I

Aspectes jurdics i Administratius

Fiscalitat forestal

Fiscalitat forestal

ndex

La fiscalitat forestal que afecta els boscos de Catalunya es caracteritza per ser molt dispersa: la normativa que la recull no es troba en una nica disposici, sin que est regulada de manera indirecta i, en alguns casos, de manera residual. s difcil, doncs, conixer la totalitat de disposicions que incideixen en la fiscalitat forestal, cosa que comporta sovint un desconeixement per part dels interessats en el moment daplicar-la i beneficiar-sen, i fins i tot, una certa dificultat per trobar assessors especialistes en el tema. Lobjectiu daquesta fitxa s donar una visi general de lmbit fiscal en qu senquadra lactivitat forestal. Per aix es presenten de manera esquemtica els trets ms importants dels impostos que afecten lactivitat forestal:

1 2 3 4 5 6 7

Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF) Impost sobre el valor afegit (IVA) Impost sobre societats (IS) Les transmissions de finques forestals Impost sobre activitats econmiques (IAE) Impost sobre bns immobles (IBI) Les explotacions agrries prioritries

Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF)

Obligats: persones fsiques Quan els titulars dexplotacions forestals sn persones fsiques, sestableixen dos mtodes de tributaci mitjanant els quals es poden arribar a calcular els rendiments pels quals sobt la base imposable de lIRPF. El funcionament s el segent:

1.1 Funcionament: mtodes de clcul del rendiment

Estimaci directa:
Per determinar la renda neta real hem de calcular la diferncia entre els ingressos i les despeses, entenent com a ingressos aquells que es derivin de lactivitat. En aquest punt s molt rellevant esmentar el tractament de les subvencions per a les explotacions forestals i, en aquest sentit, les exempcions que estableix la mateixa Llei:

1. Les percebudes per finques amb un instrument dordenaci aprovat,

segons la disposici addicional quarta de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de limpost sobre la renda de les persones fsiques (LIRPF)1.

<A>

No shan dintegrar en la base imposable de lIRPF les subvencions concedides a aquells que explotin finques forestals gestionades dacord amb plans tcnics de gesti forestal, ordenaci de forests, plans dasocrtics o plans de repoblaci forestal aprovats per ladministraci
1) Per aplicar aquesta disposici, s necessari observar el que disposa lOrdre de 10 de juny de 1997 (DOGC de 26.06.1997), per la qual sestableix el perode mitj de producci de les principals espcies forestals de Catalunya.

Disposici addicional quarta de la LIRPF

Fiscalitat forestal

competent, sempre que el perode de producci mitj, depenent de lespcie, determinat en cada cas per ladministraci forestal competent sigui igual o superior a vint anys. 2. Les que tinguin per objecte la reparaci de la destrucci per incendi, inundaci o enfonsament delements patrimonials,

destinades a compensar la prdua delements patrimonials, segons la disposici addicional cinquena de la LIRPF.

A diferncia del que establia lanterior LIRPF (Llei 40/1998), aquests elements patrimonials no cal que estiguin afectes a una activitat econmica per poder aplicar lexempci, fet que ha perms ampliar el nombre de beneficiaris que shi poden acollir.
Les despeses que cal tenir en compte, i per tant dedubles, sn totes aquelles que tinguin lorigen en la mateixa activitat, o b es derivin dels elements patrimonials afectes, i proporcionalment a aquesta afectaci. s a dir, si un b est afecte a lactivitat en un 50%, noms podrem imputar-hi el 50% de les despeses que generi. En aquest sentit, sha de destacar el contingut de larticle 29 de la LIRPF, que ens indica la consideraci delement patrimonial afecte, i larticle 22 del Reglament de limpost sobre la renda de les persones fsiques (RIRPF), aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de mar (BOE 31/03/2007), que especifica i desenvolupa larticle 29, de manera que estableix les condicions per tenir la consideraci delement afecte. El rgim destimaci directa admet dues modalitats: - Directa simplificada. - Directa normal. La diferncia bsica entre una i altra variant resideix en lmbit daplicaci.

Aquesta modalitat sha daplicar de manera obligatria per determinar la renda neta de la totalitat de les activitats econmiques desenvolupades pel contribuent titular de lexplotaci forestal, excepte en aquells casos en qu lesmentat rendiment es determini mitjanant el rgim destimaci objectiva2, sempre que concorrin els requisits segents: - Que limport net de la xifra de negocis de lany anterior corresponent al conjunt de les activitats econmiques desenvolupades pel titular de lexplotaci forestal, no noms la forestal sin totes les activitats, superi els 600.000,00 anuals. - Que es renunci a la modalitat simplificada del rgim destimaci directa.

a) mbit daplicaci de lestimaci directa normal

b) mbit daplicaci de lestimaci directa simplificada

Aquesta modalitat s de carcter voluntari, per la qual cosa es pot renunciar a aplicar-la. Si no shi renuncia ser daplicaci per determinar la renda neta de totes les activitats econmiques desenvolupades pel titular de lexplotaci forestal, tret que el rendiment es calculi emprant el rgim destimaci objectiva. Han de concrrer els requisits segents: - Que limport net de la xifra de negocis de lany anterior corresponent al conjunt de les activitats econmiques desenvolupades pel titular de lexplotaci forestal, no noms la forestal sin totes les activitats, no superi els 600.000,00 anuals. Si durant lany anterior no sha desenvolupat cap activitat, el rendiment es determina mitjanant aquesta modalitat, tret que shi hagi renunciat expressament, independentment del resultat de limport net de la xifra de negocis que resulti al final de lexercici.

2) Lactivitat forestal s una de les activitats econmiques susceptibles de ser incloses en el rgim destimaci objectiva.

| 3

Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF)

- Que es renunci al rgim destimaci objectiva o se nestigui excls. Pel que fa a les diferncies formals entre una modalitat i laltra, cal dir que els que sacullin a la modalitat directa normal estan obligats a portar la comptabilitat ajustada a les disposicions del Codi de comer, igual que els subjectes passius de limpost sobre societats, s a dir, una comptabilitat dacord amb el Pla general comptable i amb la normativa de lInstitut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (organisme dependent del Ministeri dEconomia i Hisenda). Malgrat aix, els que determinin els seus rendiments aplicant la modalitat simplificada, noms han de portar els llibres comptables segents: - Llibre de registre de vendes i ingressos. - Llibre de registre de compres i despeses. - Llibre de registre de bns dinversi.

Estimaci objectiva:

larticle 32 de lRIRPF estableix que el mtode destimaci objectiva sha daplicar a cadascuna de les activitats econmiques, considerades alladament, que determini el Ministeri dEconomia i Hisenda, tret que aquests contribuents hi renuncin, i sempre que no se superin els lmits de volum de negoci establerts:

directa, noms cal renunciar-hi en donar-se dalta en lactivitat, o b durant el mes de desembre immediatament anterior a lexercici per al qual es vol que deixi de tenir efecte el rgim al qual es vol renunciar. Tamb shi pot renunciar de manera tcita presentant lautoliquidaci del primer trimestre del nou exercici dins de termini aplicant el mtode destimaci directa (article 33 de lRIRPF). La renncia tindr efectes per a un perode mnim de 3 anys a partir del qual es prorrogar tcitament dany en any. Lactual ordre de mduls estableix laplicaci per a totes les activitats a les quals sigui aplicable el rgim especial dagricultura, ramaderia i pesca, i entre altres activitats sinclou la silvicultura. Lactivitat forestal que entra dins lmbit daquest mtode s aquella per la qual sobtenen directament productes naturals que no se sotmeten a processos de transformaci, elaboraci o manufacturaci, per a lexercici dels quals sigui preceptiva lalta en un epgraf corresponent a activitats industrials de les tarifes de limpost dactivitats econmiques. Per poder obtenir el rendiment en el mtode destimaci objectiva, lOrdre marca un iter procedimental que cal seguir; s el segent:

Ingressos,

Primer. Determinaci dels ingressos

totes les activitats que no superin els 400.000,00. I pel que fa al conjunt de totes les activitats agrcoles, ramaderes i forestals, cal que aquests ingressos no superin els 300.000,00 .

Despeses,

no poden superar els 300.000,00. anuals. LOrdre EHA/3413/2008, de 26 de novembre, s la que desenvolupa per a lany 2009 el mtode destimaci objectiva de limpost sobre la renda de les persones fsiques i el rgim especial de limpost sobre el valor afegit (BOE de 29 de novembre de 2008). Aquest rgim de tributaci es caracteritza per ser voluntari, ja que si es prefereix el mtode destimaci
4 |

Es consideren ingressos: - Vendes o prestacions de serveis: sinclouen tots els ingressos ntegres, tant en diners com en espcie, derivats de lobjecte de lactivitat. Les compensacions per lIVA shan dincloure en els ingressos corresponents derivats de les vendes o procedents de les prestacions de treball o serveis. - Autoconsum i cessions gratutes: la valoraci a lefecte fiscal dels ingressos corresponents a aquestes operacions sha de realitzar segons el valor de mercat dels bns que sn objecte dautoconsum o cessi. - Subvencions: cal tenir en compte el que sha assenyalat pel que fa a les disposicions

Fiscalitat forestal

addicionals 19a i 22a de la Llei 40/1998, transcrites en lapartat on hem parlat del mtode destimaci directa quant a les exempcions que shan recollit. A ms, cal destacar la distinci a efectes fiscals de les subvencions de capital de les corrents: a) Subvencions de capital: tenen com a finalitat primordial afavorir la installaci o la realitzaci dinversions en immobilitzat (terrenys, edificis, maquinria, installacions, etc.). Simputaran com a ingrs en la mateixa mesura en qu samortitzin els bns dimmobilitzat en qu shagin materialitzat. b) Subvencions corrents: sn aquelles que es concedeixen normalment per garantir una rendibilitat mnima o compensar prdues ocasionades en lactivitat. Es computen en la totalitat com un ingrs ms del perode en qu es reben. -Indemnitzacions: limport de les indemnitzacions percebudes dentitats asseguradores com a conseqncia de sinistres que hagin afectat productes de lexplotaci, en procs o acabats, es computa dins dels ingressos ntegres corresponents al tipus de cultiu o producci de qu es tracti.

ndex de rendiment net per elaboraci, transformaci o manufactura: 0,36. c) Altres treballs i serveis accessoris realitzats pels titulars dactivitats forestals: ndex de rendiment net: 0,56.

Tercer. Determinaci del rendiment net minorat

Partint del rendiment net previ obtingut en la fase anterior, es dedueix limport de les amortitzacions de limmobilitzat material i immaterial. En aquest punt s important destacar el que estableix lOrdre de mduls: per calcular el rendiment net minorat, quan es tracta dactivitats forestals no es dedueixen les amortitzacions. Per tant, respecte de les activitats forestals, no hi ha disminuci del rendiment net previ.

Quart. Rendiment net de mduls

Segon. Clcul del rendiment net previ

Saplica als ingressos que shan determinat en lndex de rendiment net que correspongui dacord amb lannex I de lOrdre de mduls, i que estan assignats a lactivitat forestal. Sn els segents: a) Activitat forestal amb un perode mitj de tallada superior a 30 anys: ndex de rendiment net: 0,13. ndex de rendiment net per elaboraci, transformaci o manufactura: 0,23. b) Activitat forestal amb un perode mitj de tallada igual o inferior a 30 anys: ndex de rendiment net: 0,26.

Aquest rendiment sobt aplicant una srie dndexs correctors, previstos en la mateixa Ordre, sobre el rendiment net minorat (que ser igual que el rendiment net previ en el cas de les activitats forestals). En aquest sentit, sestableix que lnic ndex corrector aplicable a les activitats forestals s del 0,80 quan sexplotin finques forestals gestionades dacord amb plans tcnics de gesti forestal, ordenaci de forests, plans dasocrtics o plans de repoblaci forestal aprovats per ladministraci forestal competent, sempre que el perode mitj de producci, dacord amb lespcie que es tracti i determinat en cada cas per ladministraci forestal competent, sigui igual o superior a 20 anys.

| 5

Impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF)

Cinqu. Determinaci del rendiment net en el rgim destimaci objectiva

Larticle 37.4 de lRIRPF disposa que quan el desenvolupament de lactivitat hagi resultat afectat per incendis, inundacions, esfondraments o altres circumstncies excepcionals que hagin implicat despeses extraordinries alienes al procs normal de lexercici de lactivitat, els interessats poden minorar el rendiment net resultant en limport daquestes despeses. Per tal de fer-ho, els contribuents han dhaver comunicat aquesta circumstncia a ladministraci o, si no, a la delegaci de lAgncia Tributria, en el termini de 30 dies comptadors des de la data en qu sha produt, aportant la justificaci corresponent i fent esment, si escau, de les indemnitzacions que shan de percebre amb motiu daquestes alteracions. Daquesta manera, ladministraci tributria pot verificar la certesa de la causa que motiva la reducci del rendiment i limport. El mtode destimaci directa i el destimaci objectiva sn incompatibles (article 35 de lRIRPF).

de fer mitjanant el model 131 (estimaci objectiva) o el model 130 (estimaci directa) de declaraciliquidaci dIRPF i sha de presentar encara que no resulti quota per ingressar. Hem de destacar en aquest moment que larticle 109.4 de lRIRPF estableix el segent:

Els contribuents que exerceixin activitats forestals no estan obligats a fer el pagament fraccionat en relaci amb aquestes activitats si lany natural anterior com a mnim el 70% dels ingressos procedents de lactivitat llevat de les subvencions corrents o de capital i de les indemnitzacions han estat objecte de retenci o ingrs a compte.
La manera de portar a la prctica el contingut de la disposici transcrita s mitjanant la presentaci del model de declaraci censal 037 durant els dies de l1 al 30 de gener de lexercici segent en qu sha produt el fet que absol el contribuent de lobligaci de presentaci del pagament fraccionat, per posar en coneixement de lAEAT aquest fet. La retenci que cal practicar quan els rendiments siguin contraprestaci de lactivitat forestal s del 2% sobre els ingressos ntegres satisfets a excepci de les subvencions corrents o de capital i de les indemnitzacions (article 95.5.5 de lRIRPF). Dacord amb el criteri que segueix la Direcci General de Tributs, la compensaci per lIVA ha de formar part de la base de retenci de lIRPF. Finalment, cal recordar que els titulars que es regeixin fiscalment pel rgim destimaci objectiva han de conservar numerades per ordre de data i agrupades per trimestres les factures emeses i les factures o justificants documentals daltres tipus que hagin rebut.

1.2 Obligacions formals IRPF

Pel que fa a lobligaci de presentar pagaments fraccionats dIRPF, aquests pagaments shan defectuar trimestralment en els terminis segents: - Els tres primers trimestres, entre els dies 1 i 20 dels mesos dabril, juliol i octubre. - El quart trimestre, entre els dies 1 i 30 del mes de gener. Cada pagament trimestral consisteix en el 2% del volum dingressos del trimestre, excloent-hi les subvencions de capital i les indemnitzacions de capital (article 110.1c de lRIRPF). El pagament sha
6 |

Fitxa tcnica - Centre de la Propietat Forestal

| 7

Impost sobre el valor afegit (IVA)

La Llei 37/1992, de 28 de desembre, de limpost sobre el valor afegit (LIVA), en els articles 4 i 5 descriu el fet imposable i els subjectes passius de limpost; de manera que atenent al contingut i relacionantlos, es pot apreciar com els titulars dexplotacions forestals, dins de lmbit de la seva activitat, sn subjectes passius de lIVA. Aix doncs, va establir un rgim especial dagricultura, ramaderia i pesca, en els articles 124 i segents, que s daplicaci als titulars dexplotacions agrcoles, forestals, ramaderes o pesqueres3 quan es donin una srie de requisits que analitzarem tot seguit.

2.1 Requisits

Els requisits per a laplicaci daquest rgim especial sn: 1. Ser titular duna explotaci agrcola, ramadera, pesquera o forestal. 2. No renunciar de manera expressa al rgim especial. 3. No haver superat durant lany immediatament anterior un determinat volum doperacions: - En operacions en qu s daplicaci aquest rgim, cal no superar els 300.000,00 euros. - En operacions realitzades en totes les seves activitats empresarials o professionals, cal no superar el volum de 400.000,00 euros. Queden exclosos daquest rgim els subjectes segents: - Els qui hagin adoptat forma de societats mercantils. - Les societats cooperatives i les societats agrries de transformaci.
3) Es considera explotaci agrcola, forestal o ramadera aquella que obt directament productes naturals (vegetals o animals) dels seus conreus, explotacions o captures, i en concret les segents: - Les que realitzin activitats agrcoles en general [...] - Les dedicades a la silvicultura - [...]

<A>

Fiscalitat forestal

- Els subjectes passius que hagin renunciat al rgim destimaci objectiva, aix com els que hagin renunciat a la modalitat simplificada del rgim destimaci directa, en lmbit de lIRPF. - Els propietaris de finques o explotacions cedides en arrendament o parceria o en qualsevol altra forma de cessi de lexplotaci.

[...] 8. La tallada, tria, estellat i pela darbres, la neteja dels boscos i resta de serveis complementaris de la silvicultura de carcter anleg.

Larticle 127 de la Llei de lImpost sobre el Valor Afegit (LIVA) reconeix la inclusi en el rgim de determinats serveis accessoris i el RIVA els concreta en larticle 46:

- Lliuraments intracomunitaris exempts dels productes naturals a una persona jurdica que no actu com a empresari professional. - Prestacions de serveis accessoris inclosos en el rgim especial a empresaris o professionals. Sexceptuen del dret a compensaci: - Vendes a altres empresaris acollits a aquest mateix rgim. - Vendes a empresaris o professionals que realitzin exclusivament operacions exemptes sense dret a deducci. Laplicaci del percentatge de compensaci es realitza sobre el preu de venda o de la prestaci sense computar els tributs indirectes que gravin les operacions, ni les despeses accessries i complementries com ara comissions, embalatges, ports, transports, assegurances, i les financeres carregades de manera separada a ladquirent. En operacions realitzades sense contraprestaci dinerria, el percentatge saplicar al valor de mercat dels productes lliurats o de la prestaci realitzada.

2.2 Funcionament

Aquest rgim especial est caracteritzat perqu els subjectes passius inclosos no tenen lobligaci de repercutir ni dingressar limpost. En no poderse deduir lIVA suportat en les seves adquisicions, tenen dret a obtenir una compensaci a tant alat cada vegada que venen els seus productes o presten serveis accessoris, la qual s deduble per part de lempresari que la suporta. El percentatge de la compensaci actualment est establert en el 9% dacord amb larticle 5 de la Llei 4/2006, dels productes lliurats o dels serveis prestats. Aix les operacions per les quals tenen dret al cobrament de la compensaci sn: - Lliurament dels productes naturals obtinguts en les seves explotacions a altres empresaris o professionals, s a dir, la venda a particulars no dna dret a compensaci.

2.3 Obligacions formals

Cal destacar entre les obligacions formals daquest impost lemissi de rebut. Aix, per tal de cobrar la compensaci, el destinatari del lliurament o la prestaci ha demetre un rebut que ha danar signat pel subjecte passiu acollit al rgim especial dagricultura, ramaderia i pesca, al qual ha de donar-ne una cpia. Les dades que ha de contenir el rebut, dacord amb el que estableix larticle 49.1 del Reglament de lIVA, sn: 1. Srie i nmero. La numeraci ha de ser correlativa. 2. Nom i cognoms o ra social. NIF i domicili tant de lexpedidor com del destinatari. 3. Descripci dels bns o serveis lliurats aix com del lloc i la data dels lliuraments.
| 9

Impost sobre el valor afegit (IVA)

4. Preu dels bns o serveis. 5. Percentatge de compensaci aplicat. 6. Quantitat per compensar. 7. El rebut ha danar signat pel titular de lexplotaci. 8. Duplicat. Amb carcter general, els subjectes passius acollits a aquest rgim especial han de portar, en relaci amb lIVA, un llibre de registre en el qual han danotar les operacions compreses en el rgim que ens ocupa. Finalment i amb carcter general i dins el sector forestal sha de tenir en compte que dacord amb el que estableix larticle 91.2.3r de la LIVA, prcticament qualsevol prestaci de serveis que es faci a favor duna explotaci forestal ha danar al tipus redut del 7%.

2.4 Subvencions exemptes

A partir de lentrada en vigor de la Llei 3/2006, de 30 de mar de 2006, no sha de tenir en compte cap subvenci per laplicaci de la regla de la prorrata. Fins a laprovaci daquesta llei noms quedaven exempts els ajuts provinents del FEOGA, mentre que la resta s que shavien de tenir en compte.

10 |

Fiscalitat forestal

| 11

Impost sobre societats (IS)

3.1 Qui est obligat a declarar ?

Persones jurdiques Estan subjectes a limpost sobre societats totes les entitats, sempre que tinguin personalitat jurdica prpia i residncia a lestat espanyol, excepte les societats civils.

El carcter plurianual de lactivitat forestal i la percepci dingressos de manera irregular en el temps provoquen desajustaments amb lexercici fiscal que dificulten laplicaci de lIS a aquesta activitat. No obstant aix, lIS t cada cop ms rellevncia en el sector, atesa la tendncia a la constituci de persones jurdiques per a la gesti de les explotacions forestals.

3.2 Subvencions exemptes

Les subvencions sn un pilar importantssim de la poltica forestal, aquesta realitat comporta que els ajuts forestals siguin una font de finanament del sector i s per aquest motiu i de primordial importncia el tractament fiscal de les subvencions i les exempcions tributries que sestableixen envers als ajuts forestals. Les que tinguin per objecte reparar la destrucci delements patrimonials afectes a lactivitat per incendi, inundaci, etc. segons la disposici addicional 3a de lRD legislatiu 4/2004, pel qual saprova el text refs de la Llei de lIS.
<A>

Fiscalitat forestal

Les percebudes per finques amb un instrument dordenaci aprovat, segons larticle 17.6 de lRD legislatiu 4/2004, pel qual saprova el text refs de la Llei de lIS. Amb aquesta disposici sha reconegut als subjectes passius daquest impost un benefici que el sector reclamava des de feia temps i que ja tenien les persones fsiques. En certa manera, sha posat fi a una certa discriminaci, ats que aquest benefici t el seu esperit en el fet de potenciar la planificaci forestal a la finca i no el subjecte passiu gestor.

- Reducci de la base imposable igual als imports dels beneficis destinats a inversions per conservar obres dinfraestructura i serveis pblics dinters social. - Tipus aplicable: 25%. - Exoneraci de la presentaci de declaraci per als exercicis que no hagin obtingut ingressos ni tinguin despeses o inversions. - Les persones fsiques que les integren han dincloure a les bases imposables de les seves declaracions les quantitats que perceben de les comunitats, que han de tributar al 25%.

No sintegraran en la base imposable de limpost sobre societats, les subvencions concedides als subjectes passius que explotin finques forestals gestionades dacord amb plans tcnics de gesti forestal, ordenaci de forests, plans dasocrtics o plans de repoblaci forestal aprovats per ladministraci competent, sempre que el perode de producci mitj, depenent de lespcie, determinat en cada cas per ladministraci forestal competent sigui igual o superior a 20 anys.

Article 17.6.

3.3 LImpost sobre Societats en les forests comunals

Les forests comunals representen un cas especial en qu limpost sobre societats sha adequat a determinades especificitats del sector forestal. La tributaci en lIS de les forests comunals t les caracterstiques segents:

| 13

Les transmissions de finques forestals (ITP i ISD)

4.1 Tipus de transmissions:

Oneroses:
subjectes a lIVA o a limpost sobre transmissions patrimonials (ITP). Les que quedin subjectes a lIVA no ho estan a lITP i a linrevs. Hi ha bonificacions significatives en lITP per a les explotacions agrries prioritries (EAP) i tamb en els honoraris de registradors de la propietat i notaris amb relaci a aquestes operacions.

Lucratives:

subjectes a limpost sobre successions i donacions (ISD). Sn transmissions lucratives: Les donacions: regulades per normativa estatal a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries (LMEA) . Bonificacions (reducci de la base imposable) per la transmissi del ple domini/nua propietat de finques forestals: Superfcies incloses en plans de protecci per raons dinters natural Superfcies incloses en un instrument dordenaci forestal aprovat Resta de superfcies rstiques si la transmissi no comporta alteraci del carcter forestal i no es torna a transmetre durant els cinc anys segents al de ladquisici

90% 75%

50%

<A>

Fiscalitat forestal

Si la superfcie forestal supera el 80% de la superfcie total, el benefici, en lescala que correspongui, aplicar al 100% de la finca, incloses les edificacions. Les transmissions mortis causa: regulades per normativa estatal a la LMEA i autonmica a la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Bonificacions previstes per la LMEA: les mateixes que les de les donacions. Bonificacions previstes a la Llei 25/1998: milloren les bonificacions estatals ampliant la reducci de la base imposable per la transmissi del ple domini/nua propietat de finques forestals amb un instrument dordenaci aprovat al 95%. Condicionants que disposa la Llei 25/1998 per gaudir daquests beneficis: - Hereus o legataris: cnjuge, descendents o adoptats del causant. - Si no hi hagus descendents o adoptats, aquesta reducci tamb seria aplicable als ascendents, els adoptats i els collaterals fins al tercer grau.

Repartiment de les finques:

Finca A (amb un PTGMF aprovat) ha estat llegada a un dels fills. Valor: 120.000 Finca B (amb un PTGMF aprovat) i Finca C (sense PTGMF): es constitueix un usdefruit vitalici a favor de lesposa sobre aquestes dues finques. Aix mateix, laltre fill ha estat nomenat hereu universal i, per tant, passa a ser-ne el nu propietari. Valor de la finca B: 240.000 Valor de la finca C: 240.000

Liquidacions que cal dur a terme:

- El primer fill, legatari, ha de liquidar el valor de la plena propietat sobre la finca A. - Lesposa ha de liquidar el valor de lusdefruit4 sobre les finques B i C. - El segon fill i hereu ha de liquidar el valor de la nua propietat sobre les finques B i C.

Liquidaci de la finca A, llegada al primer fill

Finca A (amb PTGMF) Base imposable inicial: Reducci del 95% per PTGMF aprovat: Base liquidable: Quota tributria que sha dingressar 120.000 114.000
(casella 25 autoliquidaci)

4.2 Supsit prctic fictici de limpost sobre successions i donacions (ISD)

6.000 459

El cabal hereditari del senyor Jaume en morir est constitut per la plena propietat de tres finques forestals a la comarca dOsona. Els seus hereus i legataris, els dos fills i lesposa, han de liquidar limpost sobre successions corresponent dacord amb les disposicions testamentries.

Si la finca no hagus tingut un PTGMF aprovat, i sens perjudici daltres reduccions que hagus pogut tenir, la quota tributria per ingressar hauria estat de 15.621,00 . El fet de tenir el PTGMF aprovat li ha comportat un estalvi de ms de 15.000,00 .

4) Les regles de valoraci de lusdefruit i la nua propietat es recullen en larticle 49 de lRD 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual saprova el Reglament de limpost sobre successions i donacions.

| 15

Les transmissions de finques forestals (ITP i ISD)

Liquidaci de les finques B i C

Esposa. Un cop aplicades les regles de valoraci de lusdefruit sobt: Finca B (amb PTGMF) Base imposable: Reducci 95% per PTGMF aprovat: Base liquidable: Quota tributria que sha dingressar Finca C Base imposable: Base liquidable: Quota tributria que sha dingressar

144.000 136.800 7.200 550,80

144.000 144.000 20.130,60

Fill (hereu universal). Un cop aplicades les regles de valoraci de la nua propietat sobt: Finca B (amb PTGMF) Base imposable: Reducci 95% per PTGMF aprovat: Base liquidable: Quota tributria que sha dingressar Finca C Base imposable: Base liquidable: Quota tributria que sha dingressar

96.000 91.200 4.800 367,20

96.000 96.000 11.764,10

16 |

s remarcable la gran diferncia existent en els tres supsits a lhora de liquidar aquest impost pel fet de tenir o no un pla tcnic de gesti i millora forestal aprovat.

Fiscalitat forestal

| 17

5 6 7
<A>

Impost dactivitats econmiques (IAE) Impost sobre bns immobles (IBI) Les explotacions agrries prioritries (EAP)

Impost dactivitats econmiques (IAE)

Dacord amb larticle 78.2 de lRD legislatiu 2/2004, de 5 de mar, en virtut del qual saprova el text refs de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), lactivitat forestal constitueix fets imposables a lefecte daquest impost.

Fiscalitat forestal

Impost sobre bns Les explotacions immobles (IBI) agrries prioritries Bns exempts de tributaci: - Forests comunals (article 62.1.b del TRLRHL) (EAP) - Forests poblades amb espcies de creixement
lent pbliques o privades que tinguin com a aprofitament principal la fusta o el suro, sempre que la densitat de larbrat sigui la prpia o normal de lespcie de qu es tracti. Exempci de carcter indefinit, total i automtic (article 62.1.f del TRLRHL). - Superfcies repoblades de forests i trams de regeneraci de masses arbrades amb un instrument dordenaci aprovat per ladministraci. Exempci per quinze anys que sha de sollicitar a lajuntament corresponent (article 62.2.c del TRLRHL). Per esdevenir una EAP, cal obtenir-ne la qualificaci del departament corresponent. Les EAP poden gaudir de beneficis en: - LIRPF (Ordre de mduls). - LIS (article 14 de la Llei de modernitzaci dexplotacions agrries, LMEA). - LITP i lISD (articles 9,10 i 11 i disposici addicional quarta de la LMEA).

| 19

Informaci

PORRAS, J. La fiscalitat dels boscos a Catalunya. Centre de la Propietat Forestal http://mediambient.gencat.cat/Images/43_11998.pdf http://mediambient.gencat.cat/cpf/fiscalitat