SEMINARI 1: GENERALITATS: Posici anatmica, eixos i plans. Biotipologia. Correlaci de lanatomia i les exploracions per al diagnstic per imatge.

Introducci per lestudi de losteologia

Posici anatmica, eixos i plans Considerem la posici anatmica aquella que compleix: Bipedestaci (home dret) Mirada recta Extremitats superiors enganxades al tronc Palmells de les mans orientats cap endavant Peus junts Puntes dels dits dels peus orientades cap endavant Podem distingir tres eixos anatmics: Eix vertical Eix dreta-esquerra (o transversal) Eix antero-posterior (o sagital)

Els plans anatmics sn plans imaginaris que passen pel cos en posici anatmica. Hi ha tres: Pla Sagital: o Separa el cos en dues parts: dreta i esquerra Pla Frontal (coronal): o Separa el cos en dues parts: anterior i posterior Pla Transversal (axial): o Separa el cos en dues parts: superior i inferior Terminologia anatmica de situaci i orientaci: Els ulls sn ms superiors (o cranials) que la boca El colze s ms proximal / superior (o cranial) que la m Lextrem del dit s distal al palmell de la m Los estern s ms ventral (o anterior) que la columna vertebral A la m: el primer dit (polze) s ms lateral (o exterior) que el 5 dit (menovell) Al peu: el dit petit s ms lateral que el dit gros Terminologia anatmica del moviment: Bra al costat del tronc, fent un angle de 90. Tornal a la posici anatmica abducci / adducci en un pla frontal i al voltant dun eix antero-posterior Dits de la m com si imitessis una urpa (garra). Tornals a la posici anatmica flexi / extensi en un pla sagital i al voltant dun eix dreta-esquerra Acosta el genoll al tronc. Larticulaci del fenoll fa flexi / extensi en un pla sagital i al voltant dun eix dreta-esquerra

Observa el palmell de la ma i a continuaci el dors. Tornal a la posici anatmica supinaci / pronaci

Biotipologia El biotip o fenotip extern (aspecte) s el conjunt de qualitats morfolgiques ja siguin hereditries (obtingudes per herncia) o adquirides (obtingudes degut a lambient). Components hereditaris del biotip (herncia): Gens Components adquirits del biotip (ambient): Estat de nutrici: obesitat / desnutrici Retenci de lquids: edemes Desenvolupament muscular: musculs / atrfic

Genotip i fenotip: Forma (fenotip) Estructura Factor ambientals

Desenvolupament

Herncia (genotip) Biotips segons E.Kretschmer (1924) Biotips segons Sheldon (1940) Leptosmic predominen les formes allargades (Don Quixot) Ectomorf Picnic predominen les formes arrodonides (Sancho Panza) Endomorf Atltic predomina una gran musculatura Mesomorf Displsic persones amb deformacions (no encaixen en altres definicions) Correlaci de lanatomia i les exploracions de diagnstic per imatge Raigs X: radiologia Els raigs X sn una tcnica per al diagnstic dimatge que t ms de 100 anys. El gran problema en el seu s s que emet radiacions que ionitzen la matria i aix s molt perjudicial per les cllules dels ssers vius. Depenent de la densitat del teixit que trobin els raigs X es filtraran ms o menys raigs: Si la densitat del teixit s alta es filtraran ms raigs X menys raigs X el travessaran menys raigs X arriben a la placa queden zones blanques. Si la densitat del teixit s baixa es filtraran menys raigs X ms raigs X el travessaran ms raigs X arriben a la placa queden zones fosques.

Classificaci de les densitats radiolgiques estndards de ms raigs X que travessen (menys densitat) a menys raigs X que travessen (ms densitat): Aire Greix (i parts toves: lligaments, msculs...) Aigua (tots els lquids: sang...) Calci (ossos) Metall El tema de les densitats sempre surt a lexamen prctic: surt una radiografia on es senyales unes zones especfiques i hem de dir el tipus de densitat !!! Les radiografies les podem fer en tres tipus diferents de projeccions: Frontal: els raigs X arriben perpendiculars a la posici anatmica; el raig pot venir per davant (antero-posterior) o per darrera (postero-anterior). Triarem que arriben per davant o per darrere segons si el qu ens interessa veure est ms a prop del davant o del darrere. Lateral: obtenim una radiografia de perfil. Entre la projecci frontal i la projecci lateral es poden reconstruir imatges en tres dimensions. Obliqes: els raigs X arriben en diagonal. Sutilitzen per a casos ms especfics; ens permet veure articulacions, fractures... Per saber si la persona de la radiografia s un home o una dona, mirem si t la densitat greix a la zona de les mames; si aix passa, podem observar que s una dona. Les tcniques de contrast radiolgic consisteixen en administrar una substncia de densitat metllica que pugui arribar a un lloc amb densitat molt inferior (que no es veuria a la radiografia) per tal de poder-la observar. Tipus de radiologies de contrast: pielografia o urografia endovenosa, trnsit gastrointestinal, arteriografia, broncografia, angiografia pulmonar (ho veiem a temps real)... Raigs X: TAC i TC El TAC o Tomografia Axial Computaritzada s una tcnica en la que sutilitzen raigs X i que fa talls en un pla transversal (daqu la paraula axial). Lordinador s capa de reconstruir imatges com si els talls fossin fets en qualsevol pla, selimina el terme axial i actualment es sol anomenat TC o Tomografia Computaritzada. Les densitats sn les mateixes que en la radiografia. Ressonncia Nuclear Magntica (RNM) En la Ressonncia Nuclear Magntica sutilitza el pla sagital. Les RNM donen una imatge de molt bona qualitat i, a ms a ms, no irradien i per tal no tenen contraindicacions (a diferncia dels raigs X). La presentaci de la imatge duna RNM s molt similar a la dun TAC. Les estructures es veuen de diferents colors que amb els sistemes de raigs X: Els ossos es veuen blancs amb els raigs X i grisos amb la RNM El teixit subcutani es veu negre amb els raigs X i blanc amb la RNM 3

Ecografia Lecografia s una tcnica excellent que es basa amb ultrasons i, per tant, no irradien al pacient i no tenen contraindicacions. No molesta al malalt i s una tcnica segura. Els elements que sobserven es classifiquen segons el color amb el qual els veiem: Color negre: no ecognic (lquids) Color blanc: ecognic (estructures slides) Medicina nuclear. Istops radioactius La medicina nuclear funciona donant al pacient uns istops radioactius que sacumulen en teixits especfics; aquests istops radioactius emeten una radiaci que es pot detectar. Depenent de listop tendir a acumular-se en un lloc o en un altre. Introducci per lestudi de losteologia Hem de ser capaos dadquirir una sistemtica per lestudi de losteologia perqu, quan tinguem un os davant, puguem descriurel i estudiar-lo correctament. Passos a seguir: 1. Orientaci de los: En quina part del cos es troba? s parell o imparell? s dret o esquerra? (per contestar aquesta pregunta sha de conixer molt b los) 2. Tipus dos: Llarg, pla, curt, irregular, altres 3. Orientaci a lespai (eixos): Anterior-posterior Superior-inferior Dreta-esquerra 4. Parts de los: Os llarg: o Epfisis: Proximal Distal o Difisis Altres tipus dos: o Vertebres: Cos vertebral Arc vertebral 5. Definir les seves cares i marges 6. Superfcies articulars: A quins ossis sarticula? Forma superfcies articulars? Quines sn les superfcies articulars? 7. Descobrir els relleus ossis: Articulars No articulars: o Apfisis, tuberositats, tubercles, espines, crestes

SEMINARI 2: EMBRIOLOGIA (I): Embriologia general

Arcs faringis, solcs faringis i bosses farngies Contingut dels arcs faringis: I arc faringi (o arc mandibular): o Artria o Nervi: mandibular (branca del trignim, V parell cranial) o Cartlag de Meckel II arc faringi (o arc hiodal): o Artria o Nervi: facial (VII parell cranial) o Cartlag de Reichert III arc faringi: o Artria o Nervi: glossofaringi (IX parell cranial) IV i VI arcs faringis: o Artria o Nervi: vague (X parell cranial) No tenim V arc faringi!

Sota cada arc faringi tenim el solc faringi (part externa) i la bossa farngia (part interna): Bossa farngia del I arc: donar el conducte faringotimpnic Bossa farngia del II arc: donar lamgdala Formaci de la part externa del coll: El II arc faringi baixa tapant el III arc i el IV arc fins a unir-se amb el VI arc Aquesta uni del II arc amb el VI sanomena opercle (o oprculo en castell) Quist cervical extern i fstula cervical externa. Quist pre-auricular

Quist cervical extern: Sn uns porus que surten davant (sempre per davant!) del mscul esternocleidomastoidal Fstula cervical externa: Es diagnostica quan surt lquid sers daquests porus que shan format davant del mscul esternocleidomastoidal No es pot diagnosticar en el moment del part, sin que es fa ms tard Nota: la fstula cervical interna s molt rara. Quist pre-auricular: El trobem situat just davant de lorella

SEMINARIO 3: EMBRIOLOGA (II): Embriologa del aparato locomotor: malformaciones

Malformaciones en la columna vertebral La columna vertebral se forma a partir de los esclerotomos que se separan y se unen de forma diferente a la que estaban en un inicio. Las malformaciones vertebrales estn determinadas por dos fenmenos: Defectos en la segmentacin: si no se separan podemos tener: o Bloque vertebral (son bilaterales), si pasa en ambos lados o Barra vertebral (son unilaterales), si pasa en un solo lado Defectos en la formacin posterior: si no se unen los 4 medios esclerotomos que forman una vrtebra tendremos defectos en su formacin: o Si llagan 2 y son los del mismo lado: se forma una cua vertebral En todos estos casos el resultado es que la columna se tuerce. Las desviaciones en el plano frontal se conocen como escoriosis (son diferentes de las cifosis y lordosis, que son en el plano sagital) y normalmente van acompaadas de cifosis: cifoescoriosis (joroba de lado). El embrin va creciendo con la escoriosis y sta cada vez es ms grande, esto provoca malformaciones. La espina bfida oculta es la falta de cierre del arco neural (la espina bfida abierta es una alteracin del SN). Las espinas bfidas ocultas pueden no dar ningn problema en algunos casos. En los nios pequeos, un signo de encontrar espina bfida oculta es una mancha en el final de la espalda. Si un nio sigue hacindose pip en la cama a edad tardana, puede que sea un problema psicolgico o puede que sea una espina bfida oculta (tenemos que comprobar si hay manchas en la espalda). Todos tenemos una espina bfida oculta fisiolgica: el hiato del sacro (es totalmente normal). Tambin podemos encontrar malformaciones en el nmero de vrtebras, las ms afectadas son las atpicas (C7, T12, L5, S5). Esto puede ser debido a una malformacin puntual o a un sndrome (muchas malformaciones a la vez). Lo ms frecuente es que: Tenemos 7 vrtebras cervicales Las torcicas y lumbares son ms variables pero el nmero total no varia (podemos tener T11+L6 o T13+L4) Las alteraciones ms frecuentes son a nivel lumbosacro ya que es una zona de transicin donde pasamos de vrtebras independientes a vrtebras unidas; las alteraciones de esta regin pueden provocar dolor, la conocida lumbalgia: o Lumbarizacin: S1 independiente, no forma la base del sacro o Sacralizacin: L5 se une al sacro en vez de ser independiente Malformaciones en las costillas Los procesos costales embrionarios consisten en la emigracin de las clulas de los esclerotomos que dan lugar a las costillas. Las costillas slo se dan a nivel torcico. Estas clulas migratorias, a otros niveles (cervical, lumbar y sacro), quedan incorporadas a la vrtebra.

Las malformaciones en las costillas consisten en que, en las zonas de transicin crvicotorcica y tracolumbar, podemos encontrar costillas cervicales o lumbares que no tendran porque existir. Estas costillas no comunes pueden estar en un solo lado: A nivel lumbar no dan problema A nivel cervical s dan problema: la arteria subclavia y el plexo braquial pasan por encima de la primera costilla que haya (si hay cervical subirn ms) y por lo tanto estarn ms curvadas lo que puede dar problemas sndrome del estrecho superior del trax Malformaciones en el esternn Bsicamente pueden ser tres: Apfisis xifoides muy bifurcada Pectum escavatum (pecho escavado) esternn abierto en parte Ectopia cordis corazn queda expuesto al exterior cuando el esternn queda totalmente abierto Malformaciones en la tapa del crneo (desmocrneo) Bsicamente son 2: El 10% de la poblacin tiene persistencia de sutura metdica (o interfrontal) que debera haberse osificado. No da ningn problema pero como mdicos tenemos que conocerlo para no confundirla con una fractura de crneo cuando el paciente ha tenido un traumatismo Cierre prematuro de las suturas: si se hace durante el periodo fetal, por el lugar donde se cierran las suturas no crece el crneo. El resultado es una cabeza deformada (no es un grave problema). El grave problema es que no dejar desarrollarse el SNC en esa zona. Las sinostosis primarias (o cierre prematuro) de las suturas conllevan una deficiencia en el SNC y, por lo tanto, un dficit intelectual. No es posible operarlo porque el beb es demasiado prematuro, todava no hay tecnologa suficiente Malformaciones en las extremidades Estudiaremos 6, pero pueden ser muy variadas: Si se lesiona la cresta apical se para el crecimiento de la extremidad. Justo en el momento en que se lesiona la cresta apical, la extremidad deja de crecer Focomelia: puede afectar desde 1 hasta las 4 extremidades; consiste en una alteracin de la interaccin cresta apical con mesodermo que hace que no se desarrollen las clulas de la zona de progreso. La Talidoma era un medicamento que se daba a la mujer como antibitico y que afectaba esta interaccin; se retir del mercado Duplicaciones: son por culpa de la zona apical de progreso; si ponemos una zona apical de progreso en la otra extremidad (donde ya est la suya propia), se pueden obtener 6 dedos: meique-anular-ndice-ndice-anular-meique Polidactlia: salen ms dedos de la cuenta (segn el dedo que salga de ms nombramos la patologa de una manera u otra)

Sindactlia: cuando 2 o ms dedos quedan unidos por membrana; esto se debe a una deficiencia en la apoptosis de las clulas que se tienen que degradar para dar lugar a los dedos Polidactlia preaxial y agenesia completa de tibia: o La paciente no tiene tibia (provoca que tenga la extremidad inferior hinchada) y tiene 7 dedos (ms dedos de la cuenta en la zona preaxial) o Al no haber nada de tibia no se puede reconstruir y se tiene que amputar (si hubiese un poco de tibia se iran haciendo injertos y se reconstruira) o La polidactlia s se podra arreglar pero se tiene que hacer de manera que no quede afectada la funcionalidad (tener en cuenta los tendones y los nervios)

Desarrollo de las articulaciones Las articulaciones se forman a partir de interzonas mesenquimticas entre huesos. En estas interzonas se acumulan muchas clulas que ms adelante hacen apoptosis y as se forma la articulacin.

SEMINARI 4: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT SUPERIOR (I): Clavcula, escpula i hmer (epfisi proximal)
Clavcula Os llarg, s parell Orientaci: o Part ms rodona s lepfisi medial (va cap a dins) o La corbatura s a la cara anterior (va cap endavant) o La part superior s llisa mentre que la part inferior s rugosa: A lextrem intern: rugositats costoclaviculars A lextrem extern: rugositats coracoclaviculars Cares i detalls anatmics: o Superior (llisa): A la part lateral trobem: tubercle conoide (es veu una petita part) o Inferior (rugosa): De lateral a medial trobem: tubercle conoide, sols per al mscul subclavi, impressi del lligament costoclavicular Marges: anterior i posterior Els seus extrems sn superfcies articulars: o Extrem medial: cara articular esternal articulaci esternclavicular encaix recproc (2 graus de llibertat) o Extrem lateral: cara articular acromial articulaci acromioclavicular plana (poc moviment) Curvatures: o Ter medial: concavitat anterior (corba cap a davant) o Ter lateral: concavitat posterior (corba cap a darrera)

Escpula Os pla, s parell i de forma geomtrica triangular Orientaci: o Acrmion: lateral i superior o Espina de lescpula: posterior Cares: o Anterior: fossa subecapular o Posterior: lespina de lescpula la divideix en: Fossa supraespinosa Fossa infraespinosa Acrmion: extrem distal de lespina de lescpula Marges: lateral, medial, superior Vrtex (o angles): superior, lateral i inferior Coll de lescpula: angle lateral Superfcies articulars: o Acrmion: amb lextrem lateral de la clavcula articulaci acromioclavicular plana (poc moviment)

o Cavitat glenoide: amb el cap de lhmer articulaci glenohumeral (o escapulohumeral) enartrosis (3 graus de llibertat) Detalls anatmics: o Per sobre de la cavitat glenoide: acrmion, apfisi coracoides, escotadura escapular, tubercle supraglenoide, coll de lescpula (est a nivell de la cavitat) o Per sota de la cavitat glenoide: tubercle infraglenoide, coll de lescpula (est a nivell de la cavitat)

Epfisi proximal de lhmer Lhmer s un os llarg Orientaci: o Cap de lhmer: superior i medial o Solc intertubercular (o corredera bicipital): anterior Superfcie articular de lepfisi proximal: cap de lhmer (forma esfrica); sarticula amb la cavitat glenoide de lescpula articulaci escapulohumeral enartrosis (3 graus de llibertat) Coll anatmic de lhmer: est situat just a sota del cap de lhmer Relleus ossis: o Visibles des de la cara anterior: troquter (o tubercle major), troqun (o tubercle menor), solc intertubercular (o corredera bicipital) que passa entre els dos tubercles i per ell passa el tend de la porci llarga del mscul bceps braquial o Visibles des de la cara posterior: troquter (o tubercle major) Coll quirrgic de lhmer: est situat a la metfisi proximal (uni entre epfisi proximal i difisi) i s el que es sol fracturar

10

SEMINARI 5: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT SUPERIOR (II): hmer, cbit (epfisi proximal) i radi (epfisi proximal)
Hmer Lhmer s un os llarg Orientaci: o Fosa olecraniana: posterior o Epicndil medial (el ms gran dels dos): inferior i medial

Cos de lhmer: Cares i relleus ossis: o Posterior o Medial: cresta del tubercle menor (a la part proximal) o Lateral: solc pel nervi radial, tuberositat deltoidea (obliqua) on sinserta el deltoides, tuberositat per la inserci del trceps, cresta del tubercle major (a la part proximal) Marges: anterior, medial, lateral Epfisi distal de lhmer: Relleus ossis: o Cresta supracondlia lateral, epicndil lateral (ms petit que el medial), cresta supracondlia medial, epicndil medial (ms gran que el lateral), solc pel nervi cubital (a lepicndil medial) o Els dos epicndils (lateral i medial) sn palpables Fosses: o Cara anterior: fosa radial (lateral), fosa coronoide (medial) o Cara posterior: fosa olecraniana Superfcies articulars: o Captol humeral (cara anterior): sarticula amb el radi articulaci humeroradial condlia o Trclea humeral (cara posterior i una mica de cara anterior): sarticula amb el cbit articulaci humerocubital trocleartrosis o Cndil humeral: captol humeral + trclea humeral Radi El radi s un os llarg que est situat a lavantbra lateral al cbit Orientaci: o Tuberositat del radi: superior i anterior o Part ms ample del cap del radi: medial

Epfisi proximal del radi: Parts: o Cap del radi (forma circumferencial) Cont: Fosseta articular: sarticula amb el captol humeral per formar larticulaci humeroradial condlia

11

Circumferncia articular: sarticula amb el cbit per formar larticulaci radiocubital proximal trochus o Coll del radi o Tuberositat bicipital (o tuberositat del radi) que est a la part anterior i s on sinserta el bceps braquial Cbit El cbit s un os llarg que est situat a lavantbra medial al radi Orientaci: o Olcran: posterior i superior o Escotadura radial: lateral

Epfisi proximal del cbit: Superfcies articulars: o Escotadura troclear: sarticula amb la trclea humeral articulaci humerocubital trocleartrosis o Escotadura radial: s un fragment de cilindre buit que sarticula amb el cap del radi que s un fragment de cilindre ple articulaci radiocubital proximal trochus Relleus ossis: o Olcran: el trobem formant la cara posterior de lescotadura troclear; s la part que est dins de la fosa olecraniana en posici anatmica: Bec de lolcran: cont la inserci del trceps o Apfisi coronoides: est dins de la fosa coronoide al fer flexi del colze o Tuberositat del cbit (sota lapfisi coronoide i protegida per una visera) que s la inserci del mscul braquial anterior o Cresta del supinador: surt de sota de lescotadura radial

12

SEMINARI 6: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT SUPERIOR (III): cbit, radi i ossos del carp
Radi Os llarg, parell i que segueix la direcci de leix vertical Orientaci: o Apfisi estiloides: lateral o Tubercle dorsal: dorsal o Epfisi ms gran: inferior Cares: anterior, lateral, posterior Marges: anterior, interossi, posterior

Epfisi distal del radi: Superfcies articulars: o Escotadura cubital (o cavitat sigmoidea) (part medial): sarticula amb el cap del cbit articulaci radiocubital distal trochus (moviment de rotaci) o Cara articular carpiana: grcies a un fibrocartlag triangular, sarticula amb la cara superior de lescafoide, el semilunar i el piramidal articulaci radiocarpiana condlia Relleus ossis: o Apfisi estiloides del radi: part lateral; s subcutani (palpable) o Tubercle dorsal: cara posterior; s subcutani (palpable) Cbit Os llarg, parell i que segueix la direcci de leix vertical Orientaci: o Apfisi estiloides: medial i inferior o Tubercle de lescafoide: anterior o Cap del cbit: inferior Cares: anterior, medial, posterior Marges: anterior, interossi, posterior

Epfisi distal del cbit: Superfcies articulars: o Cap del cbit: sarticula amb lescotadura cubital del radi (o cavitat sigmoidea) articulaci radiocubital distal trochus (moviment de rotaci) o No t superfcie articular amb el piramidal (os del carp) degut a la presncia del disc articular (queda entre els dos ossos) Relleus ossis: o Apfisi estiloides del cbit: en la part lateral della sinserta el tend del mscul extensor cubital del carp

13

Ossos del carp Al carp hi ha 8 ossos disposats en dues fileres: Filera proximal (de lateral a medial): escafoide, semilunar, piramidal, pisiforme Filera distal (de lateral a medial): trapezi, trapezoide, os gran, os ganxut Orientaci: o Escafoide: medial i inferior o Piramidal: lateral o Tubercle de lescafoide i ganxo de los ganxut: anteriors Relleus ossis a la cara anterior del carp: o Tubercle de lescafoide o Tubercle del trapezi o Ganxo de los ganxut Cndil carpi: escafoides + semilunar + piramidal sarticula amb la cara articular carpiana del radi i amb el disc articular cubitocarpi (entre cbit i carp) articulaci radiocarpiana condlia Els ossos del carp tenen una concavitat anterior perqu per sobre daquesta concavitat est el lligament retinacle flexor pel qual passen diverses estructures anatmiques entre elles el nervi medi Articulaci mediocarpiana: Entre trapezi, os gran i os ganxut amb escafoides, semilunar i piramidal doble condlia. Aquesta articulaci t forma de S estirada Articulacions intercarpianes: son entre ossos del carp que es toquen i sn planes Articulacions carpometacarpianes: entre els ossos de la filera distal del carp i les bases dels metacarpians; sn planes excepte: o Articulaci trapezimetacarpiana (o carpometacarpiana I): s en encaix recproc i ens permet fer la pina amb el dit gros (amb els altres dits no). Aix es deu a qu la cara articular distal del trapezi est orientada cap endavant i cap enfora

14

SEMINARI 7: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT SUPERIOR (IV): ossos metacarpians i falanges. Anatomia radiolgica de lextremitat superior
Metacarpians Els metacarpians sn ossos llargs en qu es diferencien: base, cos (lnia corba a la cara anterior del cos) i cap A la m tenim 5 metacarpians: metacarpi I, metacarpi II, metacarpi III, metacarpi IV, metacarpi V (el I s el del polze i el V el del menovell) De ms llarg a ms curt sn: II, III, IV, V i I Cares: o Metacarpians II-V: posterior, anteromedial, anterolateral o Metacarpi I: posterior, anterior Marges: o Metacarpians II-V: anterior, laterals o Metacarpi I: laterals A nivell de la difisi: o Si fem un tall transversal: Metacarpians II-V: obtenim una secci triangular Metacarpi I: obtenim una secci rectangular o Els metacarpians II i III tenen apfisi estiloides Superfcies articulars a lepfisi proximal; articulacions carpometacarpianes: o Metacarpi I: amb el trapezi trapecimetacarpiana I encaix recproc o Metacarpi II: amb el trapezi, el trapezoide i os gran carpometacarpiana II plana o Metacarpi III: amb los gran carpometacarpiana III plana o Metacarpi IV: amb los gran i el ganxut carpometacarpiana IV plana o Metacarpi V: amb los ganxut carpometacarpiana V plana A la base dels metacarpians tamb es donen unes articulacions intermetacarpianes que sn planes i estan fetes per la base dun metacarpi amb les bases dels 2 metacarpians que lenvolten; el dit petit i el 2n dit noms tenen aquesta articulaci a la seva part medial; el dit gros no presenta aquesta articulaci Superfcies articulars a lepfisi distal; articulacions metacarpofalngiques: o Metacarpi I: amb falange proximal del dit I metacarpofalngica I condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Metacarpi II: amb falange proximal del dit II metacarpofalngica II condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Metacarpi III: amb falange proximal del dit III metacarpofalngica III condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Metacarpi IV: amb falange proximal del dit IV metacarpofalngica IV condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Metacarpi V: amb falange proximal del dit V metacarpofalngica V condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) Als tubercles laterals del cap dels metatarsians sinserten els lligaments collaterals que donen estabilitat a larticulaci

15

Falanges Les falanges sn ossos llargs; tenim 14 a la m: o Dit I: falange proximal, falange distal (no t falange mitja) o Dit II, falange proximal, falange mitja, falange distal o Dit III, falange proximal, falange mitja, falange distal o Dit IV, falange proximal, falange mitja, falange distal o Dit V, falange proximal, falange mitja, falange distal Cares: o Falanges proximals i falanges distals: anterior i posterior o Falanges mitges: lateral, medial i posterior Marges: o Falanges proximals i falanges distals: lateral i medial o Falanges mitges: lateral, medial i anterior Superfcie articular de la base de la falange proximal; articulaci metacarpofalngica: o Falange proximal del dit I: amb metacarpi I metacarpofalngica I condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Falange proximal del dit II: amb metacarpi I metacarpofalngica II condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Falange proximal del dit III: amb metacarpi I metacarpofalngica III condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Falange proximal del dit IV: amb metacarpi I metacarpofalngica IV condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) o Falange proximal del dit V: amb metacarpi I metacarpofalngica V condlia (flexi/extensi, abducci/adducci) Superfcie articular del cap de la falange proximal amb superfcie articular de la base de la falange intermitja (en el dit gros entre falange proximal i falange distal): articulacions interfalngiques proximals trclea (1 grau de llibertat) flexi/extensi Superfcie articular del cap de la falange intermitja amb la superfcie articular de la base de la falange distal (en el dit gros no hi ha aquesta articulaci) articulacions interfalngiques distals planes (poc moviment) La falange dista est aplanada i presenta el tubercle unglar (o tubercle distal) que s lliure (no sarticula amb res) i s la part ms distal del dit

Anatomia radiolgica de lextremitat superior Estudiar de les imatges de la web danatomia

16

SEMINARI 8: OSTEOLOGIA DE TRONC (I): Vrtebra tipus. Vrtebres cervicals. Atles i axis. Anatomia radiolgica de la columna cervical
Columna vertebral La columna vertebral est a la part central de lesquelet i est delimitada per lAtles (C1) cranialment i pel cccix (vrtebres coccgies) caudalment Es pot dividir en 5 regions de diferent nombre de vrtebres: o Regi cervical: 7 vrtebres (C1-C7) o Regi torcica (o dorsal): 12 vrtebres (T1-T12) o Regi lumbar: 5 vrtebres (L1-L5) o Regi sacre (os sacre): 5 vrtebres (S1-S5) o Regi coccgia (os cccix): 1-3 vrtebres (Cg1-Cg3) Curvatures de la columna vertebral (cifosi convexa // lordosi cncava) o Lordosi cervical o Cifosi dorsal (o torcica) o Lordosi lumbar o Cifosi sacra

Vrtebra tipus Parts de la vrtebra tipus (es pren la torcica com a vrtebra tipus): o Cos vertebral o Arc vertebral: pedicle + lmina o Apfisi espinosa o Apfisis transverses (esquerra i dreta) o Apfisis articulars (superior i inferior) Forma geomtrica del cos vertebral: circumferncia La cara superior i la cara inferior del cos vertebral sn cares articulars i estan en contacte amb el disc intervertebral articulacions intersomtiques (o intervertebrals) gran mobilitat Arc vertebral: o Pedicles: arrel per on suneix larc vertebral amb el cos (anteriors a les apfisis articulars); els pedicles presenten una escotadura a la seva part inferior i una altre a la seva part superior; la uni de dues escotadures de vrtebres venes formen els foramens intervertebrals pel pas de nervis espinals (o raquidis) o Lmina: plaques ssies que tanquen per la part posterior larc vertebral i que contenen lapfisi espinosa (posterior a les apfisis articulars) En la uni entre pedicles i lmines es formen varies apfisis: o Apfisis transverses o Apfisi articulars: inferior i superior Lapfisi articular inferior duna vrtebra forma larticulaci interapofisria (o cigoapofisria) amb lapfisi articular superior de la vrtebra subjacent marquen la direcci del moviment Foramen vertebral: espai que delimiten els arcs vertebrals i la cara posterior del cos vertebral per on passa la medulla espinal

17

Vrtebres cervicals tpiques (C3-C7) Nota: les vrtebres tpiques sn les centrals de la regi; mentre que les vrtebres atpiques sn les dels extrems de la regi. Les vrtebres atpiques de la regi cervical sn: Atles (C1), Axis (C2) i vrtebra prominent (C7) En el cos de les vrtebres cervicals trobem les apfisis unciformes (en forma de ganxo) que sn projectades cap amunt El tubercle anterior i el tubercle posterior estan lateralment al pedicle i al cos vertebral i representen la uni dels processos costals i transversos. En ells trobem lapfisi transversa i el solc pel nervi espinal (aquests nervis raquidis es recolzen en el solc intertubercular) Aquests tubercles delimiten el foramen transvers pel qual discorre lartria vertebral Les apfisis articulars de les vrtebres cervicals sn petites i estan orientades: o Apfisi articular superior: superoposterior o Apfisi articular inferior: inferoanterior Les apfisi espinoses de les vrtebres cervicals solen estar bifurcades i tenir un costat ms llarg que laltre El foramen vertebral de les vrtebres cervicals t forma geomtrica triangular La C6 i C7 es consideren una mica atpiques degut a qu la seva apfisi espinosa s molt ms llarga i forta C7 es coneix amb el nom de vrtebra prominent perqu s la primera vrtebra de la que podem palpar la seva apfisi espinosa (a vegades ho s C6)

Atles (C1) LAtles no t cos vertebral i, per tant, el foramen vertebral est delimitat per larc posterior de lAtles i la fosa odontoidea (anterior) Les apfisis articulars es troben a lanell fibrs, sn ms grans i estan per duplicat: 2 superiors i 2 anteriors. A ms a ms estan orientades totalment cap a dalt (superiors) i cap a baix (inferiors), s a dir, no estan inclinades Les apfisis articulars superiors sarticulen amb loccipital articulaci occipitoatlantoidea Les apfisis articulars inferiors sarticulen amb les superiors de lAxis articulaci atlantoaxial lateral planes (artrdia) Lateralment a les superfcies articulars trobem les apfisis transverses que correspondrien a vrtebres torciques Larc posterior i larc anterior suneixen per formar els massissos laterals (on estan les apfisis articulars) Aquests arcs presenten: o Arc anterior: tubercle anterior (part ms central de la cara anterior) o Arc posterior: tubercle posterior (part ms central de la cara posterior) La superfcie articular de larc anterior s la fosa odontoidea i sarticula amb el dent de lAxis (o apfisi odontoide) articulaci atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja) Lapfisi odontoide de lAxis es mant unida a la fosa odontoidea grcies al lligament transvers que sinserta en les masses laterals (impedeix que la dent es mogui)

18

Axis (C2) La dent de lAxis (o apfisi odontoide) s la caracterstica que ms diferencia C2 amb la resta de vrtebres Lapfisi odontoide t forma de dent i sarticula amb la fosa odontoidea de lAtles articulaci atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja) trochus Diferncies generals de lAxis amb les altres vrtebres cervicals: o Cos vertebral: ms petit que la resta o Pedicles: ms llargs que la resta o Apfisis articulars (superior i inferior): sn molt ms grans que la resta o Processos costotransversos: molt ms petits que la resta; a ms a ms no tenen foramen transvers (o el tenen molt petit), a diferncia de la resta o Apfisi espinosa: s ms gran que la de les cervicals tpiques (no tan gran com la de C7) i s lnica que t una expansi cap amunt

Anatomia radiolgica de la columna cervical Estudiar de les imatges de la web danatomia

19

SEMINARI 9: OSTEOLOGIA DE TRONC (II): Vrtebres torciques. Costelles i estern. Trax en conjunt. Anatomia radiolgica de la columna vertebral torcica i del trax ossi
Vrtebres torciques Caracterstiques comuns: Sarticulen amb les costelles Entre el cos i larc vertebral tenen 8 cares articulars; sn planes Les apfisis articulars de les vrtebres torciques estan orientades: o Apfisi articular superior: posteriors i una mica laterals o Apfisi articular inferior: anteriors i una mica medials Les apfisis transverses sorienten de anteromedial a posterolateral; estan molt desenvolupades i presenten una superfcie articular (fosseta costal de lapfisi transversa) per les costelles Les apfisis espinoses sn molt grans i robustes; estan orientades en direcci posterior (com totes) i inferior (noms les torciques) El forat vertebrat s gaireb circular i s ms redut que el de les vrtebres cervicals Caracterstiques prpies dalgunes vrtebres torciques: T1: cap de la costella 1 sarticula directament amb la cara costal de T1 (i no en lespai entre les cares costals de dues vrtebres adjacents com passa amb les altres costelles) T10: noms sarticula amb la seva prpia costella, s a dir, no t cara articular inferior al cos vertebral T11 i T12: noms sarticulen amb els caps de les seves prpies costelles; no tenen cares costals transverses i noms tenen una cara completa nica a cada costat del cos vertebral T12: t diferncies a les apfisis articulars inferiors; sn cncaves i sorienten lateralment per tal darticular-se amb les superiors de L1 Costelles Hi ha 12 parells de costelles (una per cada vrtebra torcica) Es poden dividir, segons la seva relaci amb lestern, en: o Costelles verdaderes: sarticulen directament amb lestern 1-7 o Costelles falses: no sarticulen directament amb lestern per si amb un cartlag articular que va a lestern 8-10 o Costelles flotants: no sarticulen ni amb lestern ni amb el cartlag 11-12 La forma general de la costell s com una fal; es divideix en: cap, coll i cos Per orientar una costella tipus passem el dit per sobre i per sota: o Marge superior: ms rodona (ho notem ms arrodonit) o Marge inferior: ms picuda (ho notem ms afilat) La costella t dues cares: interna i externa; i t dos marges: superior i inferior

20

El cap de la costella sarticula amb la cara articular costal de la vrtebra torcica articulaci del cap de la costella encaix recproc El tubercle de la costella sarticula amb lapfisi transversa de vrtebra torcica Entre el cap de la costella i el tubercle hi ha zona ms estreta: coll de la costella El solc de la costella est situat al cos de la costell i per ell hi passa lartria i la vena subclvia A lextrem anterior duna costella trobem una superfcie ovalada que sarticula amb lestern

Costelles amb caracterstiques diferencials: 1a costella: o s ms petita i ms tancada que la costella tipus o Varia en cares i marges: 2 cares: cranial i caudal 2 marges: anterior i posterior o El tubercle de la cara superior sanomena tubercle de lescal anterior o Lartria subclvia es situa al solc que hi ha darrera daquest tubercle, mentre la vena subclvia es situa al solc que hi ha davant del tubercle 2a costella: o Varia en cares i marges: 2 cares: cranial i caudal 2 marges: anterior i posterior o Al seu cos trobem la tuberositat del serrat anterior (sinserta el mscul) Estern El trobem anterior a la columna vertebral, a la regi del trax ossi. s imparell Parts, de superior a inferior: manubri, cos, apndix xifoide Angle esternal: el trobem entre el manubri i el cos de lestern Depenent de com shagi dut a terme la formaci de lestern, trobem lnies transverses visibles a la seva zona central Escotadures del marge superior de lestern (manubri): o Escotadura jugular: no s una superfcie articular o Escotadures claviculars: sarticulen amb les clavcules Escotadures dels marges laterals de lestern (cos): o Sarticulen amb les costelles articulaci esternocostal La part inferior de lestern, s a dir lapndix xifoide, s de constituci molt variable (a la joventut cartlag, ms tard sossifica) i t diferents morfologies: o Bifurcada o Perforada

Trax ossi Elements que constitueixen el trax ossi: o Vrtebres torciques (T1-T12) o Costelles (1-12) o Estern o Clavcula o Escpula

21

Lmits del trax ossi: o Paret anterior: estern, costelles i clavcula o Paret lateral: costelles o Paret posterior: vrtebres torciques, costelles, escpula El trax ossi en general t forma de con, amb la part anterior aixafada Ossos que delimiten les obertures del trax ossi: o Obertura superior: crani o Obertura inferior: pelvis Angle subesternal: format pels cartlags costals i lapndix xifoide de lestern Solc pulmonar: el trobem a la cara interna del trax ossi

Anatomia radiolgica de la columna vertebral torcica i del trax ossi Estudiar de les imatges de la web danatomia

Nota: segons la direcci del raig: Anteroposterior placa darrera veiem millor estructures posteriors Posteroanterior placa davant veiem millor estructures anteriors

22

SEMINARI 10: OSTEOLOGIA DE TRONC (III): Vrtebres lumbars, sacre i cccix. Os coxal. Pelvis ssia en conjunt. Anatomia radiolgica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis ssia
Vrtebres lumbars El cos vertebral de les vrtebres lumbar s gran i amb forma cilndrica Les apfisis costals adopten la forma de linici de la costella en la columna vertebral lumbar Els tubercles accessoris i els tubercles mamillars sn representacions ssies fruit de la inserci dels potents msculs de la regi Les apfisis articulars de les vrtebres lumbars sn planes i estan orientades: o Apfisi articular superior: medial o Apfisi articular inferior: lateral Les apfisis espinoses sn molt grans i fortes; a ms a ms estan aplanades pels costats El forat vertebral t forma triangular Caracterstiques diferencials de L5: o Apfisis transverses gruixudes amb forma de con per la inserci dels lligaments iliolumbars o Cara articular inferior ms gran

Sacre s un os format per la fusi (sinostosi) de les 5 vrtebres sacres; os imparell T forma de triangle de base superior A lesquelet el trobem per sota de les vrtebres lumbars i per sobre del cccix Cares del sacre: superior, anterior, posterior, laterals. La cara anterior s la que forma part de la pelvis A la cara anterior trobem: o 4 lnies transverses o 4 parells de foramens sacres anteriors: forats simtrics pels quals passen les branques anteriors dels nervis sacres A la cara posterior trobem: o Cresta sacra mitja: representa la uni de les apfisis espinoses o Crestes sacres intermitjes: representen la uni de les apfisis articulars o Crestes sacres laterals: representen la uni de les apfisis transverses o 4 parells de foramens sacres posteriors: forats simtrics pels quals passen les branques posteriors dels nervis sacres; comuniquen amb el conducte del sacre La part inferior de la cara posterior s lhiat del sacre La part superior del sacre s la base; s la superfcie articular (junt amb les apfisis articulars superiors) articulaci lumbosacra Premontori: marge anterior de la base del sacre (cos vertebral S1) que est projectat cap endavant i cap a baix amb un angle de 45

23

Les cares auriculars (forma dorella) estan a les cares laterals del sacre i sn cares articulars que sarticulen amb los coxal articulaci sacroilaca A les cares laterals del sacre trobem una superfcie no articular: ala del sacre Les superfcies articulars inferiors (situades al vrtex del sacre) sarticulen amb el cccix articulaci sacrococcgia Langle que formen la cinquena vrtebra lumbar amb la base del sacre s de 45 i sanomena angle del promontori Diferncies en el sacre en relaci al sexe: o Homes: promontori molt pronunciat, ales del sacre no tan amples, cara anterior del sacre menys corbada o Dones: promontori menys pronunciat, ales del sacre ms amples, cara anterior del sacre ms corbada

Cccix Os imparell; el seu significat filognic s el de ser la involuci de la cua Est format per unes 3-4 vrtebres (en alguns llocs trobem 1-3) La seva cara superior suneix al vrtex del sacre grcies a una cara articular i dues branques articulaci sacrococcgia

Coxal Format per la fusi de 3 ossos: pubis, ili i isqui Superfcies articulars: o Acetbul: sarticula amb el fmur articulaci coxofemoral o Cara auricular del coxal: sarticula amb la cara auricular del sacre articulaci sacroilaca o Cara simfisria del pubis: sarticula amb la cara simfisria del pubis de laltre costat articulaci smfisi pbica Les cares articulars que formen part de la pelvis sorienten cap a la lnia mitja, mentre les cares articulars que sarticulen amb lextremitat inferior sn laterals Cara lateral del coxal cont: o Part superior: est formada per la cresta ilaca que t unes rugositats en relaci a lorigen dels msculs glutis o Part mitja: t una gran cavitat articular, lacetbul: T una orientaci caudolateral i sarticula amb el fmur Parts de lacetbul: Fossa acetabular Cara semilunar Escotadura acetabular Marge (o limbus) acetabular Per sobre de lacetbul trobem el solc supraacetabular per que passa el tend del mscul recte anterior (forma part del qudriceps) Per sota de lacetbul trobem el forat obturador; s un gran forat que t per lmits: Lacetbul (superior), los pubis (medial), los isqui (inferior i lateral)

24

La membrana obturatriu cobreix el forat obturador en gaireb la seva totalitat, deixant noms el conducte obturador (o cana subpbic) com a nica via de pas Cara medial del coxal cont: o Lnia arquejada (o innominada): divideix la cara medial del coxal en una part superior i una inferior o Fossa ilaca: fossa que queda per sobre de la lnia innominada o La superfcie auricular i la tuberositat ilaca formen, juntament amb la superfcie auricular del sacre, larticulaci sacroilaca El permetre del coxal presenta 4 marges: o Marge superior: cresta ilaca; compresa entre lespina ilaca anterosuperior i lespina ilaca posterosuperior. s palpable o Marge anterior: espina ilaca anterosuperior, espina ilaca anteroinferior, eminncia iliopbica, cresta pectnia, tubercle del pubis, cresta del pubis o Marge inferior: tuberositat isquitica i branca isquiopubiana (t una cara articular, la cara simfisria) o Marge posterior: espina ilaca posterosuperior, espina ilaca posteroinferior, escotadura citica major, espina citica, escotadura citica menor

Pelvis ssia Elements que composen la pelvis ssia: o 2 ossos coxals o Os sacre o Os cccix La lnia terminal limita la pelvis major de la pelvis menor Pelvis major formada per: o Ala ilaca superior Pelvis menor formada per: o La resta delements Elements ossis que delimiten lorifici de sortida inferior de la pelvis (o estret inferior de la pelvis): o Marge inferior del pubis o Smfisi pbica o Ossos coxals Dimetres estndards que permeten quantificar la grandria de la pelvis: o A lestret superior de la pelvis: Dimetre conjugat anatmic o verdader: 11 cm Dimetre conjugat obsttric: ??? Dimetre conjugat diagonal: 12,5-13 cm Dimetre transvers: 11 cm Dimetre oblic: 12 cm o A lestret inferior de la pelvis: Dimetre anteroposterior: ??? Dimetre transvers: 13 cm o La principal utilitat en medicina daquests dimetres es dna en el moment del part Angle dinclinaci plvica (60): angle que forma el pla transversal i el pla de lestret superior de la pelvis 25

Diferncies en la pelvis ssia en relaci al sexe: o Lestret superior en les dones t forma circular; en canvi, en els homes, t forma de cor. Aquesta forma circular de les dones es deu, en part, a qu el promontori no est tan diferenciat i a qu les ales del sacre sn ms amples en el sexe femen o Langle format per les dues branques de larc pbic s ms gran en les dones (80-85) que en els homes (50-60) o Les espines isquitiques no acostumen a ser tan marcades en sentit medial cap a la cavitat plvica en les dones; en els homes, en canvi, s

Anatomia radiolgica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis ssia Estudiar de les imatges de la web danatomia

26

SEMINARI 11: OSTEOLOGIA DEL CAP (I): Estudi general del cap ossi: ossos del crani i ossos de la cara. Sutures. Punts antropomtrics. Identificaci i localitzaci dels ossos del cap
Ossos del cap A lesquelet del cap diferenciem: Cara (o masss facial). Cont: o Maxillar (o maxillar superior), malar (o zigomtic), lacrimal, nasal, vmer, cornet inferior (o conxa), palat i mandbula (o maxillar inferior) Crani. Es divideix en: o Volta cranial (o calvria): s subcutnia i cont: Frontal, esfenoide, parietals, temporals, occipital o Base cranial: no s subcutnia i sestudia de dues maneres: Exocranial (vista des de sota): esfenoide, etmoide, temporals, occipital Endocranial (vista des de dins, retirant la calota): frontal, esfenoide, etmoide, temporals, parietals, occipital Classificaci dels ossos del crani pel seu nombre: Ossos senars (a la lnia mitja): frontal, etmoide, esfenoide, occipital Ossos parells (simtrics un a cada banda): temporals, parietals Hi ha ossos que tenen dues porcions: una vertical (a la volta) i una horitzontal (a la base), aquests ossos sn: Frontal Occipital Temporals Ossos wormians: Ossos supranumeraris situats en les sutures (sobretot a la sutura lambdodea) Donen protecci al cervell Sn inconstants (no tots els individus tenen el mateix nombre) Sutures cranials Els ossos del crani i de la cara sarticulen entre ells formant articulacions anomenades: Sutures del crani: es fa entre dos ossos que formen la bveda craniana articulacions amb molt poc moviment (per existeix) Sincondrosis del crani: fixen ossos de la base cranial per cartlag articulacions totalment immbils Articulaci amb ms moviment del cap: articulaci temporomandibular condlia (t 3 graus de llibertat)

27

Les sutures cranianes reben el nom dels dos ossos que la formen: esfenooccipital, frontomalar, mxillomalar, parietotemporal, frontoparietal, parietooccipital, frontoesfenoidal, frontonasal, internasal... A la volta cranial hi ha sutures amb nom propi: Sutura metpica (o interfrontal): al centre del frontal; sossifica a lany de vida Sutura coronal: entre frontal i parietals Sutura sagital: entre els 2 parietals Sutura lambdodea: entre parietals i occipital Totes les sutures de la volta cranial sn dentades excepte la sutura escamosa (entre temporal i parietal que no s dentada). Els punts de trobada entre les sutures amb nom propi triguen ms a ossificar-se i sanomenen fontanelles: Fontanelles parelles: o Fontanelles Ptrion (o anterolaterals, o esfenodals): entre frontal, parietal i esfenoide o Fontanelles Astrion (o posterolaterals, o mastodals): entre parietal, temporal i occipital Fontanelles imparelles: o Fontanella Bregmtica (o major, o anterior): entre les dos parts del frontal i els dos parietals o Fontanella Lambdodea (o menor, o posterior): entre els parietals i loccipital Fosses i cavitats Les fosses o les cavitats sn espais formats per diferents ossos (fan les parets). Trobem: Fossa temporal: frontal, parietals, esfenoide, temporals, malars Fossa infratemporal (o fossa zigomtica): esfenoide, maxillar, temporal Fossa pterigopalatina: maxillar, esfenoide, palat Cavitats nasals: maxillar, palat, frontal, etmoide, esfenoide, vmer, lacrimal Cavitats orbitries: maxillar, malar, palat, frontal, esfenoide, lacrimal, etmoide Sinus paranasals Els sinus sn cavitats aries a linterior dalgun os del cap que comuniquen amb les fosses nasals. Trobem: Si maxillar (imparell) Sinus etmodals (parells) a les masses laterals de letmoide Si frontal (imparell) dna la sinusitis (al refredar-se) Si esfenodal (imparell)

28

Configuraci interna del crani (visi endocranial) La visi endocranial es divideix en: Volta cranial: o Detalls ossis: solc del sinus vens sagital superior, cresta frontal, solcs de lartria menngia mitja, orificis parietals Base cranial: o Fossa cranial anterior, fossa cranial mitja, fossa cranial posterior Configuraci externa del cap (visi exocranial) Norma vol dir visi. Les normes sn tal com veiem els ossos del cap segons els eixos espacials: Norma Vertical: vist des de dalt (superior) Norma Basal: vist des de sota (inferior) Norma Frontal: vist des de davant (anterior) Norma Occipital: vist des de darrera (posterior) Norma Lateral: vist des dun costat (lateral) Punts antropomtrics Els punts antropomtrics sn punts de referncia per portar a terme mesures del crani. Es classifiquen en: Senars (o mitjos): o nion o Lambda: on est la fontanella lambdodea o Bregma: on est la fontanella bregmtica o Glabella: entre els arcs supraciliars al frontal o Nsion: on suneixen la sutura internasal amb la frontonasal o Mentoni: al centre de la base de la mandbula Parells (o laterals): o Ptrion: on est la fontanella esfenodal o Astrion: on est la fontanella mastodal o Gnion: a langle de la mandbula (part inferoposterior de la base) Esfenoide Lesfenoide i letmoide sn molt difcils de veure perqu estan a la lnia mitja i amagats per ossos del masss facial. Lesfenoide t forma de papallona, amb un cos, unes potes i dues ales (una gran i una petita) a cadascun dels costats: Cos: morfologia cbica, situat a la lnia mitja de la base cranial. La part superior la veurem en visi endocranial i la part inferior en visi exocranial, per amagada dins les cavitats nasals (formant part del sostre) Apfisi pterigoide (potes): surten del cos en direcci inferior. Les trobem a la base del crani, en visi exocranial, a banda i banda de les coanes (orificis posteriors de les cavitats nassals)

29

Ales majors: surten a banda i banda del cos. Tenen una cara superior (o cara cerebral) que veiem a la base interna del crani i una cara inferior (o cara infratemporal) que veiem a la base externa del crani. Sn prou grans com per arribar a la part lateral del crani, formant la paret lateral de lrbita, per tant, en visi exocranial tamb les veiem des de linterior de lrbita (cara orbitria) i des de lexterior de lorbita i per darrera della (cara temporal) Ales menors: surten a banda i banda del cos, per davant de les ales majors. Les veiem a la base interna del crani i a la base externa del crani, a travs de la cavitat orbitria (s los que est al voltant de lorifici ptic)

Etmoide Lesfenoide i letmoide sn molt difcils de veure perqu estan a la lnia mitja i amagats per ossos del masss facial. Letmoide t una forma similar a unes balances antigues, amb una lmina vertical i una lmina horitzontal, de lextrem de la qual penjarien els plats de les balances (en aquest cas tenen forma de caixa rectangular): Lmina cribrosa (o lmina horitzontal): est situada en el mateix pla que la part horitzontal del frontal, a la lnia mitja, ocupant una escotadura. La veurem des de la base interna del crani i, en visi exocranial, forma el sostre de les cavitats nasals (no la veurem perqu tenim els ossos nasals a davant). Es diu lmina cribrosa perqu t nombrosos orificis Lmina vertical: es divideix en dues parts per la lmina cribrosa (horitzontal): o Endocranial: trobem lapfisi cresta galli a la base interna del crani o Exocranial: lmina que separa les dues fosses nasals formant part de lenv (septe) de les cavitats nasals; lanomenem lmina perpendicular Masses laterals (simbolitzen els plats de les balances): forma rectangular amb quatre parets. Cadascuna de les masses laterals (hi ha dos) est situada en lespai entre paret interna de lrbita i paret externa de la cavitat nasal: o Paret interna de lrbita: trobem la lmina orbitria (o lmina papircia) que s la paret externa daquesta massa lateral o Paret externa de la cavitat nasal: trobem la cara interna de les masses laterals que presenten els cornets nasals superior i mig o A linterior de les masses laterals hi ha els sinus etmodals

30

SEMINARI 12: OSTEOLOGIA DEL CAP (II): Estudi de les normes vertical, lateral i occipital. Fossa temporal
Norma vertical Norma que veiem si mirem la cara superior del crani Ossos que componen la norma vertical: o Ossos de la cara (es veuen molt poc): nassals, maxillars, zigomtics o Frontal: escama, tuberositats frontals, glabella, sutura coronal o Parietals: tuberositats parietals, orificis parietals, sutura sagital o Temporals: noms es veu la part que forma larc zigomtic o Occipital: escama, sutura lambdodea

Norma occipital Norma que veiem si mirem la cara posterior del crani Ossos que componen la norma occipital: o Maxillar o Mandibular o Esfenoide: part ms inferior de lapfisi pterigoide o Temporals: apfisi mastoide, apfisi estiloide, escama o Parietals: orificis parietals, sutura sagital o Occipital: escama, protuberncia occipital externa, cresta occipital externa, lnia nucal inferior, lnia nucal superior, sutura lambdodea, ossos wormians (inconstants)

Norma lateral Norma que veiem si mirem les cares laterals del crani Ossos que componen la normal lateral: o Frontal: escama, tuberositat frontal, glabella, porci nasal, marge supraorbitari, arc superciliar, orifici supraorbitari, apfisi zigomtica, lnia temporal, sutura frontonasal, sutura frontomalar, sutura coronal, sutura metpica (desapareix a lany de vida) o Parietals: tuberositat parietal, lnia temporal superior, lnia temporal inferior, orifici parietal, sutura coronal, sutura sagital, sutura lambdodea, sutura parietoescamosa, sutura parietomastodal o Occipital: escama, protuberncia occipital externa, lnia nucal superior, lnia nucal inferior, sutura lambdodea o Esfenoide: cara temporal de lala major, cresta infratemporal, lmina externa de lapfisi pterigoide, sutura esfenofrontal, sutura esfenoparietal, sutura esfenoescamosa o Temporals: escama, apfisi zigomtica (formar larc zigomtic), tubercle articular, fossa mandibular, apfisi estiloide, orifici del conducte auditiu extern, porci timpnica, apfisi mastoide, orifici mastodal, cresta supramastodal

31

o Nasals: sutura internasal, sutura nasomaxillar, sutura frontonasal o Maxillars: cos, cara anterior, apfisi zigomtica, cara infratemporal, tuberositat maxillar, apfisi alveolar, fossa canina, espina nasal anterior, escotadura nasal, apfisi frontal, cresta lacrimal anterior, cara orbitria, marge infraorbitari, orifici infraorbitari, sutura frontomaxillar, sutura maxillonasal, sutura mxillomalar o Lacrimals: cresta lacrimal posterior, solc lacrimal, fossa del sac lacrimal o Malars (o zigomtics): apfisi frontal, apfisi temporal (formar larc zigomtic), apfisi maxillar, marge orbitari, marge temporal, marge infratemporal, orifici zigomticofacial, sutura frontomalar, sutura tmporomalar, sutura mxillomalar o Mandbula: cos, branques, protuberncia mentoniana, tubercle mentoni, base mandibular, porci alveolar, eminncies alveolars, orifici mentoni, lnia obliqua, angle mandibular (o gnion), tuberositat masseterina, apfisi coronoides, cresta temporal, escotadura mandibular, apfisi condilar, cndil, coll, fossa pterigoide Fossa temporal Hi ha 2, s a dir, sn parelles i a ms a ms simtriques s la depressi existent a la cara lateral del crani ocupada pel mscul temporal Ossos que la formen: o Frontal: cara temporal o Parietal: superfcie entre la lnia temporal superior i la sutura parietoescamosa o Esfenoide: cara temporal de lala major de lesfenoide o Temporal: cara temporal de la porci escamosa o Malar: cara temporal Lmits: o Superior: lnia temporal del frontal + lnia temporal superior del parietal o Inferior: marge superior de lapfisi temporal del malar + marge superior de lapfisi zigomtica del temporal + cresta infratemporal de lala major de lesfenoide + cresta supramastodal del temporal o Anterior: cresta temporal del frontal + marge temporal de lapfisi frontal del malar Comunicacions amb altres fosses: o Fossa infratemporal: espai entre larc zigomtic i la cresta infratemporal de lala major de lesfenoide o Cavitat orbitria: orifici zigomticotemporal

32

SEMINARI 13: OSTEOLOGIA DEL CAP (III): Estudi de la norma frontal. Cavitats orbitries. Cavitats nassals
Introducci Normes (vistes) del cap: o Frontal (anterior) o Occipital (posterior) o Lateral o Vertical (superior) o Basal (inferior). 2 tipus: Exocranial (visi del cap des de sota, sense tocar res) Endocranial (traiem la calota i mirem la base del crani) Os Etmoides. Compost per: o 2 masses laterals o 1 lmina cribrosa (plena de forats) (a la part inferior) o 1 lmina perpendicular (a dalt de tot t lapfisi cresta Galli) Sinus: cavitat real (normalment plena daire). Est dins dun sol os Fossa: cavitat virtual (no s cavitat real perqu est omplerta de parts toves). Est formada per ms dun os

Estudi de la norma frontal Ossos que componen la norma frontal: o Frontal o Parietals o Temporals o Lacrimals o Nassals o Maxillars o Zigomtics (o malars) o Esfenoide o Vmer

Cavitats orbitries Hi ha 2, s a dir, sn parelles i a ms a ms simtriques Estan situades a la cara; inferiors al fontal, superiors als maxillars, laterals i cranials a les fosses nassals T forma de pirmide de base quadrangular (4 cares). Formada per: o Cara inferior (o terra): apfisi zigomtica del maxillar + apfisi frontal del zigomtic (o malar) + apfisis orbitria del palat o Cara superior (o sostre): os frontal (part anterior) + ala menor del esfenoides (part posterior)

33

o Cara lateral: apfisi frontal del zigomtic (o malar) + ala major de lesfenoide + apfisi zigomtica del frontal o Cara medial: apfisi frontal del maxillar + os lacrimal (o unguis) + lmina orbitria (cara lateral de les masses laterals) de letmoide + cara lateral del cos de lesfenoide Cavitats nassals Hi ha 2, s a dir, sn parelles i a ms a ms simtriques Estan situades a la cara, als dos costats de la lnia mitja; cranials a la cavitat oral (o boca), caudals i medials a les fosses orbitries Est composta de 4 cares: o Cara inferior (o terra) (s el sostre de la cavitat oral, coneguda com paladar ossi): apfisi palatina del maxillar + lmina horitzontal del palat o Cara superior (o sostre): lmina cribrosa de letmoide + espina nassal del frontal + cara anterior i inferior de lesfenoide o Cara medial: cartlag nassal (no s un os!) + os vmer + lmina perpendicular de letmoide o Cara lateral: cara medial del maxillar + apfisi pterigoides de lesfenoide + lmina perpendicular del palat + os lacrimal (o unguis) + concha (o cornet nassal inferior) + masses laterals de letmoide En la part posterior de cada cavitat nassal tenim la Coana, que s una cara pneumtica (per no un sinus!) En la part anterior de cada cavitat nassal tenim la finestra nassal

34

SEMINARI 14: OSTEOLOGIA DEL CAP (IV): Estudi de la norma basal. Fosses infratemporal i pterigopalatina
Norma basal Es el que veiem quan observem el crani per sota (norma basal exocranial) Ossos que componen la norma basal i els seus relleus ossis: o Mandbula: tubercles mentonians, gnion (angle de la mandbula), cos mandibular, tubercles genians, lnia milohiodal (separa la superfcie interna del cos en: fossa sublingual (superior) i fossa submandibular (inferior)), branca ascendent, forat mandibular, lngula (o espina de Spix), rugositats pterigodals (en elles sinserta el mscul pterigoidal extern) o Maxillar i palat (formen el paladar ossi): sutura palatina transversa (entre palat i maxillar), sutura palatina mitja (entre els 2 palatins), apfisi palatina del maxillar, lmina horitzontal del palat, forats incisius, forats palatins majors, forats palatins menors, apfisi alveolar del maxillar (cont les dents), coanes (entrada posterior a les fosses nassals) o Apfisis pterigoides de lesfenoide: lmina medial, lmina lateral, fosa pterigoidal, ganxo pterigoidal, fosseta escafodal o Esfenoide: cos, apfisi pterigoide, ales majors, forat oval, forat espins (o forat rod menor), espina de lesfenoide, forat lacerat anterior (entre ala major de lesfenoide, penyal del temporal i porci basilar de loccipital) o Temporal (forma de pirmide): penyal del temporal, forat carotidi, forat jugular (o forat lacerat posterior), apfisi estiloide, orifici estilomastodal, canal tubric, orifici tubric, apfisi vaginal del temporal, orifici intern del conducte carotidi, apfisi mastoide, escotadura mastodal (o ranura digstrica), canal de lartria occipital, forat mastodal o Occipital: masses laterals, foramen mgnum, conducte del nervi hipogls, cndils de loccipital, forat condili posterior, porci basilar de loccipital (sarticula amb el cos de lesfenoide), tubercle faringi de loccipital Per lestudi dels forats principals daquesta normal veure creu de la Jlia

Fosa infratemporal (o fossa zigomtica) Hi ha 2, s a dir, sn parelles i a ms a ms simtriques La trobem sota la cresta infratemporal de lala major de lesfenoide Lmits: o Superior (sostre): superfcie infratemporal de les ales majors de lesfenoide o Paret anterior: superfcie posterior del maxillar (tuberositat del maxillar) i apfisi zigomtica del maxillar

35

o Paret medial: lmina lateral de lapfisi pterigoide Comunicacions amb altres fosses: o Fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxillar o Cavitat orbitria: fissura orbitria inferior (o esfenomaxillar)

Fossa pterigopalatina Hi ha 2, s a dir, sn parelles i a ms a ms simtriques Entrada a la fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxillar Lmits: o Anterior: superfcie posterior del maxillar (tuberositat del maxillar) o Posterior: part de lesfenoide (superfcie anterosuperior de les apfisi pterigoides) o Medial: lmina perpendicular del palat (superfcie lateral) Comunicacions amb altres fosses: o Fosses nassals: forat esfenopalat o Cavitat orbitria: fissura esfenomaxillar o Fossa infratemporal: fissura pterigomaxillar o Cavitat cranial: forat rod (o rod major)

36

SEMINARI 15: OSTEOLOGIA DEL CAP (V): Estudi de la base interna del crani (fosses endocranials). Anatomia radiolgica del cap
Base interna del crani Per veure-la hem de retirar la calota (tapa) del crani Els ossos que es poden veure a la base interna del crani (endocrani) sn: frontal, etmoide, esfenoide, temporals, parietals i occipital A lendocrani trobem 3 fosses a 3 nivells: o Fossa cranial anterior (ms elevada) o Fossa cranial mitja (intermitja) o Fossa cranial posterior (ms inferior)

Fossa cranial anterior Ossos que la composen: frontal, etmoides, esfenoides Lmits: o Anterior: os frontal o Posterior: ales menors de lesfenoide, apfisi clinoides de lesfenoide, solc quiasmtic Continguts: o Frontal: cresta del frontal, forat cec, porcions orbitries, impremtes digitals o Etmoide: cresta galli, lmina cribosa (t molts forats pels que passen les terminacions dels nervis olfactius fins als bulbs olfactius del cervell) o Esfenoide: ales menors, apfisis clinoides anteriors, forats ptics, solc quiasmtic

Fossa cranial mitja Ossos que la composen: esfenoides, parietals, temporals Lmits: o Anterior: ales menors de lesfenoide, apfisi clinoides de lesfenoide, solc quiasmtic o Posterior: lmina quadriltera (o cadira turca) de lesfenoide, apfisis clinoides posteriors de lesfenoide, aresta surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal Continguts. De davant a darrera: o A les ales major de lesfenoide: orifici rod major (o orifici rod) que el comunica amb la fossa pterigopalatina, orifici oval, orifici espins (o orifici rod menor), lngula esfenodal o Entre les ales majors de lesfenoide i el penyasc del temporal: orifici lacerat anterior o En relaci a la cadira turca (o lmina quadriltera) de lesfenoide: fossa hipofisria, conducte carotidi

37

Fossa cranial posterior Ossos que la composen: esfenoide, parietals, porci petrosa del temporal, occipital Lmits: o Anterior: part posterior de la lmina quadriltera (o cadira turca) de lesfenoide, apfisis clinoides posteriors de lesfenoide, aresta surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal o Posterior: escama del temporal (fins al solc transvers) i os occipital Continguts: o Al centre: orifici magne, clivus de loccipital o Entre occipital i porci petrosa del temporal: solc del seno petrs inferior, sincondrosis preoccipital, orifici jugular (o orifici lacerat posterior), orifici auditiu intern, solc del seno sigmodal o Occipital: solc del seno transvers, protuberncia occipital interna, cresta occipital interna, conducte del nervi hipogls, fosseta subarquata, fossetes del cerebel

Estudi radiolgic del cap Estudiar de les imatges de la web danatomia

38

SEMINARI 16: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT INFERIOR (I): fmur, rtula, i tbia (epfisi proximal)
Fmur Generalitats: Os llarg collocat a la zona de la cuixa de forma obliqua (no est vertical) Parts: epfisi proximal, cos, epfisi distal Epfisi proximal del fmur: Relleus ossis: cap, coll, trocnter major, trocnter menor, lnia intertrocantria, cresta intertrocantria, fosseta del cap del fmur, tuberositat gltia (o 3r trocnter) Superfcie articular: cap del fmur (excepte la fosseta del fmur) Fosseta del cap del fmur: zona sense cartlag hial del cap del fmur Cap del fmur sarticula amb el coxal articulaci coxofemoral enartrosi (3 graus de llibertat) Angle que forma el coll amb la difisi del fmur: angle dinclinaci (o angle crvico-diafisiari) que en condicions normal s de 125 Uni del coll amb el cos trobem: o Trocnter major: lateral (es veu des de la cara posterior i lanterior) o Trocnter menor: medial (es veu des de la cara posterior i molt poc de lanterior) Lnia intertrocantria i cresta intertrocantria: uneix els dos trocnters Fossa trocantria: situada a la cara medial i superior del trocnter major Cos del fmur: Eix principal: eix oblic, no s vertical sin que va de laterosuperior a medioinferior Cares: anterior, lateral i medial Marges: posterior, lateral i medial Marge posterior: sanomena lnia aspra i t dos llavis (llavi lateral i llavi medial) Divisions de la lnia aspra: o Part superior: t 3 divisions (una delles s la tuberositat gltia) o Part inferior: t 2 divisions (lnia supracondlia lateral i lnia supracondlia medial) Epfisi distal del fmur: Parts: lnies supracondlies (lateral i medial), cara popltia Relleus ossis: tubercle de ladductor (sobre lepicndil medial), epicndil medial, epicndil lateral Superfcies articulares: cndil medial, cndil lateral (sestn ms que el medial en la cara anterior) i cara rotuliana Cndil medial i cndil lateral sarticulen amb la tbia articulaci del genoll trclea (2 graus de llibertat) Cara rotuliana sarticula amb la rtula articulaci femororrotuliana trclea (1 grau de llibertat)

39

Epfisi proximal de la Tbia Rtula Os curt; s palpable i t forma de triangle invertit (vrtex a la part inferior) Parts: o Base de la rtula: part superior o Vrtex de la rtula: part inferior Cares: o Anterior: no s superfcie articular o Posterior: superfcie articular articulaci femororrotuliana (sarticula amb la cara femororrotuliana del fmur) Tend del mscul recte femoral (origen ms proximal dels ventres del qudriceps): produeix les estries longitudinals de la cara anterior de la rtula Per saber si la rtula s dreta o esquerra: o Vessant lateral: ms gran (igual que els cndils del fmur) o Vessant medial: ms petita (igual que els cndils del fmur) Es un os llarg que es troba seguint leix vertical i est sota el fmur Cares articulars que queden recobertes de cartlag per tal de ser convexes: o Cndil medial: ms llarg que el lateral; sol ser cncau o Cndil lateral: ms curt que el medial; pot ser cncau, pla o convex Parts: cndils (medial i lateral), meseta tibial, tuberositat tibial, platells tibials, eminncia intercondlia (o espina de la tbia) cap de la tbia, lnia del mscul soli Superfcies de la cara articular superior: platells tibials Tubercles de lepfisi proximal de la tbia: posterosuperior (al centre) Cndils tibials sarticulen amb cndils femorals formant-se larticulaci del genoll (juntament amb els 2 meniscs) que s una trclea (2 graus de llibertat) Cndil lateral: trobem la superfcie articular per al cap del peron articulaci tibioperonea plana Tuberositat tibial: est a la cara anterior de lepfisi proximal de la tbia

40

SEMINARI 17: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT INFERIOR (II): Tbia, peron; ossos del tars posterior: astrgal i calcani
Tbia Cos de la tbia: Direcci del seu eix principal: eix vertical Cares: posterior, medial, lateral Marges: anterior, medial, lateral Epfisi distal del peron: Relleus ossis: o Sindesmosis tibioperona o Mallol medial o Solc malleolar: per ell passa el tend del tibial posterior Superfcies articulars: o Cara articular inferior i cara articular lateral del mallol medial sarticulen amb lastrgal articulaci talocrural s un trochus (1 grau de llibertat) o Cara articular lateral sindesmosis tibioperonea Peron (o fbula) Cos del peron: Os llarg situat a la part posterolateral de la cama; s una mica oblic Parts: cap, coll, cara lateral, mallol lateral Direcci del seu eix principal: vertical Cares: posterior, lateral, medial Marges: anterior, lateral, medial Cresta medial del peron: el trobem a la cara anterior Epfisi proximal del peron: Parts: cap i coll del peron Superfcie articular: part superior del cap del peron (en direcci supero-medial) articulaci tibioperonea (sarticula amb la tbia) artrdia (plana) Epfisi distal del peron: Nom que rep aquesta part: mallol lateral (o peroneal) s molt palpable (el mallol medial de la tbia tamb) Sarticula amb la tbia i lastrgal formant la sindesmosis tibioperonea i larticulaci talocrural respectivament Nota: quan es trenca el coll del peron com sha de revisar perqu s molt superficial (sadorm la cama amb facilitat al ser pressionat)

41

Ossos del tars Ossos del tars (7 ossos) es classifiquen: o Tars posterior: astrgal i calcani o Tars anterior: cuboides, navicular, cuneforme medial, cuneforme mig i cuneforme lateral

Astrgal (o talus) (medial al calcani) Parts: cap, coll, cos Cares: o Cap de lastrgal cara articular pel navicular o Cara lateral per al mallol lateral del peron o Trclea de lastrgal cara articular per a la tbia o Cara malleolar medial per al mallol medial de la tbia o Cares articulars pel calcani (t 3): anterior, mitja, posterior Accidents ossis: apfisi posterior del astrgal (tubercle medial + solc per al tend flexor llarg del dit gros + tubercle lateral), solc astragal (formar el s del tars junt al solc del calcani) Solc de lastrgal: es troba a la part posterior i per ell passa el tend del flexor llarg del dit gros Cares articulars del astrgal sarticulen amb: navicular, calcani, tbia i peron

Calcani (lateral a lastrgal) Cares: o Cares articulars de lastrgal: anterior, mitja, posterior o Cara articular pel cuboides Solc del calcani: es troba a la part dorso-distal de los, just a sota del solc de lastrgal (entre els dos formen el s del tars) S del tars: fossa que queda a la cara lateral del peu entre el solc del calcani i el de lastrgal Cares articulars del cuboides sarticulen amb: astrgal, cuboides, navicular Accidents ossis: o Sustentculum tali: a la cara medial del calcani, subjectant lastrgal o Trclea peroneal: a la caral lateral o Tubercle del calcani: a la cara plantar

Articulacions Astrgal amb tbia: trochus Tbia amb peron: o Proximal: plana o Distal: sindesmosis Articulaci del turmell: enartrosis (abducci/adducci, rotaci, flexi/extensi)

42

SEMINARI 18: OSTEOLOGIA DE LEXTREMITAT INFERIOR (III): Ossos del tars anterior: cuboides, navicular i cunys. Metatarsians i falanges. Volta plantar. Anatomia radiolgica de lextremitat inferior
Os Cuboides Cares no articulars (3): Cara dorsal Cara plantar Cara lateral: s molt estreta i podem trobar una superfcie ovalada on sarrepenja los sesamoide del tend del mscul peroneal llarg per canviar de direcci cap al solc de la cara plantar Cares articulars (5): Cara articular per al metatarsi V (cara laterodistal) Articulaci cuboidemetatarsiana V plana Cara articular per al metatarsi IV (cara mediodistal) Articulaci cuboidemetatarsiana IV plana Cara articular per al cuneforme lateral (cara medial) Articulaci cuneiformecuboidal plana Cara articular per al calcani (o apfisi calcnia) (cara proximal) Articulaci calcaneocuboidal silla de montar ! Cara articular per al navicular (cara medial) no est sempre present Articulaci cuboidenavicular plana Relleus ossis: Tuberositat del cuboides (o cresta del cuboides): en la vista plantar, al centre de los aproximadament Surc per al tend del mscul peroneal llarg: en la vista plantar, distal a la tuberositat (gaireb tocant-la) Apfisi calcnia: en la vista plantar, en la part ms proximal; forma la superfcie articular amb el calcani Os navicular Cares no articulars (3): Cara dorsal Cara plantar Cara medial: trobem la tuberositat de los navicular (nic relleu ossi) Cares articulars (3): Cara articular per als cuneformes (cara distal): o Cuneforme medial Articulaci cuneformenavicular medial plana o Cuneforme intermig Articulaci cuneformenavicular intermitja plana o Cuneforme lateral Articulaci cuneformenavicular lateral plana

43

Cara articular per lastrgal (cara proximal) Articulaci naviculoastragalina enartrosis ! Cara articular pel cuboides (cara lateral) no est sempre present Articulaci cuboidenavicular plana Relleus ossis: Tuberositat del navicular: est a la cara medial Ossos cuneformes (o cunys) Cuneformes i les seves parts: les seccions dels cuneformes tenen forma de pirmide Medial (o 1a cunya): base plantar i vrtex dorsal Mig (o 2a cunya): base dorsal i vrtex plantar Lateral (o 3a cunya): base dorsal i vrtex plantar Cares no articulars: Cuneforme medial: o Cara dorsal o Cara plantar o Cara medial Cuneforme mig: o Cara dorsal o Cara plantar Cuneforme lateral: o Cara dorsal o Cara plantar Cares articulars: Cuneforme medial: o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulaci cuneformenavicular medial plana o Cara articular per al metatarsi I (cara distal) Articulaci cuneformemetatarsiana I plana o Cara articular per al cuneforme mig (cara lateral) Articulaci intercuneforme medial plana Cuneforme mig: o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulaci cuneformenavicular mitja plana o Cara articular per al metatarsi II (una petita per al metatarsi I i III) (cara distal) Articulaci cuneformemetatarsiana II plana o Cara articular per al cuneforme medial (cara medial) Articulaci intercuneforme medial plana o Cara articular per al cuneforme lateral (cara lateral) Articulaci intercuneforme lateral plana Cuneforme lateral: o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulaci cuneformenavicular lateral plana o Cara articular per al metatarsi III (cara distal) Articulaci cuneformemetatarsiana III plana o Cara articular per al cuneforme mig (cara medial) Articulaci intercuneforme lateral plana

44

o Cara articular per al cuboides cuneformecuboidal plana Metatarsians

(cara

lateral)

Articulaci

Els metatarsians sn 5 ossos llargs (metatarsi I, II, III, IV i V) formats per: Base (epfisi proximal) Cos (difisi) Cap (epfisi distal) Lordre de grandria s: II > III > IV > V > I Cares: dorsal, lateral, medial Marges: plantar, lateral, medial Articulacions base: Tarsometatarsianes planes o Metatarsi I amb cuny medial o Metatarsi II amb cuny mig o Metatarsi III amb cuny lateral o Metatarsians IV i V amb cuboides Intermetatarsianes planes o s larticulaci entre les bases de metatarsians consecutius Articulacions cap: Superfcie articular corbada Articulacions metatarsofalngiques (proximals) condleas ! Relleus ossis: Metatarsi I: tuberositat del metatarsi I; est a la cara ventral i s on sinsereix el tend del mscul peroneal llarg (que ve del solc del cuboides) Metatarsi V: tuberositat del metatarsi V; est a la cara proximal i dorsal Ossos sesamoides Sn ossos que es troben sempre a la cara plantar del metatarsi I (es troben 2 sesamoides) i es poden trobar en altres metatarsians de manera inconstant. s freqent tenir-ne un interfalngic en el dit I. Cares: Plantar: s subcutnia Dorsal: s la cara articular amb el metatarsi Falanges Nmero de falanges en cada dit: Dit I (2): falange proximal, falange distal Dit II, III, IV i V (3): falange proximal, falange mitja, falange distal La falange proximal s molt ms gran que les altres dues Cada una de les falanges s un os llarg amb les segents parts: Base (epfisi proximal) Cos (difisi) Cap (epfisi distal): tuberositat de la falange distal (en les falanges distals) Articulacions: Articulacions metatarsofalngiques (proximals) condleas !

45

 Articulacions interfalngiques proximals (entre proximal i mitja) trclees ! Articulacions interfalngiques distals (entre mitja i distal) trclees ! Articulaci interfalngica (entre proximal i distal) (en el dit I) trclea ! Resum articulacions del peu Articulacions especials: Articulaci de Lisfranc: formada per totes les articulacions tarsometatarsianes plana Articulaci de Choupart: formada per larticulaci naviculoastragalina i calcaneocuboidal plana Cinemtica articulacions del peu: Gaireb totes sn planes. Excepcions: o Articulaci naviculoastragalina enartrosis o Articulaci calcaneocuboidal silla de montar o Articulacions metatarsofalngiques (proximals) condleas o Articulacions interfalngiques proximals (proximal i mitja) trclees o Articulacions interfalngiques distals (mitja i distal) trclees ! o Articulaci interfalngica (proximal i distal) (en el dit I) trclea Anatomia radiolgica de lextremitat inferior Estudiar de les imatges de la web danatomia

46