DROGUES D ABS: LA COCANA CONCEPTE I HISTRIA

2. LA COCANA: CONCEPTE I HISTRIA

Un dels aspectes dels quals considero que hem de comenar a tractar per entendre b aquesta droga s, en primer lloc, el seu significat. s a dir qu s exactament la cocana o com la podem definir. En segon lloc, hem dexplicar els seus orgens i poder-la situar en el seu marc-histric per tal de descobrir la tradici de la qual ha format part (i continua formant-thi part) durant molts anys enrere i el seu transcurs per la histria.  QU S LA COCANA? Alcaloide de frmula C17H21NO4 que sextreu de les fulles de la coca, de gust amarg, usat com a anestsic. (La cocana t un elevat poder destimulaci sobre lintellecte, alhora que crea una forta dependncia psquica; per aix la cocanomania es considera clnicament propera a laddicci a les amfetamines)1. Un alcaloide s un membre dun ampli grups de compostos orgnics produts per les plantes, incloses moltes substncies amb activitat farmacolgica, tals com la atropina, la cafena, la cocana, la morfina, la nicotina i la quinina 2. La cocana sextreu de les fulles de larbust anomenat coca ( Erytroxylon coca). La paraula coca deriva de la llengua aimara i significa planta o arbre. s una planta originria dels Andes i es cultiva a Amrica del Sud, a Indonesia i en algun Estat Afric. La coca s un arbust de la famlia de les eritroxilcies, amb fulles alternes i senceres, flors blanquinoses i fruit petit i vermell. Creix fins a una alada mitja dun metre i cont fins a 1417 alcaloides diferents dels quals el ms conegut s el de la cocana. La cocana usualment es ven al carrer en forma de pols blanca, fina i cristallina que es coneix en espanyol com coca, nieve, dama blanca o talco 4.

Enciclopdia Gran Larousse Catal. Volum 3. Edicions 62 s.a., 1990. Diccionario Mosby Pocket de Medicina, enfermera y ciencias de la salud. 4 edicin. Editorial Elsevier Espaa,2004. Aquest idiom a s parlat en diverses variants, per el poble aimara a Bolvia, en el Per, Xile i Argentina.
4 Alguns dels seus noms en angls sn: Coke, C, Snow, Flake, Blow.

DROGUES D ABS: LA COCANA CONCEPTE I HISTRIA

 HISTRIA DE LA COCANA Per poder conixer millor les seves utilitats i els seus efectes s necessari i important partir del coneixement i dels usos que se lhi donaven a la antiguitat tant de les fulles de la coca com del seu principal alcaloide. El seu consum va comenar fa 3000 anys a.C. com una tradici religiosa per els antics Inques dels Andes. Era empleada com a talism i amulet. Aquests mastegaven fulles de coca per accelerar els batecs dels seus cors i la seva respiraci i daquesta manera aconseguien contrarestar els efectes de viure escassos daire a les muntanyes. Hem de recordar que la muntanya ms alta que hi ha als Andes es troba a uns 7000 metres dalada. Daquesta manera tamb podem dir que la posseen com a identitat personal i cultural. Per a ells, la coca, era un menjar, sutilitzava com a ofrena i tenia molts usos medicinals. Tamb era utilitzada per poder suportar la gana, la set i la fatiga. La planta fou beneda amb el nom de Mama Coca. Fins i tot, en aquella poca, es va arribar a utilitzar com a moneda. Els Indis dAmrica mastegaven les fulles tant de tabac com de coca com substitutius del refrigeri i per elevar-se psicolgicament. Les fulles es mastegaven sempre barrejant-les amb una pols alcalina (cendres vegetals, closques triturades o cal). En aquests pasos es mastegaven durant hores seguides provocant aix, que laparell digestiu sanestesis, permetent no poder sentir la sensaci de tenir gana. Durant la conquista dAmrica, lEsglsia va intentar suprimir el seu consum amb el raonament de que sutilitzava en rituals religiosos de forma profana. La conquista del pas, per, dugu a consumir-la a totes les classes socials de lpoca. La cocana fou per primer cop extreta de les fulles de coca lany 1859 per el qumic alemany Albert Niemann. En el procs va utilitzar alcohol, cid sulfric bicarbonat sdic i ter. Es va comercialitzar com a aliment per els nervis i com a forma inofensiva de curar la tristesa. El cas ms fams que es coneix, va ser el del propi Sigmund Freud. Freud, durant lany 1880 va comenar a experimentar el seu s per al tractament de la neurastnia o fatiga nerviosa. Quatre anys ms tard, va publicar la monografia ber Coca, en la qual valorava positivament ls de la cocana per a la utilitzaci de malalties com la depressi, el nerviosisme, laddicci a la morfina, lalcoholisme, els trastorns digestius i incls, lasma. Cinc anys ms tard de la publicaci, desprs de vries crtiques que deien que era una droga perillosa, va admetre el seu error sobre el concepte que tenia sobre la cocana. Durant la dcada dels 80, Angelo Mariani, qumic de Crsega, embotell i pos a la venda el Vin Mariani, a base de cocana amb la indicaci de prevenci de la malria, la grip, entre daltres malalties. El vi era vermell

Enciclopdia Gran Larousse Catal. Volum 3. Edicions 62 s.a., 1990. Diccionario Mosby Pocket de Medicina, enfermera y ciencias de la salud. 4 edicin. Editorial Elsevier Espaa,2004. Aquest idioma s parlat en diverses variants, per el poble aimara a Bolvia, en el Per, Xile i Argentina.
4 Alguns dels seus noms en angls sn: Coke, C, Snow, Flake, Blow.

DROGUES D ABS: LA COCANA CONCEPTE I HISTRIA

aromatitzat amb extractes de la planta. Un vas daquest vi contenia aproximadament entre 35 i 70 mg. de cocana. Lany 1886, la droga va aconseguir major popularitat quan John Pemberton va incloure les fulles de coca com ingredient en el seu nou refresc: La COCA-COLA. Els efectes eufrics i vigoritzants sobre els consumidor varen ajudar a elevar la popularitat de la beguda a comenaments de segle. El consum de cocana va augmentar en la societat i els perills de la droga poc a poc es van tornar ms evidents. Aleshores, la pressi publica va obligar a qu lany 1903 la companyia Coca-cola elimins les fulles de coca del seu refresc. Lany 1887, el Dr. J.B. Mattison assegur que la cocana provocava addicci. I encara que sintents demostrar que els termes coca i cocana no eren el mateix, la coca va caure en desprestigi i dess, conservant-se nicament les escasses utilitats clniques. Una curiositat recercada que magradaria destacar s que fins lany 1990 totes les drogues conegudes es trobaven disponibles en farmcies i drogueries. Lany 1907, lEstat de Nova York, va collocar la disponibilitat de la cocana noms sota control mdic i, a conseqncia, el mercat negre increment. El consum de la cocana fou, finalment, prohibit lany 1922 per el govern dEstats Units desprs dun estudi en el qual es feia visible 5000 morts per cocana en el termini de temps dun any. La popularitat de la cocana va disminuir durant els anys 30 i va ser substituda per el que coneixem com a amfetamines. El canvi es torn a produir entre linici de la I Guerra mundial i la Guerra Civil Espanyola, ja que fou demandada per donar energia a lexrcit. El seu consum durant els anys 1920-1970 es va reduir al mn dels artistes. La cocana va estar casi mig segle relegada a aquests petits grups conjuntament amb les classes socials altes, per a partir dels anys 70 ressorgeix amb forces el seu consum, sota la idea de que la droga del benestar davant el malestar tericament produt per lherona, s doncs el seu us sinnim de plaer, glamur, sofisticaci, classe i luxe. Cap a lany 2008, la cocana shavia convertit en la segona droga illegal ms traficada en el mn.

Llaunes de Coca-Cola any 1886

Publicitat Vin Mariani

Enciclopdia Gran Larousse Catal. Volum 3. Edicions 62 s.a., 1990. Diccionario Mosby Pocket de Medicina, enfermera y ciencias de la salud. 4 edicin. Editorial Elsevier Espaa,2004. Aquest idiom a s parlat en diverses variants, per el poble aimara a Bolvia, en el Per, Xile i Argentina.
4 Alguns dels seus noms en angls sn: Coke, C, Snow, Flake, Blow.