Miquel Mart i Pol

En Miquel Mart i Pol va nixer el 19 de mar de 1929, a Roda de Ter (Osona), i va morir l11 de novembre del 2003, a Vic (Osona). Va viure fins als 14 anys al seu poble natal, desprs va anar a treballar a la fabrica txtil, fins als 43 anys. Va comenar a interessar-se amb la poesia al 1948 i la seva millor obra feia referencia a la seva bibliografia, per en Miquel Mart i Pol no nomes escrivia poesia, va escriure moltes altres coses com: contes, revistes, etc. Miquel Mart i Pol va fer molts dels seus poemes del seu entorn, com el poble fet el 1966, i la fabrica feta el 1972, els va fer quan van tancar la fabrica on treballava, amb la seva pena. Gracies a aquests dos poemes en Miquel Mart i Pol va entrar en el realisme histric, en els seus poemes quasi sempre utilitza gent que es molt treballadora o que ha treballat. En Miquel Mart i Pol utilitzava un llenguatge directe i assequible, amb metfores e imatges, que ajuda a familiaritzar el text. Al 1970, va agafar una esclerosis mltiple, que el va impedir moures i parlar amb normalitat. Per no el van detectar fins el 1972 desprs de fer el poema, Vint-i-set poemes en tres temps fet el 1972. Fins el 1975 va continuant fent molts poemes per desprs es va quedar sol i a allunyar-se de la gent. Desprs els seus instruments son els seus sentits (vista i tacte especialment).

Amb quina actitud el poeta s'enfronta a la seva malaltia? La solitud, l'angoixa, una certa presncia de la mort, i el poeta defineix un mn redut i tancat.

Quins dos llibres posen de manifest un cant a la vida cada cop ms esclatant? Estimada Marta (1978) i L'mbit de tots els mbits (1981).

En aquest dos llibres, per quines coses aposta el poeta i amb quina actitud? El poeta aposta clarament pel futur, amb optimisme, amb unes enormes ganes de viure i amb una renovada fe en l'home.

Quines tres vies, per tant, defineixen en aquest moment la seva poesia? La fe en el futur, l'erotisme i la reflexi cvica.

ACTITUD I TEMES DEL POETA Es molt positiu. Te molta fe. L' Erotisme. Molt optimista.

Set poemes daniversari

Mira'm els ulls que cap fosca no ven. Vinc d'un estiu amb massa pluges, per duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtrat pels racons de la pell del record. Per l'abril far anys del desgavell, set anys, cosits amb una agulla d'or a la sorra del temps, platges enll perqu la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot aix sc ric, i de ms coses, per no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aiges amunt del somni, tena com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn. Li agradaria alliberar-se d'aquesta malaltia per no pot. Al Abril la seva malaltia portar set anys amb ell i hi estar amb ell, fins al final de la seva vida. Li diu a la seva estimada que encara que tot estigui fosc i no cregui que ho pot superar encara hi ha esperana.