EL TEATRE ROM

Qu significa Theatrum?
Edifici on se celebraven les representacions teatrals, com a part dels jocs pblics.

Orgens del teatre

GRCIA: Les Dionsies eren unes festes religioses en honor al du Dions, durant les quals es representaven comdies i tragdies. ROMA: El teatre era ents com una diversi dintre dels Ludi romani (dies en qu se suspenia tota lactivitat).

Primeres obres
1r) Eren simplement traduccions dobres gregues gregues. 2n) Van crear les seves prpies obres (influncia grega).

La Contaminatio
 Barrejaven dues obres gregues (les trames), o b  En prenien una com a base i li afegien alguns elements duna altra.

Finalitat
 Entreteniment de masses, que hi veien reflectida la vida diria.  Finalitat POLTICA ! Els EDILS, que organitzaven les representacions, sasseguraven els vots.

Teatre rom de Mrida

Quan i quant
 Es feien a 1a hora de la tarda.  Entrada Gratuta. (Desprs, no)

Estructura dun teatre - 1

 Forma semicircular.  Amb grades (CAVEA); seients reservats per a Senadors i gent influent.

Estructura dun teatre - 2

 Escenari (SCAENA) ample per poc profund, amb entrades laterals per entrar i sortir els personatges.

Estructura dun teatre - 3

 Plataforma on actuaven els actors (carrer).

PROSCAENIUM PULPITUM

Estructura dun teatre - 4

ORCHESTRA: Espai destinat al cor i ballarins)

Estructura dun teatre - 5

FRONS SCAENAE: Casa o palau de tres pisos, adornat amb columnes i esttues esttues

 Lloc on es vestien i desvestie n els actors

 Plnol teatre de Mrida

Els actors - 1
Sorganitzaven en companyies (greges), formades per noms 5 actors (HISTRIONES) que havien de fer els papers que calia.

Els actors - 2
 Al capdavant, el dominus gregis, director de la companyia i gaireb sempre primer actor.  Actors (perruques marrons), no actrius (perruques blanques).  Ofici mal considerat (lliberts, estrangers sense dret de ciutadania)

Els actors - 3
 Mscares (PERSONAE) de cartr o pedra.
Parsit Prostituta

Vell amo dun prostbul Esclau

Els vestits dels actors

 JOVES: robes amb colors vius i cabells rossos.  ANCIANS: color blanc.  POBRES (Parsits socials) o ESCLAUS: vermell i cabells vermells.  PROSTITUTA: groc.

El calat dels actors

 En la TRAGDIA: Coturns, o sabates de sola alta, per augmentar la seva alada.  En la COMDIA: Socci, socs o sandlies

El pblic i espectacles- 1
 COMDIA (dura crtica de la societat) i MIM (actors sense mscara i fent gesticulacions): pblic divers perqu eren temes quotidians i de fcil comprensi.  PANTOMIMA: un actor que feia tots els papers.  TRAGDIA: Tenia arguments seriosos. Per a persones ms cultes (ja coneixien la cultura grega)  DRAMA SATRIC: pea de curta durada feta desprs duna tragdia, per fer riure la gent.

El pblic - 2
 Els espectadors no podien escollir lliurament el seu seient; tot anava en funci de lescala social. Els esclaus (en principi, no) les dones i la plebs sense toga (nullati), a la part superior de la summa cavea.  Les esposes de cavallers i senadors, ms avall amb els marits, a la imma cavea.  Les Vestals disposaven dun lloc especial.