A Du siau, vs, mon delit

A Du siau, vs, mon delit

A Du siau, vs, mon delit, car tot mon b s ya fallit tant quant al mn. Yom recort b del que ya fon, e lo plaer m'acorda hon l'aconsegu. Mas ya nol sent com lo sent, e poch temps ha que yon perd lo sentiment. Per b que no l'hagus present, sentia un saboriment molt delitant, que m'aparia fos davant aquell delit, no pas semblant, mas propri ell. ara no sent sabor d'aquell, perqu lo temps s ya molt vell qus l'bit ras; e ya nos pot fer que torns haver delit e que uss del que us; e tostemps par lo temps a mi, tant que no sent ms quun fadr. Mesell me trob: en sofirena no s Job, ans volria tirar l'estrob, essent dispost: car si algun delit m'acost, de fet aquell me lunye tost, un altren vull, car mon sentiment no l'acull a rebre'l, ax com fer sull, d'on pas avant, e tots los delits vaig cercant, prenent alg, altre leixant d'aquells primers. Reconeguts, nom sn plaers,

A Du siau, vs, mon delit ans los trob tots per lo revers quant los pratich. Ells sn aquells, en cert ho dich, mas yo quils reb, a us publich que altre s en lo sentir, non la rah; e del temps he perdut sah, e tot jorn pert, e vench en un delit desert. Un altren cerch, ab ull despert per ell trobar, tal com lo solia tastar; mas a mi nol veig acostar s com dabans, cercant com me fes sos engans, temps allargant; mas yo veig vans mos pensaments. De mi nom cal esperiments; nom poden ms portar los vents en algun port, per qu la mort nom pot fer tort: sim pren en cam dret o tort, per ellam tinch. En passar temps la vida princh, e aquella a mi no retinch per altre b, car de ma obra a mi non ve algun delit, e a sab b mon pensament, que ls no porta en esment, sin de mi avorriment e menysprear. L'entendre nom pot delitar, puix res a mi no pot donar que del mn fos, e yo nom trobe virtus ne d'entendre tan abunds quem delits en qu la veritat trobs

A Du siau, vs, mon delit e obres de virtut obrs, on s tot b; car benaventuranas t sobraquests pilars, e no s ques tingan ls. Alguns s ax tots carnals, crehents quen delits corporals a est; altres, quen les honors ser. L'avar diners ajustar, essent tant foll; crehent quel diner tot mal toll, sens mils menjar e jaure moll los vol haver, e null senyal se pot haver que li vinga per lo diner; e viu content a son semblant, mes famolent t l'apetit contnuament; e viu penat, car per null temps veurcabat son foll voler. E fos bastat a nombraquell! Sent e no sab la dolor d'ell, per qus la causa dins sa pell, e no en l'or. Qual s l'avar sens estaorror? Del quimagina ser senyor nos menys quesclau D'aquestes fins parlar nom plau, car savis molts crech sapiau que u han dit tot. De vanaglria fra glot, furtant sentncia o mot d'aquells primers. Poques natures de plaers sn que no y mesclen desplaers: o sab casc; mas qui menja carts no s dej,

A Du siau, vs, mon delit e qui no pren conduyt alg mor-se de fam. Yo s aquell, e de mim clam, puis per ma colpan part no am res d'aquest mn; e o s que pus me confon: com mes penses no tenen hon hajen cam, car mal e bo, com lo perd, altre mellor yo non prengu per hon ans. Entreforat me trobe, llas, no vaig avant ne torn atrs, cam perdut. En part, forat hi s vengut, car per edat y s vengut e per seny poch, car ouix me viu a l'enderroch, yo degra cambiar lo joch, mudant delit, lo qual hagu prop de complit; mas per dues parts m's fugit, segons sabreu: la una que l'entendre meu lo defalt coneix, e ls greu com l' vist tart; l'altra, qum trobe ya vellart, e nom valdria giny ne art que fos amat. D'am trob tan entrenyorat que m'ha del mn tot apartat, si bn ell visch, e yo de tot son bm desisch, puix que nos trob en mi lo visch on Amor cau. Aquell que fa del rey esclau e d'esclau rey de fet torna u, perqu fer sab, no y ha res que tost no acab:

A Du siau, vs, mon delit si pren lo cors, s pres lo cap del pus sabent. Ses ungles contra mi, o dent, no han poder, e s'n content, puix me trob tal; car sim fos l'edat cominal yo pendrian b lo seu mal, e ya fon fet. Puis s ax quem trob sostret dels bns que natura promet, yo m'abandon ab tal dolor, que no s hon haja reffugin part del mn en qum reps. Ya lo procs me trobe clos, e la sentncia tinch al ds, remey no y ha; ya l'anafil diu: "Ta, ta, ta: aquest s qui del mn se'n va e fuig a Du!" No sn la terra al parer meu, menys en lo cel, segons veheu: yo sntre dos. O quin estat tant gracis, que l'om estiga sospits del loch hont s! Quant en lo mn Du a l'hom mes y els animals, secret proms dar fi e b. Quant animal, hom sa fi t, d'on s content, e no y cal fe: rah y ateny. Sa prpria fi casc seny en l'obra sua, qui l'empeny en delit gran; per qu s cert quels hmens han alguna fi per la qual van al fi darrer, car si la part son b requer,

A Du siau, vs, mon delit lo tot la deu molt mils haver, dubtar no y cal. A atteny tot animal, e par que y bastal vejetal de menys valor. Tot o que sent fuig a dolor e va delit per sa dolor, no pensant d'ell; mas de la obra hix aquell, lo qual s gran, poch, leig o bell, l'obra semblant. E donchs nos vajalgu clamant, si ha dolor del qus obrant, puix que mal fa; car de mal fer tal guard ha, e lo ben fet casc pag ms del degut. Tal delit no yo perdut, car per saber l' conegut, mas no sentit; car si l'hagus aconseguit, yams l'aguera derrinclit, ne ell a mi; e yams hom l'asabor que nol segus tot lo cam, mentres visqus. Qui s aquell, ques desisqus del senyor, qui tant b li fes, per un dolent? E de tal s estat servent ....................... ....................... mas tal com fon, fuy mig content, no pensant quel deffalliment dins en mi fos; mas que per ser malventurs, e no per ser prou ginys tal fi m's fuyt. D'un arbre bort volgu bon fruyt,

A Du siau, vs, mon delit e trobar ayguan vexell buyt per mi fartar. Mas almenys podia gustar y en lo comen mi contentar en molta part, no pas en tot; e no y val art quel b honest romanga part e l'om trob fi. s ver que yo m'adelit e tot altre delit prengu e veus quem dolch, e tant com puch ma dolor colch, que res d'aquella yo no tolch, ans la complach. E s qus leig com no amach la gran tristor quem fa ser flach, vehent quin s, e lo mn de bella sa e mi en disposici que l'he jaquir, Qui pot tal dolor sofferir? Quem semblahir pogu sentir los bns abds, o s l'til el delits, dels quals assats fuy abunds, a mon semblant. L'til per si nom fon davant: jams diners fuy desijant, mas per haver lo que al delit fon menester, hon despengu tot mn saber e part dels bns. Mas a present me sn turments aquells semblants que han les gents d'on se veu clar ....................... ....................... puix que b s molt ha durat e s'n reprs

A Du siau, vs, mon delit com nolegesch fi hont mets propsit ferm, e no pot ser que nom referm, puix no tinch cor e cap enferm d'aquell b fal. Si res amprench, no pot ser ls sin ver b, porgat de mals, fi del desig. Enans sent molt gran fastig; non lo comen, mas en lo mig sent afany. Yo perdut sens algun guany; yo s que hisch de un calt bany, en hun romanch. Als delits la porta yo tanch, e com los sent, contnuu planch per lur contrast, car mi recorda del fin past; mes ya no sent res lo meu tast, segons quin s. L'enteniment, son company, vehent a, mostra's fell e l'ha jaquit, y ab lo voler s ahunit per fer tal obra d'on delit puguen haver; mas no encntran lo carrer; en general saben qu fer e no fan res, perqun saber tal b nos pres nes pot haver per ser ents, mas per l'obrar; car sens virtuts nos pot gustar, la qual naix del continuar actes de b. Virtuts ab gran delit se t; sin ensemps, no les hagu home alg. Ac fall lo juh com;

A Du siau, vs, mon delit si no s poch, ho sap casc quensemps estan. Saber se pot, mas no u sentran los qui mals fets praticaran ....................... perdonen-me los qui mal fan quen tal cas sn. Altres ne s, de qus plel mn: sabents lo b qu s e hon s assegut, o s en l'obra de virtut; mas en l'obrar no han vengut, per qun comen la dolor la voluntat ven. o fa que yo res no comen, e tots som tals: no pas los bons nels de tot mals; mas los que hom diu cominals axls av. Ells han propsit de fer b, mas no han l'bit, o per qu s'ateny delit. Los bons han lur cam complit havent lur intent conseguit e sn contents; los malvats sn casinpotents d'esmenar lurs deffalliments, d'on han dolor. Lo pus mal hom t mal pijor, e lo ms bo delit major, no u cal provar. A nontn lo popular: entre mil b poden comptar lo qui se'n trau. s molt que ferm a cregau: que la dolor delit tornau, bon bit fet. Ladonchs se mostra ser perfet, com la ra ha tot constret

A Du siau, vs, mon delit lo sensual. Yo s lo b, mas fa lo mal; perqu l'entench en general, non singular, lo mal volgut praticar: sabut e sentit molt clar y el bn confs. No per bon seny perdut l's, mas per lo temps m's dat reffs: estich ax quen nulla part yom veig cam; mes obres no guarden ull fi, viu s e mort. Los delits passats me recort; am roman quim fa report d'algun pensar: no res qum puixa delitar, car en res no puch aturar lo pensament; e qui nontn, no s volent, e valgra'm ms mal eligent questar torbat, no havent res delliberat per lo juh la voluntat, d'on romanch va, quen fi alguna cor nom va. s lo pejor estat quest l'om en tal cas. No s al mn que hom trobs semblant de mi e quel cercs en los dos mns: yo s despullat d'aquests dons que vells e jvens e minyons han per dret lur. Casc t fi per ell adur en aquell loch hont li procur l'apetit seu; en nulla part me portal meu, car o quem plach, ara m's greu,

10

A Du siau, vs, mon delit e res no veig de tot quant fas no sia leig. Mas no u am tant que yo u pledeig: forat o vull; car o que alta tost a l'ull yo u enterromp, puix no y acull lo que fer dech. Fulles e flors vull d'un fust sech, e no vull dir que b u conech; en part ignor b si mereix un agre plor; a fa un virtus cor, mas yom reprench car mon penssament no estench, e, ginyant, aquell no estrench en algun fi, o s en Du, puix vol a mi, leixant lo mn pobre y mesqu, puix ell nom vol. Nom fa procs que fer no sol. Yo li perd, passant mon dol ab cor no clar, car no puch ab mi acabar ab cor sancer de perdonar, e mal nom fa. Quant regonech a com va, la dolor que dins mi est me tol poder que no s de mon poch saber; com passa o, noy s mester dir-ho pus larch. La passi nos fa embarch, que o qus dol nos par amarch e pel revs; nostre juh pren menys ho ms segons lo voler ser sts en b o mal. Encara fa lo que menys val: que fa la cosa ser no tal

11

A Du siau, vs, mon delit com s en ver, aquella que ab lo saber conegus, ans quel gran voler vos carregs. Perqu nos pot fer hom obrs ab passi, que nos torbs nostre juh; aytant s flach, ms que mesqu, d'aquell qui s semblant a mi e d'altres molts!

12

Fonts i contribudors de l'article

13

Fonts i contribudors de l'article

A Du siau, vs, mon delit Font: http://ca.wikisource.org/w/index.php?oldid=4663 Contribudors: KRLS

Llicncia
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported http:/ / creativecommons. org/ licenses/ by-sa/ 3. 0/