Deute que t l'empresa. Quan el termini de venciment s superior als dotze mesos es denomina exigible a llarg termini. En canvi, si el termini de venciment s inferior als dotze mesos es denomina exigible a curt termini o passiu corrent. Flux de caixa econmic: Suma del benefici i d'aquelles despeses que no suposen desemborsos com sn les amortitzacions i certes provisions. Informa dels recursos generats per l'empresa. Flux de caixa financer: Diferncia entre cobraments i pagaments referida a un perode determinat. Tamb rep la denominaci de flux de tresoreria. Immobilitzat: Actiu fix o que romandr ms d'un any en l'empresa. Informe de gesti: Complement dels comptes anuals que informa de les perspectives
26
2. Estats Financers
de l'empresa i d'altres aspectes rellevants per formar-se una idea ms completa de la seva situaci i evoluci previsible. Liquiditat: Proximitat d'un actiu a la seva conversi en diners. Maquillatge de comptes: Manipulaci dels comptes anuals amb l'objectiu d'enganyar tercers. Memria: Part integrant dels comptes anuals que serveix per complementar i ampliar la informaci del balan de situaci i del compte de prdues i guanys. Normes de valoraci: Criteris utilitzats per assignar un valor objectiu als conceptes inclosos en els comptes anuals d'una empresa. Pressupost de tresoreria: Informe sobre els fluxos de caixa positius i negatius que s'espera que tingui l'empresa en un perode futur. Realitzable: Actius integrats en el actiu corrent d'una empresa que no formen part ni de les existncies ni del disponible, com sn els clients, els efectes a cobrar i inversions financeres a curt termini. Recursos permanents: Tamb denominats passius fixos, estan compostos pel capital propi de l'empresa ms els deutes a llarg termini. Valor afegit: Diferncia entre els ingressos que genera una empresa i els consums de primeres matries, els serveis exteriors i els treballs realitzats per altres empreses. Indica la capacitat de generaci de valor que t una empresa.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats es recomanen els textos segents: ACCID: Pla General de Comptabilitat, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Barcelona, 2009. Amat, O.: "Anlisi integral d'empreses", Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captols 2 i 3. Arimany, N. i Viladecans, C.: "Estat de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d'efectiu", ACCID, Barcelona, 2010.
27
3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci
3.Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Tingui nocions preliminars sobre com diagnosticar la situaci patrimonial i financera de l'empresa. Conegui com avaluar aspectes com ara el nivell de solvncia de l'empresa, l'adequaci entre la proporci de capital i els deutes. Spiga aplicar les tcniques introductries, com sn els percentatges i els grfics, per interpretar el contingut del balan de situaci. Spiga preparar i interpretar estats simplificats d'origen i aplicaci de recursos.
3.1. Objectius de l'anlisi del balan de situaci

L'anlisi del balan o del patrimoni de l'empresa s el primer pas de l'anlisi d'estats financers i permet avaluar aspectes com els segents: - Situaci de liquiditat o capacitat de pagament: Es podran atendre els pagaments a curt i a llarg termini? La capacitat de pagament es denomina tamb solvncia, que pot analitzar-se des d'una perspectiva a curt termini o a llarg termini. - Endeutament: s correcte l'endeutament quant a qualitat i quantitat? - Independncia financera: T l'empresa prou independncia financera de les entitats de crdit i d'altres creditors? - Garantia: T prou garanties patrimonials de cara a tercers? - Capitalitzaci: L'empresa est prou capitalitzada? s correcta la proporci entre capitals propis i deutes? - Gesti dels actius: s eficient la gesti dels actius en qu inverteix l'empresa? - Equilibri financer: EL balan est prou equilibrat des d'un punt de vista patrimonial i financer? Normalment, l'anlisi del balan es fa a partir de balanos de situaci histrics referents als dos o tres ltims anys de l'empresa. No obstant aix, tamb s molt til analitzar el balan previst per als prxims exercicis. Aix es podr analitzar no noms d'on ve i com est avui l'empresa, sin tamb cap on va. La utilitzaci de comptes previsionals permet aprofundir en les mesures que a una empresa li conv adoptar per reconduir des d'avui el seu futur.
28
3.2. Aspectes previs

Abans d'iniciar l'anlisi del balan cal tenir en compte els aspectes segents: - Fiabilitat de les dades del balan: Com a pas preliminar a l'anlisi del balan, s'ha de comprovar que les dades sn fiables. En aquest sentit, la mxima fiabilitat la proporcionen els comptes anuals auditats que compten amb un informe favorable i sense objeccions del'auditor. En cas que els balanos no siguin fiables, les conclusions de l'anlisi sempre seran errnies. - Normes de valoraci utilitzades: S'han de conixer els criteris seguits per a la valoraci dels conceptes inclosos en els comptes anuals. En alguns casos les alternatives existents poden generar importants diferncies en els comu.m. A aquests efectes, es pot recordar que la legislaci comptable permet certs marges de maniobra quant a la valoraci de partides com sn diversos immobilitzats, les amortitzacions, les existncies, les provisions per insolvncies, la provisi per pensions, etc. Diversos estudis demostren que les entitats de crdit valoren de manera distinta empreses idntiques que han seguit criteris comptables autoritzats diferents. Aquests estudis posen de manifest que els analistes de riscos de les entitats de crdit valoren ms positivament una empresa que augmenta ms el seu benefici perqu aplica criteris comptables -que tot i que sn autoritzats, sn menys conservadors- i amortitza menys els seus immobilitzats, per exemple. En canvi, una altra empresa idntica que ofereixi un benefici inferior perqu hagi estat ms conservadora en el clcul de les seves amortitzacions, tendeix a ser considerada pitjor pels analistes de riscos. - Composici i qualitat de les masses patrimonials: Ats que l'anlisi d'estats financers s'elabora essencialment a partir de les masses patrimonials, no s'ha de perdre de vista la composici i qualitat de cada una d'elles. La informaci sobre aquests detalls pot modificar l'opini que se'n tingui. Per exemple, dues empreses poden tenir els mateixos deutes a curt termini i uns actius corrents idntics en import total. En canvi, la valoraci de les dues empreses seria diferent si una t un actiu corrent compost essencialment per existncies, mentre que l'altra el t integrat per saldos en comptes corrents bancaris. Aquesta segona empresa tindr un actiu corrent de millor qualitat des del punt de vista de la seva capacitat de pagament. - Efecte de la inflaci en els comptes anuals: L'increment dels preus, combinat amb el principi del preu d'adquisici, provoca molt sovint que els valors de partides com sn immobilitzat, existncies o els capitals propis tinguin un valor comptable inferior al real. Aquesta circumstncia s'ha de tenir en compte, sobretot quan s'analitzin empreses que tinguin una certa antiguitat. En aquest sentit s recomanable disposar de valoracions pericials de les partides que es veuen ms afectades pels efectes de la inflaci, com ara l'immobilitzat o les existncies. Ms endavant, s'analitzen amb ms detall aquestes qestions (tema 10). - Criteris comptables del pas de l'empresa a analitzar: Els criteris comptables, tant els principis com les normes de valoraci, varien d'un pas a un altre. Per tant, abans de procedir a analitzar els comptes d'una empresa d'un altre pas s convenient estudiar els seus criteris comptables. Normalment, les qestions que originen diferncies entre els diversos pasos sn les segents :
29
Immobilitzat material. Arrendament financer. Investigaci i desenvolupament. Fons de comer. Ajustaments per inflaci. Valoraci d'existncies. Resultats per diferncies en moneda estrangera. Plans de pensions. Diferncies entre comptabilitat i fiscalitat. Normes d'auditoria i consolidaci de comu.m.
- Grups d'empreses: Quan s'analitza una entitat que forma part d'un grup d'empreses s imprescindible aplicar tamb les tcniques d'anlisi d'estats financers als comptes consolidats del grup. Aquesta recomanaci es basa en el fet que: - Sovint s'efectuen transaccions entre les empreses d'un grup a preus diferents als de mercat per transferir resultats d'unes empreses a unes altres per generar resultats ficticis. En consolidar, s'eliminen totes les transaccions internes, amb la qual cosa es pot disposar de comptes ms representatius. - Les empreses d'un grup poden fer-se prstecs entre elles. Per tant, per formar-se una idea de la situaci patrimonial i financera cal conixer les dades del grup. Aquesta qesti, atesa la seva importncia, s'estudia amb ms detall al tema 9. - Valors mitjans: Quan s'extreguin dades dels balanos, s'ha de procurar que siguin realment significatives, i no noms el reflex d'una situaci en un moment poc representatiu. Per exemple, pot passar que els imports de certs comptes (estocs, clients, caixa i bancs, o capital social, per exemple) a final d'any no siguin representatius perqu tinguin valors poc normals. En aquest cas, s'han de prendre els valors de diversos moments de l'any al final de cada trimestre o al final de cada mes, per exemple) i calcular la mitjana. Si no es fa aix, es podria arribar a conclusions errnies. Aquesta problemtica s ms accentuada en les empreses que tenen una estacionalitat important, ja sigui en vendes o en producci. - Estats comptables intermedis: A fi que la informaci utilitzada sigui tan recent com sigui possible, val la pena, pel potencial predictiu que tenen , disposar dels anomenats estats comptables intermedis. Aquests sn els estats que algunes empreses, com les que cotitzen en borsa, preparen durant l'exercici, normalment referits a cada un dels trimestres de l'any. Per tant, sn estats (balan i compte de prdues i guanys, ms informacions sobre l'evoluci dels negocis) que cobreixen perodes inferiors als dotze mesos. - Diferncies sectorials: Tot i que en els temes segents es parlar de dades ideals, en general s'ha de tenir en compte que cada sector econmic t unes caracterstiques diferencials que obliguen a distingir cada empresa segons el sector en qu operi. Per tant, tots els plantejaments ideals que es tractaran a partir d'aqu s'han de qestionar per a cada empresa i s'ha de comprovar si sn vlids realment. Ms endavant, en el tema 8,
30
s'estudien les tcniques d'anlisi d'estats financers amb la utilitzaci de dades sectorials. - Dimensi d'empresa: EL mateix comentari que acabem de fer s aplicable a la dimensi de l'empresa. No s el mateix una empresa gran que una de petita, independentment que pertanyin al mateix sector o no. - Zona geogrfica: Tamb la zona geogrfica en qu operi l'empresa pot diferenciar empreses del mateix sector i de la mateixa dimensi. No s el mateix una empresa que est situada al cintur industrial d'una gran ciutat que una altra situada en una zona relativament despoblada i allunyada de nuclis urbans.
3.3. Clcul de percentatges

Quan el balan de situaci ja est degudament ordenat i preparat per a l'anlisi, es comena pel clcul dels seus percentatges. Aquestes tcniques es coneixen tamb amb la denominaci d'anlisi vertical, que consisteix a calcular el percentatge que representa cada grup patrimonial en relaci amb el total de l'actiu. A la figura segent s'hi detalla un balan amb els seus percentatges calculats.
ANLISI DEL BALAN DE SITUACI ANLISI DEL BALAN DE SITUACI
CLCUL DE PERCENTATGES CLCUL DE PERCENTATGES

Balan de Situaci Balan de Situaci
Actiu
Mil. u.m. %
PN + Passiu
Mil. u.m. %
Fix 45 Existncies 18 Realitzable 8 Disponible 6 Total

58 23 11 8
No exigible Exigible Ll.T. Exigible C.T.
22 10 45
29 13 58
77 100
Total
77 100
Un cop s'han calculat els percentatges, ja es poden obtenir les primeres conclusions, a partir dels principis orientatius de tipus general segents: 1. L'actiu corrent ha de ser superior, i si s possible gaireb el doble, a l'exigible a curt termini. Aix s necessari perqu l'empresa no tingui problemes de liquiditat i pugui atendre els seus pagaments. En relaci amb aquest principi es poden detectar tres situacions:
31
- L'actiu corrent s gaireb el doble de l'exigible a curt termini: Correcte. En principi, l'empresa no t problemes de liquiditat. Aquesta situaci, a l'igual de les dues segents, ha de confirmar-se amb l'anlisi del pressupost de caixa. - L'actiu corrent s bastant menys del doble de l'exigible a curt termini: Precauci. L'empresa pot tenir problemes de liquiditat i fer suspensi de pagaments. Aquest problema s'agreuja quan l'actiu corrent s inferior a l'exigible a curt termini, ja que el fons de maniobra (actiu corrent menys exigible a curt termini) s negatiu. Aix s el que s'anomena suspensi de pagaments tcnica o terica. Si persisteix aquesta situaci pot desembocar en l'estat de suspensi de pagaments, que declarar el jutge de Primera Instncia del seu domicili. Aquesta situaci, l'ha de sollicitar l'empresa per protegir-se dels seus creditors quan, tot i que posseeixi bns suficients per cobrir tots els seus deutes, prevegi la impossibilitat de fer-ho en les dates dels venciments respectius. Quan es desitja millorar aquesta situaci, s'han de prendre mesures per reduir els deutes a curt termini, com sn: Ampliar el capital. Reduir el pagament de dividends i augmentar l'autofinanament. Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Avanar la transformaci dels actius corrents, com ara clients o existncies, en diners. Vendre actius immobilitzats per generar liquiditat. L'actiu corrent s bastant superior al doble de l'exigible a curt termini: Atenci. s possible que l'empresa estigui infrautilitzant els seus actius corrents i n'obtingui poca rendibilitat perqu en tingui en excs. Davant aquest tipus de situaci, conv avaluar la possible convenincia de reduir els excessos d'existncies, realitzable o de disponible.
2. El realitzable ms el disponible han d'igualar, aproximadament, l'exigible a curt termini. Amb aquest principi es matisa l'anterior, ja que s possible que una empresa tingui un actiu corrent molt elevat per en forma d'estocs i, per tant, no tingui efectiu per poder atendre els pagaments. L'empresa es trobar en alguna de les tres situacions segents: - El realitzable ms el disponible igualen, aproximadament, l'exigible a curt termini: Correcte. En principi, l'empresa no tindr problemes de liquiditat. - El realitzable ms el disponible sn menys que l'exigible a curt termini: Precauci. s possible que l'empresa tingui problemes per atendre els pagaments. En la mateixa lnia indicada anteriorment, quan es desitja millorar aquesta situaci cal prendre mesures per reduir els deutes a curt termini, com sn: - Ampliar capital. - Reduir el pagament de dividends i augmentar l'autofinanament. - Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. - Avanar la transformaci dels actius corrents, com ara clients o altres crdits a curt termini, en diners. - El realitzable ms el disponible excedeixen l'exigible a curt termini: Atenci. s
32
possible que l'empresa infrautilitzi les seves inversions en realitzable o disponible. Per tant, davant aquesta situaci conv avaluar la possible convenincia de reduir els excessos de realitzable o de disponible. 3. Els capitals propis han de ser del 40 % o el 50 % del total del patrimoni net ms passiu. Aquest percentatge de capitals propis s precs perqu l'empresa estigui prou capitalitzada i el seu endeutament no sigui excessiu. A l'igual dels principis anteriors, es poden produir tres situacions: Els capitals propis representen entre el 40 % i el 50 % del patrimoni net ms passiu: Correcte. En principi, l'empresa est prou capitalitzada. Els capitals propis representen menys del 40 % del patrimoni net ms passiu: Precauci. L'empresa est descapitalitzada i, per tant, excessivament endeutada. En definitiva, li falta capital i li sobren deutes.
La descapitalitzaci es pot produir com a conseqncia de prdues importants i/o continuades, fet que pot conduir a la necessitat de reduir el capital. Aquesta t carcter obligatori quan les prdues hagin disminut la massa de capitals propis per sota de les dues terceres parts de la xifra de capital i hagi transcorregut un exercici social sense que s'hagin recuperat aquests capitals propis . Quan els capitals propis sn negatius, situaci que es produeix quan les prdues acumulades superen el capital i reserves, es diu que l'empresa est en una situaci de fallida tcnica. En aquest cas els deutes superen els actius, fet que genera una situaci insostenible llevat que s'adoptin mesures urgents per millorar la situaci. Si no posa remei a aquesta situaci, l'empresa es pot veure abocada a que el jutge en declari l'estat de fallida, fet que pot portar al tancament de l'empresa. Aquesta problemtica es pot evitar si l'empresa amplia el capital a temps, i pren mesures per poder generar beneficis. Els capitals propis representen ms del 50 % del patrimoni net ms passiu: Atenci. Possiblement, l'empresa t un capital excessiu, fet que pot representar un esfor important per als accionistes, i potser 1'infrautilitzi i no n'obtingui una bona rendibilitat.
Amb relaci als principis anteriors, la millor situaci de totes s la primera. La pitjor situaci s la segona. La tercera situaci, tot i ser negativa, s fcilment resoluble ja que es deu al fet que sobren recursos i el que s'ha de fer s invertir-los convenientment. En l'exemple que s'ha vist al principi d'aquest punt, l'empresa presenta la situaci segent: T problemes de liquiditat i pot fer suspensi de pagaments ja que l'actiu corrent s inferior a l'exigible a curt termini (42 % enfront de 58 %) i el realitzable ms el disponible s molt inferior a l'exigible a curt termini (19 % enfront de 58 %). Est descapitalitzada, s a dir, excessivament endeutada ja que el no exigible o capitals propis (29 %) s molt menys de la meitat del patrimoni net ms
33
passiu. Per evitar la suspensi de pagaments, aquesta empresa haur de fer el segent: Augmentar els capitals propis per reduir l'elevat endeutament. Vendre aquells actius fixos que no siguin imprescindibles per al desenvolupament normal de l'activitat. Amb els recursos generats es podrien reduir els deutes, sobretot els de curt termini. Millorar la relaci entre l'actiu corrent i exigible a curt termini per solucionar els problemes de liquiditat. Una alternativa consistiria a reconvertir el deute a curt termini traspassant-lo a llarg termini.
3.4. Grfic del balan

A partir dels percentatges calculats, es pot obtenir el grfic del balan. El grfic es fa amb un rectangle dividit en dues parts iguals. Considerant que l'alada del rectangle s 100 ja es poden introduir els percentatges calculats. Veure figura:
REPRESENTACI REPRESENTACI GRFICA GRFICA
ESTATS FINANCERS
PN + Passiu PN + Passiu
Actiu
No Exigible
NO C.
58%
29%
Exigible Ll.T. 13%
Existncies
23%
Exigible C.T.
58%
Realitzable 11% Disponible 8%

Amb el grfic del balan s'arriba a les mateixes conclusions que s'han apreciat a partir dels percentatges. En canvi, el grfic permet obtenir una visi ms clara dels problemes i
34
s recomanable per a l'elaboraci d'informes.
3.5. Evoluci dels balanos en el temps

Els percentatges i el grfic tamb poden fer-se sobre diversos balanos d'una mateixa empresa. D'aquesta forma, es pot comprovar l'evoluci dels diferents grups patrimonials al llarg del temps. A aquesta anlisi se l'anomena dinmica o horitzontal perqu tracta ms d'un balan. De l'anlisi d'un sol balan, se'n diu anlisi esttica. Els grfics de diversos balanos es poden presentar de diverses maneres (veure la figura segent): - En percentatges (part inferior de la figura segent). En la figura es pot veure com han augmentat considerablement els deutes a curt termini i conseqentment s'han redut els capitals propis. D'altra banda, els estocs han crescut mentre que el fix i el realitzable ms el disponible s'han redut. En conjunt, l'empresa est en pitjor situaci de liquiditat i endeutament en l'any N que en l'any N-1. - En percentatges i en unitats monetries (part superior de la figura). El grfic en unitats monetries ha de tenir una alada proporcional a l'import total en unitats monetries de l'actiu. Aix, es pot veure el creixement de l'actiu i del patrimoni net ms passiu a travs del temps, a ms del pes relatiu dels percentatges.
35
ESTATS FINANCERS
Valors absoluts (u.m.)

Actiu
31/12 Any N 31/12 Any N-1
PN + Passiu
31/12 Any N
Fix u.m. Existncies u.m. Realitzable + Disponible u.m.
Capital propi u.m. Exigible a curt termini u.m.
31/12 Any N-1
Fix u.m. Existncies u.m. Realitzable + Disponible u.m.
Capital propi u.m. Exigible a curt termini u.m.
Anlisi esttic Anlisi dinmic
Valors relatius (%)

Actiu
31/12 Any N-1 31/12 Any N
PN + Passiu
31/12 Any N 31/12 Any N-1
Fix % Existncies % Realitzable + Disponible %
Fix % Existncies % Realitzable + Disponible %
Capital propi %
Capital propi %
Exigible a curt termini %
Exigible a curt termini %
Anlisi esttic Anlisi dinmic

3.6. Estructura del balan ideal

A nivell general, el balan ideal que ha de procurar tenir tota empresa s el segent: - Empreses industrials: Aquest tipus d'empresa es caracteritza per l'elevada inversi en actiu fix i la possibilitat d'accedir al finanament a llarg termini. El seu balan ideal podria ser com el que adjuntem en la figura segent (dreta). En la figura es pot comprovar que: - Lactiu corrent s, aproximadament, el doble que lexigible a curt termini. - El realitzable ms el disponible equivalen a lexigible a curt termini. - El no egigible representa entre el 40% i el 50% del patrimoni net ms passiu total. - Empreses comercials: En aquestes empreses, lactiu fix sol ser poc important perqu no precisa equip productiu. Consegentment, les empreses comercials no acostumen a disposar de crdits a mig i llarg termini. El seu balan ideal s com el que adjuntem a la part esquerra de la figura.
36
ESTATS FINANCERS
Balan ideal Empresa Comercial

Actiu Fix
Actiu no C. No Exigible
Balan ideal Empresa Industrial

No Exigible
Actiu no c.
Existncies
Actiu Corrent
Existncies Realitzable Exigible a C.T.
Exigible a Ll.T.
Exigible a C.T.
Realitzable Disponible
Exigible a C.T.
Disponible
3.7. Introducci a l'estat d'origen i aplicaci de recursos

L'estat d'origen i aplicaci de recursos, tamb anomenat estat de fonts i utilitzacions, s un instrument til per analitzar els balanos de situaci, ja que posa de manifest les variacions que s'hi han produt durant un determinat perode de temps. Permet respondre a qestions com les segents: Quines inversions s'han fet? Quin finanament s'ha utilitzat? Com es reparteix el finanament utilitzat entre accionistes, beneficis no repartits i deute? Quina part del finanament obtingut s a curt i a llarg termini? Hi ha un equilibri raonable entre les inversions efectuades i el finanament utilitzat?
L'estat d'origen i aplicaci de recursos es confecciona a partir de dos balanos d'una mateixa empresa, i consisteix en la integraci de totes les variacions que s'han produt en l'actiu i en el patrimoni net ms passiu . A continuaci, es detalla la confecci d'un estat simplificat d'origen i aplicaci de recursos amb un exemple: 1. Calen dos balanos d'una mateixa empresa (veure figura segent). En el primer balan ja s'ha d'haver distribut el resultat de l'any (augmentant o disminuint les reserves i augmentant els deutes a curt termini amb Hisenda, en concepte d'Impost de
Recursos Permanents
37
Societats, i amb els accionistes, en concepte de dividends pendents de pagament). 2. Es calculen els augments i disminucions produts entre els dos balanos (veure figura). Noteu que les variacions de l'actiu sempre han d'igualar les variacions del patrimoni net ms passiu. 3. Es confecciona l'estat d'origen i aplicaci de recursos (veure figura) posant a l'esquerra els augments d'actiu i les disminucions de patrimoni net ms passiu (que sn les aplicacions dels recursos) i a la dreta els augments de patrimoni net ms passiu i les reduccions d'actiu (que sn els orgens dels recursos). A l'esquerra s'anoten tamb les prdues de l'exercici (perqu originen disminucions de recursos, que s el contrari del finanament) i a la dreta les amortitzacions i beneficis de l'exercici. En l'exemple que estem estudiant, l'estat d'origen i aplicaci de recursos ser el que s'adjunta en la figura segent. De l'estat anterior es pot concloure que aquesta empresa ha invertit sobretot en actiu fix i l'ha finanat bsicament amb deutes a curt termini, la qual cosa, en general, s negativa. En principi, l'actiu fix ha de ser finanat amb capitals propis o amb exigible a llarg termini. L'estat d'origen i aplicaci de recursos serveix per veure en qu ha invertit l'empresa (actiu fix, actiu corrent, devoluci de deutes, prdues) i com l'ha finanat (capital, deutes, beneficis, amortitzacions, venda d'actius). D'aquesta forma, es pot comprovar si el creixement i el seu finanament sn equilibrats o no. En termes generals, una empresa creix equilibradament quan els augments d'actius corrents i deutes a curt termini sn similars, amb tendncia a ser ms elevats els primers que els segons. A1 mateix temps, els augments de passius fixos sn similars als dels actius fixos, amb tendncia a ser ms elevats els primers que els segons, a fi de disposar del fons de maniobra suficient. Quan es compleixen aquestes condicions, es diu, sempre en termes generals, que l'empresa t un estat d'origen i aplicaci de recursos adequadament proporcionat. Tamb s interessant calcular l'estat d'origen i aplicaci de recursos detallant les variacions que s'han produt en cada compte del balan (en lloc d'utilitzar els grups patrimonials solament). D'aquesta forma, l'estat d'origen i aplicaci de recursos subministra ms informaci. En el tema 7 s'aprofundeix aquest tema amb l'anomenat quadre de finanament, que s la variant de l'estat d'origen i aplicaci de recursos inclosa en el Pla General de Comptabilitat.
38
EOAF
Balan de Situaci a 31/12 (N-1)
ACTIU ACTIU Fix Existncies Realitzable Disponible 7 2 4 4 17 PN + PASSIU PN + PASSIU No exigible 10 Exigible a Ll.T. 2 Exigible a C.T. 5 17
Balan de Situaci a 31/12 (N)

ACTIU ACTIU Fix 17 Existncies 3 Realitzable 6 Disponible 2 Prdues (!!!) 4 32 PN + Passiu PN + Passiu No exigible 12 Exigible a Ll.T. 4 Exigible a C.T. 12 Amortitzac. acum. (!!!) 4 32
Augments i Disminucions
ACTIU ACTIU Fix Existncies Realitzable Disponible Prdues 10 1 2 -2 4 15 PN + PASSIU PN + PASSIU No exigible 2 Exigible a Ll.T. 2 Exigible a C.T. 7 Amortitzac. acum. 4 15
EOAF
APLICACI Fix Existncies Realitzable Prdues 10 1 2 4 17 ORIGEN No exigible Amortitzac. acum. Exigible a Ll.T. Exigible a C.T. Disponible 2 4 2 7 2 17
3.8. Resum del tema

L'anlisi del balan de situaci amb ajut de tcniques com ara percentatges o grfics, permet avaluar la situaci patrimonial i financera de l'empresa i ajuda a respondre qestions com ara: - L'empresa, est prou capitalitzada? - Es poden atendre els pagaments a curt termini? L'estat d'origen i aplicaci de recursos informa de les inversions que ha fet l'empresa i d'on ha obtingut el finanament. Per tant, permet avaluar el nivell d'equilibri de la poltica d'inversions i de finanament. En el prxim tema s'aprofundeix aquesta temtica amb l'ajut de les ratios.

Anlisi horitzontal: Tcnica que consisteix en la comparaci de l'evoluci del pes de cada partida d'un exercici a un altre.
39
Anlisi vertical: Tcnica que consisteix en analitzar el percentatge que representa cada massa sobre el total del balan. Tamb s'utilitza amb el compte de prdues i guanys. Capitalitzaci: Procs d'incorporaci de recursos aportats pels accionistes o generats per la prpia empresa per al finanament de les seves inversions. Consolidaci de comptes: Integraci de comptes anuals de dues o ms empreses per obtenir les corresponents al grup. Descapitalitzaci: Procs de reducci del pes dels capitals propis en l'empresa a travs de l'increment dels deutes. Estat d'origen i aplicaci de recursos: Informe sobre les variacions produdes en els actius i patrimoni net ms passius d'una empresa durant un perode determinat. Pot confeccionar-se segons diversos models, un d'ells s el que inclou el Pla General de Comptabilitat. Fallida: Situaci que es produeix quan els deutes superen els actius de 1' empresa. Fons de maniobra: Diferncia entre l'actiu corrent i els deutes - a curt termini. Independncia financera: Situaci en qu l'empresa gaudeix d'autonomia suficient davant entitats de crdit i altres creditors. Quadre de finanament: Estat d'origen i aplicaci de recursos incls en el Pla General de Comptabilitat que informa de les inversions i del finanament utilitzat per l'empresa en un perode determinat, distingint la variaci produda en el fons de maniobra. Solvncia: Capacitat de pagament de deutes. Suspensi de pagaments tcnica: Situaci que es produeix quan el fons de maniobra d'una empresa s negatiu.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: ACCID: Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005. Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captol 5.
40
4. Anlisi del balan de situaci (II): Les ratios
4.Anlisi del balan de situaci (II): Les ratios

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Completi el coneixement sobre les tcniques d'anlisi de balan de situaci iniciades en el tema anterior. Conegui les principals ratios a utilitzar en l'anlisi del balan de situaci. Tingui clares les tcniques a utilitzar per avaluar la liquiditat, la capitalitzaci, l'endeutament, la rotaci d'actius i els terminis de cobrament i pagament. Conegui el poder predictiu que poden tenir les ratios.
4.1. Concepte i s de les ratios

Una ratio s el quocient entre magnituds que tenen una certa relaci i per aquest motiu es comparen. Per exemple, si es divideix el benefici net obtingut per l'empresa per la xifra de capitals propis d'aquesta mateixa empresa, s'obt la ratio de rendibilitat dels capitals propis: Les ratios no se solen estudiar soles, sin que es comparen amb: - Ratios de la mateixa empresa per estudiar-ne l'evoluci. - Ratios pressupostades per l'empresa per a un perode determinat. Aix, es pot comparar el que l'empresa s'havia marcat com a objectiu amb la realitat. - Ratios ideals de tipus general per comprovar en quina situaci es troba l'empresa en relaci amb el que es considera ideal o raonable. Per exemple, si en un moment donat es considera que la rendibilitat ideal dels capitals propis ha d'oscil.lar al voltant del 14 % i l'empresa que s'est estudiant la t del 8 % indica que est obtenint una rendibilitat baixa. - Ratios de tipus sectorial per comprovar si l'empresa obt la rendibilitat que hauria de tenir en funci del sector econmic en qu opera. Per exemple, si l'empresa obt una rendibilitat dels capitals propis del 8 % per en el seu sector la mitjana s del 15 % vol dir que aquesta empresa est obtenint una rendibilitat baixa. L'anlisi amb ratios per sectors es tracta ms a fons en el tema 8. - Ratios dels principals competidors de l'empresa. A l'empresa, li pot interessar comparar les seves ratios amb les dels seus competidors ms directes. Per aix, pot obtenir els comptes anuals dels seus competidors en el Registre Mercantil corresponent, en cas que aquests hi hagin dipositat els seus comu.m. Certs tipus de societats tenen els seus propis registres, com sn les cooperatives, per exemple, que estan en les delegacions del Ministeri de Treball o de les conselleries de Treball de la comunitat autnoma corresponent.
41
Quan es fan servir ratios, cal anar amb compte amb les magnituds que tenen signe negatiu ja que poden distorsionar la realitat i portarnos a conclusions errnies. Per exemple, si es calcula la ratio de rendibilitat dels capitals propis en una empresa que t prdues i que ha fet fallida, s a dir, que t els fons propis amb signe negatiu, s'arribaria al contrasentit d'una ratio de rendibilitat amb signe positiu. Seria aix perqu en dividir una xifra amb signe negatiu per una altra de signe negatiu el resultat t un signe positiu.
4.2. Principals ratios per analitzar balanos

Hi ha infinitat de ratios, per perqu l'anlisi sigui operatiu ha de limitar-se'n l's, que vol dir que per a cada empresa, en funci de la seva situaci concreta i dels objectius de l'anlisi, s'han de seleccionar aquelles ratios que siguin ms idnies. A continuaci, farem una exposici de les principals ratios per estudiar la liquiditat, l'endeutament, l'eficincia dels actius i els terminis de cobrament i pagament. Per a aquelles ratios que sigui possible, s'indicar quin s el seu valor mitj desitjable, des d'una perspectiva purament orientativa ja que tot depn del sector i de les caracterstiques concretes de l'empresa.
4.2.1. Ratios de liquiditat

Per diagnosticar la situaci de liquiditat de l'empresa, s a dir, la possibilitat de poder afrontar els pagaments a curt termini, a ms de confeccionar l'estat de fluxos de tresoreria, ja sigui histric o previsional (vegeu el tema 2), es poden utilitzar les ratios segents (veure figura):
42
- Ratio de liquiditat: s igual a l'actiu corrent dividit per l'exigible a curt termini. L'exigible a curt termini, tamb denominat passiu corrent, est integrat pels deutes a curt termini. Perqu l'empresa no tingui problemes de liquiditat, el valor de la ratio de liquiditat ha de ser prxim a 2, aproximadament, o entre 1,5 i 2. En cas que aquesta ratio sigui inferior a 1,5 indica que l'empresa pot tenir ms probabilitat de fer suspensi de pagaments. Potser podria pensar-se que amb una ratio de liquiditat d' l ja s'atendrien sense problemes els deutes a curt termini. Tanmateix, la possible morositat de part de la clientela i les dificultats en vendre totes les existncies a curt termini aconsellen que el fons de maniobra sigui positiu, i per tant, que l'actiu corrent sigui superior als deutes a curt en un marge suficient des d'una perspectiva conservadora. Aquesta situaci depn de com cobra i com paga l'empresa, ja que en sectors en qu es cobra molt rpid i es paga molt tard es pot funcionar sense problemes tenint un fons de maniobra negatiu. Un exemple tpic del sector que funciona aix s el de les grans superfcies de distribuci alimentria (hipermercats). Una situaci similar s la que es produeix en les companyies asseguradores. Si la ratio de liquiditat s molt superior a 2 pot significar que es tenen actius corrents ociosos i, per tant, es perd rendibilitat. Per ponderar adequadament la situaci de liquiditat s'ha de tenir en compte la possible existncia de plisses de crdit o classificacions de descompte d'efectes, no utilitzades en la seva totalitat, ja que indiquen que l'empresa t possibilitats de disposar de liquiditat addicional. El mateix passaria amb els actius immobilitzats no funcionals fcilment vendibles en un moment concret. Aix tamb afecta les dues ratios segents. Amb relaci a les existncies, s convenient analitzar-ne la qualitat quant a ms o menys facilitat per convertir-se en vendes. Un altre aspecte a tenir en compte en aquesta ratio, a l'igual de les dues ratios segents, s la qualitat del realitzable quant a termini de cobrament i quant a importncia dels impagats. Un cas particular s el de les empreses de serveis (consultories, hotels, per exemple) que treballen amb existncies nul-les o molt redudes. En aquests sectors, la liquiditat s'avalua perfectament amb la ratio de tresoreria, que s'analitza a continuaci. - Ratio de tresoreria: s igual al realitzable ms el disponible dividit per l'exigible a curt termini. Per no tenir problemes de liquiditat, el valor de liquiditat d'aquesta ratio ha de ser 1, aproximadament. Si s inferior a 1, l'empresa pot fer suspensi de pagaments perqu no tingui els actius lquids suficients per atendre els pagaments. Si la ratio de tresoreria s molt superior a 1, indica la possibilitat que es tingui un excs d'actius lquids i per tant se n'estigui perdent rendibilitat. Sn aplicables a aquesta ratio els comentaris que s'han fet en la ratio anterior amb relaci a la velocitat amb qu es cobra i amb qu es paga. Si una empresa t la ratio de liquiditat igual a 2 (correcte) per la ratio de tresoreria s de 0,3 (perill de suspensi de pagaments) indica que l'empresa pot fer suspensi de pagaments perqu tingui un excs d'existncies i li manqui realitzable i disponible. - Ratio de disponibilitat: s igual al disponible dividit per l'exigible a curt termini.
43
A1 disponible, tamb se li poden afegir aquelles inversions financeres temporals que l'empresa podria convertir en diners en un o dos dies. Aquesta ratio, a l'igual de l'anterior, tamb rep la denominaci de prova de l'cid, o acid test en angls. s difcil estimar un valor ideal per aquesta ratio, ja que el disponible (sense incloure aquells comptes bancaris que no siguin de lliure disposici perqu estiguin afectes a garanties) sol fluctuar al llarg de l'any i, per tant, s'ha de procurar prendre un valor mitj. No obstant, es pot indicar que si el valor de la ratio s baix es poden tenir problemes per atendre els pagaments. Per contra, si la ratio de disponibilitat augmenta molt poden existir disponibles ociosos i, per tant, perdre'n rendibilitat. Com a valor mitj ptim es podria indicar per a aquesta ratio el de 0,3, aproximadament, ja que facilita informaci sobre si es poden atendre sobradament pagaments importants, com sn pagues dobles, per exemple. En empreses que no tinguin una forta estacionalitat en els seus cobraments i pagaments, aquesta ratio es pot complementar amb el de dies de disponible per afrontar els pagaments. Es tracta d'una ratio que es calcula dividint el disponible pels pagaments, per tots els conceptes, que s'efectuen en un any i multiplicant per 365 . Aquesta ratio indica, de forma orientativa, ja que tant el disponible com els deutes a pagar de forma immediata fluctuen considerablement al llarg de l'any en la majoria d'empreses, el nombre de dies en qu es poden atendre els pagaments amb el disponible existent. s a dir, dna una mitjana dels dies que es pot resistir sense tenir cap cobrament addicional. Una forma alternativa de calcular la ratio s posant en el denominador solament els pagaments d'explotaci, en lloc de la totalitat de pagaments. - Ratios de fons de maniobra: Aquestes ratios es calculen dividint el fons de maniobra (actius corrents menys deutes a curt termini) pels actius o pels deutes a curt termini. Aquesta ratio informa del pes que representa el fons de maniobra amb relaci a l'actiu. No s possible indicar el valor adequat, en termes generals, d'aquesta ratio, ja que depn totalment del sector en qu operi 1' empresa. El valor adequat, en general, d'aquesta ratio, oscilla entre 0,5 i 1, per aconseguir que el fons de maniobra sigui suficient per oferir seguretat que es podran atendre els deutes a curt termini. Si el valor de la ratio s negatiu, pot ser que l'empresa tingui dificultats per atendre els seus deutes a curt termini, encara que converteixi en diners tot el seu actiu corrent.
4.2.2. Ratios d'endeutament

Les ratios d'endeutament s'utilitzen per diagnosticar sobre la quantitat i qualitat del deute que t l'empresa, com tamb per comprovar fins quin punt s'obt el benefici suficient per suportar la crrega financera de l'endeutament. - Ratio d'endeutament: s igual al total dels deutes dividit pel patrimoni net ms passiu. De vegades, es calcula tamb posant el total de l'actiu en el denominador, que lgicament no modifica el resultat de la ratio. El valor ptim d'aquesta ratio se situa entre 0,4 i 0,6. En cas que sigui superior a 0,6 indica que el volum de deutes s excessiu i l'empresa est perdent autonomia financera enfront de tercers o, que s el mateix, s'est descapitalitzant i funcionant amb una
44
estructura financera ms arriscada. Si s inferior a 0,4 pot ocrrer que l'empresa tingui un excs de capitals propis. Com es veur ms endavant, en moltes ocasions s rendible tenir una certa proporci de deute. De totes maneres, hi ha situacions en qu una empresa no pot tenir cap deute amb cost financer. Per exemple, quan el benefici abans d'interessos i impostos s negatiu i no hi ha perspectives que la situaci pugui canviar a curt termini. En aquest cas, noms es pot tenir aquell deute que no generi despeses financeres (com el deute no venut en concepte d'impostos o de Seguretat Social, per exemple). Si una empresa que t prdues abans d'interessos i impostos obt prstecs bancaris, encara perdr ms diners com a conseqncia de les despeses financeres. - Ratio d'autonomia: s una ratio molt similar a la d'endeutament i divideix els capitals propis pels deutes. El valor ptim d'aquesta ratio oscilla entre 0,7 i 1,5, d'acord amb les proporcions proposades per a la ratio d'endeutament. - Ratio de garantia: Mesura el pes del deute, ja que divideix l'actiu real pels deutes. L'actiu real s'obt restant al total de l'actiu els anomenats actius ficticis (despeses amortitzables, accions prpies, accionistes capital pendent de desemborsar). Els actius ficticis es dedueixen per obtenir l'actiu que pot utilitzar-se per afrontar els deutes. Aquesta ratio tamb rep la denominaci de distncia amb relaci a la fallida. A mesura que es redueix la ratio, i sobretot quan s'acosta a 1, la fallida s'aproxima. Quan s inferior a 1 l'empresa est en fallida tcnica. - Ratio d'immobles lliures de crregues: En el numerador es posa la part dels immobles i altres actius hipotecables que no estan gravats per cap hipoteca o crrega similar. En el denominadores posa la totalitat d'aquest tipus d'actiu, tant si estan gravats com si no. A mesura que el valor d'aquesta ratio sigui ms elevat, indicar que l'empresa t ms possibilitats d'oferir garanties per a endeutaments addicionals. - Ratio de qualitat del deute: Es calcula dividint l'exigible a curt termini pel total dels deutes. Com ms petit sigui el valor d'aquesta ratio, significa que el deute s de millor qualitat pel que fa al termini. Cal tenir en compte que moltes empreses, o b per la seva reduda dimensi o per l'activitat que desenvolupen, tenen dificultats per accedir al finanament a llarg termini i als mercats burstils, aix explica que tinguin un deute eminentment a curt termini. Un bon complement d'aquestes ratios d'endeutament consisteix en la preparaci d'un quadre en qu s'identifiquen els deutes de l'empresa, ordenats per venciments, indicant costos (taxa anual equivalent o TAE) i altres caracterstiques (tipus de prstec, garantia,...). L'ordenaci per venciments pot permetre agrupar els deutes segons els seus venciments (30 dies, 60 dies, 90 dies, 120 dies, 180 dies, 1 any, 2 anys, 3 anys, etc.). Un complement de la ratio anterior s el que divideix el passiu fix o recursos permanents, que est integrat pels capitals propis i el deute a llarg termini, pel patrimoni net ms passiu total. s un indicador del pes dels recursos permanents sobre el
45
finanament total obtingut i ha de ser suficientment elevat, d'acord amb l'actiu fix i el fons de maniobra que calguin. - Ratio de capacitat de devoluci dels prstecs: Es calcula dividint el benefici net ms les amortitzacions pel total dels prstecs rebuts. Com ms gran sigui el valor d'aquesta ratio ms capacitat es tindr per poder tornar els prstecs ja que el numerador reflecteix el flux de caixa que genera l'empresa. Aquesta ratio es basa en la creena que els prstecs s'han de tornar amb el flux de caixa generat per l'empresa, mentre que els deutes amb provedors s'han de tornar amb els cobraments a clients. - Ratio de despeses financeres sobre vendes: Hi ha diverses ratios que, tot i que requereixen dades del compte d'explotaci, permeten comprovar si l'empresa pot suportar l'endeutament que t . Una d'aquestes ratios s la que es calcula dividint les despeses financeres per la xifra de vendes: Aquesta ratio tamb es pot calcular deduint els ingressos financers de les despeses financeres. Quan la ratio anterior s superior a 0,02 indica que les despeses financeres sn excessives. Quan el valor est entre 0,015 i 0,02, s indicatiu de precauci, i quan s inferior a 0,015 vol dir que les despeses financeres no sn excessives amb relaci a la xifra de vendes. Tal com ja s'ha indicat, aquestes pautes sn de tipus general ja que en sectors que treballen amb molt marge (com certes empreses del sector de serveis, per exemple) es podran suportar despeses financeres superiors. En canvi, en empreses que treballen amb un marge molt curt, com els supermercats, per exemple, les despeses financeres han de ser ms redudes. - Ratio del cost del deute: Es divideixen les despeses financeres pel saldo mitj del deute amb cost (prstecs bancaris i descompte comercial, per exemple). Com ms petit sigui el valor d'aquesta ratio ms barat ser el deute remunerat que t l'empresa, i per tant, ser el reflex d'una situaci millor. Aquesta ratio ha de comparar-se amb el cost mitj del diner durant el perode, per comprovar si el finanament t un cost raonable. - Cost mitj del patrimoni net ms passiu: Una altra ratio a utilitzar, i que tamb ha de ser reduda, s la que compara les despeses financeres i els dividends pagats als accionistes amb el total del patrimoni net ms passiu. Aquesta ratio dna informaci sobre el cost mitj del patrimoni net ms passiu. En cas que no es paguin dividends o es pagui un import inferior al desitjat pels accionistes, es pot posar en el numerador el dividend desitjat pels accionistes. D'aquesta forma, se sap el cost mitj del patrimoni net ms passiu en el supsit que l'empresa pogus satisfer les pretensions dels seus propietaris. La situaci ptima s que la ratio sigui tan reduda com sigui possible, i sobretot que sigui inferior al rendiment que s'obt de l'actiu. El cost mitj del patrimoni net ms passiu calculat com s'acaba d'exposar porta a un concepte que ha despertat l'inters dels analistes en els darrers anys . Es tracta del
46
VAE o valor afegit econmic (tradut de l'angls EVA, economic value added), que es calcula deduint els impostos i el cost del patrimoni net ms passiu al benefici abans d'interessos i impostos (BAII): Benefici abans d'interessos i impostos - Impost de Societats - Patrimoni net ms passiu x Cost mitj del patrimoni net ms passiu Valor afegit econmic El VAE s un indicador de la capacitat de l'empresa de poder retribuir adequadament els que l'estan finanant i per generar recursos addicionals per autofinanar-se. - Cobertura de despeses financeres: Tamb s til calcular la ratio que divideix el benefici abans d'interessos i impostos (BAII) per les despeses financeres. Pel que fa a aquesta ratio, l'ideal s que sigui tan alta com sigui possible i, per descomptat, ms gran que 1 per no tenir prdues. En definitiva, per poder diagnosticar sobre l'endeutament de l'empresa es poden calcular ratios com les anteriors. Ms endavant, aquest tema s'amplia amb l'estudi del palanquejament financer (vegeu el tema 6).
4.2.3. Ratios de rotaci d'actius

Permeten estudiar el rendiment que s'obt dels actius. Les ratios de rotaci es calculen dividint les vendes per l'actiu corresponent. EL valor ideal de les ratios de rotaci s que siguin tan elevades com sigui possible. Vegem les ms utilitzades: - Rotaci de l'actiu no corrent: S'obt dividint les vendes per l'actiu no corrent. Com ms alt sigui el valor d'aquesta ratio vol dir que es generen ms vendes amb l'actiu fix. Ats que les vendes es produeixen per l'actiu funcional, s interessant obtenir la ratio que divideix les vendes per lactiu fix funcional. En avaluar la gesti de l'immobilitzat se'n pot calcular l'antiguitat mitjana dividint lamortitzaci acumulada per l amortitzaci anual. - Rotaci de l'actiu corrent: Per obtenir el seu valor es divideixen les vendes per l' actiu corrent. Amb l'actiu corrent tamb pot calcular-se la rotaci dels seus elements funcionals dividint les vendes per lactiu corrent funcional. - Rotaci dels estocs: S'obt dividint les vendes pel valor dels estocs. A l'igual de les ratios anteriors, com ms alta sigui la rotaci d'estocs, significa que es generen ms vendes amb menys inversi (en estocs en aquest cas). Perqu la ratio sigui ms illustrativa, s'han de prendre les vendes a preu de cost (o el cost de vendes), ja que l'estoc est valorat a aquest preu. En el tema 7 s'exposen ms ratios per avaluar la gesti de les existncies.
47
- Rotaci de clients: Es divideixen les vendes pel saldo de clients. A aquest ltim saldo s'afegeixen tots els comptes que representen crdits als clients (efectes a cobrar, efectes descomptats pendents de venciment, efectes en gesti de cobrament). El valor d'aquesta ratio ha de ser el ms elevat possible perqu la inversi efectuada en clients generi la mxima venda possible. Tamb pot calcular-se l'invers d'aquesta ratio per obtenir la inversi que s'ha d'efectuar en clients per cada unitat monetria de venda. Coherentment amb el que s'ha indicat per a la ratio de rotaci de clients, aquesta ltima ratio ha de ser tan reduda com sigui possible. L'estudi de les ratios de rotaci es fa analitzant-ne l'evoluci durant diversos anys. La situaci ideal s que les ratios de rotaci augmentin. Aix, cada cop es necessitar una inversi ms petita en actiu per al desenvolupament de l'activitat. Per tant, en tenir menys actius hi haur menys patrimoni net ms passius, s a dir menys deutes i menys capitals propis, i l'empresa podr ser ms eficient. En el tema 7 s'aprofundeix l'estudi de les ratios relacionades amb les existncies.
4.2.4. Ratios de gesti de cobrament i de pagament

Aquestes ratios serveixen per comprovar l'evoluci de la poltica de cobrament i pagament a clients i provedors, respectivament. - Ratio de termini de cobrament: Indica el nombre mitj de dies que es tarda a cobrar dels clients. Es calcula dividint els saldos que reflecteixen crdits amb relaci als clients (saldo de clients, efectes a cobrar i efectes descomptats pendents de vncer i deduint-ne les bestretes de clients) per la venda mitjana diria. Com la venda mitjana diria s igual a les vendes anuals dividides per 365, aquesta ratio tamb es pot presentar dividint el saldo de clients per les vendes anuals i multiplicant-ho tot per 365. En el numerador de la ratio s'han d'incloure tots els deutes dels clients. Per evitar distorsions s recomanable afegir 1'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) transferit a clients en el denominador, ja que en el numerador els comptes van amb l'IVA. Com ms petit sigui el valor d'aquesta ratio, indica que es cobra abans dels clients, la qual cosa s desitjable per a qualsevol empresa. Per ampliar la informaci sobre la poltica de cobrament de l'empresa s recomanable calcular aquesta ratio per a distints segments de la clientela, com els clients nacionals i els d'exportaci, per exemple. Tamb val la pena obtenir un desglossament del saldo dels comptes a cobrar en funci de l'antiguitat (fins a 30 dies, de 30 a 60 dies, de 60 a 90 dies, de 90 a 120 dies, etc.) i en funci de si han venut o no. Aquestes informacions poden complementar-se amb ratios que informen dels impagats (morositat puntual) i la insolvncia definitiva dels clients. La ratio dimpagats sobt dividint l import dels impagats del perode per les vendes, la data de cobrament de les quals vencia en el perode. La ratio d' impagats ha de ser tan reduda com sigui possible i, igual com el termini de cobrament, s'ha de comparar amb les dades mitjanes del sector d'activitat de l'empresa. Per altra banda, la ratio dinsolvncies definitives es calcula dividint els incobrables
48
definitius del perode per les vendes definitives. El valor d'aquesta ratio tamb ha de ser tan redut com sigui possible. El valor d'aquestes ratios s'haur de comparar amb les dotacions a la provisi per insolvncies per comprovar que sn suficients. - Ratio de termini de pagament: Es calcula dividint el saldo de provedors per les compres anuals, i multiplicant per 365. Igual com amb el termini de cobrament, s'ha d'afegir l'IVA suportat en el denominador perqu sigui comparable amb el numerador. Reflecteix el nombre de dies mitj que es tarda a pagar als provedors. Com ms alt s el valor d'aquesta ratio, implica que es tarda ms a pagar als provedors, amb la qual cosa aquests proporcionen ms finanament i, per tant, s positiu. No obstant, de la situaci anterior cal distingir aquella que es produeix pel retard en el pagament en contra del que s'ha acordat amb els provedors. Aquesta darrera situaci s totalment negativa per la informalitat que reflecteix i pel desprestigi que ocasiona. A ms, pot provocar el tall de subministrament per part dels provedors. s recomanable comparar el valor de la ratio amb la mesura del sector. Una altra ratio interessant s la que divideix la inversi en clients amb la inversi en provedors en un moment concret, a fi de comprovar que part de la inversi en clients la financen els provedors. A fi de tenir les mnimes necessitats de finanament addicionals, el que interessa s que aquesta ratio sigui elevada. En empreses com ara les cadenes de supermercats, aquesta ratio s bastant superior a 1, fet que explica que tinguin excedents generats per l'explotaci per invertir-los. Finalment, tamb es pot calcular la part de la inversi en existncies que financen els provedors dividint el total de provedors pel total de les existncies. Com ms alt sigui el valor de la ratio ser indicatiu que els provedors financen una part ms gran de la inversi en existncies. En el tema 7 s'ampliar l'anlisi d'aquestes parts del balan amb l'estudi del fons de maniobra.
4.3. El poder predictiu de les ratios

Diversos estudis basats en tcniques estadstiques i l'anomenada anlisi discriminant demostren el poder de predicci que tenen les ratios. Aquestes anlisis poden fer-se amb enfocaments unidimensionals, s a dir, utilitzant ratios individualment, o amb enfocaments multidimensionals, que utilitzen diverses ratios de forma simultnia.
4.3.1. Enfocament unidimensional

Consisteix a considerar cada ratio com independent de les altres. S'aconsegueixen dues mostres d'empreses, unes que han tingut problemes financers importants i unes altres que no n'hagin tingut. Aquests estudis intenten detectar les ratios que discriminen de forma ms clara les empreses que gaudeixen de bona salut financera en relaci amb les empreses que sofreixen fortes tensions de liquiditat i suspenen pagaments o fan fallida. Aix, una investigaci de Beaver va demostrar (vegeu la figura segent) que a partir de
49
la ratio Deutes/Actiu, que s la ratio d'endeutament, es podria anticipar si l'empresa tindria una gran probabilitat de suspendre pagaments abans de 5 anys i en cas afirmatiu quants anys tardaria a arribar a aquesta situaci.
Com es pot apreciar en la figura segent, si una empresa t una ratio de Deutes/Actiu de 0,65 vol dir, segons l'estudi esmentat, que t una gran probabilitat de suspendre pagaments dins d'uns dos anys. Seguint amb el mateix estudi, una empresa que tingui la ratio Deutes/Actiu inferior a 0,37 t una gran probabilitat de no fer suspensi de pagaments abans de 5 anys. Una altra forma danlisi unidimensional consisteix en la cerca de valors de ratios que permetin classificar una empresa com a sanejada o amb problemes. Per exemple, en un estudi realitzat amb empreses espanyoles (Amat, 1990) es va detectar, entre ms de quaranta ratios, que nhi havia cinc amb un gran poder predictiu (vegeu la figura segent). En aquest estudi, igual com els que es descriuran posteriorment, sutilitza alguna de les ratios que sanalitzen amb ms detall en els temes 5 i 6, perqu sn ratios centrades en el compte de prdues i guanys o en la rendibilitat i lautofinanament. Malgrat l'inters despertat en els analistes per aquests tipus d'estudis, les principals crtiques que rep l'anlisi unidimensional se centren en la dificultat d'efectuar un diagnstic homogeni per a una empresa quan diverses ratios indiquen resultats diferents i en el fet que no tenen en compte les relacions de dependncia entre les diferents ratios.
50
ANLISI DEL BALAN DE SITUACI
EXEMPLE DE VALORS DE DIFERENTS RTIOS QUE AJUDEN A PREDIR LA EXEMPLE DE VALORS DE DIFERENTS RTIOS QUE AJUDEN A PREDIR LA PROBABILITAT DXIT O FRACS DUNA EMPRESA PROBABILITAT DXIT O FRACS DUNA EMPRESA Rtios Actiu circulant Deutes a curt termini Capitals propis Actiu Benefici net Actiu Benefici net Vendes Benefici net Capitals propis
Empreses sanejades Superior o igual a 1,47 Superior o igual a 0,4 Superior o igual a 0,03 Superior o igual a 0,02 Superior o igual a 0,06
Empreses amb problemes Inferior a 1,47 Inferior a 0,4 Inferior a 0,3 Inferior a 0,02 Inferior a 0,06
4.3.2. Enfocament multidimensional

Aquest tipus d'anlisi afavoreix una avaluaci global de la situaci de l'empresa amb la utilitzaci simultnia de diverses ratios. Les ms usades es basen en l'anlisi discriminant que cerca un indicador sinttic que permeti diferenciar les empreses sanes de les empreses en perill. Entre els estudis d'aquest tipus sn molt coneguts els d'Altman per predir la probabilitat que t una empresa de fer suspensi de pagaments. Altman, per mitj de la investigaci d'un gran nombre d'empreses va trobar un ndex que pot ser utilitzat per predir aquesta probabilitat. L'ndex Z es calcula a partir de les ratios segents (veure figura segent). Segons el valor de Z es pot estimar la probabilitat de suspensi de pagaments. Aix, si Z s ms gran que 3 no hi ha perill de suspensi. Si Z est entre 1,8 i 3, la situaci s dubtosa. Si s inferior a 1,8 hi ha una gran probabilitat de suspendre pagaments. El model d'Altman s molt til perqu relaciona la possible suspensi de pagaments amb diverses causes, com sn la situaci de liquiditat, la poltica de retenci de beneficis, el marge que obt l'empresa, els capitals propis que t i el volum de vendes.
51
Fons de Maniobra Z = 1,2 Actiu + 1,4
Benefici retingut o Reserves Actiu Capitals propis + 0,6 Deutes Vendes
Benefici abans int. i impostos + 3,3 Actiu
+1 Actiu
Tamb shan fet estudis similars a Catalunya. Un d'ells (Amat, 1990) permet apreciar la salut econmico-financera d'una empresa a partir de la frmula que apareix en la figura segent. Quan el valor de la frmula anterior s positiu indica que l'empresa t una gran probabilitat de gaudir de bona salut econmico-financera. En canvi, quan el valor s negatiu, hi ha una elevada probabilitat que l'empresa suspengui pagaments o passi per una situaci similar. En definitiva, aquests tipus de models, que han d'adaptar-se a les caracterstiques de cada moment econmic, pas i sector, han demostrat amb la seva validesa que les ratios poden ser utilitzades per predir l'evoluci futura de l'empresa. Algunes entitats de crdit les utilitzen con un complement de l'anlisi dels seus comptes anuals. De totes formes, alguns autors com Argenti qestionen aquest tipus d'anlisi i arriben a la conclusi que s ms til analitzar les decisions que provoquen desastres en les empreses, en lloc de confiar en el poder predictiu de les ratios . En definitiva, aquesta lnia d'investigaci proposa d'utilitzar l'anlisi multivariant, ja que fa servir combinacions de variables per fer prediccions, per de tipus qualitatiu en lloc de quantitatiu .
52
Z = -4,2 + 1,35
Actiu circulant Deutes a C.T.
+ 6,5
Capitals propis Passiu +5
+7
Benefici net Actiu
Benefici net Capitals propis
4.4. Resum del tema

Les ratios ajuden a aprofundir l'anlisi d'estats financers. Tenint en compte que hi ha infinitat de ratios, en aquest tema s'han exposat les ms rellevants per a l'avaluaci dels factors segents: - Endeutament i capitalitzaci. - Costos financers. - Gesti d'actius. - Gesti de cobrament i pagament. Tot i que per a algunes ratios s'han indicat possibles valors ideals, aquests sn molt relatius ja que han de contrastar-se amb el sector i la forma de treballar de l'empresa.

Anlisi discriminant: Tcnica estadstica de tipus paramtric que consisteix a identificar en quines ratios, i per a quins valors, es produeixen diferncies importants entre empreses que un temps desprs fan fallida o suspenen pagaments i empreses que no han tingut problemes d'aquest tipus. Anlisi multidimensional: Aquest tipus d'anlisi afavoreix una avaluaci global de la situaci de l'empresa amb la utilitzaci simultnia de diverses ratios. Les ms utilitzades es basen en l'anlisi discriminant que busca un indicador sinttic que permeti diferenciar les empreses sanes de les empreses en perill.
53
Anlisi unidimensional: Consisteix a considerar cada ratio com independent de les altres. S'aconsegueixen dues mostres d'empreses, unesque hagin tingut problemes financers importants i unes altres que no els hagin tingut. Aquests estudis intenten detectar les ratios que discriminen de forma ms clara les empreses que gaudeixen de bona salut financera amb relaci a les empreses que pateixen fortes tensions de liquiditat i suspenen pagaments o fan fallida. Classificaci de descompte d'efectes: Autoritzaci fins a un cert lmit, pactada amb antelaci, per portar efectes a cobrar a una entitat de crdit. Aquesta anticipar a l'empresa l'import que el client ha de pagar al venciment de l'efecte. L'entitat de crdit s'encarrega de cobrar del client. En cas que aquest no atengui el seu deute, l'empresa que ha portat aquest efecte al descompte respondr davant l'entitat de crdit. T la consideraci de deute a curt termini per la part utilitzada. Disponibilitat: Efectiu i comptes corrents bancaris. Palanquejament financer: s de deute per incrementar la rendibilitat dels capitals propis. Plissa de crdit: Autoritzaci fins a un cert lmit, pactada amb antelaci, per tenir un descobert en compte amb una entitat de crdit. T la consideraci de deute a curt termini per la part utilitzada. Ratio: Quocient entre dues magnituds. Rendibilitat: Relaci entre els beneficis i una massa patrimonial del balan de situaci. Rotaci: Proporci que representen les vendes sobre una determinada partida, normalment de l'actiu del balan. En principi interessa que sigui tan elevada com sigui possible. Taxa anual equivalent (TAE): Taxa que representa el cost real anual d'una font de finanament o b la rendibilitat anual d'una inversi.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008, Captol 5. Rees, B.: "Financial analysis", Prentice Hall, Londres, 1990, captols 3 i 4. En relaci a la formulaci de models de predicci de l'xit o el fracs empresarial es poden consultar, a ms de manuals d'estadstica, obres com les segents: Altman, E.: "Complete financial distress: A complete guide to predicting, avoiding and dealing with bankruptcy", John Wiley and Sons, Nova York, 1983. Gallizo, J.L.: "Avenos en la investigaci de rtios financeres. La dinmica de rtios", a "Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005, pg. 123-148.
54
5. Anlisi del compte de prdues i guanys
5.Anlisi del compte de prdues i guanys

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Spiga per qu es confecciona l'anlisi del compte de prdues i guanys. Conegui les tcniques que cal utilitzar per a l'anlisi econmica o del compte de prdues i guanys. Spiga avaluar l'evoluci dels ingressos, despeses, marges i resultats. Spiga calcular el llindar de rendibilitat i les principals ratios que ajuden a avaluar el compte de prdues i guanys.
5.1. Objectius de l'anlisi del compte de prdues i guanys

En els temes anteriors s'ha analitzat el balan, tant des d'una perspectiva patrimonial per avaluar temes com ara la proporci entre capital i deutes, com des d'una perspectiva financera, amb el clcul de ratios de termini de cobrament i pagament o de liquiditat, per exemple. Un dels objectius de qualsevol empresa lucrativa s guanyar diners. Fins i tot en les empreses no lucratives, o en les empreses pbliques, no existeix la possibilitat de perdre massa diners, per la qual cosa tamb hi ha objectius relacionats amb els resultats mnims que cal aconseguir. L'anlisi econmica ajuda a verificar com genera resultats una empresa i com es poden millorar. Per fer-ho, les dades de base sn en els comptes de prdues i guanys, tamb denominats comptes de resultats. Aquesta anlisi es concentra en els resultats ordinaris ja que els extraordinaris, pel fet de ser atpics, no solen ser representatius de la gesti desenvolupada per l'empresa. L'anlisi dels resultats ordinaris permet avaluar bsicament qestions com les segents: Evoluci de la xifra de vendes global i per productes. Evoluci del marge brut global i per productes. Evoluci de les despeses d'estructura i finanament. Clcul de les vendes precises per cobrir despeses i per comprovar la viabilitat econmica de l'empresa. Si s'analitzen comptes de resultats previsionals d'exercicis futurs es podr intentar optimitzar l'evoluci del resultat futur.
Tot seguit, s'estudien les tcniques ms tils per a la realitzaci d'una anlisi econmica. Aquestes tcniques es poden aplicar a comptes de resultats histrics (d'exercicis anteriors) o previsionals (d'exercicis futurs).
5.2. Clcul de percentatges i grfics
55
El primer pas de l'anlisi econmica s el clcul dels percentatges dels resultats ordinaris. Per calcular-los, s'obt el percentatge que representen les despeses i els beneficis sobre les vendes. El compte de resultats en percentatges, si es calcula per a diversos exercicis, permet veure clarament l'evoluci de les despeses i dels beneficis (veure figura).
ANLISI DEL COMPTE DE RESULTATS
PERCENTATGES
Any N Any N+1 Any N+2 Any N+3
Vendes - Cost de vendes Marge brut - Despeses fixes - Amortitzaci BAII - Despeses financeres BAI - Impostos Benefici Net
100,0 80,9 19,1 3,7 4,8 10,6 0,6 10,0 5,4 4,6
100,0 81,1 18,9 3,6 4,3 11,0 0,5 10,5 5,3 5,2
100,0 81,4 18,6 3,6 4,8 10,2 0,6 9,6 4,9 4,7
100,0 84,4 15,6 3,6 4,8 7,1 0,6 6,5 3,3 3,2
En els comptes de resultats anteriors s'observa una caiguda del benefici net en relaci amb les vendes per l'augment del cost de vendes, ja que les altres despeses prcticament no han variat. nicament s'han redut els impostos sobre els beneficis. Igual com amb els balanos, amb els comptes de resultats en percentatges es poden obtenir grfics. Una altra manera d'analitzar l'evoluci de les distintes partides del compte de prdues i guanys consisteix a considerar com de base 100 cada una de les partides del primer any. Aix, es multiplica l'import d'una partida en un any, es divideix per l'import d'aquest concepte en l'any base i es multiplica per 100. D'aquesta forma es pot comparar el creixement o decreixement de cada una de les partides.
5.3. Anlisi de les vendes amb ratios

L'evoluci de les vendes s una variable clau per al diagnstic econmic d'una empresa. De totes maneres, pot ser erroni considerar-la com l'nica variable important a seguir, que s el que passa de vegades en algunes empreses , ja que impedeix detectar a temps altres problemes importants. Les vendes poden analitzar-se a travs de ratios com les segents: - Ratio d'expansi de vendes: Es calcula dividint les vendes d'un any per les de l' any
56
anterior. Com ms elevada sigui aquesta ratio, millor. Si es fa amb unitatsmonetries, en cas que sigui inferior a 1 ms el percentatge d'inflaci,significa que les vendes decreixen. Per exemple, si el percentatge d'inflaci s del 5 % anual, perqu les vendes creixin, la ratio d'expansi devendes haur de ser superior a 1,05. En aquest punt cal tenir en compteque la inflaci no afecta tots els sectors de la mateixa manera. Per tant,s'haur de conixer quina s la inflaci del sector al qual pertany l'empresa que s'analitza. Tamb s til comparar el valor d'aquesta ratio amb l'increment de preus de venda que ha realitzat l'empresa durant l'exercici corresponent.L'expansi de vendes es pot calcular tamb per productes o per segments de clientela. Ratios similars es poden calcular substituint les vendes pel valor afegit o per qualsevol marge o benefici.. - Ratio de poltica d'increment de preus de venda: Divideix l'increment mitj de preus de venda de l'empresa en un perode determinat per la inflaci produda en el mateix termini. Una ratio similar s la que es pot obtenir si en el denominador de la ratio anterior es posa l'increment mitj de preus de venda que han tingut els competidors. - Ratio de vendes per treballador: Divideix les vendes en unitats monetries o en unitats de producte pel nombre mitj de treballadors i ha de ser al ms elevat possible. De manera similar es pot calcular el valor afegit per treballador. - Ratio de quota de mercat: Aquesta ratio reflecteix la part del mercat en qu opera una empresa que s atesa per aquesta empresa. S'obt dividint la xifra de vendes de l'empresa per la del sector en el mateix perode. Aquesta ratio, a l'igual de l'anterior, es pot calcular en unitats fsiques o en unitats monetries. Aix mateix, totes dues es poden obtenir per a les vendes globals de l'empresa o per a cada un dels productes o famlies de productes. L'evoluci de la quota de mercat que aconsegueix una empresa s un dels indicadors que millor informa del creixement que est experimentant amb relaci a la marxa del seu sector . - Ratio de participaci de cada producte en el total de vendes: Es calcula per a cada producte dividint les vendes de cada un per les vendes globals en unitats monetries. Tamb es pot calcular per famlies de productes, per canals de distribuci o per zones de venda. Aquesta ratio indica el pes que representa un producte determinat en el total de les vendes de l'empresa. Tamb es pot calcular una ratio similar dividint les vendes dels productes llanats durant l'any per les vendes totals. Aix, es mesura el nivell de renovaci de la gamma de productes que t l'empresa, que en principi ha de ser elevat. Aquesta anlisi es pot complementar amb l'anlisi de l'etapa del cicle de vida en qu es troba cada producte. Les principals etapes sn la d'introducci, la de desenvolupament, la de maduresa i la de declivi, i s convenient tenir productes en cada una de les etapes, sobretot en les tres primeres.
5.4. Anlisi del marge per productes

Aquesta anlisi es fa per veure quin s el marge brut que genera cada tipus de producte venut per l'empresa. Aix, es pot comprovar quins productes interessa vendre ms perqu tenen un marge superior.
57
Igualment, es pot detectar que hi ha productes que tenen un marge brut negatiu i que, possiblement, s'haurien de rebutjar, si no s que la situaci es pugui corregir, ja que com ms es venguin ms prdues produiran. Aquesta mesura seria lgica llevat que aquests productes tinguessin un inters estratgic especial per a l'empresa. En la segent, es mostra un compte de resultats detallat a nivell de productes.
ANLISI DEL COMPTE DE RESULTATS
COMPTE DEXPLOTACI PER PRODUCTES COMPTE DEXPLOTACI PER PRODUCTES

Prod. A Vendes Vendes Despeses imput. a prod. Despeses imput. Materials Materials M dobra M Despeses de fabricaci Despeses Comissions Comissions Ports de venda Ports Publicitat Publicitat Marge Brut Marge Despeses destructura Despeses BAII BAII Despeses financeres Despeses BAI BAI Impost Societats Impost Benefici Net Benefici Net 400 -380 115 190 10 40 10 15 20 Prod. B 600 -430 205 110 20 60 15 20 170 Prod. C 200 -205 -205 90 75 5 20 5 10 -5 Total 1.200 -1.015
185 -108 77 -80 -80 -3 0 -3
En aquest compte de resultats es pot comprovar que el producte ms rendible s el B. Per contra, el producte C genera un marge brut negatiu, per la qual cosa s'haur d'estudiar la seva possible eliminaci o les mesures a adoptar per millorar-lo. En principi, sn rendibles aquells productes que generen, com a mnim, una unitat monetria de marge brut que permetr comenar a cobrir les despeses d'estructura i financeres. Aquest tipus d'anlisi s ms til encara si es poden incloure abans del marge brut les despeses financeres i d'estructura que siguin imputables a algun producte en especial. Aix es pot estimar ms exactament quins ingressos i despeses ocasiona cada producte. Es pot fer un estudi similar si el compte de prdues i guanys es desglossa per famlies de producte, per botigues (en una empresa comercial), per oficines (en una entitat de crdit) o b per zones geogrfiques. Per exemple, s'utilitza fora el compte de prdues i guanys en qu es distingeixen els resultats que provenen del mercat nacional dels que provenen de l'exportaci.
5.5. Clcul del llindar de rendibilitat

El punt d equilibri S'entn per punt d'equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat, aquella xifra de vendes en qu l'empresa ni hi perd ni hi guanya; s a dir, quan l'empresa cobreix nicament
58
totes les seves despeses. Evidentment, s molt important saber on s el seu punt d'equilibri, ja que si no ven per sobre d'aquest nivell s segur que tindr prdues i, en la mesura en qu vengui per sobre, tindr beneficis. El punt d'equilibri es pot expressar en unitats de producte o b en unitats monetries. A ms, el punt d'equilibri es pot calcular tant per a la totalitat de l'empresa, com per a un servei o producte concret. Elements que intervenen en el clcul del punt d'equilibri Els conceptes que s'utilitzen i, per tant, s'han de tenir clars per calcular el punt d'equilibri, sn: Costos fixos. Sn aquells que tindr independentment del fet que vengui o no vengui i de la quantitat que vengui. Per exemple, el lloguer que paga per l'edifici que ocupa, l'haur de pagar -i la mateixa quantitat- tant si ven com si no ven, tant si ven molt com si ven poc. Costos variables. Sn aquells que estan en funci de les vendes. Per exemple, les comissions que paga als comissionistes estaran en funci del que venguin. Les primeres matries consumides dependran del nivell de producci. Unitats venudes. s la quantitat que es ven. Si s'expressa en unitats de producte, ser la quantitat de productes venuts. Si s'expressa en unitats monetries, coincidir amb l'import de les vendes.
Clcul del punt d'equilibri Hi ha una frmula que ens permet calcular directament la venda que s'ha de fer per no perdre ni guanyar, s a dir, per calcular el punt d'equilibri. Aquesta frmula s la segent: Punt d'equilibri = Costos fixos / 1- (costos variables-Import de les vendes)
Per exemple: Si t unas vendes de 1.000, els costos fixos sn de 300 i els variables de 500. s a dir, els costos fixos suposen el 30 % de les vendes i els variables el 50 %. EL punt d'equilibri ser: Punt d'equilibri = 300 / (1- (500 /1000)) = 300 / (1-0,50) = 300 / 0,50 = 600 Per tant, haur de vendre, almenys, per valor de 600 per no obtenir ni beneficis ni prdues. Aix es pot comprovar fcilment mitjanant el raonament segent: Les despeses variables suposen el 50 % de les vendes. Per tant, si ven 600, les despeses variables seran de 300. Les despeses fixes seran de 300, que sumades a les 300 de les despeses variables seran 600, que s el que la frmula donava com a punt d'equilibri.
59
5.6. Anlisi de les despeses

A ms de les tcniques desenvolupades en els apartats anteriors es poden calcular diverses ratios per analitzar les despeses. Qualsevol tipus de despesa es pot comparar amb les vendes. Tamb es pot calcular el creixement o decreixement de qualsevol despesa amb relaci a exercicis anteriors. Algunes despeses es poden comparar amb el nombre de treballadors, o amb el nombre de clients o de productes. Amb relaci a la productivitat de la plantilla tamb s interessant calcular la ratio d'absentisme (dividint les hores perdudes per vagues o malalties per les hores totals), que hauria de ser tan reduda com fos possible. En la majoria de sectors se sol considerar normal un absentisme del 0,03 o 0,04. Es a dir, entre un 3 i un 4 % anual. L'anlisi de les despeses s el primer pas per intentar reduir-les. Aquesta activitat s una de les que qualsevol empresa no ha de deixar de realitzar de manera continuada. Tot seguit es facilita una llista de les mesures tpiques de reducci de despeses. 1. Mesures relacionades amb el balan de situaci: 1.1. Reducci d'actius - Reduir actius fixos: - Subcontractar etapes del cicle productiu - Llogar equips productius -Reduir existncies: - Augmentar la freqncia de l'aprovisionament de primeres matries - Comprar noms el que es necessita - Comprar de forma cooperativa - Just in time, Kanban (tcniques japoneses per reduir existncies) - Reduir el nombre de components - Que emmagatzemi el provedor - Reduir el termini del cicle productiu - Fer tirades ms curtes - Flexibilitzar la producci - Produir mentre es transporta - Connectar compres, producci, estoc i vendes - Liquidar mercaderies deteriorades o obsoletes -Reduir saldos de clients: - Reduir els terminis que van des de la comanda al lliurament del gnere i des del lliurament del gnere fins a la facturaci - Seleccionar clients - Revisar peridicament mitjans, condicions i terminis de pagament dels clients - Comprovar que els venedors coneixen i apliquen les condicions de cobrament aprovades - No pagar comissions als venedors fins que no es cobri dels clients - Repercutir en els venedors una part de les vendes no cobrades - Informatitzar la gesti de crdit a clients - Avisar el client abans del venciment del deute
60
- Utilitzar el factoring i l'assegurana de crdit - Vigilar el compliment del termini del pagament immediat - Optimitzar la gesti de tresoreria: - Reduir el nombre de comptes bancaris - Evitar saldos contraris - Negociar millors condicions amb els bancs - Controlar les condicions aplicades pels bancs - Connectar informticament amb els bancs - Optimitzar mitjans de pagament a provedors per allargar el termini - Millorar condicions de pagament a provedors, obtenir descomptes o ajornaments 1.2. Selecci de fonts de finanament ms barates - Reducci del finanament ali amb cost: - Ampliar capital - Augmentar autofinanament (beneficis retinguts) - Utilitzar solament el deute imprescindible (plissa de crdit en lloc de prstec) - Ampliar al mxim el deute gratut (ajornar pagaments sense cost) - Demanar subvencions oficials - Reduir el cost del deute: - Negociar i vigilar condicions amb els bancs - Oferir als bancs all que ells valoren i que a l'empresa no li costa res (domiciliaci de nmina, assegurances socials, impostos, exportaci) - Calcular el compte de prdues i guanys empresa-banc - Demanar prstecs als accionistes o als treballadors - Seleccionar sempre el finanament ms econmic (en termes de costos reals) - Aprofitar els avantatges fiscals de certs deutes (leasing) 2. Mesures relacionades amb el compte de prdues i guanys 2. 1. Incrementar les vendes per poder diluir l'efecte de les despeses fixes 2.2. Reducci del cost de vendes - Comprar en cooperativa amb altres empreses - Negociar i controlar condicions ptimes amb els provedors - Controlar la qualitat a les installacions del provedor - Enviar als provedors planificacions anuals de compres per aconseguir descomptes - Simplificar el procs productiu - Formar el personal en l's de mquines i de primeres matries - Prevenci i avaluaci de la qualitat de primeres matries, disseny del producte, procs productiu - Contractar assessors energtics que cobren en funci dels estalvis que aconsegueixen - Convertir deixalles en energia - Optimitzar embalatges i envasos a partir del que el client valora - Carregar als clients els costos de transports - Optimitzar les trameses - Controlar transports urgents
61
2.3. Optimitzaci de costos de personal - La selecci de personal s una inversi - Cobrir noms els llocs necessaris - Invertir en formaci - Limitar les hores extres - Analitzar a qu dediquen el seu temps tots els treballadors - Pactar objectius a aconseguir - Incentivar els treballadors (materialment i immaterialment) - Crear els mxims centres de responsabilitat - Analitzar l'absentisme - Augmentar els sous basant-se en augments de la productivitat - Fer participar els treballadors dels resultats de l'empresa - Evitar reunions ineficaces - Preparar les reunions amb antelaci per rendibilitzar-les - Fer noms els viatges estrictament necessaris - Utilitzar les videoconferncies per reduir costos de viatges i temps de desplaament - Controlar mitjans de transport, hotels i despeses d'estada per evitar que es malgasti - Utilitzar targetes de crdit per evitar bestretes de viatges i aprofitar assegurances de viatges 2.4. Reducci de costos d'estructura - Implantar el pressupost base zero (objectiu: malgastament zero) - Tenir noms l'estructura necessria i cercar economies d'escala - Renegociar lloguers amb els propietaris: llogar espais sobrants - Controlar el material d'oficina que consumeix cada departament - Assignar el material d'oficina i les fotocpies a cada centre de responsabilitat - Installar centrals telefniques que controlin les trucades que fa cada treballador - Tancar lnies fora de l'horari de treball de l'empresa - Utilitzar fax sempre que pugui substituir el telfon - Utilitzar els mitjans de correu ptims quant a tarifes i terminis de lliurament - Utilitzar interruptors de llum automtics - Posar sortides de calor a les portes d'entrada de l'edifici per reduir consum de calefacci - Preveure i controlar la raonabilitat dels costos jurdics - Dissenyar el control intern de l'empresa per a la salvaguarda de tots els actius - Assegurar correctament tots els riscos (incendi, robatori, inunda ci, trencament de vidres, responsabilitat civil, prdua de beneficis, accidents, seguretat social, autombil, transport, defensa jurdica, assistncia en viatges) - Planificar els impostos de l'empresa - Aprofitar al mxim les desgravacions i deduccions
5.7. Anlisi de la productivitat, l'eficcia i l'eficincia

Altres tipus de ratios sn les que intenten avaluar la productivitat, l'eficcia i
62
l'eficincia . Les ratios de productivitat comparen els resultats obtinguts (beneficis, vendes, unitats produdes o venudes, o clients, per exemple) amb les despeses (o recursos) utilitzats. La situaci ptima s que aquestes ratios siguin tan elevades com sigui possible. Tamb es fan servir sovint les ratios d'utilitzaci de la capacitat productiva (dividint la capacitat utilitzada per la capacitat disponible), que han de ser tan elevades com sigui possible. Aquesta ratio tamb es pot calcular per a la maquinria, com per exemple amb les hores/mquina. Per mesurar l'eficcia es comparen els resultats previstos (beneficis, vendes, producci, clients, etc.) amb els resultats realment obtinguts. Aquestes ratios d'eficcia interessa que tinguin un valor igual a 1 o inferior a 1. Una anlisi similar s la que es pot fer introduint els resultats que estan aconseguint els millors competidors. Es posa en el numerador aquest tipus de dades dels millors competidors, sempre que siguin comparables per les seves caracterstiques. Les ratios anteriors interessa que siguin inferiors a 1. Exemples d'empreses que poden utilitzar ratios com les anteriors serien cadenes de botigues, entitats de crdit o companyies asseguradores per avaluar l'eficcia de la seva xarxa de botigues o oficines . Per avaluar l'eficincia es comparen les despeses que es preveia tenir amb les despeses realment produdes. Una empresa ser ms eficient quan aconsegueixi els seus objectius (s a dir, sigui efica) tenint les mnimes despeses possibles. Aquesta ratio ha de ser inferior o igual a 1. Per a empreses que facturin als seus clients per hores, o qualsevol altre tipus d'unitat fsica similar, es poden comparar les hores facturades amb les hores treballades. A aquestes ltimes s'afegeixen els temps morts. Amb aquesta ratio, que interessa que sigui prxima a 1, es pot mesurar leficincia de la m dobra. En definitiva, es poden calcular aquelles ratios que es considerin ms interessants dacord amb les particularitats de cada empresa.
5.8. Avaluaci del nivell de qualitat

Cada vegada s'utilitzen ms els indicadors relacionats amb la qualitat, a pesar que per calcular-los cal una informaci que en la major part no es troba en els comptes de prdues i guanys . Aquests indicadors mesuren el nivell de qualitat aconseguit (% de clients satisfets, per exemple) i els costos relacionats amb la qualitat (costos de mala qualitat dividit per les vendes, per exemple). En principi, per a totes les ratios anteriors, el preferible s que tinguin un valor tan redut com sigui possible. Atesa la importncia que tota empresa ha d'assignar a la consecuci de la qualitat total, o del nivell mxim possible de qualitat, s convenient acompanyar amb indicadors com els anteriors l'anlisi d'estats financers.
5.9. Resum del tema

L'anlisi econmica ajuda a conixer com es generen els resultats per mitj de l'evoluci
63
dels ingressos i de les despeses. Les tcniques que s'utilitzen sn els percentatges, els grfics, les ratios, l'anlisi per productes i el llindar de rendibilitat. Aix com en analitzar balanos es proposaven alguns valors recomanables per a algunes de les ratios, sempre matisables en funci de l'empresa i del seu sector, pel que fa a l'anlisi del compte de resultats, l'avaluaci s molt ms simple, ja que es tracta d'augmentar ingressos i reduir despeses. En definitiva, es tracta de comprovar l'evoluci dels resultats i de les causes que els milloren o empitjoren.

Anlisi econmica: Anlisi dels comptes de prdues i guanys d'una empresa. Cicle de vida del producte: Etapes per les quals transcorre un producte des que s concebut fins que deixa de produir-se. Cobertura del llindar de rendibilitat: Relaci entre les vendes reals aconseguides per l'empresa i el llindar de rendibilitat. Expansi de vendes: Creixement de les vendes d'un exercici a l'altre. Llindar de rendibilitat: Nivell de vendes que permet igualar-les als ingressos de forma que el resultat de l'empresa s zero. Tamb s'anomena punt mort o punt d'equilibri. Marge brut: Diferncia entre els ingressos per vendes i les despeses proporcionals de fabricaci i comercialitzaci. Nivell de renovaci de la gamma: Pes que tenen les vendes dels productes nous en les vendes totals de l'empresa. Palanquejament operatiu: Amplificaci del benefici que es produeix com a conseqncia dels increments de venda, un cop assolit el llindar de rendibilitat. Quota de mercat: Part de la facturaci del sector que aconsegueix l'empresa analitzada.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captols 6 i 8. Rabaseda, J.: "La interpretaci dels resultats d'una empresa a "Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005, pg. 179-204. Zairi, M.: Measuring performance for business resuits, Chapman Hall, Londres, 1994
64
7. Anlisi del fons de maniobra
6. Rendibilitat, autofinanament i creixement

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Tingui clar per qu s'analitza la rendibilitat d'una empresa. Conegui les tcniques d'anlisi de la rendibilitat de l'empresa i altres qestions que s'hi relacionen directament, com sn el palanquejament financer, l'autofinanament i la capacitat de creixement. Comprengui les variables que influeixen en l'evoluci de la rendibilitat.
6.1. Estudi de la rendibilitat

L'anlisi de la rendibilitat permet relacionar el que es genera a travs del compte de prdues i guanys amb el que es necessita, d'actius i capitals propis, per exemple, per poder desenvolupar l'activitat empresarial. Les principals ratios que s'analitzaran depenen de quatre variables: actiu, capitals propis, vendes i benefici. Mitjanant aquestes quatre variables, es poden obtenir les ratios de rendiment, rendibilitat, marge, palanquejament i rotaci (vegeu la figura segent).
RENDIBILITAT, AUTOFINANAMENT I CREIXEMENT
ANLISI DE LA RENDIBILITAT
Rotaci
Actiu
Palanquejament
Vendes
Marge
Rendiment
Capital
Rendibilitat
Benefici
Aix, la rotaci, com ja s'ha estudiat anteriorment, compara les vendes amb l'actiu. El marge es pot calcular dividint el benefici per les vendes. La rendibilitat s la relaci entre benefici i capitals propis. EL palanquejament compara l'actiu amb els capitals
65
propis. El rendiment s el benefici dividit per l'actiu.
6.1.1. Rendibilitat econmica o rendiment

La rendibilitat econmica o rendiment s la relaci entre el benefici abans d'interessos i impostos i l'actiu total. Es pren el BAII per avaluar el benefici generat per l'actiu independentment de com es finana, i per tant, sense tenir en compte les despeses financeres. L'estudi del rendiment permet conixer l'evoluci i els factors que incideixen en la productivitat de l'actiu de l'empresa. La ratio de rendiment tamb s denominada ratio de rendibilitat econmica o ROI (de l'angls return on investments, rendibilitat de les inversions), ROA (de l'angls return on assets, rendibilitat dels actius) o ROCE (de l'angls return on capital employed, rendibilitat dels actius emprats). Com ms elevat sigui el rendiment, millor, perqu indicar que s'obt ms productivitat de l'actiu. Per exemple, suposem una empresa que l'any (N-1) va tenir un rendiment del 0,157 i l'any (N), del 0,133. La caiguda de la ratio de rendiment significa que aquesta empresa perd rendibilitat del seu actiu. El rendiment pot comparar-se amb el cost mitj del patrimoni net ms passiu de l'empresa, o cost mitj del finanament, i es tracta d'aconseguir que el rendiment de l'actiu superi el cost mitj del finanament (interessos del deute ms dividends desitjats pels accionistes): Rendiment de l'actiu > Cost mitj del finanament Quan es compleixen les condicions anteriors, el benefici de l'empresa s suficient per atendre el cost del finanament. En cas contrari, el benefici s insuficient i no es podran atendre els costos financers del deute ms els dividends desitjats pels accionistes. El rendiment tamb es pot estudiar dividint el benefici abans d'interessos i impostos per l'actiu funcional. D'aquesta forma s'analitza el rendiment d'aquella part de l'actiu que s'utilitza per a l'explotaci o per a les activitats ordinries de l'empresa. Una altra forma alternativa de calcular el rendiment s calculant-1o desprs d'impostos: el benefici net ms les despeses financeres dividit de lactiu. Alguns analistes calculen el rendiment de l'actiu net. s a dir, deduint de l'actiu el finanament automtic que proporcionen els provedors: EI rendiment es pot dividir en dues ratios que explicaran millor les causes de la seva evoluci. Si multipliquem la ratio de rendiment per la de Vendes/Vendes. A continuaci variem l'ordre dels factors sense que alteri el producte.D'aquesta forma s'aconsegueix explicar el rendiment a travs de dues ratios. La primera s la rotaci de l'actiu i la segona s el marge que s'obt de les vendes. A travs de l'evoluci de les dues ratios anteriors s'aprecia que el rendiment ha caigut a causa d'una rotaci de l'actiu i d'un marge de les vendes inferiors. Per augmentar el rendiment, s'haur d'augmentar el preu de venda dels productes i/o reduir els costos i aix s'aconseguir que la ratio de marge pugi. Una altra alternativa seria augmentar la rotaci venent ms i/o reduint l'actiu.
66
Des d'aquest punt de vista, hi ha dues vies molt diferenciades per augmentar el rendiment: -Una alternativa seria millorar el rendiment per mitj de productes de gran qualitat que podrien vendre's a preus elevats i que, tot i que tinguessin una rotaci baixa, podrien generar un bon marge: Rotaci baixa x Marge molt elevat = Bon rendiment Aquesta s l'estratgia seguida, per exemple, pels comeros molt especialitzats, o per les empreses de perfumeria i confecci d'alta qualitat. -L'alternativa contrria seria ajustar els preus de venda per vendre el mxim nombre d'unitats que permetrien una rotaci elevada que compensaria l'escs marge: Rotaci elevada x Marge baix = Bon rendiment Aquesta estratgia de rotaci s la que segueixen les grans superfcies de distribuci alimentria com els hipermercats, per exemple. Entre les dues alternatives citades es poden dissenyar poltiques intermdies: Rotaci acceptable x Marge acceptable = Bon rendiment En alguns pasos, com els Estats Units, per exemple, la maximitzaci d'aquesta ratio s una de les mximes prioritats de les empreses. En canvi, en altres, com Jap, per exemple, l'increment de la quota de mercat s ms rellevant .
6.1.2. Rendibilitat financera

La rendibilitat financera, o rendibilitat prpiament dita, s la relaci entre el benefici net i els capitals propis. Aquesta ratio tamb s denominada ROE (de l'angls return on equity, rendibilitat del capital propi). La rendibilitat financera s, per a les empreses lucratives, la ratio ms important ja que mesura el benefici net generat amb relaci a la inversi dels propietaris de l'empresa. Sense cap dubte, excepte rares excepcions, els propietaris d'una empresa hi inverteixen per obtenir-ne una rendibilitat suficient. Per tant, aquesta ratio permet mesurar l'evoluci del principal objectiu de l'inversor. A mesura que el valor de la ratio de rendibilitat financera sigui ms elevat, millor ser la rendibilitat financera de l'empresa. En qualsevol cas, com a mnim, ha de ser positiva i superior a les expectatives dels accionistes. Aquestes expectatives se solen representar amb l'anomenat cost d'oportunitat, que indica la rendibilitat que deixen de percebre els accionistes per no haver invertit en altres alternatives financeres de risc similar. Tamb s til comparar la rendibilitat financera que obt una empresa amb la rendibilitat de les inversions amb risc gaireb nul, com s el Deute Pblic, per exemple.
67
6.1.3. Descomposici de la rendibilitat financera

Igual com s'ha fet amb el rendiment, la rendibilitat financera tamb es pot explicar a partir de diverses ratios. Es pot descompondre la rendibilitat financera en 3 ratios si la multipliquem per Vendes/Vendes i per Actiu/Actiu:
RENDIBILITAT Descomposici del ROE

ROE = Benefici Net Recursos Propis Vendes Vendes =
ROE =
Benefici Net Recursos Propis
Actiu Actiu Actiu
ROE =
Benefici Net Vendes
Vendes Actiu
Recursos Propis
ROE = Marge x Rotaci x Palanquejament

En aquesta descomposici, la primera ratio s de marge, la segona de rotaci, i la tercera de palanquejament. Si es vol augmentar la rendibilitat financera es pot: 1. Augmentar el marge: Elevant preus, potenciant la venda d'aquells productes que tinguin ms marge, reduint les despeses, o amb una combinaci de les mesures anteriors. 2. Augmentar la rotaci: Venent ms, reduint l'actiu o amb ambdues accions. 3. Augmentar el palanquejament: Aix significa, encara que sembli un contrasentit, que s'ha d'augmentar el deute perqu la divisi entre l'actiu i els capitals propis sigui superior. Aquesta qesti s'analitza a fons en l'apartat segent. Encara es poden fer descomposicions ms detallades de la rendibilitat financera. En la descomposici segent es divideix la rendibilitat financera en cinc ratios en multiplicarla per Vendes/Vendes, Actiu/Actiu, BAII/BAII i BAI/BAI (veure figura segent). Amb aquesta descomposici, denominada Mtode Pars, es pot explicar l'evoluci de la rendibilitat financera a partir de la rotaci, el marge, el palanquejament financer i l'efecte fiscal. La rotaci i el marge ja s'han estudiat en punts anteriors. El palanquejament financer relaciona el deute amb les despeses financeres que ocasiona. Perqu la proporci entre el deute i les despeses financeres corresponents sigui favorable, el producte de les dues
68
ratios ha de ser superior a 1. Aix s aix, perqu les dues ratios estan multiplicant les altres tres i, si sn superiors, la rendibilitat financera augmentar. Aquesta qesti s'aprofundeix en l'apartat segent (6.2). L'efecte fiscal mesura la repercussi que t l'impost sobre el benefici en la rendibilitat financera de l'empresa.
Perqu la rendibilitat financera augmenti, cada una de les ratios anteriors ha de crixer. Aquesta descomposici permet explicar com es genera la rendibilitat financera. En funci del sector en qu operen cada una de les tres empreses anteriors es podria avaluar quina de les tres situacions s ms favorable. Les ratios de rendibilitat, a pesar que sn de les ms utilitzades pels analistes, tenen tamb algunes crtiques com aquestes : - De vegades s'utilitzen per avaluar la gesti empresarial en perodes molt curts de temps, quan en realitat sn indicadors ms pensats per calcular-los en diversos moments del temps i aix poder analitzar la marxa d'una empresa a llarg termini. - Sn ratios que utilitzen en el numerador dades referides a un determinat perode ignorant el que ha succet o succeir en altres perodes.
6.2. Palanquejament financer

El palanquejament financer s'estudia quan s'avalua la relaci entre el deute i els capitals propis per una banda, i l'efecte de les despeses financeres en els resultats ordinaris, per l'altra. En principi, el palanquejament financer s positiu quan l's de deute permet augmentar la rendibilitat financera de l'empresa. En aquest cas, el deute s convenient per elevar la rendibilitat financera. Quan una empresa amplia el seu deute disminueix el benefici net perqu augmenten les
69
despeses financeres. D'altra banda, en utilitzar ms deute disminueix la proporci de capitals propis i, per tant, el denominador de la ratio de rendibilitat financera disminueix, amb la qual cosa pot augmentar aquesta ratio. Perqu aix sigui aix, els capitals propis han de disminuir proporcionalment ms que el benefici net. Una de les maneres de comprovar si una empresa t un palanquejament financer positiu s utilitzant les dues ratios segents:
Efecte Palanquejament
> 1: LEfecte Palanquejament s Positiu, el Deute incrementa la Rendibilitat.
RENDIBILITAT
Actiu
x
BAI
Rec. Propis BAII
= 1: LEfecte Palanquejament s Neutral, el Deute no afecta a la Rendibilitat. < 1: LEfecte Palanquejament s Negatiu, el Deute minva la Rendibilitat.
Com s'ha vist en el punt anterior (6.1.3), aquestes dues ratios estan incloses en la descomposici de la rendibilitat. Perqu la rendibilitat financera augmenti per mitj de l's del deute, el producte d'aquestes dues ratios ha de ser superior a 1. Arribats en aquest punt conv aclarir que no sempre que el palanquejament financer sigui positiu el deute s beneficis per a l'empresa, ja que el palanquejament financer noms informa de si l's del deute fa elevar la rendibilitat financera o no. En canvi, el palanquejament financer no t en compte si el deute s excessiu o si es pot tornar o no. De vegades suspenen pagaments, per problemes de liquiditat, empreses que obtenen rendibilitats elevades. Quan el producte de les dues ratios s inferior a 1 significa que el deute no li conv a l'empresa perqu en redueix la rendibilitat financera. Una altra manera de veure si una empresa pot tenir un palanquejament financer positiu s comprovant si el cost del deute s inferior al rendiment de l'actiu. Tornant a considerar algunes de les ratios estudiades en el tema 4, pel que fa a l'endeutament, se'l pot diagnosticar de forma global a partir de l'anlisi de les ratios incloses en la figura segent.
70
Rtio
Endeutament Qualitat del deute Capacitat de reemborsament de prstecs Despeses financeres Palanquejament financer
Forma de clcul
Total deute Total actiu Exigible a C.T. Total deute Benef. net + Amortitz. Prstecs rebuts Despeses financeres Vendes BAI BAII x Actiu C. Propis
Valor ptim
Entre 0,5 i 0,6 En general, com ms baix sigui, millor Com ms alt, millor Inferior a 0,02
Superior a 1
Hi ha altres maneres d'analitzar el palanquejament d'una empresa: - Comparant la ratio de rendibilitat dels capitals propis amb la ratio segent: Benefici net + Despeses financeres Capitals propis + Deute remunerat Quan la rendibilitat dels capitals propis supera la ratio anterior, l'empresa t un palanquejament financer positiu. - Comparant el rendiment de l'actiu (BAII / Actiu) amb el cost anual del deute remunerat (Despeses financeres / Deute remunerat). Quan el primer supera el segon, el palanquejament financer s positiu per a l'empresa:
6.3. Autofinanament
L'autofinanament, integrat pels recursos invertits en l'empresa generats per ella mateixa, s una de les claus per a la bona marxa de qualsevol empresa. La capacitat d'autofinanament s resultat de la suma del benefici net i les amortitzacions (o flux de caixa, vegeu el tema 2) i per la poltica de distribuci del benefici que segueix l'empresa. L'autofinanament s la part del flux de caixa que es reinverteix en la prpia empresa. Com ms gran sigui l'autofinanament significa que l'empresa t una independncia financera respecte a tercers ms notable (propietaris, creditors, bancs, etc.). En aquesta part de l'anlisi s interessant avaluar la poltica de distribuci de beneficis que ha realitzat l'empresa en els ltims anys. Aquesta s una informaci de gran inters
71
per a les entitats de crdit en avaluar una empresa . Cal comprovar la coherncia del repartiment de dividends i de la dotaci de reserves amb relaci a la situaci de l'empresa. Per exemple, en perodes en qu l'empresa est creixent i efectuant inversions importants sembla raonable repartir pocs dividends. Per diagnosticar l'autofinanament, es poden utilitzar les ratios segents: - Ratio d'autofinanament generat: s el flux de caixa dividit per les vendes. Com ms elevada sigui aquesta ratio indica que l'empresa genera ms fons amb les vendes. Una ratio semblant a l'anterior s la que divideix el flux de caixa pel total de l'actiu. A l'igual de la ratio anterior, com ms elevat sigui el seu valor, ser indicatiu d'una situaci ms favorable. - Ratio de poltica de dividend (tamb denominat payout, en angls): Divideix els dividends pel benefici net del mateix perode. Com ms elevada sigui la ratio, menys autofinanament tindr l'empresa. En general, interessa que sigui elevada, des de la perspectiva de la solvncia financera de l'empresa. De totes maneres, en general, si els interessos de l'empresa sn diferents dels dels seus accionistes ser per una visi excessivament de curt termini. De fet, els beneficis no repartits van a reserves i, per tant, permetran possiblement pagar ms dividends en el futur. En avaluar la poltica de dividends de l'empresa tamb cal tenir en compte els factors que l'afecten, tals com les expectatives dels accionistes, la fiscalitat, l'estructura financera de l'empresa o la rendibilitat obtinguda per l'empresa . - Ratio de poltica d'autofinanament: Divideix el dividend pel flux de caixa. Com ms alta sigui la ratio, menys autofinanament tindr l'empresa. Tant en aquesta ratio com en l'anterior, s'han d'equilibrar els interessos de l'empresa amb els dels accionistes, que no sempre coincideixen. - Ratio d'autofinanament de les inversions: Divideix l'autofinanament per les inversions efectuades en el mateix perode. Com ms alt sigui el valor de la ratio, ms positiu ser per a la tranquil.litat financera de l'empresa.
6.4. Creixement de l'empresa: capacitat i tipologia

6.4.1. Capacitat de creixement
El creixement de l'empresa, ja sigui en vendes, actius o en quota de mercat, per exemple, no sempre s recomanable. Qualsevol empresa t una determinada capacitat financera de creixement, en funci d'aspectes com ara el flux de caixa que genera, la poltica d'autofinanament que desenvolupa o la seva estructura financera, per exemple. Per conixer aquesta capacitat de creixement es poden utilitzar models com el de Higgins , que es basa en les variables segents per estimar la capacitat de creixement
72
d'una empresa:
M (1 - D) x E Capacitat de creixement = --------------------------1 / R - M (1 - D) x E- Benefici net sobre vendes que genera
l'empresa (M = Benefici net/Vendes). - Tant per u de beneficis que reparteix en forma de dividends (D = Dividends / Benefici net). - Estructura financera (E = Actiu / Capitals propis). - Rotaci de l'actiu (R = Vendes / Actius). Mitjanant la frmula anterior es pot estimar el percentatge anual de creixement en vendes que pot tenir una empresa en el supsit que no hi hagi ampliacions de capital ni subvencions per finanar-ne el creixement. s el que es denomina el creixement autosostingut. Per a una empresa que tingui les dades segents: M = 0,10 D = 0,40 E = 1,5 R = 0,5 La capacitat de creixement anual, aplicant el model de Higgins, seria del 4,7 %. Si, mantenint totes les altres dades, M passa a 0,15, la capacitat de creixement ser del 7,2 %. Si, mantenint totes les altres dades, D passa a un 0,20, la capacitat de creixement ser del 6,4 %. Si, mantenint totes les altres dades, I passa a 2,2, la capacitat de creixement ser del 7,1 %. Si, mantenint totes les altres dades, R passa a 0,67, la capacitat de creixement ser del 6,4 %. Si es combinen els quatre canvis anteriors, la capacitat de creixement ser del 21,3 % anual. Aquest tipus de model ofereix l'avantatge d'illustrar la relaci causa-efecte existent entre una srie de poltiques desenvolupades per l'empresa i la seva capacitat de creixement.
6.4.2. Tipologia del creixement empresarial

Basant-nos en tots els temes que s'han estudiat fins aquest punt, es poden distingir les principals formes de creixement de les empreses. Dels diversos tipus de creixement que existeixen, tots sn perillosos excepte l'equilibrat i l'extern. El creixement excessivament rpid pot conduir l'empresa a la suspensi de pagaments per causa de l'increment dels deutes i a l'obtenci de prdues per causa de les despeses financeres. El mateix es podria dir de la fugida cap endavant. En ambds casos, el que conv s reduir el ritme de l'expansi. El creixement amb una estructura excessiva pot conduir l'empresa a una situaci de
73
prdues continuades i difcils de resoldre llevat que es faci una reestructuraci de les despeses fixes o s'incrementi la facturaci. El creixement dbil pot posar l'empresa en una situaci poc competitiva perqu generi recursos insuficients com per autofinanar les inversions i retribuir adequadament els accionistes. En aquesta situaci, pot ser convenient actuar sobre els factors que poden incrementar les vendes i els beneficis.
6.5. Ratios de borsa

Quan s'analitza una empresa que cotitza en borsa, a ms d'utilitzar-se fora ratios de les explicades en apartats anteriors, com les relacionades amb la rendibilitat o amb els dividends, tamb s'utilitzen diverses ratios especfiques entre les quals destaquen les segents: - Comparaci entre valor de mercat i valor comptable de l'acci: El valor de mercat s l'ltima cotitzaci de l'acci. El valor comptable d'una acci s igual al capital ms reserves dividit pel nombre d'accions. Dels capitals propis, que sn iguals a l'actiu menys els deutes, se solen deduir els actius ficticis (despeses amortitzables, per exemple) per utilitzar un valor ms adient amb la situaci real. Quan el valor de la ratio s elevat indica, o b que l'acci est cara a la borsa, o b que el valor comptable o valor en llibres est infravalorat. - Ratio preu benefici: Tamb denominat PER (de l'angls price earnings ratio) divideix l'ltima cotitzaci de l'acci d'una empresa pel seu benefici per acci. El benefici per acci s'obt dividint el benefici net total de l'empresa pel nmero d'accions que integren el capital social. Si el PER s alt indica que les accions estan cares i que potser ha arribat el moment de vendre-les. En canvi, quan el PER s baix indica que les accions estan barates. - Multiplicador del cash flow: Es calcula dividint l'ltima cotitzaci de l'acci pel flux de caixa (benefici ms amortitzacions) per acci. La interpretaci d'aquesta ratio s similar a la del PER. - Dividend per acci: S'obt dividint el dividend pagat en l'ltim exercici pel nmero d'accions. Per a l'accionista conv que sigui tan alt com sigui possible. - Rendibilitat per dividend: Es divideix el dividend per acci per l'ltima cotitzaci de l'acci. Des de la perspectiva de l'accionista tamb ha de ser elevat. Una ratio similar s la que divideix el mateix numerador pel valor nominal de les accions, o pel valor comptable d'una acci.
6.6. Resum del tema

L'estudi de la rendibilitat, l'autofinanament i el creixement ajuda arelacionar conceptes i tcniques exposats en temes anteriors ja que integren el balan de situaci amb el
74
compte de prdues i guanys. Les descomposicions de ratios permeten avaluar els factors que incideixen en els temes que interessa analitzar. Aix, el rendiment de l'actiu depn del marge i la rotaci. D' altra banda, la rendibilitat financera s conseqncia del marge, la rotaci, el palanquejament i l'efecte fiscal. El palanquejament financer informa de l'efecte que t el deute en la rendibilitat financera. Quan el palanquejament financer s positiu, la rendibilitat financera augmenta amb l's del deute. De totes maneres, el palanquejament no informa de la quantitat o qualitat del deute, ni de les seves possibilitats de devoluci. Per tant, per avaluar l'endeutament cal utilitzar un conjunt de ratios. L' autofinanament s un indicador de la independncia financera que t una empresa, com a conseqncia dels recursos generats que reinverteix. Aquesta independncia depn de la seva poltica de dividends, que ha d'equilibrar els interessos de l'empresa amb els dels seus accionistes, que de vegades no coincideixen. L'anlisi dels comptes anuals permet formar-se una opini sobre com creixen les empreses, ja que moltes vegades no ho fan de forma equilibrada, la qual cosa fa perillar-ne el futur. Les ratios burstils poden aplicar-se a empreses que cotitzen en borsa per tenir informaci sobre si les accions estan cares o barates i sobre altres aspectes com sn la rendibilitat o la poltica de dividends.

Autofinanament: Part del flux de caixa generat per l'empresa que es reinverteix. Capacitat de creixement: Importncia dels recursos generats per l'empresa amb relaci a les seves necessitats financeres. Cost mitj del finanament: Cost mitj del passiu. Creixement autosostingut: Creixement que pot assolir una empresa sense ampliacions de capital ni subvencions. Per tant, s un creixement finanat exclusivament amb beneficis no repartits i amb endeutament, d'acord amb la poltica financera adoptada. Efecte fiscal: Relaci entre el benefici abans d'interessos i impostos i el benefici abans d'impostos. S'utilitza per avaluar la incidncia de l'impost de societats en la rendibilitat dels capitals propis. Fugida cap endavant: Tipus de creixement que es troba en empreses amb problemes financers. Consisteix a crixer molt per sobre del que seria prudent en lloc de resoldre els problemes previs existents. Multiplicador del cash flow: Relaci entre el preu de mercat d'una acci i el flux de caixa per acci. Palanquejament: Relaci entre els deutes i el capital propi. EL palanquejament financer s positiu quan, augmentant els deutes, s'aconsegueix que la rendibilitat dels capitals propis s'incrementi. Pay-out: Relaci entre el dividend i el benefici net generat per l'empresa. PER: Relaci entre el preu de mercat d'una acci i el benefici per acci. Rendibilitat econmica o rendiment: Relaci entre el benefici abans d'interessos i impostos i el total de l'actiu.
75
Rendibilitat financera: Relaci entre el benefici net i els capitals propis. ROA (return on assets, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROE (return on equity, en angls): Rendibilitat financera o rendibilitat dels capitals propis. ROCE (return on capital employed, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROI (return on investments, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROS (return on sales, en angls): Relaci entre el benefici net i les vendes. De vegades es calcula tamb amb el benefici abans d'interessos i impostos.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: Amat, O.: "Anlisi integral d'empreses", ACCID - Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captols 6 i 9. Gironella, E.: "El palanquejament financer: De com un augment de l'endeutmaent pot millorar la rendibilitat financera d'una empresa a "Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005, pg. 69-90.
76
7.Anlisi del fons de maniobra

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Aprofundeixi aspectes relacionats amb l'anlisi de la gesti del corrent, tant en l'actiu com en el patrimoni net ms passiu. Spiga calcular el cicle de maduraci i el cicle de caixa per conixer les necessitats de finanament a curt termini. Spiga calcular el fons de maniobra que necessita una empresa. Comprengui la influncia exercida en les necessitats de fons de maniobra per la gesti dels actius i passius corrents. Spiga preparar i interpretar el quadre de finanament i analitzar les variacions de capital corrent.
7.1. Concepte i importncia del fons de maniobra

L'estudi del fons de maniobra, diferncia entre l'actiu corrent i l'exigible a curt termini, s una etapa indispensable de l'anlisi financer, ja que permet conixer l'estructura patrimonial que ms conv a una determinada empresa. Tal com s'ha indicat anteriorment, el fons de maniobra, tamb denominat capital corrent, capital de treball o fons net de rotaci, es calcula de la manera segent: Fons de Maniobra = Actiu corrent - Exigible a curt termini Mentre que per a certes ratios que s'han estudiat en temes anteriors, com en el tema 4, per exemple, es proposaven valors ideals que noms eren acceptables en general, l'estudi del fons de maniobra concreta per a cada empresa la seva situaci ideal especfica. Tenir un fons de maniobra suficient s una garantia per a l'estabilitat de l'empresa ja que, des del punt de vista del finanament, s aquella part de l'actiu corrent que es finana amb recursos permanents. El fons de maniobra tamb es pot calcular restant l'actiu fix als capitals propis ms l'exigible a llarg termini i a mig termini. Fons de maniobra = Capitals propis + Exigible a llarg t. - Actiu no corrent O el que s el mateix: Fons de maniobra = Recursos permanents - Actiu no corrent
77
En general, el fons de maniobra ha de ser positiu ja que si no fos aix, resultaria que l'actiu fix estaria finanat amb exigible a curt termini, fet que augmentaria la probabilitat de suspendre pagaments . El fons de maniobra ha de ser positiu perqu hi ha una part de l'actiu corrent, com l'estoc de seguretat o el saldo mnim necessari de disponible, que per causa de la seva permanncia en el temps es podria considerar com una inversi a llarg termini. Precisament, aquesta part de l' actiu corrent, que en certa manera s una inversi a llarg termini, s'ha de finanar amb recursos permanents, s a dir, s'ha de finanar amb fons de maniobra positiu. En el tema 3 es deia que, en general, l'actiu corrent havia de ser prxim al doble que l'exigible a curt termini. El principi anterior, que s vlid en general, no s aplicable a totes les empreses, el fons de maniobra pot ser negatiu. Si el fons de maniobra s negatiu, segons el principi esmentat, l'empresa est en perill de suspensi de pagaments. Malgrat aix hi han casos dempreses amb fons de maniobra negatiu sense perill de suspensi de pagaments. Per tal de conixer en cada cas concret quina s l'estructura de balan ms convenient, s'ha d'estudiar no noms la relaci entre l'actiu corrent i els deutes a curt termini sin tamb les velocitats a les quals es mouen aquestes masses patrimonials. En general per, el fons de maniobra no ha de ser negatiu, en prevenci de problemes de liquiditat.
7.2. Les necessitats del fons de maniobra

7.2.1. Cicle de maduraci i cicle de caixa
L'estudi del cicle de maduraci de l'empresa s un pas previ per conixer el fons de maniobra necessari. El cicle de maduraci s el termini, en dies, que transcorre des que es compra la primera matria fins que es cobra del client, passant pel procs de producci, emmagatzematge i venda. Qualsevol empresa ha d'estar interessada a fer que aquest termini sigui tan curt com sigui possible per reduir les seves necessitats de finanament. En un hospital, aquest cicle s'inicia quan el pacient (usuari) entra en el centre d'assistncia i finaliza quan es cobra de la Seguretat Social, de la Mtua o del propi pacient, un cop donat d'alta; o a mesura que es va facturant, si es tracta d'una estada llarga. La mala gesti del cicle de maduraci provoca importants tensions financeres a les empreses, per la qual cosa s convenient implementar totes les mesures oportunes perqu aquest cicle sigui tan curt com sigui possible. De fet, una de les claus del miracle japons rau en les tcniques com ara el just in time que permeten reduir els terminis de les existncies . Si es tracta d'una empresa comercial, com que no hi ha producci, el cicle s'inicia amb l'emmagatzematge de productes acabats. En molts subsectors del sector serveis, com que no tenen estocs, no se sol utilitzar aquest tipus d'anlisi.
78
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA Cicle de Producci

Estoc de primeres matries Estoc de productes en curs
CICLE DE MADURACI
Estoc de productes acabats Clients
Recepci de materials
Sinicia la producci
Finalitza la producci
Venda al client
Cobrament del client
Cicle de Maduraci
CICLE DE CAIXA
Compres Pagament a provedors
Pagament de m dobra i despeses de fabricaci Vendes
Pagament de despeses de venda Cobrament de clients
Termini de pagament Dies destoc de a provedors producte en curs Dies destoc de primeres matries
Dies destoc de producte acabat
Termini de cobrament de clients
Cicle de Caixa Cicle de Maduraci
En l'esquema anterior es pot comprovar l'existncia d'un termini entre que s'adquireixen els materials i es cobra dels clients. Aix significa que sol haver-hi un interval en el cicle en el qual l'empresa noms fa que invertir fons per als pagaments de l'explotaci (compres, sous, altres despeses, etc.) fins que al final del cicle ho comena a recuperar amb els pagaments dels clients. Aquest interval s el cicle de caixa (veure figura anterior). El nombre de dies del termini de pagament a provedors es resta perqu el termini esmentat s el finanament automtic que se n'obt. A aquest finanament tamb podrien afegir-s'hi els deutes habituals amb Hisenda i els corresponents a altres despeses de l'activitat ordinria de l'empresa. Exemples: - Una empresa facilita les dades segents: Nombre de dies de les primeres matries en el magatzem = 28 Nombre de dies que dura la producci (prod. en curs) = 20 Nombre de dies dels productes acabats en magatzem = 30 Termini de pagament a provedors = 15 Termini de cobrament de clients= 60 El cicle de caixa ser: 28 dies + 20 dies + 30 dies - 15 dies + 60 dies = 123 dies. Per tant, aquesta empresa tarda 123 dies entre els primers desemborsaments de
79
l'explotaci i els cobraments dels clients. Per poder suportar aquesta situaci cal tenir un fons de maniobra positiu. - Un supermercat facilita les dades segents: No hi ha producci ja que nicament comercialitza. Nombre de dies d'emmagatzematge de les mercaderies (productes acabats) Les vendes es cobren al comptat El termini de pagament a provedors El cicle de caixa ser: 15 dies - 45 dies = -30 dies. En aquest cas, ats que el cicle de caixa s negatiu, s'obt ms finanament de provedors que el que es necessita per a la inversi en circulant. Per tant, el fons de maniobra pot ser negatiu. Aquesta circumstncia se sol donar tamb en empreses de venda per correspondncia, companyies d'assegurances i empreses de premsa amb subscriptors, si cobren les subscripcions per endavant. Lamentablement, en empreses d'alguns d'aquests sectors amb cicles de caixa tan favorables, com certs comeros, per exemple, de vegades es practica l'estafa del nazareno. Aquesta prctica consisteix a obrir un comer en un local de lloguer comprant a crdit als provedors i venent el gnere cobrant al comptat als clients. El delinqent desapareix uns dies abans del venciment de les primeres factures dels provedors. En aquells sectors en els quals el cicle de caixa s molt favorable, el creixement sol generar sobrants de liquiditat, que s el contrari del que succeeix en els altres sectors.
= 15 = 45
7.2.2. Clcul de les ratios de terminis

Per calcular cadascun dels terminis del cicle de caixa s'ha de dividir la inversi corresponent (el saldo de clients ms els efectes en el cas del termini de cobrament, per exemple) pel moviment anual d'aquesta inversi (les vendes per aquest termini) i tot aix multiplicat per 365 dies. De la mateixa manera es calcularia el termini de pagament, com ja es va estudiar en el tema 4. El nombre de dies mitj que estan emmagatzemades les primeres matries es calcula a partir del saldo mitj d'estoc de primeres matries, que es divideix per les compres anuals i es multiplica tot per 365. Aquest termini es pot comparar amb el termini mitj que tarden els provedors a subministrar les primeres matries. En teoria haurien de ser fora similars en lnia amb les noves tendncies en la gesti d'estocs , tot i que per evitar trencaments d'estoc conv prendre les precaucions oportunes. Per als terminis d'emmagatzematge dels productes en curs i acabats s'ha de dividir pel cost de fabricaci anual i pel cost de vendes, respectivament, ja que aquests estocs estan valorats a preu de cost.
80
En la ratio anterior, al cost de vendes se li han de deduir les despeses proporcionals de vendes que es produiran quan es venguin els productes acabats, ja que sn costos no inclosos en el valor dels productes acabats en el magatzem.
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA
Rotaci de primeres matries Estoc mitj primeres matries x 365 Consum P.M. Rotaci de productes en curs Estoc mitj productes en curs x 365 Cost fabricaci anual Rotaci de productes acabats Estoc mitj productes acabats x 365 Cost de les vendes
La inversi necessria per finanar el cicle de caixa va augmentant a mesura que el procs de producci i comercialitzaci va avanant. En iniciar-se el cicle s'ha d'invertir en les primeres matries emmagatzemades. Quan s'inicia la producci, la inversi en primeres matries va acompanyada de les despeses de fabricaci i de la m d'obra directa que augmenten a mesura que avana el procs productiu. En finalitzar la producci, i mentre no es vengui, s'ha d'invertir en els productes acabats que incorporen les primeres matries, m d'obra directa i despeses de fabricaci, s a dir, el cost de vendes menys les despeses proporcionals de venda. Un cop s'ha produt la venda, i mentre no es cobri del client,s'ha d'invertir en el cost de vendes, que inclou tamb les despeses proporcionals de venda, com ara les comissions dels venedors o els transports, per exemple. El crdit de provedors i el termini de pagament de les despeses de l'explotaci s un finanament instantani que redueix les necessitats financeres del cicle de caixa, s a dir, les necessitats del fons de maniobra. A la inversi anterior, caldria afegir els saldos de tresoreria mnims que s'han de mantenir per poder afrontar tots els pagaments.
7.2.3. Clcul del fons de maniobra necessari per mitj del pressupost de tresoreria
Per calcular el fons de maniobra que necessita una empresa per finanar la gesti del seu circulant es poden seguir diversos mtodes. EL ms recomanable, perqu s ms senzill i a la vegada ms exacte, s el que es basa en el pressupost de tresoreria de les activitats
81
ordinries. s un mtode molt senzill i consisteix a confeccionar un pressupost de caixa de les activitats ordinries per als prxims 12 mesos (vegeu el tema 2). Basant-se en els fluxos nets de tresoreria previstos per al prxim any es pot conixer si cal finanament addicional per al circulant o no. Caldr, per tant, tenir en compte tamb el saldo de disponible al principi del perode i el saldo de disponible mnim necessari al final del perode estudiat.
Fluxos de tresoreria de les activitats ordinries + Saldo inicial de disponible - Saldo final mnim necessari de disponible Necessitat o sobrant addicional del fons de maniobra
Si el resultat d'aquest clcul s negatiu, indicar que a l'empresa li far falta finanament addicional per al seu fons de maniobra necessari. Aix s el que sol passar en empreses que tenen cicles de caixa en qu paguen als provedors molt abans de cobrar dels clients. En canvi, si el resultat s positiu, l'empresa tindr sobrants de fons de maniobra que podr invertir, per exemple, en inversions financeres temporals. Com ja s'ha indicat, s habitual trobar aquesta situaci en empreses amb cicles de caixa molt favorables, com les cadenes de supermercats i les grans superfcies. Ats que en el mtode exposat noms s'han tingut en compte els moviments de tresoreria relacionats amb les activitats ordinries, si l'empresa ha de realitzar transaccions extraordinries o altres moviments relacionats amb inversions en immobilitzat o amb prstecs, ho haur de tenir en compte quan estimi les seves necessitats financeres.
7.2.4. Clcul del fons de maniobra necessari amb el mtode dels dies de venda a finanar
Aquest sistema alternatiu, tamb l'utilitzen els analistes. Com que es basa en dades mitjanes, en lloc de basar-se en previsions de moviments de tresoreria, els resultats no
82
solen coincidir amb els del sistema exposat en l'apartat anterior. EL clcul t les etapes segents: Primera etapa: Clcul dels terminis que formen el cicle de caixa: Estoc de primeres matries. Estoc de productes en curs. Estoc de productes acabats. Finanament a clients. Finanament de provedors i altres despeses de l'explotaci.
Segona etapa: Conversi dels terminis anteriors en dies de venda a preu de venda. Tercera etapa: Clcul del nombre de dies de venda a preu de venda a finanar. Quarta etapa: Conversi en unitats monetries dels dies a finanar per obtenir les necessitats del fons de maniobra. Vegem amb un exemple el funcionament d'aquest mtode: Suposem una empresa que vol conixer el seu fons de maniobra necessari, per la qual cosa facilita les dades segents: - Vendes anuals: 200.000.000 - Terminis del cicle de maduraci: Primera matria: 10 dies Producte en curs: 20 dies Producte acabat: 25 dies Termini pagament a provedors: 60 dies Termini pagament de despeses: 10 dies Termini cobrament de clients:90 dies - La primera matria s el 20 % del preu de venda. - La m d'obra directa i les altres despeses representen el 60 % del preu de venda. Com que es coneixen els terminis que formen el cicle de maduraci ja es poden convertir en dies de venda a preu de venda. Per tant, s'ha de multiplicar cada un dels terminis del cicle de maduraci pel percentatge que representi la seva inversi respecte de les vendes. Aix, les primeres matries representen el 20 % de les vendes. Els productes en curs, productes acabats i clients representen el 80 % de les vendes (20 % de primera matria, ms 60 % de m d'obra directa i altres despeses). Els provedors representen el 20 % de les vendes i les despeses el 60 %: Primera matria: 10 dies x 0,20 = Producte en curs: 20 dies x 0,80 = Producte acabat: 25 dies x 0,80 = Clients: 90 dies x 0,80 = Provedors: 60 dies x 0,20 = Despeses: 10 dies x 0,60= 2 dies 16 dies 20 dies 72 dies 12 dies 6 dies
83
Seguidament, podem passar a la tercera etapa i calcular el nombre de dies a finanar, s a dir el cicle de caixa, per en dies de venda: Primera matria Producte en curs Producte acabat Clients Provedors Despeses Dies de venda a finanar +2 dies +16 dies +20 dies +72 dies -12 dies -6 dies +92 dies
Finalment, ja es poden calcular les necessitats del fons de maniobra multiplicant el nombre de dies de vendes a finanar per la venda diria:
Venda diria =
Vendes anuals 365 dies
200.000.000 365
= 547.945 u.m./dia
Fons de maniobra necessari
Nombre de dies de venda Venda x a finanar diria
= 92 x 547.945 u.m./dia = = 50.410.940 u.m.
Per tant, aquesta empresa t unes necessitats aproximades de fons de maniobra de 50.410.940. L'import calculat, al qual cal afegir el disponible mnim necessari, ve a representar la diferncia entre l'actiu corrent i el passiu corrent, tenint en compte solament les activitats ordinries:
84
Actiu circulant (existncies, clients) - Passiu circulant (provedors, despeses dexplotaci) Fons de maniobra necessari sense tenir en compte el disponible mnim necessari + Disponible mnim necessari Fons de maniobra necessari
7.2.5. Clcul del fons de maniobra necessari amb el mtode basat en els comptes de gesti del circulant
El clcul amb aquest mtode pot fer-se amb les dades de l'ltim balan o amb les previsions a un any vista. En el primer cas, facilitar les necessitats del fons de maniobra actuals. En canvi, en el segon cas, informar de les necessitats del fons de maniobra que tindr l'empresa dins d'un any. EL procs seguit s el segent: Primera etapa: Clcul de tots els actius corrents del balan que formen part dels conceptes que intervenen en el cicle de maduraci. Entre aquests s'inclouen els estocs, saldos de clients i efectes a cobrar de clients. Tamb cal tenir en compte el disponible mnim necessari. Segona etapa: Clcul de tots els deutes del balan que formen part del cicle de maduraci, com els provedors i altres deutes d'explotaci a curt termini. Tercera etapa: El fons de maniobra necessari s la diferncia entre els actius corrents i exigibles a curt termini anteriors:
85
Estocs + Clients + Efectes a cobrar + Disponible mnim necessari - Provedors - Deutes dexplotaci = Fons de maniobra necessari
El fons de maniobra que necessita una empresa per no tenir problemes de liquiditat s el fons de maniobra necessari. El fons de maniobra que realment t una empresa en el seu ltim balan s el denominat fons de maniobra aparent. Normalment, els dos fons de maniobra no coincideixen (vegeu 7.3). Si s'analitzen els resultats de l'ltim mtode estudiat per calcular el fons de maniobra necessari es podr comprovar que sn diferents del fons de maniobra aparent, perqu en l'actiu corrent hi haur actius que no s'han considerat en la primera etapa (inversions financeres, crdits concedits no relacionats amb les activitats ordinries, disponible, etc.) i en l'exigible a curt termini hi haur deutes que no s'hauran incls en la segona etapa (creditors, prstecs bancaris, etc.).
7.3. Relaci entre el fons de maniobra aparent i el necessari

El fons de maniobra aparent s el que l'empresa t realment i que es pot obtenir de l'ltim balan de situaci. Com ja es va veure anteriorment, el fons de maniobra aparent es calcula restant l'exigible a curt termini a l'actiu corrent o b restant 1' actiu fix als recursos permanents. Actiu corrent - Exigible a curt t. Fons de maniobra Recursos permanents - Actiu fix En definitiva, el fons de maniobra aparent s la part de recursos permanents que no finana l'actiu fix. En canvi, el fons de maniobra necessari, que es calcula com s'ha estudiat a l'apartat 7.2.3, s el que realment necessita l'empresa per finanar la seva explotaci. Si el fons de maniobra aparent, que s el que realment t l'empresa, s inferior al fons de maniobra necessari, que s el que hauria de tenir, hi ha un dficit de fons de maniobra i
86
caldr buscar-se finanament addicional. En cas contrari, hi ha un supervit de fons de maniobra, com ses veu a la figura segent:
Fons de Maniobra aparent - Fons de Maniobra necessari Saldo
Negatiu: hi ha dficit de Fons de Maniobra. Positiu: hi ha supervit de Fons de Maniobra.

Si tots dos fons de maniobra, aparent i necessari, coincideixen, la situaci s correcta. Quan hi ha dficit de fons de maniobra s'ha de prendre alguna de les mesures segents o una combinaci de diverses mesures per evitar la suspensi de pagaments i els problemes de liquiditat: Reduir els terminis del cicle de maduraci per disminuir les necessitats de fons de maniobra . s a dir: Intentar que les primeres matries, les emmagatzemin els provedors. Reduir els dies del cicle de producci. Reduir les existncies de productes acabats. Facturar abans als clients. Cobrar abans dels clients . Negociar amb els provedors terminis de pagament ms llargs. Augmentar el capital propi o l'exigible a llarg termini. Vendre actiu fix. Reduir l'exigible a curt termini.
Si hi ha supervit del fons de maniobra, el principal problema existent s que poden estar infrautilitzats alguns elements de l'actiu corrent. En aquest cas, s'haurien de prendre algunes de les mesures segents: -Rendibilitzar al mxim la inversi en actiu corrent. -Reduir els capitals permanents. L'evoluci de les necessitats del fons de maniobra es pot controlar amb l'estudi del cicle de maduraci i de caixa i amb la ratio segent:
87
Necessitats de fons de maniobra sobre vendes =
Necessitats de fons de maniobra Vendes
Aquesta ratio relaciona les vendes amb les necessitats de fons de maniobra (o fons de maniobra necessari) per finanar-les. Per reduir els problemes de liquiditat s interessant que la ratio anterior sigui tan petita com sigui possible.
7.4. Resum del tema

La liquiditat d'una empresa depn de molts factors. Un dels ms rellevants s la gesti del seu circulant. s a dir, dels seus actius corrents i els seus deutes a curt termini. Per avaluar aquesta gesti i les seves necessitats de fons de maniobra es poden utilitzar les tcniques segents: Cicle de maduraci i cicle de caixa. Pressupost de caixa de les activitats ordinries. Dies de venda a finanar. Fons de maniobra aparent. Variaci de tresoreria basant-se en els recursos generats per les operacions, canvis en el capital circulant i altres recursos i aplicacions a llarg termini. En principi, es pot afirmar que a tota empresa li interessa tenir un cicle de maduraci tan curt com sigui possible perqu les seves necessitats de capital circulant siguin redudes. La situaci ideal s la d'aquelles empreses que aconsegueixen tenir un cicle de caixa en el qual entre provedors i clients financen amb escreix les activitats d'explotaci. Aix, hi haur sobrants de finanament que es podran destinar a altres conceu.m. -

Caixa aplicada a les operacions: s la caixa generada per les operacions quan t signe negatiu. Caixa generada per les operacions: Sn els recursos generats per les operacions als quals s'afegeixen les variacions en els components del capital circulant. Capital circulant: Vegeu fons de maniobra. Cicle de caixa: Termini que transcorre des que es paguen les primeres matries fins que no es cobra dels clients. Cicle de maduraci: Termini que transcorre des que entren les primeres matries en l'empresa fins que no es cobra dels clients. Fons de maniobra aparent: 0 fons de maniobra prpiament dit, encontraposici al fons de maniobra necessari. s la diferncia entre l'actiu corrent i els deutes a curt termini. Fons de maniobra necessari: Necessitats financeres que genera l'explotaci de l'empresa. Depn de la gesti de les primeres matries, dels productes en curs, dels productes acabats, dels terminis de cobrament de clients i dels terminis de pagament a provedors.
88
Quadre de finanament: Estat d'origen i aplicaci de recursos que posa de manifest les variacions produdes en el fons de maniobra o capital circulant. Recursos generats per les operacions: Resultat corregit per determinar un concepte equivalent al flux de caixa d'explotaci. Aquests ajustaments tenen a veure bsicament amb aquelles transaccions que sn conseqncia de correccions valoratives d'actius no corrents o passius a llarg termini, les despeses o els ingressos que no hagin suposat variaci del capital circulant i els resultats obtinguts en l'alienaci d'elements de l'immobilitzat. Recursos aplicats en les operacions: Sn els recursos generats per les operacions quan tenen signe negatiu.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats, es recomanen els textos segents: Amat, O.: "Anlisi integral d'empreses", Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captol 5. Arimany, N. i Viladecans, C.: "Estat de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d'efectiu", ACCID, Barcelona, 2010.
89
9. Anlisi destats financers consolidats
8.Anlisi amb dades sectorials

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: - Spiga com obtenir ratios mitjanes dels diversos sectors empresarials. - Spiga com utilitzar aquestes ratios mitjanes quan efectu una anlisi d'estats financers. - Spiga com obtenir les ratios ideals de cada sector. - Spiga com incrementar el potencial de l'anlisi d'estats financers amb la utilitzaci de les ratios ideals del sector corresponent. - Conegui les limitacions que t tota la informaci de tipus sectorial.
8.1. La influncia del sector econmic en els estats financers de l'empresa

En repetides ocasions, al Ilarg dels temes anteriors, s'ha fet referncia a la importncia que t la comparaci de les dades de l'empresa a analitzar amb les de les empreses del mateix sector , i tamany similar si s possible. La marxa de l'economia en general no afecta per igual tots els sectors. En l'actualitat, hi ha sectors que ho tenen molt difcil per sobreviure, i en canvi, hi ha sectors que ho tenen ms fcil. La informaci d'empreses d'un determinat sector pot ajudar a conixer quines sn les ratios mitjanes del sector i tamb les ratios ideals, que sn les que estan aconseguint les empreses ms exitoses. En els temes anteriors s'han proporcionat pautes de tipus general per interpretar els estats financers. Com ja s'ha advertit en repetides ocasions al llarg d'aquest llibre, aquestes dades ideals eren vlides per a la majoria de les empreses, per no per a totes. Per aquest motiu, en el tema set s'ha comprovat com el fons de maniobra necessari s'ha de calcular de forma especfica per a cada empresa per conixer quina s la relaci que hi ha d'haver entre l'actiu corrent i l'exigible a curt termini. Aquesta relaci condiciona de forma decisiva l'estructura adequada del balan de cada empresa. De la mateixa manera, les dades de tipus general s'han de complementar amb l'estudi de les sectorials. No podem oblidar que les condicions de pagament i cobrament, el cicle de producci, la competncia, etc., estan molt influts pel sector concret en qu treballa l'empresa. La influncia del sector no noms afecta el balan de situaci, sin tamb el compte de resultats. En conseqncia, els comptes anuals s'han d'analitzar en funci de les dades del sector que, a ms, des de fa alguns anys sn ms accessibles i de ms qualitat.
90
8.2. Obtenci de ratios mitjanes del sector

8.2.1. Les ratios mitjanes del sector
En cada pas hi ha diverses bases de dades amb informaci sobre els comptes anuals d'empreses dels diversos sectors de l'economia. Les ms importants sn les de la Central de Balanos del Banc Central de cada pas. A Espanya, s en el Banc d'Espanya i en els Registres Mercantils on es dipositen els comptes de les societats. Les dades de la Central de Balanos tamb estan segmentades per comunitats autnomes . En la mesura que augmenti el nombre d'empreses que envien les seves dades a la Central de Balanos del Banc d'Espanya, anir augmentant la representativitat de les dades. A ms, hi ha altres institucions que publiquen estudis sobre ratios de diversos sectors: Cambres de Comer, Borses de Valors, l'Associaci per al Progrs de la Direcci,CEOE, CEAM, CIDEM, etc. Quan tenim accs a ratios mitjanes d'empreses del mateix sector i tamany ja les podem comparar amb les de l'empresa seleccionada: - Quan s'analitza una empresa s'han de calcular les ratios de les quals es coneix el valor mitj en el sector per poder comparar-les. - Si alguna de les ratios de l'empresa difereix sensiblement del valor mitj del sector s'han d'investigar les causes de les diferncies. Quan les diferncies sn negatives poden apuntar problemes que pateix l'empresa. Una altra possibilitat s comparar l'evoluci d'una ratio en l'empresa a analitzar amb la mitjana de les empreses que tenen la ratio ms alta del sector i amb la mitjana de les empreses que tenen Ia ratio ms baixa. De totes formes, abans de treure conclusions cal recollir dades sobre la mostra emprada per obtenir les dades mitjanes. Aix permetr avaluar la representativitat de la mostra en funci del nombre d'empreses, localitzaci, tamany, etc. Tamb s convenient indagar sobre la fiabilitat de les dades de les empreses incloses en la mostra. Finalment, s recomanable que les dades mitjanes obtingudes corresponguin a una mostra d'empreses integrada per empreses de tamany similar al de l'empresa a analitzar. Aquesta recomanaci parteix del fet que en la majoria de sectors la forma de funcionar de les empreses pot variar considerablement segons el seu tamany.
8.2.2. El model d'anlisi de Ia Central de Balanos del Banc d'Espanya

El model utilitzat per la Central de Balanos del Banc d'Espanya t les parts segents: - Balan de situaci: El balan mant l'estructura bsica dels models del Pla General de Comptabilitat i t la particularitat que els deutes a curt termini de tipus no financer (provedors, creditors i ajustaments de periodificaci de passiu) es dedueixen de l'actiu corrent. Per tant, en l'exigible a curt termini del passiu queden bsicament els prstecs a curt termini i els efectes descomptats. - Compte de resultats: Segueix el model, amb petites reclassificacions, del compte
91
de prdues i guanys analtic del Pla General de Comptabilitat. - Autofinanament: Calcula separadament l'autofinanament de cada perode de la forma segent: + Resultat net total + Dotaci amortitzacions + Dotaci provisions d'explotaci i insolvncies + Dotaci provisions d'immobilitzat i extraordinries + Beneficis diferits = Recursos generats - Impost de Societats - Distribuci de dividends = Autofinanament - Estat d'origen i aplicaci de recursos: Segueix l'estructura del quadre de finanament del Pla General de Comptabilitat. En les variacions del capital circulant distingeix les que sn d'explotaci (clients, existncies i provedors) i les del disponible, de les altres. - Distribuci de rendes: En aquest apartat informa dels imports percebuts per: - Personal - Estat - Prestamistes - Accionistes - Autofinanament - Ratios: En aquest apartat calcula una srie de ratios dividides entre les relacionades amb rendibilitat, marge i rotaci, i les d'estructura financera i autofinanament. - Altres dades d'inters econmic: Finalment, s'aporten indicadors relacionats amb macromagnituds econmiques (tils a efectes de la Comptabilitat Nacional), ratios de competitivitat i ocupaci, i dades sobre transaccions de tipus internacional. D'aquests indicadors, els que tenen inters per a l'anlisi d'estats financers ja s'han tractat en temes anteriors. En definitiva, amb tota aquesta informaci es pot elaborar una anlisi completa dels estats financers mitjans de cada un dels sectors dels quals informa la Central de Balanos.
8.3. Obtenci de ratios ideals del sector

Per obtenir les dades ideals que han d'intentar tenir les empreses d'un sector concret es pot procedir de la manera segent:
92
-S'han d'aconseguir els comptes anuals, si s possible auditats, del mxim nombre d'empreses del sector. s imprescindible obtenir dades d'empreses que tinguin excel.lents resultats econmics (beneficis elevats, increments de vendes, liquiditat, etc.) i d'empreses que tinguin problemes econmico-financers. Una limitaci a aix s que a pesar de l'obligatorietat que tenen la majoria d'empreses de dipositar els seus comptes anuals en el Registre Mercantil, no totes les empreses compleixen aquest requisit; i les que ho fan no sempre ho fan de forma correcta . -S'han d'estudiar les caracterstiques comunes de les empreses amb bons resultats. De la mateixa manera s'ha de procedir amb les que tenen problemes. En definitiva, es tracta de realitzar una anlisi discriminant que identifiqui aquelles variables que permeten diferenciar les empreses exitoses de les que no ho sn. Aquestes caracterstiques comunes han de fer referncia a aspectes com ara: - liquiditat - endeutament - palanquejament financer - rotaci - vendes - beneficis - rendiment - rendibilitat -Les dades ideals de cada sector seran les caracterstiques comunes de les empreses amb millors resultats econmics i sense problemes financers. Un cop es disposa de les ratios ideals d'un determinat sector es pot efectuar la comparaci amb les ratios de l'empresa. Lgicament, quan el valor d'una ratio en l'empresa analitzada estigui ms prxim al de les empreses amb problemes que al de les empreses exitoses, pot indicar algun punt dbil important. En l'exemple de la figura segent s'observa que l'empresa analitzada t una liquiditat molt menor a la que tenen les empreses exitoses. En canvi, sembla que en els ltims anys la seva liquiditat s'aproxima a la de les empreses amb problemes.
93
ANLISI SECTORIAL
EVOLUCI DEL VALOR DE UN RTIO EN EL SECTOR (EMPRESES AMB MS XIT II EVOLUCI DEL VALOR DE UN RTIO EN EL SECTOR (EMPRESES AMB MS XIT EMPRESES AMB PROBLEMES) II EN LEMPRESA ANALITZADA EMPRESES AMB PROBLEMES) EN LEMPRESA ANALITZADA
Actiu corrent Passiu corrent

Mitjana empreses amb ms xit Empresa analitzada Mitjana empreses amb problemes
I I I I I I
3 -
2 -
1 -
0 -
1
Any
Quan es disposa de les ratios ideals d'un determinat sector, s'han de comparar amb les de l'empresa a analitzar. A la figura segent es pot analitar una empresa que t una situacio patrimonial i econmica ms feble que les millors empreses del sector.
ANLISI SECTORIAL
Rtio Valor del rtio per a lempresa a analitzar Valor ideal del rtio en el sector
Actiu corrent Exigible a curt Realitzable + Disponible Exigible a curt Exigible Total Capitals Propis Rotaci destocs Termini de cobrament Benefici Net Vendes Despeses Personal Vendes
1,2 0,3 1,9 6 42 dies 0,01 0,26
1,9 0,7 1 6 35 dies 0,09 0,21
8.4. Limitacions de l'anlisi amb dades sectorials
94
Tal com es detalla a continuaci, sovint no s possible obtenir informaci sectorial, o b la que s'obt no es pot utilitzar, per la qual cosa aquest tipus de comparaci perd sentit: L'economia est integrada per centenars de subsectors dels quals en fora casos no hi ha informaci en les centrals de balanos, per la qual cosa moltes empreses no tenen la possibilitat de comparar les seves dades amb les del sector. La informaci de tipus sectorial, pel que fa als estats financers, s considerada sovint poc fiable perqu es basa en les dades oficials de les empreses, que no sempre coincideixen amb les reals. Hi ha empreses que realitzen activitats que corresponen a diversos sectors diferents, per la qual cosa no s possible assimilar-les a cap sector concret. Hi ha empreses que, tot i que poden ser assignades clarament a un sector, treballen de tal forma que la comparaci amb les dades mitjanes del sector no s representativa. Per exemple, en el sector hoteler s molt diferent que l'edifici sigui de propietat o estigui en rgim de lloguer ja que condiciona totalment l'estructura del balan de situaci i algunes de les despeses del compte de prdues i guanys. En molts sectors es poden produir circumstncies que fan que les dades no siguin comparables. Per exemple, en un sector molt intensiu en actiu fix, s molt diferent el balan d'una empresa acabada de crear i que per tant, ha adquirit els terrenys, edificis, etc., recentment, que el d'una empresa centenria que potser tindr una bona part de l'immobilitzat totalment amortitzat i valorat a cost histric. Un altre factor de diferenciaci pot provenir del fet que se subcontracti ms o menys el procs productiu. Hi pot haver manca d'homogenetat en la informaci per les diferents poltiques comptables de les empreses pel que fa a normes de valoraci de les transaccions efectuades .
En definitiva, quan es disposa de dades sectorials s convenient analitzar la composici i el procs seguit per obtenir-les amb la finalitat de dictaminar-ne la fiabilitat i utilitat.
8.5. Resum del tema

Al llarg de les pgines anteriors s'ha exposat com obtenir i utilitzar les ratios mitjanes i ideals d'un determinat sector. Aquestes dades sn imprescindibles per millorar la qualitat de l'anlisi d'estats financers. Si al llarg dels ltims anys s'han generalitzat les comparacions de tot tipus amb les empreses d'un mateix sector, s lgic que aquest corrent tamb hagi arribat a l'anlisi d'estats financers. Els valors mitjans i ideals del sector en qu opera l'empresa permeten detectar punts forts i dbils de l'empresa a analitzar. De totes maneres, quan s'utilitzen aquests tipus de dades s'ha de comptar amb les prevencions i limitacions exposades i que condicionen la utilitat de l'anlisi sectorial.
95

Benchmarking: Terme angls que significa procs continuat d'avaluaci de les prctiques, els mtodes i els productes de les empreses d'un determinat sector per identificar-ne les millors i aplicar-les en l'empresa prpia. Ratios mitjanes: Mitjana del valor d'una determinada ratio per a un conjunt d'empreses, pertanyents normalment a un determinat sector de l'economia. Ratios ideals: Mitjana del valor d'una determinada ratio per a un conjunt d'empreses caracteritzades pels seus bons resultats econmicofinancers, pertanyents normalment a un determinat sector de l'economia.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar les qestions exposades, es recomanen els textos segents: Departament dIndustria: Anlisi dels estats financers de lindstria catalana. Any 2008, Generalitat de Catalunya, 2010. Oliveras, E. i Moya, S.: "Utilitzaci de dades sectorials per a complementar l'anlisi d'estats financers", a Anlisi dempreses, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Barcelona, 2005.
96
9. Anlisi d'estats financers consolidats

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Conegui les condicions que han de complir els grups de societats per tenir l'obligaci de consolidar els comptes anuals. Conegui les situacions que dispensen els grups de societats de l'obligaci de consolidar. Conegui, a nivell introductori, les bases dels mtodes i procediments de consolidaci. Conegui els models de comptes anuals consolidats. Spiga la incidncia de les partides especfiques que sorgeixen quan es consolida, a efectes de l'anlisi d'estats financers.
9.1. Grups obligats a consolidar

L'existncia o no de l'obligaci de consolidar depn de diverses variables: - grau de control sobre les participades, - relaci de grup, - dimensi del grup, - forma jurdica de la societat dominant, - nacionalitat de les societats del grup, - dificultats objectives que impedeixin la consolidaci i - sector al qual pertanyin les societats del grup. Seguidament, s'inicia l'estudi de cada una d'aquestes circumstncies a fi de delimitar quan s'ha de consolidar obligatriament .
9.1.1. Tipus de societats: dominants, dependents, multigrup i associades

Abans de delimitar les condicions que permeten conixer si un grup ha de consolidar o no, s til definir els tipus de societats que hi poden haver a efectes de la consolidaci: dominants, dependents, multigrup i associades.
Societat dominant La societat dominant, com es dedueix del seu propi nom, s la que t el control real, o el domini, d'una altra. Ms concretament, una societat dominant s la societat mercantil
97
que, essent scia d'una altra societat, mercantil o no, es trobi amb relaci a aquesta en algun del casos segents: - posseeixi la majoria dels drets de vot, no la majoria de les accions, ja que hi ha les accions sense vot i l'autocartera que tampoc no dna dret a vot, - tingui la facultat de nomenar o de destituir la majoria dels membres de l'rgan d'administraci (habitualment, el consell d'administraci), - pugui disposar, en virtut d'acords pactats amb altres socis, de la majoria dels drets de vot, - hagi nomenat exclusivament amb els seus drets de vot la majoria dels membres de l'rgan d'administraci, que exerceixen el seu crrec en el moment en qu s'han de formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. Aquest supsit no donar lloc a la consolidaci si la societat els administradors de la qual han estat nomenats est vinculada a una altra en virtut d'algun dels casos previstos en els dos primers que s'han exposat. L'existncia d'alguna de les circumstncies anteriors s el que pot evidenciar que una empresa en domina realment una altra i que, per tant, hi ha una direcci nica. Als drets de vot esmentats s'afegiran els que corresponguin a altres societats dominades por aquesta, com tamb a altres persones que actuen en nom propi per per compte d'alguna d'aquestes societats. Per tant, per determinar el nombre de drets de vot se sumaran: + Drets de vot de la societat dominant + Drets de vot de societats dominades directament o indirectament per la societat dominant + Drets de vot d'altres persones que actuen per compte de la societat dominant o de societats dominades per aquesta Nombre de drets de vot que t la societat dominant A aquests efectes, el nombre de vots que correspon a la societat dominant, amb relaci a les societats que en depenen indirectament, ser el que correspongui a la societat dependent que participi directament en el seu capital social. Per tant, s'utilitza el criteri de control efectiu per sobre del percentatge de participaci que podria resultar de calcular el producte dels percentatges parcials. Per exemple, si l'empresa A t el 60 % dels drets de vot de l'empresa B, i aquesta t el 55 % dels drets de vot de l'empresa C, es considera que: - A posseeix, encara que sigui indirectament, el 55 % dels drets de vot de l'empresa C. - Aquesta participaci es calcula a partir del control efectiu (55%) i no del producte dels percentatges parcials (60 % multiplicat per 55 % que s igual al 33 %). - A domina C i, per tant, les tres empreses integren el grup de societats que haur de consolidar els seus comptes (veure figura segent). Com s'ha indicat anteriorment, la societat dominant ha de ser mercantil. Per tant,
98
no estan obligades a consolidar les empreses segents, encara que dominin societats dependents: Empresaris individuals. Societats civils. Fundacions. Comunitats de bns. Partits poltics.
De tota manera, conv recordar que a les societats dominades no els afecta la forma jurdica que tinguin per delimitar si se'ls aplica o no l'obligaci de consolidar. Societats dependents Les societats dominades o dependents sn aquelles que es troben amb relaci a la dominant en algun dels casos exposats en l'apartat anterior, aix com les successivament dominades per aquestes, sigui la que sigui la seva forma jurdica i amb independncia del seu domicili social. L'obligatorietat de consolidar tamb arriba a les societats dependents que siguin a la vegada dominants d'altres. En aquest cas, aquestes ltimes tamb s'han d'incloure en els comptes consolidats de la primera societat dominant. Societats multigrup Les societats multigrup sn aquelles societats no incloses com a societats dependents, que sn gestionades per una o diverses societats del grup, conjuntament amb una altra o unes altres que li sn alienes. S'entn que hi ha gesti conjunta quan, a ms de la participaci en el capital social, en els estatuts socials s'estableixi la gesti conjunta o b hi hagi pactes que permetin als socis l'exercici del dret de veto en la presa de decisions socials. Per tant, en les societats multigrup hi ha una direcci col.legiada. El cas ms habitual de societat multigrup s el d'aquella societat participada per dos
99
socis que tenen el 50 % del capital cadasc, o per tres socis que tenen cada un el 33 % del capital social esmentat. Un cop es demostra que hi ha relaci de grup entre la societat dominant i una o ms societats dependents, les societats multigrup s'han d'incloure en els comptes consolidats. En definitiva, l'existncia de societats multigrup, per ella mateixa, no obliga a consolidar. Societats associades Les societats associades sn aquelles en les quals hi ha una relaci d'influncia notable en la gesti, sense arribar al domini. Ms concretament, sn aquelles societats que no tenen la consideraci de dependents per una o diverses societats del grup posseeix una participaci, que es creu duradora, d'almenys el 20 per cent d'alguna altra. Si l'empresa participada cotitza en borsa, la participaci mnima per ser considerada associada s del 3 per cent. Permetre de consolidaci Un grup de societats, a efectes de la consolidaci de comptes, est format per la societat dominant i per una o diverses societats dependents. Per tant, les societats multigrup i les associades no estan integrades en el grup. El grup de societats ms les societats multigrup integren el conjunt consolidable. Finalment, el conjunt consolidable ms les societats associades constitueixen el permetre de consolidaci (veure figura segent).
CONSOLIDACI DE BALANOS
PERMETRE DE CONSOLIDACI PERMETRE DE CONSOLIDACI Dominant

Grup
Dependent Multigrup
Conjunt Consolidable
Permetre
Associades
Tal com s'ha indicat anteriorment, perqu hi pugui haver l'obligaci de consolidar hi ha d'haver primer un grup de societats. De tota manera, les normes de consolidaci afecten totes les societats incloses en el permetre de consolidaci.
100
9.1.2. Obligaci de consolidar

L'obligaci de consolidar afecta aquells comptes de la societat dominant, que sigui mercantil i espanyola, i de les dependents, ja siguin mercantils o no i ja siguin espanyoles o no, tancats desprs del 31 de desembre de 1990. Les societats multigrup i les societats associades tamb han d'aparixer en els comptes consolidats. Tanmateix, tal com s'ha indicat en l'epgraf anterior, l'existncia de societats associades o multigrup no dna lloc, por ella mateixa, a l'obligaci de consolidar. Per tant, s l'existncia de grup (dominant i dependents) la que determina l'obligaci de consolidar. Exemples: Una societat tenedora que posseeix diverses participacions en diverses societats associades o multigrup, sense que n'hi hagi cap de dominant: no hi ha obligaci de consolidar. Una societat tenedora que posseeix participacions en una o diverses societats dependents i en una o diverses d'associades o multigrup: hi pot haver obligaci de consolidar. La societat dominant no s mercantil: No hi ha obligaci de consolidar. La societat dominada no s mercantil, per la dominant s que ho s: Hi pot haver obligaci de consolidar. La societat dominant s espanyola i mercantil: Hi pot haver obligaci de consolidar. La societat dominant s mercantil per no espanyola: No hi ha obligaci de consolidar. La societat dominada s estrangera i, per tant, t el domicili social a l'estranger, per la dominant s espanyola: Hi pot haver obligaci de consolidar. Una societat A t tres participacions del 49 % en tres societats B, C i D i no t la majoria dels rgans d'administraci corresponents: no hi ha obligaci de consolidar. El mateix cas de l'exemple anterior per una de les societats participades t el 51 % d'una altra societat E no inclosa en les anteriors: poden haver de consolidar la que t la participaci del 51 % i la participada, s a dir C i E. La societat dominant A t una partipaci del 60 % en una societat dependent B i dues participacions del 20 % en dues societats associades C i D. Una d'aquestes societats associades t una participaci del 51 % en una altra societat E: cal consolidar tant el grup, com les associades i la dominada per una d'aquestes.
Els comptes consolidats i l'informe de gesti del grup s'han de sotmetre a l'aprovaci de la junta general ordinria de la societat dominant al mateix temps que els comptes anuals i l'informe de gesti d'aquesta societat. La junta general ordinria de la societat dominant s tamb la que ha de designar els auditors dels comptes i de l'informe de gesti del grup. A ms, aquests comptes consolidats, l'informe de gesti del grup i 1' informe dels auditors de comptes s'hauran de dipositar en el Registre Mercantil i publicar-se, tal com s'ha de fer per als comptes anuals de les societats annimes. Aquesta obligaci de formular els comptes anuals consolidats i l'informe de gesti
101
consolidat no eximeix les societats que integren un grup de formular per separat els seus propis comptes anuals i l'informe de gesti. S'ha de tenir present que la societat dominant ha d'incloure en els seus comptes consolidats no noms les societats que domina directament, sin tamb les que dominen aquestes successivament. Les normes que s'exposen en aquest tema no noms afecten els grups que estan obligats a consolidar sin tamb qualsevol empresari, persona fsica o jurdica dominant, que voluntriament formuli i publiqui comptes consolidats. De totes maneres, aquestes normes no sn aplicables als grups de societats per als quals hi hagi disposicions especfiques, en matria de consolidaci de balanos. Aquest s el cas, per exemple, de les entitats de crdit a les quals s'aplica la normativa especfica del Banc d'Espanya que cont disposicions relatives a la consolidaci dels comptes de les entitats de crdit.
9.1.3. Dispensa de l'obligaci de consolidar

En canvi, no hauran de consolidar les societats que estiguin en les circumstncies que s'exposen en aquest apartat, llevat que la dominant o alguna de les dominades hagin ems valors (accions, obligacions, pagars, etc.) admesos a negociaci en un mercat burstil. Les condicions a complir per tenir la dispensa de l'obligaci de consolidar sn: - No se sobrepassin, en el conjunt de les empreses del grup (dominant i dependents, fins i tot les dependents que puguin ser excloses de la consolidaci per sense incloure les societats multigrup i associades), uns determinats lmits que s'exposen a continuaci: -No ser obligatori consolidar quan el conjunt de les societats del grup, incloent-hi les dependents que no estan obligades a incloure's en la consolidaci, no sobrepassin en la data de tancament de l'exercici de la societat dominant dos dels lmits imposats per a la formulaci del compte de prdues i guanys abreujat: actiu no superior a 9,5 milions deuros, vendes no superiors a 19 milions deuros i un nombre mitj de treballadors no superior a 250. Per determinar aquest nombre mitj es consideraran totes aquelles persones que tinguin o hagin tingut una relaci laboral amb les societats del grup durant l'exercici, classificades segons el temps durant el qual hagin prestat els seus serveis.
Quan un grup en la data de tancament de l'exercici de la societat dominant passi a complir dues de les circumstncies abans indicades, o b deixi de complir-les, aquesta situaci noms ser efectiva si es repeteix durant dos exercicis consecutius. - Quan la societat dominant sotmesa a la legislaci espanyola sigui al mateix temps subsidiria d'una altra que es regeixi per la legislaci d'un altre estat membre de la CEE, si aquesta ltima societat en posseeix la totalitat de les participacions socials o si en posseeix el 50 per 100 o ms, i els socis minoritaris (amb un 10 per 100 com a mnim)
102
no sol.liciten la formulaci de comptes anuals consolidats sis mesos abans del tancament de l'exercici. En qualsevol cas, s'han de complir els requisits segents: - Que la societat dispensada de consolidar, aix com totes les seves filials, es consolidin en els comptes d'un grup major, pel mtode d'integraci global. - Que la societat espanyola dispensada de consolidar indiqui en els seus comptes la menci d'estar exempta de consolidar, el grup al qual pertany, la ra social i el domicili de la societat dominant. - Que els comptes consolidats de la societat dominant aix com l'informe de gesti i el certificat dels auditors es dipositin, traduts al castell, en el Registre Mercantil on tingui el seu domicili la societat dispensada de consolidar. - Quan l'empresa dominant no t la consideraci de societat mercantil (s el cas de la societat civil o de la persona fsica) tampoc no hi ha obligaci legal de consolidar. En canvi el fet que l'empresa dominada sigui mercantil o no, no afecta l'obligaci de consolidar. Independentment del fet que no s'hagi de consolidar perqu la dominant no sigui societat mercantil, la relaci de grup s'ha de posar de manifest en la comptabilitat. Per fer-ho, s'han de fer servir en les comptabilitats de cadascuna d'aquestes empreses comptes especfics que posin de manifest que es tracta de transaccions amb empreses del grup, multigrup o associades. Tot i que quan es consolida s'han d'incloure les empreses associades o les empreses multigrup, perqu hi hagi l'obligaci de consolidar hi ha d'haver, a ms, societats dependents (encara que es poguessin excloure de la consolidaci per causa justificada). Hi ha altres circumstncies en les quals es poden deixar d'incloure en els comptes consolidats algunes de les societats dominades: - Quan una o ms de les societats dominades siguin poc significatives amb relaci a la imatge fidel que han d'expressar els comptes consolidats. Aquesta circumstncia suposa una aplicaci del principi d'importncia relativa. En cas que s'excloguin diverses societats per aquest motiu, caldr que es comprovi que el conjunt s poc significatiu i no cada una de forma allada. - Quan la informaci necessria per formular els comptes consolidats noms es pugui obtenir incorrent en despeses molt elevades o amb un retard que impossibiliti la formulaci d'aquests comptes en el termini legal establert. Aquesta circumstncia, a l'igual de l'exposada en el pargraf anterior, pot comportar interpretacions subjectives per manca de concreci. - Quan hi hagi societats dominades en les quals hi hagi restriccions importants i permanents (inactivitat prolongada, insolvncia, intervenci judicial, etc.) que dificultin substancialment l'exercici per part de la societat dominant dels seus drets sobre el patrimoni o la gesti. Entre aquestes restriccions no s'inclouen, i per tant no sn motiu per deixar de consolidar, la limitaci a la repatriaci de fons a l'estranger o la intervenci governamental sobre actius de la dominada. - Aquelles societats les participacions de les quals es posseeixin exclusivament a l'objecte de la seva cessi posterior. Per aix, la societat dominant ja ha d'haver posat a la venda les accions.
103
- Les que tinguin activitats tan diferents que la seva inclusi resulti contrria a l'obtenci de la finalitat prpia (que s la imatge fidel) dels comptes consolidats. En els grups industrials, comercials o de serveis aix no afecta les societats dependents de carcter financer, de tinena de bns o de cartera. En canvi s que afecta les societats dominades que siguin entitats de crdit o d'assegurances. Les societats de tinena de bns sn aquelles en les quals com a mnim la meitat de l'actiu no estigui afecte a activitats empresarials, professionals o artstiques durant ms de sis mesos de l'exercici social, continuats o alterns. Les societats de cartera sn aquelles en qu ms de la meitat de l'actiu estigui constitut per valors mobiliaris, durant ms de sis mesos de l'exercici social, continuats o alterns. El contingut d'aquest pargraf tampoc no afecta les societats parcialment comercials, industrials o de serveis. L'existncia d'alguna de les circumstncies d'exempci que s'han exposat en aquest apartat s'ha d'exposar en la memria.
9.2. Introducci als mtodes i procediments de consolidaci

En principi, consolidar consisteix a sumar els comptes anuals de l'empresa dominant i de les dominades. Concretant ms, consolidar consisteix a substituir, en el balan de la societat dominant, el preu d'adquisici de les participacions en el capital d'altres empreses per elements del balan representatius del valor que aquestes tenen d'acord amb els comptes anuals de les dominades en la data de formulaci dels comptes consolidats. Quan es consolida ha d'existir una homogenetzaci temporal (els comptes a consolidar han de tenir la mateixa data de tancament i s'han de referir al mateix perode) i valorativa (els criteris de valoraci han de ser idntics). A ms, d'acord amb el principi d'uniformitat, el mtode de consolidaci no podr variar d'un exercici a l'altre. Seguidament, s'introdueixen els mtodes i procediments de consolidaci que s'apliquen en funci del tipus de participaci que tingui la dominant.
9.2.1. Integraci global

Aquest mtode s'utilitza per consolidar els comptes de les empreses que integren un grup (dominant i dependents). Per obtenir el balan consolidat, se substitueix el valor comptable de la participaci en el balan de la dominada pels actius i els deutes de la societat dominada (vegeu la figura segent). Les operacions de consolidaci sn ms complexes quan: - la participaci de la dominant en la dominada no sigui del 100 %, - el valor comptable de la participaci no coincideixi amb el valor de l'actiu menys els deutes de la dominada , o - quan es consolida en un exercici posterior a l'exercici en el qual es van comprar les accions de la dominada. Els actius i patrimoni net ms passius de la societat dominada s'incorporaran, en principi, al balan consolidat amb les mateixes valoracions amb qu figuren en el balan
104
d'aquesta societat. A ms, els principis comptables aplicats per valorar els diversos actius i patrimoni net ms passius han de ser els mateixos que ha utilitzat la societat dominant per elaborar els seus propis comptes anuals. Els ingressos i les despeses del compte de prdues i guanys de la societat dependent s'inclouran en el compte de prdues i guanys consolidat. A pesar de les dues normes anteriors, s'han d'eliminar tots els drets i deutes entre societats compreses en la consolidaci. Tamb s'han d'eliminar els ingressos i les despeses relatius a les transaccions entre aquestes societats i els resultats generats com a conseqncia d'aquestes transaccions.
9.2.2. Integraci proporcional

s el mtode que cal utilitzar quan es tracta de consolidar societats multigrup. En aquest cas, la societat multigrup s'inclour en els comptes consolidats en proporci al percentatge que del seu capital social posseeixi la societat inclosa en la consolidaci. Per tant, com es pot veure en la figura segent, s'ha de sumar al balan de la societat dominant (del qual s'ha separat el valor comptable de la participaci en l'actiu) la part proporcional de l'actiu i els deutes de la societat multigrup. Aquesta part proporcional dependr del percentatge de participaci que posseeixi la societat dominant. Per exemple, si la participaci s del 40 % del capital social, se sumaran al balan de la
105
dominant el 40 % dels actius i el 40 % dels deutes de la societat multigrup. L'eliminaci d'actius i passius recprocs dels resultats generats per aquestes transaccions es limitar a les quantitats que resulten aplicant sobre els imports totals idntic percentatge al que representi la participaci que posseeixi, directament o indirectament, la societat dominant en el capital social de la societat dominada de manera conjunta.
9.2.3. Posada en equivalncia

Aquest procediment s'aplica quan una societat t una influncia notable en una altra (empresa associada). Aquesta tcnica es denomina procediment en lloc de mtode de consolidaci perqu de fet no consolida comu.m. Es tracta ms aviat d'una valoraci de les accions de l'associada. Aix, com s'ha indicat anteriorment, s'ha de disposar d'una participaci igual o superior a120 per cent de les accions (o del 3 per cent si cotitza en borsa). Tamb es pot aplicar, si es considera convenient, a les societats multigrup. De fet, quan hi ha societats multigrup es pot escollir entre el mtode de la integraci proporcional i el procediment de posada en equivalncia. Tamb es pot utilitzar aquest procediment quan es tracti de societats dependents que realitzin activitats molt dispars amb relaci a la societat dominant. En la figura segent s'esquematitzen els mtodes i procediments de consolidaci que cal utilitzar segons el
106
tipus de societat.
En aquest procediment, en el balan consolidat es reflecteix el valor net comptable de l'associada, que substitueix el preu d'adquisici dels ttols corresponents. Per tant, es substitueix el cost histric de les accions pel valor net comptable (o valor teric comptable) que es desprn del balan de la participada.
9.3. Comptes anuals consolidats

Els comptes consolidats, que formen una unitat, estan integrats pel balan consolidat, el compte de prdues i guanys consolidat i la memria consolidada. Aquests documents han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats del grup, de conformitat amb el Codi de Comer, el Text refs de la Llei de societats annimes, el Pla General de Comptabilitat i el Reial decret sobre normes de formulaci dels comptes anuals consolidats. Els comptes anuals consolidats es formularan en la mateixa data, i per al mateix perode, que els comptes anuals de la societat dominant. Els hauran de formular els administradors de la societat dominant, que els hauran de signar en el mateix termini que els comptes d'aquesta societat.
107
Aquests comptes es presentaran en euros, encara que tamb es poden expressar en milers o milions, indicant-ho quan la magnitud de les xifres ho aconselli. s important tenir clar que els comptes consolidats tenen un carcter comptable i no fiscal. Per tant, no afecten la determinaci de la base imposable de l'impost sobre societats. A ms dels comptes anuals consolidats, tamb s'ha de formular l'informe de gesti consolidat.
9.3.1. Balan consolidat

El balan consolidat, desprs d'haver efectuat els ajustaments i les eliminacions que calgui, est format per: bns, drets, obligacions i recursos propis de la societat dominant, bns, drets i obligacions de les dependents a les quals s'apliqui el mtode d'integraci global, el percentatge corresponent a la participaci del grup en el seu capital social dels bns, drets i obligacions de les societats multigrup a les quals s'apliqui el mtode d'integraci proporcional, i el valor net comptable de les participacions del grup en empreses associades.
A ms, per formular el balan consolidat, cal tenir present les normes segents: - En cada partida han de figurar les xifres de l'exercici que es tanca i les de l'immediatament anterior. En canvi, les xifres de l'exercici anterior es podran ometre en el primer exercici en qu sigui obligatria la consolidaci. - Quan les xifres de l'exercici que es tanca no siguin comparables amb les de l'exercici anterior, b perqu s'ha produt una modificaci en l'estructura del balan, o b perqu s'ha realitzat un canvi d'imputaci, s'haur de procedir a adaptar els imports de l'exercici precedent, a efectes de la seva presentaci en l'exercici que es tanca. En cas que no sigui possible efectuar aquesta adaptaci, s'hauran d'esmentar en la memria consolidada (concretament en l'apartat 3) les raons que impossibiliten aquesta adaptaci i comparaci. - En cas que la composici de les empreses incloses en la consolidaci hagus variat considerablement en el transcurs d'un exercici, s'haur d'incloure en la memria (en l'apartat 3) la informaci necessria perqu la comparaci dels comptes anuals consolidats sigui realista. - Quan hi hagi partides que no tinguin cap import en cap dels dos exercicis, es podran ometre. - L'estructura del balan consolidat no podr modificar-se d'un exercici a l'altre, llevat de casos excepcionals, que s'indicaran en l'apartat 3 de la memria. - Es poden afegir noves partides a les previstes en el model de balan consolidat, sempre que el seu contingut no estigui previst en l'existent, i fer-se una subdivisi ms detallada de la que apareix en el model esmentat. - Els crdits i els deutes amb empreses incloses en la consolidaci pels mtodes d'integraci proporcional o de posada en equivalncia en la part no eliminada, es
108
presentaran separadament en les corresponents rbriques de l'actiu o patrimoni net ms passiu. - Els crdits i els deutes amb empreses del grup, o amb associades i multigrup no incloses en el permetre de consolidaci es presentaran separadament en les corresponents rbriques de l'actiu i patrimoni net ms passiu. El model de balan consolidat t algunes partides especfiques amb relaci al balan normal del Pla General de Comptabilitat. A continuaci s'informa sobre aquestes partides: .
9.3.2. Compte de prdues i guanys consolidat

El compte de prdues i guanys consolidat est integrat, desprs de fer els ajustaments i les eliminacions que calgui, pels ingressos i despeses de: - la societat dominant (100 % dels seus resultats), - les societats dependents consolidades pel mtode d'integraci global (100 % dels seus resultats, que correspondran en part als socis externs al grup), - el percentatge corresponent a la participaci del grup en el seu capital social, dels ingressos i despeses de les empreses multigrup a les quals s'apliqui el mtode d'integraci proporcional. A ms dels ingressos i despeses totals de la societat dominant i de les dominades, i dels de les societats multigrup, en la part corresponent al percentatge de participaci en el seu capital, s'ha d'afegir la participaci del grup en els resultats de les empreses associades. Aquests s'integren directament pel resultat i no pels ingressos i despeses com en els casos anteriors. Per tant, el resultat consolidat ser la suma del segent: 100 % dels ingressos i despeses de la societat dominant. 100 % dels ingressos i despeses de les societats dominades. Part corresponent al grup dels ingressos i despeses de les societats multigrup. Part corresponent al grup del resultat de les societats associades.
A l'igual del que s'ha exposat amb relaci al balan consolidat, quan es prepara el compte de prdues i guanys s'ha de tenir en compte que: - A partir del segon any en qu el grup estigui obligat a consolidar els seus comptes s'ha de facilitar la informaci corresponent a l'exercici que es tanca i la de l'exercici anterior. - Quan s'hagin produt canvis d'imputaci, s'ajustar la informaci de l'exercici anterior per tal que sigui comparable amb la de l'exercici que es tanca. Quan aquests ajustaments no siguin possibles s'indicar en la memria. - No s'inclouran les partides que no tinguin imports en l'ltim exercici ni en el precedent. - Es poden afegir ms subdivisions de les previstes amb la finalitat que la informaci estigui ms detallada.
109
- L'estructura del compte de prdues i guanys consolidat no es podr modificar d'un exercici a l'altre, llevat de casos excepcionals, que s'indicaran en la memria. - Els ingressos i despeses derivats de transaccions amb: - societats incloses en la consolidaci pel procediment de posada en equivalncia, - o pel mtode d'integraci proporcional en la part no eliminada, - o empreses del grup, multigrup o associades no incloses en el permetre de consolidaci constaran separadament en les corresponents rbriques d'ingressos o despeses. - Quan es produeixi una operaci interna del grup per la qual quedi afectat un element de lactiu no corrent al corrent com a existncies, es crear la partida immobilitzat transformat en existncies per reflectir el canvi d'afectaci produt.
9.3.3. Memria consolidada

La memria consolidada s un complement del balan consolidat i del compte de prdues i guanys consolidat, ja que est destinada a completar, ampliar i comentar aquests comu.m. La memria, que es basa en el model normal proposat pel Pla General de Comptabilitat ampliat amb els aspectes relatius a la consolidaci, ha d'estar integrada, com a mnim, per vint-i-cinc apartats, l'ltim dels quals, relatiu al quadre de finanament, s voluntari.
110
1. Societats dependents 2. Societats associades i multigrup 3. Bases de presentaci dels comptes anuals consolidats 4. Normes de valoraci 5. Fons de comer de consolidaci 6. Diferncies negatives de consolidaci 7. Participacions en societats posades en equivalncia 8. Despeses d'establiment 9. Immobilitzat immaterial 10. Immobilitzat material 11. Valors mobiliaris 12. Crdits no comercials 13. Existncies 14. Fons propis 15. Interessos de socis externs 16. Subvencions 17. Provisions per a riscos i despeses 18. Deutes no comercials 19. Situaci fiscal 20. Garanties compromeses amb tercers i altres passius contingents 21. Ingressosi despeses 22. Relacions amb empreses vinculades 23. Altra informaci 24. Esdeveniments posteriors al tancament 25. Quadre de finanament consolidat Figura 9.1. Apartats de la memria consolidada
9.3.4. Informe de gesti consolidat

Aquest informe ha d'aportar les dades segents amb relaci al conjunt d'empreses incloses en la consolidaci: Exposici sobre la marxa econmico-financera. Evoluci previsible. Esdeveniments rellevants succets desprs del tancament de l'exercici. Activitats d'investigaci i desenvolupament. Informaci sobre accions prpies. Concretament s'han de facilitar dades sobre nombre i valor nominal o valor comptable de les accions de la societat dominant que t, per societats participades o per una tercera persona que actu en nom propi, per per compte d'aquestes.
111
9.4. Efectes de la consolidaci de comptes en l'anlisi d'estats financers

La consolidaci de comptes s un pas previ imprescindible a l'anlisi dels estats financers d'un grup, independentment que el grup estigui obligat a consolidar o no. Per tant, encara que el grup no estigui obligat a consolidar, es recomana fer-ho. Aix s aix per diverses raons: - Les empreses que integren un grup solen realitzar transaccions en condicions diferents a les de mercat que poden distorsionar la fiabilitat dels seus comptes anuals. La consolidaci ofereix l'avantatge d'eliminar les transaccions entre aquestes empreses. - A una bona part dels analistes, per exemple als d'entitats de crdit, els interessa ms la situaci econmico-financera del grup que el de cada una de les empreses que l'integren. Millor dit, normalment, quan una societat dependent demana un crdit, l'entitat de crdit sol sollicitar l'aval de la societat dominant. Les tcniques d'anlisi a utilitzar per als comptes consolidats sn idntiques a les de qualsevol empresa, tal com s'exposen en els restants temes d'aquest llibre. De totes maneres, com que en els comptes consolidats apareixen algunes partides especfiques, seguidament s'indica la massa en la qual es recomana incloure cada una d'elles : - Fons de comer de consolidaci: S'inclou en l'actiu fix immaterial. - Diferncies negatives de consolidaci: Poden afegir-se a les provisions per a riscos i despeses (si s'ha previst una evoluci negativa de la societat) o als ingressos a distribuir en diversos exercicis (si s'ha previst que es produir una plusvlua per aquest concepte). - Socis externs: A pesar de no tenir un termini de venciment ni un cost financer anual, tenen la consideraci de deutes per al grup. Per tant, s'afegeixen a l'exigible a llarg termini. Les altres partides dels comptes consolidats tenen la mateixa consideraci, a efectes de l'anlisi econmico-financera, que les d'una empresa allada, tal com s'ha exposat en el tema 2.
9.5. Resum del tema

Des del punt de vista de l'anlisi d'estats financers, els grups d'empreses s'han d'estudiar com un conjunt . Per tant, s imprescindible disposar dels comptes anuals consolidats. Encara que no tots els grups estan obligats a consolidar, s recomanable fer-ho per poder eliminar adequadament totes les transaccions efectuades entre les empreses del grup que poden deformar la realitat de cada una d'elles. Els mtodes i procediments de consolidaci sn el d'integraci global, el d'integraci proporcional i el de posada en equivalncia. Les tcniques d'anlisi a emprar amb els comptes consolidats sn les mateixes que per analitzar una empresa que no forma part d'un grup.
112

Associada: Societat en qu hi ha una relaci d'influncia notable en la seva gesti, sense arribar al domini. Dependent: Societat que est controlada realment o dominada per una altra. Diferncia negativa de consolidaci: Compte que sorgeix, quan apareixen diferncies negatives en el procs de consolidaci, en cancel.lar les participacions que t la societat dominant en les empreses dependents, associades o multigrup. Dominant: s la societat que t un control real, o el domini, d'una altra. Fons de comer de consolidaci: Compte que sorgeix, quan apareixen diferncies positives en el procs de consolidaci, en cancel.lar les participacions que t la societat dominant en les empreses dependents, associades o multigrup. Integraci global: Mtode que s'utilitza per consolidar els comptes de les empreses dominants i dependents. Integraci proporcional: Mtode que s'utilitza per consolidar els comptes de les societats multigrup. Multigrup: s aquella societat, no considerada dependent, que s gestionada per una o diverses societats d'un grup, conjuntament amb una altra o altres alienes al grup. Posada en equivalncia: Procediment de consolidaci que s'utilitza per a les societats associades. Socis externs: Compte que sorgeix quan es consolida per reflectir els fons propis de les societats dependents que corresponen als accionistes minoritaris externs al grup.

En cas que lestudiant estigu interessat a ampliar els temes exposats en aquest es recomanen els textos segents: Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captol 7. Normes per a la formulaci de comptes consolidats: Reial decret 1815/1991, de 20 de desembre, pel qual s'aproven les Normes per a la Formulaci de Comptes Anuals Consolidats (BOE del 27.12.1991). Instituto de Contabilidad y Auditora de Cuentas: "Nota sobre consolidacin", 2008. Instituto de Contabilidad y Auditora de Cuentas: "Borrador de Normas para la formulacin de cuentas anuales consolidadas", 2010.
113
10. La inflaci i els seus efectes en lanlisi destats financers
10. La inflaci i els seus efectes en l'anlisi d'estats financers

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: - Conegui els efectes que la inflaci produeix en els comptes anuals. - Diferenci les partides monetries de les no monetries en els comptes anuals. - Conegui les distorsions que la inflaci origina amb vista a la fiabilitat de l'anlisi d'estats financers. - Spiga, de forma introductria, corregir balanos de situaci i comptes de resultats que contrarestin, en la mesura que sigui possible, les conseqncies de la inflaci.
10.1. Impacte de la inflaci en els comptes anuals

Quan la inflaci s elevada, el principi tradicional del cost d'adquisici o mtode del cost histric utilitzat en comptabilitat pot deixar de proporcionar fiabilitat als comptes anuals. Si considerem que les partides del balan poden dividir-se en dos grans grups: - Partides monetries. Sn els actius o passius en els quals El dret o l'obligaci s una quantitat monetria fixa, com per exemple els saldos en comptes bancaris, els deutors, els prstecs rebuts o concedits i els creditors. Les unitats monetries en qu es transformaran aquests comptes no canvien encara que hi hagi inflaci, per la qual cosa experimenten reduccions en el seu poder adquisitiu. Es a dir, sn partides en qu el valor comptable coincideix amb el valor de realitzaci independentment del pas del temps. En poques d'inflaci pot ser beneficis tenir passius monetaris; en canvi s perjudicial tenir actius monetaris . Per exemple, si la venda efectuada a un client fa un any es cobra ara, les unitats monetries que es perceben valen menys que el que valien quan es va lliurar la mercaderia. - Partides no-monetries. Sn partides en les quals el b o l'obligaci no sn una quantitat fixa. Es tracta, per exemple, de terrenys i edificis, installacions i existncies. Tamb s'inclouen en aquest grup els capitals propis. La inflaci no hi produeix ni prdues ni beneficis, tot i que estan comptabilitzats en unes unitats monetries que tenen un valor real diferent al que presenten en els comptes al tancament de l'exercici. Quan s'utilitza el criteri del cost histric en poques de molta inflaci, se solen produir diversos problemes que afecten la fiabilitat de la informaci subministrada pels comptes anuals:
114
- Els actius no-monetaris estan valorats a un cost histric que s ms baix que el seu valor actual. - Quan es comptabilitza la despesa d'aquests actius en el compte de prdues i guanys, per mitj de les amortitzacions o consums d'existncies, per exemple, la quantia s inferior al que es podria considerar com real, amb la qual cosa el benefici ser superior al que correspondria reflectir en realitat. Conseqentment, les empreses poden tendir a pagar ms impostos i dividends del que en realitat haurien de pagar, amb la qual cosa es fomenta la descapitalitzaci. Una altra conseqncia s que els preus de venda es basaran en preus de cost infravalorats. - Com que el valor del diner es redueix, el benefici de l'empresa disminueix pel fet de tenir actius monetaris, i el cost dels deutes del patrimoni net ms passiu disminueix. Aquesta prdua o aquest guany no es reconeix en la comptabilitat a cost histric, ja que no es reflecteixen canvis en l'import pel qual es reflecteixen les partides monetries. - Quan es fan comparacions dels comptes anuals de diversos anys successius, hi ha distorsions degudes al fet que la unitat de mesura t un valor diferent cada any. Vegem alguns exemples il.lustratius d'aquesta problemtica : - Una empresa adquireix una mquina per 10.000 unitats monetries l'1 de gener de 19X4. S'espera que la vida til del b sigui de cinc anys i que no tingui valor residual. Aquesta empresa utilitza el mtode d'amortitzaci lineal. El 31 de desembre de 19X4, el valor de mercat de la mquina era de 13.000 unitats monetries. La inflaci d'aquest any ha estat del 25 %. El balan de situaci de l'empresa a 31 de desembre de 19X4 reflectia el b de la manera segent: Cost Depreciaci Net 10.000 -2.000 8.000
Tanmateix, l'empresa poseeix una mquina amb el 80 per cent de vida encara per transcrrer i amb un valor actual de 13.000 unitats monetries, de manera que potser sigui ms realista el segent: 0,80 x 13.000 = 10.400 unitats monetries En la mateixa lnia, l'amortitzaci anual que a cost histric seria igual a 2.000 unitats monetries, en termes ms realistes pujari a: 20 % x 13.000 = 2.600 unitats monetries - Una altra empresa va adquirir un edifici per 100.000 unitats monetries l'1 de gener de 19X4, amb una hipoteca de 90.000 unitats monetries. El 31 de desembre de 19X4,
115
l'edifici fou valorat en 120.000 unitats monetries i el prstec seguia ascendint a 90.000 unitats monetries. A l'igual del primer exemple, la inflaci durant 19X4 fou del 2 5%. A finals de 19X4, l'empresa posseeix una quarta part del valor net de l'edifici. En canvi, a principis de 19X4 noms tenia una desena part del valor net d'aquest edifici. Aquest augment no es veu reflectit en els seus comptes anuals. - Cassola, SA, ven estris de cuina. Les vendes dels anys anteriors han estat les segents: Any 1 Any 2 Any 3 1.000.000 1.100.000 1.320.000
L'ndex de la inflaci de cada any ha estat els segents: Any 1 Any 2 Any 3 100 105 136,5
Podria pensar-se que l'empresa incrementa les seves vendes cada any -un 10 % d'increment en l'any 1, i un 20 % en 1' any 2-. Per si tornem a plantejar el valor de les vendes en termes dels valors de l'any 3, sorgeix un resultat diferent:
Any 1 Any 2 Any 3
1.000.000 x 136,5/100 = 1.365.000 1.100.000 x 136,5/105 = 1.430.000 = 1.320.000
Dit d'una altra manera, un informe econmicament realista podria indicar que les vendes van crixer un 4,8 per cent l'any 1 i van caure un 7,7 per cent l'any 2. Com a conseqncia del que hem exposat, en la mesura que la inflaci sigui important, els comptes anuals de diversos anys poden no ser comparables. Tampoc no seran fiables una bona part de les partides d'un determinat any perqu estan valorades en unitats monetries que tenen un valor diferent. Aix altera la fiabilitat de les ratios, en les quals apareixen partides com les segents: Actiu fix material i immaterial. Existncies. Capitals propis. Cost de vendes. Amortitzacions. Impost de Societats. Beneficis o prdues. Dividends.
Per tant, l'anlisi d'aquests estats financers perd potencial i es poden prendre decisions
116
errnies que poden perjudicar el futur de l'empresa.
10.2. Mesures parcials per afrontar les conseqncies de la inflaci en els comptes anuals
Amb l'objectiu d'amortir els efectes negatius de la inflaci en els comptes anuals, hi ha diverses possibilitats, que no solucionen el problema totalment, pero s que ho fan parcialment: - Revaloritzar l'immobilitzat sempre que alguna llei d'actualitzaci de balanos ho permeti. Amb aquesta mesura, l'immobilitzat en el balan i les amortitzacions en el compte de prdues i guanys seran ms realistes. La revaloritzaci de l'immobilitzat no noms n'eleva el propi valor, sin tamb el valor de la seva amortitzaci acumulada perqu es revaloritzen les amortitzacions practicades fins al moment amb aquest assentament:
Immobilitzat
a a
Reserva de revaloritzaci Amortitzaci acumulada
La reserva de revaloritzaci s'inclour dins dels capitals propis a efectes d'anlisi de balanos. Un cop comptabilitzada la revaloritzaci, l'amortitzaci peridica d'aquest immobilitzat ser superior a la que es venia fent fins ara. D'aquesta forma s'aconsegueix que l'amortitzaci acumulada permeti generar fons que garanteixin la reposici de l'actiu al final de la seva vida til. A ms, facilita un clcul ms exacte dels costos de l'empresa. - Amortitzar de forma accelerada perqu les amortitzacions permetin generar ms rpidament fons per reposar els actius corresponents. Aquesta mesura t l'avantatge de reduir el pagament de l'Impost de Societats en els primers anys de vida til dels immobilitzats. De totes maneres, l'amortitzaci accelerada t alguns inconvenients ja que els immobilitzats seguiran valorats a cost histric i, per tant, expressaran un valor molt ms petit del que realment tenen. A ms, ms amortitzaci en els primers anys implica una amortitzaci molt reduda en els ltims anys de la vida til del b. - Valorar les existncies amb el sistema LIFO (de l'angls Last In First Out, en catal UEPS o ltim Entrat Primer Sortit) amb la qual cosa tindran un valor ms prxim a l'actual que si s'utilitza el mtode FIFO (de l'angls First In First Out, en catal PEPS o Primer Entrat Primer Sortit) o una mitjana. Tot i que es tracta noms de solucions parcials, en molts casos sn les niques que apliquen les empreses.
117
10.3. Sistemes per ajustar els comptes per inflaci

Per afrontar aquesta problemtica d'una forma ms completa, hi ha diverses alternatives: - Canviar la unitat de mesura. Com que la inflaci afecta el tipus de canvi de la moneda del pas, en pasos amb una inflaci molt elevada es poden convertir els comptes anuals a monedes estrangeres ms estables, com s el dlar, per exemple. Aquesta prctica la fan nombroses empreses d'alguns pasos de l'Amrica Llatina. Aquesta soluci t alguns inconvenients, ja que encara que la divisa escollida sigui d'un pas amb menys inflaci, n'hi ha actualment en tot el mn. A ms, els diferencials entre els tipus de canvi entre diferents monedes no depenen solament de la inflaci ja que tamb intervenen altres fenmens com ara els tipus d'inters, la competitivitat de cada pas, etc. En la mateixa lnia aniria la proposta de convertir els comptes al seu valor en or . - Canviar la base de mesura, utilitzant algun concepte de valor alternatiu al cost histric. Per exemple, podria utilitzar-se el valor de reposici. Per valor de reposici s'entn el que costaria substituir un determinat actiu per un altre de les mateixes caracterstiques. Actualment, i en termes generals, hi ha dos tipus de pasos que han desenvolupat sistemes de comptabilitat en els quals s'ajusten els comptes en concepte d'inflaci: - Holanda ha desenvolupat un mtode de cost de reposici, aplicat essencialment per les grans empreses multinacionals d'aquest pas. Curiosament, Holanda s l'nic pas del mn amb una taxa d'inflaci bastant reduda, on s'ha desenvolupat el mtode del cos de reposici i s usat per la majoria de les grans empreses. Aquest mtode consisteix a valorar els actius al cost de reposici i la contrapartida es reflectir en els fons propis a travs d'una reserva de revaloritzaci. Les amortitzacions es calculen sobre els immobilitzats valorats a cost de reposici i el cost de vendes tamb es calcula sobre el valor de reposici de les existncies. - Diversos pasos llatinoamericans amb hiperinflaci han adoptat el sistema comptable del Poder Adquisitiu Actual, tamb conegut com CPP (Current Purchasing Power, en angls) o mtode basat en l'ndex General de Preus. Aquest mtode consisteix a convertir les quantitats en termes de cost histric a costos corrents en la data del balan de situaci, mitjanant l's d'un ndex general de preus i aplicant el factor: ndex de la data del balan de situaci ndex de la data de la transacci Una altra opci, que va en la mateixa lnia, consisteix a calcular l'ndex sumant-hi a 1 la taxa d'inflaci anual. Per exemple, si la inflaci anual ha estat del 15 %, l'ndex ser 1,15.
118
Totes les partides no monetries del balan de situaci s'ajusten amb l'ajuda del factor exposat, generant prdues o beneficis que s'inclouran en el compte de prdues i guanys. En el compte de prdues i guanys, totes les partides es consideren no-monetries i, per tant, tamb s'ajusten, normalment utilitzant la meitat de la inflaci anual ja que les transaccions tenen una antiguitat que va des de 365 dies a 1 dia, per la qual cosa la mitjana s de 182,5 dies, en el supsit que l'empresa tingui una activitat constant sense estacionalitats . A1 final del tema s'adjunta un exemple d'aquest mtode.
10.4. Resum del tema

L'ajustament per inflaci dels comptes s una qesti molt debatuda des de fa molt temps. L'actualitat del debat s directament proporcional a la importncia de la inflaci en cada pas. En certa manera podria dir-se que s com el Guadiana. Aix, quan l'economia d'un pas t taxes d'inflaci importants durant diversos anys, el debat es revifa. En canvi, quan es redueixen les taxes d'inflaci, el tema perd inters. La inflaci afecta els comptes anuals, ja que si les partides no monetries romanen valorades a cost histric, perden connexi amb el seu valor real. Simultniament, l'existncia de partides monetries produeix beneficis i prdues per la seva prdua de valor. Per tant, en la mesura en qu la inflaci sigui significativa, conv prendre alguna mesura amb relaci als comptes anuals perqu l'anlisi no perdi fiabilitat . Entre les mesures parcials, que sn les ms aplicades, destaquen la revaloritzaci de l'immobilitzat, l'amortitzaci accelerada i la utilitzaci del sistema en la valoraci d'existncies. Altres mesures ms completes sn el canvi d'unitat de mesura, convertint els comptes a una altra moneda d'un pas amb menys inflaci, la utilitzaci del valor de reposici o la conversi dels comptes per mitj de la variaci en l'ndex general de preus.

Actualitzaci de balanos: Disposici legal que autoritza la revaloritzaci dels actius immobilitzats. Amortitzaci accelerada: Prctica consistent a amortitzar ms en els primers anys de la vida til del b. Cost d'adquisici: Valor pagat per un actiu si ha estat adquirit a l'exterior, o cost de producci si s la prpia empresa la que l'ha fabricat. Cost de reposici: Valor que costaria substituir un b per un altre amb les mateixes caracterstiques i el mateix estat d's. Cost histric: Cost d'adquisici d'un b. CPP (de l'angls Current Purchasing Power): Mtode de conversi dels comptes anuals per aminorar els efectes de la inflaci aconseguint que es mantingui el poder adquisitiu actual de les diverses partides dels comptes anuals. FIFO (de l'angls First In First Out): Mtode de valoraci d'existncies en qu la primera unitat que surt s la primera unitat que va entrar. ndex general de preus: Indicador de la mitjana de la variaci dels preus en un pas determinat durant un perode concret. LIFO (de l'angls Last In First Out): Mtode de valoraci d'existncies en qu la
119
primera unitat que surt s l'ltima unitat que va entrar. Mitjana (valoraci d'existncies): Mtode que valora les sortides del magatzem per mitj de la mitjana del cost de totes les que hi ha. Partida monetria: Actiu o patrimoni net ms passiu que perd poder adquisitiu com a conseqncia de la inflaci. Partida no-monetria: Actiu o patrimoni net ms passiu que no perd poder adquisitiu a pesar de la inflaci. Revaloritzaci de l'immobilitzat: Elevaci del valor dels immobilitzats per reduir la distorsi que la inflaci provoca en el valor histric.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats en aquest tema, es recomanen els textos segents: Massons, J. i Garcia, J.: Analisis financiero en inflacin, Hispano Europea, Barcelona, 1988. Vallverd, J.: La contabilidad ante los precios cambiantes, Hispano Europea, Barcelona, 1983.
120
11. Anlisi internacional destats financers
11.Anlisi internacional d'estats financers

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Sigui conscient de les diferncies existents en la comptabilitat a nivell internacional. Comprengui les causes d'aquestes diferncies. Conegui les principals accions que s'estan desenvolupant per homogenetzar la informaci comptable a nivell internacional. Conegui les limitacions existents en l'anlisi internacional d'estats financers. Spiga utilitzar mtodes de conversi de comptes anuals en moneda estrangera.
11.1. Diferncies en les prctiques comptables a nivell internacional

La necessitat d'analitzar estats financers d'empreses d'altres pasos s'origina com a conseqncia de situacions com ara l'existncia de filials a l'estranger, o quan es vol invertir en empreses estrangeres o operar-hi, o quan s'est interessat a comparar una empresa del propi pas amb un competidor estranger.
11.1.1. Diferncies en les normes comptables

La normalitzaci de la comptabilitat financera a escala internacional ha assolit fites importants per encara presenta molts problemes. En la figura segent es mostren cinc exemples de com varien els criteris comptables de quatre pasos membres de la Uni Europea.
121
ANLISI INTERNACIONAL
EXEMPLES DE DIFERNCIES DE NORMES COMPTABLES EN QUATRE PASOS EUROPEUS EXEMPLES DE DIFERNCIES DE NORMES COMPTABLES EN QUATRE PASOS EUROPEUS Alemanya
Fons de comer
Espanya
Frana
Existeixen prctiques diverses Desincentivat pel sistema fiscal No
Regne Unit
Igual que Alemanya
Es cancel.la amb Samortitza crrec a reserves en adquirir-lo o samortitza No No des de 1996, excepte Euskadi No
Revaloritzaci dactius fixos Diferncies positives de canvi considerades com a benefici en operacions no venudes Possibilitat dactivar l I + D Activaci del leasing financer
S i no t efectes fiscals S
No
No Poc freqent i subjecte a regles fiscals
S S, les operacions es descriuen molt detalladament
S Solament en els comptes consolidats
S S, les operacions es defineixen poc detalladament
Un dels factors generadors de confusi s que, sovint, una norma comptable pot semblar similar entre dos pasos determinats per l'aplicaci detallada pot presentar diferncies substancials. Per exemple, el tractament del leasing financer a Espanya i al Regne Unit poden semblar iguals, ja que en ambds pasos s'ha d'activar, per la definici de leasing financer s bastant diferent. A Espanya, segons el Pla General de Comptabilitat, el leasing financer s aquell en qu hi ha opci de compra i no-hi ha dubtes raonables que s'exercitar. En canvi, en el Regne Unit, un leasing financer s aquell en qu es transfereixen tots els riscos i drets de la propietat a l'arrendatari, ats que el termini del contracte de leasing, aix com les opcions per ampliar-lo, cobreixen la vida de l'actiu, i no cal l'existncia d'una opci de compra. Fins i tot quan diversos pasos tenen un mateix criteri comptable, pot produir-se la circumstncia que s'apliqui de forma diferent. Els quatre pasos segents amortitzen el fons de comer al llarg de la seva vida til, per els terminis ms utilitzats en la prctica varien considerablement: Pais Blgica Frana Holanda Espanya Vida estimada 5 anys 20 anys 10 anys Entre 5 i 10 anys
En termes generals, les diferncies comptables a nivell internacional, pel que fa a les normes, se solen centrar en els aspectes segents: Principis comptables. Normes de valoraci en relaci amb el fons de comer, transaccions en moneda
122
estrangera, actius fixos materials, investigaci i desenvolupament, existncies, arrendament financer, impostos diferits i plans de pensions. Models de comptes anuals. Esdeveniments posteriors al tancament. Normes per a la consolidaci de comu.m.
S'han elaborat diverses classificacions de pasos en funci de les similituds o diferncies dels seus sistemes comptables. En les figures segents se n'adjunta una que proporciona una visi esquemtica dels dos grups principals de pasos.
MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES II MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES

Caracterstiques generales: Anglosax Anglosax
Dret Orientat a Relaci amb la fiscalitat Predomini de Font de les normes comptables
Continental Continental
Rom Creditors Molt influt per ella La forma sobre la substncia Govern
Anglosax Accionistes Independncia La substncia sobre la forma Professi
11.1.2. Diferncies en els formats dels comptes anuals

L'analista ha de conixer els diferents formats utilitzats en la presentaci dels comptes anuals. Per exemple, a Espanya, els actius es mostren ordenats de menys a ms liquiditat, mentre que als EUA es fa a la inversa. A Espanya, el perode en el qual s'ha de realitzar una operaci perqu sigui considerada corrent o de curt termini, s normalment de fins a un any. En canvi, a Alemanya aquest termini s de fins a quatre anys. En alguns casos, els models de presentaci dels comptes anuals tamb poden oferir dades addicionals. Per exemple, a Dinamarca, moltes empreses distingeixen entre costos fixos i variables en els comptes anuals. A Sucia, les grans empreses utilitzen normalment un format que primer mostra el benefici computat d'acord amb els criteris comptables internacionals, i desprs fan una srie d'ajustaments per calcular el resultat d'acord amb la normativa fiscal sueca.
123
11.1.3. Diferncies en la publicitat i en l'auditoria dels comptes

En alguns pasos, com Liechtenstein per exemple, els comptes anuals de les empreses no sn pblics. En canvi, en el Regne Unit, els comptes anuals de les empreses estan disponibles en el Registre d'Empreses. En alguns pasos noms les empreses que superen un determinat volum han de dipositar els seus comu.m. Als EUA, com que la llei de societats varia en cada estat, la disponibilitat dels comptes anuals de les empreses petites depn de l'estat en qu estiguin domiciliades. A Espanya les societats, amb algunes excepcions, estan obligades a dipositar els seus comptes en el Registre Mercantil. El temps concedit per al dipsit dels comptes anuals tamb varia d'un pas a un altre. Per exemple, el temps lmit a Corea s de 60 dies, als EUA s de 90 dies, i a Espanya, a l'igual del Regne Unit, s de 7 mesos. Tamb hi ha diferncies pel que respecta a l'auditoria segons el pas, i dins de cada pas, segons els diferents tipus i dimensions d'empreses. Per exemple, en el Regne Unit no se solen requerir comptes anuals auditats a les empreses, sigui quin sigui el seu volum. En canvi, a Espanya han d'auditar els seus comptes les empreses mitjanes i grans.
MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES II MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES II

Caracterstiques particulares: Anglosax Anglosax
Amortitzaci Reserves legals Estat de flux de fondos Informaci sobre beneficis per acci Activaci de despeses de constituci Diferncies positives en moneda extranjera en operacions no venudes considerades com benefici
Criteri fiscal S No No S No
Criteri econmic No S S No S
124
MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES III MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES III
Exemples de pasos:
A Europa
Anglosax Anglosax
Regne Unit Irlanda Dinamarca Holanda
Frana Alemanya Espanya Itlia Portugal Blgica Grcia Jap
Resta del mn
Estats Units Canad Austrlia Nova Zelanda Hong Kong Singapur
Adaptat de Nobes, 1989, pg. 28.

11.1.4. Diferncies de llenguatge i terminologia

Un altre problema s el de la terminologia. Fins i tot en pasos on s'utilitza el mateix idioma, Ia terminologia comptable pot tenir diferncies significatives. Es podria dir que en certa manera els EUA i el Regne Unit sn dos pasos dividits per una llengua comuna. Tamb hi ha diferncies entre el castell d'Espanya i el d'Amrica Llatina. Vegem-ne alguns exemples:
EUA Inventory Sales Receivables Payables Espanya Beneficio Contable Amortizacin Gasto
Regne Unit Stock Turnover Debtors Creditors Amrica Llatina Utilidad Contador Depreciacin Egreso (Existncies) (Vendes) (Comptes a cobrar) (Comptesa pagar)
125
11.1.5. Diferncies culturals

Les diferncies culturals expliquen el fet que les mateixes normes comptables aplicades a diferents pasos puguin produir resultats molt desiguals. A tall d'exemple, es pot citar un estudi comparatiu de les ratios comptables a empreses dels EUA, del Jap i de Corea. Les empreses nord-americanes tenien una ratio de rendibilitat dels capitals propis ms elevada i un nivell d'endeutament ms baix. Aquestes diferncies es van reduir una mica quan es van fer els ajustaments pertinents perqu els comptes anuals poguessin ser comparables. La pregunta que es va formular a continuaci era si ms rendibilitat significava ms eficincia, i si menys endeutament suposava ms seguretat financera. Els factors culturals van suggerir que aquestes conclusions no eren unes conclusions raonables per causa de la varietat de diferncies culturals que hi ha entre els tres pasos. Vegem-ne els exemples segents: - Els accionistes de les empreses japoneses sn normalment provedors i clients que cerquen el creixement comercial, com tamb augmentar les seves prpies vendes, ms que els beneficis. - En finalitzar la II Guerra Mundial, els grans conglomerats japonesos, els Zaibatsu, es van disgregar en diferents negocis. Malgrat aix, es van formar grups d'empreses al voltant dels bancs, i els denominats Keiretsu integrats per centenars d'empreses interrelacionades, sn ara molt influents. Els prstecs d'un membre del grup Keiretsu es mostren com un deute amb tercers, per en la prctica tenen el mateix significat que els prstecs d'una empresa del grup que, als EUA, seria eliminat quan s'efectus la consolidaci. - A Corea, el Govern assumeix un paper important en el finanament de les corporacions. Aix, si una empresa necessita molt finanament, el suport del Govern es fa imprescindible. Aquest tracte de favor per part del Govern s'ha d'interpretar, per, com un indicador de fora ms que de debilitat. Aquesta varietat de normes i prctiques comptables presenta un obstacle fonamental per a l'anlisi quan es tracta de comparar els comptes anuals d'empreses de diferents pasos. Per tant, l'analista abans de procedir a la comparaci dels comptes d'empreses de pasos diferents ha de fer el segent: Identificar els elements comparables dels comptes anuals. Recalcular, amb els ajustaments pertinents, els comptes anuals dels diferents pasos d'acord amb una base comparable.
11.2. La cerca de la normalitzaci comptable internacional

11.2.1. Motivacions internacional per a l'harmonitzaci comptable
126
Hi ha diversos projectes per reduir les diferncies comptables tant a escala europea com a escala mundial. Les raons d'aquests intents sn: - L'harmonitzaci permetria als inversors internacionals la comparaci de comptes anuals de diversos pasos. La situaci actual dificulta aquesta comparaci i a ms exigeix que l'analista conegui les prctiques comptables dels pasos respectius. - Les empreses multinacionals reduirien els costos d'informaci i consolidaci de dades de les filials. Un estudi ha demostrat que les diferncies comptables internacionals provoquen entre el 10 % i el 30 % dels costos d'administraci dels grups multinacionals . - Les empreses multinacionals d'auditoria tindrien ms facilitats per reclutar i formar treballadors a escala internacional. - La investigaci i el desenvolupament de normes comptables serien ms barats, cosa que s especialment interessant per als pasos ms petits.
11.2.2. Obstacles en el procs de normalitzaci

Tanmateix, aquesta tasca normalitzadora t alguns obstacles, ja que les diferncies comptables internacionals sn produdes per diversos factors: - Fonts de finanament: En els pasos en qu hi ha ms tendncia a acudir a la borsa per obtenir finanament, es tendeix a fer pblica ms informaci comptable i de ms qualitat. - Usuaris: Un altre motiu de variaci sn les diferncies existents quant a les necessitats dels usuaris de la comptabilitat. En pasos com el Regne Unit i els Estats Units, la comptabilitat t com un dels principals objectius donar informaci til sobre el valor de l'empresa. En canvi, a Alemanya, tenen ms preponderncia objectius com sn la fixaci dels impostos a pagar i la restricci de pagar dividends excessius. En altres pasos, com ara Espanya i Frana, es dna molta importncia al subministrament d'informaci til per als creditors. - Fiscalitat: En alguns pasos, la comptabilitat depn totalment de la normativa fiscal. Aquest s el cas d'Alemanya, per exemple. A Espanya succea el mateix fins a la reforma de la legislaci mercantil i l'aprovaci del nou Pla General de Comptabilitat. En altres pasos, com ara el Regne Unit i els Estats Units, hi ha diferncies molt importants entre la comptabilitat i la fiscalitat . - Efectes econmics: Les dades comptables influeixen en les decisions dels usuaris (accionistes, sindicats, bancs, etc.). En algunes ocasions s'han introdut modificacions en la normativa comptable per influir en aquestes decisions . Per exemple, a Espanya alguns sectors, com ara l'elctric, estan autoritzats a diferir determinats costos perqu els minos resultats no desanimin els inversors. Un treball del professor Pina ofereix una anlisi interessant d'aquests problemes. - Entorn econmic: El sistema comptable est influt per l'evoluci de l'estructura i conjuntura econmica de cada pas. Per exemple, els continus i importants increments del nivell general de preus a l'Amrica Llatina expliquen que la comptabilitat s'ajusti per inflaci, en lloc d'utilitzar el criteri del valor d'adquisici. A pasos on la inflaci fluctua, s'ha trobat que l'inters per la comptabilitat de la
127
inflaci creix a mesura que l'ndex general de preus augmenta. - Sistema legal: Els pasos amb tradici de dret rom, com ara Alemanya, Frana i Espanya, per exemple, tenen plans comptables molt detallats. En canvi, els pasos amb dret anglosax tenen regulacions comptables ms genriques. - Influncia d'un altre pas: La regulaci comptable d'un pas pot estar influda per la d'un altre, ja sigui per elecci o per altres causes. Per exemple, el primer Pla General de Comptabilitat d'Espanya era el reflex voluntari de la influncia francesa. En canvi, el primer pla francs, que estava molt influt per l'alemany, s'instaur durant la dominaci alemanya a principis dels anys 40. - Escndols o crisis: les normes comptables poden promulgar-se en resposta a un escndol o crisi. Per exemple, a Dinamarca el ministre de Justcia, P. A. Alberti, fou requerit perqu dissenys un sistema per a l'autoritzaci dels auditors, el 1905. I va contestar que creia que aquest sistema no era necessari. Les raons per a la seva oposici es van posar de manifest el 1908, quan P. A. Alberti es va confessar autor d'un frau important. En resposta, el govern dans va aprovar un sistema per a l'autoritzaci d'auditors el 1909.
11.2.3. EL paper de l'IASB (International Accounting Standards Board) i de la Uni Europea

L'IASB fou fundat el 1973 per institucions professionals de nou pasos, liderats pel Regne Unit i els Estats Units. En l'actualitat ja compta amb vuitanta pasos. Els membres de 1'IASB promouen els principis comptables (denominats IAS, International Accounting Standards, que es pot traduir per NIC, Normes Internacionals de Comptabilitat) aprovats per aquest organisme. Fins a l'actualitat ha generat una quarantena de principis comptables que cobreixen les principals rees de controvrsia. Moltes empreses que compten amb inversors de diversos pasos inclouen en els seus comptes la reconciliaci entre els resultats obtinguts amb el sistema comptable del seu pas i el que hi hauria d'acord amb aquests principis. El principal problema amb qu es troba l'IASB s que els seus membres no sn els estats, sin institucions professionals de cada un dels pasos. Per tant, les normes que emanen d'aquest organisme no sn seguides uniformement per tots els pasos, sin noms per aquells en qu les institucions professionals exerceixen una influncia important. La Comunitat Europea tamb est fent esforos importants per normalitzar la comptabilitat dels seus estats membres. Fins ara ha aprovat tres directrius comptables: la quarta sobre comptes anuals, la setena sobre consolidaci i la vuitena sobre auditoria. Cada directriu ha de ser introduda en la legislaci dels respectius estats membres.
11.3. Altres limitacions a l'anlisi internacional de comptes anuals

11.3.1. Diferncies en l'entorn econmico-financer de cada pas
A ms de tenir en compte les diferncies exposades en els apartats anteriors, quan
128
s'analitzen comptes anuals d'empreses d'altres pasos cal prendre la prevenci de conixer l'entorn econmico-financer en qu operen. Per exemple, diversos estudis demostren que les empreses japoneses estan molt endeutades en comparaci amb les d'altres pasos. Per si comparem una empresa japonesa amb una altra d'espanyola, haurem de valorar, amb relaci a l'endeutament, aspectes com els segents amb relaci al Jap: La major part de l'endeutament s per mitj de bancs que formen part del mateix grup empresarial. El cost financer s molt ms redut. L'elevada productivitat dels factors utilitzats (robtica, personal, etc.) contribueix a generar ms fons per afrontar les conseqncies de l'endeutament. La rotaci i rendiment dels seus actius s molt favorable, amb la qual cosa poden obtenir resultats ms bons per mitj del palanquejament financer.
Per tant, de la mateixa manera que abans d'analitzar els comptes d'una empresa d'un altre pas hem de conixer la seva regulaci comptable, tamb haurem de tenir una idea clara d'aspectes com els segents amb relaci a aquest pas: Estructura i conjuntura econmica i financera (tipus d'inters, inflaci, tipus de canvi, etc.). Perspectives econmiques a curt termini i a llarg termini. Relacions banca-empresa. Relacions Administraci-empresa, pel que fa referncia a aspectes com ara ajudes o impostos. Poltica financera predominant en les empreses.
11.3.2. Problemes derivats de la moneda utilitzada

Els comptes anuals en moneda estrangera no presenten problemes per a l'anlisi de ratios. De totes formes, si lestudiant no est familiaritzat amb la moneda de l'informe poden sorgir problemes d'interpretaci de la importncia de les xifres. A vegades, els comptes anuals ofereixen la conversi de les xifres en ms d'una moneda estrangera. Aix pot generar confusions quan es comparen diversos perodes, convertits cadascun a un tipus de canvi diferent.
11.4. Conversi de comptes anuals en moneda estrangera

En algunes ocasions, essencialment quan es tracta de consolidar comptes d'empreses ubicades en pasos diferents, s'ha de procedir a la conversi d'aquests comptes a la moneda nacional abans d'efectuar l'anlisi dels estats financers del grup. D'aquesta forma, a ms, s'obt informaci de l'efecte que han tingut les fluctuacions dels tipus de canvi. Les partides del balan i del compte de prdues i guanys d'aquestes empreses estrangeres poden convertir-se aplicant un dels dos mtodes segents:
129
- Mtode del tipus de canvi de tancament. - Mtode monetari/no-monetari. En general s'aplica el primer, excepte quan les activitats de la societat estrangera estiguin estretament lligades a les d'una societat del nostre pas i pertanyin al mateix grup empresarial, de manera que puguin considerar-se com una prolongaci de les activitats d'aquesta ltima, cas en el qual la conversi es realitzar utilitzant el mtode monetari/no-monetari. Normalment es proposa que s'utilitzi aquest segon mtode de forma molt restrictiva, quan es tracti de meres sucursals que realitzin operacions molt puntuals. Quan les empreses estrangeres estiguin en pasos que tenen taxes d'inflaci molt elevades, els comptes anuals s'han d'ajustar per inflaci abans de procedir a convertirlos.
11.4.1. Mtode del tipus de canvi de tancament

En aquest mtode, la conversi es realitza conformement amb les regles segents: a) Tots els bns, drets i obligacions es converteixen utilitzant el tipus de canvi vigent en la data de tancament a qu facin referncia els comptes de la societat estrangera. Per tant, no es diferencien els diversos tipus de bns, drets i obligacions. b) Les partides del compte de prdues i guanys es convertiran utilitzant els tipus de canvi existents en les dates en qu es van realitzar les corresponents transaccions. Es podr utilitzar un tipus de canvi mitj sempre que es ponderi degudament, en funci del volum de transaccions realitzades en cada perode (mensual, trimestral, etc.) per evitar la incidncia de 1'estacionalitat. En el compte de prdues i guanys no s'aplica el tipus de canvi de la data de tancament perqu els ingressos i despeses es produeixen al llarg de tot el perode, i no exclusivament en la data de tancament. A la dotaci a l'amortitzaci de l'immobilitzat se li aplica el mateix tipus de canvi de tancament amb la finalitat que coincideixi amb el tipus de canvi aplicat a 1' immobilitzat en el balan. c) Seguidament, es calcular la diferncia entre: - l'import dels fons propis de l'empresa estrangera, incls el saldo del compte de prdues i guanys, tal com s'ha calculat en l'apartat b) anterior, convertits al tipus de canvi histric, i - la situaci patrimonial neta que resulti de la conversi dels bns, drets i obligacions, conformement amb l'apartat a) anterior. Aquesta diferncia s'anotar amb el signe positiu o negatiu que li correspongui en els fons propis amb la denominaci de diferncies de conversi.
11.4.2. Mtode monetari/no-monetari

En aquest mtode, el resultat de la conversi ha de mostrar un balan i un compte de prdues i guanys similars a aquells que s'haguessin obtingut si s'haguessin mantingut els
130
llibres comptables de l'empresa estrangera en la divisa a la qual es vol efectuar la conversi. Aix, es distingeixen les partides del balan entre monetries i nomonetries, d'acord amb el que hem exposat en el tema 10, i s'apliquen les regles segents: a) Les partides no-monetries del balan es convertiran utilitzant els tipus de canvi histrics. A aquests efectes, tindr la consideraci de tipus de canvi histric el vigent en la data en qu cada element va passar a formar part del patrimoni de l'empresa. Les correccions valoratives (amortitzacions, provisions) dels elements no-monetaris es convertiran utilitzant el tipus de canvi aplicable als elements corresponents. b) Les partides monetries del balan es convertiran al tipus de canvi vigent en la data de tancament a qu es refereixin els comptes de la societat estrangera. c) Les partides del compte de prdues i guanys, a excepci del que es comenta en l'apartat d) segent, es convertiran utilitzant els tipus de canvi vigents en les dates en qu es van realitzar les corresponents transaccions. Alternativament, es pot utilitzar un tipus de canvi mitj, sempre que es ponderi degudament, en funci del volum de transaccions realitzades en cada perode (mensual, trimestral, etc.) per evitar la incidncia de 1' estacionalitat. d) Els ingressos i despeses relacionats amb partides no-monetries, com ara dotacions a les amortitzacions i provisions, imputaci a resultats de despeses i ingressos a distribuir en diversos exercicis, el cost a considerar en la determinaci de beneficis o prdues en l'alienaci d'aquests elements, es convertiran al tipus de canvi histric aplicat a les corresponents partides no-monetries. e) La diferncia que sorgeixi de l'aplicaci d'aquest mtode de conversi s'imputar al compte de prdues i guanys i es mostrar separadament en la partida resultats positius de conversi o resultats negatius de conversi, segons correspongui. Aquestes diferncies tamb poden tenir un tractament alternatiu. Es poden tractar d'acord amb el criteri seguit amb les diferncies de canvi en moneda estrangera. En aquest cas, d'acord amb el Pla General: - Les diferncies negatives, i les positives en operacions venudes i liquidades, van al compte de prdues i guanys. - Les diferncies positives en operacions no venudes van al patrimoni net ms passiu del balan.

Les diferncies en les prctiques comptables originen problemes importants als analistes financers internacionals. A ms, els diferents entorns culturals fan imprescindible una interpretaci acurada i subtil. Els esforos desplegats per normalitzar la comptabilitat a escala internacional sn importants. Malgrat aix, hi ha diverses circumstncies que dificulten l'xit d'aquesta empresa. La diversitat comptable existent significa que els comptes anuals d'empreses de diferents pasos no poden comparar-se sense efectuar ajustaments importants i sense valorar els entorns econmics de cada pas, desprs d'una anlisi minuciosa de les diferncies existents.
131
Finalment, un altre tema desenvolupat en el tema s el dels mtodes de conversi de comptes anuals en monedes estrangeres.

IAS (International Accounting Standards): Normes Internacionals de Comptabilitat. IASB (International Accounting Standards Board): Consell Internacional de Normes Comptables. IFRS (International Financial Reporting Standards): Normes Internacionals dInformaci Financera. NIC: Vegeu IAS. NIIF: Vegeu IFRS. Normalitzaci comptable internacional: Procs que pretn harmonitzar les prctiques comptables a nivell internacional.

En cas que lestudiant estigui interessat a ampliar els temes exposats en aquest tema, es recomanen els textos segents: ACCID: Comprendre les NIC, Gesti 2000, Barcelona, 2005. Amat, O.: "Anlisi integral d'empreses", Profit Editorial, Barcelona, 2008. Captol 10.
132
12. Anlisi integral destats financers
12.Anlisi integral d'estats financers

Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Tingui una visi global de les qestions ms rellevants relacionades amb l'anlisi d'estats financers tractades al llarg dels temes anteriors. Spiga com confeccionar pirmides de ratios i quadres de comandament per informar de qestions relatives a l'anlisi d'estats financers. Conegui els elements a tenir en compte per realitzar informes efectius d'anlisi d'estats financers.
En els temes anteriors s'han anat estudiant de manera separada cada una de les tcniques a utilitzar en l'anlisi d'estats financers. Per elaborar una anlisi completa dels comptes anuals d'una empresa, es poden utilitzar totes les tcniques exposades: Anlisi del balan: percentatges, grfics, estat d'origen i aplicaci de reserves, pressupost de caixa, ratios. Anlisi del compte de prdues i guanys: percentatges, grfics, ratios, evoluci de les vendes, compte de resultats per productes, punt d'equilibri, estat del valor afegit. Anlisi de la rendibilitat financera: rendiment, descomposici de la rendibilitat financera, autofinanament, palanquejament financer. Anlisi de les necessitats del fons de maniobra: fons de maniobra aparent, cicle de maduraci, cicle de caixa, fons de maniobra necessari. Comparacions amb les dades d'altres empreses del sector.
Si es fa aix, possiblement hi haur molts passos que es repetiran ja que en el fons algunes de les tcniques estudiades veuen els mateixos problemes per des de diferents perspectives. Per simplificar el treball, es poden utilitzar eines integradores com sn Ia pirmide de ratios i el quadre de comandament, que a ms sn tils a efectes de presentaci dels estudis efectuats.
12.1. Pirmide de ratios

Una pirmide de ratios consisteix a prendre la ratio que es consideri ms important, normalment s la rendibilitat dels capitals propis, i descompondre-la en el mxim nombre possible de ratios d'inters. Per tant, la idea s similar a la descomposici exposada en el tema 6. Una pirmide senzilla pot ser la que s'adjunta en la figura segent.
133
ANLISI INTEGRAL
ANLISI INTEGRAL ANLISI INTEGRAL

Benefici net Capitals propis Benefici net Vendes Vendes Capitals propis Vendes Actiu
Despeses prop. de fabricaci Vendes
Actiu Capitals propis
Desp. prop. de vendes Vendes
Desp. estructura Vendes
Desp. financ. Vendes
Imposts Vendes
Amb les 10 ratios de lafigura anterior es pot analitzar l'evoluci de la rendibilitat financera per mitj del marge i de la rotaci dels capitals propis. Aprofundint ms, es pot estudiar la rotaci de l'actiu, el palanquejament i l'estructura de despeses. Amb una pirmide com l'anterior es pot fer un diagnstic global, encara que superficial, sense necessitat de clculs excessius. Tamb es pot fer una pirmide de ratios per avaluar la rendibilitat econmica o rendiment (vegeu la figura segent).
134
ANLISI INTEGRAL
BAII Actiu total BAII Vendes Marge brut Vendes Desp. fixes Vendes Vendes Actiu total Vendes Immobilitzat Vendes Actiu circ.
Materials Vendes
M dobra directa Vendes
Vendes Estocs
Vendes Realitzable
Vendes Disponible
12.2. Quadre de comandament econmico-financer

El quadre de comandament (tableau de bord, en francs) s un document de sntesi en el qual es reflecteixen les dades ms importants que necessita la Direcci per a informaci i control. Per confeccionar un quadre de comandament es recomana seguir, com a mnim, les etapes segents: Primera etapa: Quins sn els objectius del quadre de comandament? El primer pas s conixer per qu es vol el quadre de comandament. No s el mateix un quadre de comandament per controlar Ia poltica comercial d'una empresa que per controlar-ne Ia situaci financera. Per tant, es poden confeccionar quadres de comandament diferents per als diferents directius de l'empresa. Segona etapa: Quina informaci es necessita? Seguidament, s'ha de procedir a elaborar un inventari de tota la informaci que es necessita per aconseguir els objectius de la primera etapa. Aquesta informaci s'ha de referir a les variables-clau del negoci en qu opera l'empresa. Per exemple, si es vol controlar la poltica comercial, caldran dades dels aspectes segents: Expansi de vendes. Vendes per productes, zones i venedors. Desviacions de vendes amb relaci al pressupost. Competncia. Preus, costos. Publicitat, promoci, relacions pbliques. Distribuci.
135
Cicle de vida del producte. Investigacions de mercat. Servei postvenda.
Com que el quadre de comandament ha de ser tan simplificat com sigui possible, s'ha de seleccionar nicament la informaci ms interessant. A ms, la selecci de la informaci s'ha de fer amb una perspectiva de cost-benefici. s a dir, noms s'ha de comptar amb aquella informaci que compensi el cost d'obtenir-la. Tercera etapa: Confecci del quadre de comandament. Per confeccionar el quadre de comandament s'ha de relacionar la informaci anterior de la forma en qu sigui ms comprensible. Aix, per exemple, es poden utilitzar ratios, grfics, esquemes, dades histriques, dades previsionals, etc. Tot aix, de la forma menys complexa possible. A continuaci, es presenta una mostra de quadre de comandament econmico-financer: El quadre de comandament consta de diverses parts: - Balanos de situaci en unitats monetries i en percentatges per controlar l'evoluci patrimonial de l'empresa en termes absoluts i relatius. En l'ltima columna es poden anotar els percentatges mitjans, o millor els ideals, del sector, si es tenen. - Estat de fonts i aplicacions, o quadre de finanament, per comprovar en qu ha invertit l'empresa i com ho ha finanat. Tamb s interessant disposar d'un estat de fluxos de tresoreria. - Descomposici de la rendibilitat financera per analitzar la rotaci, el marge, el palanquejament financer i l'efecte fiscal. En l'ltima lnia es poden anotar les ratios mitjanes del sector si se saben. - Una pirmide de ratios com la de l'apartat 12.1.
12.3. Sntesi de problemes econmico-financers, indicadors i mesures

Per tenir una visi global del conjunt de tcniques a utilitzar en l'elaboraci d'una anlisi d'estats financers, a continuaci es facilita una sntesi dels principals problemes a detectar, aix com de les tcniques que s'han d'emprar. Aix mateix, per a cada tipus de problema es detallen les mesures ms habituals que cal adoptar (veure figura segent).
136
Problema Liquiditat
Tcniques d'anlisi
Mesures a adoptar
Actiu circ./Passiu circ. Ampliar capital Realitzable + Disp./Passiu circ. Vendre immobilitzat Disponible/Passiu circ. Reconvertir deute (Disponible/Pagaments) * 365 Retroleasing Pressupost de caixa Millorar cicle de maduraci Quadre de finanament i caixa R.A.I. Ajornar pagaments Fons de maniobra necessari Fons maniobra/Actiu Fons maniobra/Deutes a c.t. Fons maniobra/Vendes
Descapita- Deutes/Actiu Vendre actius litzaci Capital propi/Deutes Ampliar capital Actiu real/Deutes Demanar subvencions Immobles lliures/Immobles Reduir cost deute Rec. permanents/Actiu BAR/Despeses financeres Flux caixa/Prstecs Desp. financ./Deute amb cost Desp. financ. + Div./Actiu Despeses financeres/Vendes Quadre de finanament Infrautilit- Vendes/Actiu zaci Vendes/Actiu fix d'actius Vendes/Actiu corrent Termini cobrament Clients/Provedors Termini Estoc Amort. acum./Amort. Anual Morositat clients Termini cobrament Impagats/Vendes IncobrablesNendes Quadre antiguitat clients Augmentar rotaci Reduir cicle maduraci Subcontractar fases del cicle productiu Just-in-tinae Implantar qualitat total
Credit management Descom. pagam. immediat Selecci clients Assegurana de crdit Factoring Forfaiting
Continua pgina segent
137
Vendes Vendes n/Vendes (n-1) insuficients Quota de mercat Llindar de rendibilitat Increment preus/Inflaci Vendes nous productes/Vendes Vendes reals/Vendes previstes Despeses Despesa X/Vendes excessives Despesa X any n/Desp. X any (n-1) Vendes/Nombre de treballadors Hores perdues/Hores totals Producci real/Capacitat de producci Cost per unitat de producte Compte resultats per productes Destinaci de cada 100 u.m. venudes Estat del valor afegit Rendibilitat insuficient
Pla de mrqueting Millora productes
Reducci despeses Pressupost Base Zero Augmentar productivitat Augmentar motivaci Reduir errades
Benefici net/Capital Propi Descomposici rendibilitat Pirmide de ratios
Augmentar beneficis Augmentar palenquejament Augmentar rotaci actius Planificaci fiscal
Palanquejament negatiu BAI/BAII*Actiu/Cap. propi Cost deute> BAII/Actiu
Reduir cost financer Augmentar rendiment Augmentar rotaci
Problemes, indicadors i mesures
12.4. Confecci de l'informe d'anlisi d'estats financers

Un cop es conclou l'anlisi d'estats financers, en la majoria dels casos s'ha de confeccionar un informe. L'informe es pot elaborar de moltes maneres, per es proposa tenir en compte les consideracions segents: Normalment, les persones que l'han de llegir no tenen gaire temps. Sovint, el possible lector no t coneixements profunds d'anlisi financera i en algunes ocasions t malfiana dels nombres.
Veient el que hem exposat, s'ha de procurar que l'informe reuneixi les condicions segents. Que sigui:
138
SENZILL: No ha de dir ms que el que sigui necessari. CLAR: Ha de ser comprensible per al lector. COMPLET: Ha de reflectir les conclusions rellevants amb la demostraci corresponent. ESTRUCTURAT: L'estructura de l'informe ha de ser lgica i coherent.
A ms, s'ha de tenir una idea clara de les rees d'inters de cada un dels possibles usuaris de l'anlisi d'estats financers. En principi, a la direcci d'una empresa li interessen tots els aspectes que estudia l'anlisi d'estats financers. Per, en termes generals, altres usuaris poden tenir rees d'inters ms especfiques. En la figura segent es detallen les principals rees d'inters dels possibles destinataris, a part de la direcci de l'empresa, d'un informe d'anlisi d'estats financers. Entitats de crdit en estudiar possible finanament a curt termini: liquiditat, capacitat de pagament d'interessos i de deutes a curt termini, endeutament. - Entitats de crdit en estudiar possible finanament a llarg termini: flux de caixa, capacitat de pagament d'interessos i de devoluci de deutes a llarg termini, autofinanament, endeutament i capitalitzaci. - Accionistes: rendibilitat, autofinanament, dividend i creixement. - Provedors: liquiditat i capacitat de pagament de deutes a curt termini. - Clients: equilibri en el creixement, solvncia financera a curt i a llarg termini per garantir la continutat en la venda de productes i serveis. - Treballadors, comits d'empresa i sindicats: equilibri financer, capitalitzaci, solvncia a curt i a Llarg termini i equilibri en el creixement. - Auditors de comptes: garanties que es complir el principi d'empresa en funcionament, solvncia a curt i a llarg termini, endeutament i capitalitzaci, autofinanament i capacitat de generaci de fons. - Assessors: visi global de tots els aspectes relacionats amb l'anlisi d'estats financers per a la identificaci de punts forts i dbils tant a curt com a llarg termini. - Analistes financers: situaci patrimonial i financera, capacitat de generaci de fons, autofinanament i creixement. - Administraci Pblica: fiabilitat de la informaci a efectes del pagament d'impostos i de l'elaboraci d'estadstiques, continutat de l'empresa en el temps. - Competidors: visi global de tots els aspectes relacionats amb l'anlisi d'estats financers per identificar, per mitj d'estudis comparatius, possibles aspectes a millorar en la seva prpia empresa. - Inversors i potencials compradors de l'empresa: valor de l'empresa, peritatge dels actius, situaci patrimonial i financera, capacitat de generaci de fons, autofinanament i creixement. Principals rees d'inters dels usuaris de l'anlisi d'estats financers, a ms de la direcci de l'empresa Una possible estructura d'informe s la segent: - Presentaci i objectius de l'informe: Explicar qu es persegueix amb l'emissi de -
139
l'informe i amb l'anlisi elaborada. Tamb s'esmenta qui ha encarregat l'informe i les possibles limitacions per insuficincia de dades o per la manca d'informaci auditada. - Diagnstic: Resum de tots els problemes detectats amb la seva demostraci i les conseqncies que poden ocasionar. Tamb es posaran de manifest els punts forts. - Recomanacions: Mesures que es proposen per solucionar els problemes esmentats en el diagnstic amb la demostraci de la convenincia d'aquestes recomanacions. Per efectuar la demostraci sol ser convenient adjuntar comptes anuals previsionals a un o ms anys vista. Les mesures han de ser coherents amb els problemes detectats.

En aquest tema s'ha fet una integraci d'una bona part de les qestions desenvolupades al llarg del llibre. Desprs d'exposar diversos exemples de pirmides de ratios i el quadre de comandament, s'ha proposat una metodologia a utilitzar per a la confecci d'informes d'anlisi d'estats financers.

Pirmide de ratios: Conjunt de ratios que mantenen relacions de causaefecte entre elles. Quadre de comandament (Tableau de bord, en francs): s un document de sntesi en el qual es reflecteixen les dades ms importants que necessita la Direcci per a informaci i control.
140
Bibliografia general
Bibliografia general
ACCID: Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005. ACCID: Comprendre les NIC, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Gesti 2000, 2005. ACCID: NIC-NIIF, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Gesti 2000, Barcelona, 2005. Altman, E.: Financial ratios, discriminant analysis and the prediction of corporate bankruptcy, Journal of Finance, vol. 23, nmero 7, 1968. Altman, E. i altres: Validit de la mthode des ratios, CESA, Cahiers de Recherche, nmero 16, Jouy en Josas, Pars, 1974. Altman, E.: Complete financial distress: A complete guide to predicting, avoiding and dealing with bankruptcy, John Wiley and Sons, Nueva York, 1983. Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008. Beaver: Financial ratios as predictors of Failure, Journal of Accounting Research: vol. 5, 1967. Bernstein, L.: Anlisis de estados financieros, Deusto, Bilbao, 1984. Birchall, A.: Financial analysis & control, Butterworth, Oxford, 1991. Carenys, J.: Consolidacin de balances, Gestin 2000, Barcelona, 1999. Coleshaw, J.: Credit analysis, Woodhead Faulkner, Londres, 1989. Massons, J.: Finanzas, Hispano Europea, Barcelona, 1989. Montebello, M.: Qu estructura hay detrs del milagro asitico, IDEA, abril, Buenos Aires, 1982. Oliveras, E. i Moya, S.: Anlisi dempreses, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Barcelona, 2005. Rees, B.: Financial Analysis, Prentice Hall, Hertfordshire, 1990. Rosanas, J. M.: Informaci comptable per a la presa de decisions empresarials, Ariel, Barcelona, 1992. Zairi, M.: Measuring performance for business results, Chapman Hall, Londres,1994.
141

Apunts Comptabilitat Financera II 2010-11

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Comptabilitat Financera II 2010-11

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

APUNTS

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1.Introducci a lanlisi destats financers

1.1. Concepte i objectius de l'anlisi d'estats financers

1.2. Els problemes de les empreses i les seves causes

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1.3. Anlisi i diagnstic empresarial

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1.4. Dades complementries a l'anlisi d'estats financers

1.5. Limitacions de l'anlisi d'estats financers

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1.6. Resum del tema

1.7. Glossari de termes utilitzats en el tema

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1. Introducci a lanlisi d estats Financers

1.8. Bibliografia d'ampliaci

2.1. Balan de situaci

A continuaci es detalla un exemple de Balan de Situaci:

2.1.2. Ordenaci del balan de situaci

ORDENACI DEL BALAN

De Menor De Menor a Mayor a Mayor Exigibilitat Exigibilitat

No exigible o Capitals propis Exigibles a llarg termini Exigible a curt termini

Funcional Extrafuncional Existncies

A llarg termini A curt termini

Anlisi destats financers (011)

2.1.3. Normes de valoraci

2.2. El compte de prdues i guanys

2.2.2. Ordenaci del compte de prdues i guanys per a l'anlisi

Anlisi destats financers (012)

2.3. Estat del valor afegit

ESTAT DEL VALOR AFEGIT

DEST DEL VALOR AFEGIT

2.4. Memria, informe de gesti i informe d'auditoria de comptes

2.4.2. Informe de gesti

2.4.3. Informe d'auditoria de comptes

2.5. Estat de fluxos de tresoreria

2.5.2. Flux de caixa

net d'explotaci + = Flux de caixa econmic

2.6. Manipulacions comptables i maquillatge de comptes anuals

2.7. Resum del tema

2.8. Glossari de termes utilitzats en el tema

2.12. Bibliografia d'ampliaci

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3.Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3.1. Objectius de l'anlisi del balan de situaci

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3.2. Aspectes previs

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3.3. Clcul de percentatges

CLCUL DE PERCENTATGES CLCUL DE PERCENTATGES

Fix 45 Existncies 18 Realitzable 8 Disponible 6 Total

No exigible Exigible Ll.T. Exigible C.T.

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

3.4. Grfic del balan

Exigible Ll.T. 13%

Realitzable 11% Disponible 8%

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci

s recomanable per a l'elaboraci d'informes.

3.5. Evoluci dels balanos en el temps

3. Anlisi del balan de situaci (I): Introducci