Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

Programa Redes en TVE Url http://www.rtve.es/television/redes/ Web Redes Url http://www.redesparalaciencia.com/ Sha afirmat moltes vegades que lacte de veure la televisi s un acte passiu. Com s habitual, a moltes investigacions oblidem tenir en compte alguna perspectiva, o ens anem a un extrem per posar-nos unes ulleres determinades i no ser capaos de treurenos-les de tant en tant per poder veure les coses des duna altra perspectiva. No penso que veure la televisi sigui un acte passiu, per potser s que ho s en referncia amb daltres hbits, com navegar per Internet per exemple. Per contrastar les diferncies entre veure un programa per televisi i veurel a Internet hem de tenir en compte quin s el context, motivacions i hbits que acompanyen lusuari en cada una daquestes activitats. En aquest cas, agafarem de referncia el programa Redes de RTVE dirigit per Eduard Punset. Aquest programa semet els diumenges a La2, a les 21:00 h. de la nit, per es pot accedir qualsevol dia de la setmana i en qualsevol horari des de la web de RTVE. Si em poso davant la televisi el diumenge a la nit i connecto el programa Redes, no estic en actitud passiva: vull veure un programa de televisi, decideixo apartar altres activitats de la meva vida durant aquesta estona, vull ampliar els meus coneixements i per aquest motiu veig un programa de divulgaci cientfica. Tamb s que haur de veure el programa de principi a fi, que hi trobar un espai de publicitat, que en aquest programa els agrada fer una mena de curtmetratges que illustren el tema (i que a mi no magraden i haur de veure o fer una altra activitat mentre semeti aquesta part ja que no puc interactuar), que si em truquen per telfon em perdr part del programa, etc. Daltra banda, quan estic navegant a Internet, en molt poques ocasions em ve de gust seure tranquillament a veure un programa sencer, normalment accedeixo a la web de Redes quan recordo que vaig veure un reportatge que parlava dalguna cosa sobre el que estic treballant i intento recuperar-ho, o si mentra la curiositat de si pot haver-hi algun reportatge que parli daix o all i entro a fer una cerca. Tot aix ja estableix de base certes diferncies entre tots dos hbits. Per igualment i per ser justos, dir que en certes ocasions he encs lordinador per veure un reportatge en la mateixa disposici que si veis la televisi. I potser s en aquesta igualtat de condicions on ms em sobten les diferncies. No tinc publicitat (excepte algun banner que surti en algun lloc de la interfcie), em puc saltar els muntatges que tanta rbia em fan, puc parar el vdeo si em truquen, puc cercar informaci o contrastar-la parallelament, em recomanen documents relacionats amb el tema, etc. s a dir, si estic veient Redes a la televisi no tinc la oportunitat dampliar o contrastar la informaci sense canviar de mitj, si no tinc un Personal Video Recorder tampoc puc interactuar amb la imatge (pausar, rebobinar, etc.). Per probablement com que no tinc aquestes opcions, la meva actitud s diferent, o al menys tinc la sensaci que quan veig la televisi em concentro duna altra forma en els continguts que quan els veig a Internet. Aix doncs hem de partir de la base que lactitud davant aquests dos mitjans de comunicaci s diferent, ja que la seva forma de transmetre el missatge tamb s diferent. La televisi s un mitj de caire emotiu al qual ens exposem amb lobjectiu de desconnectar de les nostres activitats diries, de cercar un entreteniment. A Internet tamb podem cercar entreteniment, per s un mitj que inicialment convida a

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

lactivitat cognitiva, a la cerca dinformaci, a la multitasca. Navegar por Internet implica procesamiento de informacin y toma de decisiones1. Si comparem televisi i Internet, hem de comparar necessriament els seus discursos. Quines diferncies trobem en el discurs que utilitza cada mitj? Com ja he comentat abans, la televisi s un mitj eminentment emotiu. El seu discurs per tant gira entorn de conceptes relacionats amb el mn emocional de les persones, la seva intimitat, la confiana, la naturalitat, etc. Les sales destar acostumen a organitzar-se en funci don es troba la televisi, per tant s normal que la televisi hagi acabat esdevenint una finestra a la quotidianitat, un forat per on veure les cases de les altres persones, cosa que em fa pensar en el seu carcter normatiu i la influncia que tenen les seves representacions del mn en la constituci ideolgica de la societat. La televisi "forma part de la famlia" per tant li donem el nostre vot de confiana. Per altra banda trobem que el discurs a Internet est ms enfocat a la llibertat dexpressi i el concepte de comunitat, s una finestra a tot all que hi ha fora, a la xarxa de persones i espais que no serien accessibles sense aquest mitj. I s potser aquest accs illimitat a informaci que pugui publicar qualsevol persona el que ha acabat imposant una preocupaci pel contingut, per la credibilitat i la qualitat de la informaci. Podrem dir que la informaci que trobem a Internet no ens donar garanties de qualitat si la font no s coneguda, per s que ens trobarem amb la com frmula popular que si alguna cosa "ha sortit a la tele" llavors s veritat. Aquesta construcci de la realitat implica de per se dues formes molt diferents de concebre la cultura. La televisi utilitza mecanismes ms familiars produint material cultural a partir de les projeccions que fem les persones dall que ens agradaria ser (star system, professionals de la informaci, mites, etc.); i Internet produeix cultura a partir de la collaboraci i la lliure expressi utilitzant la xarxa com a fil conductor daquestes mateixes inquietuds socials. En un mitj som espectadors, en laltre tenim la oportunitat de ser-ne productors. Les teories que parteixen duna comunicaci lineal o mecanicista com la teoria de lagulla hipodrmica, no em serveixen per entendre aquests dos hbits, ja que sigui quin sigui el mitj, laudincia no em sembla una massa no racional com concebien Le Bon o Ortega i Gasset. Una altra qesti s que el missatge acabi penetrant desprs de tot un procs de recontextualitzaci o tematitzaci i que els mitjans de comunicaci acabin creant lagenda pblica. Per igualment acaba essent una negociaci, i s en aquest sentit que em sembla ms adient per exemple la teoria dels usos i les gratificacions, ja que no solament s la televisi que intenta controlar laudincia i oferir a lespectador una publicitat segmentada, sin que a Internet tamb succeeix aquest mateix procs grcies a eines danaltica web (i moltes altres tcniques de marketing online com el behavioral targeting o el re-targeting). Aix vol dir que lusuari cerca o tria un programa segons les seves necessitats o gustos, i daquesta manera les eines danaltica el registren en un target determinat per a les agncies de publicitat, que al seu torn dirigiran la seva publicitat a aquest collectiu dedat X i de gustos X per poder augmentar la seva rendibilitat i producci. s una comunicaci bidireccional. Igualment, el registre que es fa dels gustos de lusuari espectador de televisi s bastant dubts. Com planteja Ang (1996) al seu estudi sobre la medici daudincies, la informaci que es recull sobre el comportament de lespectador encara es troba lluny de ser un reflex fidel del que succeeix davant la pantalla. Aix pot implicar que les dades que fins ara shan fet servir com a ndexs estadstics significatius, poden no ser una representaci fidedigna del comportament de lusuari.

Manchn, E. (2003) Diferencias entre la red y otros medios de comunicacin, Alzado.org - Recuperat abril 2010 http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=94

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

A Internet hi ha sistemes mtrics (molt millorats si els comparem amb els medidors daudincia de la televisi) que registren qui entra a la teva web, des de quina ciutat/pas, amb quin provedor dInternet, quina navegaci ha fet a la web, etc. Incls podem trobar eines que registren el recorregut visual que fa lull durant la navegaci. No solament es registren els hbits dels usuaris, sin que sutilitzen per elaborar estratgies de marketing bastant intrusives2. Aquest sistema encara t molts errors que shan de millorar3 per poder afirmar que la informaci s un reflex fidel del comportament de lusuari, per s que sacosta molt ms que els sistemes de medici que shan utilitzat fins ara amb la televisi. Tamb trobem una constant tematitzaci en tots dos mitjans. Sembla que a Internet es pot trobar qualsevol cosa, que cada persona t la llibertat de seleccionar els temes del seu gust, les webs que visita, etc., per al final tamb les grans corporacions (i incls els propis usuaris) acaben creant una mena dagenda pblica o espais dinters comuns. Encara que a la televisi aquest efecte s molt ms exagerat. Trobem notcies que durant cert temps ocupen tots els programes, telenotcies, o incls espais publicitaris, i de sobte desapareixen per ser substituts per un altre tema nou. La televisi (al igual que premsa i rdio) t un control molt important sobre els temes dactualitat, condicionant la opini pblica i lagenda poltica. Una altra de les teories que savenen molt b amb la televisi, encara que no tant amb Internet, s la teoria de lespiral de silenci. El missatge televisiu es troba molt filtrat per les companyies productores, les seves inclinacions poltiques i necessitats econmiques. Aix vol dir que ens trobarem amb un missatge probablement esbiaixat, inclinat cap a les opinions dominants o les opositores. Les opinions del receptor que no savingui amb els extrems, aquell que S. Hall (Hall, 1981) illustra dins la recepci negociada, probablement no es veur representat, per tant pot succeir que davant una situaci dicotmica opti per la opini majoritria. A Internet s potser ms habitual trobar un ampli ventall didees i opinions, ja que s un mitj que convida a opinar (especialment amb lauge de les comunitats socials) i posa a labast de la gran majoria eines dexpressi i debat. Tot i aix no ens enganyem, tot aix encara est comenant i de moment hi ha una part del negoci dInternet que continua assemblant-se al model dels grans trusts dels mass media. Google compra aquelles aplicacions que comencen a tenir xit i es puguin integrar al seu sistema, Facebook avui dia t la clau de la vida privada de milions de persones i Linkedin de la seva vida professional... per tant, al final sn empreses les que gestionen i tenen els drets daquesta informaci que nosaltres facilitem sense massa miraments amb la seguretat que dna que la majoria ho hagi fet abans. Per tant, tamb trobem que hi ha un pes decisiu en all que fa la majoria. Tot i aix Internet deixa un espai considerable a altres opinions que no siguin les dominants en comparaci amb la televisi, espai que facilita que qualsevol persona pugui expressar la seva opini, trencant aix lespiral de silenci que s es promou obertament a la televisi com a mitj de comunicaci de masses. La televisi ha esdevingut un dels principals productors culturals durant lltim segle a la societat occidental. Aix ha portat a una proliferaci dels estudis que mesuren
2

El behavioral targeting s una tcnica de segmentaci que registra el comportament de lusuari a la web i sutilitza per detectar per exemple processos de compra no finalitzats. El sistema envia un correu electrnic al client preguntant si es va trobar alguna dificultat durant el procs de compra o si necessita ajuda per poder acabar la compra. 3 Les cookies de Google Analytics deixen un registre de la primera vegada que va accedir lusuari a la web. Aquesta informaci sobre la primera forma daccedir no es modifica si lusuari no borra el seu historial de navegaci, o fins que no passen 6 mesos i la cookie caduca (si ladministrador de la web no ha modificat aquest parmetre). Per tant les dades no acaben de reflexar les diferents vies per les que aquest mateix usuari ha accedit a la web en moments successius.

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

limpacte que t la seva producci a la societat. En general, els mitjans de comunicaci tendeixen a agrupar-shi i a dominar aix gran part del panorama meditic, controlant lagenda pblica i homogenetzant el missatge que es comunica. Grans corporacions amb poder sobre diferents tipus de mitjans de comunicaci (rdio, premsa, televisi, etc.) tenen el comandament de la informaci que es fa pblica, i per tant sobre la producci i distribuci cultural. El poder que atorga a la nostra societat el fet que unes quantes empreses controlin els temes dinters va ms enll del que pugui semblar a primera vista, ja que aquestes corporacions meditiques acaben tenint un pes cabdal a les poltiques i economies destat a partir de la seva influncia a la opini pblica. Com va dir Robert K. Merton (citat a Villanueva, 2005) Si bien los Mass Media no han conseguido determinar en gran medida lo que pensamos, s han conseguido determinar sobre qu pensamos.... La televisi no solament marca lagenda pblica, tamb reprodueix els estereotips socials i els legitima (classes socials, racisme, opinions dominants, etc.). La imatge ideal que venen els mitjans de comunicaci tradicionals s la de lxit, canalitzat a partir del prototip de bellesa i poder econmic. Aix legitima el capitalisme i des de les teories marxistes, fomenta la falsa conscincia, s a dir, promou les dinmiques didentificaci dels individus amb els mites i la ideologia dominant ms enll de la seva prpia realitat. La producci televisiva ve regida per un finanament publicitari, i aix al seu torn influir sobre el producte i la seva distribuci. Estem per tant parlant dun mitj que legitima el sistema capitalista. Probablement a Internet aix estigui canviant. Tamb existeix control i tematitzaci (en quan a control de comportament de lusuari probablement molt ms que a la televisi tradicional), per existeix una llibertat dacci, collaboraci, opini, etc., que no sha vist fins ara. s un trencament amb el concepte de producci i distribuci cultural que hi havia, on solament uns pocs tenien la possibilitat de comunicar missatges a la societat. s un tamb un trencament en el tipus de comunicaci, ms semblant a la comunicaci a les societats orals, ja que els mecanismes de producci shan modificat considerablement grcies a lentrada de dhipertext, la interactivitat, el feedback de lusuari cap a la persona/empresa que genera els continguts. Podrem dir que ja no hi cap la possibilitat de contemplar teories de comunicaci lineal, ja que la comunicaci s en xarxa, multicanal, personalitzada, amb retroalimentaci. Lusuari acaba fent un s inesperat dels productes del mitjans de comunicaci a la seva vida quotidiana (Certeau, 1990). A Internet es fomenta la creativitat i la interacci en comunitat, per tant no solament es valora el fet que lusuari acabi fent usos inesperats de la tecnologia i les aplicacions, sin que sespera que aix sigui per continuar avanant i estudiant quines possibilitats poden donar aquests nous usos. Actualment les cadenes de televisi utilitzen Internet com a canal secundari de comunicaci, i estan una mica a lexpectativa de veure quin s en far lespectador en aquest nou canal per adaptar la seva oferta. Per altra banda els productes a la televisi tradicional tamb sestan adaptant a les tendncies que tenen xit a Internet4. Tot aix probablement convergir en un model polivalent i arribarem a un punt en qu no es diferenciar Televisi de Televisi per Internet. Els gneres tradicionals estan constantment en metamorfosi a la xarxa, i aquest aparent descontrol que ens allunya del consumidor prefixat al qual dirigir-nos, est generant la proliferaci de nous formats i aplicacions pensats pel i per lusuari. Per altra banda a Internet entren en conjunci les diferents fases del procs de comunicaci: creaci, producci, distribuci
4

Actualment, una important part de loferta televisiva est adoptant el format webcam, al qual ja no importa la qualitat del vdeo sin lespontanetat de la persona que es grava a si mateixa permetent que la resta del mn tingui accs a la seva intimitat (els programes de Callejas a Cuatro per exemple). Tamb als telenotcies sutilitzen vdeos publicats pels usuaris al Youtube.

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

i venta. Aix amenaa el sistema tradicional i est forant a les organitzacions a estar contnuament actualitzant-shi, innovant en els seus mecanismes i adaptant-se a all que succeeix a la xarxa, un bon exercici que encara sha de veure com es desenvolupar en el futur i quins efectes tindr en la producci cultural. REFERNCIES Hall, S. (1981). La cultura, los medios de comunicacin y el efecto ideolgico. Sociedad y comunicacin de masas. Mxico:FCE. Ang, I (1996). Las guerras de la sala de estar. Nuevas tecnologas, ndices de audiencia y tcticas en el consumo de la televisin. Los efectos de la nueva comunicacin. El consumo de la moderna tecnologa en el hogar y la familia. Barcelona:Bosch. Crowley, D., Heyer, P. (1997) La Comunicacin en la historia : tecnologa, cultura, sociedad. Barcelona : Bosch Rodrguez, I. (2002). Mitjans de Comunicaci de Masses. Psicologia de la comunicaci els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci (material docent). Barcelona: UOC.

-Manchn, E. (2003) Diferencias entre la red y otros medios de comunicacin, Alzado.org - Recuperat abril 2010 http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=94 Lozano, J.C. (2004) Usos o efectos de la comunicacin de masas?. Convergencias y divergencias entre la economa poltica, los estudios culturales y los enfoques de los efectos cognitivos. Redes.com, N.1, pp. 245-251 - Recuperat abril 2010. Descarregar en pdf Villanueva, A. (2005) Internet y los mass media tradicionales. Noticias.com Recuperat abril 2010http://www.noticias.com/internet-y-los-mass-mediatradicionales.34803 Vila, J. (2008) La TDT abre las puertas a la televisin digital educativa (T-Learning). Comunicacin y Pedagoga - Recuperat abril 2010. Descarregar en pdf IAB Spain (2009) La Televisin Interactiva. Cuadernos de comunicacin Interactiva, Madrid:EDIPO - Recuperat abril 2010. Descarregar en pdf Zrraga, J. L. (2009) Los medios de comunicacin en Internet. Recuperat abril 2010http://www.argo.es/medios/ponencia.html Segovia, A. (2010) Internet como la televisin, la televisin a por Internet. El Pas Digital - Recuperat abril 2010 Descarregar en pdf