Apunts Bloc 1 Psicologia

PSICOLOGIA
Bloc 1. La persona i la comunicaci Semestre 5

CODI: 09260 CRDITS: 1 TIPUS: Obligatoria
BLOC 1. LA PERSONA I LA COMUNICACI

_________________________________________________________________________ 1. INTRODUCCI ALS PROCESSOS PSICOLGICS BSICS En primer lloc, cal precisar que l'organisme hum quan actua, s a dir, quan emet el seu comportament, funciona com un tot, en el qual estan implicats els diferents processos fisiolgics, psicolgics i socials. El fet d'estudiar i investigar aquests processos alladament respon simplement a raons d'ndole pragmtica. S'han proposat mltiples explicacions teriques sobre el funcionament de comportament hum, per podrem acceptar una definici descriptiva i simple de comportament, dient que el comportament s la manera d'actuar (respondre) d'un organisme davant les demandes (estmuls) del seu medi (intern o extern). Molts autors admeten que el comportament t, com una de les seves funcions, el fet de ser una resposta adaptativa de l'organisme al seu medi. Aquesta adaptaci no s una adaptaci passiva, sin que els ssers vius existeixen i actuen activament en el seu medi. s a dir, l'organisme no s una estructura merament receptiva, sin que s una estructura que actua segons les seves caracterstiques i les seves experincies. En conseqncia, el comportament no s una cosa que es produeixi simplement com a conseqncia de l'estimulaci externa, sin que s'ha de tenir present que sorgeix de la persona i de les seves condicions internes. Apellar a les experincies de la persona significa fer referncia al coneixement o experincia prvia i admetre que aquest coneixement regula el comportament. Tanmateix, encara que el comportament rau en la persona i les seves condicions internes, s inconcebible sense fer referncia al medi i, per tant, als estmuls externs. Com diu Pinillos: "No hi ha subjectes sense objecte, ni organisme sense medi, ni
PSICOLOGIA
conducta que no consisteixi en una interacci recproca, els termes externs i interns del qual s'exigeixen i condicionen mtuament." Pinillos, J.L. (1975). Principios de Psicologa. Madrid: Alianza. Donat que el medi s extremadament complex i variant, el paper dels anomenats processos psicolgics bsics (atenci, percepci, memria i aprenentatge) adquireix una importncia fonamental. Pensem que els processos psicolgics d'atenci i percepci us faran reflexionar sobre la impossibilitat de processar tota la informaci que ens arriba als rgans receptors o sensorials i sobre la necessitat d'una selecci, codificaci i interpretaci d'aquesta informaci. Heu de tenir clar que en la mesura que l'mfasi es posa a analitzar les respostes no tant en funci dels estmuls externs, sin segons les variables internes de l'organisme, apareix l'anlisi de les funcions o processos que configuren l'activitat dels organismes. Aquestes funcions o processos sn analitzats com a variables intermdies, que se situarien entre els estmuls i les respostes. La persona immersa en un mitj carregat d'informaci, seleccionar i captar, per mitj dels mecanismes atencionals i perceptius, part d'aquesta informaci. Des del mateix comenament d'aquest procs, aquesta operaci ser mediatitzada per, s a dir, posar en joc, altres processos psicolgics que, al llarg de la histria personal de l'individu, s'hauran forjat i establert com les seves caracterstiques personals i experiencials (personalitat, aspectes relacionats amb les seves motivacions, emocions, llenguatge, etc.). Tampoc podem eludir el coneixement o experincies prvies i que aquests poden regular el seu comportament. Aquest coneixement est guardat i codificat en la nostra memria. La memria ser, en conseqncia, un procs en constant interrelaci amb la resta dels processos cognitius, per d'una manera totalment interactiva i dinmica.
PSICOLOGIA
En els propers apartats analitzarem les emocions i motivacions aix com els processos psicolgics bsics.
PSICOLOGIA
2. LES EMOCIONS I LES MOTIVACIONS En aquest apartat, de carcter general, definirem qu sentn per emoci i motivacions. Tamb identificarem els elements que componen lemoci i les motivacions i les teories explicatives. Finalitzarem, aquest primer punt amb aspectes dndole metodolgica relacionats amb lestudi experimental de lemoci i les motivacions. 2.1. Les emocions Podem afirmar que les emocions sn inherents a la prpia condici humana i que, en gran manera, determinen la seva existncia. Tenint en compte largument anterior, i com que tots experimentem alguna emoci en un moment determinat, sembla lgic pensar que tothom sap, o en principi creu que sap, qu sn les emocions i per qu serveixen. Aix no obstant, quan es pregunta directament a la gent que les defineixi, en aquell moment, comencen a sorgir els primers problemes conceptuals i definitoris. Amb lemoci ens trobem davant un gran nombre de models terics i dorientacions en les quals es podria emmarcar. Aquesta coexistncia de diferents enfocaments terics fa que actualment lestudi de lemoci sigui fragmentari, en el sentit que cada enfocament socupa dun aspecte concret del fenomen emocional objecte del seu inters. Aquest fet fa que cada model teric defineixi lemoci segons les variables que considera que hi intervenen. s a dir, la definici democi porta implcita la posici terica de la qual es parteix. Aix, per exemple, des duna perspectiva fisiolgica o biolgica, els neurocientfics es preocupen per conixer tant els mecanismes cerebrals i hormonals, com els neurotransmissors implicats en lemoci, sense tenir en compte el component subjectiu. Daltra banda, des duna perspectiva cognitiva semfasitza la importncia dels processos cognitius (avaluaci, pensaments) i es deixen de banda els aspectes fisiolgics i conductuals, mentre que, per exemple, els investigadors que se centren en els aspectes expressius de lemoci, en particular, en les expressions facials,
PSICOLOGIA
ressalten els aspectes comunicatius daquestes, i deixen en un segon pla altres aspectes. En un intent de resoldre la confusi terminolgica que hi ha pel que fa a aquest terme, Kleinginna i Kleinginna (1981) com van fer amb la definici de motivaci, han fet una recopilaci de 101 definicions democi procedents de diverses fonts diccionaris, textos sobre emocions, motivaci, psicologia fisiolgica i psicologia general. Aquest autors han classificat en onze categories diferents dacord amb les variables principals implicades en lemoci. Les categories resultants van ser: afectiva, cognitiva, estmuls externs elicitadors, fisiolgica, expressiva, desorganitzadora, adaptativa, multidimensional, restrictiva, motivacional i escptica. Si ens basem en el treball daquests autors descriurem les caracterstiques de cada una daquestes categories, al mateix temps que seleccionarem alguna definici representativa daquestes: 1. Les dues primeres categories emfasitzen els aspectes subjectius o experiencials de lemoci. La categoria afectiva comprn les definicions que emfasitzen la importncia del sentiment (percepci) del nivell dactivaci i el de grat-desgrat. s a dir, consideren als sentiments com les experincies subjectives de les emocions. 2. La categoria cognitiva basa la seva conceptualitzaci en els processos perceptius, de valoraci de la situaci apreciaci i detiquetatge de les emocions. Aquestes definicions consideren als aspectes cognitius els elements ms importants de lemoci. Entre les definicions tpiques daquesta categoria hem de destacar la que va fer Schachter (1964): [] un estat emocional pot ser considerat una funci dun estat dactivaci fisiolgic i duna cognici apropiada daquest estat dactivaci. [...] La cognici determina si un estat fisiolgic darousal es pot etiquetar com a rbia, alegria o qualsevol altre. Schachter,S. (1964). The interaction of cognitive and physiological determinants of emotional state. Advances in Experimental Social Psychology. New York: Academic
PSICOLOGIA
Press.
3. La categoria basada en els estmuls elicitadors, comprn un conjunt de definicions que assenyalen que els estmuls exteriors sn els desencadenants de les emocions. 4. La categoria fisiolgica engloba un conjunt de definicions que posen en relleu la dependncia de les emocions dels mecanismes fisiolgics. 5. La categoria emocional/expressiva posa en relleu les respostes emocionals externament observables. Aquestes conductes expressives comprenen canvis a la musculatura esqueltica superficial especialment, lexpressi facial, la respiraci, lentonaci de veu, etc. 6. La categoria adaptativa, al contrari de lanterior, destaca el paper adaptatiu i funcional de les emocions, i segueix els plantejaments darwinistes segons els quals les emocions han contribut a la supervivncia de les espcies. 7. La categoria restrictiva inclou les definicions de lemoci que han intentat delimitar i diferenciar el concepte democi daltres processos psicolgics (com per exemple, la motivaci). 8. La conceptualitzaci motivacional planteja la idea que lemoci i la motivaci se sobreposen. Les definicions que pertanyen a aquesta categoria destaquen que les emocions poden activar sistemes motivacionals. 9. La categoria multidimensional s la que inclou el nombre ms gran de definicions i posa de manifest la importncia dels diversos components de lemoci: afectius, cognitius, fisiolgics i expressius.
PSICOLOGIA
Cada vegada ms gran de definicions que fan referncia a laspecte multidimensional de les emocions, i tamb a un increment en el nombre de definicions que emfasitzaven el component afectiu, cognitiu, fisiolgic i expressiu de les emocions. Partint daquesta anlisi, aquests autors van proposar una definici democi que tingus present el nombre ms gran possible daspectes: Lemoci s un conjunt complex dinteraccions entre factors subjectius i objectius, mediat per sistemes neuronals i hormonals que: (a) poden donar lloc a experincies afectives com sentiments dactivaci, grat-desgrat; (b) generar processos cognitius com ara efectes perceptuals rellevants, valoracions i processos detiquetatge; (c) generar ajustos fisiolgics []; i (d) donar lloc a una conducta que s freqentment, per no sempre, expressiva, dirigida cap a una meta, i adaptativa. Kleinginna, P. R., & Kleinginna, A. M. (1981). A categorized list of emotion definitions, with suggestions for a consensual definition. Motivation and emotion, 5(4), 345379.
Si ens situem en aquesta perspectiva multimensional, podem prendre de referncia la proposta de Lang. Al 1968 Lang, sobre els tres components o sistemes de resposta de lemoci. Per a Lang, les emocions sn respostes a estmuls significatius que es produeixen en tres sistemes o components: (1) el neurofisiologicobioqumic, (2) el motor o conductual (expressiu) i (3) el cognitiu o experiencial (subjectiu). Els tres components de lemoci inclouen, entre altres, els aspectes segents: una avaluaci cognitiva de la situaci apreciaci, un conjunt molt divers de canvis fisiolgics principalment, relacionats amb el sistema nervis autnom, una srie dexpressions manifestes o conductes visibles expressions facials i gestuals, un component motivacional que es reflecteix en una intenci o tendncia a lacci, i un estat subjectiu-experiencial o de sentiment aspecte hednic de lemoci. Per a comprendre les emocions shan destudiar, doncs, conjuntament els tres sistemes de resposta, ja que cada component noms reflecteix una part de lemoci.
PSICOLOGIA
El component fisiolgic est relacionat amb les respostes psicofisiolgiques s a dir, les respostes autonmiques (sistema nervis autnom) per exemple, activitat elctrica de la pell, activitat cardiovascular (freqncia cardaca, pressi sangunia sistlica i diastlica) i activitat salival, com somtiques (sistema nervis somtic) activitat respiratria i activitat electromiogrfica; endocrines (sistema endocr) per exemple, segregaci dadrenalina, endorfines i centrals (sistema nervis central) neurotransmissors, potencials evocats i activitat electroencefalogrfica que es produeixen en la reacci emocional. Aquestes respostes fisiolgiques que acompanyen les emocions sn relativament incontrolables, i noms a vegades el mateix subjecte o altres persones les perceben. Des del punt de vista empric, el mesurament objectiu daquestes respostes fisiolgiques de lorganisme noms s possible per mitj de tcniques de registre psicofisiolgiques o autoinformes. El component conductual o expressiu de lemoci comprn un conjunt de conductes externes com: expressions facials, moviments corporals, conducta daproximacievitaci, conducta verbal (entonaci de la veu, intensitat, sons, etc.). Aix, per exemple, si veiem una persona amb la boca oberta, les celles alades i els ulls ben oberts, alhora que emet una exclamaci, per exemple, oh!, segurament qualificarem, sense grans dificultats, el seu estat emocional, com a sorpresa. Aquest component de lemoci est molt influt per factors socioculturals i educatius que poden modular lexpressi emocional. Daquesta manera, lexpressi emocional varia al llarg del desenvolupament ontogentic de la persona, i sn els adults els que exerceixen un control emocional ms gran en comparaci amb els nens. Daltra banda, les regles socials modulen lexpressi emocional perqu en faciliten o ninhibeixen la manifestaci dacord amb el context en el qual t lloc lexperincia emocional. El component cognitiuexperiencial de lemoci, com el seu nom indica, inclou dos aspectes fonamentals de lemoci: lexperiencial i el cognitiu. El component experiencial est relacionat amb la vivncia afectiva, amb el fet de sentir i dexperimentar prpiament lemoci. Fa referncia al to hednic de lexperincia
PSICOLOGIA
emocional, s a dir, als estats subjectius qualificats pel subjecte com a agradables o desagradables, positius o negatius que experimenta quan s objecte duna emoci. Lexperincia emocional varia en intensitat i depn de diversos factors, entre aquests: a) la importncia de la valoraci de la situaci que dna lloc a lemoci; b) la proximitat temporal relacionada amb linici de lemoci; c) la proximitat psicolgica dels esdeveniments; d) lactivaci fisiolgica desencadenada, i e) la controlabilitat o predictibilitat dels esdeveniments que originen lemoci. Per la seva part, el component cognitiu es refereix tant als processos valoratius de la situaci apreciaci, que sn els que determinen que sexperimenti una determinada emoci, com a letiqueta verbal que utilitzem per a expressar el nostre estat emocional sempre que en siguem conscients o als pensaments que es presenten quan una persona est sota un determinat estat emocional. Daquesta manera, quan experimentem un emoci la podem expressar posant una etiqueta verbal a aquesta, per exemple dir que sc feli, tinc por o em sento culpable. Daltra banda, hem de tenir present que els estats dnim tant positius com negatius, amb ms o menys intensitat, estan sempre present en la vida de les persones i poden condicionar tant els processos psicolgics com el comportament. De fet, lestat emocional o afectiu previ del subjecte condicionar o modular els processos cognitius implicats en el procs emocional (Fridja, Manstead, i Bem, 2000) i donar lloc a una doble interacci entre afecte i cognici. Aquest component cognitivoexperiencial de lemoci, a diferncia dels dos components anteriors, pertany al que sanomena conducta encoberta o no observable directament. Com que lemoci s una experincia subjectiva, noms es podr conixer si es pregunta directament al subjecte quin s el seu estat emocional. Per a poder comprendre millor el fenomen emocional tamb cal establir un aclariment conceptual sobre lorganitzaci de les emocions. A lhora de tractar lorganitzaci de
PSICOLOGIA
les emocions ens trobem amb dues perspectives danlisi ben diferenciades: lorientaci biolgica, que advoca pel model discret de les emocions, i lorientaci cognitiva, que aposta pel model dimensional. Revisem en aquest apartat levidncia emprica i els problemes que planteja cada una daquestes dues propostes. El model discret o categric de les emocions considera que lemoci est organitzada en un conjunt destats afectius discrets i especfics que sn fcilment reconeguts i diferenciables entre si a diferents nivells fisiolgic, cognitivoexperiencial i conductual motor (Molt, 1995). En aquesta dimensi hi hauria ubicades emocions com, per exemple, la por, lalegria o la rbia. Sn emocions ben definides, es diferencien les unes de les altres i sn fcilment identificables, sobretot per lexpressi facial. Les emocions bsiques sn mecanismes biolgics (molt primitius des dun punt de vista evolutiu) que apareixen molt aviat en el desenvolupament de lindividu. Sn, per tant, mecanismes de supervivncia automtics i funcionals que tenim quan naixem i estan vinculats a la supervivncia regulen els processos biolgics bsics. Per a Izard (1977, 1992) una emoci s bsica si compleix els criteris segents: 1) t una base neural especfica; 2) t una expressi facial nica i universal; 3) t una qualitat subjectiva nica, i 4) produeix conseqncies conductuals particulars. En altres paraules, lemoci seria un conjunt particular de respostes neuroqumiques, motrius i mentals que tenen una funci comunicativa molt important. Per la seva part, Ekman (1992), que juntament amb Izard i Tomkins sn els autors ms representatius daquest model discret de les emocions, afegeix com a caracterstiques especfiques: lactivitat fisiolgica diferenciada per a cada emoci activitat del sistema nervis autnom, i els antecedents elicitadors universals diferents per a cada emoci bsica. El nombre democions bsiques oscilla dun mnim de quatre fins a un mxim de deu. Aix, per exemple, Izard (1977) presenta una llista de deu emocions bsiques sobre la base de la seva teoria diferencial de les emocions agrupades en tres dimensions:
10
PSICOLOGIA
positives inters, alegria; neutres sorpresa; i negatives angoixa, ira, fstic, menyspreu, vergonya, culpa i por (Izard, 1977). Tomkins (1980) assenyala que hi ha vuit emocions primries inters, sorpresa, alegria, angoixa, por, vergonya, fstic i rbia, dacord amb el fet que representen patrons de respostes innates que sactiven davant determinats estmuls i sexpressen, principalment, per mitj de lexpressi facial. Per la seva part, Ekman (1984) a partir de les dades obtingudes en els estudis sobre universalitat de lexpressi facial, assenyala lexistncia de sis emocions bsiques: tristesa, alegria, ira, por, fstic i sorpresa, a les quals posteriorment va afegir linters. I lautor que presenta el nombre ms baix democions, noms quatre alegria, angoixa, por i rbia, s Trevarthern (1984), que es basa en una perspectiva del desenvolupament. El model discret ha rebut suport en base a tres hiptesis: 1. La hiptesi de la universalitat de les expressions facials de lemoci. s a dir, la universalitat de les expressions facials, a lespecificitat fisiolgica de les emocions bsiques i als estudis transculturals. La majoria dels estudis fets amb aquest mtode de comparaci de judicis sobre expressions facials han aportat un alt ndex dacord en el reconeixement daquestes, i aquestes dades constitueixen un suport empric important a la universalitat de lexpressi facial de les emocions (Ekman, 1993; Ekman i Oster, 1979). Les diferncies culturals en les regles dexpressi podrien explicar com, en determinades ocasions, les expressions facials universals es poden modificar, dissimular o inhibir. En conclusi, les dades aportades per totes dues lnies dinvestigaci, segons Ekman, donen suport a la idea de la universalitat de les expressions facials de les emocions bsiques (Ekman, 1994). Daltra banda, estudis realitzats amb invidents destaquen la semblana de les expressions facials dels invidents de naixement i de les persones vidents (Ortega, Iglesias, Fernndez-Dols, i Corraliza,1983).
11
PSICOLOGIA
2. La hiptesi de lespecificitat fisiolgica de les emocions que defensa lespecificitat fisiolgica de les emocions, s a dir, si les diferents emocions estan associades a diferents patrons dactivitat del sistema nervis autnom. Hi ha evidncia respecte aquesta hiptesi per levidencia no s concloent. 3. Els estudis transculturals fets mitjanant autoinformes que tracten algun aspecte concret del fenomen emocional, o lexpressi facial o les respostes fisiolgiques. Un dels treballs ms representatius daquesta lnia dinvestigaci s el que van fer Scherer i Wallbort (1994) amb ms de 2.900 persones de trenta-set pasos que comprenien tots els continents i en qu es van analitzar set emocions (alegria, ira, culpa, fstic, por, tristesa i vergonya). Els autors van observar que cada una de les emocions estudiades presentava diferncies respecte a les altres quant als smptomes psicofisiolgics (corporals), la conducta expressiva i lexperincia subjectiva. Aix, per exemple, la tristesa s lemoci ms duradora, implica ms activaci del sistema nervis parasimptic (per exemple, nus al coll, plor) i est caracteritzada pel silenci. Daltra banda, la por s lemoci menys duradora per genera, juntament amb la ira, la resposta fisiolgica ms gran associada a lactivitat del sistema nervis Els actors professionals tenen un gran domini de la musculatura facial i poden expressar fcilment diferents emocions. A partir daquestes dades aquests autors van concloure que aquestes emocions presentaven patrons diferencials de resposta als tres nivells o components de lemoci, i que a ms hi havia diferncies culturals i geogrfiques en la seva elicitaci i regulaci, encara que eren efectes de menys quantia. Per acabar, el tema de les emocions cal destacar que dins la psicologia de les emocions, hi ha certs termes que shan usat com a sinnims de la paraula emoci. Els ms utilitzats en aquest sentit han estat: afecte i estat dnim mood state. Altres termes que tamb sempren, encara que no amb tanta freqncia, sn el de temperament i el de sentiment. Malgrat el fet que no hi ha definicions acceptades universalment daquests termes, intentarem destablir, tant com sigui possible, algunes precisions conceptuals que poden aportar claredat a aquesta confusi terminolgica.
12
PSICOLOGIA
Afecte s el terme que sutilitza per a descriure el to hednic o valncia dun estat emocional, s a dir, la seva qualitat positiva agradable o negativa desagradable i la seva intensitat, que pot ser alta o baixa. En aquest sentit, lafecte est relacionat amb la preferncia, amb el valor que tenen per al subjecte les diferents situacions a les quals senfronta (Fernndez-Abascal, 1995). Daltra banda, lafecte s clau en algunes teories de la personalitat, com per exemple, en la psicoanlisi, en el sentit que lafecte t un paper central en lorganitzaci del funcionament de la persona perqu la predisposa cap a determinades percepcions, cognicions o patrons conductuals de resposta. Una de les distincions ms comunes entre els fenmens afectius s la que es produeix entre els estats dnim i les emocions. Dacord amb Fridja (1993), els estats dnim es diferencien de les emocions a partir dels criteris segents. En primer lloc, els estats dnim no tenen especificitat, tenen carcter global i no tenen un objecte especfic. En aquest sentit, els subjectes estan alegres o tristos sense saber per qu, sense conixer la ra del seu estat. Sn tpiques les expressions del tipus tot em surt malament! o no hi ha res que minteressi! Com es pot apreciar, el component principal dels estats dnim s lafecte (positiu o negatiu) que condiciona tant el comportament de la persona com els seus processos cognitius. Per la seva part, les emocions tenen un objecte, sn produdes per un fet intens concret intern (pensament) o extern (procedent de lentorn), i, per tant, sn sobre alguna cosa. Aix, daquesta manera, estem alegres per alguna cosa i ens enfadem amb alg. Daltra banda, les emocions sn intencionals perqu impliquen una relaci subjecte-objecte, en qu la conducta emocional est orientada cap a una cosa concreta: es dirigeix cap a alguna cosa o se nallunya. Lemoci es concep, per tant, com una reacci especfica a esdeveniments particulars. Aix, per exemple, si alg ens felicita per la feina que fem, ens alegrem, i si ens critiquen, ens podem enfadar, entristir o tenir en compte els comentaris que ens facin.
13
PSICOLOGIA
En segon lloc, els estats dnim tenen una durada ms gran que les emocions, poden durar des dhores a dies o, fins i tot, diverses setmanes; en canvi, les emocions, atesa la relaci que tenen amb lobjecte o situaci que les provoca, solen durar molt poc temps, uns quants segons o minuts llevat que lestmul emocional perduri en el temps (Golsmith, 1994; Clark i Watson, 1994). En tercer lloc, els estats dnim sn menys intensos que les emocions. Com assenyala Davidson (1994), els estats dnim, almenys amb una intensitat feble, sn sempre presents en les nostres vides i proporcionen el fons afectiu, el color emocional, a tot all que fem. Daquesta manera, per exemple, una persona pot anar a comprar amb alegria, enfadada o amb desgana. De fet, les emocions es podrien concebre com a pertorbacions fsiques (puntuals i intenses) que se sobreimposen a lactivitat tnica dels estats dnim (que sempre estan presents). A partir daquest raonament, s plausible pensar que els estats dnim poden influir en els processos cognitius, especialment en els relacionats amb el processament de la informaci. Aix, per exemple, les persones amb estat dnim deprimit tenen ms accessibilitat a la informaci trista (records) que a lalegre (Bower, 1981; 1992; Ruiz, 1991). Daltra banda, els estats dnim tamb es poden conceptualitzar com el resultat duna emoci residual o una emoci que disminueix progressivament dintensitat (Fridja, 1993). Relaci entre estat emocional i emoci. Un estmul o situaci produeix una emoci intensa sobre un estat d'nim ja existent, per aquesta emoci dura poc. La disminuci de l'emoci dna lloc a l'aparici de l'estat d'nim, menys intens per ms durador. Finalment, el concepte sentiment, actualment en dess, i que tamb sanomena actitud emocional, sempra per a explicar les propensions o inclinacions que tenen les persones per a respondre de manera emocional o b davant dobjectes particulars o b davant de cert tipus desdeveniments (Fridja, 1994). Est relacionat amb les preferncies i les aversions. Aix, per exemple, expressions com no suporto els gats
14
PSICOLOGIA
o magrada el futbol serien representatives daquest fenomen emocional, de la mateixa manera que ho serien les actituds xenfobes cap als immigrants. En aquest sentit, lamor i lodi serien entesos ms com a sentiments que no pas com a emocions. Totes dues paraules es refereixen ms a maneres de veure i tractar un objecte, que a una resposta momentnia (Molt, 1995). En sntesi, lestat dnim tamb anomenat humor o mood state es distingeix de lemoci per manca despecificitat, no t un objecte o situaci concreta que el provoqui o b aquesta s canviant, presenta una durada ms gran i una intensitat ms baixa que les emocions i, en ser-hi ms o menys gran, sempre present, modula o influeix en els processos cognitius i, per tant, en la conducta de la persona que lexperimenta. En altres paraules, els sentiments sn les bases per a les emocions quan succeeix una cosa que implica un objecte. La majoria dels sentiments sn adquirits per lexperincia prvia primerenca amb certs estmuls o situacions per exemple, por dels gats o un altre animal si hem tingut una experincia desagradable amb aquests o per mitj daprenentatge social per exemple, aversions/preferncies determinades culturalment: magrada la pizza o no magraden els espinacs; aix no obstant, hi ha alguns sentiments que semblen que tenen una naturalesa innata en lhome com, per exemple, les aversions a la sang o la por de les serps. Ats que la gran majoria de llibres o textos sobre les emocions sn anglosaxons, conv assenyalar la confusi que es produeix quan es tradueix de langls el vocable feeling per sentiment, amb lobjectiu de referir-se al component subjectivoexperiencial de les emocions. 2.2 Motivacions De nou Kleininnga i Kleininnga (1981) van seleccionar un total de 102 definicions de motivaci de diferents procedncies i a partir duna anlisi minuciosa daquestes van proposar una classificaci en deu categories que van etiquetar de la manera segent: definicions fenomenolgiques, fisiolgiques, energtiques, direccionals, funcionals,
15
PSICOLOGIA
vectorials,
restrictives
temporals,
restrictives
de
procs,
despectre
ampli
(globalitzadores), inclusives i escptiques. Les definicions globalitzadores o despectre ampli sn probablement les ms completes, ja que destaquen tant les caracterstiques de la conducta motivada (intensitat i direcci) com les variables determinants (processos fisiolgics, incentius, cognicions influents en lactivaci i la direcci de la conducta). Una de les definicions incloses en aquesta categoria la plantegen Morgan, King i Robinson (1979): La motivaci inclou tres aspectes: 1) un estat impulsor dins lorganisme que sactiva per necessitats corporals, estmuls ambientals o esdeveniments mentals com ara pensaments o records; 2) la conducta activada i dirigida per aquest estat; i 3) la meta cap a la qual es dirigeix lesmentada conducta. La psicologia de la motivaci es pot concebre com lestudi de les relacions funcionals entre les variables esmentades (determinants motivacionals) i certes caracterstiques de la conducta: la tria, linici, lesfor i la persistncia. Quan ens centrem en lanlisi dels determinants de les caracterstiques conductuals esmentades, es pot dir que tractem el procs de la motivaci com a variable. Tenint en compte el conjunt de definicions de motivaci recollides per Kleininga i Kleininga (1981), proposem de definir la psicologia de la motivaci com lestudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen lelecci de conductes, linici daquestes, i lesfor i la persistncia en la seva execuci fins que sassoleixen les metes que un sha proposat. Kleinginna, P. R., & Kleinginna, A. M. (1981). A categorized list of emotion definitions, with suggestions for a consensual definition. Motivation and emotion, 5(4), 345379. La motivaci ha estat tractada com a variable dependent (depn daltres variables) o independent (no depn daltres variables). Quan observem la conducta dalg i comentem que est poc motivat molt probablement hem observat que sesfora poc.
16
PSICOLOGIA
Considerem que s una persona que per naturalesa fa poc esfor. Aquesta forma dentendre la motivaci s com variable independent. En canvi, quan analitzem la tria de conductes, i lesfor i la persistncia en lexecuci daquestes, considerem la motivaci com a variable dependent. Entre les variables (determinants) motivacionals shan de distingir tres categories principals: variables fisiolgiques/organsmiques (estan constitudes bsicament pels impulsos i lactivaci o arousal); variables cognitives (expectatives, atribucions causals i intencions de meta); i variables de lentorn (una mplia gamma dobjectes i esdeveniments que se solen designar amb letiqueta comuna dincentius). Seguidament tractarem de les variables motivacionals esmentades, i prestarem una atenci i extensi especials als determinants de carcter cognitiu, ja que lenfocament cognitiu de la motivaci sha convertit clarament en la perspectiva dominant des de mitjan dcada dels seixanta. 2.2.1. Variables motivacionals 2.2.1.1. Variables motivacionals fisiolgiques i situacionals A. Els impulsos El concepte dimpuls es podria definir com un estat intern de lorganisme, que sexperimenta subjectivament com alguna cosa desagradable, i que activa o energitza el comportament. La gana i la set sn exemples tpics i clssics dimpulsos. Les condicions antecedents de limpuls sn les necessitats biolgiques (desequilibris en diferents parmetres orgnics), limpuls energitza o activa la conducta, per no la dirigeix, lefecte energitzant de limpuls es manifesta a nivells diferents: en lexecuci de les conductes instrumentals; en lexecuci de les conductes consumatives, i en lincrement de lactivitat general i la reducci de limpuls s reforant: una conducta noms quedar reforada si aconsegueix de reduir limpuls.
17
PSICOLOGIA
B. Activaci El concepte dactivaci o arousal s, sens dubte, el constructe motivacional de carcter ms estrictament fisiolgic. Histricament aquest concepte va substituir en gran part el concepte dimpuls. Els psiclegs experimentals de la motivaci que ms van treballar amb el concepte dactivaci sn Duffy (1957), Hebb (1955) i Berlyne (1960). El concepte dactivaci o arousal equival a la intensitat de lactivitat bioelctrica global del sistema nervis. Tenint en compte la divisi estructural del sistema nervis, se solen distingir dos tipus principals dactivaci: central i perifrica/autonmica. Cal destacar la relaci entre intensitat de lactivaci i rendiment t la forma duna U invertida; aquest tipus de relaci entre activaci i rendiment constitueix laspecte central del que en psicologia de la motivaci es coneix com la llei de Yerkes-Dodson. 2.2.1.1. Variables motivacionals situacionals A. Incentius Si b en la majoria dels casos els incentius sn objectes o canvis en lentorn, alguns autors (Bandura, 1986) tamb consideren com a incentius certs canvis fisiolgics i psicolgics que ocorren en el subjecte, als quals es refereixen amb el nom dautoincentius o incentius autoproduts. Entre aquests, destaquen de manera especial les reaccions emocionals autogenerades per lxit i pel fracs. La majoria dels casos els incentius no sn fsicament presents quan el subjecte fa la conducta, sin que el que s present durant lexecuci de la conducta s lanticipaci mental (expectativa) dels incentius. El salari per la realitzaci duna feina, els aplaudiments per una bona actuaci artstica o la bona nota en un examen ocorren desprs de la realitzaci de la conducta corresponent. Els incentius sn conseqncies de la conducta. La relaci temporal entre la conducta, els incentius i les expectatives sillustra en la figura segent: Els incentius es poden classificar atenent diferents criteris. Alguns dels ms utilitzats sn el seu carcter innat o aprs, la naturalesa o caracterstiques intrnseques, el seu
18
PSICOLOGIA
paper inhibidor o activador de la conducta, i la seva relaci amb el subjecte actuant. Atenent aquests criteris diferents es poden establir mltiples categories dincentius. A) Carcter innat o aprs: segons aquest criteri shan de distingir dues categories dincentius. a) Incentius primaris. Sn aquells en qu no es necessita un procs daprenentatge previ perqu funcionin com a incentius. (Per a un organisme assedegat laigua constitueix de manera innata un incentiu). b) Incentius secundaris. Sn aquells objectes o esdeveniments en els quals es necessita un procs daprenentatge previ perqu funcionin com a motivadors. Els diners constitueixen un poderosssim incentiu secundari una vegada que la persona ha aprs que serveix per a obtenir una gran varietat daltres incentius. B) Naturalesa. Atenent aquest criteri es pot distingir entre: a) Incentius lligats a les necessitats fisiolgiques corporals. Entre aquests se solen incloure el menjar, la beguda, el sexe, lestimulaci trmica lligada a la regulaci de la temperatura i lestimulaci dolorosa. b) Incentius sensorials. Consisteixen en estimulacions extereoceptives, (de carcter olfactiu, visual i auditiu, tctil o gustatiu) que poden actuar com a motivadors de la conducta. La contemplaci dun paisatge o un quadre i laudici duna pea de msica sn exemples daquest tipus dincentius, per tamb ho s una olor nauseabunda. c) Incentius dactivitat. Es tracta de conductes lexecuci de les quals pot funcionar com un incentiu per a la realitzaci daltres conductes. La possibilitat de jugar una estona amb el videojoc preferit pot ser un bon incentiu perqu un nen faci els seus deures escolars. La principal diferncia daquesta categoria dincentius en comparaci amb les dues categories anteriors s que en aquest cas lincentiu no s un objecte material consumible, ni una estimulaci externa, sin una conducta.
19
PSICOLOGIA
d) Incentius socials. Consisteixen en laprovaci o desaprovaci social expressada per les persones de lentorn mitjanant paraules o gestos. Els aplaudiments, i tamb els xiulets, serien exemples daquest tipus dincentius. e) Incentius monetaris. Com assenyalvem ms amunt, els diners constitueixenun poders incentiu en la majoria de societats. f) Incentius destatus i de poder. Consisteixen a assolir una determinada posici en lestructura dun grup o duna organitzaci. En un hospital, arribar a ser el cap de servei de la seva especialitat pot constituir un poders incentiu per a un professional de la medicina. 2.2.1.2. Variables motivacionals cognitives En aquest subapartat analitzarem detalladament les tres variables motivacionals de carcter cognitiu ms importants: les expectatives, les atribucions causals i les intencions de meta. A. Les expectatives Les expectatives se solen definir com lanticipaci a nivell cognitiu de futurs esdeveniments, que poden ser: objectes de lentorn independents de la conducta, la mateixa conducta i conseqncies de la conducta. En relaci amb aquest constructe psicolgic, Bandura (1977) va proposar una classificaci que es considera ja clssica i que com a tal sha incorporat als manuals actuals de psicologia de la motivaci (Reeve, 1992). En la proposta de Bandura (1977) es distingeix entre dos tipus bsics dexpectatives: expectatives de resultats (outcome expectations) i expectatives deficcia o autoeficacia (efficacy expectations). Lexpectativa de resultats s la creena duna persona que un comportament determinat conduir a uns resultats determinats. Lexpectativa deficcia s la creena
20
PSICOLOGIA
que un pot executar reeixidament un determinat comportament requerit per a obtenir uns determinats resultats. En aquestes expressions, el terme resultats no equival al nivell de rendiment o la qualitat de lexecuci duna tasca, sin als diferents tipus de conseqncies, positives i negatives, daquesta. Per exemple, en una competici esportiva un atleta es disposa a fer un salt dalada de dos metres. La mesura en qu es veu a ell mateix capa de fer aquest salt s la seva expectativa deficacia. Lanticipaci de les emocions positives, els aplaudiments, trofeus, diners,
reconeixement social o, al contrari, democions negatives, possibles lesions, desaprovaci social, etc., constitueixen les seves expectatives de resultats. Per a elaborar les nostres expectatives, tant lexpectativa deficcia com les expectatives de resultats, les persones utilitzem diferents tipus dinformaci. Bandura (1977, 1986, 1997) proposa de manera explcita quatre tipus o fonts dinformaci: els xits dexecuci, lexperincia vicria, la persuasi verbal i els estats fisiolgics. 1. xits dexecuci. Aquesta font dinformaci es refereix a lexperincia directa de la persona quan en el passat ha fet una determinada conducta. En general, els xits en els comportaments empresos enforteixen lautoeficcia, mentre que els fracassos la debiliten. Pel que fa a les expectatives de resultats, les conseqncies que una persona anticipa quan es disposa a fer una conducta depenen en gran manera de les conseqncies que ha obtingut en el passat quan ha fet aquesta mateixa conducta. 2. Experincia vicria. Moltes vegades les expectatives selaboren a partir de lobservaci del comportament daltres persones. El fet de veure com els altres fan amb xit determinades tasques pot enfortir lautoeficcia dels observadors, els quals, en certa manera, es persuadeixen que si els altres ho poden fer, jo tamb. Igualment, i direm que afortunadament, es poden formar expectatives sobre les conseqncies de la conducta simplement observant all que ocorre als altres, sense necessitat dexperimentar-les personalment.
21
PSICOLOGIA
3. Persuasi verbal. Mitjanant el llenguatge oral i escrit es pot transmetre informaci sobre les capacitats personals i tamb sobre les conseqncies de la conducta. Com que s un mitj daccs fcil, el llenguatge sutilitza profusament en la vida quotidiana, tant per a intentar influir sobre lautoeficcia (I tant que nets capa!, intenta-ho i ja ho veurs!) com per a informar sobre les conseqncies potencials duna conducta. 4. Estats fisiolgics i estats dnim. Una quarta font dinformaci de lautoeficcia i de les expectatives de resultats la constitueixen els estats fisiolgics i els estats dnim de la persona. La informaci sobre els estats fisiolgics t una especial importncia per a lelaboraci de lautoeficcia i les expectatives de resultats en mbits com lactivitat fsica i esportiva, les conductes relacionades amb la salut, i les conductes per a afrontar situacions estressants. En aquestes rees dactivitat, els indicadors fisiolgics que proporcionen informaci rellevant per a les expectatives sn, principalment, els relacionats amb lactivaci autonmica, la fatiga, la debilitat/fortalesa fsica i el dolor. La informaci procedent dels estats fisiolgics influeix sobre lautoeficcia tamb per mitj del processament cognitiu. Dels diferents estats fisiolgics ja esmentats, el ms estudiat en relaci amb lautoeficcia s lactivaci autonmica. Dues de les variables ms importants en el processament dels indicadors dactivaci autonmica sn la intensitat i la interpretaci (atribuci) daquesta. Si els indicadors dactivaci mostren una intensitat alta es debilitar lautoeficcia, mentre que si mostren una intensitat moderada s molt probable que senforteixin. En la majoria de vegades en la vida quotidiana la persona elaborar les seves expectatives especfiques a partir no duna sola, sin de diverses fonts dinformaci. Per aix haur dintegrar la informaci procedent de les diferents fonts. Aquesta informaci pot ser convergent o contradictria. La capacitat per a integrar la informaci procedent de les diferents fonts augmenta a mesura que es desenvolupen les capacitats cognitives (datenci, de memria i de raonament) de la persona.
22
PSICOLOGIA
Efectes motivacionals i emocionals de les expectatives De fet, diferents combinacions dexpectatives deficcia i expectatives de resultats, produiran efectes psicolgics, comportamentals i afectius diferents (Bandura, 1982,1986), tal com es pot veure en la figura segent. Lautoeficcia i les expectatives de resultats tenen dos tipus principals defectes: motivacionals (inici de la conducta, esfor i persistncia), emocionals (confiana i autoestima, o, per contra, ansietat, depressi i apatia). Bandura sost que, en general, com ms gran s lautoeficcia i les expectatives de resultats, ms gran s lesfor i la persistncia, i tamb s ms gran la probabilitat dexperimentar emocions positives. Quan les persones tenen un sentit alt de lautoeficcia i el seu medi s reforant, es produiran accions segures i oportunes. Si les persones tenen expectatives deficcia elevades per el medi no respon, el ms probable ser que aquestes persones intensifiquin els seus esforos, protestin o fins i tot intentin de canviar el medi. En el cas que aquest canvi sigui molt difcil dobtenir, si hi ha alternatives ms bones, les persones abandonaran el seu medi original i prosseguiran els seus esforos en una altra banda. Aquest cas particular de competncia no-reforada ressalta la necessitat de distingir entre dos nivells de control sobre el sistema social que prescriu els resultats extrnsecs per a les diverses accions. Els treballadors a preu fet tenen control sobre els resultats (com ms treballo ms cobro), per no sobre el sistema social que prescriu la quantitat que sels ha de pagar per unitat de treball. La consideraci conjunta de les expectatives deficcia i les expectatives de resultats permet de distingir entre les condicions que porten a lapatia i les que produeixen depressi. Quan les persones tenen un baix sentit de lautoeficcia i observen que ni els seus esforos ni els de les persones que els envolten produeixen els resultats que sesperen, es tornen aptics i resignats. Si, igualment, tenen expectatives deficcia baixes, per veuen que els altres obtenen recompenses dels seus esforos, poden experimentar sentiments dautomenyspreu i depressi. Per tant, les persones poden recular en els seus esforos perqu dubten de la seva competncia o perqu creuen
23
PSICOLOGIA
que no es recompensaran els seus esforos. Aquestes dues fonts dinutilitat conductual tenen diferents remeis: en el primer cas, shan de desenvolupar les habilitats pertinents; en el segon, cal canviar lentorn social. Finalment, segons Bandura (1982, 1986), la naturalesa dels resultats que es pretenen controlar, permeten de predir quan la baixa autoeficcia produir ansietat i quan produir depressi. Les persones se senten ansioses quan es creuen incapaces de controlar resultats negatius, i deprimides quan es creuen ineficaces per a controlar resultats positius altament desitjats. Tanmateix, a vegades, la ineficcia percebuda per a assolir resultats valuosos pot generar tamb ansietat, si aquests resultats serveixen per a impedir locurrncia desdeveniments futurs negatius. A causa de la interdependncia dels esdeveniments en el medi natural de les persones, la baixa autoeficcia sol anar acompanyada de sentiments dansietat conjuntament. B. Atribucions causals Segons Harvey i Weary (1984), latribuci s una inferncia que es fa per tal dintentar explicar per qu ha tingut lloc un esdeveniment o un comportament, dun mateix o dels altres. Segons Hewstone (1992), latribuci s un procs cognitiu (intern) dun individu, pel qual intenta explicar esdeveniments i comportaments, i establir nexes causals entre aquests Daquestes definicions volem ressaltar els aspectes i matisos segents: a) Les atribucions sn explicacions que construeix la persona (processos cognitius actius). b) Es poden referir a comportaments i/o a esdeveniments de lentorn. c) Es poden referir al propi comportament o al daltres. i/o depressi
24
PSICOLOGIA
Les autoatribucions sn les interpretacions a posteriori que una persona fa del seu propi comportament o de les conseqncies daquest. Les heteroatribucions sn les interpretacions que una persona fa a posteriori del comportament o dels resultats dun altre (o daltres). Com les expectatives, les atribucions causals shan estudiat com a variables dependents i com a variables independents. Tractar les atribucions causals com a variables dependents equival a preguntar-se quin tipus dinformaci utilitzem per a inferir les causes de la conducta, per qu fem determinades atribucions i no daltres, o per qu diferents individus fan diferents atribucions duna mateixa conducta. Considerar les atribucions com a variables independents equival a preguntar-se per les conseqncies duna atribuci concreta. La teoria motivacional/emocional de Weiner (1980, 1985,1986) inclou quatre moments bsics, tal com es pot observar en la figura segent. Aquests moments sn: 1) valoraci dels xits i resultats (passats) a partir de lautoobservaci de la prpia actuaci; 2) atribuci causal (interpretaci) daquests; 3) expectatives i emocions derivades de les atribucions, i 4) motivaci i rendiment futur. Les principals aportacions de Weiner es relacionen amb els moments segon i tercer del seu model global. Laportaci sobre el segon moment consisteix en una proposta de classificaci de les autoatribucions que ha experimentat una lleugera modificaci des de la seva formulaci original (vegeu la figura segent). Segons Weiner, les causes atribudes dels resultats propis (xits i fracassos), que poden ser nombroses i variades, es poden classificar a partir dunes quantes dimensions. En el seu model classificador definitiu (Weiner, 1979), inspirat directament en lobra de Heider, va proposar tres dimensions. La primera s el locus de control, que bsicament consisteix a atribuir la casualitat a factors interns (habilitat i esfor) o a factors externs
25
PSICOLOGIA
(dificultat de la tasca i sort). La segona dimensi s lestabilitat, per la qual satribueix la casualitat a factors estables (habilitat i dificultat de la tasca) o factors inestables (esfor i sort). La tercera dimensi s la controlabilitat; aquesta dimensi sintrodueix per a distingir entre les causes que tot i que sn internes no estan sota un control personal total, com s el cas de lhabilitat innata, i les causes ms controlables pel subjecte, com lesfor personal. C. Les intencions de metes Lautor que ms ha teoritzat i investigat sobre els efectes motivacionals de les metes s Locke (1966). El concepte de meta, que segons els terics cognitius de la motivaci s equivalent al dintenci (Bandura, 1986, 1997), es pot definir com el nivell de rendiment o el tipus de conseqncies que una persona es proposa assolir en la realitzaci duna determinada conducta. Daquesta definici, es desprn el segent: a) Les metes, duna manera semblant a les expectatives, formen part del pensament prospectiu o anticipatori: sn representacions mentals (anticipacions) destats futurs. b) A diferncia de les expectatives, les metes inclouen un component volutiu: sn futurs xits anticipats i desitjats. c) Les metes es poden referir a la conducta (un determinat nivell de rendiment) o als resultats (determinades conseqncies). Aquesta distinci s relativament recent, si tenim en compte el marc temporal de la investigaci sobre les metes. Una gran quantitat destudis emprics han mostrat que lestabliment de metes o objectius mobilitzen lesfor i la persistncia, i per aix contribueixen a millorar el rendiment. Per no totes les metes produeixen aquests efectes motivacionals. Perqu contribueixin a millorar el rendiment, les metes han de ser especfiques, difcils (per assequibles) i prximes en el temps. Descriurem cada una daquestes caracterstiques i les illustrarem amb algun exemple.
26
PSICOLOGIA
Lespecificitat es refereix al grau de concreci amb qu es defineixen les metes. Una meta s especfica quan es defineix amb precisi, de manera que s fcil saber si sha complert o no. Pel que fa a la dificultat de la meta histricament hi ha hagut una certa controvrsia sobre quin s el nivell ptim de dificultat. Alguns autors (Atkinson, 1967) han sostingut que lideal s un nivell intermedi de dificultat, ja que la relaci entre nivell de dificultat de les metes i el rendiment t forma dU invertida; altres autors (Locke, 1966) han sostingut que les metes ideals sn les extremadament difcils, ja que la relaci entre dificultat duna meta i el rendiment s lineal. Hem de tenir en compte, daltra banda, que la dificultat duna meta per a un subjecte particular no depn noms de les caracterstiques intrnseques daquesta, sin tamb de les habilitats (competncies) del subjecte en particular i, per tant, no es pot definir prescindint daquestes. Tenint en compte aquesta precisi conceptual important, ms recentment alguns autors (Locke i Lathan, 1985) han assenyalat que les metes ms motivants sn aquelles que representen un repte per al subjecte: sn difcils, per aquest les veu com a assequibles. La proximitat de la meta tamb es important. Les metes prximes en el temps exerceixen una influncia ms gran sobre la conducta que les metes a mig i a llarg termini. Tenint en compte que moltes de les metes que ens plantegem en la vida quotidiana sn metes molt difcils a mitj i a llarg termini (metes distals, en la terminologia de la teoria cognitiva social), una estratgia adequada per a aconseguirles pot consistir a planificar lactivitat desglossant-la en submetes (proximals) que compleixin les caracterstiques assenyalades abans: especfiques, prximes en el temps i que representin un repte per a la persona. 2.2.2 Teories de la motivaci Malgrat que les persones comparteixen moltes necessitats amb els animals, hi ha, doncs, diferncies entre aquestes. Aix no obstant, a partir de les diferncies que hi ha entre lsser hum i els altres organismes, tradicionalment els motius (les causes que provoquen la conducta) se solen classificar en dues grans categories: motius primaris i motius secundaris.
27
PSICOLOGIA
Motius primaris: sn motius innats o no apresos. Sn, per tant, biolgics, estan determinats genticament i entren en funcionament des del naixement. Estan relacionats, principalment, amb la subsistncia o supervivncia de lindividu i de lespcie. Al seu torn, els motius primaris poden estar relacionats amb les necessitats biolgiques i amb els motius dadaptaci ambiental. Els motius primaris es classifiquen en: a) motius biolgics com ara, la regulaci de la temperatura, la gana, la set, el descans/son i el sexe. b) motius dadaptaci ambiental com ara, levitaci del dolor, levitaci del perill (por), l exploraci visual i la manipulaci dobjectes. Motius secundaris: sn motius adquirits o apresos i es denominen tamb motius socials. Estan determinats pel medi ambient i per la cultura que impera en aquest medi, i tamb la interacci que els subjectes estableixen amb els membres del grup al qual pertanyen. A diferncia dels motius primaris, els motius socials no tenen com a objectiu satisfer una necessitat fisiolgica. Daltra banda, els motius socials poden exercir una gran influncia i control sobre els motius primaris. Aix, per exemple, una persona pot beure o menjar per motius socials (reuni damics) i no perqu tinguin gana o set. Aix mateix, pot deixar de menjar per un ideal vaga de fam o, al contrari, quan tenim gana podem menjar un aliment o un altre sense tenir en compte el seu contingut calric. En aquest mateix sentit, la conducta sexual no t sempre com a objectiu la reproducci ni es limita al perode de zel de la femella humana, sin ms aviat es converteix en un dels comportaments ms gratificants de lsser hum. Malgrat la dificultat inherent a la prpia condici humana, shan fet classificacions molt diferents dels motius socials, tant pel que fa a contingut (tipus) com a nombre de motius. A tall dexemple illustratiu dels que acabem de dir, Murray (1938) elabora una llista extensa de necessitats tan mplia com pot amb la intenci de cobrir la major part de les necessitats psicgenes o secundries: Submissi- Rendir-se. Buscar i gaudir del mal, la culpa, la crtica i el cstig.
28
PSICOLOGIA
Autodepreciaci. xit- Superar obstacles i arribar a un estndard alt. Superar els altres. Esforar-se i aconseguir el domini. Afiliaci- Formar amistats i associacions. Saludar, ajuntar-se i viure amb altres. Cooperar i conversar de manera sociable amb altres. Agressi- Assaltar o ferir un altre. Lluitar. Oposar-se amb fora. Humiliar. Fer mal. Acusar o menysprear una altra persona. Venjar-vos d'un mal que us han fet. Autonomia- Resistir-se a l'influx o la coacci. Resistir-se a les normes. Ser independent i lliure d'actuar per impuls. Contrarestaci- Adquirir domini sobre alguna cosa o compensar un fracs tornant a esforar-se. Superar una debilitat. Mantenir l'honor, l'orgull i la dignitat. Defensa- Defensar-se contra les acusacions, la crtica, la humiliaci. Oferir explicacions i excuses. Resistir-se a la "indagaci". Deferncia- Admirar i seguir les passes d'un altre aliat superior. Cooperar amb un lder. Lloar i honrar. Dominncia- Influir oi controlar els altres. Persuadir, prohibir, dictar, ordenar. Restringir, organitzar la conducta d'un grup. Exhibici- Atraure l'atenci sobre la prpia persona. Causar impressi. Excitar, divertir, provocar, intrigar, sorprendre i causar sensaci a altres persones. Evitaci del dolor- Evitar el dany, les ferides fsiques, la malaltia i la mort. Escapar-se d'una situaci perillosa. Prendre mesures de seguretat. Infraevitaci- Evitar el fracs, la vergonya, la humiliaci i el ridcul. Desistir de l'acci per por al fracs. Nutrici- Nodrir, ajudar o protegir a un altre que est indefens. Compadir-se. Tenir cura d'un nen. Alimentar, ajudar, donar suport, consolar, sanar, guarir. Ordre- Arreglar, ordenar i guardar coses. Ser net i ordenat. Ser precs de manera metdica. Joc- Relaxar-se, divertir-se, buscar diversi i entreteniment. Passar-s'ho b i jugar, riure, bromejar i estar alegres. Divertir-se per divertir-se. Rebuig- Menysprear, ignorar o excloure una altra persona. Ser altiu i indiferent. Ser selectiu. Sensitivitat- Buscar i gaudir de la sensualitat.
29
PSICOLOGIA
Sexe- Formar una relaci ertica i dur-la endavant. Tenir relacions sexuals. Socors- Buscar ajuda, protecci o compassi. Demanar ajuda. Demanar clemencia. Adherir-se al pare que proporciona afecte i aliment. Ser dependent. Tenir suport. De totes les classificacions que shan fet sobre els motius o necessitats, la que ha tingut ms popularitat ha estat la classificaci proposada per Maslow. s una taxonomia reduda en la qual es proposa una ordenaci o estructuraci jerrquica dels motius, coneguda amb el nom de pirmide motivacional de Maslow (1968). Maslow s un psicleg humanista que assenyala que lsser hum t la capacitat inherent dautorealitzaci que el condueix a desenvolupar totes les seves potencialitats (realitzaci plena de la persona), creixement personal la que governa i organitza totes les altres necessitats. Daquesta manera, Maslow va proposar una jerarquia de motius o necessitats estructurats en diferents nivells, on relaciona motius primaris i secundaris. Les necessitats humanes que defineix Maslow segueixen cert ordre i sn les segents: Fisiolgiques. En la base de la pirmide se situen les necessitats fisiolgiques de lorganisme: regulaci de la temperatura, gana, set, son, etc., les quals sn necessries per a la supervivncia de lindividu. El sexe, malgrat el que es pensa popularment, no s una necessitat essencial per a la supervivncia de lindividu, per s per a la de lespcie. Aix no vol dir que no sigui una motivaci important en la vida de lsser hum. En la nostra societat, com que aquestes necessitats se satisfan fcilment, perd rpidament tota la seva importncia. Seguretat. Es refereix als aspectes que garanteixen la vida de lindividu en el seu ambient: necessitat de sentir-se segur i cmode (protecci), relaci familiar i laboral, defensa, lluita. Inclou labsncia, el dolor, el perill, i tamb una certa estabilitat de lentorn/medi social i simblic del subjecte. Segons Maslow, certs productes tpicament humans com la superstici, la religi o la cincia estarien motivats, en part, per aquesta necessitat.
30
PSICOLOGIA
Afiliaci (Tamb anomenada dafecte i de pertinena). Necessitat de pertinena a grups socials i afecte (estimar i ser estimat, pertnyer i ser acceptat per un grup de referncia matrimoni, amics, societat. Autoestima. Lautoestima es refereix a lestimaci que una persona sent per ella mateixa estimaci prpia i la valoraci que fan els altres de nosaltres estimaci aliena. La necessitat de preservar lestimaci per un mateix comprn tamb la necessitat dafirmaci personal o de prestigi o reconeixement. La baixa autoestima s una de les caracterstiques principals que es dna a la depressi. Autorealitzaci. Fa referncia al desenvolupament de les prpies capacitats (adquisici de coneixement, comprensi de la realitat, elaboraci duna escala de valors, etc.). Inclou la necessitat darribar a ser all que un pretn, desenvolupar les potencialitats prpies segons un pla establert prviament o la realitzaci dun projecte vital. Per a comprendre adequadament lorganitzaci jerrquica de les necessitats de Maslow shan de tenir en compte les premisses segents: 1) Les necessitats situades en els estrats o nivells ms baixos de la pirmide estan relacionades amb la supervivncia de lindividu. Sn les primeres que apareixen en el desenvolupament ontogentic de lindividu. Aquestes necessitats ms bsiques tenen una fora ms gran que les situades en nivells superiors, ja que si no se satisfan, lhome mor. 2) La jerarquia imposa que per a satisfer una necessitat dun nivell superior, primer sha dhaver satisfet una necessitat inferior prvia. 3) A mesura que ascendim en la pirmide, les necessitats canvien dobjectiu, i passen de necessitats de manca o privaci (les quatre primeres), orientades a la supervivncia, a necessitats de creixement (autorrealitzaci). Segons Maslow, les necessitats de creixement que sorgeixen quan shan satisfet les necessitats de manca anteriors, provoquen tensi i inquietud en la persona fent que busqui la perfecci, la justcia, la veritat, el lliurament als altres, etc., s a dir, lautorealitzaci plena com a persona.
31
PSICOLOGIA
El model jerrquic de Maslow sha criticat pel fet que les motivacions o necessitats establertes sn una mica arbitrries i no estan determinades universalment. 3. LATENCI L'atenci no es pot entendre com un mecanisme unitari, sin que remet a una pluralitat de fenmens psicolgics, s a dir un sistema. Intentarem apropar-nos a la complexitat dels mecanismes de l'atenci tractant alguns d'aquests fenmens amb els quals es relaciona de manera directa. En llegir un llibre, per exemple, sembla que atenem de manera prcticament exclusiva algun dels estmuls que rebem i ignorem qualsevol altra informaci o qualsevol altre esdeveniment que tingui lloc al nostre voltant. Si dirigim la nostra atenci sobre el text que llegim, en facilitem la comprensi i ens apropem als personatges i els esdeveniments que ens presenta l'autor. D'aquesta manera, l'atenci ens pot permetre que ens centrem en una part de la informaci que ens arriba tant des de l'exterior (mitjanant els nostres rgans dels sentits) com de l'interior (les idees, records, imatges, etc. que guardem a la memria), per tal que aquesta es processi de manera eficient. Coneixem el tipus datenci que ens permet centrar-nos amb el nom datenci selectiva, i implica no noms que fem atenci a la informaci que considerem rellevant, sin que, com a revers de la moneda, ignorem o bloquegem aquella que s irrellevant per al curs de la nostra acci o el nostre pensament. Ara b, hi ha ocasions en les quals la nostra atenci es requereix de manera sobtada sense que intervingui aquesta intencionalitat. s el cas duna classe que ens resulta avorrida i la nostra atenci es dirigeix, ben lluny d'all, a altres assumptes ms agradables. No obstant aix, n'hi ha prou amb la mirada del nostre cap perqu, de manera immediata i involuntria, la nostra atenci es torni a dirigir al que succeeix a laula. Si continuem pensant en exemples, aviat ens adonarem que no totes les activitats en les quals podem pensar exigeixen que fem el mateix esfor de concentraci. Algunes, com caminar o, fins i tot, conduir, les podem fer d'una manera automtica. Probablement, les
32
PSICOLOGIA
diferncies entre les unes i les altres sn graduals i, sovint, l'automatitzaci d'una activitat s'ha produt grcies a la seva prctica continuada. Les investigacions sobre atenci dividida es dirigeixen, precisament, a estudiar aquesta capacitat per a atendre simultniament diferents fonts d'estmul o per a realitzar diferents tasques, i tamb a analitzar les condicions en les quals s'hi produeix interferncia. Per tant, l'atenci no s una, sin que s mltiple i complexa. Aix, la seva explicaci proposa que el que anomenem atenci s un sistema modular compost per tres xarxes independents, encara que amb connexions entre elles, relacionades amb rees cerebrals diferents: La xarxa atencional posterior, que est relacionada amb processos lligats al que hem anomenat reflex d'orientaci i depn d'rees del crtex parietal posterior, els apartats pulvinar i reticular del tlem i els collicles superiors. La xarxa atencional de vigilncia i/o alerta, la funci de la qual s mantenir un estat preparatori de desvetllament o arousal relacionat amb la detecci rpida d'estmuls. Aquestes funcions estan associades a rees frontals i parietals de l'hemisferi dret que reben projeccions del locus coeruleus. La xarxa atencional anterior, de la qual depn el control voluntari sobre el processament de la informaci i que est relacionada amb aspectes que hem vist anteriorment com la selecci controlada de l'entrada estimular, el repartiment voluntari de recursos sobre tasques que s'executen concurrentment i, en general, els processos que requereixen planificaci i control del desenvolupament d'una estratgia prevista que desenvolupem normalment en respostes davant de situacions noves. Aquesta xarxa est fonamentalment relacionada amb rees dels lbuls frontals. Els models clssics de l'atenci, que l'entenen com un mecanisme unitari, ubicat en una zona cortical ben delimitada, hagin estat substituts majoritriament per models que entenen l'atenci com un mecanisme mltiple amb diverses funcions: atenci selectiva, atenci dividida, atenci sostinguda, etc. (Rossell, 1999).
33
PSICOLOGIA
3.1. El reflex dorientaci Per tal dentendre latenci cal comenar pel reflex dorientaci. L'atenci denominada passiva o reflex d'orientaci, un mecanisme de l'atenci pel qual certs estmuls sn capaos de captar la nostra atenci d'una manera automtica i involuntria. Tant Pavlov com ms tard Bekhterev es van trobar amb el mateix fenomen quan presentaven estmuls nous als animals que participaven en els seus experiments sobre condicionament. Pavlov va denominar aquest fenomen resposta o reflex d'orientaci; Bekhterev va observar la seva funci de centrar l'atenci cap a estmuls nous o canviants. Per tant, el reflex d'orientaci es refereix a la reacci que experimenta qualsevol organisme quan al seu entorn apareix un estmul nou o es canvien atributs d'un estmul significatiu. s important destacar que es tracta d'una conducta d'ordre superior, ja que, si b l'origen del reflex d'orientaci s exogen (dirigit per les variacions estimulars de l'entorn), el patr de respostes que el constitueix significa un esfor actiu de cerca i processament d'informaci; s a dir, no es tracta d'un fenomen purament reactiu d'ordre inferior com els reflexos simples que connecten de manera lineal un estmul a una resposta de l'organisme. El reflex d'orientaci est constitut per un patr complex de respostes psicolgiques centrals i perifriques. Entre les respostes centrals (les vinculades a l'activitat del sistema nervis central), destaca la presncia d'una dessincronitzaci electroencefalogrfica en la qual apareix el ritme cerebral beta caracterstic de les situacions d'activaci. Entre les respostes perifriques (vinculades a l'activitat del sistema nervis perifric), hi ha les somtiques i les vegetatives o autonmiques. Les respostes somtiques sn canvis en la conducta motriu i, per tant, es poden observar directament: Detenci o inhibici de la conducta que s'executa fins aquell moment, per a no interferir el processament de la nova estimulaci.
34
PSICOLOGIA
Orientaci del cap en direcci a la font d'estimulaci nova, de manera que els sentits espacials s'ubiquen en una posici ptima per a la captaci d'informaci. Aquest moviment protagonitzat pels msculs del coll s'acompanya de moviments de correcci de l'enfocament visual. En alguns animals es produeixen, a ms, moviments d'orientaci a les orelles i a l'aparell olfactiu. Canvis posturals del cos, que acompanyen quan s necessari els altres moviments ja esmentats per optimitzar l'orientaci dels rgans sensorials en la font d'estimulaci nova/rellevant. Les respostes vegetatives sn conseqncia de variacions en l'activitat del sistema nervis autnom i les ms caracterstiques sn les segents: Resposta electrodrmica: Disminuci de la freqncia cardaca i inhibici temporal de la respiraci, coherent amb la ja esmentada inhibici de la conducta en el sentit d'afavorir la captaci d'informaci nova. Dilataci dels vasos sanguinis cerebrals i constricci dels vasos sanguinis perifrics. 3.2. Teories atencionals 3.2.1. Latenci selectiva Shannon va formular la seva teoria cap al final dels anys quaranta, i va establir una srie de lleis matemtiques que tractaven d'explicar el flux de la informaci per mitj d'un canal, entenent aquest com un dispositiu que rep una entrada d'informaci i genera una sortida. Les primeres aportacions dels psiclegs cognitius es van dur a terme adaptant els conceptes de la teoria de Shannon a l'sser hum i considerant aquest com un canal de capacitat limitada que transmet informaci. Aviat, aquesta idea de la transmissi d'informaci es va substituir per la de processament: l'sser hum no transmet noms, sin que modifica la informaci que rep mitjanant diferents operacions i processos mentals.
35
PSICOLOGIA
Alguns dels primers investigadors en l'rea de l'atenci treballessin en aquests mbits aplicats. Aquest s el cas, per exemple, de Donald E. Broadbent, que treballava com a psicleg militar per a la Marina britnica i estudiava el rendiment dels operaris de radar i els controladors aeris, els quals reben una sobrecrrega d'informaci. 1. El model de filtre de Broadbent- Els experiments daquests investigador sanomenen datenci selectiva. El paradigma experimental tradicional va ser la tasca d'escolta dictica. Aquesta tasca implicava la presentaci simultnia de dos missatges a les dues orelles per mitj d'uns auriculars; habitualment, es tractava d'un missatge diferent per a cada orella. Els resultats que van obtenir autors com Broadbent o Cherry en tasques d'aquest tipus mostraven que era molt difcil atendre els dos missatges presentats dicticament. El rendiment, tanmateix, millorava si les instruccions que es donaven als subjectes eren que prestessin atenci a un dels dos missatges i ignoressin el que se'ls presentava per l'altra orella. (efecte cctel). A ms, tant les diferncies acstiques entre les veus que emetien els missatges com les diferncies basades en la localitzaci del missatge (orella dreta o orella esquerra) eren tils per a seleccionar-lo. Es va observar tamb que, si les instruccions indicaven al subjecte que repets el missatge rellevant a mesura que el rebia (tasca d'ombreig o seguiment), llavors les proves posteriors de record indicaven que gaireb no havia guardat a la memria alguna informaci relativa al missatge presentat per l'orella no atesa. Per exemple, s'ignorava l'idioma en el qual s'havia presentat aquest o el seu significat; en canvi, s'advertia si la veu que transmetia el missatge havia canviat d'home a dona (o viceversa) o si s'havia presentat nicament un to (Styles,1997). Amb totes aquestes evidncies, Broadbent (1958) va considerar que les dades mostraven que si un estmul no necessitava una resposta, aquest es descartava abans de ser processat completament i que els seus trets fsics eren, precisament, les pistes que el subjecte utilitzava per a dur a terme aquest procs de selecci. D'aquesta manera, hi havia un filtre que operava en l'mbit dels trets fsics dels estmuls i que seleccionava determinades informacions a fi d'atendre-les i processar-les completament.
36
PSICOLOGIA
La proposta de Broadbent es concreta en un model sobre com es duu a terme el processament de la informaci. Els pressupsits essencials d'aquest model sn tres: 1) En primer lloc, es considerava que l'anlisi de les funcions cognitives s'havia de fer en termes d'un flux d'informaci que es transmet per mitj del nostre sistema nervis. Com podem observar, aquesta idea de Broadbent est directament relacionada amb la teoria de la informaci a la qual ens hem referit anteriorment. 2) En segon lloc, com a sistema de transmissi d'informaci, el nostre sistema cognitiu havia de ser un canal nic amb capacitat limitada. 3) Finalment, aquesta capacitat limitada havia de comportar la necessitat d'un filtre que protegs el sistema de la saturaci, que deixs passar noms una part de tota la informaci que rebem; la resta de la informaci havia de quedar bloquejada. Des de la presentaci del model de Broadbent, la investigaci en l'rea de l'atenci es va dirigir cap a la constataci experimental dels supsits del model. Els primers resultats inconsistents no van trigar, tanmateix, a aparixer. A comenament dels anys seixanta (1963), J.A. Deutsch i D. Deutsch reuneixen les evidncies inconsistents que havien aportat estudis anteriors i elaboren un model que es coneix com de selecci tardana, s a dir, un model en el qual la selecci de la informaci no es fa en estadis tan primerencs com els que proposava Broadbent, sin ms endavant, en el sistema de processament. 2. El model d'atenuaci de Treisman- Treisman (1964) va considerar ms adequat reformular o modificar el model de Broadbent que no pas proposar un model alternatiu. Aquesta modificaci es referia al filtre tot-o-res que caracteritzava el model de Broadbent. Aix, en lloc de considerar que el que es produa era una eliminaci de tota la informaci no atesa, el que Treisman va proposar va ser una atenuaci d'aquesta, una cosa aix com una "disminuci del seu volum". D'aquesta manera, si aquesta informaci atenuada mantenia una relaci estreta amb les expectatives del subjecte (com, per exemple, en l'experiment en el qual es produa la continuaci de la histria que s'havia ombrejat) o b
37
PSICOLOGIA
tenia una rellevncia personal, llavors n'hi podia haver prou perqu s'assols el nivell d'activaci mnim per a arribar a ser conscient. En definitiva, el model de Treisman proposa que la informaci rellevant traspassa el filtre amb la mxima intensitat, mentre que la resta de les informacions s'atenua a fi de no sobrecarregar el sistema de processament. Aquesta atenuaci, que no eliminaci, permet que en determinades circumstncies una part d'aquesta informaci es pugui analitzar semnticament. En treballs posteriors, Broadbent (1971, 1982) accepta les modificacions de Treisman en el seu model original i substitueix la seva idea d'un filtre tot-o-res per una versi ms flexible, en la qual la informaci no atesa queda eliminada completament i en la qual certs elements d'aquesta poden rebre un processament posterior. Tanmateix, mant la idea d'una selecci primerenca i rebutja els models de selecci tardana. 3. El model de Johnston i Heinz- Les investigacions sobre l'atenci selectiva es van acumular al llarg de la dcada dels seixanta amb l'objectiu d'aclarir on se situava el filtre de l'atenci, si en fases primerenques o tardanes del processament d'informaci; o el que s el mateix, en quin moment es produa el canvi entre un processament en parallel per tant, automtic i sense necessitat d'atenci i un processament serial s a dir, amb el control de l'atenci. Aix Johnston i Heinz (1978) proposen un model que t com a caracterstica fonamental una ubicaci flexible del filtre. Aix, segons aquests autors, la fase en la qual es produeix la selecci s variable, depenent fonamentalment de les caracterstiques de la informaci que rep el subjecte i de la tasca que ha de realitzar; d'altra banda, la selecci tindr lloc, tenint en compte aquests condicionants, tan aviat com sigui possible. Un filtre flexible implicaria que en la condici d'alta discriminabilitat sensorial noms seria necessria una anlisi fsica dels estmuls, perqu la selecci entre els dos missatges es podria fer fcilment a partir dels seus trets fsics; al contrari, en la condici de baixa discriminabilitat sensorial, es necessitaria una anlisi ms completa dels estmuls per a
38
PSICOLOGIA
seleccionar entre aquests i realitzar la tasca d'ombreig. Al seu torn, es considerava que l'execuci dels subjectes en la tasca concurrent de detecci dels canvis en la intensitat de la llum estava determinada per la dificultat que suposava la realitzaci de la tasca d'ombreig. Els resultats obtinguts per Johnston i Heinz van mostrar, efectivament, una variaci en l'execuci de la tasca concurrent: aquesta era superior en la condici d'alta discriminabilitat sensorial i descendia en la de baixa discriminabilitat. La tasca de selecci no implicava, per tant, el mateix tipus de processament en ambdues condicions, sin que depenent de les caracterstiques dels estmuls que rebia el subjecte l'anlisi que havia d'efectuar d'aquests per fer la selecci era diferent. Es mostrava, aix, que el filtre de l'atenci no operava d'una manera rgida, sin flexible, d'acord amb les condicions en les quals s'havia de fer la selecci.
3.2.2. Latenci dividida
Per a Kahneman, atendre significa 'invertir un esfor mental', tant quan s el mateix subjecte qui selecciona de manera voluntria l'activitat que ha d'ocupar aquest esfor, com quan un esdeveniment qualsevol atreu la nostra atenci de manera involuntria (recordem el concepte de reflex d'orientaci, del qual ja hem parlat anteriorment). Kahneman considera aquest esfor mental com una capacitat general inespecfica del nostre sistema de processament, que, com hem assenyalat ms amunt, pot ser necessria per processar la informaci. L'atenci, l'esfor mental de Kahneman, es pot dirigir a una nica activitat o b repartirse entre una srie d'activitats diferents. Tanmateix, tenint en compte que no disposem d'uns recursos d'atenci illimitats, la nostra execuci en una determinada tasca estar afectada, d'una banda, per la quantitat de recursos que tinguem en aquell moment determinat i, de l'altra, per les demandes d'atenci que impliqui la tasca.
39
PSICOLOGIA
D'aquesta manera, si la tasca que realitzem exigeix ms recursos i ms esfor de l'atenci dels que hi ha disponibles en aquell moment, no la podrem assolir amb xit. De la mateixa manera, podrem realitzar diverses tasques simultniament si la suma de recursos que requereixen totes elles no supera els recursos que nosaltres podem posar en joc. Tanmateix, el nostre rendiment en una determinada tasca descendir si, al seu torn, ens impliquem en una segona i el consum de recursos d'ambdues s superior al que nosaltres podem invertir. Un concepte molt important en el model s el d'arousal, que fa referncia al nivell d'arousal del subjecte i est relacionat amb la quantitat de recursos que pot tenir. En principi, un increment en el nivell de desvetllament determina un increment en la capacitat de l'atenci disponible. Ara b, aquesta relaci no s tan simple, ja que tant les dades com la nostra experincia mostren que un increment en el nivell d'activaci millora el nostre rendiment en una tasca, per noms fins a un nivell ptim: si continuem incrementant la nostra activaci ms enll d'aquest nivell, el nostre rendiment, en lloc de millorar, empitjora. Aix es coneix com la llei de Yerkes-Dodson (Yerkes i Dodson, 1908). Un altre concepte bsic en el model de Khaneman s la denominada poltica de distribuci dels recursos. Segons Kahneman, l'assignaci d'esfor a una tasca est determinada, d'una banda, per l'avaluaci que fa el subjecte de l'esfor que aquesta activitat requereix i, de l'altra, per l'existncia d'unes disposicions duradores i unes intencions momentnies. Les disposicions duradores fan referncia a certes regles que governen la nostra atenci involuntria i estan relacionades amb el reflex d'orientaci; sn aquestes les que provoquen que l'aparici d'un objecte que es mou rpidament o per l'aparici d'un estmul nou o inesperat capti la nostra atenci. Les intencions momentnies es refereixen als criteris que nosaltres posem en marxa i als quals concedim prioritat a cada moment per dirigir els nostres recursos de l'atenci a una informaci o a una altra, a una tasca o a una altra.
40
PSICOLOGIA
Comporten la incorporaci al model del component motivacional, ja que permeten dirigir els nostres recursos a aquelles informacions o a aquelles tasques que sn del nostre inters en un moment determinat. Naturalment, aquestes intencions poden variar al llarg de l'execuci d'una tasca: en principi, podem dirigir la nostra atenci de manera prioritria al que el nostre amic ens explica per telfon, per quan la situaci del partit de futbol es torna complicada, el nostre inters es dirigeix cap al televisor i la nostra atenci tamb. 4. LA SENSACI I LA PERCEPCI Al llarg dels anys, la percepci s'ha abordat des de diferents disciplines, i ha estat un dels temes d'estudi prioritaris tant en la psicologia com en la biologia. Totes elles coincideixen a distingir entre la sensaci i la percepci. Des de la psicologia es considera que les sensacions sn experincies immediates i pures, provocades directament pels estmuls, mentre que la percepci constitueix un procs ms complex que fa referncia a la integraci i interpretaci de les esmentades experincies sensorials a les quals es dota d'organitzaci i significaci en funci de l'experincia i els coneixements previs. Per la seva part, la biologia considera que les sensacions estan sustentades pels rgans i receptors sensorials i les vies neuronals implicades en les primeres fases de l'adquisici d'informaci sensorial, mentre que en la percepci hi estan implicats nivells superiors de processament cerebral, sobretot mitjanant el crtex, relacionats amb la dotaci de significat a la informaci adquirida. Segons aquestes concepcions, s'entn que la definici dels termes sensaci i percepci es fa atenent una complexitat creixent, per sense que hi hagi una delimitaci clara entre els dos processos. La distinci s, en certa manera, arbitrria, ja que els processos, tant psicolgics com biolgics, que s'esdevenen en les etapes inicials del processament dels estmuls, afecten amb freqncia la interpretaci que el subjecte realitza d'aquests estmuls, i viceversa, l'experincia prvia que el subjecte tingui amb estmuls com el que es presenta o amb altres de diferents influir en les
41
PSICOLOGIA
primeres etapes de processament. Aquesta absncia de delimitaci a nivell psicolgic est recolzada a nivell biolgic, ja que no existeix un lmit ben definit en el sistema nervis entre la captaci inicial de l'estimulaci per part dels rgans sensorials i el processament ulterior que el cervell realitza de l'esmentada estimulaci. A ms, el cervell, a travs de projeccions retrgrades, envia constantment informaci des dels centres superiors de processament cap als primers nivells d'anlisi; les esmentades projeccions retrgrades modifiquen la manera en la qual es processen els inputs sensorials. Les sensacions es relacionen fisiolgicament amb l'activitat dels receptors sensorials. Les experimentem com a resposta a la informaci que rebem a travs dels nostres rgans sensorials, i consisteixen en la detecci d'un estmul sense que encara hagi estat elaborat o hagi estat dotat de significat. Quan el receptor sensorial d'algun rgan s estimulat per una energia fsica determinada, s'origina la sensaci, i depenent de quina sigui l'energia que es produeixi s'activar un o un altre rgan receptor, i donar lloc a la sensaci corresponent. Per exemple, si es tracta d'energia lluminosa l'activaci es produir en el sistema visual, mentre que si l'energia s una ona sonora, es produir una sensaci d'audici. Per el procs que inclou el que anomenem sensaci no acaba en la mera recepci de l'estimulaci, sin que inclou la transducci de l'esmentada estimulaci i la seva transmissi al cervell. Per tant, la sensaci s el procs mitjanant el qual els receptors sensorials capten informaci, la transdueixen i la transmeten al cervell. La percepci s el procs cognitiu que ens permet interpretar i comprendre el nostre entorn. s el resultat de processos de carcter superior relacionats amb la manera com el nostre cervell organitza, integra i interpreta les sensacions, s a dir amb la manera com organitza la informaci que prov dels sentits i la dota de significat fins que arriba al reconeixement dels objectes, fets o esdeveniments. Mitjanant la percepci la informaci bsica aportada pels sentits es processa, s'organitza, s'elabora i s'interpreta, i aix s'hi atorga sentit, de manera que s'arriba al
42
PSICOLOGIA
reconeixement dels estmuls. A partir d'aquest reconeixement som capaos de determinar de quin objecte es tracta i podem atribuir-hi una srie de qualitats a partir del que ja coneixem de l'objecte. La percepci constitueix un procs d'adaptaci a l'ambient, ja que l'objectiu de la percepci s dotar la realitat en la qual vivim de sentit, proporcionar-nos informaci sobre el mn que ens envolta i facilitar-hi la nostra adaptaci. Aquesta integraci de sensacions, aquest procs constructiu que s la percepci, implica diferents processos cognitius com ara la memria, ja que est afectat per experincies i aprenentatges previs (tal com ja hem assenyalat en referir- nos a les sensacions). La percepci no s la mera suma dels estmuls captats pels receptors sensorials, sin que el cervell organitza la informaci rebuda en funci de la nostra experincia, de les nostres necessitats, dels nostres desitjos i objectius. Cada un de nosaltres tenim una manera diferent d'interpretar els estmuls sensorials que rebem, i arribem a interpretacions diferents i produm respostes diverses, ja siguin manifestes en accions o encobertes en forma de motivaci, actituds o sentiments. Aquestes diferncies en la manera de percebre l'entorn ens ajuden a comprendre per qu, en el cas de dues persones que es troben en una mateixa situaci estimular, el que estan percebent pot tenir un significat completament diferent, i quin s el motiu que els porta a comportar-se de manera tan diferent en una mateixa situaci. Sovint diferents persones percebem les mateixes coses d'una manera molt divergent, i el nostre comportament en gran manera en depn. A ms, els ssers humans tenim la capacitat d'anticipar esdeveniments i aquesta capacitat influir en la nostra percepci, ja que abans d'enfrontar-nos a una determinada estimulaci, en moltes ocasions, ja hi hem atribut un valor i un significat, i nicament percebrem i retindrem all que s'ajusti a les nostres expectatives. Aquesta "prepercepci" s present en tot procs perceptiu, ja que no som una tabula rasa. Per tant, la percepci s un procs de carcter constructiu, que depn tant de les caracterstiques estimulars com de l'experincia prvia de l'observador.
43
PSICOLOGIA
Tamb, la percepci implica un procs de selecci, ja que la informaci que ens arriba s excessiva (constantment ens veiem bombardejats per una gran quantitat d'estmuls) i la capacitat del nostre sistema cognitiu limitada. Per aquest motiu fem una selecci, a travs de l'atenci, i percebem all que s rellevant per a nosaltres en cada moment i en cada situaci a fi d'obtenir experincies significatives i rellevants per a nosaltres mateixos. Des d'un punt de vista biolgic, la percepci comporta activitat fisiolgica del cervell, mentre que les sensacions nicament impliquen activitat dels receptors sensorials. El cervell selecciona, organitza i integra la informaci provinent dels receptors sensorials i genera una imatge o model del mn: transforma els missatges sensorials en percepcions conscients. Alexander R. Luria, neuropsicleg rus de gran rellevncia, va sostenir que les percepcions, i no aix les sensacions, sn el resultat d'un complex treball d'anlisi i sntesi, tenen un carcter actiu i es troben intervingudes pels coneixements i les experincies prvies del subjecte. La percepci s el resultat final d'una srie de processos de gran complexitat, dels quals ni tan sols no som conscients en la major part de les ocasions. La complexitat dels mecanismes que subjeuen a la percepci s tan gran que cal que es produeixin dficits molt evidents en aquest procs perqu hi parem atenci.
44
PSICOLOGIA
4. 1. Sistemes i modalitats sensorials Els sentits constitueixen el sistema d'entrada d'informaci dels organismes, sn les vies fisiolgiques que possibiliten la nostra interacci amb l'ambient en el qual vivim. En funci de quina s l'energia fsica que provoca l'estimulaci i de quin tipus de receptors sensorials hi estan implicats, podem classificar els sistemes sensorials en tres grans grups: interoreceptius, propioceptius i exteroreceptius. Els dos primers codifiquen informaci que prov de l'interior de l'organisme, mentre que els exteroceptius recullen informaci d'origen extern. Els receptors sensorials d'aquests sistemes estan situats en l'interior del cos, en vsceres, glndules, etc., i estan relacionats amb rgans de gran importncia per a les funcions vitals de l'organisme, com s ara el cor, el rony o la bufeta. Els sistemes interoceptius aporten informaci sobre l'estat d'els esmentats rgans, que est relacionada, principalment, amb el dolor i el plaer, la qual cosa els converteix en rellevants sistemes d'alerta que informen dels canvis interns que s'esdevenen a l'organisme. Els sistemes propioceptius tamb tenen disposats els seus receptors internament, en les articulacions i els msculs, i proporcionen informaci relacionada amb la posici en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos. Grcies a aquests sistemes sabem que tenim les cames creuades sota la taula encara que no puguem veure-les. Dins dels sistemes propioceptius podem distingir, al seu torn, dos sistemes: Sistema cinestsic: aquest sistema aporta informaci relativa a l'estructura, localitzaci i moviment del nostre cos, per la qual cosa s de gran rellevncia en la coordinaci sensorial i motora. A ms, aporta informaci sobre la tensi muscular, la qual cosa ajuda a regular-la. Sistema vestibular: els receptors d'aquest sistema (cllules ciliars) es troben en un lloc especfic i ben localitzat: els canals semicirculars del vestbul de l'orella interna. Es
45
PSICOLOGIA
tracta d'una estructura propera a la cclea que no t cap implicaci en l'audici i que t vies aferents prpies, el nervi vestibular. Aquest sistema facilita informaci dels moviments rotatoris i l'orientaci del cap i el cos, intervenint en el control dels esmentats moviments aix com en l'ajust i coordinaci amb els moviments oculars. Estretament relacionat amb aquests moviments hi ha l'equilibri, per la qual cosa el sistema vestibular s el que ens ajuda a mantenir el sentit de l'equilibri. Els sistemes exteroceptius corresponen als cinc sentits coneguts per tothom i sn els que ens permeten relacionar-nos amb el mn exterior. A continuaci veurem breument les caracterstiques i funcions bsiques de cada un d'aquests sistemes. Sistema visual: en els ssers humans constitueix, junt amb el sistema auditiu, el sentit a partir del qual obtenim major quantitat d'informaci exterior, per la qual cosa l'rea cerebral dedicada a la visi s sorprenentment mplia en comparaci amb la dels altres sentits. L'estmul per a la visi s la llum, energia electromagntica en forma d'ones lluminoses. Sistema auditiu: com la visi, s fonamental per a la nostra relaci amb l'entorn, ja que constitueix la base per a la principal forma de comunicaci humana: el llenguatge. L'estmul per a l'audici sn les ones sonores, ones que reflecteixen vibracions d'aire. Sistema gustatiu: aquest sistema i el sistema olfactiu constitueixen els anomenats sentits qumics. L'estmul del sistema gustatiu s una substncia soluble a la saliva que activa els botons gustatius distributs per tota la llengua, i ens permet percebre quatre gustos bsics: dol, salat, cid i amarg; la resta de gustos s'obtenen a partir de la seva combinaci. Sistema olfactiu: aquest sistema s fonamental per a un gran nombre d'espcies, ja que en depn, en gran manera, la seva supervivncia. L'estmul sn molcules volatilitzades en l'aire que exciten els receptors olfactius situats a les fosses nasals.
46
PSICOLOGIA
Aquest sentit i el del gust estan estretament relacionats, ja que s'influeixen mtuament. Sistema tctil: aquest sistema proporciona informaci sobre la temperatura (termocepci), la pressi i el dolor (nocicepci), per la qual cosa els estmuls que l'exciten poden ser d'aquests tres tipus. 4.2. Procs perceptiu El procs perceptiu est compost per una srie de fases, que podrien agrupar-se en quatre: 1) Detecci de l'estmul: l'estmul provinent de l'entorn assoleix el receptor sensorial especfic per a cada sentit. 2) Transducci: consisteix en la conversi d'un tipus d'energia en un altre. Els receptors sensorials transformen l'energia fsica de l'estmul en energia elctrica per tal que la informaci pugui ser enviada a travs d'impulsos nerviosos fins al cervell. Aquest procs l'estudiareu en profunditat en l'apartat "Descripci anatmico-funcional" d'aquest mdul i dels mduls de l'assignatura dedicats a cada una de les modalitats sensorials. 3) Transmissi de la informaci: una vegada que l'energia s'ha convertit en energia elctrica i assoleix prou nivell d'intensitat, es desencadenen impulsos nerviosos que transmeten la informaci codificada des dels receptors fins al cervell. 4) Processament de la informaci: el cervell processa la informaci que li arriba des dels receptors sensorials, l'organitza, la interpreta i li atorga significat, i aix es produeix l'experincia conscient. Un altre model explicatiu complementari a lanterior s el de Goldstein (2006) que mant que el procs perceptiu constitueix un procs dinmic, en continu canvi, per la qual cosa considera adequat representar-ho de manera circular.
47
PSICOLOGIA
Aquest autor parteix del fet que s impossible (i poc adaptatiu) atendre tots els estmuls ambientals a cada moment, per la qual cosa ens hem de centrar nicament en aquells que ens interessin. Per exemple, quan aneu al cinema a veure una pellcula hi ha una gran quantitat d'estmuls envoltant-vos: la gent, les butaques disposades en diferents files, el nmero de les esmentades butaques, les lmpades, els altaveus, alguna o altra paperera, les bombetes del terra que assenyalen el passads... i la pantalla. Tots els estmuls ambientals que no sn la pantalla deixen de ser atesos (i percebuts) per vosaltres quan decidiu centrar-vos a veure la pellcula (si no s aix, s que la pellcula no s tan bona com esperveu), i aix es converteix en l'estmul ats. Per tant, el model circular seria: Estmul en els receptors sensorials: quan atenem un estmul, per exemple visual, com en el cas anterior, el mirem i els nostres receptors sensorials en formen una imatge a la retina. Una vegada captada pels receptors, l'energia generada per l'estmul es transformar en senyals elctrics a travs dels quals s'enviar la informaci al cervell. Transducci: la transducci s un procs consistent en la transformaci d'una forma d'energia en una altra, de l'energia fsica de l'estmul en energia elctrica amb la qual treballa en sistema nervis. Processament neuronal: una vegada finalitzat el procs de transducci, els senyals elctrics es transmeten de neurona en neurona, i es creen vies neurals interconnectades, les quals generen un mapa neuronal complex. En cada un dels mduls que componen aquesta assignatura es descriur de manera especfica com es produeixen la transducci i el processament neuronal en cada sistema sensorial. Percepci: quan la informaci arriba al cervell es produeix l'experincia sensorial conscient d'haver vist, sentit, olorat.... s el moment en qu el subjecte sap que ha vist alguna cosa, ha sentit alguna cosa o ha sentit l'olor alguna cosa.
48
PSICOLOGIA
Reconeixement: una vegada percebut l'estmul, hem de ser capaos de reconixerlo, la qual cosa es produeix grcies a la nostra capacitat per a classificar els objectes en categories concretes que ens ajuden a atorgar-los significat. Acci: alguns autors mantenen la idea que el procs perceptiu no acaba amb el reconeixement, sin que ha d'incloure les accions que realitza el subjecte. 4.3. Efectes del coneixement i les expectatives En el procs perceptiu hi ha un element fonamental que no ha estat reflectit en la seva representaci circular: el coneixement, l'experincia prvia i les expectatives del subjecte. Com ja s'ha vist, en la percepci l'observador no s un subjecte passiu, sin que exerceix un paper actiu, aportant informaci a la situaci estimular, la qual cosa modela les nostres percepcions i ajuda al reconeixement de l'estmul. Aquesta informaci aportada per la persona fa referncia al coneixement que ha adquirit l'individu al llarg de la seva vida, la seva experincia perceptiva que ha anat acumulant en la seva memria. Per no solament el coneixement influeix en la percepci, sin que les expectatives del subjecte sn una font important d'influncia perceptiva. El que esperem que succeeixi predisposar la nostra actitud perceptiva en un sentit determinat. El fet que el coneixement i les expectatives influeixin de manera tan decisiva en el procs perceptiu s'explica a partir de la diferenciaci entre dos tipus de processament: el processament de baix a dalt (bottom-up) i el processament de dalt a baix (topdown). Quan el processament est guiat per les dades, s a dir, comena amb la informaci captada pels receptors sensorials, parlem de processament de baix a dalt. El procs, llavors, comena amb l'estimulaci en els receptors, continua amb la transducci, el processament neuronal, etc. Al contrari, el processament de dalt a baix es refereix a aquell que parteix del coneixement del subjecte i s aquest el que determina el procs perceptiu; per aquest motiu, tamb s conegut com a processament guiat per
49
PSICOLOGIA
conceptes. En la major part de les ocasions, per no dir en totes, percebre implica els dos tipus de processament, i la informaci sensorial s modulada per processos cognitius superiors. La importncia relativa d'aquests dos tipus de processament dependr de diversos factors, entre els quals destaquen les condicions ambientals, ja que quan aquestes siguin ptimes (claredat dels estmuls, temps prolongat de la seva presentaci, absncia d'ambigitat de l'estimulaci, etc.) ser ms probable que es posin en marxa processos guiats per les dades, mentre que quan les condicions no siguin adequades ser ms factible que es desencadenin processos guiats per conceptes. 4.4. La percepci auditiva Els sentits, inclosa la via auditiva, sn els mitjans de comunicaci que t el nostre organisme amb el mn exterior. Sense ells viurem en un estat d'allament, sense saber qu passa al nostre voltant, i tamb estarem en constant situaci d'alarma, en no percebre els riscos que ens envolten, ja que els sentits ens donen informaci vital que ens permet relacionar-nos amb l'entorn de manera segura i independent. Per tant, sembla que l'audici, junt amb la vista, s un dels sentits ms tils que tenim, perqu tots dos conformen el nostre sistema d'alerta primari davant de situacions de l'entorn potencialment perilloses. A ms, aquests dos sentits es recolzen mtuament, de manera que quan un d'ells baixa el seu rendiment, l'altre s'aguditza com a forma de compensaci. L'estudi de l'audici s'emmarca en l'mbit ms extens de l'estudi de la percepci, la qual es pot concebre, en sentit ampli, com l'activitat cognitiva induda per la presentaci fsica de l'objecte a travs dels sentits (Garca-Albea, 1999). D'acord amb aquesta definici, l'audici s'activa per l'emissi de sons, que es du a terme a travs del sistema auditiu, i que informa el sistema cognitiu sobre diferents atributs de les fonts sonores (identificaci, localitzaci en l'espai, etc.). Una altra de les raones per les quals l'audici s de primordial importncia s que els ssers humans passem una gran quantitat, sin la major part, de la nostra vida
50
PSICOLOGIA
escoltant, la qual cosa ens permet involucrar-nos amb el mn del nostre voltant. Brown i Yule (1983), per exemple, defensen que la comprensi auditiva s la manera d'aprenentatge ms efica, fins a l'educaci primria, i que al voltant del 60% del temps lectiu d'un estudiant s'inverteix a escoltar. Encara que no hi ha estudis publicats sobre aquesta dada, s'ha de suposar que un percentatge similar passa tamb a casa, si tenim en compte la quantitat de temps que els nens inverteixen a escoltar les ordres i instruccions dels seus pares i altres adults que se'n cuidin, i el temps que inverteixen davant la televisi. Ms endavant, durant la vida adulta, tant en la vida social com professional, la comprensi auditiva seguir jugant un paper fonamental, ja que la persona invertir gran part del seu temps a escoltar altres persones: a la feina, en seminaris, en esdeveniments socials i reunions familiars, entre d'altres. Comenarem definint l'audici segons la triple accepci: 1) Acci de sentir; 2) Concert, recital o lectura en pblic; i 3) Prova que es fa a un actor, cantant, msic, etc., davant de l'empresari o director d'un espectacle. Concretament, en l'mbit de la psicologia, conceptualizarem l'audici com la percepci d'aquells estmuls originats per l'ona de so. Ms enll del so ents fsicament com una ona sonora, el procs de l'audici humana es tracta d'una tasca tremendament complexa que implica un conjunt de processos fisiolgics, derivats de l'estimulaci dels rgans del sistema auditiu, i de diversos processos psicolgics o psquics, derivats de l'acte conscient que suposa escoltar, que inclou la comprensi, l'anlisi i l'emmagatzemament del so. Com sabem, l'audici s un procs molt important per a la nostra vida quotidiana que possibilita diferents funcions. D'una banda, facilita el fet d'estar informat constantment
51
PSICOLOGIA
del que passa al nostre voltant, sense necessitat d'atendre els estmuls sonors en forma voluntria (funci de fons). Aix mateix, ens permet mantenir-nos alerta i conixer la procedncia i el tipus de so (funci d'alerta). Finalment, dna el sentit de fludesa que tenen els sons que formen el codi del llenguatge, la qual cosa ens permet comunicar-nos amb altres persones (funci sociolgica). En resum, sembla que l'audici ens serveix per a activitats tan bsiques com poden ser comunicar-nos, escoltar msica, gaudir dels sons de la naturalesa, alertar-nos sobre algun perill, etc. Finalment, destacarem una srie de caracterstiques exclusives de l'audici. El so que una persona sent s, la majoria de les vegades, de carcter efmer, per la qual cosa, generalment, la persona no pot revisar i tornar a avaluar all que ha sentit. La comprensi del so requereix, en gran manera, d'altres capacitats cognitives, com l's de la memria, ja que la persona ha d'emmagatzemar la informaci per tal de poder-hi respondre. En molts casos, hi ha la necessitat de processar i respondre de forma immediata al so rebut, i en ocasions la persona que escolta perd la concentraci, cosa que provoca que es "perdi" part del missatge i desprs no sigui capa de respondre-hi adequadament. A ms, amb certa freqncia, el so va acompanyat d'una srie de sorolls, per la qual la persona que escolta ha d'eliminar el que no serveix i utilitzar el que s que s important (Lynch i Mendelsohn, 2002; Omaggio, 2001).
4.5. La percepcin visual La vista ha exercit un paper essencial en la nostra evoluci; s per aix que el nombre de cllules sensitives que hi estan involucrades supera el de qualsevol altre sentit. El complex procs de la percepci visual comena amb l'activaci, per part d'un feix de llum, dels nostres sentits del sistema visual: els ulls. La imatge recollida per l'ull circula a travs de cada nervi ptic en direcci a diferents parts del cervell encarregades del processament de la visi (l'anomenat crtex cerebral, i ms en concret, el crtex visual2). s en aquest crtex visual on la informaci sensorial es transforma en
52
PSICOLOGIA
imatges en moviment, multicolors (el color s una sensaci produda en el cervell per diferents combinacions d'impulsos nerviosos generats per llum amb diferents longituds d'ona), recognoscibles i que poden ser emmagatzemades i posteriorment evocades per la memria. s probable que a l'interior del crtex visual hi hagi una divisi de les funcions cerebrals, i que algunes cllules reconeguin noms objectes precisos (per exemple, ratlles verticals) o moviments en direccions concretes dins del camp visual. Tamb en el cervell t lloc la transformaci de milers d'impulsos nerviosos produts per imatges invertides i en dues dimensions (projectades d'aquesta forma a la retina), en imatges dretes, tridimensionals i amb significat propi. El cervell ens permet veure els objectes com sn realment, malgrat les deformacions degudes a la perspectiva, el moviment, la lluminositat, la distncia o altres factors. La nostra ment integra la informaci que rep dels sentits amb les imatges emmagatzemades a la memria al llarg de la nostra vida, ja que la vista no s simplement la suma d'informacions captades pels ulls, sin que necessita un patrimoni d'informacions adquirides anteriorment, fins i tot a travs dels altres sentits (oda, gust, tacte i olfacte). Aquestes complexes interrelacions sembla que sn les responsables de les illusions ptiques, que estudiarem en l'ltima part d'aquest mdul. Si els indicis perceptius de la imatge sn ambigus, el cervell els integra segons les seves prpies experincies (la interpretaci ms probable) i els objectes sn distorsionats o sn convertits en reals, encara que siguin construccions impossibles (encara no es coneixen amb exactitud els mecanismes en qu es basen aquestes creacions visuals de la ment). Segons anem avanant en les etapes de processament, les estructures cognitives que n'estan encarregades van sent cada vegada ms complexes i, mentre que en els seus estadis inicials estan fonamentalment guiades per les dades de l'estmul, a mesura que pugem cap a nivells de processament superiors, entra en joc una ms gran quantitat de dades aportades per l'experincia anterior del subjecte que percep.
53
PSICOLOGIA
Encara que els avenos en el camp de la percepci, i en concret de la percepci visual, han estat enormes al llarg de tot el segle XX, desconeixem, en gran part, els mecanismes pels quals es regeix. Seran els avenos tecnolgics (en especial aquells que estan relacionats amb l'estudi de les funcions cerebrals), junt amb l'experimentaci (tant en humans com en animals) els que ens proporcionaran al llarg d'aquest segle una ms completa explicaci del funcionament d'aquest complex sistema. 5. LA MEMORIA Potser com va dir Cofer (1976): "Si les nostres memries fossin perfectes i no fallessin mai en els moments de necessitat, probablement no sentirem el menor inters per elles.". Cofer, Ch. N. (1976). La estructura de la memria humana. Barcelona: Omega. La importncia que t la memria dins el funcionament global del comportament dels humans contrasta amb la imatge irreal que t la gent sobre la seva memria i el seu funcionament. Moltes persones consideren que noms fan servir la seva memria per a qestions merament puntuals i collaterals que requereixen un record concret, per que t escassa o nulla utilitat per al seu funcionament normal i quotidi. Encara que s un bon exemple, encara podrem anar molt ms enll, ja que sense l'existncia total de la memria seria impossible qualsevol tipus d'activitat apresa, des del simple fet de caminar, ja que en l'sser hum, fins i tot aquesta activitat, s fruit d'un procs d'adquisici que ha quedat emmagatzemat en la nostra memria. La nostra memria interactua en el nostre comportament quotidi de manera natural moltes vegades de manera automtica i inconscient, encara que no ens adonem i "les funcions implicades requereixen el funcionament gaireb perfecte del sistema de recuperaci de records, els processos del qual sn tan complexos que ni tan sols l'ordinador ms avanat els podria executar amb tanta facilitat i eficcia com nosaltres." Schacter, D. L. (1996). En busca de la memria. Barcelona: Ediciones B. s important doncs,
54
PSICOLOGIA
Considerar que la memria actua com un procs mediador entre la recepci de la informaci i la resposta o comportament de l'organisme. La funci primria de la memria estaria connectada amb la necessitat de recuperar el coneixement per a afrontar les situacions noves; aix la memria dotaria els organismes del coneixement necessari per a guiar la seva conducta. D'acord amb Baddeley, sense memria, en el millor dels casos serem vegetals, cadvers des del punt de vista intellectual. Qualsevol fenomen d'aprenentatge, del tipus que sigui, est lligat d'alguna manera a l'existncia de la memria. Si no hi hagus memria no hi hauria possibilitat d'aprendre. El jo consisteix en la prpia memria", s a dir, grcies a la memria som qui som i sabem qui som i la nostra vida adquireix el sentit de continutat. Sense la memria, cada dia, cada hora, cada instant, significaria comenar de nou. La memria ens proporciona, aix, el coneixement de la nostra identitat i la del nostre entorn. La memria s un procs actiu, que no emmagatzema passivament, sin que tamb construeix i elabora la informaci partint dels coneixements previs. Com ens indica Schacter (1996): "Ara sabem prou sobre l'acumulaci i l'activaci dels records com per fer caure un altre vell mite: que els records sn registres passius o literals de la realitat. Molts de nosaltres encara considerem els records com una srie de fotos de famlia disposades en un lbum mental. Tanmateix, ara sabem amb certesa que no arxivem instantnies objectives dels esdeveniments del passat, sin que ms aviat captem el significat, el sentit i les emocions a les quals aquestes experincies es van associar llavors [...] els records sn registres de com hem viscut aquests esdeveniments, no rpliques dels esdeveniments en si mateixos." Schacter, D. L. (1996). En busca de la memoria. Barcelona: Ediciones B.
55
PSICOLOGIA
La majoria dels psiclegs de la memria admeten que la memria no s sempre una cpia exacta de la informaci que ha entrat, i la nostra memria construeix i elabora informaci partint de diferents aspectes que la poden distorsionar. Les persones quan llegeixen, senten o presencien fets, fan inferncies, s a dir, construeixen aquesta informaci partint dels seus coneixements i sembla que hi ha un cert acord que quan un subjecte ha de recordar els passatges o histries recorda l'essencial del contingut presentat,per reconstrueix els detalls d'acord amb el seu coneixement previ. L'anlisi de les diferents situacions que poden distorsionar la nostra memria ens permet d'afirmar que la memria humana s vulnerable a variables internes i externes que poden alterar i modificar els nostres records i trencar amb l'estereotip que l'organisme hum funciona com un arxiu o un enregistrador, i que tot el que emmagatzema ha de ser recuperat tal com es va introduir. La memria pot no ser una cpia literal per a) aspectes relacionats amb els coneixements previs, b) aspectes relacionats amb les nostres expectatives, actituds o prejudicis, i c) aspectes relacionats amb la intrusi de vivncies d'altres, que s'assumeixen com a records propis. Si admetem tots aquests plantejaments, estem en disposici de concretar una definici actual i mplia. Partint de les investigacions actuals, la memria ja no es pot considerar simplement una habilitat per emmagatzemar i recuperar informaci, sin que ara podem afirmar que la memria ha de ser considerada un complicat sistema de processament de la informaci que opera per mitj de processos de codificaci, emmagatzematge, construcci, reconstrucci i recuperaci de la informaci. La complexitat i diversitat dels mecanismes que componen la memria no poden ser explicats des d'un nic nivell d'anlisi, cosa que equival a dir que l'estudi de la memria es pot i s'ha de fer a diferents nivells d'explicaci. Marr va proposar de parlar de tres nivells d'anlisi:
56
PSICOLOGIA
1) el nivell de la teoria computacional, que defineix i explica la lgica de la computaci, mira d'especificar qu fa el sistema i per qu, 2) el nivell de la representaci i l'algoritme, que defineix la representaci de l'entrada (entrada de la informaci) i la sortida (sortida de la informaci), s a dir, defineix la srie de passos i processos que es duen a terme en la computaci i mira d'especificar el com i 3) el de nivell de la implementaci, que defineix el suport o l'estructura en qu es fa fsicament el procs, s a dir, tracta d'especificar on. La perspectiva o nivell psicolgic estudia la memria, fonamentalment, en l'mbit global i funcional, intenta aclarir els sistemes i funcions de la memria, i tamb les seves implicacions i interconnexions dins el comportament. La perspectiva o nivell biolgic, fisiolgic o neurofisiolgic estudia la memria a un nivell ms especfic, ms molecular que molar, intenta conixer les bases biolgiques de la memria a diversos nivells de complexitat, estructures neurolgiques, teixits nerviosos, etc. implicats en el processament de la informaci. Vistos tots aquests aspectes relacionats amb la definici o concepte de la memria i els seus nivells d'anlisi, potser ens ajudar a comprendre millor qu entenem per memria si ens endinsem en algunes nocions bsiques sobre el seu funcionament, aspecte que plantejarem en els apartats segents. Els resultats dels anlisis mostres en que la memria humana s un sistema tan extraordinriament complex que s difcil entendre'l i, per tant, explicar-lo des d'una nica perspectiva que integri tots els aspectes que hi estan relacionats. Si la memria humana fos un sistema simple, probablement, en aquests moments, disposarem d'una explicaci completa i satisfactria sobre el seu funcionament que ens permetria de comprendre- la i predir-la. Evidentment, avui en dia aix no s aix.
57
PSICOLOGIA
Pensem en dues qestions relacionades que ens ajudaran a percebre la magnitud del problema amb qu ens enfrontem a l'hora d'explicar la memria: El que anomenem memria s, en realitat, un conjunt de funcions i tasques molt diferents. Quan parlem de funcions o tasques de memria sempre estem fent referncia a processos d'adquisici, retenci i recuperaci d'informaci. Tanmateix, reflexioneu una mica en com poden arribar a ser de diferents els processos segents: Recuperar del nostre lxic mental les paraules necessries per al discurs que estem elaborant en un moment determinat quan parlem amb alg. Recordar quin s la seqncia d'accions adequada en una situaci social estereotipada (per exemple, anar a menjar a un restaurant) i adequar la nostra conducta a aquesta seqncia. Respondre una pregunta de tipus tema en un examen. Les tasques de la memria estan constantment interactuant amb altres tasques cognitives. Els processos de memria estan relacionats amb l'execuci d'altres processos tenint en compte la tasca que el nostre sistema cognitiu estigui fent a cada moment. s difcil pensar que la memria que ha de complir funcions tan diferents, manejant informacions de modalitats sensorials diverses, pugui tenir un carcter unitari. Per tant, pensem que el que anomenem memria s, de fet, un conjunt d'entitats que podem distingir perqu es diferencien en una srie de parmetres que les defineixen i perqu executen diferents processos que serveixen per a complir funcions diverses. s a dir un sistema constituir per diversos tipus de memria.
58
PSICOLOGIA
Els especialistes plantegen grans tipus o sistemes de memria: la memria sensorial, la memria a curt termini o memria de treball o memria operativa, la memria a llarg termini, la memria episdica i la memria semntica.
5.1. La memria sensorial En termes generals, la funci primordial dels sistemes que componen la memria sensorial s retenir durant un espai de temps molt breu els estmuls sensorials que rebem, de tal manera que es pugui completar l'execuci dels processos perceptius. Sn sistemes molt bsics i primitius i, per tant, no sn sistemes que perqu funcionin millor o pitjor depenguin de processos d'aprenentatge per part del subjecte. Ja heu vist en l'anterior apartat que la memria sensorial no s un nic sistema, sin que, de fet, fins ara s'han identificat dos sistemes semblants especialitzats en el tractament de la informaci que entra per les nostres dues vies sensorials principals: la visual i l'auditiva. No sabem, de moment, si hi ha sistemes equivalents per a les altres modalitats sensorials. 5.2. La memria de treball s un explicaci multicomposta de l'MCT en qu encaixen millor totes les dades obtingudes, no sols en els experiments de doble tasca, sin gran part de la investigaci desenvolupada en els anys seixanta i setanta. La memria de treball estaria composta per tres sistemes separats per interactuants: l'executiu central, el lla articulatori i l'agenda visuoespacial. L'executiu central s el responsable del processament i l'emmagatzematge temporal dels productes dels seus processos. Aquest component pot delegar funcions d'emmagatzematge en els altres dos sistemes dependents: el lla fonolgic per al manteniment de la informaci verbal i la repetici subvocal, i l'agenda visuoespacial per a mantenir les imatges visuals i els components espacials. Com s'interpreta des
59
PSICOLOGIA
del model de memria de treball els resultats de l'experiment de la doble tasca? Fixeuvos que fins que la llista de nmeros que els subjectes han de retenir no s de tres o ms dgits no es produa interferncia. Aix s perqu l'executiu central de la memria de treball, quan la crrega s petita (un o dos dgits), delega la funci de retenir aquests dgits al lla fonolgic o a l'agenda visuoespacial i, per tant, t plens recursos de magatzem i processament per a fer la tasca de decisi sobre la frase. s a dir, en aquell moment les tasques s'estan executant per sistemes diferents i, per aix, no es destorben l'una a l'altra. Quan la crrega comena a ser de tres o ms nmeros, l'executiu central ha de comenar a dividir els seus recursos limitats entre les dues tasques (la d'emmagatzemar la llista de nmeros i la de decidir sobre la frase) i, per aix, hi comena a haver certa interferncia entre si. Aleshores la interferncia s ms gran com ms gran s la llargada de la llista que el subjecte ha de retenir. Finalment, vegeu que, fins i tot quan la llista s de vuit nmeros, l'executiu central encara conserva recursos per a poder executar la tasca amb la frase. Sens dubte, si augmentssim la llargada de les llistes de nmeros per sobre de vuit, o b augmentssim la complexitat de la tasca que el subjecte ha de fer alhora, podrem arribar a collapsar els recursos limitats del sistema i, per tant, fer impossible l'execuci al mateix temps de les dues tasques. 5.3. La memria a llarg termini: la memria declarativa i no declarativa En termes simples (probablement massa simples), la memria a llarg termini (MLT) constituiria el tercer gran sistema component de la memria humana encarregat de mantenir tota aquella informaci que t certa estabilitat i persistncia en el nostre sistema cognitiu. Per tant, l'MLT contindria aquella informaci que podem recuperar al cap d'uns quants minuts, hores, dies o, fins i tot, anys. Penseu, per un moment, la ingent quantitat d'informaci que mant l'MLT de qualsevol persona adulta: coneixem el significat de milers de paraules, reconeixem i sabem per a qu serveixen milers d'objectes, tenim records de moltssimes coses que ens han passat, recordem adreces i telfons, tenim molta informaci
60
PSICOLOGIA
que ens permet de moure orientadorament en l'espai i seguir mltiples rutes; tenim una gran diversitat d'habilitats motrius com escriure en un teclat, anar amb bicicleta o conduir; sabem com s'articula la gramtica que governa la nostra llengua, ja que som capaos de parlar i escriure amb certa correcci. L'enorme quantitat d'informaci que emmagatzema l'MLT planteja als cientfics un problema difcil: explicar com s'organitza tota aquesta immensa base de dades perqu el maneig d'aquesta informaci pugui ser eficient. s a dir, perqu puguem recuperar i manejar la informaci rellevant de manera rpida i en el moment oport. L'aparent facilitat amb la qual recuperem la majoria de vegades informaci de la nostra MLT no us ha de fer pensar que els processos d'organitzaci i recuperaci de la informaci sn simples. Els experts en la creaci i gesti de grans bases de dades informtiques saben la dificultat de crear una organitzaci que possibiliti de ferles servir d'una manera eficient. D'altra banda, la diversitat de tipus d'informaci que emmagatzema l'MLT planteja un altre problema que no s ms fcil de resoldre: entendre com es representen aquests diferents tipus d'informaci. Dit d'una altra manera, entendre quin format o formats simblics maneja el nostre sistema cognitiu. Si repasseu ara l'esquema general dels sistemes de memria, veureu que l'MLT (de la mateixa manera que ocorria amb la memria de treball) no s un sistema unitari, sin que hi podem distingir diferents subsistemes components. La primera gran divisi que podem establir en l'MLT s la que separa dos grans sistemes o, ms ben dit, grups de sistemes: la memria declarativa i la memria no declarativa. Aquesta gran divisi dels sistemes que componen l'MLT es basa, a ms d'altres evidncies, en el segent fet observat de manera sistemtica: Els pacients amb lesions cerebrals que provoquen amnsies solen presentar disfuncions en aspectes de la memria declarativa, mentre que solen preservar
61
PSICOLOGIA
intactes les funcions de la memria no declarativa. Aquesta dissociaci de tots dos tipus de funcions observades en l'mbit neuropsicolgic, i tamb obtingudes experimentalment, ens indicaria que estem davant de dos sistemes diferents de memria de l'MLT. Dos sistemes que emmagatzemen informaci de manera estable, per que funcionen sota regles molt diferents. Fixeu-vos que les lesions cerebrals solen provocar disfuncions de la memria declarativa per mantenen intacta la memria no declarativa i, tanmateix, no sol ocrrer el contrari, s a dir, que es donin problemes de la memria no declarativa sense alteracions de la memria declarativa. Aix ens posa de manifest que, probablement, els sistemes de la memria no declarativa responen a funcions de la memria ms primitives i bsiques des del punt de vista filogentic i ontogentic. Malgrat que estiguem parlant, per simplificar, de la memria declarativa i no declarativa com de dos sistemes o grups de sistemes que funcionen sota regles molt diferents hem de tenir en compte el segent: Tots dos sistemes s'estan posant en joc en qualsevol tasca de memria, s a dir, qualsevol tasca de memria t components declaratius i no declaratius. Es dna, per tant, una interacci entre els dos sistemes. La divisi entre declaratiu i no declaratiu no s absoluta, ja que podem trobar aspectes, com veurem en definir la memria semntica, que estan a cavall entre els dos sistemes. Per tant, tingueu en compte (i aix s vlid per a totes les divisions que establim en l'MLT) que els subsistemes de l'MLT no estan tan ben separats i no sn tan b compresos com els de la memria de treball. En l'esquema general definem la memria declarativa com un subsistema de l'MLT els continguts de la qual sn, en general, inspeccionables conscientment i, habitualment, fcilment aplicables a termes lingstics. Ens detindrem una mica en les implicacions d'aquesta definici.
62
PSICOLOGIA
Recordeu l'ltima vegada que vau sortir a sopar amb els vostres amics?, qu vau fer en el vostre ltim aniversari?, sabeu quina s la capital de Frana?, podeu anomenar l'objecte que serveix per a clavar un clau? Tots els continguts de la nostra MLT i els processos que hi operen i que serveixen per a donar resposta a aquestes preguntes estan relacionats amb la memria declarativa. En primer lloc, un del trets de la memria declarativa (i d'aqu el seu nom) s la facilitat amb qu els continguts es poden expressar amb paraules. Podem relatar el que vam fer en el nostre aniversari, o activar l'etiqueta martell davant la definici d'aquest objecte. En segon lloc, un altre dels aspectes que caracteritza la memria declarativa s la intervenci de la conscincia de diferents maneres: En molts casos, l'accs i recuperaci de continguts de la memria declarativa est guiat per processos de recerca conscient dirigits per la voluntat del subjecte. Potser, per recordar on i amb qui vau sortir a sopar l'ltima vegada heu necessitat elaborar conscientment alguna estratgia de recuperaci. Per exemple pensar on reu, si hi va haver algun motiu de celebraci, si va passar alguna cosa especial, etc. En molts casos hi ha conscincia de l'aprenentatge en el moment en qu aquest es produeix. Si ara us diem que la capital del Sudan s la ciutat de Khartum possiblement molts de vosaltres no ho sabreu (de fet, jo ho acabo de mirar a l'atles). Quan aprenem informaci d'aquest estil som conscients que aquesta informaci s'ha afegit a la nostra base de coneixement. En molts casos, al costat de la informaci recuperada, recordem conscientment l'experincia concreta en la qual va tenir lloc l'aprenentatge d'aquesta informaci. Si d'aqu un temps, per algun motiu, recordeu que la capital del Sudan s Khartum i ho vau aprendre en llegir el pargraf anterior, s molt possible que recordeu
63
PSICOLOGIA
l'experincia concreta d'estar estudiant aquest mdul en qu apareixia que la capital del Sudan s Khartum. En molts casos, quan se'ns planteja la recuperaci de certa informaci, immediatament sabem conscientment si en disposem o no. Per exemple, si ens pregunten quina s la capital de Frana o quant s dos per dos immediatament sabem que disposem d'aquesta informaci. Al contrari, si ens pregunten quin s el pes atmic del vanadi, la majoria sabrem immediatament que no disposem, almenys de manera immediata, d'aquesta informaci. Ara b, el cas ms intrigant d'aquesta facilitat per a la inspecci conscient de la nostra base de dades es produeix quan, en diverses vegades, sabem que disposem de certa informaci encara que no som capaos de recuperar- la en un moment determinat. Aquest s el cas, per exemple, de la informaci que sabem per no som capaos de recordar en el moment de l'examen. Habitualment, en el sistema de memria declarativa se solen distingir dos subsistemes components: la memria episdica i la memria semntica. Malgrat que, com hem dit, les divisions entre els subsistemes de l'MLT no estan tan ben definides com en el cas de la memria de treball, veurem a grans trets els elements que caracteritzen la memria semntica i la memria episdica, i tamb algunes de les seves relacions. 5.4. La memria episdica Els continguts i processos de la memria episdica constitueixen el que habitualment Identifiquem millor amb la memria. Definim la memria episdica com al record d'objectes, persones i situacions o episodis de qu hem experimentat al llarg de la nostra vida. Recordar les circumstncies de l'ltima vegada que vam sortir a sopar amb els nostres amics o qu vam fer en el nostre ltim aniversari serien manifestacions de la memria episdica.
64
PSICOLOGIA
Hi ha diverses propietats que caracteritzen la memria episdica, que sn les segents: La informaci episdica sol estar lligada a etiquetes espaciotemporals ms o menys concretes. Generalment, recordem que vam viure un episodi determinat en tal lloc i/o en un moment del temps determinats. s un sistema d'aprenentatge molt rpid ja que, moltes vegades, noms fa falta viure un cop l'experincia per a recordar-la. s un sistema en qu s'afegeix fcilment nova informaci per en qu tamb la informaci es torna irrecuperable amb gran facilitat. s possible que recordem l'ltima vegada que vam sortir a sopar per, llevat que ocorregus alguna cosa veritablement excepcional o important en aquest episodi, s molt probable que aviat l'oblidem. Aix com la memria semntica i, en definitiva, el coneixement el construm en gran part per mitj de l'experincia obtinguda dels diversos episodis i situacions que hem viscut, l'organitzaci de la memria episdica no es pot entendre sense la participaci de la memria semntica. Els esquemes i conceptes que representen l'organitzaci dels continguts de la memria semntica participarien d'alguna manera en l'organitzaci de la memria episdica. L'explicaci formal sobre els esquemes i els conceptes la veureu en el mdul "La representaci del coneixement en la memria". Quedem-nos de moment amb la idea que tot el coneixement abstracte que tenim sobre el mn s'organitzaria en conceptes o esquemes. Els nostres records d'alguns dels objectes, persones i situacions de les que hem tingut experincia al llarg de la nostra vida no estan representades en la memria episdica de manera catica i desordenada, sin que estan lligats i relacionats amb els diversos conceptes i esquemes que configuren la nostra memria semntica. Exemple
65
PSICOLOGIA
Penseu en totes les vegades en qu heu anat a dinar o sopar a un restaurant. Evidentment, llevat que hi hgiu anat molt poques vegades, no recordareu totes les vegades en les quals heu viscut aquesta experincia. El ms probable s que, de la major part de vegades en qu vau ser a un restaurant, no conserveu cap record concret. Per qu? La ra fonamen tal d'aquesta absncia de record de moltes experincies s que no hi va passar res que sorts del normal. s a dir, van ser experincies estndard que es van ajustar molt b al que normalment passa en una situaci bastant estereotipada. En tenir ja el coneixement estndard, aquestes situacions aporten molt poc coneixement til i no val la pena de conservar-les. Penseu ara en les vegades que heu anat a un restaurant que recordeu. Sens dubte s factible que recordeu els episodis ms recents. Tanmateix, al marge de les vegades ms recents, qu fa que un episodi antic sigui conservat en la nostra memria episdica? Fonamentalment, recordem aquells episodis en qu va ocrrer una cosa que va sortir de l'esquema estndard de la situaci. Per exemple, el dia que vam menjar extraordinriament b, el dia en qu el cambrer en ensopegar ens va tirar els espaguetis sobre la camisa, o el dia que, sens dubte sense adonar-nos, ens vam oblidar de pagar el compte. Tornant a l'exemple de l'home primitiu: probablement aquest home no guardava un record episdic de totes les vegades que havia anat a agafar fruits al bosc i en les quals no havia ocorregut res extraordinari. Tanmateix, s que recordar b el dia de la trobada amb els llops i s, precisament, aquest record fidel d'un episodi nic el que li far prevenir-se per a altres vegades. L'esquema segent illustra, d'una manera molt simplificada, com els continguts de la memria semntica ajuden a l'organitzaci de la memria episdica. Podeu veure com els records episdics es relacionen amb esquemes semntics a partir dels elements en qu aquests records episdics es van apartar de l'experincia estndard.
66
PSICOLOGIA
Un mbit particularment interessant d'investigaci de la memria episdica s el que es coneix com a memriaautobiogrfica. La memria autobiogrfica fa referncia, com el seu nom indica, al record dels esdeveniments de la vida. 5.5. La memria semntica Els continguts i funcionament de la memria semntica es corresponen a grans trets amb el que generalment relacionem amb el coneixement. Gran part de la memria semntica seria de tipus declaratiu. La memria semntica inclouria els significats de les paraules, els conceptes de les coses, les relacions que establim entre els conceptes i el coneixement que tenim sobre les situacions ms o menys estereotipades de la vida. Aquesta part de la memria semntica inclouria aquella informaci que s formulable verbalment i no s el record, en sentit estricte, d'objectes i experincies que hem viscut en un lloc i un moment determinats. Per exemple, s quina s la capital de Frana, perqu serveix una ampolla, que s el que normalment passa en una situaci estereotipada com per exemple assistir a una classe o anar al cinema. A ms, ja hem dit anteriorment que els lmits dels sistemes de l'MLT no estan del tot ben definits, la memria semntica inclouria aspectes de la memria no declarativa que veurem en el proper apartat. Si us fixeu en l'esquema general, veureu que una part de la memria semntica est inclosa en la memria no declarativa. Per exemple, diversos coneixements els adquirim i els fem servir sense tenir conscincia d'aix. de vegades intum, ms que sabem, que les coses han de ser d'una manera determinada. El nostre sistema cognitiu aconsegueix captar certes relacions entre les coses del mn sense que nosaltres ens esforcem a aprendre-les i sense que siguem capaos d'explicitar verbalment quines sn aquestes relacions. Per tant, la memria semntica inclouria tamb alguns coneixements que tenim, per que no podem explicitar. En termes molt generals, hi ha diverses propietats que caracteritzen la memria semntica, que sn les segents:
67
PSICOLOGIA
La informaci semntica sol estar descontextualitzada, s a dir, no est lligada al lloc i moment de la seva adquisici. Probablement no recordem on i quan vam aprendre que Pars s la capital de Frana, o qu s un martell i per a qu serveix. Encara que es poden adquirir coneixements semntics a partir d'una nica experincia d'aprenentatge, s ms freqent que calguin diverses experincies d'aprenentatge per a adquirir coneixement semntic. En relaci amb l'anterior, afegir informaci al nostre sistema de memria semntica sol ser ms lent i costs que en el cas de la memria episdica, encara que l'oblit tamb s menys probable. Les relacions que s'estableixen entre els sistemes de memria episdica i semntica sn importants i les podem sintetitzar del manera segent: Evidentment, molts dels continguts de la nostra memria semntica s'han configurat a partir d'experincies concretes. Per exemple, sabem que Pars s la capital de Frana perqu ho hem sentit o llegit repetidament des de fa molt temps. No tots els continguts de la memria semntica s'originen a partir de l'abstracci del que ocorre en els episodis concrets. La nostra memria semntica t la propietat d'obtenir nous coneixements a partir dels que ja posseeix. s a dir, la nostra memria semntica t capacitat inferencial. Imaginem-nos que ens pregunten de quina raa han de ser majoritriament els habitants de Khartum. Segurament, el nostre sistema de memria combinaria diversos coneixements emmagatzemats per obtenir una hiptesi plausible davant d'aquesta qesti. Per exemple, tindrem en consideraci que Khartum s la capital del Sudan, que el Sudan s a l'frica i que les persones que viuen a l'frica sn majoritriament de raa negra. Aix com els continguts de la memria semntica es formen majoritriament a partir dels episodis concrets i individuals que hem viscut, a la inversa heu de tenir en
68
PSICOLOGIA
compte que la memria semntica proporciona els coneixements necessaris que ens permeten d'interpretar adequadament aquestes experincies i episodis concrets.
5.6. Variables o factors que incideixen en el funcionament de la memria La incidncia dels factors que poden afavorir o empitjorar el funcionament de la memria ha provocat moltes investigacions, ja que el seu coneixement a ms d'ajudar a comprendre la memria, ens proporciona les claus per a poder incidir en l'optimitzaci del seu funcionament. Per entendre la incidncia dels diferents factors que afecten el procs de memria cal tenir una concepci clara dels aspectes que entren en joc en referir-nos-hi. Per tant, heu d'iniciar aquest nou apartat quan hgiu llegit i comprs els apartats anteriors d'aquest mdul, s a dir, el concepte i funcionament de la memria. Fonamentalment conv que recordeu que en tot acte de memria hi ha un interval temporal entre el moment que alguna cosa va ocrrer i que va ser percebut (fase de codificaci) i el moment en qu hem de recordar (fase de recuperaci), i que l'xit del procs de memria depn del funcionament correcte de les seves tres fases (codificaci, retenci i recuperaci). Recordar respon, doncs, al fet d'haver realitzat adequadament aquestes tres fases. Si tenim clar el funcionament i el concepte de memria ens ser ms fcil entendre els diferents factors. Aix, si plantegem la memria com un procs que implica fases, estem suggerint que primer hi ha una fase i desprs una altra; aquest pas d'una fase a una altra implica temps. En conseqncia, quan estudiem els diferents factors de la memria haurem que considerar factors o variables temporals. Per, a ms, si assenyalem la memria com un procs, estem pressuposant un mecanisme que processa i plantejant una visi funcional de la memria; aix ens porta a plantejar quin tipus d'activitats o estratgies es fan servir per a processar, s a dir, de quina manera es codifica i es recupera informaci.
69
PSICOLOGIA
D'altra banda, les concepcions actuals de la psicologia han incorporat les tendncies cognitives que han canviat la concepci de subjecte des d'una visi de subjecte passiu, merament receptor d'estmuls i emissor de respostes simples i directes a aquests estmuls, cap a la concepci de subjecte actiu, que selecciona, reinterpreta, elabora, i emmagatzema la informaci i a partir d'aquest processament d'informaci, respon, s a dir, actua. Aquesta nova concepci reinterpreta el concepte de memria, des d'un simple magatzem o arxiu de records a un procs molt ms complex, on, sens dubte, el subjecte, les seves caracterstiques i les estratgies o activitats que desenvolupa en el moment de rebre o recuperar la informaci tamb tenen un paper important en considerar el funcionament de la memria. Apareix aix, un altre factor o variable important que cal tenir present: les caracterstiques del subjecte receptor. Per, a ms, aquest subjecte, en el moment de la recepci o recuperaci de la informaci, est immers en un context, tant intern com extern, que tamb s'haur de tenir en compte en parlar de factors que afecten el procs de memria. s clar, a ms, que el subjecte ha d'incorporar informaci i aquesta informaci tindr diferents caracterstiques, per la qual cosa haurem de fer atenci a un altre factor: el tipus d'informaci que cal emmagatzemar i recuperar. I finalment, hem de tenir clar que les condicions de recuperaci no sempre seran les mateixes i que l'xit del record tamb dependr dels requisits o demandes que s'exigeixin en el moment de recordar o recuperar. En resum, el procs de memria implica com a mnim: a) el subjecte, b) les activitats o estratgies utilitzades, c) el context de recepci i recuperaci, d) les variables temporals, e) el tipus d'informaci que s'ha d'emmagatzemar, i f) les caracterstiques de la prova de record.
70
PSICOLOGIA
1) Tot plantejament que implica fases haur de tenir en compte factors o variables temporals. Estem parlant d'aspectes com el temps emprat en l'adquisici, la forma de distribuci del temps en l'adquisici, el temps transcorregut fins el moment de la recuperaci. 2) D'altra banda, d'acord amb tot el que diem, des d'un plantejament actual de la memria, apareix un altre factor o variable important que cal tenir present: les caracterstiques del subjecte receptor. Aqu podem situar aspectes com la capacitat, habilitats, coneixements previs, actituds, etc. 3) Per, a ms, aquest subjecte, en el moment de la recepci o recuperaci de la informaci, est immers en un context, tant intern com extern, per la qual cosa hem de parlar de factors contextuals o de context. Ens estem referint a les circumstncies en les quals es dna l'entrada o sortida de la informaci, que englobarien tots aquells factors relatius al context, tant intern com extern. 4) A ms de les caracterstiques del subjecte i del context en qu es troba immers, s'ha d'afegir un altre grup de factors que sn els relacionats amb les activitats o estratgies que el subjecte fa servir per a optimitzar la seva memria (nivell d'atenci, repetici, elaboraci, associaci, comprensi, etc.). 5) Tamb s'ha de tenir en compte que el subjecte ha d'incorporar informaci i aquesta informaci tindr diferents caracterstiques, per la qual cosa haurem, a ms, de prestar atenci a un altre factor: el tipus d'informaci que s'emmagatzema i recupera (estructura fsica, grau de dificultat, modalitat:visual, auditiva, etc.). 6) Finalment, tamb hem de considerar que la recuperaci de la informaci dependr del tipus de tasca que se'ns exigeixi per recuperar aquesta informaci (record, reconeixement, reaprenentatge, etc.).
71

Apunts Bloc 1 Psicologia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Bloc 1 Psicologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA

Bloc 1. La persona i la comunicaci Semestre 5

BLOC 1. LA PERSONA I LA COMUNICACI

3.2.2. Latenci dividida

You might also like