Helena Farrés

Crespillo

C9 Bases atropològiques i
psicosociològiques.

Com a activitat, l’Ana Cànoves ens va donar una frase, i a

partir del que havíem donat a classe i de la nostre opinió
havíem de fer un comentari sobre la frase

Comentari:
-“ La persona genèticament pot tendir a la conducta
violenta i segons el seu entorn pot desenvolupar o
controlar les seves tendències.”

Tal com diu la frase, i com hem parlat a classe, jo estic

totalment d’acord amb que les persones som d’una manera
en concret perquè naixem amb uns gens que ens
determinen ser d’aquesta manera, però també estem
condicionats per el nostre entorn, per el que ens envolta, ja
que agafem exemple del que veiem, del que aprenem de la
vida, del nostre passat i del que vivim al present.

Un dels factors més importants per determinar com serem,

és la família o les persones amb les que vivim, ja que són
els que estan amb nosaltres cada dia, també la cultura, el
moment històric on naixem i la societat on viu cada persona
influeix en la seva personalitat, ja que cada cultura i cada
moment històric té les seves característiques i els seus
valors, canvien les coses a les que se li donen importància, i
per tant una persona canviarà i es desenvoluparà d’una
manera diferent.

Es diu que hi ha períodes en que el desenvolupament d’una

persona es més sensible degut a l’entorn, aquesta etapa és
la infància i l’adolescència, ja que és quan la persona s’està
creant, per això les vivències d’un nen, amb la família, amb
la societat, amb l’escola i amb tot el que el rodeja, deixa
una gran petjada en el seu futur.

Durant l’adolescència, el més important són els amics, i per

això és important el tipus de societat que envolta a
l’adolescent perquè és d’aquí d’on traurà als seus amics, i a
qui farà cas i imitarà, d’on prendrà exemple, i amb qui, poc
a poc, anirà formant la seva personalitat.
En canvi, quan ets adult, la teva personalitat està molt més
definida, i encara que podem seguir canviant durant tota la
vida, és més fàcil fer-ho quan som nens que quan som
adults, no és impossible, però és més difícil, tot i que les
vivències presents poden ser tan fortes que facin canviar
totalment a una persona que ja es creia que tenia la
personalitat desenvolupada.

També penso que potser alguns gens només s’activin en

resposta a estímuls provinents de l’entorn, com en un panel
d’interruptors que engeguen i apaguen llums, els gens que
no reben electricitat no s’"encendràn". Per exemple, un nen
pot portar en els seus gens ser violent (com diu la frase),
però si el nen es criat i creix sense la necessitat de fer ús
d’aquesta violència, i de l’entorn aprèn que la violència és
dolenta i no s’ha de recórrer a ella i té aquest valor molt
inculcat, pot ser que mai desenvolupi la violència, una cosa
que està escrita en els seus gens.
En canvi, si aquest nen nasqués en un entorn totalment
diferent, en el que contínuament ha estat reben estímuls de
que la violència és necessària per sobreviure, potser perquè
viu en un barri problemàtic, aquest nen desenvoluparà la
violència, no només perquè ho porta escrit als gens, sinó
també per l’entorn.

Un altre exemple podria ser que un nen pot estar

predeterminat genèticament a tenir una habilitat especial
per a la pintura, desenvolupant l’habilitat molt aviat fins
arribar a ser un gran pintor, però, podria també no
desenvolupar-la, degut a l’ambient, per exemple a la
condició econòmica familiar que no té els mitjans per
adquirir els materials, ni tampoc per assistir a una escola
d’art, fent que aquesta habilitat innata no es desenvolupi.
També pot ser que un nen no neixi amb aquesta habilitat, ja
que en els seus gens no hi és, però sí la desenvoluparà per
estímuls de l’entorn, de l’escola, amics o per els propis
pares que incentiven aquest aprenentatge, i aquest nen
podrà arribar a ser un gran pintor sense haver tingut a la
genètica l’habilitat per a la pintura.

En conclusió, si hagués de defensar una corrent psicològica

basada en l’herència i l’entorn, defensaria la corrent
interaccionista, que és una barreja de la psicologia
ambientalista (o mecanicista) i de la psicologia innatista (o
organicista), que diu que és tant important la genètica com
l’entorn, que estem condicionats per com naixem, per tot el
que ens envolta cada dia i per les nostres experiències.