15. Var,ona LA R-EPERCUssI on I'Assanc oB JoaN FusrsR EN EL coNTExr ns r,,ilpoc..

Joan Fu-ster (Sueca 1922-1992) s sens dubte I'assagista peninsula ms important de les generacions sorgides desprs de la guerra civil. La seua obr4 deixant de banda una inicial dedicaci a la poesi4 es pot classificar en tres blocs:
a) Obres de temtica humanstica i general,com Diccionari per o ociosos o el Diari tg52-1g60. En aquests llibres Fuster tasta temes que van de la histriaalapoltic4 passant pels ms diversos aspectes de la da cultural i quotidiana. b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col-lectiva dels valencians, com Nosaltres els valencians i Viatge pel Pas Valencid, llibres basics per al coneixement de la histria la cultura i els problemes d'identitt nacional del Pas Valenci. c) Obres de crca i d'histdria literaries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als classics medievals valencians com Ausias March, sant Vicent Ferrer o Ros de Corell4 i tamb els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estells.

A ms d'aquesta varietat temtic4 I'assaig fusteri presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosc, el diari, I'aforisme i la monografia. De tota manera, els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problem4 d'establir a partir d'ell un examen de conscincia. Ara aquest exrmen no es hadueix en una confessi de carcter personal o en una manera de fer literatura ms o menys ntim4 sin en una literatura d'idees que es marca com a propsit el desemmascarament de fal'lcies i mistificacions, de la falsa conscincia que ens fem de les coses i de nosaltes mateixos.
La producci literria de Fuster es constitu en una referncia estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana.I,com ha escrit Josep Iborra" en un triple sentit: "En primer lloc, la massa de papers que en pocs anys va fabricar, corregia la fatalitat d'una literatura tradicionalment servida per <escriptors de diumenge>. En segon lloc, s'encarava amb una altra limitaci, tradicional: la que feia gravitar la nostra literatur4 bdsicament, sobre la poesia. Fuster, amb els seus assaigs, donava, entre nosaltres, carta de naturalesa a la prosa d'idees. Finalment, Fuster se servia d'una llengua que constituia una altra pauta normalitzadora: va fugir d'un llenguatge artificis, arcaic, i utilitzd una prosa clara, natural. I amb una llengua literdria comuna a tot l'funbit del catal".
En Nosaltres els valencians I'examen de conscincia caracterstic de I'assaig fusteri es va convertir en una interrogaci radical sobre els valencians com a col.lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un pas provinci i despersonali%a\ que no t conscincia de ser-ho i que prefereix viure del tdpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L'examen es prolonga en una investigaci dels factors histrics i socials que hi ha darrere d'aquest estat de coses i tamb en una crtica de les insuficincies de la Renaixenga valenciana. Al mateix temps Fuster rtilitza la histdria com un mitj de transformar la seua societat i va marcar en aquest llibre les premisses a partir de les quals els valencians s'havien de plantejar el dest del seu pas. Aquesta proposta es pot resumir com una voluntat d'enfocar la realitat valenciana d'ura manera integral i radical. Integral, perqu plantejava la necessitat de la connexi amb els altres pobles de llengua catalana com una condici imprescindible per aconseguir la normalitzaci lingiistica i cultural. Radical, perqu enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una pecaritat regional o folkldrica. La influncia de Nosaltres els valencians, des de la seua publicaci el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acci cada vegada ms decidida per acabar amb el provincianisme i consfuir una cultura nacional i modema al Pas Valenci L'objectiu de crear una infraestructura cultural va ser assumit d'una rnanera conscient per un nombrs grup d'intel.lectuals i de promotors. Van aparixer llibreries especialitzades en el llibre en catal i noves editorials, com Tres i Quatre. El moviment nacionalista i cvic es va posar en marxa paral-lelament al cultural. A dinamitzar-lo i potenciar-lo va contribuir l'arribada a la Universitat de Valncia de molts joves que venien dels pobles i que no havien perdut la llengua prpia. Tamb hi van arribar professors, que van influir i dirigir el treball intel'lectual dels joves amb ms vocaci. A partir de la dcada dels
setanta I'editorial Tres

Quatre comeng a convocar els Premis Octubre, que representaran la

imatge d'un circuit literari plenament integrat amb Catalunya

i les Balears.

5"

eurNA MESURA LA NARRATwA cuRTa nr Qum Morqz REFLECTETx L.a SoCIETAT CoNTEMPonANU I AMB QUINS RECURSoS LITERARIS Ho FA.

Expr,rca

EN

Quim Monz va nixer a Barcelona el 1952. Ha fet entre altres coses de dissenyador grfic, dibuixant de cdmics, corresponsal de guerra" autor de lletres de cangons, guionista de rdio i de televisi, traductor i, sobretot, d'escriptor. Ja en les seues primeres novelles s'apuntaven algunes de les notes que han esdevingut caracterstiques del seu mn: I'esperit crtic, I'univers ciutad, I'atracci per petites histries fragmentades de personatges annims i la poetitzaci de mites de la societat de consum. Per Monz va abandonar aviat els plantejaments experimentalistes d'aquestes primeres obres i va apostar per una narrativa ms directa i acostada al lector.
va dir ell (1978\---e,s fa perceptible una evoluci Desprs del primer recull de contes cap ala mxima elisi d'elements superflus, tant en la ficci com en la llengua literdria. Els seus contes es basen en una idea inicial i nica, a vegades una solpresa final, que produeix un gag, una situaci cmicq irreverent i absurda, en els primers llibres, ms realista i custica en els darrers.

-Uf

Els motius centrals de la narrativa de Monz van des de la solitud existencial fins a la reflexi irnica sobre l'escriptura. En el segon llibre de contes, Ahvetti, Moulinex, Chaffoteaw et Muuri (1980) encara s present una certa atnosfera onrica (la rebelli dels objectes o el trencament de la barrera entre la ficci i la realitat), per en L'illa de Maians (1985) predomina la reflexi sobre el llenguatge i I'acte de I'escriptur4 aix com la denncia de les vanitts del mn literari.

A partir del primer recull de la dcada segent, El perqud de tot plegat (1993), els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos grans pols temtics. D'una banda, l'alienaci de la vida en parella on bona part dels relats estan dedicats a tipificar tota mena d'actituds i discursos sobre les relacions amoroses a la nostra poca. Els seus personatges, I'ambient en qu viuen, les formes habituals de relaci, etc., tenen una relaci molt directa amb les formes de vida urbana de finals dels setanta i inicis dels vuitanta. L'altre pol temtic que domina la narrativa de Monz s la
reescriptura en clau irnica o la deformaci d'episodis literaris ben coneguts: el capgirament de la histria de La metamorfosi kafkiana, amb un conte en qu s I'insecte qui es converteix en home.

L'ultim llibre de contes publicat, Mil cretins (2007), constitueix una reflexi amarga sobre la velles4 la decadncia fisica i el pas del temps.
Com ha remarcat Manuel Oll, el que Quim Monz escriu no s purament ficci, sin metaficci: ficci sobre la ficci. Quim Monz no es limita a contar unes histries, sin que, alhora, les interroga i les analitza. A ms d'interrogar i desdoblar les veus, utilitza en alguns casos com a primera matria dels seus relats ficcions prvies i de sobres conegudes pels lectors per tal d'invertirles i pervertir-ne la lgica interna.

Amb la srie de reculls de columnes d'opini que affenca amb El dia del senyor (1984), Quim Monz va iniciar una via parallela de reflexi literria, aqu a travs dels recursos de la crnica i el reportatge i amb els recursos retrics de l'argumentaci: la pardia, la ironia i la
reducci a l'absurd. no en un lloc marginal- a la La literatura periodstica de Monz s'incorpora plenament -i seua obra. Proporciona un testimoni insusbtiturble del seu temps. Monz posa la penetraci analtica i la forga argumentativa del seu discurs al servei d'una inexhaurible capacitat de reacci davant dels discursos oficials, les mitges veritats i els tdpics presumptament progressistes. L'espanyolisme honat, el subnacionalisme catal, els fonamentalismes ms o menys propers i ms o menys disfressats de progressismes, les trampes del bilingisme, la publicitat institucional i la no institucional i en general tota mena de discursos disfressats i de mitges veritats sn alguns dels temes recurtents dels seus articles.

Tant en la narrativa com en l'articulisme, Quim Monz delimita i analitza les imatges que ens fem de la ciutat i del pas, de les relacions de parella i de nosaltres mateixos. La temtica central de la seua literatura sn els tdpics i les mentides que envolten tots els aspectes de la vida quotidiana.

3"

psrcoI,ocrA DELS PERSONATGES.ESTAS n'ACoRD AMB AQUESTA AssEvpnacr? Expr,lc nnnqu.

INCTDETx soBR-E LA

La pRonucct t runnrun on Mrnc Rononeoa

Filla nica d'rn matrimoni atret per la literatura i el teatre, Merc Rodoreda noms va anar dos anys a escol4 per va ser una gran lectora. lntentant fugir d'una vida amb poques expectatives, va comengar a escriure col'laboracions en diverses publicacions peridiques. El 1933, als vint-itres anys, va publicar la seua primera novel'l4 Sc una dona honrada?, ala qual seguiren fins al 1936 altres tres. Aquestes obres van ser rebutjades posteriorment per I'autora. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes de les caracterstiques de les novel.les posteriors, com la narraci en primera persona per part d'un personatge femen, la introspecci psicolgica o el lirisme. Mentrestant, Rodoreda s'havia integrat cada vegada ms en la dinmica vida cultural de la Catalunya de la Repblica.

L'any 1939 Merc Rodoreda va emprendre, juntament amb altres companys de la seua generaci, el cam de l'exili, que seria molt ms llarg i dur del que es pensava en un principi. Sense temps per escriure novel'14 es va dedicar al conte. Ms tard, a la dcada dels cinquanta, es va establir a Ginebra en millors condicions i va tornar a reprendre la novel.la. s ara quan escriu Vint-i-dos contes, que va esdevenir com una mena de laboratori on va experimentar temes i tcniques que utilitzaria en les novel'les posteriors. Vint-i-dos contes s una obra d'un gran pessimisme, ftuit de la desolaci de l'exili. La majoria de les naracions d'aquest recull tenen com a tema les relacions rmoroses abocades al fracs.
1962 va publicar la seua novel.la ms famosa, La plaqa del diamanf. Tracta de la histdria senzilla d'una dona de les classes populars i, a travs de les seues limitades possibilitats

El

de comprensi, dels grans esdeveniments col'lectius que va haver de viure. El guerra- i el que s petit i ntim produeix una contrast entre all que s hgic i complex -la Joan Fuster, Ala guerra i I'exili, i el temps tensi dramtica impressionant. Com va remarcar que passa, donen al seu art una estranya agudesa: una sensibilitat, si es vol, dolorosament subtil, alineada en la hiptesi de la gent andnima, en la multitud pacient, que sofreix la histria i poques vegades pot o sap explicar-la.
La plaga del diamanl no s exactament una novella sobre la Guerra Civil. Aquest fet histric apareix noms com un rerefons de la naraci, que es centra en la psicologia de la protagonista, en la seua histdria d'opressi i de soledat. Els fets histdrics noms apareixen esmentats o suggerits en la mesura que incideixen en aquest personatge. Les tcniques del mondleg interior i l's indistint de l'estil directe i indirecte donon com a resultat una prosa evocadora i potica, que recrea de manera molt elaborada la llengua oral. La plaga del diamant incorpora tamb molts motius simblics, com els coloms.

de visi

El carrer de les camlies. Com en la novel'la anterior, parteix d'un personatge femen, que intenta refer una identitat personal. En Jard vora el mar (1967) el protagonista s un home, el jardiner, observador distanciat de la realitat, que afavoreix I'aparici d'altres histdries sectrndd'ries.Del 1974 s Mirall trencat, segurament la seua obra mestra, narraci complexa de la liquidaci de tot un mn, centrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seua famlia, des dels inicis del segle fins a la Guerra Civil. s una novel'la de gran complexitat, una mena de saga familiar, que inclou molts personatges i abraga un espai de temps molt dilatat. La visi del mn que es desprn d'aquesta novel'la s la ms trgica i desencisada de totes.
1966 va publicar

El

de La meva Crislina i ahres contes,la narrativa de Rodoreda pren un carcter cada vegada ms simbolista i fantastic. Aquesta tendncia culmina en Viatges iflors (1980) i Quanta, quanta guerra (1980, on narra l'aventura d'un adolescent que, com el Flix del Llibre de meravelles de Llull, emprn una mena de viatge inicitic a travs d'un paisatge misteris, onric i esotric, que el dur4 superades una srie de proves, a la seua maduresa.

A partir

z.

E)rpLrcA LES cARACTERsrIeIrES nrns npoRTANTS DE L'oBRA r,rrnnAnr. I}'ENRIC VALOR.

Nascut a Castall4 l'Alcoiq el 1911, durant els anys de la dictadura franquista la vocaci narrativa de Valor va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentonent a difondre la gramtica normativa al Pas Valencii amb obres com Millorem el llenguatge i La flexi verbal. Va ser col'laborador del Diccionari Catald-Valencid-Balear i del Diccionari etimolgic i complementari de Ia llengua catalana de Joan Coromines. Durant aquests anys la vocaci literria d'Enric Valor es va materialitzar amb I'aparici d'una novell4 L'ambici d'Aleix, iles Rondalles valencianes, en una srie de volums que han tingut un ampli ress. La dedicaci de Valor a les rondalles respon a la passi de contar i a la voluntat de difondre el coneixement del pas, del paisatge i de la llengua. Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sin que en va novel'litzar els personatges i les circumstncies. El resultat s la creaci d'un mn literai fascinant.

A finals de la dcada dels setanta Enric Valor va comengar a publicar les novel'les del d'un poble imaginari de les comarques del sud-, integrat per la cicle de Cassana -nom trilogia Sense la terrs pramesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enlld de I'horitz (1991). En aquestes novel.les, que constitueixen una crnica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle xx, Valor hi rememora les seues vivncies de joventut sobre la
destrucci d'una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud.

Valor no amaga els conflictes i tensions de classe, sin que els posa en primer pla i en fa el punt de mira de la novel'la. "L'autor ---ha escrit Josep Iborra- ens conta la histria d'una vida tancada entre muntanyes i encara feudal, quan la qesti social comenga a desbaratar els seus tradicionals esquemes. Sobre el fons de la primera Guerra Europe4 Valor presenta un variat panorama social que inclou tots els racons de la vila i dels seus voltants: la casa senyorial i fhabitacle humil, la botiga i el mas, el Casino dels rics i la Casa del Poble, la tavema inhdspita i I'esglsia..."

En les seues novel'les Valor apareix molt vinculat al mn rural d'on procedeix,
concretament la Foia de Castalla o qualsevol altre poble del rodal d'Aitana o de Mariola. En aquest mn, la naturalesa hi t una funci ben important. Valor la descriu d'una manera realista, sense lirismes, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia. Des de la publicaci de la seua primera novel'la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literria. Les seues novelles es poden agrupar en dos blocs: novelles de l'heroi individual, centrades en I'anlisi dels conflictes individuals del protagonista en relaci amb el medi (I'ambici d'Aleix (1960) i La idea de l'emigrant (1982) i novelles en qu l'heroi individual amb les seues peripcies s substiturt per uri protagonista collectiu, representat per uns nuclis familiars analitzats a travs del pas del temps, com en les tres novel'les llargues que constitueixen del cicle de Cassana. En aquesta trilogia Valor va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu; va saber dotar de profrurditat psicolgica els seus personatges i va construir un retaule, ambicis i complex, del primer terg del segle xx al Pas Valenci.

La seua obra narrativa comprn tamb reculls de relats com Nerracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions perennes (1988) i t/n .fonamentalista del Vinalop, i altres contarelles (1996).

16. Jo,tt Fnncnsc Mru

HA REFLEXToNAT EN ELS sEUS ASSAJos LA NosrRA REALTTAT Cor*rnnrponAura. Expr,rca-uo.

soBR_E

i novel'list4 s autor tamb d'una producci assagstica abundant, constitulda bsicament per articles publicats en diaris i publicacions peridiques, que desprs han aparegut recollits parcialment en volum. Es tracta d'articles que solen partir d'una ancdota o altra de la vida quotidiana, dirigits al lector com i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadmic, perd literari. Els seus articles sn un producte del columnisme d'opini, que Mira ha practicat amb una gran regularitat. En els seus articles hi ha ----com ha assenyalat Josep Iborra- "un gust pel joc, per la ironia, per posar en eviddncia que es mira els toros des de la barera, ms o menys divertit o indignat, per sempre disposat a organttzar una petita reflexi dir sense grans pretensions- sobre el que veu -vull directament o indirectament. I de fer-ho conversant amb el seu lector al qual vol implicar en la seua operaci. En general fer-li veure que la nostra civilitzaci s'acaba i que en comenga una
Joan Francesc Mira, traductor

altra de nova".
Temes com el nacionalisme, la relaci entre la cultura i el poder, la creaci i I'evoluci

de les identitats i dels smbols que les conformen, la importncia de les llenges per tal de crear "conscincia col'lectiva", i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L'eix genric d'aquestes reflexions s la complicada qesti de la identitat i totes les conseqncies que se'n deriven, especialment el seu s poltic. Mira s'hi ha dedicat no des d'una postura asdptica, sin des del comproms amb el seu pas i la seua cultura.

Com ha remarcat Jordi Sebasti, la majoria de les reflexions de Mira sobre la

importncia dels smbols en la creaci de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme sn vlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d'una naci, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que'afecten les nacions molt semblants. Una de les -totes-'sn grans virtuts de Mira s demostrar, sempre amb un punt d'escepticisme, que la problemtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condici nacional no s tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del mn, fins i tot aquells que s'autoproclamen o'normals" que gaudeixen i de tots els elements fronteres, reconeixement -banderes, internacional...- que en principi els haurien d'assegurar una existncia menys conflictiva.