El JARD TERAPUTIC: GAUD I ELS PACIENTS MANICOMI DE SANT BOI.

Daniel Barb Farr, Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona.

DE

LANTIC

Dins de lantic Hospital Psiquitric de Sant Boi de Llobregat, actualment transformat en el Parc Sanitari Sant Joan de Du, es conserven els rastres dun jard modernista inspirat en lobra de Gaud. Construt entre el 1903 i el 1912 amb la participaci destacada dels malalts mentals el jard sestructura a partir dun conjunt de llacs, coves i cascades que van ocupant els lmits interiors dels horts de lHospital fins al punt de transformar-se en un jard a langlesa tal com reconeix el 1903 la Revista Frenopatica Espanyola [1], rgan cientfic de lHospital [2]. Paraules clau: Hospital Psiquitric de Sant Boi, Antoni Gaud, ergo-terapia, arquitectura tova, arquitectura simblica In the premises of the former mental hospital of Sant Boi de Llobregat, currently the Sant Joan de Deu health-care complex, the remains of a Modernist garden inspired by Gaudis work still survive. It was constructed between 1903 and 1912, with the special participation of the psychiatric patients of the hospital, and it comprised lakes, caves and cascades. The garden soon reached the limits of the vegetable gardens of the hospital and it almost became an English style garden, as reported in 1903 in the scientific journal of the hospital [1], the Revista Frenopatica Espanyola [2]. Keywords: Sant Boi Insane Asylum, Antoni Gaud, occupational therapy, modernism, soft architecture, symbolic architecture

Un jard invisible. Es conserven estranyes construccions realitzades amb lajuda dels malalts: bancs fets de rajoles trencades (Fig. 1), una capella de Lourdes que a la vegada s una boca de drac (Fig. 2), caps de gegants barbuts que recorden les xemeneies de la Casa Mil de Gaud (Fig. 3) i pinacles que es dobleguen com si fossin laves volcniques (Fig. 4). Sn construccions amb la superfcie plena de marques que assenyalen un desequilibri psquic, sobretot per laspecte tosc i descurat de tots els acabats: vidres trencats, motlles de cargols, distribuci atzarosa dels materials i composicions desproporcionades (Fig. 5 i 6). Aquestes runes, gaireb illegibles, han estat invisibles des del moment mateix de la seva construcci: mai van ser considerades arquitectura, noms es van conservar perqu eren la prova de la lluita interior dels seus constructors cap a la curaci. Dins de lHospital hi havien ms de mil homes, dels quals uns quants centenars treballaven de paletes, cosa que els permetia acceptar encrrecs a lexterior i certificar la seva curaci. La curaci pel treball, anomenada ergoterpia, era leix de la vida dins de lHospital: els mateixos pacients feien el pa, rentaven la roba o sencarregaven de cuidar horts i jardins [3]. Els monuments del Jard (monuments perqu funcionen com esteles dun altre temps) es van aixecar amb lajuda dun arquitecte, les complexes estructures que els sostenen noms poden inspirar-se en larquitectura de Gaud: paraboloides, hiperboloides, grans pedres sostingudes com penya-segats, arquitectures toves, bancs ondulats de trencads. Una minuciosa dataci cronolgica demostra que cadascuna daquestes estructures est realitzada simultniament o antecedeix per uns mesos a linici de lobra de Gaud que s la seva suposada font dinspiraci. Les obres conservades al Jard semblen una descomunal maqueta del Banc Ondulat del Park Gell, de la Sagrada Famlia o de la Cripta de la Colnia Gell. Les construccions del Jard funcionaven com el taller dun arquitecte que assajava les seves obres a la vegada que formava alguns operaris realitzant una generosa tasca de reinserci social.

A ms a ms de la seva relaci amb lobra de Gaud, el Jard s un punt de trobada entre el Marqus de Sam i el Compte Gell: els terrenys que voltaven el Jard eren propietat del Marqus de Sam que podria haver cedit espai per lampliaci dels horts de lHospital. El Marqus de Sam tamb va ser el propietari dels terrenys sobre els quals es va aixecar el Park Gell. El llac del Jard s una cita visual del llac del Parc Sam de Tarragona, obra dEduard Fontser, mestre de Gaud. Aix els pacients de lHospital de Sant Boi passejaven entre vistes de dos dels millors jardins de Catalunya: asseguts al Banc del Park Gell podien reposar mirant el parc Sam (Fig. 12 i 13). El contracte de compra del Park Gell segurament es va pactar al Parc Sam on el Marqus i el Compte solien trobar-se a lestiu. El mateix Compte Gell collaborava amb lHospital de Sant Boi i en cas depidmia soferia a traslladar els pacients a les seves propietats [4]. La paret nord del Jard es confrontava amb la Colnia Gell. Gaud va passar per davant gaireb diriament durant vuit anys, els mateixos que van durar les obres al Jard i les obres a la Cripta de la Colnia Gell. Els plnols com a falsos testimonis. Les construccions del Jard sanaven realitzant a batzegades, sense una planificaci prvia, aprofitant la ma dobra i els materials disponibles entre les diferents fases de construcci dels pavellons de lHospital, que no parava de crixer. Al voltant del llac central del Jard es donen tres etapes diferents de construcci cadascuna de les quals t sentit per si mateixa i sexecuta en pocs mesos: sobre un llac preexistent (Fig. 8) es construeix una gran cova que fa les funcions de dipsit daigua i de cascada (Fig. 9), quatre anys desprs apareix una capella que divideix el llac en dos (Fig. 10), deixant que laigua la inundi per sota i surti com una llengua al seu davant i finalment es construeix un conjunt irregular de bancs recoberts amb trencads que destrueix definitivament lordre previst del Jard (Fig. 11). Cada una daquestes etapes engloba letapa anterior en una superposici heterclita de formes, simbologies i prctiques constructives. Lacceptaci daquestes construccions com a obres darquitectura suposava descartar definitivament el projecte de Jard realitzat per Miquelerena, larquitecte oficial del recinte de lHospital que estava construint els pavellons. Miquelerena considerava que les obres del Jard noms eren lefmer resultat dun taller i va decidir esborrar-les dels seus plnols, els plnols oficials, com si no haguessin existit mai (Fig. 7). Un cop esborrades, res podria aturar ladequaci del Jard a all previst en el seu projecte, no quedaria cap prova del qu havia estat el taller dobra. Per una casualitat increble va salvar aquestes frgils construccions: simultniament a la seva edificaci es va produir un canvi de punt de vista: el Dr. August Marie, psiquiatra en cap dels asils de La Seine (Frana), va comenar a collaborar a la revista de lHospital de Sant Boi. Marie fou un dels pioners en la recuperaci de lobra els malalts mentals com un b precis per a la cincia, sobretot dibuixos [5], que passaven a ser objecte dimportants colleccions especialitzades (como ho ser desprs la del Dr. Prinzhorn a Alemanya). Les construccions del Jard de Sant Boi podien arribar a ser vistes como una part essencial, la ms extica [6], de la posada al dia de lequip mdic respecte a las principals corrents teraputiques europees. Larquitectura tova Barrejades entre bancs i sortidors, que no deixen de ser els elements convencionals dun jard, apareixen formes amorfes, pinacles tous realitzats amb pedres i ciment gotejant que anuncien la solidificaci dun magma sorgit de les profunditats (Fig. 14). Les formes toves representen la irrupci dun mn onric, de pedres encantades a imitaci de les agulles de la muntanya de Montserrat plenes de llegendes i noms evocadors (El Cap de Mort, El Gegant encantat,La Cara de la Vella etc). Les formes toves aniran prenent protagonisme en el Jard coincidint amb la construcci de les coves fins acabar essent el motiu principal de la Capella inundada dedicada a la Verge de Lourdes (fig. 4). Un dels pinacles tous, que s una font (fig. 15), recorda miseriosament el coronament dels pinacles de la Sagrada Famlia, construts desenes danys ms tard, altres formes recorden estalagmites, llenges, flames, laves en moviment.

Larquitectura tova, bocabadada, s un dels trets caracterstics del modernisme catal [7], descrit com a arquitectura comestible per Dal, el seu exemple ms aconseguit seria la tanca perimetral inspirada en la silueta de Montserrat, feta de ciment armat a partir destructures de somiers metllics, realitzada per Jujol a Montferri el 1922 (Fig. 16). Tamb a la Cova Cascada ens trobem amb una onada petrificada, amorfa, de la que brolla aigua, construda a partir de lestructura deformada de la malla dun somier (Fig. 17).

El banc de proves del Banc del Park Gell Davant de la Capella inundada sobre una plaa voltada de bancs fets amb trencads (fig. 18) que sn lassaig previ del banc ondulat del Park Gell. La realitzaci daquest banc de proves la podem datar el 1912, segons consta inscrit en un dels bancs, mentre que el trencads del banc ondulat del Park Gell es va acabar de posar, segons Joan Jos Lahuerta, lany 1914 [8]. El trencads de la Plaa dels Bancs de Sant Boi, a diferncia del trencads del Park Gell, est format per fragments de rajoles sense cap motiu, de colors homogenis i cercles blancs que contenen una creu o una M de Maria inscrita. La relaci entre els cercles i el colors, seguint la litrgia cristiana, permet llegir seqncies bbliques com per exemple lencarnaci en una verge: una creu sobre fons rosat que travessa una M sobre fons blau cel; o la passi: una creu sobre vermell viu. Aquestes seqncies es repeteixen seguint el mateix ordre simblic en tots els bancs de la Plaa cadascun dels quals esdev un assaig compositiu ben diferenciat. Altres cercles, amb creus i M que van girant damunt taques de colors ja havien estat assajats per Gaud i Jujol al terrat de la Casa Batll per amb una relaci purament geomtrica entre els cercles i les taques, sense que sen pogus fer cap lectura icnica. El trencads del peu del banc ondulat de Sant Boi cont nombrosos cercles de colors, formats per fragments de rajoles encaixats de forma que es manifestin els contrastos entre lnies corbes i ortogonals o lnies de tall de la rajola respecte a lnies preexistents (fig. 19). Lalegria daquests cercles que, a diferncia del respatller, contenen una gran varietat de rajoles amb motius diferents, sembla recordar que els principals destinataris daquest Jard eren els nens interns a lHospital, on cinc anys abans (1907) shi havia inaugurat una escola. El banc ondulat del Jard de Sant Boi s el resultat dun conjunt de proves que es van assajar en els quatre bancs situats al seu davant, cada un dels quals adopta solucions diferents respecte a la distribuci i mida del trencads. La mida del trencads del seient el banc ondulat del Park Gell i les boles adossades al llinar del respatller corresponen a una de les solucions intermdies trobades a Sant Boi. Un dels bancs que volten la Capella inundada cont el dibuix estetitzat dun palm aix com filigranes vegetals que podrien haver inspirat els palmons que apareixen a la part exterior del banc ondulat del Park Gell. Un altre dels bancs cont les boles ellptiques que tamb apareixen al seient del banc ondulat del Park Gell, amb la mateixa mida i prcticament amb el mateix nmero de peces de trencads (Fig. 20 i 21). La nica hiptesi que permetria explicar tantes similituds seria que els treballadors que es va emportar Josep M Jujol per realitzar, pacientment durant mesos, el trencads del banc ondulat del Park Gell eren els mateixos que havien realitzat els bancs del Jard de Sant Boi. Quatre anys abans, el 1907, sota el pont de la Cova-cascada ja havia aparegut una de les obres mestres del trencads modernista: una fuga de blaus que noms es podia veure reflectida a laigua (Fig. 22). Si analitzem les rajoles que formen aquest trencads trobem que sn les que es van utilitzar per la quadricula rombodal de la faana dels pavellons dentrada al Park Gell. Totes les rajoles utilitzades al Jard de sant Boi, com a mnim des de 1907, provenien de les mateixes partides que es feien servir al Park Gell per amb una selecci diferent que prioritzava els colors homogenis enfront dels motius.

Laigua, Montserrat, lAtlntida. A finals del SXIX, laigua era la mxima preocupaci de la Direcci de lHospital: una epidmia de tifus havia causat la mort de ms de la meitat dels interns. Un cop detectat el focus, en els antics dipsits dabastament situats sota un dels pavellons del recinte de dones, es va procedir a la desinfecci de tot el recinte i es pogu deturar lepidmia [9]. El nou equip de metges, constitut el 1902 sota la direcci del Dr. Rodriguez-Morini, va tenir com a prioritat la renovaci del sistema demmagatzematge daigua buscant garanties higiniques i dabastament. Els consums daigua no paraven de crixer degut a ls generalitzat de la hidroterpia i a lampliaci de jardins, horts i conreus dhivernacle, en els que treballaven un centenar dinterns. Durant deu anys, parallelament a lampliaci dels pavellons de lHospital, un nou sistema de distribuci daigua sanava ramificant i permetia la construcci del llac i la cascada. El Febrer de 1910, sacab el gran dipsit descobert daigua que havia de resoldre definitivament els problemes descassetat [10]. Enmig de laigua del dipsit salava una muntanya de Montserrat duns dos o tres metres dalria, construda amb regalims de morter ( fig. 23) La Montserrat del dipsit de lHospital de Sant Boi apareix mesos abans de que es publiqui el dibuix de Gaud sobre el Temple de la Colnia Gell [11], temple que sestava construint a pocs centenars de metres de lHospital. s difcil explicar les similituds formals entre el dibuix i lestructura emergida sense pensar que el mateix Gaud o un dels seus collaboradors participava en totes dues obres. El programa simblic del Jard, basat en una arquitectura flamgera sorgint de laigua (Fig. 4), inundacions [12], montserrats emergides (Fig. 23), torres de grans blocs de pedra sense desbastar construdes per Titans (Fig. 3), gegantines ossades fossilitzades (Fig. 24), evocaria el poema de lAtlntida de Jacint Verdaguer, el poeta nacional de Catalunya que fou considerat dement por lalta burgesia catalana per ser desprs rehabilitat por un equip de psiquiatres entre els qual hi havia lantic director de lHospital de Sant Boi, el seu principal metge assessor i el futur director de lHospital que pocs anys desprs assumir la construcci teraputica del Jard [13]. Si Gaud hagus participat en la realitzaci de la Cova de Lourdes de Sant Boi estaria inevitablement citant la relaci amb la cova de Lourdes del seu mestre i amic Martorell i de retruc tot el drama Verdaguer, ja que la capella la feien malalts mentals buscant la seva recuperaci i les desgrcies de Verdaguer, tal com ell mateix reconeix pblicament, havien comenat amb la compra dun asil per exorcitzats anomenat popularment el manicomi de Vallcarca [14]. Una part important dels paletes que construen el Park Gell, la Cripta Gell i la Sagrada Famlia provenien del municipi de Sant Boi [15], possiblement entre ells shi reinsertaven antics pacients de lHospital, si fos aix, la construcci de la Sagrada Famlia, en el seu sentit literal, escenificaria lesperana de la curaci pels malalts de lHospital de Sant Boi igual com, en el seu sentit simblic, ho havia estat pels exorcitzats de Verdaguer i en ambds casos la Verge de Lourdes intercedia el miracle. Construir montserrats com a terpia significa culminar el projecte espiritual de Gaud i Verdaguer, creure que el poder de la Monstserrat celestial, funicular, redimeix de la prdua de ra que ha posset el mn i confiar que la muntanya terrenal, abans de submergir-se com una nova Atlntida, ser testimoni dels qui han mantingut la fe en la seva Verge. La secci dhomes de lantic Manicomi de sant Boi, on eren situades les coves i els jardins, tamb sanomenava: Sanatori Psiquitric de Nostra Senyora de Montserrat.

Fig. 1: Banc ondulat del Jard del antic Manicomio Sant Boi (1912).

Fig. 2: Capella travessada per lagua del llac, dedicada a la Verge de Lourdes (1911).

Fig. 3: Cap de Gegant que regalima aigua. Detall de la faana de la Cova Cascada (1907).

Fig. 4: Arquitectura tova, volcnica, de la Capella inundada dedicada a la Verge de Lourdes (1911).

Fig 5: Banc desaparegut, amb un Sagrat Cor de trencads, procedent duna antiga placa fotogrfica de vidre de lHospital.

Fig. 6: Respatller dun banc de trencads construt el 1912 amb cdols, rajoles i trossos de vidre dapolles.

Fig. 7: Detall del Jard. El plnol tamb coincideix amb el Plan completo de nuevas edificaciones y reforma de las existentes. Arquitecto Miquelerena que saprov al final de 1909 segons consta a la revista Frenoptica Espaola. El dibuix del llac central, situat al centre del jard, correspon a una situaci anterior al 1906. Publicat a Informes de las Direcciones facultativa y administrativa. Manicomio de San Baudilio de Llobregat, 1911.

Fig. 8: Llac sense coves. 1903? El pont no apareix fins al 1906. El Plnol de Miquelerena, s datat al 1911.

Fig. 9: Cova-cascada, abril desembre 1906. Sobreposici de lautor a partir del plnol de David Agull, 2009.

Fig. 10: Capella inundada, octubre 1911 mar 1912 (?) Sobreposici a partir del plnol de David Agull, 2009.

Fig. 11: Plaa dels Bancs, 1912. Sobreposici a partir del plnol de David Agull, 2009.

Fig. 12 i 13 respectivament: Visi frontal de la Capella inundada amb el llac actualment cegat (fotografia dels anys 70 de larxiu Joan Vendrell) comparada amb la cova central del Parc Sam construt per Eduard Fontser lany 1881 a Montbri del Camp, tocant a Riudoms, el poble on Gaud pass la infantesa.

Fig. 14: Postal de la Plaa Esquirol, situada a linterior de lHospital, actualment desapareguda. (Tarjeta postal de principis del SXX de la collecci Joan vendrell) Fig. 15: Detall de la mateixa postal, es poden apreciar les formes orgniques i toves de la font, amb una aixeta enmig de lescultura i una pica al peu.

Fig. 16: Barana montserratina construda amb malles de somnier per Josep M Jujol a Montferri.(1922).

Fig. 17: Onada petrificada a la Cova-cascada del Jard de Sant Boi contruda amb malles de somniers (1906).

Fig. 18: Banc ondulat del Jard de Sant Boi (1912) , assaig previ al banc ondulat del Park Gell. (1912).

Fig. 19: Un dels cercles fets a partir de rajoles retallades, situat a la part inferior del banc ondulat del Jard de lHospital.

Fig. 20 : Una de les boles situades al seient del banc ondulat del Park Gell (1913?).

Fig. 21 : Una de les boles realitzades en un del bancs del Jard de Sant Boi (1912).

Fig. 22: Part inferior del pont de la Cova-cascada del Jard de lHospital que noms es podia veure reflectida a laigua (1907).

Fig. 23: Estructura montserratina situada enmig del dipsit de lHospital de Sant Boi que es veia reflectida a laigua. Segons la Revista Frenoptica Espanyola aquest dipsit es va construir el realitzada el febrer de 1910, tamb apereix duplicat com Detalle A. en el plnol de Miquelerena publicat a Informes de las Direcciones facultativa y administrativa, Manicomio de San Baudilio de Llobregat, 1911. (Tarjeta postal de principis del SXX de la colelcci de lAutor). Aquesta estructura evoca directament el dibuix que Gaud va publicar el mateix any sobre lEsglsia de la Colnia Gell.

Fig. 24: Sostre de la Cova-cascada vist com un ossada fossilitzada de duna de les entrades.

Notes i referncies:
[1] Rodriguez-Morini, A (Dir.). Revista Frenoptica Espanyola. Barcelona (1903-1911). [2] The Revista Frenoptica Espanyola was published at the same hospital. It encompassed a quarterly booklet which reported the most significant events and activities of the hospital (19031911). [3] Informes de las Direcciones facultativa y administrativa, dirigidos a la Excma. Diputacin provincial de Barcelona. Manicomio de San Baudilio de Llobregat, 1911. [4] Mart i Vil, C. Notes histriques de la Vila de sant Boi de Llobregat. Barcelona: Biblioteca Popular 1952: 151 . [5] Marie, A. Mysticisme et Folie. (tudes Economiques et Sociales. Collge libre des Sciences sociales). Paris: Ed. V.Giard & E. Brire, 1907. [6] The Revista Frenoptica Espanyola refered to these benches as exotic. [7] Lahuerta, J. J. Antoni Gaud 1852-1926. Arquitectura, ideologia y poltica. Madrid: Electa, 1993. p 316. [8] Lahuerta, J. J. Antoni Gaud 1852-1926. Arquitectura, ideologia y poltica. Madrid: Electa, 1993. p 144. [9] Fructuoso, P. El manicomio de San Baudilio de Llobregat (1853-1945). PhD thesis. Barcelona, 1980. [10] Rodriguez-Morini, A (Dir.). Revista Frenopatica Espaola. Barcelona (Feb. 1910). [11] Lahuerta, J. J. Antoni Gaud 1852-1926. Arquitectura, ideologia y poltica. Madrid: Electa, 1993. p 189. [12] The garden was built two meters under the hospital buildings and under the level of the Llobregat river, therefore it was periodically flooded. [13] Gin i Partags, J. La independencia mdica. Barcelona (Oct. 1895). [14] Bada, J. Introduction. Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions. vol. 2. By Jacint Verdaguer, Joan Bada and Josep Junyent i Rafart. Barcelona: Barcino, 2002 [15] At the beginning of the century, the Park Guell, and later the Palau the Pedralbes, started to be constructed. Park Guell was built between 1900 and 1914. The architect from Sant Boi Llus Pars participated in the building work of Park Guell and, since masons were needed, many people from Sant Boi learned masonry skills, because it was better paid than the peasant work. They were accepted to work in the building work of Park Guell. (Arxiu municipal de Sant Boi de Llobregat, Notes histriques 97-100 p. 151.)

Sobre lautor: Daniel Barb Farr s llicenciat en Geologia per la Universitat de Barcelona el 1993. Ha realitzat un Postgrau en Contamianci de Sls i Aiges Subterrnies a la Universitat de Barcelona el 1994 i el Master de Gestin Fluvial Sostenible y Gestin Integrada de Aguas a la Universidad de Zaragoza el 2008. Treballa en la realitzaci un recull obert descrits, imatges i accions que mostrin levoluci del medi tant en la seva vessant fsica biolgica i social (ecologies) com simblica (heterotopies). Actualment coordina projectes ambientals sobre nova cultura de laigua en xarxa amb diferents entitats de Catalunya. La investigaci sobre l'Hospital Psiquitric de Sant Boi respecte a la construcci de la identitat del modernisme gaudini ha estat recolzada pel Collegi d'Arquitectes de Catalunya COAC en el 2005-06. Adrea: diagenesi@gmail.com