SEMINARI 1: GENERALITATS: Posició anatòmica, eixos i plans. Biotipologia.

Correlació de l’anatomia i les exploracions per al diagnòstic per imatge. Introducció per l’estudi de l’osteologia
Posició anatòmica, eixos i plans Considerem la posició anatòmica aquella que compleix:  Bipedestació (home dret)  Mirada recta  Extremitats superiors enganxades al tronc  Palmells de les mans orientats cap endavant  Peus junts  Puntes dels dits dels peus orientades cap endavant Podem distingir tres eixos anatòmics:  Eix vertical  Eix dreta-esquerra (o transversal)  Eix antero-posterior (o sagital)

Els plans anatòmics són plans imaginaris que passen pel cos en posició anatòmica. Hi ha tres:  Pla Sagital: o Separa el cos en dues parts: dreta i esquerra  Pla Frontal (coronal): o Separa el cos en dues parts: anterior i posterior  Pla Transversal (axial): o Separa el cos en dues parts: superior i inferior Terminologia anatòmica de situació i orientació:  Els ulls són més superiors (o cranials) que la boca  El colze és més proximal / superior (o cranial) que la mà  L’extrem del dit és distal al palmell de la mà  L’os estern és més ventral (o anterior) que la columna vertebral  A la mà: el primer dit (polze) és més lateral (o exterior) que el 5è dit (menovell)  Al peu: el dit petit és més lateral que el dit gros Terminologia anatòmica del moviment:  Braç al costat del tronc, fent un angle de 90º. Torna’l a la posició anatòmica  abducció / adducció en un pla frontal i al voltant d’un eix antero-posterior  Dits de la mà com si imitessis una urpa (garra). Torna’ls a la posició anatòmica  flexió / extensió en un pla sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra  Acosta el genoll al tronc. L’articulació del fenoll fa  flexió / extensió en un pla sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra

1

Observa el palmell de la ma i a continuació el dors. Torna’l a la posició anatòmica  supinació / pronació

Biotipologia El biotip o fenotip extern (aspecte) és el conjunt de qualitats morfològiques ja siguin hereditàries (obtingudes per herència) o adquirides (obtingudes degut a l’ambient). Components hereditaris del biotip (herència):  Gens Components adquirits del biotip (ambient):  Estat de nutrició: obesitat / desnutrició  Retenció de líquids: edemes  Desenvolupament muscular: musculós / atròfic

Genotip i fenotip: Forma (fenotip) Estructura Factor ambientals

Desenvolupament

Herència (genotip) Biotips segons E.Kretschmer (1924) Biotips segons Sheldon (1940) Leptosòmic  predominen les formes allargades (Don Quixot)  Ectomorf Picnic  predominen les formes arrodonides (Sancho Panza)  Endomorf Atlètic  predomina una gran musculatura  Mesomorf Displàsic  persones amb deformacions (no encaixen en altres definicions) Correlació de l’anatomia i les exploracions de diagnòstic per imatge Raigs X: radiologia Els raigs X són una tècnica per al diagnòstic d’imatge que té més de 100 anys. El gran problema en el seu ús és que emet radiacions que ionitzen la matèria i això és molt perjudicial per les cèl·lules dels éssers vius. Depenent de la densitat del teixit que trobin els raigs X es filtraran més o menys raigs:  Si la densitat del teixit és alta  es filtraran més raigs X  menys raigs X el travessaran  menys raigs X arriben a la placa  queden zones blanques.  Si la densitat del teixit és baixa  es filtraran menys raigs X  més raigs X el travessaran  més raigs X arriben a la placa  queden zones fosques.

2

Classificació de les densitats radiològiques estàndards de més raigs X que travessen (menys densitat) a menys raigs X que travessen (més densitat):  Aire  Greix (i parts toves: lligaments, músculs...)  Aigua (tots els líquids: sang...)  Calci (ossos)  Metall El tema de les densitats sempre surt a l’examen pràctic: surt una radiografia on es senyales unes zones específiques i hem de dir el tipus de densitat !!! Les radiografies les podem fer en tres tipus diferents de projeccions:  Frontal: els raigs X arriben perpendiculars a la posició anatòmica; el raig pot venir per davant (antero-posterior) o per darrera (postero-anterior). Triarem que arriben per davant o per darrere segons si el què ens interessa veure està més a prop del davant o del darrere.  Lateral: obtenim una radiografia de perfil. Entre la projecció frontal i la projecció lateral es poden reconstruir imatges en tres dimensions.  Obliqües: els raigs X arriben en diagonal. S’utilitzen per a casos més específics; ens permet veure articulacions, fractures... Per saber si la persona de la radiografia és un home o una dona, mirem si té la densitat greix a la zona de les mames; si això passa, podem observar que és una dona. Les tècniques de contrast radiològic consisteixen en administrar una substància de densitat metàl·lica que pugui arribar a un lloc amb densitat molt inferior (que no es veuria a la radiografia) per tal de poder-la observar. Tipus de radiologies de contrast: pielografia o urografia endovenosa, trànsit gastrointestinal, arteriografia, broncografia, angiografia pulmonar (ho veiem a temps real)... Raigs X: TAC i TC El TAC o Tomografia Axial Computaritzada és una tècnica en la que s’utilitzen raigs X i que fa talls en un pla transversal (d’aquí la paraula axial). L’ordinador és capaç de reconstruir imatges com si els talls fossin fets en qualsevol pla, s’elimina el terme axial i actualment es sol anomenat TC o Tomografia Computaritzada. Les densitats són les mateixes que en la radiografia. Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) En la Ressonància Nuclear Magnètica s’utilitza el pla sagital. Les RNM donen una imatge de molt bona qualitat i, a més a més, no irradien i per tal no tenen contraindicacions (a diferència dels raigs X). La presentació de la imatge d’una RNM és molt similar a la d’un TAC. Les estructures es veuen de diferents colors que amb els sistemes de raigs X:  Els ossos es veuen blancs amb els raigs X i grisos amb la RNM  El teixit subcutani es veu negre amb els raigs X i blanc amb la RNM 3

Ecografia L’ecografia és una tècnica excel·lent que es basa amb ultrasons i, per tant, no irradien al pacient i no tenen contraindicacions. No molesta al malalt i és una tècnica segura. Els elements que s’observen es classifiquen segons el color amb el qual els veiem:  Color negre: no ecogènic (líquids)  Color blanc: ecogènic (estructures sòlides) Medicina nuclear. Isòtops radioactius La medicina nuclear funciona donant al pacient uns isòtops radioactius que s’acumulen en teixits específics; aquests isòtops radioactius emeten una radiació que es pot detectar. Depenent de l’isòtop tendirà a acumular-se en un lloc o en un altre. Introducció per l’estudi de l’osteologia Hem de ser capaços d’adquirir una sistemàtica per l’estudi de l’osteologia perquè, quan tinguem un os davant, puguem descriure’l i estudiar-lo correctament. Passos a seguir: 1. Orientació de l’os:  En quina part del cos es troba?  És parell o imparell?  És dret o esquerra? (per contestar aquesta pregunta s’ha de conèixer molt bé l’os) 2. Tipus d’os:  Llarg, pla, curt, irregular, altres 3. Orientació a l’espai (eixos):  Anterior-posterior  Superior-inferior  Dreta-esquerra 4. Parts de l’os:  Os llarg: o Epífisis:  Proximal  Distal o Diàfisis  Altres tipus d’os: o Vertebres:  Cos vertebral  Arc vertebral 5. Definir les seves cares i marges 6. Superfícies articulars:  A quins ossis s’articula?  Forma superfícies articulars?  Quines són les superfícies articulars? 7. Descobrir els relleus ossis:  Articulars  No articulars: o Apòfisis, tuberositats, tubercles, espines, crestes

4

solcs faringis i bosses faríngies Contingut dels arcs faringis:  I arc faringi (o arc mandibular): o Artèria o Nervi: mandibular (branca del trigènim. sinó que es fa més tard Nota: la fístula cervical interna és molt rara.SEMINARI 2: EMBRIOLOGIA (I): Embriologia general Arcs faringis. Quist pre-auricular Quist cervical extern:  Són uns porus que surten davant (sempre per davant!) del múscul esternocleidomastoidal Fístula cervical externa:  Es diagnostica quan surt líquid serós d’aquests porus que s’han format davant del múscul esternocleidomastoidal  No es pot diagnosticar en el moment del part. Quist pre-auricular:  El trobem situat just davant de l’orella 5 . V parell cranial) o Cartílag de Meckel  II arc faringi (o arc hioïdal): o Artèria o Nervi: facial (VII parell cranial) o Cartílag de Reichert  III arc faringi: o Artèria o Nervi: glossofaringi (IX parell cranial)  IV i VI arcs faringis: o Artèria o Nervi: vague (X parell cranial)  No tenim V arc faringi! Sota cada arc faringi tenim el solc faringi (part externa) i la bossa faríngia (part interna):  Bossa faríngia del I arc: donarà el conducte faringotimpànic  Bossa faríngia del II arc: donarà l’amígdala Formació de la part externa del coll:  El II arc faringi baixa tapant el III arc i el IV arc fins a unir-se amb el VI arc  Aquesta unió del II arc amb el VI s’anomena opercle (o “opérculo” en castellà) Quist cervical extern i fístula cervical externa.

También podemos encontrar malformaciones en el número de vértebras. un signo de encontrar espina bífida oculta es una mancha en el final de la espalda. S5). Las malformaciones vertebrales están determinadas por dos fenómenos:  Defectos en la segmentación: si no se separan podemos tener: o Bloque vertebral (son bilaterales). La espina bífida oculta es la falta de cierre del arco neural (la espina bífida abierta es una alteración del SN). puede que sea un problema psicológico o puede que sea una espina bífida oculta (tenemos que comprobar si hay manchas en la espalda). Las costillas sólo se dan a nivel torácico. Estas células migratorias. lumbar y sacro). Las desviaciones en el plano frontal se conocen como escoriosis (son diferentes de las cifosis y lordosis. 6 . las alteraciones de esta región pueden provocar dolor. si pasa en un solo lado  Defectos en la formación posterior: si no se unen los 4 medios esclerotomos que forman una vértebra tendremos defectos en su formación: o Si llagan 2 y son los del mismo lado: se forma una cuña vertebral En todos estos casos el resultado es que la columna se tuerce. En los niños pequeños. Lo más frecuente es que:  Tenemos 7 vértebras cervicales  Las torácicas y lumbares son más variables pero el número total no varia (podemos tener T11+L6 o T13+L4)  Las alteraciones más frecuentes son a nivel lumbosacro ya que es una zona de transición donde pasamos de vértebras independientes a vértebras unidas. T12. Si un niño sigue haciéndose pipí en la cama a edad tardana. no forma la base del sacro o Sacralización: L5 se une al sacro en vez de ser independiente Malformaciones en las costillas Los procesos costales embrionarios consisten en la emigración de las células de los esclerotomos que dan lugar a las costillas. Las espinas bífidas ocultas pueden no dar ningún problema en algunos casos.SEMINARIO 3: EMBRIOLOGÍA (II): Embriología del aparato locomotor: malformaciones Malformaciones en la columna vertebral La columna vertebral se forma a partir de los esclerotomos que se separan y se unen de forma diferente a la que estaban en un inicio. esto provoca malformaciones. que son en el plano sagital) y normalmente van acompañadas de cifosis: cifoescoriosis (joroba de lado). quedan incorporadas a la vértebra. la conocida lumbalgia: o Lumbarización: S1 independiente. si pasa en ambos lados o Barra vertebral (son unilaterales). Esto puede ser debido a una malformación puntual o a un síndrome (muchas malformaciones a la vez). L5. las más afectadas son las atípicas (C7. El embrión va creciendo con la escoriosis y ésta cada vez es más grande. Todos tenemos una espina bífida oculta fisiológica: el hiato del sacro (es totalmente normal). a otros niveles (cervical.

La Talidomía era un medicamento que se daba a la mujer como antibiótico y que afectaba esta interacción. podemos encontrar costillas cervicales o lumbares que no tendrían porque existir. la extremidad deja de crecer  Focomelia: puede afectar desde 1 hasta las 4 extremidades. se retiró del mercado  Duplicaciones: son por culpa de la zona apical de progreso. No da ningún problema pero como médicos tenemos que conocerlo para no confundirla con una fractura de cráneo cuando el paciente ha tenido un traumatismo  Cierre prematuro de las suturas: si se hace durante el periodo fetal. El grave problema es que no dejará desarrollarse el SNC en esa zona. Estas costillas no comunes pueden estar en un solo lado:  A nivel lumbar no dan problema  A nivel cervical sí dan problema: la arteria subclavia y el plexo braquial pasan por encima de la primera costilla que haya (si hay cervical subirán más) y por lo tanto estarán más curvadas lo que puede dar problemas  síndrome del estrecho superior del tórax Malformaciones en el esternón Básicamente pueden ser tres:  Apófisis xifoides muy bifurcada  Pectum escavatum (pecho escavado)  esternón abierto en parte  Ectopia cordis  corazón queda expuesto al exterior cuando el esternón queda totalmente abierto Malformaciones en la tapa del cráneo (desmocráneo) Básicamente son 2:  El 10% de la población tiene persistencia de sutura metódica (o interfrontal) que debería haberse osificado. No es posible operarlo porque el bebé es demasiado prematuro. en las zonas de transición cérvicotorácica y tóracolumbar. por lo tanto. todavía no hay tecnología suficiente Malformaciones en las extremidades Estudiaremos 6. Justo en el momento en que se lesiona la cresta apical. un déficit intelectual. pero pueden ser muy variadas:  Si se lesiona la cresta apical se para el crecimiento de la extremidad. El resultado es una cabeza deformada (no es un grave problema). si ponemos una zona apical de progreso en la otra extremidad (donde ya está la suya propia). Las sinostosis primarias (o cierre prematuro) de las suturas conllevan una deficiencia en el SNC y. consiste en una alteración de la interacción cresta apical con mesodermo que hace que no se desarrollen las células de la zona de progreso. por el lugar donde se cierran las suturas no crece el cráneo.Las malformaciones en las costillas consisten en que. se pueden obtener 6 dedos: meñique-anular-índice-índice-anular-meñique  Polidactília: salen más dedos de la cuenta (según el dedo que salga de más nombramos la patología de una manera u otra) 7 .

En estas interzonas se acumulan muchas células que más adelante hacen apoptosis y así se forma la articulación. esto se debe a una deficiencia en la apoptosis de las células que se tienen que degradar para dar lugar a los dedos Polidactília preaxial y agenesia completa de tibia: o La paciente no tiene tibia (provoca que tenga la extremidad inferior hinchada) y tiene 7 dedos (más dedos de la cuenta en la zona preaxial) o Al no haber nada de tibia no se puede reconstruir y se tiene que amputar (si hubiese un poco de tibia se irían haciendo injertos y se reconstruiría) o La polidactília sí se podría arreglar pero se tiene que hacer de manera que no quede afectada la funcionalidad (tener en cuenta los tendones y los nervios) Desarrollo de las articulaciones Las articulaciones se forman a partir de interzonas mesenquimáticas entre huesos.  Sindactília: cuando 2 o más dedos quedan unidos por membrana. 8 .

és parell Orientació: o Part més rodona és l’epífisi medial (va cap a dins) o La corbatura és a la cara anterior (va cap endavant) o La part superior és llisa mentre que la part inferior és rugosa:  A l’extrem intern: rugositats costoclaviculars  A l’extrem extern: rugositats coracoclaviculars Cares i detalls anatòmics: o Superior (llisa):  A la part lateral trobem: tubercle conoide (es veu una petita part) o Inferior (rugosa):  De lateral a medial trobem: tubercle conoide. medial. impressió del lligament costoclavicular Marges: anterior i posterior Els seus extrems són superfícies articulars: o Extrem medial: cara articular esternal  articulació esternclavicular  encaix recíproc (2 graus de llibertat) o Extrem lateral: cara articular acromial  articulació acromioclavicular  plana (poc moviment) Curvatures: o Terç medial: concavitat anterior (corba cap a davant) o Terç lateral: concavitat posterior (corba cap a darrera)     Escàpula    Os pla. lateral i inferior Coll de l’escàpula: angle lateral Superfícies articulars: o Acròmion: amb l’extrem lateral de la clavícula  articulació acromioclavicular  plana (poc moviment)      9 .SEMINARI 4: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT SUPERIOR (I): Clavícula. escàpula i húmer (epífisi proximal) Clavícula   Os llarg. superior Vèrtex (o angles): superior. sols per al múscul subclavi. és parell i de forma geomètrica triangular Orientació: o Acròmion: lateral i superior o Espina de l’escàpula: posterior Cares: o Anterior: fossa subecapular o Posterior: l’espina de l’escàpula la divideix en:  Fossa supraespinosa  Fossa infraespinosa Acròmion: extrem distal de l’espina de l’escàpula Marges: lateral.

 o Cavitat glenoide: amb el cap de l’húmer  articulació glenohumeral (o escapulohumeral)  enartrosis (3 graus de llibertat) Detalls anatòmics: o Per sobre de la cavitat glenoide: acròmion. apòfisi coracoides. tubercle supraglenoide. coll de l’escàpula (està a nivell de la cavitat) Epífisi proximal de l’húmer      L’húmer és un os llarg Orientació: o Cap de l’húmer: superior i medial o Solc intertubercular (o corredera bicipital): anterior Superfície articular de l’epífisi proximal: cap de l’húmer (forma esfèrica). s’articula amb la cavitat glenoide de l’escàpula  articulació escapulohumeral  enartrosis (3 graus de llibertat) Coll anatòmic de l’húmer: està situat just a sota del cap de l’húmer Relleus ossis: o Visibles des de la cara anterior: troquíter (o tubercle major). solc intertubercular (o corredera bicipital) que passa entre els dos tubercles i per ell passa el tendó de la porció llarga del múscul bíceps braquial o Visibles des de la cara posterior: troquíter (o tubercle major) Coll quirúrgic de l’húmer: està situat a la metàfisi proximal (unió entre epífisi proximal i diàfisi) i és el que es sol fracturar  10 . escotadura escapular. coll de l’escàpula (està a nivell de la cavitat) o Per sota de la cavitat glenoide: tubercle infraglenoide. troquín (o tubercle menor).

epicòndil lateral (més petit que el medial). epicòndil medial (més gran que el lateral). fosa coronoide (medial) o Cara posterior: fosa olecraniana  Superfícies articulars: o Capítol humeral (cara anterior): s’articula amb el radi  articulació humeroradial  condília o Tròclea humeral (cara posterior i una mica de cara anterior): s’articula amb el cúbit  articulació humerocubital  trocleartrosis o Còndil humeral: capítol humeral + tròclea humeral Radi   El radi és un os llarg que està situat a l’avantbraç lateral al cúbit Orientació: o Tuberositat del radi: superior i anterior o Part més ample del cap del radi: medial Epífisi proximal del radi:  Parts: o Cap del radi (forma circumferencial) Conté:  Fosseta articular: s’articula amb el capítol humeral per formar l’articulació humeroradial  condília 11 . medial.SEMINARI 5: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT SUPERIOR (II): húmer. cúbit (epífisi proximal) i radi (epífisi proximal) Húmer   L’húmer és un os llarg Orientació: o Fosa olecraniana: posterior o Epicòndil medial (el més gran dels dos): inferior i medial Cos de l’húmer:  Cares i relleus ossis: o Posterior o Medial: cresta del tubercle menor (a la part proximal) o Lateral: solc pel nervi radial. cresta supracondília medial. lateral Epífisi distal de l’húmer:  Relleus ossis: o Cresta supracondília lateral. tuberositat per la inserció del tríceps. cresta del tubercle major (a la part proximal)  Marges: anterior. solc pel nervi cubital (a l’epicòndil medial) o Els dos epicòndils (lateral i medial) són palpables  Fosses: o Cara anterior: fosa radial (lateral). tuberositat deltoidea (obliqua) on s’inserta el deltoides.

és la part que està dins de la fosa olecraniana en posició anatòmica:  Bec de l’olècran: conté la inserció del tríceps o Apòfisi coronoides: està dins de la fosa coronoide al fer flexió del colze o Tuberositat del cúbit (sota l’apòfisi coronoide i protegida per una visera) que és la inserció del múscul braquial anterior o Cresta del supinador: surt de sota de l’escotadura radial 12 .Circumferència articular: s’articula amb el cúbit per formar l’articulació radiocubital proximal  trochus o Coll del radi o Tuberositat bicipital (o tuberositat del radi) que està a la part anterior i és on s’inserta el bíceps braquial Cúbit   El cúbit és un os llarg que està situat a l’avantbraç medial al radi Orientació: o Olècran: posterior i superior o Escotadura radial: lateral  Epífisi proximal del cúbit:  Superfícies articulars: o Escotadura troclear: s’articula amb la tròclea humeral  articulació humerocubital  trocleartrosis o Escotadura radial: és un fragment de cilindre buit que s’articula amb el cap del radi que és un fragment de cilindre ple  articulació radiocubital proximal  trochus  Relleus ossis: o Olècran: el trobem formant la cara posterior de l’escotadura troclear.

posterior Marges: anterior. s’articula amb la cara superior de l’escafoide. medial. parell i que segueix la direcció de l’eix vertical Orientació: o Apòfisi estiloides: lateral o Tubercle dorsal: dorsal o Epífisi més gran: inferior Cares: anterior. és subcutani (palpable) Cúbit   Os llarg. posterior Marges: anterior. interossi. interossi. parell i que segueix la direcció de l’eix vertical Orientació: o Apòfisi estiloides: medial i inferior o Tubercle de l’escafoide: anterior o Cap del cúbit: inferior Cares: anterior. posterior   Epífisi distal del radi:  Superfícies articulars: o Escotadura cubital (o cavitat sigmoidea) (part medial): s’articula amb el cap del cúbit  articulació radiocubital distal  trochus (moviment de rotació) o Cara articular carpiana: gràcies a un fibrocartílag triangular. posterior   Epífisi distal del cúbit:  Superfícies articulars: o Cap del cúbit: s’articula amb l’escotadura cubital del radi (o cavitat sigmoidea)  articulació radiocubital distal  trochus (moviment de rotació) o No té superfície articular amb el piramidal (os del carp) degut a la presència del disc articular (queda entre els dos ossos)  Relleus ossis: o Apòfisi estiloides del cúbit: en la part lateral d’ella s’inserta el tendó del múscul extensor cubital del carp 13 . el semilunar i el piramidal  articulació radiocarpiana  condília  Relleus ossis: o Apòfisi estiloides del radi: part lateral. és subcutani (palpable) o Tubercle dorsal: cara posterior. radi i ossos del carp Radi   Os llarg.SEMINARI 6: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT SUPERIOR (III): cúbit. lateral.

Ossos del carp Al carp hi ha 8 ossos disposats en dues fileres:  Filera proximal (de lateral a medial): escafoide. pisiforme  Filera distal (de lateral a medial): trapezi. semilunar i piramidal  doble condília. os ganxut  Orientació: o Escafoide: medial i inferior o Piramidal: lateral o Tubercle de l’escafoide i ganxo de l’os ganxut: anteriors Relleus ossis a la cara anterior del carp: o Tubercle de l’escafoide o Tubercle del trapezi o Ganxo de l’os ganxut Còndil carpià: escafoides + semilunar + piramidal  s’articula amb la cara articular carpiana del radi i amb el disc articular cubitocarpià (entre cúbit i carp)  articulació radiocarpiana  condília Els ossos del carp tenen una concavitat anterior perquè per sobre d’aquesta concavitat està el lligament retinacle flexor pel qual passen diverses estructures anatòmiques entre elles el nervi medià Articulació mediocarpiana: Entre trapezi. Aquesta articulació té forma de “S” estirada Articulacions intercarpianes: son entre ossos del carp que es toquen i són planes Articulacions carpometacarpianes: entre els ossos de la filera distal del carp i les bases dels metacarpians. són planes excepte: o Articulació trapezimetacarpiana (o carpometacarpiana I): és en encaix recíproc i ens permet fer la pinça amb el dit gros (amb els altres dits no). trapezoide. os gran i os ganxut amb escafoides. piramidal. os gran. semilunar. Això es deu a què la cara articular distal del trapezi està orientada cap endavant i cap enfora       14 .

III. V i I Cares: o Metacarpians II-V: posterior. cos (línia corba a la cara anterior del cos) i cap A la mà tenim 5 metacarpians: metacarpià I. metacarpià IV. abducció/adducció) o Metacarpià V: amb falange proximal del dit V  metacarpofalàngica V  condília (flexió/extensió. anteromedial. metacarpià III. anterolateral o Metacarpià I: posterior. articulacions metacarpofalàngiques: o Metacarpià I: amb falange proximal del dit I  metacarpofalàngica I  condília (flexió/extensió.SEMINARI 7: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT SUPERIOR (IV): ossos metacarpians i falanges. articulacions carpometacarpianes: o Metacarpià I: amb el trapezi  trapecimetacarpiana I  encaix recíproc o Metacarpià II: amb el trapezi. el dit gros no presenta aquesta articulació Superfícies articulars a l’epífisi distal. abducció/adducció) o Metacarpià III: amb falange proximal del dit III  metacarpofalàngica III  condília (flexió/extensió. el trapezoide i os gran  carpometacarpiana II  plana o Metacarpià III: amb l’os gran  carpometacarpiana III  plana o Metacarpià IV: amb l’os gran i el ganxut  carpometacarpiana IV  plana o Metacarpià V: amb l’os ganxut  carpometacarpiana V  plana A la base dels metacarpians també es donen unes articulacions intermetacarpianes que són planes i estan fetes per la base d’un metacarpià amb les bases dels 2 metacarpians que l’envolten. IV. abducció/adducció) o Metacarpià II: amb falange proximal del dit II  metacarpofalàngica II  condília (flexió/extensió. metacarpià II. abducció/adducció) Als tubercles laterals del cap dels metatarsians s’inserten els lligaments col·laterals que donen estabilitat a l’articulació     15 . metacarpià V (el I és el del polze i el V el del menovell) De més llarg a més curt són: II. abducció/adducció) o Metacarpià IV: amb falange proximal del dit IV  metacarpofalàngica IV  condília (flexió/extensió. Anatomia radiològica de l’extremitat superior Metacarpians       Els metacarpians són ossos llargs en què es diferencien: base. anterior Marges: o Metacarpians II-V: anterior. laterals o Metacarpià I: laterals A nivell de la diàfisi: o Si fem un tall transversal:  Metacarpians II-V: obtenim una secció triangular  Metacarpià I: obtenim una secció rectangular o Els metacarpians II i III tenen apòfisi estiloides Superfícies articulars a l’epífisi proximal. el dit petit i el 2n dit només tenen aquesta articulació a la seva part medial.

falange proximal. falange distal Cares: o Falanges proximals i falanges distals: anterior i posterior o Falanges mitges: lateral. medial i posterior Marges: o Falanges proximals i falanges distals: lateral i medial o Falanges mitges: lateral.Falanges  Les falanges són ossos llargs. falange mitja. articulació metacarpofalàngica: o Falange proximal del dit I: amb metacarpià I  metacarpofalàngica I  condília (flexió/extensió. tenim 14 a la mà: o Dit I: falange proximal. medial i anterior Superfície articular de la base de la falange proximal. falange mitja. falange distal o Dit IV. falange mitja. abducció/adducció) o Falange proximal del dit III: amb metacarpià I  metacarpofalàngica III  condília (flexió/extensió. falange proximal. abducció/adducció) o Falange proximal del dit V: amb metacarpià I  metacarpofalàngica V  condília (flexió/extensió. falange mitja. falange distal o Dit III. abducció/adducció) o Falange proximal del dit II: amb metacarpià I  metacarpofalàngica II  condília (flexió/extensió. abducció/adducció) o Falange proximal del dit IV: amb metacarpià I  metacarpofalàngica IV  condília (flexió/extensió. falange proximal. falange proximal. falange distal (no té falange mitja) o Dit II. falange distal o Dit V. abducció/adducció) Superfície articular del cap de la falange proximal amb superfície articular de la base de la falange intermitja (en el dit gros entre falange proximal i falange distal): articulacions interfalàngiques proximals  tròclea (1 grau de llibertat)  flexió/extensió Superfície articular del cap de la falange intermitja amb la superfície articular de la base de la falange distal (en el dit gros no hi ha aquesta articulació)  articulacions interfalàngiques distals  planes (poc moviment) La falange dista està aplanada i presenta el tubercle unglar (o tubercle distal) que és lliure (no s’articula amb res) i és la part més distal del dit       Anatomia radiològica de l’extremitat superior  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia 16 .

Atles i axis. Anatomia radiològica de la columna cervical Columna vertebral   La columna vertebral està a la part central de l’esquelet i està delimitada per l’Atles (C1) cranialment i pel còccix (vèrtebres coccígies) caudalment Es pot dividir en 5 regions de diferent nombre de vèrtebres: o Regió cervical: 7 vèrtebres (C1-C7) o Regió toràcica (o dorsal): 12 vèrtebres (T1-T12) o Regió lumbar: 5 vèrtebres (L1-L5) o Regió sacre (os sacre): 5 vèrtebres (S1-S5) o Regió coccígia (os còccix): 1-3 vèrtebres (Cg1-Cg3) Curvatures de la columna vertebral (cifosi  convexa // lordosi  còncava) o Lordosi cervical o Cifosi dorsal (o toràcica) o Lordosi lumbar o Cifosi sacra  Vèrtebra tipus  Parts de la vèrtebra tipus (es pren la toràcica com a vèrtebra tipus): o Cos vertebral o Arc vertebral: pedicle + làmina o Apòfisi espinosa o Apòfisis transverses (esquerra i dreta) o Apòfisis articulars (superior i inferior) Forma geomètrica del cos vertebral: circumferència La cara superior i la cara inferior del cos vertebral són cares articulars i estan en contacte amb el disc intervertebral  articulacions intersomàtiques (o intervertebrals)  gran mobilitat Arc vertebral: o Pedicles: arrel per on s’uneix l’arc vertebral amb el cos (anteriors a les apòfisis articulars). la unió de dues escotadures de vèrtebres veïnes formen els foramens intervertebrals pel pas de nervis espinals (o raquidis) o Làmina: plaques òssies que tanquen per la part posterior l’arc vertebral i que contenen l’apòfisi espinosa (posterior a les apòfisis articulars) En la unió entre pedicles i làmines es formen varies apòfisis: o Apòfisis transverses o Apòfisi articulars: inferior i superior L’apòfisi articular inferior d’una vèrtebra forma l’articulació interapofisària (o cigoapofisària) amb l’apòfisi articular superior de la vèrtebra subjacent  marquen la direcció del moviment Foramen vertebral: espai que delimiten els arcs vertebrals i la cara posterior del cos vertebral per on passa la medul·la espinal       17 . els pedicles presenten una escotadura a la seva part inferior i una altre a la seva part superior.SEMINARI 8: OSTEOLOGIA DE TRONC (I): Vèrtebra tipus. Vèrtebres cervicals.

A més a més estan orientades totalment cap a dalt (superiors) i cap a baix (inferiors). mentre que les vèrtebres atípiques són les dels extrems de la regió.Vèrtebres cervicals típiques (C3-C7) Nota: les vèrtebres típiques són les centrals de la regió. Les vèrtebres atípiques de la regió cervical són: Atles (C1). per tant. no estan inclinades Les apòfisis articulars superiors s’articulen amb l’occipital  articulació occipitoatlantoidea Les apòfisis articulars inferiors s’articulen amb les superiors de l’Axis  articulació atlantoaxial lateral  planes (artròdia) Lateralment a les superfícies articulars trobem les apòfisis transverses que correspondrien a vèrtebres toràciques L’arc posterior i l’arc anterior s’uneixen per formar els massissos laterals (on estan les apòfisis articulars) Aquests arcs presenten: o Arc anterior: tubercle anterior (part més central de la cara anterior) o Arc posterior: tubercle posterior (part més central de la cara posterior) La superfície articular de l’arc anterior és la fosa odontoidea i s’articula amb el dent de l’Axis (o apòfisi odontoide)  articulació atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja) L’apòfisi odontoide de l’Axis es manté unida a la fosa odontoidea gràcies al lligament transvers que s’inserta en les masses laterals (impedeix que la dent es mogui) 18 . el foramen vertebral està delimitat per l’arc posterior de l’Atles i la fosa odontoidea (anterior) Les apòfisis articulars es troben a l’anell fibrós. és a dir. Axis (C2) i vèrtebra prominent (C7)   En el cos de les vèrtebres cervicals trobem les apòfisis unciformes (en forma de ganxo) que són projectades cap amunt El tubercle anterior i el tubercle posterior estan lateralment al pedicle i al cos vertebral i representen la unió dels processos costals i transversos. són més grans i estan per duplicat: 2 superiors i 2 anteriors. En ells trobem l’apòfisi transversa i el solc pel nervi espinal (aquests nervis raquidis es recolzen en el solc intertubercular) Aquests tubercles delimiten el foramen transvers pel qual discorre l’artèria vertebral Les apòfisis articulars de les vèrtebres cervicals són petites i estan orientades: o Apòfisi articular superior: superoposterior o Apòfisi articular inferior: inferoanterior Les apòfisi espinoses de les vèrtebres cervicals solen estar bifurcades i tenir un costat més llarg que l’altre El foramen vertebral de les vèrtebres cervicals té forma geomètrica triangular La C6 i C7 es consideren una mica atípiques degut a què la seva apòfisi espinosa és molt més llarga i forta C7 es coneix amb el nom de vèrtebra prominent perquè és la primera vèrtebra de la que podem palpar la seva apòfisi espinosa (a vegades ho és C6)       Atles (C1)          L’Atles no té cos vertebral i.

a diferència de la resta o Apòfisi espinosa: és més gran que la de les cervicals típiques (no tan gran com la de C7) i és l’única que té una expansió cap amunt Anatomia radiològica de la columna cervical  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia 19 .Axis (C2)    La dent de l’Axis (o apòfisi odontoide) és la característica que més diferencia C2 amb la resta de vèrtebres L’apòfisi odontoide té forma de dent i s’articula amb la fosa odontoidea de l’Atles  articulació atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja)  trochus Diferències generals de l’Axis amb les altres vèrtebres cervicals: o Cos vertebral: més petit que la resta o Pedicles: més llargs que la resta o Apòfisis articulars (superior i inferior): són molt més grans que la resta o Processos costotransversos: molt més petits que la resta. a més a més no tenen foramen transvers (o el tenen molt petit).

Costelles i estern. no té cara articular inferior al cos vertebral  T11 i T12: només s’articulen amb els caps de les seves pròpies costelles. és a dir. són planes  Les apòfisis articulars de les vèrtebres toràciques estan orientades: o Apòfisi articular superior: posteriors i una mica laterals o Apòfisi articular inferior: anteriors i una mica medials  Les apòfisis transverses s’orienten de anteromedial a posterolateral. estan orientades en direcció posterior (com totes) i inferior (només les toràciques)  El forat vertebrat és gairebé circular i és més reduït que el de les vèrtebres cervicals Característiques pròpies d’algunes vèrtebres toràciques:  T1: cap de la costella 1 s’articula directament amb la cara costal de T1 (i no en l’espai entre les cares costals de dues vèrtebres adjacents com passa amb les altres costelles)  T10: només s’articula amb la seva pròpia costella. en: o Costelles verdaderes: s’articulen directament amb l’estern  1-7 o Costelles falses: no s’articulen directament amb l’estern però si amb un cartílag articular que va a l’estern  8-10 o Costelles flotants: no s’articulen ni amb l’estern ni amb el cartílag  11-12 La forma general de la costell és com una falç. Tòrax en conjunt.SEMINARI 9: OSTEOLOGIA DE TRONC (II): Vèrtebres toràciques. estan molt desenvolupades i presenten una superfície articular (fosseta costal de l’apòfisi transversa) per les costelles  Les apòfisis espinoses són molt grans i robustes. es divideix en: cap. segons la seva relació amb l’estern. Anatomia radiològica de la columna vertebral toràcica i del tòrax ossi Vèrtebres toràciques Característiques comuns:  S’articulen amb les costelles  Entre el cos i l’arc vertebral tenen 8 cares articulars. coll i cos Per orientar una costella tipus passem el dit per sobre i per sota: o Marge superior: més rodona (ho notem més arrodonit) o Marge inferior: més picuda (ho notem més afilat) La costella té dues cares: interna i externa. són còncaves i s’orienten lateralment per tal d’articular-se amb les superiors de L1 Costelles   Hi ha 12 parells de costelles (una per cada vèrtebra toràcica) Es poden dividir. i té dos marges: superior i inferior    20 . no tenen cares costals transverses i només tenen una cara completa única a cada costat del cos vertebral  T12: té diferències a les apòfisis articulars inferiors.

És imparell Parts. més tard s’ossifica) i té diferents morfologies: o Bifurcada o Perforada Tòrax ossi  Elements que constitueixen el tòrax ossi: o Vèrtebres toràciques (T1-T12) o Costelles (1-12) o Estern o Clavícula o Escàpula 21 . de superior a inferior: manubri. és a dir l’apèndix xifoide.     El cap de la costella s’articula amb la cara articular costal de la vèrtebra toràcica  articulació del cap de la costella  encaix recíproc El tubercle de la costella s’articula amb l’apòfisi transversa de vèrtebra toràcica Entre el cap de la costella i el tubercle hi ha zona més estreta: coll de la costella El solc de la costella està situat al cos de la costell i per ell hi passa l’artèria i la vena subclàvia A l’extrem anterior d’una costella trobem una superfície ovalada que s’articula amb l’estern Costelles amb característiques diferencials:  1a costella: o És més petita i més tancada que la costella tipus o Varia en cares i marges:  2 cares: cranial i caudal  2 marges: anterior i posterior o El tubercle de la cara superior s’anomena tubercle de l’escalè anterior o L’artèria subclàvia es situa al solc que hi ha darrera d’aquest tubercle. mentre la vena subclàvia es situa al solc que hi ha davant del tubercle  2a costella: o Varia en cares i marges:  2 cares: cranial i caudal  2 marges: anterior i posterior o Al seu cos trobem la tuberositat del serrat anterior (s’inserta el múscul) Estern        El trobem anterior a la columna vertebral. és de constitució molt variable (a la joventut cartílag. apèndix xifoide Angle esternal: el trobem entre el manubri i el cos de l’estern Depenent de com s’hagi dut a terme la formació de l’estern. cos. a la regió del tòrax ossi. trobem línies transverses visibles a la seva zona central Escotadures del marge superior de l’estern (manubri): o Escotadura jugular: no és una superfície articular o Escotadures claviculars: s’articulen amb les clavícules Escotadures dels marges laterals de l’estern (cos): o S’articulen amb les costelles  articulació esternocostal La part inferior de l’estern.

amb la part anterior aixafada Ossos que delimiten les obertures del tòrax ossi: o Obertura superior: crani o Obertura inferior: pelvis Angle subesternal: format pels cartílags costals i l’apèndix xifoide de l’estern Solc pulmonar: el trobem a la cara interna del tòrax ossi Anatomia radiològica de la columna vertebral toràcica i del tòrax ossi  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia Nota: segons la direcció del raig:  Anteroposterior  placa darrera  veiem millor estructures posteriors  Posteroanterior  placa davant  veiem millor estructures anteriors 22 . escàpula El tòrax ossi en general té forma de con. costelles i clavícula o Paret lateral: costelles o Paret posterior: vèrtebres toràciques.     Límits del tòrax ossi: o Paret anterior: estern. costelles.

sacre i còccix. Pelvis òssia en conjunt.SEMINARI 10: OSTEOLOGIA DE TRONC (III): Vèrtebres lumbars. comuniquen amb el conducte del sacre La part inferior de la cara posterior és l’hiat del sacre La part superior del sacre és la base. Anatomia radiològica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis òssia Vèrtebres lumbars        El cos vertebral de les vèrtebres lumbar és gran i amb forma cilíndrica Les apòfisis costals adopten la forma de l’inici de la costella en la columna vertebral lumbar Els tubercles accessoris i els tubercles mamil·lars són representacions òssies fruit de la inserció dels potents músculs de la regió Les apòfisis articulars de les vèrtebres lumbars són planes i estan orientades: o Apòfisi articular superior: medial o Apòfisi articular inferior: lateral Les apòfisis espinoses són molt grans i fortes. laterals. anterior. és la superfície articular (junt amb les apòfisis articulars superiors)  articulació lumbosacra Premontori: marge anterior de la base del sacre (cos vertebral S1) que està projectat cap endavant i cap a baix amb un angle de 45º     23 . posterior. La cara anterior és la que forma part de la pelvis A la cara anterior trobem: o 4 línies transverses o 4 parells de foramens sacres anteriors: forats simètrics pels quals passen les branques anteriors dels nervis sacres A la cara posterior trobem: o Cresta sacra mitja: representa la unió de les apòfisis espinoses o Crestes sacres intermitjes: representen la unió de les apòfisis articulars o Crestes sacres laterals: representen la unió de les apòfisis transverses o 4 parells de foramens sacres posteriors: forats simètrics pels quals passen les branques posteriors dels nervis sacres. os imparell Té forma de triangle de base superior A l’esquelet el trobem per sota de les vèrtebres lumbars i per sobre del còccix Cares del sacre: superior. Os coxal. a més a més estan aplanades pels costats El forat vertebral té forma triangular Característiques diferencials de L5: o Apòfisis transverses gruixudes amb forma de con per la inserció dels lligaments iliolumbars o Cara articular inferior més gran Sacre      És un os format per la fusió (sinostosi) de les 5 vèrtebres sacres.

l’os isqui (inferior i lateral)   24 . ales del sacre no tan amples.     Les cares auriculars (forma d’orella) estan a les cares laterals del sacre i són cares articulars que s’articulen amb l’os coxal  articulació sacroilíaca A les cares laterals del sacre trobem una superfície no articular: ala del sacre Les superfícies articulars inferiors (situades al vèrtex del sacre) s’articulen amb el còccix  articulació sacrococcígia L’angle que formen la cinquena vèrtebra lumbar amb la base del sacre és de 45º i s’anomena angle del promontori Diferències en el sacre en relació al sexe: o Homes: promontori molt pronunciat. cara anterior del sacre més corbada Còccix    Os imparell. l’os pubis (medial). ales del sacre més amples. és un gran forat que té per límits:  L’acetàbul (superior). mentre les cares articulars que s’articulen amb l’extremitat inferior són laterals Cara lateral del coxal conté: o Part superior: està formada per la cresta ilíaca que té unes rugositats en relació a l’origen dels músculs glutis o Part mitja: té una gran cavitat articular. el seu significat filogènic és el de ser la involució de la cua Està format per unes 3-4 vèrtebres (en alguns llocs trobem 1-3) La seva cara superior s’uneix al vèrtex del sacre gràcies a una cara articular i dues branques  articulació sacrococcígia Coxal   Format per la fusió de 3 ossos: pubis. cara anterior del sacre menys corbada o Dones: promontori menys pronunciat. l’acetàbul:  Té una orientació caudolateral i s’articula amb el fèmur  Parts de l’acetàbul:  Fossa acetabular  Cara semilunar  Escotadura acetabular  Marge (o limbus) acetabular  Per sobre de l’acetàbul trobem el solc supraacetabular per que passa el tendó del múscul recte anterior (forma part del quàdriceps)  Per sota de l’acetàbul trobem el forat obturador. ili i isqui Superfícies articulars: o Acetàbul: s’articula amb el fèmur  articulació coxofemoral o Cara auricular del coxal: s’articula amb la cara auricular del sacre  articulació sacroilíaca o Cara simfisària del pubis: s’articula amb la cara simfisària del pubis de l’altre costat  articulació símfisi púbica Les cares articulars que formen part de la pelvis s’orienten cap a la línia mitja.

espina ilíaca posteroinferior. juntament amb la superfície auricular del sacre. espina ilíaca anteroinferior.  La membrana obturatriu cobreix el forat obturador en gairebé la seva totalitat. cresta del pubis o Marge inferior: tuberositat isquiàtica i branca isquiopubiana (té una cara articular. eminència iliopúbica. espina ciàtica. deixant només el conducte obturador (o cana subpúbic) com a única via de pas Cara medial del coxal conté: o Línia arquejada (o innominada): divideix la cara medial del coxal en una part superior i una inferior o Fossa ilíaca: fossa que queda per sobre de la línia innominada o La superfície auricular i la tuberositat ilíaca formen. cresta pectínia. la cara simfisària) o Marge posterior: espina ilíaca posterosuperior. És palpable o Marge anterior: espina ilíaca anterosuperior. escotadura ciàtica major. escotadura ciàtica menor  Pelvis òssia  Elements que composen la pelvis òssia: o 2 ossos coxals o Os sacre o Os còccix La línia terminal limita la pelvis major de la pelvis menor Pelvis major formada per: o Ala ilíaca superior Pelvis menor formada per: o La resta d’elements Elements ossis que delimiten l’orifici de sortida inferior de la pelvis (o estret inferior de la pelvis): o Marge inferior del pubis o Símfisi púbica o Ossos coxals Diàmetres estàndards que permeten quantificar la grandària de la pelvis: o A l’estret superior de la pelvis:  Diàmetre conjugat anatòmic o verdader: 11 cm  Diàmetre conjugat obstètric: ???  Diàmetre conjugat diagonal: 12. compresa entre l’espina ilíaca anterosuperior i l’espina ilíaca posterosuperior.5-13 cm  Diàmetre transvers: 11 cm  Diàmetre oblic: 12 cm o A l’estret inferior de la pelvis:  Diàmetre anteroposterior: ???  Diàmetre transvers: 13 cm o La principal utilitat en medicina d’aquests diàmetres es dóna en el moment del part Angle d’inclinació pèlvica (60º): angle que forma el pla transversal i el pla de l’estret superior de la pelvis 25       . l’articulació sacroilíaca El perímetre del coxal presenta 4 marges: o Marge superior: cresta ilíaca. tubercle del pubis.

a què el promontori no està tan diferenciat i a què les ales del sacre són més amples en el sexe femení o L’angle format per les dues branques de l’arc púbic és més gran en les dones (80-85º) que en els homes (50-60º) o Les espines isquiàtiques no acostumen a ser tan marcades en sentit medial cap a la cavitat pèlvica en les dones. Diferències en la pelvis òssia en relació al sexe: o L’estret superior en les dones té forma circular. sí Anatomia radiològica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis òssia  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia 26 . en canvi. en els homes. en els homes. Aquesta forma circular de les dones es deu. té forma de cor. en canvi. en part.

occipital  Endocranial (vista des de dins. occipital  Ossos parells (simètrics un a cada banda): temporals. cornet inferior (o conxa). temporals. Identificació i localització dels ossos del cap Ossos del cap A l’esquelet del cap diferenciem:  Cara (o massís facial). Es divideix en: o Volta cranial (o calvària): és subcutània i conté:  Frontal. esfenoide. esfenoide. nasal. retirant la calota): frontal. vòmer. etmoide. occipital Classificació dels ossos del crani pel seu nombre:  Ossos senars (a la línia mitja): frontal. etmoide. palatí i mandíbula (o maxil·lar inferior)  Crani. aquests ossos són:  Frontal  Occipital  Temporals Ossos wormians:  Ossos supranumeraris situats en les sutures (sobretot a la sutura lambdoïdea)  Donen protecció al cervell  Són inconstants (no tots els individus tenen el mateix nombre) Sutures cranials Els ossos del crani i de la cara s’articulen entre ells formant articulacions anomenades:  Sutures del crani: es fa entre dos ossos que formen la bòveda craniana  articulacions amb molt poc moviment (però existeix)  Sincondrosis del crani: fixen ossos de la base cranial per cartílag  articulacions totalment immòbils Articulació amb més moviment del cap: articulació temporomandibular  condília (té 3 graus de llibertat) 27 . parietals Hi ha ossos que tenen dues porcions: una vertical (a la volta) i una horitzontal (a la base). temporals. parietals. malar (o zigomàtic). Sutures. etmoide. parietals. lacrimal. occipital o Base cranial: no és subcutània i s’estudia de dues maneres:  Exocranial (vista des de sota): esfenoide. Conté: o Maxil·lar (o maxil·lar superior).SEMINARI 11: OSTEOLOGIA DEL CAP (I): Estudi general del cap ossi: ossos del crani i ossos de la cara. esfenoide. Punts antropomètrics. temporals.

frontal. lacrimal. s’ossifica a l’any de vida  Sutura coronal: entre frontal i parietals  Sutura sagital: entre els 2 parietals  Sutura lambdoïdea: entre parietals i occipital Totes les sutures de la volta cranial són dentades excepte la sutura escamosa (entre temporal i parietal que no és dentada). Els punts de trobada entre les sutures amb nom propi triguen més a ossificar-se i s’anomenen fontanel·les:  Fontanel·les parelles: o Fontanel·les Ptèrion (o anterolaterals. maxil·lar. vòmer. internasal. Trobem:  Si maxil·lar (imparell)  Sinus etmoïdals (parells)  a les masses laterals de l’etmoide  Si frontal (imparell)  dóna la sinusitis (al refredar-se)  Si esfenoïdal (imparell) 28 . o esfenoïdals): entre frontal. parietotemporal. màxil·lomalar. malar. frontal. temporal  Fossa pterigopalatina: maxil·lar. esfenoide. lacrimal  Cavitats orbitàries: maxil·lar.Les sutures cranianes reben el nom dels dos ossos que la formen: esfenooccipital. malars  Fossa infratemporal (o fossa zigomàtica): esfenoide. palatí. etmoide. frontonasal. palatí  Cavitats nasals: maxil·lar. frontomalar. frontoparietal. o anterior): entre les dos parts del frontal i els dos parietals o Fontanel·la Lambdoïdea (o menor. parietals. esfenoide. frontoesfenoidal. temporals. parietal i esfenoide o Fontanel·les Astèrion (o posterolaterals. palatí. etmoide Sinus paranasals Els sinus són cavitats aèries a l’interior d’algun os del cap que comuniquen amb les fosses nasals. temporal i occipital  Fontanel·les imparelles: o Fontanel·la Bregmàtica (o major. esfenoide. o mastoïdals): entre parietal. Trobem:  Fossa temporal: frontal. parietooccipital. esfenoide. o posterior): entre els parietals i l’occipital Fosses i cavitats Les fosses o les cavitats són espais formats per diferents ossos (fan les parets)... A la volta cranial hi ha sutures amb nom propi:  Sutura metòpica (o interfrontal): al centre del frontal.

L’esfenoide té forma de papallona. solcs de l’artèria meníngia mitja. situat a la línia mitja de la base cranial. fossa cranial mitja. cresta frontal. en visió exocranial. fossa cranial posterior Configuració externa del cap (visió exocranial) Norma vol dir visió.Configuració interna del crani (visió endocranial) La visió endocranial es divideix en:  Volta cranial: o Detalls ossis: solc del sinus venós sagital superior. La part superior la veurem en visió endocranial i la part inferior en visió exocranial. a banda i banda de les coanes (orificis posteriors de les cavitats nassals) 29 . amb un cos. però amagada dins les cavitats nasals (formant part del sostre)  Apòfisi pterigoide (potes): surten del cos en direcció inferior. Les normes són tal com veiem els ossos del cap segons els eixos espacials:  Norma Vertical: vist des de dalt (superior)  Norma Basal: vist des de sota (inferior)  Norma Frontal: vist des de davant (anterior)  Norma Occipital: vist des de darrera (posterior)  Norma Lateral: vist des d’un costat (lateral) Punts antropomètrics Els punts antropomètrics són punts de referència per portar a terme mesures del crani. unes potes i dues ales (una gran i una petita) a cadascun dels costats:  Cos: morfologia cúbica. Es classifiquen en:  Senars (o mitjos): o Ínion o Lambda: on està la fontanel·la lambdoïdea o Bregma: on està la fontanel·la bregmàtica o Glabel·la: entre els arcs supraciliars al frontal o Nàsion: on s’uneixen la sutura internasal amb la frontonasal o Mentonià: al centre de la base de la mandíbula  Parells (o laterals): o Ptèrion: on està la fontanel·la esfenoïdal o Astèrion: on està la fontanel·la mastoïdal o Gònion: a l’angle de la mandíbula (part inferoposterior de la base) Esfenoide L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats per ossos del massís facial. Les trobem a la base del crani. orificis parietals  Base cranial: o Fossa cranial anterior.

ocupant una escotadura. de l’extrem de la qual penjarien els plats de les balances (en aquest cas tenen forma de caixa rectangular):  Làmina cribrosa (o làmina horitzontal): està situada en el mateix pla que la part horitzontal del frontal. a la línia mitja. en visió exocranial també les veiem des de l’interior de l’òrbita (cara orbitària) i des de l’exterior de l’orbita i per darrera d’ella (cara temporal) Ales menors: surten a banda i banda del cos.  Ales majors: surten a banda i banda del cos. Es diu làmina cribrosa perquè té nombrosos orificis  Làmina vertical: es divideix en dues parts per la làmina cribrosa (horitzontal): o Endocranial: trobem l’apòfisi cresta gal·li a la base interna del crani o Exocranial: làmina que separa les dues fosses nasals formant part de l’envà (septe) de les cavitats nasals. amb una làmina vertical i una làmina horitzontal. l’anomenem làmina perpendicular  Masses laterals (simbolitzen els plats de les balances): forma rectangular amb quatre parets. Cadascuna de les masses laterals (hi ha dos) està situada en l’espai entre paret interna de l’òrbita i paret externa de la cavitat nasal: o Paret interna de l’òrbita: trobem la làmina orbitària (o làmina papiràcia) que és la paret externa d’aquesta massa lateral o Paret externa de la cavitat nasal: trobem la cara interna de les masses laterals que presenten els cornets nasals superior i mig o A l’interior de les masses laterals hi ha els sinus etmoïdals 30 . La veurem des de la base interna del crani i. en visió exocranial. Són prou grans com per arribar a la part lateral del crani. Tenen una cara superior (o cara cerebral) que veiem a la base interna del crani i una cara inferior (o cara infratemporal) que veiem a la base externa del crani. L’etmoide té una forma similar a unes balances antigues. formant la paret lateral de l’òrbita. per tant. a través de la cavitat orbitària (és l’os que està al voltant de l’orifici òptic) Etmoide L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats per ossos del massís facial. Les veiem a la base interna del crani i a la base externa del crani. forma el sostre de les cavitats nasals (no la veurem perquè tenim els ossos nasals a davant). per davant de les ales majors.

cresta infratemporal. sutura sagital. marge supraorbitari. línia temporal inferior. Fossa temporal Norma vertical   Norma que veiem si mirem la cara superior del crani Ossos que componen la norma vertical: o Ossos de la cara (es veuen molt poc): nassals. sutura esfenoescamosa o Temporals: escama. sutura lambdoïdea. sutura sagital o Temporals: només es veu la part que forma l’arc zigomàtic o Occipital: escama. sutura metòpica (desapareix a l’any de vida) o Parietals: tuberositat parietal. porció timpànica. línia temporal superior. tuberositats frontals. ossos wormians (inconstants) Norma lateral   Norma que veiem si mirem les cares laterals del crani Ossos que componen la normal lateral: o Frontal: escama. sutura coronal. apòfisi estiloide. sutura lambdoïdea. línia nucal inferior. sutura parietomastoïdal o Occipital: escama. apòfisi estiloide. sutura esfenoparietal. làmina externa de l’apòfisi pterigoide. sutura frontomalar. fossa mandibular. glabel·la. sutura esfenofrontal. sutura coronal o Parietals: tuberositats parietals. lateral i occipital. tuberositat frontal. protuberància occipital externa. sutura coronal. apòfisi mastoide. sutura sagital o Occipital: escama.SEMINARI 12: OSTEOLOGIA DEL CAP (II): Estudi de les normes vertical. glabel·la. cresta occipital externa. cresta supramastoïdal 31 . línia temporal. tubercle articular. escama o Parietals: orificis parietals. porció nasal. línia nucal superior. sutura lambdoïdea o Esfenoide: cara temporal de l’ala major. zigomàtics o Frontal: escama. orifici parietal. orificis parietals. sutura lambdoïdea Norma occipital   Norma que veiem si mirem la cara posterior del crani Ossos que componen la norma occipital: o Maxil·lar o Mandibular o Esfenoide: part més inferior de l’apòfisi pterigoide o Temporals: apòfisi mastoide. arc superciliar. orifici mastoïdal. orifici supraorbitari. protuberància occipital externa. sutura parietoescamosa. línia nucal superior. maxil·lars. apòfisi zigomàtica (formarà l’arc zigomàtic). orifici del conducte auditiu extern. apòfisi zigomàtica. sutura frontonasal. línia nucal inferior.

angle mandibular (o gònion). són parelles i a més a més simètriques És la depressió existent a la cara lateral del crani ocupada pel múscul temporal Ossos que la formen: o Frontal: cara temporal o Parietal: superfície entre la línia temporal superior i la sutura parietoescamosa o Esfenoide: cara temporal de l’ala major de l’esfenoide o Temporal: cara temporal de la porció escamosa o Malar: cara temporal Límits: o Superior: línia temporal del frontal + línia temporal superior del parietal o Inferior: marge superior de l’apòfisi temporal del malar + marge superior de l’apòfisi zigomàtica del temporal + cresta infratemporal de l’ala major de l’esfenoide + cresta supramastoïdal del temporal o Anterior: cresta temporal del frontal + marge temporal de l’apòfisi frontal del malar Comunicacions amb altres fosses: o Fossa infratemporal: espai entre l’arc zigomàtic i la cresta infratemporal de l’ala major de l’esfenoide o Cavitat orbitària: orifici zigomàticotemporal   32 . porció alveolar. fossa del sac lacrimal o Malars (o zigomàtics): apòfisi frontal. sutura màxil·lomalar o Lacrimals: cresta lacrimal posterior. fossa pterigoide Fossa temporal    Hi ha 2. tubercle mentonià. orifici zigomàticofacial. sutura maxil·lonasal. fossa canina. sutura frontomalar. branques. còndil. marge infraorbitari. cara infratemporal. línia obliqua. tuberositat masseterina. apòfisi coronoides. orifici mentonià. apòfisi alveolar. cresta lacrimal anterior. orifici infraorbitari. és a dir. apòfisi maxil·lar. solc lacrimal. eminències alveolars. escotadura nasal. tuberositat maxil·lar. cara anterior. espina nasal anterior. sutura frontomaxil·lar. sutura tèmporomalar. cresta temporal.o Nasals: sutura internasal. marge temporal. sutura frontonasal o Maxil·lars: cos. apòfisi condilar. coll. protuberància mentoniana. base mandibular. apòfisi frontal. marge orbitari. apòfisi temporal (formarà l’arc zigomàtic). sutura nasomaxil·lar. sutura màxil·lomalar o Mandíbula: cos. escotadura mandibular. apòfisi zigomàtica. cara orbitària. marge infratemporal.

és a dir. superiors als maxil·lars. sense tocar res)  Endocranial (traiem la calota i mirem la base del crani) Os Etmoides. Està dins d’un sol os Fossa: cavitat virtual (no és cavitat real perquè està omplerta de parts toves). Compost per: o 2 masses laterals o 1 làmina cribrosa (plena de forats) (a la part inferior) o 1 làmina perpendicular (a dalt de tot té l’apòfisi cresta Gal·li) Sinus: cavitat real (normalment plena d’aire). inferiors al fontal. Cavitats orbitàries. Està formada per més d’un os    Estudi de la norma frontal  Ossos que componen la norma frontal: o Frontal o Parietals o Temporals o Lacrimals o Nassals o Maxil·lars o Zigomàtics (o malars) o Esfenoide o Vòmer Cavitats orbitàries    Hi ha 2.SEMINARI 13: OSTEOLOGIA DEL CAP (III): Estudi de la norma frontal. laterals i cranials a les fosses nassals Té forma de piràmide de base quadrangular (4 cares). Formada per: o Cara inferior (o terra): apòfisi zigomàtica del maxil·lar + apòfisi frontal del zigomàtic (o malar) + apòfisis orbitària del palatí o Cara superior (o sostre): os frontal (part anterior) + ala menor del esfenoides (part posterior) 33 . 2 tipus:  Exocranial (visió del cap des de sota. són parelles i a més a més simètriques Estan situades a la cara. Cavitats nassals Introducció  Normes (vistes) del cap: o Frontal (anterior) o Occipital (posterior) o Lateral o Vertical (superior) o Basal (inferior).

que és una cara pneumàtica (però no un sinus!) En la part anterior de cada cavitat nassal tenim la finestra nassal   34 .o Cara lateral: apòfisi frontal del zigomàtic (o malar) + ala major de l’esfenoide + apòfisi zigomàtica del frontal o Cara medial: apòfisi frontal del maxil·lar + os lacrimal (o unguis) + làmina orbitària (cara lateral de les masses laterals) de l’etmoide + cara lateral del cos de l’esfenoide Cavitats nassals    Hi ha 2. són parelles i a més a més simètriques Estan situades a la cara. caudals i medials a les fosses orbitàries Està composta de 4 cares: o Cara inferior (o terra) (és el sostre de la cavitat oral. és a dir. cranials a la cavitat oral (o boca). als dos costats de la línia mitja. coneguda com paladar ossi): apòfisi palatina del maxil·lar + làmina horitzontal del palatí o Cara superior (o sostre): làmina cribrosa de l’etmoide + espina nassal del frontal + cara anterior i inferior de l’esfenoide o Cara medial: cartílag nassal (no és un os!) + os vòmer + làmina perpendicular de l’etmoide o Cara lateral: cara medial del maxil·lar + apòfisi pterigoides de l’esfenoide + làmina perpendicular del palatí + os lacrimal (o unguis) + “concha” (o cornet nassal inferior) + masses laterals de l’etmoide En la part posterior de cada cavitat nassal tenim la Coana.

ales majors. apòfisi vaginal del temporal. forats incisius. forat mastoïdal o Occipital: masses laterals. coanes (entrada posterior a les fosses nassals) o Apòfisis pterigoides de l’esfenoide: làmina medial. cos mandibular. apòfisi mastoide. forat carotidi. apòfisi pterigoide. còndils de l’occipital. canal tubàric. tubercle faringi de l’occipital Per l’estudi dels forats principals d’aquesta normal veure creu de la Júlia  Fosa infratemporal (o fossa zigomàtica)    Hi ha 2. ganxo pterigoidal. forat mandibular. apòfisi palatina del maxil·lar. làmina horitzontal del palatí.SEMINARI 14: OSTEOLOGIA DEL CAP (IV): Estudi de la norma basal. forats palatins majors. branca ascendent. língula (o espina de Spix). és a dir. foramen màgnum. porció basilar de l’occipital (s’articula amb el cos de l’esfenoide). gònion (angle de la mandíbula). fosseta escafoïdal o Esfenoide: cos. rugositats pterigoïdals (en elles s’inserta el múscul pterigoidal extern) o Maxil·lar i palatí (formen el paladar ossi): sutura palatina transversa (entre palatí i maxil·lar). espina de l’esfenoide. fosa pterigoidal. orifici intern del conducte carotidi. apòfisi alveolar del maxil·lar (conté les dents). làmina lateral. conducte del nervi hipoglòs. apòfisi estiloide. sutura palatina mitja (entre els 2 palatins). forat oval. forat espinós (o forat rodó menor). escotadura mastoïdal (o ranura digàstrica). canal de l’artèria occipital. línia milohioïdal (separa la superfície interna del cos en: fossa sublingual (superior) i fossa submandibular (inferior)). forats palatins menors. Fosses infratemporal i pterigopalatina Norma basal   Es el que veiem quan observem el crani per sota (norma basal exocranial) Ossos que componen la norma basal i els seus relleus ossis: o Mandíbula: tubercles mentonians. orifici estilomastoïdal. orifici tubàric. tubercles genians. són parelles i a més a més simètriques La trobem sota la cresta infratemporal de l’ala major de l’esfenoide Límits: o Superior (sostre): superfície infratemporal de les ales majors de l’esfenoide o Paret anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del maxil·lar) i apòfisi zigomàtica del maxil·lar 35 . forat lacerat anterior (entre ala major de l’esfenoide. forat condili posterior. forat jugular (o forat lacerat posterior). penyal del temporal i porció basilar de l’occipital) o Temporal (forma de piràmide): penyal del temporal.

és a dir. o Paret medial: làmina lateral de l’apòfisi pterigoide Comunicacions amb altres fosses: o Fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar o Cavitat orbitària: fissura orbitària inferior (o esfenomaxil·lar) Fossa pterigopalatina    Hi ha 2. són parelles i a més a més simètriques Entrada a la fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar Límits: o Anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del maxil·lar) o Posterior: part de l’esfenoide (superfície anterosuperior de les apòfisi pterigoides) o Medial: làmina perpendicular del palatí (superfície lateral) Comunicacions amb altres fosses: o Fosses nassals: forat esfenopalatí o Cavitat orbitària: fissura esfenomaxil·lar o Fossa infratemporal: fissura pterigomaxil·lar o Cavitat cranial: forat rodó (o rodó major)  36 .

etmoide. parietals i occipital A l’endocrani trobem 3 fosses a 3 nivells: o Fossa cranial anterior (més elevada) o Fossa cranial mitja (intermitja) o Fossa cranial posterior (més inferior) Fossa cranial anterior   Ossos que la composen: frontal. solc quiasmàtic  Fossa cranial mitja   Ossos que la composen: esfenoides. impremtes digitals o Etmoide: cresta gal·li. orifici oval. porcions orbitàries. solc quiasmàtic o Posterior: làmina quadrilàtera (o cadira turca) de l’esfenoide.SEMINARI 15: OSTEOLOGIA DEL CAP (V): Estudi de la base interna del crani (fosses endocranials). esfenoides Límits: o Anterior: os frontal o Posterior: ales menors de l’esfenoide. orifici espinós (o orifici rodó menor). apòfisi clinoides de l’esfenoide. aresta surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal Continguts. etmoides. conducte carotidi  37 . apòfisi clinoides de l’esfenoide. esfenoide. temporals Límits: o Anterior: ales menors de l’esfenoide. língula esfenoïdal o Entre les ales majors de l’esfenoide i el penyasc del temporal: orifici lacerat anterior o En relació a la cadira turca (o làmina quadrilàtera) de l’esfenoide: fossa hipofisària. Anatomia radiològica del cap Base interna del crani    Per veure-la hem de retirar la calota (tapa) del crani Els ossos que es poden veure a la base interna del crani (endocrani) són: frontal. De davant a darrera: o A les ales major de l’esfenoide: orifici rodó major (o orifici rodó) que el comunica amb la fossa pterigopalatina. parietals. forats òptics. forat cec. apòfisis clinoides posteriors de l’esfenoide. apòfisis clinoides anteriors. temporals. solc quiasmàtic Continguts: o Frontal: cresta del frontal. làmina cribosa (té molts forats pels que passen les terminacions dels nervis olfactius fins als bulbs olfactius del cervell) o Esfenoide: ales menors.

protuberància occipital interna. apòfisis clinoides posteriors de l’esfenoide. sincondrosis preoccipital. fossetes del cerebel  Estudi radiològic del cap  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia 38 . cresta occipital interna. orifici auditiu intern. parietals. conducte del nervi hipoglòs. porció petrosa del temporal. occipital Límits: o Anterior: part posterior de la làmina quadrilàtera (o cadira turca) de l’esfenoide.Fossa cranial posterior   Ossos que la composen: esfenoide. solc del seno sigmoïdal o Occipital: solc del seno transvers. clivus de l’occipital o Entre occipital i porció petrosa del temporal: solc del seno petrós inferior. fosseta subarquata. aresta surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal o Posterior: escama del temporal (fins al solc transvers) i os occipital Continguts: o Al centre: orifici magne. orifici jugular (o orifici lacerat posterior).

coll. lateral i medial  Marge posterior: s’anomena línia aspra i té dos llavis (llavi lateral i llavi medial)  Divisions de la línia aspra: o Part superior: té 3 divisions (una d’elles és la tuberositat glútia) o Part inferior: té 2 divisions (línia supracondília lateral i línia supracondília medial) Epífisi distal del fèmur:  Parts: línies supracondílies (lateral i medial). cresta intertrocantèria. epicòndil medial. ròtula. epífisi distal Epífisi proximal del fèmur:  Relleus ossis: cap. trocànter major. epicòndil lateral  Superfícies articulares: còndil medial. lateral i medial  Marges: posterior. línia intertrocantèria. no és vertical sinó que va de laterosuperior a medioinferior  Cares: anterior. fosseta del cap del fèmur. còndil lateral (s’estén més que el medial en la cara anterior) i cara rotuliana  Còndil medial i còndil lateral s’articulen amb la tíbia  articulació del genoll  tròclea (2 graus de llibertat)  Cara rotuliana s’articula amb la ròtula  articulació femororrotuliana  tròclea (1 grau de llibertat) 39 . i tíbia (epífisi proximal) Fèmur Generalitats:  Os llarg col·locat a la zona de la cuixa de forma obliqua (no està vertical)  Parts: epífisi proximal. tuberositat glútia (o 3r trocànter)  Superfície articular: cap del fèmur (excepte la fosseta del fèmur)  Fosseta del cap del fèmur: zona sense cartílag hialí del cap del fèmur  Cap del fèmur s’articula amb el coxal  articulació coxofemoral  enartrosi (3 graus de llibertat)  Angle que forma el coll amb la diàfisi del fèmur: angle d’inclinació (o angle cérvico-diafisiari) que en condicions normal és de 125º  Unió del coll amb el cos trobem: o Trocànter major: lateral (es veu des de la cara posterior i l’anterior) o Trocànter menor: medial (es veu des de la cara posterior i molt poc de l’anterior)  Línia intertrocantèria i cresta intertrocantèria: uneix els dos trocànters  Fossa trocantèria: situada a la cara medial i superior del trocànter major Cos del fèmur:  Eix principal: eix oblic.SEMINARI 16: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT INFERIOR (I): fèmur. cara poplítia  Relleus ossis: tubercle de l’adductor (sobre l’epicòndil medial). cos. trocànter menor.

pot ser còncau. tuberositat tibial. línia del múscul soli Superfícies de la cara articular superior: platells tibials Tubercles de l’epífisi proximal de la tíbia: posterosuperior (al centre) Còndils tibials s’articulen amb còndils femorals formant-se l’articulació del genoll (juntament amb els 2 meniscs) que és una tròclea (2 graus de llibertat) Còndil lateral: trobem la superfície articular per al cap del peroné  articulació tibioperonea  plana Tuberositat tibial: està a la cara anterior de l’epífisi proximal de la tíbia   40 . eminència intercondília (o espina de la tíbia) cap de la tíbia. platells tibials. pla o convex Parts: còndils (medial i lateral).Epífisi proximal de la Tíbia         Ròtula    Os curt. sol ser còncau o Còndil lateral: més curt que el medial. és palpable i té forma de triangle invertit (vèrtex a la part inferior) Parts: o Base de la ròtula: part superior o Vèrtex de la ròtula: part inferior Cares: o Anterior: no és superfície articular o Posterior: superfície articular  articulació femororrotuliana (s’articula amb la cara femororrotuliana del fèmur) Tendó del múscul recte femoral (origen més proximal dels ventres del quàdriceps): produeix les estries longitudinals de la cara anterior de la ròtula Per saber si la ròtula és dreta o esquerra: o Vessant lateral: més gran (igual que els còndils del fèmur) o Vessant medial: més petita (igual que els còndils del fèmur) Es un os llarg que es troba seguint l’eix vertical i està sota el fèmur Cares articulars que queden recobertes de cartílag per tal de ser convexes: o Còndil medial: més llarg que el lateral. meseta tibial.

medial. mal·lèol lateral  Direcció del seu eix principal: vertical  Cares: posterior. medial  Cresta medial del peroné: el trobem a la cara anterior Epífisi proximal del peroné:  Parts: cap i coll del peroné  Superfície articular: part superior del cap del peroné (en direcció supero-medial)  articulació tibioperonea (s’articula amb la tíbia)  artròdia (plana) Epífisi distal del peroné:  Nom que rep aquesta part: mal·lèol lateral (o peroneal)  És molt palpable (el mal·lèol medial de la tíbia també)  S’articula amb la tíbia i l’astràgal formant la sindesmosis tibioperonea i l’articulació talocrural respectivament Nota: quan es trenca el coll del peroné comú s’ha de revisar perquè és molt superficial (s’adorm la cama amb facilitat al ser pressionat) 41 . és una mica oblic  Parts: cap. peroné. lateral Epífisi distal del peroné:  Relleus ossis: o Sindesmosis tibioperona o Mal·lèol medial o Solc mal·leolar: per ell passa el tendó del tibial posterior  Superfícies articulars: o Cara articular inferior i cara articular lateral del mal·lèol medial  s’articulen amb l’astràgal  articulació talocrural és un trochus (1 grau de llibertat) o Cara articular lateral  sindesmosis tibioperonea Peroné (o fíbula) Cos del peroné:  Os llarg situat a la part posterolateral de la cama. coll. cara lateral. lateral. medial  Marges: anterior. lateral. lateral  Marges: anterior.SEMINARI 17: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT INFERIOR (II): Tíbia. ossos del tars posterior: astràgal i calcani Tíbia Cos de la tíbia:  Direcció del seu eix principal: eix vertical  Cares: posterior. medial.

cuneïforme mig i cuneïforme lateral Astràgal (o talus) (medial al calcani)   Parts: cap. mitja. calcani. rotació. just a sota del solc de l’astràgal (entre els dos formen el sí del tars) Sí del tars: fossa que queda a la cara lateral del peu entre el solc del calcani i el de l’astràgal Cares articulars del cuboides s’articulen amb: astràgal. navicular Accidents ossis: o Sustentàculum tali: a la cara medial del calcani. tíbia i peroné    Calcani (lateral a l’astràgal)      Cares: o Cares articulars de l’astràgal: anterior. flexió/extensió) 42 . cuneïforme medial. navicular. cuboides. cos Cares: o Cap de l’astràgal  cara articular pel navicular o Cara lateral  per al mal·lèol lateral del peroné o Tròclea de l’astràgal  cara articular per a la tíbia o Cara mal·leolar medial  per al mal·lèol medial de la tíbia o Cares articulars pel calcani (té 3): anterior. coll. mitja. subjectant l’astràgal o Tròclea peroneal: a la caral lateral o Tubercle del calcani: a la cara plantar Articulacions    Astràgal amb tíbia: trochus Tíbia amb peroné: o Proximal: plana o Distal: sindesmosis Articulació del turmell: enartrosis (abducció/adducció. solc astragalí (formarà el sí del tars junt al solc del calcani) Solc de l’astràgal: es troba a la part posterior i per ell passa el tendó del flexor llarg del dit gros Cares articulars del astràgal s’articulen amb: navicular. posterior Accidents ossis: apòfisi posterior del astràgal (tubercle medial + solc per al tendó flexor llarg del dit gros + tubercle lateral).Ossos del tars  Ossos del tars (7 ossos) es classifiquen: o Tars posterior: astràgal i calcani o Tars anterior: cuboides. posterior o Cara articular pel cuboides Solc del calcani: es troba a la part dorso-distal de l’os.

Metatarsians i falanges. Volta plantar.SEMINARI 18: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT INFERIOR (III): Ossos del tars anterior: cuboides. en la part més proximal. navicular i cunys. forma la superfície articular amb el calcani Os navicular Cares no articulars (3):  Cara dorsal  Cara plantar  Cara medial: trobem la tuberositat de l’os navicular (únic relleu ossi) Cares articulars (3):  Cara articular per als cuneïformes (cara distal): o Cuneïforme medial  Articulació cuneïformenavicular medial  plana o Cuneïforme intermig  Articulació cuneïformenavicular intermitja  plana o Cuneïforme lateral  Articulació cuneïformenavicular lateral  plana 43 . al centre de l’os aproximadament  Surc per al tendó del múscul peroneal llarg: en la vista plantar. distal a la tuberositat (gairebé tocant-la)  Apòfisi calcània: en la vista plantar. Anatomia radiològica de l’extremitat inferior Os Cuboides Cares no articulars (3):  Cara dorsal  Cara plantar  Cara lateral: és molt estreta i podem trobar una superfície ovalada on s’arrepenja l’os sesamoide del tendó del múscul peroneal llarg per canviar de direcció cap al solc de la cara plantar Cares articulars (5):  Cara articular per al metatarsià V (cara laterodistal)  Articulació cuboidemetatarsiana V  plana  Cara articular per al metatarsià IV (cara mediodistal)  Articulació cuboidemetatarsiana IV  plana  Cara articular per al cuneïforme lateral (cara medial)  Articulació cuneiformecuboidal  plana  Cara articular per al calcani (o apòfisi calcània) (cara proximal)  Articulació calcaneocuboidal  silla de montar !  Cara articular per al navicular (cara medial)  no està sempre present  Articulació cuboidenavicular  plana Relleus ossis:  Tuberositat del cuboides (o cresta del cuboides): en la vista plantar.

Cara articular per l’astràgal (cara proximal)  Articulació naviculoastragalina  enartrosis !  Cara articular pel cuboides (cara lateral)  no està sempre present  Articulació cuboidenavicular  plana Relleus ossis:  Tuberositat del navicular: està a la cara medial Ossos cuneïformes (o cunys) Cuneïformes i les seves parts: les seccions dels cuneïformes tenen forma de piràmide  Medial (o 1a cunya): base plantar i vèrtex dorsal  Mig (o 2a cunya): base dorsal i vèrtex plantar  Lateral (o 3a cunya): base dorsal i vèrtex plantar Cares no articulars:  Cuneïforme medial: o Cara dorsal o Cara plantar o Cara medial  Cuneïforme mig: o Cara dorsal o Cara plantar  Cuneïforme lateral: o Cara dorsal o Cara plantar Cares articulars:  Cuneïforme medial: o Cara articular per al navicular (cara proximal)  Articulació cuneïformenavicular medial  plana o Cara articular per al metatarsià I (cara distal)  Articulació cuneïformemetatarsiana I  plana o Cara articular per al cuneïforme mig (cara lateral)  Articulació intercuneïforme medial  plana  Cuneïforme mig: o Cara articular per al navicular (cara proximal)  Articulació cuneïformenavicular mitja  plana o Cara articular per al metatarsià II (una petita per al metatarsià I i III) (cara distal)  Articulació cuneïformemetatarsiana II  plana o Cara articular per al cuneïforme medial (cara medial)  Articulació intercuneïforme medial  plana o Cara articular per al cuneïforme lateral (cara lateral)  Articulació intercuneïforme lateral  plana  Cuneïforme lateral: o Cara articular per al navicular (cara proximal)  Articulació cuneïformenavicular lateral plana o Cara articular per al metatarsià III (cara distal)  Articulació cuneïformemetatarsiana III  plana o Cara articular per al cuneïforme mig (cara medial)  Articulació intercuneïforme lateral plana  44 .

està a la cara ventral i és on s’insereix el tendó del múscul peroneal llarg (que ve del solc del cuboides)  Metatarsià V: tuberositat del metatarsià V. medial Articulacions base:  Tarsometatarsianes  planes o Metatarsià I amb cuny medial o Metatarsià II amb cuny mig o Metatarsià III amb cuny lateral o Metatarsians IV i V amb cuboides  Intermetatarsianes  planes o És l’articulació entre les bases de metatarsians consecutius Articulacions cap:  Superfície articular corbada  Articulacions metatarsofalàngiques (proximals)  condíleas ! Relleus ossis:  Metatarsià I: tuberositat del metatarsià I. III. III. IV i V) formats per:  Base (epífisi proximal)  Cos (diàfisi)  Cap (epífisi distal) L’ordre de grandària és: II > III > IV > V > I Cares: dorsal. És freqüent tenir-ne un interfalàngic en el dit I. falange distal La falange proximal és molt més gran que les altres dues Cada una de les falanges és un os llarg amb les següents parts:  Base (epífisi proximal)  Cos (diàfisi)  Cap (epífisi distal): tuberositat de la falange distal (en les falanges distals) Articulacions:  Articulacions metatarsofalàngiques (proximals)  condíleas ! 45 . lateral. IV i V (3): falange proximal. està a la cara proximal i dorsal Ossos sesamoides Són ossos que es troben sempre a la cara plantar del metatarsià I (es troben 2 sesamoides) i es poden trobar en altres metatarsians de manera inconstant. Cares:  Plantar: és subcutània  Dorsal: és la cara articular amb el metatarsià Falanges Número de falanges en cada dit:  Dit I (2): falange proximal.o Cara articular per al cuboides cuneïformecuboidal  plana Metatarsians (cara lateral)  Articulació Els metatarsians són 5 ossos llargs (metatarsià I. falange distal  Dit II. lateral. falange mitja. II. medial Marges: plantar.

Excepcions: o Articulació naviculoastragalina  enartrosis o Articulació calcaneocuboidal  silla de montar o Articulacions metatarsofalàngiques (proximals)  condíleas o Articulacions interfalàngiques proximals (proximal i mitja)  tròclees o Articulacions interfalàngiques distals (mitja i distal)  tròclees ! o Articulació interfalàngica (proximal i distal) (en el dit I)  tròclea Anatomia radiològica de l’extremitat inferior  Estudiar de les imatges de la web d’anatomia 46 . Articulacions interfalàngiques proximals (entre proximal i mitja)  tròclees !  Articulacions interfalàngiques distals (entre mitja i distal)  tròclees !  Articulació interfalàngica (entre proximal i distal) (en el dit I)  tròclea ! Resum articulacions del peu Articulacions especials:  Articulació de Lisfranc: formada per totes les articulacions tarsometatarsianes  plana  Articulació de Choupart: formada per l’articulació naviculoastragalina i calcaneocuboidal  plana Cinemàtica articulacions del peu:  Gairebé totes són planes.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful