Professional Documents
Culture Documents
Introducci A La Psicologia
Introducci A La Psicologia
Els orígens de la psicologia daten a la segona meitat del segle XIX, quan es
va construir el primer laboratori experimental, creat per Wundt.
Els factors que condicionen a una persona són en primer lloc els factors
genètics, els que ens dona l’herència, i en segon lloc l’ambient, l’ambient
present, el que vivim al dia a dia i l’ambient passat, el que em viscut fins
aquell moment, tot el que ens envolta, el nostre entorn.
- La corrent mecanicista que diu que som com màquines i diu que la
persona només està influïda per l’ambient en el que viu, que l’entorn
és l’únic factor que ens condiciona.
A partir d’aquestes corrents apareix una altra, que és una barreja de les
dues anterior i s’anomena:
Existeix el Conductisme
(Reflexologia Russa)
Un dels que va estudiar i es va basar en el conductisme va ser Ivan Pavlov
que explicava el psiquisme de cada persona mitjançant els efectes
condicionants
Els conceptes claus del conductisme de Pavlov són els estímuls neutres que
són estimuls que no tenen perquè provocar cap resposta en la persona, els
estímuls incondicionats on la persona reacciona amb una resposta innata,
després estan les respostes, que poden ser incondicionades, és a dir,
innates, i condicionades, és a dir, una resposta reflexa, apresa.
Pavlov afirma que els estímuls fan que aprenem a adaptar-nos a l’ambient, i
que les respostes innates o reflexes no son suficients per explicar
l’adaptació.
Assegura que adquirir respostes a estímuls nous fa que ens adaptem.
Model psicoanalític
Sigmund Freud considera que el que rebem del conscient es insuficient per
explicar les conductes.
Va descobrir que les persones milloraven psíquicament quan parlaven del
que els passava de manera lliure.
Freud va ser el creador del psicoanàlisi, que era un mètode per investigar
els processos mentals.
El psicoanàlisi era una teràpia per tractar els trastorns mentals i nerviosos i
es basa en com l’inconscient actua amb la ment conscient.
Es vasa també en la lliure associació.
Vol explicar el funcionament de la ment de l’ésser humà i proporciona
teories sobre el comportament dintre la societat.
1ª Tòpica
Inconscient
Preconscient
Conscient
Les persones ens guiem pel plaer, deixem a l’¡nconscient tot allò que ens
molesta, tot allò que ens provoca els símptomes dels problemes mentals
La cura del psicoanàlisi es centrava en passar les coses que provocaven els
símptomes que estaven al inconscient a la part conscient i així donar sentit
als símptomes per a que desapareguessin.
No va funcionar com deia a la primera tòpica, ja que no sempre es deixaven
a l’inconscient allò que produïa malestar, i es produïen moltes recaigudes en
casos que es suposava que ja estaven resolts.
2ª Topica
Allò (id)
- Situat a l’inconscient
- Vol aconseguir el plaer
- No tolera la frustració
- Vol ser lliure
- Busca la satisfacció
- Es regeix pel principi del plaer
- Vol rebutjar el desplaer i procurar el plaer
Jo (ego)
- S’encarrega de la supervivència
- Es regit pel principi de la realitat
- Representa la raó i el sentit comú
- Ha de satisfer l’allò però de manera controlada.
Superjo (superego)
1ª Tòpica 2ª Tòpica
Dinàmica de la personalitat
Teoria dualista
Freud deia que la vida era com una lluita entre aquestes dues pulsions.
La font és allò que origina la pulsió, la finalitat és l’estat de satisfacció de
tensió que provoca la font i l’objecte és el mitjà pel qual s’acinsegueix la
finalitat (allò pel qual s’aconsegueix la satisfacció de l’instint)
Teoria de la sexualitat/psicosexual
Etapes:
Fase oral
0.1 any
El paler (finalitat) està a la boca, els llavis i les genives (font)
Mamar es l’acció més important i per això la mare es el primer objecte
amat.
El nen pot sentir amor o odi segons si se li dona el pit o no
La font d’amor també és la de l’alimentació i poc a poc es converteix en font
de plaer.
Fase anal.
1-3 anys
La font de plaer és la zona anal.
l’activitat més important és el control dels esfínters
El nen ha d’aprendre quan aquesta activitat és acceptable o no a la societat.
Fase fal·lica
3-6 anys
El penis és la part més important del cos.
el plaer ve a partir de l’estimulació genital
Els nens estan orgullosos del penis i les nenes es pregunten perquè elles no
en tenen.
El desenvolupament dels nens ve caracteritzat pel complex d’Edip, que diu
que els nens entre 4 i 5 anys s’enamoren de les seves mares i ho expressa
dient per exemple que es casarà amb ella, o també es fica al llit amb ella, té
curiositat pel cos despullat de la mare, té gelosia del pare i vol matar-lo per
treure’l del mig, però com el pare és més fort té por de que el castigui
castrant els seus genitals, aquesta por fa que finalment abandoni a la seva
mare com objecte del desig.
Per a les nenes descriu el complex d’Elektra, que és similar, i assegura que
les nenes es senten inclinades cap a la mare fins que descobreixen que no
te penis, creuen que la mare l’ha perdut i per això l’odia, la nena no pot
tenir la castració perquè ja se sent castrada, la nena té por de que la deixin
d’estimar per no tenir penis, llavors converteix al pare en objecte sexual i
vol que la deixi embarassada, ja que això podria ser un substitut del penis.
Això es va arreglant a mida que va fixant-se en altres homes.
Fase de latència
7-11 anys
Les necessitats ja estan més tranquil·les, en els nens hi ha una mena de
pudor que es veu quan fan tot el possible per a que no els vegin despullats
a vestidors per exemple.
Es masturben, però a l’intimitat.
Etapa genital
La fase final del desenvolupament
A partir de la pubertat
Es produeix un altre cop l’interès pel sexe
Els genitals són el centre del plaer i els joves busquen l’estimulació
d’aquests amb relacions heterosexuals.
Es resol el complex d’Edip.
ERIKSON
Les similituds entre Freud i Erikson són pensen que si la persona presenta
algun problema a la maduresa és perquè no l’ha sapigut resoldre a
l’infantesa o a les primeres etapes.
La diferència entre ells és que Erikson es fixava en les relacions que tenia la
persona amb el seu entorn, familiar, social, cultural, etc, en canvi Freud es
fixa en els impulsos sexuals, Erikson no es fixa en el sexe.
Model Cognitiu.
Psicologia cognitiva.
Watson:
La psicologia va quedar limitada a l’estudi de les conductes observables
Tots els aspectes que estaven relacionats amb la consciència van deixar de
tenir interès.
A partir del segle XX el conductisme es va començar a qüestionar, ja que es
va produir un seguit de situacions.
Situacions:
- Els plantejaments conductistes estaven invalidats per explicar els
fenòmens mentals.
- Van aparèixer l’escola de la Gestalt, i Jean Piaget, que va utilitzar
models plenament cognitius en una època en què el conductisme
continuava essent el paradigma dominant.
- Va ser el moment en què les primeres computadores feien la seva
aparició, i es podia comparar al funcionament de la ment humana.
- L’aparició de la cibernètica i de la teoria de la informació
- Va haver estudis sobre el llenguatge,que, per Chomsky, que van obrir
noves perspectives.
- La teoria cognitiva es va començar a constituir com una alternativa al
conductisme.
Jean Piaget
Segons Piaget, per passar d’un estadi a l’altre s’han d’haver assolit els altres
i ha d’haver un equilibri per afrontar els canvis. A la situació de preparació
es pot arribar per successives adaptacions, incorporació i organització
d’objectes i elements externs a la pròpia estructura.
Aportació de Wiener:
Concepte de retroalimentació: “procés a través del qual es recull informació
sobre una acció, i aquesta és retornada sobre l’acció realitzada per corregir-
ne els errors, reorientar-la o regular-la.”
La naturalesa d’aquests processos, era idèntica tant si es tractava de
procediments mecànics o de procediments humans.
C. Shanon i Weaber
Bases de la teoria de la informació: es pot adquirir la informació de forma
totalment independent del contingut o la matèria que un tracta.
La informació:
- Es capta per mitjà dels sentits,
- Es processa en diferents fases
- Es transforma fins que s’obté un resultat, que es manifesta en termes de
record, percepció, raonament, imatge mental, etc.