La revisi general

Nous conceptes i categories per entendre un mn en transformaci

Llus Crespo

La cultura cvica republicana la nova ciutadania vida activa i classe cvica vers una regeneraci tica de la societat sobre el concepte de civilitat el terror: categoria pre-tica Hegel: una teoria antropolgica moderna teoria epistemolgica de la conscincia la proposici especulativa la conscincia i els seus regnes conscincia i intelligibilitat paraules i conceptes Les noves categories marxianes el nou Marx i el general intellect Crtica del sistema educatiu general intellect i vulnerabilitat educativa fracs escolar i construcci de la subjectivitat la inversi educativa a Espanya Per una refundaci de Catalunya crisi de civilitat la fi del model weberi per qu ens cal un estat? la majoria subvertida Teoria revisionista de la transici poltica a Espanya el franquisme o la contrareforma poltica la democrcia desptica l'estranyament de l'estat

La cultura cvica republicana

La teoria poltica republicana (Pettit, Viroli, Skinner, Baron, Pocock), malgrat les seves diverses interpretacions, ha estat fonamental per inaugurar un nou projecte poltic, cvic, humanista i republic. I, sobretot, per aportar-nos un nucli conceptual de primer ordre per lluitar contra la degradaci poltica i la degeneraci democrtica de les societats occidentals. Grcies a aquesta proposta terica disposem ara duna cultura republicana amb tota una srie de categories, conceptes i valors que reconeixen la competncia tica dels ciutadans per intervenir en lorientaci i el desenvolupament de la res publica, per assumir el protagonisme cvic en la configuraci de la societat i per retornar el protagonisme de la vida poltica a la ciutadania que, duna altra banda, s lnica que pot legitimar-la. La ciutadania sha de considerar lactivitat central de la vida social i cvica. Aquesta s la cultura que shauria dinculcar a la gent si de veritat es vol superar la crisi de la democrcia i de la representaci poltica (sobretot, per la insuportable tirania dels aparells dels partits poltics) que experimentem a tot el mn. La ciutadania s la forma de participaci activa dels individus en lesfera pblica, s la manera de dur a terme la vida activa dels homes compromesos amb la comunitat, s el vivere civile com a forma de vida dedicada als problemes cvics i a lactivitat de la ciutadania. Com a ciutad, lindividu porta a terme una activitat universal, una prctica comuna compartida, com ho s la politica o la civitas. La repblica, en aquest sentit, comporta una comunitat de ciutadans i de valors. Tot aix significa rehabilitar la vida cvica a travs de la persecuci de la virtut cvica o recerca del b com i de la dignitat per part dels individus i, daquesta manera, impedir la corrupci i establir la transparncia i lhonestedat a lesfera pblica. Una vida cvica on els ciutadans tenen el valor i la motivaci de controlar les decisions pbliques i de criticar-les, de denunciar abusos i accions illegals i de mobilitzar-se contra lleis injustes o per reivindicar-ne de noves. Una virtut a propsit per superar la indiferncia i lapatia poltiques que tant dominen les nostres societats modernes i per assegurar la seva regeneraci tica. A casa nostra no hi ha cap tradici de cultura republicana (a diferncia de Frana, per exemple) i aix pot explicar la nostra desafecci poltica i el menyspreu de la vida pblica.

Precisament el diari Pblico va publicar un article de Flix Poblacin sobre els valors republicans, on esmentava un text del maig de 1931 dedicat a difondre els principis republicans en forma de deu manaments i que transcric a continuaci: El primero, amar a la justicia sobre todas las cosas; el segundo, rendir culto a la dignidad; el tercero, vivir con honestidad; el cuarto, intervenir rectamente en la vida poltica; el quinto, cultivar la inteligencia; el sexto, propagar la instruccin; el sptimo, trabajar; el octavo, ahorrar; el noveno, proteger al dbil; el dcimo, no procurar el beneficio propio a costa del perjuicio ajeno.

La nova ciutadania Mentre la teoria liberal parteix de lindividu com a tal, la teoria republicana parteix del ciutad. Aix s un punt de partena metodolgic fonamental: lindividu es concep com un sser isolat i egoista mentre que el ciutad es mou ja en el regne de la intersubjectivitat, del reconeixement de laltre. Ara per ara constitueix una categoria central si volem resoldre positivament el greu problema de la interculturalitat en les societats europees modernes. Com diu lantropleg Gimnez Romero de la Universitat Autnoma de Madrid, la clave de la integracin y de la convivencia intercultural en Espaa est en la ciudadana. Hi ha gaireb sis milions de persones estrangeres a Espanya (que representen el 12,2% de la poblaci) i el problema s la manera de fer-los nous ciutadans amb igualtat de drets i deures i amb la seva inclusi cvica en la societat (com a treballadors, vens, pares dalumnes, usuaris, contribuents, consumidors, electors) en tant que persones subjectes de dret. La lluita per a una ciutadania incloent s ara una tasca decisiva en les nostres societats intertniques i interculturals. Noms des de la ciutadania, com a eix cvic central, es pot resoldre el desafiament migratori.

Vida activa i classe cvica

A propsit del concepte republic de vida activa cal dir que es manifesta a travs de la formaci de la classe cvica, com diu Salvador Giner. Classe que inclou tots aquells individus que volen participar i participen en la vida pblica dun pas. En formen part, doncs, tant els tretze milions dadreces de correu electrnic

recollides per Obama i el seu moviment Organizing for America al llarg de la seva campanya electoral, com els participants en les manifestacions gegantines i les cassolades multitudinries de Barcelona contra la guerra de lIrac de lany 2002. All que es va definir com una revolta cvica expressava el sentit duna classe cvica. El concepte s dinmic i no sha de confondre amb la solidesa i lhomogenetat duna classe social convencional, per s de gran ajut per establir la qualitat democrtica dun pas. La manca daquesta classe a casa nostra s un indicador de la desafecci poltica dels catalans, tan pregonada darrerament. El gran triomf poltic dObama ha estat saber generar una classe cvica al voltant del seu projecte poltic. Una xarxa de desenes de milers de voluntaris cvics que saben molt b que ja no nhi ha prou de votar i que cal organitzar reunions i mobilitzar la gent per discutir i aportar suggeriments i idees de base al projecte poltic presidencial.

Vers una regeneraci tica de la societat La regeneraci tica (davant la crisi de valors, labismal asimetria de la riquesa, la corrupci de la poltica, els beneficis descndol de les institucions financeres i de les grans empreses estratgiques i lespeculaci desenfrenada dels darrers anys) s una tasca urgent de la nostra societat i ara per ara una de les principals reivindicacions cviques de la gent. Installats en democrcies desptiques, en la tirania del sistema de partits, en el frau, la prevaricaci i la corrupci, ms o menys generalitzada, de lesfera pblica, ara s urgent instaurar ltica en la nostra vida pblica. Recuperar les categories teriques de la virtut cvica i de la vida activa del republicanisme tal com proposen Pettit i Skinner, que sn els portaveus daquesta teoria poltica que sha de considerar la ms adequada per resoldre el greu problema poltic de la democrcia moderna (centrat en la vigncia de la democrcia desptica i la corrupci de la poltica). Sn categories republicanes que fan possible superar la corrupci de lesfera pblica i instaurar-hi la transparncia i, alhora, incitar la participaci i la intervenci de la gent en aquest espai de vida en com. Recompondre la democrcia no s, paradoxalment, una tasca poltica sin tica. Com diu el filsof irani Ramin Jahanbegloo, deixeble dIsaiah Berlin, ara lhoritz tic importa ms que no pas el poltic.

Sobre el concepte de civilitat Els homes entren a la vida no en un estat de naturalesa, sin en un mn ja tic al qual shan dintegrar, i ltica no s sin el conjunt de costums i habituds que constitueixen, segons el lloc on naixem, la nostra manera dhabitar el mn. La civilitat s, doncs, el sistema tic que configura la vida en com de la gent i el seu teixit cvic. s lespai civil daccs a la vida universal de la comunitat, a les llibertats, el benestar, la millora de la qualitat humana de la gent, la participaci i la intervenci poltiques, etc. Hegel la va definir com una figura de civilitzaci que inclou disposicions jurdiques, costums, disposicions de lesperit i les actituds comunes dun poble. Sempre segons Hegel, formen part del sistema tic la famlia, la societat civil i lestat, s a dir, totes les rees regides per les relacions intersubjectives dels homes, des de les ms primries i abstractes encara sota domini natural com la famlia, fins a les instncies superiors com lestat. Relacions intersubjectives que poden ser de parentiu, econmiques, civils o poltiques. La civilitat inclou les relacions intersubjectives encaminades a dotar la gent duniversalitat, tot superant lespai familiar i econmic, restringit a la vida privada i a la satisfacci de les necessitats de les persones. Sn els estadis o nivells primaris de leticitat, mentre que laccs a les necessitats de la comunitat, a la vida universal, sha dentendre com la forma prpia de la civilitat, de com una comunitat habita el seu mn. La manca de laccs de la gent a la universalitat de les coses (participaci i intervenci en lesfera pblica) i la seva reclusi en les instncies privades i particulars va en detriment de la figura cvica del ciutad. Es crea aix, sobretot, una societat dindividus que valoren el consum, els interessos particulars, el lleure i el divertiment i que assisteixen a espectacles com el futbol, el cinema, els concerts, que generen societat civil, per no pas teixit cvic, no senforteix el sistema tic. Formen una comunitat dindividus, per no de ciutadans. En aquest sentit ens trobem ms davant duna societat liberal que no pas duna societat republicana. El sistema civil (la societat civil) s fort, per el sistema tic no. No es genera teixit cvic (altrament dit, teixit civil de participaci, intervenci i deliberaci ciutadanes), no es genera vida activa a la societat. Totes aquestes consideracions es poden aplicar obertament a Catalunya, on el nostre sistema tic ha arribat a nivells molt alts de degradaci i de descrdit. Ning no creu en la polis ni en la vida pblica, malmesa per tant de desprestigi, i aix ens ha portat al regne de la

tolerncia que es considera una virtut, per que noms evidenca la nostra indiferncia i distanciament respecte a la cosa pblica.

El terror: categoria pre-tica L11 de setembre de 2001 no sols marca la data del trgic atac terrorista a Nova York, sin tamb la culminaci duna nova era poltica en el mn modern dominada per categories pre-tiques. Arran de latemptat, sinstaura un nou discurs poltic als Estats Units i desprs a tot el mn occidental que es configura mitjanant categories de com la violncia, la seguretat, que la protecci i l'agressivitat, categories de marcat o carcter tiques, biolgic, mentre passen a un categories pla o com sn

democrcia, llibertat, reconeixement mutu, solidaritat i drets humans, que sn civilitat segon greument lesionades als estats moderns. Neix aix un mn que prioritza lestat de natura, davant lestat cvic o de civilitat. El nou discurs poltic vol dirigir els pobles mitjanant categories primries que no apellen a la civilitat. El mn pre-tic preludia la gradual fragilitat i prdua de lexperincia intersubjectiva en les societats modernes (neixen aix la desconfiana i el recel per laltre, els esclats de xenofbia i racisme, i el creixent egoisme i el desinters per la vida en com). Es tracta de despullar la gent dels seus sentiments cvics i per tant de la seva acci cvica (la vida activa republicana). Es debilita daquesta manera el ciutad, que s lexpressi suprema de lexperincia intersubjectiva. Aix veiem com dia a dia la ciutadania assisteix inerta i impassible a mesures de control i seguretat ultratjants i denigrants per a la persona, com els arbitraris controls aeroportuaris, la installaci extensiva de cmeres de videovigilncia tant pbliques com privades, la regulaci compulsiva de tota activitat humana o la vulneraci i violaci sistemtica dels drets humans en molts pasos (noms cal recordar Guantnamo i els vols i presons secretes de la CIA). Tot aix per salvaguardar paradoxalment la nostra seguretat, per qui salvaguarda la nostra llibertat? Al mateix temps, no s estrany que a les nostres societats hagin proliferat i shagin generalitzat fenmens com la corrupci, lespeculaci i el frau (que sn propis tamb dun mn pre-tic perqu estan mancats de cnons tics en la seva acci) o shagi desencadenat la violncia ja sigui juvenil, de sexe o escolar. Per en la mateixa mesura que sesvaeix i es debilita la figura del ciutad, emergeix i samplifica la figura del terrorista, del fantic que s (citant

Eugenio Tras), inicialment, el que Hegel anomena nima bella. Una nima bella que sentesta a la veritat sense palliatius dels seus principis i que no accepta el curs del mn, per la qual cosa es converteix en el que el mateix Hegel denomina, a la seva Fenomenologia de lesperit, cor dur. En el fantic, la propensi per all inhum, que s tant com dir per all pre-tic, es tradueix en odi i aversi pels altres i sapodera de tots els seus registres emocionals i intellectuals de tal manera que es converteix en la figura central del mn pre-tic. La davallada de la ciutadania i la prdua de la sensibilitat tica ens indiquen que ens trobem davant duna regressi cvica i poltica sense precedents a les nostres societats modernes.

Hegel: una teoria antropolgica moderna

Lanlisi hermenutica ens pot donar la clau per a una teoria antropolgica moderna basada en la Fenomenologia de lesperit. En aquest sentit, la fenomenologia sha de considerar un relat, una descripci del procs de la creaci humana de lhome a partir de la seva segona naturalesa (lesperit) i a travs de les manifestacions de lesperit en el decurs del seu desplegament (conscincia, ra, concepte, saber absolut). Aix com el primer parads de lhome va ser el parads de la naturalesa humana, ara sobre el segon parads (i el ms elevat): el parads de lesperit hum. El procs fenomenolgic no s un procs histric, s ms aviat ontolgic i antropolgic. La fenomenologia sembla una antropogonia, en tant que descripci de lorigen i formaci de lhome a travs del saber. A la fenomenologia no hi ha noms propis, no hi ha desplegament de teories filosfiques, noms hi caben figures i categories antropolgiques. Per comenar des de la segona natura de lhome sha de partir de la creaci humana de lhome (que s, duna banda, construcci del subjecte i, duna altra, edificaci del mn hum) que no s, si b ho sembla, una expressi tautolgica simplement perqu lhome no esdev dimmediat hum. Primer s un sser biolgic (hominitzaci) que sha de convertir en hum (humanitzaci) per subsistir en la naturalesa, per sobreviure en un medi hostil i advers, i shi converteix noms mitjanant la cultura i el saber. La segona naturalesa comena amb lesperit com a instncia de creaci de les categories estrictament

humanes. La fenomenologia sorgeix com a gnesi i exposici de les categories i figures abstractes que lesperit i la conscincia dels homes han generat al llarg de la seva histria i sobre les quals shan construt tant els subjectes com el mn hum. s la histria del naixement i desplegament de la segona naturalesa de lhome. Aix s el que Hegel ha fet a la seva Fenomenologia. Lordre fenomenolgic s lordre del saber perqu noms lesperit s progrs, de tal manera que sn les figures de conscincia les que es concreten en exemples i seqncies histriques i no pas la histria, que es tradueix en figures de conscincia. La histria s el lloc i el medi del sorgiment de lhome en el seu mn, per aix els trets histrics noms sevoquen en relaci amb el progrs que lhome experimenta des del moment que els assumeix i els viu. A grans trets, lestructura de la Fenomenologia comporta la construcci del subjecte que inclou els captols I a III amb la formaci de la conscincia, la percepci i lenteniment, i el captol IV amb la creaci de lautoconscincia i laparici de la intersubjectivitat, la conscincia de la llibertat i el concepte de reconeixement. El descobriment del mn (la ra observadora) omple el captol V, que es mou entre la certesa de la conscincia i la veritat del concepte. Neix el discurs cientfic o la ra conceptual. Ledificaci del mn hum que inclou el captol VI o el desplegament de lesperit en el mn: lnima o lhome en un mn pre-hum; laparici de la conscincia (el llenguatge) i la primera gran transformaci humana de la natura (Mesopotmia) i Egipte; Grcia clssica i la primera manifestaci de lesperit, la totalitat tica; Roma o la prosa del mn (ladministraci romana i la persona jurdica); la cultura i lpoca medieval, laparici de lindividu, els monestirs i les scriptoria. La Illustraci i la Revoluci francesa fins a larribada del Terror. Fins aqu, Hegel i la fenomenologia clssica. La representaci del mn hum en la conscincia (la religi) inclou el captol VII en tant que labsolut que es revela a la conscincia, i per aix torna a recrrer el seu itinerari i les seves figures a travs de la religi natural, de lart i la revelada, moment en qu la religi comena a ser absorbida per la cincia (per la ra), pel saber absolut. No obstant aix, mentre la revelaci histrica de lesperit no

conclogui hi haur lloc encara per a una distncia entre religi i cincia. La representaci religiosa (la fe, la creena) mant una separaci infranquejable amb el saber absolut. Ladveniment de la comunitat universal del saber s el contingut del darrer captol o captol VIII, dedicat al saber absolut (art, religi, filosofia, cincies), o regne dels conceptes i de lesperit. Una vegada superada la conscincia, la humanitat entra a la repblica del saber.

Teoria epistemolgica de la conscincia La conscincia des de la perspectiva de la teoria del coneixement, en la seva consideraci, per tant, com a categoria epistemolgica, consisteix en el fet que lexperincia que el concepte que aquesta es fa d'alguna cosa no es correspon amb el seu objecte. La conscincia anuncia lescissi saber que de la relaci realitat subjecte/objecte. s una manera de objectiva la

considerant-la aliena al subjecte que coneix. No s, per tant, una manera de pensar, sin un conjunt d'activitats on els objectes sexperimenten com a coses ja donades. Per a la conscincia, les coses sn el que en sabem, d'aqu neix la certesa sobre aquestes coses. Lobjecte no s sin el saber que nosaltres en tenim a travs de la conscincia, s a dir, all que lobjecte s per mi. En canviar lobjecte, canvia tamb la conscincia, canvia la conscincia dalguna cosa en canviar all al que es refereix i sobre el que versa. Aix transcorre el mn del sentit com, el mn de la doxa, el mn tal com ve poblat per la conscincia corrent, en general illustrada tamb per dades aportades per la cincia. Per en canviar tant la conscincia com el seu objecte, canvien tamb les condicions de correspondncia entre la nova conscincia i el seu nou objecte. Els canvis dobjecte i, per tant, els corresponents canvis de subjecte generen el que Hegel anomena una nova figura de la conscincia, s a dir, una nova figura o forma de la relaci subjecte-objecte, un canvi tant en lestructura de lobjectivitat com de la subjectivitat. Coneixement significa fer-se concepte dun objecte. Un coneixement s vertader quan el concepte que ens hem fet daquesta cosa concorda amb el seu objecte, o quan lobjecte es correspon amb el seu concepte, s a dir, quan lobjecte es

10

correspon amb el que s fins i tot sense coneixement. En unes altres paraules, quan el nostre coneixement atrapa labsolut. Noms entenem les coses si les entenem des dall que les explica i a qu es redueixen. La veritat significa fer-nos concepte del que s, tal com seria una cosa encara que no hi hagus coneixement. L'odissea que la conscincia protagonitza a la recerca de len-si, a la recerca de labsolut, acaba fracassant en fer la conscincia lexperincia de que l'en-si que ella havia atrapat es quedava finalment en un en-si per a ella, i no en un veritable en-si. La veritat es troba en el saber absolut. Pensar en absolut s pensar mitjanant conceptes. En labsolut les coses es fan concepte, s a dir, sexpliquen per si mateixes independentment de la conscincia que se nha format el subjecte. El mn del concepte s el mn del coneixement, del saber absolut. Els exemples histrics i terics que sexposen a continuaci mostren el diferent plantejament epistemolgic que deriva de partir de lexperincia de la conscincia o b de les dades del coneixement. Aix, per la conscincia la Revoluci francesa consistia en la destrucci de lAntic rgim i la caiguda de la monarquia absoluta amb la proclamaci de la repblica, mentre que des del concepte, es tracta del pas duna societat teocntrica tradicional a una dantropocntrica moderna (llibertat, fraternitat, igualtat, ra, Illustraci, Enciclopdia, lacisme); des del concepte, la Revoluci russa s laixecament popular contra el tsar i el seu poder autrquic i desptic (esclavitud, fam, misria severa, opressi, ignorncia) que va aprofitar un instrument modern demancipaci poltica i econmica com la teoria de la plusvlua de Marx per enderrocar-lo, per no va significar en absolut la proclamaci i instauraci del socialisme al pas (aix, no s gens estrany que la nova societat simposs per la via dictatorial i violenta); la conscincia concep la guerra dEspanya com la revolta militar contra la legalitat republicana, mentre que per al concepte va ser ms aviat lescenari brutal de la confrontaci entre concepcions del mn antagniques (nacionalcatolicisme, comunisme, anarquisme, feixisme, socialdemocrcia, liberalisme), en qu el principal enemic va ser la poblaci civil i per aix hi va haver la brutal repressi de postguerra. La transici poltica espanyola, tan invocada internacionalment, no va ser el pas del franquisme a la democrcia, sin el trnsit de la dictadura a la democrcia desptica, perqu va ser instaurada des del poder i les seves instncies, mitjanant el ferri control dels aparells dirigents dels partits sobre la ciutadania que va imposar el principi

11

hegeli de la tendresa comuna per les coses. Aix mateix, des del costat del concepte, la teoria del valor de Marx mostra que no s el treball el que crea valor, sin nicament el treball assalariat, s a dir, el subsumit pel capital. Per a la conscincia, la teoria fsica de la gravetat es redueix al fet que els objectes amb massa cauen a causa del seu pes, mentre que per al coneixement, cauen per latracci de la fora de la gravetat que es manifesta a travs del pes. Per a la conscincia, el llamp precedeix el tro, mentre que per al concepte ambds sn meteors simultanis. Per a la conscincia, la modernitzaci dEspanya va ser fruit de lesclat del desenvolupament econmic amb el llanament del Pla dEstabilitzaci de 1959 que va marcar la fi de lautarquia, mentre que per al coneixement, la modernitzaci va comenar amb el canvi de conscincia que es va produir al pas, sobretot pel transvasament en massa de la poblaci del camp a la ciutat i desprs per la migraci a Europa dun gran nombre de treballadors espanyols i per lentrada del turisme internacional a la Pennsula. Sn exemples i fets histrics i terics que ens indiquen que estem condemnats a buscar la veritat all on, d'entrada, noms trobem certesa. La certesa ens fa veure les coses segons el que nosaltres en sabem, es tracta dun fet epistemolgic de conscincia. Mentre que la veritat, a travs dels conceptes, ens mostra les coses tal com sn per si mateixes, no tal com apareixen en la nostra conscincia, perqu en sn autnomes. Trobar la veritat exigeix un cam epistemolgic de laboris recorregut.

La proposici especulativa Aix sanomena leina hegeliana per construir i elaborar el mn dels conceptes, la forma ms alta i elevada del saber. La proposici especulativa s el mtode absolut del conixer (lnima immanent del contingut) perqu forma part part de lesfera del saber absolut. Especular s pensar en termes absoluts, no mediatitzats per la conscincia. Aix com per Hegel pensar en abstracte s una manera de pensar inculta i pobra, pensar en absolut s la forma suprema del pensament. El relat especulatiu aspira al coneixement de labsolut com a marc intellectual delaboraci de conceptes. Lespeculaci s el regne de la veritat i aquesta s el concepte o les coses en si, que no requereixen la conscincia per existir. El professor Manuel Jimnez Redondo escriu en la seva anlisi dels

12

primers captols de la Fenomenologia de lesperit: Diem que el coneixement que tenim dalguna cosa s veritable quan el concepte que ens hem fet daquesta cosa concorda amb el seu objecte, o quan lobjecte es correspon amb el seu concepte, s a dir, quan lobjecte tal com ens s present es correspon amb el que hi s fins i tot sense coneixement, s a dir, quan el nostre coneixement atrapa labsolut, perqu s aix el que en principi Hegel entn per labsolut. El primer i lltim s la cosa en si (labsolut, en tant que concep les coses en el que sn, en el que les defineix, en les seves propietats distintives, en el que ens permet distingir-les). En lesfera de la conscincia, les coses sn el que en sabem, s a dir, tal com apareixen en la conscincia dels homes, mentre que en lesfera de lesperit o labsolut (i per aix sanomena aix) les coses sn en si i no requereixen la conscincia per determinar-se, es fan concepte, amb independncia de la conscincia. El regne de labsolut s el regne dels conceptes, que sn categories que per formar-se no necessiten del concepte d'una altra cosa. En una paraula, el concepte s en si i es concep per si. El coneixement s vertader quan fa present el que s en si. La conscincia no construeix mai una casa, aix ho fa el concepte, s a dir, lesperit. Per Hegel, la certesa prov de la conscincia i la veritat prov del concepte. Aix, mentre que per la conscincia, en una tempesta, el llampec precedeix el tro i, per tant, segons aquesta s un enunciat cert, pel concepte o pel pensament en absolut, per la cincia que treballa amb conceptes, el llampec i el tro sn fenmens que es produeixen simultniament; som davant una proposici vertadera. La proposici especulativa parteix de la veritat en un moviment descendent del saber, mentre que la proposici convencional parteix de la certesa per assolir, en un moviment ascendent del saber (que s el procs que realitza la conscincia), el concepte o la veritat. En el mtode especulatiu de Hegel el que hauria de ser el predicat, la idea abstracta, es torna el subjecte, i el que hauria de ser el subjecte, lsser concret, es torna el predicat. Hegel parteix de la idea abstracta en comptes duna figura histrica. On la proposici especulativa diu la sobirania de lestat s el monarca, si es parteix de lobservaci de la realitat ha de dir que el monarca [s a dir, aquell personatge histric que t aquells determinats atributs] t el poder sobir (en totes dues proposicions, com es veu, objecte i predicat shan invertit). La inversi especulativa consisteix a no partir de la figura histrica (el monarca), sin de la idea abstracta de sobirania, perqu com pot existir la figura del monarca si no sabem abans en qu consisteix la sobirania? Per la conscincia comuna, la pera s una fruita,

13

mentre que pel filsof especulatiu el fruit es posa (es manifesta) com a pera. Aquesta proposici consisteix a concebre la substncia com a subjecte i el fenomen com predicat. Ja deia Hegel als seus Escrits pedaggics que constitueix un error total considerar ms fcil aquella via dacord amb la naturalesa, que comena pel sensible concret i avana cap al pensament. s, contrriament, la ms difcil, de la mateixa manera que s ms fcil pronunciar i llegir els elements de la llengua parlada, les lletres agafades individualment, que no paraules completes. En el mateix ordre de coses, sense la figura del creient no haurien estat possibles les croades medievals; o sense la idea de ra no hauria estat possible la Revoluci francesa. Hem de partir de la proposici especulativa si volem accedir a la veritat de les coses. Per aix el discurs cientfic treballa amb aquestes proposicions. Des daquest punt de vista, la fenomenologia apareix com una gnesi i exposici de les categories i figures abstractes que lesperit i la conscincia dels homes han generat al llarg de la histria i sobre les quals sha construt el mn hum. No en va s'ha de considerar un principi suprem de la fenomenologia lafirmaci que la realitat sinaugura amb la subjectivitat (amb ladveniment de la conscincia).

La conscincia i els seus regnes Lantropleg Roger Bartra, al llibre Antropologa del cerebro, exposa una molt suggerent i atractiva teoria sobre el concepte de conscincia i que a grans trets es pot resumir en aquests termes: sabem que els signes i els senyals sn la base de la intelligncia animal, mentre que el smbol s una eina del pensament. s grcies als smbols que els subjectes conceben els objectes. Tots sabem que el llenguatge s un sistema simblic, per fins ara no sha demostrat que el cervell treballi mitjanant smbols; ho fa a travs de senyals i signes qumics i elctrics, i per aix cal que el cervell es connecti amb lentorn cultural per adoptar formes simbliques. Per aquest mn simblic no s sin el mn de la conscincia. La creaci de mons simblics s la tasca i el contingut essencial de la conscincia, ja sia a travs de lart, la cultura, la religi o el pensament. I indica tamb la seva data fundacional en aparixer en la histria de la humanitat els primers ritus funeraris, els enterraments, les pintures rupestres, les esttues, les invencions i els descobriments. Des daquest punt de vista, la conscincia no forma part del cervell de lhome, ms aviat ns una instncia no somtica que es troba fora del

14

seu cos (instncia anomenada per Bartra exocervell) i que en sentit extens en podem dir cultura o en terminologia de Bartra, un sistema de substituci simblica. La conscincia no consisteix a reflectir el mn exterior, sin a comprendre que una part daquest mn exterior funciona com si fos part del nostre sistema neuronal, de tal manera que les mancances del circuit somtic cerebral sn assumides per les capacitats culturals. Lespai que connecta els circuits neuronals amb les xarxes culturals s molt ampli i complex, perqu hi trobem la parla, els mites, per tamb la msica, els rituals, les creences i els signes mnemotcnics. Bartra creu que els ssers humans tenen una incapacitat gentica per viure en estat de natura, per viure biolgicament, i per aix han de buscar i crear espais extrasomtics de carcter simblic per subsistir i desplegar-se en un mn natural hostil i advers. Lhome no pot resoldre biolgicament la seva relaci amb el mn de la natura i per tant ha daccedir a noves formes dexpressi simblica com ara la cultura i el saber per aconseguir-ho; aquesta s la gnesi histrica de la conscincia. Ara, daquesta instncia en termes filosfics tamb sen diu lesperit. La conscincia s el fet inaugural de la creaci humana perqu amb aquesta comena la histria estrictament humana de lhome. Lesperit comena el seu cam a la terra mitjanant lnima, que s la seva manifestaci en un mn encara pre-hum, dominat enterament per la natura i les seves lleis. La conscincia no comena el seu desplegament fins que no sinstaura el mn hum, moment en qu les relacions sestableixen entre homes (intersubjectivitat) i no pas entre lhome i la natura. La conscincia, en aquest sentit, s una categoria antropolgica i alhora ontolgica. La domesticaci danimals com ara el gos (fa aproximadament 15.000 anys) o el cavall (fa 5.500 anys), o el descobriment del foc (fa uns 400.000 anys) o la invenci de la roda (fa uns 6.000 anys), shan de considerar indicadors, per exemple, de les habilitats simbliques dels homes prehistrics. Al llarg de la histria, la conscincia sha expressat prioritriament a travs de mons simblics, ha trobat sempre un mode prioritari dexpressi. El primer va nixer amb laparici de lunivers de les imatges (pintures, esttues, escultures, palaus, temples) i va instaurar el seu regne des de les primeres manifestacions humanes fins al sorgiment de la Grcia clssica. El segon mn simblic sorgeix amb el regne del llenguatge, a travs de la centralitat donada a la paraula (logos, ra) fins a arribar als nostres dies, on comena a emergir el tercer regne que s regit per la computaci (lordinador i internet). Per primera vegada en la histria humana, lesfera del pensament sense suport (Frege), el pre-individual

15

(Vigotsky), el saber ocenic, ha trobat el seu suport, tamb intangible, a travs dinternet. I si la conscincia en tant que extensi simblica extrasomtica del cervell sexpresss al mn modern a travs dinternet?

Conscincia i intelligibilitat El nostre grau d'intelligibilitat revela la nostra configuraci de la

conscincia, independentment de la nostra formaci o de la nostra cultura. La intelligibilitat del subjecte es mesura per la seva comprensi del mn i de la realitat de les coses. Per, qu entenem per conscincia? En termes hegelians i com a categoria fenomenolgica central, consisteix a considerar-la un estat dintelligibilitat del subjecte, que s el mateix que dir la nostra manera de veure i fer el mn i les coses. El nostre mn intelligible s el mn de la nostra conscincia. Per per la conscincia, les coses sn el que en sabem, s a dir, tal com hi apareixen, el que sn per la conscincia i per a la conscincia. En general, la conscincia ordinria de la gent versa sobre el mn del sentit com, sobre el mn de la doxa, sobre el mn tal com ve poblat per la conscincia corrent, de vegades illustrada tamb per dades aportades per la cincia perqu fins i tot els qui saben poc de fsica o biologia, saben que els objectes fsics estan compostos dtoms o que els organismes es componen de cllules. La intelligibilitat s la baula feble de la conscincia, perqu mostra la seva vulnerabilitat i la seva fragilitat davant la realitat de les coses: nhi ha prou de recordar els devastadors efectes de la superstici, les creences religioses o les ideologies en la histria; o, ms recentment, la perversitat del llenguatge multimdia (televisi, vdeo) que consolida la supremacia de la imatge sobre la paraula i que tendeix a suprimir la crtica i la reflexi del mn de la conscincia. Des de Hegel sabem que el procs de la conscincia comena des d'all menys intelligible (la conscincia sensible aportada pels sentits, les sensacions i la percepci) a all ms intelligible (la conscincia que sobt de la conceptualitzaci de la realitat a travs de l'art, la cincia o la filosofia), de laridesa de labstracci a la riquesa de la concreci; d'all ms pobre en continguts a all ms ric, i tot aix en el marc d'un procs tortus, no lineal, que s'assembla ms a una odissea que no a un progrs. I s, a ms, un procs que recorre tant l'individu al llarg de la seva existncia com la societat al llarg de la

16

histria; tant l'esperit subjectiu (l'esperit en el subjecte) com l'esperit objectiu (l'esperit en el mn).

Paraules i conceptes El llenguatge com, el que fem servir dia a dia en les nostres converses i per comunicar-nos, no ens ofereix tota la gamma i riquesa de significats i de continguts que les coses contenen. Ens expressem, gaireb sempre, en termes colloquials, estereotipats, imprecisos, superficials i poc rigorosos. En aquest sentit constitueix un llenguatge vulgar, corrent, el que tothom fa servir cada dia. I aix s aix perqu el llenguagte com o ordinari s un llenguatge que ha estat confeccionat per lexperincia de la conscincia; s una manera no cientfica, ans al contrari, subjectiva de dir i dexpressar les coses, que es fonamenta en les nostres prpies experincies i sentiments. I aqu hi ha el paper de la filosofia: anar ms enll del llenguage com de les coses per explicar-ne el contingut veritable i no pas la certesa de les coses. s per aix que el llenguatge com s un llenguatge lingsticament i conceptualment molt contaminat. Pensar en termes filosfics s pensar mitjanant conceptes; pensar en com, s pensar a travs de paraules, mitjanant frases tpiques, creences o opinions sovint esteses i estandarditzades. Al mn estricte de la conscincia les coses sn el que en sabem, per aix en canviar el seu saber canvia tamb el seu objecte. La filosofia, per contra, ens dna els instruments, les eines, per superar el pensament quotidi que creiem que s vertader quan resulta que noms s cert, perqu la conscincia noms ens dna certesa, mai veritat. El llenguatge vulgar s el llenguatge no mediatitzat pel concepte. La filosofia t coses a dir perqu s una instncia del pensament que genera conceptes i abstraccions que ajuden a entendre les coses, a explicar-les, a cercar els conceptes en la profunditat de les paraules. Com ms conceptes sinstallen al nostre llenguatge com, ms aquest sacosta al discurs filosfic, perqu la filosofia no s sin la indagaci i lelaboraci conceptual de les coses. La filosofia no s una cincia, en el sentit tcnic de la paraula, s una forma, una manera de pensar. Fem filosofia una vegada introdum conceptes a les nostres paraules, al nostre discurs. s sabut que les cincies treballen sobre conceptes especfics i especialitzats, mentre que la filosofia treballa sobre conceptes universals, que shan dextreure del substrat del llenguatge com. Cerca la radicalitat de la paraula. La paraula comunica, la

17

filosofia conceptua el mn i les coses, s una elaboraci conceptual de la realitat. En unes altres paraules, s un laboratori de la conceptuaci. Per aix mateix Hegel inclou la filosofia dins la secci de lesperit absolut en tant que figura superior del saber, no condicionada per lexperincia de la conscincia. Labsolut expressa les coses en si mateixes, considerades al marge del nostre saber sobre aquestes, al marge de la conscincia i el coneixement. Avui sha de tornar a la filosofia perqu com em comentava Manuel Castells, des del punt de vista de la cincia, la filosofia torna a ser en un primer pla, sobretot perqu el discurs cientfic ara s dominat per una muni de dades, destadstiques i destudis emprics. I aix que t vigncia per a la cincia tamb s cert per al discurs ordinari, perqu vivim en un mn sense conceptes atrapats per les imatges i les emocions (televisi, vdeo, etc.) que no inviten a pensar ni a aprofundir en la reflexi de les coses.

Les noves categories marxianes

El nou Marx i el general intellect Un nou espectre recorre Europa i el mn: lespectre del saber. Marx, als Grundisse de 1857, conclou que el saber sha convertit en la categoria central i primordial de lhome i en la base del seu procs dhumanitzaci. s a partir daquest que sedifica el mn hum (societat) i l'home es construeix a si mateix com a subjecte (individu social). Amb aquest punt de partida sinaugura una nova lnia terica de Marx, un Marx de matriu obertament hegeliana, arrelada en la Fenomenologia de lesperit en tant que aquesta recorre el desplegament dels estadis del saber hum a travs de les figures histriques de la conscincia i les manifestacions de lesperit. Al seu curt fragment sobre les mquines, Marx ens aporta noves categories que configuren la seva teoria al voltant del general intellect. En terminologia marxiana, els Grundisse assenyalen la finalitat de la llei del valor des del moment en qu el saber es converteix en la principal fora productiva de la societat. Ara les categories de leconomia poltica ja no serveixen per explicar la nova realitat.

18

Enrique Dussel, el gran estudis del Marx desconegut (el dels Grundisse i dels manuscrits econmics de 1861-1963), afirma que el nou segle ha inaugurat tamb el segon segle de Marx. I no hi ha dubte que aquest segle girar al voltant del concepte elaborat per Marx al fams fragment sobre les mquines dels Grundisse que va denominar, en expressi anglesa, general intellect. Si Marx basava la crtica de leconomia poltica en lestudi de la societat industrial regida pel capital (que, segons Dussel, cobreix el perode del primer segle de Marx de 1883 a 1983), en la teoria del general intellect fonamenta ladveniment de la nova societat regida pel coneixement. s la inauguraci, alhora, duna teoria de la nova societat i duna teoria de la individuaci, de la subjectivitat. Neix amb Marx II una nova conceptualitzaci terica fonamentada en el saber (intellecte general) i amb noves categories completament alienes a les de l'economia poltica que ja no poden explicar la nova societat regida pel general intellect. Aix, escriu Marx als Grundisse, el desenvolupament del capital fix revela fins a quin punt el coneixement (knowledge) social general sha convertit en fora productiva immediata en rgans immediats de la prctica social; del procs vital real. I ms endavant conclou: El treball excedentari de la massa ha deixat de ser condici per al desenvolupament social. Es desploma la producci fundada en el valor de canvi, i al procs de producci material immediat se li treu la forma de la necessitat urgent i lantagonisme. Desenvolupament lliure de les individualitats, i per tant no-reducci del temps de treball necessari amb vista a obtenir plusvlua, sin en general reducci del treball necessari de la societat a un mnim, al qual correspon llavors la formaci artstica, cientfica, etc., dels individus grcies al temps que sha tornat lliure i als mitjans creats per a tothom. Segons Marx, el capital treballa en favor de la seva prpia dissoluci com a forma dominant de la producci en incorporar treball cientfic general, aplicaci tecnolgica de les cincies naturals, estructuraci social de la producci global. Cal esmentar aqu, per illustrar el text marxi, el pargraf dun article de Joseph Stiglitz en qu descriu leconomia moderna nord-americana amb aquestes paraules: Vivim en una economia del coneixement, de la informaci i de la innovaci. Perqu de les nostres idees, en podem menjar tot el que puguem (i ms del que haurem) amb noms un 2% de la m dobra emprada en lagricultura. Tot amb noms un 9% de la nostra m dobra en la indstria,

19

continuem com el principal productor de bns industrials del mn. s millor treballar intelligentment que durament, i les nostres inversions en educaci i tecnologia ens han perms gaudir de ms qualitat de vida (i ms llarga) que mai abans. s a dir, les societats ms avanades sn les que generen saber i coneixement. El coneixement social general (general intellect) s lespai pre-individual del saber, s a dir, la instncia social del pensament que consisteix en el saber genric, en el pensament sense suport, impersonal. El saber no es troba noms en lindividu (educaci, cultura), sin que sobretot existeix sota forma pre-individual, abans de la formaci de lindividu i el general intellect revela aquesta realitat. s a dir, un saber general, no de continguts sin ms aviat com a potencial de coneixement i de pensament (Virno). El coneixement ents com a instncia social i pblica, no privada o individual. Aquesta s la gran aportaci, i al mateix temps novetat, del concepte marxi. El terme general intellect que Marx va exposar per primera i nica vegada als Grundisse de 1857-1858, a propsit dels escrits sobre el fragment de les mquines, sha convertit en una de les categories clau de lanomenat Marx II o del discurs marxi dels Grundisse i els manuscrits econmics de 1861-1863. El general intellect s el saber social general, abstracte, la cincia, el coneixement impersonal difs en la societat, el pensament sense suport (1918) que en deia Gottlob Frege. Marx ho expressa en la figura de lindividu social, en el sentit que la part social de lindividu s, sens dubte, el general intellect. Lexpressi anglesa sembla una rplica a la voluntat general de Rousseau i un acostament al nous poietikos dAristtil perqu, per Marx, de lactivitat intellectual prov el veritable motor de la generaci de riquesa. s aix com el saber abstracte, en especial el cientfic, tendeix a convertir-se en la principal fora productiva de la societat. En resum, la teoria del general intellect consisteix a considerar el saber com el recurs primordial de lhome tant per edificar el seu propi mn hum (societat) com per construir-se a si mateix com a subjecte (principi dindividuaci o individu social de Marx). s un saber ocenic que cobreix tot lespectre psquic de lindividu. Descriu, doncs, una realitat pre-individual que, segons Gilbert Simondon, pertany a tots els subjectes. En la societat industrial, el general intellect, el saber universal, es

20

va objectivar en les mquines i no en els homes, per ara, al comenament duna nova societat, es manifesta en la intellectualitat de masses (en la intelligncia de masses), en el sentit que tothom s intellectual, no sols lescriptor o el cientfic. Virno entn per intellectualitat de masses el fet que lindividu treballa amb les facultats de la ment. No importa saber alguna cosa a escala erudita, importa sobretot ls del llenguatge, del pensament, de les capacitats dabstracci comunes. Daquesta manera tothom ho s perqu disposa de la facultat genrica de pensar, dimaginar i duna llengua interpsquica (pre-individual). Ara el general intellect es troba en mans de la societat i de la gent i no en mans de lestat o de les mquines, i aix pot obrir una nova manera de concebre lesfera pblica mitjanant la seva desvinculaci de leconomia i de lEstat. I aqu ens trobem davant una nova opci poltica: a travs daquesta esfera podem passar del pre-individual a lindividu, podem individuar el general intellect i superar el model de repesentaci poltica, de la voluntat general i de la sobirania popular. Podem pensar la manera de configurar una democrcia no representativa. Per encara ens cal substituir lestat per noves formes dexpressi poltiques, ara per ara el problema central de la nostra poca. Com diu Paolo Virno, el que s universal [general intellect] s una premissa i no una promesa [voluntat general]. No s fcil delimitar el significat daquest concepte tal com Marx el va concebre a les breus pgines dels Grundisse. Es tracta dun saber ocenic primordial, que forma la realitat pre-individual. s una instncia humana que conviu amb el coneixement i la conscincia. Per potser el ms encertat s concebrel com el regne de les abstraccions reals vigents en una poca, els seus llocs comuns, les seves topoi koinoi. Les abstraccions reals sn pensaments que esdevenen coses (com els diners) i que sn compartides, genricament, per tots els humans. Esdevenir cosa dun pensament: aix s el que una abstracci real s. I, ben vist, el concepte de general intellect no fa sin desenvolupar desmesuradament la noci dabstracci real, ha escrit Paolo Virno a la Gramtica de la multitud. I continua: Si en el cas de labstracci real s un fet empric (per exemple, lintercanvi d'equivalents) el que mostra la sofisticada estructura dun pensament pur, en el cas del general intellect la relaci sinverteix: ara sn els nostres pensaments els que es presenten amb el pes i la incidncia tpica dels fets. El general intellect s lestadi en qu les abstraccions mentals sn immediatament, de per si, abstraccions reals.

21

Sn aquestes les que es nodreixen de les relacions intersubjectives: es pot parlar la mateixa llengua i, no obstant aix, no arribar a entendres per falta de llocs comuns, per no disposar de les mateixes abstraccions reals que constitueixen el sl com del llenguatge. Sn, en una paraula, fonts dintelligibilitat i de sentit. En Marx, el general intellect apareix com un b pblic, com perqu en lintellecte de lhome s present el saber acumulat de la societat: La natura no construeix mquines, ni locomotores, ferrocarrils, electric telegraphs. Sn productes de la indstria humana; material natural (natrliches Material) transformat (verwandelt) en rgan de la voluntat humana sobre la naturalesa o de la seva actuaci en la natura. Sn rgans del cervell hum creats per la m humana; fora objectivada del coneixement. El coneixement es concep com a instncia social (general intellect), que s tant com dir que el saber neix de les relacions que els homes contrauen entre si en el transcurs de lesdevenir de la societat, en el curs de les seves relacions intersubjectives. Marx descobreix que el saber no neix al cervell dels homes, sin que sorigina a la societat humana a travs de les seves relacions intersubjectives i les abstraccions reals que genera. Ara sabem que la creaci humana s sempre recreaci. Les nostres construccions mentals no sn ex novo: no creem res a partir del no res, de manera que la memria s de fet el primer pas cap a la creativitat. En el marc daquest esquema teric lintellecte en general, la part social del pensament, s concebuda com una realitat que s configurada pel saber genric de la societat i regida per les anomenades per Marx abstraccions reals. En aquest aspecte, el general intellect s una eina conceptual indita per identificar les accions intersubjectives duna poca de les quals neixen les abstraccions reals. Per, qu entenem per aquesta bella expressi dabstracci real? En primer lloc, Marx concedeix rang dautonomia conceptual el general intellect perqu entn que s un terme capa dexplicar les abstraccions reals que regeixen el saber en el seu estadi pre-individual. En unes altres paraules, sn abstraccions que fan intelligible la realitat i per aix es configuren com els moments abstractes dall que s real. Constitueixen el substrats, el sl com de la realitat. Sn abstraccions que no expliquen la realitat, per s que la fan

22

intelligible. Ara, cal tenir en compte que labstracci real no t lloc en la conscincia del subjecte com un procs de pensament. No s pensament, sin ms aviat una forma de pensament prvia i externa. No sn els homes els qui produeixen aquestes abstraccions, sin les seves accions. Sn abstraccions que sorgeixen de les relacions intersubjectives establertes pels homes. Alfred Sohn-Rethel, que ha treballat monogrficament aquesta

categoria, considera que aquesta mena de procs de pensament precedeix i determina lacci i el pensament de la gent com si fos una estructura a priori de la sntesi social. Sn abstraccions que noms existeixen en el pensament de lhome, per que no en brollen. La seva naturalesa s ms aviat social i el seu origen sha de buscar en lesfera de les relacions humanes formades histricament. En el marc de les relacions intersubjectives que contrauen els homes. El general intellect mostra, doncs, com les relacions intersubjectives vigents en una societat generen les abstraccions reals que dissenyen la seva realitat pre-individual. Aix, resulta evident que els conceptes de les cincies sn abstraccions del pensament, mentre que el concepte econmic de valor constitueix una abstracci real, no del pensament. Sohn-Rethel proposa lexemple de lintercanvi de mercaderies per explicar-ho: aquest intercanvi es fa mitjanant labstracci de ls, no es tracta duna abstracci mental, sin duna abstracci real. Al mercat o en una botiga, les coses no canvien. La seva nica activitat s canviar de propietari i sn els diners els que assumeixen aquesta abstracci real. Sobre aquesta base pre-individual del saber es construeix lindividu

social (Marx) com a subjecte a travs del procs dindividuaci. El subjecte no coincideix amb lindividu singular perqu cont una certa proporci irreductible de realitat pre-individual. En el subjecte, doncs, subsisteixen el pre-individual i la part individuada. Els individus com a subjectes busquen llaos duni en la mesura que sn ssers que contenen una part pre-individual. Ha estat Paolo Virno qui ha escrit que la teoria de Marx, avui dia, shauria de comprendre com una teoria rigorosa, s a dir, realista i complexa, de lindividu. Aix, com una teoria de la individuaci. En efecte, en Marx la construcci del subjecte sidentifica amb la de lindividu social, figura que traa en un passatge dels Grundisse i que designa com el veritable protagonista de qualsevol

23

transformaci radical de lestat de coses vigent. En ladjectiu social es reconeixen els traos daquesta realitat pre-individual que, segons Simondon, pertany a tots els subjectes, i en el substantiu individu es reconeix la seva singularitat. Quan Marx parla dindividu social es refereix a la relaci entre existncia genrica (Gattungswesen) i subjectivitat. Cal no oblidar que lindividu social apareix a les mateixes pgines dels Grundisse en qu sintrodueix la noci de general intellect, que constitueix la premissa universal, com tamb la partitura comuna per als treballs i els dies de la gent. El punt de partida de la individuaci s una cosa encara no individual. Per establir el que ha precedit la individuaci, Simondon empra lexpressi de realitat pre-individual. Ara, qu s exactament el pre-individual? Simondon el descriu aix: Es podria dir naturalesa a aquesta realitat pre-individual que lindividu porta en si, tot tractant de trobar en la paraula naturalesa el significat que li donaven els filsofs presocrtics: els fisilegs jnics hi trobaven lorigen de totes les espcies dsser, anterior a la individuaci: la naturalesa s realitat del possible que, sota les espcies daquest apeiron de qu parla Anaximandre, fa sorgir tota forma individuada; la natura no s el contrari de l'home, sin la primera fase de lsser. Sens dubte, la part social de lindividu social s'identifica amb el general intellect. En Marx la construcci de la subjectivitat abasta, duna banda, el pre-individual, el general intellect; i, duna altra, l'individu, s a dir, leducaci, la formaci i la cultura. Arribats a aquest punt, val la pena advertir que la proposta de Marx coincideix amb lontognesi expressada per Vygotski, com a trnsit duna socialitat completa a la individuaci del subjecte perqu el moviment real del procs de desenvolupament del pensament del nen no es realitza de lelement individual al socialitzat, sin del social a lindividual. Es tracta, per tant, de la individuaci del general intellect o individuaci de segon grau que obre les portes a una nova esfera pblica no estatal i a noves formes dexpressi poltica que eliminen la subsumpci del subjecte a lestat i que preconitzen la centralitat del concepte de ciutadania. Significa la implantaci duna esfera pblica regida pel general intellect i on categories com poble, sobirania popular, representaci poltica i inters general perden legitimitat i vigncia. Una esfera pblica que dna lloc a noves formes dexpressi poltica (com ara ciutadania, democrcia participativa, vida activa, recerca de la felicitat i del benestar).

24

Com es pot concebre, en principi, lacci poltica basada en el general intellect? Quines noves formes dexpressi poltica sorgiran? Una cosa s certa: seran formes superiors a les de la democrcia representativa perqu sortiran de la figura de la intellectualitat de massa (Virno) o del subjecte com a portador de general intellect, i no pas de la figura general de poble. El general intellect configura una esfera pblica no estatal, un mbit no estatal dels afers comuns, un escenari pre-individual del subjecte. Cal emprendre ledificaci duna instituci pblica no estatal, duna comunitat poltica que tingui per fonament el general intellect. Assistim a la nostra poca a laccs a un primer pla de les aptituds fonamentals de lsser hum (pensament, llenguatge, autoreflexi, capacitat daprenentatge). s a dir, la transferncia del general intellect de la mquina (en la societat industrial) a la subjectivitat en les societats modernes, ha generat la intellectualitat de massa que s a l'origen duna esfera pblica indita, lluny dels ritus de la sobirania i del monopoli de les decisions poltiques (estat). No es tracta de proclamar la revolucionria aspiraci a apoderar-se lestat, sin lactitud radical de defensar-se de lestat, de dissoldre el vincle estatal com a tal, a desvincular-sen per superar la subsumpci de la subjectivitat a lestat. En aquesta nova esfera pblica emergeix la centralitat poltica del ciutad, de la mateixa manera que de la teoria de la plusvlua va sorgir la figura poltica del proletariat. En la nova esfera es configura una individuaci de segon grau (Simondon) com a individuaci del general intellect, que sallunya del model de representaci poltica amb la seva voluntat general i la seva sobirania popular, i sacosta a les eines virtuals dinternet com el web 2.0, les xarxes socials i la bloquesfera. Una cosa que lestrateg de comunicaci en lnia del partit demcrata nord-americ Rahaf Harfoush va aplicar a travs de la web de Barack Obama I va aconseguir, aix, que ms de dos milions de ciutadans participessin activament en la campanya presidencial i que formessin 35.000 grups virtuals de debat. Al segle XIX, Marx parlava del sistema de mquines (capital fix) com a dipositari del general intellect a la societat industrial. Ara, al comenament duna nova societat regida pel coneixement i la informaci, hem de parlar dun general intellect que es mostra com a intellectualitat de massa (ats el procs descolaritzaci universal i daccs general a la informaci), per dir-ho en termes

25

de Paolo Virno. Lactivitat intellectual, les aptituds intellectuals de tots nosaltres, sn el veritable motor de la producci de riquesa. En totes les activitats hi ha, com a substrat, la facultat i la potncia de pensar. El pensament abstracte es converteix en la columna vertebral de la producci social. Daquesta manera, el general intellect es pot considerar el principi constituent duna nova esfera pblica no estatal, duna esfera pblica autnoma: duna comunitat poltica que t per fonament el general intellect. I aquesta esfera ja existeix al mn modern, des de fa ms duna dcada, sota el nom tcnic dinternet (invenci del web). Internet ha representat lapropiaci i la rearticulaci del saber per part de la gent (de la multitud) fins ara congelat per lestat; sha convertit en una repblica de la multitud que ha pres a lestat la possessi del general intellect. Internet s ara lesfera tecnolgica del pre-individual, lespai intangible on resideix el saber ocenic i el pensament en abstracte. Internet com a forma poltica bsica de la multitud qestiona la facultat de decisi de lestat i ho fa a travs de dues categories essencials que tamb ho sn de la intellectualitat de massa: la transgressi civil i lxode (lexit dAlbert O. Hirschman) o la defecci que fa possible lautonomia del saber respecte a lestat i la seva apropiaci per la gent. El concepte de general intellect, a travs de la teoria dinternet, desenvolupa la noci dabstracci real perqu ara sn els nostres pensaments els que es presenten amb la incidncia dels fets, sn les idees les que adquireixen una existncia concreta; les abstraccions mentals es converteixen en abstraccions reals (per exemple, el programari). Tota aquesta reflexi ens indica com una categoria marxiana, que es pot considerar una categoria axial, ha estat fonamental per explicar i entendre el fenomen modern dinternet.

Crtica del sistema educatiu

Molt significativa s la regressi educativa experimentada a Catalunya entre els anys 2002 i 2006, perode en qu el pas ha perdut potencial hum entre la generaci jove i ha passat de formar part de lEspanya amb menys fracs a incloures a lEspanya amb ms fracs. En aquests quatre anys, totes les

26

provncies catalanes han incrementat lndex de fracs escolar. Aix, no cal dir-ho, retardar laccs de Catalunya a la nova societat. Es pot dir que tot plegat obeeix al gran corrent immigratori que ha experimentat el pas aquests ltims anys, o a latracci exercida entre els joves per una fins ara prspera economia centrada en activitats de baix coneixement (turisme, construcci, distribuci, comer). En part es pot interpretar aix, encara que ben mirat sembla ms aviat una conseqncia que no pas una explicaci del problema. En efecte, aquesta regressi t lloc en una societat que tant des de les seves instncies poltiques com civils sha desinteressat per la qualitat formativa de la joventut, perqu el seu nord no ha estat mai ni leducaci ni lexcellncia del sistema educatiu. s el fracs dun sistema que no ha sabut inculcar als alumnes el desig de saber, el goig de formar-se ni lalegria del coneixement, que deia Emilio Lled. Ans al contrari, s el mateix sistema, a causa dels seus profunds dficits de qualitat educativa (professors, programes, pobres nivells formatius), que expulsa una part dels seus alumnes. Sense la prioritat de lensenyament, no hi ha implantaci de la societat del coneixement. Segons linforme de la Fundaci Jaume Bofill Lestat de leducaci a Catalunya 2006-2007, Catalunya presenta una taxa de graduaci a lESO comparativament baixa, sis punts percentuals per sota de la mitjana espanyola (75,3%). Noms les Canries (67,4%) tenen una taxa ms baixa que Catalunya (69,6%). Duna altra banda, levoluci de labandonament educatiu prematur, s a dir, el percentatge de poblaci de 18-24 anys que abandona el sistema educatiu sense estudis secundaris postobligatoris finalitzats, va passar del 33,3% el 1995 al 34,1% el 2005 i triplica lobjectiu europeu per al 2010 (10%). Catalunya se situa cap a la cua quant al nivell de formaci de la poblaci jove (20-24 anys) o percentatge de poblaci que ha superat leducaci secundria postobligatria o ms, amb un 60,3%, a ms de quinze punts percentuals de distncia de la mitjana de la Uni Europea (76,9%), i a ms de vint punts de lobjectiu de la UE (85%) per al 2010. Aquests mals resultats de Catalunya es posen de manifest amb ms fora si prenem com a referncia les comunitats autnomes amb ms qualitat formativa: el percentatge de poblaci jove que havia superat aquests estudis era al Pas Basc del 80,4%, a Navarra del 77,3% i a Madrid del 67,7%. Segons linforme, el Pas Basc (5.381,6 ) i Navarra (4.694,0 ) inverteixen ms per estudiant que no Catalunya (3.543,9 ), i la magnitud daquesta diferncia no sembla explicar-se nicament per lexistncia del concert econmic o pel nivell de riquesa, sin per alguns altres factors

27

relacionats amb la prioritat sociopoltica de lmbit educatiu. Les dades de casa nostra sn esferedores i mostren la deplorable situaci de collapse del sistema educatiu. Un sistema pervers que destrueix i malbarata saber i coneixements, ambds recursos fonamentals duna societat moderna. Resumint, Catalunya t un dels nivells dabandonament escolar prematur ms elevats de la Uni Europea i un dels nivells de formaci de la poblaci jove ms baixos. I, dissortadament, aix no ha creat cap mena dalarma social o poltica, quan hauria de ser la primera preocupaci cvica i poltica del pas. Tan sols al final de lany passat algunes institucions socials, civils i professionals de Catalunya van redactar un manifest per una convocatria social per leducaci a Catalunya. Tots sabem que de la resoluci daquest problema, en dependr el futur tant immediat com a llarg termini del nostre pas. No sha doblidar que, de cara al futur, leducaci t un valor estratgic de primera magnitud.

General intellect i vulnerabilitat educativa Un informe sobre la inclusi social a Espanya, elaborat per Caixa Catalunya, ofereix una sorprenent anlisi estadstica i emprica de com la categoria marxiana del general intellect interv en la determinaci de lxit educatiu dels alumnes o, per contra, en la seva vulnerabilitat educativa. s a dir, el saber en el seu vessant social o pre-individual, en tant que medi gnoseolgic de la gent, com a facultat genrica de pensar o considerat com a conjunt dhabilitats lingstiques i gnoseolgiques dels individus. Inclou, per tant (com afirma Paolo Virno), coneixements formals i informals, imaginaci, inclinacions esttiques, mentalitat i figures lingstiques, i no cal dir que s el resultat del progressiu accs de la poblaci als recursos educatius. I, alhora, tamb s fonamental perqu els fills assoleixin lxit educatiu. Aix vol dir que si la llar i les famlies disposen de bons recursos i bns culturals (biblioteca, habituds de lectura de llibres i premsa, sensibilitat artstica) i educatius (escriptori adequat, calculadora, llibres de consulta i diccionaris, riquesa lxica) s molt possible que els seus fills accedeixin a formes ms altes del saber. Cosa, duna altra banda, que depn tamb del nivells educatius assolits pels pares i sobretot per la mare. En una paraula, la vulnerabilitat educativa dels fills depn en bona mesura del nivell destudis dels pares. Tot aix s el fruit dun general intellect que es configura al voltant de la famlia i de la llar i que tamb sestn a lescola,

28

perqu segons la seva composic social (per exemple, la presncia de nombroses famlies amb baixos recursos educatius) produeix canvis en lassoliment escolar dels alumnes. Lexpansi educativa dun pas nodreix el seu general intellect i el fa progressar en riquesa i elaboraci intellectuals. Aix, a Espanya noms un 15% de la generaci de postguerra va rebre educaci superior, mentre que a la generaci de la transici el percentatge ja arribava a un espectacular 40%. Aquestes dades fan encarar amb raonable optimisme el futur del pas des de la perspectiva de la consolidaci del general intellect, fonamentada en una progressiva expansi educativa. Ara, potser cal tenir en compte que el fracs escolar o labandonament dels estudis, encara a casa nostra en nivells molt elevats i preocupants respecte als altres pasos europeus, no s tant degut a la vulnerabilitat educativa, s a dir a lexistncia dun feble i raqutic general intellect, sin a latracci que exerceix entre els joves un model econmic basat en activitats no intensives en coneixement i, fins a lesclat de la crisi i la recessi, amb ndexs de creixement molt alts. Per aix s molt important que decreixi la vulnerabilitat educativa, per encara ho s ms lexigncia dun canvi de model econmic a Espanya per superar el desfasament entre el general intellect i una economia incapa dabsorbir-lo.

Fracs escolar i construcci de la subjectivitat La revista Magisterio ha publicat un valus informe sobre les dades del fracs escolar a totes les provncies espanyoles. La primera constataci s que lndex de fracs s un dels ms alts dEuropa (noms superat per Portugal i Malta), perqu un 30,8% del total dalumnes de setze anys no van obtenir el ttol dESO el 2006. Quatre anys abans, el 2002, la taxa representava un 28,9%. O sia, que en el conjunt del pas han empitjorat els resultats. Cal recordar que la Uni Europea va fixar un ndex dabandonament escolar del 10% per a lany 2010, objectiu que no podrem aconseguir de cap manera. Aix, dentrada, s una dada molt dolenta de cara a ladveniment i la implantaci de la nova societat del coneixement a Espanya, s a dir, en un moment en qu el coneixement sha convertit en el principal recurs a les societats avanades: en lloc daccelerar el seu procs de convergncia, es troba en clar retrocs. Per hi ha ms lectures daquest preocupant fenomen escolar que afecta tant el sistema educatiu en vigor com els alumnes. Duna banda, el sistema s incapa datreure linters de

29

lalumne per la seva prpia formaci, a la qual cosa han ajudat molt les successives lleis deducaci i els successius programes pedaggics, sempre a latzar de la intencionalitat poltica de cada govern. A ms, cal afegir-hi la manca dautonomia de lescola a lhora de confeccionar el disseny curricular. El sistema educatiu sha convertit en un clarssim instrument dintervenci poltica en lloc de mantenir el seu esperit acadmic i pedaggic. Ara mateix el sistema educatiu sha de considerar leix vertebral en la construcci dels alumnes com a subjectes, s a dir, com a persones en procs dedificar la seva individuaci, la seva subjectivitat, cosa que es manifesta en el respecte per lalumne i la seva sensibilitat. El fracs escolar significa el fracs de la prpia subjectivitat de lalumne. El filsof i socileg francs Gilles Lipovetsky ha dit: Deberamos constituir unos sistemas educativos que permitan a los jvenes tener acceso a las personas, porque son ellas las que nos hacen evolucionar mucho ms que las ideas debera haber pasin para emprender cosas. S que esto es un ideal, pura utopa, pero una escuela tiene que formar a ciudadanos, a hombres que piensen y que sepan crear, no solamente aprender. Per aconseguir-ho, lalumne no ha de ser instrut (en tal disciplina o assignatura o tal altra), ha de ser educat (en coneixements, en saber, en valors). La banalitat de lacci poltica oblida aquesta tasca primordial de leducaci i aix ha comportat la successiva degradaci de la qualitat educativa a casa nostra. Duna altra banda, el professorat tampoc no arriba al nivell de formaci i dexigncia que requereix un sistema educatiu centrat en laccs de la poblaci a la nova societat del coneixement. Aquesta crisi del nostre sistema educatiu, que explica en part lescandals fracs escolar espanyol, no s, com alguns pretenen, poltica, sin pedaggica, i fins que els responsables governamentals del pas no se nadonin, no hi haur progrs en la lluita contra lincrement de la taxa de fracs escolar. Aix s un problema molt seris perqu la sortida dels joves del sistema educatiu representa la interrupci brusca del procs dindividuaci de lalumne en un cicle de la vida especialment dissenyat per accedir al saber. Es trenca i malbarata tot el potencial hum duna part de la poblaci jove i aix compromet, de manera decisiva, el futur i el progrs dun pas.

La inversi educativa a Espanya El darrer informe de la Fundacin Cajas de Ahorro (Funcas) sobre Educacin y

30

familia: los padres ante la educacin general de sus hijos en Espaa revela un fenomen molt preocupant i indit en el marc del nostre sistema educatiu. Es tracta dall que es pot definir com el fet duna inversi educativa que es dna en la relaci dels pares amb el mn educatiu del fills. En efecte, per les dades de lenquesta sembla que els pares i la famlia han dassumir la responsabilitat de leducaci del fills, mentre que lescola s percebuda sobretot com un espai de convivncia i de benestar dels alumnes. s a dir, lescola s desposseda del seu rol central de formaci i de saber. Es produeix una veritable inversi de rols socials! Aix, resulta que noms un 24% dels pares enquestats consideren que lobjectiu de lescola s lobtenci de coneixements, percentatge que contrasta brutalment amb els resultats de la Uni Europea (dels quinze), on aquesta convicci arriba a un 53% dels pares. No hi ha, doncs, un desig de coneixement com comporta qualsevol formaci. Lescola s considerada com un instrument per preparar els nens i joves a viure en societat (un 63% dels pares aix ho indiquen), en lloc de considerar-la un espai per adquirir coneixements amb vista a la seva futura vida professional (de fet, noms el 6,9% dels pares creuen que lescola influeix en leducaci dels fills). La principal responsabilitat a lhora deducar els fills correspon a la famlia (95,6%) i noms un raqutic 3,3% als professors. Aquesta tan estesa opini sobre leducaci afableix intensament el sistema educatiu del pas perqu no li dna gaireb cap responsabilitat en la formaci dels joves i perqu concep lescola com una eina de convivncia social. Es torna a mostrar que el coneixement i el saber no sn els recursos ni els valors prioritaris de la nostra societat, perqu leducaci no s entesa com una instncia per a lobtenci de coneixements bsics de lalumne. Es deixa a lescola la responsabilitat cvica, mentre els pares assumeixen la responsabilitat educativa, quan en realitat en una societat moderna ha de ser a linrevs. Per, en el fons, aquest fenomen dinversi educativa tradueix una concepci de leducaci, per part dels pares, de carcter molt tradicional, gaireb arcaica, perqu s entesa com un conjunt de preceptes i pautes morals i tiques per dur a terme la vida en com. En el sentit, per exemple, de quan diem que aquest nen s molt educat. La gran majoria de pares no parteix, doncs, del concepte modern deducaci que t per eixos principals el saber i els coneixements. I daix sen ressent tot el sistema educatiu, perqu els pares no tenen un criteri clar sobre el paper i la importncia del coneixement en la formaci dels fills.

31

Per una refundaci de Catalunya

La greu crisi general i els smptomes de decadncia que presenta el nostre pas, que cada vegada sn ms forts i visibles, han de dur a una rpida resposta en termes durgents propostes de redreament nacional si no es vol caure en un declivi fatal. Josep Maria Ainaud ha identificat molt b el principal problema de Catalunya quan afirmava que hem esdevingut un pas

indefinit. La seva indefinici en fa un pas, ara per ara, sense subjecte i sense teoria, com diu Ferran Mascarell. Sense subjecte perqu la nova i multitudinria immigraci extracomunitria ha transformat el pas en una societat multitnica i intercultural en menys duna dcada, i aix ha comportat un complex mosaic de noves llenges, cultures, religions i tradicions. I, a ms, aquest fenomen ha tingut lloc en un moment de la seva histria de progressiu esgotament de la teoria que ha regit Catalunya gaireb durant cent anys: el catalanisme. Per un pas sense estat no pot viure sense una teoria que laglutini. s per aix que ara els catalans ens movem entre la incertesa i la indefinici. s a dir, hem perdut subjecte i teoria. Una cosa queda clara: els partits dexpressi catalana obtenen els seus vots, sobretot, de la poblaci de les comarques dalta catalanitat, per aix no vol dir que comparteixin un projecte de pas, que duna altra banda s inexistent. Potser per aix mateix s el moment de generar proyectos visibles en nuestro territorio dejemos la retrica y la metafsica pero avancemos en nuestras capacidades para progresar en infraestructuras ferroviarias y aeropuertos, recursos y competencias para las polticas sociales y para la vivienda, en proteccin de los derechos de todos los que sufren alguna exclusin o discriminacin, en la innovacin poltica para que la democracia arraigue en nuestra realidad se trata de conquistar poder real sobre el territorio, sus infraestructuras, sus equipamientos y sus servicios, ahora y aqu, com ha proclamat Jordi Borja a les pgines dEl Pas. Aquesta seria la manera ara de construir naci, s a dir, subjecte i teoria alhora. Es tracta de configurar un projecte real de sobirania sobre el territori que habitem. Cal recordar que la manifestaci que va tenir lloc l1 de desembre del 2007 a Barcelona sota el lema Som una naci i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures, va ser la ms multitudinria desprs de les histriques manifestacions contra la guerra de lIrac. Formen part del temari daquesta nova teoria de Catalunya iniciatives com leix mediterrani dalta velocitat (TGV, autopistes, xarxa de fibra ptica), lEuroregi mediterrnia i la

32

megaregi Barcelona-Li proposada per Richard Florida. Proposo a continuaci una relaci dels fronts de crisi que shan obert en totes les esferes de la nostra societat i com shaurien de resoldre a grans trets: Crisi educativa. Es tradueix en un fort ndex de fracs escolar i en una baixa formaci dels joves. Cal dictar una llei deducaci emmarcada en la consecuci de la societat del coneixement i que consideri leducaci com la principal potncia antropolgica de la societat. Desafecci poltica. Indiferncia galopant de la gent respecte als poltics i la classe poltica i rebuig de lesfera pblica. La insatisfacci poltica labril del 2009 arribava al 86,8% de la poblaci. Cal una nova llei electoral de vot personalitzat, com recomana linforme del professor Agust Bosch sobre Sistema electoral i qualitat democrtica, i recuperar les virtuts cviques i la vida activa de la ciutadania. Un model econmic obsolet. El nostre model econmic servoindustrial tradicional ha tocat fons i sha exhaurit, no dna ms de si desprs de portar el pas a la degradaci ecolgica i generar activitats de molt baix valor afegit (economia de baix coneixement). Un model que ha destrut paisatge i malbaratat saber. Cal, doncs, accelerar la implantaci de la societat del coneixement (prioritzant el coneixement, leducaci, la innovaci i la creativitat). La degradaci de la llengua nacional. Som un pas amb analfabetisme lingstic: ni es parla b el catal, comenant per les administracions pbliques i lescola, ni tampoc el castell, i alhora decreix espectacularment ls social i civil de la llengua. Aix, ls social del catal ha experimentat un descens aquests ltims anys de ms de deu punts i ara s emprat per un 35,6% dels parlants, mentre que el castell era utilitzat pel 45,9% el 2008. Sha de recuperar el catal com a llengua de cultura (lectura dels nostres clssics; promoure la literatura cientfica i de pensament) i no com a simple llengua dialectal i colloquial per a exclusiu s ordinari. Noms si s considerada llengua de cultura pot recuperar el prestigi literari i cientfic. Un pas sense naci. Catalunya ara s un pas sense estat i sense naci. Segons el darrer barmetre dopini poltica elaborat pel Centre dEstudis dOpini de la

33

Generalitat de Catalunya del mes de maig, el sentiment de pertinena a Catalunya, que tamb es pot interpretar com un sentiment cvic de naci, era compartit per un 46% de la poblaci (poblaci que a lenquesta es considera noms catalana o ms catalana que espanyola), cosa que en termes poltics es tradua en un 55,9% de la poblaci que aspirava a la independncia o a la creaci dun estat confederal. Aix, doncs, ms de la meitat de la poblaci no expressa cap sentiment nacional. Un sentiment molt baix si es compara amb la fita del Pas Basc, on arriba a un 74% de la poblaci. Queda clar, per explicar aquesta desviaci de percepci, que el concepte de naci neix dun fort sentiment cvic de pertinena a un pas, la qual cosa comporta una teoria de Catalunya, mentre que lopci per un estat confederal o independent es nodreix del concepte de sobirania o dret de decidir sobre els nostres afers. Lascens de lesperit gregari entre la poblaci. Ho ha remarcat el professor Jordi Nadal en una conferncia. Per primera vegada el funcionariat (397.300 treballadors) ocupa gaireb tanta gent com els emprenadors (499.300), la qual cosa significa una histrica inversi de valors a Catalunya, amb una prdua creixent de creativitat i de crtica. -Crisi de la intelligncia. El gran cicle dimpuls intellectual, cultural i artstic que va protagonitzar la nostra burgesia illustrada de les primeres dcades del segle passat va generar el modernisme, el noucentisme i, ms endavant, el seixantisme, segons el terme encunyat per Joaquim Molas en referncia a la reconstrucci de la cultura catalana sota el franquisme, sobretot al llarg de la dcada de 1960, desprs del brutal trencament que van significar els tres anys de la guerra. Nogensmenys, la Catalunya de la transici i lautonomia ha generat, paradoxalment, esclerosi terica i indeterminaci conceptual, i aix ha incidit en el procs desfondrament duna teoria de Catalunya al mateix temps que la burgesia illustrada anava desapareixent, esmicolada i diluda en mutlitud de professions liberals o tcniques. Mentre, Barcelona, la ciutat emblemtica de Catalunya, deixava de ser un centre datractivitat cultural, artstica i intellectual i entrava en un declivi provinci. Per qu no es fa res per promoure i enfortir els importants i emergents clsters de coneixement installats a la ciutat i recuperar, aix, el seu prestigi internacional?

34

Crisi de civilitat La diagnosi s molt greu: Catalunya sencamina cap a una societat acvica (dic acvica, no incvica) de manera accelerada si tenim en compte els darrers episodis poltics i civils que shan produt al pas. Em refereixo a lincreble escndol del Palau de la Msica protagonitzat per Flix Millet, que ha passat inadvertit a la societat civil i a tota la classe poltica durant anys i anys; a lafer despionatge de la cpula directiva del FC Barcelona; a la infmia dels informes intils encarregats per la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Barcelona i pagats amb diners pblics; al control poltic sobre els periodistes i creadors dopini per part del Govern catal, o a la proliferaci progressiva de fets incvics a la ciutat de Barcelona. Tot aix unit, a ms, a la galopant desafecci poltica que experimenta el pas, etc. Tots aquests elements, paradoxalment, lluny de contribuir a dibuixar un marc apocalptic de la nostra societat, han topat o b amb una simple banalitzaci dels fets o amb una indignaci generalitzada, per alhora estril, o amb una impotncia inerta, que expliquen fora b aquest comportament acvic de la poblaci que abans esmentava. Perqu indignaci, menyspreu, rbia, impotncia i rebuig configuren mecanismes negatius dintervenci ciutadana davant la crisi de civilitat que vivim i sofrim ara mateix a Catalunya. Anem obertament cap a una societat en procs de disgregaci, de desarticulaci, cap a un atomisme civil on els individus es comporten com a toms allats de la societat, noms preocupats per les seves necessitats i els seus interessos en una perfecta exemplificaci del concepte de societat civil hegeli. No hi ha un sentiment cvic de la poblaci capa de recuperar la virtut cvica i la vida activa dels ciutadans. El nostre rebuig i desvinculaci endmica de lesfera pblica, s a dir, de lespai com de convivncia que genera i injecta ciutadania als individus i que, per tant, configura el viure civil, ha degenerat en una gran feblesa del nostre sentiment cvic que ens fa incapaos de rebellar-nos i de mobilitzar-nos contra la frustant perversi del mn poltic i civil. La gravetat del problema est que tota crisi de civilitat s tamb una crisi de degradaci tica de la societat.

35

La fi del model weberi El professor Jordi Nadal recordava en una conferncia que Max Weber va proposar al seu fams llibre La tica protestante y el espritu del capitalismo un concepte clau que fa possible entendre, entre altres coses, la qesti catalana aquests darrers segles. Weber deia que les minories nacionals o religioses que es contraposen, en qualitat doprimides, als altres grups opressors per la seva exclusi espontnia o forosa dels llocs polticament influents, solen llanar-se decidides a lactivitat industrial, que permet als seus membres ms dotats satisfer una ambici que no poden satisfer servint a lestat. s a dir, es proposa lacceleraci i la innovaci econmiques com a alternativa a la submissi poltica. Aquest esquema weberi es pot aplicar perfectament a la qesti catalana des del segle XVIII fins avui. Tota lenergia del pas es va canalitzar i dedicar en la creaci de riquesa i de benestar material. Per mentre el 1714 Catalunya va perdre el cam de la sobirania i la reivindicaci nacionals, ara sembla que comencem un nou cicle protagonitzat per la ruptura amb aquest model weberi fins ara en vigor. Sha engegat al pas una clara inversi de valors que preveu la decadncia del dinamisme econmic en favor de potenciar el creixement i lauge, com deia Hegel, de la classe universal, o la classe dels funcionaris. s el comenament duna societat inerta, amb escasses capacitats cviques de transgressi i de rebelli, sense esperit crtic ni de lluita, i amb una forta propensi al gregarisme. Amb lesclat daquesta classe, Catalunya comena el cam de la subsumpci de la societat a lestat (en aquest cas, a les administracions i instncies pbliques, estatals i locals). Avui la classe universal sacosta estadsticament a la classe emprenedora i apareix un fenomen que encara s ms greu, la propensi de la joventut a esdevenir funcionaris abans que no emprenedors. Avui la joventut aspira a formar part del gran exrcit pblic del treball, a esdevenir membre de ladministraci pblica. s la fi de la Catalunya weberiana desprs de ms de dos segles de vigncia i s tamb la fi de les categories que, com la iniciativa, la innovaci i el risc, han estat bsiques per al desenvolupament de la nostra economia industrial. En el seu lloc, lluiten per installar-shi les seves categories antagniques, com la seguretat, la protecci i la burocrcia. Schopenhauer parlava de les tres grans humiliacions (cosmolgica, biolgica i psicolgica) que experimenta tot sser hum. A Catalunya caldria afegir-ne una de nova: la humiliaci sociolgica que no ens ha perms ser ni pas ni naci, no tenir sobirania sobre el nostre propi

36

mn (territori, llengua, cultura) i aix ha estat, i sobretot encara s, una font constant de malestar civil per la frustraci, el victimisme, la insatisfacci, la postraci i la desafecci que ha generat entre la nostra gent.

Per qu ens cal un estat? No ens trobem davant una qesti nacional de carcter romntic com el segle XIX i el comenament del XX, ara reivindiquem un estat no per ser una naci, sin per avanar en la construcci del pas i en el seu benestar i prosperitat, per no quedar endarrerits respecte a Europa i el mn contemporani. I s una reivindicaci que correspon sobre tots els ciutadans de Catalunya, no simplement els qui es consideren nacionalistes o catalanistes. La Catalunya moderna necessita un estat propi perqu lestat espanyol bloca sistemticament la modernitzaci i el progrs del nostre pas i tamb el seu desenvolupament. Noms cal veure qu passa amb la gesti de l'aeroport o amb el retard histric de larribada del tren dalta velocitat, o amb el dficit crnic dinfrastructures que experimentem a l'eix mediterrani o en la progressiva prdua de potencial econmic de Catalunya i especialment de Barcelona, amb el trasllat de les seus centrals de les grans empreses a Madrid. Es tracta, com ha escrit Jordi Borja a El Pas, de conquistar poder real sobre el territorio, sus infraestructuras, sus equipamientos y sus servicios, ahora y aqu. Per hi ha ms coses i sn essencials. Ara ni Espanya es troba b amb Catalunya, ni els catalans amb Espanya. Espanya, com diu Ferran Mascarell a larticle Una nacin en busca de Estado, arriba al final del cicle poltic de la transici que va comenar el 1978 perqu el pacte de convivncia comuna sha trencat: Espanya genera desafecci a Catalunya amb la seva poltica jacobina i els espanyols ens miren amb desconfiana i menyspreu. Hem daprofitar la fi daquest cicle poltic per fer un nou plantejament de Catalunya i de les seves relacions amb Espanya. Podem aportar a Europa una manera nova dentendre lestat fonamentat en el viure civil i en la civilitat, en la iniciativa ciutadana. Hem creat una altra manera de viure en com basada en el pacte, la convivncia i la concrdia entre la gent perqu sempre hem estat un pas de marca, de transici. Aix ha generat a casa nostra una subjectivitat diferent de lespanyola. En una paraula, ara tenim la possibilitat de crear una democrcia cvica que es basi en la sobirania poltica de la ciutadania, una democrcia construda pels ciutadans a travs de la seva

37

vida activa, des de la civilitat. En aquest aspecte, es pot afirmar que la consulta electoral del 13-D ha estat un embri daquesta democrcia de nou tipus. Catalunya pot esdevenir un nou estat i construir un nou tipus de democrcia dins dEuropa. s l'nica manera dalliberar tots els nostres recursos com a naci.

La majoria subvertida Segons dades publicades a lenquesta del gener 2010 del Centre dEstudis dOpini de Catalunya, el segon problema dels catalans (el primer s la desocupaci) s ara la insatisfacci amb la poltica i els poltics, que ha fet que el 59,2% dels catalans tinguin poc o gens inters per la poltica. s precisament el mateix percentatge de poblaci que es desvincula polticament perqu no est satisfeta amb el sistema poltic vigent ni amb la situaci poltica i sen desmarca. s un percentatge molt elevat i denota una gravssima crisi institucional i democrtica de gran abast causada per la degradaci i degeneraci galopant de la vida poltica i de la qualitat democrtica del pas, que ni la societat ni molt menys els nostres poltics han sabut valorar adequadament. Ms aviat la classe poltica ignora aquesta brutal realitat i a ms a ms no t cap intenci de resoldre-la. Noms cal veure el vergonys fracs de la comissi de la nova llei electoral. No es tracta de lanomenada majoria silenciosa (terme emprat per Nixon el 1969 arran de la guerra del Vietnam), que noms vota per que no participa activament en la poltica, sin duna majoria que es mostra oposada al sistema poltic i insatisfeta i desafecta polticament. Que sha desvinculat de la vida poltica, de la vida en com, per tal dexpressar el rebuig al sistema i als poltics. No confia ni en el govern ni en el sistema de partits, i aix planteja un greu problema de legitimitat democrtica i de descrdit institucional. Ens trobem davant una veritable subversi tica de la majoria de la poblaci que va minant els fonaments de la convivncia comuna i que ataca directament lestabilitat poltica i cvica de la comunitat. s ja un clam popular que sexpressa a tots els nivells i instncies (premsa, ciutadania, institucions, etc.). Ens trobem davant una subversi cvica que electoralment sexpressa mitjanant labstenci i el vot en blanc o nul (recordem labstenci en massa del referndum de lestatut) i polticament en la desafecci general i en la insatisfacci poltica, tal com mostra lenquesta. s urgent recuperar la poltica

38

i noms es pot aconseguir regenerant-la mitjanant la represa de la vida activa i en lexercici enrgic de la virtut cvica. A ms sha dobservar amb forta preocupaci el gran abast de la crisi poltica del pas que ara mateix t tres grans fronts crtics oberts, si fem cas del sondeig dopini que cada any porta a terme lInstitut de Cincies Poltiques i Socials. D'una banda, la brutal desafecci poltica que comparteixen el 63,8% dels catalans que gaireb no mostren cap inters per la poltica; duna altra, la insatisfacci amb la democrcia, s a dir, per la qualitat democrtica del pas, que aplega un 52,6% de la poblaci; i, finalment, la desafecci respecte a Espanya, perqu noms un 29,8% dels catalans la considera el seu pas o naci, i un 42,3% considera que Catalunya hauria de tenir un estat propi ja sigui en rgim federal o independent. Amb aquests resultats a la m s evident que lEstatut ja s una cosa del passat, un arcaisme poltic que ha estat superat per lestat dnim de la gent que prefereix la creaci dun estat propi al mateix temps que la ciutadania sallunya cada vegada ms de la cosa pblica: del sistema de partits i de la democrcia representativa. Ara reclama ms proximitat (nova llei electoral) i ms capacitat de decisi i intervenci poltica (una ciutadania activa en una democrcia participativa). Es tracta dobrir un nou cicle poltic a Catalunya. La teoria que el nostre pas necessita ja no passa per la recuperaci del catalanisme histric, sin pel dret de decidir, per la sobirania de la nostra identitat cvica.

Teoria revisionista de la transici poltica a Espanya

El franquisme o la contrareforma poltica Ara que es commemoren els setanta anys de la derrota de la Repblica s un bon moment per reflexionar sobre el franquisme i plantejar noves perspectives danlisi. Hi ha un fort corrent revisionista sobre aquest nefast perode de la nostra histria contempornia. Segons el meu parer, Espanya va ser, des de les primeres dcades del segle passat, un laboratori europeu dexperimentaci de

39

les nombroses ideologies que imperaven el segle XX (comunisme, anarquisme, anticlericalisme, catolicisme, sindicalisme, moviment llibertari, feixisme, nazisme) i totes van trobar el seu camp dexperimentaci a lexplosiva geografia espanyola. Un cas nic a Europa. Per, al mateix temps, en el marc daquesta vorgine ideolgica es produa, a les dues primeres dcades del segle XX, laflorament espectacular de la cultura, de lart i del pensament, de la poesia, de la cincia, de tot el saber i la creativitat. La resposta al caos ideolgic del pas, que es dessagnava enmig de la violncia, els assassinats, les vagues i les insurreccions revolucionries, noms podia arribar de la m de lexrcit, lnica instncia que es pot imposar per damunt de les ideologies amb el seu monopoli de la fora i la violncia. Per aix va tenir xit la dictadura militar i la visi estratgica de Franco de saber imposar una guerra i una posterior i ferotge repressi amb una difusa connotaci ideolgica, per en canvi s decididament religiosa i gaireb atvica. El franquisme va representar una contrareforma poltica de la mateixa manera que segles abans shavia produt la contrareforma religiosa. Com diu Jorge M. Reverte a El arte de matar. Cmo se hizo la guerra civil espaola, Franco no va ser un bon estrateg militar, per s un bon poltic. No es pot oblidar que la profunda Espanya agrria i rural va acceptar dentrada la rebelli i era, a ms, el gran baluard contra la modernitat. El mapa bllic dels primers mesos de la guerra mostra que els territoris sollevats eren zones agrries, deprimides i tradicionalistes, amb fort retard cultural i cvic, mentre que la zona republicana acaparava les rees urbanes, industrials i amb ms avenos socials i culturals consolidats i, per tant, amb un sentiment cvic de modernitat. El franquisme proclama la cultura de la mort (Milln Astray) duta a terme implacablement i sintemtica per lexrcit, la repressi i lexterminaci de la cultura, dels intellectuals i dels mestres de la renovaci pedaggica de lpoca republicana. La devastaci cultural del pas va ser una tasca alhora obsessiva i prioritria del rgim: lanihilaci de la intelligncia (lexili en massa dintellectuals i cientfics i la destrucci de tots els vestigis culturals i educatius de la Repblica ho demostren) va ser constant durant la dictadura. Com escriu lhistoriador Josep Fontana, el franquisme va ser el resultat del triomf duna insurrecci contra la intelligncia, just desprs de produir la frustracin de la ciencia, la literatura, la tcnica, la economa y la tica de un pas que fue obligado a sumergirse en una burbuja de tiempo seco cuando por fin rozaba con sus dedos las realidades de la modernidad, segons paraules del poeta Luis Garca Montero escrites al diari Pblico. s la frustraci del renaixement cultural i

40

cientfic dEspanya perqu, com diu lhispanista Ian Gibson, si no hubiera habido Guerra Civil, cabe postular que Espaa sera hoy uno de los pases culturalmente ms florecientes del mundo, reconciliado por fin con su rico pasado mestizo y, en consecuencia, incomparable puente de entendimiento entre Occidente y Oriente. Per, paradoxalment, ha estat la modernitat tan aferrissadament combatuda pel franquisme la que va posar en marxa la seva progressiva decadncia i descomposici. Sembla clar, doncs, que el procs de modernitzaci que es va posar en marxa al pas la dcada de 1960 s la fora que comena a afeblir les bases tcniques del franquisme (mn rural, superstici religiosa, clericalisme). s un procs que va tenir punts dinflexi com ara el transvasament de poblaci del camp a la ciutat (amb la brutal migraci de quatre milions despanyols) i desprs amb lemigraci de ms de dos milions de treballadors a Europa, juntament amb larribada del turisme internacional a Espanya. Aquesta modernitzaci, afavorida per la industrialitzaci del pas, va generar estats de conscincia nous, molt ms avanats i moderns, que trencaven amb el passat en totes les esferes de la societat i aportaven formes indites de vida oposades a les formes tenebroses de vida de la postguerra. I aix va comenar a obrir espais reivindicatius i de llibertat, tant poltics com sindicals i culturals, que a poc a poc es van convertir en llocs dexpressi de loposici democrtica i dels emergents sindicats illegals.

La democrcia desptica Molt van canviar les coses per a la qualitat democrtica de les nacions a partir del setembre del 2001 [atac terrorista a la ciutat de Nova York]. Des daleshores estem installats a Occident en la democrcia del terror. Les nostres societats, i sobretot els nostres estats, han abandonat el sl de la llibertat per combatre aquest exrcit intangible i espectral anomenat terrorisme. Avui aquesta lluita s primordial pels poltics de totes les tendncies. En realitat noms busquen instaurar la trada perversa de la civilitat: seguretat-protecci-regulaci dels ciutadans. En nom de la pretesa seguretat es cometen violacions de la llibertat de les persones i de la seva privacitat en tots els llocs pblics del mn: vexacions i humiliacions a les persones comeses en nom de lestat democrtic o no. Sn veritables democrcies del terror, perqu el principi de la presumpci dinnocncia, base de la legalitat democrtica, s subtitut per la presumpci de

41

culpabilitat (tots hem de patir les mateixes vexacions en nom de la seguretat general de la societat i del pas, s a dir, tots som potencialment terroristes). Qu amaga en realitat la poltica contra el terror? Doncs una restricci de les llibertats i, alhora, un afebliment cvic de la poblaci que es tradueix en una contracci de lautonomia de les persones. En el fons, s lintent ms descarat dut a terme per les democrcies occidentals per sotmetre la poblaci a un intens procs de puerilitzaci: criatures que shan de protegir, vigilar i regular amb una clara intencionalitat desptica. Vivim en societats de democrcia desptica que volen eliminar els ciutadans de lesfera poltica i pblica, de les esferes de decisi (una nova frmula de despotisme illustrat). Aquest s el nucli dur del raonament. Lindividu, el ciutad, s expulsat a poc a poc de les rees de presa de decisions. Alhora que es produeix una estatalitzaci de lindividu, ara no en forma de submissi (com el segle passat), sin dhomologaci (regulaci cada vegada ms estricta i general de la vida dels ciutadans). A les democrcies desptiques, noms es considera ciutad lindividu que ha estat homologat per lestat. No s casual que la poltica contra el terror fos dissenyada i inaugurada per ladministraci Bush, dominada per la tradici neocon i creacionista. Una poltica que desprs tots els estats han aplicat. La transici poltica espanyola va ser en aquest aspecte una primera exemplificaci de la democrcia desptica. Atrapats en la tirania de la poltica i del sistema de partits, quina sortida ens queda a nosaltres, els ciutadans?

Lestranyament de lestat En termes hegelians cal afirmar que la tendresa comuna per les coses s el punt de partida de laparici de lestranyament de lestat desprs de la mort de Franco, el 1975. Aix, per no causar la ruptura del pas i evitar les seves abismals contradiccions, es va apellar a la tendresa comuna per les coses (Gmez Pin) i daqu sorgeix desprs la formaci de lindividu pblic, un sser polticament inert, dotat duna conscincia abstracta que converteix el pas en un edn del consum i lenriquiment i en un erm intellectual i cultural. El ciutad s substitut per lindividu pblic, que passa a ser un subjecte pblic, dissenyat per lestat (regulaci, normativa, legislaci, currculum escolar, EpC lassignatura deducaci per la ciutadania, ordenances municipals sobre civisme). Precisament, lEpC s una manera instrumental de generar lindividu

42

pblic, s linstrument de la seva homologaci per lestat. Pel govern, aquest individu homologat s el ciutad. Es crea aix una societat i un ciutad inerts i passius. Aquestes sn les conseqncies de la transici poltica espanyola tan entusisticament lloada al mn. Disposem de les lleis socials ms avanades del mn per decisi estatal, poltica, per configurar lindividu pblic, no per decisi conscient i desitjada de la gent (matrimoni gai, parelles de fet, avortament). Sest configurant un individu pblic que no t res a veure amb les inquietuds de lindividu com i ordinari. La gran figura de conscincia que ha generat aquest perode no s sin lanomenada conscincia abstracta, una conscincia en gran part buida de continguts, mimtica i redundant, molt pobra en saber i sobre la qual sha edificat una societat servoindustrial de tall tradicional (construcci , turisme, comer; activitats no intensives en coneixement) que ha generat desafecci poltica i cvica a la poblaci i que comporta lendmica manca de creaci de coneixements i de saber. Una figura de conscincia que sallunya de la cultura i del coneixement perqu no els necessita per desplegar la seva activitat i el seu fer. Tenim lleis avanades com als pasos ms avanats del mn juntament amb individus amb nivells comuns de saber prxims als pasos endarrerits. Sn lleis, per tant, que sescapen de la conscincia comuna de la gent i la superen. No sha preguntat mai ning per aquesta contradicci? Si a la Roma clssica va nixer la persona, a la transici va nixer la figura de la persona pblica, un individu homologat per lestat estranyat, pel fet que les decisions es prenen per aparells poltics aliens a la gent i als seus problemes i aspiracions reals. Lindividu veu lestat i les seves institucions (administraci pblica, justcia, etc.) com una cosa estranya, com un ens punitiu i fiscalitzador que vol imposar segons el seu desig i voluntat. Daqu neix el menyspreu i la desconfiana secular pel pblic alimentat primer per la dictadura i ara per lestat estranyat. La transici instaura lestranyament de lestat respecte a la societat i la poblaci. Daquest estranyament, nhan nascut les principals figures (desafecci, desinters per la poltica, monopoli dels partits de la vida pblica) que han florit durant aquest perode. I tot i les noves propostes revisionistes sobre la transici (els treballs de Ferran Gallego i Bernat Muniesa sobre aquest perode), el cert s que encara hi vivim inserits i en patint les funestes conseqncies. La superaci de lestat estranyat noms ser possible mitjanant una ms gran vinculaci poltica de la gent, cosa que abans que res passa per abandonar el sistema de partits regnant i per la reforma en profunditat del sistema electoral vigent, juntament amb una

43

decidida aposta pel desplegament del coneixement (prioritat en leducaci i la innovaci) per posar les bases duna implantaci de la societat del coneixement a Espanya, nica manera dentrar a formar part dels pasos moderns i avanats i superar, duna altra banda, limperi de la conscincia abstracta. La tasca primordial i urgent consisteix a propiciar un canvi de figura de conscincia al pas.

44