Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC3 - Carolina Ontiveros Ortiz

Twitter Asthon Kutcher (marit de Demi Moore) conta la vida privada del seu matrimoni. Reflexi sobre el fenomen indicat i les possibilitats d'interacci de les tecnologies implicades. Repercussions en la construcci de la identitat des del punt de vista del determinisme tecnolgic i del determinisme social. Aplicaci de les regles de Woolgar. Al mar de 2009 les webs de revistes del cor afirmaven que Demi Moore i Ashton Kutcher "Sapunten a els sms virtuals per a comunicar-se amb els seus fans" 1. Poc ms dun any desprs, han publicat fotos privades, shan enviat missatges picants, han pujat fotomuntatges, shan barallat i reconciliat... una activitat pblica intensa canalitzada a partir del Twitter. Twitter s un servei gratut que en alguns mbits descriuen per a "lintercanvi de sms virtuals" i en altres ms tcnics com un "sistema de microblogging". En lactualitat, es calcula que Twitter conta amb 100 milions dusuaris a tot el mn2. Aquest sistema gratut es va comenar utilitzant fa quatre anys per enviar missatges a altres persones, per com acostuma a succeir, lusuari acaba donant-li serveis inesperats als productes amb ls quotidi (Certeau, 1990), i actualment trobem que hi ha usuaris de Twitter que lutilitzen per fer difusi de les seves idees poltiques, per compartir enllaos dinters, per fer marketing online, o incls per promoure la lectura3! Limpacte que ha tingut aquest servei que solament et permet comunicar 140 carcters s impressionant. La unitat bsica de socialitzaci a Twitter sn els tweets. Aquests missatges sn els que veuran els usuaris que et segueixin o la seva xarxa si aquests et retweetejen. Quan aquest tweet arriba a un usuari que no et coneix i troba que s interessant probablement consultar el teu perfil per avaluar si existeixen interessos comuns. El resultat daquesta avaluaci el portar a fer-se seguidor o no. Daquesta manera la xarxa de seguidors i seguits es va fent gran. Quants ms seguidors, ms interessant pot semblar aquest usuari i augmentar la seva reputaci a la xarxa virtual. Tamb trobem aquells usuaris que ja tenen una reputaci al mn real que normalment prov de la seva feina com a professional. s el cas dels gurs o els famosos. Ser seguidor de Demi Moore, Bill Gates o Coldplay tamb dependr dun inters previ, per normalment no depn dels tweets que hagin publicat, sin de tot all que implica la seva identitat pblica. La reputaci i lanonimat sn dos conceptes oposats a una xarxa virtual. Si et presentes com a annim no aconseguirs reputaci a una comunitat virtual. I si no tens perfil, no existeixes. Per tant a la xarxa, la identitat es construeix a partir de lactivitat pblica associada a un usuari. Aquesta activitat generar un feedback, que a la vegada construir o modificar lautoconcepte de lusuari. Estem parlant doncs duna identitat emergent, mltiple, negociada, que depn del context i del moment sociohistric. K. Gergen ens parla dun self saturat per la tecnologia i per com aquesta ens fa viure hiperconnectats (Gergen, 1992). Al I Estudi sobre Innovaci oberta a Twitter podem veure diferents grfics sobre la varietat de comportaments dels usuaris, les seves motivacions o comparatives respecte daltres xarxes socials. Si observem el grfic dels usos de Twitter en aquest estudi4 podem confirmar que comunicar informaci, compartir-la i intercanviar-la sn les funcions que ms xit tenen. I si completem aquesta informaci amb les dades recollides sobre motivacions dels usuaris, podem veure que mantenir-se actualitzats i conixer gent interessant sn els grans atractius daquesta xarxa social.

Demi Moore i Ashton Kutcher se apuntan a los sms virtuales para comunicarse con sus fans (2009) Hola.com http://www.hola.com/cine/2009/03/16/red-social-actores/

2 3
4

Pintor (06-01-2010) Twitter logra un aumento en nmero de usuarios. Globedia. http://es.globedia.com/twitter-logramayor-cifra-numero-usuarios Twitter se mancha de sangre con Edgar Allan Poe y Gandhi (2010) Briefblog http://www.briefblog.com.mx/2010/04/twitter-se-mancha-de-sangre-con-edgar-allan-poe/ Veure estudi http://www.madridnetwork.org/noticias/detalle/I-estudio-sobre-la-Innovacion-abierta-en-twitter

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC3 - Carolina Ontiveros Ortiz

Tot aquest univers virtual entorn de la comunicaci i lintercanvi sembasta a partir de missatges que responen a la pregunta Qu ests fent ara?. Respondre aquesta pregunta davant un pblic que no has seleccionat5, ens porta a plantejar-nos la redefinici del concepte dintimitat. Ja no estem responent a un amic amb un missatge de mbil, estem fent pblica la nostra activitat en temps real davant una audincia, que a ms a ms t la possibilitat de retweetejar la teva activitat a la seva prpia audincia. Twitter s el gran espectacle del flux continu dactivitats privades fetes pbliques, la intimitat transformada en extimitat. Ls de les xarxes socials ha donat lloc a noves formes de relaci interpersonal, entre les quals trobem aquesta forma de compartir amb la resta del mn moments de la nostra vida quotidiana. Obrim la porta al mn i els hi mostrem detalls dels nostres hbits, sentiments puntuals, complicitats o incls converses privades, per continuem posant cortines a les finestres de casa per mantenir oculta la intimitat de la llar. Ens agrada saber qu fa la resta i xafardejar les fotos dels seus viatges, el vouyerisme caracterstic de lespectador de Gran Hermano es trasllada a les xarxes socials i tots podem ser actors i observadors sense haver de passar un csting. Com podem entendre que Ashton Kutcher pugi a Internet una fotografia duna actriu famosa com la Demi Moore en roba interior, per compartir-la amb els quasi cinc milions de seguidors que t a Twitter? Qu hagus passat si aquesta foto la publica el ve del davant? On decideix una persona posar els lmits de la seva intimitat? Probablement la resposta a aquestes preguntes es troba en algunes teories de la psicologia social com linteraccionisme simblic de Mead o en la perspectiva dramatrgica de Goffman. Segons aquests terics la identitat es construeix amb les relacions socials. Si traslladem aix a les xarxes socials podem entendre que la identitat virtual tamb es construeix a partir dall que mostrem a la resta i de com aquestes persones ens retornen o ens donen feedback de la seva valoraci respecte la nostra activitat. I s aquest feedback que remodela a la vegada el nostre autoconcepte. El fet que Ashton Kutcher tingui quasi cinc milions de seguidors no t a veure solament amb la seva professi dactor, sin amb lactivitat que t a Twitter. Els seus tweets i fotos fent pblica la seva vida privada alimenta el vouyerisme dels seus fans, no solament els hi permet entrar a la vida del seu dol sin tamb que puguin fer comentaris al respecte. Per altra banda s probable que lactor es senti recompensat quan es publica a la xarxa que ha guanyat a la CNN en quantitat de seguidors 6. Tenir molts seguidors augmenta la reputaci de lusuari de Twitter. Twitter s un espai tancat dinteracci, s a dir, la interacci depn duna mateixa interfcie i regles per a tots els usuaris. Una de les caracterstiques ms sorprenents de lxit daquest sistema s precisament la naturalesa de la seva interacci, dinmica, breu i en temps real. El mn virtual ha trencat els lmits de la comunicaci sincrnica. Ja hem interioritzat aquesta possibilitat de comunicar-nos ms enll del temps i lespai. Per amb sistemes com Twitter es recupera de nou la sincronia temporal. Si no ests connectat no ests actualitzat. Al meu perfil personal segueixo uns 90 usuaris, per tant cada minut canvia completament la meva pgina dinici. Si no em connecto en dos dies mhaur perdut una quantitat ingent de missatges. s clar, podria anar usuari per usuari consultant qu han publicat durant aquests dos dies, per seria una mica feixuc i per altra banda no t sentit. La informaci no deixa de fluir, i normalment interacciones amb aquella amb la que coincideixes en el temps. Lacci de consultar un usuari per veure la informaci publicada mentre no tenies connexi implica un inters molt concret i dirigit a objectius. Sempre existeix aquesta possibilitat per tenint en compte que el usuaris de Twitter segueixen un promig de 222 perfils podem deduir que no s ls habitual daquest sistema. Twitter s una aixeta dinformaci que tots mantenim oberta, a la qual tacostes a beure de tant en tant en funci de les teves motivacions i necessitats. Actualment existeix la tendncia a unificar les diferents identitats virtuals en una sola. Les xarxes comencen a connectar-shi entre elles. Ja pots respondre a la pregunta Qu ests fent ara? des
5

Recordem que a Twitter decideixes a quins usuaris vols seguir, per no sempre els que et segueixen, en especial usuaris famosos com Ashton Kutcher o Demi Moore que tenen milions de seguidors. 6 Romero, P. (2009) Ashton Kutcher gana a la CNN al alcanzar el milln de seguidores en Twitter. ElMundo.es http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/17/navegante/1239950829.html

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC3 - Carolina Ontiveros Ortiz

del mbil i que aparegui publicat a Twitter, Facebook i LinkedIn. Per aix solament es possible utilitzant el mateix usuari, per tant sest gestant un canvi a la xarxa, la tendncia a convergir en una nica identitat virtual que cada cop estigui ms en consonncia amb la identitat real. Podem doncs afirmar que ls de les TIC modifica els nostres hbits, les nostres relacions socials i la nostra identitat? La resposta depn de lptica terica que agafem de referncia. El determinisme tecnolgic encapalat per autors com McLuhan o Innis considera que s la tecnologia que modela la societat i les seves formes dexpressi. Citant a Heilbroner (1996) Podemos afirmar realmente que la tecnologa de una sociedad impone una determinada pauta de relaciones sociales a esa sociedad. Per tant i des daquesta perspectiva, podrem entendre que la tecnologia i les modificacions que estan introduint les comunitats virtuals poden modificar la forma com construm la identitat, creant una nova realitat, patrons nous de comportament (com el fenomen de lextimitat), nous formats de comunicaci (els tweets), etc. Segons aquest punt de vista podem incls destacar com les xarxes socials han modificat la construcci de lautoconcepte. Podrem dir que all que publiques s lo que et defineix, per tant les reaccions que provoquin les teves publicacions (acceptaci, rebuig, etc.) influiran directament en el discurs narratiu sobre tu mateix. El fenomen de La loca de mierda7 al Youtube s un exemple molt adient per illustrar com afecta la construcci virtual de la identitat en lautoconcepte del subjecte. Aquesta noia va comenar a gravar vdeos casolans i pujar-los a Youtube. Eren monlegs feministes als quals parlava sobre la seva antiga parella. Aquests vdeos van comenar a moures per la xarxa amb un xit espectacular. Finalment van arribar a la MTV, i la cadena va decidir contractar-la per fer els vdeos expressament, oferint-li el seu propi espai a la web. s obvi que la retroalimentaci que aquest subjecte va rebre de tots els usuaris que sidentificaven amb els seus problemes no ha produt el mateix efecte en la seva visi de si mateixa (autoestima, xit social, etc.) que si els seus vdeos no haguessin viatjat per la xarxa o incls si shagus trobat amb una reacci de rebuig. Actualment la tecnologia ens permet comunicar les nostres opinions, dubtes, necessitats, idees, etc., ms enll del nostre entorn real, i aix definitivament produeix canvis en la construcci social de la identitat. s obvi doncs que els avenos tecnolgics estan modificant els nostres hbits, solament hem de donar un cop dull quan viatgem en tren o metro per comprovar com han proliferat els aparells electrnics (ebooks, porttils, ipods, notebooks, etc.). Diuen que els avenos cientfics creixen a un ritme exponencial, des del determinisme tecnolgic aix implicaria doncs que les transformacions al si de la societat se succeiran al mateix ritme. Per definitivament aix tampoc s aix. Per a un determinista social s la societat que configura ls de la tecnologia i per tant la seva repercussi. Quan va sortir la trucada amb vdeo deien que en poc temps acabarem tots utilitzant-la, per no ha estat aix. Des daquest punt de vista sn els usuaris que han fet que alguns sistemes tinguin tant dxit mentre que altres es perden a la xarxa. Twitter va comenar com una plataforma per enviar missatges, quatre anys desprs s una plataforma poltica, social i cultural per compartir informaci de les formes ms diverses i espontnies. Per tant seran els usuaris que vagin modelant aquestes construccions amb la seva activitat i en funci de les seves necessitats. Per a un determinista social la qesti seria tan simple com fer una reflexi sobre els inicis dInternet. Si la societat que enmarca la tecnologia no influs en el seu desenvolupament, Internet avui dia continuaria sent ds estratgic, militar o institucional. Per s la societat que ha decidit utilitzar-la per la comunicaci, lintercanvi dinformaci i experincies. Les persones o usuaris han comenat a donar-li una aplicaci a la seva vida quotidiana, de tal forma que ha acabat canalitzant les necessitats dexpressi de la opini pblica que altres mitjans de comunicaci de masses no podien satisfer, i trencant les barreres de la identitat al mn real per poder explorar altres possibilitats al mn virtual. No obstant aix, podem relaxar el nostre punt de mira i contemplar altres teories que trenquin aquesta polaritat. Per a Hughes (1994) la tecnologia modela la societat i la societat s a la vegada modelada per la tecnologia. Per tant estarem parlant duna influncia bidireccional. La tecnologia i el seu s t repercussions en la construcci de la identitat, i de la mateixa manera la construcci de la identitat afecta ls que sen fa de la tecnologia.

La loca de mierda. (2010) MTV. http://www.mtvla.com/especiales/lalocademierda/

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC3 - Carolina Ontiveros Ortiz

Woolgar (2005) posa en dubte que la introducci de les noves tecnologies a la nostra vida quotidiana porti irremediablement cap a una societat virtual. Estableix cinc regles bsiques de la virtualitat. Si apliquem aquestes regles al fenomen analitzat trobarem que: 1. Ladopci i utilitzaci de les noves tecnologies depn fonamentalment del context social local. Ja hem comprovat que ls de Twitter s bastant divers. A les empreses sutilitza per mantenir el contacte amb els clients o colaboradors, els professionals lutilitzen per intercanviar informaci o incls buscar feina, i en el nostre cas els actors de Hollywood lutilitzen per tenir contacte amb els seus fans i fer marketing dels seus productes. Podem doncs comprovar que la utilitzaci en aquest cas depn del context social de lusuari i de les seves necessitats particulars. 2. Les pors i riscos associats es distribueixen socialment de forma desigual. Aquesta regla afecta a com cada usuari fa la seva avaluaci de costos i beneficis en funci del seu context (edat, rol social, posici laboral, etc.). Ens podem trobar usuaris famosos com Ashton Kutcher que publica la seva privada sense contemplacions, o usuaris com Leonardo DiCaprio que protegeix els seus missatges a Twitter. Probablement per a alguns famosos tweetejant senten que corren el risc de ser notcia per motius que no siguin els professionals, i per a altres s una eina important a la seva vida quotidiana (Demi Moore va aprofitar Twitter per fer publicitat de la seva fragncia). 3. La tecnologia virtual no substitueix lactivitat real, sin que la complementa. Les comunitats virtuals com Twitter sn una extensi del dia a dia de les persones, tant en el cas que retransmetin pas per pas all que estan fent, com si en fan un s ocasional o ms restringit. Les empreses que utilitzen Twitter per mantenir el contacte amb els seus clients o colaboradors, no deixen per aquest motiu de mantenir altres vies de comunicaci. Twitter seria una extensi en la seva comunicaci, ja que els permet fer difusi de la seva feina, obtenir nous clients o inclus fer marketing online. 4. Quant ms virtual, ms real. La combinaci deines online i offline permet augmentar el rendiment o la difusi de la feina. La possibilitat duna comunicaci virtual com la de Twitter fa que els usuaris puguin contactar amb altres usuaris amb els mateixos interessos que daltra forma no serien accessibles. Aix porta a incrementar la projecci que t el particular o empresa al seu mn real, incrementant les connexions que poden influir en el seu desenvolupament laboral o personal. La publicitat que han tingut a la xarxa Ashton Kutcher i Demi Moore sense necessitat de contractar una campanya publicitria, repercuteix directament al seu mn real. 5. Quant ms global, ms local. Els quasi cinc milions de seguidors que t Ashton Kutcher s un exemple ilustratiu de la projecci global que permeten les TIC. Per si ens fixem en el seu perfil, ell segeuix uns 500 usuaris, li resultaria impossible seguir-ne a cinc milions. Tamb Demi Moore segueix 174 usuaris, tot i que ella s seguida per quasi tres milions. Encara que un usuari de Twitter tingui molts seguidors, els seus comentaris normalment van dirigits a aquelles persones que coneix personalment. Finalment i com a reflexi personal, penso que lsser hum t una necessitat constant dentendre el mn que lenvolta per poder aix controlar latzar, per que sovint s latzar que ens ensenya a entendre aquelles coses que no comprenem. Em sembla paradoxal el fenomen dInternet. La filosofia porta segles intentant esbrinar el perqu de lexistncia i la veritat, i la psicologia fent lo mateix amb la ment. I resulta que creem una aplicaci amb fins militars que es diu Internet, que t el seu propi llenguatge, i que en pocs anys sestn per gran part del mn. Es comencen a establir connexions, i les dades comencen a fluir per la xarxa, mentre algunes parts sespecialitzen en emmagatzemar informaci, altres en reproduir-la, altres en fer-ne difusi... i totes aquestes connexions no funcionarien si no fos per les persones que hi ha darrere, que la doten de contingut, democions i de personalitat. No acabem dentendre com funciona el cervell, per som capaos de crear-ne un de gegant, donar-li vida i mantenir-lo entre tots. Sigui quin sigui el futur de les TIC em sembla que som afortunats de poder viure i participar en aquest canvi paradigmtic que est tenint lloc en la comunicaci de masses i la construcci de les relacions socials.

Psicologia de la comunicaci, els sistemes descriptura i les tecnologies de la informaci - Aula 1 PAC3 - Carolina Ontiveros Ortiz

REFERNCIES Crowley, D., Heyer, P. (1997) La Comunicacin en la historia : tecnologa, cultura, sociedad. Barcelona : Bosch Woolgar, S. (2005). Cinc regles de la virtualitat. En Steve Woolgar (ed.). Societat virtual? Tecnologia, 'cibrbole', realitat. Editorial UOC: Barcelona, pg. 19-39 Rodrguez, I. (2002). Les TIC i el fet comunicatiu. Psicologia de la comunicaci els sistemes d escriptura i les tecnologies de la informaci (material docent). Barcelona: UOC. Jayme, M. (2007). Perspectives teriques en psicologia de la personalitat. Psicologia de la personalitat (material docent). Barcelona: UOC. Pujal i Llombart, M. (2004). La identitat (el self). Fonaments psicosocials del comportament hum (material docent). Barcelona: UOC. --I Estudio sobre la Innovacin abierta en Twitter. (2010) Madrid Network. Recuperat maig 2010 http://www.madridnetwork.org/noticias/detalle/I-estudio-sobre-la-Innovacion-abierta-en-twitter Gonzlez de Rivera, J. (2010) Sociologa y Redes sociales. Recuperat maig 2010. http://www.sociologiayredessociales.com/ The Twitter Guide Book (2010). Mashable. Recuperat maig 2010 http://mashable.com/guidebook/twitter/ Galaz, M. (2009) Demi Moore, en ropa interior por Twitter. La Comunidad de El Pas Digital Recuperat maig 2010 http://lacomunidad.elpais.com/a-quien-le-importa/2009/3/24/demi-mooreropa-interior-twitter Prez-Lanzac, C. (2009) Tu 'extimidad' contra mi intimidad El Pas Digital Recuperat maig 2010 http://www.elpais.com/articulo/societat/extimidad/intimitat/elpepusoc/20090324elpepisoc_1/ Tes Chavarro, L.A. (2006) El debate sobre el determinismo tecnolgico : de impacto a influencia mutua. Revista ICESI Sitemas y Telemtica N.4. Recuperat maig 2010 http://bibliotecadigital.icesi.edu.co/biblioteca_digital/handle/item/404