Professional Documents
Culture Documents
Apunts Comptabilitat Financera II 2010-11
Apunts Comptabilitat Financera II 2010-11
DE L'ASSIGNATURA
Anlisi d'estats comptables Grau d'Administraci d'Empreses Grau d'Economia Grau d'International Business Economics Grau de Cincies Empresarials) Comptabilitat Financera II Llicenciatura en ADE
ndex
1.Introducci a l'anlisi d'estats financers 2.Estats financers 3.Anlisi del balan de situaci (I): Introducci 4.Anlisi del balan de situaci (II): Les ratios 5.Anlisi del compte de prdues i guanys 6.Rendibilitat, autofinanament i creixement 7.Anlisi del fons de maniobra 8.Anlisi amb dades sectorials 9.Anlisi d'estats financers consolidats 10.La inflaci i els seus efectes en l'anlisi d'estats financers 11. Anlisi internacional d'estats financers 12. Anlisi integral d'estats financers Bibliografia general
de tipus general i no es pot aplicar a totes les situacions de crisi empresarial. La manca d'un diagnstic empresarial correcte s indicativa d'incompetncia. L'absncia d'un diagnstic correcte de l'empresa s el que impedeix afrontar punts dbils que a mig termini enfonsen l'empresa. Quan no es detecten a temps aquests problemes, i no es prenen les mesures precises, l'empresa pot entrar en situacions de difcil sortida.
Quan no es donen totes les circumstncies anteriors, ens trobem davant una situaci d'incompetncia. Aix, es poden produir les manifestacions d'incompetncia segents: Hi ha incompetncia perqu no es diagnostica. Aix succeeix quan la direcci no analitza la situaci i l'evoluci de l'empresa per detectar els problemes que requereixin mesures correctives abans que no sigui massa tard. Aqu podem plantejar-nos qestions com les segents:
Quantes empreses decideixen les inversions que cal efectuar, o la seva poltica financera, sense tenir en compte el diagnstic de la seva situaci i evoluci econmico-financera? Quantes empreses venen a crdit als seus clients sense analitzar-ne a fons els comptes? Quants directors de sucursals d'entitats de crdit dediquen un temps insuficient al diagnstic i seguiment econmico-financer dels seus clients? Quants inversors compren accions d'empreses de les quals no coneixen els comptes anuals? Quants treballadors s'incorporen a una nova empresa sense que se n'analitzin prviament els comptes anuals? Hi ha directius que diagnostiquen per que ho fan incorrectament per manca de dades o per altres causes. Uns altres directius diagnostiquen correctament per el diagnstic arriba tard, quan ja no s'hi pot fer res. Un dels requisits necessaris perqu aix no passi s que la comptabilitat sigui tan precisa com sigui possible i que no s'obtingui amb retard. Sobre aquest respecte podem preguntar-nos:
Quantes empreses no porten la comptabilitat al dia? Quantes empreses no es refien totalment de les dades obtingudes a travs de la comptabilitat? Quantes empreses no sotmeten els seus comptes anuals a l'auditoria externa? Finalment, hi ha directius que diagnostiquen correctament i a temps, i malgrat aix, les mesures correctives arriben tard o sn inadequades per la manca de coherncia amb el diagnstic efectuat.
Quantes vegades es prenen mesures que sn ms una fugida endavant que un intent de solucionar els problemes reals? Quants directius prenen mesures intentant protegir-se ells mateixos en comptes d'enfrontar-se als problemes reals? Quantes vegades no es fa el que se sap que s'ha de fer per por dels traumes i conflictes? El diagnstic dia a dia de l'empresa s una eina clau, tot i que no s l'nica, per a la gesti correcta de l'empresa. El diagnstic de l'empresa ajuda a aconseguir els que es podrien considerar, d'acord amb Ferruz, els objectius de la major part de les empreses: - Sobreviure: seguir funcionant al llarg dels anys, atenent tots els compromisos adquirits. - Ser rendibles: generar els beneficis suficients per retribuir adequadament les inversions precises. - Crixer: augmentar les vendes, la quota de mercat i els beneficis. El diagnstic s'ha d'elaborar de forma continuada a fi que els directius coneguin en cada moment l'estat en qu es troba l'empresa. Perqu el diagnstic sigui complet, s'han d'analitzar com a mnim les rees segents: - Organitzaci. - Econmico-financera. - Mrqueting i comercial. - Industrial i tecnolgica. - Factor hum. En l'rea d'organitzaci s'han d'estudiar els objectius de l'empresa, l'estructura jurdica, l'estil de direcci, l'organigrama, els sistemes d'informaci, els circuits administratius, el sistema de control intern, la planificaci i el control, les relacions de l'empresa amb altres per mitj d'acords o de participacions accionarials, etc. L'rea econmico-financera requereix l'anlisi de la situaci .financera i els resultats econmics (balanos de situaci, comptes de resultats, pressupost de tresoreria). Aquesta s l'anlisi d'estats financers, objecte del present llibre. En l'rea de mrqueting i comercial s'ha d'investigar l'evoluci del mercat i de la competncia, com tamb l'efectivitat del pla de mrqueting de l'empresa (preu, producte,
publicitat, distribuci, relacions pbliques). Des del punt de vista industrial, s'ha d'analitzar la tecnologia, la capacitat productiva, la productivitat, la qualitat del producte i de l'atenci al client, el procs de fabricaci, etc. Finalment, tamb s'ha d'analitzar la situaci del factor hum (clima laboral, motivaci, absentisme, etc.). Per tant, l'anlisi d'estats financers s una part de l'anlisi global que cal efectuar en tota l'empresa. L'anlisi contnua de les rees anteriors pot permetre conixer l estat en qu es troba l'empresa i la seva possible evoluci. Aix ser factible prendre les mesures que garantiran un futur viable per a l'empresa.
Com succeeix amb qualsevol conjunt de tcniques aplicables a la gesti empresarial, l'anlisi d'estats financers t diverses limitacions que s'han de tenir en compte: - Se sol basar en dades histriques, per la qual cosa a vegades li manca la perspectiva suficient sobre cap on va l'empresa. - Les dades de les empreses solen referir-se a la data de tancament de l'exercici, normalment el 31 de desembre de cada any. En moltes empreses, la situaci a final de l'exercici no s prou representativa perqu hi ha grans estacionalitats en les vendes, en la producci, en les despeses, en els cobraments o en els pagaments. - Tal com es comenta ms mpliament al tema 2, de vegades les empreses manipulen les seves dades comptables, amb la qual cosa deixen de representar adequadament la realitat. - La informaci comptable no sol estar ajustada per corregir els efectes de l inflaci, ra per la qual algunes partides, com els immobilitzats, les existncies, el capital i les reserves o les amortitzacions no sempre sn representatives de la realitat. - No sempre s possible obtenir dades del sector en qu opera l'empresa a fi de poder fer comparacions. Aquestes limitacions justifiquen que sempre es prenguin amb precaucions les conclusions de l'anlisi d'estats financers.
Capital social: Fons aportats pels accionistes o socis i que no tenen la consideraci de deutes. Central de Balanos del Banc d'Espanya: rgan dependent del Banc d'Espanya que recull en les seves bases de dades comptes anuals d'empreses i n'elabora anlisis econmico-financeres a nivell individual, sectorial o global. Central de Riscos del Banc d'Espanya: rgan dependent del Banc d'Espanya que recull en les seves bases de dades informaci sobre l'endeutament i els avals que tenen les empreses en el conjunt del sistema financer del pas i facilita aquesta informaci a les entitats de crdit que la sol.liciten amb autoritzaci dels clients corresponents. Cicle de vida d'un producte: Etapes per les quals passa un producte des que neix fins que es deixa de produir i comercialitzar. Aquestes etapes sn les d'introducci, desenvolupament, maduresa i declivi. Comptes anuals: Sn el principal producte de la comptabilitat financera i estan integrats pel balan, el compte de prdues i guanys i la memria. Control intern: Activitats desenvolupades per l'empresa per garantir la salvaguarda dels actius i per optimitzar els procediments administratius. Control pressupostari: Conjunt de tcniques utilitzades per formular informes previsionals de balanos, comptes de prdues i guanys, tresoreria i altres estats; com tamb per controlar el compliment i les desviacions d'aquestes previsions. Cost: Consum requerit per a l'obtenci d'un producte o servei. Cost fix d'estructura: Cost que no segueix una relaci directa amb el nivell d'activitat de l'empresa. Cost variable: Cost que segueix una evoluci directa amb el nivell d'activitat de l'empresa. Concurs de creditors: Situaci que es produeix quan una empresa no pot atendre els seus deutes (pot tractar-se duna suspensi de pagaments o duna faliida). Fallida: Situaci que es produeix quan els deutes superen els actius de 1' empresa. Inflaci: Increment en el nivell general de preus dels productes. Marge: Diferncia entre ingressos i costos. Mors: Client que incompleix les condicions de cobrament pactades. Pla de mrqueting: Eina que utilitza el departament de mrqueting per integrar la seva estratgia amb les seves activitats i el seu pressupost. Est integrat per la poltica de producte, preu, distribuci, promoci, publicitat i relacions pbliques. Pressupost: Informe expressat en unitats monetries sobre els plans d'acci de l'empresa per al futur. Producte Interior Brut: Indicador de l'activitat econmica realitzada en un pas. Quota de mercat: Part de les vendes d'un determinat sector econmic que produeix una empresa. RAI: Registre d'Acceptacions Impagades en qu consten totes aquelles persones o empreses que no han ats al seu venciment efectes acceptats. Rotaci: Relaci entre les vendes i un determinat concepte de balan de situaci. Suspensi de pagaments: Situaci que es produeix quan una empresa no pot atendre els seus deutes a curt termini.
2. Estats Financers
2.Estats financers
Objectius: Es pretn que lestudiant, amb l'estudi d'aquest tema: Revisi els conceptes bsics relatius als comptes anuals: balan de situaci, compte de resultats i memria. Revisi els aspectes principals de les normes de valoraci aplicades als conceptes inclosos en els comptes anuals. Conegui les prctiques que algunes empreses realitzen per a la manipulaci dels comptes anuals. Conegui els formats ms habituals de l'estat de fluxos de tresoreria i de l'estat del valor afegit i comprengui la seva importncia amb vista a poder confeccionar un diagnstic econmico-financer complet.
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
Balan de Situaci
ACTIU
En qu ha invertit lEmpresa?
PN + PASSIU
Don sha obtingut la Financiaci?
PN + Passiu
200 200 400 400 1.000 1.000 1.400 1.400 3.000 3.000 2.000 2.000 8.000 8.000 Capital Social Capital Social Provedors Provedors Creditors Creditors Reserves Reserves Prstecs Bancaris Prstecs Bancaris TOTAL PN + PASSIU TOTAL PN + PASSIU 4.000 4.000 2.000 2.000 500 500 500 500 1.000 1.000 8.000 8.000
10
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
Balan de Situaci
De Menor De Menor a Major a Major Liquidesa Liquidesa
Actiu
PN + Passiu
Fix Circulant +
Anlisi destats financers (010)
En l'actiu, normalment, s'ordenen tots els elements de menys a ms liquiditat. La liquiditat s la major o menor facilitat que t un b per convertir-se en diners. Els diners en caixa sn el mxim exponent de la liquiditat. En canvi, els elements del patrimoni net ms passiu s'ordenen de menys a ms exigibilitat. Un element ser ms exigible com ms curt sigui el termini en qu ven. El capital s un dels elements menys exigibles. En canvi, els deutes amb provedors solen ser exigibles a un termini molt curt. Hi ha altres pasos, com els Estats Units i la majoria dels d'Amrica del Sud, per exemple, en qu se segueixen els mateixos criteris d'ordenaci per al revs, ja que els actius s'ordenen de ms a menys liquiditat i els patrimoni net ms passius de ms a menys exigibilitat. Tamb es poden diferenciar dins de les masses patrimonials de l'actiu les que sn funcionals (imprescindibles per a l'activitat ordinria de l'empresa) i les que sn extrafuncionals (no directament necessries per a l'activitat ordinria). Per exemple, la maquinria sol ser funcional. En canvi, una empresa que comercialitza mobles i que t uns terrenys amb qu no desplega cap activitat, els consideraria com extrafuncionals. Els actius extrafuncionals sn els que es poden vendre quan a l'empresa li cal liquiditat urgent per anar endavant. En l'esquema de la figura seguent es resumeixen els grups patrimonials anteriors.
11
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
MASSES PATRIMONIALS
Actiu Actiu
No C. No C.
PN + Passiu PN + Passiu
No exigible No exigible
Exigible Exigible
Corrent Corrent
Disponible
Per completar aquest apartat, tot seguit s'indica la composici de les distintes masses patrimonials del balan d'acord amb el Pla General de Comptabilitat (model normal i model abreujat): - Actiu no corrent: s'hi inclouen tots els actius que es creu que romandran en l'empresa ms d'un any: - Immobilitzacions intangibles, - Immobilitzacions materials, - Immobilitzacions financeres, i - Despeses a distribuir en diversos exercicis. A ms, pot ser til anar ms enll de la informaci que proporciona el balan i dividir tot l'immobilitzat entre el que s d'explotaci (o funcional) i el que no ho s. L'immobilitzat funcional s aquell que l'empresa utilitza per dur a terme la seva activitat tpica. Les instal.lacions tcniques i la maquinria sn exemples d'actius funcionals. En canvi, uns terrenys que l'empresa ha adquirit per especular i intentar obtenir resultats extraordinaris sn actius no funcionals. - Actiu corrent: est integrat per aquells actius que, en principi; no tenen carcter de permanncia en l'empresa ja que el seu termini d'estada en l'empresa s inferior als dotze mesos. Per analitzar-lo s til dividir-lo en tres masses patrimonials: Existncies: sn els materials i productes que l'empresa processa i/o comercialitza. Realitzable: per eliminaci, est format per aquells actius que no formen part de les existncies ni del disponible:
Recursos Permanents
12
2. Estats Financers
o o o o
Deutors. Inversions financeres temporals. Ajustaments per periodificaci. Tamb inclou els conceptes de tresoreria quan la seva disponibilitat no sigui immediata (comptes d'estalvi bancaris, per exemple).
Disponible: es compon del diner i dels comptes en entitats de crdit que tinguin disponibilitat immediata (com els comptes corrents, per exemple).
No exigible: aquesta massa patrimonial, tamb anomenada recursos propis o capitals propis, es compon de tots els elements que no tenen la consideraci de deutes. Exigible a llarg termini: est integrat per tots els deutes amb un termini de venciment superior als dotze mesos com les provisions per a riscos i despeses, i els creditors a llarg termini. Exigible a curt termini: inclou els deutes el termini de venciment dels quals no supera els dotze mesos. A efectes d'aprofundir l'anlisi, pot ser interessant dividir els deutes a curt termini entre els que tenen un cost financer (emissions d'obligacions i deutes amb entitats de crdit, per exemple) i els que no tenen cost financer (com sn normalment els deutes amb administracions pbliques, remuneracions pendents de pagament, ajustaments per periodificaci, etc.). En cas que l'empresa hagi negociat amb alguna administraci pblica l'ajornament del seu deute per impostos o seguretat social, s'inclour el nominal corresponent en el grup de deute amb cost financer, ja que en aquest tipus d'ajornaments es pacta un inters que l'empresa deutora ha de pagar.
En cas que l'IVA que grava l'adquisici no sigui recuperable, tamb s'inclour en el valor d'adquisici. La norma anterior canvia quan es tracta d'operacions de leasing en qu l'IVA no s deduble ja que en aquest cas l'import es reflectir en la partida de tributs del compte de prdues i guanys.
13
2. Estats Financers
El cost de producci s'aplica quan el b l'ha produt la prpia empresa i inclou les primeres matries, els costos directament imputables i la part proporcional dels costos indirectes de l'empresa. Les despeses que suposin un augment de la capacitat, productivitat o prolongament de la vida til, s'afegeixen al valor del b. En l'immobilitzat es poden incloure les despeses financeres corresponents al seu finanament, fins a la posada en condicions de funcionament d'aquest immobilitzat. En els edificis, hi haur de constar per separat el valor del terreny i el de l'edifici. Les despeses d'investigaci i desenvolupament poden activar-se si estan individualitzades per projecte i hi ha raons d'xit fonamentades. Les despeses d'investigaci i desenvolupament activades, i les aplicacions informtiques s'hauran d'amortitzar en un mxim de cinc anys. Els drets de trasps tamb s'han d'amortitzar. Els drets sobre bns en rgim d'arrendament financer (leasing) s'hauran d'activar quan no hi hagi dubtes que s'exercitar l'opci de compra. Les prdues reversibles (insolvncia, depreciaci, etc.) dels actius es reflectiran en comptes de deterioraments. Les prdues irreversibles dels immobilitzats es reflectiran per mitj de comptes d'amortitzacions. En el preu d'adquisici dels valors mobiliaris s'inclouran els drets preferents de subscripci i les altres despeses de l'operaci. Els interessos o dividends meritats en el moment de l'adquisici es comptabilitzaran en comptes a part. En cas de venda de drets preferents de subscripci, el seu cost es deduir del preu d'adquisici dels valors corresponents. Els valors mobiliaris es comptabilitzaran al final de l'exercici a preu de cost (empreses del grup), a cost amortitzat (inversions mantingudes fins el venciment) o de mercat (cartera de negociaci i disponibles fins el venciment). Si els valors no cotitzen, s'utilitzaran criteris valoratius racionals admesos en la prctica. Les existncies poden valorar-se segons els mtodes FIFO (PEPS o primer entrat, primer sortit), o mitjana.
14
2. Estats Financers
15
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
COMPTE DE RESULTATS
Vendes netes - Despeses proporcionals de fabricaci - Despeses proporcionals de comercializaci = Marge brut Amortitzacions Despeses destructura Altres ingressos i despeses
= Benefici abans dimpostos i interessos - Despeses financeres = Benefici abans dimpostos - Impost de societats = Benefici net
Les diferncies existents entre els diversos formats de compte de prdues i guanys afecten la forma de classificar els ingressos i les despeses, ja que el resultat final s el mateix en tots. En cas que l'empresa analitzada tingui resultats excepcionals, aquests sinclourn en el resultat dexplotaci. D'aquesta manera, ja s'han preparat els resultats per a l'anlisi, que s'estudiar ms endavant. El compte de prdues i guanys analtic proporciona diversos tipus de marges o resultats intermedis: - Valor afegit: que s igual al valor de la producci menys les compres, ms o menys la variaci d'existncies i menys les despeses externes i d'explotaci. Aquest valor afegit generat per l'empresa s el que ha de permetre retribuir el personal, les institucions financeres, l'administraci en concepte d'impostos, els accionistes i a ms ha de poder dotar els fons precisos per a l'autofinanament. - Resultat brut d'explotaci: s igual al valor afegit menys les despeses de personal, ms altres ingressos i menys altres despeses. - Resultat net d'explotaci: es calcula restant les amortitzacions de l'immobilitzat i les provisions per insolvncies de trfic al resultat brut d'explotaci. - Resultat de les activitats ordinries: s'obt restant al resultat net d'explotaci les despeses financeres, sumant-hi els ingressos financers i restant-ne les provisions financeres. Aquest resultat s el que sol tenir ms transcendncia perqu s el que aconsegueix l'empresa amb la seva activitat tpica. - Resultat abans d'impostos: s igual al resultat de les activitats ordinries ms o
16
2. Estats Financers
menys els resultats extraordinaris. En analitzar aquest resultat s'ha de tenir present que els resultats extraordinaris no solen tenir continutat en el temps, ja que sn atpics. - Resultat desprs d'impostos: o resultat net que s'obt restant (si hi ha benefici) o sumant (si hi ha prdues), l'Impost de Societats al resultat abans d'impostos. A ms, per aprofundir l'anlisi econmica pot ser interessant calcular les partides segents: - Marge brut: es calcula restant a les vendes netes els costos de materials, els costos industrials de vendes (m d'obra de fabricaci, per exemple) i els costos de distribuci de vendes (ports, comissions de venedors, per exemple): Vendes netes - Compres d'existncies comercials, primeres matries i altres aprovisionaments +/- Variaci d'existncies - M d'obra de fabricaci - Costos indirectes de fabricaci - Costos comercials i de distribuci de les vendes Marge brut Per obtenir els imports d'alguns dels conceptes anteriors s possible que calguin dades elaborades per la comptabilitat analtica, ja que la comptabilitat general normalment noms facilita les despeses segons la seva naturalesa i no segons la seva vinculaci a la producci o a la comercialitzaci. Tamb s til dividir tots els costos que intervenen en el clcul del marge brut entre els que sn de fabricaci i els que sn de comercialitzaci. - Resultat abans d'interessos i impostos (benefici abans d'interessos i impostos o BAII): aquest resultat, que no inclou els resultats extraordinaris, coincideix amb el resultat de les activitats ordinries.
17
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
ESTATS FINANCERS
Resumint, el valor afegit informa dels recursos que genera una empresa en afegir valor a all que adquireix d'altres empreses. EL valor afegit obtingut serveix per retribuir el personal, les entitats de crdit, els accionistes i per autofinanar-se. L'obtenci i anlisi de l'estat del valor afegit ajuden a ampliar la informaci relativa als resultats de la gesti econmica de l'empresa i al repartiment del valor generat. De tota manera, cal tenir en compte Ia diferncia entre els objectius de mxim benefici i mxim valor afegit, ja que la consecuci del segon no sempre ajudar a l'obtenci del mxim
18
2. Estats Financers
benefici. Per exemple, la decisi de subcontractar, a travs d'una empresa externa, una fase del cicle productiu per reduir els costos totals d'un producte pot augmentar el benefici, tot i que significar una reducci del valor afegit.
2.4.1. Memria
La memria proporciona una informaci imprescindible per analitzar els comptes d'una empresa. De tots els seus apartats destaquen, pel seu inters amb vista a l'anlisi, els segents: Bases de presentaci dels comptes anuals: Per conixer el grau d'acompliment de la imatge fidel, dels principis comptables, de l'agrupaci de partides i els elements recollits en diverses partides. Distribuci de resultats: La proposta de distribuci de resultats pot complementar l'anlisi de les reserves i de la poltica de dividend. A ms, en cas que es reparteixin dividends a compte, inclour un pressupost de tresoreria que complementar l'anlisi de la liquiditat. Normes de valoraci: per conixer els criteris comptables aplicats en la valoraci d'actius, passius, ingressos i despeses. Despeses d'establiment, immobilitzat immaterial, immobilitzat material, inversions financeres: aquests apartats proporcionen informaci molt detallada sobre l'evoluci i el contingut dels actius immobilitzats. Existncies: les dades addicionals que aporta sobre les existncies poden utilitzar-se en analitzar-ne la gesti. Fons propis, subvencions, provisions, deutes no comercials, garanties compromeses amb tercers i altres passius contingents: aquestes dades sn tils quan s'analitza la composici del no exigible i exigible de l'empresa. Situaci fiscal: dades complementries per a l'anlisi de la fiscalitat de l'empresa. Ingressos i despeses: en aquest apartat es proporcionen dades sobre les transaccions amb empreses del grup i associades, transaccions en moneda estrangera, distribuci geogrfica dels ingressos, evoluci de la plantilla, resultats extraordinaris i resultats d'exercicis anteriors o posteriors. Amb aquestes informacions, aix com amb les que s'inclouen en l'apartat d'altres informacions i esdeveniments posteriors al tancament, es pot aprofundir ms l'anlisi econmico-financera de 1' empresa. Quadre de finanament: aquest estat (vegeu el tema 7) s imprescindible per analitzar els moviments de fons (inversi, finanament, variaci del capital corrent o fons de maniobra) que s'han produt en l'empresa.
19
2. Estats Financers
Amb aquesta informaci es comenten, completen i s'amplien les dades incloses en el balan de situaci i el compte de prdues i guanys.
La fiabilitat dels comptes anuals augmenta quan es disposa d'un informe d'auditoria amb opini favorable i sense excepcions (s a dir, sense cap objecci). En canvi, quan l'opini dels auditors s desfavorable o cont objeccions significatives, la fiabilitat es redueix en gran mesura. El mateix succeeix quan els auditors no manifesten cap opini sobre els comptes en el seu informe a causa dels problemes inherents a la comptabilitat de l'empresa. L'informe dels auditors s una carta adreada a qui ha encarregat l'auditoria (normalment, el consell d'administraci o els accionistes) que cont les parts segents: - Identificaci de l'empresa auditada. - Abast de l'auditoria: comptes auditats i normes d'auditoria aplicades. Tamb s'indiquen les normes d'auditoria que no s'han pogut utilitzar. - Opini: l'opini pot ser favorable sense objeccions, favorable amb objeccions, denegada o desfavorable. Quan hi hagi objeccions, l'analista haur d'avaluar-ne la importncia per estimar la fiabilitat dels comptes anuals. - Pargraf d'mfasi: ocasionalment l'auditor pot posar de relleu circumstncies significatives, tot i que aquestes no afectin la seva opini perqu no tinguin la consideraci d'objeccions. - Informe de gesti: comentari sobre la concordana o no d'aquest informe amb els comptes anuals.
20
2. Estats Financers
2.5.1.Concepte
L'estat de fluxos de tresoreria informa de les transaccions que afecten el disponible de l'empresa. Per tant, ajuda a avaluar la capacitat de l'empresa per generar tresoreria. Tamb s til per avaluar les possibilitats d'xit, supervivncia o fracs d'una empresa . Des d'una perspectiva econmico-financera, l'xit d'una empresa es mesura basant-se en els beneficis i tresoreria que s capa de generar. Pot calcular-se amb dades histriques o amb previsions d'exercicis futurs. En aquest segon cas, l'estat previsional de fluxos de tresoreria, tamb anomenat pressupost de tresoreria o de caixa, s molt til per a l'anlisi financera, ja que permet estimar els dficits o supervits de tresoreria que ha de tenir l'empresa a curt termini, i per tant actuar en conseqncia. En la seva forma ms simple, el pressupost de tresoreria d'un perode determinat es confecciona afegint al saldo inicial de disponible els cobraments previstos i restant-ne els pagaments previstos del perode considerat (setmana, quinzena, mes o any). El perode mnim que abasta el pressupost de tresoreria per a l'anlisi d'estats financers sol ser l'any, tot i que pot estar dividit per mesos, o fins i tot per perodes ms curts com setmanes o fins i tot dies. En fer el pressupost de tresoreria s til distingir els cobraments i pagaments d'explotaci dels que no sn d'explotaci. Els d'explotaci sn aquells moviments de tresoreria directament relacionats amb l' activitat prpia de l'empresa (cobrament de clients, pagament a provedors, pagament de despeses de l'explotaci, etc.). s a dir, sn els cobraments i pagaments relacionats amb els ingressos i despeses d'explotaci. Els moviments de tresoreria que no sn d'explotaci sn tots els altres (cobraments per prstecs, ampliacions de capital, inversions en immobilitzat, devolucions de prstecs, pagaments de dividends o relacionats amb activitats extraordinries). En definitiva, els moviments de tresoreria que no sn d'explotaci sn els vinculats a inversions, operacions financeres (excepte les despeses i ingressos financers) i a activitats extraordinries. Aquest darrer pressupost de tresoreria permet tenir ms dades per a l'anlisi ja que est ms desglossat. En aquesta lnia s interessant el pressupost de tresoreria amb el format que segueix, ja que proporciona informaci detallada dels moviments de tresoreria generats tant per les activitats ordinries, com per la resta d'activitats de l'empresa, les d'inversi i finanament.
21
2. Estats Financers
ESTATS FINANCERS
Operacions dexplotaci: + Cobraments de clients + Cobraments daltres deutors - Pagaments a provedors - Pagaments al personal - Tributs - Pagaments a altres creditors Operacions financeres derivades: + Cobraments dinteressos i de dividends - Pagaments dinteressos i de comissions Operacions inusuals (sn activitats ordinries per poc freqents): + Cobraments rebuts - Pagaments rebuts Impost sobre beneficis: - De lexercici anterior - Lliuraments a compte (a) Fluxos nets de tresoreria de les activitats ordinries
Anlisi destats financers (017)
ESTATS FINANCERS
+ + + -
Aportacions dels accionistes Emissi dobligacions Obtenci de prstecs Compra daccions prpies Dividends pagats als propietaris Reembossament dobligacions i de prstecs
(b) Fluxos nets de tresoreria per activitats de financiaci + + + Cobraments per vendes dimmobilitzat Cobraments per vendes dinversions financeres Cobraments per subvencions de capital Pagaments per compres dimmobilitzat Pagaments per compres dinversions financeres Pagaments per compra o absorci daltres empreses
(c) Fluxos nets de tresoreria per activitats dinversi (a) + (b) + (c) = Flux net total de tresoreria
Anlisi destats financers (018)
22
2. Estats Financers
El flux de caixa pot calcular-se de diverses maneres. Els dos mtodes ms utilitzats sn els segents: - Flux de caixa (financer): s'obt restant els pagaments d'explotaci als cobraments d'explotaci. El saldo s el flux de caixa generat per l'explotaci de l'empresa: Cobraments d'explotaci - Pagaments d'explotaci= = Flux de caixa financer
El clcul i l'anlisi de l'evoluci del flux de caixa financer ajuden a diagnosticar la capacitat de l'empresa per afrontar els seus deutes, per la qual cosa s un complement imprescindible de l'anlisi del balan de situaci, com es veur posteriorment. - Flux de caixa (econmic): S'obt sumant al benefici net (en principi, el d'explotaci) l'amortitzaci del perode, ja que s una despesa que no es paga. Tamb se solen afegir les provisions. Lgicament, el benefici net ms les amortitzacions i les provisions representaran l'efectiu que ha generat l'empresa en el perode corresponent, en el supsit que es cobrin tots els ingressos i es paguin totes les despeses.
23
2. Estats Financers
Benefici
Amortitzacions=
Fixeu-vos que en la majoria dels casos els dos fluxos de caixa no coincideixen, ja que el primer es basa en moviments d'efectiu (cobraments i pagaments) i el segon en el principi de la meritaci (ingressos i despeses pagables). De fet, noms coincidirien en aquella empresa que cobrs i pagus al comptat tots els seus ingressos i les seves despeses d'explotaci. Ms endavant s'analitzaran els dos fluxos de caixa. ltimament s'ha debatut sobre quin dels dos fluxos de caixa t ms inters a efectes de l'anlisi d'empreses. La resposta depn del que es vulgui analitzar, ats que ambds fluxos informen sobre aspectes diferents . La importncia de l'anlisi de flux de caixa prov del fet que mesura la capacitat de generaci de fons que t l'empresa per mitj de la seva activitat ordinria. Per tant, s una mesura de les possibilitats d'autofinanament. De totes maneres, s'ha de recordar que tant les amortitzacions com les provisions que s'afegeixen al benefici per a l'obtenci del flux de caixa econmic, tard o d'hora poden afectar la tresoreria de l'empresa quan es reponen els actius immobilitzats o es deixen de cobrar de clients morosos, per exemple.
24
2. Estats Financers
La sessi del consell d'administraci es va iniciar a les cinc de la tarda. En la cuina de l'empresa, els primers executius i l'equip d'auditors donaven els ltims tocs als comu.m. Es van discutir els serrells fins al darrer moment. ... Conclusi: els consellers de l'empresa van rebre els comptes ben passades les vuit de la tarda. El maquillatge comptable en relaci amb Hisenda es fa per reduir el pagament d'impostos de manera fraudulenta, i mai recomanable. Consisteix a efectuar ajustaments com els segents: - Reduir actius com ara existncies, clients, o immobilitzats amb amortitzacions o provisions excessives. - Reduir existncies amb canvis en els criteris de valoraci. - Reduir reserves i/o el resultat de l'exercici. - Ocultar vendes o elevar despeses per reduir el benefici. - Retardar la comptabilitzaci de vendes o avanar la comptabilitzaci de despeses. - Inflar les amortitzacions o les provisions. - Considerar con despeses del perode inversions en concepte d'immobilitzat. - Endarrerir vendes o avanar despeses. - Transferir resultats d'una empresa a una altra a l'interior d'un grup empresarial. - Introduir transaccions amb accionistes que no responen a la realitat. En canvi, el maquillatge de la informaci comptable que es presenta a les entitats de crdit, que tampoc no s'hauria de fer mai, consisteix a fer precisament el contrari del que s'exposa al pargraf anterior. Ats que per formular un diagnstic encertat s'ha d'utilitzar informaci que representi la realitat de forma adequada, cal disposar de dades reals sense cap tipus de maquillatge. Si aix no s possible, la veracitat i utilitat de l'anlisi d'estats financers seran molt redudes.
25
2. Estats Financers
El flux de caixa, tant el financer com l'econmic, ajuda a avaluar la liquiditat de l'empresa i la seva capacitat de generaci de fons. Els estats comptables esmentats poden utilitzar-se tant quan es refereixen a exercicis ja tancats, i per tant amb dades histriques, com quan es refereixen a exercicis futurs, i per tant amb dades provisionals.
26
2. Estats Financers
de l'empresa i d'altres aspectes rellevants per formar-se una idea ms completa de la seva situaci i evoluci previsible. Liquiditat: Proximitat d'un actiu a la seva conversi en diners. Maquillatge de comptes: Manipulaci dels comptes anuals amb l'objectiu d'enganyar tercers. Memria: Part integrant dels comptes anuals que serveix per complementar i ampliar la informaci del balan de situaci i del compte de prdues i guanys. Normes de valoraci: Criteris utilitzats per assignar un valor objectiu als conceptes inclosos en els comptes anuals d'una empresa. Pressupost de tresoreria: Informe sobre els fluxos de caixa positius i negatius que s'espera que tingui l'empresa en un perode futur. Realitzable: Actius integrats en el actiu corrent d'una empresa que no formen part ni de les existncies ni del disponible, com sn els clients, els efectes a cobrar i inversions financeres a curt termini. Recursos permanents: Tamb denominats passius fixos, estan compostos pel capital propi de l'empresa ms els deutes a llarg termini. Valor afegit: Diferncia entre els ingressos que genera una empresa i els consums de primeres matries, els serveis exteriors i els treballs realitzats per altres empreses. Indica la capacitat de generaci de valor que t una empresa.
27
28
29
Immobilitzat material. Arrendament financer. Investigaci i desenvolupament. Fons de comer. Ajustaments per inflaci. Valoraci d'existncies. Resultats per diferncies en moneda estrangera. Plans de pensions. Diferncies entre comptabilitat i fiscalitat. Normes d'auditoria i consolidaci de comu.m.
- Grups d'empreses: Quan s'analitza una entitat que forma part d'un grup d'empreses s imprescindible aplicar tamb les tcniques d'anlisi d'estats financers als comptes consolidats del grup. Aquesta recomanaci es basa en el fet que: - Sovint s'efectuen transaccions entre les empreses d'un grup a preus diferents als de mercat per transferir resultats d'unes empreses a unes altres per generar resultats ficticis. En consolidar, s'eliminen totes les transaccions internes, amb la qual cosa es pot disposar de comptes ms representatius. - Les empreses d'un grup poden fer-se prstecs entre elles. Per tant, per formar-se una idea de la situaci patrimonial i financera cal conixer les dades del grup. Aquesta qesti, atesa la seva importncia, s'estudia amb ms detall al tema 9. - Valors mitjans: Quan s'extreguin dades dels balanos, s'ha de procurar que siguin realment significatives, i no noms el reflex d'una situaci en un moment poc representatiu. Per exemple, pot passar que els imports de certs comptes (estocs, clients, caixa i bancs, o capital social, per exemple) a final d'any no siguin representatius perqu tinguin valors poc normals. En aquest cas, s'han de prendre els valors de diversos moments de l'any al final de cada trimestre o al final de cada mes, per exemple) i calcular la mitjana. Si no es fa aix, es podria arribar a conclusions errnies. Aquesta problemtica s ms accentuada en les empreses que tenen una estacionalitat important, ja sigui en vendes o en producci. - Estats comptables intermedis: A fi que la informaci utilitzada sigui tan recent com sigui possible, val la pena, pel potencial predictiu que tenen , disposar dels anomenats estats comptables intermedis. Aquests sn els estats que algunes empreses, com les que cotitzen en borsa, preparen durant l'exercici, normalment referits a cada un dels trimestres de l'any. Per tant, sn estats (balan i compte de prdues i guanys, ms informacions sobre l'evoluci dels negocis) que cobreixen perodes inferiors als dotze mesos. - Diferncies sectorials: Tot i que en els temes segents es parlar de dades ideals, en general s'ha de tenir en compte que cada sector econmic t unes caracterstiques diferencials que obliguen a distingir cada empresa segons el sector en qu operi. Per tant, tots els plantejaments ideals que es tractaran a partir d'aqu s'han de qestionar per a cada empresa i s'ha de comprovar si sn vlids realment. Ms endavant, en el tema 8,
30
s'estudien les tcniques d'anlisi d'estats financers amb la utilitzaci de dades sectorials. - Dimensi d'empresa: EL mateix comentari que acabem de fer s aplicable a la dimensi de l'empresa. No s el mateix una empresa gran que una de petita, independentment que pertanyin al mateix sector o no. - Zona geogrfica: Tamb la zona geogrfica en qu operi l'empresa pot diferenciar empreses del mateix sector i de la mateixa dimensi. No s el mateix una empresa que est situada al cintur industrial d'una gran ciutat que una altra situada en una zona relativament despoblada i allunyada de nuclis urbans.
PN + Passiu
Mil. u.m. %
58 23 11 8
22 10 45
29 13 58
77 100
Total
77 100
Un cop s'han calculat els percentatges, ja es poden obtenir les primeres conclusions, a partir dels principis orientatius de tipus general segents: 1. L'actiu corrent ha de ser superior, i si s possible gaireb el doble, a l'exigible a curt termini. Aix s necessari perqu l'empresa no tingui problemes de liquiditat i pugui atendre els seus pagaments. En relaci amb aquest principi es poden detectar tres situacions:
31
- L'actiu corrent s gaireb el doble de l'exigible a curt termini: Correcte. En principi, l'empresa no t problemes de liquiditat. Aquesta situaci, a l'igual de les dues segents, ha de confirmar-se amb l'anlisi del pressupost de caixa. - L'actiu corrent s bastant menys del doble de l'exigible a curt termini: Precauci. L'empresa pot tenir problemes de liquiditat i fer suspensi de pagaments. Aquest problema s'agreuja quan l'actiu corrent s inferior a l'exigible a curt termini, ja que el fons de maniobra (actiu corrent menys exigible a curt termini) s negatiu. Aix s el que s'anomena suspensi de pagaments tcnica o terica. Si persisteix aquesta situaci pot desembocar en l'estat de suspensi de pagaments, que declarar el jutge de Primera Instncia del seu domicili. Aquesta situaci, l'ha de sollicitar l'empresa per protegir-se dels seus creditors quan, tot i que posseeixi bns suficients per cobrir tots els seus deutes, prevegi la impossibilitat de fer-ho en les dates dels venciments respectius. Quan es desitja millorar aquesta situaci, s'han de prendre mesures per reduir els deutes a curt termini, com sn: Ampliar el capital. Reduir el pagament de dividends i augmentar l'autofinanament. Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. Avanar la transformaci dels actius corrents, com ara clients o existncies, en diners. Vendre actius immobilitzats per generar liquiditat. L'actiu corrent s bastant superior al doble de l'exigible a curt termini: Atenci. s possible que l'empresa estigui infrautilitzant els seus actius corrents i n'obtingui poca rendibilitat perqu en tingui en excs. Davant aquest tipus de situaci, conv avaluar la possible convenincia de reduir els excessos d'existncies, realitzable o de disponible.
2. El realitzable ms el disponible han d'igualar, aproximadament, l'exigible a curt termini. Amb aquest principi es matisa l'anterior, ja que s possible que una empresa tingui un actiu corrent molt elevat per en forma d'estocs i, per tant, no tingui efectiu per poder atendre els pagaments. L'empresa es trobar en alguna de les tres situacions segents: - El realitzable ms el disponible igualen, aproximadament, l'exigible a curt termini: Correcte. En principi, l'empresa no tindr problemes de liquiditat. - El realitzable ms el disponible sn menys que l'exigible a curt termini: Precauci. s possible que l'empresa tingui problemes per atendre els pagaments. En la mateixa lnia indicada anteriorment, quan es desitja millorar aquesta situaci cal prendre mesures per reduir els deutes a curt termini, com sn: - Ampliar capital. - Reduir el pagament de dividends i augmentar l'autofinanament. - Reconvertir el deute a curt termini en deute a llarg termini. - Avanar la transformaci dels actius corrents, com ara clients o altres crdits a curt termini, en diners. - El realitzable ms el disponible excedeixen l'exigible a curt termini: Atenci. s
32
possible que l'empresa infrautilitzi les seves inversions en realitzable o disponible. Per tant, davant aquesta situaci conv avaluar la possible convenincia de reduir els excessos de realitzable o de disponible. 3. Els capitals propis han de ser del 40 % o el 50 % del total del patrimoni net ms passiu. Aquest percentatge de capitals propis s precs perqu l'empresa estigui prou capitalitzada i el seu endeutament no sigui excessiu. A l'igual dels principis anteriors, es poden produir tres situacions: Els capitals propis representen entre el 40 % i el 50 % del patrimoni net ms passiu: Correcte. En principi, l'empresa est prou capitalitzada. Els capitals propis representen menys del 40 % del patrimoni net ms passiu: Precauci. L'empresa est descapitalitzada i, per tant, excessivament endeutada. En definitiva, li falta capital i li sobren deutes.
La descapitalitzaci es pot produir com a conseqncia de prdues importants i/o continuades, fet que pot conduir a la necessitat de reduir el capital. Aquesta t carcter obligatori quan les prdues hagin disminut la massa de capitals propis per sota de les dues terceres parts de la xifra de capital i hagi transcorregut un exercici social sense que s'hagin recuperat aquests capitals propis . Quan els capitals propis sn negatius, situaci que es produeix quan les prdues acumulades superen el capital i reserves, es diu que l'empresa est en una situaci de fallida tcnica. En aquest cas els deutes superen els actius, fet que genera una situaci insostenible llevat que s'adoptin mesures urgents per millorar la situaci. Si no posa remei a aquesta situaci, l'empresa es pot veure abocada a que el jutge en declari l'estat de fallida, fet que pot portar al tancament de l'empresa. Aquesta problemtica es pot evitar si l'empresa amplia el capital a temps, i pren mesures per poder generar beneficis. Els capitals propis representen ms del 50 % del patrimoni net ms passiu: Atenci. Possiblement, l'empresa t un capital excessiu, fet que pot representar un esfor important per als accionistes, i potser 1'infrautilitzi i no n'obtingui una bona rendibilitat.
Amb relaci als principis anteriors, la millor situaci de totes s la primera. La pitjor situaci s la segona. La tercera situaci, tot i ser negativa, s fcilment resoluble ja que es deu al fet que sobren recursos i el que s'ha de fer s invertir-los convenientment. En l'exemple que s'ha vist al principi d'aquest punt, l'empresa presenta la situaci segent: T problemes de liquiditat i pot fer suspensi de pagaments ja que l'actiu corrent s inferior a l'exigible a curt termini (42 % enfront de 58 %) i el realitzable ms el disponible s molt inferior a l'exigible a curt termini (19 % enfront de 58 %). Est descapitalitzada, s a dir, excessivament endeutada ja que el no exigible o capitals propis (29 %) s molt menys de la meitat del patrimoni net ms
33
passiu. Per evitar la suspensi de pagaments, aquesta empresa haur de fer el segent: Augmentar els capitals propis per reduir l'elevat endeutament. Vendre aquells actius fixos que no siguin imprescindibles per al desenvolupament normal de l'activitat. Amb els recursos generats es podrien reduir els deutes, sobretot els de curt termini. Millorar la relaci entre l'actiu corrent i exigible a curt termini per solucionar els problemes de liquiditat. Una alternativa consistiria a reconvertir el deute a curt termini traspassant-lo a llarg termini.
ESTATS FINANCERS
PN + Passiu PN + Passiu
Actiu
No Exigible
NO C.
58%
29%
Existncies
23%
Exigible C.T.
58%
Amb el grfic del balan s'arriba a les mateixes conclusions que s'han apreciat a partir dels percentatges. En canvi, el grfic permet obtenir una visi ms clara dels problemes i
34
35
ESTATS FINANCERS
PN + Passiu
31/12 Any N
PN + Passiu
31/12 Any N 31/12 Any N-1
Capital propi %
Capital propi %
36
ESTATS FINANCERS
Actiu no c.
Existncies
Actiu Corrent
Exigible a Ll.T.
Exigible a C.T.
Realitzable Disponible
Exigible a C.T.
Disponible
Anlisi destats financers (024)
L'estat d'origen i aplicaci de recursos es confecciona a partir de dos balanos d'una mateixa empresa, i consisteix en la integraci de totes les variacions que s'han produt en l'actiu i en el patrimoni net ms passiu . A continuaci, es detalla la confecci d'un estat simplificat d'origen i aplicaci de recursos amb un exemple: 1. Calen dos balanos d'una mateixa empresa (veure figura segent). En el primer balan ja s'ha d'haver distribut el resultat de l'any (augmentant o disminuint les reserves i augmentant els deutes a curt termini amb Hisenda, en concepte d'Impost de
Recursos Permanents
37
Societats, i amb els accionistes, en concepte de dividends pendents de pagament). 2. Es calculen els augments i disminucions produts entre els dos balanos (veure figura). Noteu que les variacions de l'actiu sempre han d'igualar les variacions del patrimoni net ms passiu. 3. Es confecciona l'estat d'origen i aplicaci de recursos (veure figura) posant a l'esquerra els augments d'actiu i les disminucions de patrimoni net ms passiu (que sn les aplicacions dels recursos) i a la dreta els augments de patrimoni net ms passiu i les reduccions d'actiu (que sn els orgens dels recursos). A l'esquerra s'anoten tamb les prdues de l'exercici (perqu originen disminucions de recursos, que s el contrari del finanament) i a la dreta les amortitzacions i beneficis de l'exercici. En l'exemple que estem estudiant, l'estat d'origen i aplicaci de recursos ser el que s'adjunta en la figura segent. De l'estat anterior es pot concloure que aquesta empresa ha invertit sobretot en actiu fix i l'ha finanat bsicament amb deutes a curt termini, la qual cosa, en general, s negativa. En principi, l'actiu fix ha de ser finanat amb capitals propis o amb exigible a llarg termini. L'estat d'origen i aplicaci de recursos serveix per veure en qu ha invertit l'empresa (actiu fix, actiu corrent, devoluci de deutes, prdues) i com l'ha finanat (capital, deutes, beneficis, amortitzacions, venda d'actius). D'aquesta forma, es pot comprovar si el creixement i el seu finanament sn equilibrats o no. En termes generals, una empresa creix equilibradament quan els augments d'actius corrents i deutes a curt termini sn similars, amb tendncia a ser ms elevats els primers que els segons. A1 mateix temps, els augments de passius fixos sn similars als dels actius fixos, amb tendncia a ser ms elevats els primers que els segons, a fi de disposar del fons de maniobra suficient. Quan es compleixen aquestes condicions, es diu, sempre en termes generals, que l'empresa t un estat d'origen i aplicaci de recursos adequadament proporcionat. Tamb s interessant calcular l'estat d'origen i aplicaci de recursos detallant les variacions que s'han produt en cada compte del balan (en lloc d'utilitzar els grups patrimonials solament). D'aquesta forma, l'estat d'origen i aplicaci de recursos subministra ms informaci. En el tema 7 s'aprofundeix aquest tema amb l'anomenat quadre de finanament, que s la variant de l'estat d'origen i aplicaci de recursos inclosa en el Pla General de Comptabilitat.
38
EOAF
Balan de Situaci a 31/12 (N-1)
ACTIU ACTIU Fix Existncies Realitzable Disponible 7 2 4 4 17 PN + PASSIU PN + PASSIU No exigible 10 Exigible a Ll.T. 2 Exigible a C.T. 5 17
Augments i Disminucions
ACTIU ACTIU Fix Existncies Realitzable Disponible Prdues 10 1 2 -2 4 15 PN + PASSIU PN + PASSIU No exigible 2 Exigible a Ll.T. 2 Exigible a C.T. 7 Amortitzac. acum. 4 15
EOAF
APLICACI Fix Existncies Realitzable Prdues 10 1 2 4 17 ORIGEN No exigible Amortitzac. acum. Exigible a Ll.T. Exigible a C.T. Disponible 2 4 2 7 2 17
39
Anlisi vertical: Tcnica que consisteix en analitzar el percentatge que representa cada massa sobre el total del balan. Tamb s'utilitza amb el compte de prdues i guanys. Capitalitzaci: Procs d'incorporaci de recursos aportats pels accionistes o generats per la prpia empresa per al finanament de les seves inversions. Consolidaci de comptes: Integraci de comptes anuals de dues o ms empreses per obtenir les corresponents al grup. Descapitalitzaci: Procs de reducci del pes dels capitals propis en l'empresa a travs de l'increment dels deutes. Estat d'origen i aplicaci de recursos: Informe sobre les variacions produdes en els actius i patrimoni net ms passius d'una empresa durant un perode determinat. Pot confeccionar-se segons diversos models, un d'ells s el que inclou el Pla General de Comptabilitat. Fallida: Situaci que es produeix quan els deutes superen els actius de 1' empresa. Fons de maniobra: Diferncia entre l'actiu corrent i els deutes - a curt termini. Independncia financera: Situaci en qu l'empresa gaudeix d'autonomia suficient davant entitats de crdit i altres creditors. Quadre de finanament: Estat d'origen i aplicaci de recursos incls en el Pla General de Comptabilitat que informa de les inversions i del finanament utilitzat per l'empresa en un perode determinat, distingint la variaci produda en el fons de maniobra. Solvncia: Capacitat de pagament de deutes. Suspensi de pagaments tcnica: Situaci que es produeix quan el fons de maniobra d'una empresa s negatiu.
40
41
Quan es fan servir ratios, cal anar amb compte amb les magnituds que tenen signe negatiu ja que poden distorsionar la realitat i portarnos a conclusions errnies. Per exemple, si es calcula la ratio de rendibilitat dels capitals propis en una empresa que t prdues i que ha fet fallida, s a dir, que t els fons propis amb signe negatiu, s'arribaria al contrasentit d'una ratio de rendibilitat amb signe positiu. Seria aix perqu en dividir una xifra amb signe negatiu per una altra de signe negatiu el resultat t un signe positiu.
42
- Ratio de liquiditat: s igual a l'actiu corrent dividit per l'exigible a curt termini. L'exigible a curt termini, tamb denominat passiu corrent, est integrat pels deutes a curt termini. Perqu l'empresa no tingui problemes de liquiditat, el valor de la ratio de liquiditat ha de ser prxim a 2, aproximadament, o entre 1,5 i 2. En cas que aquesta ratio sigui inferior a 1,5 indica que l'empresa pot tenir ms probabilitat de fer suspensi de pagaments. Potser podria pensar-se que amb una ratio de liquiditat d' l ja s'atendrien sense problemes els deutes a curt termini. Tanmateix, la possible morositat de part de la clientela i les dificultats en vendre totes les existncies a curt termini aconsellen que el fons de maniobra sigui positiu, i per tant, que l'actiu corrent sigui superior als deutes a curt en un marge suficient des d'una perspectiva conservadora. Aquesta situaci depn de com cobra i com paga l'empresa, ja que en sectors en qu es cobra molt rpid i es paga molt tard es pot funcionar sense problemes tenint un fons de maniobra negatiu. Un exemple tpic del sector que funciona aix s el de les grans superfcies de distribuci alimentria (hipermercats). Una situaci similar s la que es produeix en les companyies asseguradores. Si la ratio de liquiditat s molt superior a 2 pot significar que es tenen actius corrents ociosos i, per tant, es perd rendibilitat. Per ponderar adequadament la situaci de liquiditat s'ha de tenir en compte la possible existncia de plisses de crdit o classificacions de descompte d'efectes, no utilitzades en la seva totalitat, ja que indiquen que l'empresa t possibilitats de disposar de liquiditat addicional. El mateix passaria amb els actius immobilitzats no funcionals fcilment vendibles en un moment concret. Aix tamb afecta les dues ratios segents. Amb relaci a les existncies, s convenient analitzar-ne la qualitat quant a ms o menys facilitat per convertir-se en vendes. Un altre aspecte a tenir en compte en aquesta ratio, a l'igual de les dues ratios segents, s la qualitat del realitzable quant a termini de cobrament i quant a importncia dels impagats. Un cas particular s el de les empreses de serveis (consultories, hotels, per exemple) que treballen amb existncies nul-les o molt redudes. En aquests sectors, la liquiditat s'avalua perfectament amb la ratio de tresoreria, que s'analitza a continuaci. - Ratio de tresoreria: s igual al realitzable ms el disponible dividit per l'exigible a curt termini. Per no tenir problemes de liquiditat, el valor de liquiditat d'aquesta ratio ha de ser 1, aproximadament. Si s inferior a 1, l'empresa pot fer suspensi de pagaments perqu no tingui els actius lquids suficients per atendre els pagaments. Si la ratio de tresoreria s molt superior a 1, indica la possibilitat que es tingui un excs d'actius lquids i per tant se n'estigui perdent rendibilitat. Sn aplicables a aquesta ratio els comentaris que s'han fet en la ratio anterior amb relaci a la velocitat amb qu es cobra i amb qu es paga. Si una empresa t la ratio de liquiditat igual a 2 (correcte) per la ratio de tresoreria s de 0,3 (perill de suspensi de pagaments) indica que l'empresa pot fer suspensi de pagaments perqu tingui un excs d'existncies i li manqui realitzable i disponible. - Ratio de disponibilitat: s igual al disponible dividit per l'exigible a curt termini.
43
A1 disponible, tamb se li poden afegir aquelles inversions financeres temporals que l'empresa podria convertir en diners en un o dos dies. Aquesta ratio, a l'igual de l'anterior, tamb rep la denominaci de prova de l'cid, o acid test en angls. s difcil estimar un valor ideal per aquesta ratio, ja que el disponible (sense incloure aquells comptes bancaris que no siguin de lliure disposici perqu estiguin afectes a garanties) sol fluctuar al llarg de l'any i, per tant, s'ha de procurar prendre un valor mitj. No obstant, es pot indicar que si el valor de la ratio s baix es poden tenir problemes per atendre els pagaments. Per contra, si la ratio de disponibilitat augmenta molt poden existir disponibles ociosos i, per tant, perdre'n rendibilitat. Com a valor mitj ptim es podria indicar per a aquesta ratio el de 0,3, aproximadament, ja que facilita informaci sobre si es poden atendre sobradament pagaments importants, com sn pagues dobles, per exemple. En empreses que no tinguin una forta estacionalitat en els seus cobraments i pagaments, aquesta ratio es pot complementar amb el de dies de disponible per afrontar els pagaments. Es tracta d'una ratio que es calcula dividint el disponible pels pagaments, per tots els conceptes, que s'efectuen en un any i multiplicant per 365 . Aquesta ratio indica, de forma orientativa, ja que tant el disponible com els deutes a pagar de forma immediata fluctuen considerablement al llarg de l'any en la majoria d'empreses, el nombre de dies en qu es poden atendre els pagaments amb el disponible existent. s a dir, dna una mitjana dels dies que es pot resistir sense tenir cap cobrament addicional. Una forma alternativa de calcular la ratio s posant en el denominador solament els pagaments d'explotaci, en lloc de la totalitat de pagaments. - Ratios de fons de maniobra: Aquestes ratios es calculen dividint el fons de maniobra (actius corrents menys deutes a curt termini) pels actius o pels deutes a curt termini. Aquesta ratio informa del pes que representa el fons de maniobra amb relaci a l'actiu. No s possible indicar el valor adequat, en termes generals, d'aquesta ratio, ja que depn totalment del sector en qu operi 1' empresa. El valor adequat, en general, d'aquesta ratio, oscilla entre 0,5 i 1, per aconseguir que el fons de maniobra sigui suficient per oferir seguretat que es podran atendre els deutes a curt termini. Si el valor de la ratio s negatiu, pot ser que l'empresa tingui dificultats per atendre els seus deutes a curt termini, encara que converteixi en diners tot el seu actiu corrent.
44
estructura financera ms arriscada. Si s inferior a 0,4 pot ocrrer que l'empresa tingui un excs de capitals propis. Com es veur ms endavant, en moltes ocasions s rendible tenir una certa proporci de deute. De totes maneres, hi ha situacions en qu una empresa no pot tenir cap deute amb cost financer. Per exemple, quan el benefici abans d'interessos i impostos s negatiu i no hi ha perspectives que la situaci pugui canviar a curt termini. En aquest cas, noms es pot tenir aquell deute que no generi despeses financeres (com el deute no venut en concepte d'impostos o de Seguretat Social, per exemple). Si una empresa que t prdues abans d'interessos i impostos obt prstecs bancaris, encara perdr ms diners com a conseqncia de les despeses financeres. - Ratio d'autonomia: s una ratio molt similar a la d'endeutament i divideix els capitals propis pels deutes. El valor ptim d'aquesta ratio oscilla entre 0,7 i 1,5, d'acord amb les proporcions proposades per a la ratio d'endeutament. - Ratio de garantia: Mesura el pes del deute, ja que divideix l'actiu real pels deutes. L'actiu real s'obt restant al total de l'actiu els anomenats actius ficticis (despeses amortitzables, accions prpies, accionistes capital pendent de desemborsar). Els actius ficticis es dedueixen per obtenir l'actiu que pot utilitzar-se per afrontar els deutes. Aquesta ratio tamb rep la denominaci de distncia amb relaci a la fallida. A mesura que es redueix la ratio, i sobretot quan s'acosta a 1, la fallida s'aproxima. Quan s inferior a 1 l'empresa est en fallida tcnica. - Ratio d'immobles lliures de crregues: En el numerador es posa la part dels immobles i altres actius hipotecables que no estan gravats per cap hipoteca o crrega similar. En el denominadores posa la totalitat d'aquest tipus d'actiu, tant si estan gravats com si no. A mesura que el valor d'aquesta ratio sigui ms elevat, indicar que l'empresa t ms possibilitats d'oferir garanties per a endeutaments addicionals. - Ratio de qualitat del deute: Es calcula dividint l'exigible a curt termini pel total dels deutes. Com ms petit sigui el valor d'aquesta ratio, significa que el deute s de millor qualitat pel que fa al termini. Cal tenir en compte que moltes empreses, o b per la seva reduda dimensi o per l'activitat que desenvolupen, tenen dificultats per accedir al finanament a llarg termini i als mercats burstils, aix explica que tinguin un deute eminentment a curt termini. Un bon complement d'aquestes ratios d'endeutament consisteix en la preparaci d'un quadre en qu s'identifiquen els deutes de l'empresa, ordenats per venciments, indicant costos (taxa anual equivalent o TAE) i altres caracterstiques (tipus de prstec, garantia,...). L'ordenaci per venciments pot permetre agrupar els deutes segons els seus venciments (30 dies, 60 dies, 90 dies, 120 dies, 180 dies, 1 any, 2 anys, 3 anys, etc.). Un complement de la ratio anterior s el que divideix el passiu fix o recursos permanents, que est integrat pels capitals propis i el deute a llarg termini, pel patrimoni net ms passiu total. s un indicador del pes dels recursos permanents sobre el
45
finanament total obtingut i ha de ser suficientment elevat, d'acord amb l'actiu fix i el fons de maniobra que calguin. - Ratio de capacitat de devoluci dels prstecs: Es calcula dividint el benefici net ms les amortitzacions pel total dels prstecs rebuts. Com ms gran sigui el valor d'aquesta ratio ms capacitat es tindr per poder tornar els prstecs ja que el numerador reflecteix el flux de caixa que genera l'empresa. Aquesta ratio es basa en la creena que els prstecs s'han de tornar amb el flux de caixa generat per l'empresa, mentre que els deutes amb provedors s'han de tornar amb els cobraments a clients. - Ratio de despeses financeres sobre vendes: Hi ha diverses ratios que, tot i que requereixen dades del compte d'explotaci, permeten comprovar si l'empresa pot suportar l'endeutament que t . Una d'aquestes ratios s la que es calcula dividint les despeses financeres per la xifra de vendes: Aquesta ratio tamb es pot calcular deduint els ingressos financers de les despeses financeres. Quan la ratio anterior s superior a 0,02 indica que les despeses financeres sn excessives. Quan el valor est entre 0,015 i 0,02, s indicatiu de precauci, i quan s inferior a 0,015 vol dir que les despeses financeres no sn excessives amb relaci a la xifra de vendes. Tal com ja s'ha indicat, aquestes pautes sn de tipus general ja que en sectors que treballen amb molt marge (com certes empreses del sector de serveis, per exemple) es podran suportar despeses financeres superiors. En canvi, en empreses que treballen amb un marge molt curt, com els supermercats, per exemple, les despeses financeres han de ser ms redudes. - Ratio del cost del deute: Es divideixen les despeses financeres pel saldo mitj del deute amb cost (prstecs bancaris i descompte comercial, per exemple). Com ms petit sigui el valor d'aquesta ratio ms barat ser el deute remunerat que t l'empresa, i per tant, ser el reflex d'una situaci millor. Aquesta ratio ha de comparar-se amb el cost mitj del diner durant el perode, per comprovar si el finanament t un cost raonable. - Cost mitj del patrimoni net ms passiu: Una altra ratio a utilitzar, i que tamb ha de ser reduda, s la que compara les despeses financeres i els dividends pagats als accionistes amb el total del patrimoni net ms passiu. Aquesta ratio dna informaci sobre el cost mitj del patrimoni net ms passiu. En cas que no es paguin dividends o es pagui un import inferior al desitjat pels accionistes, es pot posar en el numerador el dividend desitjat pels accionistes. D'aquesta forma, se sap el cost mitj del patrimoni net ms passiu en el supsit que l'empresa pogus satisfer les pretensions dels seus propietaris. La situaci ptima s que la ratio sigui tan reduda com sigui possible, i sobretot que sigui inferior al rendiment que s'obt de l'actiu. El cost mitj del patrimoni net ms passiu calculat com s'acaba d'exposar porta a un concepte que ha despertat l'inters dels analistes en els darrers anys . Es tracta del
46
VAE o valor afegit econmic (tradut de l'angls EVA, economic value added), que es calcula deduint els impostos i el cost del patrimoni net ms passiu al benefici abans d'interessos i impostos (BAII): Benefici abans d'interessos i impostos - Impost de Societats - Patrimoni net ms passiu x Cost mitj del patrimoni net ms passiu Valor afegit econmic El VAE s un indicador de la capacitat de l'empresa de poder retribuir adequadament els que l'estan finanant i per generar recursos addicionals per autofinanar-se. - Cobertura de despeses financeres: Tamb s til calcular la ratio que divideix el benefici abans d'interessos i impostos (BAII) per les despeses financeres. Pel que fa a aquesta ratio, l'ideal s que sigui tan alta com sigui possible i, per descomptat, ms gran que 1 per no tenir prdues. En definitiva, per poder diagnosticar sobre l'endeutament de l'empresa es poden calcular ratios com les anteriors. Ms endavant, aquest tema s'amplia amb l'estudi del palanquejament financer (vegeu el tema 6).
47
- Rotaci de clients: Es divideixen les vendes pel saldo de clients. A aquest ltim saldo s'afegeixen tots els comptes que representen crdits als clients (efectes a cobrar, efectes descomptats pendents de venciment, efectes en gesti de cobrament). El valor d'aquesta ratio ha de ser el ms elevat possible perqu la inversi efectuada en clients generi la mxima venda possible. Tamb pot calcular-se l'invers d'aquesta ratio per obtenir la inversi que s'ha d'efectuar en clients per cada unitat monetria de venda. Coherentment amb el que s'ha indicat per a la ratio de rotaci de clients, aquesta ltima ratio ha de ser tan reduda com sigui possible. L'estudi de les ratios de rotaci es fa analitzant-ne l'evoluci durant diversos anys. La situaci ideal s que les ratios de rotaci augmentin. Aix, cada cop es necessitar una inversi ms petita en actiu per al desenvolupament de l'activitat. Per tant, en tenir menys actius hi haur menys patrimoni net ms passius, s a dir menys deutes i menys capitals propis, i l'empresa podr ser ms eficient. En el tema 7 s'aprofundeix l'estudi de les ratios relacionades amb les existncies.
48
definitius del perode per les vendes definitives. El valor d'aquesta ratio tamb ha de ser tan redut com sigui possible. El valor d'aquestes ratios s'haur de comparar amb les dotacions a la provisi per insolvncies per comprovar que sn suficients. - Ratio de termini de pagament: Es calcula dividint el saldo de provedors per les compres anuals, i multiplicant per 365. Igual com amb el termini de cobrament, s'ha d'afegir l'IVA suportat en el denominador perqu sigui comparable amb el numerador. Reflecteix el nombre de dies mitj que es tarda a pagar als provedors. Com ms alt s el valor d'aquesta ratio, implica que es tarda ms a pagar als provedors, amb la qual cosa aquests proporcionen ms finanament i, per tant, s positiu. No obstant, de la situaci anterior cal distingir aquella que es produeix pel retard en el pagament en contra del que s'ha acordat amb els provedors. Aquesta darrera situaci s totalment negativa per la informalitat que reflecteix i pel desprestigi que ocasiona. A ms, pot provocar el tall de subministrament per part dels provedors. s recomanable comparar el valor de la ratio amb la mesura del sector. Una altra ratio interessant s la que divideix la inversi en clients amb la inversi en provedors en un moment concret, a fi de comprovar que part de la inversi en clients la financen els provedors. A fi de tenir les mnimes necessitats de finanament addicionals, el que interessa s que aquesta ratio sigui elevada. En empreses com ara les cadenes de supermercats, aquesta ratio s bastant superior a 1, fet que explica que tinguin excedents generats per l'explotaci per invertir-los. Finalment, tamb es pot calcular la part de la inversi en existncies que financen els provedors dividint el total de provedors pel total de les existncies. Com ms alt sigui el valor de la ratio ser indicatiu que els provedors financen una part ms gran de la inversi en existncies. En el tema 7 s'ampliar l'anlisi d'aquestes parts del balan amb l'estudi del fons de maniobra.
49
la ratio Deutes/Actiu, que s la ratio d'endeutament, es podria anticipar si l'empresa tindria una gran probabilitat de suspendre pagaments abans de 5 anys i en cas afirmatiu quants anys tardaria a arribar a aquesta situaci.
Com es pot apreciar en la figura segent, si una empresa t una ratio de Deutes/Actiu de 0,65 vol dir, segons l'estudi esmentat, que t una gran probabilitat de suspendre pagaments dins d'uns dos anys. Seguint amb el mateix estudi, una empresa que tingui la ratio Deutes/Actiu inferior a 0,37 t una gran probabilitat de no fer suspensi de pagaments abans de 5 anys. Una altra forma danlisi unidimensional consisteix en la cerca de valors de ratios que permetin classificar una empresa com a sanejada o amb problemes. Per exemple, en un estudi realitzat amb empreses espanyoles (Amat, 1990) es va detectar, entre ms de quaranta ratios, que nhi havia cinc amb un gran poder predictiu (vegeu la figura segent). En aquest estudi, igual com els que es descriuran posteriorment, sutilitza alguna de les ratios que sanalitzen amb ms detall en els temes 5 i 6, perqu sn ratios centrades en el compte de prdues i guanys o en la rendibilitat i lautofinanament. Malgrat l'inters despertat en els analistes per aquests tipus d'estudis, les principals crtiques que rep l'anlisi unidimensional se centren en la dificultat d'efectuar un diagnstic homogeni per a una empresa quan diverses ratios indiquen resultats diferents i en el fet que no tenen en compte les relacions de dependncia entre les diferents ratios.
50
EXEMPLE DE VALORS DE DIFERENTS RTIOS QUE AJUDEN A PREDIR LA EXEMPLE DE VALORS DE DIFERENTS RTIOS QUE AJUDEN A PREDIR LA PROBABILITAT DXIT O FRACS DUNA EMPRESA PROBABILITAT DXIT O FRACS DUNA EMPRESA Rtios Actiu circulant Deutes a curt termini Capitals propis Actiu Benefici net Actiu Benefici net Vendes Benefici net Capitals propis
Anlisi destats financers (033)
Empreses sanejades Superior o igual a 1,47 Superior o igual a 0,4 Superior o igual a 0,03 Superior o igual a 0,02 Superior o igual a 0,06
Empreses amb problemes Inferior a 1,47 Inferior a 0,4 Inferior a 0,3 Inferior a 0,02 Inferior a 0,06
51
+1 Actiu
Anlisi destats financers (034)
Tamb shan fet estudis similars a Catalunya. Un d'ells (Amat, 1990) permet apreciar la salut econmico-financera d'una empresa a partir de la frmula que apareix en la figura segent. Quan el valor de la frmula anterior s positiu indica que l'empresa t una gran probabilitat de gaudir de bona salut econmico-financera. En canvi, quan el valor s negatiu, hi ha una elevada probabilitat que l'empresa suspengui pagaments o passi per una situaci similar. En definitiva, aquests tipus de models, que han d'adaptar-se a les caracterstiques de cada moment econmic, pas i sector, han demostrat amb la seva validesa que les ratios poden ser utilitzades per predir l'evoluci futura de l'empresa. Algunes entitats de crdit les utilitzen con un complement de l'anlisi dels seus comptes anuals. De totes formes, alguns autors com Argenti qestionen aquest tipus d'anlisi i arriben a la conclusi que s ms til analitzar les decisions que provoquen desastres en les empreses, en lloc de confiar en el poder predictiu de les ratios . En definitiva, aquesta lnia d'investigaci proposa d'utilitzar l'anlisi multivariant, ja que fa servir combinacions de variables per fer prediccions, per de tipus qualitatiu en lloc de quantitatiu .
52
Z = -4,2 + 1,35
+ 6,5
+7
53
Anlisi unidimensional: Consisteix a considerar cada ratio com independent de les altres. S'aconsegueixen dues mostres d'empreses, unesque hagin tingut problemes financers importants i unes altres que no els hagin tingut. Aquests estudis intenten detectar les ratios que discriminen de forma ms clara les empreses que gaudeixen de bona salut financera amb relaci a les empreses que pateixen fortes tensions de liquiditat i suspenen pagaments o fan fallida. Classificaci de descompte d'efectes: Autoritzaci fins a un cert lmit, pactada amb antelaci, per portar efectes a cobrar a una entitat de crdit. Aquesta anticipar a l'empresa l'import que el client ha de pagar al venciment de l'efecte. L'entitat de crdit s'encarrega de cobrar del client. En cas que aquest no atengui el seu deute, l'empresa que ha portat aquest efecte al descompte respondr davant l'entitat de crdit. T la consideraci de deute a curt termini per la part utilitzada. Disponibilitat: Efectiu i comptes corrents bancaris. Palanquejament financer: s de deute per incrementar la rendibilitat dels capitals propis. Plissa de crdit: Autoritzaci fins a un cert lmit, pactada amb antelaci, per tenir un descobert en compte amb una entitat de crdit. T la consideraci de deute a curt termini per la part utilitzada. Ratio: Quocient entre dues magnituds. Rendibilitat: Relaci entre els beneficis i una massa patrimonial del balan de situaci. Rotaci: Proporci que representen les vendes sobre una determinada partida, normalment de l'actiu del balan. En principi interessa que sigui tan elevada com sigui possible. Taxa anual equivalent (TAE): Taxa que representa el cost real anual d'una font de finanament o b la rendibilitat anual d'una inversi.
54
Tot seguit, s'estudien les tcniques ms tils per a la realitzaci d'una anlisi econmica. Aquestes tcniques es poden aplicar a comptes de resultats histrics (d'exercicis anteriors) o previsionals (d'exercicis futurs).
55
El primer pas de l'anlisi econmica s el clcul dels percentatges dels resultats ordinaris. Per calcular-los, s'obt el percentatge que representen les despeses i els beneficis sobre les vendes. El compte de resultats en percentatges, si es calcula per a diversos exercicis, permet veure clarament l'evoluci de les despeses i dels beneficis (veure figura).
ANLISI DEL COMPTE DE RESULTATS
PERCENTATGES
Any N Any N+1 Any N+2 Any N+3
Vendes - Cost de vendes Marge brut - Despeses fixes - Amortitzaci BAII - Despeses financeres BAI - Impostos Benefici Net
Anlisi destats financers (040)
100,0 80,9 19,1 3,7 4,8 10,6 0,6 10,0 5,4 4,6
100,0 81,1 18,9 3,6 4,3 11,0 0,5 10,5 5,3 5,2
100,0 81,4 18,6 3,6 4,8 10,2 0,6 9,6 4,9 4,7
100,0 84,4 15,6 3,6 4,8 7,1 0,6 6,5 3,3 3,2
En els comptes de resultats anteriors s'observa una caiguda del benefici net en relaci amb les vendes per l'augment del cost de vendes, ja que les altres despeses prcticament no han variat. nicament s'han redut els impostos sobre els beneficis. Igual com amb els balanos, amb els comptes de resultats en percentatges es poden obtenir grfics. Una altra manera d'analitzar l'evoluci de les distintes partides del compte de prdues i guanys consisteix a considerar com de base 100 cada una de les partides del primer any. Aix, es multiplica l'import d'una partida en un any, es divideix per l'import d'aquest concepte en l'any base i es multiplica per 100. D'aquesta forma es pot comparar el creixement o decreixement de cada una de les partides.
56
anterior. Com ms elevada sigui aquesta ratio, millor. Si es fa amb unitatsmonetries, en cas que sigui inferior a 1 ms el percentatge d'inflaci,significa que les vendes decreixen. Per exemple, si el percentatge d'inflaci s del 5 % anual, perqu les vendes creixin, la ratio d'expansi devendes haur de ser superior a 1,05. En aquest punt cal tenir en compteque la inflaci no afecta tots els sectors de la mateixa manera. Per tant,s'haur de conixer quina s la inflaci del sector al qual pertany l'empresa que s'analitza. Tamb s til comparar el valor d'aquesta ratio amb l'increment de preus de venda que ha realitzat l'empresa durant l'exercici corresponent.L'expansi de vendes es pot calcular tamb per productes o per segments de clientela. Ratios similars es poden calcular substituint les vendes pel valor afegit o per qualsevol marge o benefici.. - Ratio de poltica d'increment de preus de venda: Divideix l'increment mitj de preus de venda de l'empresa en un perode determinat per la inflaci produda en el mateix termini. Una ratio similar s la que es pot obtenir si en el denominador de la ratio anterior es posa l'increment mitj de preus de venda que han tingut els competidors. - Ratio de vendes per treballador: Divideix les vendes en unitats monetries o en unitats de producte pel nombre mitj de treballadors i ha de ser al ms elevat possible. De manera similar es pot calcular el valor afegit per treballador. - Ratio de quota de mercat: Aquesta ratio reflecteix la part del mercat en qu opera una empresa que s atesa per aquesta empresa. S'obt dividint la xifra de vendes de l'empresa per la del sector en el mateix perode. Aquesta ratio, a l'igual de l'anterior, es pot calcular en unitats fsiques o en unitats monetries. Aix mateix, totes dues es poden obtenir per a les vendes globals de l'empresa o per a cada un dels productes o famlies de productes. L'evoluci de la quota de mercat que aconsegueix una empresa s un dels indicadors que millor informa del creixement que est experimentant amb relaci a la marxa del seu sector . - Ratio de participaci de cada producte en el total de vendes: Es calcula per a cada producte dividint les vendes de cada un per les vendes globals en unitats monetries. Tamb es pot calcular per famlies de productes, per canals de distribuci o per zones de venda. Aquesta ratio indica el pes que representa un producte determinat en el total de les vendes de l'empresa. Tamb es pot calcular una ratio similar dividint les vendes dels productes llanats durant l'any per les vendes totals. Aix, es mesura el nivell de renovaci de la gamma de productes que t l'empresa, que en principi ha de ser elevat. Aquesta anlisi es pot complementar amb l'anlisi de l'etapa del cicle de vida en qu es troba cada producte. Les principals etapes sn la d'introducci, la de desenvolupament, la de maduresa i la de declivi, i s convenient tenir productes en cada una de les etapes, sobretot en les tres primeres.
57
Igualment, es pot detectar que hi ha productes que tenen un marge brut negatiu i que, possiblement, s'haurien de rebutjar, si no s que la situaci es pugui corregir, ja que com ms es venguin ms prdues produiran. Aquesta mesura seria lgica llevat que aquests productes tinguessin un inters estratgic especial per a l'empresa. En la segent, es mostra un compte de resultats detallat a nivell de productes.
ANLISI DEL COMPTE DE RESULTATS
En aquest compte de resultats es pot comprovar que el producte ms rendible s el B. Per contra, el producte C genera un marge brut negatiu, per la qual cosa s'haur d'estudiar la seva possible eliminaci o les mesures a adoptar per millorar-lo. En principi, sn rendibles aquells productes que generen, com a mnim, una unitat monetria de marge brut que permetr comenar a cobrir les despeses d'estructura i financeres. Aquest tipus d'anlisi s ms til encara si es poden incloure abans del marge brut les despeses financeres i d'estructura que siguin imputables a algun producte en especial. Aix es pot estimar ms exactament quins ingressos i despeses ocasiona cada producte. Es pot fer un estudi similar si el compte de prdues i guanys es desglossa per famlies de producte, per botigues (en una empresa comercial), per oficines (en una entitat de crdit) o b per zones geogrfiques. Per exemple, s'utilitza fora el compte de prdues i guanys en qu es distingeixen els resultats que provenen del mercat nacional dels que provenen de l'exportaci.
58
totes les seves despeses. Evidentment, s molt important saber on s el seu punt d'equilibri, ja que si no ven per sobre d'aquest nivell s segur que tindr prdues i, en la mesura en qu vengui per sobre, tindr beneficis. El punt d'equilibri es pot expressar en unitats de producte o b en unitats monetries. A ms, el punt d'equilibri es pot calcular tant per a la totalitat de l'empresa, com per a un servei o producte concret. Elements que intervenen en el clcul del punt d'equilibri Els conceptes que s'utilitzen i, per tant, s'han de tenir clars per calcular el punt d'equilibri, sn: Costos fixos. Sn aquells que tindr independentment del fet que vengui o no vengui i de la quantitat que vengui. Per exemple, el lloguer que paga per l'edifici que ocupa, l'haur de pagar -i la mateixa quantitat- tant si ven com si no ven, tant si ven molt com si ven poc. Costos variables. Sn aquells que estan en funci de les vendes. Per exemple, les comissions que paga als comissionistes estaran en funci del que venguin. Les primeres matries consumides dependran del nivell de producci. Unitats venudes. s la quantitat que es ven. Si s'expressa en unitats de producte, ser la quantitat de productes venuts. Si s'expressa en unitats monetries, coincidir amb l'import de les vendes.
Clcul del punt d'equilibri Hi ha una frmula que ens permet calcular directament la venda que s'ha de fer per no perdre ni guanyar, s a dir, per calcular el punt d'equilibri. Aquesta frmula s la segent: Punt d'equilibri = Costos fixos / 1- (costos variables-Import de les vendes)
Per exemple: Si t unas vendes de 1.000, els costos fixos sn de 300 i els variables de 500. s a dir, els costos fixos suposen el 30 % de les vendes i els variables el 50 %. EL punt d'equilibri ser: Punt d'equilibri = 300 / (1- (500 /1000)) = 300 / (1-0,50) = 300 / 0,50 = 600 Per tant, haur de vendre, almenys, per valor de 600 per no obtenir ni beneficis ni prdues. Aix es pot comprovar fcilment mitjanant el raonament segent: Les despeses variables suposen el 50 % de les vendes. Per tant, si ven 600, les despeses variables seran de 300. Les despeses fixes seran de 300, que sumades a les 300 de les despeses variables seran 600, que s el que la frmula donava com a punt d'equilibri.
59
60
- Utilitzar el factoring i l'assegurana de crdit - Vigilar el compliment del termini del pagament immediat - Optimitzar la gesti de tresoreria: - Reduir el nombre de comptes bancaris - Evitar saldos contraris - Negociar millors condicions amb els bancs - Controlar les condicions aplicades pels bancs - Connectar informticament amb els bancs - Optimitzar mitjans de pagament a provedors per allargar el termini - Millorar condicions de pagament a provedors, obtenir descomptes o ajornaments 1.2. Selecci de fonts de finanament ms barates - Reducci del finanament ali amb cost: - Ampliar capital - Augmentar autofinanament (beneficis retinguts) - Utilitzar solament el deute imprescindible (plissa de crdit en lloc de prstec) - Ampliar al mxim el deute gratut (ajornar pagaments sense cost) - Demanar subvencions oficials - Reduir el cost del deute: - Negociar i vigilar condicions amb els bancs - Oferir als bancs all que ells valoren i que a l'empresa no li costa res (domiciliaci de nmina, assegurances socials, impostos, exportaci) - Calcular el compte de prdues i guanys empresa-banc - Demanar prstecs als accionistes o als treballadors - Seleccionar sempre el finanament ms econmic (en termes de costos reals) - Aprofitar els avantatges fiscals de certs deutes (leasing) 2. Mesures relacionades amb el compte de prdues i guanys 2. 1. Incrementar les vendes per poder diluir l'efecte de les despeses fixes 2.2. Reducci del cost de vendes - Comprar en cooperativa amb altres empreses - Negociar i controlar condicions ptimes amb els provedors - Controlar la qualitat a les installacions del provedor - Enviar als provedors planificacions anuals de compres per aconseguir descomptes - Simplificar el procs productiu - Formar el personal en l's de mquines i de primeres matries - Prevenci i avaluaci de la qualitat de primeres matries, disseny del producte, procs productiu - Contractar assessors energtics que cobren en funci dels estalvis que aconsegueixen - Convertir deixalles en energia - Optimitzar embalatges i envasos a partir del que el client valora - Carregar als clients els costos de transports - Optimitzar les trameses - Controlar transports urgents
61
2.3. Optimitzaci de costos de personal - La selecci de personal s una inversi - Cobrir noms els llocs necessaris - Invertir en formaci - Limitar les hores extres - Analitzar a qu dediquen el seu temps tots els treballadors - Pactar objectius a aconseguir - Incentivar els treballadors (materialment i immaterialment) - Crear els mxims centres de responsabilitat - Analitzar l'absentisme - Augmentar els sous basant-se en augments de la productivitat - Fer participar els treballadors dels resultats de l'empresa - Evitar reunions ineficaces - Preparar les reunions amb antelaci per rendibilitzar-les - Fer noms els viatges estrictament necessaris - Utilitzar les videoconferncies per reduir costos de viatges i temps de desplaament - Controlar mitjans de transport, hotels i despeses d'estada per evitar que es malgasti - Utilitzar targetes de crdit per evitar bestretes de viatges i aprofitar assegurances de viatges 2.4. Reducci de costos d'estructura - Implantar el pressupost base zero (objectiu: malgastament zero) - Tenir noms l'estructura necessria i cercar economies d'escala - Renegociar lloguers amb els propietaris: llogar espais sobrants - Controlar el material d'oficina que consumeix cada departament - Assignar el material d'oficina i les fotocpies a cada centre de responsabilitat - Installar centrals telefniques que controlin les trucades que fa cada treballador - Tancar lnies fora de l'horari de treball de l'empresa - Utilitzar fax sempre que pugui substituir el telfon - Utilitzar els mitjans de correu ptims quant a tarifes i terminis de lliurament - Utilitzar interruptors de llum automtics - Posar sortides de calor a les portes d'entrada de l'edifici per reduir consum de calefacci - Preveure i controlar la raonabilitat dels costos jurdics - Dissenyar el control intern de l'empresa per a la salvaguarda de tots els actius - Assegurar correctament tots els riscos (incendi, robatori, inunda ci, trencament de vidres, responsabilitat civil, prdua de beneficis, accidents, seguretat social, autombil, transport, defensa jurdica, assistncia en viatges) - Planificar els impostos de l'empresa - Aprofitar al mxim les desgravacions i deduccions
62
l'eficincia . Les ratios de productivitat comparen els resultats obtinguts (beneficis, vendes, unitats produdes o venudes, o clients, per exemple) amb les despeses (o recursos) utilitzats. La situaci ptima s que aquestes ratios siguin tan elevades com sigui possible. Tamb es fan servir sovint les ratios d'utilitzaci de la capacitat productiva (dividint la capacitat utilitzada per la capacitat disponible), que han de ser tan elevades com sigui possible. Aquesta ratio tamb es pot calcular per a la maquinria, com per exemple amb les hores/mquina. Per mesurar l'eficcia es comparen els resultats previstos (beneficis, vendes, producci, clients, etc.) amb els resultats realment obtinguts. Aquestes ratios d'eficcia interessa que tinguin un valor igual a 1 o inferior a 1. Una anlisi similar s la que es pot fer introduint els resultats que estan aconseguint els millors competidors. Es posa en el numerador aquest tipus de dades dels millors competidors, sempre que siguin comparables per les seves caracterstiques. Les ratios anteriors interessa que siguin inferiors a 1. Exemples d'empreses que poden utilitzar ratios com les anteriors serien cadenes de botigues, entitats de crdit o companyies asseguradores per avaluar l'eficcia de la seva xarxa de botigues o oficines . Per avaluar l'eficincia es comparen les despeses que es preveia tenir amb les despeses realment produdes. Una empresa ser ms eficient quan aconsegueixi els seus objectius (s a dir, sigui efica) tenint les mnimes despeses possibles. Aquesta ratio ha de ser inferior o igual a 1. Per a empreses que facturin als seus clients per hores, o qualsevol altre tipus d'unitat fsica similar, es poden comparar les hores facturades amb les hores treballades. A aquestes ltimes s'afegeixen els temps morts. Amb aquesta ratio, que interessa que sigui prxima a 1, es pot mesurar leficincia de la m dobra. En definitiva, es poden calcular aquelles ratios que es considerin ms interessants dacord amb les particularitats de cada empresa.
63
dels ingressos i de les despeses. Les tcniques que s'utilitzen sn els percentatges, els grfics, les ratios, l'anlisi per productes i el llindar de rendibilitat. Aix com en analitzar balanos es proposaven alguns valors recomanables per a algunes de les ratios, sempre matisables en funci de l'empresa i del seu sector, pel que fa a l'anlisi del compte de resultats, l'avaluaci s molt ms simple, ja que es tracta d'augmentar ingressos i reduir despeses. En definitiva, es tracta de comprovar l'evoluci dels resultats i de les causes que els milloren o empitjoren.
64
ANLISI DE LA RENDIBILITAT
Rotaci
Actiu
Palanquejament
Vendes
Marge
Rendiment
Capital
Anlisi destats financers (064)
Rendibilitat
Benefici
Aix, la rotaci, com ja s'ha estudiat anteriorment, compara les vendes amb l'actiu. El marge es pot calcular dividint el benefici per les vendes. La rendibilitat s la relaci entre benefici i capitals propis. EL palanquejament compara l'actiu amb els capitals
65
66
Des d'aquest punt de vista, hi ha dues vies molt diferenciades per augmentar el rendiment: -Una alternativa seria millorar el rendiment per mitj de productes de gran qualitat que podrien vendre's a preus elevats i que, tot i que tinguessin una rotaci baixa, podrien generar un bon marge: Rotaci baixa x Marge molt elevat = Bon rendiment Aquesta s l'estratgia seguida, per exemple, pels comeros molt especialitzats, o per les empreses de perfumeria i confecci d'alta qualitat. -L'alternativa contrria seria ajustar els preus de venda per vendre el mxim nombre d'unitats que permetrien una rotaci elevada que compensaria l'escs marge: Rotaci elevada x Marge baix = Bon rendiment Aquesta estratgia de rotaci s la que segueixen les grans superfcies de distribuci alimentria com els hipermercats, per exemple. Entre les dues alternatives citades es poden dissenyar poltiques intermdies: Rotaci acceptable x Marge acceptable = Bon rendiment En alguns pasos, com els Estats Units, per exemple, la maximitzaci d'aquesta ratio s una de les mximes prioritats de les empreses. En canvi, en altres, com Jap, per exemple, l'increment de la quota de mercat s ms rellevant .
67
ROE =
ROE =
Vendes Actiu
Recursos Propis
En aquesta descomposici, la primera ratio s de marge, la segona de rotaci, i la tercera de palanquejament. Si es vol augmentar la rendibilitat financera es pot: 1. Augmentar el marge: Elevant preus, potenciant la venda d'aquells productes que tinguin ms marge, reduint les despeses, o amb una combinaci de les mesures anteriors. 2. Augmentar la rotaci: Venent ms, reduint l'actiu o amb ambdues accions. 3. Augmentar el palanquejament: Aix significa, encara que sembli un contrasentit, que s'ha d'augmentar el deute perqu la divisi entre l'actiu i els capitals propis sigui superior. Aquesta qesti s'analitza a fons en l'apartat segent. Encara es poden fer descomposicions ms detallades de la rendibilitat financera. En la descomposici segent es divideix la rendibilitat financera en cinc ratios en multiplicarla per Vendes/Vendes, Actiu/Actiu, BAII/BAII i BAI/BAI (veure figura segent). Amb aquesta descomposici, denominada Mtode Pars, es pot explicar l'evoluci de la rendibilitat financera a partir de la rotaci, el marge, el palanquejament financer i l'efecte fiscal. La rotaci i el marge ja s'han estudiat en punts anteriors. El palanquejament financer relaciona el deute amb les despeses financeres que ocasiona. Perqu la proporci entre el deute i les despeses financeres corresponents sigui favorable, el producte de les dues
68
ratios ha de ser superior a 1. Aix s aix, perqu les dues ratios estan multiplicant les altres tres i, si sn superiors, la rendibilitat financera augmentar. Aquesta qesti s'aprofundeix en l'apartat segent (6.2). L'efecte fiscal mesura la repercussi que t l'impost sobre el benefici en la rendibilitat financera de l'empresa.
Perqu la rendibilitat financera augmenti, cada una de les ratios anteriors ha de crixer. Aquesta descomposici permet explicar com es genera la rendibilitat financera. En funci del sector en qu operen cada una de les tres empreses anteriors es podria avaluar quina de les tres situacions s ms favorable. Les ratios de rendibilitat, a pesar que sn de les ms utilitzades pels analistes, tenen tamb algunes crtiques com aquestes : - De vegades s'utilitzen per avaluar la gesti empresarial en perodes molt curts de temps, quan en realitat sn indicadors ms pensats per calcular-los en diversos moments del temps i aix poder analitzar la marxa d'una empresa a llarg termini. - Sn ratios que utilitzen en el numerador dades referides a un determinat perode ignorant el que ha succet o succeir en altres perodes.
69
despeses financeres. D'altra banda, en utilitzar ms deute disminueix la proporci de capitals propis i, per tant, el denominador de la ratio de rendibilitat financera disminueix, amb la qual cosa pot augmentar aquesta ratio. Perqu aix sigui aix, els capitals propis han de disminuir proporcionalment ms que el benefici net. Una de les maneres de comprovar si una empresa t un palanquejament financer positiu s utilitzant les dues ratios segents:
RENDIBILITAT, AUTOFINANAMENT I CREIXEMENT
Efecte Palanquejament
> 1: LEfecte Palanquejament s Positiu, el Deute incrementa la Rendibilitat.
RENDIBILITAT
Actiu
x
BAI
= 1: LEfecte Palanquejament s Neutral, el Deute no afecta a la Rendibilitat. < 1: LEfecte Palanquejament s Negatiu, el Deute minva la Rendibilitat.
Com s'ha vist en el punt anterior (6.1.3), aquestes dues ratios estan incloses en la descomposici de la rendibilitat. Perqu la rendibilitat financera augmenti per mitj de l's del deute, el producte d'aquestes dues ratios ha de ser superior a 1. Arribats en aquest punt conv aclarir que no sempre que el palanquejament financer sigui positiu el deute s beneficis per a l'empresa, ja que el palanquejament financer noms informa de si l's del deute fa elevar la rendibilitat financera o no. En canvi, el palanquejament financer no t en compte si el deute s excessiu o si es pot tornar o no. De vegades suspenen pagaments, per problemes de liquiditat, empreses que obtenen rendibilitats elevades. Quan el producte de les dues ratios s inferior a 1 significa que el deute no li conv a l'empresa perqu en redueix la rendibilitat financera. Una altra manera de veure si una empresa pot tenir un palanquejament financer positiu s comprovant si el cost del deute s inferior al rendiment de l'actiu. Tornant a considerar algunes de les ratios estudiades en el tema 4, pel que fa a l'endeutament, se'l pot diagnosticar de forma global a partir de l'anlisi de les ratios incloses en la figura segent.
70
Rtio
Endeutament Qualitat del deute Capacitat de reemborsament de prstecs Despeses financeres Palanquejament financer
Anlisi destats financers (082)
Forma de clcul
Total deute Total actiu Exigible a C.T. Total deute Benef. net + Amortitz. Prstecs rebuts Despeses financeres Vendes BAI BAII x Actiu C. Propis
Valor ptim
Entre 0,5 i 0,6 En general, com ms baix sigui, millor Com ms alt, millor Inferior a 0,02
Superior a 1
Hi ha altres maneres d'analitzar el palanquejament d'una empresa: - Comparant la ratio de rendibilitat dels capitals propis amb la ratio segent: Benefici net + Despeses financeres Capitals propis + Deute remunerat Quan la rendibilitat dels capitals propis supera la ratio anterior, l'empresa t un palanquejament financer positiu. - Comparant el rendiment de l'actiu (BAII / Actiu) amb el cost anual del deute remunerat (Despeses financeres / Deute remunerat). Quan el primer supera el segon, el palanquejament financer s positiu per a l'empresa:
6.3. Autofinanament
L'autofinanament, integrat pels recursos invertits en l'empresa generats per ella mateixa, s una de les claus per a la bona marxa de qualsevol empresa. La capacitat d'autofinanament s resultat de la suma del benefici net i les amortitzacions (o flux de caixa, vegeu el tema 2) i per la poltica de distribuci del benefici que segueix l'empresa. L'autofinanament s la part del flux de caixa que es reinverteix en la prpia empresa. Com ms gran sigui l'autofinanament significa que l'empresa t una independncia financera respecte a tercers ms notable (propietaris, creditors, bancs, etc.). En aquesta part de l'anlisi s interessant avaluar la poltica de distribuci de beneficis que ha realitzat l'empresa en els ltims anys. Aquesta s una informaci de gran inters
71
per a les entitats de crdit en avaluar una empresa . Cal comprovar la coherncia del repartiment de dividends i de la dotaci de reserves amb relaci a la situaci de l'empresa. Per exemple, en perodes en qu l'empresa est creixent i efectuant inversions importants sembla raonable repartir pocs dividends. Per diagnosticar l'autofinanament, es poden utilitzar les ratios segents: - Ratio d'autofinanament generat: s el flux de caixa dividit per les vendes. Com ms elevada sigui aquesta ratio indica que l'empresa genera ms fons amb les vendes. Una ratio semblant a l'anterior s la que divideix el flux de caixa pel total de l'actiu. A l'igual de la ratio anterior, com ms elevat sigui el seu valor, ser indicatiu d'una situaci ms favorable. - Ratio de poltica de dividend (tamb denominat payout, en angls): Divideix els dividends pel benefici net del mateix perode. Com ms elevada sigui la ratio, menys autofinanament tindr l'empresa. En general, interessa que sigui elevada, des de la perspectiva de la solvncia financera de l'empresa. De totes maneres, en general, si els interessos de l'empresa sn diferents dels dels seus accionistes ser per una visi excessivament de curt termini. De fet, els beneficis no repartits van a reserves i, per tant, permetran possiblement pagar ms dividends en el futur. En avaluar la poltica de dividends de l'empresa tamb cal tenir en compte els factors que l'afecten, tals com les expectatives dels accionistes, la fiscalitat, l'estructura financera de l'empresa o la rendibilitat obtinguda per l'empresa . - Ratio de poltica d'autofinanament: Divideix el dividend pel flux de caixa. Com ms alta sigui la ratio, menys autofinanament tindr l'empresa. Tant en aquesta ratio com en l'anterior, s'han d'equilibrar els interessos de l'empresa amb els dels accionistes, que no sempre coincideixen. - Ratio d'autofinanament de les inversions: Divideix l'autofinanament per les inversions efectuades en el mateix perode. Com ms alt sigui el valor de la ratio, ms positiu ser per a la tranquil.litat financera de l'empresa.
72
d'una empresa:
M (1 - D) x E Capacitat de creixement = --------------------------1 / R - M (1 - D) x E- Benefici net sobre vendes que genera
l'empresa (M = Benefici net/Vendes). - Tant per u de beneficis que reparteix en forma de dividends (D = Dividends / Benefici net). - Estructura financera (E = Actiu / Capitals propis). - Rotaci de l'actiu (R = Vendes / Actius). Mitjanant la frmula anterior es pot estimar el percentatge anual de creixement en vendes que pot tenir una empresa en el supsit que no hi hagi ampliacions de capital ni subvencions per finanar-ne el creixement. s el que es denomina el creixement autosostingut. Per a una empresa que tingui les dades segents: M = 0,10 D = 0,40 E = 1,5 R = 0,5 La capacitat de creixement anual, aplicant el model de Higgins, seria del 4,7 %. Si, mantenint totes les altres dades, M passa a 0,15, la capacitat de creixement ser del 7,2 %. Si, mantenint totes les altres dades, D passa a un 0,20, la capacitat de creixement ser del 6,4 %. Si, mantenint totes les altres dades, I passa a 2,2, la capacitat de creixement ser del 7,1 %. Si, mantenint totes les altres dades, R passa a 0,67, la capacitat de creixement ser del 6,4 %. Si es combinen els quatre canvis anteriors, la capacitat de creixement ser del 21,3 % anual. Aquest tipus de model ofereix l'avantatge d'illustrar la relaci causa-efecte existent entre una srie de poltiques desenvolupades per l'empresa i la seva capacitat de creixement.
73
prdues continuades i difcils de resoldre llevat que es faci una reestructuraci de les despeses fixes o s'incrementi la facturaci. El creixement dbil pot posar l'empresa en una situaci poc competitiva perqu generi recursos insuficients com per autofinanar les inversions i retribuir adequadament els accionistes. En aquesta situaci, pot ser convenient actuar sobre els factors que poden incrementar les vendes i els beneficis.
74
compte de prdues i guanys. Les descomposicions de ratios permeten avaluar els factors que incideixen en els temes que interessa analitzar. Aix, el rendiment de l'actiu depn del marge i la rotaci. D' altra banda, la rendibilitat financera s conseqncia del marge, la rotaci, el palanquejament i l'efecte fiscal. El palanquejament financer informa de l'efecte que t el deute en la rendibilitat financera. Quan el palanquejament financer s positiu, la rendibilitat financera augmenta amb l's del deute. De totes maneres, el palanquejament no informa de la quantitat o qualitat del deute, ni de les seves possibilitats de devoluci. Per tant, per avaluar l'endeutament cal utilitzar un conjunt de ratios. L' autofinanament s un indicador de la independncia financera que t una empresa, com a conseqncia dels recursos generats que reinverteix. Aquesta independncia depn de la seva poltica de dividends, que ha d'equilibrar els interessos de l'empresa amb els dels seus accionistes, que de vegades no coincideixen. L'anlisi dels comptes anuals permet formar-se una opini sobre com creixen les empreses, ja que moltes vegades no ho fan de forma equilibrada, la qual cosa fa perillar-ne el futur. Les ratios burstils poden aplicar-se a empreses que cotitzen en borsa per tenir informaci sobre si les accions estan cares o barates i sobre altres aspectes com sn la rendibilitat o la poltica de dividends.
75
Rendibilitat financera: Relaci entre el benefici net i els capitals propis. ROA (return on assets, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROE (return on equity, en angls): Rendibilitat financera o rendibilitat dels capitals propis. ROCE (return on capital employed, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROI (return on investments, en angls): Vegeu rendibilitat econmica. ROS (return on sales, en angls): Relaci entre el benefici net i les vendes. De vegades es calcula tamb amb el benefici abans d'interessos i impostos.
76
77
En general, el fons de maniobra ha de ser positiu ja que si no fos aix, resultaria que l'actiu fix estaria finanat amb exigible a curt termini, fet que augmentaria la probabilitat de suspendre pagaments . El fons de maniobra ha de ser positiu perqu hi ha una part de l'actiu corrent, com l'estoc de seguretat o el saldo mnim necessari de disponible, que per causa de la seva permanncia en el temps es podria considerar com una inversi a llarg termini. Precisament, aquesta part de l' actiu corrent, que en certa manera s una inversi a llarg termini, s'ha de finanar amb recursos permanents, s a dir, s'ha de finanar amb fons de maniobra positiu. En el tema 3 es deia que, en general, l'actiu corrent havia de ser prxim al doble que l'exigible a curt termini. El principi anterior, que s vlid en general, no s aplicable a totes les empreses, el fons de maniobra pot ser negatiu. Si el fons de maniobra s negatiu, segons el principi esmentat, l'empresa est en perill de suspensi de pagaments. Malgrat aix hi han casos dempreses amb fons de maniobra negatiu sense perill de suspensi de pagaments. Per tal de conixer en cada cas concret quina s l'estructura de balan ms convenient, s'ha d'estudiar no noms la relaci entre l'actiu corrent i els deutes a curt termini sin tamb les velocitats a les quals es mouen aquestes masses patrimonials. En general per, el fons de maniobra no ha de ser negatiu, en prevenci de problemes de liquiditat.
78
CICLE DE MADURACI
Estoc de productes acabats Clients
Recepci de materials
Sinicia la producci
Finalitza la producci
Venda al client
Cicle de Maduraci
CICLE DE CAIXA
Compres Pagament a provedors
Termini de pagament Dies destoc de a provedors producte en curs Dies destoc de primeres matries
En l'esquema anterior es pot comprovar l'existncia d'un termini entre que s'adquireixen els materials i es cobra dels clients. Aix significa que sol haver-hi un interval en el cicle en el qual l'empresa noms fa que invertir fons per als pagaments de l'explotaci (compres, sous, altres despeses, etc.) fins que al final del cicle ho comena a recuperar amb els pagaments dels clients. Aquest interval s el cicle de caixa (veure figura anterior). El nombre de dies del termini de pagament a provedors es resta perqu el termini esmentat s el finanament automtic que se n'obt. A aquest finanament tamb podrien afegir-s'hi els deutes habituals amb Hisenda i els corresponents a altres despeses de l'activitat ordinria de l'empresa. Exemples: - Una empresa facilita les dades segents: Nombre de dies de les primeres matries en el magatzem = 28 Nombre de dies que dura la producci (prod. en curs) = 20 Nombre de dies dels productes acabats en magatzem = 30 Termini de pagament a provedors = 15 Termini de cobrament de clients= 60 El cicle de caixa ser: 28 dies + 20 dies + 30 dies - 15 dies + 60 dies = 123 dies. Per tant, aquesta empresa tarda 123 dies entre els primers desemborsaments de
79
l'explotaci i els cobraments dels clients. Per poder suportar aquesta situaci cal tenir un fons de maniobra positiu. - Un supermercat facilita les dades segents: No hi ha producci ja que nicament comercialitza. Nombre de dies d'emmagatzematge de les mercaderies (productes acabats) Les vendes es cobren al comptat El termini de pagament a provedors El cicle de caixa ser: 15 dies - 45 dies = -30 dies. En aquest cas, ats que el cicle de caixa s negatiu, s'obt ms finanament de provedors que el que es necessita per a la inversi en circulant. Per tant, el fons de maniobra pot ser negatiu. Aquesta circumstncia se sol donar tamb en empreses de venda per correspondncia, companyies d'assegurances i empreses de premsa amb subscriptors, si cobren les subscripcions per endavant. Lamentablement, en empreses d'alguns d'aquests sectors amb cicles de caixa tan favorables, com certs comeros, per exemple, de vegades es practica l'estafa del nazareno. Aquesta prctica consisteix a obrir un comer en un local de lloguer comprant a crdit als provedors i venent el gnere cobrant al comptat als clients. El delinqent desapareix uns dies abans del venciment de les primeres factures dels provedors. En aquells sectors en els quals el cicle de caixa s molt favorable, el creixement sol generar sobrants de liquiditat, que s el contrari del que succeeix en els altres sectors.
= 15 = 45
80
En la ratio anterior, al cost de vendes se li han de deduir les despeses proporcionals de vendes que es produiran quan es venguin els productes acabats, ja que sn costos no inclosos en el valor dels productes acabats en el magatzem.
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA
Rotaci de primeres matries Estoc mitj primeres matries x 365 Consum P.M. Rotaci de productes en curs Estoc mitj productes en curs x 365 Cost fabricaci anual Rotaci de productes acabats Estoc mitj productes acabats x 365 Cost de les vendes
Anlisi destats financers (092)
La inversi necessria per finanar el cicle de caixa va augmentant a mesura que el procs de producci i comercialitzaci va avanant. En iniciar-se el cicle s'ha d'invertir en les primeres matries emmagatzemades. Quan s'inicia la producci, la inversi en primeres matries va acompanyada de les despeses de fabricaci i de la m d'obra directa que augmenten a mesura que avana el procs productiu. En finalitzar la producci, i mentre no es vengui, s'ha d'invertir en els productes acabats que incorporen les primeres matries, m d'obra directa i despeses de fabricaci, s a dir, el cost de vendes menys les despeses proporcionals de venda. Un cop s'ha produt la venda, i mentre no es cobri del client,s'ha d'invertir en el cost de vendes, que inclou tamb les despeses proporcionals de venda, com ara les comissions dels venedors o els transports, per exemple. El crdit de provedors i el termini de pagament de les despeses de l'explotaci s un finanament instantani que redueix les necessitats financeres del cicle de caixa, s a dir, les necessitats del fons de maniobra. A la inversi anterior, caldria afegir els saldos de tresoreria mnims que s'han de mantenir per poder afrontar tots els pagaments.
7.2.3. Clcul del fons de maniobra necessari per mitj del pressupost de tresoreria
Per calcular el fons de maniobra que necessita una empresa per finanar la gesti del seu circulant es poden seguir diversos mtodes. EL ms recomanable, perqu s ms senzill i a la vegada ms exacte, s el que es basa en el pressupost de tresoreria de les activitats
81
ordinries. s un mtode molt senzill i consisteix a confeccionar un pressupost de caixa de les activitats ordinries per als prxims 12 mesos (vegeu el tema 2). Basant-se en els fluxos nets de tresoreria previstos per al prxim any es pot conixer si cal finanament addicional per al circulant o no. Caldr, per tant, tenir en compte tamb el saldo de disponible al principi del perode i el saldo de disponible mnim necessari al final del perode estudiat.
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA
Fluxos de tresoreria de les activitats ordinries + Saldo inicial de disponible - Saldo final mnim necessari de disponible Necessitat o sobrant addicional del fons de maniobra
Si el resultat d'aquest clcul s negatiu, indicar que a l'empresa li far falta finanament addicional per al seu fons de maniobra necessari. Aix s el que sol passar en empreses que tenen cicles de caixa en qu paguen als provedors molt abans de cobrar dels clients. En canvi, si el resultat s positiu, l'empresa tindr sobrants de fons de maniobra que podr invertir, per exemple, en inversions financeres temporals. Com ja s'ha indicat, s habitual trobar aquesta situaci en empreses amb cicles de caixa molt favorables, com les cadenes de supermercats i les grans superfcies. Ats que en el mtode exposat noms s'han tingut en compte els moviments de tresoreria relacionats amb les activitats ordinries, si l'empresa ha de realitzar transaccions extraordinries o altres moviments relacionats amb inversions en immobilitzat o amb prstecs, ho haur de tenir en compte quan estimi les seves necessitats financeres.
7.2.4. Clcul del fons de maniobra necessari amb el mtode dels dies de venda a finanar
Aquest sistema alternatiu, tamb l'utilitzen els analistes. Com que es basa en dades mitjanes, en lloc de basar-se en previsions de moviments de tresoreria, els resultats no
82
solen coincidir amb els del sistema exposat en l'apartat anterior. EL clcul t les etapes segents: Primera etapa: Clcul dels terminis que formen el cicle de caixa: Estoc de primeres matries. Estoc de productes en curs. Estoc de productes acabats. Finanament a clients. Finanament de provedors i altres despeses de l'explotaci.
Segona etapa: Conversi dels terminis anteriors en dies de venda a preu de venda. Tercera etapa: Clcul del nombre de dies de venda a preu de venda a finanar. Quarta etapa: Conversi en unitats monetries dels dies a finanar per obtenir les necessitats del fons de maniobra. Vegem amb un exemple el funcionament d'aquest mtode: Suposem una empresa que vol conixer el seu fons de maniobra necessari, per la qual cosa facilita les dades segents: - Vendes anuals: 200.000.000 - Terminis del cicle de maduraci: Primera matria: 10 dies Producte en curs: 20 dies Producte acabat: 25 dies Termini pagament a provedors: 60 dies Termini pagament de despeses: 10 dies Termini cobrament de clients:90 dies - La primera matria s el 20 % del preu de venda. - La m d'obra directa i les altres despeses representen el 60 % del preu de venda. Com que es coneixen els terminis que formen el cicle de maduraci ja es poden convertir en dies de venda a preu de venda. Per tant, s'ha de multiplicar cada un dels terminis del cicle de maduraci pel percentatge que representi la seva inversi respecte de les vendes. Aix, les primeres matries representen el 20 % de les vendes. Els productes en curs, productes acabats i clients representen el 80 % de les vendes (20 % de primera matria, ms 60 % de m d'obra directa i altres despeses). Els provedors representen el 20 % de les vendes i les despeses el 60 %: Primera matria: 10 dies x 0,20 = Producte en curs: 20 dies x 0,80 = Producte acabat: 25 dies x 0,80 = Clients: 90 dies x 0,80 = Provedors: 60 dies x 0,20 = Despeses: 10 dies x 0,60= 2 dies 16 dies 20 dies 72 dies 12 dies 6 dies
83
Seguidament, podem passar a la tercera etapa i calcular el nombre de dies a finanar, s a dir el cicle de caixa, per en dies de venda: Primera matria Producte en curs Producte acabat Clients Provedors Despeses Dies de venda a finanar +2 dies +16 dies +20 dies +72 dies -12 dies -6 dies +92 dies
Finalment, ja es poden calcular les necessitats del fons de maniobra multiplicant el nombre de dies de vendes a finanar per la venda diria:
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA
Venda diria =
200.000.000 365
= 547.945 u.m./dia
Per tant, aquesta empresa t unes necessitats aproximades de fons de maniobra de 50.410.940. L'import calculat, al qual cal afegir el disponible mnim necessari, ve a representar la diferncia entre l'actiu corrent i el passiu corrent, tenint en compte solament les activitats ordinries:
84
Actiu circulant (existncies, clients) - Passiu circulant (provedors, despeses dexplotaci) Fons de maniobra necessari sense tenir en compte el disponible mnim necessari + Disponible mnim necessari Fons de maniobra necessari
7.2.5. Clcul del fons de maniobra necessari amb el mtode basat en els comptes de gesti del circulant
El clcul amb aquest mtode pot fer-se amb les dades de l'ltim balan o amb les previsions a un any vista. En el primer cas, facilitar les necessitats del fons de maniobra actuals. En canvi, en el segon cas, informar de les necessitats del fons de maniobra que tindr l'empresa dins d'un any. EL procs seguit s el segent: Primera etapa: Clcul de tots els actius corrents del balan que formen part dels conceptes que intervenen en el cicle de maduraci. Entre aquests s'inclouen els estocs, saldos de clients i efectes a cobrar de clients. Tamb cal tenir en compte el disponible mnim necessari. Segona etapa: Clcul de tots els deutes del balan que formen part del cicle de maduraci, com els provedors i altres deutes d'explotaci a curt termini. Tercera etapa: El fons de maniobra necessari s la diferncia entre els actius corrents i exigibles a curt termini anteriors:
85
Estocs + Clients + Efectes a cobrar + Disponible mnim necessari - Provedors - Deutes dexplotaci = Fons de maniobra necessari
El fons de maniobra que necessita una empresa per no tenir problemes de liquiditat s el fons de maniobra necessari. El fons de maniobra que realment t una empresa en el seu ltim balan s el denominat fons de maniobra aparent. Normalment, els dos fons de maniobra no coincideixen (vegeu 7.3). Si s'analitzen els resultats de l'ltim mtode estudiat per calcular el fons de maniobra necessari es podr comprovar que sn diferents del fons de maniobra aparent, perqu en l'actiu corrent hi haur actius que no s'han considerat en la primera etapa (inversions financeres, crdits concedits no relacionats amb les activitats ordinries, disponible, etc.) i en l'exigible a curt termini hi haur deutes que no s'hauran incls en la segona etapa (creditors, prstecs bancaris, etc.).
86
caldr buscar-se finanament addicional. En cas contrari, hi ha un supervit de fons de maniobra, com ses veu a la figura segent:
ANLISI DEL FONS DE MANIOBRA
Si tots dos fons de maniobra, aparent i necessari, coincideixen, la situaci s correcta. Quan hi ha dficit de fons de maniobra s'ha de prendre alguna de les mesures segents o una combinaci de diverses mesures per evitar la suspensi de pagaments i els problemes de liquiditat: Reduir els terminis del cicle de maduraci per disminuir les necessitats de fons de maniobra . s a dir: Intentar que les primeres matries, les emmagatzemin els provedors. Reduir els dies del cicle de producci. Reduir les existncies de productes acabats. Facturar abans als clients. Cobrar abans dels clients . Negociar amb els provedors terminis de pagament ms llargs. Augmentar el capital propi o l'exigible a llarg termini. Vendre actiu fix. Reduir l'exigible a curt termini.
Si hi ha supervit del fons de maniobra, el principal problema existent s que poden estar infrautilitzats alguns elements de l'actiu corrent. En aquest cas, s'haurien de prendre algunes de les mesures segents: -Rendibilitzar al mxim la inversi en actiu corrent. -Reduir els capitals permanents. L'evoluci de les necessitats del fons de maniobra es pot controlar amb l'estudi del cicle de maduraci i de caixa i amb la ratio segent:
87
Aquesta ratio relaciona les vendes amb les necessitats de fons de maniobra (o fons de maniobra necessari) per finanar-les. Per reduir els problemes de liquiditat s interessant que la ratio anterior sigui tan petita com sigui possible.
88
Quadre de finanament: Estat d'origen i aplicaci de recursos que posa de manifest les variacions produdes en el fons de maniobra o capital circulant. Recursos generats per les operacions: Resultat corregit per determinar un concepte equivalent al flux de caixa d'explotaci. Aquests ajustaments tenen a veure bsicament amb aquelles transaccions que sn conseqncia de correccions valoratives d'actius no corrents o passius a llarg termini, les despeses o els ingressos que no hagin suposat variaci del capital circulant i els resultats obtinguts en l'alienaci d'elements de l'immobilitzat. Recursos aplicats en les operacions: Sn els recursos generats per les operacions quan tenen signe negatiu.
89
90
91
de prdues i guanys analtic del Pla General de Comptabilitat. - Autofinanament: Calcula separadament l'autofinanament de cada perode de la forma segent: + Resultat net total + Dotaci amortitzacions + Dotaci provisions d'explotaci i insolvncies + Dotaci provisions d'immobilitzat i extraordinries + Beneficis diferits = Recursos generats - Impost de Societats - Distribuci de dividends = Autofinanament - Estat d'origen i aplicaci de recursos: Segueix l'estructura del quadre de finanament del Pla General de Comptabilitat. En les variacions del capital circulant distingeix les que sn d'explotaci (clients, existncies i provedors) i les del disponible, de les altres. - Distribuci de rendes: En aquest apartat informa dels imports percebuts per: - Personal - Estat - Prestamistes - Accionistes - Autofinanament - Ratios: En aquest apartat calcula una srie de ratios dividides entre les relacionades amb rendibilitat, marge i rotaci, i les d'estructura financera i autofinanament. - Altres dades d'inters econmic: Finalment, s'aporten indicadors relacionats amb macromagnituds econmiques (tils a efectes de la Comptabilitat Nacional), ratios de competitivitat i ocupaci, i dades sobre transaccions de tipus internacional. D'aquests indicadors, els que tenen inters per a l'anlisi d'estats financers ja s'han tractat en temes anteriors. En definitiva, amb tota aquesta informaci es pot elaborar una anlisi completa dels estats financers mitjans de cada un dels sectors dels quals informa la Central de Balanos.
92
-S'han d'aconseguir els comptes anuals, si s possible auditats, del mxim nombre d'empreses del sector. s imprescindible obtenir dades d'empreses que tinguin excel.lents resultats econmics (beneficis elevats, increments de vendes, liquiditat, etc.) i d'empreses que tinguin problemes econmico-financers. Una limitaci a aix s que a pesar de l'obligatorietat que tenen la majoria d'empreses de dipositar els seus comptes anuals en el Registre Mercantil, no totes les empreses compleixen aquest requisit; i les que ho fan no sempre ho fan de forma correcta . -S'han d'estudiar les caracterstiques comunes de les empreses amb bons resultats. De la mateixa manera s'ha de procedir amb les que tenen problemes. En definitiva, es tracta de realitzar una anlisi discriminant que identifiqui aquelles variables que permeten diferenciar les empreses exitoses de les que no ho sn. Aquestes caracterstiques comunes han de fer referncia a aspectes com ara: - liquiditat - endeutament - palanquejament financer - rotaci - vendes - beneficis - rendiment - rendibilitat -Les dades ideals de cada sector seran les caracterstiques comunes de les empreses amb millors resultats econmics i sense problemes financers. Un cop es disposa de les ratios ideals d'un determinat sector es pot efectuar la comparaci amb les ratios de l'empresa. Lgicament, quan el valor d'una ratio en l'empresa analitzada estigui ms prxim al de les empreses amb problemes que al de les empreses exitoses, pot indicar algun punt dbil important. En l'exemple de la figura segent s'observa que l'empresa analitzada t una liquiditat molt menor a la que tenen les empreses exitoses. En canvi, sembla que en els ltims anys la seva liquiditat s'aproxima a la de les empreses amb problemes.
93
ANLISI SECTORIAL
EVOLUCI DEL VALOR DE UN RTIO EN EL SECTOR (EMPRESES AMB MS XIT II EVOLUCI DEL VALOR DE UN RTIO EN EL SECTOR (EMPRESES AMB MS XIT EMPRESES AMB PROBLEMES) II EN LEMPRESA ANALITZADA EMPRESES AMB PROBLEMES) EN LEMPRESA ANALITZADA
3 -
2 -
1 -
0 -
1
Anlisi destats financers (112)
Any
Quan es disposa de les ratios ideals d'un determinat sector, s'han de comparar amb les de l'empresa a analitzar. A la figura segent es pot analitar una empresa que t una situacio patrimonial i econmica ms feble que les millors empreses del sector.
ANLISI SECTORIAL
Rtio Valor del rtio per a lempresa a analitzar Valor ideal del rtio en el sector
Actiu corrent Exigible a curt Realitzable + Disponible Exigible a curt Exigible Total Capitals Propis Rotaci destocs Termini de cobrament Benefici Net Vendes Despeses Personal Vendes
Anlisi destats financers (113)
94
Tal com es detalla a continuaci, sovint no s possible obtenir informaci sectorial, o b la que s'obt no es pot utilitzar, per la qual cosa aquest tipus de comparaci perd sentit: L'economia est integrada per centenars de subsectors dels quals en fora casos no hi ha informaci en les centrals de balanos, per la qual cosa moltes empreses no tenen la possibilitat de comparar les seves dades amb les del sector. La informaci de tipus sectorial, pel que fa als estats financers, s considerada sovint poc fiable perqu es basa en les dades oficials de les empreses, que no sempre coincideixen amb les reals. Hi ha empreses que realitzen activitats que corresponen a diversos sectors diferents, per la qual cosa no s possible assimilar-les a cap sector concret. Hi ha empreses que, tot i que poden ser assignades clarament a un sector, treballen de tal forma que la comparaci amb les dades mitjanes del sector no s representativa. Per exemple, en el sector hoteler s molt diferent que l'edifici sigui de propietat o estigui en rgim de lloguer ja que condiciona totalment l'estructura del balan de situaci i algunes de les despeses del compte de prdues i guanys. En molts sectors es poden produir circumstncies que fan que les dades no siguin comparables. Per exemple, en un sector molt intensiu en actiu fix, s molt diferent el balan d'una empresa acabada de crear i que per tant, ha adquirit els terrenys, edificis, etc., recentment, que el d'una empresa centenria que potser tindr una bona part de l'immobilitzat totalment amortitzat i valorat a cost histric. Un altre factor de diferenciaci pot provenir del fet que se subcontracti ms o menys el procs productiu. Hi pot haver manca d'homogenetat en la informaci per les diferents poltiques comptables de les empreses pel que fa a normes de valoraci de les transaccions efectuades .
En definitiva, quan es disposa de dades sectorials s convenient analitzar la composici i el procs seguit per obtenir-les amb la finalitat de dictaminar-ne la fiabilitat i utilitat.
95
96
Societat dominant La societat dominant, com es dedueix del seu propi nom, s la que t el control real, o el domini, d'una altra. Ms concretament, una societat dominant s la societat mercantil
97
que, essent scia d'una altra societat, mercantil o no, es trobi amb relaci a aquesta en algun del casos segents: - posseeixi la majoria dels drets de vot, no la majoria de les accions, ja que hi ha les accions sense vot i l'autocartera que tampoc no dna dret a vot, - tingui la facultat de nomenar o de destituir la majoria dels membres de l'rgan d'administraci (habitualment, el consell d'administraci), - pugui disposar, en virtut d'acords pactats amb altres socis, de la majoria dels drets de vot, - hagi nomenat exclusivament amb els seus drets de vot la majoria dels membres de l'rgan d'administraci, que exerceixen el seu crrec en el moment en qu s'han de formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. Aquest supsit no donar lloc a la consolidaci si la societat els administradors de la qual han estat nomenats est vinculada a una altra en virtut d'algun dels casos previstos en els dos primers que s'han exposat. L'existncia d'alguna de les circumstncies anteriors s el que pot evidenciar que una empresa en domina realment una altra i que, per tant, hi ha una direcci nica. Als drets de vot esmentats s'afegiran els que corresponguin a altres societats dominades por aquesta, com tamb a altres persones que actuen en nom propi per per compte d'alguna d'aquestes societats. Per tant, per determinar el nombre de drets de vot se sumaran: + Drets de vot de la societat dominant + Drets de vot de societats dominades directament o indirectament per la societat dominant + Drets de vot d'altres persones que actuen per compte de la societat dominant o de societats dominades per aquesta Nombre de drets de vot que t la societat dominant A aquests efectes, el nombre de vots que correspon a la societat dominant, amb relaci a les societats que en depenen indirectament, ser el que correspongui a la societat dependent que participi directament en el seu capital social. Per tant, s'utilitza el criteri de control efectiu per sobre del percentatge de participaci que podria resultar de calcular el producte dels percentatges parcials. Per exemple, si l'empresa A t el 60 % dels drets de vot de l'empresa B, i aquesta t el 55 % dels drets de vot de l'empresa C, es considera que: - A posseeix, encara que sigui indirectament, el 55 % dels drets de vot de l'empresa C. - Aquesta participaci es calcula a partir del control efectiu (55%) i no del producte dels percentatges parcials (60 % multiplicat per 55 % que s igual al 33 %). - A domina C i, per tant, les tres empreses integren el grup de societats que haur de consolidar els seus comptes (veure figura segent). Com s'ha indicat anteriorment, la societat dominant ha de ser mercantil. Per tant,
98
no estan obligades a consolidar les empreses segents, encara que dominin societats dependents: Empresaris individuals. Societats civils. Fundacions. Comunitats de bns. Partits poltics.
De tota manera, conv recordar que a les societats dominades no els afecta la forma jurdica que tinguin per delimitar si se'ls aplica o no l'obligaci de consolidar. Societats dependents Les societats dominades o dependents sn aquelles que es troben amb relaci a la dominant en algun dels casos exposats en l'apartat anterior, aix com les successivament dominades per aquestes, sigui la que sigui la seva forma jurdica i amb independncia del seu domicili social. L'obligatorietat de consolidar tamb arriba a les societats dependents que siguin a la vegada dominants d'altres. En aquest cas, aquestes ltimes tamb s'han d'incloure en els comptes consolidats de la primera societat dominant. Societats multigrup Les societats multigrup sn aquelles societats no incloses com a societats dependents, que sn gestionades per una o diverses societats del grup, conjuntament amb una altra o unes altres que li sn alienes. S'entn que hi ha gesti conjunta quan, a ms de la participaci en el capital social, en els estatuts socials s'estableixi la gesti conjunta o b hi hagi pactes que permetin als socis l'exercici del dret de veto en la presa de decisions socials. Per tant, en les societats multigrup hi ha una direcci col.legiada. El cas ms habitual de societat multigrup s el d'aquella societat participada per dos
99
socis que tenen el 50 % del capital cadasc, o per tres socis que tenen cada un el 33 % del capital social esmentat. Un cop es demostra que hi ha relaci de grup entre la societat dominant i una o ms societats dependents, les societats multigrup s'han d'incloure en els comptes consolidats. En definitiva, l'existncia de societats multigrup, per ella mateixa, no obliga a consolidar. Societats associades Les societats associades sn aquelles en les quals hi ha una relaci d'influncia notable en la gesti, sense arribar al domini. Ms concretament, sn aquelles societats que no tenen la consideraci de dependents per una o diverses societats del grup posseeix una participaci, que es creu duradora, d'almenys el 20 per cent d'alguna altra. Si l'empresa participada cotitza en borsa, la participaci mnima per ser considerada associada s del 3 per cent. Permetre de consolidaci Un grup de societats, a efectes de la consolidaci de comptes, est format per la societat dominant i per una o diverses societats dependents. Per tant, les societats multigrup i les associades no estan integrades en el grup. El grup de societats ms les societats multigrup integren el conjunt consolidable. Finalment, el conjunt consolidable ms les societats associades constitueixen el permetre de consolidaci (veure figura segent).
CONSOLIDACI DE BALANOS
Dependent Multigrup
Conjunt Consolidable
Permetre
Associades
Anlisi destats financers (115)
Tal com s'ha indicat anteriorment, perqu hi pugui haver l'obligaci de consolidar hi ha d'haver primer un grup de societats. De tota manera, les normes de consolidaci afecten totes les societats incloses en el permetre de consolidaci.
100
Els comptes consolidats i l'informe de gesti del grup s'han de sotmetre a l'aprovaci de la junta general ordinria de la societat dominant al mateix temps que els comptes anuals i l'informe de gesti d'aquesta societat. La junta general ordinria de la societat dominant s tamb la que ha de designar els auditors dels comptes i de l'informe de gesti del grup. A ms, aquests comptes consolidats, l'informe de gesti del grup i 1' informe dels auditors de comptes s'hauran de dipositar en el Registre Mercantil i publicar-se, tal com s'ha de fer per als comptes anuals de les societats annimes. Aquesta obligaci de formular els comptes anuals consolidats i l'informe de gesti
101
consolidat no eximeix les societats que integren un grup de formular per separat els seus propis comptes anuals i l'informe de gesti. S'ha de tenir present que la societat dominant ha d'incloure en els seus comptes consolidats no noms les societats que domina directament, sin tamb les que dominen aquestes successivament. Les normes que s'exposen en aquest tema no noms afecten els grups que estan obligats a consolidar sin tamb qualsevol empresari, persona fsica o jurdica dominant, que voluntriament formuli i publiqui comptes consolidats. De totes maneres, aquestes normes no sn aplicables als grups de societats per als quals hi hagi disposicions especfiques, en matria de consolidaci de balanos. Aquest s el cas, per exemple, de les entitats de crdit a les quals s'aplica la normativa especfica del Banc d'Espanya que cont disposicions relatives a la consolidaci dels comptes de les entitats de crdit.
Quan un grup en la data de tancament de l'exercici de la societat dominant passi a complir dues de les circumstncies abans indicades, o b deixi de complir-les, aquesta situaci noms ser efectiva si es repeteix durant dos exercicis consecutius. - Quan la societat dominant sotmesa a la legislaci espanyola sigui al mateix temps subsidiria d'una altra que es regeixi per la legislaci d'un altre estat membre de la CEE, si aquesta ltima societat en posseeix la totalitat de les participacions socials o si en posseeix el 50 per 100 o ms, i els socis minoritaris (amb un 10 per 100 com a mnim)
102
no sol.liciten la formulaci de comptes anuals consolidats sis mesos abans del tancament de l'exercici. En qualsevol cas, s'han de complir els requisits segents: - Que la societat dispensada de consolidar, aix com totes les seves filials, es consolidin en els comptes d'un grup major, pel mtode d'integraci global. - Que la societat espanyola dispensada de consolidar indiqui en els seus comptes la menci d'estar exempta de consolidar, el grup al qual pertany, la ra social i el domicili de la societat dominant. - Que els comptes consolidats de la societat dominant aix com l'informe de gesti i el certificat dels auditors es dipositin, traduts al castell, en el Registre Mercantil on tingui el seu domicili la societat dispensada de consolidar. - Quan l'empresa dominant no t la consideraci de societat mercantil (s el cas de la societat civil o de la persona fsica) tampoc no hi ha obligaci legal de consolidar. En canvi el fet que l'empresa dominada sigui mercantil o no, no afecta l'obligaci de consolidar. Independentment del fet que no s'hagi de consolidar perqu la dominant no sigui societat mercantil, la relaci de grup s'ha de posar de manifest en la comptabilitat. Per fer-ho, s'han de fer servir en les comptabilitats de cadascuna d'aquestes empreses comptes especfics que posin de manifest que es tracta de transaccions amb empreses del grup, multigrup o associades. Tot i que quan es consolida s'han d'incloure les empreses associades o les empreses multigrup, perqu hi hagi l'obligaci de consolidar hi ha d'haver, a ms, societats dependents (encara que es poguessin excloure de la consolidaci per causa justificada). Hi ha altres circumstncies en les quals es poden deixar d'incloure en els comptes consolidats algunes de les societats dominades: - Quan una o ms de les societats dominades siguin poc significatives amb relaci a la imatge fidel que han d'expressar els comptes consolidats. Aquesta circumstncia suposa una aplicaci del principi d'importncia relativa. En cas que s'excloguin diverses societats per aquest motiu, caldr que es comprovi que el conjunt s poc significatiu i no cada una de forma allada. - Quan la informaci necessria per formular els comptes consolidats noms es pugui obtenir incorrent en despeses molt elevades o amb un retard que impossibiliti la formulaci d'aquests comptes en el termini legal establert. Aquesta circumstncia, a l'igual de l'exposada en el pargraf anterior, pot comportar interpretacions subjectives per manca de concreci. - Quan hi hagi societats dominades en les quals hi hagi restriccions importants i permanents (inactivitat prolongada, insolvncia, intervenci judicial, etc.) que dificultin substancialment l'exercici per part de la societat dominant dels seus drets sobre el patrimoni o la gesti. Entre aquestes restriccions no s'inclouen, i per tant no sn motiu per deixar de consolidar, la limitaci a la repatriaci de fons a l'estranger o la intervenci governamental sobre actius de la dominada. - Aquelles societats les participacions de les quals es posseeixin exclusivament a l'objecte de la seva cessi posterior. Per aix, la societat dominant ja ha d'haver posat a la venda les accions.
103
- Les que tinguin activitats tan diferents que la seva inclusi resulti contrria a l'obtenci de la finalitat prpia (que s la imatge fidel) dels comptes consolidats. En els grups industrials, comercials o de serveis aix no afecta les societats dependents de carcter financer, de tinena de bns o de cartera. En canvi s que afecta les societats dominades que siguin entitats de crdit o d'assegurances. Les societats de tinena de bns sn aquelles en les quals com a mnim la meitat de l'actiu no estigui afecte a activitats empresarials, professionals o artstiques durant ms de sis mesos de l'exercici social, continuats o alterns. Les societats de cartera sn aquelles en qu ms de la meitat de l'actiu estigui constitut per valors mobiliaris, durant ms de sis mesos de l'exercici social, continuats o alterns. El contingut d'aquest pargraf tampoc no afecta les societats parcialment comercials, industrials o de serveis. L'existncia d'alguna de les circumstncies d'exempci que s'han exposat en aquest apartat s'ha d'exposar en la memria.
104
d'aquesta societat. A ms, els principis comptables aplicats per valorar els diversos actius i patrimoni net ms passius han de ser els mateixos que ha utilitzat la societat dominant per elaborar els seus propis comptes anuals. Els ingressos i les despeses del compte de prdues i guanys de la societat dependent s'inclouran en el compte de prdues i guanys consolidat. A pesar de les dues normes anteriors, s'han d'eliminar tots els drets i deutes entre societats compreses en la consolidaci. Tamb s'han d'eliminar els ingressos i les despeses relatius a les transaccions entre aquestes societats i els resultats generats com a conseqncia d'aquestes transaccions.
105
dominant el 40 % dels actius i el 40 % dels deutes de la societat multigrup. L'eliminaci d'actius i passius recprocs dels resultats generats per aquestes transaccions es limitar a les quantitats que resulten aplicant sobre els imports totals idntic percentatge al que representi la participaci que posseeixi, directament o indirectament, la societat dominant en el capital social de la societat dominada de manera conjunta.
106
tipus de societat.
En aquest procediment, en el balan consolidat es reflecteix el valor net comptable de l'associada, que substitueix el preu d'adquisici dels ttols corresponents. Per tant, es substitueix el cost histric de les accions pel valor net comptable (o valor teric comptable) que es desprn del balan de la participada.
107
Aquests comptes es presentaran en euros, encara que tamb es poden expressar en milers o milions, indicant-ho quan la magnitud de les xifres ho aconselli. s important tenir clar que els comptes consolidats tenen un carcter comptable i no fiscal. Per tant, no afecten la determinaci de la base imposable de l'impost sobre societats. A ms dels comptes anuals consolidats, tamb s'ha de formular l'informe de gesti consolidat.
A ms, per formular el balan consolidat, cal tenir present les normes segents: - En cada partida han de figurar les xifres de l'exercici que es tanca i les de l'immediatament anterior. En canvi, les xifres de l'exercici anterior es podran ometre en el primer exercici en qu sigui obligatria la consolidaci. - Quan les xifres de l'exercici que es tanca no siguin comparables amb les de l'exercici anterior, b perqu s'ha produt una modificaci en l'estructura del balan, o b perqu s'ha realitzat un canvi d'imputaci, s'haur de procedir a adaptar els imports de l'exercici precedent, a efectes de la seva presentaci en l'exercici que es tanca. En cas que no sigui possible efectuar aquesta adaptaci, s'hauran d'esmentar en la memria consolidada (concretament en l'apartat 3) les raons que impossibiliten aquesta adaptaci i comparaci. - En cas que la composici de les empreses incloses en la consolidaci hagus variat considerablement en el transcurs d'un exercici, s'haur d'incloure en la memria (en l'apartat 3) la informaci necessria perqu la comparaci dels comptes anuals consolidats sigui realista. - Quan hi hagi partides que no tinguin cap import en cap dels dos exercicis, es podran ometre. - L'estructura del balan consolidat no podr modificar-se d'un exercici a l'altre, llevat de casos excepcionals, que s'indicaran en l'apartat 3 de la memria. - Es poden afegir noves partides a les previstes en el model de balan consolidat, sempre que el seu contingut no estigui previst en l'existent, i fer-se una subdivisi ms detallada de la que apareix en el model esmentat. - Els crdits i els deutes amb empreses incloses en la consolidaci pels mtodes d'integraci proporcional o de posada en equivalncia en la part no eliminada, es
108
presentaran separadament en les corresponents rbriques de l'actiu o patrimoni net ms passiu. - Els crdits i els deutes amb empreses del grup, o amb associades i multigrup no incloses en el permetre de consolidaci es presentaran separadament en les corresponents rbriques de l'actiu i patrimoni net ms passiu. El model de balan consolidat t algunes partides especfiques amb relaci al balan normal del Pla General de Comptabilitat. A continuaci s'informa sobre aquestes partides: .
A l'igual del que s'ha exposat amb relaci al balan consolidat, quan es prepara el compte de prdues i guanys s'ha de tenir en compte que: - A partir del segon any en qu el grup estigui obligat a consolidar els seus comptes s'ha de facilitar la informaci corresponent a l'exercici que es tanca i la de l'exercici anterior. - Quan s'hagin produt canvis d'imputaci, s'ajustar la informaci de l'exercici anterior per tal que sigui comparable amb la de l'exercici que es tanca. Quan aquests ajustaments no siguin possibles s'indicar en la memria. - No s'inclouran les partides que no tinguin imports en l'ltim exercici ni en el precedent. - Es poden afegir ms subdivisions de les previstes amb la finalitat que la informaci estigui ms detallada.
109
- L'estructura del compte de prdues i guanys consolidat no es podr modificar d'un exercici a l'altre, llevat de casos excepcionals, que s'indicaran en la memria. - Els ingressos i despeses derivats de transaccions amb: - societats incloses en la consolidaci pel procediment de posada en equivalncia, - o pel mtode d'integraci proporcional en la part no eliminada, - o empreses del grup, multigrup o associades no incloses en el permetre de consolidaci constaran separadament en les corresponents rbriques d'ingressos o despeses. - Quan es produeixi una operaci interna del grup per la qual quedi afectat un element de lactiu no corrent al corrent com a existncies, es crear la partida immobilitzat transformat en existncies per reflectir el canvi d'afectaci produt.
110
1. Societats dependents 2. Societats associades i multigrup 3. Bases de presentaci dels comptes anuals consolidats 4. Normes de valoraci 5. Fons de comer de consolidaci 6. Diferncies negatives de consolidaci 7. Participacions en societats posades en equivalncia 8. Despeses d'establiment 9. Immobilitzat immaterial 10. Immobilitzat material 11. Valors mobiliaris 12. Crdits no comercials 13. Existncies 14. Fons propis 15. Interessos de socis externs 16. Subvencions 17. Provisions per a riscos i despeses 18. Deutes no comercials 19. Situaci fiscal 20. Garanties compromeses amb tercers i altres passius contingents 21. Ingressosi despeses 22. Relacions amb empreses vinculades 23. Altra informaci 24. Esdeveniments posteriors al tancament 25. Quadre de finanament consolidat Figura 9.1. Apartats de la memria consolidada
111
112
113
114
- Els actius no-monetaris estan valorats a un cost histric que s ms baix que el seu valor actual. - Quan es comptabilitza la despesa d'aquests actius en el compte de prdues i guanys, per mitj de les amortitzacions o consums d'existncies, per exemple, la quantia s inferior al que es podria considerar com real, amb la qual cosa el benefici ser superior al que correspondria reflectir en realitat. Conseqentment, les empreses poden tendir a pagar ms impostos i dividends del que en realitat haurien de pagar, amb la qual cosa es fomenta la descapitalitzaci. Una altra conseqncia s que els preus de venda es basaran en preus de cost infravalorats. - Com que el valor del diner es redueix, el benefici de l'empresa disminueix pel fet de tenir actius monetaris, i el cost dels deutes del patrimoni net ms passiu disminueix. Aquesta prdua o aquest guany no es reconeix en la comptabilitat a cost histric, ja que no es reflecteixen canvis en l'import pel qual es reflecteixen les partides monetries. - Quan es fan comparacions dels comptes anuals de diversos anys successius, hi ha distorsions degudes al fet que la unitat de mesura t un valor diferent cada any. Vegem alguns exemples il.lustratius d'aquesta problemtica : - Una empresa adquireix una mquina per 10.000 unitats monetries l'1 de gener de 19X4. S'espera que la vida til del b sigui de cinc anys i que no tingui valor residual. Aquesta empresa utilitza el mtode d'amortitzaci lineal. El 31 de desembre de 19X4, el valor de mercat de la mquina era de 13.000 unitats monetries. La inflaci d'aquest any ha estat del 25 %. El balan de situaci de l'empresa a 31 de desembre de 19X4 reflectia el b de la manera segent: Cost Depreciaci Net 10.000 -2.000 8.000
Tanmateix, l'empresa poseeix una mquina amb el 80 per cent de vida encara per transcrrer i amb un valor actual de 13.000 unitats monetries, de manera que potser sigui ms realista el segent: 0,80 x 13.000 = 10.400 unitats monetries En la mateixa lnia, l'amortitzaci anual que a cost histric seria igual a 2.000 unitats monetries, en termes ms realistes pujari a: 20 % x 13.000 = 2.600 unitats monetries - Una altra empresa va adquirir un edifici per 100.000 unitats monetries l'1 de gener de 19X4, amb una hipoteca de 90.000 unitats monetries. El 31 de desembre de 19X4,
115
l'edifici fou valorat en 120.000 unitats monetries i el prstec seguia ascendint a 90.000 unitats monetries. A l'igual del primer exemple, la inflaci durant 19X4 fou del 2 5%. A finals de 19X4, l'empresa posseeix una quarta part del valor net de l'edifici. En canvi, a principis de 19X4 noms tenia una desena part del valor net d'aquest edifici. Aquest augment no es veu reflectit en els seus comptes anuals. - Cassola, SA, ven estris de cuina. Les vendes dels anys anteriors han estat les segents: Any 1 Any 2 Any 3 1.000.000 1.100.000 1.320.000
L'ndex de la inflaci de cada any ha estat els segents: Any 1 Any 2 Any 3 100 105 136,5
Podria pensar-se que l'empresa incrementa les seves vendes cada any -un 10 % d'increment en l'any 1, i un 20 % en 1' any 2-. Per si tornem a plantejar el valor de les vendes en termes dels valors de l'any 3, sorgeix un resultat diferent:
Dit d'una altra manera, un informe econmicament realista podria indicar que les vendes van crixer un 4,8 per cent l'any 1 i van caure un 7,7 per cent l'any 2. Com a conseqncia del que hem exposat, en la mesura que la inflaci sigui important, els comptes anuals de diversos anys poden no ser comparables. Tampoc no seran fiables una bona part de les partides d'un determinat any perqu estan valorades en unitats monetries que tenen un valor diferent. Aix altera la fiabilitat de les ratios, en les quals apareixen partides com les segents: Actiu fix material i immaterial. Existncies. Capitals propis. Cost de vendes. Amortitzacions. Impost de Societats. Beneficis o prdues. Dividends.
Per tant, l'anlisi d'aquests estats financers perd potencial i es poden prendre decisions
116
10.2. Mesures parcials per afrontar les conseqncies de la inflaci en els comptes anuals
Amb l'objectiu d'amortir els efectes negatius de la inflaci en els comptes anuals, hi ha diverses possibilitats, que no solucionen el problema totalment, pero s que ho fan parcialment: - Revaloritzar l'immobilitzat sempre que alguna llei d'actualitzaci de balanos ho permeti. Amb aquesta mesura, l'immobilitzat en el balan i les amortitzacions en el compte de prdues i guanys seran ms realistes. La revaloritzaci de l'immobilitzat no noms n'eleva el propi valor, sin tamb el valor de la seva amortitzaci acumulada perqu es revaloritzen les amortitzacions practicades fins al moment amb aquest assentament:
Immobilitzat
a a
La reserva de revaloritzaci s'inclour dins dels capitals propis a efectes d'anlisi de balanos. Un cop comptabilitzada la revaloritzaci, l'amortitzaci peridica d'aquest immobilitzat ser superior a la que es venia fent fins ara. D'aquesta forma s'aconsegueix que l'amortitzaci acumulada permeti generar fons que garanteixin la reposici de l'actiu al final de la seva vida til. A ms, facilita un clcul ms exacte dels costos de l'empresa. - Amortitzar de forma accelerada perqu les amortitzacions permetin generar ms rpidament fons per reposar els actius corresponents. Aquesta mesura t l'avantatge de reduir el pagament de l'Impost de Societats en els primers anys de vida til dels immobilitzats. De totes maneres, l'amortitzaci accelerada t alguns inconvenients ja que els immobilitzats seguiran valorats a cost histric i, per tant, expressaran un valor molt ms petit del que realment tenen. A ms, ms amortitzaci en els primers anys implica una amortitzaci molt reduda en els ltims anys de la vida til del b. - Valorar les existncies amb el sistema LIFO (de l'angls Last In First Out, en catal UEPS o ltim Entrat Primer Sortit) amb la qual cosa tindran un valor ms prxim a l'actual que si s'utilitza el mtode FIFO (de l'angls First In First Out, en catal PEPS o Primer Entrat Primer Sortit) o una mitjana. Tot i que es tracta noms de solucions parcials, en molts casos sn les niques que apliquen les empreses.
117
118
Totes les partides no monetries del balan de situaci s'ajusten amb l'ajuda del factor exposat, generant prdues o beneficis que s'inclouran en el compte de prdues i guanys. En el compte de prdues i guanys, totes les partides es consideren no-monetries i, per tant, tamb s'ajusten, normalment utilitzant la meitat de la inflaci anual ja que les transaccions tenen una antiguitat que va des de 365 dies a 1 dia, per la qual cosa la mitjana s de 182,5 dies, en el supsit que l'empresa tingui una activitat constant sense estacionalitats . A1 final del tema s'adjunta un exemple d'aquest mtode.
119
primera unitat que surt s l'ltima unitat que va entrar. Mitjana (valoraci d'existncies): Mtode que valora les sortides del magatzem per mitj de la mitjana del cost de totes les que hi ha. Partida monetria: Actiu o patrimoni net ms passiu que perd poder adquisitiu com a conseqncia de la inflaci. Partida no-monetria: Actiu o patrimoni net ms passiu que no perd poder adquisitiu a pesar de la inflaci. Revaloritzaci de l'immobilitzat: Elevaci del valor dels immobilitzats per reduir la distorsi que la inflaci provoca en el valor histric.
120
121
ANLISI INTERNACIONAL
EXEMPLES DE DIFERNCIES DE NORMES COMPTABLES EN QUATRE PASOS EUROPEUS EXEMPLES DE DIFERNCIES DE NORMES COMPTABLES EN QUATRE PASOS EUROPEUS Alemanya
Fons de comer
Espanya
Frana
Existeixen prctiques diverses Desincentivat pel sistema fiscal No
Regne Unit
Igual que Alemanya
Es cancel.la amb Samortitza crrec a reserves en adquirir-lo o samortitza No No des de 1996, excepte Euskadi No
Revaloritzaci dactius fixos Diferncies positives de canvi considerades com a benefici en operacions no venudes Possibilitat dactivar l I + D Activaci del leasing financer
S i no t efectes fiscals S
No
Un dels factors generadors de confusi s que, sovint, una norma comptable pot semblar similar entre dos pasos determinats per l'aplicaci detallada pot presentar diferncies substancials. Per exemple, el tractament del leasing financer a Espanya i al Regne Unit poden semblar iguals, ja que en ambds pasos s'ha d'activar, per la definici de leasing financer s bastant diferent. A Espanya, segons el Pla General de Comptabilitat, el leasing financer s aquell en qu hi ha opci de compra i no-hi ha dubtes raonables que s'exercitar. En canvi, en el Regne Unit, un leasing financer s aquell en qu es transfereixen tots els riscos i drets de la propietat a l'arrendatari, ats que el termini del contracte de leasing, aix com les opcions per ampliar-lo, cobreixen la vida de l'actiu, i no cal l'existncia d'una opci de compra. Fins i tot quan diversos pasos tenen un mateix criteri comptable, pot produir-se la circumstncia que s'apliqui de forma diferent. Els quatre pasos segents amortitzen el fons de comer al llarg de la seva vida til, per els terminis ms utilitzats en la prctica varien considerablement: Pais Blgica Frana Holanda Espanya Vida estimada 5 anys 20 anys 10 anys Entre 5 i 10 anys
En termes generals, les diferncies comptables a nivell internacional, pel que fa a les normes, se solen centrar en els aspectes segents: Principis comptables. Normes de valoraci en relaci amb el fons de comer, transaccions en moneda
122
estrangera, actius fixos materials, investigaci i desenvolupament, existncies, arrendament financer, impostos diferits i plans de pensions. Models de comptes anuals. Esdeveniments posteriors al tancament. Normes per a la consolidaci de comu.m.
S'han elaborat diverses classificacions de pasos en funci de les similituds o diferncies dels seus sistemes comptables. En les figures segents se n'adjunta una que proporciona una visi esquemtica dels dos grups principals de pasos.
ANLISI INTERNACIONAL
Continental Continental
Rom Creditors Molt influt per ella La forma sobre la substncia Govern
123
ANLISI INTERNACIONAL
Continental Continental
Criteri fiscal S No No S No
Criteri econmic No S S No S
124
ANLISI INTERNACIONAL
MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES III MODEL DE CLASSIFICACI DE SISTEMES COMPTABLES III
Exemples de pasos:
A Europa
Anglosax Anglosax
Regne Unit Irlanda Dinamarca Holanda
Continental Continental
Frana Alemanya Espanya Itlia Portugal Blgica Grcia Jap
Resta del mn
EUA Inventory Sales Receivables Payables Espanya Beneficio Contable Amortizacin Gasto
Regne Unit Stock Turnover Debtors Creditors Amrica Llatina Utilidad Contador Depreciacin Egreso (Existncies) (Vendes) (Comptes a cobrar) (Comptesa pagar)
125
126
Hi ha diversos projectes per reduir les diferncies comptables tant a escala europea com a escala mundial. Les raons d'aquests intents sn: - L'harmonitzaci permetria als inversors internacionals la comparaci de comptes anuals de diversos pasos. La situaci actual dificulta aquesta comparaci i a ms exigeix que l'analista conegui les prctiques comptables dels pasos respectius. - Les empreses multinacionals reduirien els costos d'informaci i consolidaci de dades de les filials. Un estudi ha demostrat que les diferncies comptables internacionals provoquen entre el 10 % i el 30 % dels costos d'administraci dels grups multinacionals . - Les empreses multinacionals d'auditoria tindrien ms facilitats per reclutar i formar treballadors a escala internacional. - La investigaci i el desenvolupament de normes comptables serien ms barats, cosa que s especialment interessant per als pasos ms petits.
127
inflaci creix a mesura que l'ndex general de preus augmenta. - Sistema legal: Els pasos amb tradici de dret rom, com ara Alemanya, Frana i Espanya, per exemple, tenen plans comptables molt detallats. En canvi, els pasos amb dret anglosax tenen regulacions comptables ms genriques. - Influncia d'un altre pas: La regulaci comptable d'un pas pot estar influda per la d'un altre, ja sigui per elecci o per altres causes. Per exemple, el primer Pla General de Comptabilitat d'Espanya era el reflex voluntari de la influncia francesa. En canvi, el primer pla francs, que estava molt influt per l'alemany, s'instaur durant la dominaci alemanya a principis dels anys 40. - Escndols o crisis: les normes comptables poden promulgar-se en resposta a un escndol o crisi. Per exemple, a Dinamarca el ministre de Justcia, P. A. Alberti, fou requerit perqu dissenys un sistema per a l'autoritzaci dels auditors, el 1905. I va contestar que creia que aquest sistema no era necessari. Les raons per a la seva oposici es van posar de manifest el 1908, quan P. A. Alberti es va confessar autor d'un frau important. En resposta, el govern dans va aprovar un sistema per a l'autoritzaci d'auditors el 1909.
128
s'analitzen comptes anuals d'empreses d'altres pasos cal prendre la prevenci de conixer l'entorn econmico-financer en qu operen. Per exemple, diversos estudis demostren que les empreses japoneses estan molt endeutades en comparaci amb les d'altres pasos. Per si comparem una empresa japonesa amb una altra d'espanyola, haurem de valorar, amb relaci a l'endeutament, aspectes com els segents amb relaci al Jap: La major part de l'endeutament s per mitj de bancs que formen part del mateix grup empresarial. El cost financer s molt ms redut. L'elevada productivitat dels factors utilitzats (robtica, personal, etc.) contribueix a generar ms fons per afrontar les conseqncies de l'endeutament. La rotaci i rendiment dels seus actius s molt favorable, amb la qual cosa poden obtenir resultats ms bons per mitj del palanquejament financer.
Per tant, de la mateixa manera que abans d'analitzar els comptes d'una empresa d'un altre pas hem de conixer la seva regulaci comptable, tamb haurem de tenir una idea clara d'aspectes com els segents amb relaci a aquest pas: Estructura i conjuntura econmica i financera (tipus d'inters, inflaci, tipus de canvi, etc.). Perspectives econmiques a curt termini i a llarg termini. Relacions banca-empresa. Relacions Administraci-empresa, pel que fa referncia a aspectes com ara ajudes o impostos. Poltica financera predominant en les empreses.
129
- Mtode del tipus de canvi de tancament. - Mtode monetari/no-monetari. En general s'aplica el primer, excepte quan les activitats de la societat estrangera estiguin estretament lligades a les d'una societat del nostre pas i pertanyin al mateix grup empresarial, de manera que puguin considerar-se com una prolongaci de les activitats d'aquesta ltima, cas en el qual la conversi es realitzar utilitzant el mtode monetari/no-monetari. Normalment es proposa que s'utilitzi aquest segon mtode de forma molt restrictiva, quan es tracti de meres sucursals que realitzin operacions molt puntuals. Quan les empreses estrangeres estiguin en pasos que tenen taxes d'inflaci molt elevades, els comptes anuals s'han d'ajustar per inflaci abans de procedir a convertirlos.
130
llibres comptables de l'empresa estrangera en la divisa a la qual es vol efectuar la conversi. Aix, es distingeixen les partides del balan entre monetries i nomonetries, d'acord amb el que hem exposat en el tema 10, i s'apliquen les regles segents: a) Les partides no-monetries del balan es convertiran utilitzant els tipus de canvi histrics. A aquests efectes, tindr la consideraci de tipus de canvi histric el vigent en la data en qu cada element va passar a formar part del patrimoni de l'empresa. Les correccions valoratives (amortitzacions, provisions) dels elements no-monetaris es convertiran utilitzant el tipus de canvi aplicable als elements corresponents. b) Les partides monetries del balan es convertiran al tipus de canvi vigent en la data de tancament a qu es refereixin els comptes de la societat estrangera. c) Les partides del compte de prdues i guanys, a excepci del que es comenta en l'apartat d) segent, es convertiran utilitzant els tipus de canvi vigents en les dates en qu es van realitzar les corresponents transaccions. Alternativament, es pot utilitzar un tipus de canvi mitj, sempre que es ponderi degudament, en funci del volum de transaccions realitzades en cada perode (mensual, trimestral, etc.) per evitar la incidncia de 1' estacionalitat. d) Els ingressos i despeses relacionats amb partides no-monetries, com ara dotacions a les amortitzacions i provisions, imputaci a resultats de despeses i ingressos a distribuir en diversos exercicis, el cost a considerar en la determinaci de beneficis o prdues en l'alienaci d'aquests elements, es convertiran al tipus de canvi histric aplicat a les corresponents partides no-monetries. e) La diferncia que sorgeixi de l'aplicaci d'aquest mtode de conversi s'imputar al compte de prdues i guanys i es mostrar separadament en la partida resultats positius de conversi o resultats negatius de conversi, segons correspongui. Aquestes diferncies tamb poden tenir un tractament alternatiu. Es poden tractar d'acord amb el criteri seguit amb les diferncies de canvi en moneda estrangera. En aquest cas, d'acord amb el Pla General: - Les diferncies negatives, i les positives en operacions venudes i liquidades, van al compte de prdues i guanys. - Les diferncies positives en operacions no venudes van al patrimoni net ms passiu del balan.
131
Finalment, un altre tema desenvolupat en el tema s el dels mtodes de conversi de comptes anuals en monedes estrangeres.
132
En els temes anteriors s'han anat estudiant de manera separada cada una de les tcniques a utilitzar en l'anlisi d'estats financers. Per elaborar una anlisi completa dels comptes anuals d'una empresa, es poden utilitzar totes les tcniques exposades: Anlisi del balan: percentatges, grfics, estat d'origen i aplicaci de reserves, pressupost de caixa, ratios. Anlisi del compte de prdues i guanys: percentatges, grfics, ratios, evoluci de les vendes, compte de resultats per productes, punt d'equilibri, estat del valor afegit. Anlisi de la rendibilitat financera: rendiment, descomposici de la rendibilitat financera, autofinanament, palanquejament financer. Anlisi de les necessitats del fons de maniobra: fons de maniobra aparent, cicle de maduraci, cicle de caixa, fons de maniobra necessari. Comparacions amb les dades d'altres empreses del sector.
Si es fa aix, possiblement hi haur molts passos que es repetiran ja que en el fons algunes de les tcniques estudiades veuen els mateixos problemes per des de diferents perspectives. Per simplificar el treball, es poden utilitzar eines integradores com sn Ia pirmide de ratios i el quadre de comandament, que a ms sn tils a efectes de presentaci dels estudis efectuats.
133
ANLISI INTEGRAL
Imposts Vendes
Amb les 10 ratios de lafigura anterior es pot analitzar l'evoluci de la rendibilitat financera per mitj del marge i de la rotaci dels capitals propis. Aprofundint ms, es pot estudiar la rotaci de l'actiu, el palanquejament i l'estructura de despeses. Amb una pirmide com l'anterior es pot fer un diagnstic global, encara que superficial, sense necessitat de clculs excessius. Tamb es pot fer una pirmide de ratios per avaluar la rendibilitat econmica o rendiment (vegeu la figura segent).
134
ANLISI INTEGRAL
BAII Actiu total BAII Vendes Marge brut Vendes Desp. fixes Vendes Vendes Actiu total Vendes Immobilitzat Vendes Actiu circ.
Materials Vendes
Vendes Estocs
Vendes Realitzable
Vendes Disponible
135
Com que el quadre de comandament ha de ser tan simplificat com sigui possible, s'ha de seleccionar nicament la informaci ms interessant. A ms, la selecci de la informaci s'ha de fer amb una perspectiva de cost-benefici. s a dir, noms s'ha de comptar amb aquella informaci que compensi el cost d'obtenir-la. Tercera etapa: Confecci del quadre de comandament. Per confeccionar el quadre de comandament s'ha de relacionar la informaci anterior de la forma en qu sigui ms comprensible. Aix, per exemple, es poden utilitzar ratios, grfics, esquemes, dades histriques, dades previsionals, etc. Tot aix, de la forma menys complexa possible. A continuaci, es presenta una mostra de quadre de comandament econmico-financer: El quadre de comandament consta de diverses parts: - Balanos de situaci en unitats monetries i en percentatges per controlar l'evoluci patrimonial de l'empresa en termes absoluts i relatius. En l'ltima columna es poden anotar els percentatges mitjans, o millor els ideals, del sector, si es tenen. - Estat de fonts i aplicacions, o quadre de finanament, per comprovar en qu ha invertit l'empresa i com ho ha finanat. Tamb s interessant disposar d'un estat de fluxos de tresoreria. - Descomposici de la rendibilitat financera per analitzar la rotaci, el marge, el palanquejament financer i l'efecte fiscal. En l'ltima lnia es poden anotar les ratios mitjanes del sector si se saben. - Una pirmide de ratios com la de l'apartat 12.1.
136
Problema Liquiditat
Tcniques d'anlisi
Mesures a adoptar
Actiu circ./Passiu circ. Ampliar capital Realitzable + Disp./Passiu circ. Vendre immobilitzat Disponible/Passiu circ. Reconvertir deute (Disponible/Pagaments) * 365 Retroleasing Pressupost de caixa Millorar cicle de maduraci Quadre de finanament i caixa R.A.I. Ajornar pagaments Fons de maniobra necessari Fons maniobra/Actiu Fons maniobra/Deutes a c.t. Fons maniobra/Vendes
Descapita- Deutes/Actiu Vendre actius litzaci Capital propi/Deutes Ampliar capital Actiu real/Deutes Demanar subvencions Immobles lliures/Immobles Reduir cost deute Rec. permanents/Actiu BAR/Despeses financeres Flux caixa/Prstecs Desp. financ./Deute amb cost Desp. financ. + Div./Actiu Despeses financeres/Vendes Quadre de finanament Infrautilit- Vendes/Actiu zaci Vendes/Actiu fix d'actius Vendes/Actiu corrent Termini cobrament Clients/Provedors Termini Estoc Amort. acum./Amort. Anual Morositat clients Termini cobrament Impagats/Vendes IncobrablesNendes Quadre antiguitat clients Augmentar rotaci Reduir cicle maduraci Subcontractar fases del cicle productiu Just-in-tinae Implantar qualitat total
Credit management Descom. pagam. immediat Selecci clients Assegurana de crdit Factoring Forfaiting
Continua pgina segent
137
Vendes Vendes n/Vendes (n-1) insuficients Quota de mercat Llindar de rendibilitat Increment preus/Inflaci Vendes nous productes/Vendes Vendes reals/Vendes previstes Despeses Despesa X/Vendes excessives Despesa X any n/Desp. X any (n-1) Vendes/Nombre de treballadors Hores perdues/Hores totals Producci real/Capacitat de producci Cost per unitat de producte Compte resultats per productes Destinaci de cada 100 u.m. venudes Estat del valor afegit Rendibilitat insuficient
Reducci despeses Pressupost Base Zero Augmentar productivitat Augmentar motivaci Reduir errades
Veient el que hem exposat, s'ha de procurar que l'informe reuneixi les condicions segents. Que sigui:
138
SENZILL: No ha de dir ms que el que sigui necessari. CLAR: Ha de ser comprensible per al lector. COMPLET: Ha de reflectir les conclusions rellevants amb la demostraci corresponent. ESTRUCTURAT: L'estructura de l'informe ha de ser lgica i coherent.
A ms, s'ha de tenir una idea clara de les rees d'inters de cada un dels possibles usuaris de l'anlisi d'estats financers. En principi, a la direcci d'una empresa li interessen tots els aspectes que estudia l'anlisi d'estats financers. Per, en termes generals, altres usuaris poden tenir rees d'inters ms especfiques. En la figura segent es detallen les principals rees d'inters dels possibles destinataris, a part de la direcci de l'empresa, d'un informe d'anlisi d'estats financers. Entitats de crdit en estudiar possible finanament a curt termini: liquiditat, capacitat de pagament d'interessos i de deutes a curt termini, endeutament. - Entitats de crdit en estudiar possible finanament a llarg termini: flux de caixa, capacitat de pagament d'interessos i de devoluci de deutes a llarg termini, autofinanament, endeutament i capitalitzaci. - Accionistes: rendibilitat, autofinanament, dividend i creixement. - Provedors: liquiditat i capacitat de pagament de deutes a curt termini. - Clients: equilibri en el creixement, solvncia financera a curt i a llarg termini per garantir la continutat en la venda de productes i serveis. - Treballadors, comits d'empresa i sindicats: equilibri financer, capitalitzaci, solvncia a curt i a Llarg termini i equilibri en el creixement. - Auditors de comptes: garanties que es complir el principi d'empresa en funcionament, solvncia a curt i a llarg termini, endeutament i capitalitzaci, autofinanament i capacitat de generaci de fons. - Assessors: visi global de tots els aspectes relacionats amb l'anlisi d'estats financers per a la identificaci de punts forts i dbils tant a curt com a llarg termini. - Analistes financers: situaci patrimonial i financera, capacitat de generaci de fons, autofinanament i creixement. - Administraci Pblica: fiabilitat de la informaci a efectes del pagament d'impostos i de l'elaboraci d'estadstiques, continutat de l'empresa en el temps. - Competidors: visi global de tots els aspectes relacionats amb l'anlisi d'estats financers per identificar, per mitj d'estudis comparatius, possibles aspectes a millorar en la seva prpia empresa. - Inversors i potencials compradors de l'empresa: valor de l'empresa, peritatge dels actius, situaci patrimonial i financera, capacitat de generaci de fons, autofinanament i creixement. Principals rees d'inters dels usuaris de l'anlisi d'estats financers, a ms de la direcci de l'empresa Una possible estructura d'informe s la segent: - Presentaci i objectius de l'informe: Explicar qu es persegueix amb l'emissi de -
139
l'informe i amb l'anlisi elaborada. Tamb s'esmenta qui ha encarregat l'informe i les possibles limitacions per insuficincia de dades o per la manca d'informaci auditada. - Diagnstic: Resum de tots els problemes detectats amb la seva demostraci i les conseqncies que poden ocasionar. Tamb es posaran de manifest els punts forts. - Recomanacions: Mesures que es proposen per solucionar els problemes esmentats en el diagnstic amb la demostraci de la convenincia d'aquestes recomanacions. Per efectuar la demostraci sol ser convenient adjuntar comptes anuals previsionals a un o ms anys vista. Les mesures han de ser coherents amb els problemes detectats.
140
Bibliografia general
Bibliografia general
ACCID: Anlisi dempreses, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, monografia, Barcelona, 2005. ACCID: Comprendre les NIC, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Gesti 2000, 2005. ACCID: NIC-NIIF, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Gesti 2000, Barcelona, 2005. Altman, E.: Financial ratios, discriminant analysis and the prediction of corporate bankruptcy, Journal of Finance, vol. 23, nmero 7, 1968. Altman, E. i altres: Validit de la mthode des ratios, CESA, Cahiers de Recherche, nmero 16, Jouy en Josas, Pars, 1974. Altman, E.: Complete financial distress: A complete guide to predicting, avoiding and dealing with bankruptcy, John Wiley and Sons, Nueva York, 1983. Amat, O. (2008): Anlisi integral dempreses, Profit Editorial, Barcelona, 2008. Beaver: Financial ratios as predictors of Failure, Journal of Accounting Research: vol. 5, 1967. Bernstein, L.: Anlisis de estados financieros, Deusto, Bilbao, 1984. Birchall, A.: Financial analysis & control, Butterworth, Oxford, 1991. Carenys, J.: Consolidacin de balances, Gestin 2000, Barcelona, 1999. Coleshaw, J.: Credit analysis, Woodhead Faulkner, Londres, 1989. Massons, J.: Finanzas, Hispano Europea, Barcelona, 1989. Montebello, M.: Qu estructura hay detrs del milagro asitico, IDEA, abril, Buenos Aires, 1982. Oliveras, E. i Moya, S.: Anlisi dempreses, Revista de Comptabilitat i Direcci, nm. 2, Associaci Catalana de Comptabilitat i Direcci, Barcelona, 2005. Rees, B.: Financial Analysis, Prentice Hall, Hertfordshire, 1990. Rosanas, J. M.: Informaci comptable per a la presa de decisions empresarials, Ariel, Barcelona, 1992. Zairi, M.: Measuring performance for business results, Chapman Hall, Londres,1994.
141