Professional Documents
Culture Documents
C7 Continguts
C7 Continguts
Tema 1.
-Creixement: Són els canvis físics que fa el cos exteriorment. Es produeixen al llarg de tota la
vida. Són externs, és a dir, es poden observar a mesura que va creixent.
-Maduració: Canvis biològics que afecten a l’estructura de la persona i a la funció de les
cèl·lules. Un exemple molt clar és la maduració que fa el cap al llarg del creixement.
-Desenvolupament: Canvis psicològics. Progressió de les funcions humanes. Dura tota la vida i
està en constant interacció amb l'entorn.
-Aprenentatge: Adquisició del coneixement d'alguna cosa.
-Socialització: Fet de relacionar-se amb els altres. Amb la socialització, la persona es forma
com a ser únic i adquireix valors, costums, cultura... Es produeix al llarg de tota la vida.
-Família: És el primer agent socialitzador. Sistema viu que pateix canvis al llarg de tota la vida.
-Aferrament: A mesura que anem creixent, anem desenvolupant la conducta d’enganxar-te al
“papa” o a la “mama”.
Tema 2.
Continguts El tema 2 tracta del desenvolupament afectiu. Per desenvolupar aquest tema hem
de saber què vol dir desenvolupament, quines són les seves característiques, què significa
afectivitat i quines són les seves característiques principals. La segona part del tema tracta de
les teories: per una banda les teories explicatives de Wallon, Freud i Piaget i per altra banda
quina és la teoria de l’aferrament.
Desenvolupament afectiu.
2.1. Desenvolupament.
2.2 Característiques.
- Aquests canvis segueixen unes lleis, que són les mateixes per a tothom però que
cadascú les desenvolupem a un diferent ritme.
2.3 Afectivitat.
L’afectivitat és el procés pel qual cada persona va formant el seu món emocional. A mesura que
anem creixent, anem demostrant sentiments que poden ser agradables o desagradables.
Cadascú tenim la nostra pròpia afectivitat i això és el que ens va diferenciar-nos de la resta. A
l’afectivitat trobem emocions i sentiments, que tot i que no ho sembla es diferencien molt:
-Emocions: Estat d’excitació o agitació fisiològica que apareix com a resposta d’un estímul
extern. És més breu i intensa que els sentiments. Per exemple: nervis, histèria, ràbia...
-Sentiments: Emocions pensades i sentides les quals tenen repercussions orgàniques. Per
exemple: Amor, alegria, odi...
Les emocions i els sentiments es diferencien per la duració del temps i la intensitat amb la que
ho vius. A vegades, les emocions i els sentiments produeixen canvis en les persones o a l’hora
de prendre decisions.
2.4 Característiques principals de l'afectivitat.
Als infants els hi afecta tot però ràpidament s’obliden. Els estats afectius dels infants són més
intensos que els dels adults. Quan tenen una emoció forta, no pensen en ser més, només en
allò. Les emocions segueixen una evolució:
·WALLON. Ànima i cos junts. Per a ell, l’ésser humà és una unitat. Estructura el
desenvolupament humà en 6 estadis:
-Impulsivitat motriu: Funcions fisiològiques. Des del naixement fins els 6 mesos.
-Estadi emocional: L’infant per créixer necessita el pare o la mare. Dels 6 mesos a l’any.
-Estadi sensoriomotor: L’infant experimenta moviments que al fer-los li produeix plaer i
els anirà repetint. Dels 2 als 3 anys.
-Estadi de la personalitat: 3 i 6 anys. L’infant construeix la seva personalitat.
-Estadi del pensament categorial: Entre 6 i 11 anys. Es divideix en dos:
-PENSAMENT SINCRÈTIC.
- Teoria de les emocions: Ello, jo, superjo. Va ser una teoria de l’inconscient per conèixer
i solucionar conflictes. Per elaborar la teoria del psicoanàlisis es basa en les emocions.
Hi ha 3 estructures:
-4 estadis de desenvolupament:
1-Estadi Sensoriomotor: Del naixement fins als 2 anys. L’infant per aquests coneixements
utilitza objectes.
2-Estadi Preoperacional: Dels 2 als 6 anys. No té contacte directe amb els objectes.
3-Estadi d'Operacions Concretes: Dels 7 als 11 anys. Utilitza la lògica. El coneixement
està més o menys organitzat.
4-Estadi de les Operacions Formals: Dels 12 en endavant. Ja té la ment organitzada.
L’aferrament és el vincle que s’estableix entre la mare i el fill, ja que ella és qui s’ocupa de les
necessitats bàsiques del nadó (li dóna el menjar, el neteja...), li dóna estabilitat emocional. És
també allò que una persona o animal forma entre ell o un altre de la seva espècie.
-Aferrament segur: Aquell que l’infant explora i juga sense cap por perquè sap que la mare
està al seu costat. Quan la mare marxa, l’infant està angustiat i no està segur.
-Aferrament evasiu: Infants que si no està la mare, són tranquils i no tenen problemes si
ella hi és o no.
1.Fase de protesta: Aquesta fase és a la que els infants ploren i criden per crida l’atenció.
Normalment sempre s’enganxen a la mare abans de sortir.
2.Fase d'ambivalència: Contradictori. Si per exemple, els pares desapareixen durant un
temps l’infant protesta però arriba (moment en que l’infant s’acostuma a que quan arriben no
reacciona ni mostra interès. L’infant triga un temps en recuperar-se.
3.Fase d'adaptació: Els pares l’han deixat i una altra família l’adopta, els infants amb el
temps s’acostumen al procés.
Tema 3.
Continguts: Al tema 3, trobem la explicació de què es la socialització i quins són els seus
agents.
Desenvolupament social.
3.1 La socialització.
L’ésser humà és un ésser social i al llarg de la seva vida forma part amb diferents grups de
persones i es relacionen entre elles. Necessita d’altres éssers humans per viure.
-Definició: Procés pel qual cada ésser humà es converteix en un membre actiu i té ple dret a
la societat de la que forma part. Això, condueix a adquirir valors, pautes, costums culturals que
el grup comparteix i al mateix temps la persona es va convertint en un ésser únic i diferent de la
resta. Socialment, ens desenvolupem durant tota la vida.
3.1.1 Factors:
• Genètica.
• Ambient.
Persones o institucions que exerceixen una influència sobre l’infant i això fa que aquest tingui
influències en el seu desenvolupament social. Els principals agents de socialització són:
• Permisiu. Deixen fer el que vol l’infant en cada moment. El protegeixen molt.
3. GRUPS D’IGUALS: Com els infants no caminen, l’adult l’ha d’ajudar a moure’s. Aquí
és on l’infant té el contacte amb els iguals. Quan ja caminen hi ha unes interaccions
autònomes amb els iguals. Gràcies a aquestes habilitats socials, hi ha una evolució
quan creixen:
• Populars: Infants líders. Es parla molt d’ells però d’una manera positiva.
Cooperen molt i ajuden als altres companys.
• Controvertits: Es parla molt d’ells però de manera tant positiva com negativa.
Solen actuar de manera una mica més agressiva.
• Ignorats: Solen ser molt tímids i tenen poques habilitats socials. Molts cops
passen el dia sols.
• Rebutjats: Infants que no volen estar molt al costat d’aquests perquè peguen
molt o són molt tímids. Normalment comencen les bregues i tenen poques
habilitats socials.