UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA
TEMA

ASTRONOMIA DE POSICI

JOSEP MARIA SOLANES MAJA PROFESSOR TITULAR DEL DEPARTAMENT DASTRONOMIA I METEOROLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. DOCTOR EN FSICA. ESPECIALITZACI EN LA FORMACI I LEVOLUCI DE LES GALXIES I LA COSMOLOGIA.

daquesta edici: UB Virtual, 2005

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

NDEX

Introducci ............................................................................................... 1. 2. Les escales de lunivers..................................................................

3 4

L'esfera celest ............................................................................... 6 2.1. Les constellacions ................................................................ 8 2.2. Moviment dirn de les estrelles.............................................. 8 2.3. Les estacions........................................................................ 9 2.4. Canvis posicionals a llarg termini............................................ 11 El moviment de la Lluna.................................................................. 13 3.1. Les fases lunars.................................................................... 13 3.2. Eclipsis ................................................................................. 13 La mesura del temps ...................................................................... 16 Els calendaris................................................................................. 19

3.

4. 5.

Idees clau ................................................................................................ 20

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

INTRODUCCI

Durant la major part de la histria de la humanitat, l'Astronomia va consistir en l'estudi de les posicions i moviments aparents dels astres que es podien observar en el cel a ull nu. Aquest tipus d'astronomia de posici no ens pot dir a quina distncia estem de les estrelles ni tampoc de qu est fet el Sol (per conixer aix ltim cal recrrer a l'Astrofsica). En canvi, si ens ha perms donar resposta a algunes necessitats bsiques dels ssers humans, com ara mesurar el temps o predir els canvis estacionals. Estudiant l'esfera celest entendrem com es mou la Terra per l'espai i comprendrem millor el nostre veritable lloc en el cosmos.

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

1.

LES ESCALES DE L'UNIVERS

El coneixement cientfic mostra objectivament que la Terra, malgrat el que molts encara puguin creure, no ocupa un lloc ni central ni especial en el cosmos. Actualment, sabem que habitem en el que sembla ser un planeta rocs ordinari que orbita, juntament amb altres vuit planetes, una estrella, que anomenen Sol, de caracterstiques poc destacades. El Sol i milers de milions d'altres estrelles semblants es troben situades en el pla del disc d'una galxia de morfologia espiral, que hem batejat com a Via Lctia, la qual no s ms que una dels cent mil milions de galxies que aproximadament hi ha repartides per tot l'univers observable. Estem connectats amb les profunditats de l'espai no noms grcies a la nostra imaginaci sin tamb per una herncia csmica com: la majoria dels elements qumics que formen les cllules del nostre cos van ser creats en el centre d'estrelles desaparegudes molt abans que es forms el sistema solar fa uns 5.000 milions d'anys. s inevitable pensar que en altres llocs d'aquest univers immens puguin haver-hi ssers vius, alguns fins i tot molt ms intelligents que nosaltres. Potser per ells el nostre Sol, o dhuc la nostra galxia, seran un punt de llum insignificant, per al igual que nosaltres, quan mirin al cel estrellat no podran evitar fer-se preguntes sobre l'origen del cosmos.

L'Astronomia s el nom genric que rep la cincia que estudia l'univers. De forma simple podem definir l'univers com tot all que est causalment connectat amb nosaltres, s a dir, tot all del que podem rebre, d'una manera o d'una altra, informaci.

Com podem deduir fcilment del que acabem de comentar en el darrer pargraf, aquesta connexi sestn definida a unes escales espacials, temporals, mssiques, etc., enormement ms grosses que les que tractem per costum (aquesta dificultat de no poder guiar els nostres raonaments per l'experincia diria apareixer sovint al llarg d'aquest curs). Per exemple, a l'hora de treballar amb galxies, unitats de distncia d's quotidi com el quilmetre han de deixar pas a altres com l'any llum la distncia que recorre la llum, que t una velocitat molt propera als 300.000 km/s, al llarg de tot un any!, que sn uns 9,5 bilions de quilmetres, per tal de que puguem expressar d'una forma ms cmoda (amb xifres raonablement petites) el dimetre d'una galxia com la nostra Via Lctia, que val aproximadament uns 100.000 anys llum (~9,5 trilions de km!). Encara i aix, el rang d'escales involucrades s tan ampli que sovint no podrem evitar haver de treballar amb nmeros molt grossos, pels que s aconsellable utilitzar una notaci basada en potncies de 10.

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

POTNCIES DE 10 MS UTILITZADES Prefix yotta zetta exa peta tera giga mega kilo hecto deca deci centi milli micro nano pico femto atto zepto yotto Mltiple 10 10
24 21 18 15 12 9 6 3 2

Smbol Y Z E P T G M k h da

10

10 10 10

10 10

10 10 10 10 10 10 10 10

1 2 3 6 9 12 15 18 21 24

d c m mu n p f a Z Y

10 10 10 10

Figura 1. Taula amb els prefixos i smbols ms utilitzats per les potncies de 10.

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

2.

L'ESFERA CELEST

Si mirem al cel en una nit sense Lluna, des d'un lloc allunyat de les llums de ciutats i pobles, veurem uns tres mil punts lluminosos sobre els nostres caps. En total, tenint en compte la meitat del cel que queda per sota l'horitz, els humans som capaos de detectar des de la Terra a ull nu, i en condicions ideals de foscor, unes 6.000 estrelles en el firmament. Aix s una porci nfima de totes les estrelles que hi ha a l'univers. Moltes cultures antigues creien que totes les estrelles es trobaven a la mateixa distncia de la Terra. S'imaginaven que eren com bocins de foc encastats en la superfcie interior d'una immensa esfera buida, anomenada esfera celest, que representava l'univers i que contenia a la Terra en el seu centre. En aquesta imatge del cosmos, la Terra estava fixa i era l'esfera celest la que rotava diriament d'est a oest al voltant de la Terra causant el moviment dirn dels astres. Avui en dia sabem que aquest model tant simple d'univers no s correcte: les estrelles es troben, en realitat, a distncies molt diverses i el seu moviment dirn s el resultat de la rotaci de la Terra i no de la resta de l'univers. Malgrat tot, la idea de reduir el cosmos a una esfera imaginria de radi arbitrari que gira al voltant nostre resulta encara molt prctica per especificar les posicions de les estrelles i visualitzar els seus moviments. La Figura 2 mostra l'esfera celest amb la Terra al seu centre. Al igual que l'equador de la Terra separa el nostre planeta en dos hemisferis, la seva projecci sobre aquesta esfera dibuixa un cercle mxim, l'equador celest, que separa el cel en els hemisferis nord i sud. De la mateixa forma, la intersecci de l'eix de rotaci de la Terra amb l'esfera celest marca els pols celests nord i sud (el pol nord celest est situat a menys d'un grau d'una estrella relativament brillant anomenada, per aquest motiu, l'estrella Polar).

Figura 2. Lesfera celest. Font: http://zebu.uoregon.edu (Data de consulta: 18 de febrer de 2005).

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Ampliaci

Qualsevol observador pot veure en qualsevol instant noms la meitat de l'esfera celest. L'altra meitat es troba per sota l'horitz oculta pel cos de la Terra. Pels observadors de qualsevol hemisferi, el pol celest es troba sempre per sobre l'horitz, inclinat respecte del pla horitzontal un angle igual que la seva latitud. Aix, per a un observador de Barcelona, que t una latitud de 41 nord, el pol nord celest i l'estrella Polar es troben en una direcci que forma un angle de 41 amb l'horitzontal. s a dir, estan separats per un angle de 90 41=49 del zenit (el punt del cel just per sobre de qualsevol observador). Continuant amb l'exemple, s fcil adonar-se que conforme la Terra gira sobre el seu eix d'oest a est o, equivalentment, l'esfera celest gira aparentment d'est a oest les estrelles situades en direccions que formen un angle amb l'eix de rotaci terrestre inferior a 41 seran visibles durant tota la nit des de Barcelona, ra per la qual reben el nom de circumpolars. En canvi, les estrelles situades a major distncia angular, b sortiran i es pondran, tal i com fan la Lluna, el Sol i els planetes o b, si estan prou allunyades de l'estrella Polar, romandran les 24 hores del dia per sota l'horitz, de forma que mai seran visibles des de la nostra posici. Aix, nosaltres podem veure estrelles que queden totalment ocultes per un habitant de Sidney i viceversa.

Utilitzant l'equador i els pols celests podem definir un sistema de dues coordenades angulars que permet especificar les posicions de les estrelles sobre l'esfera celest independentment de la posici de l'observador. La declinaci, equivalent a la latitud, s la distncia angular nord o sud des de l'equador celest mesurada al llarg d'un cercle mxim que passa pel pols (o meridi). L'ascensi recta, corresponent a la longitud, s la distncia angular sobre l'equador mesurada cap a l'est des del punt per on passa el Sol en l'instant en que comena la primavera (conegut com a equinocci vernal o punt ries) fins al meridi sobre el que es mesura la declinaci. Mentre que la declinaci s'expressa en graus sexagesimals (; una circumferncia sencera en t 360), l'angle d'ascensi recte ve donat, en canvi, en unitats de temps (hores), que, precisament, corresponen al temps que necessita l'esfera celest per girar aquest angle.

Terra Ara p 1 AU d

Sol 6 mesos desprs p = parallaxi (angle) d = distncia

Figura 3. La parallaxi trigonomtrica dibuixa un triangle imaginari que sestn des de dos extrems diametralment oposats de lrbita de la Terra (separats 6 mesos) fins a un objecte relativament proper.

PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Per conixer a fons l'univers s indispensable, a ms a ms, poder determinar la distncia que ens separa dels diferents cossos celests. El primer esgla de l'escala de distncies csmica el proporciona el mtode de la triangulaci. La parallaxi trigonomtrica pren com a lnia de base la distncia que separa la Terra del Sol. El seu valor mitj, conegut com a unitat astronmica (ua), s igual aproximadament a 150 milions de quilmetres.

2.1.

LES CONSTELLACIONS

Una tendncia natural dels humans quan observem el cel nocturn s crear connexions imaginries entre estrelles brillants que semblen dibuixar una certa imatge contra els fons negre. Molts de vosaltres segur que esteu familiaritzats amb algunes d'elles, com per exemple l'ssa Major, sempre visible des de la posici de Barcelona en l'hemisferi nord. Aquests agrupaments ficticis, anomenats constellacions, tenen per un fort biaix cultural, de forma que la interpretaci dels patrons que dibuixen en el cel varia mpliament entre civilitzacions. Aix, on a Grcia veien una ssa, a Egipte veien un bou i a Frana veien un carro.

Les constellacions sn agrupacions aparents d'estrelles que dibuixa la nostra imaginaci al ignorar la distncia que ens separa d'elles al llarg de la lnia de visi. En general, no hi ha cap relaci fsica entre les estrelles que les formen, que poden estar separades entre s milers d'anys llum.

Els planetes, o fins i tot els llums d'un avi comercial, es veuen tamb com a punts lluminosos en el cel nocturn que van avanant entre les estrelles, sense que aix signifiqui que guardin cap relaci amb elles. Com veurem ms endavant, les dotze constellacions del zodac no sn ms que dotze grups ficticis d'estrelles situats en la franja del cel per la que passen el Sol, la Lluna i els planetes.

El terme constellaci t una definici ms ampla en l'astronomia actual que ultrapassa les clssiques constellacions del zodac. Les cartes estellars modernes divideixen tota l'esfera celest en 88 regions irregulars que inclouen un cert grup d'estrelles brillants o constellaci, de la que reben el nom. Aix, qualsevol objecte celest queda circumscrit a una d'elles, de forma que quan els astrnoms diuen, per exemple, que una galxia est situada en una constellaci donada, significa que dita galxia pot localitzar-se en la regi del cel que, vista des de la Terra, ocupa la constellaci a la que est assignada.

2.2.

MOVIMENT DIRN DE LES ESTRELLES

La Terra gira sobre s mateixa d'oest a est fent una volta completa cada 24 hores. En qualsevol moment, s de dia en la meitat de la Terra que queda illuminada pel Sol, mentre que s de nit en l'altra meitat. Per aix, tots els punts de la superfcie terrestre experimenten cicles diaris de dia i nit (encara que, aix s, amb duracions molt diverses). La rotaci de la Terra tamb fa que les
PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

constellacions es vegin sotmeses a un moviment dirn aparent que fa canviar lentament al llarg de la nit la seva posici en el cel (com que totes les estrelles giren al unson la forma de les constellacions per no varia).

1 dia solar desprs A

Recordem que la mesura del temps dels 0,986 ssers humans est basada en el Sol que A s el que marca el nostre ritme vital. Aix, no Sol Terra s pas sorprenent que haguem escollit que el perode de temps entre dos passos consecutius del Sol per un mateix meridi de l'esfera celest marqui la durada del dia Orbita de la Terra solar, el qual s'ha dividit exactament en 24 hores que sn unes bones unitats per mesurar la nostra activitat diria. Com illustra la Figura 4, durant el temps que triga la Terra Figura 4. Diferncia entre un dia solar i un dia sideri. en completar una rotaci (24 hores solars exactes) el nostre planeta tamb es mou una petita distncia al llarg de la seva rbita al voltant del Sol. La composici de tots dos moviments fa que la Terra hagi de girar uns 361 per a que el Sol es trobi exactament en la mateixa posici del dia anterior. En altres paraules, la durada d'un dia solar s un xic superior al temps que triga la Terra en fer una rotaci completa sobre el seu eix i que fa que totes les estrelles, llevat del Sol, retornin exactament a les seves posicions del dia anterior. En la prctica aix es tradueix en que la durada del dia mesurat per les estrelles, el que es coneix com a dia sideri, sigui 3,9 minuts ms curta que la del dia solar, que s el que marca el temps pel qual es regeixen els nostres rellotges.

2.3.

LES ESTACIONS

A ms del moviment dirn, les constellacions que podem veure a l'esfera celest van canviant lentament al llarg de l'any. Aquest moviment anual tamb aparent de les constellacions t el seu origen en la translaci de la Terra al voltant del Sol, que fa que en el decurs d'un any la part fosca (nocturna) de la Terra estigui orientada cap a parts diferents del firmament. A causa de que la Terra orbita el Sol, s aquest el que sembla moure's respecte al fons d'estrelles vist des de la nostra posici. El moviment aparent que descriu el Sol en el cel al llarg de l'any respecte de les estrelles traa un gran cercle sobre l'esfera celest conegut com l'eclptica. El pla de l'eclptica no s per parallel al pla de l'equador celest, sin que es troba inclinat uns 23,5 com a conseqncia duna inclinaci idntica de l'eix de rotaci de la Terra respecte del seu pla orbital. La inclinaci i orientaci d'aquest eix es mantenen essencialment invariants en l'espai mentre el nostre planeta es mou al voltant del Sol. SOLSTICIS Com mostra la Figura 5, aix fa que durant una part de l'any l'hemisferi nord de la Terra estigui inclinat cap al Sol, de forma que qualsevol punt al nord de l'equador rep ms de 12 hores de llum solar, per la qual cosa les nits sn ms curtes que els dies. A ms, com el Sol est tamb ms alt sobre l'horitz, les temperatures sn en mitjana ms altes grcies a que la radiaci solar incideix ms verticalment.
PGINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Just en la mateixa poca, l'hemisferi sud experimenta el comportament contrari: els dies sn ms curts que les nits i el raigs solars incideixen ms inclinats, escalfant menys eficament el terra. El punt de l'rbita de la Terra en que el pol nord terrestre apunta ms directament cap al Sol determina l'anomenat solstici d'estiu, que t lloc al voltant del 21 de juny el dia exacte varia a causa de que la llargada total de l'any solar no s un nombre sencer de dies solars. Aquest s el dia amb ms llum dirna de tot l'any per els punts de l'hemisferi nord i marca, a ms, l'inici de l'estiu. Per contra, en l'hemisferi sud, el solstici d'estiu s el dia de l'any amb menys llum dirna i el moment en que comena l'hivern. Sis mesos desprs, cap al 21 de desembre ms o menys, t lloc el solstici d'hivern, on els papers s'inverteixen. Llavors, s el pol sud terrestre el que apunta ms directament cap al Sol, fent que aquest dia sigui el de menys llum dirna per a tots els punts de l'hemisferi nord i l'inici de l'hivern. En canvi, el solstici d'hivern marca el comenament de l'estiu per a l'hemisferi sud. EQUINOCCIS

Figura 5. (a) Trajectria aparent del Sol en lesfera celest i (b) la seva relaci amb la rotaci i translaci terrestres. Les estacions resulten del canvi dalada del Sol sobre lhoritz.

Els dos punts on l'eclptica talla l'equador es coneixen com els equinoccis. En aquestes dates el dia i la nit tenen la mateixa durada (la paraula equinocci, deriva del llat i vol dir nit igual). Hi ha dos equinoccis: L'equinocci de tardor, que com el seu nom indica marca el comenament de la tardor en l'hemisferi nord (la primavera en l'hemisferi sud), t lloc cap al 21 de setembre, just en el moment en que el Sol creua l'equador celest en direcci sud. L'equinocci de primavera o vernal es produeix, cap als voltants del 21 de mar, quan el Sol creua l'equador movent-se en direcci nord i determina l'inici de la primavera (tardor) en l'hemisferi nord (sud). A causa de la seva associaci amb el final de l'hivern i el comenament d'una nova estaci de sembra, l'equinocci de primavera era particularment important per als nostres avantpassats. A ms, tamb juga un paper central en la mesura del temps per part dels humans: l'interval de temps entre dos equinoccis de primavera consecutius sn 365,242 dies solars, conegut com a any tropical, regula els nostres calendaris.

PGINA

10

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Les constellacions que el Sol travessa quan avana per l'eclptica s a dir, les constellacions que veurem just darrera del Sol si la llum d'aquest no ens enlluerns es coneixem collectivament com a zodac i donen lloc als populars, per gens cientfics, dotze signes astrolgics. El temps que requereixen totes les constellacions per retornar al seus punts de partida vistos des de qualsevol punt sobre la superfcie terrestre s a dir, el temps que necessita la Terra per completar exactament una rbita al voltant del Sol rep el nom d'any sideri i t una durada de 365,256 dies solars, un xic ms llarga que la de l'any tropical.

2.4.

CANVIS POSICIONALS A LLARG TERMINI

La forma de la Terra s, en primera aproximaci, semblant a la d'una baldufa: el dimetre equatorial terrestre s uns 43 quilmetres ms llarg que la distncia entre els pols. I aix com passa amb les baldufes, l'orientaci de l'eix de rotaci de la Terra (no pas la seva inclinaci) varia gradualment en presncia d'un camp gravitatori que, en el cas del nostre planeta, est creat conjuntament per les masses de la Lluna i el Sol. Aquest canvi, anomenat precessi, fa que l'eix de rotaci de la Terra descrigui un con al llarg d'un perode d'uns 26.000 anys. La precessi s, precisament, la responsable de que l'any tropical i l'any sideri tinguin durades lleugerament diferents. Recordem que l'equinocci de primavera t lloc quan l'eix de rotaci de la Terra se situa perpendicularment a la lnia que uneix la Terra i el Sol, en el moment en que el Sol est travessant l'equador celest per passar de l'hemisferi sud a l'hemisferi nord. Si no hi hagus precessi, aix passaria exactament una vegada per rbita i les durades de l'any tropical i sideri serien idntiques. Per a causa del lent moviment precessional de l'eix de rotaci terrestre l'any tropical s'avana uns 20 minuts respecte de l'any sideri, explicant la diferncia entre les durades dambds que reflectem en lapartat anterior.

Figura 6. El pol nord celest lany 13197dC.

PGINA

11

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

El cicle de precessi tamb fa que l'equinocci de primavera derivi lentament pel zodac al llarg del temps. Per aix, avui en dia les dates de l'horscop estan desplaades de l'ordre d'un mes respecte a la seva situaci original establerta pels grecs fa ms de 2.000 anys (per exemple, el Sol va creuar els Peixos, i no ries, entre el 21 de mar i el 19 d'abril de 2000; a ms a ms, el Sol creua actualment 13 i no 12 constellacions en el seu moviment al llarg de l'eclptica). Aquesta variaci en lpoca en que poden observar-se les diferents constellacions en el cel, s'evitaria si els nostres calendaris estiguessin lligats a l'any sideri enlloc de a l'any tropical. Llavors per, es generaria un problema molt ms greu: el comenament de les estacions aniria canviant de data, de forma que, per exemple, d'aqu a 13.000 anys l'estiu comenaria en l'hemisferi nord a finals de febrer. Fent servir l'any tropical ens assegurem, en canvi, de que juliol i agost, per exemple, siguin permanentment els mesos d'estiu a l'hemisferi nord, encara que aix impliqui que per aquelles dates l'estrella Polar actual far temps que haur deixat d'indicar la posici del pol nord celest.

PGINA

12

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

3.

EL MOVIMENT DE LA LLUNA

La Lluna s, de lluny, el cos celest ms brillant de la nit. Al igual que el Sol, la Lluna canvia la seva posici relativa respecte del fons d'estrelles, per a diferncia d'aquest, ho fa com a conseqncia de que rbita realment la Terra, trigant noms de l'ordre d'un mes en descriure una volta sencera per l'esfera celest (cada hora, la Lluna es mou pel cel una distncia angular equivalent al seu dimetre, uns 30 minuts d'arc o mig grau sexagesimal). La trajectria de la Lluna sobre l'esfera celest es troba a prop de l'eclptica. Aix s perqu el pla de l'rbita de la Lluna al voltant de la Terra est inclinat noms uns 5 respecte del pla (de l'eclptica) que cont l'rbita terrestre al voltant del Sol. Aix, la Lluna tamb es mou per la regi del cel ocupada per les constellacions del zodac, la qual s'estn uns 8 a ambds costats de l'eclptica, romanent la meitat del seu perode orbital (unes dues setmanes) al nord de l'equador celest i l'altre meitat al sud.

3.1.

LES FASES LUNARS

L'aparena de la Lluna segueix un cicle regular de canvis o fases, que rep el nom de mes sindic i que t una durada d'uns 29,5 dies. Els canvis en l'aspecte de Lluna tenen el seu origen en el fet que el nostre satllit no emet llum prpia sin que reflecteix la llum que li arriba del Sol. En qualsevol instant, la llum solar illumina la meitat de la superfcie lunar, per la part de la zona illuminada que podem veure des de la Terra depn de l'orientaci relativa entre nosaltres, la Lluna i el Sol. Aix, la fase de Lluna plena t lloc quan el Sol i la Lluna es troben en direccions oposades del cel vistos des de la Terra, mentre que en la fase de Lluna nova, Sol i Lluna estan molt a prop (aparentment) l'un de l'altre, ocupant la mateixa part del cel. Com es pot deduir fcilment, els quarts creixent i minvant tenen lloc quan la direcci Terra-Lluna forma un angle de 90 respecte de la direcci Terra-Sol. No cal confondre per el mes sindic amb el temps que triga la Lluna en tornar a la mateixa posici respecte el fons d'estrelles, s a dir, en completar una revoluci al voltant de la Terra. Aquest ltim perode, conegut com a mes sideri, s ms curt que el mes sindic (dura noms 27,3 dies) per les mateixes raons que el dia sideri s ms curt que el dia solar: a causa del moviment del nostre planeta al voltant del Sol, la Lluna ha de completar una mica ms d'una revoluci sencera al voltant de la Terra abans que la puguem observar altra vegada en, exactament, la mateixa fase.

3.2.

ECLIPSIS

Ocasionalment, durant les fases de Lluna plena i Lluna nova, Sol, Lluna i Terra queden precisament alineats i podem observar l'espectacular fenomen dombra dels eclipsis.

Els eclipsis lunars tenen lloc sempre durant la fase de Lluna plena. En aquesta situaci, de vegades la Terra es troba just en la lnia que uneix el Sol i la Lluna, de forma que la Lluna travessa l'ombra que projecta el nostre planeta al ser illuminat pel Sol patint l'enfosquiment temporal de la seva superfcie. Els eclipsis lunars poden ser totals o parcials en funci de com de precs sigui l'alineament entre els tres cossos. Quan l'alineament s perfecte, es produeix un eclipsi lunar total que no dura ms de 100
PGINA

13

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

minuts (la velocitat a la que la Lluna travessa l'ombra de la Terra s, aproximadament, d'1 km/s). Durant aquest temps la Lluna no queda per enfosquida del tot sin que adquireix una coloraci vermellosa perqu una part de la llum solar s refractada (desviada) per la nostra atmosfera cap a la superfcie lunar. Si s noms una part de la Lluna la que queda enfosquida per l'ombra terrestre, per exemple just abans i just desprs d'un eclipsi total, l'eclipsi lunar s parcial. En contrast, els eclipsis solars poden produir-se noms durant la fase de Lluna nova. En aquesta situaci, la Lluna pot Figura 7. Durant un eclipsi total de Sol la seva corona es fa visible com interposar-se en la lnia Terra-Sol i tapar la un halo llumins de forma irregular que envolta el disc solar eclipsat. Font: arxiu Dominik Pasternak (MOA) llum d'aquest ltim. Per una remarcable coincidncia de la natura, la ra entre les distncies que ens separen del Sol i la Lluna s gaireb idntica a la ra dels seus dimetres lineals, de forma que els dimetres angulars (aparents) de tots dos cossos resulten ser molt semblants (~0,5). Grcies a aix, quan la Lluna s'interposa directament entre la Terra i el Sol podem arribar a observar un eclipsi solar total en el que la Lluna tapa totalment, i quasi exactament, el disc solar fent que planetes i algunes estrelles brillants siguin visibles durant uns minuts. Com mostra la Figura 7, durant aquests minuts d'intensa foscor tamb es fa visible la part superior, tnue i extensa de l'atmosfera solar que s'endinsa centenars de milers de quilmetres en l'espai. Per altra banda, quan la Lluna noms tapa una part del disc solar es produeix un eclipsi solar parcial. A diferncia del que passa amb els eclipsis lunars, que sn visibles des de tots els punts de la part nocturna de la Terra, els eclipsis solars totals es poden veure noms en una petita porci de la part illuminada pel Sol perqu el dimetre de l'ombra de la Lluna sobre la superfcie terrestre mai supera els 270 km. Com que l'ombra lunar avana a uns 1.700 km/h, la durada mxima dels eclipsis totals en qualsevol punt de la Terra no excedeix mai dels 7 minuts i mig. Apart d'eclipsis totals i parcials de Sol, lextraordinria similitud entre les mides aparents del Sol i la Lluna, juntament amb la petita ellipticitat de l'rbita lunar que fa que la distncia Terra-Lluna no sigui constant, permeten que en determinades ocasions, encara que la alineaci sigui perfecta, el disc lunar no cobreixi totalment el disc del Sol i deixi veure al seu voltant un anell prim de llum solar. En aquestes circumstncies, que corresponen a situacions en que la Lluna es troba a prop del seu apogeu la mxima distncia de la Terra, es produeix el que s'anomena un eclipsi solar anullar. Aproximadament la meitat dels eclipsis solars sn anulars. Malgrat que les fases de Lluna nova i Lluna plena es repeteixen en intervals de 29,5 dies, el nombre mxim d'eclipsis lunars i solars combinats que poden observar-se en un any s tant sols de 7 (el nombre mnim anual s de 2 solars i cap lunar). Aquesta infreqncia en els eclipsis s motivada perqu el pla de l'rbita de la Lluna i el de l'eclptica no estan perfectament alineats. Aix, durant les fases de Lluna nova i Lluna plena el nostre satllit es troba sovint per sota o per sobre del pla de l'rbita terrestre que cont a la lnia Sol-Terra, la qual cosa impedeix la correcta alineaci dels tres cossos.

PGINA

14

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Recorda que: per a que es produeixi un eclipsi de qualsevol tipus s condici necessria que Terra, Sol i Lluna estiguin tots situats en el pla de l'eclptica. Els plans orbitals de la Terra (el pla de leclptica) i de la Lluna formen al intersecar-se l'anomenada lnia dels nodes, que passa a travs de la Terra i apunta a una direcci particular de l'espai. Doncs b, els eclipsis poden tenir lloc noms si tant el Sol com la Lluna es troben en, o molt a prop de, la lnia dels nodes, s a dir, en els breus perodes en que la lnia dels nodes i la lnia Terra-Sol coincideixen.

L'atracci gravitatria que exerceix el Sol sobre la Lluna fa canviar l'orientaci del seu pla orbital i, per tant, de la lnia dels nodes amb el temps. Com a resultat d'aix, la lnia dels nodes experimenta un desplaament gradual cap a l'oest de 18,6 anys de perode que fa que les poques de l'any favorables als eclipsis s'avancin uns 20 dies cada any.

a)

b) Figura 8. (a) Un eclipsi t lloc quan la Terra, el Sol i la Lluna estan precisament alineats. Com que el pla orbital de la Lluna est inclinat uns 5 respecte del de leclptica no totes les configuracions sn favorables per la producci declipsis. (b) Per a que un eclipsi es produeixi cal que lorientaci de la lnia dels nodes coincideixi amb la de la direcci Terra-Sol.
PGINA

15

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

4.

LA MESURA DEL TEMPS

Els ssers humans i, de fet, tots els ssers que viuen a prop de la superfcie de la Terra (incloent-hi gran part dels animals i plantes marins) tenim cicles vitals regulats pel Sol. Resulta doncs natural que la nostra mesura del temps reflecteixi la posici del Sol en el cel i que, per tant, aquesta tasca hagi estat tradicionalment responsabilitat dels astrnoms. Per obtenir mesures formals del temps, els astrnoms utilitzen el meridi local, que s aquell cercle mxim de l'esfera celest que, a banda de passar per tots dos pols, tamb passa pel zenit.

Un dia solar aparent es defineix estrictament com l'interval de temps entre dos passos successius del Sol pel meridi local superior (aix s la meitat del meridi que queda per sobre l'horitz). Desafortunadament, el Sol no s un bon cronmetre. La durada d'un dia solar aparent, mesurada per un dispositiu independent com ara un rellotge de sorra o un rellotge atmic, va variant al llarg de l'any.

Per a que aix sigui aix hi ha dues raons principals i ambdues estan relacionades amb la forma en que es mou la Terra: Lrbita terrestre no descriu una circumferncia perfecta sin, com veurem amb ms detall en el segent tema, una de lleugerament aplanada, anomenada ellipse, amb el Sol en un dels focus. La qesti s que la Terra no es mou uniformement al llarg de la seva rbita al voltant del Sol, sin que ho fa ms rpidament quan est a prop d'ell (durant l'hivern de l'hemisferi nord) que quan est ms lluny (a l'estiu). Des del punt de vista d'un observador terrestre, el resultat s que el Sol avana ms rpid pel cel en mesos com ara gener o febrer que durant els mesos de juliol o agost. El fet que el pla de l'eclptica estigui inclinat respecte del pla equatorial, comporta que el moviment net diari del Sol cap a l'est mesurat contra el fons d'estrelles (que si sn prou lluny de nosaltres mantenen posicions fixes) no sigui constant. Per aix, el valor de la projecci del moviment total aparent del Sol en la direcci est-oest, s a dir, sobre l'equador celest, canvia segons estiguem a prop de les dates dels equinoccis o dels solsticis. En el primer cas, una part significativa del moviment aparent del Sol t lloc tamb en la direcci nord-sud de forma que el progrs net diari de la nostra estrella cap a l'est s sensiblement inferior al que es registra al voltant dels solsticis quan tot el desplaament s essencialment parallel a l'equador.

La combinaci dels dos efectes acabats d'esmentar fa que la durada del dia solar aparent vari contnuament al llarg de l'any. Per evitar aquesta dificultat, els astrnoms han inventat l'anomenat Sol mitj que es mou al llarg de l'equador a un ritme constant, condici necessria per a que pugui actuar com a cronmetre. Aquest Sol fictici, que est de vegades una mica pel davant del Sol real i de vegades una mica pel darrera (la diferncia mxima pot arribar al quart d'hora en certes poques de l'any), defineix el dia solar mitj que dura exactament 24 hores de rellotge equivalents a la longitud d'un dia solar aparent amitjanada al llarg d'un any. Les hores i dies solars dels que hem parlat en les seccions anteriors fan sempre referncia al Sol mitj.

PGINA

16

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Si volgussim ser molt precisos en la mesura del temps utilitzant el moviment del Sol en el cel, haurem de considerar tamb una srie de petites variacions estacionals, seculars i irregulars, que afecten als moviments de rotaci i translaci de la Terra i que fan que el temps solar mitj no sigui del tot uniforme. Per aix, en la prctica, els estndards actuals de temps estan basats, no en l'esfera celest, sin en una xarxa de rellotges atmics interconnectats. No obstant aix, aquests rellotges ultraprecisos s'ajusten peridicament de manera que el temps que proporcionen mai se separi ms d'un segon del temps solar mitj actual, que s el que compta per nosaltres. FUSOS HORARIS Un cop definit el valor de la unitat de temps, est clar que no resultaria gaire prctic que tots els observadors tinguessin la mateixa hora, independentment de la seva posici sobre la superfcie terrestre. T fora ms sentit que el pas del Sol pel meridi local superior d'un observador marqui a tot arreu el migdia local i aix, bviament, succeeix en moments diferents per observadors situats en longituds (meridians) diferents. Com tampoc seria gens prctic que cada individu o, si ms no, cada localitat, tingus el seu propi horari, s'han definit sobre la superfcie terrestre els anomenats fusos horaris.

Els fusos horaris sn franges, relativament amples, de 15 on tots els rellotges adopten el temps solar mitj corresponent al meridi que t la longitud mitjana de la zona.

Aquesta divisi per s relativament flexible, de manera que l'amplada del fusos s'amplia o redueix a convenincia dels estats per tal de facilitar al mxim el comer, el transport i la comunicaci entre zones adjacents, tal i com mostra la Figura 9. A tot aix, cal afegir encara els avanaments estacionals d'una o ms hores que alguns pasos apliquen per fer mxim el nombre d'hores de llum solar de la jornada laboral amb la intenci d'estalviar energia.

Figura 9. Els fusos horaris de la Terra.

PGINA

17

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

Encara que s natural relacionar la mesura del temps amb el moviment aparent del Sol, s ms eficient pels astrnoms a l'hora d'apuntar els seus telescopis cap al cel utilitzar el temps sideri, doncs aquest est basat directament en el moviment aparent de les estrelles. Per aix, tots els observatoris professionals estan equipats amb un rellotge de temps sideri.

PGINA

18

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

5.

ELS CALENDARIS

Si penseu que resulta complicat definir les zones horries, encara ho s ms entendre i coordinar els diferents calendaris que existeixen, doncs a l'hora de portar el compte dels anys (i de la seva subdivisi en mesos i setmanes) es produeixen profundes variacions entre regions de la Terra ocasionades per diferncies culturals i, sobretot, religioses. L'objectiu de tots els calendaris, aix s, es com: garantir que determinades festes o ritus tinguin lloc sempre en una poca concreta de l'any. Aix, per exemple, pels cristians s important que la Pasqua comenci sempre el primer diumenge desprs de la primera Lluna plena de primavera, mentre que els jueus han establert l'inici del seu calendari en el 3761 abans de Jesucrist perqu va ser llavors quan, segons la seva fe, el mn va ser creat (per tant, l'any 2005 del calendari occidental coincideix amb l'any 5765 jueu). Tanmateix, un aspecte aparentment tan estndard com s la subdivisi del dia en 24 hores, s diferent en una cultura com la ndia on divideixen el dia en 60 parts de 24 minuts. A ms a ms, la natura no ens ha facilitat les coses al fer que l'any no contingui un nombre exacte de dies (al voltant de 365 i un quart). Com que s convenient subdividir l'any en un nombre sencer de dies, es produeix un desfasament que s'ha d'anar corregint peridicament. La correcci que sha daplicar depn per de la durada adoptada per l'any que presenta importants variacions culturals. En el calendari modern occidental instaurat pel Papa Gregori XIII en 1582, que t anys estndards de 365 dies, el desfasament es compensa intercalant cada 3 anys (amb certes excepcions) un any de trasps que t un dia extra: el 29 de febrer. El concepte dany de trasps s per molt ms antic, ja que va ser introdut per primera vegada al calendari occidental per Juli Csar.

Segons el que acabem d'explicar, ha de quedar clar que el nostre calendari occidental, no s l'nic del mn. Jueus, musulmans, xinesos, indis, etc., tenen calendaris propis molt diferents al nostre.

PGINA

19

UNIVERSITAT DE BARCELONA Virtual

FONAMENTS DASTRONOMIA T1 ASTRONOMIA DE POSICI

IDEES CLAU

L'esfera celest sembla girar al voltant de la posici de cada observador terrestre amb un perode de 24 hores. En realitat, s la Terra la que gira. Per determinar les posicions dels objectes sobre l'esfera celest fem servir coordenades angulars. Les ms utilitzades pels astrnoms sn l'ascensi recta i la declinaci que no depenen de la posici de l'observador. Per conixer a fons l'univers s indispensable, a ms, poder determinar la distncia que ens separa dels diferents cossos celests. El primer esgla de l'escala de distncies csmica el proporciona la parallaxi trigonomtrica que pren com a lnia de base la distncia mitjana que separa la Terra del Sol. L'eix de rotaci de la Terra est inclinat uns 23,5 respecte el pla de l'eclptica. Aix s la causa de les estacions climatolgiques, ats que fa canviar la inclinaci amb que incideixen els raigs sobre els diferents punts de la superfcie de la Terra al llarg de l'any. L'eix de rotaci de la Terra est afectat d'una lenta precessi causada per l'atracci gravitatria del Sol i la Lluna. Aquesta precessi fa variar a poc a poc les posicions que ocupen els punts principals de l'esfera celest, com ara els equinoccis i els pols, respecte del fons d'estrelles i, per tant, tamb les coordenades celests. Hi ha diferents mesures del temps. Els rellotges ordinaris mesuren el temps solar mitj, basat en el moviment d'un Sol imaginari que avana a velocitat constant per l'equador celest produint un dia solar mitj de 24 hores. Els astrnoms, en canvi, fan servir el temps sideri, basat en el moviment aparent de les estrelles llunyanes. La Lluna no emet llum prpia, sin que reflecteix la que li arriba del Sol. El tros que veiem de la superfcie de la Lluna que est illuminada pel Sol va canviant conforme el nostre satllit rbita la Terra, produint les fases lunars. Els eclipsis de Sol i de Lluna tenen lloc quan els tres astres estan alineats. En els eclipsis de Sol, la Lluna se situa entre la Terra i el Sol ocultant-lo, mentre que en els de Lluna, s la Terra la que projecta la seva ombra sobre el satllit.

PGINA

20