Metodologia de les cincies socials Primer Parcial Tema 1 Veritat&Informaci Solem entendre la veritat com a correspondencia amb la realitat.

Un bitllet es un fet ontolgicament subjectiu (que depn de la nostre existencia i dels atributs que li donem, el seu valor com a objecte d'intercanvi). L'Himalya es un fet ontologicament objectiu. El judici el billet es verd es epistemolgicament objectiu. Informaci es quan s'exclouen les altres possibilitats. Dema plour o no ploura; No es una frase informativa. Dema prour. Si que ho es, ja que descarta la possiblitat de que No plogui. Ploura a les 10 am encara es ms informativa, ja que descarta el que plogui per exemple durant les hores de la nit. La fmula correcta per a la INFORMACI = 1-1/per totes les possibilitats possibles. En aquest cas, com que el dia te 24 H seria I=1/24 Com ms informativa es una afirmaci, menys possible es que sigui veritat. Com menys informativa, ms probable de que efectivament aixio sigui (per exemple els horoscops i les seves vages prediccions XDD) 3 tipus de AFIRMACIONS TAUTOLOGIA Afirmaci que sempre es verdadera. P o no P CONTRADICCI Afirmaci que sempre es falsa. P i no P CONTINGENTS No se sap si s'adequen a la veritat Si P aleshores Q (Pe es condicional de Q) La llgica de la estructura (el seu contingut empric) depen de la quantitat de possiblitats (de mons) que exclou. Ms quantitat de possibilitats que exclou, mes informativa es, i menys ho es quan mes possibilitats implicitament inclou. V Disjunci Negaci (negociaci?)X D Conjunci

<=> Coorelaci Sobre la realitat Cognitiva Humana (puc omplir-ho amb exemples) P Q Afirmaci P=>Q V F F V F V V V F (crrec Moral, Et prometo que si X jo far X!)

V F V Sistema de codificaci binria (0 & 1) Exemple 1 Contingncia (p=>q) La seva propia estructura no ens permet discernir si es verdadera o falsa. p q p=>q

v f f

v f v

v f v

f f v Exemple 2; Contradicci. (p=>q) <=> (p & NO q) Es falsa a tots els mons possibles. Es pasa de excloure. p q (p=>q) <=> (p & NO q) v v f v f v f f f

f v f Exemple 3 TAUTOLOGA Necesariament verdera, no exclou res i per tant no es informativa. p q (p=>q) <=> v v f f v f v f v v v v

Exemple 4 Paradoxes No podem saber si son verdaderes o falses: Auesta afirmaci es falsa. En el quijote me colgaran. Distribuci funcional de la renda (pastis amb els capitalistes, els treballadores i els rentistes). No es el mateix que la distribuci de la renta per cpita a Espanya; Veritats cientfiques son les que no han estat refutades en generacions, per molt que s'ha intentat. Creiem en all que es mes evident. Buscamos verdades informativas (excluyentes) donde mas posibilidades tenemos de equivocarnos, de que sean falsas. Critica a la tesis dels 80's sobre el Relativisme, que afirma que no hi han veritats objectives. No es pot fer una teoria asegurant que no existiran les cotnradiccions entre els seus axiomes (axiomes de Euclides) Podem dir veritats revisables. Socractes; Si algu et diu que t'esta dient una veritat objectiva pot ser que.. a) Sigi tonto b)Sigui autocontradictori totes les veritats son relatives aquesta es una afirmacio taxativa i absolutista. Tesis Relativista // Tesis Panegoista (pel b com). Herncia de la revoluci franesa; el Dret penal Europeu, que presusposa una innocencia fins que es demostri el contrari amb proves cientifiques verificables externament i per tothom. Si tot es relatiu aleshores mana el poder dels ms forts. Democracia amb sufragi Universal pels rics, pobres i per les dones (govern amb una democracia parlamentaria)El primer va ser al 1871, a la III repblica franesa. Al 1918 entren a europa els partitis del moviment obrer, els socialistes. La mentida es la falsetat intencional, es la Hipocresa. 1.Realitat objectiva/ objectivitat 2.Sesgos del nostre aparell perceptiu (o per interessos de clase) i sesgos per la nostre manera de

raonar. 3.Normativitat de la veritat Ningu pot dir que el que ara es veritat d'aqui 50 anys no ho sera. No hi ha una veritat objectiva. Solipsisme de Berklei; Noms existeix la meva conciencia, no existeix la relaitat objectiva independent d'aquesta. Es impossible de refutar. Shopenhauer el solisista es un loco dentro de una ciudad de la que no puede salir. Jocs d'informaci perfecta, com l'escacs, tenir una estrategia guanyadora; teorema de Zermeto 1912, segons el cual se soluciona per la explosi combinatoria. Programa deep blue (que no guanya sempre) fa un procesament de la informaci serial. Sobre la politica; en la politica, on preval la represenatcio dels interessos de cadascu,com ms llibertat d'expressio, millor. Libertat de partits (major als USA). Es pot fer apologia del terrorisme, cremar banderes.. etc. No com aqui que s'ilegalitza a l'esquerra abertxale per no condemnar a Eta. (Democracia militant). Russell; fer aixo podria acabar sent perillos, com que jo no condemno em condemen a mi i a qui no em condemi.. Catolicicisme del grac Kat'oln (del tot) Totes les opinions son respectables pero no totes son igualment justificables. Tema 2 Arguments. Ejidos; a l'edat mitjana, terres comunals (en angles enclosures) A l'anglaterra del S. XVI, amb la privatitzacio de les terres, al que les dones es resistien, apareix la caa de bruixes dela inquisici, siginifica la expropiacio del control social de la reproduccio a les dones, que sovint tenien jardins medicinals. 1938 Pesta a Europa que fa morir la meitat de la poblacio de Barcelona, puja molt el sou que es paga a la m'a d'obra, perque ara es escasa, Marx diu que aquesta va ser l'edat d'or de les dones. Optimisme renaixentista, robusteixment del poble. La llibertat d'expressio ha perms l'evolucio de la ciencia moderna, en canvi l'esglesia ha actuat con a censurador del seu aven. Non expedit; excomulgaci d'aquells que anaven a votar, instaurada al S.19 pel papa enemi de la unificaci italiana, es aixecada al 1920 pel papa benedicte 15, suposant aixo el naixment de les democracies cristianes. A la ciencia hi ha d'haver llibertat d'expressio. La falsetat aqui es castigada amb la perdua de credibilitat. Ms justificaci per ms arguments previs. Arguments; son un conjunt d'afirmacions (premises i conclusions) que formen part de l'arguments si estan conectades per un vicle diferencial. Dos tipus d'arguments Deductius Inductius Exemple d'argument deductiu; exemple de la ampolla amb missatge; tres premises i una conlusi, que ens permeten pasar de una expressio a l'altre. Regla de la negavio del disjunto; PoQ No P ________ Aleshores Q Les premises d'una deduccio son suficients per una negaci. Si analitzem aquesta cosntrucci amb una taula de la veritat, veiem com es tracta d'una tautologa, necesariament verdadera, amb un valor informatiu 0. Si les premises son verdaderes la conclusio tambe ho sera. Es una condicio suficient (no necesaria). El punt debil es que en les premises s'inclou ja la conlusi. Es un mecanisme extractor de la

informacio de les premises. Regla del modus ponendi (inferencia); Si P aleshores Q P Sempre Q. Falcia d'afirmacio de l'antecedent; Si P aleshores Q Q No te perque P En un argumetn inductiu, mai ens equivocarem; en canvi, en la conclusi no s'augmenta l'informaci. En canvi, en els argumens inductius, la conclusi cont ms informaci que les propies premisses. 2. Arguments Raons; Raons privades; La teva mare diu que ets incapa de matar a ning. Fora del dret constitucional. Raons publiques; Per aprovar una llei sera bona per la economia,ho fem pel be com, o per la justicia socialDeliberar es utilitzar noms raons pbliques, no es consideren les preferencies dels interlocutors com a inamobilbes (es presten a ser cambiades, i aix es el que es pretn). Negociar; negociar es fer servir raons privades,considerant que les preferencies dels interlocutors son inamobibles. El joc veritat /informaci. Exemple del cometa Haley i el seu descobridor. El Joc Deductiu/inductiu. Si s'acerta la prediccio, es dona tanta credibilitat a les premises com contingut informatiu tingui la conslusi. Inductivament, es altament probable que les premises siguin certes, ja que la conclusi es molt informativa. Tema 3 Explicaci es la resposta a un perque. T la forma llogica d'un argument deductiu. Preguuntar-se perque es demanar-se la causa. Que es la ciencia? En la versi ingnua (la valida) serveix per satisfer la curiosistat humana. En la versio dels listillos, es per crear tecnologa, per a la dominaci. Un nalisis cost/benefici es pot aplicar a tot menys a la informaci, no podem saber la utilitat o benefici que es pot derivar de coneixer aquesta informaci, precisament pel fet de no coneixer-la. (No a la Racionalitat Instrumental). Exemple de la teporia de la relativitat, que no te cap utilitat practica (nomes el GPS). Explanance (les premises) Explanandum (conclusi). El que volem explicar i ens preguntem perque. Per tant, te la mateixa forma que una predicci. Ha d'estar lligat per un vincle causal. L'explanance es la causa del explanandum. p->q (es condicio suficient p<-> q (es condicio necesaria i suficient) Exemples C1 Apretar l'interruptor es el factor causar perque s'encengui la llum. Pero hi poden haver altres condicions que es donin per a aix. Un conjunt de factors causals medien entre que s'apreta el bot i s'encn al llum. (C1, C2, C3, C4.. etc) Si es donen tots aleshores es produeix l'efecte (llum). Un conjunt de factors es un camp causal. Es dificil coneixer-lo sencer, pero en casos en que en coenixem una part, podem fer coorelacions causals. Per tant C1, un dels factors, es condicio

necesaria pero no suficient.Poden haver altres conjunts de factors que tambe produeixin l'efecte. INUS condition; Camp causal = suficient pero no necesari Factor= insuficient pero necesari en un camp. Definicio (del llati posar lmits). Una definici te dos parts; Definius (gnere) Llapis = instrument d'escriptura Definendum (Definici especifica) Llapis instrument d'escrptiura compost per una barra de grafit envoltada per fusta. El conjunt de coses que tenen aquesta propietat, la propietat necesaria per a ser part d'aquet conjunt i ser definida com a tal. Homo Sapiens= Zoo politicum per a Aristoteles (animal capa de deliberar). Eva Mitocondrial; femella de la cual tots desendim (els mitocondris provenen sempre de la dona). Si creuem un home amb ella la descendencia no seria fertil. En la definic dbiolgica d'espcie,un mascle i una femella de la mateixa haurien de poder tenir descendencia frtil. Heli, homo sapiens, univers, clase social.... Son conceptes histrics, es gairabe imposible definir-ne les caracteristiques necescaries, degut a la sebva evoluci, Nomes podem fer definicions histriques. Naixement del capitalisme situat en les primeres expropiacions de les terres comunals (enclosures) dinmica de exporpiacio que es repeteix en el cicle del capitalisme. Inteligencia es un concpete que nomes es pto definir operativament. Definici de llibertat; Per la dreta, que ningu interfereixi en la meva vida (no es valida) En la concepcio disposicional, ets lliure si ningu pot arbitrariament (sense que tinguis cap altre opcio) obligarte a fer res. Es inalienable. Poder; poder obligar algu a fer quelcom sota una amenaa creible. Descripcions; necesitaem un punt de vista/perspectiva. No n'hi ha prou amb tenir una definici neurofisiolgica. Exemple de les propietats Emergents d'alguns elements (materials com el grafeno, que esta format per atoms de carboni en unes noves disposicions, i te propietats diferents que aquest). El punt de vista o perspectiva sempre requeereix abstracci ( deixar de veure els altres punts de vista).

Els humans pensem conceptualment. Es la manera que tenim de veure un domini. Vivim de metfores (relaci amorosa=viatge, Estat= Familia) Les metafores parteixen de la identificacio de dos dominis conceptuals, traslladant les raons d'un a l'altre). Poden ser reversibles o no (no es el mateix dir que un carnisser es un cirujano per tallar be la carn, que dir que un cirgugia es un carnisser durant una operaci.)

4 Clases de Conceptes 1 i 2 son nombres ordinals. 3 i 4 son nombres cardinals,

1.TAXONOMICS; (de taxo, grup classificatori) Estrucutura matemtica; partici en clases de equivalencia. Serveixen per classificar. Han de reunir certes condicions; han de ser exhaustius, excluyents i cap d'ells pot estar buit. Caracteristiques relacionals; Transitivitat; Si X es familia de P i P es familia de O, X ha de ser familia de O. Reflexibitat, Jo soc conveina de mi mateixa. Simetria; Si X es veina de O, O es veina de X. 2. COMPARATIUS; estructura matematica de Ordre lineal. En seria un exemple la llista de paisos ordenats segons el seu index de Gini (mesura de la desigualtat). A, B, C ... (pero no sabem a quina distancia esta A de B, com de diferents son entre ells. Necesitem nombres cardinals). S'afegeix a les caracteristiques d'un concepte taxonomic la propietat de la Antisimetria (negacio de la simetria). 3. MTRICS DE INTERVAL; estrucutra matematica de grup abelia. Definici de grup abelia; Ha de tenir.. Operador (+) Nombre neutre; (0) Qualsevol numero (X) Grup Abelia 1 1.X+0 = defincici de nombre neutre 2.(X+Y)+X=X(Y+X)= Propietat asociativa 3.X+Y=Y+X= Propietat Commutativa La unitat de mesura sempre es convencioncional. El 0 en l'escala no sempre es convencional. Quan usem les escales metriques on el 0 tamb es convencional, usem metriques d'interval. Exemple del termometre (amb mesures en graus celsius i farengheit. (el 0 es una convencio a la que hem arribat, ens ho facilita ja que es el punt de temperatura on l'aigua destilada es congela al nivell del mar. No es mante la proporcionalitat (no podem dir que ahir va fer el doble de calor que avui). Pero amb la distancia per exemple, la mirem com la mirem proporcionalitat es mant. OBJECTIVITAT en oposici a CONVENCI 2on exemple de grup abelia ( caracteristiques del cual s'afegeixen a les del primer) Operador ( ) Numero neutre (1) X1 =X (defincio de numero neutre) (X Y)X=X(Y) Propietat Asociativa XY=YX Propietat Commutativa X/Y+X) = XY+X Propietat distributiva (metrica de ratio) METRICS DE RATIO; estructura matematica de ordre arquimedi. Arguments en contra del sufragi universal. No volien igualtat, nomes que votessin aquells qui tenien propietat (interesants en la naci).

Si digesim noms poden votar aquells que tenen propietats, ho fariem tinguent en compre criteris Proporcionals, L'origen de la notre inteligencia es social. Sobre les Estrucutures Lexicograficques (falta alguna cosa dun dia k has faltat) Son un obstacle per als ordres arquimedics (com ara el mercat). Son de ordre qualitatiu. Per exemple el diccionari.Paraules ordenades alfabeticament. Exemple d'estrucutures lexicografiques; Chananey? Autor de estudis agraris a la rusia sovietica, deia que le spreferencies dels camperols farien imposible imposar els plans de industrialitzacio de Stalin. (les estrucutres arquimediques de mercat) Buff es una paranoia jajaja Tema 5 Lleis, Teories Si es dona que TOT X PX=RX Formula de la llei cientifica, dels enunciats universalites. Si no es dona un nexe causal, no es una llei Ser Calb = No tenir cabells (es una tautologia) Conceptes disposicionals; el sucre es Hidrosoluble, pero pot ser que mai arribi a estar en contacte amb l'aigua i desferse. Postulats o Axiomes de la Teoria de la fisica moderna de Newton 1. Accio / reaccio (inercia) 2. Fora (massa x acceleracio) 3. Velocitat temps espai 4. Llei de la gravetat Tot aixo + un calcul deductiu = Consecuencies que s'en deriven ( Teoremas) La variable Temps es reversible. Es un exemple de llei ahistorica, atemporal, Ens diu que pasava, que pasa i que pasara. Els sociolegs ens interesen ms veritats historiques, CETERIS PARIBUS, (Si todo sigue igual...) Exemple ; Vilfredo Pareto Parla de la Llei de 80/20 . Un 80% de la riquesa en mans del 20%. Tesis ; hi ha d'haver un govern que sigui dur,no es posible una democracia, es una ilusi. Teoria de les elits; hi ha d'haver una majoria que obeeixi a una minoria, que sigui exemplificadora per les masses. En canvi, critica a la burgesia de la epoca. Actualment aquesta llei tendeix a acabar complint-se, pero als anys 50's 60's 70's, es va procurar una desmundialitzacio de l'economia, una redistribucio dels recursos, aleshores com que les condicions han cambiat, la situacio tambe. Es el tipus de clauslues que fem servir a sociologia. No es pot fer sociologia si no es sap historia. La teoria finalment es una organitzacio del nostre coneixment. Estrucutures Relacionals Socials;Existeixen aquestes quatre y cap ms. Per exemple.. en un poble hi ha un incendi. Devant d'aquest fet la gent... 1;Comunitat Cadascu que faci el que pugi amb el que t Clases de equivalencia (taxonomia). 2.AUTORITAT;Algu amb autoritat que reparteixi la feina 3.IGUALTAT;Tots colaborant de la mateixa manera i forma 4.PROPORCIONALITAT; Adjudicar la feina al millor postor N'es un exemple el Mercat.

Sobre les estrucutres relacionals socials, suposen un canvi cultural en evoluci. Son etapes de maduresa dels moduls cognitius socials. Exemple; Woman ve de TO OWN, owner (propietari es el el home). El pas als diferents estadis relacionals culturals es dona per ua evolucio cultural, pero tambe per una evolucio del dret. Per exemple ara es pot considerar legalment una violacio dins del matrimoni.

Metodologa Segon Parcial Intent dexpulsar lintencionalitat de les ciencies socials. Sicologa conductista morta desprs de larticle de Chomsky. Intencionalitat com lintent de ficar-se a la ment de la gent, explicar intutivament. Explanandum / Explanance; el que pasara en el futur. Expliquem quelcom que pasar ara mitjanant quelcom que pasara en el futur. la causa del comportament actual es troba en el futur. Atribuci destats mentals; ho fem continuament. Inversi del ordre causal (que hauria destar en el passat); ens expliquem lacci dels altres apelant al futur. Explicacions funcionals; el Oso polar el blanco para mimetizarse con el ambiente. Aristoteles distingeix entre dos tipus de causes; 4. causes eficients (del pasat) 5. causes finals (del futur) Desprs les causes finals van pasar a ser Deu (megadissenyador del mon) Deu es...Omniscent, ompnipotent.. i els desastres? Incompatiblitat lgica. Pensem que tot el que te disseny te un dissenyadors, que a ms es ms sofisticat que el propi disseny. Lexplicaci del disseny de la vida es una explicaci funcional. Revolucions cientfiques produeixen conmoci metafsica; en el sentit que li donem a la vida i a la nostre existencia. La ciencia es humil, no som el centre del mon. Teoria de la Relativitat; queixar-se de que ses baixet es com queixarse de que la vida es curta i ens morirem; canvi en lenfrentament amb la mort. Teoria de Darwin; consecuencies metafsiques; el nucli de la seva teoria expulsa la intencionalitat de la vida cientifica. Els II elements de la seva teora; 3. Atzar; variacions aleatries de la transmissi de la informaci. (mutacions). Errors en el procs de copia dels gens, sobretot en animals que es reproducci sexual. (la majoria son irrellevantys, perque hi ha moltes copies redundants. Algunes poden ser beneficioses (adaptatives) Algunes poden afectar el Genotip (disseny de lorganisme) i altres son neutres. 4. Necesitat; la fora selectiva, la ms important es la selecci natural. Adaptaci ecolgica......Adaptaci reproductiva. Un disseny positiu augmenta les possibilitats de reproducci. Si te menys adaptaci, penalitza al portador amb menys possibilitats de reproducci. Es tracta don dun procs Estocstic, on es combinen atzar i necesitat i selecci natural. Es un disseny sense dissenyador. Sacaben produint procesos despeciaci (creaci de noves especies que ja no es poden creuar amb les anteriors).Aix funcionen els antibitics. Aix significa normalitzar les causes finals de les que parlava Aristteles. Exemple del ocell dins la gbia; es mou per atzar fisn que troba el bot que li obre la menjadora; els conductistes parlen de selecci per refor (acaba fixant el hbit).Per tant, sexpliquen per quelcom del passat el comportament present de locell. La sicologia conductista expulsa els estats mentals (ment = caixa negra) Expresi aleatria de la conducta humana; registre de les consecuencies bones/dolentes a travs dels intents i creaci duns hbits .

Article de Chomsky, ressenya de Skyner. Verbal Behaviour) Critica; el llenguatge no funciona aix. Es imposible aprendre una llegnua per aquest mtode; Tenim una gramtica universal que ens permet formular frases mai formulades. Existeix una Natura Humana. Exemple del ratol en un laberint i el formatge; el ratol t al seu cap el que es un trajecte; te un concepte intencional del que es un trajecte, te al cap un esquema interior ; si lhagues apres per assaig error faria el mateix trajecte erratic (agilipollat) de la primera vegada que va arribar al formatge. Epignesis ; els rasgs no estan definits per un sol gen sin per varis. Pleitropia; Un sol gen pot colaborar en molts rasgs fsics fenotpics. Moltes vegades hi ha gens fenotpics que involucren altres manifestacions ( exemple dels africans, que tenen menys malria, pero ms leucmia). Proporcio fixe dalbins/esquizofrnics. (1% de la poblaci). Homosexuals 4% de la poblaci, que sn ms inteligents (es una relaci pleitrpica) Proporci dequilibri; joc evolutiu Estable.,. a la poblaci hi ha.... -10/15% de Altruistes Purs (segueixen colaborant encara que no sels respecti) -60/70% de Altruistes Condicionals (ofereixen colaboracin , pero si no sels retorna la tallen). - 20% Egoistes Purs. -1% Sicpates. Els sicpates utilitzen la inteligencia general, distigenixen el be del mal, pero no els funciona be el modul cognitiu especific del contracte social. Personalitat juridica sicopata de les corporacions. Perque la selecci natural no ha eliminat els altruistes purs i els sicpates?? Perque en un mn de altruistes purs si apareix per mutaci un sicpata, sels menja a tots amb patates. XD A USA ara tenen drets humans (llibertat dexpresi, es a dir llibertat de finanar les campaes dels partits poltics; Obama; es el fin de la democrcia! No podriem aprendre res si no tinguessim moduls cognitius preinstalats capaos de procesar dominis especfics. Com en un pc, cada programa procesa un tipus dinformaci. Genticament, estem equipats amb programes domino especifics, mitjanant els cuals aprenem (exemple de les 4 estructures relacionals socials vistes a lanterior parcial). Naixement del racisme; S.XVI; com a reacci a lalliberaci dels esclaus, que son vistos com una amenaa ja que estan en igualtat de condicions amb la resta de la poblaci. Som una especie culturalement simblica per causa de la nostre bilogia. Exemple de la voluntat de domini de lhome sobre la dona; diferents cultures han anat trobant diferentes maneres denfrontarse a un repte/problema biolgic. Aquest es que lhome sha dassegurar que els seus gens es transmetran correctament (desconfia una mica de la dona) XD Exemples de domini sobre la dona; Nido de cuco/ In utero (mida testicles directament proporcional a la promiscutat de les femelles de lespecie. Ms estratgies evolutives estables;: Trasky diu... 1/3 dels homes son abnegats 1/3 sels presiona i reaccionen (son abnegats) 1/3 sels ha de presionar molt. Talcot Parsons Funcionalista; La societat es n organisme que es pot descompondre en parts, cadascuna de les cuals acompleix la seva funci dins de la mateixa (es un producte de disseny). Els que diuen que compleix una funci, es perque compleix una part del seu funcionament futur. La funci cientfica no apela al futur, sin al pasat. el cor del Jofre t la funci de bombejar la sang... per 1. atzar i 2. necesitat (fora selectiva) Quadre dels Funcionalistes (que eviten la Intencionalitat) Busquen en levoluci de les societats les unitats on operen les fores de selecci.

Si actua en .... Selecci natural

Individus Sociobiolgia; Relaci directa entre Genotip&Fenotip Sicologa Conductista (necesari un sistema nervis central)

Grups Levi Strauss Estructures elementals de parentesc. Tab de lincest (sobreviuen ms els grups que no el practiquen) Aprenentatge colectiu; Donat un paisatge adaptatiu, no tendirem a quedar-nos parats XD

Selecci per refor (fora dinmica de laprenentatge)

Durkheim; critica als economistes, dient que busquen les explicacions intencionals. El sucidi; la seva explicaci no es sicologica/individual, sino que es socioestructural. Diu que els economistes neoclassics son els campeons de la intencionalitat. Despres de la crisis del funcionalisme, la teoria sociolgica ha evolucionat en dues direccions. 6. Sucides (majoritaria) Tot val/res val. Relativisme. 7. Minoritaria. Rational Choicers (admiraci als economistes; si sha matematitzat la economia tambe es pot fer amb les ciencies socials). Imposturas intelectuales; Els autors fan una gamberrada; envien un text a una revista suposadament cientfica, i despres fan un llibre per rebatre tot el que alla sha dit. Rational Choicers; resolen el problema de la intencioanlitat sense eliminiar-la. Estem constantment atribuint estats mentals, desitjos i creencies. Triange Hermanutic. ACCIO /DESITJOS/CREENCIES Si podem atribuir desitjos i creencies, podem saber quina ser lacci. Si tenim dos dels components del triangle podem definir el tercer. (pot no ser veritat!) Es lesfor ms gran que fa el nostre cervell. Es una capacitat innata. Teori matematica de la racionalitat. Perque es soluciona el problema de la intencionalitat?. Temps T1 Creencies i deitjos; Aida quiere aprovar Temps T2 Acci; Aida toma apuntes No es parla del futur, sin del pasat. El problema de la causalitat es la seva apariencia de la causalitat final. Aqui queda resolt. La teoria de la racionalitat intenta contar tot el que es intencional, i per tant es redueix a la consistencia dels desitjos i creencies. Els desitjos han de poder ordenar-se transitivament, i les creencies han de ser compatibles entre elles. No odies a tu enemigo, porque sin no podras juzgarlo (penetrar en su inteligibilidad). Teorema de Von Newman; Podem representar cardinalment la utilitat (funcio de utilitat=grau de satisfacci dels desitjos). Es la expresi matematica que permet expresar la satisfaccio dels desitjos. Cantitat de consum del que tagrada/Grau de satisfacci. Matematicament podriem dir que es desaccelera la capacitat de disfrutar. Weiestrauss; teorema matematic; quan una funcio metematia continua i diferenciada en els seus punts. La llei de la racionalitat diu.. la relacio entre desitjos, creencies i acions es que un individu racional escollira la acci que maximitzi la seva funcio de utilitat.

La posesi dinformaci es creua en la presa de decisions. No podem mesurar racionalment el que costa la informaci per obtenir el que volem (no podem valorar la informaci que tenim, fins que la tenim). Analisis de cost benefici no es possible en quelcom com la informaci. Els economistes han resolt aquest problema amb la teoria matematica de lequilibri general. En un espai dequilibri la unica informaci que tenim te cost 0. Per tant, per descriure i medir les creencies de X no es necesari ficar-se en el seu cap. La gent prefereix ms que menys XD. Es la propia existencia dun mercat perfectament competitiu lunic que explicaria la racionalitat de X. Per ser racional .. O et conformes amb la informaci que tens, o b intentes aplicar lleis per calcular quelcom que es imposible; el propi cost de la informaci. La ciencia no es instrumental. La intencionalitat dels agents no compta. Que pasa si no hi ha un mercat perfectament competitiu? La gent pren decisions (actua) sense buscar ms informaci. Com descrivim aqui les creencies i els desitjos? Loterias de Von Newman. Hem de ser capaos de descriure els estats mentals intencionals duna manera que no suposi que som racionals (sin estem fent un cercle vicis) En un mercat perfectament competitiu no hi hauria benefici, ni innovaci, no hi ha dinmica (es lequilibri general). Imposible en el capitalisme. Quan el cost de la info es 0, desapareix la intencionalitat. La teoria de la racionalitat sembla funcionar noms en mercats perfectament competitius. El juego del Prisionero; ens explica la catastrofe de l'acci col.lectiva. a tots ens surt ms a compte no fer vaga. El joc del Chiken Game; En canvi, en el cas de la vaga de controladors, el quadre sera ms inestable. Els controladors aeris juguen al chiken game, pero el govern juga al presoner; els controladors s'equivoquen atribuint la intencionalitat al govern. El govern en aquesta cas sempre guanyara. La marca de la intencionalitat es que es fal.lible (pot fallar el nostre analisis de les intencions dels altres). Aix no pot passar en un mercat perfectament competitiu; ning te poder per imposar els preus. La unica informacio necesaria son els preus; no cal anar a veure les preferencies dels agents. Cataolicisme del grec Kat-Olon; del tot; voluntat de universalisme.

Weber; Individualista; parteix de la intencionalitat. Durkheim; Col.lectivista; no es intencionalitat

Atomisme Individualisme

Holisme

Sociobiologa Aristteles Teora Economica Classica T Poltica classica (Mill, Ricardo, Smith, Marx) Ciencia Social Cognitivista post -Chomsky X Durkheim Funcionalisme

Col.lectivisme

L'Holisme La intencionalitat humana es Holista, en el sentit de que no podem explicar les nostres intencions

sense tenir en compte als altres. Exemple; El plorar; la primera vegada que plorem ho fem perque veiem a un altre fer-ho, desprs sentim la emoci de la tristesa, i sabent perque plora l'altre entenem perque plorem nosaltres mateixos. Aristteles; Qui no pot anteposar els seus metadesitjos/metacreencies als seus desitjos/creencies, aix es la Acrasa (debilitat de voluntat) Incapacitat de voluntat sobre un mateix. Egoisme; es informatiu; a un egoista no li importa el que els passa als altres (i no es que fagi el que vulgui). Egoisme oposat a Pietat. En un mercat competititu, els agens son egoistes. Jo soc altruista respecte de tu, si m'alegro de que et vagi tot b. Egoista si m'importa un pitu, i soc Envejs si m'afecten negativament els exits dels altres. Naturalesa Humana Arquitectura Cognitiva Funcionalment descritpitva (mitjanant la reconsturcci del seu Disseny. Moduls de procesament de la informaci Domino.Especfics. Una cosa es analitzar quelcom que no sabem per a que ha estat dissenyat, i una altre cosa es saber dissenyar quelcom un cop sabem per a que ha de servir XD. Claus de disseny; Pressions evolutives. Exemple; Dos tipus de Capacitats Espacials; -Per a la recol.lecci en Dones (distancies curtes) -Per a la Caa en Homes (distancies llargues) Paquets de Desitjos i Creencies que son compatibles amb una mateixa Acci. Moduls de procesament relacional-social (els 4 ja vistos). Als psicpates no els hi funciona l'automatisme d'un contracte social/ promesa. Wake Tasks; Els hi falla el mecanisme dominio general que procesa la informaci Dentica.