INS F. X.

Lluch i Rafecas
C/ Zamenhof, 30 08800 Vilanova i la Geltr tel. 93 815 37 67

Continguts extrets de:

MESTRES, Josep M. [et al.] Manual destil: la redacci i ledici de textos. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

SUMARI 1 LES PARTS DEL TREBALL.....................................................................................4 1.1 Principis del treball............................................................................................4 a) La portada......................................................................................................4 1.2 Cos del treball.....................................................................................................5 1.3 Finals del treball.................................................................................................5 2 ELS TIPUS DE LLETRA............................................................................................8 1.1 Rodona................................................................................................................8 1.2 Cursiva................................................................................................................9 2.1.1 Atestaci (o reproducci exacta)..............................................................9 2.1.2 Disjunci (o anotaci fora de text).........................................................11 2.1.3 Insistncia (o posada en relleu)..............................................................11 1.3 Versaleta...........................................................................................................12 3 ALGUNS SIGNES DE PUNTUACI .....................................................................13 1.1 El punt...............................................................................................................13 1.2 Les cometes.......................................................................................................14 4 BIBLIOGRAFIES. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES.................................15 1.1 Elements de les referncies bibliogrfiques......................................................15 1.1.1 Autoria o responsabilitat principal.........................................................15 1.1.2 Ttol........................................................................................................16 1.1.3 Edici......................................................................................................16 1.1.4 Dades de publicaci o peu dimpremta..................................................16 1.1.5 Importncia material...............................................................................17 1.1.6 Collecci................................................................................................17 1.2 Referncies de parts de monografies o publicacions en srie..........................17 1.3 Esquemes de les referncies bibliogrfiques ms usuals.................................18 3.1.1 Monografies............................................................................................18 3.1.2 Publicacions en srie..............................................................................18 3.1.3 Parts de monografies..............................................................................19 3.1.4 Parts de publicacions en srie.................................................................19 1.4 Llistes de referncies bibliogrfiques...............................................................20 1.5 Les citacions bibliogrfiques............................................................................20

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1 Les parts del treball

1.1 Principis del treball
En els principis del treball (la part inicial) sinclouen la portada, el sumari i la introducci. a) LA PORTADA En la portada cal que hi consti el ttol, el nom de lautor i la data de finalitzaci del treball. s opcional fer-hi figurar el lloc de redacci. Lelecci del ttol s ms difcil del que sembla a primer cop dull. Ha de ser clar i orientatiu, ha de resumir el contingut del treball i ha de ser relativament breu (si cal, shi pot afegir un subttol que nespecifiqui ms el contingut).
B)

EL SUMARI
El sumari s lndex dels captols del treball. Se sol posar al principi, abans de la introducci. Shi exposen el mateix ordre en qu apareixen en el treball, seguint les grans divisions en qu est estructurat, amb els ttols i subttols, seguits del nmero de pgina corresponent. Shi inclou des de la introducci fins als annexos, si nhi ha. Actualment sutilitza cada cop ms la numeraci decimal dels captols. Es pot reflectir la jerarquia dels ttols combinant diversos tipus de lletra: minscules, majscules, negreta, versaleta, cursiva, etc. Exemple dinici dun sumari:
Sumari 1. INTRODUCCI..........................................................2 2. ORIGINAL.............................................................14 2.1 Parts.....................................................15 2.2 Presentaci..........................................15 2.2.1 Fulls....................................16 2.2.2 Espais..................................17

C)

LA INTRODUCCI
La introducci s la part inicial del treball que constitueix la preparaci o la presentaci del contingut del treball. Shi exposen i shi especifiquen els lmits establerts per lautor, shi explica la motivaci i lobjecte del tema. Tamb shi poden explicar els objectius del treball, les hiptesis plantejades i el mtode de recerca que sha aplicat. Si aquests continguts no sexposen en la introducci shaur de fer un captol especfic en aquest primer apartat del treball (abans de comenar el cos del treball).

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1.2 Cos del treball

Sanomena cos del treball la part on lautor exposa la matria objecte del treball. Ns, doncs, la part ms important i generalment la ms extensa. Es divideix en dues parts principals: a) DESENVOLUPAMENT En aquesta part es descriu i sexplica el contingut del treball. s dividida en captols, que distribueixen i estructuren les matries de qu tracta. Cal que siguin ms o menys homogenis. Han danar precedits dun ttol que, a ms despecificar-ne el contingut, contribueixi a aclarir i classificar les idees generals del treball. Els captols han destar numerats per facilitar les referncies que es facin a linterior de lobra. b) CONCLUSIONS Les conclusions constitueixen una de les finalitats del treball cientfic. En aquesta part del treball shan de donar els resultats de la descripci i lestudi de les matries tractades, exposant les dades positives i negatives que se nhan dedut i els problemes que poden haver quedat pendents.

1.3 Finals del treball

Els finals del treball sn totes les parts que segueixen el cos del treball i el completen. Les ms usuals sn els annexos, els ndexs i la bibliografia. De vegades tamb sinclouen en aquesta part les notes, especialment en el cas que siguin molt llargues o que nhi hagi moltes en tots els captols del treball. Habitualment les notes se situen a peu de pgina ja que aix fa ms fcil la lectura del text referit. a) ANNEXOS En aquest apartat sinclouen tots els materials que complementen un treball. Poden contenir qualsevol mena dinformaci que confirmi, illustri o completi un contingut tractat en lobra. Shi poden desenvolupar alguns punts terics laterals, no directament relacionats amb el tema objecte del treball. En general, doncs, shi desplacen totes les dades que carreguen el text i en complicarien excessivament la lectura. b) NDEXS Hi ha diversos tipus dndexs: analtic, onomstic, cronolgic, dillustracions, etc. La finalitat de lndex analtic s que els lectors trobin les dades o els conceptes que busquen amb ms rapidesa. Aquestes dades poden estar organitzades segons diferents conceptes: antropnims, topnims, etc. En lndex dillustracions sinclou una llista de totes les figures que apareixen en el treball seguides de la indicaci de la pgina corresponent.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

Exemple dun ndex de noms propis en un treball histric: ndex

Alfons, prncep, desprs Alfons I d'Espanya, 67 Altadill, Antoni, 25, 44, 135 Amadeu de Savoia, duc d'Aosta, desprs Amadeu I d'Espanya, 11, 17, 19, 61, 66, 68, 71, 77, 80, 83, 84, 85, 86, 87, 88, 89, 91, 93, 98, 101, 124, 125, 126, 129 arc mediterrani, 7, 9, 11, 126 Arteaga Pereira, Jos Mara, 104, 132, 133, 137 Aspromonte, xoc d', 43, 44, 45 Beranger, Jos Mara, 79, 85, 87 Bjrkman, Gran, 102 Boletn de la BibliotecaMuseo Balaguer, 15, 107, 134, 137 Bonaventura, Arnaldo, 100, 102, 103, 104, 105, 106, 132, 133, 137 Brocoli, Angelo, 98 Buscalione, Carlo Michele, 66 Buscalioni, 92, 98 Bussi, Luigi, 130, 132, 133 Cnovas del Castillo, Antonio, 94 Carbonell, Daniel, 97 Carbonell, Manuela, 81 Cardona, Enrico, 100, 108 Carini, J.M., 130, 132, 133 Carles Albert I de Sardenya-Piemont, 29, 31, 60 Casa Savoia, 8, 11, 42, 45, 54, 59, 60, 61, 66, 67, 68, 69, 70, 78, 91, 116 Castelar y Ripoll, Emilio, 93, 94 Cavour, Camillo Benso di, comte de, 36, 37, 42, 43, 60, 124, 125, 126 Cialdini, Enrico, 8, 17, 65, 68, 85, 126, 141 Cora, Guido, 100, 108, 109, 110, 111 Corona dArag, 9, 12, 13, 57, 58, 59, 70 Corti, Luigi, 71 Custozza, batalla de, 43, 47, 51, 52, 61 Cutchet i Font, Llus, 22, 23, 24, 26, 27, 30, 32, 33, 34, 47, 48 Amadeu de Savoia, prncep de SardenyaPiemont, desprs d'Itlia; duc d'Aosta, 87, 88 Dragonetti, marqus de, 85, 86 Durando, Giacomo, 6, 8, 17, 26, 33, 37, 39, 126 El Conceller, 20, 54, 114, 134 El Genio, 5, 13, 14, 90, 112, 118, 134, 140 El Telgrafo, 4, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 38, 39, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 58, 60, 61, 62, 81, 117, 118, 120, 121, 123, 131, 134, 137, 141 Espartero, Baldomero, 17, 26, 33, 73, 74, 75 Estats Pontificis, 38, 42, 43, 44, 54, 78, 91, 124 Eugeni de Savoia, prncep de Carignan, 68, 69, 81, 85 Felibres provenals, 9, 106 Ferran de Coburg, 64, 67, 69, 70, 71 Florncia, 30, 43, 48, 65, 68, 74, 81, 82, 83, 85, 87, 89, 98, 101, 102, 124 Garibaldi, Giuseppe, 9, 29, 33, 36, 37, 38, 42, 43, 44, 45, 52, 55, 56, 60, 64, 96, 118, 119, 124, 125, 126, 131, 135, 141 Gelabert, Alfons, 30, 32, 37 Gnova, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 34, 35, 36, 37, 48, 65, 74, 81, 83, 94, 96, 102, 109, 110, 118, 120, 121 Giuria, Pietro, 28, 119 Grassi, ngela, 13, 14, 15, 16, 132, 135, 139 Guerra de Crimea, 20, 35, 113 Guerra francoprussiana, 125 HohenzollernSigmaringen, Leopold, prncep, 72, 73, 76, 77, 78, 140 Hugo, Victor, 5, 11, 14, 20, 116 Humbert de Savoia, prncep, desprs Humbert I dItlia, 61, 77, 81, 83, 85, 88, 110 Isabel II d'Espanya, 44, 45, 46, 67, 76, 91, 140, 142 stria, 42, 54 Karr, Alphonse, 34, 48 Kossuth, Lajos, 20 LAlguer, 95, 143 La Corona de Aragn, 7, 9, 10, 16, 17, 20, 21, 60, 63, 70, 113, 134 Lacunza, Roman, 7, 21, 34 Lanza, Giovanni, 74, 76 Legi Hongaresa, 37, 56 Legi Ibrica, 9, 43 Lissa, combat naval de, 50

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

C)

BIBLIOGRAFIA Tot treball cientfic ha dincorporar una bibliografia al final. En alguns treballs la bibliografia s absolutament necessria, ja que s matria principal destudi del treball. Generalment les obres referenciades sordenen per cognoms dautors, ordenats alfabticament. Tanmateix, en alguns casos pot ser interessant classificarles per temes. Exemple de bibliografia: Bibliografia
BALDINI, G. Spagna e Sardegna nel 1860. Dins: Atti del Convegno Nazionale di Storia del Risorgimento. Bologna: [s.n.], 1939, p. 123-171. BECKER, Jernimo. Relaciones diplomticas entre Espaa y la Santa Sede. Madrid: Imprenta de Jaime Rats Martn, 1908. BOFARULL, Antoni de (ed.) Los trobadors nous : collecci de poesas catalanas, escullidas de autrs contemporneos per..., primer secretari de la Real Academia de Bonas Lletras de Barcelona. Barcelona: Llibreria Nacional y Estrangra de Salvador Manero, 1858. BONAVENTURA, Arnaldo. La poesia neo-latina in Italia dal secolo XIV al presente. Citt di Castello: Lapi, 1900. BOSELLI, Carlo. Balaguer en Italia. Boletn de la Biblioteca-Museo-Balaguer, poca 3, ao IV, 40 (abril 1903), p. 1-3. CALCATERRA, Carlo. Manifesti romantici e altri scritti della polemica classico-romantica. 2a ed. ampliata a cura di Mario Scotti. Torino: UTET, 1979. CANT, Cesare. Los herejes de Italia. Madrid: [Rojas], 1868. (Traducida por D. Manuel Gonzlez Llana.) CASAS NADAL, Montserrat. El periodisme barcelon i la unificaci italiana (1859-1870). Anuari de Filologia. Filologia Romnica, volum XVII, secci G, nm. 5. (1994), p. 31-38. La questione romana en la premsa catalana del segle XIX. Dins: Homenatge a mossn Jess Tarragona. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1996, p. 409-424. CASASS, Josep M. Les crniques dItlia de Vctor Balaguer, primera mostra catalana de periodisme de guerra. Dins: Periodisme catal que ha fet histria. Barcelona: Proa, 1996, p. 50-55. CASTELAR, Emilio. Recuerdos de Italia. Madrid: Oficinas de la Ilustracin Espaola y Americana, 1876. CHABOD, Federico. Storia della politica estera italiana dal 1870 al 1896. Bari: Laterza & Figli, 1951. CINTI, Bruna. Vctor Balaguer e Italia. Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setant aniversari. Estudis Universitaris Catalans, v. XXIX, segon de la tercera poca (1980), v. II, p. 135-147. COLONIA ITALIANA
IN

MADRID. Relazione della riunione privata del 29 settembre 1884. Madrid: Escuela Tip. del

Hospicio, 1884. COMAS I GELL, Montserrat. Vctor Balaguer, Surge et ambula. Revista de Catalunya, 110 (setembre de 1991), p. 73-89. Epistolari de Vctor Balaguer : aproximaci a un catleg (1842-1868). Vilanova i la Geltr: BibliotecaMuseu Vctor Balaguer, 1986.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

2 Els tipus de lletra

1.1 Rodona
La rodona sutilitza en els tipus de text segents: a) El text general de lobra b) Els textos que sn inclosos dins dun quadre, excepte els encapalaments que sescriuen generalment en cursiva Exemple:
Espcie guila daurada guila cuabarrada Tendncia trfica mastozoofgia ornitifgia Lloc de caa a terra; rees culminals, conreus a laire i a terra; bosquines Lloc de nidificaci roques roques

c) Les citacions del ttol dun article, dun captol, dun poema, duna can, que formen part dun llibre, duna revista, dun diari, etc. Sescriuen, a ms, entre cometes. Exemples:
Les campanes toquen s un captol del llibre de Raimon Casellas Els sots ferstecs. s remarcable el lirisme de la can Verges de llbum Verges 50, de Llus Llach.

d) Els noms de codis, lleis, resolucions, mocions, decrets i altres documents legals Exemple:
La Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya obliga la Generalitat a promoure la llengua i la cultura catalanes.

e) Els noms dels textos sagrats

Els cristians divideixen la collecci bblica en dues parts: el Nou Testament i lAntic Testament

f) Les denominacions dorganismes, empreses, congressos i entitats de tota mena, tant si sn catalans com estrangers.
Acord definitiu per tancar la plant de lempresa Thompson a Barcelona

g) Els noms de marques registrades

El grup format per Volkswagen-Audi i SEAT ha baixat les vendes un 7,9 per cent

h) Els sobrenoms, renoms, lies, pseudnims i malnoms de reis, papes i sants.

Lexpedici a Sardenya de Mart el Jove de 1408-1409 provoc lestat de guerra

i) Les paraules a les quals es vol donar un mfasi especial o un segon sentit, que sescriuen entre cometes, i tamb pe denotar que un estrangerisme s pronunciat dacord amb la fontica catalana.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

La perfecci de les construccions dels anys seixanta no s comparable amb la de cap altre perode Quan va arribar el quefe tothom va crrer

Notem la diferncia entre la manera de representar el barbarisme quefe i el mot espanyol jefe. j) En tots els casos que haurem de fer sevir la cursiva en un text que s en cursiva. Un cas especfic sn les citacions dels ttols dobres en un text en cursiva; alguns editors prefereixen escriurels entre cometes i en cursiva, i daltres, en rodona.
Crec que llegint i meditant Idioma i prejudici, de Rafael L. Ninyoles, i repassant Conflicte lingstic valenci, tots podem aprendre. Crec que llegint i meditant Idioma i prejudici, de Rafael L. Ninyoles, i repassant Conflicte lingstic valenci, tots podem aprendre.

1.2 Cursiva
La cursiva sutilitza amb les funcions segents: atestaci (o reproducci exacta), disjunci (o anotaci fora de text) i insistncia (o posada en relleu).

2.1.1 Atestaci (o reproducci exacta)

La cursiva s utilitzada com un recurs per indicar que reprodum una lletra, una paraula, un fragment o un text exactament com apareix en un altre context. Sescriuen, doncs, en cursiva: a) Les citacions de ttols de llibres, obres teatrals, peres i altres obres musicals, pellcules, serials de televisi i, en general, obres no peridiques1. Noms sescriu amb majscula la inicial absoluta del ttol i la inicial dels noms propis que inclou
El manuscrit datat lany 1272 del Llibre de les costums de Tortosa constitueix una de les deus ms riques del vocabulari jurdic medieval del catal.

Si un ttol en cursiva dins un text en rodona inclou una altra expressi amb funci datestaci, per exemple, un altre ttol en el seu enunciat, generalment no es marca de cap manera especial, per shi mantenen les majscules que aquesta cont. Tamb es pot distingir amb cometes.
Aproximaci al Tirant lo Blanc s un llibre de Mart de Riquer, editat per Quaderns Crema. Aproximaci al Tirant lo Blanc s un llibre de Mart de Riquer, editat per Quaderns Crema.

Si un ttol en cursiva inclou una expressi amb funci dinsistncia, aquesta sescriu en rodona o b entre cometes simples:
La soluci de Joan Coromines a la qesti del per i per a La soluci de Joan Coromines a la qesti del per i per a
1

Les sigles corresponents a un enunciat que sescriu en cursiva per exemple, ttols dobres sescriuen sempre en rodona: El DOGC s el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

b) Les citacions de ttols de revistes, fullets, setmanaris, cmics i altres obres peridiques. Sescriuen amb majscula la inicial absoluta del ttol i la inicial de tots els substantius i els adjectius qualificatius i ordinals.
A lpoca que Yxart escriu cartes, Puig publica a La Vanguardia una srie de crniques dAmrica.

c) Les citacions de ttols o les denominacions dobres dart. Sescriuen amb majscula la inicial absoluta del ttol i la inicial dels noms propis que cont.
Josep Llimona va obtenir un premi dhonor el 1907 amb lescultura El desconsol.

d) Les paraules, frases i expressions estrangeres no adaptades al catal, incloent-hi les llatines i les daltres llenges mortes o inventades. s poc recomanable escriure en rodona les expressions llatines recollides pels diccionaris generals, ja que laplicaci sistemtica daquest criteri pot donar uns textos fora incoherents tipogrficament. (Aquest tamb s el cas de les paraules llatines bis, ter, que es componen en cursiva, tot i que quan aquests mots apareixen allats es poden escriure en rodona.)
Largument de la llengua materna deixaria doperar ipso facto des del moment en qu les mares comenaren a criar llurs fills en lidioma dominant. Viu al carrer de Muntaner, 122 bis.

Les abreviatures daquests mots o frases generalment sescriuen tamb en cursiva.

Pel que fa a aquests casos, vid. 45.9 Op. cit., p. 154-156

Un cas especial sn els noms cientfics llatins de les espcies danimals i vegetals, la inicial absoluta dels quals sescriu amb majscules.
Ocupen Europa occidental dos gneres, representats per dues espcies, el llop (Canis lupus) i la guineu ( Vulpes vulpes).

e) Les paraules compostes que contenen algun element que ha danar en cursiva
No recordo si em va dir que tenia un bar, un sanck-bar o un restaurant.

f) Els noms propis de naus, aeronaus, trens, satllits, ferrocarrils, etc. Sescriuen amb majscula la inicial absoluta del nom, la inicial de tots els substantius i tots els adjectius qualificatius i ordinals. Cal tenir en compte que els models de cotxes, vaixells, avions, etc., sn noms propis, per amb un sentit genric, per la qual cosa sescriuen en rodona.
La corbeta espanyola Diana Va haver de disparar trets davs a un vaixell de lIraq. Ahir va sortir de Bagdad un Boeing-747 amb noranta-sis ciutadans nord-americans.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

2.1.2 Disjunci (o anotaci fora de text)

La cursiva s utilitzada com un recurs per marcar que la lletra, la paraula o el fragment en cursiva no formen part del discurs del text, sin que hi aporten qualsevol altre tipus dinformaci addicional. Sescriuen doncs en cursiva: a) Les acotacions i les descripcions de les escenes dels guions radiofnics, de les obres de teatre, cinema i televisi, i les transcripcions de textos orals. b) Els peus de figura.2 Si el peu inclou una expressi en funci datestaci, per exemple el ttol dun llibre, aquest generalment sescriu entre cometes. c) Les lletres dordre a, b, c, etc., en minscula, emprades per dividir i enumerar diferents parts que se citen en un pargraf en rodona.

2.1.3 Insistncia (o posada en relleu)

La cursiva sutilitza com un recurs per posar un mfasi especial en una lletra, un mot o un fragment. Sescriuen doncs en cursiva: a) Les paraules o els fragments que interessa remarcar dins el text, generalment perqu desprs els segueix una explicaci. Un cas especfic daquest s s el dels sobrenoms, renoms, i pseudnims quan apareixen al costat de lautnim (llevat dels que corresponen als reis, als papes i als sants.) Daltra banda, per, la cursiva no sutilitza per als sobrenoms, renoms, malnoms o pseudnims si apareixen sols; sescriuen en rodona i amb majscula inicial es substantius i els adjectius qualificatius i ordinals de qu consten.
Finalment, cal esmentar la viscositat molecular, propietat responsable de la transmissi de moviment entre dues capes de fluid paralleles. Lassassinat de Vicente Lpez, Tito, podria haver estat un error

b) Les lletres, els mots, les frases o els fragments presos com a formes lxiques, s a dir,amb sentit metalingstic.
s norma ben consolidada que llavors escrivim perqu i no admetem per a que.

c) Les paraules o expressions mal escrites expressament, vulgars o dargot.

Noms arribar al pis comen a sonar el telfon: el dire va ser el primer.

d) Els encapalaments dels quadres

Els peus de figura tamb es poden escriure amb rodona i amb un cos ms petit amb relaci al del text general de lobra

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

e) Els smbols de magnituds i els termes algbrics en els textos cientfics i les frmules en qu sutilitzen (sescriuen amb minscula.) Se nexceptuen les lletres gregues i els smbols dels elements qumics i de les unitats de mesura, que sescriuen en rodona.
El volum dun cilindroide limitat a sobre per una superfcie z = f (x, y) a sota pel pla z = 0, i lateralment per la superfcie cilndrica

f) Sescriuen entre cometes simples, i no en cursiva, els significats o equivalncies lxiques de mots o expressions.
El Capuig s una zona de parlar xipella (pasi, pase; bemi, beme).

g) Sescriuen entre cometes simples els mots i les expressions que haurien danar en cursiva en els titulars de premsa dalguns diaris.
[El conseller] Roma vol totes les autopistes per negociar ms peatges tous (Titular de portada del diari Avui del 29 de gener de 1995.)

1.3 Versaleta
La versaleta sutilitza en els tipus de text segents: a) Els ttols dobres que se citen a elles mateixes dins dun text; no han de portar la inicial absoluta en majscula.
El dirigent del Sinn Fin rebutja en exclusiva per a EL TEMPS qualsevol treva amb el Govern britnic. Daquella primera eina, devident utilitat, sha passat ara al present DICCIONARI JURDIC CATAL.

b) Els noms dels personatges, en les obres de teatre i en els guions de pellcules. Quan apareixen dons duna acotaci en cursiva, sescriuen tamb en versaleta rodona.
BERTA: Jo faig com qui tanca els ulls, per hi veig. (Se sent, apagat, dalt de la cambra, el plor de VCTOR, un plor de criatura adolorida).

c) Els cognoms dels autors, que cal escriure amb majscula inicial, en les notes a peu de pgina, les bibliografies, els ndexs onomstics, etc.
BADIA I MARGARIT, Antoni. Llengua i cultura als Pasos Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964.

d) La numeraci romana dels segles3 i dels volums de toms, captols, etc., duna publicaci. s a dir, les xifres romanes sescriuen en versaleta quan acompanyen un mot escrit en minscula4.
Al segle XVIII visqu a Frana un dels homes ms genials i abominables duna poca en la qual sovintejaren figures genials i abominables.

Si les xifres dels segles que apareixen en tot un text no passen de tres carcters, tamb sacostumen a esciure amb majscules. 4 Els nombres romans que segueixen el nom dun rei, papa, etc., sescriuen en majscula.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

3 Alguns signes de puntuaci

1.1 El punt
Aquests usos no fan referncia a les pauses del discurs, sin que tenen una finalitat ms tcnica que no ortogrfica: a) s el signe que marca el final de les abreviatures i que les distingeix dels smbols i de les sigles. En algun cas es pot substituir per la barra inclinada,per no poden aparixer mai alhora.
* Viu al c/. Crsega, 127 Viu al c/ Crsega, 127 Viu al c.Crsega, 127

b) Quan labreviatura s composta per ms dun element, es deixa un espai entre les dues abreviatures. Entre les inicials de noms i cognoms de persona hem de deixar, doncs un espai desprs del punt.
A. M. Badia i Margarit

c) En les indicacions horries i de cmput de temps, s el signe que separa les hores dels minuts i aquests dels segons. No shan dutilitzar els dos punts per separar les hores dels minuts, i aquests dels segons, tant si es tracta de la indicaci horria com si es tracta del temps invertit a fer alguna cosa. Fa aquesta funci el punt, dacord amb el sistema de lEuropa continental, i en contraposici al sistema angloameric, que hi utilitza els dos punts. s incorrecte fer servir els signes de graus.
Lhorari s de les 9.30 a les 13.30 * Lhorari s de les 9:30 a les 13:30 *El guanyador de la cursa ciclista ha fet un temps de 4h 32 15 *El tren surt a les 7:17 h. Et tren surt a les 7.17 h. *El guanyador de la marat va fer un temps de 2:21:32.67 El guanyador de la marat va fer un temps de 2.21.3,67

d) En les datacions, no sen posa al final duna data

*Barcelona, 16 de gener de 1995. Barcelona, 16 de gener de 1995_

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1.2 Les cometes

La grafia de les cometes s diferent segons els usos de les llenges. En catal se nusen tradicionalment tres: les cometes baixes o llatines ( ), les cometes altes o angleses ( ) i les cometes simples o senzilles ( ). Mantenen una relaci de jerarquia en aquells casos en qu cal utilitzar ms dunes cometes dins duna mateixa oraci, com s ara en algunes citacions: cometes baixes, cometes altes i cometes simples.
Li vaig dir: El professor ha dit que film vol dir pellcula.

Cal tenir en compte que la composici duna citaci en un cos ms petit s un signe diacrtic suficient, per la qual cosa les cometes hi sn innecessries.
Gabriel Ferrater, en el prleg a Nab, afirma:
Carner pertany a una poca de poetes, des de Paul Valry a Gottfried Benn, en qui el fet dsser un poeta i descriure poemes s un tema obsessiu.

a) Les cometes no shan dutilitzar en funcions ja reservades a altres recursos grfics, com ara altres tipus de lletra.
* La paraula cami s aguda La paraula cami s aguda

b) Les cometes de tancament se situen sempre abans de la coma, el punt i coma, el punt i els dos punts.
s aix que parlem didiomes superiors i inferiors, urbans i rurals.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

4 Bibliografies. Referncies bibliogrfiques

El terme referncia es fa servir tant per a les notes al peu de la pgina, al final dels captols o al final de lobra que remeten a altres obres, com per a la llista dobres el que solem anomenar bibliografia que lautor posa la final de lobra. La diferncia s que en les notes la referncia sol ser abreujada i en les llistes bibliogrfiques ha de ser ms completa. La nostra exposici segueix la norma ISO relativa a les referncies bibliogrfiques, que s tamb lemprada per la majoria de documentalistes i bibliotecaris.

1.1 Elements de les referncies bibliogrfiques

Per fer la citaci completa duna obra, cal extreure els elements daquesta citaci de la mateixa obra. Tant si es tracta dobres textuals (llibres, revistes, opuscles, etc.) com daudiovisuals (cassets, vdeos, programes de TV, etc.), aquestes dades, en principi, hi han destar consignades.

1.1.1 Autoria o responsabilitat principal

a) Lautor de lobra s la persona o collectivitat responsable del contingut intellectual o artstic de lobra. Cal respectar al mxim tal com apareix en lobra; lnica variaci s que cal posar primer els cognoms, amb majscula inicial i versaletes (si no es pot disposar de versaletes es posa tot el cognom amb majscula), seguits del nom de fonts.
FABRA I POCH, Pompeu

b) Si el cognom va precedit dalguna partcula (preposici, article, etc.), en catal es posa darrere del nom de fonts, en minscula.
FLUVI, Armand de

Per a daltres llenges cal tenir en compte que cadascuna t les seves normes. Noms en citem a continuaci algunes de les ms usuals: Angls. Lordenaci es fa sempre a partir de la partcula.
DE MORGAN, Augustus MACDONALD, William LAS HERAS, Manuel FIGUEROA, Francisco de

Espanyol. Article sol: a partir de larticle

Altres partcules: a partir del primer cognom Francs. Article o contracci de preposici i article: a partir de la partcula
DES GRANGES, Charles-Marc LE ROUGE, Gustave LA FONTAINE, Jean de MUSSET, Alferd de

Altres partcules: a partir del primer cognom

c) Si hi ha entre un i tres autors, shan de consignar separant-los amb un punt i coma.

CIRICI, Paula; MAS, Rosa de; ALBERT, Jaume.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

d) Si hi ha ms de tres autors, sen cita un generalment, el primer en els crdits de lobra, i a continuaci es posa lexpressi llatina abreujada et al. (i altres) en cursiva i entre claudtors en rodona: [et al.]
MAR, Isidor [et al.]

e) Tamb es considera autor leditor, compilador o curador duna obra collectiva. En aquesta cas, es posa labreviatura ed. en rodona i generalment entre claudtors o parntesis: [ed.]
BALLESTER, Ramona [ed.]

1.1.2 Ttol
a) El ttol de qualsevol publicaci independent es compon tipogrficament en cursiva i separat del nom de lautor per un punt.
PONS, Merc. Els bolets catalans

b) El subttol se separa del ttol amb dos punts i porta la primera lletra en majscula
PONS, Merc. Els bolets catalans: Assaig de classificaci

c) En el cas de publicacions bilinges cal posar el ttol en cada llengua separant-los pel signe digual (=) i un espai a banda i banda.
CATALUNYA. GENERALITAT. DIRECCI GENERALITAT DE POLTICA LINGSTICA. Llei de normalitzaci lingstica = Loi de Normalisation Linguistique.

1.1.3 Edici
En les referncies bibliogrfiques noms se citen la segona edici i les posteriors. Es fa a continuaci del ttol, separant-les amb un punt, i fent servir els ordinals abreujats, sense punt (1a, 2a, etc.) i seguit de labreviatura ed. en rodona.
Diccionari de la llengua catalana. 2a ed.

1.1.4 Dades de publicaci o peu dimpremta

a) Inclouen les dades sobre la ciutat, leditorial i lany dedici. Cal posar aquestes dades desprs del nmero de ledici. Es posa el nom de la ciutat seguit de dos punts; el nom de leditorial seguit de coma; i lany dedici seguit de punt. Les indicacions s.a., editorial, etc. no cal posar-les.
Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1982.

b) Si no es pot saber el lloc dedici es posa labreviaci s. l. entre claudtors: [s. l.]. c) Si no es pot saber leditorial es posa labreviaci s. n. entre claudtors: [s. n.]. d) Si no es pot saber lany dedici es posa labreviaci s. a. entre claudtors: [s. a.]. Es pot posar en aquest cas lany del copyright o el dipsit legal.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1.1.5 Importncia material

Es refereix al nombre de volums o de pgines que t lobra. Sescriuen desprs de lany dedici seguits de labreviatura vol. o p. segons sigui el cas.
ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. 2a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1978. 10 vol.

1.1.6 Collecci
Se cita entre parntesis, amb el nom de la collecci en primer lloc i separat del nmero de la collecci per un punt i coma. La inicial del primer mot del nom de la collecci i la inicial dels noms i adjectius que hi duu van en majscules.
PRIM, Ramon. El viatger. Granollers: El Full, 1984. (Els Joves; 3)

1.2 Referncies de parts de monografies o publicacions en srie

Quan es vol citar una part (captol, article, annex, etc) duna monografia cal tenir en compte si noms es tracta dun autor o es tracta dautors diferents. a) Si s el mateix autor ( el de la part que volem citar i el de la monografia) es procedeix com si es tracts duna monografia per es posa, entre el nom de lautor i el ttol de la monografia el ttol de la part consultada entre cometes. Desprs de lany es posen les pgines que ocupa la part.
COROMINES, Joan. Massa diresis?. Lleures i converses dun filleg. 2a ed. Barcelona: Club Editor, 1974. p. 62-66.

b) En el cas que els autors de la part i de la monografia siguin diferents, es fa igual que en el cas precedent, per en les dades bibliogrfiques de lobra cal posar el nom de lautor de la monografia precedit de lexpressi A: o Dins:.
SEGARRA, Mila. Reflexions sobre la normativa sintctica actual. A: UNIVERSITAT DE BARCELONA. DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA. Problemtica de la normativa del catal: Actes de les Primeres Jornades dEstudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984. p. 13-37

c) Pel que fa a les revistes, a continuaci de la part, cal posar el nom de la revista (en cursiva), el volum en qu es troba el nmero (si nhi ha), el nmero que la identifica, lany de publicaci (entre parntesis) i les pgines.
COTS, Pere. La investigaci a laula. Com: Ensenyar Catal als Adults, 18, (1989), p. 31-35.

d) En el cas dels articles de diari, desprs de les dades referents a larticle, es posa el nom del diari (en cursiva) seguit dun punt, el lloc dedici del diari (en rodona) seguit de dos punts, el nmero, la data (entre parntesi) seguida de coma i la pgina.
NEZ, Albert. Aquest any s!! Avui. Barcelona: nm. 612, (15.12.1990), p. 27.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1.3 Esquemes de les referncies bibliogrfiques ms usuals 3.1.1 Monografies

Cal entendre per monografia qualsevol publicaci no peridica, en el sentit que s completa en un sol volum o en un nombre limitat de volums fixat a lavanada

ESQUEMA DUNA MONOGRAFIA

COGNOMS, Nom de fonts. Ttol. Nm. dedici. Lloc dedici: Editorial, any. Nre. de volums. Nre. de pgines. (Collecci; nm. dins la collecci)

Exemples:
BRUGUERA, Jordi. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990. 732 p. (Diccionaris Complementaris; 1) CARBONELL, Jordi; CARRERAS, Joan. (dir.) Gran enciclopdia catalana. 2a ed., 1a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1988-1993. 25 vol.

3.1.2 Publicacions en srie

Per publicaci en srie (o seriada o peridica), cal entendre qualsevol publicaci, impresa o no, que apareix en fascicles o volums successius, correlacionats numricament o cronolgicament, durant un temps no fixat a lavanada i amb una periodicitat qualsevol.
ESQUEMA DUNA PUBLICACI EN SRIE

Ttol. Lloc de publicaci: volum, nm. (mes any)

Exemple:
Llengua i Administraci. Barcelona: 3, 13 (agost/setembre 1982)

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

3.1.3 Parts de monografies

ESQUEMA DUNA PART DE MONOGRAFIA

COGNOMS, Nom de fonts. Ttol de la part corresponent. A: Dades de publicaci de la monografia

a) Quan lautor de la part i el de la monografia sn diferents:

BARBAL, Maria. Camins de ciutat. A: SEGURA, Isabel (dir. i coord). Barceldones. Barcelona: LEixample, 1989. (Espai de Dones)

b) Quan lautor de la part i el de la monografia sn el mateix:

SOL, Joan. Reflexions sobre els pronoms febles. Estudis de sintaxi catalana, 2. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1978. (Llibres a lAbast; 105), p. 19-37.

c) Pot ser que se citi un volum duna obra, el qual, a ms, pot tenir ttol propi:
PUIG I FERRETER, Joan. El pelegr apassionat: Laventura. Vol. 1: Janet vol ser un heroi. Perpiny: Proa, 1952 (A Tot Vent)

3.1.4 Parts de publicacions en srie

a) Articles de revista
ESQUEMA DUNA PART DE PUBLICACI EN SRIE

COGNOMS, Nom de fonts. Ttol de larticle. Ttol de la Revista. [Lloc de publicaci] volum, nm. (any) p. Exemple:
CAMPS, Oriol. Fem larticle. Llengua i Administraci [Barcelona] 3, 13 (ag./set. 1982 - juny 1985), p. 3

b) Articles de diari
ESQUEMA DUN ARTICLE DE DIARI

COGNOMS, Nom de fonts. Ttol de larticle. Nom del Diari. [Lloc dedici] nm., (data), p. Exemples:
ARGEM, Llus Qu passa a la Uni Sovitica. Avui [Barcelona] 4711, (11.12.90), p. 13 CARRILLO, Rodolf. Existeix el risc i lassumim? Diari de Barcelona (22.12.90) 349, p. 6.

c) Les publicacions en srie oficials es tracten com les altres: Decret 203/1988, de 17 de juliol, de revisi dels imports dindemnitzacions per ra de serveis a la Generalitat de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (1.7.1990) 1189, p. 3485.

Guia prctica per a la presentaci de treballs escrits

Biblioteca puntedu

1.4 Llistes de referncies bibliogrfiques

a) Ordenaci. Les llistes es poden ordenar alfabticament per la primera lletra del primer element de les referncies bibliogrfiques. Normalment sordenen pel cognom de lautor. Si s una obra annima o t ms de tres autors sordena per la inicial del ttol.
ABADAL, J. Els comtes [...] Actes del Primer Colloqui [...] ALGUER, P. La reina [...]

b) Diverses obres dun mateix autor. Quan se citen seguides diferents obres dun mateix autor, en la primera referncia se cita el nom sencer de lautor, i en les segents el podem substituir per un gui.
GRCIA, Llusa. Les abreviatures [...] Els smbols [...] Les sigles [...]

1.5 Les citacions bibliogrfiques

La citaci bibliogrfica s una nota, situada al peu de la pgina, al final del captol o al final de lobra que remet a una altra obra. Les citacions poden ser de tres tipus: a) LES CITACIONS NUMRIQUES. Les crides de nota del text remeten mitjanant un nmero a lobra, la qual est ordenada numricament en la llista bibliogrfica del final del captol o de lobra. b) LES CITACIONS EN NOTES. Les crides de nota del text remeten a notes al peu de la pgina, al final del captol o de lobra; si algunes notes contenen referncies bibliogrfiques es poden citar abreujadament i, desprs, citar-les completament en la llista bibliogrfica, que sordena alfabticament pel primer element de les referncies bibliogrfiques. c) LES CITACIONS AMB EL PRIMER ELEMENT I LA DATA. En comptes duna crida de nota, es pot donar el primer element quasi sempre s lautor i lany dedici de lobra entre parntesis. Aleshores, en la llista bibliogrfica, s molt gil citar les obres amb el cognom i a continuaci lany.
La idea de competncia (Chomsky, 1965) [...] [...] CHOMSKY, Noam (1965). [...]

Si en el text se cita directament lautor, noms es posa entre parntesis lany.

Ja Chomsky (1965) [...] [...] CHOMSKY, Noam (1965). [...]