L'ECONOMIA MONACAL TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

ANTONI VIRGILI (UAB)

INTRODUCCI

Qualsevol recerca sobre l'economia de les abadies cistercenques (de fet, de qualsevol orde monacal) est ine vi ta bl e m en t c o n d i c i o n a d a per tres factors de carcter general: 1. L'observaci m s o m e n y s estricta de cada casa de les directrius generals de l'orde, inspirades inicialment e n la regla de Sant Benet i contingudes en la Carta Cartatis, peridicament revisades i modificades per Captol General reunit cada any (LEKAY, 1987: 31 i ss). 2. La reproducci de les pautes e c o n m i q u e s i socials de l'ordre f e u dal: una classe d o m i n a n t les institucions monstiques n'eren una p a r t que vivia i acumulava riquesa mitjanant la captura de renda. Aquesta estratgia superava l'acci d'una mera sostracci de part de la producci pagesa. Ms enll d'una simple captura de bot, la particularitat era que el sistema estava incrustat en els processos de treball pags, els disciplinava i els ordenava tot subvertint l'ordre social anterior (BARCEL, 1995). Aquestes transformacions es v a n p r o d u i r e n u n marc espacial definit: els termes castrals (castells termenats) i els altres termes feudals que es v a n crear (llocs, viles, pobles, e t c ) . Els seus efectes f o r e n la creaci d ' u n n o u espai rural, e n imposar q u i quant s'havia de produir, i reordenava els centres de residncia pagesa sobre la base de nuclis de p o b l a m e n t concentrat (BARCEL, 1988). 3. El finanament de les obres de les abadies, que des de b e n aviat v a n adquirir u n carcter monLimental i artstic de gran relleu i v a n d i f o n dre el gtic emergent: l'anomenat "segon estil i n t e r n a c i o n a l " de l'edat mitjana. U n estil que ha llegat a les nostres generacions obres esplendoroses d e l que v a n ser les grans d e p e n d n c i e s monacals. L'esglsia, el claustre i tot el conjunt arquitectnic, a m b tota la crrega plstica reflectida e n retaules, capitells, arquivoltes o mainells, v a n requerir elevades i constants inversions, procedents de les rendes acumulades i de les donacions de l'aristocrcia.

75

ANTONI VIRGILI S'ha dit i escrit m o l t sobre el carcter colonitzador d e l Cister i de la seva empenta dinamitzadora e n la transmissi de coneixements de noves prctiques agrries, ja e n els conreus, ja e n la ramaderia. Les lectures efecaiades, per, n o esmenten n i l'aclimataci de noves llavors i plantes, n i la selecci i creuament d'animals. I q u a n s'ha afirmat, m a i s'ha fet explcit e n q u v a n consistir. L'xit de la seva estratgia e c o n m i c a , i aix s que est b e n documentat, es fonament sobre la base de grans extensions de terra, l'especialitzaci de determinades activitats, l'explotaci de germans conversos c o m a fora de treball, i una gran destresa en la gesti i administraci dels p a t r i m o n i s acumulats. Malgrat tot, n o v a n p o d e r esquivar les crisis ccliques que afectaren l'ordre f e u d a l al llarg de l'edat mitjana. U n altre factor a considerar f o u la capacitat que v a n demostrar les abadies cistercenques d'adaptar-se en els espais o n s'installaren i de rendibilitzar els recursos existents. s de destacar, per e x e m p l e , la gesti dels recursos i de l'activitat siderrgica d'algunes abadies cistercenques de la B o r g o n y a i la X a m panya, e n especial, de Fontenay (Benot-Cailleux, 1991), a m b l'explotaci de mines i el treball de fargues. Les cases peninsulars de l'orde es v a n beneficiar del procs de conquesta d'al-Andalus e n situar-se e n les regions que es c o n q u e r i e n i colonitzaven. Justament, la necessitat d'ocupar els espais conquerits va impulsar l'aristocrcia a efectuar importants donacions a l'Esglsia, cosa que va permetre als monestirs cistercencs d'acumular extensos p a t r i m o n i s i afermar l'ordre feudal sobre uns espais i unes societats que fins aleshores s'havien regit per unes pautes de reproducci social diferents.

A l'albada d e l segle X I I , la reforma cistercenca pretenia, e n u n p r i n c i p i , u n r e t o r n als rigors asctics que els benedictins, a m b el pas d e l temps, h a v i e n relaxat. U n dels xits m s visibles del proselitisme d e l n o u orde es tradu e n una m u l t i t u d de noves fundacions i la construcci d'una xarxa de centres monstics estructurada jerrquicament, e n el vrtex de la qual es trobava Citeaux. Les fundacions es realitzaven e n cascada a partir de la creaci de nous centres, de tal manera que, a mitjan segle xu, ja s'havien f u n d a t unes 350 abadies, i el seu prestigi creixia a cada dia que passava. Santes Creus va ser f u n d a t a partir del monestir de la Granselva (Occitnia) i al seu t o r n gener noves fundacions; el mateix que Poblet, creat a partir d'una comunitat procedent de Fontfreda (tamb a Occitnia). Si b cada una gaudia d'una ampla a u t o n o m i a , h i havia u n c o n t r o l per part de la casa mare: les visites ordenades per l'abat, i la reuni anual d'abats e n el Captol General, a Citeaux. El m o d e l de vida cistercenc consistia en una explcita renncia al m n i a n o ultrapassar els lmits de l'estricta subsistncia. A m b aquesta finalitat, les fundacions es feien apartades dels centres urbans i de tota presncia humana, i s'havien d'autoabastir. L'any 1076, els escrivents de la cria comtal de Barcelona v a n qualificar l'rea de l'actual Conca de Barber, a p r o p d ' o n dcades

76

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

desprs s'installaria el monestir de Poblet, de marcha extrema in loco hoirors et vaste solitudinis} U n espai salvatge ideal per a l'assentament d ' u n monestir cistercenc. Calia esmerar-se e n el treball m a n u a l , el cultiu de la terra i la cria d'animals, sense o b l i d a r les obligacions litrgiques i de pregria. Segons aquest esquema, els germans de la c o m u n i t a t es d i v i d i e n e n monjos Qnonach), dedicats a l'oraci, i els germans conversos {conversi), a cura de les obligacions laborals. Pel q u e sembla, cada nova fundaci partia d'uns 1 0 - 1 2 monjos i una quantitat u n xic superior de conversos. En u n p r i n c i p i , els nous ideals de l'orde es v a n traduir e n una allau de vocacions p e r a ingressar e n els monestirs c o m a conversos ( n o s el m o m e n t de preguntar-se sobre el carcter vocacional d'aquestes). La seva n o m b r o s a presncia f o u d e t e r m i n a n t en l'xit del m o d e l de gesti e c o n m i c a de les abadies, c o m v e u r e m , fins al p u n t de renunciar a altres fonts d'ingressos c o m ara el delme, oblacions, servituds, cases en els centres urbans i , fins i tot, la possessi de termes de viles, pobles o castells. Almenys, en u n principi. En definitiva, la possessi de p a t r i m o n i i l'exercici del treball en les abadies cistercenques tenia per objectiu assegurar la supervivncia i n o l ' e n r i q u i m e n t de la c o m u n i t a t . A tal f i , les fundacions es produen en els espais m s apartats i les terres i bestiar eren explotats p e r germans conversos (eventualment ajudats per m d'obra contractada, sobretot en p o q u e s de collita, e n concentrar-se la feina). N o m s aLx es garantien els p r i n c i p i s de clausura i autoabastament. El p r o c s d'arrelament d e l n o u orde e n el si de la cristiandat coincidia a m b els inicis de l'expansi de la feudalitat llatina. Era l'poca de les croades a Terra Santa (sant Bernat predic la segona, l'any 1 1 4 7 ) , de la conquesta d'alAndalus, de les expedicions de l'aristocrcia anglesa sobre les regions cltiques, de la colonitzaci alemanya de les regions eslaves; es projectava de sotmetre l'Esglsia oriental a Roma; es f u n d a v e n els ordes religiosomilitars inspirats en el m o d e l cistercenc (el Temple i l'Hospital; els hispnics). Aquest context explica la densitat de noves fundacions cistercenques que s'installaren en aquestes regions perifriques de la cristiandat. Els milites feudals s'escampaven arreu de les fronteres de la cristiandat i , amb ells, centenars de pagesos vids de terra c o l o n i t z a v e n els espais conquerits
(BARTLETT, 2 0 0 3 ; TORR; 2 0 0 0 ) . I les abadies cistercenques e s d e v i n g u e r e n r e c e p t o -

res de p a t r i m o n i s cada c o p ms m a n t e n i m e n t de la comunitat. Els el Captol General s'an adaptant dels preceptes de la Carta Caritat

extensos fins a sobrepassar les necessitats de principis inicials de l'orde s'anaren relaxant, i a la nova realitat; mentrestant, el c o m p l i m e n t is s'allunyava ms i m s .

1 . L F M : 2 5 5 i 259- Els espais al marge del poder feudal en procs de conquesta eren sovint designats amb aquesta expressi procedent de l'Antic Testament, quan Du va trobar els fills d'Israel " i n loco horroris et vaste solitudinis" (Deuteronomi, 32, 1 0 ) . Era una forma retrica per illustrar el carcter pioner de les noves fundacions tot realant les dificultats naturals i els obstacles a la colonitzaci civilitzadora de la cristiandat que es troba arreu (BARTLEIT, 2003: 2 0 9 , nota 1 0 2 ) . El document del primer assentament de la futura abadia de Citeaux tamb recull aquesta cita bblica (LEKAI, 1 9 8 7 : 2 0 - 2 1 ) .

77

ANTONI VIRGILI

En l'estructura e c o n m i c a m o n a c a l dels dos p r i m e r s segles de vida del Cister, s a dir, la f o r m a c i del p a t r i m o n i i la seva e x p l o t a c i i gesti, s'observen dues etapes m o l t clarament diferenciades entre els segles xii i xm.

EL

SEGLE X I I

El segle XII constitueix l'etapa de formaci i expansi, e n u n m o m e n t que la distncia entre els principis de l'orde i la seva p r a x i s menor.

La formaci

de

patrimonis

Cada n o va fundaci monstica s'assentava sobre u n espai p a t r i m o n i a l , atorgat per reis, comtes, nobles o autoritats eclesistiques, c a p a de p r o v e i r la comunitat. Santes Creus, p r i m e r Valldaura, i Poblet f o r e n f u n d a c i o n s de la casa Montcada i de la casa comtal (Ramon Berenguer I V ) , a mitjan segle x i i . Inicialment, a m b p o c espai n ' h i havia d'haver p r o u i s'ajustava a la superfcie mxima que els monjos p o d i e n abastar (explotaci agropecuria), i en base als aprofitaments de l'espai i de la qualitat de la terra. N o era infreqent que les fundacions inicials fracassessin. Aleshores, la c o m u n i t a t cercava u n espai ms i d o n i fins a trobar l'establiment d e f i n i t i u . Santes Creus, per e x e m p l e , havia abandonat el p r i m e r enclau a Valldaura ( p r o p de Cerdanyola, el Valls Occidental) i desprs de passar per la serra d'Ancosa ( l ' A n o i a ) s'install definitivament a la riba d e l Gai (actual m u n i c i p i d'Aiguamrcia, l'Alt C a m p ) .
2 3

Des del n u c l i inicial els p a t r i m o n i s monacals s'anaven dilatant per efecte de les donacions de l'aristocrcia. Els b n s atorgats p o d i e n constituir grans entitats territorials h o m o g n i e s a m b independncia de la distncia respecte d e l n u c l i central. Poc desprs de la donaci de l'espai o n s'assentar el monestir de Poblet, el mateix Ramon Berenguer I V va fer donaci al cenobi del lloc de Doldellops (Valls) i del mas d'en Bas (Garcia, la Ribera d'Ebre), i Guerau de Jorba, el lloc d'Avinganya (Lleida). L'any 1172, Alfons el Cast donava la vila de Vimbod, limtrof amb el terme inicial de Poblet, tot constituint una unitat tenitorial h o m o g n i a . Valldaura, desprs Santes Creus, per la seva banda, va rebre Ancosa, el C o d o ny, Xerta, etc. Per tamb es l l i u r a v e n entitats territorials ms redudes (camps, peces de terra), sovint properes. En aquests casos, les abadies s'afanyaven a adquirir, mitjanant compres, les parcelles intermdies a m b la finalitat de p o d e r

2. Sobre la formaci del patrimonis monacals de Santes Creus, vegeu E. FORT I COGUL (1972), i els estudis ms detallats d'A. CARRERAS (1992) i J. PAPEU (2000). Per a Poblet, J. SANTACANA (1974) i A. AmsENT (1974). Les informacions dels pargrafs que segueixen sn tributries d'aquestes obres. 3. A Anglaterra la superfcie dels assentaments inicials oscillava entre les 70 i 300 ha (Lekay, 1987: 368-369). El terme fundacional de Poblet era infinitament ms gran: uns 40 k m , als quals se n'han d'afegir uns 20 ms arran de la incorporaci del terme de Vimbod poc temps desprs. Aquestes diferncies es podrien explicar per les urgncies comtals d'impulsar i fomentar la colonitzaci de l'espai, ja consolidat desprs de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle xii.
2

78

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

Figura 1. El terme inicial de Poblet (Altisent, 1974:

31).

exercir el seu d o m i n i sobre u n n u c l i territorialment h o m o g e n i . Davant la pressi a q u es v e i e n sotmesos els seus possedors n o tenien altra sortida que cedir a les pretensions monacals. Aquesta estratgia la pos e n prctica el monestir de Poblet e n el terme de Torrod, a la riba d e l Farfanya (la N o g u e r a ) i , sobretot, e n els termes d'Anglesola i Barbens (SANTACANA, 1974: 102 i ss; 124-130). Santes Creus l'aplic e n terres de l'Urgell i la Segarra (PAPELL, 2000).

79

ANTONI VIRGILI

Figura 2. Annexi del terme de Vimbod i del Codo a Poblet (Altisent, 1974: 57).

La noblesa feia aquestes donacions de f o r m a interessada, a m b l'objectiu de guanyar-se el favor de l'abadia e n situacions de conflicte, ja fos sobre altres nobles o desafiant el p r o p i monarca. La part contrria p o d i a contrarestar aquest p r o c e d i m e n t a m b relativa facilitat: n o m s calia compensar les donacions a m b ms donacions. I q u i m s capacitat tenia per fer-ne era el comte o el rei; i , alhora que pressionava les abadies a retirar el suport als benefactors, a u g m e n t a v e n les seves donacions i les concessions de privilegis. Tant Poblet c o m Santes Creus v a n rebre dels sobirans nombrosos privilegis de protecci relacionats a m b el

80

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL 1 RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

bestiar, el p e i x o la sal. Cal constatar que el resultat d'aquesta dinmica f o u una dilataci m o l t notable dels patrimonis cistercencs, u n f e n o m e n que c o i n cideix a m b els perodes lgids de desordres i lluites entre els senyors feudals (LEKAI, 1987: 373). En u n m o m e n t de violncia i p e r i l l per a les vides dels que l'exercien, aquests reflectien la seva generositat en atorgar testaments amb deixes i llegats a favor de l'Esglsia davant d e l temor d e l cstig div. Tots els que tenien recursos eren protectors dels monestirs, i aquests cada c o p eren m s grans i m s rics.
4

La conducta de les altes jerarquies de l'aristocrcia f o u emulada per altres nivells de m e n y s categoria social i recursos. T a m b es feren donacions c o m p e n sades: el d o n a n t p o d i a rebre u n d o n a t i u e n n u m e r a r i (per belemosinam), una p e n s i vitalcia, p o d i a ser a d m s c o m a m e m b r e de la c o m u n i t a t (familiaritas) i ser m a n t i n g u t de p e r v i d a , o reservar-se l ' u s d e f r u i t e n v i d a a c a n v i d ' u n cens i l l i u r a r el b post mortem. E n altres situacions, les concessions de p a t r i m o n i conservaven crregues (reserva de drets, penyores, etc.) que el receptor havia de compensar d'alguna manera, sovint a m b n u m e r a r i . Altres vegades s'havien d'atendre les reclamacions dels successors. Per, tot a m b tot, davant l'inicial allau de donacions, les abadies efectuaren poques compres, i q u a n h o feren, sempre o b e e n a u n inters m a i fet explcit: aprofitar preus avantatjosos, concentrar parcelles o partides disperses, a mp l i a r explotacions, etc. La formalitzaci de permutes tenia la mateixa finalitat. L'acumulaci de p a t r i m o n i i riquesa de les abadies cistercenques es tractava d ' u n p r o c s de creixement contrari als seus p r i n c i p i s va desvetllar la gelosia i l'hostilitat dels feudals competidors. Per aquest m o t i u , els papes, entre d'altres A l e x a n d r e I I I i I n n o c e n c i I I I , v a n reprendre l'orde, i els reis exigiren a les abadies taxes en concepte de contribucions militars, ja que el seu p a t r i m o n i excedia les necessitats de subsistncia de la comunitat; una altra cosa diferent era el finanament de les cada vegada ms ambicioses, m o n u m e n t a l s i costoses obres arquitectniques. El cert s q u e l'any 1190, el Captol General havia acordat la prohibici d'adquirir ms terres, per aquesta disposici n o es p o d i a c o m p l i r estrictament, ja que les donacions n o gravades (in puram helemosinam) es p o d i e n acceptar sense obstacles. Encara h i ha ms. Malgrat el p r i n c i p i d'installar-se l l u n y dels centres h a b i tats, el Captol General va haver de cedir i autoritzar l'adquisici d ' i m m o b l e s e n els emergents centres urbans, sobretot cases. Les cases constituen els enllaos amb els mercats locals i les fires. Santes Creus i Poblet en tenien a Barcelona, Lleida, Tortosa, Cervera, Trrega, M o n t b l a n c , Prades i altres; eren els centres de recepci de rendes, magatzem dels seus excedents ( v i , o l i , cereals, llana) i els
4. En relaci amb els privilegis reials a favor de Poblet al segle xn, vegeu SANTACANA, 1974, 47 i s., 148, 394; els papes acostumaven a confirmar les possessions monacals aix que s'anaven produint (SANTACANA, 1974, 55). Quant als privilegis i cartes de protecci i exempci reials a favor de Santes Creus, aix com les posteriors confirmacions papals, vegeu CARRERAS, 1992, I : 197-204.

81

ANTONI VIRGILI

punts de c o m p r a i venda. A Tortosa, Poblet tenia u n alfndec u n centre de r e c e p c i i distribuci de m e r c a d e r i e s per donaci d'Alfons el Cast i R a m o n de Montcada l'any 1176.
3

I s que l'activitat comercial generava ingressos per molts conceptes: p e r la v e n d a dels excedents acumulats, la p e r c e p c i de taxes sobre el mercat i la circulaci de mercaderies. Per, a ms, els sobirans v a n p r o t e g i r les abadies tot eximint-les d e l pagament de c n o n s , a m b la qual cosa g a u d i r e n de notables avantatges e n el m o m e n t de collocar en el mercat articles d'elevat c o n s u m , c o m el v i i la llana, a preus m o l t c o m p e t i t i u s .

L'explotaci

i gesti

dels

patrimonis

L'explotaci i gesti dels p a t r i m o n i s monacals r e p r o d u e i x u n esquema m o l t semblant d ' u n lloc a l'altre. Les abadies disposaven de terres e n rgim d'alou lliure, les m s properes a la casa, q u e e x p l o t a v e n directament mitjanant frares conversos a m b el concurs intermitent de m d'obra contractada i servil. U n segon conjunt p a t r i m o n i a l el f o r m a v e n les granges, una modalitat d'explotaci prpia de les f u n d a c i o n s cistercenques, organitzades i planificades des de l'ens central. Eren autntiques unitats agrries satllits de l'abadia e n les quals es conreava la terra i es practicava la ramaderia. El granger (grangiarus, magister grangia) era el cap de l'explotaci i estava subordinat al cellerer (administrador o m a j o r d o m de l'abadia) (ALTISENT, 1972: 14-15). C o m abans, el treball l'efectuaven els conversos a m b la collaboraci de contractats i servents, segons les necessitats. En les granges de Santes Creus i Poblet es d o c u m e n t e n serfs musulmans, reduts a aquesta condici arran de la conquesta d'al-Andalus i lliurats al c e n o b i a travs de donacions. D ' i n i c i , les granges estaven situades en u n radi p r o p e r al monestir: una jornada de cam, a tot estirar. Per c o m e n altres situacions, la condici es va flexibilitzar a m b el temps, i es constituren granges monacals fora allunyades. s dubts que les granges m s llunyanes fossin treballades exclusivament per frares conversos.
6 7

Tot i les dificultats d'acotar a m b precisi la superfcie dels p a t r i m o n i s , s p r o b a b l e que les granges fossin el rgim d'organitzaci i explotaci majoritari de les abadies cistercenques durant el segle XII. Cap a l'any 1200, Santes Creus e n tenia d e u i Poblet setze. La granja de Crvoles, de Poblet, p o t servir de
8

5. Documents publicats a DP: docs. 565 i 572. 6. Poblet tenia sis granges en aquestes condicions: Milmanda, Mitjana, Riudabella, la Pena, Castellfollit i Titllar: i tres ms a una distncia relativament propera: Doldellops, la Novella i Crvoles. Les granges ms properes a Santes Creus eren Aiguamrcia i Fontscaldetes; en una segona corona, Valldossera, Ancosa, la Tallada, el Codony i Montorns. 7. Les granges ms allunyades de Poblet eren les de Barbens, Rocaverd, Torred, el Viverol, Torre de Ferran, Estopany i Avinganya. Les ms distants de Santes Creus eren les de Banyuls (Barcelona), Valldaura (el Valls) i Xerta (BaLx Ebre). 8. A. Carreras (1992, vol. I I : 25 i ss) en comptabilitza vuit en no contemplar com a granges ni Xerta ni la Tallada.

82

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

Figura 3- Les granges de Santes Creus, segles xii-xni (L. Lorenzo-A. Virgili).

paradigma de la valoraci d'aquestes unitats i els ingressos que generaven: estava taxada en ms de 3-000 morabatins i aportava a l'abadia unes 500 mitgeres l'any de cereal, entre ferment i o r d i (ALTISENT, 1974: 59). Per el ms n o r m a l s que les abadies tinguessin encara altres unitats patrimonials m s disperses i allunyades. A c o s t u m a v e n a ser explotades mitjanant la formalitzaci d'establiments emftutics, els quals i m p l i c a v e n la cessi de les terres a canvi d'una renda o cens. El cens p o d i a ser f i x , en espcie o e n m o n e d a

83

ANTONI VIRGILI

Figura 4 . Les granges de Poblet, segles xii-xm (Altisent, 1 9 7 4 : 6 1 ) .

i i n v a r i a b l e a les corrents de les

fluctuacions

de

les

collites, o p r o p o r c i o n a l , a parts, les

9

ms

quals oscillaven entre la meitat i la quarta part dels f r u i t s .

9. Dels censos proporcionals de Santes Creus, set estaven taxats amb la quarta part de la collita, u n a la cinquena part i tres a la meitat d'alguns fruits (CARRERAS, 1992, vol. I I : 6 0 - 6 5 ) . La renda fixada en els establiments de Poblet s estimada en una quarta part ms el delme i la primcia (un cas), la meitat (dos esments) i tres quartes parts dels fruits (clos esments), segons
les dades de SANTACANA ( 1 9 7 4 : 360 i ss).

84

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

U n e x a m e n atent de la documentaci p e r m e t observar que els establiments a cens fix n o s'efectuaven directament sobre pagesos, sin sobre individus d ' u n n i v e l l social superior (membres d'oligarquies locals e n els casos comprovats) que s'encarregaven de fer els establiments necessaris per al treball de les terres (stabilinientci). D e la renda recaptada en lliuraven la part pactada a la senyoria eminent, en proporci m o l t menor, i , justament, e n la diferncia residia el benefici de l'intermediari: el p r e u per l'absentisme d e l monestir. L'estratgia fou aplicada a m b eficcia p e l monestir de Santes Creus e n el seu p a t r i m o n i al Baix Ebre (VIRGILI, 2004). Q u a n la senyoria formalitzava u n contracte emfitutic a m b u n a famlia pagesa el d o c u m e n t explicitava la renda i tamb indicava els conreus que s'havien de treballar. I h o feia a travs d'una clusula: adplantandum / ad inferendum / ad seminandum i , a continuaci, all que s'havia de plantar, empeltar o sembrar: sempre v i n y a , oliveres i cereals. Eren els conreus preferents i que f o m e n t a v e n els senyors feudals e n exigir-los en concepte de renda, atesos els avantatges que suposaven quant a transformaci, emmagatzematge, transport i , sobretot, demanda e n els emergents centres urbans de l'Europa feudal.
10

Tanmateix, el n o m b r e d'establiments escripturats s escs e n relaci a m b l'elevat n o m b r e de masos, parcelles i peces de terra de diversos conreus recepcionats pels monestirs cistercencs. La seva explotaci n o es p o t explicar n i amb les cessions emfitutiques, n i a m b concessions a intermediaris, n i a m b una gesti directa a travs de m d'obra contractada i/o servil. Per a e x p l i c a r - h o s'ha de partir del fet que el d o n a n t (o v e n e d o r ) n o era el pags que treballava les terres alienades, sin u n m e m b r e de l'oligarquia (preferentment, de qualsevol nivell de l'aristocrcia). Aix, la transferncia acostumava a i n c l o u r e el pags o el masover que ja treballava l'explotaci, de manera que el n o u senyor es limitaria a p r e n d r e possessi legal de l ' i m m o b l e rebut i a percebre les rendes que abans tenien u n altre destinatari. H i ha p r o u indicis c o m per afirmar que aquest p r o c e d i m e n t era emprat de f o r m a corrent, c o m constata la documentaci. Santes Creus va obtenir el mas de Gilera, a d e n a , cum homine ibi populato; la quadra de les Corts i el mas Capell, al castell d'Orp, cum hominibus et feminis; v u i t masos al castell de Castellv de la Marca cum hominibus et mulieribus; el mas de Riambalda, al terme de M o n t a g u t , cum homine in dicto matiso habitante; les quatre masies de terme de Castellet cum hom inibus et fem in is; els masos de la Riba, a la parrquia de la Bleda (l'Alt P e n e d s ) , cum. hominibus; al mas de les Solanes, a Santa Fe d e l P e n e d s , el c e n o b i tenia u n masoverius (...) est homo solidus monasteri.
11

La majoria de les diverses collites requerien u n p r o c s de transformaci p r e v i al seu c o n s u m o a la seva comercialitzaci. Molins, trulls o forns, eren els instruments emprats e n aquest procs. Els senyors feudals els v a n m o n o p o l i t z a r
10. Sens dubte, en els censos ad plantandum formalitzats per Santes Creus i Poblet la vinya era el conreu preferent (CARRERAS, 1992, I I : 146; SANTACANA, 1974: 363-365). 11. Totes les referncies procedeixen de Fort i Cogul (1972: 153-154; 127; 145-146; 97 100; 151; 160; 185).

85

ANTONI VIRGILI

tota vegada que la seva utilitzaci generava rendes notables. Les abadies cistercenques n o f o r e n una e x c e p c i , i des de b e n aviat es v a n afanyar a acaparar els drets sobre l's de l'aigua i a construir una densa xarxa de m o l i n s fariners, que van bastir a tot arreu o n les c o n d i c i o n s h o p e r m e t i e n . Santes Creus va concentrar m o l i n s al Gai, a p r o p de l'abadia (Santes Creus, V i l a - r o d o n a , Sant Pere de Gai) i tamb a Pontons, el C o d o n y , e t c : uns dotze casals de m o l i n s a la fi d e l segle xii (CARRERAS, 1992, I : 349-353). Poblet va acumular quatre casals de m o l i n s a l'alt Francol, tres al r i u Farfanya i dos a la Noguera Ribagorana (SANTACANA, 1974: 78-79 i 403-407). Les abadies gestionaven els m o l i n s a travs de concessions e n arrendament o a parts d e l dret de m o l t u r a , i p o d i e n m o l d r e el seu gra de franc. ALs enll d'una font d'ingressos els m o l i n s tamb eren instruments emprats per fiscalitzar la producci pagesa: q u a n la senyoria obligava els serfs d ' u n districte a m o l d r e e n els m o l i n s senyorials s'assegurava els ingressos derivats de l'activitat, per tamb p o d i a controlar la c o n c o r d a n a entre la collita i la captura de renda. s e n aquest sentit que cal entendre l'ordre emesa per les jerarquies de Santes Creus als habitants de Pont d'Armentera, els Gaians, Ramonet, i probablement tamb als de Q u e r o l , Pinyana i M o n t a g u t d'anar a m o l d r e el gra als casals moliners d e l Pont d'Armentera, aix c o m tamb els serfs de la Gurdia dels Prats.
12

I c o m els m o l i n s , tamb altres instruments c o m els trulls d'olives i ram a m b les seves dependncies, els forns o les ferreries esdevingueren reserves senyorials, i a travs de clusules comminatries constituren importants fonts de renda.

La

ramaderia

Una de les activitats ms lucratives de l'activitat agrria dels cenobis cistercencs f o u la ramaderia, tot i ser menys visible e n els d o c u m e n t s i , per tant, ms difcil d'estudiar. L'impuls de l'activitat radica en el fet que es p o d i a m a n t e n i r a m b poca m d'obra, necessitava grans espais i requeria poca inversi, condicions totes elles que s'adaptaven perfectament a les caracterstiques dels p a t r i m o n i s dels monestirs. Per per sobre de tot, cal destacar la i m p o r t a n t demanda, e n quantitat i e n diversitat, d e l bestiar i dels productes que se'n derivaven. Les abadies p o d i e n comercialitzar directament el bestiar, c o m cavalls, pollins, rossins, bous i muls. Els cavalls f o r e n sovint emprats c o m a m o n e d a , s a dir, per compensar lliuraments patrimonials de l'aristocrcia als m o n e s t i r s .

13

12. Et omnes habitantes i n predictis locis debent et forciati sunt molere et venire ad molendinum dicti monasterii quod est in dicto loco del Pont (FORT I COGUL, 1972: 8 2 ) ; et sunt astrcti omnes habitantes in dicto castro et villa (la Gurdia dels Prats) molere blada sua in molendinis monasterii que ibi sunt (FORT I COGUL, 1972: 3 4 3 ) 13. En les operacions de compra de patrimoni per part de Santes Creus, el 1 0 % les va pagar amb peces de moneda i bestiar, i el 5 , 7 % exclusivament amb bestiar: pollins de cavall, cavalls, vaques, bous i , en menor proporci, ovelles i cabres (Papdl, 1994: 5 2 - 5 4 ) . Poblet tamb va practicar les compensacions amb bestiar, sobretot, amb cavalls, mules i ases (Santacana: 1 9 7 4 ,
396-397).

86

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

Bous i m u l s eren els animals de tir utilitzats en les tasques agrcoles (les arades de les granges de Poblet eren estirades per bous); naturalment, els casos documentats sn escassos. Les diferents abadies v a n posseir, sense e x c e p c i , ramats d'ovelles a m b la finalitat de p r o d u i r i comercialitzar la llana, desprs filada i teixida en els n o m b r o s o s obradors de les ciutats medievals, per petites que fossin. s m o l t difcil quantificar la cabana o v i n a , per les estimacions sobre les abadies de Poblet i Santes Creus voltava els 1 . 5 0 0 caps cada una (DURAN CANYAMERES, 1 9 4 9 ;
Riu, 1961).

Una cabana d'aquestes caracterstiques requeria, primer, estar e n disposici d'rees de pastura i , desprs, d'una xarxa de distribuci de la llana. Els espais de pasturatge h a v i e n de ser amplis i diversificats e n base a la m a g n i t u d de la cabana i de les estratgies p r o d u c t i v e s . Els ramats d'ovelles de Santes Creus i Poblet feien la transhumncia. D u r a n t el mes de maig, les diferents carrerades q u e u n i e n les pastures d ' h i v e r n i les d'estiu c o n v e r g i e n a Calaf, una i m p o r tant fira ramadera, i des d'all es d i r i g i e n als prats pirinencs d e l Ripolls, l'Alt Bergued, la Cerdanya i el Conflent (PAPELL, 1 9 9 4 ) . La presncia dels ramats a la m u n t a n y a n o sempre f o u b e n acceptada pels naturals, p e r la qual cosa s'esdevingueren conflictes derivats d'aquesta situaci. El mes de setembre es feia l'operaci inversa, cap a les pastures de les terres baixes, a ser possible, a les prpies possessions, situades a p r o p de les carrerades. El desplaament n o era una tasca senzilla: durava dies i les collisions entre els pastors d ' u n i altre c e n o b i sovintejaven en disputar-se els passos, l'aigua i les rees de reps (Riu, 1 9 6 1 ) . La prctica de la transhumncia demostra el gran v o l u m dels ramats monacals. En cas contrari, les terres baixes haurien donat l'abast per alimentar el bestiar. La importncia de la ramaderia es palesa, tamb, en els privilegis reials de protecci dels ramats i de l'activitat que la seva prctica requeria, i tamb per facilitar la seva comercialitzaci. A ms, les possessions monacals o b e e n sovint a les necessitats de la prctica ramadera, tot garantint grans desplaaments sense moure's dels p r o p i s espais territorials, c o m s'ha posat en relleu e n relaci
14

amb

Santes Creus (PAPELL, 1 9 9 4 ) .

La xarxa de distribuci es fonamentava e n les fires i mercats. N o h i ha gaires d o c u m e n t s q u e p e r m e t i n de reconstruir-la, per sabem per referncies posteriors i res n o fa pensar que s'haguessin produt molts c a n v i s de punts de v e n d a de Poblet a les fires de Calaf i als mercats de M o n t b l a n c , Valls, Tarragona, Prades i , m o l t p r o b a b l e m e n t , tamb a la ciutat de Tortosa (ALTISENT,
1972).

L'estratgia ramadera incloa altres activitats i acords a m b particulars que beneficiaven notablement les abadies. Els convenis es f o r m a l i t z a v e n p e r la remunta de les femelles i f o r m a r societats per a l'explotaci d e l bestiar, ano-

14. AI Conflent esclataren conflictes entre els pastors monacals i els vens, ra per la qual cercaren altres rees de pastura (PAPELL, 1 9 9 4 ) . A Tortosa tamb es produren friccions, fins el punt d'haver d'intervenir el rei Alfons el Cast (CARRERAS, 1992, I : 1 9 4 ) .

87

ANTONI VIRGILI

menades
taxes per

commenda:

els propietaris de bestiar lliuraven les seves unitats als

ramats monacals, que es q u e d a v e n a m b u n a part dels naixements, o cobraven

l'activitat (PAPELL, 1 9 9 4 ) .

L ' e c o n o m i a m o n a c a l , doncs, es n o d r i a dels ingressos

derivats de

totes

aquestes activitats, per tamb de les d o n a c i o n s de n u m e r a r i . Nobles de tots els nivells jerrquics, burgesos i altres i n d i v i d u s a m b m s o menys recursos t e n i e n u n r e c o r d per les abadies e n atorgar testament. E n el nostre pas, Santes Creus i Poblet v a n esdevenir els centres preferents, a m b donatius destinats a l'obra (ad operant), s a dir, en la construcci dels grans edificis i m o n u m e n t s . Els aix c o m els membres de l'alta comte-reis f i g u r a v e n entre els ms generosos,

noblesa. D u r a n t la segona meitat de segle xn, Santes Creus va rebre la suma de 4 . 2 0 0 morabatins i gaireb 5 . 0 0 0 sous, entre peces de m o n e d a i el seu valor en rendes (CARRERAS, 1 9 9 2 , I : 3 8 8 i ss.).
15

Immunitats

privilegis

En qualsevol economia, n o n ' h i ha p r o u a m b p o n d e r a r les fonts d'ingressos, sin que s'han de tenir e n c o m p t e , tamb, els factors que f a n possible la reducci dels costos i les despeses. En els ordes religiosos, aquests factors d e p e n i e n dels privilegis i les i m m u n i t a t s concedits, sobretot, pels reis i els papes. El p r i n c i p i cistercenc inicial de renunciar a taxes diverses, i m m u n i t a t s i exempcions aviat va d o n a r pas al relaxament de la n o r m a . El fet que les noves fundacions es fessin sobre terres ermes o al marge d ' u n d o m i n i poltic definit i n o subjectes a d e l m e va fer que els bisbes acceptessin e x i m i r del seu pagament les abadies del Cister, i I n n o c e n c i I I oficialitzava aquest p r i v i l e g i l'any 1 1 3 2 : ja que els cistercencs n o r e b i e n delmes n i altres taxes, t a m p o c n o se'ls p o d i a exigir res, o acceptar res d'ells, segons que es dispos a la fundaci de l'abadia de B o n nefont (LEKAI, 1 9 8 7 : 8 9 ) . El monestir de Poblet obtingu dels papes l ' e x e m p c i del d e l m e , u n p r i v i l e g i que es renovava i actualitzava a m b els anys, a m b la Per a m b el pas del temps, les abadies v a n i n c o r p o r a r als seus p a t r i m o nis una parcelles i explotacions que estaven gravades, circumstncia que provoc disminuci dels ingressos de l'Esglsia secular. Per aquest m o t i u , e l papa (terres finalitat d'evitar conflictes amb la seu de Tarragona (SANTACANA, 1 9 7 4 : 3 2 4 - 3 3 2 ) .

Adri IV, el 1 1 5 6 , va decretar l'obligaci de distingir entre les novalia

r o m p u d e s pels m o n j o s ) , n o subjectes al d e l m e episcopal, i les altres, que s serien gravades. Per les disposicions papals f o r e n interpretades de f o r m a diferent, segons els interessos de cada part, i es produren moltes irregularitats. E n aquest sentit, el Captol General de l'orde prohib a les abadies c o m p r a r m s terres, m a n a m e n t que n o sempre f o u respectat.
15. Respecte als principals benefactors de monestir vegeu CARRERAS ( 1 9 9 2 , I : 2 5 5 ) .

88

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

En el Concili I V del Later (1215), I n n o c e n c i I I I dispos q u e les novalia i les labores o laborationes, possessions monacals explotades directament, a d quirides abans d e l c o n c i l i restaven exemptes del delme, mentre que l'haurien de tributar per les terres adquirides des d'aleshores.
16

Comtes i reis es distingiren tamb en la c o n c e s s i de privilegis ( e n destaquen, sobretot, els relatius al bestiar), exempcions i cartes de protecci a favor dels monestirs, m e n t r e que, peridicament, els papes c o n f i r m a v e n les possessions monacals a c u m u l a d e s .
17

E L SEGLE XIII

En el pas del segle XII al XIII, s'observen els primers smptomes de dese q u i l i b r i en les economies monstiques c o m a c o n s e q n c i a , essencialment, d'una notable reducci de les vocacions dels germans conversos. El p r o b l e m a , doncs, afectava el cor d e l sistema d'explotaci i la ra de la seva rendibilitat-, la fora de treball. El n o m b r e de conversos m in v a v a mentre que es dilatava el p a t r i m o n i monacal; i el repte que es plantejava era c o m explotar-lo si cada c o p era m s gran, m s dispers i la m d'obra n o donava l'abast. Aix doncs, el fet de m a n t e n i r - l o en els mateixos nivells d'eficcia de gesti va requerir prctiques alternatives als patrons que regiren fins aleshores. La recerca de solucions comportava, sovint, contravenir els principis de l'orde d e l Cister, en especial, els que n ' h a v i e n justificat el n a i x e m e n t i l'ascens: rigor, pobresa i ascetisme.
18

L'obsolet rgim d'explotaci de les granges va donar pas a altres frmules, n o necessriament excloents, sin que p o d i e n ser perfectament compatibles i complementries. U n dels sistemes f o u la utilitzaci creixent de m d'obra contractada i/o s e r v i l , o recaptada mitjanant prestacions obligatries e n jornades de treball: cavades, batudes, tragins (corvees). En altres situacions f o r e n arrendades a repartidors q u e gestionaven l'explotaci a travs de subestabliments emfitutics a pagesos a m b la condici de lliurar una renda o pensi anual. En
19

i. El conflicte entre les seus episcopals i els monestirs pels delmes i les primcies tingu una singularitat especial a la comarca de Tortosa, tota vegada que els documents recullen les disposicions conciliars sobre la qesti de les terres que s'explotaven directament i les atorgades en establiment (VIRGILI, 2004). 17. Sobre els privilegis a favor de Santes Creus, vegeu Carreras, 1992, I : 195-197 i I I : 209-210, alguns dels quals es publiquen en el mateix volum (233-237); quant als privilegis i cartes de protecci pel bestiar, Papell (1994: 51-52). Quant a les confirmacions pontifcies a favor de Santes Creus, Carreras, 1992, I : 197-204. 18. Pel que sembla, les vocacions es decantaren vers altres focus d'atracci, com l'ensima reforma de monacat inspirada pels nous ordes mendicants (franciscans i dominics) que s'installaren, sobretot, en els emergents centres urbans. 19. Gilabert Angls va atorgar dos captius a l'obra de Santes Creus (LB: doc, 157); Pon Augurari, unum sarmcenum (LB: doc. 333); un exaric, Ali Afato, fou transferit amb la terra a travs de diverses operacions fins esdevenir afocat de Santes Creus (LB: docs. 312, 321 i 328, DSC: docs. 308, 317 i 324); Alfons el Cast don Asmet Abinahorra i el seu germ al cenobi (LB: doc. 202; DSC: doc. 201). El mateix monarca atorg diversos musulmans al monestir de Poblet (DP: doc. 369; CP: docs. 177 i 190), aix com Ramon de Montcada (DP: doc. 552). Sobre la concessi de serfs i colons musulmans i jueus a Poblet, Santacana (1974: 359-360).

89

ANTONI VIRGILI

Figura 5. Els termes de Poblet, segles XII-XIII (Altisent, 1974:

137).

alguns casos, el n u c l i inicial de la granja va o r i g i n a r la formaci d ' u n lloc o u n p o b l e . T a m b es d o c u m e n t e n casos e n els que es parcellava l'espai i els mateixos monestirs f o r m a l i t z a v e n establiments emfitutics a favor de pagesos a canvi de rendes p r o p o r c i o n a l s a la collita. U n a segona estratgia que tenia per objectiu assegurar fonts de renda i , en definitiva, ingressos, f o u l'adquisici dels termes de llocs, viles, pobles i castells per part de les abadies. Aquesta mena de possessions n o estaven contemplades en els preceptes inicials de l'orde, per la qual cosa, el Captol General va haver d'atorgar la conformitat. Les abadies v a n c o m e n a r a adquirir termes a m b la intenci d'exercir el d o m i n i jurisdiccional sobre l'espai i els seus habitants. En v a n rebre mitjanant donacions, e n especial, per via testamentria, per tamb f o r m a l i t z a r e n operacions de c o m p r a . L'exercici del p o d e r c o n t e m p l a v a el dret de percebre'n les corresponents rendes que se'n de r i va ve n (delmes i tasques), sovint, la retenci

90

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

Figura 6. Els termes de Santes Creus, segles xn-xm (L. Lorenzo-A. Virgili).

total o parcial de m o l i n s , forns, trulls, ferreries, e t c , aix c o m de la fadiga i el llusme, i , sobretot, obligar els serfs a efectuar prestacions e n treball a les reserves monacals. Els serfs de Santes Creus i Aiguamrcia estaven obligats a prestar al monestir de Santes Creus joves, tragins i batudes (astrcti sunt et obligati ad faciendum monasterio iovas. traginos et batudas) (FORT I COGUL, 1 9 7 2 : 6 7 ) ; els del Pont d'Armentera, Gaians i M o n t o l i u de Segarra estaven sotmesos a les mateixes
o b l i g a c i o n s vers Santes Creus (FORT I COGUL, 1 9 7 2 : 8 1 i 2 4 2 - 2 4 3 ) ; els d e l castell

91

ANTONI VIRGILI

de la Roqueta,
batudis aliisque

n o m s tragins, per els de G r a m u n t e l l , iovis,

seruitutibus (FORT I COGUL, 339-343). Per 1972: 129

traginis,
Els

tiradis,
habitants a espais

i 238-239)-

de la Gurdia dels Prats, en canvi, estaven obligats a treballar en les obres del
castell (FORT I COGUL, 1 9 7 2 : a d m i n i s t r a r els termes ( c o m

jurisdiccionals) la senyoria nomenava batlles (baiuli), que esdevenien el nexe entre aquesta i les comunitats venals. Era habitual q u e el crrec de batlle fos reservat sempre als m e m b r e s d ' u n a famlia ( n o era infreqent el trasps de pares a fills) que f o r m a v a part de l'oligarquia local. Les seves f u n c i o n s p r i n c i pals consistien a administrar els b n s i rendes senyorials, controlar la recepci de rendes, assistir i participar dels judicis, etc. Els monestirs n o c o m p r a v e n els termes a l'atzar, sin desprs d'una selecci prvia, e n base a l'inters agrcola o ramader, per estar p r o p dels cursos d'aigua i afavorir la construcci de molins, o tamb beneficiar-se d'uns preus a la baixa davant d'una hipottica necessitat del venedor.
20

L'adquisici d ' u n terme per part d'una abadia n o sempre es p o d i a realitzar en u n a mateixa o p e r a c i , c o m q u a n el d o m i n i havia estat objecte de diverses i n f e u d a c i o n s . Aleshores, s'havia de negociar p a r t i c u l a r m e n t la c o m p e n s a c i p e r la transferncia d'aquests drets al c o m p r a d o r . Existeixen casos b e n d o c u m e n tats, c o m la c o m p r a d e l castrum de M o n t o r n s p e l m o n e s t i r de Santes Creus entre els anys 1 1 7 3 i 1 1 7 4 . L'abadia compr, u n rere l'altre, els drets que tenien tots els membres de la xarxa feudovassalltica teixida e n t o r n del districte: el senyor e m i n e n t ( P o n de Rajadell), el seu vassall ( R a m o n de Torre), i el castl (Pere de Corcenc) en representaci de la tropa q u e constituen tres cavallers ms (Bernat de Papiol i Berenguer i Pere de Lletger). El monestir invert i n i cialment 2 1 0 morabatins d'or i 7 0 0 sous e n aquesta operaci, unes sumes que s'incrementaren desprs, e n haver de compensar els drets d'antics feudataris d e l castell (VIRGILI, 1 9 9 1 : 1 0 3 - 1 0 7 ) . A r r a n de la d o n a c i de la Gurdia dels Prats al monestir d e Santes Creus, l'any 1 2 3 4 , l'abadia va c o m p r a r les diverses castlanies
que els milites tenien en feu (FORT I COGUL, 1 9 7 2 : 339-343). El m o n e s t i r de Po-

blet empr aquest mateix p r o c e d i m e n t fins a aconseguir el d o m i n i total sobre els districtes de M o n t b l a n q u e t (ALTISENT, 1 9 7 4 : 7 0 i ss) i Torrod, a la dreta d e l Farfanya (la N o g u e r a ) (SANTACANA, 1 9 7 4 : 1 0 2 i ss). Aix mateix, n o era infreqent que alguns termes mantinguessin encara crregues que gravaven al donador, o que estiguessin empenyorats. Per tot plegat, les operacions p o d i e n resultar complexes, costoses i llargues, fins al p u n t de generar plets a m b els successors, c o m en el cas de Montorns acabat de ressenyar. Les abadies, per, sempre v a n intentar de corregir aquests i n c o n venients i , en darrer terme, l'objectiu era acaparar la senyoria exclusivament, sense haver de c o m p a r t i r drets a m b altres senyors.

20. Ja s'ha fet referncia al fet que les terres o termes adquirits per Santes Creus eren llocs aptes per a les pastures i propers a les carrerades de transhumncia.

92

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

L'estructura

feudal
Nom

de Montorns

en

comprar-lo

Santes

Creus
Preu

(1173-1174)

Jerarquia

P o n de Rajadell R a m o n de Torre Pere de Corcenc Bernat de P a p i o l Pere i Berenguer de Lletger

Senyor e m i n e n t Vassall Castl Cavallers

100 morabatins d'or i 700 sous 90 morabatins d'or 20 morabatins d'or

Entre els termes incorporats al d o m i n i d e l monestir de Santes Creus en la primera meitat d e l segle XIII, e n destaquen el castell de la Roqueta (Sant Mart de Tous, l'Anoia), Gramuntell, Vilagrasseta i M o n t o l i u (la Segarra), la Secuita i Puigtinys (el Tarragons) i la Gurdia dels Prats (la Conca de Barber). Poblet t a m b va acumular diversos termes a llarg d e l segle XIII, c o m Senan, Bellcaire d'Urgell, Verd, Juncosa, els Torms, el Solers, Prenafeta, Figuerola del Camp i Miramar. Les compres monacals de termes v a n suposar als monestirs enormes despeses que h a v i e n d'afrontar a travs de prstecs. El monestir de Poblet invert grans sumes de d i n e r fins l'any 1230: 6.000 morabatins, 1.200 morabatins a l f o n sins, 3.000 masmudines i ms de 100.000 sous (ALTISENT, 1974: 132). S'esperava amortitzar la inversi a m b el temps, per n o es va p o d e r evitar caure en u n procs d'endeutament. Q u a n aquest va adquirir p r o p o r c i o n s q u e resultaren impossibles de l i q u i d a r es proced a una venda selectiva de p a t r i m o n i . Tot i n o ser m o l t freqent, se'n c o n e i x e n casos. En la mesura que els b n s de les abadies es consideraven b n s d e l conjunt de l'orde i n o es p o d i e n transferir, les vendes patrimonials v a n haver de ser consentides p e l Captol General i , a ms, autoritzades per l'autoritat apostlica representada pel papa o els seus legats. Aquest f o u el cas d e l p a t r i m o n i de Santes Creus a les terres de l'Ebre, que el c e n o b i va v e n d r e a Pere de Prats, ciutad de Tortosa, per 60.500 sous de Barcelona, segons acta formalitzada el 2 de setembre de 1399, a m b l'autoritzaci del Captol General i la c o n f o r m i t a t apostlica (VIRGILI, 2004). D u r a n t aquesta centria, les abadies cistercenques c o n t i n u a r e n rebent privilegis i exempcions. Desprs de les disposicions d e l Concili I V del Later sobre el d e l m e de les terres, H o n o r i I I I , l'any 1224, va afavorir encara ms l'orde en e x i m i r d'aquesta taxa a les antigues possessions de l'orde donades e n establiment (s a dir, que n o eren labores d'explotaci directa) i va estendre el p r i v i l e g i a les hortes i zones pesqueres, i ms tard, I n n o c e n c i I V va afegir els boscos, les mines de sal, els molins, la llana, les ovelles i la llet. Per a ms de n o pagar-los, les abadies esdevingueren gradualment collectores, recaptadores i usufructuries d e l delme i la primcia (LEKAI, 1987: 90-91). La recepci de delmes, primcies i tasques p e l monestir de Santes Creus est b e n documentada
(CARRERAS, 1992, I : 370-379).

93

ANTONI VIRGILI

CONFLICTES I RESISTNCIES

L'assentament dels monestirs cistercencs va c o n t r i b u i r de f o r m a decisiva a afermar i consolidar l'ordre feudal, sobretot, e n les regions perifriques d'Europa, vers o n es projectava la cristiandat. Van acumular extensos patrimonis, f o m e n t a r e n i o r d e n a r e n r o m p u d e s de terres, v a n imposar determinats conreus, c o m els cereals ( f o r m e n t i o r d i ) , la vinya i l'olivera. Van p r o m o u r e i controlar el bastiment de m o l i n s hidrulics regulant-ne l's, e n atorgar llicncies de construcci i reservar-se els drets de c o n c e s s i i repartiment de les aiges. A ms dels m o l i n s , v a n m o n o p o l i t z a r els altres instruments de transformaci de la producci, c o m els trulls de v i i d ' o l i i els forns, aix c o m els enginys de m a n t e n i m e n t i reparaci d'eines, c o m les fargues. T a m b v a n acaparar les rees de recursos naturals, c o m els boscos, i v a n regularitzar-ne l'accs i els aprofitaments (llenya, fusta, pastures, caa, c a r b ) . I v a n fer el mateix sobre els estanys, les salines i les peixeres. T a m b v a n concentrar milers de caps de bestiar per disposar d'una cabana ramadera amb carcter comercial. I v a n o b t e n i r i m m u n i t a t s i privilegis de tota mena: p e l bestiar, p e l trnsit de mercaderies i per les operacions mercantils. Les pautes d'explotaci emprades per rendibilitzar aquest p a t r i m o n i i la planificaci dels processos de treball impulsats per les abadies v a n produir, sovint, modificacions en les pautes d'assentament de la p o b l a c i pagesa. S'han documentat m o v i m e n t s de reubicaci i distribuci dels habitants, a m b tendncia a f o r m a r nuclis de p o b l a m e n t concentrat, fins i tot, a canvi cle compensacions (LEKAI, 3 8 7 - 3 8 9 ) . El cas de Verd p o t servir per illustrar la tendncia. La senyora Berenguera de Cervera orden l'agrupament de la poblaci a canvi de renunciar a certs drets feudals; Poblet n'exerc la senyoria a partir de 1 2 2 7 (FONT RIUS, 1 9 6 9 : doc. 1 7 4 ) . El d o m i n i f e u d a l va c u l m i n a r a m b l'exercici de la jurisdicci sobre collectivitats venals organitzades e n el marc dels termes cle llocs, pobles, viles i castells: l'administraci de justcia a m b les taxes associades. L'aplicaci sistemtica d'aquestes estratgies cle producci i gesti, prpies de l'ordre feudal, que permetien l'acumulaci cle riquesa en mans dels seus p r o motors exclusivament, n o es va fer sense conflictes, ans al contrari. Les comunitats pageses ja installades en aquells indrets es regien per unes pautes de reproducci social diferents i per una organitzaci autnoma dels processos cle t r e b a l l .
21

Tot sovint, les comunitats pageses oposaren fortes resistncies davant les pretensions monacals. Poblet al C o d o i Santes Creus a Cabra illustren casos d'extrema violncia a m b resultat cle morts i ferits, i l'obertura de c o m p l e x o s processos judicials, els resultats dels quals es decantaren a favor de les abadies: uns resultats que suposaren el sotmetiment cle les comunitats pageses, la
21. La documentaci demostra que l'expansi feudal no es va fer sobre espais buits; ans al contrari, els senyors es van repartir l'espai, el van delimitar i van sotmetre les comunitats pageses tot enquadrant-les en aquests espais que foren el marc de les transformacions agrries impulsades pels nous dominadors.

94

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

formaci gradual d ' u n n o u espai rural en substituci de l'antic i la subversi de l'ordre social anterior.
22

El C o d o era u n espai situat entre l'Espluga i V i m b o d i era objecte de disputa entre els senyors de l'Espluga i el monestir de Poblet. L'any 1178, esclat u n v i o l e n t enfrontament. Desprs d'una intervenci d e l rei i del papa, els senyors de l'Espluga v a n haver de lliurar el C o d o a Poblet. Els pagesos hagueren de pagar una multa, per c o n t i n u a r e n treballant les terres a canvi d ' u n cens. Gradualment, aquestes terres f o r e n cedides ntegrament al monestir configurant u n d o m i n i h o m o g e n i : l'alou de l'abadia, que acab l i q u i d a n t l'anterior organitzaci i aprofitament de l'espai (BATET, 2003). U n altre marc de la conflictivitat generada p e r la implantaci dels m o nestirs cistercencs va tenir lloc entre la mateixa classe feudal, c o m a resultat de les disputes p e l repartiment d e l poder. Les abadies litigaren sovint a m b els bisbes, els altres ordes monstics i els llinatges nobiliaris per causa de la d e l i mitaci de les rees de recaptaci del d e l m e i la primcia, de les immunitats i exempcions, etc. La seu de Tortosa pledej diverses vegades a m b Santes Creus per aquest m o t i u (VIRGILI, 2004). La imposici sistemtica de les pautes prpies de l'ordre f e u d a l per part de les abadies cistercenques e n els espais o n s'implantaren es va v e u r e afavorida, tant p e l favor i la protecci dels monarques, c o m p e l p o d e r de c o a c c i de l'Esglsia, just q u a n s'afermaven els criteris de la Reforma Pontifical que havien de c u l m i n a r a m b el t r i o m f de la teocrcia pontifcia i l'hegemonia de l'Esglsia sobre els poders temporals. L'acumulaci de p o d e r i riquesa dels monestirs del Cister n o p o t amagar, per, l'abisme que separava els p r i n c i p i s inicials que havien justificat el naixement cle l'orde i la realitat e n q u s'havia convertit. La distncia era tan gran que n o h i havia cam de r e t o r n . L'nica f o r m a de recuperar aquells p r i n c i p i s f o u el n a i x e m e n t d'altres corrents monstics crtics a m b el Cister, de la mateixa manera que el Citeaux h o havia estat a m b Cluny.

BALAN I NOVES DIRECTRIUS

Una ponncia n o es p o t limitar a exposar una sntesi dels resultats de les investigacions realitzades, sin que ha de ser c a p a de p r o p o s a r altres lnies de recerca a partir de nous plantejaments i nous mtodes. A hores d'ara, els nombrosos estudis efectuats sobre els patrimonis monacals cistercencs a p o r t e n els coneixements bsics e n relaci a m b la seva formaci, explotaci i gesti, tot i que noves aportacions a partir de lectures crtiques o b l i g u e n a revisar i matisar els postulats m s tradicionals. Tanmateix, calen recerques de detall sobre el context histric e n q u es p r o d u e i x el procs d'acumulaci de p a t r i m o n i , aix c o m treballs especfics sobre
22. Per a una narraci descriptiva de la conflictivitat que gener el domini dels dos grans centres cistercencs catalans, vegeu SANTACANA (1974: 53, 82, 84, 72 i 144) amb relaci a Poblet; i CARRERAS (1992, I : 188-195) sobre Santes Creus.

ANTONI VIRGILI

els pagesos que treballaven realment la terra, en quines condicions, laborals i contractuals, h o feien i a quina situaci els abocava. Ms enrere subratllvem la correlaci entre les donacions de l'aristocrcia als cenobis i la intensitat i el ritme de les lluites feudals. s una tasca q u e n o s'ha fet al nostre pas, almenys, d'una manera sistemtica, q u a n sabem que dos arquebisbes de Tarragona i membres del llinatge Bordet, que compartia la senyoria de la ciutat, eren assassinats mentre els monestirs cistercencs es trobaven en p l e procs de creixement p a t r i m o n i a l . Els monestirs cistercencs, amb el sistema de granges, o f e r e i x e n encara una nova lnia de recerca a travs de l'arqueologia, una prctica massa marginal a hores d'ara e n la recollida d'informacions. Fa anys, J . B o l s i L l . Mallart (BOLS, 1984; BOLS-MALLART, 1986) van obrir una via pionera al nostre pas e n iniciar les excavacions de la granja d'Ancosa (La Llacuna, l'Anoia), p e r la tasca n o va tenir la continutat necessria. Tot just ara s'acaba de plantejar la necessitat d'afrontar la recerca d'una granja cistercenca c a p a d'integrar d'una f o r m a exhaustiva l'estudi de la d o c u mentaci escrita, el registre arqueolgic de l'assentament i el treball de c a m p extensiu per reconstruir n o sols els nuclis residencials, sin els espais sobre els q u e es produen els processos de treball. Es tracta d ' u n projecte interdisciplinari impulsat per l'ajuntament d e l M o r e l l en relaci amb la granja d e l C o d o n y . Estic convenut que els resultats seran fecunds i generosos en aportaci d'informacions de qualitat. El deteriorament de les restes de granges c o m les del C o d o n y o Fontscaldetes, de Santes Creus, sotmeses fins i tot a accions d ' e x p o l i material, reclamen una intervenci urgent.

REFERNCIES

DOCUMENTALS I BIBLIOGRFIQUES

ALTISENT, Agust. 1972. Les granges 1974. Histria de Poblet. 1994. Diplomatari Barcelona.

cle Poblet

al segle xv. IEC, Barcelona.

Poblet. Maria de Poblet. Volum I (anys 960-1177).

de Santa

BARCEL, M i q u e l . 1988. "La arqueologia extensiva y el estudio de la creacin d e l espacio rural". M . BARCEL i altres, Arqueologia medieval. En las afueras del "medievalismo", Crtica. Barcelona, pgs. 195-274. 1995. "Crear, disciplinar y dirigir el desorden. La renta feudal y el c o n t r o l del proceso de trabajo campesino: una propuesta sobre su articulacin". Taller d'Histria, 6, 61-72. de Europa. Conquista, civilizacin y cambio cultural 950-1350. PUV. Valncia.
FELIU, A. FURI, M . MIQLJEL i J . SOBREQUS, eds. El

BARTLETT, Robert. 2003. La formacin

BATET, Carolina. 2003- "El Cister c o n q u e r i d o r . El sentit de l'agricultura silenciada". M . BARCEL, G .

feudalisme comptat PUV. Valncia.

i debatut.

Formaci

i expansi

del feudalisme

catal.

96

L'ECONOMIA MONACAL. TREBALL I RENDA FEUDAL EN ELS MONESTIRS CISTERCENCS

BENOT, Paul-CAiLLEirx, Denis. 1991. Moines (Paris: A . E . D . E . H . et Picard). BOLS, J o r d i . 1984. VArxiu Estudi 1983). Valls. CP. PONS MARQUS, J. 1938. gona. DURAN CANYAMERAS, pgs. 87-95. F. 1949. Caiiulari "Els

ei' mtallurgie

clans la France

mdivale de

" L ' e x c a v a c i de la granja cistercenca d'Ancosa", Butllet de Santes Creus, v o l . V I I , nm. 59-60, pgs. 66-67. d'Ancosa durant Creus, Edici (La Llacuna, les excavacions 1150-1200, del Manuscrit cistercenca trobats

Bibliogrfic dels edificis 1992.

BOLS, J.-MALLART, Ll. 1986. La Granja

Anoia). (1981

i dels materials El Monestir

Generalitat de Catalunya. Barcelona. cle Santes de Poblet. pasturatges Bibliogrdfico del 2 vols. IEV. de TarraSantes

CARRERAS, A n t o n i .

IEC. Barcelona. d'estiu del monestir de cle Santas monestir de Creus, Santa 1, v o l . I I I , Maria de

Creus". Me mori as del Archivo

DSC. PAPELL TARDIU, Joan. 2005. Diplomatari Santes 35-36, Creus (975-1225). Barcelona.

Fundaci N o g u e r a . Collecci D i p l o m a t a r i s , nm. de Santes Creus. FSVC. Barcelona. Creus. Caiiu-

FORT I COGUL, Eufemi. 1972. El senyoriu LB. lario del siglo xii. CSIC, Barcelona.

UDINA MARTORELL, Federico. 1947. El "Llibre Blanch" Ideales y realidad. de Aragn.

de Santas

LEKAI, Louis J. 1987. Los Cistercienses. LFM. se conserva del en el Archivo

Herder, Barcelona. Caiiulario CSIC, real que Barcelona.

MIQUEL ROSSELL, Francisco. 1945. Liber

Feudorum

Maior.

de la Corona

PAPELL, Joan. 1994. "L'economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals segle xn". Historia et Documenta, 1, pgs. 41-55. 2000. "El d o m i n i del Monestir de Santes Creus. U n e x e m p l e d'organitzaci del t e r r i t o r i e n p o c a m e d i e v a l (1150-1233)". J. BOLS I J. J. BUSQUETA (eds.), Territori i Societat a l'Edat Mitjana, I I I , 1999-2000, ps. 191-253. Universitat de Lleida. Riu, M a n u e l . 1961. "La formacin de la zona de pastos veraniegos d e l monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo XII". Santes de TArxiu Bibliogrfic cle Santes Creus, de Poblet SANTACANA, Jaime. 1974. El Monasterio Histoire,
XI-XII).

Creus.

Butllet

14, v o l . I I , pgs. 137-153. (1151-1181). CSIC. Barcelona. Annales. (segles

TORR, Josep. 2000. "Jrusalem o u Valence: la premire colonie d'Occident". Sciences Sociales, VIRGILI, A n t o n i . 1991- L'expansi i afermament del feudalisme al Baix Gai

5 (setembre-octubre de 2000), p. 983-1008.

Centre d'Estudis d'Altafulla. Tarragona. Creus. Revista de TArxiu

2004. "La formaci i gesti del p a t r i m o n i del Monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segles xii-xin)". Santes Bibliogrfic, pgs. 7-32.

97