INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 BLOC I CONCEPTES JURDICS BSICS Unitat 1.

Concepte i funcions del Dret El Dret s el conjunt de normes dotades de coercibilitat, s a dir, que poden ser imposades legtimament per la fora. (es tracta dun concepte normatiu). Normes no dotades de coercibilitat Moral: conjunt de creences i valors duna societat que fan que pensem que quelcom est b o malament, si no la seguim hi ha una reprobaci. Algunes normes morals shan traslladat al mn del Dret. Usos i costums: sn prctiques socials uniformes i repetides i a vegades la societat les imposa per repetici. Quan els incomplim podem rebre una sorpresa condescendent (com demanar el postre abans del primer plat) o una reprobaci similar a la de la conducta moral. Hi ha usos i costums que tamb han passat al Dret. Fins i tot, el propi ordenament jurdic considera que en certs casos, quan no hi ha una norma escrita, cal mirar els costums per determinar si quelcom est b o no. Dret no s el mateix que Justcia El dret s sempre just? Segons el Iusnaturalisme (arrels en la teologia) existeix una moralitat anomenada dret natural, que t un carcter jurdic previ al Dret creat per lEstat. Si una norma creada pel poder pblic s contrria al dret natural, no s justa i no sha de respectar. Segons el Iuspositivisme tot el dret s just, encara que la norma jurdica sigui incoherent. Ambdues teories sn dolentes si es porten a lextrem. Funcions del dret a la societat Orientadora de comportaments perqu controla les accions de la societat. Resoluci de conflictes. Quan no se segueixen les conductes esperades, es crea un conflicte al qual el dret dona respostes. Tamb resol conflictes entre particulars. Funci promocional en casos en qu el dret dna perms o recompenses. Un exemple seria una subvenci, ja que shan de seguir unes normes per a rebre els diners. Funci dorganitzaci i legitimaci del poder social. s la principal manifestaci del poder poltic i s la forma elaborada de manar sobre els altres. Tot i aix hi ha lmits.

Unitat 2. Els grans sistemes jurdics Sistema jurdic: conjunt dordenaments jurdics similars en quant a les fonts del dret i el sistema de tribunals. Ordenament jurdic: conjunt de totes les normes duna comunitat poltica. Podem parlar de lordenament jurdic catal, espanyol, europeu...

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Quins sn els dos grans sistemes jurdics? Common Law Pasos Pasos anglosaxons: USA, UK, Austrlia i Canad (excepte el Qubec) Orgens histrics Nascuda a Anglaterra a travs duns oficials del rei, que anaven imposant justcia de poble en poble, eren itinerants i anaven unificant totes les normes. Els tribunals reials van aplicar un dret consuetudinari basat en usos i costums. A la sentncia quedava tot plasmat i es podien preveure les resolucions dels conflictes. Fonts del dret Basades en la jurisprudncia, doctrina que emana dels tribunals i les sentncies. Figura del precedent, se segueix la resoluci de casos anteriors. Stare decisis: sha de mantenir all decidit abans. Organitzaci dels Freqent existncia del jurat. Els jutges tribunals no ho arriben a ser fent oposicions sin pels seus mrits en altres professions jurdiques. Interessa que un jutge hagi treballat molt i hagi vist molts casos. s un sistema flexible i en molts casos es fan pactes amb els acusats. Civil Law Frana, Alemanya, Espanya i sudamrica Existncia del Codi civil napolenic i dAlemanya. Normes escrites on es recull tota la normativa que ajuda a resoldre les disputes. Hi ha un corpus de lleis per enfrontar-se als problemes. Sistema exportat als pasos colonitzats i ms abstracte que el Common Law.

Els tribunals no creen normes sin que les apliquen i les interpreten. Cada cop hi ha ms pes de la jurisprudncia.

Al principi el jurat no existia i ara la seva importncia s mnima. Per ser jutge shan de fer unes oposicions i demostrar que es coneixen les normes. El principi de legalitat s estricte i no es permeten els pactes.

Unitat 3. Legalitat i legitimitat Validesa: qualitat duna norma jurdica aprovada seguint un procediment establert i per lrgan competent. Si un rgan aprova una norma per no s competent la norma no t validesa. rgans que controlen la validesa de les normes: - Poder Judicial. Controla els reglaments, que tenen un rang inferior a llei. Aquests shan dadequar a les lleis i a la Constituci. - Tribunal Constitucional. Controla la validesa de les lleis i que sadeqin a la Constituci. Vigncia: es refereix als inicis de lexistncia duna norma, al moment en qu una norma vlida comena a ser aplicable. Normalment la vigncia s indefinida per hi ha de temporals. Motius dextinci de la vigncia duna norma: - Derogaci per part de qui la va aprovar. - Declaraci de nullitat, aix pot fer-ho el Poder Judicial o el Tribunal Constitucional. decideix que una norma no hauria dhaver estat mai vigent. Es

Aplicabilitat: la norma s capa de generar els efectes pretesos tot i que no sempre de forma directa, ja que hi ha dos tipus defectes:

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 - Les normes complertes o autosuficients poden generar els efectes pretesos per elles mateixes i no necessiten cap desenvolupament. - Les normes incomplertes o dependents necessiten que una altra norma desenvolupi els seus efectes pretesos. Eficcia: relaci de la norma amb lobjecte social regulat. El Dret regula el haver de ser no el ser i es vol veure la relaci entre els dos, que all que es vol complir realment es faci. Persona i acte jurdic Persona: a nivell jurdic s un ens titular de drets i obligacions amb capacitat jurdica. - Persona fsica: sser hum. - Persona jurdica: ens creat pels ssers humans i que tamb t capacitat jurdica. - Pbliques: administracions, rgans constitucionals i estatutaris i organismes internacionals. - Privades: associacions (agrupaci voluntria de persones amb voluntat comuna), fundacions (patrimoni destinat a una finalitat), societats mercantils (annimes i limitades) i cooperatives (hi ha uns socis amb uns drets i obligacions respecte lens a banda del capital invertit, es diferencia de les societats mercantils per tenir en compte el carcter personal dels socis). Acte jurdic Abans sha de saber qu s un fet jurdic: s un fet natural al qual el dret li atorga una transcendncia per a canviar una situaci preexistent i donar-li una nova qualificaci jurdica. Ex: la mort duna persona s un fet natural per transcendent com per a canviar la titularitat dun patrimoni. Acte jurdic: no s un acte natural, sin que sn notes de conscincia i de voluntat. Ex: en un testament hi ha una voluntat per fer un canvi en una situaci duna persona. Unitat 4. Les institucions jurdiques Bns jurdics: interessos protegits per una norma jurdica. Exemples: en un homicidi o assassinat seria la vida i en el codi de circulaci s la seguretat en el trnsit. Drets: conjunt de facultats que t una persona perqu li ha reconegut lordenament jurdic. Les accions: poder fer una cosa, poder no fer una cosa, impedir que alg faci quelcom i exigir una conducta dalg. Com a contrapartida hi ha una obligaci dalg a respectar aquest dret, ja sigui lestat o un subjecte privat. Obligacions: imposici duna determinada conducta pel Dret i sn en atenci als drets o interessos duna altra persona. - Prohibitives: no es pot fer una determinada acci. - Perceptives: sha de realitzar una determinada acci.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 rgan: unitat que integra una persona jurdica (pblica o privada) i pot tenir una personalitat independent. Les persones jurdiques poden tenir diversos rgans i actuar a travs dells. Es poden classificar segons: - Nombre de persones que lintegren: unipersonals (President de la Generalitat, Sndic de Greuges) o collegiats (Consell de Ministres, Parlament). - Funcions: actius (prenen decisions, Ajuntament), consultius (noms aconsellen i no prenen decisions, Consell Consultiu de la Generalitat) i de control (revisen decisions drgans actius, tribunals). Procediments: successi dactes jurdics que, tot i que sn autnoms de forma individual, el sentit ltim de cadascun dells s arribar a la conclusi final. Sempre hi ha inici, desenvolupament i conclusi. - Procediments legislatius: la conclusi s laprovaci duna llei. - Procediments administratius: acaben en un acte administratiu (sanci, subvenci...). - Procediments judicials: acaben amb una sentncia. Garanties: conjunt de mecanismes per a assegurar el compliment de lordenament jurdic. Ex: tribunals, ladministraci, la policia... A vegades certes normes tenen unes garanties suplementries, com per exemple els prstecs que estan garantits amb una hipoteca. Garanties dels Drets Fonamentals de la Constituci: - Mecanismes institucionals: Defensor del Pueblo i Sndic de Greuges. - Procediments especfics: sn preferents i sumaris (molt rpids). - Garanties normatives. Unitat 5. Interpretaci jurdica i aplicaci del Dret Interpretaci jurdica: s necessria perqu les normes contemples supsits generals i abstractes que shan daplicar a casos concrets. Es vol veure si el supsit del fet es pot relacionar amb una aplicaci concreta del Dret. Criteris dinterpretaci: Generals: aplicables a les normes. Gramatical/sintctic: segons el sentit de les prpies paraules. Sistemtic: segons el context normatiu (potser quelcom no est definit aqu per s all). Histric: es miren els antecedents legislatius (esmenes) i histrics (interpretacions anteriors). Evolutiu: segons la realitat social on sha daplicar. Finalista: segons la finalitat ltima que es vol assolir.

Aplicaci del dret: incorporaci del Dret a la vida social. Fases daplicaci: Comprovaci que un fet realitza la hiptesi de la norma. Exclusi de laplicaci daltres possibles normes. Atribuci de les conseqncies normatives.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 BLOC II ELS PODERS PBLICS Unitat 1. Els principis constitucionals Segons larticle 1 de la Constituci Espanyola Espanya s un estat social, democrtic i de dret. Aix vol dir que no s abstencionista, autocrtic ni totalitari. A lEstat de Dret existeixen uns lmits per als poders pblics i la garantia duns drets pels ciutadans. Els elements configuradors sn: Limperi de la Llei. Els poders pblics hi estan subordinats. Divisi de poders. Cada instituci t funcions diferents. Reconeixement i garantia duns drets dels ciutadans, la Constituci s la garantia.

Estat democrtic: les decisions poltiques sn adoptades pels ciutadans o b a travs de representants. Democrcia directa: poble sense intermediaris, referndum com a mitj. Democrcia indirecta o representativa: els representants sn escollits peridicament, prima el criteri de la majoria per es respecten les minories.

Per a que hi hagi democrcia cal que hi hagi... Sobirania popular: el titular del poder ltim s el poble. Principi digualtat: el vot de tothom ha de valer el mateix. Participaci: peridica dels ciutadans en la presa de decisions. Pluralisme: diverses opcions.

Estat social: comena a quallar com a tal desprs de la IIGM i s un pacte entre la democrcia cristiana i la social democrcia a fi que no hi hagi revoltes per tampoc absolutisme. LEstat ha de garantir certes condicions de vida i intervenir en leconomia i en la regulaci jurdica. Ha de tenir els segents elements... Reconeixement de la igualtat material/real: les condicions digualtat i llibertat han de ser reals i efectives. Reconeixement de drets socials i econmics: educaci, sanitat, vaga... Constituci Econmica: sn els preceptes de la Constituci pels quals lEstat pot intervenir en leconomia i fins i tot en la vida quotidiana de la gent.

El contrari s lEstat abstencionista laissez-faire, laissez-passer. Unitat 2. Lorganitzaci estatal A) rgans central de lEstat La Corona Espanya s una monarquia parlamentria. El Rei t uns actes deguts per no governa, s el cap de lEstat per via hereditria. El Rei s inviolable (no jutjat penalment) i irresponsable (els seus actes necessiten la contrasignatura referendo- del president del govern, dun ministre o en determinats casos del president del Congrs dels Diputats). rgans i instruments jurdics al servei de la Corona: Casa del Rei, Patrimoni Nacional (certs immobles a disposici de la Corona), assignaci pressupostria.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Funcions: unitat de Estat, la ms alta representaci Estat, arbitratge i moderaci del funcionament de les institucions. Els actes deguts i taxats (atribucions) sn: -Nomenaments (president Govern, ministres, presidents CCAA, magistrats TC...). -Sanci (signatura) de lleis estatals i expedici de decrets. -Acreditar ambaixadors i rebre acreditacions dambaixadors estrangers. -Comandament de les Forces Armades. -Exercir el dret de grcia, que vol dir atorgar indults que noms signa. Proclamaci Rei i Prncep dAstries Article 61 CE (no sha fet servir mai perqu va ser proclamat el 1975) 1. El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar el jurament dexercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constituci i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autnomes. 2. El prncep hereu, en aconseguir la majoria dedat, i el regent o els regents en fer-se crrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al rei. Real Decreto 1368/1987, de 6 de noviembre, sobre rgimen de ttulos, tratamientos y honores de la Familia Real y de los Regentes. Corts Generals Regulades al ttol III de la Constituci (art. 66 a 96), representen el poble espanyol i estan integrades pel Congrs dels Diputats i el Senat (cada cambra actua separadament, amb reglament propi i presidncies corresponents). Hi ha bicameralisme imperfecte (diferent posici i poders de les cambres: noms el Congrs elegeix el President del Govern i t la ltima paraula en el procediment legislatiu). Sn lrgan legislatiu de lEstat en tant que elaboren i aproven les lleis i el pressupost de lEstat, alhora que desenvolupen una important funci de control i avaluaci de lactivitat poltica del Govern. Tamb elegeixen gran nombre de crrecs estatals. Congrs dels Diputats: composici i sistema electoral Els 350 diputats (CE: entre 300 i 400) sn escollits per sufragi universal, lliure, directe, igual i secret mitjanant llistes tancades i bloquejades. Existeix una barrera legal del 3% dels vots. La circumscripci electoral s la provncia, i el nombre descons depn del nombre dhabitants tot i que Ceuta t un i Melilla un altre i hi ha una assignaci mnima a cada provncia (segons la LOREG de 2) i la resta es reparteixen segons la poblaci. Senat: composici i sistema electoral (264) Senadors elegits, 208: 4 en cada provncia peninsular (illes rgim especfic). Llistes obertes de candidats. La frmula electoral s un sistema majoritari corregit per les provncies i les illes grans (els ciutadans noms poden votar 3 candidats i els partits tamb noms poden proposar 3). Per les illes petites i els enclavaments africans el sistema s de majoria simple. Senadors designats pels parlaments de les CCAA, 56: un senador per a cadascuna i un altre per cada mili dhabitants del seu territori. -Composici: no primen les CCAA. -Funcions: no t funcions de rellevncia a nivell territorial, el que fa s revisar tot el que sha decidit al Congrs. Es parla de bicameralisme imperfecte perqu les dues cambres no tenen el mateix pes. Ple: reuni de tots els diputats. Comissions: reuni duna part dels diputats per a tractar temes especfics (agricultura, assumptes exteriors, medi ambient). Diputaci permanent: espcie de comissi prpia de cada cambra que actua quan el Parlament est dissolt o en vacances parlamentries per vetllar pels poders de la cambra.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Grups parlamentaris: principals actors i protagonistes de la vida parlamentria. Traducci parlamentria dels partits poltics. El President ostenta la representaci de la cambra. Presideix la Mesa i la Junta de Portaveus. La Mesa s lrgan collegiat rector de cadascuna de les cambres. La integren el president de la cambra, quatre vice-presidents (dos en el Senat) i quatre secretaris. Ordena lorganitzaci dels treballs parlamentaris i exerceix funcions relatives a lactivitat econmica i pressupostria de la cambra. Quan shan de prendre decisions poltiques es necessita el concert de la Junta de Portaveus. Govern de lEstat Composici (98.1 CE): President, Vicepresidents (si sescau), Ministres i hi ha possibilitat constitucional daltres membres no desenvolupada legalment. Funcions: Larticle 97 CE indica que el Govern dirigeix la poltica interior i exterior, lAdministraci civil i militar i tamb la defensa de lEstat, la funci executiva i la potestat reglamentria. Funcions del President del Govern -Creaci dels ministeris i determinaci dels seus titulars -Representa al Govern -Dirigir lacci del Govern i coordinar les funcions dels seus membres (estableix el programa poltic, pot donar instruccions als ministres, convoca i presideix el Consell de Ministres). Investidura del president del Govern: art. 99 CE -Fases en el Palau de la Zarzuela: consultes amb els representants partits poltics (Rei) i proposta candidat (pel Rei, a travs del President Congrs) -Fases en el Congrs dels Diputats: -Exposici programa i debat pel candidat. -Votaci: majoria absoluta en primera votaci (350/2+1) i simple en segona. -Si no sobt aquesta majoria: noves propostes. -Lmits: si en 2 mesos des de la primera votaci no sha pogut investir cap candidat es dissolen les dues cambres. -Nomenament pel Rei com a president del Govern. Administraci pblica Organitzaci complexa de lEstat integrada per un conjunt heterogeni drgans ordenats jerrquicament, mitjanant la qual lEstat executa, actua, presta serveis i omple de continguts concrets les finalitats genriques de lEstat previstes a la Constituci. Sn exclosos les organitzacions o poders pblics de lEstat la funci especfica dels quals s crear el dret (Corts Generals, parlaments autonmics) o garantir-lo (jutges i tribunals). Administraci General de lEstat (AGE) a) rgans centrals: competents a tot el territori de lEstat (ministeris). b) rgans perifrics o territorials: mbit territorial delimitat (delegats del Govern a les CCAA, els subdelegats del Govern i els directors insulars de lAGE). c) Administraci general de lEstat a lexterior. Missions diplomtiques, delegacions i oficines consulars, i les institucions i els organismes pblics de lEstat que desenvolupen la seva actuaci a lexterior. Administraci institucional: conjunt dens amb un acte fundacional pblic i creats al servei de l'Administraci territorial perqu pugui prestar ms eficament les seves funcions. Sn organismes que tenen personalitat, pressupost i funcions prpies. Organismes autnoms (dret administratiu)

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Entitats pbliques empresarials (principalment dret privat) Societats mercantils estatals (ordenament jurdic privat) Agncies estatals o administracions independents, com Banc dEspanya, CNMV, CSN, APD, CMT (legislaci especfica) Administraci corporativa: ens privats que lAdministraci reconeix, utilitza i dna certes funcions. -Collegis professionals (metges, advocats...). -Federacions esportives, Cambres agrries, cambres comer, indstria i turismes... Consell General del Poder Judicial NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!! s lrgan de govern del poder judicial (CGPJ) (art. 122 CE). -No s un rgan jurisdiccional i, per tant, no administra justcia. -No s un rgan representatiu dels membres del Poder Judicial. -No s un rgan dauto-govern dels jutges i magistrats. -Funcions principals: nomenaments de jutges i magistrats; ascensos; inspecci i vigilncia dels jutjats; situacions administratives dels jutges (excedncies, llicncies, permisos...); potestat disciplinria dels jutges i magistrats. Composici Un President i 20 vocals nomenats pel Rei per un perode de 5 anys. Actualment, per elegir els vocals, cada cambra de les Corts proposa 10, elegits per majoria de 3/5 parts. Daquests 10 vocals, 6 sescullen entre jutges i magistrats en actiu i 4 entre advocats i juristes de reconeguda competncia amb ms de 15 anys de professi. Aquests 20 vocals escullen a una persona no vocal com a President (el 21) que esdev tamb President del Tribunal Suprem. Defensor del Poble Previst a larticle 54 de la Constituci i regulat a la Llei orgnica 3/1981, de 6 dabril, el Defensor del Poble s lalt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets que recull el ttol primer de la Constituci. La Constituci li reconeix la potestat de supervisar a aquest efecte lactivitat de lAdministraci i de donar-ne compte a les Corts Generals. Tamb pot interposar recurs dempara i recurs dinconstitucionalitat. No t poders efectius, sin que noms dna a conixer el funcionament dels rgans administratius i funcionaris, especialment si s dolent. Ms basat en la magistratura dopini que en limperium. - Selegeix a les Corts Generals amb una majoria de 3/5 parts. En segona votaci es permet majoria de 3/5 al Congrs i absoluta al Senat. -Els presidents del Congrs i del Senat han de signar el nomenament del Defensor del Poble, tamb publicat al Butllet Oficial de lEstat. -El Defensor del Poble pren possessi del crrec davant les meses dambdues cambres, reunides conjuntament, i lexercici t una durada de 5 anys. Tribunal de Comptes NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!!! Encarregat de fiscalitzar els comptes i la gesti econmica de lEstat i el sector pblic en general. La Constituci (136) el configura com un rgan depenent de les Corts Generals en relaci al Compte General de lEstat. Funcions: La fiscalitzaci externa, permanent i consultiva de lactivitat economico-financera del sector pblic. Lenjudiciament de la responsabilitat comptable en la qual puguin incrrer els qui tinguin a crrec seu el maneig de cabdals o efectes pblics.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Format per 12 membres elegits per les Corts Generals per un perode de 9 anys entre juristes de reconeguda competncia amb ms de 15 anys dexercici professional. 6 pel Congrs i 6 pel Senat per majoria de 3/5 de cada cambra. B) rgans de les comunitats autnomes: Catalunya Organitzaci territorial de lEstat Article 2CE: dret a lautonomia de nacionalitats i regions, que es poden convertir en CCAA a travs de laprovaci dun Estatut dAutonomia. En el Ttol VIII de la CE sestableixen els procediments per a constituir una CCAA per no les crea i les atorga competncies. Estatut dAutonomia Art. 147 CE: els Estatuts seran la norma institucional bsica de cada Comunitat Autnoma (tot i subordinats a la Constituci, tenen jerarquia sobre les lleis i normes autonmiques), i l'Estat els reconeixer i els emparar com a part integrant del seu ordenament jurdic. Article 81 CE: la seva aprovaci es realitza a travs de llei orgnica de les Corts Generals. s una norma pactada entre lEstat i la CCAA i s INDISPONIBLE per ambdues parts. LEstat no pot modificar-lo dictant una nova llei orgnica, per alterar-ne el contingut cal acudir al procediment especfic previst al propi estatut i que preveu aquesta confluncia de voluntats. Distribuci de competncies Ttol VIII de la Constituci. Doble llista de matries i una clusula residual o de tancament. - La llista de l'article 149.1 CE cont les competncies de l'Estat (defensa i forces armades, relacions internacionals, nacionalitat, o legislaci penal, mercantil o laboral, p.ex.) - La llista de l'article 148 CE cont les matries que podran assumir les CCAA en els seus EA dins el marc establert per la Constituci (art. 147.1.d CE). Ordenaci del territori, l'agricultura, l'assistncia social, el foment de la cultura o les obres pbliques d'inters autonmic. - Clusula de tancament: les competncies no atribudes expressament a l'Estat per la CE poden correspondre a les CCAA en virtut dels seus EA i, en el cas que no siguin assumides, sn de lEstat. Tipus de competncies: - Competncies exclusives: totes les funcions corresponen a lEstat (CE) o a la CCAA (EA). - Competncies compartides: a) lEstat fa la legislaci bsica i les CA fan legislaci de desenvolupament i executen la matria (sanitat, medi ambient) b) lEstat legisla i la CA executa (legislaci laboral) - Competncies concurrents (discutida la seva existncia): Les dues instncies poden realitzar el mateix tipus de funcions indistintament. Exemple: cultura, investigaci... El Parlament ARTICLE 55 EAC 2006. DISPOSICIONS GENERALS 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acci poltica i de govern. s la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa pblic el debat poltic. 3. El Parlament s inviolable. Funcions 1.Funci legislativa: aprovaci de les lleis. 2.Funci pressupostria: aprovaci del pressupost de la Generalitat 3.Funci de control i impuls del Govern: control i impuls del President de la Generalitat i del Govern

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 4.Funci electiva: elecci dalgun dels membres drgans de rellevncia estatutria i de certs altres crrecs. President de la Generalitat, Sndic de Greuges, 6 dels 9 membres del CGE, 9 dels 10 membres del CAC i els 7 sndics de la sindicatura de comptes. 5.Altres funcions: art. 61 EAC: -Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat en una convocatria especfica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. -Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrs i nomenar els diputats encarregats de defensar-les. -Sollicitar al Govern de l'Estat l'adopci de projectes de llei. -Sollicitar a l'Estat la transferncia o delegaci de competncies i l'atribuci de facultats en el marc de l'article 150 de la Constituci. -Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals. -Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. ARTICLE 56 EAC 2006. COMPOSICI I RGIM ELECTORAL 100-150 diputats elegits per 4 anys en sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislaci electoral. Actualment hi ha 135 diputats: 85 Barcelona, 15 Lleida, 17 Girona i 18 Tarragona. Catalunya s la nica CCAA sense llei electoral prpia, se li apliquen normes de lEAC 1979 i supletriament la LOREG: la frmula electoral s el sistema DHondt i existeix una barrera electoral del 3% dels vots. El president/a de la Generalitat ARTICLE 67. EAC 2006 T la ms alta representaci de la Generalitat i dirigeix l'acci del Govern. Tamb t la representaci ordinria de l'Estat a Catalunya. T una posici de primacia al si del poder executiu i s el Cap de govern dun sistema parlamentari. T funcions representatives que fan possible, a vegades, establir un cert parallelisme entre aquesta instituci i la figura dun cap dEstat. Elecci Elegit pel Parlament d'entre els seus membres. El president del Parlament fa les consultes amb els representants dels partits i grups poltics i proposa un candidat, aquest presenta davant el Ple el seu programa de govern i sollicita la confiana de la cambra. Desprs dun debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votaci. En primera votaci: majoria absoluta i en segona votaci (dos dies desprs) majoria simple. Si en segona votaci el candidat tampoc no s elegit, es tramita una nova o noves propostes (amb el lmit de 2 mesos, en qu el Parlament resta dissolt automticament i el president de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata). El president s nomenat pel Rei a proposta del president del Parlament [contrasignatura del President del Govern central]. -El nomenament es publica en el DOGC i t efectes a partir de la presa de possessi, que ha de tenir lloc en el termini de 5 dies a partir del nomenament.

El Govern de Catalunya COMPOSICI ARTICLE 68 EAC 2006/ARTICLE 13 (Llei 13/2008 de la Presidncia de la Generalitat i del Govern) (2) El Govern es compon del president/a de la Generalitat, el conseller primer/a, si escau, i els consellers. ARTICLE 14 (Llei 13/2008). EL CONSELLER PRIMER DEL GOVERN 1. El president/a de la Generalitat pot nomenar un conseller primer o consellera primera del Govern. (...) 2. El conseller primer o consellera primera s membre del Govern i no s titular de cap departament.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 ARTICLE 15 (Llei 13/2008). EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN 1. El president/a de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer/a, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del Govern. (...) 2. El vicepresident/a s membre del Govern i s titular del departament que determini el president/a. FUNCIONS (ARTICLE 68 EAC) s l'rgan superior collegiat que dirigeix l'acci poltica i l'Administraci de la Generalitat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria d'acord amb aquest Estatut i les lleis. -Un rgan especfic de govern amb funcions prpies de carcter executiu i administratiu. -Un rgan collegiat que actua sota la direcci i la coordinaci del president de la Generalitat per que, en tant que rgan collegiat, ha de formar la seva voluntat de manera collectiva. -Un rgan que ha de respondre polticament davant el Parlament de forma solidria, sens perjudici de la responsabilitat directa de cada conseller per la seva gesti. El Consell de Garanties Estatutries Vetlla per ladequaci de les normes amb rang de llei del Govern i del Parlament a lEstatut i a la Constituci. s competent per a identificar, amb carcter previ a la presentaci dels corresponents recursos, els possibles motius dinconstitucionalitat i de conflicte de competncies que puguin afectar lautogovern catal o lautonomia local com a conseqncia de la normativa dorigen estatal. El CGE exerceix seva funci consultiva mitjanant dictmens jurdics sollicitats pel Parlament, el Govern, el Sndic de Greuges o les institucions locals. El TC ha considerat inconstitucional el carcter vinculant dels dictmens sobre iniciatives legislatives relatives a drets estatutaris (amb relaci a projectes i proposicions de llei sotmesos a discussi al Parlament de Catalunya). Composici 9 membres nomenats pel president de la Generalitat entre juristes de reconeguda competncia i experincia (15 anys): 6 proposats pel Parlament per 3/5 i 3 proposats pel Govern. Mandat de 9 anys sense reelecci i renovaci per teros (2 Parlament + 1 Govern). Sndic de greuges Funcions Article 78 EAC 2006. 1. El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constituci i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb carcter exclusiu, lactivitat de lAdministraci de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis pblics o acompleixen activitats dinters general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb lAdministraci de la Generalitat i amb les entitats pbliques que en depenen. El Sndic t la funci d'atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l'actuaci o la manca d'actuaci de les administracions. s supervisor i collaborador de l'Administraci catalana per ajudar a millorar-ne el funcionament. Llei 24/2009 (nova llei Sndic): El Sndic de Greuges actua com a Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants Elecci -rgan de carcter unipersonal i elecci pel Parlament per 3/5. -NO nomenament pel President de la Generalitat. -Ha de prendre possessi del crrec davant la Mesa del Parlament, acte en el qual ha de prometre o jurar respectar la Constituci i lEstatut. -Durada: 9 anys, sense reelecci pel mandat immediatament posterior.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Sindicatura de Comptes Article 80 EAC 2006. Funcions rgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gesti econmica i del control deficincia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de Catalunya. 7 sndics, escollits pel Parlament de Catalunya per majoria de 3/5 entre experts en comptabilitat o professions relacionades. -Mandat: 6 anys, renovables una vegada. CAC Autoritat independent de regulaci de la comunicaci audiovisual de Catalunya. T com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicaci audiovisual, tant els pblics com els privats. El CAC t com a principis d'actuaci la defensa de la llibertat d'expressi i d'informaci, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, aix com de la lliure concurrncia al sector. Principals normes reguladores -Art. 82 EAC. -Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya -Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicaci audiovisual de Catalunya (la llei reguladora del sector) Reglament del Parlament de Catalunya (Cap. VIII. La relaci del Parlament amb el sector audiovisual). Composici El CAC s integrat per 10 membres: 9 elegits pel Parlament per majoria de 2/3 i laltre, el president, s proposat i nomenat pel Govern desprs d'escoltar l'opini majoritria dels altres 9 membres. Els mandats sn de 6 anys no renovables. Els membres del CAC sn persones de prestigi i amb experincia professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes dindependncia. Projecte de llei de modificaci de diverses lleis en l'mbit audiovisual CAC integrat per 5 membres: -4 elegits pel Parlament per majoria de 2/3 en primera votaci o per majoria absoluta en segona votaci a realitzar en la mateixa sessi. 1 pel Govern (president CAC). Mandat: 6 anys NO renovables. En el cas dels membres del Parlament: renovaci parcial de la meitat de membres. Funcions Ttols habilitants: Atorgar els ttols que habiliten per prestar el servei de comunicaci audiovisual i garantir-ne el compliment de les condicions (p.ex.: llicncies de rdio). Continguts: - Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l'audiovisual, en particular dels principis del pluralisme poltic, social, religis, cultural i de pensament. - Vetllar pel compliment del pluralisme lingstic i pel compliment de la normativa sobre el catal i l'arans. - Vetllar pel compliment de la legislaci sobre protecci dels infants i els adolescents. - Vetllar pel compliment de la legislaci sobre publicitat. - Garantir el compliment de les missions de servei pblic assignades als mitjans pblics. Informes: - Emetre informe previ pel que fa als avantprojectes de llei relatius al sector audiovisual. - Emetre informes a iniciativa prpia, del Parlament o del Govern de la Generalitat. - Emetre un informe anual sobre l'actuaci del CAC i la situaci del sistema audiovisual a Catalunya. Coregulaci, autoregulaci i arbitratge: - Promoure l'adopci de mesures de coregulaci i d'autoregulaci en el sector audiovisual. - Exercir, a instncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediaci.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Potestats Per tal de dur a terme les funcions encomanades: - Reglamentria. El CAC pot aprovar disposicions reglamentries que desenvolupin la legislaci existent. Se les anomena instruccions generals i sn vinculants per als prestadors de serveis de comunicaci audiovisual. - Sancionadora. El CAC disposa de la potestat d'imposar les sancions previstes a la legislaci sobre l'audiovisual. - Inspectora. El CAC pot requerir informaci i demanar la compareixena dels prestadors i

distribudors de serveis de comunicaci audiovisual.

Unitat 3. Els rgans jurisdiccionals A) El Poder Judicial El Poder Judicial s el conjunt drgans que, dacord amb la Constituci i les lleis, tenen atribuda la funci jurisdiccional. Aquesta funci correspon exclusivament als jutjats i als tribunals (principi dunitat i dexclusivitat jurisdiccional). Les decisions judicials gaudeixen de carcter executiu i de lautoritat de la cosa jutjada. La potestat jurisdiccional, per, no la t atribuda el Poder Judicial com a tal, sin tots i cada un dels jutges i magistrats que integren aquest poder de lestat. Per tant, el Poder Judicial s un poder difs, predicable de tots i cada un dels rgans que exerceixen la funci jurisdiccional (jutges i tribunals). Principis del Poder Judicial - Exclusivitat: prohibici de justcia privada, monopoli de jutges i tribunals, i no exercici daltres funcions (excepte previst per llei, per exemple: registre civil). Unitat: no existeixen rgans judicials de les CCAA i sexclouen jurisdiccions especials (tot i que nhi ha despecialitzades: militar, menors...).

Estructura del Poder Judicial Criteri funcional Els ordres jurisdiccionals: civil; penal; social; contencis-administratiu. Criteri territorial Les demarcacions judicials: municipis; partits judicials; provncies; comunitats autnomes, Estat. Criteri orgnic: Jutjats de pau; jutjats de primera instncia i instrucci, mercantils, de la violncia sobre la dona, penals, contencioso-administratius; socials, de menors i de vigilncia penitenciria; Audincies Provincials; Tribunals Superiors de Justcia; diversos jutjats centrals, Audincia Nacional, Tribunal Suprem. El poder judicial no s un poder jerrquic, no cal passar per tota la multiplicitat drgans per arribar al ms alt (el Tribunal Suprem), sin que aix depn de cada cas. Estructura del Poder Judicial El poder judicial est integrat pels rgans jurisdiccionals segents: a) Amb jurisdicci a tot el territori nacional: Tribunal Suprem, Audincia Nacional, jutjats centrals contenciosos administratius, jutjats centrals dinstrucci i Jutjat Central Penal i jutjat central de menors. b) Amb jurisdicci en lmbit territorial de les comunitats autnomes: tribunals superiors de justcia. c) Amb jurisdicci al territori de la provncia: audincies provincials, jutjats penals, jutjats contenciosos administratius, jutjats socials, jutjats mercantils, jutjats de menors i jutjats de vigilncia penitenciria. d) Amb jurisdicci al partit judicial: jutjats de primera instncia i instrucci i jutjats de violncia sobre la dona. e) Amb jurisdicci limitada al municipi: jutjats de pau.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Diferncia del Poder Judicial amb lAdministraci de Justcia ADMINISTRACI DE JUSTCIA: Servei pblic que se serveix de mitjans materials, de personal funcionari o contractat (secretaris judicials, oficials, forenses...) i de personal collaborador (ministeri fiscal, advocats, procuradors, policia judicial...), per tal dexercir la seva activitat, aix s, lexercici de la potestat jurisdiccional per part de jutges i magistrats i el seu revers, garantir el dret a la tutela judicial efectiva dels ciutadans. Poder Judicial a Catalunya El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya: s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial a Catalunya. No ha estat creat per la seva definici a lEstatut es considera inconstitucional. El Consell de Justcia de Catalunya (rgan no creat, segons la STC 31/2010 sobre lEAC la seva definici correspon a la Llei orgnica del Poder Judicial) El fiscal superior de Catalunya: s el fiscal en cap del TSJC, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i s designat en els termes que estableix el seu estatut orgnic.

B) El Tribunal Constitucional NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!! Justcia constitucional: Model difs (o americ): els jutges ordinaris controlen si les lleis sn constitucionals. Model concentrat (o europeu): lenjudiciament constitucional el controla el TC. El TC espanyol s un rgan constitucional, i lestructura, la composici i les funcions que t estan prefixades directament a la Constituci. Major influncia del model concentrat. Composici: 12 membres nomenats pel Rei (art. 159 CE): 4 a proposta del Congrs (3/5), 4 a proposta del Senat (3/5), 2 a proposta del Govern (no hi ha votacions, sin acords) i 2 a proposta del CGPJ (3/5). Mandat de 9 anys per renovaci per teros.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Funcions i competncies - Defensa dels drets fonamentals (art. 14 a 29, 30.2 CE): recurs demparament (art. 161.1.b) CE). Se sollicita del TC la preservaci o restabliment d'un dret fonamental que es considera vulnerat. s un recurs subsidiari, perqu s necessari haver esgotat prviament la via judicial ordinria. Conflictes de competncia entre lEstat i les CCAA o de les CCAA entre elles (art. 161.1.c) CE). Dirimir a qui correspon dictar una disposici sense rang de llei, resoluci o fer un acte en virtut del repartiment de competncies establert. Respecte de les lleis caldria utilitzar el recurs dinconstitucionalitat). El pot plantejar el Govern central i els governs autonmics. Recurs dinconstitucionalitat : judici abstracte duna llei o norma amb rang de llei: Estatuts dautonomia. Lleis ordinries, lleis orgniques i disposicions del Govern amb rang de llei (Decret llei i Decret legislatiu). Tractats internacionals. Reglaments del Congrs i Senat. Lleis de les comunitats autnomes. Reglaments dels parlaments de les comunitats autnomes. Poden interposar-lo: President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els governs de les CCAA i els Parlaments de les CCAA. El termini s de 3 mesos des de la publicaci oficial (9 mesos si hi ha negociacions). Desprs noms pot ser examinada mitjanant la qesti dinconstitucionalitat (que no t termini depenent de la publicaci). Qesti dinconstitucionalitat Judici abstracte duna norma amb rang de llei que prov dun cas judicial. Es promou quan un jutge o tribunal ha daplicar una llei o norma amb rang de llei en el si dun procediment judicial (cal que de la validesa de la norma depengui la sentncia) i tingui un dubte sobre la constitucionalitat de la norma. Els jutges i Tribunals no poden declarar la inconstitucionalitat de les normes amb rang de llei. Les sentncies del Tribunal en els processos de declaraci de la inconstitucionalitat de les lleis no sn objecte de recurs ulterior (efecte de cosa jutjada) i vinculen a tots els poders pblics i particulars (efectes erga omnes). Les disposicions que el TC consideri inconstitucionals sn declarades nulles. La resta de la llei mant la seva vigncia, per sexpulsen de lordenament jurdic els preceptes declarats inconstitucionals.

Resoluci de conflictes entre els rgans constitucionals de lEstat (art. 2.1.d) LOTC). El poden plantejar el Congrs, el Senat, el Govern central o el CGPJ contra un dels altres rgans. No sinclouen els rgans judicials, ja que tenen vies de resoluci de disputes especfiques. Conflictes en defensa de lautonomia local (art. 2.1.d) bis LOTC) Els poden plantejar els municipis i provncies contra les lleis que dictin l'Estat o les CCAA que afectin a l'autonomia constitucionalment garantida a aquestes entitats locals. Control de la constitucionalitat dels Tractats internacionals (art. 27.2 LOTC). Un cop ratificat el tractat. Possibles problemes internacionals derivats per declarar inconstitucional un tractat.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 BLOC III EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET Unitat 1. Les normes jurdiques i lordenament jurdic Norma jurdica: prescripci que vol influir en el comportament hum i, a diferncia de la resta de normes, contempla sancions que es possible i legtim imposar en s de la fora socialment organitzada. Ordenament jurdic: totalitat de normes de naturalesa jurdica i fora dobligar. s un ordenament perqu hi ha un ordre entre les diferents normes, hi ha valors que donen coherncia i unitat, i regles i principis que ordenen les relacions entre normes Als ciutadans espanyols sels apliquen normes catalanes, estatals i europees. 1 ordenament central i 17 ordenaments autonmics (corresponents a les CCAA). Es pot parlar dun ordenament global espanyol que els inclouria a tots. Lordenament europeu s un ordenament jurdic propi, i autnom. Font del dret (o categoria normativa): forma jurdica que lordenament jurdic confereix a cada conjunt de normes que, individualment considerades, compten amb un mateix rgim de producci, aplicaci, efectes i relacions internormatives. Unitat 2. La Constituci s la norma suprema de lordenament jurdic de la qual deriva la validesa de la resta de normes. s la norma fonamental i fonamentadora de lordenament jurdic i se situa en el vrtex suprem dins lordenament jurdic de lEstat. Les seves disposicions obliguen a tothom (art 9.1), principi de constitucionalitat: Els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. > Tots els seus preceptes sn vinculants, tot i que alguns necessitin ser desenvolupats per lleis. s superior a la llei i a la resta de normes de lordenament i s la font daltres normes, pot crearne dinferiors. Garanties per assegurar la seva posici suprema: regulaci de la reforma constitucional i control de constitucionalitat de les lleis pel TC.

La reforma de la Constituci Iniciativa de la reforma a lart. 166 CE, que remet a 87.1 i 87.2. Poden demanar-la: Govern, Congrs dels Diputats, Senat, Assemblees legislatives de les CCAA. Per NO la iniciativa legislativa popular. A) El procediment especial (art. 168 CE): revisi de la totalitat de la Constituci o de modificar-la parcialment, de forma que safecti el Ttol preliminar (grans definicions), la secci 1a. del captol segon del Ttol I (drets fonamentals) o el Ttol II (Corona) Aprovaci del principi de reforma per 2/3 del Congrs i del Senat. Dissoluci de les CG i convocatria deleccions. Ratificaci per les noves cambres la decisi de la reforma (majoria simple en el CD i majoria absoluta en el Senat). Aprovaci per 2/3 del Congrs i del Senat. Referndum popular (preceptiu) que ratifiqui la modificaci (art. 168 CE).

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 B) El procediment ordinari (art. 167 CE): reformes parcials de la resta de propostes de reforma de la Constituci. Aprovaci per les Corts Generals per 3/5. Si no hi ha acord, nou text. Eventualment si no sobt 3/5 de les dues cambres, serveix 2/3 del CD i majoria absoluta del Senat. Noms es convocar el referndum quan aix ho sol licitin 1/10 dels senadors o diputats (referndum facultatiu, per si es convoca s vinculant). Unitat 3. Les lleis i les normes governamentals amb valor de llei. Llei: norma general i abstracta dorigen parlamentari, adoptada duna forma determinada derivada dun procediment parlamentari (procediment legislatiu), que est subordinada a la Constituci. Noms pot ser anullada pel Tribunal Constitucional. Lleis estatals. El legislador est limitat, no li correspon tot el poder legislatiu, noms el de lEstat. Lleis autonmiques: subordinades a lEstatut dAutonomia respectiu i a la Constituci. Lleis ordinries: aprovades pel procediment habitual i majoria simple de les dues cambres de les Corts Generals o per un parlament autonmic. Lleis orgniques: fan referncia a matries que la Constituci atorga una transcendncia especial. Aprovades per majoria absoluta del Congrs, sense que sigui exigida cap majoria especial en el trmit davant el Senat. Sn lleis orgniques les que regulen els drets fonamentals, el rgim electoral general, les que aproven els estatuts dautonomia de les comunitats autnomes i aquelles altres matries en qu constitucionalment es prevegi (art. 81 CE). Llei de pressupostos. Cont la previsi dingressos i despeses del sector pblic i s una materialitzaci de les poltiques governamentals. Per, hi ha elements econmics i tributaris exclosos. Iniciativa exclusiva del Govern. Aprovaci pel parlament, tot i que el dret desmena est limitat. Estatuts dautonomia: tipus especfic de llei amb la funci de crear les CCAA i lassumpci de competncies, a part daltres funcions com organitzar les institucions autonmiques. Sn normes de

carcter paccionat: concurrncia de la voluntat autonmica i estatal.

Les normes legals tenen totes el mateix rang i no sels pot aplicar el concepte de fora entre elles. Saplica el principi de competncia (cal veure si una matria est reservada a un tipus legal especfic). Normes del Govern amb rang de llei Reial decret llei (E) / Decret llei (CAT): aprovaci pel Govern en casos dextraordinria i urgent necessitat [matries excloses] > convalidaci pel Parlament a posteriori (30 dies). Reial decret legislatiu (E) / Decret legislatiu (CAT): resultat duna expressa habilitaci-delegaci prvia del Parlament realitzada amb determinades condicions (expressa, per a matria concreta, amb termini fixat). Hi ha matries no susceptibles de ser delegades. Unitat 4. Els tractats internacionals i el dret comunitari A) Els tractats internacionals Pacte entre dos o ms Estats o subjectes de Dret internacional (organitzacions internacionals o la UE) pel qual les diverses parts estipulen drets i obligacions entre ells. La categoria de tractat internacional s independent de la denominaci que tingui el pacte (tractat, conveni, acta, acord, bescanvi de notes, etc.). Lincompliment duna obligaci compresa en un tractat internacional comporta una responsabilitat internacional davant les altres parts o lrgan o rgans que shagin estipulat.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Tipus Art 93 CE: atribuci de competncies a organitzacions supranacionals. Aautoritzaci CG per LO. Art 94.1 CE: matries despecial rellevncia (carcter poltic i militar, integritat territorial i els drets i deures fonamentals, obligacions financeres i els que requereixin la modificaci o aprovaci de lleis per al seu compliment) autoritzaci prvia de les Corts Generals. Art 94.2 CE: altres continguts aprovaci pel Govern, informaci a les Corts Generals B) La normativa de la Uni Europea: principals normes Dret originari (Tractat de la UE, altres tractats): creat pels Estats membres de la UE. Dret derivat (creat per les institucions de la Uni Europea): Reglaments: norma dabast general i dobligat compliment per a tots els Estats membres i directament aplicable, sense necessitat de qu intervinguin els seus rgans. Directives: normes obligatries que no tenen una eficcia jurdica immediata: vinculaci als Estats destinataris al efecte que la Uni pretn aconseguir, per es deixa lelecci de la manera i els mitjans per donar compliment a la Directiva. Decisions: acte individual que vincula noms al destinatari de la decisi, podent ser un Estat membre o un particular. Els seus efectes comencen a partir de la notificaci als destinataris.

Relacions amb lordenament espanyol - Primacia: Les normes de dret europeu prevalen sobre les normes de dret intern. No s jerarquia sin competncia i cal veure si la UE o els Estats membres sn competents en una matria. Si s de la UE el seu dret desplaa al dret estatal i les autoritats pbliques dels estats i, especialment els jutges, estan obligats a no aplicar el dret estatal que sigui contrari al dret europeu. - Efecte directe: No cal ratificaci o acte dincorporaci del dret europeu perqu sigui aplicable (excepte els tractats europeus, que sn tractats internacionals). La seva eficcia s directa un cop les institucions europees lhan aprovat. Unitat 5. El dret autonmic Constituci Estatut dautonomia Llei catalana / norma del govern de Catalunya amb rang de llei (decret llei i decret legislatiu) Reglaments del Govern de Catalunya (eventualment daltres rgans amb potestat reglamentria especfica com el CAC) Tipus de Llei a Catalunya -Ordinries -Pressupost -Desenvolupament bsic de lEAC (art. 62.2 EAC): majoria absoluta (excepte 2/3 electoral), determinades matries: ens locals, llengua, Carta de drets, electoral, institucions (excepte CAC), Aran. Combinaci dels principis de jerarquia i competncia

Unitat 6. Els reglaments Normes jurdiques generals i innovadores dictades pel Govern (central, autonmic o local) o per un ens amb potestat reglamentria especfica (CGPJ) i que tenen una fora o rang inferior al de la llei.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Forma: Reials Decrets, Ordres ministerials. CCAA: Decrets, ordres. Ens locals: ordenances. Control: Poder Judicial (jurisdicci contenciosa-administrativa). BLOC V EL SISTEMA DE DRETS A LA CONSTITUCI Unitat 1 Caracterstiques generals del Ttol I de la CE Drets fonamentals (CE): Grundrechte, terme alemany que fa referncia al procs de constitucionalitzaci dels drets (els drets alemanys han destar dins de la constituci i els ha de preveure per donar-los una garantia jurdica). Model iuspositivista que contrasta amb lantinaturalista anterior on lhome tenia una llibertat natural i la comunitat noms podia declarar els drets, no crear-los o modificar-los. El problema actual s que no hi ha drets naturals sin que els drets de lhome/ciutad sn aquells que dicten les normes. El Ttol I de la Constituci cont tots els drets i llibertats. Art.10: dignitat de la persona. Captol 1 (11-13): titularitat dels drets. Captol 2 o o o Article 14: principi digualtat Secci I (15-29): drets fonamentals Secci II (30-38): drets diversos

Captol 3: principis rectors de la poltica social (salut, seguretat social) y econmica. Llei Ordinria Art.14, altres drets de la secci 2 i captol 3 de principis rectors

Llei Orgnica Drets Fonamentals (15-29)

Intervenci del poder judicial Drets Fonamentals (15-29): recurs preferent i sumari Altres drets: actuaci ordinria del poder judicial Principis rectors: noms pot intervenir el poder judicial si hi ha cap llei que fa un dret vinculat dun dret orientatiu. Intervenci del Tribunal Constitucional Drets Fonamentals (15-29), article 14 i article 30.2: recurs dempara Per no pot intervenir en la resta de drets i en els principis rectors.

Reforma de la Constituci Espanyola Drets Fonamentals: larticle 168 proposa una via llarga. Altres drets i principis rectors: larticle 167 proposa la via abreujada.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Unitat 2 Elements configuradors dels Drets Fonamentals TITULARITAT Normalment sn titulars les persones fsiques individuals tot i que tamb ho poden ser les persones jurdiques si la natura del dret ho permet (per exemple el dret dinviolabilitat del domicili- una empresa t dret a que no es pugui entrar a les seves dependncies). Drets dels ciutadans no espanyols: - sn iguals als drets dels ciutadans espanyols si tenen lligams amb la dignitat humana. - els que no estan lligats amb la dignitat humana estan configurats per la Llei dEstrangeria. Per exemple, el Dret dAssociaci s diferent. - drets que en cap cas posseeixen. Dret a Sufragi (Art.23), tot i que hi ha excepcions a les eleccions municipals i europees en qu els ciutadans de la UE poden votar. En el cas de les municipals, poden votar tots aquells ciutadans que procedeixin de pasos que tinguin un tractat especial amb Espanya que estipuli que els espanyols tamb poden votar en les seves eleccions municipals. - drets propis dels ciutadans estrangers. Com el Dret dAsil i les Garanties enfront lExtradici. CONTINGUT Conjunt de facultats i potestats jurdiques de les quals disposa el titular del dret enfront dels altres. El titular t llibertats i un altre en t obligacions. - Llibertat de fer una cosa - Llibertat de no fer una cosa - Impedir que alg faci quelcom - Exigir una conducta dalg (per lexemple lAdministraci Pblica o el teu empresari) Tenim la obligaci prohibitiva (de no fer quelcom) o perceptiva (de fer quelcom). INTERPRETACI Criteris generals: - Pro-Libertate: la Constituci Espanyola sinterpreta sempre a favor de la llibertat. s una interpretaci No-Restrictiva. - Els lmits dels drets sinterpreten sempre de forma Restrictiva. Criteri especfic (previst a lArticle 10, que saplica en alguns casos): - Es tracta dun criteri de CONFORMITAT AMB els drets fonamentals i llibertats publicats dacord amb la Declaraci Universal de Drets Humans (ONU) i altres acords i tractats internacionals ratificats per Espanya. Lestableix el TC en una declaraci i es tracta dun criteri hermenutic per interpretar el sentit i labast dun dret. ELS LMITS Com a lmit dels drets hi ha els drets de les altres persones. s el fonament de lordre poltic i de la pau social. Per exemple, el dret de pensament t pocs lmits o no en t, doncs el pensament no delinqueix. Lmits expressos que fan referncia a drets concrets: - Dret de Reuni. Lmit: ha de ser pacfica i sense armes. - Manifestacions de Llibertat Religiosa. Lmit: han de mantenir lordre pblic. - Llibertat dExpressi: Lmit: 20.4, limitat pel dret de lhonor, la intimitat, la prpia imatge i la protecci de la infncia i la joventut. El TC ha invertit aquests lmits, primant la Llibertat dExpressi perqu la considera essencial per a conformar una opini pblica lliure. Tampoc s que tingui una supremacia absoluta per s que es prioritza en molts casos. Collisions entre drets (part dels lmits): passa quan dues persones titulars de drets diferents collisionen. Hi ha lleis que poden preveure-les per el TC ha establert un criteri: - Criteri de la proporcionalitat. No sha de resoldre una collisi amb la imposici dun dret respecte un altre, sin que sha de fer una ponderaci entre els bns jurdics pactats. A travs del criteri de la proporcionalitat sha daconseguir que cada dret interfereixi en laltre el mnim possible.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 EFICCIA Primer de tot hem de diferenciar entre els Drets Fonamentals de Configuraci Legal i els Principis Rectors. - Drets Fonamentals de Configuraci Legal: per a poder exercir-lo s indispensable que hi hagi una llei que defineixi el seu contingut. Sense aix no sen pot fer una aplicaci directa. No sn un mandat al legislador, darrere dells hi ha un contingut. Per exemple el dret de Sufragi Passiu. La seva eficcia s directa i est regulada a larticle 53 de la CE. - Principis Rectors: el legislador els pot configurar com vulgui. Per exemple, els drets dels estrangers, lobjecci de conscincia o el dret a la tutela judicial objectiva. Aquests noms sn allegables davant els tribunals si hi ha una llei que els desenvolupi. Serveixen per a orientar i informar. Aplicaci horitzontal dels drets: van nixer respecte els poders pblics (la obligaci era dells). Ara tamb es poden exigir respecte dun altre particular. Alguns exemples: - El Dret a la Intimitat s vigent dins de lempresa. - Hi ha vigncia de la Llibertat dExpressi a les associacions o empreses. - Hi ha un principi digualtat entre homes i dones a lempresa. - Garantia dindemnitat en lempresa per a fer judicis contra el teu empresari (i no s motiu dacomiadament). El TC diu que hi ha hagut un efecte dirradiaci, els drets infecten afecten- totes les relacions socials i no noms sapliquen a les relacions amb els poders pblics. La cultura dels drets, llavors, es va estenent. GARANTIES DELS DRETS Serveixen perqu no es vulnerin i es facin efectius. Normatives: fan referncia a les normes que han de desenvolupar els drets: - Reserva de llei: shan de regular a travs de llei, simpossibilita aix que entri el poder executiu amb reglaments. - Respecte al contingut essencial: el nucli dur del dret, la part del dret que permet identificar-lo com a tal. - Fora vinculant: els poders pblics estan obligats a laplicaci directa dels Drets Fonamentals excepte que siguin de Configuraci Legal. - Procediment rgid per la reforma de la CE. Pels Drets Fonamentals sespecifica a larticle 168. Jurisdiccionals: - El Poder Judicial sencarrega de la protecci judicial ordinria (procediments) i del recurs preferent sumari (dels Drets Fonamentals), ja que s ms curt. s el jutge natural dels drets i qui ha de resoldre controvrsies. - El Tribunal Constitucional sencarrega del Recurs dEmpara (Art14, 15-29 i 30.2), s subsidiari, s a dir, sha desgotar la via judicial prvia. Institucionals: rgans que es preocupen per garantir els drets: - Forces i Cossos de Seguretat de lEstat (104 CE): protecci i lliure exercici dels drets i llibertats. - Ministeri Fiscal (124 CE): defensa dels drets dels ciutadans acusaci pblica-. - Defensor del Poble / Sndic de Greuges: comissionats dels Parlaments espanyol i catal. De Dret Internacional: es tracta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que no s un rgan de la UE sin que forma part del Consell dEuropa que tampoc s part de la UE-. Shi pot recrrer en determinats casos si shan esgotat les vies del pas.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Unitat 3 Les garanties dels Drets Fonamentals al Conveni Europeu dels Drets Humans i a la normativa de la Uni Europea Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) Al llarg de la histria hi ha hagut moltes declaracions de drets: Declaraci Universal dels Drets Humans (1948) feta per la ONU per s nicament una declaraci de bones intencions. El Consell dEuropa (rgan independent de la UE) va fer lany 1950 el CEDH i el mecanisme per fer-lo jurdicament vinculant s el Tribunal Europeu de Drets Humans, que garanteix que els Estats membres i el Consell dEuropa respectin el conveni. Es pot recrrer al TEDH un cop esgotades les vies judicials del pas, noms decidir uns mnims i socupar que el ciutad rebi una indemnitzaci (satisfacci equitativa). A partir daqu es deixa que els estats decideixin com apliquen la sentncia. Per exemple Espanya no canvia les sentncies que han precedit a lactuaci del TEDH. La constituci (10.2) reconeix que els drets previstos en ella shan dinterpretar i reconixer en harmonia amb la DUDH i altres tractats internacionals. La Uni Europea Els primers tractats de les antigues comunitats europees eren de caire econmic i no establien drets per poc a poc es van anar introduint. El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees va reconixer un Estandard mnim de protecci en atenci a les constitucions dels Estats membres. Poc a poc sintrodueixen ms drets, com en el Tractat de Maastricht del 1992, en qu es van preveure el dret a sufragi europeu, la protecci consular quan en un pas no hi ha ambaixada del lloc dorigen. Lany 2000 es va fer la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea, que no era vinculant. No va haver-hi consens per estava contemplada a la Constituci Europea, que mai va entrar en vigor. Amb el Tractat de Lisboa (2010) es va incorporar a un dels annexos. Les disposicions de la Carta noms es dirigeixen a les institucions i rgans de la UE. No crea cap competncia nova per la UE i cap disposici de la Carta es pot interpretar com a limitadora dels drets previstos a les constitucions estatals o tractats internacionals. Unitat 4 La posici constitucional de la Llibertat dExpressi i dInformaci Llibertat dExpressi Fa referncia a pensaments i idees que es vulguin transmetre per la paraula o amb altres mitjans. El TC afegeix les creences i judicis de valor. Les opinions no poden ser verdaderes ni falses. No sexigeix la veracitat.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Llibertat dInformaci Es basa en fets i no en opinions, aix que sn dades susceptibles de ser comprovades. El TC no reclama que tot all publicat sigui veritat, sin que reclama la veracitat, que equival a la diligncia de linformador de fer un contrast previ de les dades. Doctrina del Reportatge Neutral (STC 41:1994) A informa que B ha dit quelcom de C. Si A sap que el que B ha dit s mentida pot argumentar que la informaci que dna s el procs comunicatiu i no el qu sha dit. Hi ha dhaver un distanciament de linformador respecte la informaci per a poder acollir-se al dret i no es pot fre un tractament desmesurat i sobredimensionat. Reconeixement de drets de larticle 20 A la CE es diferencien els dos drets, tot i que hi ha pasos que no ho fan. Hi ha un debat per arribar a consensuar si es tracta de dos drets o dun dret amb dues vessants. La seva importncia ha estat ressaltada a les declaracions perqu estan relacionats amb la democrcia i permeten la formaci de la Opini Pblica Lliure. Llibertat dExpressi (20.1a) Dret de producci i creaci literria, artstica i tcnica (20.1b) Llibertat de Ctedra (20.1c) Dret a la Informaci (20.1d)

Garanties De carcter prohibitiu: prohibici de la censura prvia (20.2) i prohibici del segrest de publicacions i enregistraments (20.5) En sentit positiu: dret a la clusula de conscincia i secret professional (20.1d) i control parlamentari dels mitjans pblics (20.3) Lmits (20.4) Genric: els drets aqu continguts han de respectar els altres drets. Dret a lhonor, la intimitat i la prpia imatge. Protecci de la infncia i la joventut. Interns: el de la llibertat dexpressi s linsult i el de la informaci s la veracitat.

Collisions tpiques Sestableix que aquests drets collisionen amb els drets a lhonor, la intimitat i la prpia imatge. Per a ms poden haver-hi collisions amb molts altres drets.

INTRODUCCI A LORDENAMENT JURDIC 2011-2012 Pautes de resoluci de collisions No ha de prevaldre un dret sobre laltre sin que cal fer ponderacions segons cada cas. Consideraci especial de la posici de la Llibertat dExpressi i informaci sempre que contribueixin a la Opini Pblica Lliure. Cal tenir en compte el tipus de persona a qui afecta la informaci. o Persones amb rellevncia pblica. La llibertat dexpressi s molt plena en lmbit de la ocupaci del personatge. Per exemple, un cirurgi fams no pot demanar intimitat si es parla de la seva feina. En canvi, no caldria treure a la llum detalls irrellevants del seu passat. o Famosos. Sexposen als mitjans lliurement i no poden demanar intimitat tant com ho podria fer un particular. Malgrat aix, no s lcita donar informaci sobre amics i familiars. Tampoc es poden emprar fonts indiscretes que tinguin un deure de reserva, com per exemple els empleats domstics. o Persones sense rellevncia pblica. Prima la seva intimitat davant de tot. Un exemple dun cas: una dona es fa famosa per quelcom de transcendncia pblica, per si es difonen dades que no calen es decideix protegir la seva intimitat. Els judicis parallels Quan hi ha un assumpte pendent de judici els mitjans de comunicaci es dediquen a treure dades i muntar un judici parallel. En aquest cas prima la llibertat dexpressi i informaci sempre que hi hagi veracitat informativa. En cas contrari es desorienta la opini pblica lliure i aix no saccepta ni es protegeix.