1. TREBALL DE RECERCA. QU S?

El treball de recerca s un treball dinvestigaci que ha de dur a terme tot lalumnat de batxillerat, amb lobjectiu principal de desenvolupar la capacitat de recerca, de fer servir els coneixements adquirits en les diferents matries, i aix poder comenar ladaptaci a situacions semblants posteriors (tant acadmiques com professionals). Les caracterstiques daquest treball sn: s una petita investigaci. Pot estar emmarcat dins duna matria o pot ser interdisciplinar. Est dirigit per un professor/a - tutor/a. Equival a 2 crdits i representa el 10% de la qualificaci final del batxillerat. Es presenta per escrit i oralment. Savalua tenint en compte lactuaci durant lelaboraci del treball, linforme escrit i la presentaci oral.

Cada centre fa una proposta de treball al seu alumnat, organitza les tutories i estableix una normativa sobre el calendari, els criteris davaluaci i la presentaci. Abans de comenar el treball, cal decidir quina orientaci vol donar-se a la recerca. La metodologia de cerca i processament de la informaci seran diferents segons que es tracti duna recerca de tipus cientfic, tecnolgic, estadstic, artstic, literari o histric. Conv deixar clar que un treball de recerca no ha de ser una mera repetici o un plagi dels diversos materials consultats, ni tampoc una divagaci lliure sobre un tema que ens interessi sense cap mena de confrontaci externa.

2. TREBALL DE RECERCA. COM ESCOLLIR EL TEMA

A lhora descollir el tema del treball de recerca shan de tenir en compte els factors segents: 1. El tema hauria destar relacionat amb: - La modalitat de batxillerat que lalumne est cursant, ja que s lrea de coneixements en qu est ms ben preparat. - Els seus interessos o afeccions. s important que li vingui de gust treballar en el tema escollit. - La seva capacitat i el seu nivell de preparaci. No es pot escollir un tema que requereixi una srie de coneixements previs que no es tenen o que no es poden adquirir. - El seu entorn immediat: escola, barri, municipi... 2. Equilibri entre el temps de dedicaci i la complexitat del tema: la recerca hauria destar limitada a una sola qesti (qui, qu, quan, com, per qu). 3. El tema de recerca sha de plantejar com una qesti a investigar i no centrar-lo en un tema molt genric o ampli. s millor centrar la investigaci en un aspecte particular. 4. Abans de decidir-se pel treball, s convenient fer una recerca preliminar de les fonts dinformaci existents i la facilitat per accedir-hi, aix com dels materials i

recursos disponibles (aparells, instruments, possible experimentaci, presentaci de linforme...)

3. TREBALL DE RECERCA. COM DESENVOLUPAR EL TREBALL

Planificaci de la recerca Per planificar el desenvolupament del treball anir b construir un full de planificaci en el qual indicar: - Planificaci general i gui de treball, amb les activitats a realitzar en lordre en qu shan de fer. - La programaci de les visites i entrevistes. - Els centres de documentaci (biblioteques, hemeroteques, arxius,...). - Bibliografia i recursos dinformaci electrnica (internet, CD-ROM). - El perode de temps estimat per a cada una daquestes activitats. - La relaci de material i aparells necessaris per a desenvolupar les activitats i la disponibilitat de les installacions (laboratori, aula dinformtica, biblioteca...) Cerca dinformaci Hi ha diverses tcniques de cerca dinformaci. Les ms habituals sn: Observaci sociocultural. Per fer una recerca sobre alguna realitat sociocultural. Es poden utilitzar diverses eines: qestionaris, entrevistes, enquestes i/o registres dobservaci. Observaci artstica. Tcnica de cerca adequada per analitzar una pintura o una escultura. Observaci arquitectnica o duna installaci. Tcnica de cerca per analitzar una obra arquitectnica o una mquina o installaci. Cerca bibliogrfica i documental. Quan sha de localitzar informaci continguda en llibres, articles de revistes o diaris, arxius, documents escrits o amb imatges. Consulta de fonts histriques. Per obtenir informaci sobre uns fets histrics i les causes que els van produir. Cerca dInternet. Cerca dinformaci sobre qualsevol tema. Utilitzaci de fonts empriques. La informaci emprica s la que crea un mateix mitjanant la investigaci. Els tres processos ms habituals daquesta investigaci sn: - Lexperimentaci. s la tcnica que sutilitza per sotmetre a observaci algun fet propi de les cincies experimentals. - Les enquestes. Per obtenir dades de tipus sociolgic. - Les entrevistes. Consultar persones expertes en lmbit destudi del treball. Tcniques dinvestigaci Els treballs cientfics o dinvestigaci pretenen aportar alguna cosa nova mitjanant una investigaci original. Aquesta investigaci ha de seguir uns passos per tal que estigui ben feta i els resultats que se nobtinguin siguin fiables. Aquest procs es coneix amb el nom de mtode cientfic.

Un treball cientfic ha daportar coneixements mitjanant lexperimentaci, perqu, en cas contrari, es faria un treball bibliogrfic, en qu es recolliria informaci de les investigacions de diversos autors, per sense aportar res de nou. Caldr una planificaci i un procs a seguir. Primerament, cal documentar-se, i ser la documentaci obtinguda per mitj de la lectura bibliogrfica o de lobservaci de la realitat el que definir el problema. El pas segent s la creaci duna hiptesi inicial, que consisteix a fer una suposici que permet explicar els fets de manera emprica, s a dir, basats en lexperincia. Arribats en aquest punt, caldr dissenyar un experiment que faci possible obtenir dades rellevants, les quals hauran daportar un resultat que ens permetr extreure conclusions i comprovar si la hiptesi inicial que sha establert s certa. Podrem resumir aquest procs en els passos segents: 1. Documentar-se. 2. Crear una hiptesi inicial. 3. Dissenyar un experiment. 4. Extreure conclusions. Processament de la informaci Les dades obtingudes a travs de la cerca dinformaci es poden recollir en: - Fitxes - Taules i quadres - Grfics - Clculs - Comentari de text Sntesi Ha arribat lhora dinterpretar les dades obtingudes i treure conclusions, dexplicar els resultats tenint en compte els coneixements terics i la bibliografia consultada i suggerir aplicacions dels resultats obtinguts.

 4. TREBALL DE RECERCA. COM PRESENTAR LINFORME

En el moment de presentar el treball cal tenir en compte: - La presentaci escrita - La redacci - La presentaci oral Presentaci escrita La presentaci escrita consisteix en un informe amb lestructura mnima segent: 1. Inici: - Portada - Sumari 2. Cos: - Introducci - Nucli de linforme - Conclusions - Llista de referncies 3. Final - Annexos

La portada ha docupar una pgina sencera (la primera de linforme) i ha de contenir la informaci segent: - Ttol (que sigui el ms explicatiu possible). - Autor/a i grup de classe - Tutor/a del treball - Data de presentaci Al sumari hi consta la relaci de totes les parts de linforme (introducci, ttols dels captols del nucli, conclusions, llista de referncies i ttols dels annexos) amb la indicaci de la pgina dinici de cada una delles. s la ltima cosa que es redacta, ja que primer sha de fer la paginaci del treball. Els ttols dels captols van en majscula; els subcaptols, en minscula i subratllats, i les parts, en minscula. La introducci s una mena de resum. En ella sexposen els objectius dels treball, la seva relaci amb altres treballs, les circumstncies acadmiques o histriques que lhan propiciat i la metodologia emprada. No es tracta dun captol de linforme i no ha de donar detalls sobre la investigaci realitzada, els resultats, ni les conclusions. El que es diu en la introducci sha dajustar al treball presentat. Per aix sha de redactar un cop finalitzat el treball, perqu daquesta manera lalumne s conscient de tot el que ha investigat.

El nucli de linforme cont informaci, distribuda en captols, sobre els mtodes de treball seguits, les lleis aplicades, els clculs realitzats, descripcions i dibuixos dels resultats obtinguts i la interpretaci i anlisi daquests resultats. El nucli tamb ha dincloure les cites i notes de bibliografia que shagin consultat Les descripcions han de ser suficients perqu un especialista en la matria pugui seguir i comprendre les etapes del treball sense dificultat. Sinclouen en el text totes les illustracions, taules i frmules essencials per a la comprensi del treball. Si es vol ampliar la informaci amb materials complementaris no essencials per a la comprensi del text (demostracions matemtiques, taules...) sinclouen en els annexos. Les conclusions han de ser una relaci clara de les deduccions fetes com a conseqncia de la investigaci i una explicaci de fins a quin punt shan assolit els objectius plantejats. Es redacten un cop fet el cos o nucli, per abans de la introducci, perqu aquesta sigui un reflex fidel del que cont el treball. Aqu s on sha de donar la opini personal sobre el tema, sense fer referncies a les fonts dinformaci consultades. Poden incloure resultats quantitatius. Lapartat de conclusions numeraci de captol. no forma part del nucli de linforme i per tant no porta

La llista de referncies s una relaci de totes les fonts consultades (llibres, enciclopdies, articles, vdeos, CD-ROM, webs...) en les quals es basa el treball. En el nucli del treball es fa referncia a aquesta llista quan es cita alguna daquestes fonts. Els annexos sutilitzen per presentar: Material que no pot collocar-se en el nucli de linforme a causa de la seva mida (plnols, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vdeos, CD-ROM). Material complementari (detalls complets de procediments aplicats, demostracions matemtiques, illustracions i taules) que en el nucli de linforme alteraria la presentaci lgica i ordenada del treball. Documentaci dinters per al lector de linforme i que no es cita a la llista de referncies. Descripci detallada dequips o programes utilitzats.

A part dels elements descrits en aquesta estructura mnima, el treball pot incloure unes parts optatives: Llista dabreviatures i sigles. Una abreviatura s la reducci grfica dun mot o duna frase per una o alguna de les seves lletres. Per exemple, dl. s labreviatura de dilluns. En canvi, una sigla sn les lletres inicials dun o ms mots emprats normalment com a abreujament de noms dassociacions, dempreses, de publicacions. Aquesta llista es posa al comenament del treball, desprs de lndex, i noms cal fer-la si el nombre dabreviatures i sigles que apareixen en el treball s elevat.

Esquemes i grfiques. s recomanable posar-los dins del treball i comentarlos en el mateix lloc en que es troben. Cada esquema o grfica ha de fer referncia a un sol fet, ha de tenir un ttol i sha de tenir en compte lescala per tal que sigui proporcional. Figures. Shan dincorporar al nucli del treball, han danar numerades i han dindicar qu representen.

Redacci Abans de comenar shan de seleccionar i ordenar les idees que es volen exposar i fer esquemes del contingut del treball. A continuaci redactar el nucli de linforme i desprs les conclusions i la introducci. Per iniciar la redacci del treball cal tenir en compte els consells segents: Seguir lordre lgic de les frases: subjecte + verb + complements. Utilitzar la primera persona del plural o b formes impersonals per expressar opinions personals. Evitar les paraules massa genriques (aix, fer, cosa...) Estructurar la redacci en pargrafs, tenint en compte la puntuaci. Procurar escriure frases curtes i fcils dentendre, i evitar les cacofonies i els barbarismes. Definir els conceptes nous quan apareguin per primer cop i siguin poc coneguts. Limitar ls dadjectius i adverbis. No utilitzar expressions colloquials ni vulgars i no abusar dels punts suspensius ni de les exclamacions.

Els captols del nucli de linforme es numeren i es poden dividir en apartats i subapartats tamb numerats segons el format desquema numerat. Les citacions sn la transcripci de frases daltres autors, normalment un expert en la matria. Sutilitzen per ratificar el contingut del treball, contrastar idees, rebatre-les o ampliar arguments. Les citacions curtes (de fins a quatre lnies), sincorporen dins del text entre cometes. Les ms llargues sescriuen en punt i a part i a un sol espai o b amb un cos de lletra ms petit. Sha de poder provar la seva autenticitat, per la qual cosa cal indicar la pgina del llibre i tota la informaci bibliogrfica don sha extret el fragment que reprodum. Aquesta informaci es pot posar al final del treball o b a peu de pgina. Les notes a peu de pgina, sescriuen al final de la pgina amb un cos de lletra ms petit que el de la resta de text, i shan de numerar. Les citacions bibliogrfiques es relacionen a la llista de bibliografia consultada. Cal seguir les convencions internacionals de la manera de fer aquesta mena de citacions: - Lautor sescriu en lletres majscules. - El ttol dun llibre sescriu en cursiva i el dun article entre cometes. - Pel que fa a lordre, en primer lloc sescriu el cognom i el nom de lautor, desprs lany de publicaci, el ttol, el nmero dedici, el lloc dedici i finalment leditorial. Un esquema de com fer les citacions bibliogrfiques s el segent: Un autor. 6

COGNOMS, Inicial. (Any de publicaci). Ttol del llibre. Edici (si no s la primera). Lloc. Editorial. Diversos autors. COGNOMS, Inicial. I altres. (Any de publicaci). Ttol del llibre. Edici (si no s la primera). Lloc. Editorial. Revista. Ttol de la revista. Lloc. Editor. Periodicitat. Article duna revista. COGNOMS, Inicial. (Any de publicaci). Ttol de larticle. Ttol de la revista, nmero de revista, volum, pgines de larticle. Lloc. Pel que fa als aspectes de presentaci, les caracterstiques dels treballs escrits sn: - Escrit a mquina o amb ordinador. - Tipus de paper DIN-A4. - Escrit a una sola cara i a doble espai. - Respectar els marges i preveure el marge per a lenquadernaci. - Numerar totes les pgines. - Fer una cpia de seguretat si es treballa amb ordinador. Referent als aspectes ortogrfics: - s essencial fer una revisi de la llengua utilitzada, per no limitar-se noms a la ortografia, sin que tamb cal tenir en compte la sintaxi i el lxic emprats. - Tenir cura tamb en ls de les majscules i minscules, les abreviacions i la puntuaci. - Les lletres majscules tenen dues funcions: demarcativa (segons la seva situaci dins del text) i distintiva (segons la naturalesa de la paraula). - En el primer cas sutilitza la lletra majscula: a linici de la frase (inici de text, desprs de punt, dadmiraci, dinterrogaci i de punts suspensius), a linici de la citaci, desprs de parntesi i a linici denumeracions. - En el segon cas es fa servir la lletra majscula: en noms propis referits a persones, divinitats, sobrenoms, renoms, pseudnims, dinasties i llinatges, formes protocollries, objectes personalitzats, institucions, organismes, entitats, ttols dobres i noms de llocs. Presentaci oral Alguns consells per a una bona presentaci oral: 1. Planificar la presentaci Lexposici ha de ser clara i rigorosa i ha de sintetitzar tot el treball. No fer nicament una lectura de les conclusions. Pensar quins mitjans tcnics es poden utilitzar (ordinador, projector de diapositives, reproductor de vdeos, CD-ROM...) Recordar que es disposa dun temps limitat.

2. Preparar la presentaci

Lexposici ha de tenir tres parts: introducci, nucli i conclusions; igual que el cos de linforme. Identificar i organitzar els punts clau. Triar els exemples ms adequats per a clarificar la presentaci i fer-la amena. Preparar un gui esquemtic de lexposici amb els punts clau del treball i els exemples. Aquest gui es pot utilitzar durant la presentaci. Per illustrar els punts clau, si cal, preparar la informaci visual, les transparncies, les diapositives, etc.

3. Prctica Memoritzar lestructura i el desenvolupament general de la intervenci. Assajar en veu alta i comprovar que la durada de la intervenci no sobrepassa el temps del qual es disposa. Assegurar-se i comprovar que el material preparat est en bones condicions i s visualment atractiu.

4. Presentaci Establir un contacte visual amb els membres del tribunal. Parlar a poc a poc, amb naturalitat i amb un to de veu audible. Mostrar-se convenut de linters del treball. Consultar el gui durant la presentaci. Centrar la presentaci en all fonamental i exposar la conclusi de forma convincent.