COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

Meritxell Estebanell Minguell Universitat de Girona Josefina Ferrs Font Universitat de Girona

RESUM Les tecnologies a les quals tenen accs els ciutadans en la societat de la informaci els permeten tenir un paper molt ms actiu en el procs de creaci de coneixement, validant, tractant i difonent nova informaci i interactuant amb persones darreu. Amb aquestes tecnologies podem ser, al mateix temps, consumidors i productors dinformaci, de continguts. Per a poder estar en condicions daprendre al llarg de tota la vida i realitzar-se personalment i professionalment en aquest context, resulta imprescindible el desenvolupament de la competncia per al tractament de la informaci i de la competncia digital. En aquest text es presenta una breu referncia a les prescripcions que es fan als EUA, Frana i la Gran Bretanya i sanalitza la presncia daquestes competncies als currculums de leducaci obligatria a Catalunya. Paraules clau: societat de la informaci, Internet, alfabetitzaci, ensenyament obligatori, processos, competncia, tractament de la informaci, competncia digital.

DIGITAL AND INFORMATION-PROCESSING SKILLS ABSTRACT The technologies to which citizens in the information society have access allow them to play a much more active role in the process of knowledge creation by validating, processing and disseminating new information and interacting with people anywhere. With these technologies, we can simultaneously become consumers and producers of information and of content. In order to be able to learn throughout life and to realise oneself personally and professionally in this context, it is essential to develop digital and informa-

99
Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia] DOI: 10.2436/20.3007.01.48 Vol. 7 (2009-2010), p. 99-111

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

tion-processing skills. This paper outlines what is being done in the United States, France and Great Britain, and analyses the presence of these skills in compulsory education curricula in Catalonia. Keywords: information society, internet, literacy, compulsory education, processes, competence, information processing, digital competence.

1.

SOCIETAT DE LA INFORMACI I SOCIETAT EN XARXA

Les societats canvien i evolucionen a partir de la interacci complexa de factors culturals, econmics, poltics i tecnolgics. La nostra societat ha experimentat processos importants que estan repercutint considerablement en les vides de les persones. Avui dia es mesura el progrs en funci de la prosperitat econmica lligada, estretament, a la tecnologia, a la informaci i al coneixement. Vivim en la societat de la informaci. Lintercanvi dinformaci entre qualsevol punt del planeta, amb una gran immediatesa, i el procs permanent de canvi al qual shan dadaptar els ciutadans en sn alguns dels aspectes ms rellevants. Aquest context no sols es caracteritza per oferir accs a una gran quantitat dinformaci (com a receptors) amb ms facilitat. Es tracta dun fenomen de gran abast ja que les potencialitats de les tecnologies a les quals tenen accs els ciutadans els permeten tenir un paper molt ms actiu en el procs de creaci de coneixement, validant, tractant i difonent nova informaci i interactuant amb altres persones darreu. Lexistncia duna estructura social formada per xarxes dinformaci que sinterrelacionen sense dependre duna estructura jerrquica que les administri s una de les principals caracterstiques del nou model de societat que ha nascut en el si daquest context, el que sanomena societat en xarxa. Les persones hi poden ser, al mateix temps, consumidores i productores dinformaci, de continguts, formar part de fluxos de comunicaci en totes direccions i, en els encreuaments, es converteixen en nodes (Llodr, 2006). En aquesta societat, potser ms que en les anteriors, la informaci i el coneixement hi tenen un paper central en la creaci de significat, de riquesa i de poder (Castells, 2000). Essent conscients daquesta situaci, si saspira que les persones puguin desenvolupar-se adequadament en el context en qu viuen, sels ha de facilitar la formaci adequada que els permeti actuar, interpretar i expressar-se de manera satisfactria. Antigues anlisis fetes sobre el concepte dalfabetitzaci (Gray, 1956; UNESCO, 1957) remarcaven com a aspectes fonamentals la necessitat dun co100

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

neixement funcional de les eines que, a cada moment, es consideren bsiques per a la comunicaci entre els individus i laccs a la cultura (exceptuant el llenguatge oral), i laspecte de contextualitzaci en la prpia cultura en la qual es desenvolupa lindividu que sha dalfabetitzar. Tot i que aquests estudis sn molt antics, la seva essncia encara segueix sent vlida; lnic que ha canviat, i molt, s el tipus deines que cal conixer i les caracterstiques culturals del moment. Si tenim en compte que, tal com assenyalava Castells (2000), estem immersos en un model tecnolgic que t tres caracterstiques especfiques: la creixent i automultiplicada capacitat de processament tant en termes de volum com de complexitat i de velocitat; la capacitat de recombinaci i la flexibilitat en la distribuci; la preparaci dels ciutadans, que hauria dimplicar capacitar-los per poder actuar adequadament en el seu si, tractant de vetllar per tots els aspectes imprescindibles per a obtenir un desenvolupament complet de les competncies que es requereixen per a poder actuar amb eficincia davant dels possibles problemes que es plantegin en el futur personal i professional amb els recursos digitals. Tal com ja sha plantejat, avui dia, per a la majoria de persones que tenen accs als recursos que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comunicaci, accedir a la informaci no representa cap problema. La dificultat rau a saber localitzar, organitzar, processar, donar sentit a la informaci, difondre-la i comunicar-se amb altres persones emprant els nous codis que permeten processos comunicatius complets. s una evidncia notable que els darrers anys sha produt un creixement molt significatiu de laccs als mitjans duna gran part de la poblaci, especialment els joves. Quasi tots duen un mbil a la butxaca i aquests aparells, cada vegada ms sofisticats, permeten dur a terme funcions ms complexes, de manera rpida i obtenir resultats de gran qualitat. Els aprenents del nou millenni (NLM) (Pedr, 2006) empren les tecnologies amb naturalitat, amb ganes de descobrir noves possibilitats i sense por. Amb ells sha produt un procs de diferenciaci generacional sense precedents vinculat al domini i coneixement de les tecnologies digitals. Malgrat aquest coneixement de tipus prctic, i fonamentalment procedimental, es detecta una gran superficialitat en els coneixements necessaris per a poder dur a terme processos complexos utilitzant les TIC, la qual cosa posa de manifest que calen accions formatives que canvin aquesta tendncia. A banda daix, no es pot ignorar que, davant daquest fet, se nest produint un altre de molt preocupant. Es tracta de laparici del que es coneix com a fractura o escletxa digital i a qu alguns autors han fet referncia parlant del quart mn (Gubern, 1996), i alludeix a les persones i collectius que, tot i viure en el si de societats tecnolgicament avanades, es poden trobar amb serioses dificultats pel fet de no poder gaudir de les mateixes oportunitats que aquelles 101

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

que saben fer s de les TIC i poden aprofitar totes les oportunitats que aquestes els ofereixen. En aquest sentit, limpacte que les tecnologies digitals tenen com a factor de canvi estructural en la societat pot influir en els processos dexclusi social dalgunes persones (tant les que es troben ja excloses, com les ms vulnerables i que ja es troben en risc dexclusi social), podent arribar a influir en diferents mbits i espais vitals de les persones: educaci, salut, treball, entre daltres (European Council, 2004). Daquest risc, ja nalertava la Comissi de les Comunitats Europees lany 1995 quan afirmava que [...] el risc principal s que dins de cada societat es cren importants desigualtats entre els qui dominen els nous instruments i els qui no tenen aquesta possibilitat: el perill s que es constitueixin societats amb diversos nivells de desenvolupament, segons laccs que tingui cada grup social a les tecnologies. Per aix, la Comissi considera que laparici de societats de la informaci correspon a un doble repte, per a la democrcia i per a leducaci, i que aquests dos aspectes estan ntimament relacionats (Delors, 1996, p. 70). Tots aquests elements, als quals safegeixen alguns mals usos de certes aplicacions, evidencien un dficit formatiu, tant de les futures generacions de ciutadans com daquells adults que han de poder seguir formant part activa de la societat i que, si no reben una formaci bsica relacionada amb el desenvolupament de competncies digitals, estan abocats a quedar al marge de les possibilitats que hi pugui haver a la societat. Per ens trobem davant del problema desbrinar qui haur dassumir aquest repte. Duna banda hi ha una clara responsabilitat social que hauria dassegurar que els educadors han destar suficientment preparats per a desenvolupar el seu rol, per la qual cosa han dhaver-se preparat adequadament durant la formaci inicial que els ha capacitat per a exercir com a docents. Daltra banda, la mateixa societat hauria dexigir una implicaci activa de tots els agents poltics, socials, culturals, etc., que hi puguin influir amb les seves preses de decisions i actuacions corresponents. En referncia al tipus de formaci que cal oferir als ciutadans, considerem que cal garantir el desenvolupament dun seguit de competncies bsiques relacionades amb ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, les competncies per al tractament de la informaci i la competncia digital. Les institucions educatives, formals i no formals, hauran de donar resposta a aquestes noves necessitats tenint en compte una de les caracterstiques de la societat actual: el canvi permanent.

102

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

2.

COMPETNCIES PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

La Comissi Europea, preocupada pel tema de leducaci en aquesta nova societat, va establir un marc europeu que definia les noves competncies bsiques que shan dassolir. El document que les presenta en fa referncia: Les competncies clau representen un paquet multifuncional i transferible de coneixements, destreses i actituds que tots els individus necessiten per a la seva realitzaci i el seu desenvolupament personal, inclusi i treball. Aquestes haurien dhaver-se desenvolupat per al final de lensenyament o formaci obligatria i haurien dactuar com la base per a un posterior aprenentatge com a part dun aprenentatge al llarg de la vida. (Comissi Europea, 2004) Per tant, quan intentem definir qualsevol competncia, cal tamb concretar quines sn les habilitats, coneixements, aptituds i actituds que shan dadquirir per tal darribar a ser competents, en aquest cas, pel que fa al tractament de la informaci i la competncia digital. El currculum actual per a leducaci primria i secundria a Catalunya defineix aquestes competncies concretant que: Es tracta de la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008b, p. 7). I afegeix: La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la informaci fins a la seva transmissi, tot usant distints suports, que inclouen la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se. (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008b, p. 20) Convertir la informaci en coneixement ha estat des de sempre un dels objectius bsics de leducaci i la finalitat de moltes situacions daprenentatge, per, actualment, sha tornat ms complexa pel fet de la utilitzaci de les TIC. Cal saber representar el coneixement daquesta informaci, que es presenta en formats diferents i a la qual es pot accedir de manera interactiva. Les possibilitats que donen les TIC faciliten que aquest tractament de la informaci sigui quelcom ms que la comprensi i la selecci dinformaci, ja que permeten reutilitzar-la i transformar-la. Per a aquesta transformaci cal ser competents digitalment, s a dir, tenir unes habilitats determinades en la utilitzaci instrumental de les TIC per tal de poder aprendre amb elles i tamb aprendre sobre elles, ja que constitueixen un fenomen cultural i tecnolgic. 103

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

Si fem una mirada als currculums daltres pasos veiem la importncia que es dna a aquestes tecnologies i, per tant, a la necessitat que els estudiants siguin capaos dutilitzar-les per aprendre i tamb aprendre a utilitzar-les com a instruments indispensables en el seu futur professional. A continuaci es comenta la situaci en tres pasos diferents: els EUA, Frana i la Gran Bretanya. Els estndards nacionals als EUA de les tecnologies de la informaci i comunicaci marcats per la Societat Internacional per la Tecnologia en Educaci (ISTE) (EDUTEKA, 2007) per a estudiants sordenen en cinc competncies a travs de les quals sorganitzen totes les habilitats i els coneixements relacionats amb les TIC que sn necessaris per a qualsevol persona de la societat de la informaci. Les competncies sn les segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Creativitat i innovaci. Comunicaci i collaboraci. Innovaci i tractament dinformaci. Pensament crtic, soluci de problemes i presa de decisions. Ciutadania digital. Funcionament i conceptes de les TIC.

A Frana (Ministre dEducation Nationale, 2006), el currculum marca cinc dominis diferents en els quals semmarquen les diferents habilitats i capacitats que es considera que han de tenir els estudiants: Domini 1. Apropiar-se dun entorn informtic de treball. Domini 2. Adoptar una actitud responsable. Domini 3. Crear, produir, tractar i aprofitar dades. Domini 4. Informar-se i documentar-se. Domini 5. Comunicar-se, intercanviar. I, en darrer terme, fem referncia a lICT del National Curriculum de la Gran Bretanya (Department for education and employment, 1999), que assenyala quatre aspectes en qu els estudiants han de fer progressos al llarg de lescolaritat: 1. Descobrir: obtenir informaci en diferents formats. 2. Desenvolupar idees i fer que les coses succeeixin: expressar el que saben utilitzant diferents llenguatges i formes dorganitzaci de la informaci, experimentar amb processos, utilitzar simulacions. 3. Intercanviar i compartir informaci. 4. Revisar, modificar i avaluar el treball a mesura que avana. Pel que fa al nostre pas, la definici que fan daquesta competncia els actuals currculums deducaci primria i educaci secundria es prou mplia: La 104

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la informaci fins a la seva transmissi, amb distints suports, que inclouen la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008b, p. 20). A diferncia dels casos dels EUA, Frana o la Gran Bretanya, el currculum a Catalunya presenta les competncies bsiques de forma general i, desprs, en cadascuna de les rees, fa referncia al paper de les competncies en aquestes rees i quina s laportaci de cada rea al treball de les competncies, que s on es pot veure la seqenciaci dhabilitats i de coneixements que formen la competncia. Tot i que pot resultar interessant lorientaci, s cert que no concreta gaire. Aquests quatre documents coincideixen en el fet que la competncia en el tractament de la informaci i digital noms es podr desenvolupar a partir dactivitats que proposin els processos esmentats i, per tant, no es pot fer al marge dels continguts que es treballen al llarg de tota leducaci. Aix significa que shaur danar treballant en el marc de les diferents rees curriculars, bsiques per a ladquisici de coneixement en aquestes rees. A partir daquestes idees entenem que les habilitats han danar relacionades amb diferents processos: Accedir a la informaci: Llegir i interpretar informacions presentades en diferents suports i llenguatges diversos (textual, grfic, sonor, audiovisual, multimdia). Comprendre lestructura hipertextual i la navegaci per Internet. Utilitzar diferents estratgies de cerca: cercadors. Interpretar les ajudes que tenen incorporades diferents aplicacions. Utilitzar sistemes cartogrfics digitals. Obtenir informaci a travs de sistemes captadors de dades sobre la realitat (sensors). Processar i representar dades de diferents tipus: textuals, icniques, auditives, numriques, audiovisuals... Guardar la informaci procedent dInternet en diferents formats. Utilitzar diferents editors: textos, imatges, so, vdeo, presentacions. Utilitzar correctors ortogrfics, diccionaris. Utilitzar aplicacions que permetin tractar i transformar dades numriques (fulls de clcul) i representar-les grficament. Utilitzar models matemtics. Utilitzar models geomtrics. 105

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

Utilitzar aplicacions que permetin tractar i transformar dades de diferents tipus (gestors de bases de dades). Produir projectes, resoldre problemes: Utilitzar aplicacions que permetin programar processos (programes oberts). Utilitzar simuladors. Comunicar-se amb altres persones: Utilitzar el correu electrnic. Participar en videoconferncies. Participar en frums. Participar en xats. Utilitzar la missatgeria instantnia. Participar en xarxes socials. Difondre la informaci Publicar informacions en llenguatges i suports diversos: blocs, web... Compartir informacions de diferents formats i collaborar amb altres persones: Utilitzar entorns virtuals collaboratius. Participar en la creaci de wikis. Utilitzar diferents aplicacions de la web 2.0 que permetin compartir recursos (documents, marcadors...). Mantenir una actitud cvica vers els mitjans i les altres persones que fan s dels mitjans: Comprendre quines sn les possibilitats ds de les TIC i tamb quines en sn les limitacions. Entendre els components tics dutilitzaci daquestes tecnologies. Comprendre la necessitat de la privacitat de dades prpies i alienes. Respectar la propietat intellectual dels continguts propis i aliens. Tenir en compte els interlocutors i emetre missatges correctes. Utilitzar el programari i el maquinari: Comprendre el funcionament dels diferents dispositius i la seva funcionalitat. Saber organitzar els arxius en els dispositius necessaris. Installar i configurar dispositius i programari. Tenir cura dels dispositius. 106

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

Una anlisi dels actuals currculums deducaci primria i educaci secundria ens permet veure que es treballen gran part daquestes habilitats de forma integrada en les diferents rees i a la vegada que, per avanar en el desenvolupament de les competncies, els processos shan demmarcar al voltant dels quatre eixos segents: Aprendre a ser i actuar de manera autnoma. Aprendre a pensar i comunicar. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Aprendre a conviure i habitar el mn. A ms, tamb resulta interessant la interdependncia que estableix entre les competncies de tractament de la informaci i digital i altres competncies, com poden ser la competncia comunicativa o les prpies de lrea de llengua: La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges i formats, fet facilitat amb ls de les TIC, aporten una nova dimensi als processos de tractament de la informaci, la diversitat de punts de vista, i la manera de presentar les informacions faciliten la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008b, p. 34). Tamb, les aportacions que fa aquesta competncia al treball de les diverses rees, que presenten les aportacions del treball en les diferents rees per tal dassolir les competncies. Tal com comentvem abans, la relaci s recproca i sembla indiscutible que les competncies no es poden desenvolupar al marge dels continguts que es treballen al llarg de tota leducaci. Per tant, shaur danar treballant en el marc de les diferents rees curriculars que esdevenen bsiques per al desenvolupament de coneixement. Els actuals currculums per a leducaci primria i secundria posen lmfasi en la utilitzaci funcional daquestes tecnologies que consideren aquestes competncies dins del bloc de les metodolgiques: El tractament de la informaci i la competncia digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, eficaces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular ls de la informaci (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008b, p. 22). Per a la vegada s important el valor que es dna a aquestes tecnologies en la seva formaci: Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau en el desenvolupament de totes les competncies, per en lmbit del tractament de la 107

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

informaci t una especial rellevncia, ja que ajuda a treure el mxim rendiment a partir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar dels sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen en el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i reflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condicionen la vida individual i social). Aquesta competncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de processos: matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius i ampliar els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008c, p. 25). Cal tenir en compte que aquestes competncies, sobretot la digital, es poden adquirir en diferents contextos. Els mbits de leducaci informal i ldics sn els que, en aquests moments, estan afavorint una utilitzaci ms avanada daquestes tecnologies per part de la poblaci adolescent i jove, tot i que no sempre podem dir que sestan alfabetitzant digitalment. Una vegada ms el paper de lescola ha de ser dajudar a ordenar aquests coneixements i a ser-ne crtics, analitzant els valors que poden aportar per tamb els compromisos personals que shan dadoptar quan sen fan s. Tot i que per a la segona etapa de leducaci infantil no es pot parlar de competncies per s de capacitats, resulta particularment important fer una observaci en aquest sentit. En la introducci del currculum per a aquesta etapa es parla que; Atesa la importncia del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, caldr fer present en els processos densenyament i aprenentatge la comprensi i lexpressi de missatges audiovisuals i el seu s en les diverses tasques escolars (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008a, p.4). I tamb, com un dels objectius de treball, es planteja: Desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi, comprensi i representaci per mitj dels llenguatges corporal, verbal, grfic, musical, audiovisual i plstic; iniciar el procs daprenentatge de la lectura i de lescriptura, de les habilitats matemtiques bsiques i de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008a, p. 6). Per noms es fa referncia a les tecnologies de la informaci i la comunicaci en una de les capacitats: Desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi, comprensi i representaci per mitj dels llenguatges corporal, verbal, grfic, musical, audiovisual i plstic; iniciar el procs daprenentatge de la lectura i de lescriptura, de les habilitats matemtiques bsiques i de ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008a, p. 12). 108

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

Concretament, en lrea de Comunicaci i Llenguatges es parla de: Utilitzaci dinstruments tecnolgics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitj de comunicaci, per enregistrar, escoltar i parlar [...]. Utilitzaci dinstruments tecnolgics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vdeo i lordinador a travs dels programes oberts dedici de textos, grfics, presentacions. Expressi audiovisual per crear histries, dibuixar i pintar amb editors grfics i multimdia (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008a, p. 13). I tamb en lrea de Descoberta de lEntorn: s dinstruments dobservaci directa i indirecta per a la realitzaci dexploracions i dexperincies, tant analgics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anlisi de dades. Iniciaci en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (Generalitat de Catalunya, Departament dEducaci, 2008a, p. 10). Tenint en compte els alumnes daquesta etapa, es troba a faltar una actitud ms oberta cap a aquestes tecnologies ja que, a ms, molts dells ja sn fills dels anomenats nadius digitals. Tot i que, precisament per aquesta mateixa ra, s possible que shagi donat per fet que seran educats amb aquesta mentalitat i shagi valorat que no caldr fer una acci especial en aquest sentit. La importncia de totes aquestes habilitats i coneixements rau no nicament en la utilitzaci dels recursos esmentats en els apartats anteriors, sin, fonamentalment, en qu es pot fer amb ells. Aqu s on t un paper important el professorat dels diferents nivells educatius que haur de proposar unes activitats daprenentatge que afavoreixin la construcci de coneixement dels seus alumnes utilitzant aquestes tecnologies que a la vegada els ajudin a ser creatius, innovadors i, tot aix, amb esperit crtic. Per per aconseguir-ho tamb cal que el professorat estigui preparat. Per aquest motiu, i per orientar la formaci del professorat, la UNESCO ha elaborat un marc de pla destudis relatiu als estndards sobre competncies en TIC per a docents, NUCTICD, que combina els tres enfocaments de la reforma de leducaci basats en el foment de capacitats humanes nocions bsiques de tecnologia, aprofundiment de coneixements i creaci de coneixements amb els sis components del sistema educatiu: poltica, pla destudis, pedagogia, TIC, organitzaci i formaci de docents (UNESCO, 2008, p. 1). Al marge de les normatives que puguin existir, la problemtica que pot sorgir en treballar aquestes competncies rau en la formaci del professorat actual, majoritriament immigrants digitals que no sempre tenen prou apropiada aquesta eina. Tal com sha dit anteriorment, lassoliment daquesta competncia en un grau satisfactori noms es donar quan realment sutilitzin aquestes tecnologies en propostes daprenentatge que en suposin un s avanat, de manera que els alumnes aprenguin a utilitzar-les i, a la vegada, els permeti avanar en el coneixement daltres conceptes relacionats amb rees curriculars diferents. 109

MERITXELL ESTEBANELL MINGUELL I JOSEFINA FERRS FONT

3.

PROSPECTIVA

Es fa difcil plantejar quina hauria de ser levoluci daquestes competncies ats que, en part, s donada per levoluci tecnolgica que comportar noves funcionalitats i, per tant, noves aplicacions en el camp de leducaci. Nous recursos que sestan implementant actualment, com ara les aplicacions de la realitat augmentada i ls de dispositius mbils i de sistemes dinformaci integrats, cal que sintegrin com a recursos didctics a les aules. Per encara s difcil dibuixar quins seran els escenaris i com actuaran els principals actors: docents i estudiants. El que s segur s que la competncia que shaur de desenvolupar ser la mateixa, per les habilitats i coneixements segurament variaran. El que s que sembla fcil de preveure s considerar que els nens i nenes que cada any vagin arribant als nivells deducaci infantil estaran ms adaptats al mn digital i, per tant, lescola no en pot restar impassible. Tamb els infants i adolescents utilitzaran gadgets tecnolgics cada vegada ms sofisticats en el seu lleure i, amb tota probabilitat, els podran dur a lescola. Novament, caldr la responsabilitat de les institucions i administracions educatives per posar a labast dels centres educatius recursos innovadors i que siguin dun nivell similar al que es podran trobar els nens i nenes fora de les aules. BIBLIOGRAFIA
Castells, Manuel. La interacci entre les tecnologies de la informaci i la comunicaci i la societat xarxa: un procs de canvi histric. Recuperat el 20 doctubre de 2009 des de: <http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/ 01_art_castells.pdf>, 2000. La sociedad red. A: La era de la informacin. Vol. 1. 2a ed. Madrid: Alianza Editorial, 2000. comissi euroPea. direcci General deducaci i cultura. Competencias clave para un aprendizaje a lo largo de la vida. Recuperat el 20 de setembre de 2009 des de: <http://www.educastur.princast.es/info/calidad/indicadores/doc/comision_europea. pdf>, 2004. Delors, Jacques. La educacin encierra un tesoro. Madrid: Santillana: UNESCO, 1996. dePartment for education and emPloyment. Information and communication technology. The National Curriculum for England. Recuperat el 20 de juliol de 2008 des de: <http://curriculum.qcda.gov.uk/key-stages-1-and-2/subjects/ict/index.aspx>, 1999. EDUTEKA. Estndares nacionales (eeuu) de tecnologas de informacin y comunicacin (tic) para estudiantes (2007) (NETSS). EDUTEKA. Recuperat el 18 doctubre de 2009 des de: <http://www.eduteka.org/pdfdir/EstandaresNETSEstudiantes2007.pdf>, 2008.

110

COMPETNCIA PER AL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL

euroPean council, Joint rePort on social inclusion. <http://ec.europa.eu/ employment_social/spsi/docs/social_inclusion/final_joint_inclusion_report_2003 _en.pdf>, 2004. Generalitat de catalunya. dePartament deducaci. Currculum del segon cicle dEducaci Infantil. Recuperat el 19 de novembre de 2009 des de: <http://phobos.xtec. cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/infantil/curriculum_ed_infantil_2ncicle.pdf>, 2008a. Currculum Educaci Primria. Recuperat el 19 doctubre de 2009 des de: <http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf>, 2008b. Currculum Educaci Secundria Obligatria. Recuperat el 19 doctubre de 2009 des de: <http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/curriculum_eso. pdf>, 2008c. Goodman, Kenneth S. Growing into literacy. Prospects, nm. 15 (1985), p. 57-65. Gould, Stephen Jay. Mysteries of the panda. New York Review of Books, nm. 32 (13) (1985), p. 12-14. Gray, William Scott. The teaching of reading and writing, Pars: UNESCO, 1956. Gubern, Rom. Del bisonte a la realidad virtual: la escena y el laberinto. Barcelona: Anagrama, 1996. La competencia digital, una propuesta <http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2009/03/ la-competencia-digital-una-propuesta.html>, 2009. Llodr, B. Informadors joves a la societat xarxa <http://www.ibit.org/dades/doc/712 _ca.pdf> , 2006. ministre deducation nationale. B2i Document dappui. Recuperat el 18 doctubre de 2009 des de: <http://www.b2i.education.fr/index.php?domaine=2>, 2006. Pedr, Francesc. Aprender en el nuevo milenio: Un desafo a nuestra visin de las tecnologas y la enseanza. OEDC-CERI. Recuperat el 20 doctubre de 2008 des de: <http:// idbdocs.iadb.org/wsdocs/getdocument.aspx?docnum=848274>, 2006. Perkins, david n.; salomon, Gavriel. Are cognitive skills context-bound?. Educational Researcher, nm. 18 (1) (1989), p. 16-25. UNESCO. World illiteracy at mid-century. Pars: UNESCO, 1957. Unescos ict Teacher Competency Standards. Recuperat el 18 doctubre de 2009 des de: <http://cst.unesco-ci.org/sites/projects/cst/The%20Standards%20SP/Forms/ AllItems.aspx>, 2008.

111