Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Reflexi entorn leficcia i eficincia de les diverses psicoterpies i la perspectiva integradora en la intervenci i el tractament psicolgic.
Parlar de l'eficcia de les psicoterpies s quelcom complex, ja que s un tema amb moltes puntes, incgnites i forats, i ms quan el seu objecte d'estudi i treball, la naturalesa de l'sser hum, s inabastable, incongruent i variable. Assolir els objectius plantejats s un dels criteris per considerar efica una psicoterpia. A vegades no s'assoleixen els objectius desitjats, per el pacient o collectiu millora o disminueix el seu malestar, abastant-se objectius secundaris o no planificats, pel que podem considerar que s'ha estat efectiu. Per exemple, per portar a terme una intervenci adequada en un collectiu i resoldre un determinat problema (Ballesteros 1996), ha d'existir un conjunt d'accions ben sistematitzades aplicades i planificades correctament. Per aquests casos o per casos individualitzats, hem de convenir que alguns tractaments sn ms eficaos en funci del subjecte, que a alguns pacients els conv un tractament a llarg termini i a uns altres a curt termini, fins i tot ens podem trobar que alguns quadres remeten sense haver fet cap tractament psicolgic. Ara b, pel sol fet que qualsevol interferncia en el curs natural dels esdeveniments causa ms efecte que la no interferncia, creiem que qualsevol psicoterpia s ms efica que l'absncia de tractament; totes les terpies guareixen "alguna cosa". Per tamb hem de tenir en compte que no totes ho fan de la mateixa manera, ni amb els mateixos objectius, mecanismes, efectivitat o eficcia; ja que es posa en joc la subjectivitat i idiosincrsia personal de cadascun de nosaltres que estem convenuts del que fem. Com qu? Doncs per exemple des de la persona que va a fer ioga, el que va a llegir-se les mans, el que vol millorar, el que vol eliminar el smptoma, el que vol assessorament, el que vol que el deixin parlar, el que vol una pastilla, el que no vol eliminar el smptoma perqu el protegeix, etc.

Parlar de l'eficcia s parlar d'un munt de factors, individual i conjuntament, ja que les persones diferim les unes de les altres pel que fa a la nostra personalitat, histria familiar, experincies, ambient, processos cognitius, etc., que el que fan s afegir diferncies en el funcionament dels tractaments, requerint que aquests siguin adaptats a cada cas concret que es tracta a la consulta. El resultat no s una tasca gens fcil (per exemple, un mateix medicament no t un efecte igual per a tothom). A ms, s'installen a la ment de les persones lemes com a dogmes de fe aparentment immodificables en la vida del subjecte. Com per exemple: "el meu carcter s aix", "ho he provat tot i no puc canviar", "sempre em passa el mateix" o "el meu dest est marcat". L'eficcia de la psicoterpia seria desitjable en criteris de resultats individualitzats, tot i ser difcil fer-ho d'una manera efectiva. Ara b, cal utilitzar mesures rellevants per cada cas, fixar-nos en les manifestacions que fa el subjecte, fer un bon s de la relaci teraputica, proporcionar-li, com no, la paraula a la persona que pateix un malestar psquic o fsic, etc. Per no noms per alleujar-li el seu patiment, sin que tamb per propiciar-lo a la responsabilitat de saber qu li passa, de les decisions que ha pres i que prendr d'ara endavant, i, en alguns casos, perqu pugui abandonar la seva posici de vctima lligada a aquests dogmes que es
1

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

repeteixen cclicament i de manera dolorosa, amb "un biaix demonac". Com diu Rosa Montero (El Pas, 08-11-2011): la sorprenent capacitat d'adaptaci de l'espcie humana, la flexible tenacitat que ens protegeix. Si ens endinsem en el canvi que pot produir en els subjectes una intervenci psicolgica, creiem que tot i que la intervenci psicolgica s un dels majors motors de canvi en la vida de les persones quan aquesta es veu bloquejada per un esdeveniment traumtic, una mala assimilaci de la relaci materna o la no superaci d'una fase del cicle vital sols per mencionar alguns dels possibles esculls que hom es pot trobar en el transcurs de les nostres vides, ni de lluny l'hem de prendre com l'nica sortida possible. Com ens marquen Feixas & Aguilera (2003), abans de recrrer a l'ajuda d'un professional, d'obrir la seva intimitat personal a un estrany i superar el tab de reconixer-se incapa d'afrontar la situaci amb els seus propis recursos, l'individu haur passat per moltes fases en l'intent de solucionar els seus problemes. Primerament haur intentat superar-ho ell sol (possiblement usant les publicacions d'autoajuda), per desprs acudir a l'ajuda de la parella, la famlia o el cercle ntim d'amics. Noms quan tots els recursos que estaven al seu abast hagin fallat, acudir a terpia. Hem de suposar per tant, que per cada persona que acudeix a terpia perqu necessita un canvi a la seva vida (per a, en general, ser ms feli), n'hi haur desenes que han pogut trobar sortida a la seva situaci noms amb els seus propis recursos. Per s que a ms, aquesta deducci lgica noms t en compte aquelles necessitats de canvi que fan referncia als problemes o trastorns. Quantes persones que no es considerin en una situaci problemtica hauran aconseguit un canvi sols amb la meditaci, l'aprenentatge vicari, una epifania o simplement fent un gir copernic de les seves vides com ara decidir-se a deixar la ciutat per anar a viure al camp. Hi ha situacions no teraputiques que han generat un canvi en persones com per exemple el cas d'un membre d'aquest grup que ens explica el segent: L'estiu del 2001 comptava amb 21 i sense un motiu definit, va comenar a patir un quadre caracteritzat per insomni, canvis emocionals bruscos amb atacs de plor, fbia inespecfica, sentiment d'incapacitat que el portava a veure's impossibilitat per al ms mnim contacte social (dir la frase bon dia, una barra de pa si us plau suposava un abisme insalvable). Aquest membre del grup va romandre tancat a casa durant una setmana, sol, restringint tot contacte social a les sortides per a realitzar la compra a comeros on no es requers el contacte verbal ni visual amb la gent (bsicament supermercats). No experimenta agorafbia. Cansat de la seva situaci, aprofita la trucada d'una amiga per a sollicitar poder anar-la a veure i sentir-se recolzat amb la seva presncia. El subjecte va agafar el tren fins a Terol, desprs l'autobs fins a la provncia de Guadalajara i all a Alustante, un poble de menys de 300 habitats, enmig de la meseta castellana, per a trobar el recolzament d'aquesta persona del seu cercle ntim. A canvi

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

d'aquest recolzament, es va veure obligat a integrar-se en un grup social tancat d'uns vint joves, a conviure amb una famlia desconeguda i a celebrar la festa major de la localitat. No es pot dir que fos la decisi ms encertada, ni que suposs una cura miraculosa, per l'acci va actuar com a terpia de xoc a partir de la qual les idees fbiques i la impossibilitat per al contacte social van desaparixer. Aquest petit exemple serveix per veure com les afectacions que tota persona pot viure durant el seu cicle vital no requereixen sempre d'una intervenci teraputica. Hi ha diferents sortides per a cada problema, ms o menys eficaces, ms o menys llargues i ms o menys difcils de dur a terme. Aix doncs, tot i que el tractament psicolgic s font de canvi, seria una falta d'humilitat creure's lnica font. Daltra banda per, tamb volem reflexionar sobre com aquesta no es troba integrada dins el repertori deines que les persones contemplen de forma natural com a font de canvi. Sovint el filtre dels prejudicis fa que sacudeixi a la intervenci teraputica quan shan esgotat tots els recursos en comptes de fer-ne un s ms preventiu. Els intents de la psicologia al llarg del segle passat de ser considerada cincia han provocat que en moltes ocasions aquesta sigui entesa en termes ms propers a la psiquiatria i que el seu objecte destudi es confongui amb la malaltia i qui hi acudeix sn noms els bojos. La diversificaci de models en la intervenci psicoteraputica al llarg de la histria ha provocat una imatge externa de "fer terpia" plena de desacords, i tingui per tant connotacions negatives, i que les persones no decideixin visitar un psicleg fins que els smptomes ja provoquen malestar o deteriorament en diferents mbits de la seva vida, en comptes danar quan aquests comencen, actitud que seria ms preventiva que de tractament. s ben sabut, que existeixen molts prejudicis associats al fet danar al psicleg i que moltes persones shan vist estigmatitzades a nivell social per aquest motiu. La societat no entn encara el psicleg com un professional sanitari ms, al qual podem recrrer amb la mateixa naturalitat que anirem a un fisioterapeuta si ens fa mal una cama o acudim al metge de capalera si tenim mal destmac. Aix doncs, la intervenci teraputica com a prevenci encara avui sha dintegrar en la societat, i les connotacions negatives i prdua de prestigi que sovint ha anat associada a la gran diversitat de maneres de fer psicoterpia no han contribut a que aquesta sigui percebuda com una eina que pot ajudar a augmentar el benestar de les persones. Per, com afecta aquesta diveristat de psicoterpies a leficcia de la intervenci psicolgica? Com hem vist als mduls, la recerca no ha pogut establir un nic model de psicoterpia guanyador en termes deficcia diferencial. La nostra reflexi per, no va en la lnia de quina seria la psicoterpia ms efica en un determinat trastorn en funci dunes condicions concretes, sin qu implica per a la disciplina que cada un dels models sautoconsideri el ms efica, tenint, com hem vist, diferents visions de la salut i de les variables que hi intervenen.

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Per a un individu que vol comenar terpia aquesta pot arribar a ser una barrera important que no sha intentat resoldre fins les propostes dintervenci basades en la integraci sorgides a partir dels anys vuitanta. Tot i aix, els models i escoles continuen exercint dins els seus parmetres, i els esforos dintegraci encara no tenen un paper protagonista dins la disciplina. Potser, tot i que la diversitat ens ha aportat molts punts de vista respecte el mateix objecte destudi i seria convenient que puguem salvaguardar aquesta diversitat i riquesa, shauria de fer un esfor en la lnia de la integraci que tingui en compte les necessitats de les persones que necessiten terpia, prioritzant-les a lenfrontament teric entre models.

Per a reflexionar sobre la diversitat de terpies segons el psiquiatre Manuel Baldiz hem extret un resum d'un cas de llibre El psicoanlisis y las psicoterapias. Es tracta d'una dona de mitjana edat (a la que anomena Irene) que decideix acudir a un professional de la salut mental en un moment de la seva vida en qu se sent desbordada i plena d'angoixa. Des de fa uns anys viu amb un home separat i les dues filles adolescents que ell va tenir en un matrimoni anterior. S'ha frustrat el seu desig de tenir algun fill propi (), per alhora ha de carregar amb totes les dificultats de la convivncia diria.

Podem abordar aquest cas, per exemple, amb tres possibles opcions, per podrien ser ms:

Primera opci: suportar millor la situaci. Una de les primeres opcions seria aconseguir suportar millor aquesta situaci, a travs de medicaci, de consol religis o fins i tot amb tcniques de relaxaci Totes aquestes opcions es basen en una lgica conservadora, s a dir, que la situaci o com es pensa l'entorn no s modificable. En el cas dels frmacs sn una resposta moderna i d'aparena cientfica.

Segona opci: transformar la situaci mitjanant tcniques cognitiu-conductuals o consells savis. Una segona opci seria aquella que intenta modificar la situaci que provoca angoixa mitjanant diferents tcniques, per exemple mitjanant tcniques cognitiu-conductuals o d'un altre tipus, que actuen per corregir els smptomes. En aquest cas ens trobem amb el fet que no importa tant el que ocorre en el psiquisme, la causa, sin en els resultats que s'esperen obtenir.

Tercera opci: psicoanlisi. La psicoanlisi no respon tractant d'ajudar a la senyora a suportar la situaci, ni actuant directament per a reduir la simptomatologia. El seu funcionament es basa en descobrir la causa, i en fer-la conscient, es precipitar la transformaci de la situaci. En contra seu, sovint els subjectes, s'aferren amb paradoxal desesperaci a all que suposadament volen modificar; doncs per al seu inconscient els s millor atendre's al petit patiment que aquest els suposa abans que al gran patiment que s afrontar el canvi.

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Preguntes que ens han sorgit al llegir aquest cas: Com ha arribat la senyora Irene a aquesta situaci? Com queda inscrita aquesta situaci en la seva novella vital? Quin benefici secundari obt? Qu tem perdre si modifica aquesta situaci?

No hi ha una resposta precisa ni nica, i s'obre un ventall de possibilitats; per aix no s una tasca fcil escollir la clnica correcta, i molts cops sorgeixen grans dificultats a l'hora d'implementar-la. Recalquem a ms que aquest camp que estem estudiant, la psicologia, treballa certes vegades amb constructes que no es poden mesurar, comportant un ms a ms en la dificultat de l'avaluaci i les eines correctes a utilitzar. Per s que s cert que molts dels resultats en la intervenci del procs sn eficaos en la prctica clnica per poder garantir l'eficcia del tractament, sigui quin sigui, que es dur a terme. I com no, la figura del terapeuta, el qual s una pea clau per a dur a terme amb xit la intervenci psicolgica. El professional hauria de tenir un seguit de caracterstiques bsiques: establir una relaci humana, estar ben format, aportar valors, ser emptic i clid, mostrar correctes actituds, tenir experincia per permetre un fianament de la relaci de treball entre ell i el pacient, saber el que est passant i actuar segons aquest coneixement. Daquest saber i de la seva actuaci segons aquest saber, dependr que s'assoleixin els objectius. Pel que fa a les habilitats, a ms daplicar correctament la funci descolta, observaci, caracterstiques actitudinals, cal tamb aplicar habilitats comunicatives i estratgies verbals (tcnica especular, donar-li la paraula, comentaris confirmatoris, assenyalament, etc.) com ser objectiu i no deixar-se influenciar per qestions de sexe, raa, ideologia o creences. El psicleg ha dentendre quina s la realitat del subjecte que vol ajudar, o dit duna altra manera, ha de fer-la seva per poder donar-li significat. Aquest treball a partir de les construccions simbliques i emocionals de les persones, provoca efectes en el pacient que el psicleg ha de tenir en compte, per tamb genera conseqncies en la construcci que el psicleg fa de si mateix. El psicleg doncs, forma part indissociable de la realitat sobre la qual opera, el psicleg no es pot mantenir en una relaci externa amb aquestes situacions, ja que s nicament des de dins, s a dir, posant-se en la pell de qui viu la situaci, com es capten els significats profunds que estructuren una realitat (Albertn, 2003). A banda per, del paper del psicleg dins laliana teraputica, si ens centrem en la demanda dintervenci, no resulta sorprenent que les diferents psicoterpies apareguin com a equivalents per al pblic general? Si fem un parallelisme vers la prctica mdica (hipocrtica i alternativa), per a tractar un mal d'esquena, qui ms qui menys de la poblaci corrent sabr que pot optar per diferents modalitats de tractament. Hi haur qui preferir sotmetre's al massatge d'un quiroprctic, qui aplicar calor local i descontracturar els msculs. Hi haur qui recorrer a l'acupuntura per a desbloquejar els fluxos d'energia del cos. Hi haur qui recorrer al metge de capalera, que el derivar a l'especialista, qui li manar fer una radiografia i posteriorment li receptar un calmant per al dolor i un relaxant muscular (injectat o per via oral). Les hagi provat totes o no, un ciutad de peu sabr de l'existncia de les diferents alternatives (tot i que no en conegui els mecanismes interns de funcionament). Ara b, quan de problemes en el psiquisme

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

es tracta, la gent recomana simplement buscar un psicleg. No es conceben que dins de la psicologia hi ha diferents branques, diferents escoles, les quals apliquen diferents marcs conceptuals i metodologies i tcniques per a concebre, diagnosticar i tractar els trastorns. Desconeixen les diferncies entre el conductisme, el constructivisme, la psicoanlisi, la psicologia sistmica o lexperincial, sols per citar-ne algunes. Desconeixen quina branca ser ms adaptada a la seva dolena, o quina concepci estar ms d'acord amb el seu sistema de creences (i per tant li atorgaran ms autoritat per a ser efica). Aquest desconeixement s el que fa que per a la poblaci en general sigui indiferent recrrer a un tipus de terapeuta o un altre, sorprenent-se desprs si el mtode emprat no els resulta efica, quan per un cas de trastorn per estrs agut es troben havent de rememorar la seva relaci amb la mare, o quan per un trastorn de personalitat histrinica es veuen fent una terpia conductual amb reforadors. Ms enll de les diferents escoles, existeixen moltes altres variables que poden influir en com un tractament o un altre produeix el canvi en el subjecte, des de la seva personalitat al trastorn en si que pateix, ja que tot i tenir caracterstiques generals, un trastorn es pot manifestar de diferents maneres en una persona o en una altra, provocant que un tractament funcioni millor. Un altre aspecte que pot influir s lambient en el que es mou el subjecte, ja sigui en lmbit familiar, en lmbit social, laboral, etc. Daltra banda tamb la recerca influeix en els tractaments dels que el psicleg disposa, ja que determinades entitats financien abans una recerca a una altra, amb totes les variables poltiques i econmiques que intervenen en aquest fenomen. Linters fonamental a lhora destudiar leficcia dun tractament, a part de la prpia evoluci cientfica de la psicologia, s la comparaci entre tractaments, en el qual s'interessa tamb que a banda de la seva eficcia es conegui tamb la seva eficincia, suposant un cost mnim en el tractament amb un resultat mxim. Hi han molts interessos comercials, laboratoris i certs psicoterapeutes que pretenen abastar la major poblaci possible per augmentar, daquesta manera els beneficis econmics. Es gasten molts diners en campanyes publicitries de determinats laboratoris per promocionar certs tipus de tractaments. Es bombardeja a la poblaci, moltes vegades, amb informaci sobre el tipus defecte teraputic, creant aix una nova necessitat. Es comena a parlar dun nou trastorn per al que existeix, amb certa posterioritat, un bon i noveds tractament (Prez lvarez. 2003). Aix no vol dir que no exists el problema, el que passa s que no estava tipificat com a tal i no es veia necessria una intervenci tant rpida o que suposs un benefici econmic tan concret per a un sector de leconomia sanitria.

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Com mant Prez lvarez en el seu article Guia de tratamientos psicolgicos eficaces, lefectivitat apunta cap a lxit social i la satisfacci del client, leficcia fa referncia a la capacitat del tractament de produir canvis psicolgics en la direcci esperada que siguin superiors a la no intervenci, o altres tractament estndards disponibles. La diferncia entre ambds s que lefectivitat no contempla la comparaci dels efectes de la intervenci amb res, mentre leficcia implica la comparaci de la intervenci amb labsncia dintervenci, per centrar-se en els canvis que sobserven amb el pas del temps. Leficincia es relaciona amb el cost/benefici. Si posem un bon exemple respecte a leficcia i leficincia dun tractament, podrem parlar dun treball realitzat per Antonuccio, Thomas i Danton (1997), on es va demostrar que ls del Prozac (fluoxetina) per al tractament de la depressi resulta un 33% ms cara que un tractament individual amb terpia psicolgica, i que a ms, el tractament combinat de terpia i frmac, s un 23% ms car que la terpia psicolgica sola. Aix, segons aquest estudi, es pot afirmar que quasi totes les psicoterpies i tractaments tenen efectivitat social, en totes sha comprovat la seva eficcia clnica, per no totes resulten eficients. Tal com hem comentat, moltes vegades, poltica, societat, cultura... sn els responsables mxims que molts tractaments eficients per a determinades malalties mai surtin a la llum, perqu sn tractaments que no produirien els resultats econmics i de prestigi esperats, com a linrevs, tractaments que shan posat en marxa sense tenir leficcia necessria contrastada, com va passar per exemple amb la vacuna de la Grip A (tamifl), i que donaven molt de prestigi i suposarien uns ingressos importants a les farmacutiques; encara que la vacuna era bastant eficient de forma individual, la necessitat de vacunaci massiva estava ms motivada per motius econmics que no pel perill real de pandmia. Per aquest motiu, tot i que trobem tractaments sense una base cientfica slida, considerem que no tenen perqu deixar dutilitzar-se: que no es conegui el mecanisme de funcionament no vol dir que no funcioni, sols que no es coneix. Amb la utilitzaci progressiva daquests tractaments s una de les moltes maneres de facilitar el descobriment de la base emprica per entendre les variables que hi intervenen, i no perdem informaci til que ens pot servir per tractar o entendre millor aquest trastorn. Per aix pensem que hem destar oberts a finanar qualsevol lnea de recerca que pugui donar respostes a la psicologia, ja que a vegades les que semblen que menys poden funcionar sn les que ms ens aporten en el futur. Tractaments efectius per no eficaos, sn tractaments de tipus naturals, ja sigui amb frmacs o daltres prctiques com acupuntures, reiki, etc., acceptats cultural i socialment, que poden resultar ms efectives que altres tractaments, o que sn utilitzades quan altres tractaments no han resultat, per que la seva eficcia, moltes vegades no ha estat comprovada. Tot i aix, si a la gent li dna resultats, segueix utilitzant-les. Hem de deixar dusar tcniques que sn efectives sols perqu no hem comprovat la seva eficcia?

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Aix ens fa pensar que, tot i que lideal seria que eficcia i efectivitat anessin de la m, moltes vegades aix no s possible, i que sn els factors culturals, poltics i econmics els que ho controlen. Per tant i centrant-nos en el cas de les escoles psicolgiques, s cert que no hi ha cap model que esdevingui superior a cap altre, ja que no ha estat, a dia d'avui, verificat i demostrat. Pensem que s molt necessari, recomanable, beneficis per a millorar la prctica clnica i aix evitar que aquesta es fragmenti poder integrar moltes de les terpies en un enfocament ms construccionista. Daltra banda no hem doblidar com a professionals ni en la teoria ni en lexercici de la prctica, que la psicologia sha constitut amb el temps com a camp de saber, atorgant-se aix la potestat per delimitar quin comportament s patolgic i quin no. Els manuals determinen els criteris per al diagnstic i les classificacions donen ordre a les conductes, aix tenim un marc de referncia per a decidir quines daquestes conductes sn desviades (Jorquera, 2003). Aquests coneixements per, entesos com a veritats, varien amb el temps, depenent sovint ms dels processos socials que de la validesa emprica de les propostes que fan (Rose, 1996). All que era patolgic fa 30 anys ara potser ja no es consideri. Aix doncs, aquests sabers poden estar per exemple legitimant la ideologia dun determinat rgim poltic, que potencia ms un tipus de recerca que un altre o determina que uns smptomes sn patolgics, ms que no ajustant-se a una realitat mdica objectiva; pensem en lhomosexualitat i de lactual trastorn didentitat sexual que determinats collectius lluiten per treure del DSM. Els factors poltics, econmics i culturals afecten no solament que es prioritzi un tractament en comptes dun altre als serveis d'assistncia, sin tamb quines sn les pautes que indiquen que determinats smptomes requereixen de tractament. Com apuntvem ms amunt, atesa la naturalesa variada i variable de l'sser hum, el seu abordatge psicoteraputic ha de poder donar resposta a aquesta diversitat sense que aix derivi en una proliferaci excessiva de tractaments teraputics. Ja que aquesta proliferaci podria conduir a una fragmentaci irreconciliable de panorama teric tal com assenyalava Kelly al referir-se al fenomen del "fragmentalismo acumulatiu" (Kelly, 1964 / 1969 citat a Feixas i Jarque, 2010). Al nostre entendre la demanda d'un enfocament integrat s'ha convertit en una proclama dels mateixos clients, pacients, diria, un proclamo social. Ja que se senten desconcertats i perduts en comprovar que un mateix cas clnic (una mateixa demanda) s enfocat de manera oposada si cauen en mans d'un psicleg conductual, conductual cognitivista, sistmic cognitiu conductual, sistmic psicodinmic, psicoanalista, etc. En el curs d'aquesta lluita d'escoles per demostrar l'eficcia de les seves tcniques enfront de les altres (Feixas i Jarque, 2010), sota el nostre parer, no noms s'ha perdut de vista que un psicoterapeuta es deu al seu client (no noms a la seva escola) sin que ha acabat soscavant la credibilitat del mateix psicoterapeuta.

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Per tant no s d'estranyar que els resultats obtinguts per a la investigaci de Lambert (Lambert, 1992, citat a Feixas i Jarque, 2010) qestionessin i posessin en dubte l'eficcia diferencial de les tcniques psicoteraputiques. De fet, es va observar que el principal motor de canvi s el propi client i que a ms, hi ha una srie de factors comuns en les diferents psicoterpies (Feixas i Jarque, 2010). Ens referim a aquells factors relatius al pacient (client), psicoterapeuta (la seva capacitat d'acceptaci incondicional, empatia, cordialitat ...), la relaci que es dna entre ells (aqu caldria recordar la importncia de l'aliana teraputica), el canvi que es dna fora de l'mbit teraputic, expectatives, factors compartit entre escoles i a ms, les tcniques (Feixas i Aguilera, 2010 p. 11-14; Feixas i Jarque, 2010 p. 9). Tenint en compte els resultats obtinguts per Lambert relatius a l'absncia d'eficcia diferencial i relatius a la rellevncia de factors promotors del canvi especialment els referits al pacient, resulta capital incorporar-los a l'hora de fer una intervenci psicoteraputica efica. Ja que ha de ser el propi pacient, en ltima instncia, qui haur de portar a terme els canvis (Feixas i Jarque, 2010). En definitiva, a manera d'un resum succint, promoure un enfocament integrador s una qesti de prioritat especialment si considerem els segents factors: l'elenc divers i sovint dispers de psicoterpies, la varietat intraindividual, l'absncia de diferencial d'efectivitat de les psicoterpies, l'existncia demostrada de factors en com, la rellevncia capital de la consideraci de la relaci teraputica i de les caracterstiques del pacient, com tamb la influncia de factors econmics i sociopoltics (Norcross, 1986, citat a Feixas i Jarque, 2010). Aquesta marxa cap a un model integrador no s'ha de veure ni com una eradicaci de la rica pluralitat que acabi afavorint l'hegemonia d'una o altra escola, sin com una evoluci cap a una marxa conjunta, no fragmentada (Feixas i Mir, 1993, en Feixas i Jarque, 2010). Una fita ms en un llarg procs de maduraci epistemolgica i heursitica que partint de postulats ms dogmtics deriven en processos de qestionament i per tant, relativisme (Norcross, 1986, en Feixas i Jarque, 2010). Es tracta, per tant, de crear un espai obert de debat intern que abandoni les lluites de ra i hegemonia d'escoles per des d'un context cooperatiu construir "alternatives mplies i evolucionades" (Kelly, 1964-1967, en Feixas i Jarque, 2010 p. 21). I tot aix sense que aquesta (re)construcci derivi necessriament en la troballa d'una veritat teraputica definitiva (Feixas i Jarque, 2010). En aquest context cooperatiu de debat intern emergeix aquest moviment integrador el qual intenta, d'una banda, vertebrar tcniques psicoteraputiques provadament eficaces que donin resposta a l'esmentada variabilitat intraindividual... i que d'altra banda, en aquest procs d'articulaci de models i tcniques, s'incorporin els factors comuns a totes elles. Daquesta manera es permetria destacar aquests factors promotors del canvi i a ms, posar de relleu la importncia de les caracterstiques prpies del client i de la relaci teraputica.

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

En aquest punt recuperem la proposta integradora de Feixas i Neimeyer dins d'un context constructivista, ja que aquesta proposta permet lesmentada aglutinaci de teories psicoteraputiques sota un marc metateric com, prenent com a marc epistemolgic el constructivisme a fi que aquest permeti incorporar diferents maneres de comprendre la realitat. Recordem aqu que el constructivisme defensa que hi ha diferents maneres de construir la realitat i que no existeix un nica forma veritable i objectiva de copsar-la (Feixas i Jarque, 2010). Lintegracionisme teric progressiu (ITP) proposat per Feixas i Neiemeyer (1991) aporta una interessant sntesi terica i tcnica amb els models terics que presentin compatibilitat entre ells. D'aquesta manera, acotant conceptes i heurstics compatibles entre si, es cobreix una de les crtiques abocades a aquest tipus d'iniciativa integradora: la manca d'una base epistemolgica que la fonamenti (Messer, 1986, en Feixas i Jarque, 2010). Com a conclusi, assenyalarem la importncia de no perdres en discussions circulars sobre qestions purament terminolgiques tot i que sigui cert que aquestes rbriques apuntin a profundes diferncies sin mantenir en el nostre horitz psicoteraputic, sense perdre-ho, el ms important: que el pacient ens busca per donar-li una soluci als seus problemes, i no perqu li demostrem la supremacia d'una tcnica i per tant d'una escola psicoteraputica. Els vencedors han de ser els clients i no les escoles. Com assenyala V. Frankl, viure implica "assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta a les qestions que l'existncia ens planteja ..." (Frankl, 2004 p. 101). Per aix comptem amb la nostra "intelligncia", esmentant a Marina, que fracassa quan som incapaos dajustar-nos a la realitat, comprn el que passa i dna solucions afectives, socials o poltiques (Marina, 2004 p 10).

10

 Tcniques dIntervenci i Tractament Psicolgic

Consultora: Gemma Espel Trias Reflexi grupal - Grup 6 Carolina Ontiveros Ortiz Maria Teresa Prez Ortega Iggy Puig Rodas Ruth Real Asensio Meritxell Rodriguez Artola Eva Rodriguez Renom

Bibliografia
Baldiz, M. (2004) El psicoanlisis y las psicoterapias. Madrid:Biblioteca Nueva. Escobar, R., Guillamon, Noem (2009). L'avaluaci psicolgica en diferents mbits daplicaci. Barcelona:UOC. Fernndez-Ballesteros, R. (2004). Evaluacin psicolgica. Madrid:Pirmide. Feixas, G. & Jarque, L. (2003). Estudi de l'eficcia i el procs d'intervenci. Dins de Tcniques d'intervenci i tractament psicolgic. Md.9. Barcelona:UOC. Feixas, G. & Jarque, L. (2003). Perspectives integradores de la intervenci psicolgica. Dins de Tcniques d'intervenci i tractament psicolgic. Md.10. Barcelona:UOC. Feixas, G. & Aguilera, A. (2003).La intervenci psicolgica com a procs. Dins de Tcniques d'intervenci i tractament psicolgic. Md.1. Barcelona:UOC. Frankl, V. (2004). El hombre en busca de sentido. Barcelona:Herder. Marina, J. A. (2004). La inteligencia fracasada. Barcelona:Anagrama. Montero, R. (2011, novembre 8). La costumbre. El pas Talarn, A. (2009). Psicoanlisis al alcance de todos. Barcelona:Herder. Prez, M., Fernndez, JR., Fernndez C., Amigo I. (2003). Gua de tratamientos psicolgicos eficaces. Madrid:Pirmide.

Fonts electrniques
Eysenck, H. J. (1952). The effects of psychotherapy: An evaluation. Journal of Consulting Psychology, 16, 319-324. Recuperat el 26 de novembre de 2011: http://psychclassics.yorku.ca/Eysenck/psychotherapy.htm

Ferro, R., Vives, M.C. (2004). Un anlisis de los conceptos de efectividad, eficacia y eficiencia en psicologia. Panace@. Vol. V, n.o 16. Junio, 2004 Rose, N. (1996) Captulo 2. Historia crtica de la psicologa. En N. Rose. Inventing our Selves. Cambridge: Cambridge University. [En lnia] [Recuperat maig 2011] Disponible a http://www.elseminario.com.ar/biblioteca/Rose_Cap_2_Historia_critica_psicologia.htm

Rodrguez M.T. (2008) Hacia un modelo psicolgico integrador: la psicologa imaginal de los arquetipos. Recuperat el 30 de novembre de 2011: http://www.psicoterapiaankh.es/Hacia%20un%20modelo%20psicologico %20integrador.pdf

11